Revista B30 nº21, Desembre 2009

DIRECTIUS SènIoRS: LA VEU DE L’EXPERIènCIA /// 26

B30Entrevista a Albert Roca, director del Programa PIME de la Secretaria d’Indústria i Empresa /// 6Joan Seguer, alcalde de Parets del Vallès /// 31

n. 21 /// 4.12.2009 La revista econòmica del Vallès

Inter-views, una mirada exterior a l’Eix Empresarial de la B-30

3B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009 KM ZERo

4.12.2009SènIoRS: EL PATRIMonI InTAnGIBLE DE LES EMPRESES

Les notícies sobre expedients de regulació d’ocupació o, recentment, de fusions d’entitats d’estalvis acostumen a anar acompanyades d’anuncis de prejubilacions. En aquest procés, erròniament batejat com a pla de viabilitat, la majoria de companyies es desprenen dels seus treballadors més veterans, sovint càrrecs executius que acaben prematurament la seva carrera professional. La marxa de directius o treballadors sèniors suposa la pèrdua d’un patrimoni intangible, com és l’experiència en la gestió. Però el coneixement acumulat i la visió panoràmica són actius que cotitzen a la baixa en un mercat laboral que es rendeix als peus dels joves poliglots i amb màsters de les millors escoles de negocis sota el braç. Són poques les empreses que mantenen a les seves cúpules directives veterans avesats a superar mil batalles, capaços d’afrontar les urgències actuals amb les lliçons de les crisis passades. Els temps canvien i les empreses evolucionen, però els plans de viabilitat semblen més senzills si es manté proporcionat el binomi veterania-joventut, que sovint equival a un equilibri entre experiència i risc.

“El gran problema de la pime actualment és la productivitat”

ALBERT RoCA///DIrEctor DEL PrograMa PIME DE La SEcrEtarIa D’InDúStrIa I EMPrESa

L’IUCT I LA MARInETAJoAn SEGUER I ToMÀS ///aLcaLDE DE ParEtS DEL VaLLèS

EL VALoR DEL’EXPERIènCIA

Pa sense gluten de gran qualitat

Tres joies amb nova brillantor al cor de Terrassa

RADAR

6RoTonDA

31

GAS A FonS

26 GPS

34

ÀREA DE DESCAnS

36ESTACIÓ DE SERVEI

42L’orientació al client i la millora de processos són claus

B30 EDITA: Premsa Local Grup de Comunicació /// PRESIDEnT: Ramon Grau /// CooRDInADoR DE REDACCIÓ: Francesc Castanyer (PAUTA mEDIA) /// DIRECToRA EDIToRIAL: Carmen S. Larraburu. /// SoTSDIRECToR: Josep m. Vallès /// REDACCIÓ: Xavier Amat, Anna bellorbí, Laia Corbe-

lla, Pere Fernández, Ivanna Vallespín, Xavier barba /// PRoJECTE GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PoRTADA: Ivanòvitx /// FoToGRAFIA: Isabel marquès /// CooRDInACIÓ DE PRoDUCCIÓ: maribel Pinillos /// MAqUETACIÓ: Sergi Felip /// ASSESSoRAMEnT LInGüíSTIC: Susanna Turon /// ADMInISTRACIÓ: Anna Comella /// IMPRESSIÓ: Cre-a /// PREMSA LoCAL SAnT CUGAT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// REDACCIÓ: [email protected] /// ADMInISTRACIÓ CoMERCIAL: Toni Garcia /// DIPòSIT LEGAL: b-9826-2008 /// DISTRIBUCIÓ EMPRESARIAL: FUN-

DACIó CECoT FoRmACIó /// PUBLICITAT: 93 590 86 00, [email protected] /// CoL·LABoRADoRS DE LA ‘B30’: AJUNTAmENT DE RUbÍ · AJUNTAmENT DE SANT

CUGAT DEL VALLèS · boEHRINGER · CAmbRA DE ComERÇ DE TERRASSA · ISS FACILITY SERVICES · NoDUS bARbERÀ (AJUNTAmENT DE bARbERÀ DEL VALLèS) · AJUNTAmENT DE

CERDANYoLA DEL VALLèS · CECoT /// 30.000 EXEMPLARS MEnSUALS. ENCARTAT AL ‘DIARI DE SANT CUGAT’ I A L’‘AVUI’ I DISTRIbUïT A EmPRESES I INSTITUCIoNS DEL VALLèS

nota als lectors: La notícia titulada “l’empresariat s’in-

teressa per les potencialitats del sincro-

tró alba”, publicada en el número 20 de

la b30, detallava que la visita al sincrotró

alba estava organitzada per l’associació

empresarial de sant cugat (aesc), quan en

realitat estava coorganitzada per l’aesc i

cerdanyola empresarial.

RADAR5B30

DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009 RADAR

RÀnqUInGS D’EXPoRTACIÓ

rànquing de les empreses de la demarcació de la cambra de comerç i Indústria de terrassa

que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea.

rànquing global de les empreses de la demarcació de la cambra de comerç i Indústria de

Sabadell que han tramitat més certificats d’exportació.

DESEMbrE

1 EURoFRAGAnCE rUbí

2 b. braun surgical rUbí

3 ElasTOgran rUbí

4 inDcrE tErraSSa

5 MOEHs caTalana rUbí

6 TElsTar TEcH. tErraSSa

7 iPagsa inDusTrial rUbí

CAMBRA DE TERRASSA

CAMBRA DE SABADELL

1 ZoBELE ESPAÑA cErDanyoLa

2 KOsTal ElécTrica SEntMEnat

3 cubigEl cOMPrEssOrs St. QUIrzE

4 iTalcO Sant QUIrzE

5 DsM anTi-inF. c. Sta. PErPètUa

6 sinTErMETal rIPoLLEt

7 JOHnsOn cOnTrOls SabaDELL

Mollet

bellaterra

sant Quirze

sant cugat

sabadell

cerdanyola

Terrassa

Parets

Palau-solitài Plegamans

3

castellbisbal

rubí

1

El Papiol

barberà

2

RADAR b30L’InDICADoR

Més de 180 empresaris en el getting contacts a cerdanyola

Alt nivell d’assistència a la ses-sió Getting Contacts Cerdanyola que va organitzar l’Associació Cerdanyola Empresarial amb el suport de l’àrea de Desenvolupament Econòmic Local de l’Ajuntament del municipi vallesà el 24 de novembre.més de 180 empresaris, comerciants i professionals de Cerdanyola i de les lo-calitats veïnes van assistir i participar en la sessió per la cooperació que va acollir l’hotel Parc Vallès.L’objectiu de la jornada va ser fomen-tar el negoci entre els empresaris as-sistents a través d’un circuit d’entre-vistes curtes, d’uns 15 minuts. Així els participants van conèixer l’oferta de les altres empreses per obrir futurs ports de negoci.L’alcalde de la localitat vallesana, An-toni morral, va fer referència a la jor-nada de promoció de contactes i l’acti-vitat de l’associació empresarial orga-nitzadora a Cerdanyola Ràdio. morral va destacar la importància de la crea-ció d’aquesta entitat, perquè “els em-presaris del Vallès necessiten un inter-locutor clar”.

21 3

Sabadell impulsa la Xarxa onion per a la cooperació empresarial

Deu pimes de la demarcació de Saba-dell han constituït la Xarxa onion, que busca promoure a través de la cooperació empresarial el negoci entre pimes de la zona. L’entitat obre la possibilitat a noves afiliacions, l’únic que cal és ser empresari o treballador autònom o per compte pro-pi i dur a terme la seva activitat a Catalu-nya. L’associació vol integrar tots els em-presaris tant del sector TmT (Tecnologia, media i TIC), com els que es dediquen a donar serveis a les empreses i als particu-lars, sense excloure el sector industrial.La Xarxa onion neix amb la voluntat de crear les condicions, els espais i les rela-cions que fomentin la cooperació empre-sarial com a clau de consolidació i creixe-ment de les empreses, especialment en aquest context de crisi. En aquest sentit, els eixos principals de treball que s’ha es-tablert l’entitat són: el coneixement (com-partir experiències, contactes i jornades de networking, que s’aniran organitzant properament), i la cooperació (realitzar projectes de forma conjunta, que d’altra forma una petita empresa no podria tirar endavant). Per a més informació consul-teu www.xarxaonion.org.

Palau-solità i Ple-gamans parla de la morositat als empresaris

més de vint empresaris i comerciants del municipi van assistir a la jornada so-bre morositat que portava per títol moro-sitat, mesures preventives i pal·liatives, que va organitzar l’Ajuntament de Pa-lau- solità i Plegamans el dia 6 de novem-bre. El regidor d’Economia del consisto-ri, Albert Font, va afirmar que “la morosi-tat és un dels problemes més importants que pateixen les petites i mitjanes empre-ses”. El regidor va explicar que la seva in-tenció era “proporcionar eines per preve-nir la morositat, establint vincles amb els clients”. Font va afegir que cal diferenci-ar entre “clients de futur i autèntics pa-ranys”. Un dels conferenciants, Juan Luis de los Ríos, de System Consulting, va ex-plicar que és una tasca “realment molt complicada impedir els impagaments”, tot i això, va afegir que hi ha certes mesu-res per controlar-ho. L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans va celebrar aquesta jornada en el context d’ajut i de dotació d’eines per fer front a la crisi econòmica. “L’Ajuntament continu-arà fent accions perquè la gent treballa-dora pugui sortir reforçada de la crisi”, va concloure l’alcaldessa, mercè Pla.

aquesta és la xifra total de desplaçaments interurbans els dies feiners al Vallès occidental. així ho certifica l’estudi de mobilitat interurbana a l’àmbit de l’agrupació de Mu-nicipis amb transport Urbà (aMtU). D’aquests, més de la meitat dels desplaçaments del Vallès occidental tenen

com a destí un municipi de la mateixa comarca. gairebé el 80% dels habitants de l’àrea metropolitana de barce-lona utilitzen el vehicle privat. La majoria dels enquestats afirmen que utilitzarien el transport públic si fos eficient. /// isabEl MarQuÈs

557.634DESPLaçaMEntS

6 EnTREVISTA B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

Parli’ns de l’Small Business Act.Small Bussines Act (SBA) és un programa de suport per a les més de 220.000 micro i petites empreses catalanes. L’any 2008 Eu-ropa va dir que hi havia d’haver una políti-ca organitzada de pimes i va establir els 10 grans principis sobre els quals s’ha de tre-ballar; entre ells hi ha el foment de l’empre-nedoria, fer les administracions públiques permeables a les necessitats de les pimes, facilitar l’accés al finançament, promou-re la innovació, permetre que els desafia-ments mediambientals es converteixin en oportunitats i ajudar les pimes a benefici-ar-se del creixement dels mercats.A partir d’aquí, el que fem des del Progra-ma PimE és adaptar aquestes recoma-nacions europees a la realitat catalana. Així, a principis del 2010 hem de presen-tar el full de ruta que la Generalitat segui-rà quant a les pimes.

Precisament, l’accés al finançament és una de les peticions més insistents per part de les pimes.Sí, però aquí la filosofia no és que hi hagi una línia de finançament públic específic per a pimes i un altre per a grans empre-ses, sinó que del que es tracta és d’uns ajuts únics però garantir que la pime podrà tenir-hi accés en igualtat de condicions. i això es farà perquè els requisits s’adaptaran a les seves necessitats. Això suposa molta fei-na prèvia, perquè hem hagut d’anar a visitar diferents sectors, parlar-hi i que ens expli-quin les seves necessitats d’inversió i la rea-litat de cada col·lectiu.Però cal tenir clar que el Programa PimE no

Existeix una fórmula única per a totes les empreses?La pime està present en tots els sectors: agri-cultura, indústria manufacturera o de ser-veis. De manera que les polítiques que fem han de ser transversals i vàlides per a qualse-vol tipus d’empresa, com per exemple pro-cessos de simplificació administrativa. En canvi, les infraestructures o la mobilitat són un problema empresarial, no de les pimes, així que el que nosaltres hem de definir són totes aquelles qüestions i problemàtiques ex-clusives d’aquest tipus d’empreses.

Un Programa PIME per a què?El Programa PimE es crea l’any 2007 en el marc del nou Estatut amb l’objectiu d’im-pulsar la participació de les pimes en el nou model de competitivitat. i és que cal tenir en compte que Catalunya és pime i aquesta re-presenta més del 70% del teixit econòmic.En aquest sentit, dissenyem les polítiques adequades perquè les empreses, indepen-dentment de la seva grandària, puguin fer aquest canvi de model de producció. Nosal-tres ens movem en un àmbit estratègic i po-lític, la part més executiva la fa Acc1ó.

El Programa PIME de la generalitat treballa a prop de la petita i mitjana empresa per ajudar-la a ser més productiva i créixer en els mercats exteriors tEXt: iVanna VallEsPÍn /// FotoS: IsabEl MarQuÈs

a Catalunya hi ha més de 200.000 petites i mitjanes empreses, que represen-ten el 76% del PiB català. A la resta d’Europa també tenen una presència important. Per

aquest motiu, la Unió Europea ha posat en marxa la iniciativa Small Business Act (SBA), amb l’objectiu de fomentar el creixement de les pimes. A Catalunya, el Programa PimE de la Secretaria d’indústria i Empresa de la Ge-neralitat és qui s’encarrega d’aplicar aquesta iniciativa a la realitat catalana.

El gran problema de la pime actualment és la productivitat

Albert Roca /// Director del Programa PIME de la Secretaria d’Indústria i Empresa

Llicenciat en ciències econòmiques i màster en economia regional i urba-na per la UAB, va ser director d’Eco-nomia i Política Empresarial i respon-sable del Departament d’Estudis de Pimec; durant aquest període va cre-ar l’Anuari de la Pime. També va par-ticipar en l’elaboració de l’acord es-tratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competi-tivitat de l’economia catalana. Entre el 2002 i el 2006 va ser conseller del Consell de Treball Econòmic i Soci-al de Catalunya. En l’àmbit acadèmic, Roca ha estat professor d’economia mundial al Departament d’Econo-mia Aplicada UAB i és coautor de pu-blicacions com La apertura exterior de las regiones en España, La balan-ça comercial amb la resta de l’Estat o Perspectivas de la inmigración en España: una aproximación desde el territorio.

EL PERFIL

Un ESTUDIÓS DE LA PETITA I MITJAnA EMPRESA

7B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009 EnTREVISTA

té cap línia d’ajut, sinó que som un instru-ment que ajuda i facilita que les petites em-preses puguin accedir als ajuts que ja exis-teixen i que promouen altres departaments.

¿Aquí s’hi inclou d’alguna manera el finançament per part de les entitats financeres o es preveu un servei de mediació entre les dues parts ara que l’aixeta del finançament s’ha tancat?De moment no, el Programa PimE és molt jove. Esperem que el problema del crèdit es pugui solucionar amb tots els nous proces-sos de fusió de les caixes. Sembla que la cri-si financera ja ha tocat fons, tal com indica l’evolució de la borsa de les darreres setma-nes, i esperem que això tingui el seu reflex aviat en l’economia real.

quins són els principals problemes de les pimes?El gran problema de la pime actualment és la productivitat. i això vol dir que Catalunya no és productiva, perquè el 75% del PiB pro-vé de la pime. Per solucionar-ho el que hem fet és detectar la problemàtica específica de cada sector i portar a terme proves pilot.

quines mesures s’hi apliquen?Durant aquests darrers anys de bonança econòmica, les pimes han crescut de for-ma desordenada. Però, per contra, l’avan-tatge que tenen les petites empreses és que els seus problemes es poden resoldre amb petits detalls i mínimes inversions, com per exemple, canviar la disposició de la seva línia de producció, incloure nou ma-terial, etc. Per donar una imatge clara i vi-

sual, és com la història d’aquell pintor que dibuixava una línia blanca recta, però dei-xava el pot de pintura al mateix lloc, de ma-nera que cada cop havia de fer un trajec-te més llarg per anar-lo a buscar. Doncs, de vegades, els problemes de productivitat de les pimes no és la R+D, ni la internaciona-lització, sinó que són coses més simples.

Tan senzill és?i tant. Per exemple, pensem en el sector de l’automoció. Els tallers mecànics o els vene-dors de recanvis l’any 1956 gestionaven 300 referències, l’any 95 n’eren 30.000, mentre que avui dia la xifra ja és de 750.000. Això no es pot gestionar manualment, l’empresa haurà d’invertir en sistemes de gestió d’es-tocs, informatització i en lectors de codis.

Així guanyem competitivitat.Exacte, i quan l’empresa ja és productiva, ja està preparada per anar a Acc1ó i comen-çar la internacionalització i a competir en el mercat exterior. A Catalunya hi ha unes 7.000 empreses que innoven sistemàtica-ment i unes 15.000 empreses que expor-ten regularment. i això encara és una xifra molt petita, ens movem al voltant del 15% del total d’empreses que hi ha al país.Però, a més, cal recordar que això no es fa en un dia. Tu per anar a unes Olimpíades necessites uns anys d’entrenament, doncs amb la competitivitat passa el mateix.

Així, com ha de ser la nova pime?La pime ha d’innovar, s’ha d’internaciona-litzar, s’ha de formar i ha de tenir una es-tructura financera més sòlida.

Han signat un conveni amb Pimec perquè es reconegui Catalunya com a regió emprenedora europea...La Unió Europea té un programa que pre-mia aquelles regions que compleixen una sèrie de requisits en l’àmbit de l’empre-nedoria, entre les quals hi ha precisament la forma en què s’aplica l’Small Business Act. La virtut de l’SBA és la participació de l’empresariat, que és qui està definint què és rellevant per al seu futur. A partir d’aquestes propostes, juntament amb el que ja s’està fent des de l’Administració, elaborarem una sèrie de prioritats que tindrem abans de finals d’any. Tot això ens servirà per presentar-nos a aquesta candidatura.A part d’això, també es té en compte al-tres factors, com ara quina és la política de clústers que es desenvolupa, el suport de l’emprenedoria a l’escola, etc. i així, espe-rem guanyar el reconeixement al febrer.

¿L’aturada del procés de fusió de les patronals Foment i Pimec influirà negativament en tot aquest procés de modernització de les pimes?Són temes diferents i que no estan vincu-lats. Això és un problema del món empre-sarial, de com vol estar representat. A més, durant tots aquests anys no hi ha hagut fu-sió i en canvi tenim més empreses que mai.

quins canvis de fiscalitat es podrien fer per ajudar les pimes?L’SBA parla bàsicament de l’impost de so-cietats. Hem de veure com adaptem aquest impost a la pime perquè afavoreixi la inver-

sió. D’altra banda, s’hauria de mirar de no augmentar el pes fiscal a les empreses. Tot i això, les competències de la Generalitat en aquest àmbit són molt baixes, així que aquest problema és de madrid.

quin pes té el Vallès en aquest tramat territorial de pimes?Jo veig millor el Vallès que el Baix Llobre-gat. El Vallès ha fet bé un parell de coses: la transformació dels sectors tradicionals cap a altres de més avançats i la presèn-cia de la universitat. A més, la comarca ha estat beneficiada per l’expulsió de les in-dústries i empreses de Barcelona cap a la rodalia. També és destacable la bona col-laboració entre les pimes i les grans em-preses: als polígons vallesans pots veu-re com conviuen grans marques amb em-preses més petites. També destaca molt el nivell d’exportaci-ons. Al Baix Llobregat les exportacions es-tan concentrades en 4 o 5 empreses, men-tre que al Vallès qui exporta és l’empresa fa-miliar, és l’essència de la indústria catalana, i a més aconsegueix índex d’exportació molt per sobre de la mitjana del país. El Vallès també està liderant la nova indústria, amb alt valor afegit, gràcies al que s’està cons-truint al Parc Tecnològic, al sincrotró i als centres vinculats a les universitats.

És un bon model, doncs.El Vallès ha sabut mantenir l’essència del que és el teixit industrial català i que ens diferencia de la resta de regions d’Europa: la mitjana empresa que és capaç de competir amb grans corporacions.

La pime ha d’innovar, s’ha d’internacionalitzar, s’ha de formar, ha de tenir una estructura financera més sòlida, etc.Els problemes de productivitat de les pimes no és la r+D, ni la internacionalització, sinó que són coses simples que requereixen inversions petitesEl Vallès ha sabut mantenir l’essència del que és el teixit industrial català: la mitjana empresa que és capaç de competir amb grans corporacions

8 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

Pimec ha estat la primera organització patronal a fer una avaluació objectiva

dels pressupostos de la Generalitat de Ca-talunya per a l’any 2010. Com a veu repre-sentant de la micro, petita i mitjana empre-sa, la patronal mostra la seva preocupació per l’augment significatiu de la despesa i del dèficit pressupostari, que s’ha gairebé

triplicat en un any, sobretot per la incorpo-ració de 38 noves entitats (consorcis) i per l’absència de mesures d’austeritat. En aquest sentit, Pimec assenyala que és ne-cessari contraure el sector públic i millorar l’eficàcia de la despesa per ampliar-ne l’im-pacte sobre l’economia productiva. En can-vi, en relació amb la distribució de la despe-

sa, Pimec considera que és positiva la major dotació de recursos per a finançament, R+D i ocupació. La patronal de la petita i la mitja-na empresa celebra també l’augment signi-ficatiu dels recursos de l’institut Català de Finances (iCF), que passa de 1.235 a 1.628 milions de pressupost, és a dir, un 24% més. Pimec detalla en el comunicat de premsa que espera que aquests diners “siguin cana-litzats de manera adequada perquè arribin a les pimes i no es repeteixi la mala experi-ència de les línies iCO del govern de l’Estat”. Per últim, també recalca que s’haurien de destinar més recursos a la internacionalit-zació. /// REDACCIó

Pimec es mostra preocupada per la despesa i el dèficit

InVERSIonS /// cataLUnya

InFRAESTRUCTURES /// VaLLèS

La Generalitat invertirà 248 milions al Vallès l’any 2010

lió d’euros, mentre que la nova escola que es farà a Castellar comptarà amb 1,6 milions. En total, hi ha 24 projectes de centres educatius nous per a l’any vinent a la comarca.

D’altra banda, la Generalitat té previst inver-tir 17 milions d’euros en la construcció del mòdul esportiu al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat; 9 milions al Centre Direcci-onal de Cerdanyola (on hi ha el sincrotró); 8,5 milions en l’ampliació de la depuradora de Terrassa; gairebé dos milions per millo-rar la xarxa d’abastament d’aigua a Castellar del Vallès; 2,8 milions en la cinquena fase de la promoció d’habitatges Arrahona de Saba-dell, i 700.000 euros per a més d’un centenar d’habitatges a Cerdanyola.

PrEssuPOsT caTalà

El conseller d’Economia i Finances de la Ge-neralitat, Antoni Castells, va presentar el 6 de novembre els pressupostos de la Ge-neralitat per al 2010. La xifra ascendeix als 39.699 milions d’euros, un 7,3% més que enguany, a costa d’un dèficit de 6.369,5 mi-lions, un 38,5% superior al que estava pre-vist per al 2009. L’increment dels comptes es donarà tot i la caiguda del 24,4% (4.139,4 milions) dels ingressos provinents d’im-postos. Aquest descens es compensarà “parcialment”, segons Castells, pels 2.613 milions addicionals del nou sistema de fi-nançament. /// IVANNA VALLESPÍN

de remodelació i ampliació. En aquest sen-tit, l’any que ve l’Hospital Taulí de Saba-dell rebrà un injecció de més de 14 milions, mentre que el de Terrassa tindrà 5,8 mili-ons. La sanitat primària també rebrà una embranzida a la comarca, amb la construc-ció de nous CAP a Sabadell, Palau-solità, Ri-pollet, Rubí, Santa Perpètua, Sant Cugat o el centre de salut de Polinyà.

En el camp educatiu, el projecte del nou iES montperdut rebrà 5,1 milions, mentre que hi haurà 2,4 milions per al CEiP Vapor Cortés, ambdós centres ubicats a Terrassa. A més, l’iES La Romànica de Barberà rebrà un mi-

E l Vallès Occidental obtindrà 248,3 mili-ons d’euros per a inversions durant el

2010, xifra que representa el 7,9% del pres-supost català. La major part del pastís se l’enduran les obres de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que s’estan portant a terme a Terrassa i Saba-dell. Però també hi ha partides per a altres infraestructures, equipaments esportius, hospitals i centres educatius.

Les infraestructures ferroviàries acaparen gran part de les inversions, especialment les de Terrassa. La Generalitat invertirà 62,4 mi-lions d’euros per finalitzar la construcció de l’estació de Vallparadís-UPC. La segona par-tida important que fa referència als FGC és la construcció de la nova estació Volpelle-res, a Sant Cugat, on es destinaran 15 milions d’euros. A Sabadell, la quantitat que s’inver-tirà serà de 2,4 milions. A més, la Generali-tat donarà 11,7 milions d’euros a la comarca per a diferents conceptes vinculats als ferro-carrils, com ara el manteniment d’estacions, catenàries, túnels o ponts, aplicacions infor-màtiques o l’adquisició de vehicles.

Un altre projecte que es beneficiarà dels diners de l’administració autonòmica és la construcció del carril bus i de vehicles d’al-ta ocupació (VAO) de la C-58, un projecte que estarà dotat amb 25 milions d’euros. A més, es destinarà un milió d’euros al per-llongament de la ronda Oest de Sabadell, a l’altura de Badia del Vallès. Gairebé la ma-teixa quantitat s’invertirà en el desdobla-ment de la B-124, la carretera que connec-ta Castellar amb Sabadell.

Pel que fa al capítol sanitari, els dos hospi-tals de les dues cocapitals estan vivint obres

El 27% de la inversió a la comarca provinent del govern català es destinarà al projecte de perllongament dels Ferrocarrils a terrassa i Sabadell

El perllongament dels ferrocarrils és l’acció que acapara més inversió /// AJUNTAmENT DE SAbADELL / JUANmA PELáEZ

62,4MILIonS D’EURoSés la quantitat que rebrà la ciutat de terrassa per finalitzar la construcció de l’estació de Vallparadís-UPc, en el marc del projecte de perllongament dels Fgc a la ciutat. Però, a més, la generalitat té previst invertir 15 mili-ons d’euros en la nova estació Volpe-lleres, a Sant cugat.

Terrassa: perllongament Fgc, 62,4 M€

ripollet: carril bus-Vao, 25 M€

sant cugat: nou mòdul del car, 17 M€

sant cugat: estació Volpelleres, 15 M€

sabadell: obres Parc taulí, 12 M€

Terrassa: ampliació EDar, 8,5 M€

Terrassa: ampliació hospital, 5,8 M€

Terrassa: IES Montperdut, 5,1 M€

cerdanyola: centre direccional, 4,8 M€

sant cugat: construcció caP, 4,5 M€

sabadell: 5a fase arrahona, 2,8 M€

sabadell: perllongament Fgc, 2,4 M€

Terrassa: cEIP Vapor cortés, 2,4 M€

InVERSIonS

DISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA En M€

InstitutCatalà de Finances

R+D Serveid’Ocupació

de Catalunya

2009

2010

*Font: Inverco, 31/07/2009. **Rendibilitat acumulada fins al 30/09/2009. Rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures.

BS Pentapensió

Jo ja tinc el meu pla de pensions

Vull el millor per al meu futur. Per això he escollit BS Pentapensió, el pla de renda fixa mixta número 1 en rendibilitat a 10 anys*, que acumula una rendibilitat anual del 5,73%**. I amb tota la flexibilitat per adaptar-se al que jo vull aportar. Així tinc un pla a la meva mida.

Perquè el futur de cada persona és únic, a SabadellAtlántico dissenyem els plans de pensions a mida. Informi-se’n a les nostres oficines, al 902 32 32 22 o a sabadellatlantico.com

Trasp

assi

el se

u pla

des d

’una

altra

entita

t sen

se ca

p cos

t

BS

Pen

tape

nsió

, PP

és

un p

la d

e pe

nsio

ns g

estio

nat pe

r B

anS

abad

ell P

ensi

ones

, E.

G.F

.P., S

.A. En

titat

dip

osità

ria: B

anco

de

Sab

adel

l, S

.A. S

abad

ellA

tlán

tico

és

una

mar

ca r

egis

trad

a de

Ban

co d

e S

abad

ell, S

.A.

El valor de la confiança

10 EnTREVISTA B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

creada com a associació sense ànim de lucre, Via Vallès se suma al debat sobre el model de mobilitat del Vallès tEXt: J.r. arMaDàs /// FotoS: lluÍs llEbOT

Manel Larrosa /// Vocal de Via Vallès

des del punt de vista ferroviari. Al Vallès el 90% dels desplaçaments es fan en trans-port privat, mentre que a Barcelona el percentatge baixa fins al 50%. El gran rep-te de futur del Vallès es desenvolupar un model de transport públic eficient.

El TramVallès complirà d’alguna manera aquesta funció?És una iniciativa encertada, en línia amb el que comentava abans de les sis capi-tals del Vallès. Unir amb transport públic Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola, la Universi-tat Autònoma i Barberà és una molt bona notícia i un projecte en què tots els ajunta-ments s’han posat d’acord amb la Gene-ralitat en el disseny del traçat.

En això potser hi ha consens, però en la principal nova infraestructura en projecte, el quart Cinturó, hi ha molta disparitat d’opinions.Perquè no s’ha dialogat prou i s’ha dei-xat decidir a madrid una cosa que és molt nostra. Això ha provocat una gran inde-finició. El problema és de competènci-es. mentre la xarxa viària bàsica seguei-xi estant controlada per l’Estat les coses no canviaran. Cal una xarxa nova. El Quart Cinturó no pot ser l’única infraestructura planejada en l’àmbit viari.

què més cal?Una ronda industrial que connecti els po-lígons del Vallès seguint el traçat de la C-155 i un Quart Cinturó que connecti les principals ciutats en tren seguint el mo-del dels Ferrocarrils de la Generalitat. Ara la Generalitat tindrà la competència en la gestió de Renfe però no la d’Adif, que és on es decideix per on passen les línies.

El Vallès es veu com una realitat provinciana des de la gran capital?Bastant. Ens veuen una mica com el pati del darrere de Barcelona, quan el que seria normal seria tenir relacions bidireccionals. El que els hem de fer veure és que també som Barcelona i sense nosaltres Barcelona no tindria el potenci-al que té. Cal que a la capital se’ns vegi com la Barcelona interior.

politana és a la perifèria de Barcelona. Una dada que il·lustra això és que la inversió de l’Estat espanyol al Vallès dels darrers anys ha estat el quart carril de la B-30 i ja està. És indignant tenint en compte que som 1,2 milions d’habitants.

què proposen des de Via Vallès perquè aquesta regió deixi de ser invisible?El primer i més urgent és que es constru-eixin infraestructures que uneixin i relaci-onin el que nosaltres anomenem les sis ca-pitals del Vallès. A banda de Terrassa, Sa-badell i Granollers, al Vallès han sorgit històricament tres noves capitals econò-miques, que són els binomis Sant Cugat-Rubí, Cerdanyola-Barberà i mollet-Parets. Aquests sis nuclis han d’estar ben comuni-cats tant per carretera com per ferrocarril, de manera que la B-30 es converteixi en un veritable carrer major del Vallès.

quins reclams econòmics tindria aquest carrer Major?Hi ha tres realitats que per nosaltres són bàsiques i que no estan ara prou unides per bones comunicacions. Són l’Hospi-tal General de Catalunya, el Baricentro i el Circuit de montmeló. En aquests tres centres s’hi hauria de veure una infra-estructura similar a la que s’està duent a terme a la Sagrera.

El Vallès occidental i el Vallès oriental són dues comarques cohesionades?No. Són mons diferents sense cap projec-te conjunt. i és precisament del que ens queixem. Són dues comarques ben comu-nicades pel que fa a l’eix viari, però gens

Per què és necessària una associació com Via Vallès?Perquè el Vallès deixi de ser una regió pe-rifèrica i maltractada respecte a Barcelo-na i perquè el teixit empresarial i industri-al dels dos Vallesos és transcendental per a l’economia catalana.

Tan malament tracten els governs el Vallès occidental i l’oriental? Concentren massa esforços en Barcelona i no són prou conscients que el factor eco-nòmic va més enllà del 22@ i la Zona Fran-ca. El veritable potencial de l’àrea metro-

El Pacte Nacional d’infraes-tructures, recentment apro-vat per la Generalitat, no no-més deixa insatisfeta l’opo-sició, que està descontenta amb el redactat del docu-

ment, sinó també altres entitats. L’associ-ació sense ànim de lucre Via Vallès té per objectiu que tant el Vallès Occidental com l’Oriental estiguin dotats de connexions suficients per poder desenvolupar amb comoditat i eficiència l’activitat econòmi-ca al segon anell metropolità de Barcelo-na. manel Larrosa n’és el president.

Mentre la xarxa viària bàsica segueixi estant controlada per l’Estat les coses no canviaranS’ha de fer entendre el Vallès com la barcelona interior i no com una regió a la perifèria

El principal repte del Vallès és un model de transport públic eficient

11B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009 RADAR

Via Vallès demana connectar Sabadell i Granollers amb FGC

l’ associació Via Vallès ha reclamat que es construeixi una nova línia dels

Ferrocarrils de la Generalitat entre Sabadell i Granollers, que passaria per municipis del Vallès, com ara Polinyà, Caldes de montbui o Lliçà de Vall. Segons l’entitat, la necessitat de transport públic en aquesta àrea és molt alta, tenint en compte les dades de mobili-tat que es recullen en el Pla Territorial me-tropolità de Barcelona (PTmB).

Segons aquest document, entre les dues capitals vallesanes es produeixen actual-ment uns 50.000 desplaçaments diaris, una xifra que està previst que augmenti fins als 70.000 amb vista a l’any 2026. Davant aquestes perspectives, el president de l’en-titat, Joan Saborido, considera que és més necessària la construcció d’una línia fer-roviària, que no pas un tramvia o un carril bus, que és el que planteja el PTmB.

manel Larrosa, urbanista i membre de l’en-titat, amb xifres oficials a la mà elaborades per la Generalitat, afirma que a la zona de “la Riera de Caldes (Polinyà, Palau, Caldes de montbui) i la Riera del Tenes (Lliçà de Vall i d’Amunt) és on s’utilitza més el vehicle

privat, perquè és on hi ha menys oferta de transport públic” de l’àrea de Barcelona.

VIA CoMPLEMEnTÀRIA. Des de Via Vallès consideren que la línia de FGC entre Saba-dell i Granollers seria complementària a la Línia Orbital Ferroviària de Renfe, que ja està prevista al PTmB. Aquesta última en-llaçarà les dues capitals vallesanes via mo-llet i Cerdanyola, seguint l’Eix de la B-30. Però l’entitat considera que no es dóna co-bertura als municipis de l’interior del Vallès Oriental i proposa un recorregut pel nord de la comarca. /// IVANNA VALLESPÍN

Joan Saborido es decanta pel tren /// I. mARQUèS


va apuntar que l’Eix de la B-30 ha de veure’s potenciat amb una política d’inversió públi-ca que aposti pel transport ferroviari al Va-llès Occidental i que es vegi completat per un Quart Cinturó, obra que va reclamar de manera enèrgica. Recoder no va voler des-lligar aquestes reivindicacions d’altres que, sota el seu punt de vista, són complementà-ries del transport ferroviari i per carretera: el port i l’aeroport de Barcelona. “Amb un ens gestor dels aeroports com Aena apos-tant clarament per madrid i amb un port on les tarifes es fixen per compensar el dèficit d’altres ports de l’Estat espanyol s’està fre-nant el creixement de Catalunya”. L’alcalde de CiU va continuar amb les queixes argu-mentant que “tenir un programa d’infraes-tructures al servei de la mobilitat és un rep-te que tenim com a país i que, ara per ara, avança molt lentament”. Aquest programa hauria d’anar acompanyat, en paraules de l’alcalde, per “un altre programa paral·lel de gestió dels parcs empresarials en què els ajuntaments podem ajudar molt el món empresarial”.

Lluís Recoder també va posar el Catalonia innovation Triangle (CiT) com a exemple de com la col·laboració entre municipis pot ajudar a la reactivació econòmica. Per Re-coder, el CiT és un doble triangle. El primer significa la unió geogràfica de Rubí, Cerda-nyola i Sant Cugat i el segon és la relació en-tre innovació, universitat i empresa, que són la base del CiT. /// J.R. ARmADÀS

Les infraestructures a l’eix de la B-30 són claus segons Recoder

l’ alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va ser un dels ponents del curs El de-

senvolupament local més enllà de la crisi, or-ganitzat pel Consorci Universitat menén-dez Pelayo de Barcelona. Recoder va fer ser-vir la llengua xinesa per explicar la cara i la creu de la crisi econòmica. “En xinès crisi es diu wei ji, que significa perill i oportunitat alhora. En aquest sentit, els ajuntaments hem d’actuar com a administració amiga per propiciar que les empreses tinguin el camí més fàcil possible per ser les protago-nistes de la reactivació econòmica”.

L’alcalde de Sant Cugat també va referir-se al que poden fer les administracions de l’Estat i la Generalitat per sortir de la crisi. Recoder va posar sobre la taula en aquest moment el que per ell és un dèficit d’infra-estructures a la regió metropolitana de Bar-celona. “Sense infraestructures potents no es pot donar a l’àrea metropolitana l’impuls econòmic que necessita”. En aquesta línia,

L’alcalde Sant cugat participa en unes jornades per combatre la crisi

Lluís Recoder al CCCB /// J.R. ARmADÀS



Més de 140 empresaris debaten la gestió del talenta Sabadell

l a gestió del talent sovint no és una fei-na fàcil. Com valorar el treballador? i,

el més important, com explotar-ne el po-tencial? L’Obra Social Caixa Sabadell va po-sar aquestes qüestions sobre la taula el 12 de novembre en el marc de l’11a Jornada Joan Sardà al nou Auditori de l’entitat, da-vant de més de 140 empresaris de pimes d’arreu de Catalunya.

Dues grans empreses de la comarca, Viena i KH Lloreda, van compartir la seva estratègia per gestionar el talent. El director de recursos humans de la cadena de restaurants va ex-plicar que fomenten el talent a través “d’una bona selecció, formació i avaluació”. Viena va explicar que divideixen el seu personal en grups de rendiment: de treballadors amb un alt rendiment, els quals fomenten la seva car-rera professional dins de l’empresa, fins al nivell més baix de rendiment, on “s’han de prendre mesures”. Les motivacions princi-pals són “una prima equivalent a l’1% de les vendes i beques per a estudiants”.

Josep maria Lloreda, president del grup KH Lloreda de productes de neteja, va explicar que el seu mètode per multiplicar el talent passa per la motivació: “Hem de pensar que som un sol equip, una unitat”, va dir de for-ma taxativa. La promoció interna, experi-ències en altres departaments i un bon am-bient de treball són algunes de les mesures que aplica l’empresa química. “El més im-portant no és el sou, sinó formar part d’un projecte amb il·lusions”, va dir Lloreda.

Precisament, de les il·lusions i dels dis-gustos a la feina se’n va parlar al Saló mo-dernista de Caixa Sabadell, on Pilar Jeri-có, experta en gestió empresarial, consul-tora en desenvolupament del talent i lideratge i sòcia directora d’innoperso-nas, va anar més enllà del talent. “Qui de vosaltres té por?”, va preguntar. Després que més de mitja sala alcés la mà, Jericó va dir que el talent és voler i poder, com-promís i acció. “Per anar més enllà cal empenta i el millor antídot contra la por és la il·lusió”, va dir Jericó. /// A.b.

JoRnADES /// SabaDELL

Jericó destaca el poder de la il·lusió /// bERTA TIANA

La sortida de la crisi serà lenta segons els experts

“sortirem d’aquesta crisi però triga-rem”. El pronòstic és de l’empresari

i polític Joan majó, però serveix per resumir la taula rodona que va organitzar la Cambra de Comerç de Terrassa el dia 25 de novem-bre, en el marc de la jornada Cambra Activa, que aquest any duia per títol Buscant sorti-des a la crisi.

A més de l’exministre d’indústria, la taula de Cambra Activa va reunir José García montalvo, economista i consultor del Banc mundial, i ig-nasi mier, conseller delegat de Circutor. Flan-quejats pel president de Cambra de Terrassa, marià Galí, els tres experts van reflexionar so-bre les sortides a la crisi i van presentar el seu propi full de ruta.

REConVERTIR EL SISTEMA. majó va apostar per un canvi de model productiu: “No podem

pretendre tornar al ritme i creixement de fa tres anys; les polítiques necessàries no són de reactivació, sinó de conversió”. L’empresari va fer referència al mercat laboral en la línia de crear nous llocs de treball en els sectors emer-gents i no de recuperar “els mateixos llocs de treball que hem perdut”. En aquest sentit, majó va dir que el capital humà necessita també una reconversió “de coneixements, però sobretot d’actitud”. Pel que fa als sectors de futur, l’ex-titular d’indústria va assenyalar tres àmbits emergents: els serveis d’atenció a persones, el sector energètic i les comunicacions.

AUGMEnTAR LA PRoDUCTIVITAT. Per al ca-tedràtic d’economia aplicada de la UPF, José García montalvo, l’antídot a la crisi és la pro-ductivitat. “Hem viscut un creixement que ha estat un miratge”, va dir l’economista en re-lació amb la fórmula d’Espanya basada en la

baixa productivitat i la manca de capital tec-nològic. García montalvo va proposar canviar la tendència “donant facilitats al mercat im-mobiliari, millorant el sistema educatiu i re-formant el sistema financer perquè els bancs puguin donar més préstecs.

ÉS L’HoRA D’InnoVAR. ignasi mier va repre-sentar la figura de l’empresari conscienciat. “És imprescindible una reforma estructural que afavoreixi la productivitat, la contracta-ció i la competitivitat”. mier va afirmar que aquestes mateixes mesures s’estan posant en pràctica a Circutor, amb l’accent en la in-novació, la tecnologia i la creativitat. L’empre-sari va apuntar que és imprescindible “una reforma estructural que afavoreixi la produc-tivitat, la contractació i la competitivitat”. mier va concloure: “Sortirem de la crisi més reforçats”. /// ANNA bELLoRbÍ

Joan Majó, José garcía Montalvo i Ignasi Mier van reflexionar sobre les mesures per adreçar l’economia, en una jornada organitzada per la cambra de terrassa

JoRnADES /// tErraSSa

José García Montalvo, Agustí Sala, Marià Galí, Joan Majó i Ignasi Mier van analitzar i debatre la situació econòmica /// CEDIDA

LES SoLUCIonS SEGonS...

JOan MaJó· reconvertir el sistema, no pas reac

tivar-lo

· Identificar en quins sectors poden

aparèixer noves demandes

· treballar les habilitats dels perfils

professionals

JOsé g. MOnTalVO· Eliminar traves que impedeixin el

canvi de model productiu

· Facilitats per al mercat financer

· Millorar el sistema educatiu

· reformar el sistema financer

ignasi MiEr· afavorir la productivitat, la contracta

ció i la competitivitat

· Potenciar la creativitat

· Fomentar els producters i serveis

locals

· recuperar valors ètics a l’empresa


Les caixes vallesanes prejubilaran 620 persones

l es caixes de Sabadell, Terrassa, Girona i manlleu han arribat a un primer pre-

acord sobre les noves condicions laborals dels empleats que sorgeixen arran de la fu-sió de les quatre entitats. L’ajustament de la plantilla es farà a través de prejubilacions voluntàries a partir de 55 anys fets el 2010, amb una retribució equivalent al 80% del salari brut. Aquestes prejubilacions es po-dran pactar durant els pròxims tres anys.

Des del sindicat de la UGT han posat xi-fres al preacord i afirmen que l’ajustament afectarà 620 persones. La plantilla de la cai-xa resultant quedarà en 4.000 treballadors. La retribució dels empleats quedarà en 18,5 pagues, el pla de pensions es millorarà i les prejubilacions pactades suposen el 80% del salari brut, que significa el 90% del net de la nòmina. Com a premi per la fusió, cada empleat rebrà el gener del 2012 un abona-ment de 450 euros i tindrà un dia de vacan-ces més durant els pròxims tres anys.

En un comunicat conjunt, les caixes asse-guren que s’ha arribat a acords en altres as-pectes, com ara les retribucions, els plans de pensions o la promoció professional.

A més, les entitats afirmen que la fusió im-plica el principi d’igualtat, “equiparant el model de retribució i els beneficis socials i laborals de tots els empleats, de forma que no existeixin diferències en les condicions segons la caixa de procedència”.

Les caixes consideren que amb aquest acord “es tanca de forma satisfactòria”’ un dels punts “més importants i sensibles” del procés de fusió. L’acord sorgeix de les converses de la taula laboral entre les qua-tre entitats iniciades el 31 de juliol. ///

IVANNA VALLESPÍN

450 euros i un dia de vacances com a premi /// I.m.

EnTITATS BAnCÀRIES /// cataLUnya

El Sabadell col·laborarà amb els col·legis d’economistes

b anc Sabadell i el Col·legi d’Economis-tes d’Espanya han signat un acord de

col·laboració, pel qual l’entitat financera podrà oferir els seus productes en condi-cions preferents. El document l’han signat Conxa Oliu, directora de Professional BS, Lluís Buil, sotsdirector general de l’entitat, i Valentí Pich, president del Consell Gene-ral d’Economistes.

D’aquest conveni se’n podran beneficiar tant els col·legiats, com els familiars de pri-mer grau i empleats dels col·legiats, i tam-bé els empleats del consell i dels col·legis d’economistes. Per la seva part, el Sabadell oferirà un ampli conjunt de serveis adaptats a les necessitats financeres d’aquests nous clients, ja siguin personals o professionals.

El conveni s’afegeix als 950 acords que Banc Sabadell ha signat amb diferents col·legis i associacions professionals d’arreu de l’Es-tat. Això suposa un col·lectiu de prop de 800.000 persones que es poden acollir a productes financers en condicions avantat-joses. Amb el Col·legi d’Economistes s’hi sumen 44.000 possibles clients més de les 33 institucions que formen l’entitat.

CoMPRA D’Un HoSPITAL. D’altra banda, Banc Sabadell ha adquirit el nou Hospi-tal Quirón Biscaia per un import de 55,1 milions d’euros. Aquest centre hospita-lari basc, que forma part del Grup Hos-pitalari Quirón, es va inaugurar el 26 de novembre. L’equipament té una super-fície de 19.000 metres quadrats i és el centre hospitalari privat més important de Biscaia. Després de la compra, aquest grup empresarial continuarà l’explota-ció del centre sanitari en règim d’arren-dament per un període de 20 anys. ///

IVANNA VALLESPÍN

Els economistes tindran tracte preferent /// I.m.

EnTITATS BAnCÀRIES /// SabaDELL


LA InnoVACIÓ CoM A RESPoSTA. La con-vergència entre diferents tipus de parcs està orientada al desenvolupament i la millora de l’actual sistema econòmic. Així ho entén Joan Riera, director gene-ral d’Esade-Creàpolis, el primer parc im-pulsat per una escola de negocis. Per Ri-era, “on els altres parcs acaben, nosal-tres comencem”, amb referència al fet que el parc empresarial d’Esade està en-focat a les empreses i als clients i a satis-fer les necessitats del mercat. “Fem les idees rendibles”, conclou Riera. La idea de fons és formar part d’un mateix en-granatge adreçat a la innovació de pro-ducters i resoldre les demandes del mer-cat, configurar una transversalitat entre els més de 70 parcs de l’Estat espanyol. “Ens sentim molt bé dins d’aquest pa-radigma”, argumenta el director general d’Esade-Creàpolis.

MÉS SoCIS, MÉS DESEnVoLUPAMEnT. Un total de dotze parcs s’han sumat en quali-tat de socis a l’APTE aquest any 2009, la qual cosa significa un augment del 38% d’inscrits. El parc empresarial d’Esade-Creàpolis, que aquest any va actuar d’am-fitrió a la trobada internacional i anual d’APTE, juntament amb el Parc Científic de múrcia, el Parc Científic-Tecnològic d’Al-meria i el Parc Científic de València, ha as-solit la categoria de soci en l’última assem-blea de l’APTE, celebrada el dia 10 de no-vembre a Sant Cugat. /// A. bELLoRbÍ

Els parcs científics s’uneixen per dinamitzar la innovació

El president de l’APTE (Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espa-

nya), Felipe Romera, va posar títol a una declaració d’intencions: la de contribu-ir a l’estratègia de crear 10.000 empreses innovadores. Romera la va batejar com a “declaració de Sant Cugat del Vallès” en el marc de la Viii Conferència internacional de l’APTE celebrada a Esade-Creàpolis, a Sant Cugat. Romera va anunciar a la mi-nistra de Ciència i innovació, que inaugu-rava la conferència i el nou parc empre-sarial, que el seu objectiu era “ser un dels 9 països més innovadors el 2015”. Per la seva part, Garmendia va assenyalar la im-portància dels parcs científics i tecnolò-gics per al lideratge en innovació.

A la trobada hi van assistir més de 70 re-presentants de parcs tecnològics, cien-tífics i innovadors d’arreu de la penín-sula per establir sinergies i cercar opor-tunitats.

La conferència de l’aPtE preveu la creació de 10.000 noves empreses de r + D

Esade-Creàpolis va ser l’escenari de la VIII Conferència Internacional de l’APTE /// CEDIDA

EMPRESA /// Sant cUgat

El programa CoPIT busca la relació entre empreses veïnes

El programa de Cooperació amb Parcs industrials i Tecnològics (COPiT) neix

de l’acord entre l’APTE i el ministeri d’in-dústria i arrenca aquest mes de desembre a la comarca del Vallès.

L’objectiu del programa és millorar la competi-tivitat de les empreses i dels parcs industrials mitjançant la seva interrelació. “Estem conei-xent les empreses que hi ha al nostre voltant i que fins ara eren desconegudes”, assenyala Di-onís Rovira, president del Polígon Cova Solera de Rubí. A través d’un fitxer comú que recull les dades i els serveis que ofereixen les empre-ses interessades es podrà potenciar la “inter-

relació entre empreses properes a fi de millo-rar l’activitat de totes”, afegeix Rovira.

SATèL·LITS DEL PTV. El Parc Tecnològic del Vallès (PTV) és l’epicentre del programa CO-PiT a la comarca. El parc col·labora amb el polígon Costa Solera i el polígon de Barberà, però la “participació queda oberta a la resta d’espais industrials que s’hi vulguin inscriu-re”, afirma Francés martos, conseller delegat del PTV. “La UAB i la fundació tecnològica AS-CAAm també hi col·laboren”.

El 22 de desembre està prevista una trobada oberta al PTV. L’objectiu és fomentar la rela-ció entre el màxim nombre d’empreses in-dustrials de l’entorn del Vallès per “obrir ports de negocis”. En aquest tipus d’actes les em-preses descobreixen “altres empreses valle-sanes que ens poden oferir un producte més barat que el que compràvem al nostre prove-ïdor habitual”, apunta martos. /// A.b.

Polígon Cova Solera, a Rubí /// CEDIDA

EMPRESA /// VaLLèS

Esade-Creàpolis s’inaugura amb quaranta empreses

la ministra de Ciència i innovació, Cris-tina Garmendia, i el conseller d’inno-

vació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, van inaugurar oficialment el parc d’innova-ció d’Esade-Creàpolis, el dia 11 de novem-bre, amb més de 40 empreses instal·lades. Durant la inauguració, Garmendia va recor-dar que “les empreses que inverteixen en innovació i desenvolupament sobreviuen millor a la crisi”. Així mateix, la ministra va ressaltar que aquest parc ubicat a Sant Cu-gat donarà fruits a curt termini i va trans-metre el suport del govern central a aquest tipus d’iniciativa. Per la seva banda, Huguet

va destacar que Esade-Creàpolis és un es-pai de cooperació, interacció i reflexió per a les empreses que s’hi instal·lin. “Servi-rà”, va explicar el conseller, “per dinamitzar les empreses catalanes, perquè tindran un lloc per ser assessorades en l’àmbit de la in-novació”. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Re-coder, present a la inauguració, va voler po-sar èmfasi en el fet que és la primera vega-da a l’Estat que una escola de negocis impulsa un parc empresarial amb voluntat d’innovació. “És un projecte que vol unir l’empresa i la universitat: això és el que ne-cessita el nostre país”. /// bERNAT bELLA

Les autoritats conviden a la reflexió empresarial /// LLUÍS LLEboT

EMPRESA /// Sant cUgat

www.ptv.es

PER InSCRIURE-S’HI


l’ocupació dels nous espais, “ha alentit de-cisions”, diuen els responsables. malgrat això, bona part del sòl del parc és propietat de l’institut Català del Sòl. En aquest sentit, els espais no estan en venda, sinó que les empreses que s’hi estableixin tindran dret a la superfície durant 50 o 75 anys, de mane-ra que les empreses no ho podran vendre, i així s’evita l’especulació privada.

A mitjans del 2010 es posarà en marxa la primera fase del parc, quan estaran dispo-nibles un gran nombre d’espais per a cen-tres de recerca públics i privats i d’empre-ses d’innovació al voltant del sincrotró Alba. ”Actualment estem tenint converses amb diverses empreses i centres de recer-ca” a fi de dissenyar cada espai segons les seves necessitats. Al març està previst que entri en funcionament la columna vertebral del projecte: l’avinguda de la Ciència, que va del campus de la UAB fins al sincrotró, pas-sant per damunt de la B-30.

PRoMoCIÓ InTERnACIonAL. El Parc de l’Alba va participar en la Fira ExpoReal a munic al mes d’octubre, i al març està prevista la seva presència a la Fira mun-dial del mercat immobiliari de Cannes. El Parc es presenta com una de les àrees es-tratègiques per l’impuls de l’economia sota el paraigua del Barcelona Economic Triangle, que també engloba el 22@Bar-celona i el Parc Aeroespacial i de la mobi-litat Delta BCN. /// A. bELLoRbÍ

El Parc de l’Alba vol rodejar-se d’empreses d’alt valor afegit

E l Parc de l’Alba ha posat en marxa una àrea de promoció amb l’objectiu de

captar empreses que puguin estar interes-sades a ubicar-se al nou espai científic i em-presarial. Aquesta nova eina del Parc de l’Al-ba també servirà per detectar aquelles em-preses que tinguin un alt valor afegit i que per tant siguin candidates a formar part de l’entorn del parc. Valentí Llagostera, desig-nat recentment director de l’àrea, explica que les empreses es podran beneficiar de les infraestructures i la qualitat de l’espai. “Busquem empreses que fan de la recerca l’element de la seva competitivitat”.

El Consorci Urbanístic s’ha encarregat de crear l’espai, i ara, la feina de la nova àrea de promoció és buscar empreses o instituts que l’ocupin. “La comunicació no es farà en clau de metres quadrats, sinó de les carac-terístiques de l’empresa per gaudir d’unes instal·lacions privilegiades”, diu Llobera. La crisi immobiliària ha afectat la gestió de

El parc tecnològic i empresarial del Vallès ha creat una àrea de promoció

El Parc de l’Alba busca empreses per ubicar-se en el nou espai científic, tecnològic i empresarial /// CEDIDA

EMPRESA // VaLLèS

Polinyà esdevé la seu de la primera trobada de polígons

Experiències per crear i créixer és el tí-tol i l’objectiu de la primera Trobada

d’Associacionisme Empresarial de Polígons que es va celebrar a Polinyà el dia 5 de no-vembre. Aquesta primera presa de contac-te entre sis polígons –molt diferents entre ells– va posar en comú el desig “d’unifica-ció, d’una visió del territori i un flux de co-municació actiu”, segons va destacar el pre-sident de l’Associació Empresarial de Polí-gons de Polinyà, Lluís Costa.

A la trobada hi van assistir associacions d’empresaris i empreses de Girona, Bar-celona, manresa, Cadis i València, la Unió de Polígons industrials de Catalunya, la Di-putació de Barcelona i tècnics de diferents ajuntaments.

Un dels objectius d’aquesta primera pre-sa de contacte perseguia facilitar la rela-ció entre les administracions públiques i els polígons. “Els processos per adreçar-se a l’administració local són complexos, volem més facilitats per crear una empre-sa, per exemple, logística o química, als polígons, però l’Administració hi posa in-convenients per ser empreses conflicti-

ves”, afirma el representant de l’associa-ció de polígons. La trobada també va servir per conèixer com viuen els altres polígons i compartir idees, així com establir col-laboracions per millorar la situació dels empresaris i treballadors.

UnA TRoBADA AnUAL. Les administraci-ons locals i les associacions participants te-nen previst treballar en col·laboració per convertir aquesta primera trobada en un espai anual i itinerant, l’any que ve és pos-sible que s’organitzi a Castellar del Vallès , va comentar l’alcaldessa. /// A. bELLoRbÍ

P. Pedraza, alcaldessa de Polinyà, a la trobada /// CEDIDA

ASSoCIACIonS /// PoLInyÀ


PIMES /// Petit Plaisir

a Sant cugat va néixer fa dues dècades un negoci destinat a uns clients exigents, amants de la bona xocolata, del bon disseny, però també amb unes butxaques generoses PER: iVanna VallEsPÍn

Petit Plaisir, el paradís dels sibarites de la xocolata

Xocolata negra, amb llet, blan-ca, pralinés, amb taronja, li-cors, espècies..., fins a formes diferents com fulles, flors, etc. Això és una petita mostra de l’àmplia gamma de bom-

bons que elaboren a Petit Plaisir i que es po-den trobar en forma de petits detalls amb preus molt assequibles, al voltant dels 15 eu-ros, però també amb gammes mitjanes i al-tes per als clients més exigents i exclusius.

Petit Plaisir es posa en marxa l’any 1990, amb la mare d’ignasi Guasch i un soci, amb-dós decoradors, però que van veure un fo-rat de negoci en el món dels establiments de venda de xocolata. Així, van decidir obrir a Barcelona la primera botiga exclusivament dedicada als bombons de tipus belga (amb molta varietat de formes, més durs i més cremosos). Els fundadors van aprofitar la seva experiència en el món del disseny per crear una botiga amb una decoració molt cuidada i alhora per generar una línia de packaging atractiva i minimalista.

ignasi Guasch, actual gerent de l’empre-sa, estableix el seu tipus de client més ha-bitual: “Gent amb poder adquisitiu alt, que té compromisos socials i va a sopars i re-unions, de manera que té la necessitar de portar-hi un obsequi o un detall”. De fet, els empresaris també formen part del seu tar-get, ja que Petit Plaisir ofereix la possibili-tat que les empreses puguin personalitzar les capses, però també els bombons, amb el logotip de la companyia.

Petit Plaisir té dues botigues a Barcelona (als barris de Sarrià i Sant Gervasi) i dues més a madrid (als barris de Salamanca i Chamartín), on espera aviat obrir-ne una tercera. Guasch, però, confessa que la polí-tica d’expansió no està clara ara arran de la crisi, ja que es plantegen diferents opcions, com obrir establiments a ciutats més peti-tes o apostar per models de botigues més petites, tipus corner, o fins i tot agrupar-se amb altres botigues gourmet per tirar enda-vant projectes comuns.

També els agradaria obrir a Sant Cugat o a altres ciutats vallesanes, però en aquests moments de crisi es mostren prudents.

3 ///

Però és una possibilitat que prendria forma si es consolidessin les vendes via internet. De moment, a Sant Cugat l’empresa manté les oficines centrals i el magatzem. Els bom-bons s’elaboren en diferents petits obradors a Barcelona, Figueres i Tarragona.

El clúsTEr ‘gOurMET’

Petit Plaisir forma part del projecte que està engegant la Generalitat per crear un clúster gourmet, que pretén agrupar tots els elaboradors catalans de productes d’al-ta qualitat, ja sigui de vi, oli, xocolata o ali-mentació. “El projecte ja està en marxa i ara estem mirant com associar-nos per fer botigues conjuntes i també accions ple-gats, com intentar portar clients d’altres països. Es tracta de treballar en grup per

ser més forts”, avança Guasch. Les conver-ses del sector estan molt avançades i l’em-presari santcugatenc espera que tot el pro-cés estigui llest d’aquí a uns quants mesos: “Si tot va bé, l’any que ve ja tindrem la pri-mera botiga, però pot ser que abans s’activi una botiga virtual”.

i és que sembla que el nínxol de mercat per als productes gourmet està assegurat, tot i la crisi. “Des de fa un temps, la gent es cui-da més. La gent té una compra bàsica, que és on va a estalviar, però hi ha unes compres socials –per a sopars, etc.–, on s’opta per productes més gourmet, de més qualitat”, afirma Guasch. També “cada cop hi ha més cultura gastronòmica i aquí som una mica hedonistes amb el menjar”, afegeix.

Tot i la crisi, que des de Petit Plaisir també afirmen que els ha afectat, Guasch afirma que “hi ha un tipus de client que encara té diners i manté l’estil de vida. A més, la gent estalvia més i no surt tant a sopar fora, però es permet el capritx de consumir el producte gourmet a casa”.

1 /// ignasi guascH, GERENT DE PETIT PLAISIR, UNA EmPRESA NASCUDA A SANT CUGAT QUE oFEREIX XoCoLATES I bomboNS D’ALTA QUALITAT I Amb UN DISSENY CUIDAT

/// ISAbEL mARQUèS

ubicació: Sant cugat del Vallès

anY DE FunDació: 1990

nOMbrE TrEballaDOrs: 10

FacTuració: 800.000 € (2008)

PETIT PLAISIR


Videogames are one of the few products benefiting from the recession. As consumers sacrifice big items like holidays, they often compensate by re-

warding themselves1 with smaller ones like a new game.

Tucked away2 in one of Sant Cugat’s bu-siness parks is the production studio of Ubisoft, one of the world’s leading pu-blishers of videogames. Having penetra-ted key territories such as the US, UK and France, the company landed here 10 ye-ars ago to exploit the Spanish market. Having local facilities is key to its ability to adapt games such as Avatar to natio-nal tastes. To this end, the company em-ploys around fifty staff here, the majority of whom are natives and similar in profi-le to the target audience.

The studio’s Creative Director is Lionel Rico, a Frenchman who arrived in 2004 af-ter 4 years at one of the company’s Ca-nadian operations. Here, he oversees the outputs of three teams that are tas-ked with creating new products as well as adapting existing ones. The teams inclu-de designers who conceive new games, artists who illustrate them, and program-

mers who make them reality. They liaise with a business office in madrid that takes care of sales, marketing and distribution.

Having braved3 temperatures of minus 40 degrees for 8 months of the Canadian year, Rico had anticipated an improved4 quality of leisure time on transferral back to Europe. His parents had lived in Barce-lona for a period and he’d visited to expe-rience the region’s friendly climate and social life. What he didn’t expect, however - working for a multinational where pro-cesses are so prevalent - was such a diffe-rence in working styles.

ManagEMEnT bY TrusT

Asked to contrast the two philosophies, he says “in Canada, process and control dominates. Everyone knows what they are doing and when, and everything is done by the book5. By contrast, here people have a more relaxed, stress-free approach to achieving objectives that is very different but can produce great re-sults”. At an individual level, he sees a much higher level of passion (that he puts down to Latin roots6) and a very strong desire for autonomy. “Here, trust is eve-rything. Staff want to get on with their tasks and only expect interference if there are problems.”

Working out how to address these cul-tural differences has been key for Rico. Ubisoft is a French-run company and he was nominated to be the cultural bridge with the company’s Paris headquarters. initially, under the pressure of tight deadlines7, he was tempted to impose ever more processes. However, when he saw the impact on the levels of motiva-tion he decided to take a chance. On one major project he persuaded his counter-parts to trust that, despite the apparent lack of control, his local teams would deliver the results. in fact, they exceed-ed expectations and he knew then the goal was to unite with his team’s philos-ophy and motivate them further. They now punch well above their weight8

internationally.

WOrK/liFE balancE

Another key difference, according to Rico, is the work/life balance9. Whilst jobs and careers are important here, work remains part of the mix - along with family, friends and community - and seems more of a means to an end10. During the working day, small moments of time - for a coffee, to catch a few rays - can be taken without being frowned upon11. in many Anglo-Saxon countries, he feels work has become everything and the pressure is unrelenting.

When prompted about his biggest surprise, Rico reports “The amount of goodwill12. Unlike in some other countries, here people will give you a second chance”. For other foreigners considering a similar move, his one piece of advice is “Come here to work with the locals, not to have them work for you”. And asked what would he miss most if he left? The afternoon paseo when you walk up to the main square, meeting friends all the way, and discuss anything and everything. “You can just smell life” he says. “it makes you feel like part of a much bigger family. Something i’ve never felt anywhere else”.

1 REwARDInG

THEMSELVES:

PrEMIar-SE Un MatEIX2 TUCKED AwAy:

aMagat3 To BRAVE:

SUPortar4 IMPRoVE:

MILLorar5 DonE By THE BooK:

aL PEU DE La LLEtra6 RooT:

arrEL7 TIGHT DEADLInES:

tErMInIS EStrIctES8 PUnCH wELL ABoVE

THEIR wEIGHT:

aconSEgUIr rESULtatS

IMPrESSIonantS9 woRK/LIFE

BALAnCE:

EQUILIbrI EntrE La VIDa I

La FEIna10 A MEAnS To An EnD:

Un MItJÀ PEr aSSoLIr

Un FInaL11 BE FRownED UPon:

SEr MaL VISt12 GooDwILL:

bona VoLUntat

GLoSSARy

EDIFIcI traDE cEntEr

av. corts catalanes, 7 · 08173 · Sant cugat

93 552 85 28

[email protected]

LIonEL RICo. STUDIo’S CREATIVE DIRECToR /// bEN NEALE

Ubisoft és una empresa fundada per una família francesa, però actualment és una societat cotitzada que té seu a Sant cugat del Vallès PER: bEn nEalE

Games are alive!

InTER-VIEwS /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · Secció patrocinada per SPRInT IDIoMES

com es diu ‘conscienciació ambiental’ en anglès?

Environmental awareness

EL ConSULToRI


El Vallès aixeca ponts amb mercats emergents

les subvencions, segons diuen, han disminuït, però el seu esperit em-

prenedor continua intacte. La Cambra de Terrassa, la Cambra de Sabadell i la pa-tronal Cecot tornen a planificar nombro-ses missions empresarials arreu del món amb l’objectiu de poder ajudar les empre-ses catalanes a explorar nous mercats i afavorir-ne la internacionalització.

A LA RECERCA DEL MERCAT. “A Cecot planifiquem les missions sectorial-ment”, explica Asun Cirera, assessora de comerç exterior de la patronal. Els sectors predominants de les seves em-preses són el tèxtil i el metall. “Es busca satisfer les necessitats en bloc d’aquests dos sectors”. Pel que fa al sector tèxtil, els primers mercats exportadors són els països europeus, que “representen un 75% de les seves exportacions”. Per a la resta de mercats, la patronal té previst prospectar els països sud-americans “on veiem certes possibilitats per a deter-minats productes especials que es fa-briquen a Catalunya i a Espanya i que es diferencien de l’oferta asiàtica, especi-alment xinesa, que està envaint tots els mercats”, observa Cirera. Les missions previstes a Amèrica del Sud aquest any són a Brasil, Argentina i Xile.

ConqUERIR ÀSIA. La Cambra de Terras-sa ha planificat 24 missions per a l’any vinent en 37 destinacions diferents. El sud-est asiàtic és el mercat on més vo-len inserir per les possibilitats que ofe-reix: una base industrial sòlida i diver-sificada i l’enfocament mercantil cap a l’exterior. Aquests trets són els que els ha diferenciat de la majoria de països en desenvolupament que es van veure atra-pats en els problemes que plantejava la substitució d’importacions.

La cambra egarenca treballa en la pre-sència continuada de les empreses de la seva demarcació en els països amb eco-nomies emergents, com són Brasil, Índia o la Xina, que ofereixen moltes oportu-nitats de negoci, i més ara que el mercat europeu i, en especial, l’espanyol es ve-uen alentits. Les accions de les cambres estan adreçades a treure el màxim pro-fit en la situació actual: “Les empreses catalanes n’han de poder treure el mà-xim partit tenint en compte la conjun-tura econòmica actual”, explica Viçens

Vicente, cap de promoció internacional de la Cambra de Sabadell.

LA VELLA I noVA EURoPA. Els estats satèl·lit de la Unió Europea, com mace-dònia o Albània, que estan a la cua per formar part del gran mercat continental, també són atractius a l’hora de fer nego-ci per la seva manca d’infraestructures i la seva proximitat al nucli dur de l’Eu-ropa dels quinze.

RETALL DE PRESSUPoST. “La crisi s’ha notat”, comenta Asun Cirera, de la Ce-cot. Les missions de la patronal tenen el suport econòmic de l’instituto Español de Comercio Exterior (iCEX) i ACC1Ó, el primer dels quals ha rebaixat el seu pressupost destinat a missions. “Volem mantenir el nombre de missions, però és complicat”. Les empreses tèxtils són les més afectades, ja que tenen dificul-tats per competir amb la Xina, Rússia o els Estats Units. Les tretze cambres de comerç i indústria de Catalunya es co-ordinen en el disseny de destinacions i en la subvenció de les missions. /// A.

bELLoRbÍ

Les cambres de Sabadell i terrassa i la patronal cecot tenen previstes unes 25 missions empresarials per obrir ponts de negoci i explorar nous mercats

InTERnACIonALITZACIÓ /// VaLLèS

Les missions empresarials del 2010 buscaran créixer a Àsia i mantenir-se a la resta d’Europa /// CEDIDA

Esade potencia el seu vessant internacional amb sis nous docents

l’escola de negocis Esade ha contrac-tat sis nous professors de gran ex-

periència internacional per completar els estudis i donar-los una visió més panorà-mica. El vicedegà acadèmic de l’escola, manel Peiró, qualifica “d’estratègiques” les sis incorporacions al claustre. L’objec-tiu d’Esade és mantenir-se com un “refe-rent internacional”.

Entre els sis professors hi ha un comú deno-minador: la transversalitat. La majoria dels docents tenen estudis en diferents facetes estructurals i complementàries i arreu del món. El nou professor de política d’empre-sa és Jan Brinckmann, que és especialista en emprenedoria i internacionalització de negocis. Nicola Pless s’incorpora a ciènci-es socials d’Esade després d’haver treballat al Banc mundial i en grans empreses inter-nacionals com Volkswagen en formació i consultoria. Jaime Bonache forma part del nou equip de recursos humans. Bonache, a part de ser autor de dos best-sellers, ha do-nat classes en universitats americanes, asi-àtiques i europees. /// A. bELLoRbÍ

FoRMACIÓ /// Sant cUgat

Més de 1.500 contactes de negoci durant aquest any per a cadascuna de les cambres i la cecot.

LA XIFRA


Grans empreses /// Eurofragance

amb pocs recursos, però amb molta empenta i visió de negoci, es va crear fa dues dècades aquesta empresa que, amb valentia, ha sabut explorar i conquerir nous mercats PER: iVanna VallEsPÍn

Eurofragance, les mil i una olors que han seduït orient

Eurofragance és una empre-sa familiar dedicada a la cre-ació de fragàncies i aromes que neix l’any 1990 al polígon Colom ii de Terrassa, “amb pocs recursos, però amb mol-

ta energia”, tal com recorda Núria Saba-tés, responsable de comunicació. L’empre-sa la van fundar el seu pare, Jordi Sabatés, i el seu germà, Santiago Sabatés, barrejant d’aquesta manera la saviesa del pare (que tota la vida ha treballat amb les fragàncies) i l’esperit emprenedor del fill.

Després de 20 anys, Eurofragance és una gran companyia que exporta a més de 40 països, gràcies en part al coneixement,

1 ///

1 /// sEu D’EurOFragancE a rubÍ. L’EmPRESA Té DUES NAUS AL mUNICIPI, oN S’UbIQUEN ELS DEPAR-TAmENTS DE FRAGÀN-CIES I ARomES SEPARA-DAmENT/// ISAbEL mARQUèS

Aquesta companyia de Rubí tenia molt clar des del principi que el mercat espa-nyol era massa petit i que Europa ja es-tava prou saturada, mentre que Orient presenta més oportunitats de negoci. Però no només es tracta d’encertar el lloc d’exportació, sinó que també s’ha de te-nir en compte l’actitud amb què s’hi va, sobretot quan hi ha tantes diferències culturals. “El perfum neix en aquests paï-sos fa 2.000 anys, així que aquí el produc-te té un significat especial. Tot el que fem per a ells ho treballem pensant en les se-ves necessitats i en el tipus de clients. Te-nim un perfumista que es dedica exclusi-vament a visitar aquests mercats i fer-los especialment les composicions. Potser

trografia de gasos, és a dir “busquen no-ves molècules per fer les fragàncies i les aromes, i això ho fan a partir de l’anàlisi de components que permeten ampliar la base de dades de molècules existents.

El PEs DE l’ExPOrTació

La visió exportadora d’Eurofragance co-mença quan l’empresa és encara molt jove, només tres anys d’existència, però Santi-ago Sabatés decideix agafar una maleta i anar al marroc per explorar nous mercats. Després arribaria Egipte, els països àrabs (Dubai, Emirats Àrabs, etc.), per finalment saltar cap a Àsia i consolidar aquesta pre-sència internacional. “Això sempre ha estat el nostre punt fort”, confirma Sabatés.

però també a la “il·lusió, les ganes, perquè es requereix molta feina i moltes visites. És treballar i treballar”, afirma Sabatés.

Eurofragance disposa de dues naus a Rubí, on s’ubiquen de forma separada les dues divisions de la companyia: fragàncies (de 3.000 m2) i aromes (de 4.500 m2). Tot i que comparteixen certs departaments, la ma-joria d’àrees es troben duplicades, ja que el producte i els clients són molt diferenciats, igual que les necessitats de màrqueting, els controls de qualitat, etc.

Un dels departaments compartits, però, és el de R+D+i; aquí hi treballen 4 persones que es dediquen a cromatografia i espec-


aquesta ha estat una de les claus de l’èxit continuat d’Eurofragance en aquests paï-sos”, assegura la cap de comunicació.

Aquesta presència a l’exterior ha fet que la companyia tingui oficines comerci-als a istanbul (Turquia), manila (Filipi-nes) i moscú (Rússia), però, a més, te-nen previst obrir aviat una oficina a mè-xic i a Dubai.

FragànciEs i arOMEs

Eurofragance es divideix en dues divisi-ons bàsiques: fragàncies i aromes, que són les dues grans famílies de producte que elabora. Fragàncies és l’àrea de més pes al grup, suposa un 85% del volum de negoci de l’empresa, mentre que aromes és una divisió més jove, que existeix des de fa només 10 anys. Això es tradueix en la facturació i dels 21,6 milions d’euros que l’empresa va facturar el 2008, 19,5 pertanyen a l’àrea de fragàncies, men-tre que els 2 milions restants provenen de les aromes.

Però quina diferència hi ha entre una fragància i una aroma? La fragància és el component olorós d’un producte, ja si-gui un perfum, un xampú, productes de neteja, etc. Núria Sabatés explica així la diferència: “Qualsevol cosa que faci olor i no s’ingereixi. En el moment que ens ho mengem, allò és una aroma. Aquí parlem de iogurts, embotits, begudes, caramels, etc.”. A més, les fragàncies poden ser olors que no es troben a la na-tura, aquí és on hi ha més química sintè-tica, mentre que les aromes sempre te-nen com a punt de partida elements na-turals. “No es poden crear molècules que donin gust de maduixa, no té sentit, perquè ja en trobes unes de naturals que ho fan”, aclareix Sabatés.

La gamma de fragàncies de la companyia es divideix en dues grans famílies: l’occi-dental i l’oriental. Aquesta última és pot-ser un dels projectes més reeixits, tenint en compte la dificultat i el repte que con-té. Com a resultat, Eurofragance ha acon-seguit donar cos a una perfumeria orien-tal que Sabatés defineix com a “dolça, és vainilla, densa, són fustes, és persistent i porta molt poc alcohol. És tan concen-trada que amb una gota en tens per a tota una setmana”.

D’altra banda, una de les darreres nove-tats llançades per l’empresa és la línia de fragàncies naturals NaturAll, elabora-des a partir de matèries naturals i ecolò-giques destinada a productes cosmètics amb el segell EcoCert.

En la divisió d’aromes, Eurofragance parteix de més de 6.000 molècules per elaborar aromes per a una àmplia gamma de productes. Com a la divisió de fragànci-es, aquí també existeix una línia natural, anomenada NATURtaste, a partir d’ingredients 100% d’origen natural.

2 /// DEParTaMEnT DE r+D+i. AQUÍ TREbALLEN 4 PERSoNES bUSCANT NoVES moLèCULES PER FER LES FRAGÀNCIES I LES ARomES/// ISAbEL mARQUèS

3 /// núria sabaTés, rEsPOnsablE DE cOMunicació. L’EmPRESA LA VAN FUNDAR EL SEU PARE, JoRDI SAbATéS, I EL SEU GERmÀ, SANTIAGo SAbATéS/// I.m.

4 /// una Fragància PEr a caDa cliEnT. LA ComPANYIA Té UN PERFUmISTA QUE DE-TECTA ELS GUSToS I LES FRAGÀNCIES QUE DEmANDA EL CLIENT/// I.m.

5 /// FragànciEs i arOMEs. LES SUbSTÀNCIES ELA-boRADES A EURoFRA-GANCE ES PoDEN TRo-bAR ALS ALImENTS, PRoDUCTES DE NETE-JA, PERFUmS, ETC./// I.m.

sEcTOr: fragàncies i aromes

ubicació: rubí

anY DE FunDació: 1990

120 treballadors

r+D: 70 enginyers

OFicinEs: turquia, Filipines i rússia

FacTuració: 21,6 milions d’euros (2008)

EURoFRAGAnCE

2 ///

4 ///

5 ///

3 ///


Emprenedors /// artiví

artiví, un racó per aprendre i gaudir del món del vi

al centre de barberà s’allotja un petit espai que convida a endinsar-se en l’atractiu i plaent món del vi i el cava PEr: iVanna VallEsPÍn

gabriel Cardozo ha estat gairebé 20 anys fent de sommelier per a diferents restaurants, algun d’ells amb la valorada estre-lla michelin. Però ara fa

uns tres anys que va decidir pujar al car-ro de l’emprenedoria i obrir, no un ne-goci, sinó dos: el celler Artiví de Barbe-rà del Vallès i la central de compres Ce-covin XXi.

Artiví és un establiment obert en ple cen-tre de Barberà on es poden trobar vins de gran qualitat que no s’acostumen a expo-sar en botigues convencionals. “Artiví no neix per vendre el vi fàcil, tot i que curi-

osament seria el més senzill per a nosal-tres. Hi ha certes marques molt populars que aquí no hi seran mai”. Això sí, cada vi nou que entra a Artiví és sotmès al rigo-rós examen del paladar d’en Gabriel.

Aquí es poden descobrir nous gustos i noves aromes de procedències potser desconegudes fins ara: “A part de la Rioja, Ribera del Duero o el Penedès, hi ha mol-tes altres zones que estan emergent ac-tualment, com el Bierzo, que està donant vins espectaculars, o també Salamanca o la manxa”, comenta Cardozo. Quant a de-nominacions estrangeres, el sommelier prefereix concentrar-se, ara com ara, en els bons productes d’àmbit nacional.

Més QuE un cEllEr

Però Artiví és més que un celler, ja que aquí també s’imparteixen cursos de for-mació sobre el món vitivinícola (a càrrec del mateix Gabriel Cardozo) o presentaci-ons de vins a càrrec de bodegues. A més, aquí s’ofereixen serveis de recerca de grans vins que els grans distribuïdors no acostumen a tenir en compte.

Un dels elements que més diferencien aquest celler és el servei al client, al qual en Gabriel sotmet a un petit interrogato-ri per aconsellar-li el millor vi per a cada ocasió. i és que, de fet, aquest sommelier experimentat confessa que ell no sap ven-dre, sinó assessorar, una tasca que de ve-gades és difícil de trobar en ciutats petites i mitjanes, tal com comenta Cardozo: “A la zona, hi ha una manca de professionalitat a l’hora de vendre vi”.

Amb la voluntat d’omplir aquest buit va decidir obrir aquest establiment, sent conscient de les dificultats que això plan-tejava fer-ho a Barberà. Per aquest motiu, Artiví ofereix vins amb una àmplia gam-ma de preus i assequibles per a totes les butxaques.

“Primer cal buscar la qualitat del vi i des-prés el preu. A la franja dels 15-20 euros hi ha moltes categories de vins, una ampolla que costi 15 euros no significa obligatòria-ment que es tracti d’un gran vi”, puntualit-za el sommelier.

EliMinanT inTErMEDiaris

Cecovin XXi és una central de compres de vins i caves que Cardozo va muntar junta-ment amb imma Colomina. L’objectiu que es van plantejar amb aquest negoci és re-duir els costos del producte eliminant la figura del distribuïdor intermediari, ja que Cardozo afirma que quan li arriba un vi ho fa un 30 o un 40% més car que en origen.

Cecovin ofereix a les botigues especialit-zades uns determinats vins a preus més barats. Això s’aconsegueix arribant a un acord directament als cellers per comprar grans quantitats de producte, que es dis-tribueix posteriorment a aquests establi-ments especialitzats.

Gabriel Cardozo va obrir Artiví l’any 2007, amb el suport i l’assessorament de Barberà Promoció. En canvi, per a Cecovin, el sommelier va optar per l’àmbit privat i va comptar amb l’ajuda d’un assessor privat expert en el sector. Amb tot, Cecovin XXi va guanyar el premi al millor projecte en el 7è Concurs d’iniciati-ves Empresarials.

artIVí no nEIX PEr VEnDrE EL VI FÀcIL. HI Ha cErtES MarQUES MoLt PoPULarS QUE aQUí no HI SEran MaI

1 /// gabriEl carDOzO,‘SommELIER’ DES DE FA 20 ANYS, HA DECIDIT mUNTAR EL SEU NEGoCI DEDICAT AL VI A bARbE-RÀ DEL VALLèS /// ISAbEL mARQUèS

ubicació

av. de la generalitat, 33. barberà

ARTIVí

1 ///


de socis a la seva empresa, o la recerca de més racionalitat en certes vinculacions per aproximar-les a la seva realitat econòmica, sens dubte els seran d’utilitat, però en ge-neral la càrrega burocràtica i sense aporta-ció de valor que els representarà n’afecta-rà negativament la productivitat global i a la competitivitat.

Cap país europeu té una normativa sem-blant. Des d’Hisenda algunes veus han co-

mentat que la norma està enfocada a un necessari control de les operacions vin-culades de grans corporacions multinaci-onals per possibilitar un aparellament de les realitats econòmiques i fiscals. Però no s’ha normalitzat res al respecte, per la qual cosa ens trobem abocats a l’obligatorietat per a qualsevol dimensió d’empresa de do-cumentar, entre molts altres, els criteris en què es basen les seves relacions econò-miques amb empreses on els socis domi-nants i/o administradors tinguin un paren-tiu fins al tercer grau amb els de l’empre-sa en qüestió. Per entendre’ns, afectarà un taller mecànic en el moment en què el cu-nyat, la mare, el fill, etc., del propietari por-ti el seu cotxe a reparar.

En una realitat com la nostra, en què l’ac-tivitat econòmica es basa en les microem-preses i les pimes, ¿quantes d’elles no te-nen relacions mercantils, totalment legí-times, amb empreses de familiars? ¿Ens

podem imaginar la càrrega burocràtica que comportarà la documentació en aquestes relacions? i repetim-ho: sense valor afegit, que és el més greu.

Per evitar aquesta pèrdua de competitivitat en les micro i les pimes, només és neces-sari fer una petita esmena al text de la llei consistent a fixar una quantia límit per sota de la qual no calgués haver de complir amb aquesta càrrega documental. Per exemple, només documentar les operacions vincu-lades que superessin els 100.000 euros per categoria. Aquesta esmena no alteraria el contingut ni els objectius de la Llei i, per una vegada, seria un clar símptoma de la sensi-bilitat vers la productivitat del nostre teixit empresarial majoritari.

Cal apuntar només que la normativa del règim sancionador per absència d’aques-ta documentació possibilita a l’Administra-ció Tributària una aplicació molt per sobre de les possibilitats de les companyies per fer-hi front.

Des del Club Financer i Fiscal de la Cecot, a la vegada que volem denunciar aquesta si-tuació com un més dels aspectes que ens fan poc competitius i demanar l’esmena proposada, facilitem a les empreses dades comparatives d’activitat i esquemes de mo-dels per ajudar aquestes obligacions buro-cràtiques. /// RAmoN TALAmÀS, PRESIDENT

DEL CLUb FINANCER I FISCAL DE LA CECoT

Parlem sovint que la nostra economia necessita canvis estructurals i de mo-

del productiu. Aquests macroconceptes són difícils de traslladar a la lletra petita que requereix qualsevol gran objectiu per esdevenir una realitat tangible.

La necessària documentació de les operaci-ons vinculades que marca l’actual normati-va fiscal i en concret la Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures de prevenció fis-cal i quina obligatorietat entra en vigor per als exercicis fiscals amb tancament poste-rior al 19 de febrer entenem que és un clar exemple d’aquella lletra petita que convin-dria esmenar per millorar l’eficiència de les nostres empreses.

D’entrada cal assenyalar que pel que fa a les microempreses i pimes, el rigor i crite-ri que alguns dels requeriments d’aques-ta normativa els exigiran, com per exem-ple la capitalització de crèdits recurrents

La nova normativa sobre l’obligació de documentar les operacions vinculades, a quines empreses afecta? Les operacions vinculades són les que es fan entre una societat i una altra que per-tany al mateix grup de societats; socis d’una altra societat del mateix grup; con-sellers o administradors d’una altra soci-etat del mateix grup, i familiars fins al ter-cer grau dels socis o administradors, entre d’altres. Si tenim en compte que és molt freqüent que els administradors tinguin un sou, o que els socis hagin deixat diners a l’empresa, per exemple, això significa que l’obligació de documentar les operacions vinculades afecten gairebé en totes les en-titats subjectes passius de l’impost sobre societats, la qual cosa també inclou, per exemple, fundacions o associacions.

Si les operacions vincu-lades estan correctament valorades i comptabilitza-des, em poden sancionar per no disposar de la docu-mentació acreditativa?

El règim sancionador és molt important, de forma que se sanciona amb 1.500 eu-ros per dada omesa i amb 15.000 euros per

cada conjunt de dades. Si tenim en compte que, per exemple, en un contracte de prés-tec hi participen dues parts (1.500 euros x 2) i que com a mínim estem incomplint amb la necessària descripció detallada de l’opera-ció, característiques i import de la mateixa (15.000 euros), l’anàlisi de la comparabilitat (15.000 euros) i les raons per seleccionar un criteri de valoració i com s’ha aplicat i calcu-lat (15.000 euros), el còmput total de la san-ció seria de 48.000 euros, i això considerant que no calgués practicar una correcció va-lorativa per part de l’Administració, situació en què aquest import es duplicaria.

Fins quan s’han de guar-dar els documents de l’em-presa?

La normativa fiscal obliga que els subjec-tes passius de l’impost sobre societats ha-gin de dur la seva comptabilitat d’acord amb el que es preveu al Codi de Comerç o amb l’establert en les normes per les quals es regeixen. Per la seva banda, el Codi de Comerç disposa que els llibres, correspondència, documentació i justifi-cants relatius a l’empresa han de conser-var-se, degudament ordenats, durant 6 anys a partir de l’últim assentament re-alitzat. Això sense perjudici del deure de conservar aquesta documentació durant

el termini de prescripció. Pel que fa al termini del dret de l’Admi-nistració per determinar el deute tri-butari mitjançant l’oportuna liquidació de les declaracions d’impostos, aquest prescriu als 4 anys.Aquest termini s’interromprà per qual-sevol acció administrativa, realitzada amb coneixement formal del subjecte passiu, per la interposició de recursos de qualsevol classe i, en general, per qualse-vol actuació del subjecte passiu condu-ent al pagament o liquidació del deute.Cal tenir en compte que si bé prescriu el dret de l’Administració a liquidar un deu-te tributari prescrit, no prescriu el dret i l’obligació de l’Administració a compro-var fets ocorreguts en períodes pres-crits, però l’efecte dels quals es projecti en períodes no prescrits. Esment especial cal fer de la norma que regula el termini per compensar les ba-ses imposables negatives d’exercicis an-teriors de les societats, que a hores d’ara és de 15 anys. La normativa disposa que el subjecte passiu haurà d’acreditar la procedència i quantia de les bases im-posables negatives la compensació de les quals pretengui, mitjançant l’exhibi-ció de la liquidació o autoliquidació, la comptabilitat i els oportuns suports do-cumentals, qualsevol que sigui l’exercici en què es van originar.

PATRonAL CECoT /// NoRmATIVA SobRE LA DoCUmENTACIó FISCAL

L’obligació de documentar resta competitivitat a les pimescecot proposa canvis normatius per fer les empreses més competitives, com ara simplificar les gestions burocràtiques o facilitar l’accés a dades comparatives

ASSESSoRAMEnT EMPRESARIALÀrea fiscal i financeraEnric rius, assessor financer i fiscal de la patronal cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]


Derbi atura l’ERo després d’un mes de manifestacions

Després d’un mes de mobilitzacions en contra de l’expedient de regulació

d’ocupació temporal (ERO) presentada per Derbi, l’empresa ha arribat a un acord amb els sindicats per retirar-la temporalment i negociar un futur viable per a la planta de martorelles. L’ERO, impulsada per la multi-nacional propiètaria de Derbi, Piaggio, ha-via de posar-se en marxa l’1 de desembre.

Derbi es compromet a donar una via de sortida a la crisi a canvi de negociar me-sures de flexibilitat en la producció i pre-jubilacions que podrien afectar una tren-tena de treballadors. Piaggio retirarà la suspensió dels contractes, que afecta els 240 treballadors de la planta, i ha anun-ciat que donarà poders a la direcció es-panyola per negociar com es farà la rees-tructuració del grup, que passa per divi-dir Derbi en tres empreses.

AnTECEDEnTS I AMEnACES. Aquest és el segon ERO que es presenta a l’empresa du-rant l’any 2009, cosa que no deixa de ser significativa, perquè demostra que les me-sures del primer, presentat al gener, no van tenir èxit. Darrere d’aquesta nova acció, no

obstant això, hi podria haver directament implicada Piaggio, que, com apunten algu-nes informacions, voldria desmantellar la planta vallesana per endur-se gran part de les seves activitats a itàlia. Cal recordar que el 80% de la producció de la planta de mar-torelles s’exporta a l’exterior.

En qualsevol cas, el comitè d’empresa, després de les amenaces de vaga indefini-da, ha aconseguit arribar a una solució parcial que compromet l’empresa a elabo-rar un pla industrial per als pròxims cinc anys. /// REDACCIó

Protesta a Martorelles /// CEDIDA

EMPRESA /// MartorELLES

ThyssenKrupp fabricarà la cua de l’avió Airbus 360

la multinacional alemanya ThyssenKrupp ha aconseguit recentment el contracte

per a la construcció de la cua de l’Airbus 360. Tot i que el procés de fabricació de les peces es fa a la localitat madrilenya de Getafe, la di-recció del projecte es realitza des de la plan-ta que la companyia té al polígon de Can Jar-dí de Rubí. més concretament, des de la seu vallesana es dissenyaran les instal·lacions, així com el procés de muntatge necessari per construir aquesta part de l’avió.

Segons el director general de Thyssen-Krupp Krause, Antonio Peña, “el procés de fabricació de l’avió encara és força artesa-nal, així que estem transferint l’experièn-cia del cotxe a l’avió” per millorar el procés de muntatge.

La planta que té ThyssenKrupp a Rubí es va reestructurar l’any 2007, quan va reduir la seva plantilla fins a només 30 treballadors per fer front, segons la companyia, a una cri-si econòmica que encara no s’havia mani-festat però que estava latent. Antonio Peña ha assegurat que aquesta anticipació “ha fet possible un creixement progressiu de l’em-presa i l’adopció de nous projectes, com el

disseny de les instal·lacions i els processos per fabricar la cua de l’Airbus 360”.

A l’octubre, Airbus va atorgar un contracte de més de 20 milions d’euros a la multinaci-onal alemanya per subministrar les grades de muntatges dels anomenats HTP, els estabilit-zadors horitzontals de la cua de l’A360.

El grup té una plantilla de 9.500 treballadors a la Península ibèrica. A més de la planta de Rubí, ThyssenKrupp té fàbriques a Astúries, madrid, Navarra, el País Basc, València i Va-lladolid. /// IVANNA VALLESPÍN

La planta de ThyssenKrupp a Rubí /// CEDIDA

EMPRESA /// rUbí

PREMIS

Més de mil persones van assistir el 30 d’octubre a la 15a edició de la nit de l’Empresari, organitzada per la patronal cecot a terrassa. Reimpulsem! va ser el lema d’un dels sopars de referència empresarial el qual anava adreçat a donar un missatge

d’esperança als empresaris catalans, en els quals es confia per reactivar novament l’economia del país. El president de la patronal, antoni abad, es va mostrar crític amb la gestió econòmica del govern de zapatero. /// J.R. ARmADÀS

Èxit d’assistència a la 15a nit de l’Empresari


FInS aL 10 DE gEnEr

ExPOsició: ‘Esc. caTalana DE TaPÍs’L’any 1958 la casa aymat de Sant cugat va desenvolupar la renovació tèxtil i va donar lloc al que avui es coneix com a Escola catalana de tapís. El director artístic era el pintor grau-garriga, i hi van confluir grans noms de la plàstica catalana, com Miró, tàpies, Subirachs, ràfols-casamada, Viladecans..., generant un moviment que tingué repercussió internacional.

Lloc: centre cultural caixa terrassa (rambla d’ègara, 30) Més info: www.fundacioct.es

PAnELL InFo

DEL 4 DE DESEMbrE DEL 2009 aL 21 DE gEnEr DEL 2010 inTrODucció a lEs curEs bàsiQuEs D’inFErMEria

curs per a persones en situació d’atur, amb una durada total de 100 hores, de dilluns a divendres, de 9 del matí a 2 del migdia. organitza: patronal cecot Lloc i horari: seu de cecot, Sant Pau, 6, terrassa. De 16 a 20 h Més info: www.cecot.org

FInS aL 13 DE DESEMbrE 50 anYs DE DElPHi sanT cugaTMostra que repassa el primer mig segle de vida d’aquesta empresa des que va obrir les portes l’any 1959, amb especial atenció a les bombes d’injecció de motor dièsel.organitza: mnactEcLloc: mnactEc (rambla d’ègara, 270, terrassa)Més info: www.mnactec.cat

14 DE DESEMbrE ManiPulaDOrs D’aliMEnTsSeminari de quatre hores adreçat a persones que per la seva activitat estiguin relacionades amb el sector alimentari.

organitza: patronal cecotLloc: seu de cecot, Sant Pau, 6, terrassa.Més info: www.cecot.org

DEL 7 DE gEnEr aL 23 DE FEbrEr DEL 2010 gEsTió DE PiMEscurs del centre d’Estudis Mumany 100% subvencionat, adreçat a treballadors de pimes sigui quina sigui l’activitat que desenvolupin, i amb l’objectiu d’adquirir

les nocions bàsiques per a la gestió d’una pime en les àrees d’organització d’empresa i recursos humans, màrqueting i gestió econòmica i financera. organitza: centre d’Estudis MumanyLloc: av. barcelona, 21, 1r, rubíMés info: www.cemformacio.com

DE L’11 DE gEnEr aL 24 DE FEbrEr DEL 2010 bàsic DE PrEVEnció DE riscOs labOralscurs per, entre altres aspectes, adquirir els coneixements per actuar com a recurs preventiu; conèixer com promoure els comportaments segurs i la correcta utilització dels equips de treball i protecció; fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors en l’acció preventiva, o aprendre com promoure les actuacions preventives bàsiques, com són l’ordre, la neteja, la senyalització i el manteniment general.organitza: patronal cecotLloc: seu de cecot, Sant Pau, 6, terrassaMés info: www.cecot.org

FInS aL 27 DE JUny DEL 2010 ETs únic? biOMETria. inTEracTua i DEscObrEix la TEVa iDEnTiTaTEnsenyar la poteta o posar bona cara per entrar en alguns llocs no és cap novetat. En canvi, encara resulta poc habitual presentar la mà o la cara a un ordinador per ser-hi acceptat. L’exposició Ets únic. Biometria: interactua i descobreix la teva identitat se centra en aquesta tecnologia: les tècniques digitals que utilitza, les aplicacions que proposa, els temes polítics i ètics que provoca. organitza: obra Social caixa SabadellLloc: seu d’obra Social caixa Sabadell, c/ d’en Font, 25Més info: www.obrasocialcaixasabadell.org

La fàbrica de marcilla a mollet ha cele-brat 30 anys des de la seva inaugura-

ció. La factoria està ubicada al polígon indus-trial Can Pra. més de la meitat de la plantilla hi treballa des de fa 25 anys, pràcticament des de la seva obertura, el 1979. A més de la marca marcilla, se n’hi elaboren d’altres com Soley, La meloise i Omnia. La fàbrica està considerada un centre d’excel·lència, on es va produir el primer paquet de cafè al buit d’Espanya. L’acte de celebració va comptar amb la presència de la consellera de Justícia, monserrat Tura, l’alcalde de mo-llet, Josep monràs, el secretari d’indústria , Antoni Soy, i els principals directius del grup Sara Lee, propietari de la planta, a més dels mateixos treballadors.

L’empresa Tabasa ha començat la instal·lació gradual de punts de

càrrega per a vehicles elèctrics a totes les estacions de servei que gestiona. L’es-tació de servei de Vallvidrera, ubicada a la C-16, s’ha convertit en la primera ben-zinera de Catalunya on s’ha instal·lat un punt de càrrega per a vehicles elèctrics. En un termini de 3 anys, 10 benzineres de la xarxa viària catalana disposaran de punts de càrrega.Està previst instal·lar sortidors elèc-trics als aparcaments a 4 estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sant Cu-gat, concretament, a Volpelleres, les Planes, Valldoreix i Baixador de Vallvi-driera.

TABASA /// VaLLVIDrEra

Tabasa engega la càrrega per a vehicles elèctrics

MARCILLA /// MoLLEt DEL VaLLèS

la fàbrica Marcilla celebra el seu 30è aniversari

LES CARES DE LA ‘B30’

JoRDI SAnCHo, GEREnT DE L’EMPRESA TECnoMESURA

Tecnomesura és la primera empresa es-

panyola de meteorologia dimensional que obté un certificat d’AENOR que cer-tifica el Sistema d’Assegurament de la Qualitat per a Subministraments Aero-espacials.

PERE SoLAnELLAS, DIRECToR DEL GRUP ACCURA

L’Associació Cata-lana de Dirigents de

l’Esport va atorgar el premi al Millor Di-rigent de l’any 2009 a Pere Solanellas, director general d’Accura, grup empre-sarial dedicat a la promoció i gestió de centres esportius i de wellness.

MAnUEL BALCELLS, noU DIRECToR GEnERAL D’InBISA

Manuel Balcells s’estrena com a director general d’Inbi-sa Inmobiliaria. Des del càrrec planifi-carà l’estratègia de promoció immobi-liària del grup en el sector industrial, re-sidencial i terciari.

LES CARES DE LA ‘B30’

DAVID DE BoET, DIRECToR CoRPoRATIU. DE ConSTRUCíA

De Boet, fins ara di-rector nacional de

disseny i construcció a CB Richard Ellis, s’incorpora com a director de desenvo-lupament corporatiu del grup immobi-liari Construcía a la seva seu a Sant Cu-gat del Vallès.

ELoI PLAnES, ConS. DELEGAT DE FLUIDRA

El conseller dele-gat de Fluidra, amb seu a Sabadell, ha es-

tat proclamat finalista per la zona de Catalunya dels Premis Emprenedors 2009, organitzats per Ernst&Young. Natura Bissé i GAES són els altres as-pirants al premi.

SERGI MoRALEDA, noU GEREnT DE CERDAnyoLA EMPRESARIAL

Sergi Moraleda s’incorpora com a

gerent a l’Associació Cerdanyola Em-presarial. El nomenament respon al desig d’expansió de l’entitat vallesa-na en nombre de socis i l’oferta de for-mació.

26 GAS A FonS B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

El valor de l’experiència

quan l’experiència pot ser molt més que un grauSón veterans del món empresarial. alguns han estat en actiu fins fa pocs mesos; d’altres encara van cada dia a la feina tot i superar els 65 anys. ara, que es torna a parlar de prejubilacions als cinquanta i recorden que la veterania és font de riquesa i un patrimoni intangible per a qualsevol empresa. TEXT: xaViEr aMaT /// FoToS: cEDiDEs

27GAS A FonSB30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

Ignasi Cusidó, fundador fa quasi qua-tre dècades de l’empresa d’il·-luminació de Terrassa Lamp Lighting, continua presidint el consell d’admi-nistració des d’on exerceix de consul-tor. Té 66 anys. “Cansat? més aviat tot

el contrari. Per a mi és important mante-nir-me aquí, estar actiu i al corrent de tot el que passa. Això no vol dir que no tingui tota la confiança en els meus tres fills, que són els que han continuat el negoci, però m’agrada sentir-me útil i ajudar-los”. i què pot transmetre Cusidó a la nova direcció de l’empresa? L’experiència acumulada. Una perspectiva que és especialment útil da-vant d’un moment d’incertesa econòmica com l’actual: “Ells no havien viscut mai cap situació semblant. Certament cada crisi té unes característiques diferents, però haver passat per situacions difícils temps enre-re, ja sigui en un sentit general o a l’empre-sa, fa que puguis prendre una orientació més clara de com afrontar moments simi-

lars”. De fet, Cusidó es va llançar a aixecar Lamp el 1972, el mateix any en què va tan-car l’empresa en què treballava. “La sort que vaig tenir va ser que ja hi havia una cli-entela feta, però també hi vaig posar mol-tes ganes i esforç”, explica l’empresari, que subratlla la seva condició d’autodidacte: “La clau, ara i abans, és no tenir por”.

Fa 30 o 40 anys, els currículums dels càr-recs executius de l’empresa no acumula-ven tants títols i màsters com en l’actu-alitat. Josep Arcas, santcugatenc d’adop-ció, amb una trajectòria de 41 anys lligat a l’empresa Nestlé, de la qual va ser pre-sident i director general, defensa que aquells anys no hi havia les possibilitats de formar-se que hi ha avui en dia. Per marc Plens, també resident a Sant Cugat i que va ser director comercial de l’empre-sa tèxtil Sedatex, coneguda també com a Pich Aguilera, “abans la demanda era molt superior a l’oferta, i quan un jove acaba-

va una primera formació ja entrava a tre-ballar”. Antoni monerris, que va ser presi-dent, conseller delegat i director general de Henkel ibérica, defensa l’actitud pio-nera de la seva empresa pel que fa a for-mació: “Possiblement anàvem un pas en-davant; la nostra empresa era diferent d’altres del sector perquè fabricava tant productes químics per a altres empreses com per a particulars; també en l’àmbit de la preparació dels treballadors Henkel ha destacat, perquè ha volgut professionals molt ben preparats. Tot ha estat orientat a fer que sigui una empresa moderna”. Nas-cut a Barcelona però resident a Sant Cugat, monerris ja havia estat abans director ge-neral de Braun, i va treballar a Henkel qua-si fins als 70 anys; posteriorment, enca-ra va impulsar Ecoembalajes España, una SA sense ànim de lucre constituïda per un grup d’empreses en pro del reciclatge i d’una gestió adequada dels residus, presi-dint la societat fins fa pocs mesos.

1 ///

FRASES AnTonI MonERRIS HEnKEL IBÉRICA

“De crisis ja se n’han passat d’altres, però cal tirar endavant. És important dinamitzar l’empresa”. “Suposo que en moltes prejubilacions l’empresa no té cap altra solució, però està perdent una part important, fins i tot de valors”.

JoSEP ARCAS - nESTLÉ

“avui segueixo emocionalment lligat a nestlé. Segurament és perquè una de les seves millors coses és la promoció interna, que fa que la gent es faci seva l’empresa, hi vegi futur, i no se senti encasellada”.

MARC PLEnS - SEDATEX

“L’empresa és una cadena, i si les persones fallen, per molt bona maquinària que hi hagi, falla l’empre-sa”.

IGnASI CUSIDÓ - LAMP LIGHTInG

“És clau una actitud positiva, resolent bé i a poc a poc els problemes que es presentin, que s’acaben convertint en oportunitats. cal una vocació de superar-se dia a dia, però sense presses per arribar lluny”.

CARME FERRUSoLA, JoGUInES BARRUGUET

“És una pèrdua molt important per a l’empresa que plegui una persona que val. cal pensar-se molt bé els acomia-daments que es fan. L’experiència no és un grau, sinó deu graus”.

1 /// VEus auTOriTzaDEsUna de les sessions organitzades per Aula Universitària. D’esquerra a dreta, JOsEP DaniEl, vicepresident de l’Aula Universitària; carlEs gasòliba, expolític i actual director de l’equip d’especialistes de la Consultoria Europea AXIS;xaViEr Escura, tinent d’alcalde de Cultura a l’Ajuntament de Sant Cugat, i PErE narbOna, president de l’Aula Universitària

Alguns empresAris sÈniOrs cOnsideren que A mOlTs jOves els fAlTA AcTiTud i esperiT de sAcrifici, però que els que hO Tenen són els més ben prepArATs de TOTA lA hisTòriA

28 GAS A FonS B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

El cas de Carme Ferrusola, fundadora de Joguines Barruguet, de Terrassa, és di-ferent. Ella es va formar a casa del seu pare. Provenia d’una nissaga de comerci-ants i ja des dels 14 anys treballava. O si-gui que la mateixa feina li va anar donant l’experiència necessària per, en el mo-ment en què va veure l’oportunitat, mun-tar el seu negoci. “Sempre he estat molt llançada. Vaig obrir, tota sola, la botiga a Terrassa l’any 1968, quan començava a parlar-se de les joguines didàctiques. Van ser uns primers anys molt bons i inten-sos, perquè anava a visitar totes les es-coles de la ciutat, i a més molta gent em deia que com és que quatre fustes són tan cares”. Als 69 anys Ferrusola segueix al peu del canó: “Avui, l’empresa, amb una trentena de treballadors i fusteria pròpia, la porten les meves filles i jo estic més en segon terme, escoltant i, de tant en tant, fent-hi alguna aportació”. L’em-presària considera que l’edat no és críti-ca si darrere hi ha talent: “Si una persona val, tingui l’edat que tingui, és una pèr-dua molt important per a l’empresa que aquesta plegui. Cal pensar-se molt bé els acomiadaments que es fan. L’experiència no és un grau, sinó deu graus”.

cOMbinació EnTrE JOVEs i grans

La manca de formació sòlida queda supli-da en molts casos per l’experiència, que és precisament el que falta a les noves forna-des d’empresaris: “Per això, la combinació d’un sènior i un jove és ideal”. S’hi mostra

d’acord Josep Arcas: “Als 55 anys les has vis-tes de tots colors, i és ideal que aquesta ve-terania vagi de bracet amb les noves mane-res de fer i els aprenentatges de la joventut”.

Tot i això, els veterans no s’estan d’avalu-ar críticament els joves d’avui, en un sen-tit general. Per marc Plens, hi ha un can-vi d’actitud: “Avui no hi ha el mateix esperit de sacrifici que abans. Es miren els resul-tats ràpids, immediats, i trobo que manca una formació més a mitjà termini. És cul-pa de tots una mica, perquè moltes empre-ses no donen continuïtat o possibilitats de promoció, i molts joves acaben anant d’un

lloc a un altre, allí on els paguin més, que sembla que aquest tema, l’econòmic, si-gui l’únic que interessa”. A ignasi Cusidó el preocupa més l’actitud que no pas la crisi: “Hi ha molt de passotisme respecte al tre-ball, ens hi trobem a l’empresa, amb uns percentatge d’absentisme més alts que mai. S’està imposant la llei del mínim es-forç, però volent cobrar el màxim. Sort que hi ha una part de joves que són els millors que hi ha hagut mai, els més ben formats i preparats”. Josep Arcas també parla de l’ac-titud: “És fonamental, i cal esforçar-se sa-bent que s’està treballant en equip. Cadas-cú hauria de ser emprenedor des del lloc que li correspon, aportant idees i inno-vant”. Arcas es mostra orgullós d’haver es-tat tants anys en una empresa com Nestlé, en què “és normal tenir-hi una llarga tra-jectòria, perquè hi ha molta promoció in-terna i es va canviant els treballadors de departament perquè vagin aprenent i no quedin encasellats. Es dóna una importàn-cia cabdal a la formació”.

l’aPrEnEnTaTgE cOnTinuaT, clau

Tots els entrevistats consideren l’experi-ència com un gran valor, però aquesta s’ha de veure acompanyada per una voluntat d’aprendre, de reciclar-se constantment, de fer formació continuada. “Ho ha de fer tothom, en totes les posicions de l’empresa sempre s’han d’anar sabent coses noves. El problema a la feina de moltes persones és precisament que no s’han adaptat als nous temps”, considera Antoni monerris. Carme Ferrusola parla del sector dels botiguers:

“N’hi ha que obren una botiga sense tenir-ne ni idea, sense haver-se format, pensant que portar un establiment comercial és fà-cil. i agafen dependentes que no ho són, simplement són plegadores de roba, i ja els va bé que sigui així, perquè els paguen el sou mínim. Però als clients els agrada que els atenguin, que els resolguin els dubtes que puguin tenir. Aquest és un dels grans problemes del comerç actual”. marc Plens considera que un màster pot ser útil en un moment determinat, però que la formació no s’ha d’aturar mai: “Tot evoluciona i en aquest sentit és imprescindible que qual-sevol persona que es formi en nous aspec-tes els pugui aplicar al seu dia a dia”. Per Plens, és important que l’empresari vetlli per l’equilibri de l’equip humà: “Tothom ha d’aportar el seu coneixement al conjunt de l’empresa”.

Per la seva part, Josep Arcas es refereix de nou al cas de Nestlé, explicant que l’empresa prefereix alliberar algun dels seus professionals de la feina durant temporades senceres per garantir-ne la formació: “Calculo que vaig estar uns tres anys i mig només formant-me, quan ja feia temps que era dins l’organització. Cal que la gent es vagi oxigenant i prengui aire nou”, considera. i ho rubrica amb un símil amb el món del teatre: “Una formació inicial és bàsica per tenir el tiquet d’entra-da, però una vegada dins ja es veurà si t’has de situar a la platea o al galliner, i això en gran part depèn de seguir-se formant i de les ganes d’aprendre”.

El valor de l’experiència

cOnsideren que l’empresAri hA de pensAr-s’hO mOlT bé AbAns de jubilAr persOnes que encArA nO en Tenen l’edAT, sObreTOT si s’hAn AnAT reciclAnT i AdApTAnT Als nOus Temps

2 /// anTOni MOnErris.Exdirectiu de Henkel Ibérica

3 /// JOsEP arcas.Expresident i director general de Nestlé

4 /// ignasi cusiDó.President del consell d’administració de Lamp Lighting

5 /// Marc PlEns.Exdirector comercial de l’empresa tèxtil Sedatex

6 /// carME FErrusOla.Fundadora de Joguines barruguet

6 ///5 ///4 ///

2 /// 3 ///

29GAS A FonSB30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

amb 73 anys, Pere narbona segueix ben actiu en càrrecs de responsabilitat, com en el consell d’administració de Fiatc, i presideix una associació creada per a gent gran que es vol seguir formant tEXt: xaViEr aMaT /// FotoS: isabEl MarQuÈs

Pere narbona /// President de l’aula d’Extensió Universitària de Sant cugat

seguda al sofà sense fer res, volen apren-dre com quan eren joves.

Ja que fa referència a la joventut, vostè devia ser de les primeres generacions que se’n van anar als Estats Units a formar-se.Era l’any 1965, i no era tan habitual com ara marxar fora a formar-se. La veritat és que tenia ben pocs amics que també ho fessin. Les coses no eren fàcils, però hi havia un gran al·licient, amb moltes ganes d’apren-dre, i als EUA les coses eren molt diferents que aquí. No vol dir que tot el que vingués d’EUA fos millor, però sí que tenien una ex-periència a través dels anys que els havia portat a treballar d’aquella manera. i això ho vaig anar incorporant al meu tarannà, a la meva manera de treballar.

Al cap d’uns anys va muntar la seva pròpia empresa.Em vaig adonar que les empreses neces-sitaven altres empreses de serveis que els poguessin fer de consultoria o engi-nyeria, i amb aquesta idea vaig iniciar la trajectòria d’empresari, amb ingest i posteriorment Cast. A través d’elles vaig tenir contacte amb molts sectors i vaig agafar nova experiència. Entre molts projectes, vam participar molt directa-ment en la creació de TV3, Canal 9 i, en els Jocs Olímpics de Barcelona, del Ca-nal Olímpic.

Dóna algun consell als nous emprenedors? El que jo sempre vaig procurar va ser tenir un bon equip, mirar el factor humà per sobre de tot. En el tema de l’hospital, per exemple, vaig tenir la sort de la gent que hi vaig trobar, que creguessin en el projecte. Per un altre costat, les empreses sempre han de tenir alguna cosa que les faci diferent de les altres, com els músics, que per assolir l’èxit han de tenir alguna característica concreta. Això obre moltes portes.

Va ser indispensable, aquesta experiència, per sortir-se’n d’aquella situació?L’experiència és valor afegit per a l’empre-sa. Tot i això, no ho és tot, ni molt menys. Hi ha persones que, tot i ser molt joves, poden tenir unes capacitats immenses i resoldre situacions per intuïció o el que sigui molt millor que altres que fa anys que són en un sector. Però està clar que no molesta tenir moltes experiències en molts sectors.

Va accedir a un càrrec d’altíssima responsabilitat en una edat en què, com sentim sovint, a molta gent se la jubila.Si per aquella època m’haguessin envi-at a casa m’ho hauria pres molt mala-ment, perquè sempre he estat una perso-na molt activa i se m’hagués fet dur que m’haguessin aparcat. Ja no em va plaure gens plegar de la feina als 66 anys...

Per això ha seguit en llocs com l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat?Està clar. Les paraules universitària i gent gran poden semblar no encaixar en una mateixa frase, i en canvi veiem com allí els assistents hi van amb moltes ganes de seguir aprenent, i hi ha un gran inter-canvi de coneixements científics, cultu-rals o de l’actualitat, i una gran inquietud. molta gent no té ganes de quedar-se as-

General de Catalunya. Els que el van elegir devien confiar en l’experiència que dóna l’edat.Era un tema polèmic i explosiu, hi havia una crisi molt gran, i la gent que em conei-xia va considerar que feia falta una per-sona amb una visió interdisciplinària, ja que caldria tractar la situació des de molts àmbits. És evident que com més edat tens més camps pots haver tocat i més pots aprendre de l’experiència. Se’m va oferir primer que entrés a la junta, i al cap d’un temps que en fos el president i el conse-ller delegat, el que als EUA es coneix com a Executive President.

resident a Sant Cugat des de principis dels 90, a Pere Nar-bona no se’l relaciona amb una sola empresa. N’ha tin-gut de pròpies, però al Va-llès se’l recorda més per ha-

ver estat el president de l’Hospital Gene-ral de Catalunya durant una dècada, en els moments més difícils per a aquesta insti-tució, va ser el responsable de la fallida vo-luntària que va generar un tomb en la his-tòria de l’hospital.

quan vostè tenia 56 anys li va recaure la responsabilitat de presidir l’Hospital

aconsello a les empreses que cerquin quelcom que les faci diferents

Hi ha persones que, tot i ser molt joves, poden resoldre situacions molt millor que d’altres que fa anys que són en un sector Si als 56 anys m’haguessin enviat a casa m’ho hauria pres molt malament

30 RoTonDA B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

Les notícies que l’economia nord-americana i algunes economies eu-ropees comencen a presentar signes de reactivació ha estat com un cop d’aire fresc enmig dels negres nú-vols que han presidit l’escenari eco-nòmic el darrer any i mig. És clar que aquesta no és la situació de l’econo-

mia espanyola, que se situa a la cua d’Europa pel que fa la reactivació.

En unes declaracions recents, el comissari europeu d’as-sumptes econòmics i monetaris, Joaquín Almunia, va po-sar de manifest les desigualtats econòmiques que con-viuen en el si de la Unió Europea i el fet que molts països amb un elevat grau d’endeutament necessitaran políti-ques diferents per poder superar-les. Això evidencia que la crisi actual és similar per a totes les economies, però les receptes per combatre-la són ben diferents. En el cas d’Espanya, el grau d’endeutament lligat en moltes ocasi-ons a l’evolució accelerada del sector de l’habitatge abans de la crisi va crear determinades condicions que fan ne-cessari adoptar mesures ben diferenciades, per afegir-se al més aviat possible a la recuperació. En aquest sen-tit, Espanya haurà d’implementar mesures que no són necessàries en països que no van patir el boom immobi-liari, com és el cas d’irlanda o Regne Unit.

Si bé algunes empreses exportadores es podran benefi-ciar a curt termini d’aquesta reactivació europea, l’eco-nomia espanyola en el seu conjunt haurà d’apostar per una estratègia específica; una estratègia que perme-ti no tan sols un nou escenari per al creixement econò-mic, sinó que aquest creixement sigui sostingut i que no torni a generar els desequilibris i les condicions de risc per a futures recessions. És evident que una economia no pot créixer tan sols basant-se en la construcció i el turisme i aquesta és una lliçó que s’ha après, esperem que per sempre.

Les autoritats econòmiques europees coincideixen a dir que en el cas espanyol no s’han de prendre únicament mesures d’impuls de l’economia a curt termini, sinó que són imprescindibles mesures d’ajust estructural per in-crementar la productivitat, la realització de les reformes pendents, com la laboral o la fiscal, i el necessari reequi-libri dels sectors que impulsen el creixement econòmic. De poc serveix demanar que es copiï el model alemany o el model francès, perquè indubtablement cadascú ha de prendre les seves pròpies medicines.

Just ara fa dos anys nai-xia Cerdanyola Empre-sarial, primera i única associació empresari-al al territori, amb un esperit clar, ser útil per a l’empresari, fer una clara funció d’interme-

diació amb les administracions i sobretot ser independents, no pertànyer a cap cúpula pa-tronal, entenent que per defensar els interes-sos locals i impulsar projectes dins del terri-tori no ens calien entitats superiors que en al-gun moment ens poguessin condicionar.

Aquests dos anys han passat prou ràpid i ara ens trobem en un moment important en què diferents projectes han estat impulsats, l’as-sociació ha estat degudament reconeguda i rebuda per les entitats amb les quals hem fet d’intermediaris, s’han fet actes en pro de la relació i el coneixement dels empresaris, com va ser el i Cerdanyola Fòrum, s’han celebrat trobades de tipus informal amb els Cerdanyo-la Networking Night, s’han organitzat visites al sincrotró en què han estat convidades as-sociacions veïnes per donar explicacions so-bre en quina mesura aquesta nova estructura tecnològica por ajudar al creixement del nos-tre territori i què ens pot aportar.

Hem establert acords de col·laboració amb l’associació de Sant Cugat AESC, ja que ens basem en l’objectiu comú de la potencia-

ció del territori, el que podríem dir Eix de la B-30, entenent que aquesta bona entesa ens fa arribar a poder impulsar projectes com el que recentment hem aconseguit, que és la creació del Clúster de Farmàcia i Cosmètica de Catalunya, que s’ubicaria dins d’aques-ta àrea del Vallès, aprofitant la presència d’importants empreses d’aquest sector ja implantades a la zona; de fet, el miTiC ha do-tat d’una certa quantitat per engegar aquest projecte que de ben segur serà una notable realitat d’aquí a pocs anys.

Paral·lelament, des de les comissions d’in-fraestructures i urbanisme, s’han presentat al·legacions als plans territorials metropoli-tans, entenent que estan mancats d’una vi-sió de necessitat futura de mobilitat al terri-tori i s’estan actualment perdent reserves en front d’altres usos que no són els industrials, que poden donar creixement a les empreses ja establertes al territori.

mirant el futur, malgrat la situació econòmica, volem créixer, tenim un projecte clar i volem i hem dotat l’associació de recursos humans per poder fer un salt qualitatiu important en l’oferta de serveis als socis, el creixement de les empreses ve donat també per l’obertura dels horitzons. Aquest enfocament a la inter-nacionalització de les empreses i del territori, és a dir, la captació d’implantació d’empreses, es presenta com un dels nostres principals reptes a mitjà termini.

Volem créixer, tenim un pro-jecte clar i hem dotat l’associa-ció de recursos humans per poder fer un salt qualitatiu important en l’oferta de ser-veis als socis

CARMEn S. LARRABURU DIrEctora EDItorIaL DE ‘b30’

ARTUR PoRTADIrEctor gEnEraL DE La DIVISIÓ InDUStrIaL DE grUPo Mga

ELS REPTES CoMUnS DELS EMPRESARIS DE CERDAnyoLA

CADASCú HA DE PREnDRE LES SEVES PRòPIES MEDICInES

31RoTonDAB30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

L’IUCT I LA MARInETA, EInES DE DESEnVoLUPAMEnT I FUTUR PER A PARETSL’alcalde de Parets del Vallès exposa en aquest article com la ciutat és avui punt estratègic de distribució, i aviat serà també referència en el camp educatiu i tecnològic

RECoMAnATSParets és una vila emi-nentment industrial, dotada d’una bona xarxa de comunica-cions i amb una pri-vilegiada situació a l’entorn metropolità de Barcelona, que la

converteixen en un emplaçament atrac-tiu per a les empreses.

Les indústries estan distribuïdes en cinc polígons completament operatius, que dis-posen de tots els serveis necessaris. Tot i que la petita i mitjana empresa hi és predo-minant, les grans firmes també hi tenen un pes important i hi ha una presència força nombrosa de l’activitat destinada a trans-port i emmagatzematge, fet que situa Pa-rets com a punt estratègic de distribució.

Per potenciar i millorar aquest teixit in-dustrial, l’Ajuntament hi dedica esforços constants, amb l’impuls de diferents ac-cions de promoció econòmica, juntament amb l’oferta d’espais i ajudes per al de-senvolupament del sector productiu.

Ben aviat posarem una superfície d’uns 190.000 m2 a disposició de les empreses per crear un nou polígon industrial d’al-ta qualitat al costat de les carreteres C-17 i C-35, i del circuit de velocitat de Catalunya, on preveiem la implantació de diferents ti-pologies d’indústries, des de parcel·les de 2,5 ha fins a oficines i naus entremitgeres. Amb una previsió de sostre edificable to-tal de 90.000 m2, el pla parcial de desenvo-lupament està actualment en tramitació, una vegada que el Pla Territorial metropo-lità ha definit les infraestructures que tra-vessen aquesta zona.

Som conscients que la indústria és el principal recurs de la nostra economia i per aquest motiu considerem que és fo-namental la interrelació entre les empre-ses i el municipi per assolir majors ni-vells d’ocupació i de riquesa, de progrés i de benestar de la població.

Actualment, estem treballant per impulsar un Clúster de Ciències de la Vida al Vallès Oriental, una iniciativa basada en la inves-tigació i la innovació en el sector empresa-rial dedicat a la química fina, farmàcia, ali-mentació i biotecnologia, que permet mi-llorar-ne la competitivitat. És per això que Parets, centre estratègic amb empreses de gran importància en el sector, encapçalarà un projecte comarcal en aquest àmbit jun-

tament amb l’institut Universitari de Cièn-cia i Tecnologia (iUCT).

Precisament, vull subratllar que l’iUCT serà una altra peça clau per convertir Pa-rets en un punt de referència en el camp educatiu i tecnològic, ja que s’hi imparti-rà la titulació de graduat superior en en-ginyeria de seguretat i qualitat industri-al, a més d’acollir un centre d’investiga-ció tecnològica i de suport a les empreses del voltant per millorar-ne la capacitat competitiva. L’iUCT generarà força llocs de treball directes i indirectes, i contribu-irà a enriquir la vida social del municipi.

Per nosaltres, l’iUCT té i tindrà molta im-portància en els àmbits formatiu, econò-mic i social, juntament amb el centre de recursos empresarials habilitat a La ma-rineta, que constitueix una de les princi-pals actuacions de promoció econòmica que hem desenvolupat darrerament. Da-vant la innovació, l’adaptació i el progrés del teixit empresarial de Parets, el consis-tori ha fet una aposta per la competitivi-tat i l’especialització, dotant la nostra in-dústria d’un equipament que fomenta la formació i el reciclatge com a suport de les empreses i treballadors.

La globalització actual requereix d’indús-tries dinàmiques que s’adaptin a un en-torn canviant i exigent. Per això, el pro-cés formatiu ha de ser constant, per re-novar coneixements i adquirir habilitats que permetin mantenir-se al dia amb les demandes del mercat global. Estem con-vençuts que el progrés es fonamenta en la disponibilitat de recursos humans ben preparats.

En aquest sentit, l’iUCT i La marineta són dues eines de gran valor per al desenvo-lupament econòmic i empresarial de Pa-rets. Aquest és el camí per on volem avançar, amb decisió i objectius clars. Volem assegurar un futur de progrés per a Parets vinculat a una economia indus-trial competitiva i de qualitat.

JoAn SEGUER I ToMÀSalcalde de Parets del Vallès

Som conscients que la indústria és el principal recurs de la nostra economia i per aquest motiu considerem que és fonamental la interrelació entre les empreses i el municipi

l’Observatori Editat pel consell comarcal del Va-llès oriental

l’Estat del benestar a catalunyaVIcEnç naVarroDIPUtacIÓ DE barcELona

Aproximació als recursos

sanitaris i de salut a la

comarca

26

32 RoTonDA B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

anTOni abaDPrESIDEnt DE La PatronaL cEcot

Hi ha empreses que han recuperat empresaris o directius veterans que estaven pràcticament jubilats arran del context econòmic actual. bé a través de consells assessors o de direcció o altres fórmules, aquesta figura s’ha tornat a incorpo-rar en les estratègies de les companyies de forma més directa per poder palanque-jar-les. Aquestes persones són d’una generació que ha viscut altres crisis i poden aportar un valor afegit i una visió més global a la direcció. La reintroducció de perfils veterans en les empreses suma en el procés de presa de decisions per minimitzar l’impacte de la crisi sobre l’activitat de l’organització. L’altre paper important que tenen és el d’ajudar els nous emprenedors en els seus primers passos. Tenen el coneixement i l’experiència per acompanyar processos d’emprenedoria, tan necessària avui dia.

raMOn POnsFUnDaDorDE cIrcUtor

Els empresaris que fa uns quants anys que ho som aportem experiència i pre-caució a l’hora de pren-dre decisions a l’empresa. Els que veritablement es-tan portant l’empresa ho fan molt bé, però necessi-ten un suport en nosaltres, una opinió, unes directrius. Jo vaig estudiar enginyeria, com gestionar l’empresa ho he après amb els anys. Vam començar amb dos treba-lladors, i ara en som més de 900. Els nous empresaris que tenen un extra en formació saben molt bé la teoria, tenen molt present la innovació i la internaciona-lització, però nosaltres, els veterans, també innovàvem fa uns anys. Cal pensar en un món global, aquest concepte sí que el tenen més ben assolit els joves. Als empresaris joves els diria que l’empresa no és un negoci d’un dia, crec que els falta esperit conservador.

lluÍs sisQuEllagErEntgrUP SISQUELLa

El veterà aporta quelcom a les organitzacions molt im-portant: l’experiència. La seva figura a les empreses familiars és bàsica. A la nos-tra empresa disposem d’un consell consultiu per poder mantenir la cultura d’em-presa i transmetre-la a tot el personal i per a la tasca de presa de decisions estratè-giques. El sentit comú i la se-renitat dels empresaris ve-terans ajuden a la presa de decisions a l’empresa i a fo-mentar els valors empre-sarials. La fórmula de l’èxit empresarial és la conjugació de l’empenta dels joves amb l’experiència dels grans.Quan les empreses familiars creixen no s’ha de canviar de cultura de l’empresa de cop, sinó fer una transició. Crec que els empresaris amb història estan recupe-rant el protagonisme; són gent que ja ha patit altres crisis, donen tranquil·litat als grups i ens assessoren amb més serenitat.

ignasi cusiDóFUnDaDorDE LaMP S.a.

En el món de l’empresa cal aprofitar tots els recursos: la formació i l’empenta dels més joves amb el saber dels veterans. Aquest crec que és el mix perfecte per assolir l’excel·lència. La crisi ha posat èmfasi en aquesta estructura de barrejar formació i experiència, veterans i joves. Els últims deu anys han estat de creixement absolut. No hem tingut pèrdues ni morositat i els joves creien que era normal. Els més grans, en canvi, n’hem viscut més d’una de crisi, la nostra experiència els ajuda a centrar-se, a madurar. En definitiva, els grans hem de ser a l’empre-sa de manera activa, amb una finalitat més consultiva que no pas executiva. La clau és un bon flux de comunicació entre la següent generació i nosaltres. Totes les empreses ho haurien de fer, hi guanyarien molt.

MiguEl a. MOnTEsinOsPrESIDEnt DE La FInES-tra SUL cIELo

Crec que els empresaris vete-rans, els grans, no estan sufi-cientment valorats. Ens apor-ten coneixement en prime-ra persona, el seu testimoni en la història de l’empresa és vital per saber com enfo-car o redirigir l’empresa. Per no perdre aquesta informa-ció i els valors que ens puguin aportar als empresaris més joves, crearia una mena de consell de savis perquè actu-essin en la funció consultiva i en la presa de decisions im-portants. és una llàstima que els grans empresaris quedin relegats a la jubilació sense interferir en el que tota la vida ha estat el seu negoci. La formació és molt important avui en dia, això està clar, però no tot són conceptes i nocions sobre finances, sinó que cal tenir aquells recursos necessaris, i més ara en període de crisi, que només poden aportar els empresaris que tenen una certa perspectiva del negoci, del mercat i de l’empresa.

FrancEsc EliasEF. boMba ELIaS I PrESI-DEnt PIMEc VaLLèS SUD

Un empresari veterà té anys d’experiència i també pot te-nir estudis, com és el meu cas. No em sento en inferi-oritat de condicions amb empresaris joves que te-nen màsters de les esco-les de negocis més punte-res. Aquests coneixements els dóna eines per treballar, però això no vol dir que jo no pugui conèixer aquestes ei-nes. Nosaltres tenim expe-riència i coneixem l’empre-sa des dels seus inicis, conei-xem l’evolució del mercat, podem preveure el futur. L’in-convenient de ser un empre-sari veterà és que no estem de moda, davant de la banca, d’inversions o d’ajuts, som els últims de la fila a rebre’ls. La prioritat és per a les em-preses innovadores o les que tenen un gran nom, i després no acaben de sortir, no són estables.No està explotat el talent dels empresaris veterans. No sé per què els grans no podem tenir idees joves.

ELS EMPRESARIS VALoREn L’EXPERIènCIA DELS MÉS VETERAnS: MÉS VALoRS, RECURSoS I SAVIESA Màster en finances, en màrqueting, en economia i l’empenta és el que aporten els empresaris joves. Són els seus antecessors els que ara queden enrere. Quin paper han d’assolir dins l’empresa? traspàs de totes les funcions o bé mantenir la seva figura?

Els empresaris veterans tenen prou protagonisme en l’empresa d’avui?Com n’aprofitem el talent? Estan prou valorats en les estructures actuals?

EnqUESTA QUè En PEnSEn ELS EMPrESarIS...

34 GPS /// UnIVErSItatS B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

un centenar de directius de màrque-ting van reunir-se el dimarts 24 de

novembre a Esade-Creàpolis per partici-par en un monogràfic sobre noves eines per conèixer els consumidors. En aquest curs van intervenir-hi onze ponents, que van analitzar vies innovadores d’arribar als clients. Així, la directora de User inte-

raction Group, Raquel Navarro, va expli-car que avui en dia cal tenir en compte les nombroses possibilitats que ofereixen les noves tecnologies: “S’ha d’involucrar el consumidor en el procés de disseny del producte”. Navarro va insistir a dir que “avui en dia els clients els tenim a un clic de distància”. Seguint aquesta línia, el di-

rector de noves tendències de Telefónica, Salvador Costa, va parlar de R+D fent èm-fasi en la D de desenvolupament. “Aques-ta D és la que ens ha de permetre centrar-nos en els clients per assajar productes amb ells abans de treure’ls al mercat”. Al-tres ponències van analitzar el paper que ja tenen en la ment dels consumidors les xarxes socials a internet i la manera com un producte pot fer-se popular a través d’aquests mecanismes de relació inter-personal. D’aquesta manera s’ha creat una forma eficaç i directa d’arribar als compradors a través dels consells de per-sones més properes. /// J.R. ARmADÀS

Esade analitza les últimes tendències en màrqueting

Van assistir-hi un centenar d’empresaris /// J.R.A.

MÀRqUETInG /// ESaDE

La UPC crea el primer laboratori acústic automatitzat català

Una empresa de la UAB elabora un pa sense gluten de gran qualitat

un grup d’enginyers de la UPC han disse-nyat un laboratori acústic automatitzat

capaç de caracteritzar la resposta d’equips d’àudio professional en tres dimensions. Es tracta del primer equipament d’aques-tes característiques que es fa íntegrament amb tecnologia catalana. Els investigadors han creat el laboratori per a l’empresa ega-renca master Audio, una de les firmes de referència europees en tecnologia d’àudio professional. La sala permetrà recrear el comportament del so en grans espais, com ara teatres o estadis, abans que s’hagi de fer la instal·lació dels equips.

El laboratori consisteix en una sala disse-nyada per absorbir qualsevol tipus de so que incideix sobre les parets, el sostre o el terra i que anul·la els efectes de la reverbe-ració. Dins d’aquesta sala, un braç mecànic on s’han instal·lat uns micròfons de gran

F elnuti S.L. és l’empresa spin-off, nas-cuda en el si del Parc de Recerca de la

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha elaborat un pa sense gluten de gran qualitat. El producte, que es comercialitza-rà amb el nom de Celipan, ha estat desen-volupat pel Centre Especial de Recerca Plan-ta de Tecnologia dels Aliments (CERPTA) d’aquesta universitat. El pa començarà a arribar a les botigues catalanes els pròxims mesos. Hi han col·laborat professionals de l’empresa farmacèutica Uxafarma i investi-gadors de la UAB. La seva missió serà la co-mercialització del pa sense gluten i la d’un preparat per elaborar el pa a casa.

El pa “de gran qualitat”, tal com l’anomenen els creadors, és molt semblant al pa con-vencional, pel que fa a característiques com el sabor o la textura. Els seus fabricants, l’empresa Celnuti, assegura que es tracta d’un pa que “el pot consumir tothom”, el seu director, Albert Puerta, afegeix: “Bus-quem un pa que no discrimini”.

El pa es començarà a distribuir aquest mes, amb una periodicitat setmanal, a través de la cadena de comerços marsan. El nou pro-ducte es podrà adquirir en format de pa de motlle de 250 g, similar al convencional, i la barra de pa tindrà un preu de 3,70 eu-ros. El preu alt és habitual en els aliments sense gluten, tot i això, Puerta indica que: “N’abaixarem el preu quan tinguem un vo-lum d’uns 4 milions d’unitats al mes”. A banda, també se’n comercialitzarà un pa-quet de 400 g, que conté un preparat perquè el consumidor pugui elaborar a casa el pa o altres productes derivats. Felnuti té previst

sensibilitat i un altaveu. Tot aquest siste-ma està connectat a un ordinador, que crea un dibuix tridimensional del so que gene-ra l’altaveu en aquell espai. Això permet sa-ber com es comportarà el so en un teatre, un auditori, un gran estadi, etc.

El projecte va sorgir arran de l’encàrrec de master Audio, que consistia a fer un equi-pament que li permetés mesurar amb gran detall les característiques acústiques dels productes que fabrica. i és que la compa-nyia elabora recintes acústics professio-nals. Els equips investigadors que han de-senvolupat el laboratori han estat el Grup de Control i Gestió integral de la Producció, el Laboratori d’Enginyeria Acústica i mecà-nica i el Centre de Control d’Equips indus-trials. El projecte va ser guardonat en els Premis Cambra 2009, dins la categoria d’impuls a la innovació. /// I. VALLESPÍN

comercialitzar pròximament “altres pro-ductes, com baguets o magdalenes”, apun-ta el director el director de Celnuti.

inTOlErància al gluTEn

Es calcula que entre l’1 i el 2% de la pobla-ció és celíaca, és a dir, que és intolerant al gluten, una proteïna que està present en alguns cereals com el blat, el sègol, l’ordi, etc. La ingesta de gluten produeix una atròfia a les vellositats intestinals, que comporta la mala absorció d’alguns nutrients importants com el calci, el fer-ro, etc. Actualment, l’oferta de produc-tes sense gluten està creixent i alhora se n’està millorant el gust i la qualitat. ///

IVANNA VALLESPÍN I ANNA bELLoRbÍ

L’equipament s’ha fet amb tecnologia catalana i permet recrear el comportament del so en grans espais

El producte es comercialitza sota el nom de celipan i té les mateixes característiques que el pa ordinari

El projecte presentat pel grup d’enginyers va guanyar els Premis Cambra 2009 /// CEDIDA

UPC /// tErraSSa UAB /// bELLatErra

El pa es pot trobar a les botigues Marsan /// m.b.

Dia 12 de desembre l’empresa celnuti presenta el pa sense gluten a la troba-da de l’associació de celíacs de catalu-nya a Sant cugat.

DADES D’InTERèS

35B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009 GPS /// UnIVErSItatS

na, Teo Romero, i també van ser-hi presents la tinenta d’alcalde de Treball, Formació, in-dústria i innovació de l’Ajuntament de Sa-badell, montserrat Capdevila, i els seus ho-mòlegs als ajuntaments de Terrassa i man-resa, manel Pérez i Alain Jordà.

oBJECTIUS I PRoJECTES. ACTE treballa en diversos projectes i ha fet diferents ac-tuacions, sempre encaminades a la for-mació i cooperació. Segons l’alcalde de Terrassa, manel Pérez, ACTE “ha detectat una trentena d’empreses tèxtils i s’han fet plans de formació específics per a 90 tre-balladors”. S’han fet entrevistes a respon-sables empresarials i documentat casos innovadors de reorientació empresarial per posar en comú amb les empreses del sector. S’ha creat l’observatori Text4futu-re sobre nous productes i aplicacions i una nova plataforma per a la difusió de la re-cerca i la innovació generada en els cen-tres de recerca. i el mateix grup de treball compost per representants de les sis en-titats públiques ja han liderat actuacions, com el desenvolupament de workshops de caràcter internacional sobre responsabili-tat social corporativa i compra pública res-ponsable i innovadora.

ACTE, a escala internacional, està forma-da per 100 socis europeus entre adminis-tracions locals i regionals europees, cen-tres tecnològics, universitats i cambres de comerç. /// PERE FERNáNDEZ

ACTE promou la innovació en els sectors tèxtil i de confecció

Els ajuntaments de Terrassa i Sabadell treballen des de principis d’any a la

xarxa ACTE (Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees), un projecte que coopera amb els territoris europeus que han experi-mentat importants processos de transfor-mació industrial i que aposten per la inno-vació en els seus models productius locals. En aquest cas, es tracta d’una xarxa que completen els ajuntaments de Badalona, manresa, mataró i la Diputació de Barcelo-na, i que pretén impulsar la competitivitat del sector tèxtil i de la confecció amb acci-ons adreçades a empreses i treballadors. La iniciativa té el suport econòmic del Ser-vei d’Ocupació de Catalunya i el cofinança-ment del Fons Social Europeu.

El divendres 20 de novembre es va presen-tar a Sabadell el projecte, en un acte encap-çalat pel president d’ACTE Europa i també president delegat de l’àrea de desenvolupa-ment econòmic de la Diputació de Barcelo-

terrassa i Sabadell són les dues entitats vallesanes que participen en el projecte

Manel Pérez, Teo Romero, Montse Capdevila i Alain Jordà en la presentació d’ACTE /// AJ. SAbADELL

InnoVACIÓ /// SabaDELL

L’AEI del tèxtil celebra el seu primer ‘workshop’ a Terrassa

Vint-i-vuit empreses del sector del tèx-til van participar, el 20 de novembre,

al workshop anual que organitza l’Associ-ació d’Empreses innovadores Tèxtils. En aquest acte, el primer d’aquestes caracte-rístiques que organitza l’AEi tèxtil, hi van assistir el 85% del total de socis, una xi-fra que l’organització va qualificar com a molt exitosa.

El workshop es va focalitzar en les tecnolo-gies emergents del sector, tot i que segons la responsable de projectes del Gremi Tèxtil de la Cecot, Ariadna Detrell, l’objectiu real de la trobada era “que tots els socis es co-neguessin entre ells i compartissin experi-ències i idees”. Detrell puntualitza també que la trobada “es farà un cop a l’any” i que “estarà orientada a totes les empreses in-novadores del sector i de fora del sector”. La missió que pregona l’AEi és fomentar la innovació per a la millora de la competi-tivitat dels seus membres, i per això pro-mou la cooperació, la complementarietat i la comunicació entre aquests membres. El workshop, en aquest cas, facilita aquesta comunicació entre empreses, ja que per-met que les que ho desitgin puguin esta-

blir trobades individuals i personalitzades l’una amb l’altra.

Tot i que aquest és el primer acte con-junt, l’Agrupació d’Empreses innovado-res Tèxtils hi està treballant des de mit-jans del 2008 duent a terme altres acti-vitats, com ara la participació en fires, congressos nacionals i internacionals, o organitzant jornades i cursos d’assesso-rament. Organitza també les Tardes d’in-novació al Leitat –se’n fan diverses a l’any–; l’última va tenir lloc el dijous 26 de novembre. /// PERE FERNáNDEZ

Primer ‘workshop’ de l’AEI tèxtil /// CEDIDA

InnoVACIÓ /// tErraSSa

36 ÀREA DE DESCAnS B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

ÀREA DE DESCAnS

oci /// La seu d’ègara

La basílica de Santa Maria, l’edifici funerari de Sant Miquel i l’església de Sant Pere formen un conjunt monumental únic a tot Europa: la seu d’ègara tEXt: xaViEr aMaT /// FotoS: isabEl MarQuÈs

tres joies amb nova brillantor al cor de terrassa

Temps era temps que Èga-ra, antic nom de Terras-sa, fou seu episcopal d’un vast territori entre el Pe-nedès i el montseny. Un centre religiós tan relle-

vant havia de tenir uns edificis dedicats al culte de prestigi, i no es va fer curt: entre els segles Vi i Viii es van alçar al mateix turó on ja havien deixat petja-da pobladors anteriors una gran basílica amb el seu baptisteri, un edifici funerari i una església parroquial. El pas dels se-gles va anar canviant la fesomia de San-ta maria, Sant miquel i Sant Pere, però

això encara els va acabar dotant de més singularitat, ja que a través d’aquestes tres joies arquitectòniques separades entre elles per escassos metres de dis-tància es pot traçar tota la història de l’art al nostre país des de l’època visigò-tica fins, com qui diu, avui mateix, amb les reformes ben diferenciades que s’hi han realitzat. i encara podem anar més enrere: “En aquest indret hi ha enterra-des sitges dels ibers i construccions ro-manes, algunes visibles, però el que s’ha prioritzat és l’època de la seu d’Ègara”, explica la guia del museu de Terrassa, mia Pérez, a un dels primers grups que

visita el conjunt monumental, després que aquest octubre es tornessin a obrir les portes posteriorment a la important rentada de cara que s’ha dut a terme.

Les reformes han durat més d’una dèca-da i hi han intervingut totes les administra-cions. Daniel Criach, que visita el conjunt, observa amb detall els canvis. i és que co-neix bé el lloc: ell va contraure matrimoni a l’església de Sant Pere fa 52 anys i hi va ba-tejar els fills. “Hi trobo a faltar algunes co-ses que hi havia, com ara un pou. Però en general m’agrada molt com ha quedat, so-bretot perquè ara es poden visitar espais

El pas dels segles ha anat canviant la fesomia del conjunt, però això encara l’ha dotat de més singularitat

L’edifici funerari de Sant Miquel a la dreta i l’església de Sant Pere

37ÀREA DE DESCAnSB30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

50.000 visitants anuals al conjunt monumental de la seu d’Ègara d’aquí a cinc anys és l’objectiu que es marquen els serveis d’imatge i comunicació i de cultura i turisme de l’ajuntament de Terrassa.

que no sabíem ni que existien”, opina. Per la seva part, montserrat Relats, nascuda a Terrassa i actualment resident a matade-pera, troba que “abans ja era bonic, però ara es veu molt més monumental, la pe-dra ressalta especialment”. No s’està, però, de demanar a qui correspongui més il-luminació o protecció en alguns graons que ara hi ha a l’esplanada. A miquel Be-net, també de Terrassa però que ara viu a Vacarisses, se’l veu un xic embadalit: “És que sempre que vaig a llocs com aquest m’agrada imaginar-me com podia ser se-gles enrere, com s’hi vivia”. Les intervenci-ons que s’hi han dut a terme de segur que el poden ajudar: als espais exteriors estan perfectament marcades les tombes que s’hi han trobat, les sitges o les columnes i naus de l’antiga catedral, que ocupava for-ça més terreny que l’actual Santa maria.

Quan lEs PEDrEs ParlEn

També de fora estant no costa gaire ob-servar les diverses etapes constructives dels edificis, o els retocs que s’hi van fer. Es dóna el cas, però, que les parets que es mantenen dels segles Vi o Vii són més polides i estan més ben treballades que les de segles posteriors. “mentre a Ter-rassa hi va haver el bisbat, hi havia po-der i es tenien diners. Quan va deixar de ser seu episcopal, aleshores no es podia invertir gaire en la construcció i molts treballs es feien només quan era ur-gent”, explica mia Pérez.

De les tres edificacions, la que més cri-da l’atenció per la seva forma és la que es troba al centre, la de Sant miquel, un tem-ple funerari quadrat i amb una cúpula que se sosté per vuit columnes. Cada colum-na té característiques pròpies, però sobre-tot els capitells que les coronen, cadascun ben diferent del seu veí. Baixant una esca-la s’accedeix a la cripta en forma de trèvol dedicada a sant Celoni, i que té l’originalitat que, a diferència de la immensa majoria de criptes, té finestres que donen a l’exterior.

unEs PinTurEs Murals úniQuEs

Les capçaleres de les tres esglésies són les originals del segle Vi. Es tracta, per

L’interior de Sant Miquel crida l’atenció per les seves columnes i els seus capitells

El pantocràtor romànic de Santa Maria, força ben conservat

Els audiovisuals ajuden a entendre l’època esplendorosa de la seu

La basílica de Santa Maria conserva elements preromànics

a Santa Maria s’hi conserva en bon estat un pantocràtor romànic sobre el martiri de sant tomàs becket


Sant Pere és avui una suma d’estils, però amb peces gòtiques de gran valor

En alguns racons encara es treballa en la restauració

Els primers visitants es mostren, en general, satisfets amb les obres realitzades


tant, dels primers temps en què el cristi-anisme va arribar a casa nostra, i a més a més les pintures murals que s’hi po-den veure són les més antigues d’Euro-pa. Tota la seu d’Ègara és un espai ideal per comprendre el procés de cristianit-zació medieval europeu. A Santa ma-ria s’hi conserva també en bon estat un pantocràtor romànic sobre el martiri de sant Tomàs Becket. En canvi, a l’església de Sant Pere l’obra mestra és el retau-le gòtic dels sants Abdó i Senén, de Jau-me Huguet, si bé de segur trobarà com-petència en l’interès que pot generar als visitants el retaule de pedra que enca-ra s’està restaurant aquests dies: “L’hem d’acabar d’interpretar i fins i tot de da-tar, ja que sembla que la pedra està es-culpida al segle X, però la biga de fusta que hi ha enmig, segons les proves rea-litzades, és del segle Vi”, informa el res-taurador Ramon Pijuan, de l’empresa Tracer.

Aprofitant les noves tecnologies, la visita es veu complementada amb un audiovisual en 3D de vint minuts de durada que ens ajudarà a entendre encara més com era tot l’espai que estem trepitjant uns quants segles enrere. Una manera excel·lent de finalitzar el recorregut és accedint a la terrassa que s’ha habilitat a la zona del baptisteri, des d’on es té una esplèndida vista, no només de tot el conjunt de la seu d’Ègara, sinó també de part de Terrassa i els seus voltants.

L’entrada al recinte és lliure fins a finals d’aquest any

la seu d’Ègara

Esglésies de Sant Pere de terrassa

Plaça rector Homs, s/n, terrassa

93 783 37 02

www.dinamicsolutions.es

www.seudegara.cat

Horaris: de dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h; diu-menge, d’11 a 14 h. Dilluns i festius, tancat

Entrada gratuïta fins a finals de l’any 2009.

FITXA

pag pub B30 22/5/09 14:23 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

als espais exteriors hi ha marcades les tombes trobades, les sitges i les columnes i naus de l’antiga catedral


La via de comunicació entre el barcelonès i el Vallès

Montcada i reixac ha pagat la seva posició privilegiada amb la impossibilitat d’unir els seus nuclis. En els darrers anys, però, el color verd va teixint el terreny tEXt: xaViEr aMaT /// FotoS: isabEl MarQuÈs

només arribar a montcada i Reixac es fa prou clar que els seus veïns no es poden queixar de tenir un muni-cipi mal comunicat amb l’exterior. A quatre passos

de Barcelona, però ja dins la comarca del Vallès Occidental, pel bell mig de la població hi transcorren fins a quatre línies de tren – les que van des de la capital catalana cap a martorell, la Jonquera, Portbou i Lleida– amb un total de cinc estacions, una para-da de metro, Can Cuiàs, i diverses carrete-res importants, encapçalades per la C-58 i la C-17. La de les bones comunicacions és la cara de la moneda, però si a això li sumem l’imponent turó de montcada al mig del municipi, o el riu Besòs i el riu Ripoll, que

es troben al seu pas per la població, podem deduir que amb tantes barreres naturals i artificials no ho han tingut fàcil els urbanis-tes per anar lligant les diferents zones de la ciutat. L’allargassada montcada i Reixac viu dividida entre els barris de Terra Nostra, Can Cuiàs, Can Sant Joan (més conegut com a Bifurcació), montcada Centre i mas Ram-pinyó (montcada Nova i mas Duran), i per desplaçar-se de l’un a l’altre a peu cal sovint creuar ponts, esperar que s’alcin les bar-reres dels passos a nivell o passar per sota dels ciments de les autopistes.

És el preu que ha hagut de pagar una pobla-ció que és ben bé el passadís dels barcelo-nins cap a molts indrets i la frontissa que uneix el Barcelonès i els dos Vallesos. mont-

cada i Reixac, però, intenta els darrers anys posar-se al dia en esponjament de la ciutat i en espais verds per al lleure i l’oci.

El Parc DE la llacuna

L’exemple més evident és el nou Parc de la Llacuna, inaugurat el dia 1 de març i que ocupa 55.000 m2, als quals cal afegir prop de 40.000 m2 corresponents al Pla Parci-al del martinet, que prolonguen el parc fins a Ripollet. És sens dubte el nou pulmó verd del municipi. La part central l’ocupa una llacuna que va aparèixer arran de l’activitat d’extracció d’àrids que s’hi desenvolupa-va; se’n va redefinir el perímetre amb la ve-getació de ribera corresponent i una franja de protecció mitjançant un llac perimetral. En paraules de l’alcalde de montcada i Rei-

Ciutats /// Una ruta per Montcada i reixac

La ciutat té cinc estacions de tren i una de metro, i en el seu terme el riu ripoll desemboca en el besòs

1 ///

2 ///

3 ///


Coneix els nostres vins ienamora-te’nte’ls portem a casa

Ara amb l’ , descobreix per què els vins catalans són estimats en més de 140 països.Catalunya és terra de grans vins, però no els coneixem.

L’ , com a diari de referència de Catalunya, et recomana que els coneguis i els estimis.

Gaudeix dels vins de la nostra terra i estima’ls.

Informa-te’n a:www.vadevi.cat i tel. 934 084 525

O envia un e-mail a: [email protected]

1 ///

EL PARC DE LA LLA-CUNA, EL NoU PULmó VERD 2 ///

EL TREN, moLT PRE-SENT EN LA VIDA DI-ÀRIA DELS VEïNS DE moNTCADA I REIXAC3 ///

PoNT SobRE EL RIU RI-PoLL QUE UNEIX DoS bARRIS4 ///

UN EDIFICI oRIGINAL QUE REUNEIX CULTU-RA I ESPoRT, moNTCA-DA AQUA

xac, César Arrizabalaga, es tracta d’un es-pai “únic en tot l’àmbit metropolità, on es pot observar la dinàmica de la vida natural i es poden conèixer les diferents espècies vegetals i animals que hi habiten”.

De manera més modesta, però complint també la seva funció, apareixen places com la de Joan Fuster, enmig d’un urbanisme or-denat i nou que poc té a veure amb el que es va donar durant els anys 50 i 60 del segle XX. Precisament, ben a prop d’aquesta pla-ça, al carrer de Tarragona, s’hi alça un edifi-ci que en el poc temps que fa que va ser in-augurat ja s’ha convertit en un dels espais que més visites rep cada setmana i amb una estètica original i atraient. Es tracta de montcada Aqua, un gran complex muni-cipal esportiu i cultural que acull, entre al-tres, la biblioteca Elisenda de montcada, un teatre, piscina coberta i gimnàs. Els mont-cadencs esperaven tant un centre d’aques-tes característiques que abans de ser inau-gurat ja tenia 3.000 persones inscrites.

El rEc cOMTal

A l’altre extrem de la ciutat s’hi troba un lloc històric del municipi, la Casa de les Aigües, situada dins el Parc de les Aigües. i és que des d’aquí es derivava l’aigua del Besòs cap a l’anomenat Rec Comtal, que alimentava els molins de Barcelona. Va funcionar fins al 1989, i posteriorment la Casa va ser adqui-rida per l’Ajuntament, que la va començar a restaurar i fins ara se n’han fet dues de les tres fases previstes.

No ha estat fàcil per a montcada i Reixac conservar el seu patrimoni. La pressió de les infraestructures i la seva posició estratègi-ca, que l’ha posat en el punt de mira de batalles i guerres –Felip V en persona va ordenar que s’enderroqués el castell de montcada durant la Guerra de Successió– han fet que avui hi restin pocs vestigis del passat. Sortosament, i no sense problemes, l’església de Sant Pere de Reixac sí que continua observant el municipi i part del Vallès des de la Conreria, i bé que val la pena fer-hi una excursió abans de marxar de la visita de montcada i Reixac.

Montcada aqua és un gran complex municipal que engloba els àmbits esportiu i cultural

4 ///

aj. de Montcada i reixac

av. de la Unitat, 608110 Montcada i reixac93 572 64 74www.montcada.org

FITXA

42 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

ESTACIÓ DE SERVEI

antigament se’n deia di-recció de producció. Però els temps han canviat i el model productiu, també. Ara es parla de departa-ment d’operacions. El sec-

tor serveis ha guanyat pes en el teixit em-presarial, de manera que ja representa al voltant del 70% del PiB. La direcció d’ope-racions abasta tant empreses industrials com les de serveis. Així, en serveis es par-la de direcció d’operacions en línies aèries, assegurances, banca, hotels, empreses de seguretat...

En aquest nou context, l’abast del departa-ment d’operacions pot arribar a ser molt ampli. S’encarrega de la definició, el control

i la millora dels processos, ja siguin indus-trials o de serveis. Sota la batuta del director d’operacions hi ha la logística, que integra compres, producció i distribució, però hi ha empreses que també hi incorporen la inno-vació, la qualitat, l’outsourcing, el disseny i la implantació de sistemes d’indicadors, etc.

un DEParTaMEnT iMPrEscinDiblE

De fet, l’àrea d’operacions pot arribar a con-trolar el 80% dels recursos d’una empresa industrial i la major part en una de serveis i, per tant, ha derivat de ser un departament bàsic a considerar-se imprescindible. A ho-res d’ara, en l’organigrama empresarial ja fi-gura en el mateix nivell que els departaments de màrqueting, recursos humans i finances i, amb ells, forma part del comitè de direcció.

És, per tant, una àrea que penja directament de la direcció general de qualsevol empre-sa, indistintament de quina sigui la seva di-mensió. En el cas de les multinacionals, el seu abast i poder decisori pot arribar a ser molt ampli i, estratègicament parlant, molt determinant. És el cas, per exemple, del de-partament d’operacions de la multinacional Hewlett-Packard, ubicat a Sant Cugat del Va-llès. El seu responsable, Antonio mazo, ex-plica que pel fet de tractar-se d’un centre que actualment no produeix directament a Sant Cugat, malgrat que s’hi coordina i diri-geix la producció que es realitza a altres pa-ïsos, l’àrea ha assumit un paper creixent en el disseny de nous productes, i treballa con-juntament amb màrqueting i R+D en la con-cepció de dissenys innovadors que, “satis-fent les necessitats dels nostres clients, per-metin al mateix temps seguir investigant noves tecnologies i materials per al desen-volupament de la nostra indústria”, concre-ta Antonio mazo.

Més innOVació

És justament aquesta tasca del departa-ment d’operacions que s’orienta més cap al client i la innovació la que el fa cada ve-gada més important dins de l’estructura empresarial, segons explica miguel Ángel Heras, professor titular i director del De-partament de Direcció d’Operacions i in-novació d’Esade.

Una opinió que comparteix Joan Hernán-dez, que recentment ha estat designat di-rector d’operacions de l’empresa Pirobloc, que es dedica a produir calderes industri-als d’oli tèrmic a Barberà del Vallès. Her-nández considera que dins de l’estratègia d’empresa, el seu departament té per ob-jectiu assolir mitjançant l’aplicació i la in-tegració dels processos una correcta plani-ficació, execució, seguiment, control dels

El perfil professional tendeix a ser més el d’un llicenciat en direcció d’empreses

Gestió empresarial /// El departament d’operacions

amb els departaments de màrqueting i finances, l’àrea d’operacions ha passat de ser bàsica a imprescindible per a l’estratègia empresarial

L’orientació al client i la millora de processos són claus

La seu de Hewlett-Packard a Sant Cugat del Vallès té 2.300 treballadors /// I. m.

43B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009 ESTACIÓ DE SERVEI

projectes i interpretació del grau de satis-facció del client. D’aquí que les seves tas-ques bàsiques siguin “bàsicament garan-tir tota la cadena de subministrament mit-jançant el control de les àrees de disseny, compres, producció, logística i acabant amb el SAT (servei d’assistència tècnica), una vegada hem posat en marxa la instal-lació del projecte”.

OPEraciOns EsTraTÈgiQuEs

Heras assegura que el rol d’operacions ha guanyat pes en les empreses, tant mul-tinacionals com pimes, tenint en comp-te que “la seva orientació al client i a la in-novació, més el control i la millora sobre els costos i la flexibilitat en els processos, l’han catapultat a primera línia de l’estra-tègia empresarial”, i més encara en èpo-ca de crisi, en què és determinant, d’una banda, assegurar l’èxit de l’oferta en pro-ductes i, per altra, ajustar les despeses i elevar els nivells de productivitat.

En aquest sentit, l’experiència d’Antonio mazo li permet defensar que el departa-ment, en època de crisi, té molt a fer per sortir d’aquesta situació, malgrat que les probabilitats d’èxit són majors en aque-lles empreses que han sabut prendre mesu-res estructurals al llarg dels anteriors tres o quatre anys, com ara una adequada exter-nalització de certes funcions i el manteni-ment del control de les més estratègiques.

“És quan és més imprescindible haver ide-at i treballat una estructura dinàmica i àgil, amb costos variables gràcies a aliances i col·laboracions externes que permetin re-distribuir el risc”, segons mazo.

La implantació del departament es pot fer tant en una multinacional com en una pime i en una i altra tindrà les mateixes funcions, l’única diferència apreciable serà la composició de l’equip humà, ja que en una mitjana empresa diferents tasques del departament poden ser assumides per una mateixa persona. Executius que fa anys eren preferentment enginyers, per-què l’àrea és focalitzava prioritàriament en el control i la millora de processos industri-

L’única diferència segons la dimensió de l’empresa és l’equip humà que configura el departament

als, però que ara, en guanyar pes el sector serveis i assumir moltes més tasques és més idoni que tinguin “un perfil professio-nal d’administració i direcció d’empreses”, argumenta el professor Heras.

A Pirobloc, l’equip humà del departament està compost per administratius, engi-nyers, delineants, electromecànics i sol-dadors homologats. “Dins de les diferents àrees del meu departament estan barreja-des l’empenta del jovent amb l’experièn-cia de més de 25 anys de professió d’altres professionals. Treballem en equip, cadas-cú té les seves funcions i la meva responsa-bilitat és ajudar perquè el treball final sigui satisfactori”, conclou Hernández.

PErFil TransVErsal

Segons el seu parer, “el perfil d’enginyer no ha de ser un condicionant”. “Crec”, afegeix, “que les experiències viscudes al llarg de la meva carrera professional (fabricació de calderes i equips, fer instal·lacions, super-visar-les, posades en marxa dels diferents equips, etc.) m’han donat una visió més àmplia de les transformacions que havíem de millorar en els nostres dissenys perquè siguin més eficients”.

Una altra mostra n’és el departament d’operacions de HP. “El nostre equip”, explica mazo, està configurat per enginyers mecànics, enginyers de formació comercial que tenen un paper important a l’hora de negociar amb els proveïdors, però també economistes i gent capaç de gestionar projectes que impliquin diverses organitzacions o diferents àrees geogràfiques. Busquem dins de la nostra organització persones molt polivalents capaces d’entendre d’aspectes tècnics, però també amb formació financera sòlida”. En definitiva, “el més important per a un departament d’operacions és una persona amb un determinat perfil: capacitat per gestionar i liderar el canvi, amb un cert gust pel risc i amb capacitat d’improvisació davant noves situacions. /// mARIA TERESA CoCA

Un departament d’operacions busca persones polivalents capaces d’entendre aspectes tècnics i amb formació financera sòlida

Antonio Mazo, director del departament d’operacions de HP /// CEDIDA

Miguel A. Heras, professor del departament de direcció d’operacions d’Esade /// CEDIDA

Pirobloc es dedica a produir calderes indus-trials d’oli tèrmic a Barberà /// CEDIDA

El centre de HP de Sant Cugat coordina i diri-geix la producció dels altres països /// I.m.


Un seminari proposa la millora de l’empresa a través del sistema Kaizen

la paraula kaizen prové del japonès, en què kai significa ‘canvi’ i zen vol dir ‘per millo-

rar’. Per tant, es pot definir la filosofia Kaizen aplicada a l’empresa com el sistema enfocat a la millora contínua de tot centre de treball i dels seus components, de manera harmònica i proactiva. Els anomenats Kaizen Events són cada vegada més coneguts dins el teixit em-presarial, però per a tots aquells que ho des-coneguin i hi puguin sentir curiositat, o en vul-guin saber més coses, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) i la Consultoria Six Sigma, Lean i Kaizen (Caletec), de Sant Cugat del Vallès, or-ganitzen un seminari el dia 15 de gener, de 9 del matí a 1 del migdia. Les inscripcions, que cos-ten 150 euros, ja són obertes.

Els esdeveniments Kaizen tenen per finalitat aconseguir canvis immediats per mitjà d’un esdeveniment ben organitzat i de curta du-rada. S’acostumen a incloure en un progra-ma de millora continuat basat en el treball en equip i l’ús de les habilitats i els coneixements del personal involucrat. Fan servir els princi-pis del lean manufacturing (‘manufactura es-velta’), així com diferents eines i tècniques per optimitzar el funcionament d’alguns proces-sos seleccionats prèviament.

Pel que fa al seminari, l’objectiu principal que té és dotar els assistents dels coneixements ne-cessaris per a la planificació i realització dels esdeveniments Kaizen en l’organització, de manera que es puguin obtenir uns resultats rà-pids i fomentar el treball en equip. Al seminari s’hi explicarà el Kaizen com a filosofia de canvi per millorar, s’identificaran els punts clau per a

la implantació dels esdeveniments, i es dona-ran a conèixer cadascun dels passos necessaris per portar a terme els esdeveniments Kaizen a l’organització. La formació serà interactiva, il·lustrada amb exemples, i amb la simulació d’un cas pràctic. La ponent serà Sandrine San-tiago García, consultora sènior Black Belt Six Sigma i Lean i fundadora de Caletec.

ELIMInAR ALLò SoBRER

El Kaizen va néixer al Japó com a resultat de la necessitat de superar-se a si mateix i acon-seguir atrapar les potències industrials d’Oc-cident, en un país de reduïdes dimensions i escassos recursos. Avui, la pol·lució ambi-ental, l’increment de la població mundial o l’esgotament dels recursos tradicionals més fàcilment exportables fan del Kaizen Events un mètode útil arreu i de fet ja molt consoli-dat a països llunyans del Japó. Es considera que la marca Toyota va fer-ne una gran apor-tació, sobretot en la part del Kaizen referi-da a l’eliminació de tota mena d’activitats de l’empresa que no afegeixen cap mena de va-lor, i així aconseguir un sistema de producció àgil i suficientment flexible que doni cabuda a les fluctuacions en les demandes dels clients. Per al Kaizen, hi ha diversos fenòmens que suposen un inconvenient i són motiu d’ine-ficàcia per a les organitzacions, com poden ser els emmagatzematges elevats, la manca de rapidesa de reacció, les avaries, els proble-mes de qualitat, o els desordres.

Per a més informació sobre el seminari, el te-lèfon de Caletec és el 93 181 06 33 i el del PTV, el 93 582 01 00. /// REDACCIó

organitzen conjuntament la trobada el Parc tecnològic del Vallès i la consultoria caletec

FoRMACIÓ /// KaIzEn EVEntS

El Parc Tecnològic del Vallès acull un seminari Kaizen /// CEDIDA

DEL 4 DE DESEMbrE DEL 2009 aL 18 DE FEbrEr DEL 2010llEnguaTgE i DissEnY gràFic curs de 120 hores destinat a persones en situació d’atur que vulguin aprendre els principis bàsics del llenguatge visual i els conceptes bàsics de disseny gràfic.LLoc: PatronaL cEcotSant Pau, 6, terrassaMÉS InFo: www.cecot.org

9 I 16 DE DESEMbrEEl cliMa i la culTura OrganiTzaTiVa: DiagnòsTic i inTErVEncióEl curs té per objectius conèixer i analitzar estratègies de comunicació interna i tècni-ques de motivació per afavorir la identifi-cació i el compromís dels recursos humans amb l’empresa i que desenvolupin i refor-cin l’estructura organitzativa.LLoc: caMbra DE coMErç DE Saba-DELLav. de Francesc Macià, 35MÉS InFo: www.cambrasabadell.org

14 DE DESEMbrEcOM FEr PrEsEnTaciOns EFEcTiVEsEn el món empresarial, les presentacions han esdevingut un fet quotidià: presen-tem els resultats als accionistes o inversors, les idees als nostres col·laboradors, inten-tem motivar el nostre entorn... Durant el seminari s’aprendran les diferències entre fer una presentació estàndard i fer-ne una que sigui realment efectiva. Es repassaran els motius pels quals podem sentir “por es-cènica” i s’aprendran tècniques per contro-lar-la. també es veurà el tipus de presenta-cions més efectives. LLoc: centre d’Empreses de noves tecno-logies. Parc tecnològic del Vallèscerdanyola del Vallès.MÉS InFo: www.ptv.es

DEL 14 aL 21 DE DESEMbrEcOM ElabOrar i cOnTrOlar El PrEssuPOsT D’una EMPrEsaEls pressupostos constitueixen l’instru-ment més important de la planificació i el control dels negocis a curt termini. Per aquest motiu, els objectius d’aquest curs són conèixer què és i per a què serveix el pressupost d’operacions; entendre la im-portància del pressupost per a l’anàlisi i el seguiment dels plans elaborats per la di-recció, així com saber detectar les desvi-acions que se’n deriven, i treballar el pres-supost de tresoreria com a mecanisme de

gestió de la liquiditat de l’empresa. LLoc: caMbra oFIcIaL DE coMErç I InDúStrIa DE tErraSSablasco de garay, 29-49MÉS InFo: www.cambraterrassa.com

DEL 14 aL 21 DE DESEMbrEcOM ElabOrar i cOnTrOlar El PrEssuPOsT D’una EMPrEsaEls pressupostos constitueixen l’instru-ment més important de la planificació i el control dels negocis a curt termini. Per aquest motiu, els objectius d’aquest curs són conèixer què és i per a què serveix el pressupost d’operacions; entendre la im-portància del pressupost per a l’anàlisi i se-guiment dels plans elaborats per la direc-ció, així com saber detectar les desviacions que se’n deriven, i treballar el pressupost de tresoreria com a mecanisme de gestió de la liquiditat de l’empresa.LLoc: caMbra oFIcIaL DE coMErç I InDúStrIa DE tErraSSablasco de garay, 29-49MÉS InFo: www.cambraterrassa.com

15 DE DESEMbrEOHsas 18001:2007 – sisTEMa DE gEsTió DE la sEgurETaT labOralL’objectiu del curs és aportar als partici-pants els coneixements sobre els requisits de la norma oHSaS 18001:2007 i capaci-tar-los per aplicar-la a les seves organitza-cions. S’adreça a persones amb la respon-sabilitat de gestionar un sistema de ges-tió de la seguretat i salut en el treball a la seva empresa, o que vulguin iniciar-se en aquest àmbit professional. tècnics de qua-litat, medi ambient o seguretat d’empreses certificades o en procés de certificació.LLoc: cEntrE D’EMPrESES DE noVES tEcnoLogIES. Parc tEcnoLògIc DEL VaLLèScerdanyola del VallèsMÉS InFo: www.ptv.es

17 DE DESEMbrEnOVETaTs Fiscals DE l’ExErcici 2010S’analitzaran les novetats fiscals que s’ha-gin aprovat i publicat durant l’exercici 2009 amb vigència a partir de l’any 2010. Semi-nari adreçat a assessors fiscals i tècnics tri-butaris, experts comptables, directors ge-nerals i gerents, directors financers i admi-nistratius, responsables de comptabilitat i finances, caps comptables, auditors i, en ge-neral, a totes aquelles persones amb res-ponsabilitat dins d’aquest àmbit de gestió.LLoc: caMbra oFIcIaL DE coMErç I InDúStrIa DE tErraSSablasco de garay, 29-49MÉS InFo: www.cambraterrassa.com

CURSoS I SEMInARIS

45B30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009 ESTACIÓ DE SERVEI

EDWin lEFÈVrEMEMORIAS DE UN OPERADOR DE BOLSALarry Livingstone, l’alter ego de l’espe-culador Jesse Livermore (1877-1940), el més gran usurer de tots els temps, té una estranya habilitat per preveure el comportament de les cotitzacions de borsa i l’ànsia d’un especulador nat. Humil, però segur de si mateix; retor-çat en les seves pràctiques, ingenu en les seves pròpies motivacions; amant de la bona vida però addicte a la feina. aquest llibre és una barreja fascinant de biografia, anàlisi financer i crònica social. /// DEUSto

r. galán i F. MonteroKAMASUTRA EN LA EMPRESAEl Kamasutra és molt més que un manual en les arts amatòries, d’ell se’n poden treure bons consells per progressar en l’empresa. tècniques infal·libles per sortir tri-omfant dels marrons. ///

gEStIÓn 2000

Pino bethencourt gallagherTOMA LAS RIENDASHistòries com la de carlos Muñoz, qui, cansat de l’empresa familiar, decideix aixecar Vueling, ens ensenyaran a encarar amb seguretat el futur. obra inspiradora per a aquells que necessiten una petita empenta. /// aLIEnta

LLIBRES LEonoRGARCíA MonToLIU ASSESSoRA ComERCIAL

EL TELEMÀRqUETInG EnCARA FUnCIonA?

Abans de res m’agradaria acla-rir que existeix una notable di-ferència entre la venda per te-lèfon o el telemàrqueting i les

contínues i torturadores trucades en els pitjors moments del dia, com a l’hora de dinar o sopar. Les operadores telefòniques, les companyies d’assegurances o els bancs són el que hi ha a l’altra banda del fil per fer la murga. El telèfon és un ràpid i eficaç mitjà de co-municació amb el “client en potència”. A més, té un altre avantatge fonamental: baix cost, si ho comparem amb altres sistemes de vendes. Tot i això, el telèfon només agi-litza la comunicació, no fabrica vendes. No s’equivoqui! En èpoques de crisi, el te-lemàrqueting perfeccionat resulta molt rendible en la comercialització de “pro-ductes/serveis nínxol”, de qualitat con-trastada, adreçats a professionals quali-ficats i experts, allò que els americans en diuen advicers. Per què? molt senzill, si el seu producte/servei es percep realment millor que la resta, el seu preu serà sensi-blement superior i per tant la recomana-ció dels experts és crucial per aconseguir que els seus clients objectiu superin la bar-rera del preu, ho tastin, gaudeixin de la seva diferència i aconsegueixi fidelitzar-los.

Per tant, la clau rau en l’estratègia telefò-nica que vostè desenvolupi per convèncer el professional o advicer. i aquí moltes ve-gades es compleix el paradigma “per re-bre, primer cal donar”, per a la qual cosa haurà d’estar disposat a deixar provar el seu producte/servei, aconseguir actualit-zades bases de dades de professionals del sector al qual s’adreça, preparar i entre-nar l’equip de televenedors: dotar-los d’un guió testat i personalitzat i animar-los con-tínuament. Aquest és un dels reptes més difícils de portar perquè el telemàrqueting té un elevat nivell de rebuig. Podem espe-rar una taxa d’èxit del 20%! Amb la qual cosa, tenim un fracàs del 80%. Com vostè sap, la majoria de persones no estan for-mades per superar aquest alt nivell de re-buig, en realitat cal tenir present que no el rebutgen, sinó que només es neguen a atendre el seu missatge, que forma part d’aquest joc!

[email protected]

Debat de gestió territorial 2009

VISIonS I EXPErIèncIES DEL PLanEJaMEnt tErrItorIaLLa cambra de comerç de Sabadell organitza una jornada de debat a l’entorn de la gestió del planejament territorial. La sessió tindrà lloc el di-lluns 14 de desembre del 2009, a les 9.45 h, a la seu de la cambra de co-merç de Sabadell. La cambra propo-sa aquesta sessió en uns moments de gran debat territorial, entorn els objectius del Pla territorial Metropo-lità de barcelona (PtMb).

El president de la comissió d’Urba-nisme, Infraestructures i transports de la cambra de comerç de Saba-dell, Pere Puig, serà l’encarregat de presentar l’acte, seguit de la confe-rència de l’arquitecte urbanista que coordina el PtMb, Josep Maria car-rera. també hi haurà la visió acadè-mica del director de l’observatori de la urbanització de la Uab, Francesc Muñoz.

a continuació, Manel Larrosa, mem-bre fundador de l’associació Via Va-llès, parlarà sobre les opcions per dei-xar de ser perifèria metropolitana. a mig matí, Joaquim clusa, econo-mista-urbanista i soci cofundador de Mur i clusa associats, tractarà la ge-ografia municipal i el desenvolupa-ment urbà: disfuncionalitats i poten-cialitats als vallesos metropolitans. La jornada la tancaran el cap d’urba-nisme de la cambra de comerç de Perpinyà, Jean Jacques Martí, i el di-rector de l’agència d’urbanisme ca-talana, Jean Paul billes, amb una po-nència entorn al model de gestió del planejament a França i el Pla territo-rial del rosselló.

El 1r Pla Territorial Metropolità. El Pla territorial és instrument urba-nístic, llargament demanat per les institucions i entitats del Vallès. Lluny de suposar un punt i final, el pla ter-ritorial és un punt de partida per de-senvolupar una gestió del territori més cohesionada, que ajudi a enca-rar el Vallès i la regió metropolitana cap als reptes de futur.

D’InTERèS


1. Estètica rock El vessant més rebel i atrevit de la firma Swarovski es deixa veure en la nova col·lecció de joieria ins-pirada en l’estètica rockera. adreçada a un públic més jove, la nova línia de pro-ductes inclou collarets, agulles i arraca-des, com les de la imatge, amb formes d’estrelles, creus i calaveres. a més, els cristalls Swarovski, presents en diferents formats i colors, s’encarreguen de donar a cada peça un toc exquisit i molt genuí.

2. Vi de moda De la unió entre la ins-piració d’un modista i el saber d’un enò-leg neix ysios & Ion Fiz, un vi d’autor collita del 2005, procedent de la vinya més jove del celler de la rioja. L’estilit-zada ampolla d’ysios es vesteix de gala per a aquesta edició especial, amb una adaptació d’un dels dissenys de la col-lecció 2009-2010 de l’enfant terrible de la moda espanyola. com a etiqueta, un dels esbossos del mateix dissenyador, que dóna a l’ampolla un valor afegit de personalitat i distinció.

3. Música a tot arreu De la col-laboració entre tivoli audio i apple com-puter neix la nova ràdio portàtil iPal, que, a més, permet gaudir de la música en qualsevol lloc, gràcies a les seves funci-ons d’altaveu tan bon punt es connec-ta a un iPod o a un MP3. La seva lleuge-resa, les seves dimensions reduïdes i la seva autonomia de 16 hores en faciliten el transport, tant per casa com per la ter-rassa o pel camp. Disponible també de color blanc, costa 219 euros.

4. ‘Happy hour’ El color, el bon rot-llo i la personalitat de custo barcelona estan presents en les diferents famíli-es que formen la col·lecció primavera - estiu de custo on time. Entre elles hi ha la línia c chain, una família de rellotges de gran feminitat que presenta una cor-retja metal·litzada creada a través de la c de custo. té un preu de 165 euros.

5. clàssics renovats Vasari recu-pera els seus clàssics i aposta per la ins-piració natural, la innovació tècnica i la creativitat en la nova col·lecció. La línia zoe, tot un referent de la firma, propo-sa joies de plata combinada amb pedra de lluna marró, ònix o calcedònia. Una mostra d’això són aquestes arracades, que esdevenen el complement ideal per a una dona d’avui.

6. L’hora de la sofisticació Infor-mal, però formal al mateix temps. La col·lecció de rellotges de Michael Kors per a aquesta temporada té implícites l’elegància i la sofisticació. Un exemple, aquest braçalet d’acer en forma d’ane-lles enllaçades entre si, amb una tanca ovalada original i una esfera blanca de tres agulles. Un complement ideal dis-ponible per 220 euros.

43

6

1

2

5

Més liquiditat per a la seva empresa amb el descompte comercial de Caixa Sabadell!

Aconsegueixi liquiditat per al seu negoci amb Caixa Sabadell transformant en efectiu l’import dels seus crèdits comercials a clients. Informi’s a la seva ofi cina de confi ança.

Amb Caixa Sabadell podrà obtenir liquiditat per al seu negoci transformant en efectiu l’import dels seus crèdits comercials a clients.

Amb el descompte comercial de Caixa Sabadell podrà obtenir una bestreta de les vendes realit-zades amb pagament ajornat, instrumentades en

lletres de canvi, pagarés i rebuts, i la seva gestió de cobrament al venciment.

Vol gaudir de liquiditat immediata? Ser més àgil en el cobrament d’operacions amb pagament ajornat? Necessita fi nançament per al circulant de la seva empresa de forma immediata?

Amb la fi nalitat de facilitar el fi nançament de circulant als autònoms i a les petites i mitjanes empreses (pimes) que s’enfrontin a una situació transitòria de restricció de crèdit, Caixa Sabadell posa a la seva disposició la Línia ICO Liquiditat 2009.

Amb aquesta línia de fi nançament, podrà satisfer les seves neces-sitats de fi nançament de capital circulant de fi ns a 1.500.000 euros per client i any, amb una amortització a 3 anys, amb 6 mesos de carència principal inclosos i amortització al venciment.

Caixa Sabadell li convida a la jornada Les fusions de Caixes Cata-lanes en l’actual context econòmic-fi nancer, que es celebrarà el 9 de desembre a les 18.30h. al nou Auditori corporatiu.

A l’acte intervindran Emilio Ontiveros, president d’Analistas Finan-cieros Internacionales, S.A., Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Ramoneda, director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. Actuarà com a moderador Joan Josep López Burniol.

Aquesta primera jornada, organitzada conjuntament per les Caixes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa, permetrà aprofundir en els motius de les fusions en l’actual mapa fi nancer, a més d’analitzar-ne les oportunitats i els reptes que se’n deriven.

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

www.caixasabadell.es/empresa

El passat mes de novembre de 2009 es va signar l’adhesió a la línia ICF Crèdit 2009 de Caixa Sabadell amb l’Institut Català de Fi-nances per al fi nançament de pimes i autònoms de projectes d’inversió que es realitzin a Catalunya.

Aquesta línia és de fi ns a 1 M d’euros per benefi ciari, mitjançant préstec o lísing, i ofereix un fi nançament de fi ns el 120% de la inversió, a un tipus d’interès Euríbor + 1,75%, revisable semes-tralment i sense comissions, en terminis d’amortització de 3 a 5, 7 o 10 anys, amb 2 anys de carència inclosos. Es permet sol·licitar l’aval d’Avalis de Catalunya SGR.

No esperi més per contractar la seva línia ICF Crèdit 2009!

Aprofi ti aquesta oportunitat d’aconseguir fi nançament per al seu negoci! Visiti la seva ofi cina de confi ança, o informi’s a www.caixasabadell.es

Jornada sobre el procés de fusió de les caixes catalanes

Donem crèdit als seus projectes amb l’ICF Crèdit 2009

Caixa Sabadell posa a la seva disposició la Línia ICO Liquiditat 2009

Ac

Ass

Vdd

mesempresa_nov_dic_b30_290x250.indd 1 19/11/2009 16:12:06

Revista B30 nº21, Desembre 2009

Documents

Transcript of Revista B30 nº21, Desembre 2009