Revista Actual nº21

15
Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme 20 Anys d’ACPETUR BIRMÀNIA: història, paisatge i creences budistes Entrevista a Josep Huguet, Conseller de Turisme de la Generalitat de Catalunya 20 Anys d’ACPETUR BIRMÀNIA: història, paisatge i creences budistes Entrevista a Josep Huguet, Conseller de Turisme de la Generalitat de Catalunya acpetur actual actual Gener 2006 - Núm. 21 Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme

description

 

Transcript of Revista Actual nº21

Page 1: Revista Actual nº21

Associació Catalana de Periodistesi Escriptors de Turisme

20 Anys d’ACPETURBIRMÀNIA: història, paisatge icreences budistes

Entrevista a Josep Huguet,Conseller de Turisme de laGeneralitat de Catalunya

20 Anys d’ACPETURBIRMÀNIA: història, paisatge icreences budistes

Entrevista a Josep Huguet,Conseller de Turisme de laGeneralitat de Catalunya

a c p e t u ractualactual

Gen

er 2

006

- N

úm

. 21

Associació Catalana de Periodistesi Escriptors de Turisme

Page 2: Revista Actual nº21

Edita: ACEPTURAssociació Catalana de Periodistesi Escriptors de Turisme

Girona, 52, Pral. 2ona08009 BarcelonaTel.: 93 265 20 20Fax: 93 265 93 94

Consell editorial:President: Domènec BioscaVicepresident: Román HereterSecretari: Fernando RosalesTresorer: Josep Maria MatasVocals: José Ignacio Galindo, JoanArmengol, Marga Solé i JaumeSingla.Secretaria Executiva: TeresaArmisen

Coordinació: José Ignacio Galindo

Han col.laborat en aquest número:Josep Maria Matas, Marga Solé,Fernando Rosales, Antonio Marin iJaume Singla.

Directora d’art: Raquel PérezEdició gràfica: r&p asociados

Gener 2006

Sumari

JA TENIM “XX” ANYS

No és fàcil que una Associació sense ànim de lucre, formada perperiodistes arribi a complir en plena expansió dels seus associats,en el seu millor moment social i amb la incorporació D’ACPETUR –JOVE, VINT ANYS. Aquest fet te les seves tres CAUSES fonamentals.En primer lloc l’entrega generosa i eficient de totes i cadascuna deles seves juntes directives amb el seus corresponents presidents iper aquest motiu vull tenir un record afectuós als presidents quem’han precedit: Srs. Margarito, Sebastià Barrufet, Mariano Palacín,actual President de la FEPET i José Manuel Salillas. En segon llocpel treball portat a terme, honest, transparent i eficient, de tots elsprofessionals del periodisme i escriptors turístics que en la seva labordel dia a dia, prestigien a la professió, i en tercer lloc per la cada diamajor importància i influencia social de les seves opinions i reflexions,informacions i reportatges en el nou i complex mercat turístic d’ofertad’aquest Segle XXI, súper galopant, competitiu, mediàtic i global enel qual els turistes s’han convertit en clients exigents, amb novesexpectatives i amb el desig i la possibilitat de poder escollir com ya on faran les seves escapades per a premiar-se.

Vull en nom de tots els membres que formem l’actual junta directivai de cadascun dels més de cent vint associats de l’Associació Catalanade Periodistes i Escriptors de Turisme, ACPETUR, manifestar lasatisfacció d’aquest aniversari, que ens anima i ens obliga a millorarla nostra generositat, entrega, amistat i eficàcia, en la nostra manerade fer en el dia a dia, la nostra formació professional i la nostra hones-ta influència social. Aconseguint-ho, estarem servint a la societat queha dipositat en tots nosaltres la seva confiança.

Gràcies a tots els membres d’ACPETUR! Gràcies a totes les institu-cions i empreses del sector periodístic que confien en la nostraprofessionalitat! Gràcies als nostres lectors per la credibilitat ambque ens obsequien!

Domènec Biosca i VidalPresident ACPETURDirector de Relacions amb el Sector Turístic de FEPET

Editorial

Foto portadaViatger en el tren de Mandalay.Birmània. Fotografia cedida per

Román Hereter.

Notícies

20 anys d’ACPETURUna associació que fa història

Entrevista. Josep Huguet, Consellerde Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Activitats ACPETUR.Transcantábrico: Orient Expres del nortepeninsular.

Birmània: història, paisatgei creences budistas. Conèixerun país ancorat en la història.

Congreso InternacionalACPETUR 2006: México

Sri Lanka: el último paraiso.

Els associats opinen

04

08

06

14

2226

10

20

Associació Catalana de Periodistesi Escriptors de Turisme

20 Anys d’ACPETURBIRMÀNIA: història, paisatge icreences budistes

Entrevista a Josep Huguet,Conseller de Turisme de laGeneralitat de Catalunya

20 Anys d’ACPETURBIRMÀNIA: història, paisatge icreences budistes

Entrevista a Josep Huguet,Conseller de Turisme de laGeneralitat de Catalunya

a c p e t u ractualactual

Gen

er 2

006

- N

úm

. 21

Associació Catalana de Periodistesi Escriptors de Turisme

Page 3: Revista Actual nº21

actual 4 acpetur

Notícies ACPETUR

actual 5 acpetur

Notícies ACPETUR

Aquest any, l’espai Comú que la Di-putació de Barcelona destinat a tots elsmunicipis i comarques turístiques alSITC (Saló Internacional del Turisme deCatalunya) ha estat ocupat en la sevapart central per l’Anoia i l’Alta Anoia. Enaquesta ubicació els visitants podientrobar-hi tota la informació turística del’Anoia i de l’Alta Anoia.

El tradicional espai que Turisme de Bar-celona posa a disposició dels municipispresentava uns nous colors, més espaii una distribució més generosa. Això hacontribuït que el premi SITC-ACPETURque aquest any s’ha convocat per prime-ra vegada hagi recaigut -en la categoriad’expositors catalans- en Turisme de laDiputació de Barcelona. En les altresdues categories, estatal i internacionalels premis han estat per a Costa Blancade la Comunitat Valenciana i Mèxic. Eljurat dels premis ha valorat l’aposta perla renovació i el color que fa Turisme deBarcelona.

També destaca la iniciativa de dotar atots els municipis turístics d’un espai enla més important fira del turisme deCatalunya. Pel que fa a Costa Blanca el

jurat ha valorat la millora de l’ofertaturística de tot el litoral llevantí i lacontinuada presència al SITC.

Finalment l’estand de Mèxic, país con-vidat aquest any, ha estat premiat per-què durant tots els dies del SITC s’hivaren fer activitats, degustacions i esfeia participar al públic en activitats dedescoberta de la cultura mexicana. Varecollir el premi Ximena Caraza-Cam-pos, directora de l’estand de Mèxic quea més d’agrair el premi, va dir que “hemportat el millor del nostre país, ha estatmolt ben acceptat i com diuen vostés:una oreneta no fa estiu, l’any vinenttornarem al SITC”.

Els premis foren entregats pels pre-sidents del SITC i d’ACPETUR, RamonBagó i Domènec Biosca respectivamenti per la Directora General de Turismede la Generalitat Isabel Galobardes.

L’igualadí Joan Armengol, secretari deljurat, va presentar l’acte que es va desen-volupar al saló de protocol de Fira deBarcelona amb assistència de molts socisd’ACPETUR, membres de les delega-cions premiades i mitjans de comunicació.

El periodista igualadí Joan Armengol iCosta va ser guardonat amb la MedallaJosep Pla “per la seva dilatada trajec-tòria en el camp de l’entrevista, de la co-municació i per la seva vinculació perso-nal amb el geni empurdanès Josep Pla”.

El Premi Font ACPETUR va recaure enel periodista i hostaler sitgetà JosepMaria Matas.

Josep Pla, periodista sense carnet,ni telèfon

Pau Miserachs, advocat de la FundacióPla, va agrair a ACPETUR la difusió quefa de l’obra de l’escriptor empurdanès“que va descriure la realitat del seutemps, defensant sempre la seva llibertatd’escriure i opinar. Mai va tenir carnetde periodista ni telèfon, però si avui viat-

gés a la Xina en un avió transoceànic,no es limitaria a descriure la Xina, sinótambé el que és un vol transoceànic”.

Miserachs va felicitar Joan Armengolpels milers d’entrevistes úniques fetesi pels 30 anys consecutius presentantla concessió del Premi literari JosepPla. Armengol va rebre la Medalla JosepPla de mans del degà del Col·legi dePeriodistes Joan Brunet qui va definira Armengol com a “amic i mestre”. Tam-bé va destacar la influència de JosepPla entre els periodistes catalans “quetot sovint utilitzem frases de Pla per fermetàfores, perquè ha estat un exempleper a tots els que escrivim”.

Una vegada que Joan Armengol li vapreguntar a Josep Pla la seva opiniórespecte al premi literari que duia elseu nom va respondre “són collonades

d’en Vergés” (l’editor de l’obra de Pla)i es va quedar tan ample.

Difondre la cultura de l’aigua

En el mateix acte es va lliurar el premiFont d’Or-ACPETUR a Josep MariaMatas. Amador Vallmajor, director demàrqueting del grup Vichy Catalan queaporta suport econòmic al premi, vadestacar la importància de difondre lacultura de l’aigua sense la qual ni tansols les roses serien possibles. “Igualque la informació, l’aigua ha de sertransparent i la societat ben hidratada”explicava ben gràficament AmadorVallmajor.

Per la seva banda, Josep Maria Matasva explicar algunes anècdotes relacio-nades amb la seva vessant hostalera iel consum de l’aigua. En una ocasió,sent alumne d’una escola d’hostaleriali va servir a l’aleshores ministre del rè-gim Jose Solis Ruiz. Una de les ampollesd’aigua estava esquerdillada i un trossetde vidre va anar a parar al got del mi-nistre “Este chaval me querrá matar” vadir Solis en trobar-se el vidre a la boca.

Josep Maria Matas, membre de la famí-lia hostalera Matas Arnalot de Sitges, abanda del programa de ràdio propi, col-labora en premsa escrita: Diari de Vilano-va, Eco de Sitges, Viajeros... i com lamajoria de membres de l’Associació Ca-talana de Periodistes i Escriptors de Tu-risme, és un viatger empedreït. Trobant-se en un auditori tan viatger, Josep MariaMatas va aprofitar per donar un consell:“sovint tenim discussió si és millor l’aiguanatural o amb gas. Amb independènciadels gustos de cadascú,és convenientquan es viatja per alguns països, dema-nar sempre l’aigua amb gas. És mésdifícil que sigui de l’aixeta!!!

L’acte d’entrega es va fer a la seu delCol·legi de Periodistes de Catalunya.

Lliurats els primers premisSITC-ACPETUR

Medalla Plai Premi Font d’Or-ACPETUR

Madrid se ha convertido, entre el 25 yel 29 de enero de 2006, en la capitalmundial del turismo gracias a FITUR,la primera cita del calendario interna-cional de los profesionales del sectorturístico.

FITUR en su XXVI edición, se ha reafir-mado como el puente de unión de todala oferta turística nacional e interna-cional. Un logro conseguido gracias alesfuerzo y confianza de su amplísimaoferta representada por más de 11.500empresas participantes y de 102.000profesionales que trabajan en la Feria,

ha reflejado una vez más el gran poten-cial de este sector turístico en el quela demanda es cada día más creciente.

El 38% de los desplazamientos turísti-cos en el mundo tienen motivacionesculturales, y ello hace que tanto la Admi-nistración como el sector privado sevuelquen en esta dirección; Turismo decultura, aventura y naturaleza.

El turismo activo y de aventura es aquelque “se practica sirviéndose básicamen-te de los recursos que ofrece la propianaturaleza en el medio en que se desa-rrolle, sea éste aéreo, terrestre o acuático”

Vigésimo sexta edición de FITURestableciendo provechosos contactoscomerciales, definiendo estrategias, yrentabilizando al máximo su presenciaen este foro de desarrollo de negocios.

El mejor aval de la confianza del sectoren FITUR son sus expositores que añotras año confían en la feria, como elmejor escaparate de promoción interna-cional.

La sección de Turismo Activo está de-dicada a la oferta y demanda de pro-ductos y servicios relacionados con elturismo de aventura, cultura y natura-leza. La 11ª edición de Fitur ACTIVO

El pasado 12 de noviembre y ante lapresencia de 200 invitados a la cenade gala celebrada en el Hotel BalneariVichy Català, la Asociación ProfesionalEspañola de Informadores de Prensa,Radio y Televisión, APEI, hizo entregadel micrófono de plata al vicepresidentede ACPETUR, Román Hereter, por sutrayectoria al frente de su programaradiofónico «Viajar es un Placer» quese emite actualmente en la cadenaCOPE.

El micrófono, del que su versión en oroestá reservada tan sólo a jefes de esta-do y lo han recibido personalidades

como el Papa Juan Pablo II, FidelCastro o Su Majestad Juan Carlos I,es una reproducción del famoso micró-fono «shure» que se utilizaba en lasdécadas de los años 50 y 60.

Este premio viene a engrosar la ya largalista de reconocimientos a la laborprofesional que ha recibido nuestrovicepresidente a lo largo de su carreraentre los que destacan los premiosAlimara 1989 y 1991, la Medalla delTurisme de Catalunya 1992, el Premide la Generalitat de Catalunya al mejorprograma de radio 2003, la MedallaJosep Pla 2004 y el premio Ali Bey 2005.

Micrófono de plata para RománHereter

Copa de Nadal alHotel MeridienL’hotel Meridien de Barcelona ens vatornar acollir per a fer la trobada de Nadal.

Va ser el moment de retrobar-se elssocis abans de festes, per a fer unacopeta i menjar una mica mentre es co-mentaven las darreres novetats profes-sionals de cadascú.

Domènech Biosca va aprofitar la troba-da per a anunciar els programa d’activi-tats que hi ha en perspectiva i desitjara tothom unes bones festes nadalenques.

Antonio Marin va anunciar la properaescapada a la neu on es practicarà l’es-quí de fons i el passeig per la neu ambraquetes.

Com sempre l’amabilitat de l’hotel Ma-jestic i la qualitat de la seva cuina, vancrear l’ambient més propici per la con-versa.

Un oportú brindis amb cava català vaservir per desitjar a tothom unes bonesfestes.

Page 4: Revista Actual nº21

actual 7 acpetur

XX Anys ACPETUR

20 Anys d’ACPETURTexte: Josep Maria Matas-Arnalot i Marga Solé

Ja fa vint anys i sembla com si va ésser ahir. Cal fer

un xic de memòria des dels orígens per poder explicar els

ets i uts de la nostra associació. Des de feia molts anys

existia una associació d’escriptors i periodistes de Turisme

sota les sigles AEDET (Asociación Española de Escritores

de Turismo).

Realment la funció dels escriptors i periodistes de

turisme ha canviat una mica des de llavors. Abans es

centrava majoritàriament a promocionar el turisme del

nostre país i els congressos es feien dins del territori. Hi

havia persones que estaven vinculades al IET ( Instituto

de Estudios Turísticos), molts formaven part de l’anomenada

premsa local i comarcal, es feien ressò dels actes i

assemblees com a cròniques de referència  i es procurava

incentivar el turisme interior i atraure el turisme estranger.

La benvinguda democràcia va fer que l’associació

nacional mirés cap a les autonomies tot donant-se’n 

compte de que la cosa s’estava canviant. Fruit d’aquesta

voluntat es van començar a preparar les assemblees

constituents autonòmiques. A Catalunya la primera es va

fer al Col·legi de Periodistes sota la persona encarregada

per la direcció nacional que era Fernando Margarito. Tots

actual 6 acpetur

XX Anys ACPETUR

hi vam estar d’acord de què fos ell el que tirés endavant

l’associació i va ser elegit primer president. Després d’ell

va continuar Carlos Obregón i a aquest li va agafar el re-

lleu Sebastià Barrufet que a l’acabar el seu mandat va dei-

xar l’associació a les mans de Mariano Palacín. Aquest va

tenir que traslladar-se a Madrid per motius de feina i llavors

va fer-se’n càrrec el seu sotspresident José Manuel Salillas,

que va exercir fins que en les darreres eleccions va sortir

guanyadora la llista encapçalada per Domènec Biosca,

que és l’actual president.

Han estat anys, uns més àlgids que d’altres, on mica a

mica ACPETUR s’ha refermat i ha anat augmentant d’as-

sociats essent en aquest moment una de les entitats d’escrip-

tors i periodistes de turisme més nombroses i actives d’arreu.

Un breu repàs per les activitats

Vint anys és molt més que una majoria d’edat i com

que aquesta és una associació activa val la pena fer un

breu resum d’algunes de les activitats que s’han dut a

terme en aquesta nostra llarga vida.

No parlarem aquí dels congressos que ja van ser motiu

d’un ampli reportatge en el número anterior de la revista

ACPETUR, sinó de les activitats i actuacions que els socis

han tingut al seu abast i de les quals s’han pogut gaudir,

en funció del seu temps, la seves ocupacions i també,

perquè no dir-ho, preferències.

Així, fent un repàs ràpid podem recordar la copa de

Nadal i la de Sant Joan que cada any hem pogut apropar

junts; els premis Ali Bei que celebren enguany la XX edició,

la Medalla Josep Pla que han guanyat persones de reco-

negut prestigi com la actual directora de la Biblioteca Nacio-

nal i escriptora, Rosa Regàs; el responsable de Turisme de

l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella; l’actual vice-

president i persona que ha visitat tots els països del món,

Roman Hereter, que a més dirigeix el programa radiofònic

“Viajar es un placer”, cada dia de 15.30 a 16h a la COPE;

el periodista que ha fet més entrevistes d’aquest país, Joan

Armengol, i també l’escriptor i Premi Planeta, Francisco

González Ledesma.

Un altre dels premis que hem tirat endavant és el Font

D’Or, que patrocinat per Vichy Catalán té l’objectiu de

premiar la difusió del món de l’aigua. L’any 2005 vam

instaurar els Premis ACPETUR-SITC que reconeixen els

millors stands i alguna de les activitats que es fan en el

decurs del Saló del Turisme de Catalunya.

Les trobades entre els socis han estat també unes de

les prioritats d’ACPETUR. Hem fet escapades a l’Empordà

per navegar amb vela llatina, a la comarca de l’Alt Anoia

per volar amb globus i també per conèixer una mica més

la gastronomia i el territori; al Carib, als Fiords noruecs, al

nord d’Espanya amb el tren Transcantàbric; hem fet excur-

sions a la Val d’Aran, a la de Boí, una ruta per visitar els

castells de Catalunya; a la capital del Segrià amb una visita

guiada a la Seu Vella de Lleida; una sortida de cap de

setmana al balneari-hotel Termes Montbrió a Montbrió del

Camp o al parador de Cardona amb visita i sopar a les mi-

nes de Sal. També hem fet visites culturals internes com

al Museu Egipci de Barcelona.

En aquests deu anys també hem estat pioners i imagina-

tius. Pioners perquè vam ser la primera associació territorial

de periodistes i escriptors de turisme que va organitzar con-

gressos internacionals; hem creat la revista ACPETUR

que en tota la dècada ha passat per diversos formats però

continua plenament vigent.

I hem estat imaginatius per iniciar noves experiències

dins de la associació. En aquest sentit hem vist néixer la

nostra pàgina web que està activa a www.acpetur.com;

hem creat ACPETUR Jove; ACPETUR Gastronòmic;

ACPETUR Escriptors on tots els socis que ho desitgen

poden enviar els seus articles; i també hem organitzat la

I Convenció de Periodisme i Turisme. En aquest repàs dels

deu anys d’ACPETUR no podem oblidar que els socis de

l’associació ja gaudeixen d’un carnet acreditatiu que els

avala per a poder exercir la seva professió a qualsevol

país del món i per si tenen algun dubte jurídic o entrebanc,

ACPETUR els ofereix assessorament a càrrec de la lletrada

Elisabet Ramoneda.

Estem satisfets del camí recorregut, creiem que em fet

molt bé els deures i estem segurs que l’(Associació de

Periodistes i Escriptors de Turisme de Catalunya) ACPETUR

seguirà treballant per, mica en mica, anar apujant el llistó

que en aquests deu anys han deixat ja tant alt els presidents

i les juntes directives que l’han presidit.

2003

Page 5: Revista Actual nº21

Crec que és obligat preguntar-li pel boicot als productescatalans. N’hi ha hagut tan com és diu?És cert que hi ha hagut boicot. Però, a Catalunya, hem tin-gut un ‘efecte rebot’, perquè els catalans hem incrementatencara més el consum de productes de proximitat, autòctonsi amb denominació d’origen. Aquest hàbit ja està molt conso-lidat a països com Itàlia -el què s’anomena slow-food-. Enaquest sentit, val a dir que està molt bé que apregem a vin-cular aquest tipus de consum, i la nostra cuina amb el terri-tori; i això també s’ha de notar a les cartes dels nostres res-taurants, oferint més productes de la terra, i els nostres vinsi caves. Pel que fa a les empreses que es vegin afectadespel boicot, cal positivitzar aquesta grip passatgera. El mercatés el món, i per tant, la resposta està en la internacionalització.

Vosté porta quasi un any i mig de conseller, però ERCgoverna des de fa dos anys la conselleria. Faci un balanç.Durant aquests dos anys hem construït les parets mestresdel model turístic que volem a casa nostra, posant en marxaels mecanismes al nostre abast per consolidar els seusprincipals eixos: foment de la qualitat per millorar la gestióempresarial; elaboració d’un pla estratègic que determiniels criteris pel sector a mig i llarg termini; posada en valordels recursos turístics mitjançant els Plans d’Excel·lència,Dinamització i Foment; creació de l’Observatori de Turisme;i introducció de la marca Catalunya en els principals mercatsemissors com a marca diferenciada.

actual 9 acpetur

Entrevista

Parlem dels objectius de la seva conselleria d’araendavant.Els objectius, de cara el 2006, són estratègics per el futurdel turisme català. D’una banda, es desenvoluparà el PlaEstratègic de Turisme. Aquest pla analitza, per primera vega-da, de forma completa l’activitat turística, amb l’objectiu d’es-tablir les estratègies i línies d’actuació que han d’orientarl’administració i al conjunt del sector durant els propers anys.Per altra banda, tenim prevista la creació i llançament de lanova web de Turisme de Catalunya, que serà, sens dubte,un gran pas endavant en la promoció de la marca Catalunya.El 2006 també serà important per a la futura creació de lal’Agència Catalana del Turisme, que substituirà l’actual con-sorci de Turisme de Catalunya. Tenim un projecte clar i lavoluntat política de tirar-ho endavant, però, sobretot, neces-sitem del treball, l’esforç i la innovació dels professionals delsector turístic.

Catalunya continua sent un dels principals destinsturístics del Mediterrani?Catalunya té destinacions mediterrànies competidores, prin-cipalment en sol i platja, amb una oferta turística similar ala nostra ara fa unes dècades. Es tracta de destinacionsmolt competitives en preu, però amb un baix valor afegit.Catalunya és una destinació madura, i aquest punt de madu-resa és el que ens ha consolidat com una de les destinacionseuropees preferides.

Què oferim de diferent perquè el turisme triï casanostra.Els turistes vénen i repeteixen a Catalunya. Insisteixo enquè tenim prou elements que ens fan diferents d’altres des-tinacions. I aquests elements han d’estar fonamentats enla identitat i en la qualitat dels nostres recursos turístics.Per tant, i dins de la nostra aposta per desestacionalitzarl’activitat, administracions i sector privat estem treballantper oferir aquest valor afegit, impulsant la creació d’ofertacomplementària, desenvolupant plans de foment i dinamit-zació turística. Els dos principis bàsics de foment del turismedel país passaran doncs per la identitat i la qualitat.

Un cop tancada la temporada 2005. Faci un balanç.Encara no disposem del balanç definitiu, però podem afirmarque ha estat un any turísticament intens, amb llums i ombrescom sempre, però globalment satisfactori. Les xifres i l’evo-lució del sector ens ho confirmen: ens mantenim com aprincipal destinació del mercat estranger dins el conjunt del’Estat espanyol. També hem de parlar d’increments signi-ficatius en els mercats de proximitat i en el propi mercatinterior català.

Què es pot fer perquè el turista no vingui sols a cercarsol i platja. O això ja ha canviat? Com?El sector turístic a casa nostra s’ha basat durant molts anysen el sol i platja. El viatger d’ara, fins i tot el que visita ellitoral, és actiu i té inquietuds. Per això és tan important ladiferenciació. L’oferta turística de Catalunya tindrà èxit enla mesura que sigui capaç de presentar-se com a ofertaoriginal, capaç de diferenciar-se amb destinacionscompetidores. Per tant, cal que posem a l’aparador la sumade tot el nostre potencial d’actius turístics. Crec que elsatractius turístics, per diferenciar-nos, han d’anar més enllàdel sol i platja a l’estiu i dels esports de neu a l’hivern. Ne-cessitem posar a l’aparador també la nostra història, lanostra gastronomia, la nostra cultura popular, el nostre patri-moni natural..., o sigui, tot allò que explica com som i queajuda a configurar una oferta turística moderna de qualitat.

Com es presenta la temporada d’esquí?Confiem a que aquesta temporada sigui bona, i la clima-tologia, ara per ara es preveu llarga si les condicions meteoro-lògiques ens acompanyen. Les estacions d’esquí catalanesestan fent un gran esforç per incrementar la seva competiti-vitat respecte d’altres destinacions de neu. Tenim clar quel’esquí és el principal motor econòmic de les comarques demuntanya. En aquest sentit, l’objectiu del Departament éspreparar aquest motor amb una promoció adequada de lesestacions d’esquí. Concretament, per a aquesta temporadahem endegat una campanya de promoció de les estacionsd’esquí de 700.000 euros. I, per segon any consecutiu, por-tem a terme una campanya de turisme de tardor-hivern,que s’eleva a 1,3 milions d’euros.

Quan els catalans viatgen, on van principalment?Els catalans som viatgers. De fet som els que viatgem mésde la Península Ibèrica, tant pel territori català com al’estranger. Anualment realitzem més de 10 milions de viat-ges dels quals, el 40% són a Catalunya, i un 20% a l’es-tranger. D’uns anys ença, els viatges dels catalans hancontribuït a desestacionalitzar, i a més a més, cada cop ésmés habitual fraccionar les vacances. Ja no es concentratot als mesos d’estiu, i això succeeix també en el mercatespanyol i estranger.

Quins són els nostres principals clients turístics?Els mercats emissors més importants per Catalunya sónels països veïns europeus (França, Regne Unit, Itàlia i Ale-manya). No obstant això, estem constatant l’increment deturistes procedents de països més llunyans, principalmentd’Àsia. Per això continuem insistint en la promoció turísticaen els mercats pròxims, però amb la mirada posada a altrescontinents, i a països que emeten turistes des de fa moltpoc, com és el cas dels de recent incorporació a la UnióEuropea. Però a més dels estrangers, hem de tenir encompte que el mercat espanyol continua sent un dels princi-pals per Catalunya, i continuem fent campanyes de promocióper incrementar i fidelitzar els milions d’espanyols que anual-ment ens visiten i que, a més a més, repeteixen.

Última qüestió. Senyor Huguet, com a conseller deComerç, Consum i Turisme facin’s cinc cèntims de quintipus de comerç utilitza per a les seves compres i quèés fer un consum responsable.Tenint en comte que no disposo de massa temps lliure, crecque a Catalunya disposem d’un comerç de proximitat queés molt competitiu, de varietat i sobretot de qualitat. A bandad’això sóc un gran defensor de l’slow-food que abans co-mentava, sóc un entusiasta dels productes de la meva terra.Des de la Conselleria tenim interès en potenciar els productesde les D.O. ja que són productes de la terra, i per tant, laseva promoció a través del comerç i del consum. Tambéel consum responsable i el comerç de proximitat apostenpels productes de la terra, o sigui, productes produïts iconsumits en la pròpia comunitat de referència ja que d’a-questa manera estem contribuint a dinamitzar el teixit pro-ductiu i de consum, oferim productes de qualitat al consu-midor (traçabilitat, confiança, qualitat) i afavorim l’entorn dela comunitat en relació al transport, la mobilitat sostenible,el civisme i la interrelació dels ciutadans.

I, a on va de vacances el conseller Huguet?Pel que fa al turisme, sóc un historiador curiós i inquiet. Elquè busco realment, juntament amb la meva família és co-nèixer quelcom més que els recursos turístics essencialsd’una destinació; conèixer la seva història, la gastronomiai la seva gent; en definitiva tot allò què és autèntic i diferentd’enlloc més.

Entrevista

El 2006 creareml’Agència Catalanadel Turisme, quesubstituirà l’actual Consorci deTurisme de CatalunyaJosep Huguet i Biosca és Conseller de Comerç, Consum i Turisme des del 16 d’octubrede 2004. És diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunyades de 1995 i portaveu d’aquest grup en aquesta cambra entre el 1999 i el 2004.Josep Huguet va néixer a Manresa (Bages), és enginyer industrial i llicenciat en històriacontemporània i des del 1989 és afiliat a ERC, on ha ocupat i ocupa diversos càrrecsexecutius. És també autor de diversos llibres.

actual 8 acpetur

Texte: Marga Solé

Page 6: Revista Actual nº21

actual 10 acpetur

Activitats ACPETUR

Escapada en globus pel cel de l’Alta Anoia

El 7 i 8 d’octubre un grup de membresd’ACPETUR va fer una escapada perl’Alta Anoia a l’objecte de descobrir elcigronet de l’Alta Anoia, el turisme ruralde qualitat i l’efecte euforitzant de volaren globus aerostàtic.

De primer, cigronet

El punt de trobada es va fixar en el res-taurant Xarop’s de Jorba, a peu de l’an-tiga N-II. Allà es va poder descobrir-ens en van tocar tres plats a cadascú-el poder gastronòmic del cigronet del’Alta Anoia, cuinat per Glòria Barrio iPere Santos, que, en només una tem-porada, han servit més de dues mil ra-cions d’aquest menut i saborós llegum.

En nom d’ACPETUR, l’escriptor Fran-cesc Gonzàlez Ledesma va fer lliura-ment d’un obsequi de l’entitat als propie-taris del res-taurant Xarop’s per la sevadestresa gastronòmica.

El cigronet de l’Alta Anoia és un llegumendèmic que es conrea únicament endeu municipis situats en aquesta àreageogràfica i que ha estat portat a lacuina per vint-i-cinc restaurants de l’A-noia i ha estat apadrinat pel cuiner Ser-gi Arola, premi Ali Bei 2005.

De segon, un llit excel·lent

Per a passar la nit, el grup expedicionaries va traslladar a Pujalt, on vàren serallotjats a la residència de turisme ruralLa Cleda, un edifici que en l’època me-dieval era la seu de la vegueria sega-rrenca. Avui, perfectament restaurada,ofereix sis habitacions dobles amb totesles comoditats per al viatger que voltrobar la ruralitat autèntica.

Tot el nucli urbà està construït en pedrai el silenci és el rei de les nits fresquesde Pujalt.

Per postres, un vol en globus

L’endemà al matí, cal llevar-se a l’alba.Un lleuger esmorzar i sortir pitant capa Sant Ramon, punt de trobada amb elglobus de l’empresa Camins de Ventque, per a fer més espectacular la vola-da, ens porta fins a la propera Segarra.

Allà, al peu del castell de l’Aranyó, onva néixer l’escriptor català Manuel dePedrolo, els periodistes i escriptors deturisme tenen el seu bateig de l’aire.

Una primera escapada ben enlaire enspermet gaudir d’un paisatge de grocsi ocres que només hem vist des de rasde terra, però que des de les alturesadquireix una altra personalitat.

Una passada a tocar dels arbres, sensesentir cap altre soroll que el de les ro-des del tot terreny que porta la segonatripulació, ens fa gaudir encara més dela joia de volar en calma i silenci.

Un lleuger tocar a terra i es canvia la tri-pulació. Fet el canvi, després que els ma-rits i les esposes s’acomiadin, el globuses torna a enlairar sense rumb prefixat,anant on ens porti el vent.

El segon aterratge ens permet col·labo-rar en el plegat del globus aerostàtic igaudir-ne, un cop novament reunits elsmarits i les esposes després del petitdivorci aeri.

Com que tot bateig requereix un brindis,els pilots ens ofereixen una copa decava, allà mateix, al camp d’aterratge.No ens bevem tot el cava, una part laretornem a terra perquè la collita de laSegarra, sigui de blat o de cigronet,sigui tant bona com sempre. O més.

De retorn a La Cleda, el pilot ens lliura,a cadascun de nosaltres un diplomaque acredita el nostre valor i la nostraperícia tot sobrevolant aquest país decontrastos que és on l’Alta Anoia es faSegarra. Des del castell de l’Aranyó,els ulls irònics de Manuel de Pedroloens han vist volar per damunt de laseva casa nadiua.

A menys d’una hora de Barcelona, hempogut gaudir d’una cuina tradicional irecuperada i d’uns allotjaments quetenen les arrels i les parets a l’èpocamedieval, i hem pogut viure l’aventurade sobrevolar el país en un mitjà queel progres en dirien sostenible i elsviatgers en diem un aparell encan-tador… i sense la taronjada d’Iberia.C/ Font del Moratell, s/n - 03100 JIJONA (Alicante) - Tel. 965 61 24 46 - Fax 965 61 24 27 - www.jijona.com

Texte i fotografíes:Jaume Singla

Page 7: Revista Actual nº21

actual 13 acpetur

Transcantábrico

Este tren de vía estrecha que serpentea a lo largo de la Cornisa Cantábrica ysus aledaños, es una manera cómoda, placentera y relajada de conocer unos

parajes llenos de encanto e historia del norte de España. Un grupo de ACPETURvivimos esta experiencia en la última semana del mes de octubre pasado.

Transcantábrico:Orient Express del

norte peninsularTexto y fotografías: José Ignacio Galindo

actual 12 acpetur

Transcantábrico

Desde mi pequeño, pero bien equipado compartimento,

recostado en una cómoda cama de matrimonio, entre traque-

teos y chirriar de viejos carriles, veo cada día, desde el am-

plio ventanal que tengo enfrente, el dorado amanecer que

ilumina en la mañana los verdes campos de estas fértiles

tierras. Después, como si se tratase de una película irrepe-

tible: prados, bosques, arroyos, acantilados, playas, pequeños

pueblos con hórreos, ciudades con monumentos, montañas

escarpadas, gentes... Tras una buena ducha sin salir de

nuestra cabina, pasamos a un hermoso vagón comedor

donde nos espera un completo buffet para llenar el estómago

y despejar la mente. A partir de aquí solo tienes que dejarte

llevar y el programa diseñado te acercará a lugares y

ciudades maravillosas que no olvidaras jamás.

Este primer tren turístico de España ha cumplido ya más

de veinte años desde que un equipo de profesionales de

FEVE tuvo la buena y arriesgada idea de reproducir un tren

de lujo al estilo del Transiberiano o el Orient Express, que

recorriese una de nuestras más importantes zonas geográ-

ficas. Hoy se ha convertido en un tren con encanto, capaz

de dar satisfacción a los viajeros más exigentes, en un cru-

cero de lujo sobre raíles, en un hotel de cinco estrellas que

reinterpreta y recupera la esencia de los viajes en tren.

Lugares para recordarComenzamos nuestro viaje en Oviedo, la capital del

Principado. Una ciudad milenaria y señorial, orgullosa de

su historia que hoy se ha convertido en una ciudad moderna,

culta y cuidada pese a su pequeño perímetro y que es el

centro político, administrativo y cultural de la región. Hay

que visitar el casco viejo, los antiguos palacios, las casas

señoriales, la Catedral y las joyas del prerrománico como

la iglesia de San Julián de los Prados que es una auténtica

maravilla. En Oviedo se podría decir que se ha producido

una de las mejores obras de restauración de toda España.

De noche llegamos a Gijón, según los ovetenses, el barrio

industrial y la playa de Oviedo. Una ciudad marinera abierta

al mar, con carácter y que ha sabido forjar su personalidad

a pesar de los pesares.

Al día siguiente el programa no tiene desperdicio y con

el buen tiempo que nos acompaña la jornada promete. Visi-

tamos la emblemática basílica de Covadonga, levantada a

finales del siglo XIX, que con sus espigadas torres ya forma

parte del paisaje de los Picos de Europa. Frente a ella se

encuentra la pequeña gruta donde cada día acuden cientos

de fieles a venerar a la Virgen -La Santina- y que a su vez

está enterrado el rey visigodo Don Pelayo, que como recor-

daremos comenzó desde allí la reconquista frente a los

musulmanes. Sorteando curvas cerradas y pendientes de

vértigo alcanzamos los lagos Enol. Al llegar a la cima de los

Picos, el paisaje es idílico y los lagos rodeados de escarpadas

moles rocosas dan una sensación majestuosa. Descendemos

a Cangas de Onís con su bonito puente medieval y no roma-

no como algunos creen, que es el monumento más em-

blemático de la villa. Al atardecer, desde Llanes, coqueto

pueblo marinero, decimos adiós al Principado de Asturias.

En Cantabria seguimos recorriendo lugares maravillosos.

Nuestra primera visita fue al Museo de Altamira y a la neo-

cueva para admirar unas falsas pinturas prehistóricas. Los

que en tiempos pasados vimos las auténticas, diremos que

no tienen nada que ver con el cartón-piedra de las actuales.

Santillana del Mar, como cada vez que la visitas, causa

sensación, y si cabe, te gusta un poquito más. Esta pequeña

población tiene un encanto peculiar con sus calles empe-

dradas, sus fachadas blasonadas, su Colegiata románica

con esa joya de claustro... Por cierto, que según me contaron

Santillana ni es santa, ni llana, ni se encuentra junto al mar.

Santander sigue siendo la ciudad moderna de aire cos-

mopolita, y ésta si que sigue siendo novia del mar. Por la

noche fuimos al Casino del Sardinero y como pasa casi

siempre unos salieron con más alegría que otros.

Para terminar nos esperaba Bilbao con su famosa ría

y su Museo Guggenheim, esa maravilla de arquitectura que

se ha convertido en símbolo de la villa y de la cultura de la

postmodernidad vasca. Para mi pobre entendimiento mejor

el continente que el contenido.

Maratón GastronómicoViajando por las regiones que atraviesa este sofisticado

tren, la gastronomía ha de jugar un importante papel en el

resultado de este afamado producto. Los mejores Chefs,

los restaurantes más famosos, los más ilustres profesionales

de los fogones, han sido seleccionados para dar a conocer

al viajero las mejores materias primas de las regiones que

visita. Quesos cabrales, fabadas asturianas, excelentes

verduras, frescos pescados, carnes de calidad, se dan a

conocer en firmas como: “Casa Fermín” en Oviedo, “Casa

Zabala” en Gijón, “El Cenador de los Canónigos” en Cangas

de Onís, “San Pelayo” en Llanes, “Gran Duque” en Santillana

del Mar, “Gran Casino del Sardinero” en Santander, “Zuria”

en Bilbao, y algunos otros que seguro me dejo en el tintero

sin ninguna mala intención. Como veis, la escapada fue un

verdadero deleite para los sentidos incluido el del gusto.

Page 8: Revista Actual nº21

actual 11 acpeturactual 11 acpetur

birm

ània

Text

e i f

oto

gra

fies

: R

omán

Her

eter

Història, paisatgei creences budistes

La grandiositat i el valor de les seves restes arqueològiques, lasuau diversitat paisatgística i la impermeabilitat respecte a lainfluència estrangera, bàsicament motivada per un règim políticsocialista dur, permet al visitant conèixer un país ancorat en lahistòria i sentir-se més un viatger dels anys quaranta que nopas un turista de principis del segle XXI.

El reportatge

actual 11 acpeturactual 11 acpetur

birm

ània

Text

e i f

oto

gra

fies

: R

omán

Her

eter

Història, paisatgei creences budistes

La grandiositat i el valor de les seves restes arqueològiques, lasuau diversitat paisatgística i la impermeabilitat respecte a lainfluència estrangera, bàsicament motivada per un règim políticsocialista dur, permet al visitant conèixer un país ancorat en lahistòria i sentir-se més un viatger dels anys quaranta que nopas un turista de principis del segle XXI.

Page 9: Revista Actual nº21

El reportatge

actual 17 acpetur

el permís de viatge es limitava a una setmana, cosa quepermetia com a màxim accedir a l’eix bàsic del país, formatper Rangun, la capital; Pagan i Mandalay, i a més no voliensaber res dels periodistes.

Tot i que el 67 per cent dels 678.033 quilòmetres qua-drats del país està cobert de boscos i muntanyes, Birmànias’articula al voltant de la gran conca del riu Irauadi, habitadapels birmans que, amb el 70 per cent de la població, cons-titueixen l’ètnia majoritària i dominant del país.

El color verd en totes les tonalitats se succeeix senseparar fins que el blanc d’una pagoda o el safrà d’un grupde bonzes ressalta sobre l’entorn. Perquè, malgrat elsocialisme imperant, a Birmània no s’ha girat l’esquena encap moment a la religió, que catalitza una bona part de lesaccions dels habitants.

Pagan, amb una superfície de 42 quilòmetres quadrats,és considerada l’enclavament arqueològic més destacatdel sud-est asiàtic, amb un centenar de temples i pagodesmolt ben conservades i infinitat de ruïnes per tot arreu.Gaudir de la visió global de tot el camp petri durant elcapvespre, des d’un lloc elevat, és una experiència inobli-dable. Les stupes, construccions en forma de campana,adquireixen tonalitats ocres, mentre que els temples, rema-

Les minories ètniques, algunes d’elles de tradiciónòmada i cultura lligada al conreu de l’opi, s’estenen

al seu voltant i representen el conjunt més actiu deresistència al règim. No és fàcil l’accés a Birmània

tats en ocasions per estructures daurades, reflecteixen lallum descendent del sol.La ciutat va ser fundada l’any 849i durant dotze segles ha estat la capital birmana, amb untotal de cinquanta-cinc reis.

Mandalay, l’última capital reial, avui és la segona ciutatdel país i la capital religiosa, però a Mandalay va viurel’últim rei de Birmània abans que aquest fugis cap a l’Índiaa causa de la colonització britànica, l’any 1885.

Queda poc d’aquella època, ja que els palaus erenconstruïts amb fusta i això els feia presa fàcil de les flames.No obstant això, el recinte palatí era emmurallat i s’esténimponent al centre de la ciutat, encara que es troba ocupatper una caserna militar. Són, per tant, les visites a edificisreligiosos les que capitalitzen l’atenció del viatger. Un delsmés destacats és la pagoda Kuthodaw, considerada comel llibre més gran del món.

L’any 1857, quan va ser construïda, no abundava elpaper i per aquest motiu es van emprar set-cents vint-i-nou monòlits de marbre blanc per escriure-hi el CanonPali, la més antiga escriptura budista.

La vella arquitectura religiosa de fusta es por observaren el monestir de Shwe Nandaw, que va ser la residència

Durant molts anys

Page 10: Revista Actual nº21

del fundador de Mandalay, el rei Midon,convertida pel seu successor en un monestir. Lapagoda Mahamuni és el lloc més venerat de laciutat, i els devots cobreixen a totes hores amblàmines de pa d’or una gran estàtua de Buda queconstitueix el centre d’un extens complex religiósformat per museus i botigues. Però Mandalay noestà sola, com és el cas de Pagan. Sempre a unadistància menor de trenta quilòmetres, s’estenenunes altres ciutats que en alguna època van ser,també, capitals del país.

Sagaing, Ava, Amarapura, o Mingun constitueixen visitesinteressants, on es pot apreciar el refinament i la riquesade les construccions religioses i contemplar relaxantsescenes quotidianes.

Moltes d’aquestes escenes tenen com a protagonistael gran riu Irauadi, que facilita el transport sobre les sevesaigües, a la vegada que rega les àmplies zones camperolesde la seva conca.

Des de Mandalay es pot realitzar una excursió a Pyin-U-Lwin, també anomenada Maymyo, una ciutat de mun-tanya que va servir de capital d’estiu de la colònia britànicaper fugir de la calor de Rangun. Encara resten en peu lescases colonials, que s’alternen avui amb edificis que donenalberg a importants comunitats musulmanes i xineses.

Rangun, capital burocràtica, urbanisme britànic, pagodesdaurades. No es pot qualificar de moderna, perquè no hoés, però sí de burocràtica. Representa el màxim exponentdel poder socialista i militar que domina l’actual Birmània.La presència de soldats és insistent, les prohibicions de

fer fotografies, constants, i les coses són molt mésestrictes que fora de la capital. L’arquitectura socialista esfa palesa sobre l’urbanisme colonial, mentre la gent negociaals mercats.

Tanmateix, la ciutat acull un dels complexos religiososmés importants del de món: la pagoda Shwedagon. És totun univers situat al voltant de la stupa daurada, que arribaals quatre-cents cinquanta metres de circumferència a laseva base. Un enorme con projectat cap al cel i envoltatper infinitat de temples, capelles, relleus, escultures, campa-nes, imatges, sales de meditació i tot tipus de motius sa-cres. Un microcosmos budista constantment visitat i veneratper milers de fidels que deambulen immersos en unamística oriental que possiblement és consubstancial ambla seva transigència i el seu conformisme.

A la nostra època, el món avança sense fre cap unaoccidentalització total, que elimina bona part de les essèn-cies pròpies de les diferents comunitats. Birmània, la terrade les pagodes daurades, manté tanmateix la sevaessència.

El reportatge

actual 19 acpetur

Page 11: Revista Actual nº21

actual 20 acpetur

Congreso Internacional ACPETUR

XI Congreso Internacional ACPETUR México en elExpreso Maya. Del 16 al 26 de febrero. ProgramaProvisional

Jueves, 16 de febreroSalida de Madrid a las 14,30 condestino México DF, conexión ha-cia Cancún, en el estado de Quin-tana Roo. Noche en Cancún.

Viernes, 17 de febreroA primera hora de la mañana,tiempo libre y posibilidad de ba-ñarse en la playaA las 11,00 salida en autocar ha-cia Tulum por la ruta de la costa.Comida en Playa del Carmen.Tras la comida, visita al enclavearqueológico de Tulum. Situadosobre unos acantilados que do-minan desde sus 15 metros dealtura la costa caribeña con susaguas verde turquesa, rodeadopor una muralla de unos cincometros de alto, se levanta el anti-guo centro ceremonial, dondedestaca el Castillo, la casa Chu-

lúm, el Templo de los Frescos, elTemplo del Dios Descentente, elTemplo de la Serie Inicial, elTemplo del Viento y el Templo delMar. Tras la puesta de sol, regresoa Cancún.Cena.

Sábado, 18 de febreroTraslado en autocar hastaChichen Itzá, en el estado deYucatán. Ciudad hegemónicadurante el período clásico tar-dío, es el yacimiento arqueo-lógico maya más conocido,restaurado y visitado. Re-corrido por la pirámide deKukulkán, más conocidacomo el “Castillo”, con laposibilidad de subir a laparte superior a través de

sus 91 peldaños, Templo de losGuerreros, Grupo de las MilColumnas, Juego de Pelota, Tem-plo de los Jaguares y El Caracol,también conocido como el obser-vatorio astronómico.Comida en Mayaland.

Por la tarde visita de Izamal,tradicional población precolom-bina, con su montículo llamadoKinich Kaknó y su plaza porticadade la época colonial.Cena y alojamiento en Mérida,capital del estado del Yucatán conun interesante centro históricoextendido alrededor de la PlazaMayor.

Domingo, 19 de febreroSalida en el Expreso Maya aprimera hora de la mañana condestino Campeche. Desayuno enel tren.Parada en Maxcanú para visitarUxmal, el más hermoso logro delestilo arquitectónico Puuc. Visitaa la Gran Pirámide de Adivino,Cuadrilátero de las Monjas, la Ca-sa de las Tortugas y el Palaciodel Gobernador.Regreso al tren para continuarviaje. Comida a bordo, llegada aCampeche, en el estado del mis-mo nombre, una de las joyascoloniales de México menos co-

nocidas y traslado al hotel.Espectáculo de Luz y Sonido yCena.

Lunes, 20 de febreroDesayuno en el hotel. Visita a lazona arqueológica de Edzná, laque fuera una gran ciudad situadaen la principal ruta comercial entrelos mayas y la costa. Destaca elTemplo de los Cinco Pisos, laCasa Grande y el Templo de losMascarones. Regreso a Cam-peche para visitar el Fuerte deSan Miguel, sede del Museo deAntropología e Historia. Comiday tarde libre para poder recorrerla ciudad con su centro históricorepleto de casas coloniales delos siglos XVIII y XIX pintadascon tonos pastel y el Paseo Marí-timo. Por la noche cena y espec-táculo de Luz y Sonido en laPuerta de Tierra.

Martes, 21 de febreroViaje en el Expreso Maya condestino a Palenque. Desayuno.Parada para visitar el bello Ceno-te Agua Azul, localizado en me-dio de la selva. Los cenotes songrandes pozos naturales que seunen con la capa freática pormedio de una red de desagüesen la piedra caliza. Fueron utiliza-dos durante las ceremonias.Comida en el tren.

Sesión de trabajo a bordo- Los grandes trenes turísticos

del mundo 20’- El mundo maya 20’- Coloquio 20’

Cena a bordo y llegada a Pa-lenque. Traslado al hotel.

Miércoles, 22 de febreroVisita a la zona arqueológica dePalenque, en el estado de Chia-pas. El sitio arqueológico mayamás extraordinario, por su estiloúnico, más parecido a las ruinasde Guatemala, y enclavavado

entre la espesa jungla. El Palacio,con sus torre en forma de pagodaoriental, y la Tumba de Pacal, conla tapa del sarcófago represen-tando al “dios volador”, situadaen el centro del Templo de lasInscripciones, son excepcio-nales.Paseo por la selva.Comida en Palenque y continua-ción en autocar hasta la localidadde Villahermosa, capital delestado de Tabasco que destacapor su zona peatonal remodeladacon su ambiente colonial alrede-dor de la Plaza de Armas. Tardelibre. Noche en el hotel.

Jueves, 23 de febreroVisita al Museo-Parque de laVenta, donde destacan las enor-mes cabezas de basalto de lacultura Olmeca, de rasgos acha-tados. En el parque se encuentranasí mismo una serie de animalesque contribuyen a recrear el en-torno selvático.Traslado al aeropuerto con des-tino a México Distrito Federal.Alojamiento.

Viernes, 24 de febreroExcursión a Teotihuacán, el que

fuera el más importante centroceremonial de Mesoámerica.Pirámide del Sol, Pirámide la Lunay Templo de Quetzalcoalt o ser-piente emplumada. Tras la comi-da, regreso a la capital para visitarel Museo Nacional de Antropo-logía, situado en el Parque deChapultepec. Inaugurado en 1964,es el más prestigioso del país yuno de los más importantes delmundo.Regreso al hotel y Cena de Clau-sura del Congreso.

Sábado, 25 de febreroVisita al centro histórico de laciudad. El Zócalo con la CatedralMetropolitana, el Sagrario, el Pa-lacio Nacional, Templo Mayor. Vi-sita panorámica por la capitalsituada a 2.240 metros de alturasobre el nivel del mar y construidasobre las ruinas de la que fuerala capital del imperio azteca. Tardelibre para compras.

Domingo, 26 de febreroA la hora adecuada, traslado alaeropuerto para emprender vuelode regreso a España. Llegada ellunes por la mañana.

actual 21 acpetur

Congreso Internacional ACPETUR

Page 12: Revista Actual nº21

actual 23 acpetur

Sri Lanka

Sobre esta maravillosa tierra bañada por el océano

Índico y revestida de una lujuriante vegetación tropical, se

han relatado tantas legendarias historias, que dicen que

ya fue visitada por el sabio Salomón, luego por Alejandro

Magno y a lo largo de su historia han ido pasando por sus

doradas playas los más intrépidos y apasionados viajeros,

hablando maravillas acerca de ella.

A pesar de sus limitadas dimensiones, el antiguo reino

de Ceylán es un crisol de etnias, culturas y religiones. Los

cingaleses son la raza mayoritaria del país formando una

población de las tres cuartas partes del total y según la

leyenda descenderían de un león. La mayoría practican

la religión budista, menos una pequeña minoría que a

través del tiempo se habrían convertido al islam. El resto

pertenecen a la raza tamil -descendientes de un tigre- con

una gran representación hinduista, soliendo vivir en el

norte de la isla y dedicándose sobre todo a faenar las

tierras. Una parte muy importante de ellos desea un estado

tamil independiente por lo que las dos razas han estado

enfrentadas en diversas e importantes ocasiones, sobre

todo desde que de los ingleses consiguieran su inde-

pendencia como nación.

Ciudades milenarias

Situadas en pleno corazón de la exótica isla de Sri

Lanka, entre la jungla y el arte, las ciudades milenarias se

encuentran formando una figura imaginaria conocida

popularmente como el Triángulo Mágico. Allí se esconden

los más fantásticos centros religiosos, las más impresio-

nantes fortalezas y las ciudades antiguas más misteriosas.

En uno de los vértices de este triángulo se encuentra,

emergiendo de la naturaleza desmesurada, Polonnaruwa,

un milagro urbanístico que se extiende en un espacio de

ocho kilómetros de longitud y del que hoy quedan impre-

sionantes restos de edificios y monumentos de la que fue

capital de la nación desde el siglo XI al XIII. El centro de

la antigua ciudad es conocido como el cuadrilátero, un

lugar que encierra varios templos, pero el conjunto que

Llamada por unos Lagrima de la India, por otros La fraganciadel té, El refugio de Buda, o La isla esmeralda, la verdad es

que desde el inicio del mundo, en que debió de ser el paraísoterrenal, este pedazo de tierra, guarda tantos tesoros, que el

mismísimo y célebre viajero veneciano Marco Polo dijo de ella:esta isla es la mejor y la más ilustre de todas.

más impresiona es, sin duda, el Gal Vihare, formado por

cuatro enormes esculturas de Buda esculpidas en la roca

de las cuales una de ellas se encuentra echada en posición

de descanso. Sorprende que su expresión parece más

humana que divina.

La fortaleza de Sigirilla, en la cima de una gran roca

monolítica, que alcanza los 200 metros de altura en mitad

de la selva, es otro de los monumentos más atractivos

del mencionado Triángulo. Para subir a la cima se recorre

un estrecho sendero que parece estar suspendido en el

vacío, pero una vez en la cumbre la caminata ha valido

la pena, aunque todavía nos faltarán subir cerca de mil

escalones para llegar a lo alto de la Roca del León. En el

Sri Lanka, el últimoparaísoTexto y fotografías: José Ignacio Galindo

Page 13: Revista Actual nº21

actual 24 acpetur

Sri Lanka

descenso, visitamos las cuevas donde se encuentran los

famosos frescos de las Doncellas de Sigirilla, bellas

pinturas al temple sobre la pared de la gruta que nadie

sabe realmente a quien representan. ¿Eran cortesanas

o el retrato de otras misteriosas doncellas?

No lejos de la fortaleza se encuentra Dambulla, uno

de los templos budistas más significativos de los cingaleses.

Se trata de cinco cavernas con escenas espectaculares

de la vida de Buda y estatuas que representan sus más

variadas posturas.

Anuradhapura se encuentra en el vértice norte del

Triángulo Mágico y se considera la ciudad santa, un gran

centro de peregrinaje del budismo lleno de cúpulas, templos

y donde se encuentra el árbol sagrado más antiguo del

mundo. Después de permanecer dormida hasta 1817,

año en que se redescubrió, ha vuelto a mostrar todo su

esplendor en el día de hoy.

Kandy y el aroma del té

Kandy, además de ser llamada capital de las montañas,

es también una ciudad de peregrinaje por encontrarse en

ella el Templo del Diente de Buda, una de las reliquias

más importantes del budismo. A mitad del siglo XIX, los

ingleses residentes en la isla, pusieron de moda el ins-

talarse a vivir en la zona de Kandy, sobre todo por la bo-

nanza de la temperatura al estar cerca de las cumbres.

En las montañas del sur de la ciudad hubo una

epidemia que acabó con los cafetales que había plantados,

con lo cual se empezó a introducir el té en la isla. Hoy día

toda esta zona es un verdadero vergel de plantaciones

de té, cosechándose una de las calidades mejores del

mundo, cuidado y trabajado por mujeres de etnia tamil

llegadas del sur de la India. La influencia de una naturaleza

ade-cuada, asociada a unos métodos de cultivo experimen-

tados durante muchos años, hacen de la isla uno de los

templos del té.

Podríamos seguir días y días visitando esta interesante

tierra de tradiciones ancestrales, de costumbres fas-

cinantes, de rica gastronomía, de fiestas populares, de

gentes risueñas y hospitalarias, de salvaje naturaleza, de

su capital Colombo, pero nuestro recorrido está llegando

a su fin y habremos de partir rumbo al viejo continente.

Con un Ayubowuan -adiós en cingalés- me despido con

la esperanza de poder volver algún día a este último Edén.

Page 14: Revista Actual nº21

actual 27 acpetur

Opinió ACPETUR

actual 26 acpetur

Opinió ACPETUR

Nadie duda, que el turismo es un motorgenerador de empleo e ingresos eco-nómicos a escala mundial. No existe,localidad, región o Estado del mundoque no impulse el desarrollo del sectorturístico.

¿Cuál es nuestro comportamiento enlos lugares a los que vamos de turismo?.Los viajeros experimentados -como losmiembros de esta asociación- sabemosque en el respeto a la ecología, a lasnormas de convivencia de los diferentes

Un turismo másrespetuosoPor: Fernando Rosales

lugares que visitamos ha mejoradomucho, pero sabemos también que faltaen el turista ese punto que hace elturismo, además de confortante, unaforma de compartir. En definitiva, unturismo sostenible. Es vital que el turismode hoy sea respetuoso con la integridadcultural, los procesos ecológicos, etc.Teniendo en cuenta que el turismo esuna actividad ”in crescendo” la industria

hotelera, también crece y debe de sernecesario que esta industria acomodesus establecimientos y nos ayude acumplir con el respeto antes mencio-nado. Mejorar las instalaciones obsoletasy así, entre todos, poder hacer un turismomás ambiental, en definitiva: un turismopara que el visitante y el receptor esténmás a gusto.Feliz turismo… Y AÑO!!

La nieve: oro blanco del turismoPor: Antonio Marin

El turismo en España y por ende en Ca-talunya se reducía tradicionalmente ala playa y el mar. En las décadas ante-riores casi el 90 por ciento de los hotelesestaban en las grandes ciudades o enla costa. Los hoteles de interior solo eranocupados por los representantes de co-mercio y sólo pequeños lugares eranvisitados muy minoritariamente por laburguesía; Viladrau, Tona, la Cerdanyao lugares con aguas termales o medici-nales eran excepcionalmente sitios devacaciones de gente adinerada queacudía a esos lugares para huir del calorveraniego o por motivos médicos.

De repente cosa insólita, Paquito Fer-nández Ochoa gano en Japón, en Naga-no la medalla de oro olímpica en ski enla modalidad de slalom gigante. Y comoocurre en nuestro país cuando tenemosun éxito deportivo, sirva el ejemplo el te-nis, las motos o recientemente la fórmula1, una pléyade de seguidores descu-brieron que había un deporte del quesólo habían oído hablar: el ski.

Empezaron a proliferar las estacionesde ski con un aumento progresivo de vi-sitantes. En los círculos mas “in” no erasnadie si no habías hecho en “chuss”, ba-jado en paralelo, o ido a la estación

de moda. Que los miembros de la familiareal fueran aficionados o que el mismí-simo Aznar ya madurito se sumara aloportunismo de la moda y tomara clasesde ski de fondo, popularizaron definitiva-mente este deporte.

El gran impulso vino con la construccióndel túnel del Cadi, que dio un empujóndefinitivo a una afición que masificó de-finitivamente el deporte de la nieve.

A partir de los 90 el incremento ha sidoimparable y en los cuatro últimos añosel número de esquiadores ha aumentadoun 20% (entre un 4% y un 6% anual).Ello ha obligado a las estaciones, en prode su negocio, a crear la nieve artificialpara que no tener que depender de laclimatología al cien por cien y poder te-ner las instalaciones medio abiertas enaños que nieve poco. De todos modosque nieve o no, tiene una grandísimaimportancia para este negocio. La nieveartificial es en todo momento un apoyo,un refuerzo, pero por si sola no es sufi-ciente. El ejemplo de este año con abun-dante nieve la semana-acueducto de laconstitución y la purísima, y con lasestaciones y las plazas hoteleras casial 100x100 sirve de ilustración.

Nos comentaba Christian Portello, di-rector de la oficina de turismo de FontRomeu, en la Cerdanya francesa endonde está ubicada una de las esta-ciones mas dinámicas de nuestro piri-neo, los parámetros de un negocio quees complicado porque los clientes sonde una gran exigencia, pero que va enalza año tras año y que no se sabe concerteza donde estará su techo.

Su público, el de Font Romeu, es esen-cialmente de poblaciones que están aun radio de 250 Km.; es decir Barcelona,Catalunya en general, Toulouse, Mont-pelier y todo el sur de Francia.

En España muchos colegios hacen lallamada “semana blanca” en la que vantodos los alumnos a una semana de skicon monitores. Naturalmente esto creauna afición en esos niños que ya no de-jaran de ser adictos. En Francia esto noexiste. Como el ski esta más arraigado,simplemente los colegios tienen una se-mana de vacaciones invernales, normal-mente en febrero, y los niños van porsu cuenta casi siempre con su familia aesquiar.

Esta adicción al ski se ve muy claramen-te en Nivalia, salón monográfico del skien el que se presentan las novedadesde la próxima temporada. Suele ser ennoviembre, cuando aún hace calor y es-tán por llegar las primeras nevadas, peroello no es impedimento para que se llenede un publico ansioso que por los pasillocomenta casi unánimamente: “Que ga-nas tengo de que llegue la temporada”…

El resultado es que la porción de tartade turismo que se lleva el ski es ya muyconsiderable, y no sólo en cuanto a lacantidad sino también en cuanto a la ca-lidad. No hay turismo de nieve de cam-ping y mochila. El auge turístico de laCerdanya o del Valle D’Aran es muyimportante, y como respuesta se ha in-crementado la oferta hotelera y nohablemos ya de la oferta inmobiliaria,de la construcción de apartamentos ola restauración y los servicios en general.

En este punto ha entrado lógicamentela competencia. Son más los que quie-ren sacar provecho de este tremendomercado en auge. Los Alpes franceses,Suiza, Norte de Italia o Austria hacenesfuerzos para captar cuantos más clien-tes mejor, y las agencias turísticas hacen

ofertas y paquetes para ir “todo incluido”a esos tradicionales lugares de Ski. Lalucha esta servida y nuestros pirineos:Andorra, la Cerdaña francesa y catalanay el Valle D´Aran mejoran sus serviciosy su oferta para que nadie tenga latentación de irse fuera. La estación deFont Romeo, que ACPETUR visitarapróximamente, es un buen ejemplo deello. Sus instalaciones son renovadacontinuamente para que estén a la úl-tima, pero además para ampliar su ofertahan creado una asociación con lasestaciones colindantes de la zona : “NeusCatalanes” para que el Forfait (el ticketde utilización, para entendernos) sirvapara todas las estaciones, con lo queaumenta muchísimo su superficie es-quiable. Esto mismo han hecho en An-dorra y en otros sitios.

El resultado es claramente ganador paranuestros pirineos. Alguien solo, en parejao un grupo de amigos reducido, puedenoptar para hacer 800 kilómetros o más,en coche, coger un avión etc. etc. e irsea los Alpes, los Dolomitas o donde sea,pero las familias, los matrimonios conniños, las peñas de amigos… continúanapostando por los cercanos y cómodospirineos.

Otro tema son los países emergentesque luchan a su vez por hacerse unpuesto en este mercado. Me refiero a

a continuar con el ejemplo de Bulgaria),haya vuelos directos y baratos y no hayaque pagar una fortuna y tardar seis horasentre viaje y escalas, como me ha pa-sado a mí recientemente. Ese día lospaíses del antiguo este pueden tenerrealmente su chance. Si el viaje es baratoy cómodo, se puede tener la tentaciónde ir a esquiar a un país mas barato,exótico, con una cultura, lengua, costum-bres, incluso un alfabeto (en Bulgariase escribe en cirílico) diferentes. Peropara eso tienen que cambiar mucho lascosas…

los llamados antiguos países del este:Chequia, Slovaquia, Slovenia, Bulgaria…En estos países hay de todo, buenasestaciones y vetustas estaciones. Hayque informarse bien antes de ir para noequivocarse. He visitado recientementela estación de Bansko en Bulgaria quees un modelo de modernidad y buenasinstalaciones, pero… ¿Cuánto cuestael avión para poder desplazarse a estasestaciones?. Cierto que el nivel de vidaes menor y por tanto hoteles, restauran-tes, compras… son más baratos, peromientras no exista una infraestructuraviajera, con mayor numero de vuelos,quedará solo en el terreno de lo anec-dótico.

Otra cosa será el día en el que para ira uno de estos países emergentes (voy

Page 15: Revista Actual nº21