Revista B30 nº54, Desembre 2012

SENSE MéS D'UN IDIOMA, JA NO ES POT SORTIR DE CASA

La revista econòmica del Vallès | Desembre del 2012 | N.54 | 2 €

@revistab30

GAF /// EL PLURILINGÜISME COM A FACTOR COMPETITIU

81

02030018009

00

05

4

"La capacitat de resistència a la crisi de les pimes s'està esgotant" josé maría Gay de liébanaProfessor d'Economia de la UB

ENTREVISTA /// P. 6

INFORME CECOT /// P. 8-9

Els municipis que més tributen a la indústria

REPORTATGE /// P. 42-43

Les 10 millors 'apps' de gestió empresarial

INTER-VIEwS /// P. 33

Catalonia goes on its way local and internationalrobert mclendon,businessman

B30 in English by:

MéS

Empresaecogestion, el valor del rebuig

Punt de trobadarobots al Fòrum barberà Innova

Àrea de descansTreballadors còmplices de l'empresa

En primera personaCarles Florensa, eurosilla

Foto

: Jos

ep C

ano

/ Dip

utac

ió d

e B

arce

lona

Pantà de Sau-Vall de Sau Collsacabra

La província de Barcelonaés tot un món de propostesturístiques per descobrir.

és molt més

www.diba.cat/turisme

és molt mésBarcelona

Made with QRHacker.com

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1905-2012 B30 265x330 Sau ALTA.pdf 1 14/11/12 09:13

3B30 Desembre Del 2012 kM ZERO

Desembre del 2012UNS RESULTATS ELECTORALS DE DIFíCIL DIGESTIó

D'acord amb les enquestes, les eleccions autonòmiques del passat dia 25 de novembre havien de reafi rmar el lideratge d'Artur Mas i de CiU al capdavant del govern de la Generalitat. Però els catalans han plantejat un altre escenari molt diferent, inesperat i complex: avui, els dos principals partits que s'han alternat la presidència de la Generalitat des de la represa democràtica –CiU i PSC– tenen menys pes al Parlament i les forces minoritàries –ERC, ICV i C's– han crescut en diputats, dibuixant un Parlament molt més plural, on per primera vegada hi tindrà representació la CUP, símbol inequívoc de la dispersió de vot i del clima d'excepcionalitat que han acompanyat aquests comicis convocats a meitat de legislatura. Ha estat la voluntat democràtica dels catalans, però no és l'escenari ideal per gestionar políticament una crisi. Possiblement per això, les patronals s'han afanyat a reclamar un govern fort capaç de dur a terme les grans reformes pendents. La patronal Cecot, que agrupa petites i mitjanes empreses, anima a fer un "gran pacte nacional" amb l'objectiu de construir "un país altament competitiu i socialment cohesionat". Però no serà senzill: aquestes eleccions, que en el seu moment van semblar la solució de tots els mals de Catalunya, costaran de pair i ens faran perdre en converses i acords, quan el que toca ara és estratègia i acció.

"La capacitat de resistència a la crisi de les pimes s'està esgotant"

JOSé MARíA GAY DE LIéBANA /// PROFESSOR D’ECONOMIA DE LA UB

"UNIVERSITAT I EMPRESA"

BUENAVENTURAGUAMIS /// DIRECTOR DEL PARC DE RECERCA UAB

EL DOMINI D'IDIOMES,UN REQUISIT PER ENTRARAL MERCAT LABORAL

LA UPC I SANT CUGAT EMPRESARIAL S’ALIEN PER POTENCIAR L'R+D

Treballadors còmplices de l’èxit empresarial

ENTREVISTA

6ROTONDA

20

GAS A FONS

28 GPS

38

àREA DE DESCANS

40àREA DE DESCANS

42LES 10 MILLORS ‘APPS’ PER GESTIONAR L'EMPRESA EN LíNIA

B30 EDITA: Premsa local Grup de comunicació /// PRESIDENT: Ramon Grau /// DIRECCIó: Francesc castanyer (PaUta MEDIa) /// DIRECTORA EDITORIAL: carmen S. larraburu /// DIRECTOR COMERCIAL: Pere Esquerda /// REDACCIó: J.R. armadàs, Míriam Ballesteros, Vern Bueno,

andrea cosialls, carla de Puig, Salva Fernández, Bàrbara Padilla, Sergi quitián, Victor Solvas /// DIRECCIó D'ART: Xavier Grau /// FOTOGRAFIA: Bàrbara Padilla /// MAQUETACIó: Sergi Felip /// ASSESSORAMENT LINGüíSTIC: queralt Simeon /// ADMINISTRACIó: anna comella/// IMPRESSIó: Gráfi cas de Prensa Diaria /// PREMSA LOCAL SANT CUGAT, c/ Sant antoni, 42-44. Sant cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// REDACCIó: [email protected] /// ADMINISTRACIó COMERCIAL: Susanna carmona /// DIPÒSIT LEGAL: B-9826-2008 /// DISTRIBUCIó EMPRESARIAL: FUNDacIÓ cEcot FoRMacIÓ /// PUBLICITAT: 93 590 86 00 - [email protected] /// COL·LABORADORS DE LA ‘B30’: aJUNtaMENt DE caStEllBISBal · aJUNtaMENt DE SaNt cUGat DEl VallÈS · aSSocIacIÓ SaNt cUGat EMPRESaRIal · aXa aSSEGURaNcES · BaNc SaBaDEll · BoEHRINGER INGElHEIM · caMBRa DE tERRaSSa · cEcot · cIt · ENDESa · EScola SUPERIoR DE coMERç I DIStRIBUcIÓ · FIac · GRUP catalaNa occIDENt · la caIXa · PIMEc

15.000EXEMPLARS MENSUALSDistribució a través dels quioscos del Vallès i

subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona

Encartada al ‘ElPUNtaVUI’ del Vallès occidental

[email protected] / 93 590 86 00

B30 290x350+3 AXA Research Fund CAT ADOP.indd 1 28/06/12 11:06

RADAR

5B30 Desembre Del 2012 RADAR

L’INDICADOR

Segons les últimes dades del Ministeri de Treball i Segu-retat Social, durant el mes d'octubre el Vallès Occidental ha sumat 5.402 aturats respecte a l’octubre del 2011. Amb aquest increment, el Vallès suma 86.512 aturats. Terrassa, amb 23.709 i Sabadell, amb 21.085, són els que més deso-

cupats registren. En tercer lloc queda Rubí, amb 8.336 per-sones aturades. Els sectors més perjudicats són la cons-trucció i l’educació. En el conjunt català les dades també són negatives: Catalunya ha assolit la xifra més alta des de l’any 2000 amb 646.306 aturats. /// FOTO: CeDIDA

5.402

Més de la meitat de les grans empreses estan a favor d’agrupar els dies festius en el calendari laboral per guanyar en pro-ductivitat, segons un estudi de l’esco-la de negocis EScP Europe que s’ha ela-borat a partir d’entrevistes a directius de recursos humans de les principals mul-tinacionals que hi ha ubicades a Espa-nya. l’estudi posa de manifest la inquie-tud de les empreses a causa del descens de la productivitat, especialment, en les èpoques de l’any en què coincideixen di-verses festivitats i donen lloc a ponts que es converteixen en aqüeductes. En can-vi, la confederació de comerç de catalu-nya ha demanat que es respectin les fes-tes del 6 de gener, el 24 de juny i el 26 de desembre. les grans empreses que s’han consultat no es mostren partidàries de reduir el nombre de dies festius, sinó de dissenyar una millor organització que no provoqui la paralització de l’activitat o la caiguda del rendiment.

El consorci que gestiona l’accelerador de partícules Sincrotró alba ha rebut 290 sol·licituds d’empreses i grups d'R+D per utilitzar les instal·lacions l’any vinent. Són deu menys que en la primera con-vocatòria, però continuen sent més pro-jectes que els que el centre pot assumir. D’aquestes candidatures se n’accepta-ran un total de 150. El 20% de les propos-tes que s’han presentat són espanyoles i el 80% d’àmbit europeu. Els investiga-dors que han fet servir les instal·lacions de cerdanyola del Vallès aquest any des-tinaran 3.000 hores als seus projectes d'R+D , mentre que l’any que ve s’ampli-arà a 5.000 hores. tot i que la majoria d’iniciatives d'R+D que es fan al sincro-tró es fi nancen amb fons públics, ja hi ha sis empreses privades interessades a fer ús de les instal·lacions, segons fonts del consell de direcció del consorci labora-tori de llum Sincrotró. això podria apor-tar ingressos addicionals molt aviat.

El setmanari britànic the Economist de-dica l’article “treballadors d’Europa, protesteu!” a les manifestacions que va haver a tota Europa el passat 14 de no-vembre amb motiu de la vaga general. Una bona part de la notícia està dedi-cada a la situació d’Espanya. En aquest sentit, fa referència a les previsions de la comissió Europea que apunten que la recessió al 2013 serà tres vega-des pitjor del que preveu el govern cen-tral. Mentrestant, assegura, els alts cos-tos de l’endeutament estan ofegant les arques públiques i les empreses priva-des. la publicació subratlla que “seria de gran ajuda que Espanya sol·licités un rescat suau per activar el pla de com-pra de bons que va anunciar el presi-dent del Banc central Europeu, Mario Draghi.”l’article acaba sentenciant que “Mariano Rajoy pot haver escapat d’un rescat el 2012, però els mercats el podri-en forçar a demanar-lo el 2013”.

l’empresa familiar sap que si vol pros-perar ha d’esforçar-se per vendre més fora de les seves fronteres. Ho tenen clar les empreses catalanes i també les de la resta del món, com ho demostra una enquesta feta a escala planetària que indica que les empreses esperen que els seus mercats domèstics perdin pes i que el 2017 un 30% dels ingres-sos provinguin de la internacionalitza-ció dels seus negocis. avui, la xifra està cinc punts per sota, en un 25%. aques-tes són les dades que es desprenen de l’Enquesta Mundial de l’Empresa Fami-liar 2012, elaborada per l’auditora Pwc, que assenyala que, en el cas de les com-panyies més agressives, confi en que les vendes exteriors arribin a suposar un 35% de la seva facturació. la recerca de fi nançament és el principal obstacle que es troben per aconseguir-ho, se-gons l’informe, que ha enquestat un to-tal de 2.000 fi rmes.

Les empreses, a favor de suprimir els ponts festius

290 empreses s’interessen pel Sincrotró Alba

Mals auguris per a l’economia espanyola

El negoci familiar vol vendre més a l’estranger

REVISTA DE PREMSA

RàNQUING D’EXPORTACIó

CADA MES LA REVISTA ‘B30’ PRESENTA UN RàNQUING DE LES 10 EMPRESES DE LA DEMARCACIÓ DE LA CAMBRA DE COMERç I INDÚSTRIA DE TERRASSA QUE HAN TRAMITAT MÉS CERTIFICATS D’EXPORTACIÓ FORA DE LA UNIÓ EUROPEA A TRAVÉS DE L’ENTITAT.

NOVEMBRE1 EUROFRAGANCE RUBí

2 b. brAUN sUrGICAl RUBí

3 C.e. lAmINACIóN CASTELLBISBAL

4 lIVeN SANT CUGAT

5 TOP-CAble RUBí

6 mOehs CATAlANA, sl RUBí

7 PeCh FrUITs , sl SANT CUGAT

8 FrAGANCe sCIeNCe, sl OLESA

9 INDCre , sA TERRASSA

10 IPAGsA INDUsTrIAl, sl RUBí

6 ENTREVISTA B30 Desembre Del 2012

que gestionen els seus recursos de manera excel·lent. A canvi, se’ls han apujat els im-postos sobre la renda, de societats, la tribu-tació municipal, l’IVA... Així, el que aconse-gueixes és animar el frau fiscal.

En les seves xerrades adverteix que s’està carregant la rebaixa del deute en el contribuent...A veure, tenim un deute de 978.000 mili-ons d’euros i hem de ser conscients que no el podrem pagar. A partir d’aquí, cal treu-re gent de l’atur i fer que les empreses fac-turin més. Si ho fan, reclamaran nous tre-balladors, els quals surten de la segure-tat social, i invertiran. Quan les empreses creixen, paguen els seus impostos i la re-captació de l’Estat també puja. Això sí, el Govern ha de demanar el rescat, però això comporta una factura política... Hem d’as-sumir que hi haurà un dèficit, però el pre-fereixo reduint impostos a les empreses i traient gent de l’atur que no pas com ara.

Està plantejant que els diners del rescat serveixin perquè torni a fluir el crèdit per a empreses, però el referent dels 400.000 milions del BCE no parla d’això. Aquí hi ha hagut un gran problema! Els di-ners del BCE van a la banca, amb la finalitat que torni el crèdit per les empreses, però re-sulta que l’Estat necessita diners. Subscriuen deute públic, i el compra la banca. És a dir, es crea un circuit en què el diner no surt del sis-tema públic! Per no parlar dels interessos del deute públic...

Hi ha diversos fronts. Per una banda, el dè-ficit i el deute públic. Però s’han oblidat d'un punt significatiu com és el creixement de l’economia espanyola. Tenim el PIB es-tancat i amb tendència a la baixa. Si no creixem, ens acabarem enfonsant.

Com ha afectat això a les empreses? Les pimes són les grans oblidades, i això al Vallès ho sabeu bé! Aquestes empreses són el motor de l’economia, funcionen bé i mol-tes d’aquestes podrien donar lliçons a les companyies de l’IBEX-35. Són empreses

és una de les veus imprescindibles per a l’anàlisi econòmica.

Ja ha passat el primer any del govern Rajoy, el qual tenia l’objectiu de reduir el deute. Quina valoració en fa? Doncs ha pujat! Jo estic molt decebut. Pensava que, després d’un any, tocaria anar per les mesures de reactivació eco-nòmica i crec que estem igual que amb l’amic Zapatero.

Per on han d’anar aquestes mesures?

Es compleix un any de l’inici del govern de Mariano Rajoy i el professor d’Economia Gay de Liébana té al forn el seu nou llibre 'España se escribe con E de Endeudamiento', amb el qual es torna fer escoltar TEXT: V. sOlVAs /// FOTOS: b. PADIllA

En una sola tarda, el professor Gay de Liébana atén el corres-ponsal de la televisió públi-ca alemanya, la ràdio del País Basc, una revista econòmica i encara té temps per un pa-

rell d’estudiants de batxillerat que el neces-siten per tancar el seu treball de recerca. Tota aquesta roda gira en paral·lel a les se-ves múltiples col·laboracions periòdiques amb mitjans. La seva capacitat per cap-tar els grisos amb un discurs directe i sen-se marge a l’equívoc li han fet un nom. Ara

La capacitat de resistència a la crisi de les pimes s'està esgotant

José María Gay de Liébana/// Professor d’Economia de la UB

Al marge de les seves anàlisis econòmiques encertades, el profes-sor Gay de Liébana és conegut per ser de l’Espanyol i per un famós ví-deo que circula per Youtube en què se’l qualifica com a “economista in-dignat”. El professor riu quan re-corda la intervenció, però assegu-ra sentir-se identificat amb l’adjec-tiu. “Tornaria a transmetre el mateix missatge i utilitzaria el mateix to”, assegura, tot i que puntualitza que es tracta d’una intervenció final d’una sessió molt més llarga. Can-via el gest quan ha de parlar de fut-bol i de l’Espanyol. Es mostra con-vençut que un club esportiu pot ser viable, “com ho demostra el Club de Tennis Barcelona o els clubs de la lli-ga alemanya de futbol”. Les seves perspectives no són positives: “La Lliga petarà en cinc anys, si no ho fa aquesta mateixa temporada!”.

EL PERFIL

Un economista indignat i de l’Espanyol

7B30 Desembre Del 2012 ENTREVISTA

...que es paguen des de l’àmbit privat. Clar! Però també hi ha el problema del deu-te de la banca privada, que anem nacionalit-zant. Aquestes pèrdues també les va assu-mint el contribuent, però aquí ningú diu res!

Optaria per deixar caure bancs? I tant! Només em preocuparia el fons de ga-rantia de dipòsits. Els dipositants no es po-den veure perjudicats, però si algú hi ha en-trat com a negoci privat, això no deixa de ser un joc financer.

Tornem a parlar d’empresa. Creu que hem arribat a una situació límit per a les pimes? Sí! Les pimes han escrit una pàgina llegen-dària en la història de l’economia espanyo-la. A dia d’avui, el deute total de les empre-ses no financeres és de’1.208.000 milions d’euros. D’aquest deute, 609.000 milions correspon a les 28 empreses de l’IBEX 35, i la resta a totes les altres! Això vol dir que les pi-mes són les que es gestionen amb una capi-talització adequada i un endeutament mo-derat. Les gran es repengen i s’endeuten. Fins ara, han pogut aguantar la crisi gràcies a la seva bona gestió, però ara és el moment clau. La seva capacitat de resistència s’està exhaurint i cal fer una empenta.

Que torni el crèdit, rebaixar impostos... Com jo dic, que surti la Lola Flores a ballar! Una mica de rumba per reanimar l’econo-mia. Si no es fa, la senyora Paquita tanca-rà la seva perruqueria perquè no pot pagar impostos, acomiadarà les noies que l’aju-

daven i començarà a anar de casa en casa. Total, economia submergida.

Hi ha hagut un error de càlcul en me-sures com l'apujada de l’IVA? Sí, però és una imposició de la troica. Tenim un IVA superior a l’alemany i allà el seu sou mitjà és molt superior. Pel que fa a l'àmbit d'empresa, pensaven que els marges de les empreses els podrien absorbir, però no han pogut ni grans marques com Mercadona o El Corte Inglés.

Vostè també reclama una nova refor-ma laboral quan l’última tot just s’es-tà aplicant.És que l’actual només promou l’acomia-dament! El més gruixut de l’atur encara ha d'arribar. Tenim empreses de l’IBEX 35 i al-tres grans com Iberia o Aena que potser tanquen ben aviat o fan fora bona part de la seva plantilla.

On veu el sostre de l’atur?No el vull veure, però crec que rondarà el 30%. Tot fa pensar que el 2013 serà pitjor que el 2012.

Fa poc, en Víctor Grifols deia que no invertiria més a Espanya fins que no canviés la situació. Ho entén?Grifols és una empresa que conec. És molt interessant d’analitzar. A la seva última junta d’accionistes, el senyor Grifols va dir que no es repartirien dividends durant aquest any. Es va anticipar a decisions d’al-tres grans empreses. També hi havia un

document de la CIA, filtrat per Wikileaks, que deia que l’empresa estratègica per Es-panya era Grifols, així que, compte! Tot el que digui el senyor Grifols té el meu res-pecte. Ha llançat un missatge inequívoc. Els empresaris han de començar a parlar.

Vostè està molt relacionat també amb el món universitari. Nota les retallades en el sector?Jo miraria a Corea del Sud. Allà veuríem que es va fer una gran aposta università-ria després de la Guerra de Corea. Avui, la gran majoria de la població és llicencia-da. És cert que hi ha una exigència enorme cap als nanos. Potser no caldria això, però tampoc el “necessita reforçament” d’aquí. Cal tornar a la cultura de l’esforç, perquè la formació és el que t’acaba donant opor-tunitats. I cal apostar pel talent, com han fet moltes empreses del Vallès, que han in-vertit en innovació i ara estan recollint els fruits d’un treball de fa 20 o 30 anys.

Però la realitat és que es retallen més de 700.000 milions en R+DQuan un país retalla en talent està retallant el seu futur. Parlant clar: l’està cagant. Re-talla el que és més fàcil: formació i sanitat. Potser no ho saben, però tenim el millor sistema sanitari del món i no es pot optar per retallar. El que posa al món Barcelona no és Eurovegas, sinó les universitats pú-bliques i privades que tenim, la sanitat, i tenir el Barça i l’Espanyol! Si no, ens que-darem amb un perfil d’empreses i treballa-dors molt baix.

La hiperactivitat comunicadora del professor Gay de Liébana no es redueix a les seves intervencions als mitjans tradicionals. Potser per l’experiència de protagonitzar un viral, o simplement per l’atractiu que tenen, el cas és que l’economista és un convençut del poder de les xarxes socials. En les darreres setmanes ha presentat la seva pàgina web, on publica les seves reflexions i on tindran un gran pes els vídeos de curta durada en què analitzarà l’actualitat. Tot i això, reconeix que no sempre les ha tingut totes amb això de tenir perfils socials. “Va ser el meu fill qui em va dir que obrís un compte a Twitter, però jo li vaig contestar que ja en tenia prou atenent tota gent amb què parlava. Em va proposar obrir-ne un gestionat per ell i li vaig donar via lliure”. Ara, aprofita qualsevol estona morta per contestar els missatges de les més de 16.000 persones que el segueixen a Twitter i per exposar les seves reflexions en un mitjà que l’ha convençut.

XARXESSOCIALS

Les pimes han sabut gestionar els seus recursos, i moltes d’aquestes podrien donar lliçons a les companyies de l’IBEX 35

Si totes les mesures s’encaminen a apujar impostos a les empreses, el que acabes animant no és l’economia, sinó el frau fiscal

Grifols ha llançat un missatge inequívoc dient que no tornarà a invertir a Espanya. Els empresaris han de començar a parlar

8 RADAR B30 Desembre Del 2012

La patronal vallesana ha realitzat un estudi que analitza les repercursions de l'IAE i de l'IBI, dos dels tributs que més impacten en la pressió fiscal de les indústries. PER: SALVA FERNÁNDEZ

Els municipis del Vallès penalitzen menys a la indústria, segons Cecot

Comparar l’actuació de diver-sos ajuntaments de la prime-ra i segona corona de l’àrea metropolitana en relació a l’activitat empresarial dels seus municipis mitjançant

dos índexs de pressió fiscal com són l’im-post sobre activitats econòmiques (IAE) i l’impost sobre béns immobles (IBI). Amb aquest objectiu, la patronal catalana Cecot ha elaborat un informe del qual se’n des-prèn que la zona del Vallès Occidental és un dels espais més competitius per a la indús-tria en termes de pressió fiscal i en com-paració a d’altres municipis ubicats més a prop de Barcelona, com són els de la pri-mera corona (Badalona i l’Hospitalet).

L’ús d’aquests dos tipus de tributs per rea-litzar la comparativa es deu bàsicament al fet que tenen un impacte directe en les em-

preses i poden servir per conèixer la pres-sió fiscal que pot arribar a tenir un sector empresarial concret a l’hora de determinar la seva ubicació en centres de producció en un municipi o un altre. Enric Rius, respon-sable de l’àrea d’assessorament fiscal de la Cecot, avisa que l’informe “no és una me-todologia científica” i que per dur-lo a ter-me han hagut “d’equilibrar valors cadas-trals en funció dels coeficients correctors de la Generalitat” en temes com l’impost de transmissions per poder igualar el valor de l’IBI en cada municipi. Per l’IAE també s’han aplicat hipòtesis de treball que equi-libressin les mostres per municipis: “Hem agafat com està tractada la indústria pre-nent com a exemple una indústria tipus si-tuada en un polígon industrial”.

Sota aquests equilibris, correccions i premisses, s’han estudiat els diversos

municipis de la primera i segona corona: l’Hospitalet, Badalona, Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Granollers, Mataró, Sabadell i Terrassa. I d’aquesta comparativa s’ex-treu que el Vallès s’erigeix com un espai molt més competitiu respecte a altres municipis propers a aquest. En termes d’IBI i IAE, tant Sabadell com Terrassa es col·loquen al capdavant quant a menor pressió fiscal d’aquests dos tributs amb 3.940 i 4.013 euros respectivament (la suma dels dos impostos sota les correc-cions anteriorment explicades). Grano-llers (Vallès Oriental) i Cerdanyola les se-gueixen amb 4.532 i 4.579 euros, i només Mataró es cola entre els quatre munici-pis de la zona del Vallès. Com a dada des-tacada, Cerdanyola compta amb la pres-sió fiscal d’IAE més baixa de totes, encara que, a canvi, el seu IBI es troba per sobre de la mitjana.

1 /// POlÍGON INDUsTrIAlla clota, cERDaNYola DEl VallÈS

2 /// eNrIC rIUsRESPoNSaBlE DE l'ÀREa D'aSSESSoRaMENt FIScal DE la cEcot

3 /// FrANCIsCO OrTIZ REGIDoR DE PRoMocIÓ EcoNÒMIca DE l'aJUNtaMENt DE RUBÍ

Reportatge /// Indústria

1 ///

LA CORONA FORMADA PER L'HOSPITALET I BADALONA ÉS MÉS CARA PER A UNA INDÚSTRIA QUE SABADELL I TERRASSA


gons el regidor, a una “decisió del govern” que segurament “sobta” però que cal di-ferenciar la lectura dels dos tributs: “En el primer cas, treballem per atraure noves empreses al sòl industrial amb ajuts i bo-nificacions; mentre que en el cas de l’IBI, estem encotillats pel que marca l’ordena-ment legal i tenim poc marge”. De fet, Ortiz es refereix també als paràmetres que mar-quen l’IBI i a “criteris intangibles però im-portants” en el marc de crisi actual.

Un dels elements que afegeixen des de

l’Ajuntament de Cerdanyola és la presència de bonificacions per motivar les empreses a instal·lar-se als seus municipis. La prò-pia Cecot, dins del seu informe assenyala diversos tipus de bonificacions que tots els municipis objectes d’estudi ofereixen en temes com energies renovables, plans de transport, increments segons anys d’acti-vitat, sectors en crisi, etc.

bONIFICACIONs

L’Ajuntament de Rubí té una pressió fiscal elevada tant d’IBI com d’IAE, els dos a l’al-tura dels municipis de la primera corona de l’àrea metropolitana. Jaume Buscallà, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajun-tament, explica que malgrat ser cert que tenen “un IBI elevat”, l’aposta del govern de Rubí és la de “fomentar polítiques que reactivin l’economia”. L’elevat IBI es com-pensa al municipi “amb bonificacions ele-vades per tot tipus d’accions que es poden fer des de l’empresa: contractacions inde-finides, gestió de residus, ús d’energies re-novables...”. Per a Buscallà, és important “donar ajudes per fer esforços de reactiva-ció econòmica” més que rebaixar els tri-buts.

Considera que Rubí té a canvi “bonificaci-ons molt més elevades que qualsevol dels altres municipis estudiats”. Amb algu-nes de les bonificacions es pot arribar a un “90% o 95%” i posa com a exemple el fet que una “empresa nova que s’instal·li con-tractant de manera indefinida treballadors pot arribar a no pagar gairebé res d’IBI”. De fet, remarca que a Rubí es dóna una situ-ació diferent a altres municipis del Vallès, ja que “el més alt és l’IBI industrial però, a canvi, tant el d'oficines com el de comer-ços, és dels més baixos”. Sobre l’IAE -el més alt de tot l’informe per sobre de l’Hos-pitalet i Badalona- el regidor considera que cal entrar en moltes “altres consideraci-ons, ja que hi ha altres sectors industri-als que no tenen les mateixes tributacions i aquest informe s’ha fet d’un sector con-cret”.

Per darrere segueixen Badalona, amb 5.683 euros; Sant Cugat, amb 5.745; Rubí, amb 5.822 euros, i l’Hospitalet, amb 5.867 euros com la que ofereix una pressió fiscal major segons l’informe comparatiu. Els resultats són favorables als municipis del Vallès Oc-cidenta, juntament, això sí, amb d’altres de la segona corona com Mataró i Granollers.

La primera lectura és que la corona for-mada per l’Hospitalet i Badalona “és més cara que el Vallès per una indústria”, expli-ca Rius, tot i que matisa també les dades de Rubí i Sant Cugat, que es col·loquen en una base comparativa al nivell de la prime-ra corona. “A Rubí, per decisió política, la categoria més cara és la de la zona indus-trial, al revés que Terrassa, que la més cara és la zona de comerç, per exemple”, explica el responsable de Cecot, que considera que tant aquest municipi com Sant Cugat res-ponen “a una de les dues realitats del Va-llès”. “A Sant Cugat, la tipologia de pobla-ció fa que no sigui una ciutat industrial, per la qual cosa, el criteri és molt diferent a la resta”. D’aquí que es trobi per sobre de Ba-dalona en efectes tributaris d’IAE i IBI, per exemple.

Per Rius, els ajuntaments tenen uns cri-teris marcats, però dins d’aquests impos-tos “hi ha marge de maniobra” per fomen-tar “una política municipal o una altra” que pugui ser atractiva per a la instal·lació d’una empresa en un municipi. I remarca també que el fet que Sabadell sigui la més competitiva segons l’estudi o que Cerda-nyola tingui l'IAE més competitiu de tots “no vol dir que a l’empresari no li pugui semblar car; simplement indica una ten-dència i una dada comparativa amb altres municipis”.

el CAs De CerDANyOlA

Un dels casos més curiosos que s’asse-nyalen a l’informe és el de Cerdanyola, que té un dels IAE més baixos dels muni-cipis estudiats però, en canvi, té un IBI no-més superat per Rubí. Una de les conclusi-ons a què s’arriba a l’informe és que a me-nor IAE, menor IBI i viceversa, fet que no es compleix al municipi vallesà. El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cerdanyola, Francisco Ortiz, explica que el fet de tenir un IAE tan baix es deu princi-palment a “l’aposta política per fomentar l’arribada d’empreses” al municipi. “Hem anat evolucionant com a ciutat, primer es-tàvem presents en temes d’empreses qu-ímiques i sectors com la uralita i ara apos-tem per empreses vinculades a l’economia del coneixement”, explica Ortiz, que afe-geix: “La idea dels propers pressupostos és mantenir aquesta línia de menor pres-sió fiscal que s’ha demostrat que és efecti-va, ja que empreses importants com Sen-ner i T-Systems ja han decidit instal·lar-se a la ciutat”.

El motiu pel qual l’IBI és dels més elevats en comparació amb el baix IAE respon, se-

3 ///

3 ///

TERRASSA I BADALONA SÓN ELS MUNICIPIS ANALITZATS QUE MÉS BONIFIQUEN LA CREACIÓ D'0CUPACIÓ, SEGONS L'INFORME

2 ///

DIFERÈNCIES DE TRIBUTACIÓ DEL IAE(PER A UN MATEIX TIPUS D’EMPRESA)

Cerdanyola, el municipi amb la quota menor de l’IAE es considera com base 100 per al càlcul

50

100

150

200

DIFERÈNCIES DE TRIBUTACIÓ DE l’IBI(PER A UN MATEIX TIPUS D’EMPRESA)

Sabadell, el municipi amb la quota menor d’IBI es considera com base 100 per al càlcul

50

100

150

200

250

Cer

dan

yola

117%100%

117%126% 129%

155%

173%

202%214%

Terr

assa

Mat

aró

Sab

adel

l

Gra

noller

s

Rubí

San

t C

ugat

L’H

ospit

alet

Bad

alona

100% 104% 105%119%

126% 128%

150%159%

174%

Sab

adel

l

Bad

alona

Terr

assa

Mat

aró

Gra

noller

s

L’H

ospit

alet

San

t C

ugat

Cer

dan

yola

Rubí

FoNt: CeCOT


De la informació, al coneixement útil

La Consultoria MiT elabora projectes que ajuden els clients a prendre decisions minimitzant els riscos. PER: CArlA De PUIG

A principis de l’any 2010, quan la crisi ja estava a l’ordre del dia de qualse-vol conversa, la sociòloga Blanca Moreno tenia ganes de fer algun projecte que

transcendís l’àmbit laboral amb el qual pogués “posar en marxa” els seus valors i anar més enllà de l’experiència adquirida a la universitat, a l’Administració i al sec-tor privat. “Sóc molt autònoma i molt cre-ativa”, diu abans de reconèixer que sem-pre ha tingut esperit emprenedor. Tres factors determinants que van ajudar-la a engrescar el seu soci, el també sociòleg Jordi Pujol, a engegar la Consultoria MiT. Sense fer cas d’advertències d’amics i co-neguts, “ens vam posar a caminar”.

L’empresa va sorgir de les inquietuds per millorar l’entorn, sempre sota la ma-teixa premissa: “Posar al centre dels nostres projectes, ja siguin grans o pe-tits, les persones”. A grans trets, ajuden els seus clients a prendre millors deci-

sions reduint els riscos. Per fer-ho, tre-ballen amb tres grans àrees: la de con-sultoria i estratègia, la de formació i la d’avaluació.

A través de l’àrea de consultoria fan es-tudis de mercat, de posicionament de producte, recerca sociològica per pobla-cions, empreses, etc. La seva tasca es basa a transformar el gran volum d’in-formació que actualment hi ha en conei-xement útil i transferir-lo. “Hem de sa-ber destriar el que és important i el que no”, explica. L’àrea de formació com-plementa la de consultoria ensenyant a equips directius i tècnics estratègies per augmentar l’eficàcia i la productivitat. La tercera àrea es desenvolupa a través de la marca Serveis d’Avaluació de Cata-lunya, la qual van crear en col·laboració amb una altra empresa davant la crei-xent demanda. Moreno explica que amb la crisi s’han adoptat actituds més aus-teres i abans d’emprendre cap projecte cal avaluar què s’ha fet i com s’ha fet.

“POSEM AL CENTRE DELS NOSTRES PROjECTES, SIGUIN GRANS O PETITS, LES PERSONES”

“L’EMPRESA VA NÉIXER DE LES INQUIETUDS PER MILLORAR EL NOSTRE ENTORN”

Blanca Moreno, fundadora de la Consultoria MiT /// BaRBaRa PaDIlla

“Treballem el coneixement com els fus-ters la fusta”, diu Moreno per explicar que través de diferents tècniques i mè-todes poden afrontar projectes de te-màtica diversa com ara la cooperació, la seguretat, la comunicació o la diversi-tat. Però també, i gràcies en part a l’ex-periència pròpia de la Blanca, amb pro-jectes de gènere i d’igualtat d’oportu-nitats. “Perquè m’hi he trobat, perquè m’ho crec, perquè sóc dona i perquè ara sóc empresària, aquesta és una lí-nia que transversalment sempre és pre-sent”. Explica convençuda que apostar per la igualtat vol dir major competitivi-tat. Però és que la igualtat és també un concepte clau en la definició del que és CMiT, on han creat, ella i el seu soci, si-nergies de respecte. “Les dones tenim molt a fer”, assegura Moreno, vinculada a l’associació ADE Vallès, tot lloant el li-deratge femení.

DesAFIANT lA CrIsI

És difícil dir com els ha afectat la crisi perquè han nascut amb ella. Però la re-alitat és que amb dos anys han passat a ser quatre treballadors, encara que a la Blanca Moreno, créixer en aquests ter-mes no és una cosa que li preocupi espe-cialment. Més que de crear llocs de tre-ball, parla de crear sinergies i xarxes de coneixement amb altres empreses per-què això és una tendència de futur. En qualsevol cas, però, té clar que, com passa a la Consultoria MiT, el que cal és que la gent s’apassioni amb la seva fei-na. “La passió mai resta, suma”, a la fei-na i en totes les facetes de la vida. No és d’estranyar que a la llista de principis de responsabilitat social de l’empresa, un sigui la conciliació. Però, no l’únic. “Quan vam crear l’empresa, una de les coses que ens movia era com retornar tot el que estàvem rebent de la societat”. Per això, al final de cada exercici donen un 1% a un projecte solidari.

Encara que els números dels dos pri-mers anys han estat bons, la Blanca Mo-reno mira amb prudència el futur i par-la “d’objectius petits i poderosos”. De moment, però, ja tenen un nou projec-te en marxa. Aquest mes de novembre engegaran un grup de treball, una mena de think tank, amb professionals mul-tidisciplinars que han de permetre des de diferents prismes reflexionar sobre qüestions de la societat. “Es tracta d’un projecte d’innovació social”, explica Mo-reno, que ha de convertir-se en un “vi-ver de llavors per fer projectes que mi-llorin la realitat”.

Dona empresària /// Blanca Moreno

seU: Sant Cugat i Barcelona

TrebAllADOrs: 4

ANy De FUNDACIó: 2010

CONSULTORIA MIT


Pimec ajuda les empreses a accedir a línies de crèdit

P imec Vallès Occidental està actuant com a vincle entre el teixit empresa-

rial de la comarca i l’Administració en l’ela-boració d’un model de relació entre els dos àmbits que ajudi a millorar l’accés a crèdit de les empreses.

La iniciativa va sorgir el 2008, quan des de la patronal van començar a percebre difi-cultats en l’accés a crèdits per part de les pimes. En aquests 4 anys ja ha fet d’inter-mediari, en sol·licituds de diferents tipus, a més de 700 empreses de la comarca. Per fer-ho possible, més de 60 assessors finan-cers s’encarreguen de donar servei a qual-sevol empresa que ho sol·liciti. Jordi Turu, assessor del Departament de Consultoria Estratègica, Finançament i Innovació de Pi-mec, assegura que “una de les principals di-ficultats que tenen les pimes a l'hora d’ad-quirir finançament és disposar de diner nou”. També s’acostuma a demanar suport per ajudar a renovar les línies de crèdit que ja té l’empresa amb el banc. Qualsevol pe-tita i mitjana empresa que necessiti asses-sorament pot adreçar-se a Pimec. En pri-mer lloc, els assessors fan una diagnosi de quina és la seva situació i a partir d’aquí es

marca una estratègia a seguir. Turu asse-gura que de vegades “algunes empreses no necessiten diners, sinó una millor organit-zació dels que ja tenen”.

D’altra banda, aquest nou model de relació s’aplica actualment amb les línies d’ajuts en forma de garantia per al finançament de les necessitats de circulant d’empreses amb projectes d’innovació i internaciona-lització. Des de la patronal fan una valora-ció molt positiva dels resultats d’aquesta iniciativa com una eina per fer front a l’ac-tual situació econòmica. /// REDaccIÓ

Jordi Turu, assessor de finançament

PIMEC /// SERVEIS A LA PETITA EMPRESA

La Cambra de Sabadell vol potenciar l'aeroport

CAMBRA DE SABADELL/// AEROPORT

l a Cambra de Comerç de Sabadell de-mana una aposta en ferm per conver-

tir l’aeroport de Sabadell en un referent de l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons han informat a través d’un comunicat, ins-ten a potenciar aquest equipament: una zona d’influència de gairebé 5 milions de persones. I és que entre el 2000 i el 2010, període en què operava a ple rendiment, va enregistrar entre 40.000 i 60.000 vols mensuals ocupant a 500 persones.

La Cambra destaca que es tracta de l’únic aeroport de la zona amb dedicació exclusi-va a l'aviació general i assenyala que s’hau-ria “d’ampliar i apostar obertament per Sa-badell com a aeroport corporatiu de tota l’àrea metropolitana”. La institució ha cri-ticat la reducció de l’horari dels aeroports amb poques operacions, imposada per AENA, al·legant que redueix les possibili-tats de creixement i atracció d’activitats. A més, destaquen que la Universitat Autò-noma de Barcelona, les empreses de l’ae-roport de Sabadell i la zona d’activitat eco-nòmica de Sant Pau de Riu-sec “formen un espai únic per atraure i potenciar l’activi-tat i la formació”. /// REDaccIÓ

La Cecot i Escodi aposten per un nou model comercial

CECOT/// COMERç

l a Comissió de Comerç Interior de la Ce-cot i l’Escola Superior de Comerç i Dis-

tribució proposen un nou model comercial a les ciutats mitjanes i grans basat en una bossa comú de recursos, la identificació de sinergies, i un pla comercial gestionat sota criteris empresarials i amb control de re-sultats. Ambdues entitats consideren que aquestes mesures són necessàries davant l’actual situació econòmica que tant està afectant els comerços, i les forçoses reta-llades de les subvencions públiques que es-tan patint. Aquestes iniciatives formen part d’un informe sorgit arran d’un debat orga-nitzat per la CCI de la Cecot i l’ESCODI, on hi van participar una trentena de comerci-ants i directius catalans. L’objectiu princi-pal de la trobada va ser reflexionar sobre la situació actual del model de promoció del comerç.

Des de les entitats destaquen la necessi-tat de crear una bossa única de recursos renunciant la derrama de subvenció, en-tre les diferents entitats i associacions que fins ara se’n beneficiaven, per destinar-los a un pla comercial conjunt ja sigui de ciutat o de barri. /// REDaccIÓ

Missions de la cambra als Balcans i Amèrica del Sud

l a Cambra de Comerç i Indústria de Ter-rassa ha aconseguit més de 150 con-

tactes de negoci durant dues missions co-mercials organitzades a mercats d’Amèrica del Sud i els Balcans, segons un comuni-cat emès per l’entitat. Un total de 13 em-preses han participat en aquestes missi-ons de prospecció i de negoci. La institu-ció organitza les missions comercials per donar suport tant a nous exportadors com a les empreses que ja tenen recorregut pel que fa al comerç internacional. Una dele-gació va visitar Xile, Uruguai i Brasil a prin-cipis d’octubre amb un programa de tre-ball que va generar 60 contactes amb em-preses del mercat sud-americà. Aquesta missió comercial ha servit per constatar un elevat interès i receptivitat cap als pro-ductes espanyols. De fet, Xile és avui el pri-mer comprador de productes espanyols del continent americà. Els empresaris partici-pants han constatat que Xile és un país fà-cil per fer-hi negocis ja que la seva dinàmi-ca és molt semblant a l'europea, amb un sistema transparent i una protecció jurídi-ca i legal clara i definida. Una altra delega-ció d’empresaris van visitar Croàcia, Bòs-nia i Sèrbia la segona quinzena d’octubre.

Aquesta missió va generar un total de 90 contactes de negoci i van comprovar que les empreses d’aquests tres mercats tenen molt en compte el factor preu a l’hora d’es-tablir acords comercials. En els darrers 5 anys, la Cambra ha organitzat 90 missions comercials a través de les quals ha arribat a 57 mercats de tot el món. En aquests vi-atges han participat 1.100 empreses cata-lanes i s’han fet més de 7.000 contactes de negoci. L’objectiu és donar suport a les em-preses i empresaris que vulguin iniciar-se, desenvolupar la seva feina o consolidar-se a l'exterior. /// REDaccIÓ

Trobada a l'ambaixada espanyola a Angola

CAMBRA DE TERRASSA /// MISSIONS COMERCIALS


Empresa /// Ecogestión

Ecogestión va viure els seus primers vuit anys de trajectòria enganxada a la indústria de la construcció. Ara es reinventa per donar valor al rebuig industrial PER: VICTOr sOlVAs

De la generació de residus a la valorització del rebuig

1 ///

El sector més castigat per la crisi econòmica ha estat, sen-se cap mena de dubte, el de la construcció. Entre el 2006 i el 2009 es va passar de 246.000 a 152.000 companyies vincu-

lades a aquest àmbit, amb un descens del 36,8% i amb el consegüent desgast de la indústria relacionada. Un d’aquests casos és el d’Ecogestión, que va néixer el 2000 com a empresa especialitzada en el tracta-ment dels residus generats en la construc-ció. La crisi econòmica, però, ha obligat a generar un canvi en l'orientació del negoci.

Ara, en lloc de les constructores, l’empre-sa de Sabadell ha ampliat la seva agen-da de clients a tot tipus de sectors, però el laitmotif del seu treball segueix sent el

final, les companyies el que busquen és generar beneficis, i si per aquesta via tro-ben una manera per fer-ho, molt millor”, afirma Fernández. I com es genera aquest benefici? Per una banda, amb la generació de dièsel derivat de les restes. Del rebuig de residus industrials, Ecogestión genera 250 litres de dièsel sintètic a la seva planta de Guadalajara a través del procés químic piròlisi flash.

El director general de l’empresa explica l'ús d’aquest dièsel sintètic. “Normalment, el 50% es dedica a l’autoconsum i l’excedent es ven com a dièsel de locomoció o calefac-ció. Així, no només assegurem l'anul·lació de la generació de residus, sinó que també generem commodities”. D’aquest procés també se’n deriva un estalvi econòmic en la

mateix. “Estem centrats en el tractament de residus en la seva reconversió energè-tica. El que fem és generar energia i diè-sel sintètic a través dels residus”, expli-ca el director general de l’empresa, Xavier Fernández.

En els seus anys de trajectòria, Fernández ha viscut l’evolució de la consciència de les empreses pel que fa al tractament dels resi-dus generats. Des del que ell adjectiva com a “abocador de residus” que era tot l’Es-tat, passant pels primers tractaments, i fins al moment actual, en què es revaloritza el producte i se’n deriva una matèria primera.

De fet, aquest últim pas és clau per im-pulsar la implicació de les empreses en el tractament correcte dels seus residus. “Al

LES EMPRESES, NO NOMÉS ACONSEGUEIXEN ELIMINAR LA GENERACIÓ DE RESIDUS, SINÓ QUE TAMBÉ EN DERIVEN DIèSEL SINTèTIC

1 /// xAVIer FerNáNDeZ, DIreCTOr GeNerAl D'eCOGesTION a la FUtURa SEU DE l'EMPRESa a SaBaDEll /// BÀRBaRa PaDIlla


factura de la llum, ja que, com que són auto-suficients en la generació d’energia, molts dels clients d’Ecogestión es poden descon-nectar de la xarxa elèctrica.

En aquest sentit, Fernández creu que l’oportunitat de futur per Ecogestión vin-drà per aquesta capacitat de generar no-ves matèries primeres. “Actualment, l’es-tat és absolutament dependent en el con-sum energètic, i si troba la manera de generar una part d’aquesta energia, s’obri-ran moltes possibilitats”.

l’eNerGIA Del mAr

I pensant en aquesta recerca energèti-ca és com va sorgir l’altre projecte en què està vinculat Fernández i que està estreta-ment relacionat amb Ecogestión. Es tracta de Pipo Systems, una companyia que, a di-ferència de la primera, busca la generació d’energia al mar. Pipo Systems va comen-çar el seu camí el 2001, quan l’equip d’engi-nyers de l’empresa va crear la primera pa-tent d’un aparell amb capacitat per recollir l’energia derivada de les onades del mar.

Avui, amb la patent ja registrada a 27 paï-sos, s’estan portant a terme les primeres proves, amb uns resultats millors dels es-perats. “Tenim la boia amb l’aparell a les Canàries i estem recollint energia suficient com per abastar a 60 cases. Calculem que en zones amb més onatges, com a Galícia, podríem arribar als 300 habitatges”.

Al marge de la patent, l’empresa aprofi-ta el llançament de la boia al mar per gene-rar tot tipus de serveis paral·lels, com pot ser la instal·lació d’una petita torre telefò-nica, connexió Wi-Fi o un contenidor d’ai-gua. Fernández considera que aquest pack afavoreix la presentació a nous clients, so-bretot a les administracions públiques. “Està demostrat que, després d’una ca-tàstrofe natural, el primer a caure és l’ai-gua corrent i la xarxa de telefonia, i amb la boia podríem restablir el servei d’aigua i oferiríem telefonia a un radi de 50 quilò-metres”.

exPerIèNCIA A l’esTrANGer

Pipo Systems encara es mou en l’àm-bit nacional, però Ecogestión fa anys que es mou en el mercat exterior, sobretot a Amèrcia del Sud, on Fernández creu que està revivint els seus inicis. “Tenen més camp per córrer, perquè estan fent allò que aquí es feia fa 20 anys en matèria de tractament de residus”. Un continu tornar a començar.

seCTOr: Energètic

UbICACIó: Sabadell

FUNDACIó: 2000

FACTUrACIó PreVIsTA: 12M

ECOGESTION

EL DG D’ECOGESTIÓN CONSIDERA QUE LES POSSIBILITATS DE FUTUR PASSEN PER TROBAR RECURSOS ENERGèTICS PROPIS A L’ESTAT

DES DEL 2001, FERNáNDEZ TAMBÉ DIRIGEIX PIPO SySTEMS, UNA EMPRESA PARAL·LELA QUEBUSCA RECURSOS ENERGèTICS AL MAR

2 /// rebUIG I bIODIèsel aMB RESIDUS coM aqUEStS ES Pot oBtENIR coMBUStIBlE /// BÀRBaRa PaDIlla

3 /// PrOjeCTe INNPACTO wAVe eNerGyPER acoNSEGUIR ENERGIa DEl MaR /// BÀRBaRa PaDIlla

4 /// TrebAllADOrs D'eCOGesTION a la FUtURa SEU DE l'EMPRESa a SaBaDEll /// BÀRBaRa PaDIlla

2 ///

4 ///

3 ///


22.000 milions d’euros i 900.000 clients actius. Així, aconseguirà situar-se com la quarta entitat a Catalunya, amb una quo-ta del 13,6%.

Alhora, permet un cert alliberament del grup format per Caixa Múrcia, Granada, Pe-nedès i Sa Nostra, ja que reduirà el seu dè-ficit de capital, fixat en 2.208 milions d’eu-ros segons les proves de resistència que la consultora Oliver Wyman va fer públiques aquest estiu. Aquesta és, doncs, una de les mesures incloses en el Pla de reestructu-ració i capitalització que BMN va presen-tar al Banc d’Espanya per fer front al re-queriment de solvència exigit per la nor-mativa vigent. Per contra, Banc Sabadell no haurà d’ampliar capital per adquirir la xar-xa de Caixa Penedès, ja que té un excedent superior en l’avaluació de Wyman i podrà fer front als 500 milions de capital que for-men l’operació.

Amb tot, el conseller delegat de Banc Sa-badell, Jaume Guardiola, reconeix que, tot i que es tracta d’un important procés de re-estructuració a tot l’Estat espanyol, l’entitat no oblida l’objectiu de reforçar la seva posi-ció internacional. En aquest sentit, Guardi-ola recorda que en els últims anys de la cri-si econòmica, el Banc Sabadell ha absorbit dues entitats a Florida -Mellon United Na-tional i Lydian Bank-, cosa que ha fet possi-ble la consolidació de la filial Sabadell Uni-ted Bank. /// REDaccIÓ

Banc Sabadell compra el negoci de BMN a Catalunya i Aragó

e l Banc Sabadell ha arribat a un acord per adquirir el negoci bancari de Ban-

co Mare Nostrum (BMN) - entitat resultant de la fusió de Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra - a Catalunya i Aragó. L’operació es tradueix en la compra de 461 oficines de Caixa Penedès, la incor-poració d’una plantilla de 2.000 treballa-dors de les sucursals de Catalunya i Aragó i el traspàs a favor del Sabadell d’un nom-bre d’actius i passius que encara està per determinar i que dependrà de la transacció prevista pel BMN a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructura-ción Bancaria (SAREB), en compliment del Reial decret llei del 31 d’agost.

L’operació, que les dues parts han acordat finalitzar abans del 31 de desembre del 2012 i que actualment es troba en procés de due diligence, suposa un fort impuls per al banc dirigit per Josep Oliu, que es veurà refor-çat amb un negoci bancari del voltant de

L’operació afectarà més de 460 oficines i uns 2.000 treballadors

Conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola /// BaNc SaBaDEll

BMN ///SABADELL

618 treballadors d'Unnim s'acullen a les baixes voluntàries

el BBVA i el comitè d’empresa d’Un-nim han acordat la sortida voluntària

de 618 treballadors de l’entitat catalana per fer front a la reducció de plantilla que exigia Brussel·les després de la integració de l'en-titat al BBVA. Es tracta d'una xifra que supe-ra les 600 desvinculacions necessàries que s'havien acordat entre les dues parts i que garanteix que totes les baixes de la planti-lla de les antigues caixes de Manlleu, Saba-dell i Terrassa es puguin realitzar de mane-ra voluntària. Aquests acomiadaments no forçosos es materialitzen en quatre fórmu-les: prejubilacions, excedències de mutu acord, dimissions i extincions voluntàries. Amb aquesta mesura s’acaba el primer pro-cés de reducció de personal d’Unnim, se-gons l’acord entre BBVA i els sindicats. La següent fase, que es durà a terme entre el gener del 2013 i el juny del 2014, preveu in-corporacions de personal al Grup BBVA.

En un comunicat, el BBVA qualifica de ”reei-xida” l’operació, ja que afirma que s’ha po-gut fer amb mesures “voluntàries i no trau-màtiques”. /// REDaccIÓ

UNNIM/// VALLèS

ABB acorda minimitzar els efectes de l’ERO en un 57 %

Després de llargues negociacions, la plan-tilla d'Asea Brown Boveri (ABB) de Sant

Quirze del Vallès ha acceptat l’acord a què han arribat direcció i sindicats per minimit-zar els efectes de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que la multinacional va plantejar a l’octubre.

El pla social proposat pel Comitè d’Empre-sa de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), que ha rebut el suport del 92,5% dels treballadors, preveu recol·locar 82 de les 148 persones que inicialment s’havien de quedar sense feina, després que l’em-presa anunciés que deixava de produir mo-tors de baixa tensió a Sant Quirze. És una mesura satisfactòria per ambdues parts ja que redueix els afectats de l’ERO en un 57%.

L’acord entre sindicats i empresa també in-clou 26 prejubilacions per als treballadors de més de 55 anys, així com ajudes econò-miques als reubicats, segons el grau de mo-bilitat geogràfica que impliqui el canvi de feina. Es preveu que el personal acomiadat rebi una indemnització de 57 dies de sala-ri brut per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats, que pot oscil·lar entre els

4.000 i els 15.000 euros. Paral·lelament, la multinacional suïssa ha anunciat que cos-tejarà un pla de recol·locació extern i ofe-rirà cursos de formació i assessorament.

Els treballadors acomiadats també tindran la possibilitat d’entrar en una borsa labo-ral amb preferència d’ofertes a les plan-tes d’ABB espanyoles. Aquest acord també preveu crear una comissió de seguiment que vetlli perquè es compleixin les mesu-res aprovades. L’ABB opera en un centenar de països i dóna feina a més de 145.000 per-sones. /// REDaccIÓ

ABB a Sant Quirze del Vallès /// cEDIDa

ABB /// SANT QUIRZE

Ficosa planteja un ERO que afecta 258 dels treballadors

la companyia de components d’automo-ció instal·lada a Viladecavalls ha pre-

sentat un expedient de regulació d’ocupa-ció (ERO) que implicaria l’acomiadament de més del 40% dels treballadors. Ficosa expo-sa un ERO en què s’extingirà el contracte de 258 dels 588 treballadors de l’empresa, an-tics empleats de Sony. D’aquests, 221 serien treballadors de producció, logística i serveis; mentre que els altres 37 afectats són de tèc-nics i administratius de l’empresa.

Ficosa presenta l’ERO com a conseqüèn-cia de l’excedent de plantilla que preveu per a l’any que ve. I és que de cara a l'any 2013 -quan s’acaba l’acord de subrogació que té Ficosa amb Sony- l’empresa ubica-da a Viladecavalls vol establir una xifra de 330 treballadors. En aquest sentit, i durant les negociacions que s’estan duent a terme per negociar l’ERO, el comitè d’empresa de Ficosa ha demanat a la companyia que detalli quins projectes s’assignaran a ca-dascun d'aquests 330 treballadors que es pretén que tinguin continuïtat a l’empre-sa. /// REDaccIÓ

FICOSA /// VILADECAVALLS


Fluidra signa uns benefi cis de 22,5 milions d’euros

l a Comissió Nacional del Mercat de Va-lors ha comunicat que Fluidra ha ob-

tingut un benefi ci net de 22,5 milions d’eu-ros durant els nou primers mesos de l’any 2012. Això suposa un descens del 2,5% res-pecte al mateix període de l’any passat per una empresa dedicada al desenvolupament d’aplicacions per a l’ús sostenible de l’ai-gua, una baixada justificada per l’incre-ment de despeses extraordinàries associ-ades a la seva reorganització empresarial al sud d’Europa. El grup Fluidra, amb seu central a Sabadell, ha aconseguit mante-nir estables les vendes durant els primers nou mesos de l’exercici amb un descens del 0,9%, situant la xifra de vendes en 511,9 mi-lions d’euros. Així, la companyia ha com-pensat el descens del consum a part del vell continent amb el creixement del negoci a altres zones geogràfi ques. En aquest sentit, destaca la caiguda del 8,5% de les vendes a Espanya, passant de 123 milions d’euros als actuals 112,6, o descensos menys pronunci-ats a la resta del sud, centre i nord d‘Euro-pa, on Fluidra ha registrat baixades d’entre el 3,7% i el 5,8% de les vendes. Aquestes xi-fres han estat compensades amb el creixe-ment de la facturació de l’empresa sabade-

llenca a altres mercats com Europa de l’Est, on les vendes han pujat un 8,8%; o Àsia i Austràlia, on ho han fet fi ns a més d’un 15%.

Aprofi tant la publicació d’aquests resul-tats, Fluidra ha anunciat la creació de la jo-int-venture Fluidra Youli Systems, una nova empresa a Xina participada majoritària-ment (70%) pel grup vallesà en associació amb un soci local xinès, Youli, que partici-pa en el 30% restant. Fluidra hi aporta 4,8 milions d’euros mentre que Youli hi incor-pora la xarxa de distribució i la planta pro-ductiva. /// REDaccIÓ

Fluidra, nova ‘joint-venture’ a Xina /// cEDIDa

FLUIDRA /// SABADELL

El grup d’Agbar perd l’adjudicació d’ATLL

ATLL /// PRIVATITZACIÓ

A igües de Terrassa i Aigües de Sabadell s’han quedat fora de la privatització

de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) després que el concurs per a l’adju-dicació l’hagi guanyat Acciona. Les compa-nyies d’aigües de les dues capitals del Va-llès Occidental, en canvi, formaven part de la candidatura d’Agbar en un consorci amb les constructores Acsa, Copisa i Calaf. ATLL és el proveïdor d’aigua en alta als opera-dors de l’àrea metropolitana de Barcelona i la Generalitat l’ha tret a concurs per priva-titzar-lo, una aposta que tenia dues ofertes. La liderada per Acciona ha estat qui s’ha imposat en un procés d’adjudicació d’ATLL que s’allargarà durant els propers 50 anys per valor de 1.000 milions d’euros. La Ge-neralitat s’ha decantat per Acciona des-prés d’obtenir millor puntuació en l’ofer-ta presentada al sumar 87,73 punts davant els 51,25 del grup liderat per Agbar. En tot cas, la candidatura de la qual formen part Aigües de Terrassa i Aigües de Sabadell ha comunicat que presentarà al·legacions amb “la convicció d’haver presentat una oferta que reuneix la millor qualitat de ser-vei al menor cost en les actuals condicions del mercat”. /// REDaccIÓ

Sorea i Aqualogy, al @Sant Cugat Business Park

SOREA I AQUALOGY /// SANT CUGAT

l es empreses Sorea i Aqualogy han ubi-cat la seva direcció territorial al @Sant

Cugat Business Park. Ambdues empreses, del Grup Agbar (Aigües de Barcelona), es-tan vinculades al treball en el cicle natural de l’aigua i han apostat per instal·lar-se al centre de negocis santcugatenc. Sorea ope-ra en el cicle integral de l’aigua a Catalunya i Balears des de fa vora de 50 anys, mentre que Aqualogy és una marca global de solu-cions integrades encaminades al sector de l’aigua. Ara, les dues empreses han decidit centralitzar les instal·lacions al centre de negocis @Sant Cugat Business Park, reor-ganitzant la direcció territorial que es tro-bava repartida en tres punts de treball dife-rents a el Masnou, Granollers i Sant Cugat. Sorea i Aqualogy ocupen mitja planta d’un dels edifi cis del centre de negocis, on hi tre-ballen una trentena de treballadors. La in-corporació de Sorea i Aqualogy fa augmen-tar encara més el teixit empresarial present al @Sant Cugat Business Park. De fet, són ja més de 200 les companyies de diferents sectors que formen el seu teixit empresa-rial, en un espai que ofereix màxima fl exi-bilitat per a empreses i grans corporaci-ons a l’hora d’instal·lar-se. /// REDaccIÓ

Sabadell ja compta amb la botiga més gran d’Espanya

el passat 4 de desembre Ikea va estre-nar la seva nova botiga a Sabadell.

L’esperada inauguració ha donat el tret de sortida al centre que la companyia d’ori-gen suec ha instal·lat a Sabadell, el més gran de tot l’Estat espanyol. Aprofi tant la campanya de Nadal, Ikea va vestir la inau-guració de la nova botiga amb diverses pro-mocions i ofertes que s’allargaran durant tota la campanya. La inauguració de l’esta-bliment especialitzat en la venda de mobles i accessoris de decoració per a la llar esta-va marcada en vermell al calendari comer-cial sabadellenc i és que la botiga sueca és la cirereta del pastís en l’impuls del nou eix comercial Via Sabadell, ubicat a la zona de Sant Pau de Riu-sec. La nova zona comer-cial ja s’ha activat defi nitivament a falta de l’altra gran obertura que resta pendent, la del supermercat Mercadona, que està pre-vista per abans de fi nal d’any.

La companyia d’origen suec ha invertit 60 milions d’euros per engegar el seu nou punt comercial a Sabadell. Es tracta de la boti-ga Ikea de majors dimensions d’Espanya gràcies a una instal·lació de 40.000 me-tres quadrats en què destaca la incorpora-

ció de diverses mesures mediambientals com una instal·lació fotovoltaica, un sis-tema d’il·luminació de baix consum i de climatització intel·ligent, o un sistema de reutilització de l’aigua de la pluja. Ikea Sa-badell tindrà una zona d’aparcament amb més de 2.100 llocs disponibles. La nova bo-tiga compta amb una plantilla de 380 per-sones i originarà 50 llocs de treball indirec-te. El nou personal d’Ikea va completar la seva formació durant les darreres setma-nes al centre Cal Molins (Sabadell) en un procés formatiu en el qual Ikea ha gastat 600.000 euros. /// REDaccIÓ

Ikea ha obert botiga a Sabadell /// B.PaDIlla

IkEA /// SABADELL

03_Anuncio Actio.pdf 1 21/09/12 09:49


Indo redueix pèrdues fins als 3,7 milions d’euros al tercer trimestre

l’ empresa Indo, que té la seva seu cen-tral a Sant Cugat del Vallès, ha informat

que ha pogut redreçar les pèrdues respecte a anys anteriors, quan els números havien es-tat pitjor. D’aquesta manera, Indo ha redu-ït les seves pèrdues fins als 3,7 milions d’eu-ros al tercer trimestre d’aquest any, pels 8,5 milions d’euros que perdia fa un any enrere. La multinacional dedicada a la comercia-lització de lents oftàlmiques i béns d’equip per a òptiques i oftalmòlegs ha tancat el ter-cer trimestre amb una xifra de negoci de 33,9 milions d’euros, un 12,7% menys que en l’exercici passat, però s’han pogut mini-mitzar les pèrdues ja que l’exercici d’explo-tació xifra unes pèrdues d’1,9 milions d’eu-ros, lluny dels 6,6 milions de l’any passat. L’empresa, amb seu central a Sant Cugat i que té una plantilla de més de 400 treba-lladors i més de 70 anys d’experiència en el sector, ha explicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que aquests resul-tats arriben “gràcies a la consolidació de les diferents mesures d’eficiència dutes a ter-me”. /// REDaccIÓ.

El Parc Científic Orbital 40 signa 37 convenis amb empreses al 2012

l es empreses Indigo Grup i Amate Elec-troacústica s’han adherit aquest mes

al Parc Científic i Tecnològic de Terrassa, Orbital 40. Un acord que eleva fins a 37 el nombre d’empreses i entitats que s’han unit al parc egarenc des que fa un any l’Or-bital 40 va començar a signar convenis de vinculació amb diversos tipus d’empreses i entitats. Indigo Grup és una empresa que té la seva principal línia de negoci en les te-lecomunicacions i la informàtica, donant servei a l’Administració pública, grans em-preses i pimes des de fa prop de 10 anys. Per la seva banda, Amante Elecroacústica, amb representació a més de 30 països, té el seu negoci en la fabricació i comercialització de sistemes d’àudio professional. La vin-culació amb Orbital 40 els permetrà a par-tir d’ara gaudir dels avantatges d’una xar-xa formada per 37 empreses, estimular la relació entre empreses, l’execució de pro-jectes conjunts, participar en un màrque-ting comú sota la marca Orbital 40 i acce-dir a l’oferta d’espais i serveis del parc tec-nològic. /// REDaccIÓ

ORBITAL 40 /// TERRASSA

singulars de 400 metres quadrats amb per-sonalitat pròpia, més amplis i amb materi-als de major qualitat que els habituals res-taurants de menjar ràpid, tot plegat per do-tar-lo d’un caràcter més mediterrani.

El conseller Mena va lloar durant la presen-tació “l’efecte tractor econòmic, empresa-rial i d’ocupació que genera” l’empresa del grup Eat Out, abans de reafirmar que “Pans & Company està complint amb allò que ne-cessita la societat catalana, que és tenir ac-tivitats econòmiques competitives i soste-nibles en el temps”.

1,5 MILIONS D’INVERSIó. El nou establi-ment arriba a la zona de Sant Pau de Riu-sec de Sabadell amb una inversió d’1,5 mi-lions d’euros i amb la creació de 70 llocs de treball. Se situa a l’interior del nou parc em-presarial Via Sabadell, on compartirà car-rers amb altres grans marques comercials com Ikea, Leroy Merlin, Viena, McDonald’s o Mercadona.

Amb el nou concepte de restaurants, la ca-dena de restauració catalana posa en marxa un nou pla d’expansió. De fet, Pans & Co. ja planeja l’obertura de nous locals del model free standing unit a la resta de Catalunya i a Madrid. Actualment, la marca del grup em-presarial Eat Out té un desplegament total de 240 establiments -80 dels quals a l’es-tranger- i dóna servei a 5 milions de clients a l’any. /// REDaccIÓ

Pans & Company s’expandeix amb un nou concepte de restaurant

P ans & Company arrenca una nova eta-pa. La cadena de restauració catalana

ha aprofitat el seu aterratge al Parc Empre-sarial Via Sabadell per presentar el seu nou concepte de restaurant basat en la reno-vació del disseny, la imatge i el servei amb la intenció que el client gaudeixi d’una ex-periència global de més qualitat i més co-moditat.

La marca del grup empresarial Eat Out va obrir les portes del seu nou establiment a Via Sabadell el passat 25 d’octubre, encara que no va ser fins al dia 7 del mes passat que va dur a terme l’acte d’inauguració. En la presentació, a la qual van assistir el conse-ller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i els alcaldes de Sabadell i Badia del Vallès, Manuel Bustos i Eva Menor respec-tivament, es van donar a conèixer els punts mestres sobre els quals Pans & Company ha traçat la seva nova proposta de restaurant sota el concepte free standing unit: xalets

La cadena de restauració catalana ha estrenat el seu nou projecte a Via Sabadell

El nou establiment de Pans & Company es va inaugurar el 7 de novembre a Sabadell /// GENcat

PANS & COMPANY /// SABADELL

INDO /// SANT CUGAT DEL VALLèS


Reportatge /// Consultoria

Ser més eficients sense alterar la plantilla ni la relació amb proveïdors

Actio Consulting planteja un reajustament de processos a les empreses perquè guanyin en productivitat. PER: jr ArmADÀs

La consultoria està de moda. Moltes són les firmes que s’hi dediquen i branques del sec-tor, com el coaching, creixen dia rere dia. Entremig d’aquest en-tramat hi ha la santcugatenca

Actio Consultin Group, la qual s’ha especi-alitzat en la millora, la innovació i la redefi-nició de processos de negocis o d’operaci-ons de les corporacions. En altres parau-les, la seva feina és ajudar les empreses a fer millor els processos de logística, innovació o organització de manera que aquesta actuï d’una manera més productiva i eficient. Jo-sep Antoni Aguilar, director d'Actio Consul-tin Group, explica que en aquests moments una de les empreses amb les que estan tre-ballant és una multinacional de l’automo-

ció que té dues fàbriques a la zona de la B-30. “Des del punt del punt de vista d’ope-raris i directius i de la cadena de subminis-traments i logística, treballem perquè millo-rin la productivitat i a la vegada el serveis al seus clients, que en aquest cas són els fabri-cants d’automòbils”. A banda d’empreses, però, Actio també ha treballat per un vell conegut de les empreses de la B-30: la Cam-bra de Comerç de Terrassa. Per ells actuen com a docents en determinats cursos rela-cionats amb el seu camp de treball, però vis-ta l’experiència, la mateixa institució els va contractar per actuar en un procés de tre-ball concrets que volien fer més eficient.Actio assegura que el seu client natural és la gran empresa i la banda gran de les pimes, però això no vol dir que no vegin marges

de millora en determinades empresa de di-mensió més petita. “Dins l’àmbit de la B-30, treballem amb una empresa de Sabadell que té 20 treballadors i amb una altra de Lli-çà que en té 20”, exemplifica Aguilar. La seva filosofia és que tota empresa té marge per fer millor els seus processos i passa per la formació i l’organització dins de les matei-xes companyies.

estalviar però en ineficiències

Segur que molts pensen que la seva empre-sa ja funciona bé i que no hi ha gaire marge per fer les coses “millor”. Josep Antoni Agui-lar té un altre punt de vista. “Estem acostu-mats a reduir costos d’una manera molt tra-dicional que acostuma a ser de dues mane-res molt clares: fent gent fora i exigir més als proveïdors”. Segons Aguilar, aques-ta és una manera simplista i pobre d’enfo-car el problema ja que hi ha moltes més so-lucions abans de tocar aquests dos ele-ments bàsics per al funcionament d’una firma. “Tots estem farcits d’ineficiènci-es i és el que s’ha de reduir”. Hi ha un exem-ple que segur que moltes empreses practi-quen que és el típic correu electrònic envi-at amb còpia a tothom. Aquella notificació pot interessar a una, dues o 5 persones però tota l’empresa, mentre llegeix aquell cor-reu i arriba a la conclusió que no anava per ell, el que fa és perdre el temps (sent inefi-cient). És una ineficiència petita, no sembla greu, però s’acumula i la magnitud d’aques-tes engrunes sumades a tota la gent que hi ha a l’empresa i multiplicades per les jor-nades laborals acaben sent una muntanya d’improductivitat. “Fent aquest exercici ens adonem que potser en un lloc de treball hi ha una o dues persones que podrien estar fent altres feines de valor afegit només amb el temps que ens hem estalviat sumant peti-tes ineficiències”, manté Aguilar.

Treballar o fer feina?

Actio fan servir una expressió molt catala-na quan intenten explicar aquest concep-te al client de fora el Principat. “Una cosa és treballar i l’altra fer feina. Treballar és es-tar dins l’oficina físicament encara que no facis res: estàs treballant. L’altre és fer fei-na, entès com al fet de realment aportar al-guna cosa i deixar una empremta concre-ta”. En aquest sentit, recorda com una de les activitats que van fer amb una multinacio-nal farmacèutica va ser alliberar d’estrès un departament de màrqueting des del punt de vista de la millora dels processos i càr-rega de feina. Entraven molt d’hora i sor-tien molt tard, i la sensació és que queda-va feina per fer. Després de passar per les mans d’Actio, els treballadors d’aquest de-partament admetien treballar menys hores però sent més productius a la vegada. Tot és qüestió d’organització i de la motivació de l’equip. Aguilar assegura que no hi ha res pitjor que tenir una plantilla enfadada o des-motivada i per això manté que les empre-ses han de tenir un bon hardware, un bon software però un millor humanware. Per ajudar que això funcioni cal que l’empresa tingui incentius col·lectius.

1 /// LES EMPRESES HAN DE TENIR UN BON 'HARDwARE', UN BON 'SOFTwARE' PERò UN MILLOR 'HUMANwARE'

1 /// jOseP ANTONI AGUIlAr a la SEU D’actIo SItUaDa al cENtRE DE SaNt cUGat./// BÁRBaRa PaDIlla

18 ENTREVISTA B30 Desembre Del 2012

En Carles Florensa només se’l pot defi nir amb un adjectiu: emprenedor. Sense matisos ni fi ssures. Dels que donen su-port als que comencen una aventura empresarial i predi-

quen amb l’exemple. Fins i tot, amb un punt idealista i naïf. Aquell punt que el fa rebut-jar la imatge de l’empresari avariciós. “Tots els projectes han d’aportar un valor afegit, però també han de tenir la capacitat de can-viar l’entorn on se situen”, senyala Florensa, situant la creació de llocs de treball en un objectiu central de l’emprenedoria.

Un breu repàs a la biografi a de Florensa permet identifi car l’origen d’aquest espe-rit emprenedor. De fet, a Eurosilla trobem la principal evidència. L’empresa de Cerda-nyola no és un projecte iniciat per l’actual director general. La seva feina ha estat re-inventar l’última companyia del seu pare, ja amb 60 anys. “El seu exemple em va de-mostrar que l’emprenedoria no és qüestió d’edats, sinó d’actitud”, assegura.

No només el seu pare li ha servit d’exemple. A la seva família hi ha trobat múltiples ca-sos d’emprenedoria, tot i que potser no en els sector més habituals. “Avui en dia, els focus mediàtics se centren en les START-UPS tecnològiques, però es poden iniciar projectes en tot tipus de camps. De fet, en les xarxes de business angels en què col-laboro trobem a faltar emprenedors que pensin en l’agricultura o en el altres sectors més tradicionals”.

INNOVACIó EN EL FONS I EN LA FOR-MA. A primera vista, Eurosilla pot semblar un exemple de projecte gens vinculat amb la tecnologia, però no és del tot cert. L’em-presa centra els seus processos d’innova-ció en dues branques: el disseny dels seus productes i el màrqueting i cerca de nous canals de venda. És en aquest segon espai on Eurosilla té més possibilitats per desen-volupar projectes des de l’inici. “Fa anys que explorem l’e-commerce, buscant l’ex-periència de plataformes consolidades con Ebay, que coneixen el mercat i ens oferei-xen la possibilitat de mostrar i vendre els nostres productes”. Florensa creu que el

mobiliari s’adapta perfectament a aquest model de venda. “Comerciem amb béns amb què no cal interactuar abans de com-prar-los, com pot passar amb la roba; a més, el consumidor busca, cada cop més, les oportunitats a la xarxa”.

Si bé el comerç digital ha obert un nou camí per explorar, Florensa reconeix que la in-novació en el disseny del mobiliari és més complicat. Tot i això, busquen diferenci-ar-se en els acabats i amb disseny perso-nalitzats pels seus clients. “Treballem amb cadenes hoteleres, publicistes, etc., a qui oferim propostes originals. L’equip intern proposa un seguit d'idees que les acaba concretant un dissenyador extern”.

A JORNADA COMPLETA. Les múltiples facetes de Carles Florensa ja donen una idea de com d’atapeïda està la seva agen-da. Al marge de dirigir Eurosilla, l’empre-sari forma part d’Inveready i de la xarxa d’emprenedors Esade BAN, i dóna classes d’emprenedoria a diverses institucions acadèmiques. D’aquesta hiperactivitat en treu un vessant bon i un altre de dolent: “Em puc gestionar el meu temps com puc, però també és cert que la meva jornada no entén d’horaris”. I aquesta és una de les condicions que demana als seus treballa-dors. “Ho entenc com un compromís amb l’empresa. Els projectes arriben quan ar-riben, i s’han de poder atendre”, conclou Florensa.

Tot i aquesta disponibilitat absoluta per la feina, Florensa reserva alguns moments del dia. “Intento no perdre’m mai el sopar ni les dates més assenyalades. Em serveix per compartir les experiències viscudes durant el dia amb la família”. No només això; els caps de setmana estan marcats en la seva agenda per fer una de les seves activitats preferides. “Agafo la bicicleta i volto per l’entorn de Collserola, que és magnífi c”.

Però, malgrat la seva afi ció a la bicicle-ta, quan ha d’imaginar-se fora del món de l’empresa, escull un altre dels seus per-fi ls. “Tinc clar que seria professor, ja que m’agrada compartir, ensenyar i aprendre dels alumnes”.

En primera persona ///Carles Florensa

“Tot projecte ha de poder canviar el seu entorn ”

Carles Florensa dirigeix Eurosilla, l’empresa fundada pel seu pare de qui ha recollit l’esperit emprenedor que el defi neix PER: VICTOr sOlVAs

LES AVENTURES, MILLOR ACOMPANYAT De tantes hores al costat dels emprenedors, a en carles Florensa ja li surten els consells amb naturalitat. l’empresari no dubta en la primera premissa. “El millor és estar acompanyat per altres emprenedors que comparteixin l’entusiasme i complementin les seves competències, ja que avui es busquen equips destacats més que persones destacades”, explica Florensa. Pel que fa al fi nançment, recomana crear un bon pla d’empresa i trucar “tantes portes com siguin necessàries”. Però de totes aquestes reunions, no només en treu consells per a la resta, sinó que assegura que aprèn de cada projecte. “Els emprenedors tenen la capacitat de donar la volta a tot allò que coneixem i d’aquí en trec molts exemples d’innovació”.


La ciutat de Rubí impulsa Neodalia, un punt de trobada entre clients i

dissenyadors de productes exclusius, per agilitar la compra d’aquests articles. És una plataforma de comerç minorista que gràcies a les xarxes socials va aconseguir 3.000 usuaris en dues setmanes. Inspirat en un model nord-americà, Ne-odalia aposta pel social commerce, el co-merç a través de les xarxes socials. Per això, els seus creadors cerquen un usu-ari més actiu que en la tradicional rela-ció client proveïdor. En aquest sentit, el director executiu Francisco José Martí-nez afirma: “Volem que els clients tam-bé ens aconsellin i ens inspirin”. Amb el lema "Be cool. Be fancy", Neodalia vol li-derar el mercat espanyol d’ofertes flash de productes exclusius de disseny.

Peggy sue’s obre una nova franquícia a sant Cugat

Neix un nou portal de vendes de ‘lifestyle’

Sant Cugat ja té una franquícia de la co-neguda cadena de restaurants Peggy

Sue’s. Es tracta d’un conjunt d’establiments ambientats als Estats Units dels anys 50 i 60, líders en el concepte d’hamburgueseria de ciutat. El seu propietari, José Muñíz, apos-ta per oferir aliments de qualitat, ben dife-rents de l’estereotipat menjar escombraria nord-americà. Fins ara, la cadena d’hambur-gueseries Peggy Sue’s ha demostrat ser un model de futur. El nou local, ubicat al car-rer de Puig i Cadafalch de Sant Cugat del Va-llès, és un dels 25 establiments que la fran-quícia té en funcionament a tot Espanya des l’any 2007. El seu propietari espera po-der-ne obrir 10 més en els propers tres me-sos. A Catalunya, de moment, ja hi ha qua-tre Peggy Sues’s a l’àrea metropolitana: tres a Barcelona i un a Badalona.

PEGGY SUE'S /// SANT CUGAT NEODALIA /// RUBí

LES CARES DE LA ‘B30’

XAVIER PUJOL, PRESIDENT DEL NOU PIMEC JOVES EMPRESARIS

El nou Club de Jo-ves Empresaris de

PIMEC Vallès Occidental està presi-dit per Xavier Pujol. La nova secció de la patronal constituïda recentment aplega a més de 30 joves empresaris de la comarca.

SíLVIA TRABALóN NOVA GERENT DE SANT CUGAT EMPRESARIAL

Sant Cugat Empre-sarial ha nomenat Síl-

via Trabalón com a nova gerent agafant el relleu de Gabriel Moreras, qui deixa el seu càrrec per jubilació després de diri-gir l’associació des de la seva fundació.

MANUEL BUSTOS, IMPUTAT PER UN PRESUMPTE CAS DE CORRUPCIó

L’alcalde soci-alista de Sabadell

ha estat relacionat per un delicte de tràfic d’influències que afecta a l’ajuntament del municipi. Junt amb el cap del consistori, també s’ha im-putat altres càrrecs polítics i empre-saris de la localitat.

ALBERT COLOMER, VICEPRESIDENT ECONÒMIC I TRESORER D’EBAN

L’Associació Eu-ropea de Xarxes de

Business Angels (EBAN) ha escollit a Albert Colomer com a vicepresident econòmic i tresorer dins del Comitè Executiu d’aquesta organització eu-ropea pels propers 3 anys.

ALEX BARNETT, NOU DIRECTOR GENERAL DE DE’LONGHI IBERIA

La multinacional italiana De’Longhi,

que inclou marques com De’Longhi, Kenwood o Braun, ha incorporat a Alex Barnett com a nou director general del grup a Espanya i Portugal.

PERE NAVARRO DEIXA L’ALCALDIA DE TERRASSA DESPRéS DE 10 ANYS

A partir de l’1 de desembre no serà Navarro el bat-l le de Terrassa, s inó que Alfre-do Vega López el substituirà pro-visionalment. El 10 de desembre se celebrarà un ple extraordinari per nomenar nou alcalde.

4 DE DESEMBRE PremIs A l’exCel·lèNCIA eN lA TrANsFerèNCIA Del CONeIxemeNT A lA jOrNADA "OPeN sCIeNCe"

L’acte vol ajudar a millorar la relació empresa-universitat. Els 6 projectes finalistes han estat escollits perquè ofereixen solucions noves, amb un criteri de qualitat i competitivitat i es preveu que puguin tenir un alt impacte econòmic i social.

ORGANITZA: Parc de Recerca de la UAB LLOC: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. C/de Blasco de Garay, 29-49, 08224, TerrassaHORA: de 9 h a 14 h MÉS INFO.: www.cambraterrassa.es

PANELL INFO

10 DE DESEMBREPreseNTACIó De l’esTUDI De FOmeNT D’eNTOrNs PrOFessIONAls emPreNeDOrs

L’objectiu d’aquesta trobada és difondre el model de creació d’empreses i d’innovació del sector sanitari català. Amb la presentació de l’estudi es vol donar a conèixer a les organitzacions, tant de l’àmbit de les ciències de la salut com d’altres sectors, un model d’èxit que els pugui inspirar per potenciar l’actitud emprenedora i innovadora en els professionals del seu entorn. Aquesta iniciativa neix de la col·laboració de la patronal Cecot, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i Biocat, amb el suport de la Direcció General d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Hi intervindran el Dr. jaume Aubia, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, i el Sr. Antoni Abad, president de la Cecot, entre d’altres ponents.

ORGANITZA: CecotLLOC: Col·legi de Metges de Barcelona - Av. de la Bonanova, 47 08017, BarcelonaHORA: 19 h MÉS INFO.:www.cecot.org

17 DE DESEMBRETANCAmeNT FIsCAl De l’ANy 2012: mesUres D’INTerès Per A l’emPresA

Planificar bé la tributació de les companyies és essencial quan acaba l’exercici fiscal. Durant aquesta jornada es parlarà de les diferents mesures en el règim especial de l’impost de societats que permeten ajornar la tributació d’aquest impost o de les novetats fiscals en la lluita contra el frau fiscal que s’han aprovat darrerament.

ORGANITZA: Parc Tecnològic del Vallès LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies. HORA: de 10 a 18.25 h MÉS INFO.: www.ptv.cat

20 DE DESEMBREPrOGrAmA D’INICIACIó A l’exPOrTACIó "GOexPOrT!"

Aquest programa ofereix a les empreses totes les eines necessàries perquè facin un salt estratègic i s’iniciïn en l’exportació. La jornada s’adreça a aquelles empreses industrials o de serveis que no exporten o que tenen un volum d’exportació de, com a màxim, el 20% de la facturació. Diferents experts participen en aquest programa, l’únic subvencionat per l’Administració, de suport a la internacionalització de les empreses catalanes.

ORGANITZA: ACC1Ó i Cambra de Comerç de Sabadell LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell, Av. de Francesc Macià, 3508206, Sabadell MÉS INFO.: www.cambrasabadell.org

20 ROTONDA B30 Desembre Del 2012

Com a joves empresaris, els nostres projectes i il·lusions ja són una realitat; tot i les aigües turbulentes, els nos-tres vaixells ja suren i fem el possible perquè no s’enfons-

in. Des de Pimec Joves empresaris volem ser un far perquè els vaixells dels joves empre-saris no naveguin en cercles i arribin a bon port. Hem d’estar units en defensa dels nos-tres interessos, i ho hem de fer donant res-postes a les inquietuds i problemàtiques. Tot i que l’atur juvenil és de més del 50%, no po-dem permetre’ns el luxe de ser una generació perduda. Molts joves estem aportant valor a la societat i amb les nostres empreses estem creant ocupació. Des de Pimec Joves Empre-

saris volem donar veu a tots aquests casos d’èxit perquè la societat sigui conscient que les nostres empreses són una realitat, i són present i futur del nostre país. Hem de procu-rar que les joves empreses sobradament vi-ables i amb talent es puguin consolidar. Com a joves empresaris ens hem encarregat de formar-nos i de crear un bon producte. No podem permetre que factors externs com la morositat, la seguretat jurídica o el fi nança-ment, lligats a ser una empresa de nova cre-ació, provoquin el tancament de les nostres empreses. És inadmissible que les empreses de qualifi cació de risc et donin zero euros de crèdit davant dels teus proveïdors; que no pu-guis accedir a certes línies de fi nançament o que et neguin un renting d’una fotocopiadora

de 80 euros mensuals... i tot, pel sol fet de ser una empresa de nova creació.

És per aquests motius que insistim en la necessitat de l’associacionisme empresa-rial, ja que és fonamental per donar veu a les pimes del nostre país. Com agent soci-al més representatiu, Pimec té la capacitat de fer d’interlocutor amb l’Administració i els partits polítics. Com que els joves tenim sovint una realitat diferent a la de l’empre-sa ja consolidada, la patronal ens ha donat veu pròpia a través de Pimec Joves Empre-saris, i tenim representació a les catorze territorials de Pimec. Si ets jove empresa-ri, posa’t en contacte amb nosaltres i t’aju-darem. Junts ens en sortirem!

jUNTS, ELS jOVES EMPRESARIS ENS EN SORTIREM

MIQUEL CAMPS PRESIDENT DE PIMEC jOVES EMPRESARIS

EL DIRECTOR DEL PARC DE RECERCA UAB ASSEGURA QUE L’ACTUAL SITUACIÓ ECONòMICA REQUEREIX MESURES QUE INCENTIVIN L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT

UNIVERSITAT I EMPRESALA TRANSFERèNCIA DE CONEIXEMENT COM A MOTOR DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL

L’àrea de la B-30 és co-neguda com el pol em-presarial més desta-cat de Catalunya, amb una concentració ele-vada d’empreses de les

quals un número signifi catiu estan molt lligades a la innovació. La presència de la Universitat Autònoma de Barcelona i d’altres infraestructures científi ques sin-gulars, com el Sincrotró Alba o els 30 cen-tres de recerca ubicats al Parc de Recer-ca UAB, ofereixen a la B-30 una capacitat enorme per generar coneixement. Con-cretament, la Universitat Autònoma de Barcelona està reconeguda com la millor universitat espanyola i una de les més destacades a escala internacional segons la darrera publicació del QS World Uni-versity Ranking 2011-2012. Amb un mar-cat caràcter multidisciplinar, la Universi-tat Autònoma de Barcelona aplega prop de 4.000 investigadors d’àmbits científi cs com la biomedicina, la nanotecnologia, el medi ambient, la tecnologia d’aliments o les ciències socials, entre d’altres. A pe-sar de les difi cultats econòmiques actuals -que obliguen a una reducció considera-ble del fi nançament-, la universitat ha de-mostrat una productivitat molt elevada. Tant en nombre de publicacions científi -ques com en tesis doctorals llegides, les dades avalen la capacitat de les universi-tats catalanes per situar-se al davant de la investigació.

No obstant, la transferència de coneixe-ment de la universitat a l’empresa és a dia d’avui encara molt defi cient. Arran de la meva experiència com a investigador però també com a empresari, he pogut comprovar que la universitat no ha po-sat sufi cient atenció en aspectes d’inno-

vació i les empreses encara mantenen una subtil desconfi ança envers la universitat. Aquesta desconfi ança pot tenir el seu ori-gen en la incapacitat de la universitat per adaptar-se a les necessitats temporals o pressupostàries de les empreses. Tanma-teix, l’empresa tampoc ha destinat grans esforços en recerca i desenvolupament en comparació amb altres països europeus i sovint els fons de les administracions des-tinats a la investigació han estat interpre-tats per l’empresa únicament com un mit-jà per obtenir ingressos i no tant per de-senvolupar recerca i innovació de qualitat.

La delicada situació econòmica que vivim ara requereix mesures ràpides i efectives que incentivin la confi guració d’una ve-ritable economia del coneixement. I una d’aquestes mesures és ampliar la rela-ció entre la universitat i l’empresa. A tra-vés d’instruments com el Parc de Recer-ca UAB, les empreses han de poder inte-

grar-se en la universitat i participar en projectes de recerca i desenvolupa-ment en col·laboració amb els inves-tigadors. D’aquesta manera, serem ca-paços de participar amb garanties en projectes europeus, de generar noves empreses i empresaris amb un elevat nivell de coneixement i produir nous llocs de treball altament qualificats per evitar l’actual marxa de talent de la societat més jove. En defi nitiva, totes aquestes mesures ens permetran ser més competitius a escala internacio-nal i afrontar millor la situació de cri-si econòmica.

Des de la universitat apostem per la promoció d’activitats que enriqueixin la transferència de coneixement i con-videm les empreses i resta d’entitats de l’entorn a participar amb nosaltres a millorar i ampliar la relació entre in-vestigadors i empreses.

BUENAVENTURAGUAMISDIRECTOR DEL PARC DE RECERCA UAB

BUENAVENTURA

PARC DE RECERCA

21ROTONDAB30 Desembre Del 2012

Sens dubte, una de les xacres de la crisi és l’atur juvenil que voreja el 50%. Un dra-ma que s’estén a centenars de milers de famílies que veuen com els seus desmo-

ralitzats joves són marginats socials que perden el temps sense cap més horitzó que seguir esperant que un dia tinguin la sort que un empresari hagi llegit el seu currí-culum i els cridi per entrar en competició amb altres joves per un lloc de feina, encara que sigui mal pagat. El pitjor és que, segons una informació recent, aquest desert soci-al afecta també els recents llicenciats, fi ns al punt que una majoria de joves ben prepa-rats topen amb una realitat que els angoi-

xa: la manca d’experiència. Un peix que es mossega la cua, perquè si no hi ha feina, no hi ha experiència, i si no hi ha experiència, no hi ha feina. Mentre, els governs, ataba-lats per la manca d’ingressos, retallen i re-tallen, fent més difícil l’horitzó del jovent.

Què es pot fer en aquestes circumstàncies? Seguir-se preparant? Estudiar idiomes? Anar a l’estranger? Muntar la seva pròpia empresa en un mercat deprimit? O deixar-se anar i se-guir perdent el temps? O, pitjor, entrar en una marginació social de la qual els serà molt difí-cil sortir-ne? És evident que no hi ha receptes màgiques que resolguin aquesta crua realitat i que cada cas és cada cas. N’hi ha que proven de sortir del forat invertint en capital laboral

(del fi nancer privat no n’hi ha, tampoc el que procedeix del sector públic), creant el seu propi lloc de treball per anar a oferir serveis a les empreses i a les administraci-ons. Cal preparació, clar, i cal també audà-cia i paciència. No resoldran la seva angoi-xa en un mes ni en un any, probablement. Però, amb aquestes iniciatives, estan po-sant una llavor de futur. Però quan s’agafa aquest camí i s’és tossut, hi ha oportuni-tats per rendibilitzar aquell capital laboral. Hi ha emprenedors joves que se n'estan sortint i els diaris en comencen a parlar, sortosament, per exemplifi car que mal-grat els obstacles, no tot és tan negre. El que falta és que els poders públics s’hi impliquin.

ME’N VAIGO EM QUEDO?

CARMEN LARRABURUDIRECTORA EDITORIAL DE LA REVISTA 'B30'

CARLES FLORENSA DIRECTOR D’EUROSILLA

D. Un dels punts febles del Vallès és la congestió de les vies de comunicació que existeixen a la comarca. A. Estem envoltats de territoris on s’estan creant clústers d’empreses importants i que estan posant al mapa aquestes zones. El Vallès corre el risc de quedar-se fora de joc en aquesta creació de clústers. F. La quantitat de petites i mitjanes empreses amb personal qualifi cat i tecnologia sufi cient. És un espai empresarial dens, qualifi cat i polivalent. O. L’oportunitat més evident ve per la internacionalització. Estem a les portes d’Europa i, per tant, de la resta del món. Les empreses han d’entendre que tenen tot el món per vendre.

JOAN REIXACHSOCI FUNDADOR DE NOOEM

D. Hi ha poca tradició en productes de marca en entorns de disseny respecte a Barcelona o Milà. També una baixa experiència d’entitats i de serveis fi nancers per a START-UPS de tecnologia i gadgets. A. La situació de crisi i el desconeixement del nostre mercat. Manquen polítiques adequades per a les START-UPS del Vallès. F. Tenim un teixit empresarial bo i molta capacitat humana per tirar endavant projectes de disseny i d’innovació. D’altra banda, gaudim d’una tradició en la distribució TIC. O. L’increment de dispositius mòbils obre un nou camp per créixer. Tot i la crisi, la gent continua tenint ganes de fer coses i afl ora l’instint català de superació. Una altra oportunitat és disposar de centres amb tant nivell com l’ESDi i la seva gent.

XAVI FERNÁNDEZ DIRECTOR GENERAL D’ECOGESTIÓN

D. La zona euro és, actualment, una xacra que difi culta la inversió. He trobat inversors de tot el món que m’han demanat fer el projecte al nord dels Pirineus. No ho vull fer així perquè crec que Espanya i Catalunya tenen un problema en el tractament de residus, i, solucionant-lo, podem trobar noves oportunitats energètiques. A. Les

DAFODEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS...

grans companyies energètiques són una amenaça silenciosa, però poden trepitjar les nostres patents en qualsevol moment. F. La generació d’energia a través del mar o del rebuig industrial és rentable per si mateixa, així que, encara que no siguem mai 100% autosufi cients a nivell energètic, sí que podem suplir una part de la inversió. O. Generar estalvis i crear llocs de treball. També és una oportunitat la situació econòmica. En moments de difi cultat cal trobar la manera de generar nous recursos, i això és el que oferim.

@XAVIERSOLSONA XAVIER SOLSONA#Esco30N @EscoPartners i @FBascompte ens expliquen els contractes Esco per l'estalvi energetic. @cerclececot @PatronalCecot #terrassa

@TOTSANTCUGAT TOT SANT CUGATS'inauguren 300 metres de carril bici per unir més fàcilment #SantCugat Cerdanyola i la UAB de manera sostenible pic.twitter.com/GNhOXqNC

@ESPACIOSPYME ESPACIOSPyMEDUn buen emprendimiento se basa en el trazado de metas realistas a lograr, en el corto y largo plazo.

@DIARIDELVALLES EL DIARI DEL VALLèS#SantCugat encendrà els llums de #Nadal el 5 de desembre. Tot l’enllu-menat funciona amb bombetes LED. N’hi ha 175.000, com l’any passat

@ICTERRASSA INTERACT TERRASSALa Marató ha aconseguit més de 380 donants de sang http://dlvr.it/2T5Qjz

@CERDANYOLA CERDANyOLADemà se celebra el Dia Mundial de la SIDA. Aquí us deixem el manifest unitari "junts acabarem amb la SIDA" #Cerdanyola pic.twitter.com/EvAP9wzw

@TORREPALAU LA TORRELa @CambraTerrassa obre les portes de negocis al mercat marroquí http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/21272/cambra/obre/portes/negocis/al/mercat/marroqui … #Terrassa

@PRATSLLOPART jOSEP PRATS LLOPART Cambra Terrassa: Zàmbia, Sud-àfrica i Angola objectiu de 13 empreses que marxen demà amb la Natàlia amb l'agenda plena de contactes. Sort!

NOUS TwEETS

SEGUEIX-NOS A @REVISTAB30

TwITTER 'B30'

22 ROTONDA B30 Desembre Del 2012

Avui, més que mai, els professionals de la venda neces-siten afegir un va-lor diferencial a les seves visites co-mercials i el conei-xement del neuro-

màrqueting pot ser un factor decisiu en al-guns processos de venda.

Per fer una venda, un venedor/a s’enfronta a un dels aspectes més impredictibles que existeixen: la ment humana. Actualment, ens podem apropar al funcionament de la ment del comprador a partir de tècniques biomèdiques que es fan servir per conèi-xer millor el cervell. Això és el que es coneix com a neuromàrqueting. Aquesta nova dis-ciplina obre moltes possibilitats en el camp de les vendes. Per exemple, un estudi de mercat d’una coneguda companyia de fast food va fer una enquesta entre els seus cli-ents per conèixer si estarien interessats a adquirir també productes sans com ama-nides i altre menjar saludable. La majoria van dir que sí, però quan aquests aliments sans van arribar als punts de venda, van tenir una escassa repercussió. L’explica-

ció a aquesta diferència es pot trobar en el fet que en els estudis de mercat la gent diu una cosa en fred però aquesta no és l’acti-tud que mantenen quan han de fer l’acte de compra. Per aquest motiu és tan impor-tant conèixer el funcionament de la ment a l’hora de fer una compra. Podríem aplicar l’exemple, perfectament, al que ha succeït a l’última campanya electoral a Catalunya i els resultats dels diferents sondejos i en-questes fets abans de les eleccions del dia 25. És clar que tant en un cas com en l'altre, infl ueixen altres variables externes. Però continua sent important conèixer el per-què les persones diuen una cosa i acaben fent una altra en els processos que impli-quen prendre una decisió.

Segons un estudi recent de la Universitat de Minnesota, oferir a un client un 50% més de producte incrementa un 71% més les ven-des que oferir-li un descompte del 35%. Tot i que el descompte del 35% en el producte és lleugerament millor que oferir al client un 50% més de producte, el consumidor no domina les matemàtiques i per això per-cep la segona oferta com més atractiva que la primera. A l'hora d’examinar una ofer-ta, el consumidor es fi xa només en les xi-

fres i no en allò en què s’aplica realment el percentatge. Per aquest motiu, si se-guim al peu de la lletra els mecanismes pels quals sembla operar el cervell del consumidor, s’han de formular ofertes amb el màxim de percentatge possible.

A partir del coneixement del client, els venedors hem d’aplicar tècniques de venda des de la psicologia com ara la intel·ligència emocional, l’assertivitat i la persuasió. Aquest coneixement del cli-ent el podem obtenir per diverses vies, i de fet, les pimes tenen molts avantatges a l'hora de tenir contacte amb els seus clients. El neuromàrqueting és una dis-ciplina relativament recent i tot just està desclòs a Espanya, fet que vol dir que el seu cost econòmic és, ara per ara, elevat. No obstant això, a Estats Units i Alema-nya fa més de 15 anys que treballen amb tècniques de neuromàrqueting. Perso-nalment, estic en un procés d’investiga-ció amb un casc Enobio de Starlabs per a una important empresa de consum que vol treure un nou producte al mercat i està aplicant tècniques de neuromàrque-ting per dissenyar el packaging que hau-rà de tenir aquest nou producte.

El neuromàrqueting pot ser un factor decisiu en alguns processos de venda i és un bon aliat per als equips comercials

MóNICA MENDOZAASSESSORA EN VENDES DE LA PATRONAL CECOT

NEUROMàRQUETING PER VENDRE MÉS

Què podria aportar un curs de formació amb tècniques de la psicologia al meu equip de vendes que té una mitjana de dotze anys al sector?

En un entorn econòmic tan hostil com l’ac-tual, els bons professionals de la venda es-devenen més importants que en època de bonança, i és on es demostra la seva capa-citat de desenvolupar de manera coordina-da l’experiència, el coneixement i la capaci-tat d’adaptació a les noves situacions. Des de la Cecot recomanem als equips comer-cials que, davant les difi cultats actuals per vendre, es formin en tècniques de venda des de la psicologia. Normalment aquests pro-grames incorporen aspectes com ara la defi -nició dels trets bàsics del funcionament del cervell; què infl ueix en la primera impressió; quina és la personalitat més apropiada per ser un bon venedor; diferents tipologies de compradors i com vendre a cadascun d’ells; per quin motiu real ens compren els clients o com defensar el preu quan no ets el més barat; tècniques de vendes des de la psico-

logia o bases del neuromàrqueting. Encara que ens sembli que la millor escola és l’expe-riència, formar-se en noves tècniques o te-nir coneixement d’altres àmbits que poden ajudar a entendre el consumidor, val la pena invertir en aprenentatge continu. Acaba re-vertint a l’empresa i al propi comercial.

Sent una pime, puc accedir econòmicament a empreses que donin el servei de neuromàrqueting? Quin nivell de fi abilitat tenen aquestes tècniques?

El nombre d'empreses que es dediquen a la investigació aplicada del neuromàrqueting és encara petit a escala mundial. De fet, es tracta d'una disciplina molt recent, per això a dia d’avui té un cost molt elevat, fonamen-talment pel tipus de tecnologies que neces-sita tenir i pels perfi ls professionals que re-quereix. També és cert que encara no hi ha estàndards i això fa que no hi hagi acord en-tre la comunitat d'investigadors i aixequi certa recança entre alguns anunciants. Per

tant, tal com he comentat en l’article, no és una disciplina a l’abast de les pimes en aquests moments. Però crec que és im-portant que ho coneguem i que ho seguim de prop perquè, com sabeu, la tecnolo-gia avança amb molta rapidesa i qui sap si en poc temps existiran models d’aplicació amb menys cost per als clients.

Quines tècniques s'apliquen en neuromàrqueting?

S’utilitzen tècniques com l'encefalogra-fi a, la ressonància magnètica funcional, la magnetoencefalografi a o la tomogra-fi a d’emissió i de positrons. Totes prete-nen aconseguir mesurar les respostes fi -siològiques de les persones que formen els stakeholders de la nostra empresa i fer una correlació entre el que diuen i el re-sultat de la lectura dels impulsos fi siolò-gics. També hi ha altres tècniques com el seguiment ocular, la resposta galvànica de la pell o el ritme cardíac que no són exac-tament neurocientífi ques però que també mesuren les respostes fi siològiques.

ASSESSORAMENT EMPRESARIALmóNICA meNDOZAAssessora en vendesde la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:

[email protected]

PATRONAL CECOT ///MÀRqUEtING

Nòmina multiEstrella

Ja hem repartit milers de pagues de 1.000 euros

A ”la Caixa” et volem fer el dia a dia una mica més fàcil. Per això, fins al 31 de desembre, cada mes continuarem repartint1 1.000 pagues de 1.000 euros entre els clients que tinguin la nòmina domiciliada a ”la Caixa” i els qui formin part del programa Nòmina multiEstrella. Porta’ns la nòmina. Perquè ara, més que mai, volem estar al teu costat.

1. Promoció vàlida per a noves domiciliacions de nòmina i per als clients que formin part del programa Nòmina multiEstrella del 27-8-12 al 31-12-12. S’entén per nòmina únicament els ingressos rebuts mitjançant una transferència nòmina o un xec nòmina ingressat al compte. Bases del sorteig dipositades davant de notari. NRI: 453-2012/9681. www.laCaixa.es

Patrocinador de l’Equip Olímpic Espanyol

RADAR B30 Desembre Del 201224

PUNT DE TROBADA

SANT CUGAT

El passat 13 de novembre es va inaugurar l'espai Nework –impulsat per Esade-creàpolis i Workplace Innovation Group– a Sant cugat del Vallès, on va assistir-hi l’alcaldessa Mercè conesa. aquest espai està situat a Esade-creàpolis perquè les empreses comparteixin tecnologia i

projectes innovadors. l’acte va comptar amb la presència de Santiago Benedé, director general d’Esade a Sant cugat (a la fotogra-fia); Xavier llobera, director general de Microsoft Productivity center, i toni Buira, responsable de la divisió corporativa de Sony. /// cEDIDa

Nework, un espai per a projectes innovadors

Els diputats catalans al congrés Àngels Esteller (PP), Joan Rangel (PSc) i Imma-culada Riera (ciU) i van participar el pas-sat dia 5 de novembre en una taula de tre-ball a porta tancada sobre la indústria como a motor de progrés. Sota el títol "Propostes i debat. Indústria, motor de progrés i ocupació", els tres diputats van

debatre amb una vintena d'empresaris i directius sobre la situació del sector in-dustrial. la sessió de treball va anar a càr-rec de l'Institut Sallarès i Pla (ISP), l'asso-ciació de joves empresaris i directius in-dustrials més antiga del país que es troba al Gremi de Fabricants de Sabadell./// BÀRBaRa PaDIlla

Innovació /// Barberà Innova

IV Fòrum Barberà Innova:els robots prenen el control

el gran protagonista del IV Fòrum Barberà Inno-va, que es va celebrar el passat dia 22 al Centre de Negocis Nodus de Barbe-rà del Vallès, va ser, sen-

se cap dubte, l'humanoide REEM. L'as-sistent personal de la família reial d'Abu Dhabi, va parlar per primer cop en cata-là, davant l'entusiasme dels participants que van assistir a les conferències sobre innovació.

Des de les vuit del matí es van anar suc-ceint diferents tallers i xerrades. Les em-preses a la recerca de finançament es van reunir a primera hora amb potenci-als inversors, agències de capital de risc i diferents entitats que oferien solucions. En el programa també va destacar la xer-rada sobre noves tecnologies per comba-tre la crisi econòmica. En aquesta es va parlar d'eines com l'iCloud, portals de negocis B2B i aplicacions per a mòbils.

"Google: maximitza el teu negoci" va ser una altra de les propostes de la jorna-

da, destinada a conèixer les claus de l'ei-na AdWords i el portal Google. Els par-ticipants a la xerrada, dirigida per Ser-gio Falcón, de Google España, van rebre un cupó per gastar en publicitat de Go-ogle. Esther Alegre, en nom de la Cam-bra de Comerç de Sabadell, va parlar de màrqueting en línia, una estratègia clau per aconseguir l'èxit d'una empresa. Ja a la tarda, es van lliurar els premis de l'empresa Kompass a la innovació em-presarial.

L'alcaldessa del municipi, Ana del Frago, va subratllar la importància de la cita. "Barberà és un lloc estratègic del Vallès pel que fa a la indústria, que té un pes molt important al territori", va dir l'al-caldessa.

Després de la inauguració, va tenir lloc una demostració de robòtica aplicada als processos industrials, a càrrec de Joan Oliver, d'Enginyer Pal-Robotics, en la qual es va poder veure com els robots po-den millorar de manera espectacular les cadenes de producció. El Fòrum Barberà

1 ///

LA INDúSTRIA COM A MOTOR DE PROGRéS

B30 Desembre Del 2012 RADAR 25

PUNT DE TROBADA

PIMEC

El president de Pimec, Josep González, va visitar les instal-lacions del Grup carinsa, situat a Sant quirze del Vallès i especialit-zat en la fabricació d'aromes per al sector alimentari i de fragàncies per a productes de neteja, deter-gents i cosmètica. Durant la visita,

González va estar acompanyat pel president de Pimec Vallès occiden-tal, Francesc Elías; el president de Pimec Joves Empresaris en el Vallès occidental, Xavier Pujol, i pel delegat territorial d'aquesta mateixa organització empresarial, Miquel Martínez. /// cEDIDa

el president de Pimec visita Carinsa

Pimec Vallès occidental va consti-tuir recentment el club de Joves Em-presaris de la comarca, presidit per Xavier Pujol, davant la presència de Francesc Elías, president de Pimec Va-llès occidental; Miquel camps, presi-dent de Pimec Joves Empresaris, i una trentena de joves empresaris de la co-

marca. El nou president de Pimec Jo-ves Empresaris al Vallès occidental, Miquel camps, participa de manera ac-tiva a la comissió executiva de la dele-gació vallesana des de fa un parell d’anys i des de llavors també ha estat molt vinculat a Pimec Joves Empresa-ris. /// cEDIDa

Innovació /// Barberà Innova

IV Fòrum Barberà Innova:els robots prenen el control

Innova és, a mode d'introducció, un cer-tamen bianual que promou la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès i que s’estructura en tres grans eixos: congrés, exposició i networking per reforçar la innovació empresarial. Cada vegada més, la comar-ca del Vallès Occidental acull iniciatives d'aquest tipus que promouen la interac-ció entre empreses i que ajuden el tei-xit empresarial a ser més competitiu. Al Fòrum van estar presents empresaris i ciutadans apassionats pel món de les no-ves tecnologies i l'empresa. Al recinte es van muntar estands d'empreses que van mostrar els seus productes més in-novadors.

La jornada va finalitzar amb una ses-sió de networking empresarial que es va fer seguint la metodologia de getting contacts. Aquesta sessió va estar dina-mitzada per Juanjo Villalobos, de Sum-ma System. La clausura va anar a càrrec del tinent d'alcalde i regidor de Promo-ció Econòmica de l'Ajuntament de Barbe-rà, Xavier Garcés.

1 /// CeNTre De NeGOCIs NODUs De bArberÀ, oN Va tENIR lloc El IV FÒRUM INNoVa /// BÀRBaRa PaDIlla

2 /// ANA Del FrAGO, AlCAlDessA De bArberÀ DelVAllèsal coStat D'UN DElS RoBotS qUE ES VaN PRESENtaR al FÒRUM INNoVa /// BÀRBaRa PaDIlla

2 ///

JOVES EMPRESARIS DE PIMEC

RADAR B30 Desembre Del 201226

CIESC /// NOVES VIES DE FINANçAMENT

Què fer quan el teu banc et respon amb una negativa

el Consell Intersectorial d'Empresaris (CIESC) i EU-TIME van organitzar el pas-sat dia 20 de novembre un esmorzar al Gremi de Fa-bricants de Sabadell amb

l'objectiu d'informar sobre les noves vies de finançament empresarial. La xerrada portava per títol "Què fer quan el banc et diu no". Una de les vies de què es va par-lar va ser la del crowdfunding. Van assis-tir a l'esmorzar l'advocat Josep Nebot, el llicenciat en Comerç Internacional Ra-mon Saltor i el llicenciat en Economia Íñi-go Muñoz.

En un moment d’incertesa econòmica com l'actual, el finançament empresarial s’ha convertit en un dels elements més difícils de gestionar per part de les empreses, ja que aquestes, en molts casos, no troben la complicitat necessària en els bancs i han de buscar noves vies per tirar endavant els seus projectes.

En aquest esmorzar, el CIESC va presentar al seu teixit empresarial el crowdfunding

en totes les seves variables. Ho van expli-car Íñigo Muñoz, cofundador de Mynbest; Josep Nebot, soci fundador d'Arboribus, i Ramon Saltor, gerent de The Crowd An-gel. Tots tres van parlar del finançament col·lectiu com a solució als sistemes tra-dicionals, dels préstecs directes de per-sones a petites i mitjanes empreses, i dels sistemes d'inversió i finançament per a START-UPS amb alt potencial de creixe-ment. Els ponents van plantejar la possi-bilitat que les empreses trobin finança-ment a la seva mida a l'hora de crear una pàgina web, necessitar liquiditat per pro-duir una comanda, iniciar un nou projec-te o consolidar-se.

Un dels avantatges per als inversors i per a les empreses, autònoms, emprenedors i persones que busquen finançament és, se-gons es va comentar a l'esmorzar de CIESC, el sistema de tramitació. Com que tot és en línia, la pèrdua de temps és mínima i el se-guiment de les operacions és en temps real.

També van estar presents a l'esmorzar Ge-rard Correig i Joan Albalate, socis del bu-

fet Cuatrecases, que van parlar del MAB: el mercat alternatiu borsari.

Una alternativa al finançament bancari és anar als mercats financers i demanar recur-sos als inversors via ampliació de capital o emissió de deute, però aquesta possibilitat s’ha ampliat a empreses en expansió amb la creació d’un mercat ajustat a les seves ne-cessitats i característiques: el MAB. Correig va parlar del seu funcionament i de la tipo-logia de les empreses que hi poden tenir ac-cés. Albalate va explicar els avantatges fis-cals que té per als inversos utilitzar aquest mercat alternatiu. Al final de les ponències va tenir lloc un debat entre els assistents.

Amb aquest cicle d'esmorzars, CIESC i EU-TIME, volen donar a conèixer noves alter-natives per a la consolidació de les empre-ses i obrir noves portes en un moment en què moltes empreses se les troben tanca-des. Després d'aquest esmorzar, va tenir lloc un altre xerrada sota el títol “La deduc-ció per a inversions mediambientals: un instrument idoni per finançar sense cost les inversions empresarials”.

GremI De FAbrICANTs De sAbADellDURaNt l'ESMoRzaR oRGaNItzat PEl cIESc /// BÀRBaRa PaDIlla

El finançament col·lectiu, conegut com el 'crowdfunding', és una bona alternativa als sistemes tradicionals

B30 Desembre Del 2012 RADAR 27

UPC

Setze importants empreses van participar al campus de la UPc de terrassa en un seminari de formació sobre tecnologies que incrementen la producció. El grup de control i Gestió Integrada de la Producció (cGIP) de la UPc, General Elèctric Inteligent Platform i la Regidoria d’Universitats i Societat del coneixe-ment de l’ajuntament de terrassa

van ser els responsables de la iniciativa, dedicada als sistemes MES (Manufacturing Execution System). Els sistemes MES estan formats per una sèrie de programes informàtics cooperatius i s’utilitzen per millorar el rendiment dels entorns produc-tius. El cGIP de la UPc és un grup de referència internacional en aquest àmbit tecnològic. /// cEDIDa

seminari sobre tecnologies que incrementen la producció a la UPC

iSoco va reunir a experts en innovació oberta i open data per identificar noves oportunitats de negoci. la companyia de tecnologia semàntica i intel·ligència artificial iSoco va oferir el "II Beyond Internet. Fórum d'Innovació a la Xarxa" el passat 8 de novembre a Esade-creà-

polis. En un context en què es fa imprescindible per a les empreses generar noves oportunitats de negoci, la jornada va analitzar de quina manera les organitzacions poden aprofitar l'entorn digital per transfor-mar la informació disponible a Internet en coneixement útil. /// cEDIDa

FÒRUM D'INNOVACIó A ESADE-CREàPOLIS

ASSOCIACIó DE PREMSA GRATUÏTA

El passat dia 8 de novembre, el cosmocaixa va acollir les 4es Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, que van comptar amb diferents conferències d'experts europeus sobre el futur dels mitjans locals. En l'acte d'obertura, Josep Martí, secretari de comunicació de la Generalitat, va dir que l'objectiu del periodisme actual és "explicar les coses

que passen amb honestedat i proveir claus d'interpretació a la ciutadania perquè pugui bastir opinions des de la llibertat de criteri". Per la seva banda, el president de l'associació catalana de Premsa Gratuïta (acPG), alfons Udina, va afirmar que treballen per "consoli-dar un sistema empresarial mediàtic solvent, plural, democràtic i fortament arrelat a la nostra societat". /// cEDIDa

èxit de les 4es jornades de la Premsa Gratuïta i Digital a Cosmocaixa

l’alcaldessa de Rubí, carme García, va participar en el seminari “(Re)torna la indústria. Estan preparades les ciutats?”, que va organitzar la Direcció d’Estudis i Prospectiva de la Diputació de Barcelona en el marc dels cursos de tardor del consorci Universitat

Menéndez Pelayo de Barcelona. El seminari pretenia revisar el paper de la indústria com a sector econòmic en transformació permanent, adoptant una perspectiva crítica per entendre millor els impactes d’una activitat clau per promoure el desenvolupa-ment local. /// cEDIDa

SEMINARI A RUBí SOBRE LA INDúSTRIA

28 GAS A FONS B30 AbrIl Del 2012

Els idiomes com a valor competitiu a les empreses

AFIRMAR QUE L’ANGLèS ÉS IMPRESCINDIBLE EN LA SOCIETAT GLOBAL NO ÉS RES NOU. CONèIXER-LO ÉS UN FACTOR DE COMPETITIVITAT PER A EXECUTIUS I EMPRESES. PERò DOMINAR LA LLENGUA DE L'IMPERI jA NO ÉS SUFICIENT PER A UN MERCAT EN EXPANSIÓ. AVUI LA SEGONA O TERCERA LLENGUA ES FAN IMPRESCINDIBLES.

EL PLURILINGüISME, UN REQUISIT PER ENTRAR AL MERCAT LABORAL

tEXt: mÍrIAm bAllesTerOs /// FotoS: bÀrbArA PADIllA

SENSE L'ANGLÈS, QUEDES FORA. Executius d'una escola de negocis de Sant Cugat durant una sessió de networking /// BaRBaRa PaDIlla

29GAS A FONSB30 Desembre Del 2012

“estudio anglès perquè sé del cert que és una garantia pel dia de demà. Mai no se sap si l’em-

presa decidirà traslladar-te a un altre país o, pitjor encara, si optaran per acomia-dar-te i hauràs de buscar feina començant des de zero”. Així explica Pere Gros, eco-nomista de Henkel Ibérica S. A. a Barcelo-na, els motius pels quals fa tres anys que estudia anglès a l’Executive Language Cen-ter d’Esade.

I és que parlar i escriure la llengua anglosa-xona es dóna sovint per suposat dins l’àm-bit empresarial. Tant és així, que actual-ment conèixer l’anglès ja no és un valor afe-git malgrat que continua sent l’idioma més demandat. Els departaments de recursos humans consideren positivament el domini d’un tercer idioma. El francès, per exemple, apareix cada vegada en més ofertes, seguit de l’alemany, encara que no cal perdre de vista altres llengües estrangeres que estan en auge com el xinès, el portuguès i l’italià.

Com Gros, són molts els executius que te-nen la fi ta de dominar, com a mínim, un se-gon idioma. Però, segons el baròmetre del CIS, encara ara més de la meitat dels espa-

nyols no parla ni entén una llengua estran-gera, fet que implica que l’Estat espanyol sigui el quart país de la Unió Europea en el qual menys adults parlen idiomes.

l’IDIOmA, UN reqUIsIT lAbOrAl

Entregar a una empresa un currículum on aparegui el francès, l’alemany o el xinès a l’apartat d’idiomes és, sens dubte, un tret diferencial que probablement contribuei-xi a destacar sobre la resta de candidats. Per aquest motiu, les persones que es tro-ben a l’atur atorguen més importància als idiomes. De fet, un 18% dels estudiants d’alguna llengua estrangera està en situa-ció de desocupació, mentre que a la resta del món, només el 9% dels aturats cursen aquest tipus de formació.

Un cas tangible en què s’exposa la deman-da de candidats multilingües és el portal Infojobs. En un informe del març d’aquest any, el web publicava que en 2 de cada 10 ofertes exigien coneixement d’anglès als sol·licitants. Però no solament se cer-quen professionals amb aquest idioma. Les dades amb què treballa Infojobs consta-ten una tendència general a demanar més competències lingüístiques als candidats i, malgrat que el percentatge encara és baix, cada vegada hi ha més ofertes que posen

com a requisit un cert domini de l’alemany o el xinès.

Tenir treballadors plurilingües és garantia d’internacionalització des del punt de vista empresarial. Els negocis que pretenen ex-portar satisfactòriament requereixen una estratègia lingüística, comptar amb par-lants nadius, utilitzar traductors i intèr-prets i contractar personal lingüísticament competent. Així ho afi rma Francesc Valls, president de Texsa des de fa vuit anys.

“En una empresa en què el 70% de la seva activitat es fa fora de l’Estat espanyol és impensable que hi hagi un domini d’idi-omes en tota la seva plantilla. Com a mí-nim demanem que els treballadors sàpi-guen parlar-ne i escriure’n un o dos, però la mitjana de llengües estrangeres que aca-ben dominant a la pràctica són tres o qua-tre”, argumenta. En realitat, ell mateix par-la català, castellà, anglès, francès, italià i alemany i creu que les sis llengües són ne-cessàries per poder gestionar efi cientment la companyia.

Segons Valls, l’anglès és l’idioma més im-portant amb diferència, però tot i així, con-sidera apropiat saber-ne, com a mínim, els de la Unió Europea, ja que opina que aquests països tenen una tradició lligada

a parlar l’idioma d’origen i la no adaptació de les empreses a les llengües del mercat comporta pèrdues signifi catives d’oportu-nitats de negoci. “Quan visitem alguna de les fi lials dels Estats Units o l'Índia, fem les reunions executives en anglès; però quan viatgem a França o Itàlia, la llengua vehi-cular acaba sent el francès i l’italià”, anota. Aleshores, la vitalitat del sector exportador català fa aconsellable que les empreses de-senvolupin una planifi cació prèvia sobre com actuar davant les diferents llengües dels mercats estrangers.

Un altre tret curiós és la tendència més creixent en l’àmbit de recursos humans de la seva empresa de contractar profes-sionals que hagin estat algun cop estudi-ants amb beca Erasmus. Aquest tipus de candidats “tenen un perfi l excepcional, no només perquè se suposa que s’han tro-bat amb la necessitat d’aprendre un conei-xement idiomàtic, sinó perquè tenen una perspectiva internacional molt adequada que els proporciona una actitud oberta i re-ceptiva”, idònia per treballar en empreses globals com la seva. Així mateix, empreses com Circontrol, també aprecien disposar d’una plantilla plurilingüe. Dídac Guarino, responsable de comunicació, explica que en les reunions internes utilitzen sempre l’anglès com a llengua vehicular.

CATALÀ97,9%

CASTELLÀ81,3%

CASTELLÀ40,8%

ANGLÈS4,7%

FRANCÈS2,7%

CATALÀ6,2%

ALTRES5,3%

ANGLÈS69,2%

HELLO

FRANCÈS55,3%

BONJOURHOLA

ITALIÀ16,9%

CIAO

ALEMANY12,4%

HALLO

PORTUGUÈS11,2%

ALÔ

L’ANGLÈS I EL FRANCÈS SÓN LES LLENGÜESEMPRADES PER MÉS EMPRESES ALS MERCATS ESTRANGERS

LLENGÜES DE LES RELACIONS COMERCIALSFONT: Estudi ELAN.CAT (www.elan.cat)

Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOCSecretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya

EL CATALÀI EL CASTELLÀSÓN LES LLENGÜESUSADES PER MÉSEMPRESESEN LES RELACIONSCOMERCIALSA CATALUNYA

67,2%de les empresescatalanes empren la llengua pròpia del seu primermercat estranger

base: actuen a Catalunya, 1034 empreses

Base: actuen a l’estranger i responen mercats, 338 empreses

CATALÀ97,9%

CASTELLÀ81,3%

CASTELLÀ40,8%

ANGLÈS4,7%

FRANCÈS2,7%

CATALÀ6,2%

ALTRES5,3%

ANGLÈS69,2%

HELLO

FRANCÈS55,3%

BONJOURHOLA

ITALIÀ16,9%

CIAO

ALEMANY12,4%

HALLO

PORTUGUÈS11,2%

ALÔ

L’ANGLÈS I EL FRANCÈS SÓN LES LLENGÜESEMPRADES PER MÉS EMPRESES ALS MERCATS ESTRANGERS

LLENGÜES DE LES RELACIONS COMERCIALSFONT: Estudi ELAN.CAT (www.elan.cat)

Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOCSecretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya

EL CATALÀI EL CASTELLÀSÓN LES LLENGÜESUSADES PER MÉSEMPRESESEN LES RELACIONSCOMERCIALSA CATALUNYA

67,2%de les empresescatalanes emprenla llengua pròpiadel seu primermercat estranger

base: actuen a Catalunya, 1034 empreses

Base: actuen a l’estranger i responen mercats, 338 empreses

30 GAS A FONS B30 AbrIl Del 2012

2-5 /// INTerACCIó A l'AUlA actIVItat coMUNIcatIVa ENtRE PRoFESSoRa I alUMNES a l'acaDÈMIa SPRINt IDIoMES DE SaNt cUGat

En canvi, altres companyies com els esta-bliments Viena no troben indispensable parlar una segona llengua i, per tant, el seu departament de recursos humans no con-templa el plurilingüisme a l’hora de selec-cionar el personal.

UNA lleNGUA Per A CADA FeINA

Les llengües són sol·licitades en ofer-tes d’ocupació de pràcticament tots els sectors d’activitat, encara que n’hi ha al-guns en què són fonamentals. Com pot semblar lògic, els negocis que tenen un major grau d’internacionalització són els que més candidats amb idiomes sol-liciten. És el cas del sector industrial, en el qual més de la meitat de les ofer-tes exigeixen idiomes, sobretot en l’àrea dels recursos energètics o la de maqui-nària.

El sector de l’ensenyament davant l’in-crement dels centres bilingües o de l’oferta d’idiomes en els programes edu-catius i, per descomptat, l’àrea de tele-comunicacions, en la qual el 37,70% de les ofertes exigeixen idiomes, així com els d’automoció o informàtica.

Pel que fa als perfils professionals més específics, els llocs de treball en què més s’exigeix el coneixement d’idiomes són els que tenen a veure amb l’exporta-ció, camp en el qual el 90% de les ofertes demanen candidats amb coneixements idiomàtics.

També es requereixen treballadors d’aquest perfil en les carreres tècniques relacionades amb l’àrea de finances i banques, els de comandaments execu-tius de l’advocacia o diferents llocs en posicions de vendes i màrqueting, se-gons dades de Randstad Professionals.

En aquest sentit, per especialistes en màrqueting, informàtics, directors gene-rals i assessors jurídics, l’anglès és im-prescindible. El francès, en canvi, és més demanat en exportació i en serveis gene-rals; mentre que l’alemany s’exigeix més per activitats d’atenció al client i serveis generals. Cal destacar que en l’àmbit pe-trolífer i d’energies, el que cal és l’àrab, idioma que guanya més terreny.

Tanmateix, el Baròmetre d’Idiomes 2012 elaborat per l'IE Business School, posa de manifest la importància creixent del portuguès. “Brasil està a dia d’avui sol-licitant molts professionals per al sector de la construcció i l’hoteleria, dos sec-tors que estan molt castigats a Espanya per la crisi i que poden representar una bona oportunitat per als espanyols que volen sortir a treballar fora”, afirma el professor Joan Pujol del Departament de Psicologia Social de la UAB.

Tot i això, és necessari assenyalar que la tendència vigent és demanar idiomes

en pràcticament totes les titulacions. En els últims anys, l’increment d’aques-ta demanda ha estat en àrees com les ci-ències empresarials, enginyeries de ca-mins i medicina, en les quals, fins i tot, està creixent el requeriment de llengües autonòmiques com el català.

Un cop escollit quin és l’idioma més adi-ent per aprendre, triar el lloc adequat on estudiar-lo no és una tasca fàcil. Només en el Vallès, l’oferta de centres d’idio-mes arriba al centenar.

el PAPer De les ACADèmIes

Segons un estudi de l’Eurostat, els espa-nyols inverteixen el doble de temps que la resta del món a estudiar una llengua estrangera però, paradoxalment, estan a la cua dels països desenvolupats quant a l’aprenentatge dels idiomes. Aquesta dada indica que en l’aprenentatge com-petent d’una llengua, les acadèmies ju-guen un rol fonamental.

Els centres d’idiomes són conscients d’aquesta necessitat i intenten pro-porcionar formacions individualitza-des i enfocades especialment a cada un dels alumnes. Per aquest motiu, molts d’aquests intenten aplicar nous mètodes

pedagògics i programes a mida disse-nyats per integrar els requeriments lin-güístiques i professionals, d’acord amb la funció laboral que exerceixi l’estudi-ant dins de la seva companyia.

En línies generals, les metodologies han de ser funcionals i comunicatives, ba-sades en l’aprenentatge a través de la pràctica i la utilització contínua de l’idi-oma durant el temps de classe.

l’eqUIP DOCeNT, GArANTIA D’èxIT

L’eficàcia de l’ensenyament augmenta si els docents, a part d’innovar, són natius. Aquest és el cas de la professora de xi-nès April Yang Jing, que ja fa quatre anys que va optar per impartir classes en lí-nia a través d’Skype des de la Xina. Se-gons Yang Jing, “és un mètode molt fun-cional perquè s’adapta plenament al que vol l’alumne, i malgrat no ser presencial, la interacció és igual de vàlida”.

Amb videoconferències, la mestra em-fatitza sobretot en el xinès oral quotidià, tant parlat com escoltat, en la redacció i la gramàtica. A més, fa ús de llibres xi-nesos i assegura que “els llibres en pa-per no són incompatibles amb les clas-ses digitals”.

2 ///

5 ///4 ///

3///

ELS PRINCIPALS BENEFICIS DEL MULTILINGÜISME A LES EMPRESES SÓN LA FACILITAT PER ENTRAR A NOUS MERCATS I LA MILLORA DE LA IMATGE

A EUROPA, LA NO ADAPTACIÓ DE LES EMPRESES A LES LLENGÜES DELS MERCATS COMPORTA PÈRDUES SIGNIFICATIVES D’OPORTUNITATS DE NEGOCI

31GAS A FONSB30 Desembre Del 2012

CIC ESCOLA D’IDIOMES SANT CUGAT ANGLÈS, FRANCÈS I ALEMANY PER A ADULTS av. de la Generalitat, 199-201, Sant cugat (al costat tVE. Pàrquing gratuït) 93 589 81 08 - 93 200 11 33 www.iccic.edu/idiomes

BRITISH COUNCIL Barcelona 93 241 99 75Europa International School Sant cugat 93 676 21 06 www.britishcouncil.es - [email protected]

FIAC ESCOLA D’IDIOMES Pl. de l’Àngel, 6, 1r, Sabadell - 93 725 06 28 www.fiac.cat - [email protected]

SPRINT IDIOMES DES DEL 1973 c/de Francesc Moragas, 8 i 4 - 93 589 22 64 / 93 674 66 35 [email protected]

business english. Cursos específics en anglès. Habilitats comunicatives. English that works, per a professionals. 1 h 30’ o 2 h setmanals, en horari de tarda o vespre. Cursos generals d’anglès, francès i alemany. Tots els nivells.3 h setmanals.

Formació d’anglès per a empreses· Programes personalitzats per a cada empresa· Comunicació en l’àmbit professional· Presentacions, reunions i negociacions· Preparació d’exàmens oficials

Idiomes In Company en format presencial o semipresencial. Programes d’anglès business i tècnic per a professionals del món jurídic, mèdic o financer. Cursos a mida d’alemany, francès, italià, xinès, rus, català i castellà. Tramitem les bonificacions.

L’aprenentatge d’idiomes és un ele-ment fonamental en la formació a les empreses. A Sprint Idiomes treballem amb les empreses i institucions de Sant Cugat i disposem d’una extensa gamma de serveis lingüístics. Oferim anglès, francès, alemany, portuguès i italià, entre d’altres.

Professionals com Yang Jing es caracte-ritzen no només per la titulació i experi-ència, sinó per la capacitat d’ordenació d’idees, facilitat de síntesi i claredat expo-sitora. Així ho verifica Javier Honrado, un economista, auditor, consultor financer i alumne de Yang Jing. Estudia com a mí-nim dues hores de xinès setmanals i té in-tenció de continuar estudiant l’idioma du-rant molt més temps.

Les seves motivacions, però, són vàri-es. “En primer lloc, per la importància de la Xina, cada vegada més creixent. En se-gon, per lleure”, argumenta, “encara que sembli mentida, el xinès em relaxa bas-tant, especialment quan intento escriu-re’l”. Honrado està convençut de la seva millora en l’adquisició d’aquesta llengua a llarg termini.

En el mateix sentit, el psicòleg Joan Pu-jol de la UAB remarca la importància d’instaurar petites fites en l’aprenentat-ge d’un idioma. Idea que recolza el direc-tor de l’acadèmia Sprint Idiomes S. L. de Sant Cugat del Vallès. “Un cop establertes la durada del curs i l’assiduïtat de les clas-ses, s’estableixen les metes que volen as-solir en un període de temps determinat, per tal d’aconseguir la satisfacció dels es-tudiants”, justifica. “A més, en els cursos

que ho requereixen, s’efectuen compro-vacions periòdiques de l’aprenentatge de l’alumne. Es fa amb periodicitat un qües-tionari acadèmic per tal d’anar adaptant progressivament els objectius marcats amb la dinàmica de la classe. En qualsevol programa, es duen a terme informes de progrés individualitzats que s’envien peri-òdicament al responsable de formació”.

CUrsOs seGONs lA DemANDA

Altres acadèmies tradicionals de la co-marca fan una aposta clara respecte a l’aplicació de cursos intensius dirigits es-pecialment a empreses. Es tracta de sessi-ons enfocades a l’aprenentatge general de l’idioma estranger, cobrint totes les des-treses d’aquest com la gramàtica, el lèxic i el vocabulari, la comprensió i l'expres-sió oral, etc., però caracteritzat per un as-soliment ràpid de resultats. Aquest tipus d’ensenyament està intencionadament orientat a tots aquells professionals que vulguin obtenir el màxim progrés en el menor temps possible.

En aquests casos, el perfil de l’estudiant és normalment un executiu que per motius laborals ha de traslladar-se al país de l’idi-oma que es disposa a aprendre o bé viat-jar-hi per reunions de negocis.

En contrapartida, quan l’empresari no té pressa per adquirir la nova llengua, els centres posen a la seva disposició cursos extensius, en els quals l’empresa és la que decideix l’horari i el ritme de les classes. Des de les escoles, però, aconsellen un mínim de tres hores de classe per setma-na, en un o dos dies, sempre en grups de tres a deu alumnes.

Ni el ritme ni el professorat d’aquest ti-pus de curs varien vers els altres. Amb-dós consoliden l’aprenentatge teòric i gramatical amb activitats comunicati-ves, com diàlegs guiats, dramatitzacions, o tasques específiques. La flexibilitat de les classes és un dels punts forts, ja que es poden impartir a les instal·lacions de la pròpia empresa o als centres de les es-coles.

DADES DE L’EUROSTAT INDIqUEN qUE ELS ESPANyOLS DEDIqUEN EL DOBLE DE TEMPS A L’ESTUDI D’UN IDIOMA I OBTENEN ELS qUARTS PITjORS RESULTATS

LES METODOLOGIES hAN DE SER FUNCIONALS I COMUNICATIVES, BASADES EN L’APRENENTATGE A TRAVéS DE LA PRàCTICA I LA UTILITzACIÓ CONTíNUA DE L’IDIOMA

Acadèmies de la B-30

JUST ENGLISH QUALITY TEACHING c/de Santiago Rusiñol, 42 (Entrada c/de Gorina, 22a) 93 589 48 06 www.justenglish.org - [email protected]

Cursos In-Company en grup o one-to-one personalitzats. El nostre objectiu és que els nostres alumnes desenvolupin total confiança en l'ús de l'anglès en qualsevol context. Us visitarem sense compromís, avaluarem el vostre nivell d’anglès i ens ajustarem a les vostres necessitats.


work hardrest harder

D ue to the ongoing crisis most com-panies have resorted to laying off

workers in order to stay competitive and in some cases just to survive and not join the long list of businesses that have folded. More often than not this has meant few-er employees having to take on tasks and work previously done by their former col-leagues. This sudden increase in workload is a common complaint among workers nowadays but there is nothing much to be done. Or is there? After all, unemployment rates are bordering on 25% so theoretical-ly (and unfortunately) there’s no shortage of replacement labour. What can be done is manage your time more effi ciently and prioritize. And rest! Experts say that on av-erage after 90 minutes a person’s concen-tration level drops dramatically. It’s a ques-tion of optimizing your working day and knowing when to take breaks or do tasks that don’t require so much concentration. Stress and not being able to think straight because you have so much work to do don’t go away on their own. Rest is the key to ef-fi cient and satisfying work.

THE ARTICLE///Peter lindsey

AB-Biotics s’expandeix a Corea del Sud per distribuir un fàrmacL’acord obre la porta a l'expansió internacional de l'empresa a l'àsia

INTERNACIONALITZACIó /// àSIA

A B-Biotics, cotitzada al mercat alter-natiu borsari (MAB), continua la seva

expansió internacional amb la distribució durant deu anys al mercat sud-coreà del seu probiòtic anticolesterol AB-Life. Aques-ta operació començarà a desplegar-se du-rant els propers sis mesos gràcies a l’acord signat amb la farmacèutica asiàtica HanAll BioPharma. Amb aquesta acció, AB-Biotics continua amb el seu pla d’expansió inter-nacional amb aquest sisè contracte que sig-na aquest any amb empreses de diferents punts del món com és el cas de Mèxic, Bra-sil o Estats Units.

L’acord arribat amb HanAll Biopharma obre la porta d’Àsia per a l’expansió internaci-onal d’AB-Biotics, tal com destaquen Mi-guel Àngel Bonachera i Sergi Audivert, co-fundadors i consellers delegats de l’empre-sa. “Gràcies a HanAll BioPharma podem fer els nostres primers passos en aquest mer-cat asiàtic”, expliquen Bonacher i Audivert.

AB-Life, el fàrmac distribuït per la companyia vallesana, redueix els nivells totals de coles-terol fi ns a un 18% segons una recerca clíni-ca, fet que el fa ideal per al mercat sud-coreà ja que al voltant d’un 10% de la població pateix hipercolesterolèmia, segons un estudi local.

AB-Biotics vol reforçar el pla d’expan-sió internacional amb la captació de fi ns

a 4,7 milions d’euros amb una operació d’ampliació de capital que suposa la po-sada en circulació d’accions al MAB a un tipus d’emissió de 2,15 euros. La compa-nyia farmacèutica Almirall ha arribat a un acord per entrar al capital social amb més de 450.000 accions, fi nançament que des-tinarà a nous estudis de genètica amb AB-Biotics. /// REDaccIÓ

L'equip d'AB-Biotics treballa a la seu central situada al Parc de Recerca de la UAB/// cEDIDa

Texsa inverteix 10 milions en la seva primera planta a l’índia

el Grup Texsa, de Castellbisbal, conti-nua la seva implantació internacional

amb la inversió de 10 milions d’euros en una nova planta de producció a l’Índia. La productora i comercialitzadora de materi-als per a la construcció situarà la nova fi lial, concretament, a la ciutat de Jaipur, una si-tuació estratègica entre Nova Delhi i Bom-bai, els dos principals centres econòmics del país.

La nova planta ocuparà una superfície de 15.000 metres quadrats, dels quals gaire-bé la meitat correspondran a edifi cis i zona oberta on hi haurà la primera línia de pro-ducció de membranes asfàltiques. L’empre-sa preveu produir cada any 10 milions de metres quadrats de membranes i làmines impermeabilitzants en aquesta nova plan-ta. A més, Texsa ha reservat un espai i un al-tre terreny que sumen 17.000 metres qua-drats per a possibles futures ampliacions.

El grup bisbalí preveu tancar aquest any amb un 60% dels ingressos provinents del comerç exterior i que la nova planta factu-ri 12 milions el 2013. A més, les previsions

són bones i calculen que el 2017, el cinquè any establerts a l’Índia, podran assolir la xi-fra dels 25 milions d’euros.

El Grup Texsa és una empresa especialitza-da en la fabricació i comercialització de pro-ductes per a la impermeabilització, l’aïlla-ment tèrmic i acústic, així com de materi-als auxiliars. L’empresa de Castellbisbal està present a l’Índia des de l’any 2000, quan hi va començar a operar en una operació co-mercial conjunta amb una altra empresa al 50%. /// REDaccIÓ

Planta de Texsa a Castellbisbal /// cEDIDa

INTERNACIONALITZACIó /// CONSTRUCCIÓ


A businessman with a back-pack full of worldwide ex-periences. This would be a good statement to define Robert McLendon, an entre-preneur from Alabama who

is currently taking part in the strategic development of a private insurance com-pany in Barcelona.

Having studied risk management and Spanish in the Terry College of Business of The University of Georgia, he decided not to settle down in the United States. London, New York and Rio are just three of the places McLendon has been doing advisory and formations until one of the companies he worked for asked him to settle in the Catalan capital.

wORkING INTERNATIONALLY

It is being now for about a year and half McLendon is living and working in Barce-lona. And, as a foreign inhabitant he man-tains an interesting former opinion about

many present features. According to him, Barcelona is a diverse city but, from his perspective, the cultural differences are more subtle than larger global cen-tres such as London where changes from place to place can be more dramatic and noticeable to newcomers.That is why if McLendon had to choose an adjective to describe Barcelona, it would definitely be ‘casual’, especially while comparing the city to other Euro-pean ones.

In addition, as Barcelona is not the only Spanish city he has set his foot in, he understandably contrasts it with the rest of Spain and realizes how different peo-ple from the same country can have very different perspectives: economically, cul-turally and linguistically. From Granada, Córdoba, Valencia, Murcia, Madrid or the Basc Country, citizens’ points of views can vary greatly from region to region.

Despite being here since early 2011, McLendon asserts he is not intimate-

ly aware of the Catalan way of work-ing. Because of the creation and interna-tional focus of his start-up company, they are doing a limited amount of busi-ness in Spain at the moment but hoping to increase their presence as the compa-ny expands. However, what may happen in the local economic situation does not necessarily affect them. “It is like look-ing through a glass window to what it is happening”, he exemplifies.

Besides the financial turmoil of Spain, McLendon has been able to witness so-cial alterations such as the public atmo-sphere on the 25th of November for the presidential elections. From his perspec-tive, the Catalan situation is not isolat-ed and can be easily compared with oth-er ones in countries around the world where the rich help the poor. In the US, for instance, the taxes people pay from places like New York benefit places like Alabama.

In other words, McLendon understands Catalonia might be a bit different from the rest of Spain but by no means day and night. In his particular case, he un-derstands most of the conversations he hears or participates in Barcelona and it does not imply a communication prob-lem at all since he took Spanish lessons for many years.

On the other hand, social networks are present in his daily life even though his work does not require them. Basically, he finds them useful to keep track of peo-ple he doesn’t see very often but he ap-preciates more the human face to face contact.

As for the near future, McLendon does not know what is expecting him yet. The lifestyle here is phenomenal to him but when he makes up his mind he has to take his business into account. Hence, the company just started and it needs to expand in order to grow. So, as reported by himself, “there is a time and place for everything”.

robert mclendon /// BÀRBaRa PaDIlla

The assortment of Barcelona makes its autonomous region globally attractive PER: mÍrIAm bAllesTerOs

Catalonia goes on itsway local and international

1 TO SETTLE DOwN

ESTABLIR-SE2 TO SET A FOOT IN

POSAR-HI UN PEU3 NEwCOMERS

NOUVINGUTS4 START-UPEMPRESA DE CREACIÓ

RECENT5 LOOkING THROUGHMIRAR A TRAVÉS DE6 FINANCIAL TURMOIL TURBULèNCIES

ECONòMIQUES7 ALTERATIONSCANVIS8 ISOLATEDAïLLADA9 BENEFITBENEFICIA10 BY NO MEANSDE CAP MANERA11 DOES NOT IMPLYNO IMPLICA12 kEEP TRACk OFMANTENIR CONSTàNCIA13 FACE TO FACECARA A CARA14 TO MAkE UP HIS

MINDPRENDRE UNA DECISIÓ15 SUBTLESUBTIL16 HENCEPER TANT

GLOSSARY

INTER-VIEwS ///ROBERT MCLENDON


barberà

Castellar

bellaterra

sant quirze

sant Cugat

Castellbisbal

mollet

montcada

sabadell

Cerdanyola

Terrassa

rubí

el Papiol

MUNICIPIS B30

a mitjan novembre va tenir lloc una nova trobada de treball entre Mollet, Grano-llers i Parets que s’emmarca dins del des-envolupament del Pla estratègic Mollet 2025, un pla que té l’objectiu de promou-re la cooperació i el desenvolupament territorial. concretament, aquesta tro-bada va servir per avançar en l’objectiu de convertir la zona de la c-17 en un es-pai atractiu per a l’activitat econòmica, tot posicionant-lo com a espai punter i dinàmic des de la potenciació de les in-dústries agroalimentàries, farmaquími-ques i metal·lúrgiques. aquesta era la darrera reunió de les quatre comissions d’impuls del Pla estratègic. Si en el pri-mer cicle de trobades les comissions van avaluar el desplegament del Pla estratè-gic durant el primer any, en aquesta se-gona ronda de trobades s’han fet apor-tacions d’idees i projectes innovadors per assolir els objectius de cada línia es-tratègica, tenint en compte l’experiència i el coneixement del conjunt d’experts que forma part de cada comissió d’im-puls. El centenar de propostes que n’han sorgit es debatran en un procés partici-patiu. /// REDaccIÓ

Durant la primera quinzena de novem-bre, la Biblioteca Josep Mateu i Miró de castellbisbal va acollir el I Fòrum d’ofi-cines Municipals d’Informació als con-sumidors del Vallès occidental, orga-nitzat per la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de castellbisbal. tècnics i responsables dels 15 municipis de la co-marca van participar en aquesta troba-da amb l’objectiu de posar en comú ex-periències i bones pràctiques en l’àmbit d’atenció al ciutadà en les seves proble-màtiques relacionades amb el consum i poder millorar així el servei que s’ofe-reix a la ciutadania. la trobada tam-bé va servir per normalitzar els proto-cols d’actuació dels tècnics. a més, es van donar a conèixer els treballs de la comissió tècnica de la Xarxa local de consum per visualitzar les accions que es fan als municipis i poder cercar no-ves línies d’actuació en la defensa dels drets dels consumidors. aquest primer fòrum d’oMIcS del Vallès occidental va coincidir amb la celebració de la I Set-mana del consum a castellbisbal, amb tallers i activitats per a tots els públics.

/// REDaccIÓ

Des d’aquest mes de novembre, les em-preses de castellar ho tenen més fàcil a l’hora de fer tràmits amb l’administra-ció municipal. Els ajuntaments de cas-tellar del Vallès i de castellbisbal són els dos consistoris pioners de catalu-nya en el desplegament de la finestreta única empresarial, un projecte liderat pel consorci de l’administració ober-ta de catalunya que pretén simplificar les tramitacions davant l’administració pública i fer que siguin més àgils, senzi-lles i efectives. Durant la segona quin-zena de novembre, castellar ha presen-tat la seva experiència concreta en el marc de la jornada “la tramitació d’ac-tivitats al món local: de la Directiva de Serveis a la finestreta única empresari-al.” a banda de modernitzar, simplificar i harmonitzar els tràmits, la finestre-ta única permet estalviar paper. D’altra banda, aquest projecte pioner també s’ha començat a aplicar en línia. En col-laboració amb el consorci aoc, l’ajun-tament de castellar organitzarà sessi-ons de formació entre empresaris per donar a conèixer aquests canvis en la tramitació. /// REDaccIÓ

20 ciutadans de cerdanyola en situació d’atur van poder treballar durant els co-micis del passat 25 de novembre gràcies al contracte que els va fer l’ajuntament per exercir de representants públics en els diferents col·legis electorals durant els comicis autonòmics. la vintena d’atu-rats que van representar l’administra-ció municipal van ser escollits per perso-nal qualificat del Servei Municipal d’ocu-pació de l’ajuntament de cerdanyola del Vallès. la seva funció va ser transmetre al centre de recollida d’informació les da-des de totes les fases del dia de les elecci-ons: obertura, comunicació de les dades dels membres de les meses electorals, primer i segon avanç de participació i es-crutini. /// REDaccIÓ

Mollet avança en la definició del Pla estratègic previst per al 2025

Castellbisbal vol millorar l’atenció al ciutadà pel que fa al consum

Menys tràmits burocràtics per a les empreses de Castellar

Cerdanyola dóna feina a una vintena d’aturats durant el 25-N

l’empresa municipal Foment de terrassa ha engegat el programa d’alfabetització digital “connecta’t” adreçat a les per-sones en situació d’atur per tal que pu-guin adquirir les competències digitals bàsiques que els permetin millorar el seu procés d’inserció laboral. El projecte té l’objectiu de formar persones aturades sense coneixements sobre tecnologies de la informació i la comunicació (tIc). El programa “connecta’t”, que va co-mençar a mitjan novembre, ha estat pos-sible gràcies al conveni de col·laboració que han signat Foment i el Departament d’Empresa i ocupació de la Generalitat de catalunya. Hi col·laboren càritas Di-ocesana de Barcelona i la Fundació For-mació i treball. /// REDaccIÓ

Terrassa ofereix alfabetització digital als aturats amb “Connecta’t”

la Regidoria de Promoció Econòmi-ca, Empresa i ocupació de l’ajuntament de Montcada i Reixac ha posat en mar-xa el curs “com posar el preu als meus productes o serveis”, destinat a empre-saris, emprenedors i a la resta de treba-lladors autònoms. Es tracta d’un curs de formació gratuït que es duu a terme a les instal·lacions de promoció econòmica i que es divideix en dues sessions. Els ta-llers se centren a donar les eines neces-sàries per tal que l’empresari aprengui a fixar el preu dels seus productes o ser-veis i a veure com aquesta decisió afec-ta la viabilitat de la seva idea de negoci. l’objectiu del curs és que emprenedors i empresaris ofereixin un servei viable i competitiu a la vegada. /// REDaccIÓ

Montcada explica a emprenedors i empresaris com establir els preus

Emmarcat en el programa de polítiques socials, l’ajuntament de Parets del Vallès ha posat en marxa una línia d’ajuts adre-çats a empreses i comerços per estimu-lar i promoure la contractació de perso-nes en situació d’atur inscrites al Servei local d’ocupació de Parets. tot i que ja hi ha empreses interessades en aques-tes subvencions, aquelles que no ho ha-gin sol·licitat podran fer-ho fins al 31 de desembre de 2012. les ajudes són de fins a 1.000 euros per cada contracta-ció. la mesura, impulsada pel consisto-ri, ja va ser consensuada en la primera comissió de treball del consell Industri-al de Parets que es va celebrar a mitjans d’ octubre. Per fer front a aquesta sub-venció, l’ajuntament de Parets ha previst una dotació de 40.000 euros per al 2012. En el cas que aquesta dotació no sigui su-ficient per a fer front al nombre de sol-licituds que acompleixin amb els requi-sits exigits, la subvenció es concedirà per estricte ordre de presentació de la sol-licitud en el Registre General d’Entrades de l’ajuntament i fins al seu esgotament. les bases es poden consultar a la pàgina web de l’ajuntament. /// REDaccIÓ

Parets dóna ajudes a les empreses que contractin aturats


Subscripció anual: 20€

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant [email protected] / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

Us voleu subscriure a la revista econòmica B30?Envieu-nos un correu electrònic a [email protected] truqueu al 935 908 600

També podeu omplir la butlleta adjunta i fer-la arribar a l’adreça indicada més avall

Barberà del Vallès va participar el darrer 23 de novembre a un “Espai de la millo-ra urbana” organitzat per la Diputació de Barcelona, una jornada sota el títol “com dinamitzem el comerç als barris. El co-merç, eix estratègic de la regeneració ur-bana”. Durant l’acte, Barberà va donar a conèixer el seu projecte de dinamització comercial del barri de la Romànica, una aportació que va anar a càrrec de la co-ordinadora del Pla de barris de la Romà-nica, Rosa M. Garcia. D’altra banda, es va parlar del paper del comerç en els muni-cipis i es van posar exemples significa-tius d’estratègies globals per impulsar el comerç local. Es va fer especial èmfasi a destacar que el comerç incorpora altres atributs essencials en l’impuls de la qua-litat de la vida col·lectiva: la millora de la convivència, la integració social i les re-lacions entre les persones; el bon ús de l’espai públic, la millora de la seguretat i del medi ambient, el foment de l’ocupa-ció i el treball, el reforçament de la iden-titat i la memòria, etc., fins al punt d’esde-venir, en moltes ocasions, l’eix vertebra-dor de projectes de regeneració de barris o àrees urbanes. /// REDaccIÓ

amb l'objectiu d'ajudar les empreses a millorar la seva gestió, l'oficina de Ser-veis a l'Empresa de l'ajuntament de Rubí ha dut a terme el Projecte quadre de co-mandament en què han participat quin-ze empreses del municipi des del pas-sat mes de juny fins al mes de desembre, concretament, pimes i micropimes. Grà-cies a una aplicació informàtica, les em-preses han pogut visualitzar de mane-ra ràpida la situació de la companyia i la seva evolució. aquest instrument facilita la presa de decisions de manera més do-cumentada i el disseny d'estratègies de millora en la gestió empresarial. El pro-jecte ha comptat amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona i no ha suposat cap cost per als assistents. /// REDaccIÓ

l’ajuntament de Sant cugat i l’empre-sa Ingecal S. l. van signar a principis de novembre un conveni de col·laboració per acostar als ciutadans de Sant cugat en situació d’atur al projecte de formació gratuïta “Seient solidari” que ha engegat aquesta empresa. El projecte estableix que un 20% de les places dels cursos de formació oferts per Ingecal es reservin gratuïtament per a persones en situació d’atur. Els criteris per fer la selecció dels assistents a aquestes places gratuïtes són residir a Sant cugat, haver assistit anteriorment a algun curs d’Ingecal o ha-ver treballat en una empresa client d’In-gecal. Es pot consultar el llistat de cursos disponibles al lloc web d’Ingecal. ///

REDaccIÓ

Barberà aposta per dinamitzar el comerç de proximitat

Rubí ajuda les empreses a millorar la seva gestió

Sant Cugat i Ingecal units per formar de franc els aturats

les empreses i els treballadors que esti-guin domiciliats a Sant quirze ja poden utilitzar de manera gratuïta la borsa de treball que l’associació Sant quirze Em-presarial ha posat a disposició dels ciuta-dans al web www.santquirzeempresari-al.com. Per introduir o consultar ofertes i demandes de treball cal entrar a aquesta pàgina web, accedir a la borsa de treball i seguir les senzilles instruccions d’ús que hi apareixen. totes les dades que intro-dueixi l’usuari seran utilitzades de mane-ra estrictament confidencial. El sistema també ofereix a les empreses la possibi-litat de fer proves teòriques i pràctiques per als aspirants adaptades al nivell de-manat en els diferents llocs de treball. /// REDaccIÓ

Borsa de treball per a treballadors i empreses de Sant Quirze


ENTREVISTA /// jAUME BUSCALLà, TINENT D'ALCALDE DE L'AjUNTAMENT DE RUBí

“Aquesta és una crisi global, però els governs municipals podem treballar per la reactivació econòmica local”, afirma Buscallà.

jaume Buscallà García, amb ampla experiència gerenci-al, és, des de fa un any i mig tinent d'alcalde responsa-ble de l'Àrea de Planificació

Estratègica, Promoció Econòmica i Go-vern de l'Ajuntament de Rubí. És regidor també d'Ocupació, Formació i Inserció la-boral, tots, àmbits econòmics d'especi-al importància en una ciutat de 74.860 habitants que, de la mateixa manera que molts altres municipis industrialitzats, pateix amb rigor les conseqüències de la recessió econòmica.

Quina és la radiografia de Rubí després de prop de cinc anys de crisi econòmica?Rubí, com totes les ciutats industrials, ha viscut el tancament de moltes empreses o la seva deslocalització i això ha afectat directament la població ja que la meitat dels treballadors dels polígons d'activitat econòmica viu a la ciutat. En conseqüència, els problemes socials derivats d'aquesta desocupació i la manca de noves oportunitats de treball s'han vist incrementats. Repassant les darreres dades

sobre l'atur a Rubí - situat sobre el 19,90%-, cal dir que aquesta es manté similar a la taxa de l'any passat. Tot i sent una situació igualment greu, la tendència a l'alça de l'atur a Rubí s'ha aturat .

Actualment, com s'estructura el teixit productiu de la ciutat?La composició del teixit productiu és d'onze polígons d'activitat econòmica que integren 950 empreses situades en aquest àmbit territorial. Dins d'aquest context hi ha empreses de característi-ques i dimensions molt diferents. Tots els polígons tenen una forta presència d'em-preses del sector químic i farmacèutic i altres tipus de comerç a l'engròs. Cal es-mentar que, malgrat la duresa de la cri-si, també tenim empreses que estan tre-ballant amb èxit amb mercats exteriors i que han sabut redefinir perfectament els seus objectius.

Aquesta és una crisi global, però conside-rem que els governs municipals podem treballar per la reactivació econòmica lo-cal, aportar solucions a certs problemes en què l’Administració local pot incidir.

De fet, des de l'Ajuntament de Rubí es manté un contacte estret amb totes les empreses i es porten a terme visites fre-qüents per tal de conèixer de prop les se-ves demandes. Es fa, paral·lelament, un treball intens pel que fa a l'activitat em-presarial des de l'Oficina de Serveis a l'Empresa de Rubí. No val a dir que no es pot fer res perquè la crisi és global. És per aquesta raó que en aquest mandat s'ha posat en marxa un pla de reactivació eco-nòmica destinat a estimular l'ocupació.

Quines són les principals iniciatives d’aquest pla per a la reactivació econòmica de Rubí?Entre les diferents accions que es pro-posen, figura l’elaboració d’un Pla direc-tor de polígons d’activitat econòmica (PAE) amb tres objectius bàsics: millorar la imatge i el manteniment de tots els po-lígons del municipi, normalitzar la situa-ció del Polígon Sud i elaborar un pla direc-tor dels polígons industrials. Inclou igual-ment la creació d’una finestreta única per a empreses i la simplificació administra-tiva per aquestes, fet que farà molt més àgil les gestions. Es tracta de reproduir un servei similar al d'atenció al ciutadà, però que inclogui totes les necessitats de les empreses.

També la millora de la competitivitat del teixit industrial és un dels objectius que persegueix el Pla de reactivació amb el projecte Rubí Brilla, el qual es proposa po-sicionar la ciutat com a referent nacional i internacional en eficiència energètica i renovables en entorns industrials. Una altra mesura destacada del pla se centra en el capital humà i la necessitat d’ade-quar la formació de les persones a l’en-torn econòmic i social de la ciutat. Preci-sament, s'acaba de constituir el Consell de la Formació Professional, consell que agrupa l'Administració, els espais for-matius (escoles, universitats…) i el con-junt del teixit empresarial per tal que par-tint de la situació i dels recursos que dis-posem, puguem conèixer exactament el perfil de formació que es requereix per tal d'ajustar l'oferta a la demanda del mercat. Per facilitar aquest seguiment, es crea

l’Observatori de la Formació Professio-nal, el qual haurà de proporcionar infor-mació sistemàtica i permanent sobre la formació professional des de la perspec-tiva de les necessitats del teixit productiu i les empreses de Rubí i facilitar la forma-ció en centres de treball, impulsant l’esta-da de pràctiques en empreses dels joves i adults del municipi de Rubí.

Un estudi de la patronal catalana, la Cecot, manté que l'IBI de Rubí és el més elevat del Vallès. és així?Pel que fa a l'impost sobre els béns immo-bles, l'import és el que es determina per la pròpia situació de l'economia municipal. Cal esmentar, però, totes les bonificacions paral·leles de les quals es poden benefi-ciar les empreses, que compensen sufici-entment l'esforç impositiu al qual obliga la situació actual. /// c. laRRaBURU

Jaume Buscallà a l'Ajuntament de Rubí /// lIDIa laRRoSa

Entre les diverses bonificacions fis-cals a les empreses que aplica l'Ajunta-ment de Rubí a les empreses del territo-ri, cal destacar una bonificació del 50% de la quota durant 5 anys als que inici-ïn l'exercici de qualsevol activitat empre-sarial i tributin per la quota municipal, d'una bonificació d'entre el 35 i el 50% a empreses que incrementin la mitjana de la plantilla de treballadors amb contrac-te indefinit i del 50% per a empreses que produeixin energia obtinguda en instal-lacions per a l'aprofitament d'energia re-novable ( eòlica, solar, a partir de biomas-sa…). Es contempla igualment una boni-ficació del 20% per a les empreses que estableixin un pla de transport per als seus treballadors afectes de les activi-tats desenvolupades en el municipi i, fi-nalment, una bonificació del 95% a coo-peratives, federacions i confederacions, així com les societats agràries de trans-formació. És a dir, que segons com es va-lori, la compensació existeix, sens dubte, encara que no es mencioni.

MéS INFO

Ajuts fiscals a les empreses de Rubí

"És important aportar noves solucions des de l'Ajuntament"


SOM CIT

Cap a la consolidació del corredor econòmic de l’eix de la B-30

j a fa quatre anys que es va crear el Cata-lonia Innovation Triangle (CIT), el con-

sorci per a la promoció i desenvolupament de la B-30 que agrupa els municipis de Cer-danyola, Rubí i Sant Cugat del Vallès. Des del seu naixement l’any 2008, el CIT ha perse-guit uns objectius ambiciosos, especialment el d’esdevenir un dels principals corredors europeus d’excel·lència empresarial i motor econòmic principal de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per aconseguir-ho, el consor-ci ha treballat en diversos projectes a esca-la local i internacional. Tal com explica Car-les Brugarolas, tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de Sant Cugat del Vallès, “el CIT ens permet identificar-nos i projec-tar-nos a l’exterior des del punt de vista tec-nològic, científic i d’activitat empresarial”. Prova d’això n’és el fet que, des de la seva creació, diversos organismes i institucions d’arreu del món s’han interessat pel projec-te i han visitat alguna de les instal·lacions o ajuntaments que formen aquest triangle. És el cas d’una delegació de la Changsha Uni-versity of Science and Technology o de la po-blació noruega de Trondheim, al comtat de Trondelag, una zona que té 300.000 habi-tants i una gran concentració universitària, tecnològica i industrial, molt semblant a la compresa a la zona CIT.

Per això, Brugarolas fa un balanç positiu d’aquests quatre anys de funcionament del

consorci. Tot i això, també apunta diversos reptes de cara al futur: “Hem aconseguit cre-ar aquesta marca i projectar-nos a l’exterior, però ara cal que això es tradueixi en una pro-ducció més efectiva i en la consolidació del CIT com a motor econòmic de referència de l’àrea metropolitana de Barcelona”.

PROJECTE ESTRELLA. Un altre dels reptes que es marca Brugarolas és millorar l’entorn empresarial del CIT. Amb aquest objectiu, en el darrer any el consorci ha focalitzat els seus esforços a enllestir un projecte molt es-perat, tant per als propis membres del con-sorci com per als empresaris i ciutadans de la zona. Es tracta de la senyalització unifi-cada dels parcs empresarials de la B-30. Un projecte gràcies al qual s’han col·locat 170 senyals a la xarxa viària d’aquest eix amb l’objectiu de facilitar l’accés a les empreses, universitats i centres de coneixement de la zona CIT. Ara, l’objectiu és que aquesta se-nyalització s’implanti també a les autopis-tes AP-7 i a l’E-9. Un altre projecte que està en marxa és dotar de banda ampla tots els parcs empresarials i polígons del CIT ja que, com assegura Brugarolas, “és bàsic per mi-llorar la competitivitat”. Per tancar l'any, el CIT ha estrenat nou web, www.cit.cat, una plataforma per promocionar l’eix de la B-30 on es pot trobar tota la informació sobre les empreses i centres que el formen i l’activi-tat que s’hi desenvolupa. /// REDaccIÓ

El CIT fa un balanç positiu dels seus quatre anys treballant per posicionar-se com a motor econòmic

INFOCIT /// VALLèS

Polígon industrial del triangle CiT /// cEDIDa

38 GPS /// UNIVERSITATS B30 Desembre Del 2012

Esade, entre els 10 millors centres per cursar un MBA

e sade és la sisena millor escola de nego-cis internacional per estudiar un pro-

grama MBA. Així ho confirma el número de novembre de Business Week, que publica un dels rànquings de referència dins dels Estats Units, Àsia i Amèrica Llatina i l’únic que té en compte l’opinió de les companyi-es que recluten graduats d’MBA.

El rànquing, que elabora cada dos anys la revista nord-americana, llista les millors escoles de negocis dels Estats Units per una banda i la resta d’escoles internacionals per l’altra. Es basa en tres factors: valoracions de les grans empreses recruiters, valora-cions d’estudiants i la producció de capi-tal intel·lectual o de publicacions acadèmi-ques. Segons aquests criteris, Esade conti-nua sent una de les escoles de negoci més valorades per les empreses, tant per als re-cruiters com per a les companyies que con-tracten formació per als seus treballadors.

Per a la directora associada de màrqueting d’Esade, Núria Guilera, aquests resultats “reflecteixen el caràcter internacional del programa i el treball en equip entre profes-sors i alumnes”. /// REDaccIÓ

Investigadors de la UPC creen sistemes per a l’'smart city'

I nvestigadors del Campus de la UPC a Terrassa han desenvolupat una nova

tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà, un dels objectius que s’emmarquen en el projecte de la ciutat intel·ligent (smart city). Es tracta de POLUX, un dispositiu fo-tomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i la quantitat de llum dels carrers, de les vies urbanes in-terurbanes i de les autopistes.

En el desenvolupament d’aquest disposi-tiu, que es preveu que funcioni a partir del març del 2013, hi han intervingut les em-preses Ilimit, Aido i Fibercom. El projecte s’ha fet en el marc del programa nacional INNPACTO i s’ha exhibit al Saló Smart Citi-es Expo World Congress Barcelona que ha tingut lloc aquest mes de novembre i on la UPC ha tingut un expositor propi.

Gràcies al dispositiu POLUX, els ajunta-ments i administracions podran prendre decisions en relació al consum d’enllume-nat urbà amb els avantatges que això com-porta: reduir els accidents de trànsit, evi-tar el malbaratament del consum o millo-rar la seguretat. /// REDaccIÓ

UPC /// TERRASSA

L’ESDI i Pinesga renoven la seva col·laboració

l‘ Escola Superior de Disseny ESDI ha renovat el conveni de col·laboració

amb l’empresa de fabricació de materials d’alt valor afegit per al sector de l’alimen-tació Pinesga Business Group S. L., ubicada a Sabadell. Es tracta del segon projecte que desenvolupen conjuntament i, en aquest cas, consistirà a dissenyar la imatge cor-porativa de Pinesga en el terreny audiovi-sual. El projecte estarà coordinat pel Depar-tament de Disseny Audiovisual i Gràfic de l’ESDI i comptarà amb alumnes de les es-pecialitats de Disseny Audiovisual i Gràfic.

En l’acte de signatura del conveni, el direc-tor de la Fundació per l’ESDI, Antoni Gar-rell, destacava la importància de renovar convenis com aquest i va explicar que “es tracta d’un cas típic de com el talent que es fomenta i es fa créixer a les universitats ar-riba a les empreses”.

De la seva banda, el director general de Pi-nesga, Xavier Pinosa, va posar de relleu que “un dels dissenys que es va dur a terme en el marc del conveni de l’any passat, veurà la llum ben aviat en un producte real d’una coneguda marca”. /// REDaccIÓ

ESDI ///SABADELL

La UPC i Sant Cugat Empresarial s’alien per potenciar l'R+D

l’associació d’empresaris Sant Cu-gat Empresarial i la Universitat Poli-

tècnica de Catalunya porten dos anys col-laborant per establir ponts que permetin transferir l’activitat d’R+D que es duu a terme al Campus de Terrassa a les empre-ses associades. Amb l’objectiu de fixar una via de comunicació permanent, el passat 9 de novembre, el president de l’Associació d’Empresaris Sant Cugat Empresarial, Fre-deric Boix, i el rector de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya, Antoni Giró, van sig-nar un conveni que formalitza aquesta col-laboració.

Aquest conveni confirma els bons resultats de les activitats fetes fins ara i compromet totes dues institucions a mantenir i gene-rar una dinàmica que faciliti la cooperació universitat-empresa i la transferència de coneixement en matèria de recerca i des-

envolupament de la UPC a les empreses. El conveni també estableix que la universi-tat ha de mantenir informades les empre-ses de les novetats en els projectes que de-senvolupen els grups de recerca i que ha d’atendre les necessitats en innovació de les empreses.

Segons Frederic Boix, “el conveni represen-ta l’oportunitat d’aplicar el potencial inno-vador i de talent de la recerca que es fa a la universitat als projectes industrials”. De la seva banda, Antoni Giró destaca que el fet que el conveni se signi amb Sant Cugat Em-presarial “dóna una idea de la potència en R+D del Campus de la UPC a Terrassa dins de l’àrea del Vallès”. De fet, arran de projec-tes com aquest, uns 50 empresaris ja han accedit a conèixer les capacitats tecnològi-ques i les activitats de recerca del campus orientades a la indústria. /// REDaccIÓ

La universitat i l’associació d’empresaris han signat un acord per establir una via de comunicació permanent entre la universitat i el col·lectiu empresarial

Antoni Giró i Frederic Boix /// cEDIDa

UPC/// TERRASSA ESADE ///SANT CUGAT

UAB/// BELLATERRA

l a Universitat Autònoma de Barcelona va dedicar una jornada a impulsar l’es-

perit emprenedor entre el seu alumnat. El Dia de l’Emprenedoria, que es va celebrar el passat 22 de novembre a la Facultat d’Eco-nomia i Empresa, va comptar amb la parti-cipació de 300 alumnes que han creat em-preses en els últims anys.

En la conferència inaugural titulada “De la universitat al mercat alternatiu borsa-ri”, els cofundadors i consellers delegats de l'empresa de bioctecnologia AB-Bio-tics, Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audi-vert, van explicar la trajectòria de la com-panyia de Cerdanyola del Vallès. També es van organitzar tallers formatius sobre la creativitat empresarial en temps de cri-si, l’oportunitat del risc d’emprendre, la franquícia com un altre model de negoci i les diferents maneres d’aconseguir finan-çament. Entre els experts que van parti-cipar en aquests tallers hi havia Amadeo Sarrà, especialista en franquícies, i Daniel Furlan, responsable de Pimec 2020. També van parlar de les seves vivències empre-nedors a la UAB com Óscar Prado, direc-tor d’Aeris; Xavier Roca, fundador de Visu-

al Tagging Service, i Marc Grau, impulsor de Socol Tecnologia Social.

El Dia de l’Emprenedoria forma part de les activitats del programa “UAB-Emprèn”, una iniciativa finançada pel Ministeri d’Educació i impulsat des de Treball Campus que pretén potenciar la creació d’empreses d’alt valor afegit per part dels estudiants de la univer-sitat, a través de formació i assessorament. El rector de la Universitat, Ferran Sancho, i la vicerectora de Qualitat i Ocupabilitat, Glò-ria Gonzàlez van ser els encarregats d’inau-gurar la jornada. /// REDaccIÓ

La UAB celebra el seu primer Dia de l’Emprenedoria

Miquel àngel Bonachera, d'AB-Biòtics /// cEDIDa

Golf i molt més,a la costa dels Tarongers.

902 333 131residencialgolfmar.com

*Im

po

sto

s no

incl

oso

s

Des de 35.000€*PANORÀMICA GOLF • SANT JORDI • CASTELLÓ

Habitatges d’1, 2 i 3 dormitoris amb terrassa. Cuina moblada.Plaça de pàrquing i traster inclosos. Piscines, pistes de pàdel i tennis.

A prop d’un camp de golf i a 16 km de la platja.

Fins al 100% de fi nançament

SV_PG_265x330_B30_GolfMar_cat.indd 1 23/11/12 13:11

40 àREA DE DESCANS B30 Desembre Del 2012

àREA DE DESCANSEstratègies /// ‘Huevos con tocino’

jordi Assens, professor d’EADA, plasma en aquest original llibre les fórmules que pot emprar una empresa per augmentar el grau d’implicació i de compromís de la seva plantilla

Treballadors còmplices de l’èxit empresarial

Huevos con tocino és un tí-tol que més aviat ens tras-llada als fl aires d’un ho-tel de costa amb el seu full english breakfast de rigor que no pas al món de l’em-

presa. Però aquest llibre de Jordi Assens, professor de l’escola de negocis EADA de Barcelona, fuig dels convencionalismes. Assens, expert en desenvolupament or-ganitzatiu, lideratge i empreses inno-vadores, hi ha plasmat tots els seus co-neixements en una qüestió cabdal: com augmentar el grau d’implicació i el com-promís dels treballadors amb la seva em-presa. El títol parteix d’una dita utilitza-da en el món empresarial que cita el pro-pi autor: “Per cuinar uns ous amb bacó, la gallina es limita a col·laborar, mentre que el porc s’hi compromet”. L’objectiu del lli-bre és oferir eines a les empreses perquè els seus treballadors passin de ser sim-ples col·laboradors a autèntics còmpli-

ces; i a la vegada, brindar als propis treba-lladors els mitjans necessaris per gestio-nar el seu compromís amb la companyia, com una via per millorar no només la seva productivitat, sinó també la seva motivació i qualitat de vida.

Assens proposa una guia molt completa per conduir les empreses cap a un model “integrador”, on els treballadors desenvo-lupen un sentiment de pertinença al pro-jecte, on es creen equips cohesionats i ali-neats amb els valors de la companyia, on el treball adquireix un sentit i on la comu-nicació i la interdependència persona-empresa es viuen amb naturalitat. L’au-tor ho fa analitzant una trentena de casos reals de grans empreses caracteritzades per les bones pràctiques en aquest àm-bit (Nike, HP, Ritz-Carlton, Levi’s, Man-go...). A aquest còctel hi afegeix un ingre-dient novel·lesc: l’element més original d’aquest llibre. Es tracta de la història, ba-

sada en fets reals, de quatre personatges que exemplifi quen amb les seves peripè-cies laborals i vitals els benefi cis del mo-del integrador i els perills que corre una empresa amb problemes d’implicació i de manca de lideratge.

Com es construeix una empresa integra-dora?: “En primer lloc, el seu projecte ha de connectar amb valors humans, tenir una missió social”, assegura Assens. Si el seu objectiu fi nal és millorar la quali-tat de vida i el benestar de la població, des de l’àmbit que sigui, serà molt més senzill atreure bons professionals i facilitar la seva implicació. L’altre gran pilar és col-locar el factor humà en el centre de l’acti-vitat empresarial. “Aquelles companyies que veuen els seus treballadors com sim-ples peces mecàniques que cal encaixar, mai assoliran els seus objectius perquè generen insatisfacció i frustració entre la plantilla”, destaca l’autor. Les organitza-

Assens proposa una guia molt completa per conduir les empreses cap a un model “integrador”

41àREA DE DESCANSB30 Desembre Del 2012

les seus que té l’empresa arreu del món, en la qual el conjunt de la plantilla partici-pa en diverses activitats de caire solidari. A més de promoure els valors corporatius de la firma, la jornada serveix per enfortir “l’orgull de pertinença” dels treballadors i col·laboradors, un aspecte clau per avan-çar cap al model integrador.

Jordi Assens reitera a Huevos con toci-no que les empreses que vulguin ser in-tegradores només ho aconseguiran des de plantejaments honestos i sincers. “No s’hi valen tècniques subtils o manipula-dores, la voluntat d’implicar els treba-lladors ha de ser real i amb totes les con-seqüències”, relata. En la mateixa opinió es mostra Ceferí Soler: “Moltes compa-nyies manifesten aquesta voluntat, però després no són coherents amb les deci-sions més operatives del dia a dia”. Quan el treballador se n’adona, se sent enga-nyat, neix la frustració i el sentiment de pertinença se’n va en orris. Les empre-ses catalanes i espanyoles, segons defen-sa Assens, estan obligades a moure fitxa i enfortir els vincles amb els seus treba-lladors, ara que es troben immerses en la transició cap a un nou model intensiu en coneixement, innovador, global i basat en el talent.“Només pots obtenir resultats extraordinaris si tens gent totalment in-volucrada” defensa el professor d’EADA, que considera que “no hi ha res més la-mentable que veure treballadors obligats a dedicar vuit hores al dia a una feina que no els interessa gens”. La pèrdua de capi-tal humà que això suposa és una xacra in-assumible en un moment com l’actual. /// VERN BUENo

cions que vetllen per les necessitats dels seus membres donant un sentit al treball que fan són les que reben a canvi un grau de compromís i de sentiment de perti-nença que multiplica exponencialment la seva contribució i productivitat. Les em-preses integradores, segons Assens, tam-bé es caracteritzen per la figura d’un líder “capaç de marcar el projecte, transme-tre’n els seus valors i crear un sentiment d’unió amb l’equip de treball”. Atorgar lli-bertat i autonomia als treballadors per impulsar els seus projectes i sentir-se’n corresponsables no es contradiu pas amb la necessitat d’un lideratge fort.

TOThOm hA De ser UN lÍDer

El llibre no tan sols va dirigit als empre-saris. També vol ser una guia per al tre-ballador insatisfet amb la seva implicació laboral. “En temps de crisi com l’actual, molta gent es planteja la seva pròpia car-rera laboral i es pregunta quin ha de ser el

Empreses com Boehringer Ingelheim premien els treballadors amb iniciativa i lideratge

1 /// ‘DÍA De lA VIsIóN’, JoRNaDES coRPoRatIVES a BoEHRINGER INGElHEIM PER FER cRéIXER “l’oRGUll DE PERtINENça” a l’EMPRESa

2 /// ImATGe De jOrDI AsseNs, PRoFESSoR D’EaDa I aUtoR DEl llIBRE ‘HUEVoS coN tocINo’ /// cEDIDES

2///1 ///

ria, Ceferí Soler, doctor en Psicologia i di-rector del Programa de direcció avança-da en recursos humans d’Esade. “El co-neixement no només pertany als llocs de poder i als comandaments, avui està re-partit per tota l’estructura empresarial”, assegura. Soler és partidari que les em-preses “canviïn les seves maneres de tre-ballar estructurals i jeràrquiques”, com una via per millorar la implicació i com-promís del treballador. Donar-li més lli-bertat per deixar via lliure a les seves ap-tituds i coneixements. “El control només és necessari a través dels resultats”, des-taca Soler. A Boehringer premien aques-ta actitud dels seus treballadors amb un guardó específic, el “Me We”, que lliuren una vegada a l’any com a reconeixement a les aportacions individuals o d’equips de treball a l’empresa. En una línia simi-lar, la multinacional farmacèutica pro-mou el ‘Día de la Visión’, una jornada anu-al que se celebra simultàniament a totes

TÍTOl: 'Huevos con tocino'

AUTOr:jordi Assens

eDITOrIAl: EADA Dirección

PreU: 4,85 euros (versió Kindle)

PÀGINes:: 102

LLIBRE

grau de compromís que ha de concedir a l’empresa”, destaca l’autor. El perfil d’em-pleat productiu, que pren la iniciativa i té una actitud de lideratge tot i que no sigui un gestor d’equips, és cada cop més apre-ciat a les companyies. Aquest és el cas de Boehringer Ingelheim, la multinacio-nal del sector farmacèutic amb seu a Sant Cugat del Vallès. “La nostra cultura d’em-presa parteix de la base que tothom ha de responsabilitzar-se de liderar iniciatives, projectes o accions concretes”, resumeix Olga Salomó, directora gerent de Recur-sos Humans d’aquest gran grup empresa-rial. A Boehringer Ingelheim consideren que els líders han d’aprendre i formar-se, i que, a la vegada, els treballadors tam-bé han de ser líders. “Sense aquesta im-plicació de tothom és impossible que el projecte tiri endavant”, apunta Salomó. Una idea que cada cop pren més força en la gestió dels recursos humans. També la defensa amb força un expert en la matè-

42 àREA DE DESCANS B30 Desembre Del 2012

Les 10 millors ‘apps’ per gestionar l'empresa en línia

Els 'softwares' d’administració ja són una necessitat en els negocis.PER: mÍrIAm bAllesTerOs

Facturació, comptabilitat i gestió són tres conceptes que van lligats a qualsevol empre-sari a l’hora de desenvolu-par la rutina de la seva com-panyia. Moltes vegades, es-

pecialment si el negoci és digital, la part administrativa s’acaba descuidant per manca d’eficiència organitzativa i l’em-presa no acabava sent el màxim de rendi-ble que podria arribar a ser.

Accions com organitzar els clients en una base de dades, tramitar pressupostos, factures i albarans o visualitzar informes

de control de despeses i ingressos són bàsiques perquè el negoci funcioni mal-grat el ritme frenètic del dia a dia.

Per ajudar a gestionar aquesta part de l’empresa existeixen tot un seguit pro-gramaris de gestió empresarial o ERP (enterprise resource planning) que fins fa poc no eren accessibles a totes les butxaques.

Gràcies a la recent modalitat del cloud computing, el programari es contem-pla com un servei i l’empresari és capaç d’autogestionar el negoci a través d’una

Reportatge /// Aplicacions per organitzar l’empresa digitalment

aplicació mòbil d’escriptori i sense ne-cessitat d’entendre la part tècnica. A més, com que es tracta d’un suport en el núvol, es pot accedir a les dades des de qualsevol lloc sempre i quan es disposi d’un accés a Internet.

L’EMPRESA HA D’ESTABLIR LES SEVES PRIORITATS ABANS D’ESCOLLIR ENTRE LES DIFERENTS ‘APPS’ DE GESTIÓ EN LíNIA

1 bAseCAmP

Una de les més populars especialment dissenyada per a projectes tecnològics, però pot servir per a qualsevol tipus de projecte. És molt versàtil i té un ver-sió gratis per a la gestió d’un sol projec-te però per a més d'un s’ha de pagar una subscripció mensual.

2 ZOhO PrOjeCTs

Funciona de manera molt similar a Ba-secamp pel que fa a la gestió de diversos projectes i filtre de continguts. També permet l’ús d’un sol projecte de manera gratuïta, però la subscripció mensual és una mica més barata que la de Basecamp. La informació es guarda en els servidors de Zoho Projects i forma part de tot el set d’aplicacions que té el grup Zoho.

3 DOT PrOjeCT

És un programa Open Source gratuït que requereix que sigui descarregat en un subdomini de la seva empresa per-què així s'hi pugui accedir per Internet. La app es manté i es desenvolupa amb el suport d’un grup de voluntaris i pels propis usuaris.

43àREA DE DESCANSB30 Desembre Del 2012

Tot i que moltes apps de gestió empresarial són gratuïtes, l’usuari pot puntualment pagar preus molt competitius per augmentar la se-guretat de l’allotjament de les se-ves dades, per tenir un programari sempre actualitzat o per l’assistèn-cia tècnica personalitzada.

Generalment només es paga pel lloguer d’ús d’un proveïdor extern. Es consumeixen els recursos com a servei i, per tant, es paga només pels recursos que s’utilitzen. Molts proveïdors d’informàtica en núvol utilitzen el model de les indústries

de subministraments, que és anà-leg a com es consumeixen les for-mes tradicionals dels serveis pú-blics com, per exemple, l’electrici-tat, mentre d’altres ho facturen en la base de subscripció. Compartint aquests recursos entre molts millo-ra les taxes d’utilització

En qualsevol cas, totes les aplica-cions són alternatives viables tant per autònoms, microempreses o pi-mes, tot i que tradicionalment han estat solucions cares i reservades per a les grans empreses.

Per gestionar l’empresa a través de les aplicacions en línia no es ne-cessita obligatòriament formació prèvia, però sí un cert domini del programari bàsic d’administració.

Existeix un ventall molt ampli de cursos gratuïts i de pagament en lí-nia en què s’ensenyen les pautes bàsiques de la gestió informàtica de l’empresa.

La gestió engloba el funciona-ment i organització de la factura-ció i la comptabilitat, administració dels clients en una base de dades, la

tramitació de pressupostos, factu-res i albarans o la visualització d'in-formes de control de despeses i in-gressos en l'àmbit digital.

No obstant això, cada aplicació dis-posa d’un servei d’ajuda a l’usuari on els representants de les empre-ses poden fer consultes teòriques i pràctiques, així com informar de qualsevol error tècnic en cas que fos necessari. Els sol·licitants sim-plement han de tramitar el requeri-ment i consultar de manera periò-dica la situació en què es troba l’as-sessorament.

És una manera eficient de treba-llar directament des d’Internet. Per mitjà del cloud computing, els re-cursos compartits, programari i in-formació es proporcionen tant als ordinadors com als altres disposi-tius mòbils.

La seva utilització és fàcil perquè l’usuari no necessita tenir coneixe-ments tècnics, ni control sobre la in-fraestructura de tecnologia que els dóna suport. En general, els clients de la informàtica en núvol no són propietaris de la infraestructura fí-sica, sinó que paguen pel lloguer

d’ús d’un proveïdor extern.La informàtica en núvol descriu un nou suplement, consum i model de prestació de serveis de TIC (tecno-logies de la informació i la comuni-cació) basats en la xarxa. És un sub-producte i conseqüència de la fa-cilitat d’accés als llocs remots de computació que ofereix Internet.

El concepte de la informàtica en núvol va començar en proveïdors de serveis d’Internet a gran escala com Google i Amazon.

4 mANTIs

És ideal per fer el seguiment d’incidèn-cies. Està molt orientada al seguiment de bugs o errors en el desenvolupament d’aplicacions, ja que quan l’equip que fa les proves ha detectat una incidència, procedeix a l’obertura d’un tiquet amb el problema que ha trobat.

5 The DeADlINe

Està molt orientada a la gestió de tas-ques o petits projectes. Presenta les tas-ques com una llista en la qual s’assignen feines als membres de l’equip fent una menció similar a la de Twitter, és a dir, afegint etiquetes de la mateixa mane-ra que faríem servir un hashtag. És molt senzilla d’utilitzar i molt recomanable per coordinar equips que treballin sota demanda.

6 The TeAmbOx

És una altra eina per gestionar projectes amb un estil semblant també al de Base-camp. Amb la versió gratuïta es poden gestionar fins a tres projectes de mane-ra simultània, amb molt espai d’emma-gatzematge per a documents i amb la possibilitat de convidar col·laboradors perquè puguin participar-hi realitzant tasques.

EL SERVEI éS DE PAGAMENT?

ES NECESSITA FORMACIó?

QUÈ éS EL 'CLOUD COMPUTING'?

7beNTO

Ja sigui per la gestió de projectes, l’agenda de contactes o les petites bases de dades, és una d’aquestes aplicacions multipro-pòsit que demostren ser extremadament útils en entorns de mobilitat. Apropiada tant per gestionar l’equip com per a l’in-ventari.

8 PrOjeCT OPeN

És un dels gestors de projectes més complets perquè unifica planificació, monitoratge i facturació en una sola eina. Les accions més destacades són l’assignació de membres a projectes en períodes concrets.

9 DOOlPhy

És similar a Project Open però lleugera-ment menys sofisticat i sense possibilitat d’instal·lació local. Disposa de panell de projectes, calendari i informes, però una escassa possibilitat de personalització.

10 bCOmmUNITIes

Interconnecta l’entorn d’administra-ció en línia amb clients, proveïdors i col-laboradors. Tot això ho fa fora des de qualsevol punt de connexió i a través de projectes i gestió de contactes, comunica-cions i microblogging intern i extern.

44 ESTACIó DE SERVEI B30 Desembre Del 2012

LLIBRES

CómO hACemOslAs COsAs eN IKeA ANDers DAhlVIG

No fa massa anys, IKEA era un petit comerç on es podien comprar mitges i bolígrafs. Avui dia tothom coneix aques-ta cadena com el gegant dels mobles assequibles i funcionals que no ha parat de créixer. En aquest llibre, Ander Dahlvig, qui va ser conseller delegat de l’empresa sueca del 1999 al 2009 , explica quin és el secret de l’èxit de la multinacional. Vendre productes èticament responsables, acos-tar els mobles a tota la població o reduir els preus al màxim són algunes d’aquestes claus . Perquè com diu l’autor, “la gent té més temps que diners”. ///GESTIÓN 2000

el mITO Del CArIsmAOlIVIA FOx CAbANe

Qui ha dit que el caris-ma es té o no es té? En aquest llibre, l’autora afi rma que la ciència i la tecnologia han trobat el secret per aprendre a adquirir magnetisme personal i infl uir més en les persones. /// EMPRESA ACTIVA

NO es eCONOmÍA,es IDeOlOGÍA VArIs AUTOrs

Sota el nom “econo-mistas frente a la crisis”, un grup d’experts, entre els quals hi ha josep Borrell o jorge Fabra, analitzen la naturalesa de la crisi i la seva gestió i fan les seves propos-tes. /// DEUSTO

www.youcoop.org

COOPerAr Per INNOVAr

“Innovar o morir”: aquest podria ser el lema de les empreses, especial-ment en l’actual situació econòmica. I és que els nous paradigmes del mer-cat i l’excés d’oferta i de competència fan que la innovació sigui un dels as-pectes clau perquè una empresa so-brevisqui. I si hi ha un altre valor que està a l’alça arran de la crisi econò-mica, aquest és la cooperació. De la suma d’aquests dos elements sorgeix youcoop, una plataforma que facilita processos de cooperació i innovació social per a empreses i cooperatives. youcoop funciona com un laboratori a Internet on s’hi pot trobar informa-ció sobre metodologies d’innovació, projectes, workshops o “mercats” d’idees. La idea va sorgir arran del Banc Comú de Coneixements, una plataforma col·lectiva d’intercanvi de coneixements.

www.angel.co

CONNeCTANT 'sTArT-UPs'

Un web de referència per tal que les start-ups trobin inversors i es connectin amb altres start-ups a mode de xarxa social. Cada dia, Angel destaca les més seguides o les que més contracten.

www.futuracv.com

VIDeOCUrrÍCUlUm A mIDA

Anar més enllà del paper i aportar va-lor afegit al tradicional CV pot resultar efectiu per cridar l’atenció de les em-preses. Futura CV ofereix les eines per crear un videocurrículum en línia.

wEBS

Francesc Quer Psicòleg i coach de Proactiva

'COACHING' I EL 'MENTORING' PER EMPRENDRE

A les agendes empresarials del nostre territori, recentment es promouen molts actes que tenen a veure amb l’em-

prenedoria, i sovint es parla, i de vega-des de manera confusa, de la utilitat de dues disciplines que donen suport en aquest àmbit, com son el coaching i el mentoring. Dos anglicismes que apa-reixen força en aquests últims temps, i que sembla que “protagonitzin” de ve-gades les darreres preguntes que els as-sistents llancen als conferenciants. Si volem tenir en compte les oportunitats actuals, serà desitjable posar una mica de llum en la seva aplicació, i en especial per aquells emprenedors que ho reque-reixin. Ambdues disciplines tenen com a objectiu el fet de potenciar el desenvolu-pament personal i professional de l’em-prenedor, però hi ha diferències en el seu mètode, i també en la fi nalitat de cadas-cun dels processos que es posen en mar-xa. El coaching és una disciplina en què el coach (entrenador) acompanya el client a desenvolupar el seu màxim potencial perquè aconsegueixi els objectius que es marqui. De fet, en un procés de coaching, l’efectivitat té que veure amb l'habilitat del coach a l'hora de fer de mirall da-vant l’emprenedor, tenint cura de no fa-cilitar ni coneixements ni experiències, ja que això posaria en perill el funciona-ment del mètode. Defi nir clarament els objectius que es persegueixen serà tam-bé un element diferenciador. Pel men-toring, la transmissió de coneixement i experiència és la raó de ser del procés, ja que l’emprenedor busca un professi-onal de referència més preparat que ell i que l’orienti amb el consell i opinió. És un procés més llarg, en el qual el men-tor podrà utilitzar fi ns i tot la seva pròpia agenda de contactes o infl uència profes-sional per promoure el seu desenvolupa-ment professional. Emprendre amb co-aching és un viatge a l’autoconeixement, mentre que emprendre amb mentoring és anar amb un acompanyant professi-onal diferent. Ambdues disciplines són molt útils en el desenvolupament pro-fessional, i fi ns i tot plenament compa-tibles en el temps, tot és qüestió d’es-collir l’adequada segons el moment en què ens trobem.

Santiago RoyoDirector del cD6 de la UPc, centre tEcNIo

CANVI DE PLANS: CAP A UN NOU MODEL DE L’R+D +I

La situació fi nancera de les nos-tres institucions està introduint canvis importants en el fi nan-çament de les activitats d’R+D,

que no rep el suport que li tocaria d’acord amb el discurs ofi cial. Els grups més in-quiets estan trobant fórmules alternati-ves a la pràctica desaparició de les sub-vencions. Per exemple, aconseguir prés-tecs a baix interès per fi nançar projectes d’innovació empresarial és ara relativa-ment fàcil. Molts grups de recerca univer-sitaris estan explorant aquesta via. Això suposa tota una revolució, i molt positi-va. L’activitat d’innovació del grup queda orientada a l'interès del mercat. Aquests grups canvien el seu model de gestió, es professionalitzen i internacionalitzen, i es dimensionen en funció dels recursos que són capaços d’atreure. Als grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassa, l’evolució cap a aquest model, que ja ve de

lluny, s’està accelerant. Els que adopten aquest sistema amb èxit estan creixent en el marc actual, retenen els seus doctors joves fi nançant el seu contracte i inver-teixen en petites estructures de suport. Però estem encara en transició, la qual cosa comporta disfuncions. Hi ha grups que han quedat fora, als quals cal apro-par al model i/o empènyer cap a l’excel-lència científi ca. Cal formar els investiga-dors amb potencial sobre com fi nançar els seus projectes. Cal crear fi gures no-ves de suport adaptades als nous temps, per defensar patents o explotar de mane-ra conjunta resultats d’un projecte. I les empreses (sí, també moltes empreses) han d’assumir un entorn en què l’R+D+i ja no té aquell nivell de subvenció de no fa tant temps. Invertir esforços i imagi-nació a canviar el model d’innovació per un altre més competitiu , basat en resul-tats i en qualitat, i que permeti explotar del coneixement generat pel sistema d’in-novació del país, sembla més interessant que invertir en promocions immobiliàri-es més espectaculars. Ens toca anar per davant en el discurs.

CAL ANAR MÉS ENLLà DE LA SUBVENCIÓ I CENTRAR-SE EN LA QUALITAT

45B30 Desembre Del 2012 ESTACIó DE SERVEI

CURSOS I SEMINARIS

dicionants tenen.

Durant aquest curs es tractarà com s’està desenvolupant el màrqueting per dispositius mòbils, analitzant l’estat ac-tual de la implantació d’aquest tipus de tecnologia i la seva evolució, el tipus d’aplicacions que hi ha al mercat, els nivells d’integració amb el nostre lloc web. També s’abordarà com adaptar un lloc web perquè es vegi bé a través del mòbil, els tipus d’adaptació i costos, com funciona la publicitat als mòbils, a través de quines xarxes podem con-tractar aquest tipus de publicitat i quan és convenient fer-ho, la connexió en-tre mòbil i carrer i com podem crear co-dis bidimensionals per facilitar informa-ció o per connectar elements del carrer amb el nostre lloc web.

19 DE DESEMBRE DEL 2012 DE 9.00 A 15.00 HORESAPrèN A UTIlITZAr FACebOOK Per A emPresesAmb aquest curs podrà aprendre com cal que una empresa entri al Facebook, quines consideracions s’han de tenir presents, quin tipus de pàgina cal crear, quantes pàgines cal crear, com avalu-ar què està fent la competència i veure com millorar-ho. Entendre les particu-laritats, consideracions i potencial que ofereix Facebook en la creació i gestió de les pàgines web per a empreses. Ens plantejarem les següents qüestions: qui pot utilitzar Facebook per crear pàgi-nes per a empreses? Avaluar la compe-tència i posar-me un pas per endavant. Quines i quantes pàgines he de crear? Només la meva o també la dels meus productes i/o serveis? Quin tipus de pà-gines ofereix Facebook? Quina opció he d’escollir? Quines funcionalitats ad-dicionals tenen les pàgines de Face-book per a empreses? Com puc enlla-çar la meva web i Facebook? Com en-grandir la meva base de clients encara que l’usuari no faci m’agrada de la meva pàgina. Com avaluar les visites/clics etc. Gestionar els administradors de la pàgi-na. Com promocionar via publicitat de Google la meva pàgina i la meva web. Com cercar clients en Facebook: estra-tègies de cerca.

LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa C. de Blasco de Garay, 29-49 www.cambraterrassa.es

10 I 12 DE DESEMBRE DEL 2012 DE 18.00 A 21.30 HORESFIsCAlITAT eN el COmerÇ INTrACOmUNITArI. IVA, INTrAsTAT I mODel 349

El programa es dirigeix a tots aquells gerents, directius i administratius de pi-mes que vulguin adquirir o millorar els seus coneixements en matèria de fisca-litat intracomunitària. El programa in-clou la gestió de l’IVA intracomunitari a introduccions i expedicions: autoreper-cussió de l’IVA a les adquisicions, recu-peració de l’IVA suportat a l’estranger, facturació sense IVA a vendes intraco-munitàries (regla i excepcions). Intras-tat: finalitat, complementació i operati-va. Model 349: finalitat, complementa-ció i operativa. Casos pràctics de gestió del comerç intracomunitari: comple-mentació de la declaració mensual 303 d’IVA, complementació d’intrastat i complementació de model 349.

11 I 18 DE DESEMBRE DEL 2012 DE 9.00 A 14.00 HORESINCOTerms 2010. UTIlITZAr bé els INCOTerms I CAlCUlAr esCANDAllsEl curs es dirigeix a tots aquells gerents, directius i administratius de pimes que hagin de desenvolupar tasques relaci-onades amb les vendes i compres in-ternacionals. Els continguts són els se-güents: incoterms, incoterms de la fa-míla de la E (EXw), incoterms de la família de les Fs (FAS, FCA, FOB), inco-terms de la família de les Cs (CFR, CIF, CPT, CIP), incoterms de la família de les Ds (DAT, DAP, DDP), com utilitzar cor-rectament els incoterms 2010. Per què és millor utilitzar un FCA i nou EXw per vendes realitzades des de la fàbrica del venedor? Com s’han d’utilitzar els nous DAT i DAP. Per què és més avantatjós per al venedor i per al comprador utilit-zar un FCA (port) i no un FOB? Per què no és aconsellable realitzar importa-cions amb CIF? Quins Incoterms no es poden utilitzar amb Crèdtis documen-taris? Per què no s’hauria d’utilitzar el CFR, CIF, FOB amb contenidors? L’elec-ció de l’incoterm.

12 DE DESEMBRE DEL 2012 DE 9.00 A 14.00 HORESmÀrqUeTING A TrAVés De DIsPOsITIUs mÒbIls

Aquest seminari li permetrà conèixer les possibilitats que els dispositius mò-bils ofereixen actualment per fer màr-queting, quines aplicacions existeixen, així com quines possibilitats i quins con-

Prop d’un centenar d’empresaris i di-rectius de 74 empreses de la demar-

cació han participat al llarg d'aquest any en les tres sessions que, sota el títol “3600 Model de negoci", ha organitzat la Cambra de Terrassa en aquesta ciutat i a Sant Cugat del Vallès amb la col·laboració d'ACC1Ó.

Aquest cicle de jornades d’innovació i mi-llora de l’estratègia empresarial ha estat di-rigit pel director gerent de la Cambra, Josep Prats, amb l'objectiu de contribuir a millo-rar la competitivitat de les petites i mit-janes empreses catalanes. Durant les di-ferents jornades, les quals han tingut un caràcter dinàmic i participatiu, els empre-saris han pogut conèixer les metodologies per innovar en el seu propi model de nego-ci, així com les eines estratègiques per re-flexionar sobre aspectes com, per exemple, la millora de les relacions amb els clients, el coneixement de noves propostes de va-lor diferenciades, el reforç dels recursos, la millora en el control de la gestió econòmi-ca o l’aprofundiment sobre el model de ne-goci per tal d'orientar-lo al mercat i fer-lo més competitiu.

Segons el director de Serveis de la Cam-bra de Terrassa, Josep Beltran, "es trac-ta d'ajudar les empreses a identificar en quins aspectes són realment bones i dife-rents; donar-los el mètode i potenciar-ne el seu valor". A més, explica Beltran, fórmu-les pràctiques i participatives com el cicle 3600 "fomenten el networking i contribuei-

xen al fet que cada empresa faci la seva re-flexió i anàlisi i adopti les eines més apro-piades que l’ajudin a prendre decisions de la manera més objectiva possible. Tot ple-gat, per millorar la seva competitivitat i as-segurar el seu creixement i supervivència”.

En aquest sentit, Beltran assegura que "cal posar en crisi allò que som. És necessa-ri qüestionar-ho tot per poder identificar noves oportunitats de negoci". I, sobretot, centrar-se en el mercat i el client: "Si conei-xes quin és el valor que aportes al teu client, sabràs centrar-te en això i identificar nous productes i serveis".

La metodologia de les sessions s’ha basat en el model Canvas d’innovació del negoci, que consisteix a descriure de manera lògi-ca com les organitzacions creen, entreguen i capturen el valor.

Les sessions s’han adreçat exclusivament a propietaris d’empreses, gerents, directors generals i directors d’àrea vinculats amb l’estratègia de l’empresa. /// REDaccIÓ.

Les sessions de la Cambra de Terrassa i la Generalitat busquen millorar la competitivitat de les pimes.

FORMACIó /// CAMBRA DE TERRASSA

última sessió dirigida pel director gerent de la Cambra, Josep Prats /// caMBRa DE tERRaSSa

IDENTIFICAR EL VALOR QUE S'APORTA AL CLIENT ÉS CLAU

Cent empresaris analitzen nous models de negoci al cicle 360º

46 ESTACIó DE SERVEI B30 Desembre Del 2012

Epíleg /// DesembreEL DESEMBRE EN XIFRES2012

700pimesÉs el número de companyies a les quals ha ajudat PIMEC a trobar finan-çament des del 2008, gràcies a un pla creat per fer front a la dificultat de les pimes per accedir al crèdit./// Pàg. 11

Els nous seguidors de la 'B30'

“L’'e-commerce' local no ha entès que ven a un mercat de 2.500 milions de clients”

Una frase de la presidenta de l’Associació Espanyola de l’Economia Digital (Adigital), Elena Gómez de Pozuelo, durant l’entrevista del “Gas a fons” sobre “E-commerce”. Gómez de Pozuelo destacava que, tot i estar a la cua, l’”e-commerce” a Catalunya avançava molt de pressa. A més, de Pozuelo apostava per negocis de nínxol i assegurava que el model cupons no té futur.

“Cal accentuar la conversa aprofitant les oportunitats que generen les xarxes socials”

Eren les paraules del president del Consell Territorial de Sabadell d’Unnim Caixa, Salvador Soley, en la 13ena jornada joan Sardà sota el títol “Empresa connectad@, empresa de futur!”. Una trobada en què tots els ponents van coincidir a insistir que les xarxes socials han arribat per quedar-se.

“Volem que les paraules dependència i droga es puguin dir obertament”

Ho deia el secretari de la Patronal de la Fundació Pimec Acció Social, Ramón Vila, en refe-rència al programa sobre addiccions a la feina que va engegar la fundació en col·laboració amb el Projecte Home. A banda de parlar de quines drogues es troben en el món laboral, es va analitzar com pot afectar la inseguretat laboral en el creixement de les addiccions.

“Ser emprenedor és no enfonsar-se quan diguin que anirà malament”

Paraules d’en Pau Garcia-Milà, un jove emprenedor que, juntament amb un amic i amb només 16 anys, va fundar EyeOs, un sistema operatiu per penjar documents a la xarxa. En Pau Garcia-Milà reflexionava sobre l’emprenedoria al nostre país. En aquest sentit, apuntava la manca de finança-ment com a desavantatge i la major visibilitat dels projectes com a aspecte positiu.

Ara fa un anyPerquè fer una mirada al passat ens aporta perspectiva, repassem aquelles declaracions més destacades de la 'B30' de fa tot just un any

@Rcatintl

@asole10

@belindapbernad

@susannacarmona

@igualtatempresa

@FemHoPossible

@jordimateobcn

@DiarioElPrisma

@Kriatxi1

@xaviolive

@Informrisk

@albert_adsera

@laurapinyol

@dterragaleria

@tonirabascall

@matencio62

@PuntaxarxaSL

@AjPolinya

60 mil volsSón els trajectes que ha operat l’ae-roport de Sabadell entre el 2000 i el 2010. Davant d’això, la Cambra de Comerç de Sabadell demana que es potenciï aquesta infraestructura. /// Pàg. 11.

2.000treballadorsAquest és el número de persones que s’incorporen a la plantilla del Banc Sabadell, després de l’operació en què aquest banc ha comprat el negoci de BMN./// Pàg. 14

22,5milions d’eurosÉs el benefici net que ha obtingut el grup Fluidra, amb seu central a Sa-badell, segons la Comissió Nacional de Mercat de Valors, compensant així el descens de consum. /// Pàg. 15

1,5milions d’eurosÉs la inversió del nou establiment de Pans & Company a Sant Pau de Riusec, que se situa a l’interior del nou parc empresarial Via Sabadell amb la creació de 70 llocs de treball. /// Pàg. 16

47B30 Desembre Del 2012 ESTACIó DE SERVEI

1. Auriculars sense cablesSkullcandy PLyR2 són els auricu-lars sense cables ideals per jugar als videojocs amb una gran qua-litat de so. Presenten Supreme Sound i un equalitzador amb tres opcions.

2. Altaveus portàtilsGenius presenta els seus nous altaveus en la línia dels portàtils: Genius SP-i320. Es tracta de dis-positius d’atractiu disseny i dispo-nibles en diferents colors. Això no és incompatible amb una potència de 2 vats o la possibilitat de repro-duir arxius des d’un USB o disposi-tiu mòbil.

3. Escàner portàtil Només pesa 386 grams i cap en una mà, però un dels aspectes més interessants del Doxie One és la seva memòria SD de 2 GB. Amb aquesta capacitat, no cal depen-dre d’un ordinador portàtil.

4. Comandament universalEl nou comandament que ha presentat Programer sota el nom SteelSeries Free permet treballar no només amb Mac o PC, sinó també amb els sistemes iOS i Android. I tot sense fi ls.

5. Miniprojectorsense fi lsPhilips ofereix aquest petit i lleu-ger projector de butxaca que es pot connectar fàcilment a dife-rents dispositius i targetes SD o a un dispositiu USB i visualitzar tota mena de continguts multimèdia fi ns a 120” i amb una alta qualitat.

6. Versió Ubuntu de DellDell ha llançat la versió del seu atractiu portàtil XPS 13 amb siste-ma operatiu Ubuntu. El nou model té una pantalla de 13.3 polzades, resolució 1366x768 píxels, proces-sadors que van des de l’Intel Core i5 fi ns al Core i7 i una memòria de 8 GB de RAM i 256 GB en SSD. Tot plegat, fabricat amb alumini i fi bra de carboni.

3

4

6

1

5

2

LA TEVA MANERA DE CUIDAR-TE

ww

w.c

atal

anao

ccid

ente

.co

m Tots podem tenir una Assegurança de Salut, però gràcies als 20.000 agents deCatalana Occident tots podem tenir-la personalitzada. Així disposaràs de totes les opcions que necessitis per cuidar-te sempre a la teva manera.

TOT, TOT I TOT, A LA TEVA MANERA.

Assegurança de Salut

Revista B30 nº54, Desembre 2012

Documents

Transcript of Revista B30 nº54, Desembre 2012