Revista B30 nº55, Gener 2013

La revista econòmica del Vallès | Gener del 2013 | N.55 | 2 €

@revistab30

81

02030018009

00

05

5

"Catalunya com a estat no tindria cap problema de viabilitat econòmica" Oriol AmatEconomista i Catedràtic d’Economia Financera de la UPF

ENTREVISTA /// P. 6

RADAR /// P. 8-9

Les empreses amb empleats satisfets, milloren resultats, segons un estudi

OPINIÓ /// P. 20

Prevenir-se contra la propera crisiJosep DanielEx President i ex Director General de Nestlé España SA

INTER-VIEWS /// P. 33

Edelman finds a home in BarcelonaHannah West

B30 in English by:

MÉS

Grans empresesL'expansió de Chiorino Ibérica (Rubí)

PimesNooem, abrigant les noves tecologies

EmpresàriesEva Chaler, gerent d'Orbital Graphics

Àrea de descansTenir o no tenir carisma per triomfar

EMPRENEDOR, LA POR AL fRACàS ET PARALITzA?

GAF /// L'AVERSIÓ AL RISC FRENA ELS EMPRENEDORS. P. 28

3B30 GENER DEL 2013 KM zERO

Gener del 20132013: L'ANy DE LES SEgONES OPORTuNITATS

El cèlebre aforisme de Henry Ford afirma que fracassar és una excel·lent oportunitat per tornar a començar amb molta més intel·ligència. La lliçó del pare de les cadenes de producció modernes ha mogut muntanyes perquè té a veure amb la fe. La fe en un mateix, la fe en una cultura de treball o la fe en un poble... I és d'aquesta manera com s'han aixecat empreses multinacionals de les cendres i s'han creat societats emprenedores, –com la nordamericana–, on ningú no pot presumir de ser un empresari realment competent si en el seu expedient no apareixen un parell d'iniciatives fracassades. Perquè de l'error s'aprèn i aquesta és una veritat indiscutible que es pot aplicar en tot i per tot: a governs que recomencen després d'una gestió fallida i a empreses que han tancat la persiana perquè no tenien els fonaments prou sòlids per aguantar una tempesta financera. Però el fracàs està estigmatitzat i castigat en la nostra societat. Segons el Libro blanco de la iniciativa emprendedora (Esade, 2011) la por al fracàs i l'aversió al risc és un dels principals condicionants que frenen l'emprenedoria a l'estat espanyol. És per tant, una qüestió cultural que és fonamental atendre si es vol canviar la tendència. En els darrers anys han fracassat centenars d'empreses: cal entendre doncs que molts d'ells poden convertir-se en futurs emprenedors d'èxit. El 2013 pot ser l'any de les segones oportunitats

ENTREVISTA

6

ROTONDA

20gAS A fONS

28

àREA DE DESCANS

40àREA DE DESCANS

42

B30 EDITA: Premsa Local Grup de Comunicació /// PRESIDENT: Ramon Grau /// DIRECCIÓ: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// DIRECTOR COMERCIAL: Pere Esquerda /// REDACCIÓ: J.R. Armadàs, Míriam Ballesteros, Vern Bueno, Andrea Cosialls, Carla de Puig, Salva

Fernández, Bàrbara Padilla, Sergi Quitián, Victor Solvas /// DIRECCIÓ D'ART: Xavier Grau /// fOTOgRAfIA: Bàrbara Padilla /// MAquETACIÓ: Sergi Felip /// ASSESSORAMENT LINgüíSTIC: Queralt Simeon /// ADMINISTRACIÓ: Anna Comella /// IMPRESSIÓ: Gráficas de Prensa Diaria /// PREMSA LOCAL SANT CugAT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant

Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// REDACCIÓ: [email protected] /// ADMINISTRACIÓ COMERCIAL: Susanna Carmona /// DIPòSIT LEgAL: B-9826-2008 /// DISTRIBuCIÓ EMPRESARIAL: FUNDACIó CECoT FoRMACIó /// PuBLICITAT: 93 590 86 00 - [email protected] /// COL·LABORADORS DE LA ‘B30’: AJUNTAMENT DE CASTELLBISBAL · AJUNTAMENT DE CERDANyoLA · AJUNTAMENT DE MoLLET · AJUNTAMENT DE PARETS · AJUNTAMENT DE SANT CUGAT · ASSoCIACIó

SANT CUGAT EMPRESARIAL · BANC SABADELL · BoEhRINGER INGELhEIM · CAMBRA DE TERRASSA · CECoT ·CENTRE METAL·LÚRGIC · CIT · ENDESA · ESCoLA SUPERIoR DE

CoMERÇ I DISTRIBUCIó · FIAC · GRUP CATALANA oCCIDENT · LA CAIXA · NoDUS BARBERÀ · PARC AUDIoVISUAL DE CATALUNyA · PARC TECNoLÒGIC DEL VALLÈS · PIMEC

15.000ExEMPLARS MENSuALSDistribució a través dels quioscos del Vallès i

subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona

Encartada al ‘ELPUNTAVUI’ del Vallès occidental

[email protected] / 93 590 86 00

"Catalunya aniria millor com a país independent,"

ORIOL AMAT /// ECONOMIStA I CAtEDRàtIC D’ECONOMIA FINANCERA DE LA UPF

"Prevenir-se contra la propera crisi"

JOSEP DANIEL /// Ex PRESIDENt I Ex DIRECtOR GENERAL DE NEStLÉ ESPAñA SA

PARALITzATS PER LA POR AL fRACàS?

Tenir carisma per triomfar en els negocis

LES 10 APPS gRATuÏTES MÉS DESCARREgADES EL 2012

RADAR

8LES EMPRESES MILLOR VALORADES PELS EMPLEATS

Col·laboradors i partners de distribució de la revista

Gràcies pel vostre suport

RADAR

5B30 GENER DEL 2013 RADAR

L’INDICADOR

Segons les últimes dades de l’Idescat, l’índex de producció industrial (IPI) ha crescut un 6,6% interanual a Catalunya a l’octubre de 2012. tots els sectors industrials han regis-trat augments, excepte l’energia que ha tingut una dis-minució de l’1,6%. Concretament, presenten increments

els béns de consum (8,5%), els d’equipament (9,2%) i els intermedis (5,5%). En el període gener-octubre del 2012, l’IPI ha registrat variacions del -2,5% a Catalunya. Men-trestant, a Espanya, l’IPI ha augmentat un 0,6% amb re-lació a l’octubre del 2011. /// FOTO: CEDIDA

6,6%

Si d’alguna cosa li ha servit la crisi al sec-tor manufacturer, ha estat per propulsar l’aposta pel mercat exterior. Així ho con-firma l’última enquesta industrial d’em-presa referent al 2011, publicada el pas-sat 11 de desembre per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Les dades indiquen que les empreses d’aquest àmbit van fac-turar fins a 149.772 milions d’euros ve-nent fora d’Espanya, la qual cosa supo-sa un 32,2% del total i un increment del 2,1% respecte a l’any precedent. Pel que fa a Catalunya és, de bon tros, la comu-nitat autònoma més industrialitzada de l’Estat, ja que representa el 26,3% del to-tal i ha registrat un creixement interanu-al del sector del 2%. L’alimentació és la branca d’activitat amb més pes, amb un 18,3% del total de vendes del sector ma-nufacturer. A continuació ve l’automoció, que representa l’11,4%. A l’altre costat de la balança hi ha els fabricants de produc-tes electrònics, amb un descens del 87%.

Els executius de les grans empreses es-panyoles preveuen començar a notar els primers símptomes de la recupera-ció econòmica a finals del 2013, tot i que no esperen la creació neta de llocs de tre-ball fins a l’any següent. En una enques-ta que ha realitzat Expansión entre més de 70 presidents i consellers delegats de les principals companyies espanyoles, els directius coincideixen a qualificar d’ade-quades les mesures d’austeritat i de con-trol del dèficit que ha posat en marxa el govern central. Tot i això, apunten que els seus efectes positius trigaran a notar-se a l’economia real. Els directius i empresa-ris espanyols consideren clau per al pro-per any el resultat del rescat bancari per reactivar el consum. Amb tot, la majoria d’enquestats apunten que el 2013 serà l’any de l’estabilització de l’economia i que això servirà de base per a l’inici d’un creixement que preveuen que es produ-eixi entre el tercer i el quart trimestre.

El setmanari britànic The Economist de-dica l’article “Ja n’hi ha prou de tapes” a comparar les mesures que ha pres el go-vern espanyol amb l’objectiu de sanejar la banca amb aquestes típiques racions culinàries. En aquest sentit, hi llegim que “les delicioses tapes que acompanyen una beguda vespertina a Espanya poden acabar substituint el menjar que estaven destinades a precedir”. Després de deta-llar i analitzar totes les dades sobre la in-jecció de diners públics als bancs, l’article es fa ressò d’una sèrie de dades econò-miques que amenacen la recuperació de l’economia espanyola, com ara la caiguda lliure dels preus de la vivenda o el con-tinu increment de les xifres de l’atur. Da-vant d’això afirma que encara cal pren-dre més mesures i, continuant amb el sí-mil de les tapes, alerta que “potser s’ha servit el plat principal de la reestructu-ració bancària, però el menú encara pot contenir un postre una mica amarg”.

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), or-ganisme assessor del govern català, ha presentat un informe en el qual sugge-reix que s’introdueixin canvis substanci-als en l’organització i el finançament del país. El Consell proposa diverses opcions, com ara “l’actuació sobre figures imposi-tives existents introduir mecanismes de copagament, gravar consums amb con-seqüències sanitàries i fer un major ús de les assegurances privades amb deducció fiscal”. Aquestes vies podrien implicar “recàrrecs en la imposició sobre la renda o un augment dels impostos indirectes”. L’informe del col·lectiu d’experts liderat per Salvador Alemany, president d’Aber-tis, i compost per una vintena d’acadè-mics i experts, ha estructurat l’inform en 38 objectius agrupats en cinc blocs que representen els diversos capitals del país: humà, físic, tecnològic, organitzatiu i institucional i social.

Creix l’ exportació de la indústria manufacturera

Els empresaris albiren signes de reactivació

Més mesures per a l’economia espanyola

Canvis impositius per garantir l’estat del benestar

REVISTA DE PREMSA

RàNquINg D’ExPORTACIÓ

CADA MES LA REVIStA ‘B30’ PRESENtA UN RàNqUING DE LES 10 EMPRESES DE LA DEMARCACIÓ DE LA CAMbRA DE COMERç I INDúStRIA DE tERRASSA qUE HAN tRAMItAt MÉS CERtIFICAtS D’ExPORtACIÓ FORA DE LA UNIÓ EUROPEA A tRAVÉS DE L’ENtItAt.

DESEMbRE1 EuROfRAgANCE RUbí

2 b. bRAuN suRGICAL RUbí

3 C.EsPAÑOLA D CAStELLbISbAL

4 bAsF POLIuRETANOs RUbí

5 LIVEN sA SANt CUGAt

6 CHECKPOINT sYsTEMs tERRASSA

7 TOP CAbLE sA RUbí

8 INDCRE , sA tERRASSA

9 LENG D’OR sA CAStELLbISbAL

10 TELsTAR TECHN, sLu tERRASSA

6 ENTREVISTA B30 GENER DEL 2013

tatals que han començat a cancel·lar co-mandes a la indústria catalana i d’altres que ja han comunicat que ho faran. Per tant, el boicot tornat a estar present.

I com quantifiquem els danys d’aquest boicot? Amb estudis. Últimament ha circulat un que parteix de la base que, en cas d’independèn-cia, a Catalunya s’aniria abandonant l’ús del castellà, de manera que es reduirà el comerç amb la resta de l’estat. La conclusió és que, a la llarga, la caiguda del comerç amb la resta d’Espanya seria del 80%. Això representa un 9% del PIB català, que seria devastador.

Però la premissa és ciència ficció. Això mateix! La hipòtesi de partida no és gai-re creïble. Per mi, l’estudi més fiable és el del professors Modest Ginjoan i Xavier Cuadras titulat 'Sense Espanya'. Ells divideixen el co-merç entre el que va dirigit a persones físi-ques i el que va a empreses. En el cas més desfavorable, calculen que el comerç dirigit a persones físiques de la resta de l’estat cai-gui un 40%, mentre que el dirigit a empreses cauria a un 20%. Si fos així, l’impacte total en el PIB seria del 4%, menor al dèficit fiscal del 8% que tenim amb Espanya i, per tant, assumible.

M’ho pinta fàcil Sí, però una cosa és la xifra global i una altra és quan vas empresa per empresa. Hi ha in-dustrials que vénen gairebé tot el seu produc-te a l’estranger i d’altres que ho fan tot a Cata-lunya, de manera que no s’han de preocupar

Com ja ha passat abans. De boicots n’hi ha hagut sempre, des de fa dè-cades, i ,quan és generalitzat, es centra en productes estrella. Amb el debat de l’estatut va ser el cava i el vi, i les empreses del sector asseguren que els nivell de vendes no s’han recuperat.

No encara?Hi ha restaurants que els van treure de la carta al seu moment i, en molts casos, no han tornat a entrar. Actualment no hi ha dades, però sabem que hi ha empreses es-

què va passar amb aquell estudi? No voldria entrar més en detall. En el seu moment ja vam fer la protesta. Preferiria centrar-me en que deia el meu estudi sen-se entrar en les conclusions de l’IEE.

Doncs, què deia el seu estudi? Tractava sobre les conseqüències del debat independentista en el teixit empresarial. Descrivia el moment en que s’obre el meló, amb les primeres conseqüències, i la pos-terior independència. El primer impacte és la reaparició del boicot.

En ple debat sobre els condicionants econòmics d’una Catalunya independent, l'economista Oriol Amat en planteja els riscos existents i n'avalua el seu impacte sobre el teixit empresarial TEXT: V. sOLVAs /// FOTOS: b. PADILLA

Consolidat com un dels refe-rents en l’anàlisi econòmic, les reflexions d’Oriol Amat acostumen a tenir resso-nància dins els cercles eco-nòmics i polítics. Per això va

aixecar la veu quan l’Instituto de Estudios Económicos (IEE) va utilitzar un dels seus treballs com a base per concloure en el do-cument “La cuestión catalana, hoy” que la independència de Catalunya comportaria una caiguda del 4% del PIB del país i una davallada del 40% en les exportacions.

Catalunya com a estat no tindria cap problema de viabilitat econòmica

Oriol Amat/// Catedràtic d’Economia Financera de la UPF

El primer que destaca del despatx de l'economista Oriol Amat (Barce-lona, 1957) és un gran mapa, en el que marca els diferents punts del globus on ha estat, i un quadre amb les tres contraportades del diari La Vanguardia que fins ara ha protago-nitzat. El seu paper d’analista eco-nòmic com a president de l’ECIF, vi-cepresident de l’ACCID o membre del CAREC li han valgut un nom als mitjans de comunicació. Però més enllà de la seva tasca com a mem-bre de diversos organismes de con-sulta i anàlisi i del seu paper com a font o articulista en escrits periodís-tics, Oriol Amat prefereix presen-tar-se com a professor universita-ri. Llicenciat en Administració i Di-recció d'Empreses, actualment és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pom-peu Fabra

EL PERfIL

Entre l’anàli i la docència

7B30 GENER DEL 2013 ENTREVISTA

pel boicot. Però després estan les empreses que depenen molt del mercat espanyol i amb un producte molt identificat amb el país.

quines estratègies han d’adoptar aquestes empreses? Doncs des de comercials, com crear marques noves o obrir alguna filial a la resta de l’estat, fins a diversificacions de risc, és a dir, apos-tar més per altres països. El que val la pena és operar amb temps, per tenir previstos els ris-cos. Tot i això, crec que el risc de boicot no és globalment important.

I tenim referències de processos simi-lars? Sí! Per exemple, tota l’antiga URSS o Eslo-vènia. El que veiem és que el comerç cau una mica durant el primer any d’indepen-dència, però que a partir del tercer any creix de forma important. El que sí s’ob-serva és que tots els països independit-zats es posen les piles en la internaciona-lització. Igualment, els nostres referents han de ser Finlàndia o Suècia, que han tin-gut una molt bona gestió, han apostat per l’educació i la recerca, i tenen molt poca corrupció.

El boicot és el gran perill en cas d’inde-pendència? En un procés així hi ha moltes derivades. També s’ha de mirar com es fa el període d’interinitat. S’hauria de negociar el deute a assumir. Si fos en base a la població, que seria desfavorable, Catalunya quedaria amb un en-deutament del 80% del PIB, que no és exces-

siu. L’altra qüestió és la liquiditat. En els dar-rers anys, la mitjana d’impostos que tornen a Catalunya és de 45 euros per cada 100 pagats a l’estat. S’hauria de negociar que és fa amb aquests calers i amb el finançament del Banc Central Europeu durant el període de transi-ció. Tot això s’ha de negociar molt bé.

Amb totes aquestes variables, s’atre-veix a dir si Catalunya seria viable com a país independent?Catalunya no té cap problema de viabili-tat. El país està a la banda alta de la Unió Europea en els índexs de renda per càpita, per davant de Dinamarca, el Regne Unit o Alemanya. Catalunya aniria millor com a país independent, de la mateixa manera que aniria millor si l’estat no posés pals a les rodes. Ara, més important que tot això és tenir bons governants.

No és el cas?Recordo casos d’empreses catalanes que fa 5 ó 6 anys posaven les fàbriques i els magatzems a Aragó, perquè aquí hi havia una immensitat de traves...

La situació actual és millor?Per sortir de la crisi la Unió Europea reco-mana reduir despesa i dèficit, i prendre mesures de reactivació. Ens falta aques-ta última part i sembla que molts pensen que no es pot fer perquè costa calers.

No és així?Tenim exemples. Cecot fa temps que de-mana aplicar la llei de l’autoemprenedor,

que a França funciona des del 2009. Per-met crear empreses ràpidament, sense cost i amb facilitats pel pagament d’im-postos. Gràcies a això han creat 1.200.000 empreses, han reduït les prestacions d’atur,...

Al marge del context polític i econò-mic, les empreses també han de can-viar a nivell intern. fa poc recomanava reduir el repartiment dels beneficis.Això mateix, però depèn de cada cas. En general, sol ser saludable finançar el 40% de les seves inversions amb fons propis. Del benefici, cal veure si s’està en procés de creixement. Si és així, és millor no re-partir, perquè necessitaràs liquiditat. Des-prés, si existeix un problema de finança-ment, també és millor no repartir. Es pot repartir quan es guanya molt. Per exem-ple, les empreses cotitzades solen repar-tir el 50% del que guanyen. En el cases de les pimes, el percentatge ha de caure fins al 10-20%.

Per acabar, què hem d’esperar del 2013?Doncs això anirà per barris. Les empre-ses que es dediquin al turisme, que expor-tin,...en general van bé i seguirà sent així. El que passarà el 2013 dependrà molt del que fem. Les companyies que es decidei-xin a anar a aquells països que van com una moto segurament funcionaran. Ara, les que esperin que el govern els hi soluci-oni tot ho porten malament. En general, el món torna a anar força bé.

Facebook per a l’àmbit personal, Linkedin per qüestions professio-nals molt puntals, i Twitter per a di-fondre el seu treball. Aquesta se-ria, a grans trets, la funcionalitat que Oriol Amat atribueix a aques-tes xarxes socials. Tot i tenir perfil obert a les tres plataformes, Amat reconeix la seva predilecció per tui-tejar. “Em serveix per penjar els meus articles i d’altres que puguin interessar, de manera que és com un altaveu de tot el que publico”. Amat sent predilecció per aques-ta xarxa social, però no és dels que es deixar emportar per impulsos a l’hora de piular. De fet, s’ha autoim-posat una política d’actuació per tal de no atabalar als seus segui-dors. “Piulo dos cops als dia, menys els caps de setmana que envio tres missatges”. El professor destaca la informació present a Twitter i la fa-cilitat que proporciona per accedir directament a les fonts. És per això que veu un “futur negre” als mit-jans de comunicació tradicionals”. Veurem. Twitter: @oriolamat

xARxESSOCIALS

L’impacte d’un hipotètic boicot per part de la resta de l’estat sobre el PIb seria d’un 4%, menor al dèficit fiscal actual i, per tant, assumible

Catalunya aniria millor com a país independent, però el que és més important que les dades és tenir uns bons governants

El que passi durant el 2013 dependrà del que facin les empreses. Les que esperin que el govern els hi solucioni tot ho porten malament

8 RADAR B30 GENER DEL 2013

Great Place to Work classifica els millors llocs per a treballar i demostra que aquelles companyies més ben valorades pels treballadors reben un retorn en els resultats. PER: SERGI QUITIAN

Les empreses que donen joc als seus empleats milloren resultats

treballar en allò que t’agrada és una de les grans aspiraci-ons de les persones. Que els seus treballadors rendeixin més és, per la seva banda,un objectiu bàsic de les empre-

ses. I doncs, quines són aquelles compa-nyies que aconsegueixen donar de la mà la satisfacció dels empleats i el bon rendi-ment laboral? La consultora Great Place to Work publica anualment un ranking amb les millores empreses per a treballar, una classificació d’aquells llocs de treball on els empleats estan més contents amb el seu lloc de treball, una satisfacció que des-prés, té una repercussió en els resultats de la companyia. Entre els Best Workpla-ces de l’any 2012 a tota Espanya s’hi troba més d’una companyia amb planta produc-tiva o comercial al Vallès Occidental com Novartis, Ikea o Leroy Merlin.

La satisfacció dels treballadors es mesura, segons afirma el Director General de Gre-at Place to Work a Espanya, Nicolás Ra-milo, a partir de cinc ítems principals que tenen la confiança com a eix fonamen-tal: “Mesurem la percepció dels empleats en cinc dimensions: credibilitat, respec-te, imparcialitat, orgull i companyonia, tot plegat amb la relació de confiança en-tre treballador i empresa com a centre del nostre anàlisi”. La percepció dels treballa-dors sobre aquests punts –Trust Index– es creua, llavors, amb un estudi de les pràcti-ques dels departaments de Recursos Hu-mans de les diferents companyies –Cultu-re Audit– per tal d’establir un ranking re-conegut àmpliament.

Segons aquest estudi, la millor empre-sa per a treballar-hi de l’any 2012 va ser la companyia farmacèutica Novartis, que li-

dera el ranking entre les empreses de més de 1.000 treballadors. L’organització, que compta amb una planta productiva a Bar-berà del Vallès, lidera una Top-10 on tam-bé hi són altres companyies amb presèn-cia al Vallès Occidental, com Ikea (3º), que acaba d’obrir una nova botiga a Sabadell, o Leroy Merlin (7º), que es troba al mateix parc empresarial que la companyia sueca, a Via Sabadell.

ELs MILLORs LLOCs DE TREbALL

Hi ha diverses característiques que con-verteixen a una empresa en un lloc de tre-ball ben valorat entre els seus empleats. Nicolás Ramilo, Director General de la consultora encarregada de l’estudi, afir-ma que “després de 25 anys d’investigació i anàlisi, hem arribat a certes conclusions com per exemple que és fonamental es-

1 /// NOVARTIs PRoMoU DIVERSES ACTIVITATS EXTRALABoRALS ENTRE ELS SEUS TREBALLADoRS

2 /// NICOLÁs RAMILO DIRECToR GENERAL DE GREAT PLACE To WoRK ESPAÑA

3 /// ALFONsO CAsERO DIRECToR DE RECURSoS hUMANS DEL GRUP NoVARTIS ESPAÑA

4 /// CuLTuRA CORPORATIVA

L'EMPRESA IKEA hA ESTAT CoNSIDERADA PER L'ESTUDI CoM UNA DE LES MÉS VALoRADES PELS SEUS TREBALLADoRS/// CEDIDA

Reportatge /// treball

1 ///

DIVERSES COMPANyIES AMb ACtIVItAt AL VALLèS OCCIDENtAL ENCPçALEN EL RANkING D’EMPRESES MILLOR VALORADES PELS SEUS tREbALLADORS

CONFIANçA, CREDIbILItAt, RESPECtE, IMPARCIALItAt, ORGULL I COMPANyONIA, SÓN ELS ítEMS FEtS SERVIR PER MESURAR ELS MILLORS LLOCS PER A tREbALLAR-HI


ces milloren els seus indicadors, milloren la seva productivitat, tenen menys absen-tisme laboral, menor rotació, una major fidelització de clients i una millora en in-novació”.

De fet, les 50 millors empreses per a tre-ballar-hi de 2012 van tenir un creixe-ment mitjà del 4% respecte el 2010, cre-ant 5.000 llocs de treball nous, reduint l’absentisme laboral al 1,77%, rebent més de 500.000 sol·licituds de feina i arribant a un promig de satisfacció entre els seus treballadors del 80%.

L’agudització de la crisi econòmica ha fet créixer el nombre d’empreses que han apostat per ‘invertir’ en els seus treballa-dors com a factor per millorar les seves prestacions. El Director General de la con-sultora conclou que “en un context eco-nòmic difícil, els Best Workplaces superen millor les seves dificultats ja que els seus equips estan més disposats a donar més de sí, maximitzant el seu potencial. És per això que cada vegada més les empreses busquen millorar els seus entorns labo-rals millorant les condicions de treball”.

EL CAs NOVARTIs

La farmacèutica Novartis, amb planta pro-ductiva a Barberà del Vallès, és la com-panyia de més de 1.000 treballadors més ben valorada pels seus empleats a tota Es-panya. El seu Director de Recursos Hu-mans a l’Estat, Alfonso Casero, n’explica la seva filosofa laboral: “A Novartis creiem per sobre de tot en les persones, en tots i cadascun dels nostres empleats. La nostra prioritat és crear un entorn laboral ido-ni, que a més permeti créixer i desenvolu-par-se als treballadors, que valori la seva creativitat i participació. Volem que se sentin orgullosos de treballar aquí”.

En aquest sentit, són diverses les políti-ques laborals que executen a Novartis per impulsar la satisfacció i motivació dels seus empleats, segons detalla Alfonso Ca-sero: “Comptem amb mesures que facili-ten l’organització del temps de treball, re-colzament de les necessitats familiars i domèstiques, serveis per a familiars i per-sones dependents, possibilitat de treba-llar des de casa, flexibilitat horària, possi-bilitat d’excedències i permisos especials, així com programes de formació, coac-hing, beques, programes de prevenció en salut, assegurances o instal·lacions amb gimnàs i pàrquing”. Tot plegat per satisfer els treballadors, que aquests s’involucrin en el projecte empresarial i la companyia pugui millorar les seves prestacions.

tablir una relació de confiança entre l’or-ganització empresarial i els seus treballa-dors, una relació de confiança en la qual aquests empleats se sentin orgullosos del que fan i gaudeixin amb les persones amb qui treballen. La confiança és clau per a generar grans llocs de treball i s’ha de ma-terialitzar des d’una perspectiva bidirec-cional entre empleat-cap de l’empresa, i viceversa”. En aquest sentit, cada cop és més important el paper dels comanda-ments intermedis que fan de vincle entre la direcció i els treballadors.

Un altre dels trets cabdals per a que els treballadors d’una empresa estiguin satis-fets és la comunicació. Els empleats con-sultats per a elaborar el ranking de les mi-llors empreses per a treballar-hi situen la transparència i la fluïdesa comunicativa com a punt clau per sentir-se satisfets a la feina, com explica Nicolás Ramilo: “Quan la informació es comparteix, les empreses aconsegueixen que els seus empleats sen-tin confiança a través dels missatges envi-ats. Així, els treballadors coneixen la rea-litat de l’empresa i es comprometen amb l’estratègia de negoci de la companyia”. De fet, és un mecanisme per tal de fer partí-cips als treballadors, fent-los sentir im-portants dins del projecte i no com a sub-jectes residuals. Aconseguir-ho passa per crear mecanismes amb què puguin trans-metre els seus missatges, admetent sug-gerències, incentivant l’aportació d’ide-es innovadores i donant a conèixer els re-sultats de l’empresa i els seus reptes, més encara en la conjuntura econòmica actual.

Per últim, el Director General de Great Place to Work Espanya apunta altres ele-ments que han apreciat a les empreses més ben valorades pels seus treballadors: “Facilitar la feina als treballadors per tal de promoure una alta dedicació o mostrar preocupació per altres aspectes de la vida dels empleats impulsant per exemple que els treballadors passin més temps amb les seves famílies. Això s’aconsegueix po-sant a disposició dels empleats eines per a la flexibilitat d’horaris, organitzant es-deveniments en els quals els treballadors puguin assistir amb les seves famílies, en cas de maternitat oferir un recolzament que vagi més enllà del que marca la legis-lació, etc”.

sATIsFACCIÓ EMPREsARIAL?

Però, aquesta satisfacció dels treballadors vers els seus llocs de treball té després un retorn en termes de resultats econòmics i creixement empresarial? Que els tre-balladors d’una companyia estiguin con-tents amb la seva empresa és un pas im-portant cap a la seva millora. En aquest sentit, des de Great Place to Work, Nicolás Ramilo assegura que els estudis apunten que aquelles empreses escollides com a millors llocs per a treballar-hi milloren els seus resultats: “Disposem d’estudis empí-rics que demostren que els Best Workpla-

3 ///

4 ///

2 ///

3 ///

LES ORGANItzACIONS MÉS bEN VALORADES PELS SEUS tREbALLADORS tENEN REtORN EN ELS SEUS RESULtAtS EMPRESARIALS

Les empreses més valorades pels treballadors

Font: Great Place to Work

treballadors 1r 2n 3r

< DE 1.000 . . . . . . . .NoVARTIS . . . . . . . . . . ATENTo . . . . . . . . .IKEA IBÉRICA

500-1.000 . . . . . .MICRoSoFT . . . . . . . . ING DIRECT . . . . . . . . . . QUINTILES

250-500 . . . . . . MEDTRoNIC . . . . . . . .CISCo SyST. . . . . ADMIRAL SEGURoS

100-250 . . . . . . . .INFoJoBS . . . . . SoFToNIC.CoM . . . . . . . . . . . . . . . . R

50-100 . . . . . MUNDIPhARMA . . . . . . . . . BAIN&Co. . . . . . . . . . . . . TRoVIT

PIMEs . . . . . . . . . MoBIVERy . . . . . . . . PSICoSoFT . . . . . . .PREMATECNICA

CARACTERÍsTIQuEs REsuLTATs

CREDIBILITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CREIXEMENT ECoNÒMIC

RESPECTE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . AUGMENT LLoCS DE TREBALL

IGUALTAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MENoR ABSENTISME LABoRAL

oRGULL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MÉS SoL·LICITUDS DE FEINA

CoMPANyoNIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MAJoR SATISFACCIó DELS EMPLEATS


El desacord entre foment i Pimec alenteix la seva fusió

La possible integració de les dues grans patronals catalanes (la seva organit-

zació i Pimec) que el passat 17 de desem-bre el president de Foment de Treball, Jo-aquim Gay de Montellà, va vaticinar im-minent, podria endarrerir-se. Mentre que Gay de Montellà va confiar que aquesta fu-sió es podria enllestir durant el primer tri-mestre de l'any, tres dies després, el pre-sident de Pimec, Josep González, va asse-gurar que mantenen la intenció de seguir negociant, però que el procés serà llarg i amb dificultats. En aquest sentit, González va explicar que "hi ha aspectes tècnics i ter-ritorials que s'han d'aclarir". De fet, l'en-caix de les patronals territorials que for-men part de Foment amb les delegacions de Pimec al territori ja va ser una de les grans dificultats en l'últim intent de fusió entre les dues patronals, el 2009, i per això González va extremar la prudència. El ma-teix González va recordar que ell és l'únic que ha protagonitzat els tres intents de fu-sió patronal.

Les converses que s'iniciaran al gener tin-dran una dificultat afegida, que és el reco-neixement de Fepime com a interlocutor

social. "La sentència de Fepime no perjudi-ca però tampoc no ajuda. Complica el mapa patronal de Catalunya, perquè hem passat de dues patronals amb representativitat a tres", va admetre Josep González. Abans d'aquesta sentència, la proposta d'unió pa-tronal implicava la desaparició de Fepime i que Pimec integrés totes les pimes sòcies de Foment, de manera que hi hagués una única patronal de petites i mitjanes empre-ses i Foment quedés com la gran catalana. erò el reconeixement de Fepime podria po-sar en dubte aquest escenari, en principi acceptat per totes les parts. /// REDACCIó

fOMENT I PIMEC /// FUSIÓ

Creix la implicació de la Cambra a Rubí i Sant Cugat

CAMBRA DE TERRASSA/// MUNICIPIS

L a Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha consolidat la seva activi-

tat de promoció econòmica i empresarial i la seva posició com a agent econòmic actiu a Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat. Concre-tament durant aquest any ha aconseguit augmentar la seva implicació als dos dar-rers municipis. Aquest és el balanç fruit de la reunió del Consell de la Delegació de l’activitat del 2012 en una reunió amb el president de la institució, Marià Galí. Dins de l’àmbit de l’emprenedoria la Cambra ha tingut una activitat especialment desta-cada a Sant Cugat del Vallès amb la pro-moció de projectes de nova empresa per part d’emprenedors locals, on la Cambra ha assessorat més de 250 emprenedors i ha contribuït a la constitució de més de 60 empreses. Al municipi també es va proce-dir a la celebració de la 4ª edició de la Jor-nada de l’emprenedoria que va comptar amb més de 700 persones. D’altra banda la institució destaca la implicació en acti-vitats de promoció econòmica i empresa-rial a Rubí, on també s’ha participat en el pla de reactivació econòmica i on s’han as-sessorat 15 empreses per la seva interna-cionalització. /// REDACCIó

PIMEC col·labora amb el SOC per la inserció laboral

PIMEC/// LAbORAL

PIMEC Vallès Occidental realitzarà un programa d’orientació i acompanya-

ment a la inserció adreçat a les persones treballadores en situació d’atur, que s’in-clou en el Pla de desenvolupament de polí-tiques actives d’ocupació del Servei d’Ori-entació de Catalunya (SOC).

Es tracta d’un servei d’informació com-plementari al que es realitza a les oficines de Treball, que es desenvoluparà durant aquest any 2013. La possibilitat de realit-zar pràctiques professionals a les empre-ses és una de les novetats que té previst el programa. Es tracta d’una oportunitat més per a l’usuari de desenvolupar i assolir les seves competències professionals en un entorn laboral real.

Per tirar endavant el programa, PIMEC Va-llès Occidental ha dissenyat una iniciativa innovadora amb una metodologia flexible que s’adapta a la nova realitat del mercat de treball. L’objectiu d’aquest projecte és fomentar la creativitat i les competències de les persones per tal que, en definitiva, millorin les seves oportunitats laborals i d’ocupació. /// REDACCIó

La Cecot fomenta el lideratge femení amb “Directives”

La Fundació Cecot Formació, amb el suport de la Diputació de Barcelo-

na, ha endegat la iniciativa “Directives” amb l’objectiu de col·laborar a trencar el sostre de vidre amb el què topen les do-nes professionals en el seu ascens labo-ral. Per aconseguir-ho, a través d’aqeust programa, la Cecot vol posar a l’abast de les dones eines que serveixen per saltar aquestes barreres vinculades al seu gè-nere. Una iniciativa, en definitiva, que ha ajudat a lligar els interessos de les dones professionals per superar barreres no sempre visibles que els dificulten l’avenç social i laboral; junt amb els interessos de les empreses per a gestionar més efici-entment el seus recursos humans. El pro-jecte ha inclòs les següents actuacions: elaboració del toolkit, capacitació i ser-vei de coach on line. El cor del projecte ha consistit en un conjunt de sessions de ca-pacitació o d’apoderament dirigides a do-nes joves i professionals del món de l’em-presa. Les càpsules de capacitació s’han ofert en un format mixt, presencialment i a distància. En el seu conjunt, 7 dones han assistit a les 2 sessions presencials i han realitzat 3 sessions de treball indi-

vidual on line. Les 20 hores de capacita-ció s’han complementat amb un servei de coaching a distància individualitzat. Els perfils de les dones usuàries és el de joves professionals, amb càrrecs de res-ponsabilitat mitjos o alts. En la seva ma-joria, tenen entre 25 i 35 anys i cap d’elles supera l’edat de quaranta anys. La majo-ria treballa al sector de serveis a les em-preses o a les persones. Aquest projec-te s’inclou en la línia de treball iniciada per la Cecot fa uns anys per a l’equitat i la igualtat d’oportunitats en l’entorn labo-ral. /// REDACCIó

Antoni Abad presentant el programa /// CEDIDA

Josep M. Tost i Joan Carles durant Reinnova Sessions /// CEDIDA

gay de Montellà i Josep gonzález /// CEDIDA

CECOT /// EStUDIS I JORNADES

REINNOVA/// EStRAtèGIES

Reinnova aposta per una gestió 'low cost' dels residus

Fira Sabadell ha acollit aquest mes la Reinnova Sessions, una jornada que

analitza un tema de gran actualitat en el sector residus: les estratègies “low cost” d’eficiència i valorització. En aquest marc es volen analitzar les noves formes de ges-tió i tecnologies que permetran abordar les estratègies d’actuació a curt i mig termini en el vigent escenari global.

Reinnova Sessions està organitzat pel Consorci per a la Gestió de Residus del Va-

llès Occidental i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), amb la col·laboració de l’Instituto para la Sostenibilidad de los Recursos (ISR) i la Fundació Fòrum Am-biental. La inauguració de la sessió va comptar amb la participació del director de l’ARC, Josep Maria Tost, i del president del Consorci, Joan Carles Sánchez.

La jornada va comptar amb més de 200 assistents, provinents d’empreses i admi-nistracions públiques. /// REDACCIó


60 noves empreses a Sant Cugat gràcies al pla d’emprenedoria

L’Ajuntament de Sant Cugat té subscrit un conveni marc amb la Cambra de Co-

merç de Terrassa, l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat, EsadeCreapolis i Trade Cen-ter en l’àmbit de l’emprenedoria. L’objectiu és assessorar tots aquells emprenedors que volen fer de la seva idea, un negoci. Aquesta fòrmula de col·laboració público-privada ha donat molt bons fruits en l’àmbit de la cre-ació d’empreses. Aquest 2012, s’han asses-sorat més de 250 emprenedors i s’han cons-tituït més de 60 empreses. Aquest acord en-tre entitats públiques i privades és un acord de referència al nostre país ja que és el pri-mer de col·laboració público-privada en el foment de l’emprenedoria. En els seus qua-tre anys d’història ha contribuït a impulsar 329 empreses amb un índex de supervivèn-cia del 80%.

Sant Cugat ha optat per defugir del model de viver públic d’empreses i ha preferit ali-ar-se amb els agents econòmics i empresa-rials que ja treballen en el camp econòmic per tal que puguin assessorar els nous em-prenedors sobre el camí a seguir per acon-seguir que triomfi el seu nou negoci. El sis-tema de funcionament comença i es centra-litza des de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa de la ciutat. Quan una persona té una idea, la Cambra de Terrassa els assessora per ela-borar un bon pla de negoci. Un tribunal for-mat per un entorn empresarial avalua la vi-abilitat de les propostes i finalment, aquells

projectes amb més possibilitats de super-vivència, se’ls cedeix un dels 46 espais que l’Ajuntament disposa a EsadeCreapolis i al Sant Cugat Trade Center perquè puguin se-guir desenvolupant el seu negoci. Per l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Cone-sa, “El paper de l’Ajuntament és generar un entorn adequat per a l’emprenedor i pro-moure l’economia creativa. Per això anem de bracet amb aquells que en saben, com la Cambra o l’Associació Sant Cugat Empresa-rial”. Per Conesa, cal promoure l’emprene-doria per crear riquesa i poder sortir de la crisi. “Els ciutadans no han d’esperar que les administracions públiques ho solucionin tot. El paper de les administracions és ser al costat d’aquells que més ho necessiten, però sobretot donar les eines perquè les empre-ses puguin reeixir i crear riquesa”.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cu-gat s’ha sumat també –després de Madrid i Barcelona– al projecte Yuzz de la Fundació Banesto dirigit a promoure l’emprenedoria entre els joves de 18 a 30 anys. Els joves par-ticipants que vulguin desenvolupar un pro-jecte empresarial reben formació i assesso-rament durant set mesos i se’ls cedeix un espai dins d’una oficina municipal perquè puguin treballar per fer realitat el seu pro-jecte. En les dues primeres edicions a Sant Cugat, s’han desenvolupat divuit projectes tecnològics, dels quals una desena ja s’han constituït en empresa. /// REDACCIó

L’Ajuntament impulsa un programa amb la Cambra de terrassa, empresaris, EsadeCreapolis i trade Center

EMPRENEDORIA /// SANt CUGAt

L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (al centre) durant la presentació del conveni /// LoCALPRESS


Empresa /// Chiorino Ibérica

La història de Chiorino neix al Piamont, amb la creació de corretges per les fàbriques tèxtils de la zona. Avui, gràcies a la innovació, els seus productes estan presents a molts sectors PER: VICTOR sOLVAs

Cintes transportadores adaptables a tots els sectors

1 ///

1 /// CARLEs bARTOMEusDIRECToR GENERAL DE ChIoRINo IBÉRICA/// BÁRBARA PADILLA

1 ///

Els sectors existents en el món empresarial n’hi de tot tipus, de la mateixa manera que la diversitat de fàbriques i de productes que en surten és infinita. Però tota la indústria

productiva té un element en comú, que és l’ús de cintes transportadores en les se-ves màquines per poder portar el produc-te des de l’inici fins al final de línia de pro-ducció. Aquest és l’element amb que tre-balla Chiorino i que l’ha convertit en líder del seu sector. Un metaproducte pensat no només per un àmbit empresarial, sinó pel conjunt de la indústria productiva.

Aquest és el present de l’empresa, però els seus orígens són diferents. “Chiorino és una empresa familiar, fundada al 1906,

Chiorino, al Piamont italià. “L’edifici esta-va envoltat de fàbriques que, o produïen maquinària tèxtil o feien teixits”. Malau-radament, el sector ha fugit d’Europa, de manera que l’empresa s’ha hagut d’adap-tar a les noves circumstàncies. Avui, el principal client de Chiorino és la indústria de l’alimentació.

INNOVACIÓ I HIGIENE

Però, per fer-se un forat en aquest mercat no només ha calgut incorporar nous ma-terials a la fabricació de les cintes trans-portadores, sinó que també ha estat ne-cessari un procés d’adaptació a les ne-cessitats dels seus clients. “Els teixits que fabriquem asseguren que, al marge del transport de productes, es mantindran

i que va començar treballant les corretges de cuir que s’utilitzaven a la indústria tèx-til”, explica el director general de Chiorino Ibérica, Carles Bartomeus.

Així doncs, com és passa d’un producte focalitzat a un sol sector a una producció pensada pel global de la indústria? Respon el propi Bartomeus. “Als anys ‘60 es va po-der fer aquesta diversificació gràcies a la fabricació d’aquestes corretges amb ma-terials sintètics, com el nylon. Això va per-metre començar a produir també cintes transportadores”. La funció de Chiorino no és crear el cos d’aquestes cintes, sinó els teixits amb que es recobreixen.

Els orígens tèxtils de l’empresa tenen a veure amb l’ubicació de la seu central de

L’APLICACIÓ DE tEIxItS SINtètICS A LES CINtES HA ObERt LES PORtES DE SECtORS COM L’ALIMENtACIÓ A CHIORINO


2 /// TREbALLADORs DE CHIORINO L'EMPRESA ÉS LÍDER EN LA FABRICACIó DE CINTES TRANSPoRTADoRES /// B.PADILLA

3 /// MATERIALs sINTÈTICs ChIoRINo INCoRPoRA NoUS MATERIALS A LES CINTES PER INNoVAR /// B.PADILLA

4 /// PLANTA DE CHIORINO LA CoMPANyIA TÉ LA SEU SITUADA AL MUNICIPI DE RUBÍ /// B.PADILLA

uns estàndards d’higiene, ja que són ma-terials antibactereològiques. Això és im-prescindible al món de la bolleria industri-al, de la indústria càrnica, etc. Aquest és el punt que ens ha diferenciat dels nostres competidors en els darrers anys”, conclou Bartomeus.

I al marge de l’alimentació i del tèxtil, Chiorino arriba a totes aquelles fàbriques on hi ha alguna cosa a transportar. Des de les rotatives, fins als fabricants del pa-per, passant per l’automòbil i molts altres. Per abraçar tot aquests sectors, Chiori-no s’ha centrat en l’adaptació del seu pro-ducte a les exigències del client a través del seu departament d’I+D, on s’inverteix el 10% de la facturació de l’empresa. “En els últims quinze anys hem aposta moltís-sim per la innovació i hem desenvolupat productes específics per a cada sector. Per fer-ho no anem tant a l’usuari final com al fabricant de la maquina, que és on anirà instal·lada la cinta”, explica Bartomeus. Un treball colze a colze en el que el cons-tructor de la maquinària posa les condici-ons i Chiorino adapta el seu producte.

sENsE NOTÍCIEs DE LA CRIsI

Tenint en compte que l’usuari final dels productes de Chiorino és la indústria, en clar recés a l’estat, seria previsible un de-creixement en el seu compte de resultats. Doncs, pel moment, la tendència és favo-rable. Bartomeu assegura que l’empre-sa està creixent un 8% al mercat espanyol i apunta a diversos motius. “Per una part, hem tret un seguit de productes estrella a sectors com l’alimentació, on la crisi no s’ha fet notar tant, i, d’altra banda, hem guanyat terreny als nostres competidors gràcies a la innovació”.

L’altra clau per entendre el creixement de Chiorino Ibérica és la seva expansió. Re-centment, la sucursal ha obert una filial a Portugal i ha creat un departament d’ex-portació que s’encarrega dels productes destinats a llatinoamèrica, més propers per qüestions idiomàtiques i culturals a la Península Ibèrica que no pas a Itàlia, des d’on fins ara es gestionaven aquestes co-mandes.

Els resultats d’aquesta política no es veuran en els comptes d’aquest any, que es desti-narà a la tasca d’obrir mercat. El pla, en can-vi, preveu que des d’ara fins al 2015 la factu-ració de Chiorino Ibérica creixi un 40%.

2 ///

4 ///

3 ///

sECTOR: Industrial

ubICACIÓ: Rubí

TREbALLADORs: 55

FACTuRACIÓ: 6M

CHIORINO IBÉRICA

L’EMPRESA tREbALLA EN COL·LAbORACIÓ AMb ELS FAbRICANtS DE MAqUINàRIA, qUE CONEIxEN LES ExIGèNCIES DE CADA SECtOR

tOt I LA CRISI IMPERANt, CHIORINO IbÉRICA CREIx A UN RItME DEL 8% I ESPERA AUGMENtAR LA SEVA FACtURACIÓ EN UN 40% EL 2015


E l grup Banc Sabadell continua la seva expansió pel territori català i aquest

mes de desembre ha formalitzat la com-pra de la xarxa comercial de l’antiga Cai-xa Penedès (ara BMN) a Catalunya i Ara-gó per 350 milions d’euros. Això fa que, en total, siguin un total de 462 oficines: 443 a Catalunya i 19 a Aragó. Això es tradueix en 900.000 clients, un negoci creditici 10.600 milions i dipòsits de clients per 7.900 mi-lions d’euros. Amb l’operació, dos mil tre-balladors de BMN a Catalunya i Aragó pas-saran a al Sabadell una vegada Brussel·les aprovi la compra.

A través d’un comunicat, el president de l’entitat, Josep Oliu, va assegurar que “es tracta d’una operació molt interessant per a la nostra entitat, ja que comporta la in-corporació d’una xarxa d’oficines consoli-dada i ben distribuïda a Catalunya. D’altra banda, aquesta operació permet al Banc Sabadell reforçar el negoci de particulars en el mercat català i incrementar en un 92% la seva xarxa comercial a Catalunya.

D’aquesta manera, el Sabadell es conver-teix en la quarta entitat en el rànking cata-

là per nombre d’oficines, amb una quota que s’acosta al 12%. La superen, per ordre, La Caixa, BBVA+Unnim i Catalunya Caixa.

Mentrestant, el passat 20 de desembre la Comissió Europea va aprovar els plans de reestructuració de les entitats bancàri-es no nacionalitzades. En aquest sentit, BMN rebrà finalment 730 milions d’eu-ros de rescat europeu. A canvi, Brussel-les li exigeix que s’aprimi un 40% i, com a la resta d’entitats no nacionalitzades, que es concentrin en el negoci minorista i en donar crèdit a les pimes. /// REDACCIó.

Antiga Caixa Penedès, ara BMN /// CEDIDA

ENTITATS /// bANC SAbADELL

Isidre fainé rep el guardó al líder empresarial de ‘any

ENTITATS/// CAIxAbANk

I sidre Fainé, president de CaixaBank, de “la Caixa” i de la Fundació “la Caixa”, va

rebre el passat 3 de desembre, durant una gala celebrada a Nova York, el premi ‘Bu-siness Leader of the Year’ (Líder Empresa-rial de l’Any), que concedeix la Cambra de Comerç Espanya-Estats Units.

El premi distingeix els directius que ha-gin fet una contribució significativa al crei-xement econòmic d’Espanya o dels Estats Units i a la millora de les relacions em-presarials entre ambdós països. El presi-dent de la Cambra de Comerç Espanya-Es-tats Units, Xavier Ruiz Coloma, va desta-car l’èxit del Grup “la Caixa” i va remarcar que “ha estat possible gràcies a la visió, el coratge, el lideratge i la integritat d’Isidre Fainé”. De la seva banda, Fainé va agrair el premi i va assenyalar que suposa un “nou estímul” per enfortir el “compromís de servei de CaixaBank amb els clients indivi-duals, amb les empreses i amb tota la soci-etat en general”. A l’acte de lliurament del premi, hi van assistir més de tres-cents re-presentants, tant dels EUA com de l’Estat espanyol, del món de les finances i l’em-presa. /// REDACCIó

Caixa Banc i el Sabadell renoven conveni amb Cecot

ENTITATS/// MESURES

L es principals línies estratègiques dels nous acords de col·laboració entre

les entitats Caixa Bank, Banc Sabadell i la patronal Cecot passen per donar suport a aquelles empreses que apostin pel comerç exterior i per potenciar la plataforma Fò-rumCecot. El president de la patronal, An-toni Abad, i el director executiu territori-al a Catalunya de CaixaBank, Jori Nicolau, van signar el 14 de desembre la renova-ció de l’acord de col·laboració. Dins del nou conveni es contempla una línia de pro-ductes dedicada a les empreses associa-des en procés d’internacionalització. Cai-xaBank col·laborarà amb la patronal en accions formatives complementàries a través de tallers, jornades tècniques o se-minaris relatius a la internacionalització. Un altre dels avantatges es l’oferta de ser-veis empresarials amb bones condicions per les empreses associades a l’entitat. El passat 10 de desembre Abad va signar amb el director general adjunt de Banc Saba-dell Carles Ventura la renovació del con-veni per setè any consecutiu. Amb aquest nou acord es fa una aposta per continuar potenciant la plataforma de comunicació Fòrum Cecot. /// REDACCIó

La generalitat anuncia una taxa sobre dipòsits bancaris

E l Govern de la Generalitat en funcions va acordar el passat 18 de desembre

un decret llei per a la creació d'un impost sobre els dipòsits bancaris. Es tracta d’una figura impositiva que ERC va posar sobre la taula de les negociacions que manté amb CiU per garantir l'estabilitat del futur Exe-cutiu català.

En la roda de premsa després del Con-sell Executiu, el portaveu del Govern cata-là, Francesc Homs, va reconèixer que tot “ajuda” a l'acord, però va subratllar que la creació d'aquest tribut ara es fa sobre-tot per sortejar el veto del Govern central que les autonomies apliquin aquest im-post. Segons Homs, “les dificultats són creixents i el govern central impossibili-ta les mesures que prenem, blindem un espai fiscal'. El portaveu deu Govern ha remarcat que l'impost afectaria només a entitats financeres i inclouria una clàusu-la perquè no repercutís als clients.

L'executiu català ha accelerat la creació d'aquest gravamen, amb el qual preve-uen recaptar al voltant de 500 milions d'euros anuals, per, en paraules d'Homs,

blindar un espai fiscal i avançar-se al Go-vern central davant de "la lletja maniobra" d'intentar assumir aquesta figura tribu-tària gravant-la amb un tipus impositiu de zero perquè no puguin aplicar-la les autonomies.

Homs també va anunciar que recorrerien diverses “mesures de conflicitivat” al Tri-bunal Constitucional. “No ens queda més remei. Hem arribat a un punt de conflicit-vitat molt alt en què ni fan ni deixen fer, i això té inevitablement conseqüències econòmiques”. /// REDACCIó

francesc Homs, portaveu del govern ///CEDIDA

ENTITATS /// IMPOSt SObRE DIPÒSItS

Banc Sabadell compra 462 oficines de Caixa Penedès


Empresa /// Nooem

L’ús creixent d’aparells mòbils obre un nínxol de mercat que Nooem cobreix oferint accessoris útils i de cuidat disseny. PER: ANDREA COsIALLs

Protecció de disseny per a dispositius mòbils

Smartphones, tablets, llibre electrònic... són només al-guns dels centenars de dispo-sitius mòbils que han substitu-ït antics aparells i que compten cada vegada amb més usua-

ris. Aquests dispositius ofereixen més pres-tacions, són més cars i necessiten més pro-tecció. Precisament aquesta és la reflexió que va portar els sabadellencs Joan Reixach i Marcel Olivé a fundar Nooem l’any 2011, una empresa que es dedica a produir i comercia-litzar accessoris i fundes multimaterial per a dispositius mòbils.

Però el seu projecte va més enllà de donar resposta a aquest nínxol de mercat. Tal com explica un dels dos socis fundadors, Joan Reixach, “volíem oferir un producte lligat als nostres origens i amb un valor afegit”. Per aconseguir-ho, no els va caldre buscar mas-sa lluny. La seva pròpia ciutat, Sabadell, ofe-reix un bon teixit industrial i empresarial i compta amb un dels centres de disseny més

JOAN REIXACH I MARCEL OLIVÉA L’ESCoLA SUPERIoR DE DISSENy DE SABADELL /// BÁRBARA PADILLA

LOCAL I INTERNACIONAL ALHORA

Potser el fet que tant Reixach com Olivé pro-vinguin d’una multinacional del sector de la informàtica va fer que tots dos concebessin el projecte Nooem apuntant molt alt o, mi-llor dit, molt lluny. Tot i la seva gestació lo-cal, i gràcies a un acord amb el majorista TechData Corporation, número 1 al món en venda de tecnologia i present a un centenar de països, Nooem va començar a vendre a Espanya i Portugal ja fa més d’un any. Actu-alment té 105 punts de venda entre llibreri-es, museus, galeries d’art, botigues d’Apple i d’Acer, i esperen arribar als 500 arreu del món en un termini de 4 anys. Darrerament han arribat a un acord amb una empresa del Brasil i una altra de Miami per distribuir els seus productes i també tenen un partner a Torí (Itàlia).

Però el procés d’expansió de Nooem a nivell internacional no és aliè al fet que l’empresa ha nascut en plena crisi. L’accés al crèdit i les ajudes són escasses, per això, l’estratègia de Nooem per expandir-se és el més semblant al tradicional “porta a porta”. Segons explica Olivé, “ fem el procés a la nostra mida i amb mentalitat low cost. Agafem la maleta, un vol barat i ens plantem allà on tenim contac-tes. Ens surt més a compte anar a una fira a Copenhaguen o a Bulgària amb els nostres productes sota el braç que anar a vendre al Corte Inglés”. Un mètode que complemen-ten amb una pàgina web on exposen tots els seus productes i que ofereix la possibilitat de comprar online. Nooem és l’exemple de com treballar des de l’àmbit local amb am-bició internacional. I Joan Reixach es mostra segur en afirmar que “el principal objectiu és créixer molt, fer-ho gran, perquè la nostra experiència en multinacionals ens diu que es pot fer”.

uNA PRODuCCIÓ AMb VALORs

Darrere del concepte Nooem hi ha una sè-rie de valors que els seus socis fundadors no perden de vista. El primer és el fet de produ-ïr des de l’àmbit local, tant a nivell industri-al com en el disseny del producte. El segon és fer-ho amb la màxima qualitat, tot i que els costos siguin majors. El tercer és que la producció dels acabats sigui solidària, el que es tradueix en un conveni de col·laboració amb Xalest, un centre sabadellenc on hi tre-ballen persones amb discapacitats físiques i psíquiques. Segons Marcel Olivé “no només ho fem per solidaritat. Treballen millor, ob-tenim més qualitat en els acabats i ens asse-gurem que les condicions de treball són les adequades”.

destacats: l’ESDI. Això els va permetre as-sentar les bases per elaborar els seus pro-ductes: fundes i altres accessoris per a ipho-ne i ipad de diferents materials com la lona, la pell, el cuïr o la fusta dissenyats per joves talents. El benefici és doble: mentre els fotò-grafs, pintors, il·lustradors o dissenyadors gràfics poden plasmar les seves creacions en aquests petits llenços en forma de fun-des, Nooem obté un producte atractiu, únic i de qualitat. En aquest sentit, Marcel Olivé assegura que “a Nooem donem llibertat als dissenyadors locals perquè s’expressin i cre-ïn les seves obres. Això també ens permet fer productes personalitzats. A més, aquí te-nim un gran talent, no cal anar enlloc.” L’em-presa sabadellenca treballa per aconseguir uns productes innovadors, per exemple, afe-gint tècniques com el patchwork a les seves fundes. Tot i això, i tal com explica Reixach, “la innovació és agafar el tèxtil i donar-li una altra funció. El que abans era un eixuga-mans ara pot servir per donar protecció a un tablet de darrera generació”.

NOOEM CONFIA EN NOUS tALENtS PER DISSENyAR ELS SEUS PRODUCtES I APOStA PER UNA FAbRICACIÓ LOCAL, SOLIDàRIA I DE qUALItAt SENSE RENUNCIAR A LA INtERNACIONALItzACIÓ

sECTOR: tecnològic

ubICACIÓ: Sabadell

ANY DE FuNDACIÓ: 2011

FACTuRACIÓ: 1M€

NOOEM


quimera Project formarà part d’Esadecreapolis com a resident

L’empresa de mobilitat i energia soste-nible Quimera Project s’ha incorporat

com a resident a ESADECREAPOLIS, el pri-mer centre internacional que fomenta la innovació en el camp empresarial i l’únic d’Espanya a practicar la innovació oberta i creuada. Des de l’any 2009, Quimera Pro-ject destina la seva activitat a oferir soluci-ons avançades de mobilitat sostenible apli-cades a entorns urbans i metropolitans. A més dels serveis de consultoria i enginyeria en Energia i Mobilitat, Quimera està duent a terme importants projectes de networ-king i ’R+D, relacionats principalment amb prototips de vehicles elèctrics. Durant l’any 2012 ha rebut reconeixements en el camp de la sostenibilitat, per la qual cosa la seva direcció en fa un bon balanç.

La incorporació de Quimera permet la con-solidació d’ESADECREAPOLIS com a cen-tre d’innovació que acull empreses desti-nades a fomentar la innovació i l’emprene-doria mitjançant tecnologies sostenibles.

/// REDACCIó.

El desenllaç menys traumàtic per l’ERO de l’ABB de Sant quirze

Els treballadors de l’ABB de Sant Quir-ze del Vallès valoren positivament

l’acord entre la multinacional i el Co-mitè d’Empresa, que suposa 82 recol-locacions, 26 prejubilacions i un total de 40 acomiadaments dels 148 que preve-ia inicialment l’Expedient de Regulació d’Ocupació presentat a l’octubre.

Els treballadors que es quedaran sense feina cobraran una indemnització de 57 dies per any treballat -amb un màxim de 42 mensualitats-, el que suposa una gran millora comparat amb els 33 dies per any treballat que contempla la reforma labo-ral aprovada pel govern de Mariano Ra-joy el febrer passat.

Per aquest motiu, el comitè d’empresa de l’ABB reconeix que s’ha arribat a un bon desenllaç, el menys traumàtic dels possibles. No obstant això, lamenta que no s’hagin pogut mantenir altres produc-tes a la planta de Sant Quirze del Vallès.

/// REDACCIó

ABB /// SANt qUIRzE

peració internacional fets per organitza-cions no governamentals (ONG). Fins ara s’han centrat en projectes socials d’ener-gies renovables i aigua, com ara la cons-trucció d’uns pous d’aigua potable a Eti-òpia, però no descarten començar a in-cloure iniciatives d’altres àmbits, com el sanitari. Han col·laborat amb diferents ONG com Creu Roja, Intermón Oxfam, la Fundació Campaner i empreses com Eva Cosmètics, i actualment preparen projectes amb la Fundació Campaner i la ONG Desos.

Worldcoo funciona amb només quatre treballadors i 21 col·laboradors repar-tits en 15 països com Canadà, Nicaragua, Suïssa, Austràlia o Estats UnitsLes acci-ons de l’empresa són repartides entre els tres fundadors, que tenen al voltant del 75 % del capital, família i amics, amb el 15 %, i un 10 % que està en mans del grup KIC InnoEnergy. Worldcoo és un projec-te gratuït per a la ONG que està al capda-vant del projecte i per al particular, que pot aportar un mínim de cinc euros sen-se una regularitat establerta. El negoci es basa, doncs, en el 30 % de les donacions de les companyies, mentre que el 70 % prové de les empreses en què es destina el projecte social.

L’empresa catalana preveu facturar 250.000 euros l’any 2013, xifra que espe-ra duplicar l’any següent. /// REDACCIó

Worldcoo continua finançant projectes socials des de la xarxa

Ja està disponible la versió beta del projecte de cooperació Worldcoo,

una iniciativa molt ambiciosa que posa en contacte projectes solidaris i donants perquè col·laborin entre ells. Es tracta d’una plataforma de Crowfunding, és a dir el micromecenatge fet per una gran massa de persones unides per aconse-guir que neixi un projecte a canvi d’una sèrie de beneficis, normalment no econò-mics. Una vegada han donat el vis-i-plau, les empreses i particulars que financen aquests projectes solidaris tenen l’opció de fer-ne un exhaustiu seguiment per va-lorar l’evolució de les iniciatives.

Al darrere de Worldcoo hi ha tres sant-cugatencs, Sergi Figueres, Aureli Bou i Mernat Mir, que fa un any van decidir fer una inversió de 30.000 euros amb l’objectiu de cercar capital a través de microdonacions de companyies i parti-culars per a finançar projectes de coo-

Els seus tres creadors esperen que esdevingui un referent mundial

El tractament de malalties a les escoles és un dels projectes de Worldcoo/// WoRLDCoo

WORLDCOO /// SANt CUGAt

quIMERA PROJECT /// SANt CUGAt


10 projectes tecnològics guanyen l’Empenta 2012

u na plataforma de reclamació automa-titzada, una tecnologia assistida per a

usuaris amb deficiència visual o un dispo-sitiu de pagament Teletac són alguns dels projectes guanyadors de la segona edició del Programa Empenta, una iniciativa que té per objectiu donar suport durant les eta-pes crítiques del procés de creació d’una empresa fins la seva consolidació.

Els 10 projectes guanyadors han de ser de base tecnològica, innovadors, han de tenir capacitat de creixement i viabilitat tècni-ca i, sobretot, cobrir una necessitat o pro-blemàtica social real. A partir del gener de 2013, els guanyadors entraran a formar part d’un programa de formació, suport i orientació, on treballaran les tres fases crí-tiques de qualsevol projecte emprenedor: l’equip, el model de negoci i el finançament.

En total, els projectes seleccionats partici-paran en 11 sessions pràctiques que es cen-traran també en la capacitat d’alinear i fo-calitzar l’equip emprenedor, desenvolupar i validar el Pla de Negoci i establir les ne-cessitats de finançament al detall. Les ses-sions seran impartides per part del profes-

sorat d’ESADE i experts d’ESADE Enterpre-neuship Institut, amb el suport d’ACC1Ó. Els treballs guanyadors, entre els quals desta-ca una tecnologia d’avions no tripulats o un projecte d’aparcaments infrautilitzats, van superar una primera pre-selecció en-tre més de 60 candidats i una segona entre els 20 finalistes. El responsable d’Enterpre-neurship a ESADECREAPOLIS, Marc Millan, destaca l’impuls que va suposar la primera edició d’aquest programa: “ El gran interès es deu a l’èxit de la primera edició, en què 3 dels 5 projectes participants van aconse-guir finançament”. Marc Arderius n'és un dels guanyadors gràcies al projecte Fastt.

/// REDACCIó

Marc Arderius, guanyador de fastt /// EMPENTA

EMPENTA /// SANt CUGAt

El grup Indo respira i surt del concurs de creditors

INDO ///SANt CUGAt

El grup òptic Indo, amb seu central a Sant Cugat, ha aconseguit sumar les adhesi-

ons necessàries que li permeten superar el concurs de creditors a què estava sotmès des de l’any 2010. Des d’aleshores, Indo ha-via abandonat la divisió de montures per con-centrar-se en les activitats de lents de contac-te i bens d’equip. El jutjat mercantil núme-ro 6 de Barcelona ha acceptat la proposta de conveni de les societats en concurs Indo In-ternacional i Indo Lens Group, amb els seus respectius plans de viabilitat, que l’empresa havia presentat el mes de juliol. La fita ha es-tat possible gràcies a l’acord assolit l’octubre passat per la majoria de creditors de la com-panyia, entre els quals hi ha BBVA, Banc San-tander, Banc Sabadell, Bankia i Institut Català de Finances. El conseller delegat d’Indo, Joan Sabrià afirma que és un gran èxit “poder do-nar continuïtat als més de 400 llocs de treball del grup”. L’acord no suposarà canvis en el ca-pital de l’empresa, ja que mantindrà la seva estructura accionarial. Indo té una important presència internacial i exporta els seus pro-ductes a més de 70 països. /// REDACCIó

Delphi tancarà 20 dies la producció de la planta a Sant Cugat

DELPHI /// SANt CUGAt

L a multinacional nord-americana Delphi tancarà la producció de la plan-

ta de Sant Cugat durant 20 dies per evitar aplicar l’Expedient de Regulació d’Ocupa-ció (ERO) temporal que la companyia ha-via plantejat a causa de la baixada de la de-manda. L’acord de tancament parcial està previst que es repeteixi periòdicament fins al mes de setembre vinent. Fonts sindicals afirmen que, per evitar l’expedient de regu-lació l’empresa està negociant altres me-sures alternatives de flexibilitat, com per exemple la modificació del càlcul de les va-cances per tal de fer ús també dels dies de lliure disposició. El personal de la planta de Delphi a Sant Cugat ha ratificat el pacte as-solit pel comitè d’empresa i la direcció amb una majoria del 85 % de vots favorables. La multinacional nord-americana dedicada a la fabricació de bombes d’injecció que s’in-corporen als motors dels vehicles té una experiència de més de 70 anys i és present a més de 30 països del món. A la planta de Sant Cugat del Vallès hi treballen més de 900 persones. /// REDACCIó

La Liga Endesa, la fem entre tots

24 seleccions, 80 partits,

totes les estrelles del bàsquet mundial

24 seleccions, 80 partits,

totes les estrelles del bàsquet mundial

Som capaços de fer sortir el millor de nosaltres quan ens unim,

quan un “jo” es converteix en un “NOSALTRES”. Per això volem que

aquest gran EQUIP que formem entre tots continuï creixent, motivat

pel talent i l’afany de superació.

JUNTS podem assolir qualsevol fita que ens proposem, perquè els

que creuen que les coses es poden fer són els que aconsegueixen

fer-les. Això és

actitudazul.com

.


anys d’experiència en el sector de la con-sultoria. Els dos coincideixen a destacar les millores que es derivaran de la suma dels dos despatxos. “Amb aquesta fusió aconseguirem sumar la capacitat i expe-riència de dos excel·lents equips profes-sionals que permetran oferir un servei de primer nivell”, explica Palau.

Per la seva banda, Enric Rius considera que “els valors distintius dels nostres despat-xos seran més evidents. Els nostres cli-ents podran gaudir de l’experiència acu-mulada i d’un treball compromès amb i per als nostres clients.” Les noves ofici-nes de Palau·Rius se situaran en dos punts clau de Terrassa i comptaran amb un equip de més de 40 professionals. Amb aques-ta fusió el bufet també creixerà en terri-tori, ja que comptarà, a més de les ofici-nes centrals situdes al centre de Terrassa, tindrà seu a Barcelona, Andorra, Madrid i Almeria.

En els darrers anys, Rius Consultors ha re-but el premi a la formació per part de la pa-tronal catalana (CECOT) i de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, reconeixe-ments que sense, segons Enric Rius, ava-len la professionalitat de l’empresa.

Actualment, el bufet que porta el seu nom actua al mercat com a presciptor d’AVALIS i de l’Institut Català de les Finances de Ca-talunya (ICF) /// REDACCIó

Les consultories Palau i Rius es fusionen per créixer al Vallès

L’Oficina Administrativa Palau i Rius i la consultoria i assessoria Rius Con-

sultors s’han fusionat sota el nom de Palau·Rius per a convertir-se en el bufet d’advocats, assessoria financera i tributà-ria més important del Vallès. Amb aques-ta unió, els dos despatxos pretenen solidi-ficar la seva estructura per a poder aten-dre les necessitats actuals de demanda del mercat, així com prestar un servei integral a les Petites i Mitjanes Empreses (PIMES).

Aquest servei es centren en quatre grans àrees d’actuació: Assessorament Financer i Estratègic, Bufet d’Advocats, Assessora-ment Tributari i Gestió Fiscal, i comptable i laboral. La unió de Palau i Rius Consultors també té per objectiu oferir a les empre-ses eines de programari de gestió compe-titives mantenint el mateix nivell d’aten-ció i compromís amb el client. El nou bufet Palau·Rius estarà presidit per Enric Rius i Francesc Palau, empresaris amb més de 30

El nou bufet estarà presidit per Enric Rius i Francesc Palau

L’equip humà del nou bufet Palau· Rius /// PALAU·RIUS

PALAu·RIuS///tERRASSA

Asfaltos del Valles recorre al concurs de creditors

A sfaltos del Valles S.A ha presentat un concurs voluntari de creditors amb

l’objectiu de continuar la seva activitat de fabricació i venda d’asfalts. L’empresa ter-rassenca, fundada el 1995, va adjuntar una proposta de conveni que ja compte amb el suport de més del 80 % dels seus creditors. El seu advocat, Xavier Gratacós, afirma la voluntat d’aconseguir fins el 90% d’adhe-sions a l’acord. “ Volem un conveni el més ampli possible i que inclogui a tots els cre-ditors ”, expressa l’advocat.

Asfaltos del Valles compartia seu social amb Pavimientos Royca, empresa de la mateix ram i que va presentar un Expe-dient de Regulació d’Ocupació (ERO), pel qual va acomiadar una desena de treballa-dors. Per manca de liquiditat, Asfaltos del Valles també va presentar un ERO i, com a conseqüència, va absorbir Pavimientos Royca i la resta de la plantilla de les dues companyies. Els treballadors acomiadats van pactar una indemnització de 26 dies per any treballat. /// REDACCIó

ASfALTOS DEL VALLES /// tERRASSA

Eurofragances pacta amb la fundació Empreses IqS

L’empresa de creació i comercialització de fragàncies i aromes Eurofragance

ha firmat un acord per entrar a formar part de la Fundació Empreses IQS, amb l’objec-tiu de participar activament i conjunta amb aquesta institució.

El director general de la companyia, San-tiago Sabaté, estableix la voluntat d’acon-seguir més prestigi institucional, el desen-volupament de projectes d’I + D i la capta-ció de talent com els principals objectius de l’acord amb IQS. “Som una empresa en creixement i el tema dels recursos humans i la captació de talent, amb un clar perfil in-ternacional, ens interessa especialment. A vegades és molt difícil aconseguir el perso-nal adequat, i hem d’anar molt lluny per a trobar-lo”, afirma Sabaté.

El director general d’IQS i vicepresident de la Fundació Empreses IQS, el Dr. Pere Re-gull, destaca precisament la vocació i per-fil internacional dels alumnes d’ IQS com un estímul per a l’acord amb Eurofragan-ces: “El nostre alumnat està preparat per acollir-se a qualsevol mercat internacional sense problemes”, afirma Regull. Durant la

presentació del nou acord amb Eurofragan-ces, Sabaté i Regull van estar acompanyats per la responsable d’Imatge i Comunicació d’Eurofragance i germana de Santiago Sa-baté, Núria Sabaté.

Eurofragances, que va ser fundada l’any 1990, té un gran interès internacional: grà-cies a la seva xarxa comercial és present a 60 països i elabora anualment més de 2.000 tones de productes, entre fragàncies i aro-mes. Està ubicada a Rubí, i compte amb unes instal·lacions de més de 10.000 m2

/// REDACCIó

Equip d'Eurofragances /// EURoFRAGANCES

EuROfRAgANCES /// RUbí

ficosa fa efectiu l’ERO i acomiada 244 treballadors

La multinacional catalana de compo-nents d’automoció Ficosa Electro-

nics ha fet públic els 244 acomiadaments que es deriven de l’Expedient de Regu-lació d’Ocupació (ERO) que va presentar a la planta catalana situada a Viladeca-valls. Aquests treballadors que es queda-ran sense feina rebran una indemnitza-ció de 45 dies per any treballat- amb un màxim de 42 mensualitats-, tot i que tam-bé es poden acollir a una clàusula de re-torn que preveu una indemnització infe-rior -de 20 dies per any treballat-, amb la possibilitat de retornar al lloc de treball en cas que l’empresa augmenti la càrre-ga de treball.

En cas que Ficosa Electronics no augmen-ti el seu volum de treball i, per tant, no ne-cessiti més treballadors, es compromet a assumir la resta d’indemnització a finals del 2015. L’empresa argumenta que els acomiadaments es deuen a l’excedent de plantilla que tindrà l’any 2013, quan fina-litzarà l’acord amb SONY, pel qual Fico-sa deixarà de fabricar televisors i torna-rà a produir components per a l’automò-bil. /// REDACCIó

fICOSA /// VILADECAVALLS


10 I 17 DE GENER PROGRAMA D’INICIACIÓ A L’EXPORTACIÓ “GOEXPORT-INDusTRIAL”

Aquest programa que va començar el 2012 continua enguany per oferir a les empreses totes les eines necessàries perquè facin un salt estratègic i s’inici-ïn en l’exportació. La jornada s’adreça a aquelles empreses industrials o de ser-veis que no exporten o que tenen un volum d’exportació, com a màxim, del 20% de la facturació. Organitza: ACC1Ó i Cambra Sabadell Lloc: Cambra de Comerç de Sabadell, Av. de Francesc Macià, 35, SabadellHORA: de 9 a 14hMÉS INFO: www.cambrasabadell.org

PANELL INfO

La multinacional Grifols, amb seu a Sant Cugat, ha donat el vist-i-plau a

l’ampliació de capital d’1,63 milions d’eu-ros presentada el mes passat amb l’ob-jectiu de remunerar els seus accionis-tes. Ho ha fet en una junta extraordinà-ria on s’ha establert que cada accionista rebrà una acció nova de classe B per cada 20 antigues de classe A o B. Amb l’ope-racio, la companyia presidida per Víctor Grífols aconsegueix reduir el seu deute, xifra que a finals del tercer trimestre del 2012 es va situar en 2.519,1 milions d’eu-ros i que l’empresa considerava un objec-tiu ‘prioritari’. Grífols treballa a més de 90 països del món i està situada en el tercer lloc com a productor mundial de medicaments bio-lògics derivats del plasma.

Grifols amplia el seu capital amb noves accions

La biotecnològica catalana AB-Biò-tics ha aconseguit tancar una ron-

da de finançament de cinc milions d’euros en una operació que suposa l’entrada de nous accionistes. La companyia, que des del juliol de 2010 cotitza al Mercat Alter-natiu Borsari (MAB), es troba en la prime-ra fase del seu pla d’internacionalització iniciat a principis d’aquest any, fase que li ha permès signar contractes de llicència en diversos mercats americans, europeus i asiàtics. D’aquests cinc milions d’euros aconseguits, 4,3 provenen de l’ampliació de capital que l’empresa va iniciar a l’oc-tubre al MAB. L’operació financera ha su-posat l’entrada a AB-Biotics de nous socis accionistes de referència, com la farma-cièutica Almirall o l’Institut Català de Fi-nances (ICF).

ISIDRE fAINÉ, PRESIDENT DE CAIxABANK

L'empresari rep el reconeixement de la Cambra de Comerç

Espanya-Estats Units com a Business Leader of the Year (Líder Empresari-al de l'Any), durant una gala celebrada a Nova York per la seva contribució al creixement econòmic d'Espanya.

xxxx

Ikea Ibèrica ha no-menat Gonzalo An-toñanzas de Toledo director general ad-

junt de la firma a Espanya, segons ha informat la multinacional sueca, que va destacar la seva llarga experiència.

JORDI fàBREgAS, DIRECTOR gENERAL DE PANRICO ESPANyA

Panrico ha remo-delat la cúpula directiva després de finalitzar el procés de reestructura-ció de deute. El nou conseller delegat ha decidit fitxar Jordi Fàbregas per-què ocupi la direcció general del grup a Espanya.

LES CARES DE LA ‘B30’

LLuIS RECODER, ExCONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

L'exalcalde de Sant Cugat decideix no re-

petir en el nou executiu d'Artur Mas per motius personals, després d'haver format part del 'govern dels millors' com a titular de la conselleria de Terri-tori i Sostenibilitat.

DANIEL PuENTE, PRESIDENT DE CERCLE CECOT DE JOVES EMPRESARIS

El gerent de DSL-Pro 1995, SLP ha assumit la presidèn-cia del Cercle Cecot de Joves Empre-saris en substitució de Jordi Vilar, que ocupava el càrrec des de 2011.

JOSEP MARIA VALLèS, DIRECTOR DEL DIARI DE SANT CugAT

L’xx

ABB-BIòTICS /// SANt CUGAt EuROPASTRy /// RUbí

14 DE GENER JORNADA “JusTIFICACIÓ ECONÒMICA DE subVENCIONs I AJuTs PÚbLICs EN EL CAMP DE L’R+D+I”Les activitats adreçades al foment de l’R+D+i són un dels pilars de l’Estratè-gia Europea 2020, que té com a ob-jectiu la millora de l’actual conjuntu-ra a través del creixement, per tal de garantir un futur de benestar econò-mic i social. tot i així, existeixen barre-res pel desenvolupament de projec-tes d’R+D+i per part de les empreses, principalment les relacionades amb el seu finançament. Aquesta jornada gi-rarà al voltant de la justificació econò-mica dels principals programes de su-port a l’R+D+i, donant a conèixer els aspectes generals dels ajuts públics i les peculiaritats a tenir en copte a l’ho-ra de realitzar la seva justificació eco-nòmica.

ORGANItzA: Parc tecnològic del Va-llèsLLOC: Centre d’Empreses de Noves tecnologies. Parc tecnològic del Va-llès, Av. Parc tecnològic, 3 08290, Cer-danyola del VallèsHORA: de 17h a 19 h MÉS INFO: www.ptv.cat

14 AL 16 DE GENERIPAD I IPHONE PER A EMPREsEsAquest curs té l’objectiu de conèixer les principals funcionalitats i aplicaci-ons de l’iPad i de l’iPhone que ens po-den ajudar a millorar la nostra produc-tivitat quan estem fora de l’oficina i aprendre com connectar l’iPad amb el nostre servidor i amb el nostre ordina-

dor, sincronitzar-lo amb Outlook, con-figurar l’iPad i l’iPhone a itunes i utilit-zar l’iCloud evitant la duplicació de da-des. El curs es dirigeix a directius/ves, gerents d’empreses, comercials, espe-cialistes de màrqueting i a totes aque-lles persones que estiguin interessa-des en conèixer les funcionalitats de l’iPad/iPad2 i iPhone 4/4S. El docent és Joan torras, llicenciat en Adminis-tració i Direcció d’Empreses per la Uni-versitat Autònoma de barcelona, màs-ter en International Management EADA business School, barcelona i Di-rector back Office i Informàtica Fun-dació Vila Casas.

ORGANItzA: CecotLLOC: Sant Cugat Escola Superior de Negocis, Avinguda Cerdanyola 73 08172, Sant Cugat del VallèsHORA: 17h-21h MÉS INFO:www.cecot.org

24 DE GENERMICROsOFT sHAREPOINT 2013SharePoint és la plataforma de col•laboració empresarial que permet incrementar la productivitat i admi-nistrar els continguts a través de la in-terfície familiar d’Office. tant si s’ im-plementa SharePoint 2010 de mane-ra local com si es fa en serveis allotjats, els recursos integrats, millorats per les tecnologies de cerca, permeten res-pondre amb rapidesa davant els can-vis de les necessitats empresarials.

ORGANItzA: Parc tecnològic del Vallès LLOC: Centre d’Empreses de Noves tecnologies. Parc tecnològic del Va-llès, Av. Parc tecnològic, 3 08290, Cer-danyola del VallèsHORA: de 9h a 12 h MÉS INFO: www.ptv.cat

Ab-biòtics vol reforçar la seva internacionalització

20 ROTONDA B30 GENER DEL 2013

Per tal de dinamitzar econò-micament el nostre país, les empreses, que son l’únic me-canisme capaç de iniciar un procés de creixement eco-nòmic, de generar riquesa i

ocupació i de mantenir l’estat del benestar. La principal dificultat actual de les empreses catalanes, és l’accés al finançament empre-sarial per a cadascuna de les seves etapes: creació, creixement, expansió, desenvolupa-ment i reempresa. La bancarització tradici-onal de les relacions econòmiques empresa-rials, lligada amb la crisis de les institucions bancàries ha posat en primera línia la neces-sitat d’innovar en la cultura de finançament de les empreses.L’aparició, ja fa deu anys, de

la primera xarxa de Business Angels, BANC, va significar una nova via, privada i no insti-tucional, de finançament empresarial, que ha assolit un important paper a l’hora de injectar capital a les empreses. Sota la pre-missa de compartir per créixer, el nou in-versor aporta a l’empresa, no només diners si no, a més, una àmplia xarxa de contac-tes, de coneixements complementaris als dels actuals empresaris i, el que és més im-portant, dóna un senyal de confiança en la marxa futura de l’empresa, a tots els agents al seu voltant, en posar a risc una important aportació econòmica en efectiu. L’empresa catalana ha aprés a definir més professi-onalment els seus horitzons empresarials, de manera estratègica i operativa, i a ana-

litzar les diferents alternatives de finan-çament, per poder utilitzar d’una mane-ra més eficient altres instruments i ex-plorar territoris altrament desconeguts com el capital risc o els mercats de ca-pitals. Més d’un milió d’euros d’inversió en set empreses diferents aquest darrer any, a xarxa, són sols la punta del iceberg d’una cada vegada més nombrosa apor-tació de capitals privats a totes mena d’empreses del nostre país, que farien be en visitar menys les oficines bancà-ries i mirar més al seu voltant al voltant d’acords empresarials per al creixement, manteniment i expansió de les seves em-presa, tant aquí com a tot el mon de la ma dels Business Angels.

INNOVANt EN EL FINANçAMENt EMPRESARIAL: ELS bUSINESS ANGELS

ALBERT COLOMER DIRECtORDE bANC bUSINESS ANGELS CAtALUNyA

REACCIONAR A tEMPS SENt MÉS COMPEtItIU, RENOVANt-SE O MOtIVANt ADEqUADAMENt ELS tREbALLADORS SÓN ALGUNES DE LES CLAUS PER FER FRONt A LA CRISI

AFRONtAR LA PROPERA CRISI POSItIVAMENt

Les crisis no duren una eter-nitat. Encara que a vegades ho sembli. Tard o d’hora són seguides per etapes d’equi-libri econòmic, de bonança i, en ocasions, d’eufòria. És

precisament en les èpoques de bonança, i sobretot d’eufòria, que els estats, les em-preses i també les persones fan, en general, errors de gestió que més tard acostumen a ser fatals: augment del consum, acompa-nyat d’un fort endeutament, increment de costos i de despeses generals, compromi-sos de difícil compliment quan canvia de nou el cicle econòmic, en resum, acumu-len «greix» a les seves organitzacions o fa-mílies, que s’ha d’eliminar posteriorment a cop de doloroses retallades a tots els ni-vells. Si ens centrem ara en les empreses que fan sistemàticament els deures, que apliquen sempre principis de sana gestió tant en èpoques de bonança com de crisi, que són competitives tant en el mercat in-terior com en els exteriors, que fan recer-ca i innoven, aquestes surten relativament bé d’una etapa de crisi. Probablement amb marges de benefici reduïts, però se’n sur-ten i queden en excel·lent posició per a la propera etapa d’equilibri-bonança. Per con-tra, les empreses que no han sabut o vol-gut detectar la crisi que d’altres han vist ve-nir, que no han «corregit el tret» a temps, pateixen molt. Han de «retallar» de valent, de manera sobtada i radical. Sigui perquè ho imposa el govern o perquè no tenen al-ternativa per poder sobreviure. O per totes dues raons a la vegada. Es parla molt que per fer front a la crisi actual s’ha d’innovar i d’exportar. És cert que totes dues solucions són vàlides. Ara bé, constituir una xarxa d’exportació i/o un equip de recerca exigeix el seu temps. Per tant, cap de les dues no donarà resultats satisfactoris a curt i fins

i tot a mig termini, si es volen iniciar quan la crisi ja és evident. No obstant, no cal dir que, si un tal esforç no s’ha començat fins ara, és aconsellable de fer-ho tan aviat com es pugui, encara que els resultats només serveixin per ajudar a «fer front a la pro-pera crisi».I mentrestant, què podem fer? Donaré algunes pistes: ésser més competi-tiu. Introduir a l’empresa una acció perma-nent de renovació. A tots els nivells. Adop-tant constantment, cada dia, aquelles peti-tes millores que permetin reduir els costos, tots, els generals, els fixos i fins i tot els va-riables, sense afectar la qualitat del pro-ducte ni del servei . Per exemple, amb mi-llores en el procés de fabricació, en l’emba-latge, fent les instruccions de l’etiqueta més comprensibles, tenint cura del servei al cli-ent, aplicant simplificacions en tots els as-pectes de l’organització interna fent-la més senzilla i eficaç, reduint la burocràcia inne-cessària, prestant atenció a la política de fi-nançament, fent moure el capital circulant

més ràpidament, etc. I, molt important, una vegada detectada una possible mi-llora, implementar-la sense tardar. Ori-entar l’acció de l’empresa cap al llarg ter-mini en lloc del curt (llevat de situacions verdaderament excepcionals). Així, per exemple, la recerca és una activitat que costa temps i diners, de muntar-la. No s’hauria de disminuir en època de crisi. Ni prendre decisions per satisfer el curt termini en detriment del llarg. Practicar una política de formació i d’informació permanent al personal. En efecte, el per-sonal (junt amb el producte i el client), és probablement l’element més impor-tant de l’empresa. Cal motivar-lo i invo-lucrar-lo al màxim.Estar a l’aguait dels canvis que es produeixen en el mercat, i anticipar-se’n. Cap canvi important es presenta sense signes precursors. El qui reacciona primer té un avantatge com-petitiu. I estarà més ben situat per fer front, positivament, a la propera crisi.

JOSEP DANIEL I guBERTEx PRESIDENt I Ex DIRECtOR GENERAL DE NEStLÉ ESPAñA SA

21ROTONDAB30 GENER DEL 2013

CARLES BARTOMEu DIRECtOR DE CHIORINO IbÉRICA

D. La situació de crisis i la saturació del mercat intern fa que haguem de mirar a l’exterior per assegurar-nos el nostre futur. Els nostres clients a Catalunya i Espanya només es poden mantenir o créixer mirant a fora, per això nosaltres n’hem pres exemple. A. Al nostre sector, la competència està tancant o marxant a altres mercats. Nosaltres vam invertir al 2009 en aquest nou edifici i ens estem consolidant. Cal esperar a veure resultats. f. En els darrers anys hem intentat situar el nostre producte en un alt estandard de qualitat, hem potenciat el servei. Això ens ha de fer forts a nivell de competitivitat. O. Relacionat amb la fortalesa, la nostra oportunitat és oferir un producte i un servei que els nostres competidors no tenen. Diferenciar-nos de la resta.

MARCEL OLIVÉSOCI FUNDADOR DE NOOEM

D. Manca gestió en xarxa dels serveis empresarials, hi ha poc producte local amb denominació d'origen i poca inversió en les persones i en el talent local. A. El tractament injust als emprenedors a nivell bancari, massa productes foranis de dubtosa fabricació i una atenció preferent a multinacionals enlloc d'apostar més per les empreses locals. f. Aquí tenim un talent local excepcional, una gran quantitat d'empreses amb productes locals de qualitat i un nucli bancari molt important a nivell estatal. O. Per sort, hi ha una bona acceptació del talent local arreu del món, una recerca activa de complicitats amb empreses locals de fabricació responsable i un gran desenvolupament pel que fa a la innovació i a la recerca.

RAMON VILA DIRECtOR DE LA FUNDACIÓ PIMEC

D. Les pimes, que conformen el teixit empresarial majoritari al Vallès, s’estan morint a causa de la manca de finançament i de comandes. La destrucció del teixit industrial és la gran debilitat

DAfODEbILItAtS AMENACES fORtALESES OPORtUNItAtS...

d’aquest territori, i a la vegada genera un elevat volum d’aturats. A. No podem permetre que se segueixi destruint empreses, perquè com seguim així ja no caldrà que fem cap més DAFO del Vallès.f. Les infraestructures, ja que les empreses i els polígons del territori estan molt ben comunicades entre elles. Això permet que puguin formar un cluster important. O. El Vallès té un teixit empresarial, tecnològic, universitari i de recerca molt important, elements tots ells que converteixen aquest territori en clau per invertir-hi.

TWITTER 'B30'

@TORREPALAu LA tORRE En coneixieu la història? Un meteorit es va estavellar a #terrassa el Nadal del 1704 bit.ly/WHqhLx

@TOTSANTCugAT tOt SANt CUGAtLa @revistab30 ja té aplicació digital per iphone, ipad, android, .... Més info a http://ow.ly/fxHCW #santcugat

@ORIOLAMAT ORIOL AMAtMuchos ayuntamientos aún no han entendido que los trámites lentos y costosos en licencias son un freno a la recuperación económica

@DIARIDELVALLES EL DIARI DEL VALLèSLa @PatronalCecot reclama a les admin. uns pressup. 'business friendly' per al 2013 i diu que "no convé" recuperar l'impost de successions

@ISABADELLCAT ISAbADELLCAS MERCURI: EUiA creu que l'Ajuntament de Sabadell està paralitzat, en una situació que no es pot allargar massa. http://fb.me/xgFa0zhm

@ ARROBASANTCugAT SC bUSINESS PARkCom reduir #despeses? Una de les maneres de com fer-ho que @yoltar explica és "negociant en win to win". pic.twitter.com/UdiFrypW

@CECOTRuBI LA C CECOt RUbíLa nova Llei antifrau. Un quart de volta més per a les pimes bit.ly/Uv4xJh

@CAMBRATERRASSA CAMbRA DE tERRASSALa @Cambraterrassa organitza missions comercials al continent africà

NOuS TWEETS

SEguEIx-NOS A @REVISTAB30

fa una vintena d’anys, quan el Barça estava presidit per Josep Lluís Núñez i el pri-mer equip l’entrenava Johan Cruyff, es va produïr una cè-lebre polèmica. L’holandès

demanava fitxar un jugador estranger molt car al.legant que “els milions han d’estar al camp i no al banc”, mentre el president res-ponia que el govern d’un club és molt més complicat amb una senténcia tan classista com diàfana: “Això (que em demana Cruyff) ho sap fer la portera de casa meva”.

Ve tot això al cas de l’actualitat de les difícils relacions entre la política i l’economia. Men-tre els responsables polítics fan mans i mà-

nigues per tal que el sistema bancari no faci aigües volcan-t’hi capitals públics, els em-presaris demanen que la prioritat d’aquest esforç sigui per salvar les empreses que són, en definitiva, les que garanteixen l’ocupa-ció i el creixement, avui ambdós sota mí-nims. Uns es troben determinats per l’or-todòxia del sistema i per les directrius de l’Unió Europea (i dels bancs alemanys que exigeixen el cobrament del deute als bancs espanyols, cal tenir-ho amb compte) i els altres, els empresaris ofegats per aquestes circumstàncies, exigeixen que se’ls llenci un salvavides de tot punt urgent i dramà-tic. Uns, pressionats per Brueselles obeie-xen fil per randa el què se’ls demana i els al-tres tracten de sobreviure en un horitzó que

afecta ja a les classes mitjanes.Núñez te-nia raó a l’argumentar que les coses no són tan fàcils i que cal molta prudència a l’hora de disposar dels diners. Cruyff també tenia les seves raons a l’exigir que les inversions fossin rendibles (en aquell cas per finançar el creixement esportiu). Cóm resoldre l’ecuació? El dogal del deu-te (i la prima de risc) semblen donar la raó a Núñez i a les politiques d’austeritat extrema per tal de reduir els interessos. Però e president Obama ha emprés una polític arriscada: dotar de diners al siste-ma per tal d’afavorir el creixement de les empreses i sembla que se’n està sortint. En aquest sentit, donaria la raó a Cruyff i als empresaris.

“ELS MILIONS HAN D’EStAR AL CAMP I NO AL bANC”

CARMEN LARRABuRuDIRECtORA EDItORIAL DE LA REVIStA 'b30'

22 ROTONDA B30 GENER DEL 2013

La contínua transforma-ció i la necessitat de can-vi i millora en el sector TIC fan que molt sovint es deixi de banda la se-guretat quan és, a l´hora, un dels punts més im-portants i que pot afec-

tar directament a la productivitat.

Per això és important que les empreses re-alitzin un anàlisi intern de la seva situació actual vers la seguretat de la seva infraes-tructura TIC, que detectin quin són els punts més importants que es poden aplicar per minimitzar els riscos actuals i els que segu-rament aniran sorgint. La gravetat d’aques-tes incidències pot arribar a ser important en cas de pèrdua d’informació sensible o el robatori de dades per fer un ús fraudulent i que poden derivar en problemes tant econò-mics com legals. Tot i que pot semblar que el tant per cent de pimes afectades és baix, cal considerar que la majoria d’incidències no es fan públiques degut a la publicitat negati-va que poden ocasionar.

Els aspectes de la seguretat que cal tenir en compte són els següents: disponibilitat, as-

segurar que les dades sempre són disponi-bles per als usuaris autoritzats, en el temps acordat; confidencialitat, la informació no-més pot ser accessible per als usuaris auto-ritzats segons la classificació adoptada; in-tegritat, cal garantir que la informació rebu-da no es modifica i és exactament igual a la original que va generar l’emissor; autentica-ció, la persona que realitza una identificació electrònicament és qui diu ser realment; tra-çabilitat, saber l’origen històric de modifica-cions i accessos a la informació.

La globalització de les xarxes mitjançant In-ternet ha incidit més que mai en aquest as-

pecte de la seguretat. De la mateixa ma-nera que la connectivitat global ha per-mès ampliar la capacitat de negoci, també ha incrementat el nombre de riscos al que hem de fer front. En un principi Internet va estar concebuda per treball en entorns de confiança i els protocols establerts no eren segurs. Ha estat la incorporació d’ac-tivitats econòmiques el que l’han fet ob-jecte d’atacs i s’han evidenciat les man-cances de seguretat que cal anar elimi-nant.

A banda de les incidències provocades per agents externs, també cal tenir en compte els aspectes relacionats amb els procediments interns de seguretat com pot ser disposar d’un pla de contingèn-cia i recuperació de desastres el més efi-caç possible. No cal oblidar que molts dels atacs es produeixen des de dins de la prò-pia empresa.

Tot i que els riscos estan creixent a un ni-vell molt alt, no cal ser alarmistes i si es compleixen les normes essencials de pro-tecció podem minimitzar les possibilitats de pèrdua o divulgació no autoritzada de dades.

xxxx

DAVID VILARRuBIASASSESSOR EN PROJECtES tIC DE LA FUNDACIÓ CECOt INNOVACIÓ

MILLORAR LA SEGUREtAt DE LES tIC AFECtA A LA PRODUCtIVItAt

quines eines de seguretat mínimes consideres que hauria d’utilitzar a la meva empresa? Som una pime del sector de l’alimentació.

Personalment crec que tota pime hauria de tenir instal·lades i amb un control del seu funcionament, com a mínim, les se-güents eines: el programari antispam, un sistema de tallafocs, un sistema d’antivi-rus i antispyware, un sistema de còpies de seguretat i un sistema de xifrat de dades.

A principis de desembre vam patir un atac per intrusió i ens va costar força reparar-ho. què ens aconselles que fem a par-tir d’ara?

Els casos d’atacs per intrusió, com és el vostre cas, o també en casos de robato-ri d’ampla de banda o de captura de dades en la transmissió, recomanem a les em-preses l’ús de tallafocs en punts d’accés a internet; protegir les xarxes WIFI amb

claus segures i contemplar sistemes IDS/IPS (Sistema de Detecció/Prevenció d’In-trusos). Per protegir les xarxes de dades de les empreses, també us recomanem implementar VPN (Xarxa Privada Virtual) en cas de telefonia IP o accessos remots per xifrar les comunicacions i fer servir protocols segurs en transaccions comer-cials per xarxa.

En el cas d’ús intensiu de dispositius mòbils per part de la plantilla, què ens pots recomanar?

Com us passa a vosaltres, cada cop més els dispositius mòbils privats dels treba-lladors i la direcció es connecten per WIFI a la xarxa de l’empresa, i poden suposar un important forat de seguretat ja que ha-bitualment aquests dispositius no tenen software antivirus ni de seguretat instal-lats. El fet que aquests dispositius com les tabletes s’utilitzin fora de la feina per a ús particular poden suposar una fuga d’in-formació. Cal establir una política de se-

guretat denegant l’accés a la xarxa de l’empresa a aquells dispositius parti-culars que no estan controlats, i instal-lant software de seguretat als disposi-tius mòbils de l’empresa que s’utilitzen fóra de les instal·lacions de la mateixa.

Som una microempresa del sector serveis i ens preocupa el tema de les dades dels nostres clients però no sabem per on començar per implantar un sistema de seguretat. Hem de contractar un extern?

Us diria que per implantar les eines i procediments de seguretat el primer punt i el més important, que dedueixo ja heu assolit, és que la direcció o la gerèn-cia agafin aquest tema un element es-tratègic de l’èxit de l’empresa. Pel que fa al procés d’implantació us podeu de-cantar per contractar els serveis d’una consultoria o bé dedicar-hi recursos propis. En qualsevol cas, tant la direcció

ASSESSORAMENT EMPRESARIALDAVID VILARRubIAsAssessor en projectes tIC de la Fundació Cecot Innovació

Envieu les vostres preguntes a:

[email protected]

PATRONAL CECOT ///TIC

Otae nat. Fici ditate omnihil laborei ctemqui aut hitem. Sequos mi, corruntur sitae. Ut volut a volorionsed que commolu

RADAR B30 GENER DEL 201324

PuNT DE TROBADA

ENDESA PACTA AMB SEAT

Endesa ha rebut dos vehicles elèc-trics de Seat. Els prototips, l'Altea XL Electric Ecomotive -100% elèctric- i l'hí-brid endollable León TwinDrive Ecomo-tive, formaran part d'una prova pilot que "reforça el compromís conjunt d'amb-dues empreses per impulsar la mobilitat elèctrica a Espanya com una de les vies

per fer front al canvi climàtic". La com-panyia elèctrica ha entregat els dos ve-hicles a vuit empleats de Catalunya, al-guns són del Vallès occidental i de l'ori-ental, que els utilitzaran durant un any, fins al desembre de 2013, com a part de la flota urbana i en un període de tres mesos per cada conductor. /// CEDIDA

Primera prova de cotxes elèctrics al Vallès

La Cambra de Comerç de Sabadell i Banc Sabadell han organitzat recent-ment una sessió informativa conjunta, titulada 'Exportar per créixer. L'expor-tació no pot ser l'aposta d'uns pocs', per tal d’iniciar a les empreses en l’ac-tivitat exportadora. La sessió, que ha despertat un gran interès entre les em-

preses de Sabadell i del conjunt de la demarcació, ha estat dirigida pel presi-dent de la comissió d’Internacionalit-zació de la Cambra, Ramon Alberich, que ha destacat la importància vital del comerç internacional per la subsistèn-cia i creixement del nostre teixit indus-trial. /// BÀRBARA PADILLA

Esmorzar col·loqui

Cecot dóna la seva recepta per millorar l’estat econòmic

L’arribada del Nadal va venir acompanyada del tradicio-nal esmorzar que la patro-nal Cecot ofereix als mit-jans de comunicació. Du-rant l’acte celebrat el 18 de

desembre, el president de l’entitat amb seu central a Terrassa va repassar els principals punts de l’actualitat econòmica i empresa-rial del país, valorant algunes de les mesures governamentals i posant les bases del que, segons la Cecot, s’hauria d’acomplir per tal de mirar al futur amb millor perspectives.

Per sobre de tot, el president de la Cecot, Antoni Abad, va insistir en la importància de no afegir “ni un gram més de pressió fis-cal” sobre les empreses i les persones. En aquest sentit, el president de la patronal vallesana va criticar els pressupostos es-panyols per l’any 2013, dels quals va argu-mentar que “no són bons, no són els que el món empresarial necessita”, abans de

detallar que aquests haurien de ser “més propers a l’economia productiva”. Abad va censurar l’immobilisme d’un Estat espa-nyol “que fa molt temps que no pren deci-sions, que no escolta i va tard” i també es va mostrar crític amb el rescat econòmic a les entitats financeres amb un diners que “són els que necessiten el teixit empresa-rial i els particulars per a fer crèixer l’eco-nomia”.

A l’hora d’assenyalar les claus pel futur, el president de la Cecot va apuntar a que “són temps co. Temps per cooperar, col·laborar, compartir i connectar.” Així, va recoma-nar a les administracions que enfoquin els seus pressupostos cap a una economia bu-siness-friendly. Un procés independent de qualsevol altre camí polític, segons va ex-pressar Abad, que ha de promoure un en-torn positiu en innovació, competitivitat i internacionalització de les empreses. Im-pulsar la inversió en infraestructures, lligar

uNIÓ A SABADELL

B30 GENER DEL 2013 RADAR 25

PuNT DE TROBADA

ACORD COL·LABORATIu

El passat dia 20 de desembre el president del Grup Premsa Local, Ramon Grau, i el director general del Centre Metal·lúrgic, Gabriel Torras, van signar un conveni de col·laboració amb la revista B30. L'acord consisteix en la distribució de 100 revistes mensuals que el centre podrà difondre a través dels seus associats. Per

la seva part, la B30 donarà cobertura informativa a l'activitat del centre. El Centre Metal·lúrgic, que actualment aplega més de 1.700 empreses que donen feina a 30.000 treballadors, és l'Associa-ció patronal de les empreses d'aquest sector. L'entitat fomenta la formació entre els seus socis. /// P. ESQUERDA

Conveni entre Centre Metal·lúrgic i b30

El Ple de la Cambra de Comerç i In-dústria de Terrassa ha atorgat la Insíg-nia d’or de la institució a Faust San José. Es tracta d'un reconeixement a la seva implicació, col·laboració i treball en l’en-titat cameral. Amb la concessió d’aquesta condecora-ció, el Ple fa un reconeixement públic a

Faust San José i Torras per la seva con-tribució al dinamisme de la institució.La seva vinculació a la Cambra des de l’any 1998 com a vocal del Ple i la seva tasca com a vicepresident de la Cambra durant el període 2002-2012 han estat els aspectes més destacats de la seva trajectòria. /// CEDIDA

Esmorzar col·loqui

Cecot dóna la seva recepta per millorar l’estat econòmic

en curt l’economia submergida, lluitar con-tra la fuga de cervells o millorar l’escandall de les empreses exportadores són algunes de les receptes que va sumar Abad.

TROBADA AMB ORIOL JuNquERES

El passat 27 de desembre, el president de la Cecot i el líder d’Esquerra Republicana (ERC), Oriol Junqueras, es van reunir a la seu del partit nacionalista. Durant la tro-bada, Abad i Junqueras van intercanviar punts de vista sobre la situació econòmi-ca i política del país. Sobre la taula es van posar diverses idees per desenvolupar ca-mins que ajudin a la reactivació econòmi-ca de les empreses catalanes. Abad va de-manar que el nou Govern de la Generalita assumeixi riscos tant a nivell polític com econòmic, que prengui decisions per tal d’avançar. El president de la patronal ter-rassenca també va mostrar el seu desacord amb la recuperació dels impostos de suc-cessions i patrimoni.

1 /// ANTONI AbAD, PRESIDENT DE LA CECoT, DURANT LA TRoBADA AMB ELS MITJANS DE CoMUNICACIó

/// CEDIDA

1 ///

CAMBRA DE TERRASSA

RADAR B30 GENER DEL 201326

Els tinents d’alcalde de Terrassa Amadeu Aguado i Carme Labòria han participat recentment a la Jornada sobre Responsabilitat Social Empresari-al “Innovar a través de la RSE”, que s'ha celebrat al Parc Audiovisual de Catalu-nya. El programa ha inclòs quatre ponències sobre la Responsabilitat

Social Empresarial i les oportunitats que ofereix per la innovació i la competitivi-tat de les empreses. Aquesta és la quarta jornada sobre RSE que organitza l’Ajuntament de Terrassa amb l’objectiu de promoure l’ocupació laboral segura i de qualitat i facilitar la integració dels col·lectius més vulnerables. /// CEDIDA

JORNADA DE RESPONSABILITAT SOCIAL

Reunió del grup Banc Sabadell

Josep oliu, president de Banc Sabadell, va ser l'encarregat de tancar la Reunió Anual de Directius del grup Banc Sabadell, celebrada aquest mes al centre corporatiu que l'entitat té a Sant Cugat del Vallès. El president va analitzar, davant 400 directius del banc, l'entorn macroeconòmic en el

que s'ha desenvolupat l'exercici que ara acaba i va revisar com aquest ha afectat al nostre país i de quina forma les autoritats econòmiques han donat resposta a les dificultats sorgides durant el transcurs del 2012, "un any especial que ha canviat la percepció sobre l'entitat". /// CEDIDA

Josep Oliu "El 2012 ha canviat la percepció"

Les ciutats de Barcelona, l’Hos-pitalet, Terrassa i Sant Cugat han anunciat aquest mes els seus els reptes per a l’edició 2013 del concurs 'LLGA, Cities Pilot the Future' a fi de trobar

solucions innovadores per als principals problemes econòmics, socials i mediam-bientals d’aquestes ciutats. 'LLGA, Cities Pilot the Future' pretén descobrir i imple-mentar les solucions més prometedores per als desafiaments socials i urbans de les ciutats participants. Amb aquest concurs, les quatre ciutats es converteixen en un laboratori urbà a disposició de les empre-ses amb productes innovadors que tinguin un clar benefici per la ciutadania. Sota la fòrmula win-win, les ciutats poden teste-jar solucions que millorin l’entorn urbà i la habitabilitat de les ciutats, alhora que les empreses poden dur a terme proves pilot amb un impacte en un entorn real, el que afavoreix el seu accés al mercat i augmen-ta la seva competitivitat.

Per aquesta edició, els Ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet, Terrassa i Sant

Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), els països amb més benestar són els més democràtics i tecnològics

terrassa i Sant Cugat llancen un repte per dinamitzar l'entorn

Cugat han decidit treballar de forma con-junta per coordinar sinergies i per abor-dar un objectiu comú i prioritari: la crea-ció d’un entorn favorable i d’oportunitats de creació, consolidació i/o creixement d’empreses. D’aquesta manera es pretén compartir coneixement, metodologies, resultats contrastats, i experiència que

Edició 2013 /// Concurs 'LLGA

B30 GENER DEL 2013 RADAR 27

L’empresa barberenca Cisterna del Vallès, CIVASA, ha lliurat a l’Ajuntament de Barberà del Vallès 340 quilos d’aliments per tal de col—·laborar en la Campanya de Recollida d’Aliments Bàsics que organitza el consistori en col—·laboració amb diferents entitats del

municipi. CIVASA així com el seu personal, conscient que la “crisi ha anat deteriorant les estructures més bàsiques de la nostra societat”, ha volgut col·—laborar amb la campanya oferint a les famílies més necessita-des de la ciutat tot tipus de produc-tes. /// CEDIDA

CIVASA LLIuRA MÉS DE 340 quILOS D’ALIMENTS

Conveni entre polígons

L’associació d’empresaris dels polígons de Polinyà, l’associació de sèniors SECoT i l’Ajuntament de Polinyà han signat un conveni per millorar la competitivitat de petites i mitjanes empreses de Polinyà. SECoT és una associació que des de l’any 1989 agrupa a professio-

nals de les diferents àrees de gestió empresarial que, havent finalitzat la seva dedicació profes-sional, desitgen aportar la seva experiència de forma voluntària a petites empreses amb pocs recursos per accedir a la consulto-ria comercial. /// CEDIDA

Polinyà i la sECOT, per la competitivitat

enriqueixi i faci més profitosa la iniciati-va. A més, l’àmplia representació catala-na certifica que Catalunya, i especialment l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és un hub d’innovació al servei dels ciutadans i les ciutadanes. Entre la resta de ciutats participants hi ha Boston, San Francisco, Mèxic, Rio de Janeiro, Fukuoka DC, Lagos, Londres i Paris, entre altres.

El tinent d’alcalde de Tecnologia i Inno-vació, Jordi Puigneró, ha destacat que “segons un informe de l’OCDE, els paï-sos amb un rànking més alt de benestar, són els països amb índexs més alts de de-mocràcia i també de tecnologia. No en va, ja que els smartphones s’han conver-tit avui en armes de construcció massi-va”. Per Puigneró, “el fet que 4 ciutats si-guin presents al LLGA demostra que som un país que aposta per la innovació i per cercar propostes que millorin la quali-tat de vida dels nostres ciutadans i ciuta-danes. En el cas de Sant Cugat busquem propostes que dinamitzin espais urbans des del punt de vista econòmic i social. Hi ha grans projectes socials que ens po-

den permetre generar ocupabilitat i do-nar més ús a espais de la ciutat”.

De la seva part, la directora operativa de sectors estratègics de Barcelona Activa, Anna Majó, ha destacat que “la presenta-ció d’avui demostra que cada vegada més ciutats catalanes fan una aposta estratè-gica per la innovació, la promoció eco-nòmica i la internacionalització”.Des de l’Hospitalet, la regidora adjunta de l’àrea de Promoció Econòmica i Innovació, Glò-ria Herance, creu que “estem en moments de canvi i les administracions no en po-dem quedar al marge. L’acte d’avui de-mostra la suma de voluntat per tal que, a través de la innovació, puguem millorar les condicions de vida dels nostres ciuta-dans. Hem de redefinir un repensar els espais per aconseguir innovació social dins les nostres ciutats”. Amadeu Agua-do, Tinent d’Alcalde de Promoció Econò-mica i Innovació de Terrassa creu que “la innovació és l’economia de demà i hem de tenir la capacitat, les ciutats, de generar i buscar alternatives diferents per cobrir les necessitats”.

terrassa i Sant Cugat llancen un repte per dinamitzar l'entorn

1 /// PREsENTACIÓ DEL LIVING LAb GLObAL ADWARDs, EL CoNCURS INTERNACIoNAL, QUE VA TENIR LLoC A SANT CUGAT VA CoMPTAR AMB LA PARTICIPACIó DELS RESPoNSABLES DELS AJUNTAMENTS oRGANITzADoRS. A LA FoTo, AMADEU AGUADo, TINENT D'ALCALDE DE TERRASSA, DURANT LA SEVA INTERVENCIó /// CEDIDA

Edició 2013 /// Concurs 'LLGA

28 gAS A fONS B30 AbRIL DEL 2012

POSItIVAR EL FRACàS EMPRESARIAL COM UNA VIA D’APRENENtAtGE qUE CONDUEIx CAP A L’èxIt FINAL ÉS UNA ASSIGNAtURA PENDENt AL NOStRE PAíS. L’ExCESSIVA PENALItzACIÓ DE L’ERROR POSA LA POR AL COS A MOLtS EMPRENEDORS I MINVA NOtAbLEMENt LA SEVA CAPACItAt D’ARRISCAR-SE. LA CULtURA EMPRESARIAL ANGLOSAxONA ÉS UN bON MIRALL PER COMbAtRE AqUEStA EStIGMAtItzACIÓ

Aversió al risc

1 ///

PARALITzATS PER LA POR AL fRACàS

TEXT: VERN buENO /// FoToS: bÀRbARA PADILLA / CEDIDEs

29gAS A fONSB30 GENER DEL 2013

El fracàs és una gran oportuni-tat per començar de nou amb més intel·ligència”. Aques-ta cita atribuïda a un dels em-presaris més emblemàtics del segle XX, el nord-ameri-

cà Henry Ford, se sol fer servir d’exemple per definir la “cultura del fracàs” en l’àm-bit empresarial. Què s’entén amb aquest concepte? Que el fracàs és un element ne-cessari, i fins i tot inevitable, per acabar assolint l’èxit. Un projecte emprenedor que no arribi a bon port, que obligui a bai-xar la persiana després d’haver comès er-rors, no ha de ser el final de res, sinó un pas més en l’aprenentatge que condueix cap al triomf.

En la cultura anglosaxona, especialment als EUA, aquest concepte està molt as-sumit. A l’Estat espanyol, en canvi, que-da molt camí per recórrer. El fracàs està completament estigmatitzat i castigat en la societat actual. Qui s’equivoca ho paga, l’error no es perdona. Un problema cultu-ral que afecta directament l’esperit em-prenedor de la població. El ‘Libro blanco de la iniciativa emprendedora’, publicat per ESADE l’any 2011, situa la por al fra-càs com un dels principals condicionants que frenen l’emprenedoria a l’Estat espa-nyol. El 45% de les persones enquestades en aquest estudi reconeixen que el temen. Estretament relacionada amb aquesta por a equivocar-se, hi figura l’aversió al risc. Només un 12% dels enquestats es de-fineixen com a proclius a arriscar-se, con-dició sine qua non per emprendre.

Per quin motiu ens fa tanta por el fracàs? “Perquè aquí està molt mal vist”, resol Xavier Verdaguer. Aquest emprenedor, un reconegut cas d’èxit com a promotor de diverses empreses d’innovació tec-nològica (Integra, TMT Factory, Seven-4Seven), parla amb coneixement de cau-sa. “Jo ho he patit en la meva pròpia pell, quan vaig haver de tancar la meva prime-ra empresa em volia amagar de tothom, família, amics, clients i proveïdors”. Ver-daguer, víctima de la crisi de les empre-ses ‘punt com’ a principis de la passada dècada, se sentia avergonyit i cohibit pel procés que havia passat. “Som una so-cietat que valora molt la cultura de l’es-forç, però que penalitza l’error i frena la capacitat d’arriscar-se” constata l’em-presari. Verdaguer va saber sortir-ne ai-rós, i actualment resideix a Palo Alto (Ca-lifòrnia) on va fundar l’empresa Innova-lley. Als Estats Units ha guanyat valor la “cultura del fracàs”. “La gent parla ober-tament dels seus fracassos, no els ama-ga, ni tan sols en els seus currículums “ destaca Verdaguer. La cultura empresari-al nord-americana entén que entre l’em-prenedoria i l’error hi ha un lligam natu-ral. “Qui no s’ equivoca mai és sospitós, perquè vol dir que mai s’arrisca”, destaca l’empresari barceloní. La situació és dia-metralment oposada a l’altra riba de l’At-làntic. “Espanya és el país del ‘ja t’ho vaig

1 /// EMPRENEDRE sENsE POR A EQuIVOCAR-sELa ‘Cultura del Fracàs’ entén que fracassar en un projecte emprenedor pot ser una experiència d’aprenentatge molt positiva per assolir l’èxit empresarial

2 /// LA PROFEssORA D'EsADE, LuIsA ALEMANY (a la dreta de la imatge), durant la presentació del 'Libro Blanco de la Iniciativa Emprendedora' en l'edició del 2011 del Fòrum Impulsa de Girona

3 /// JORNADEs D'EMPRENEDORIALa cultura del fracàs és un dels temes de moda en les jornades d'emprenedoria, però el concepte no està gens inculcat ni el la societat, ni en l'entorn empresarial. A la foto, Xavier Verdaguer en un debat d'emprenedors.

/// BÀRBARA PADILLA

“UN EMPRENEDOR ÉS AQUELL QUE SAP SUPERAR ELS SEUS FRACASSOS I ERRORS, I EN EL NOSTRE PAÍS HO HA DE FER PER SÍ MATEIX, PERQUÈ LA SOCIETAT NO LI DÓNA RES”“ALS ESTATS UNITS, LA GENT PARLA OBERTAMENT DELS SEUS FRACASSOS, NO ELS AMAGA NI AL SEU CURRÍCULUM”“ESPANYA ÉS EL PAÍS DEL ‘JA T’HO VAIG DIR’ QUAN FRACASSES, I DEL ‘QUINA SORT TENS’ QUAN TRIOMFES”

dir’ quan fracasses, i el de ‘quina sort que has tingut’ quan triomfes, no hi ha cul-tura del fracàs ni de l’èxit”, lamenta Pau Garcia Milà. Un empresari tan jove com mediàtic, qui gràcies al seu èxit al capda-vant d’empreses com EyeOs s’ha guanyat el sobrenom del Mark Zuckerberg català. Nascut l’any 1987, i emprenedor des dels 17 anys, és evident que Garcia Milà mai s’ha deixat acovardir pel temor a equi-vocar-se. Malgrat això, reconeix “sense cap vergonya” que sent “molt de respec-te, i fins i tot certa por” al fracàs. “El que no pot ser és que aquest temor et talli les ales”, afegeix.

Verdaguer i Garcia Milà, emprenedors jo-ves i plens d’energia, tenen un perfil que els permet entomar molt millor les pa-tacades i contratemps. El fracàs pot ser un tràngol molt més dur de superar per a empresaris més veterans que han desen-volupat una llarga carrera d’èxits. És el cas d’Alexandre Blasi, conseller delegat de Samsung a Espanya. L’any 2006 la multi-nacional coreana va tancar la seva planta de Palau-solità i Plegamans per traslladar la producció a països més barats, deixant al carrer més de 500 persones. “Després del tancament, vaig viure un parell d’anys

3 ///

2 ///

d’un cert ostracisme”, recorda Blasi. “De cop i volta aquells que eren tan amics teus desapareixen, és una situació molt dura”. Després d’unes setmanes tancat a casa, Blasi va treure el cap a la recerca d’un nou futur professional. La primera oferta que va rebre va ser liderar la reestructura-ció de plantilla d’una altra empresa. “M’hi vaig negar, ja havia complert el meu cupo d’acomiadaments”, apunta. També li van oferir donar conferències universitàries. El tema proposat? Les deslocalitzacions, com si el cas de Samsung l’hagués conver-tit en un expert en la matèria. Blasi esta-va “marcat” per la seva mala experiència a la multinacional coreana.Tenia l’estig-ma del fracàs.

Sis anys després d’aquells fets, Blasi ha refet completament la seva carrera pro-fessional. Presideix la Mutua Intercomar-cal, és conseller de diferents empreses TIC i docent universitari. No té cap pro-blema en parlar sense embuts de la seva mala experiència a Samsung perquè li va resultar molt reveladora. Ho ha fet en conferències com la que va oferir el 22 de març passat a la inauguració del cicle de debats «Fra-casos oportuns», que va or-ganitzar la UOC Business School per fo-

30 gAS A fONS B30 AbRIL DEL 2012

mentar precisament la valorització em-presarial i personal del fracàs. “Un em-prenedor és aquell que sap superar els fracassos i els errors, i en el nostre país ho ha de fer per si mateix, perquè la soci-etat no li dona res”, afirma amb amargu-ra. “Si erres, et converteixes automàtica-ment en un fracassat, aquí tothom s’atre-veix amb qui s’equivoca”, afegeix. Les forces per recuperar-se cal treure-les, per tant d’un mateix. “Si caus, et tornes a aixecar. T’has embrutat els pantalons, sí, i què? Estaràs una estona fent tentines, però seguiràs endavant”, assegura Blasi. Segons ell “els únics que no tenen pro-blemes durant la seva carrera són els me-diocres, que no es distingeixen per res”.

Aversió al risc

4-6 /// EMPRENEDORs. Alexandre Blasi, exconseller delegat de Samsung; Xavier Verdaguer, fundador d'Innovalley i Pau Garcia-Milà promouen la cultura del fracàs des de l'òptica de tres generacions.

4 ///

5 ///

6 ///

45%Segons el ‘Libro blanco de la iniciativa emprendedora en España’, publicat l’any 2012 per ESADE, aquest és el percentatge d’enquestats que assegura tenir “por al fracàs”. L’informe també destaca que tan sols un 12% es mostren proclius a arriscar-se, i assenyala que els espanyols es consideren “poc creatius”.

MÉS INfO

APRENDRE A PERDRE, SEgONS EL PROfESSOR ÁLVAREz DE MON

Santiago Álvarez de Món, pro-fessor d’IESE i expert en gestió d’empreses, ha publicat aquest 2012 el llibre ‘Aprendiendo a per-der’ (Plataforma Editorial). Un tre-ball que il·lustra la importància de l’error en l’aprenentatge humà, dins i fora de l’àmbit empresarial. Álva-rez de Món assegura que “hi ha una gran diferència entre reconèixer que ens hem equivocat, i que som fal·libles, a dir que som uns fracas-sats”. Segons el professor, “l’error repetit és sospitós, però quan t’en-dinses en nous àmbits i hipòtesis, l’equivocació es pot produir”. L’au-tor defensa que “associar l’error amb el fracàs ens porta a una cul-tura poc propicia a l’aprenentatge”. És per aquest motiu que reclama “modificar la nostra relació intel-lectual, afectiva i moral amb l’er-ror”. La por a equivocar-se radica, segons ell, en tics incubats a l’escola i a la facultat. “En el sistema educa-tiu del nostre país no es deixa mar-ge d’error. quan arribem a l’empre-sa ens parlen de proactivitat, d’ini-ciativa, i són músculs que no hem treballat en els ostres anys de for-mació”, constata.

La duresa dels inicis en el món de l’emprenedoria i les possibilitats de fra-cassar es van tractar a les jornades Start UP Spain, organitzades per ESA-DEgeo i la Fundació Rafael del Pino el 17 de desembre passat. Diverses empre-sàries van aportar-hi els seus testimo-nis sobre els problemes amb què es van topar i com els van salvar. “Al principi ma mare va ser l’única que va creure en mi -va explicar Catalina Hoffman, fun-dadora i CEO de Vitalia- però vaig de-mostrar que ho podia fer”. Marta Este-ve, fundadora de Rentalia i cofundadora de top Rural, va tenir uns inicis “apassio-nants però molt durs”. “Si topes amb la paret has de buscar les cantonades i se-guir”, va afegir. Noelia Amoedo, CEO de Media Smart, va apuntar que moltes de les barreres per emprendre “ens les po-sem nosaltres mateixos”. “Caure està permès, aixecar-se és obligatori”, va as-senyalar finalment belén barbero, fun-dadora de beba’s Closet.

PRIMER PROJECTE EMPRENE-DOR, fRACàS PROBABLE?

De fet, són molt pocs els casos d’èxit ro-tund en el primer intent de negoci. La ma-joria no fructifiquen. Tal i com explica Ja-vier Megias, consultor en estratègies in-novadores per a empreses i startups, “el fracàs, entès com el fet que no es com-pleixi la teva primera aproximació als ne-gocis, és inevitable”. És molt difícil que en aquesta “estrena” emprenedora, s’enten-gui de veritat al client, al mercat o fins i tot allò que el teu producte o servei és capaç de resoldre. La qüestió és que aquest fra-càs no sigui traumàtic, sinó que es vehicu-li en positiu. “El tancament de la meva pri-mera empresa, que llavors vaig viure com un problema terrible, és el millor que m’ha passat en el meu camí empresarial”, ex-plica per la seva banda Xavier Verdaguer. Sense aquella sotragada, assegura, ara mateix estaria molt lluny de Silicon Valley. “La crisi i el fracàs t’obliga a canviar, a mi-llorar a provar coses noves”, relata. De la seva experiència n’extreu que emprendre “sempre és una aposta guanyadora”. “Si el projecte funciona, fantàstic, però si no rut-lla, aprendràs dels errors i tindràs un ba-gatge per fer servir en una nova aventura o bé per treballar per algú altre que apreci-arà el teu esperit emprenedor”. En la ma-teixa línia s’expressa Javier Megías. “En el món de l’emprenedoria se sol dir: triomfes o aprens”, assegura. “I la majoria d’inver-sors estan molt més tranquils deixant els seus diners a algú que hagi patit un fracàs previ, perquè haurà madurat i l’ajudarà a no cometre els mateixos errors”. Acumu-lar bagatge, en definitiva, per seguir mi-rant cap el futur. Com diu Garcia Milà. “què més dóna què hagis aconseguit on en què hagis fallat? No podem adormir-nos so-bre els llorers, el més important sempre és què farem a l’endemà”.

31gAS A fONSB30 GENER DEL 2013

El programa Emppersona, que promou la Fundació PIMEC, assessora els empresaris i autònoms que han hagut de tancar el seu negoci perquè puguin iniciar nous projectes i trobar sortides professionals TEXT: V. b. /// FOTOS: ARXIu

Ramon Vila /// Director de la Fundació PIMEC

Ho fan recolzant-se en casos que vostès han viscut i que demostren que del fracàs se’n poden treure rèdits.Hem tingut casos molt extrems i que han acabat bé, com ara el d’un empresari del sector alimentari que donava feina a una vintena de treballadors. Va haver de tan-car quan es va quedar sense el seu prin-cipal client, i ho va perdre tot. Ens el va derivar Càritas quan feia dos mesos que dormia en una fàbrica abandonada. Ara treballa com a director de la fàbrica d’un dels seus antics proveïdors. Els antics em-presaris que passen a ser assalariats sa-tisfan molt els seus contractants, perquè són molt conscients de la necessitat de ser productius. També hem tingut casos com el d’un jove en atur, que venia de tre-ballar per compte aliè en el sector turístic, i que gràcies al seu esperit emprenedor ha muntat una empresa de lloguer de iots que li funciona perfectament..

Després de patacades molt dures, l’esperit emprenedor encara pot mantenir-se viu?Podem dividir la gent que ve a nosal-tres en tres tipologies: aquells que encara mantenen l’esperit emprenedor, els que estan molt cremats i els que directament ja han tirat la tovallola. Cal buscar la sorti-da adequada per a tots ells, però l’objectiu és que superin el fracàs, aprenguin dels errors comesos i puguin mantenir el seu esperit i capacitat d’emprenedoria, sigui per fundar una nova empresa o per treba-llar per algú altre. Un element que ajuda molt són les reunions que fan entre ells, conduïdes per un psicòleg, com una terà-pia de grup. Parlen, es coneixen, compar-teixen experiències, èxits i fracassos, es convencen entre ells de quin nou camí és el millor, i fins i tot s’inspiren en els casos dels altres per reflotar la seva empresa o emprendre un projecte nou.

Darrere de tot hi ha una mena de consciència gremial de l’empresariat?Els empresaris ens hem de fer càrrec dels empresaris, aquesta és una labor positiva i necessària, i l’hem de fer nosaltres, per-què ningú més se n’encarregarà. Sabem com tractar-los, quines són les seves ne-cessitats i mancances, les pors i les angoi-xes que tenen. Hem de ser sensibles amb els nostres problemes, qualsevol de nosal-tres es pot trobar en aquesta mateixa situ-ació en el moment menys pensat.

La Fundació PIMEC Acció So-cial va arrencar el projec-te Emppersona ara fa més de quatre anys amb la sensibi-litat d’ajudar als empresaris que, a causa de la situació ac-

tual de crisi, han perdut la seva feina tra-vessen moments molt complicats amb els seus projectes. Aquest projecte, que for-ma part del programa Incorpora de l’Obra Social de La Caixa, té l’objectiu que aques-tes persones puguin recuperar els valors inherents als col·lectius als quals perta-nyen, com són la capacitat emprenedora, creativa i de lluita, entre altres.

quin perfil de persones acudeixen a vosaltres? Durant l’any 2011, vam atendre més de 400 persones. El 80% tenien més de 40 anys. El 36% estaven desocupats, i la ma-joria no rebien cap subsidi d’atur, per la seva condició d’empresari o autònom. Vam aconseguir que un 37% reflotés la seva empresa, un 20% en van crear una de nova i el 16% treballa contractat per algú altre.

L’empresari que es queda sense feina no és com qualsevol altre persona a l’atur? L’empresari que perd la feina es con-verteix en un exclòs laboral. Ningú se’n fa càrrec d’ell. Vaig preguntar al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) on teni-en classificats els empresaris i autònoms a l’atur. No els tenen enlloc, contemplen a tots els col·lectius que et puguis imagi-nar, excepte a ells.

El repte no és tan sols aconseguir-los una feina, sinó que superin el fracàs que han patit amb el seu projecte empresarial.Quan un empresari es veu obligat a baixar la persiana, pateix una experiència molt més dura que la d’un assalariat a quin fan fora de la feina. El problema emocio-nal que travessa és brutal, perquè darrere d’aquella persiana hi ha un projecte per-sonal, potser amb el pes de diverses gene-racions de la seva família que el van crear i fer créixer abans que ell, i molts somnis dipositats. D’allà no en treu un salari, en treu una vida. I a sobre, amb el tancament se l’assenyala com un perdedor i ningú l’ajuda. És l’estigmatització del fracàs que patim en aquest país.

quin panorama...Nosaltres els posem sobre la taula que el fracàs pot ser una experiència positiva i una porta a l’èxit. Ho creiem fermament, cal combatre aquesta cultura que tenim que l’estigmatitza. Per això des de PIMEC hem estat els únics que al Biz Barcelona (l’antic Saló de l’Emprenedoria) hem pro-mogut sessions específiques per tractar el tema del fracàs i de les seves conseqüèn-cies en el món empresarial. Cal parlar-ne obertament, perquè és una realitat, però amb esperit positiu.

L’ObJECtIU ÉS qUE SUPERIN EL FRACàS, APRENGUIN DELS ERRORS COMESOS I MANtINGUIN LA SEVA CAPACItAt D’EMPRENEDORIA

“quan perden la feina, empresaris i autònoms es converteixen en exclosos laborals”


Triskadeka- phobia

The fear of three and ten; in other words thirteen. As you read this, 2013 is prob-

ably already well under way and for most of us nothing will have changed much com-pared to 2012. However, there’s no need to be superstitious to realize that this new year is going to be a tough one, in terms of a still sluggish economy, governmental insta-bility, growing social divisions and injustic-es… the legacy of the old year we have just seen out. That sounds immensely discour-aging and it most certainly is if you look at it in the cold light of objectivity.

What I suggest is a dose of optimism. Based on realism, of course, but positive realism, focusing on what can be done to improve our situation both professionally and per-sonally. Focus on how we can consolidate or change our career – retraining, relocat-ing, starting up our own business. 2013 doesn’t mean problems; it means challeng-es that should drive us to move forward. As Roosevelt said at the beginning of one of his most famous speeches: “the only thing we have to fear is fear itself”.

THE ARTICLE///Peter Lindsey

IMC Toys creix un 25% el 2012 i continua la seva expansióLa firma de joguines té filials a la xina, Anglaterra, França, Alemanya i Portugal

INTERNACIONALITzACIÓ /// IMC tOyS

L’empresa egarenca de joguines IMC Toys tanca l’any amb un creixement

del 25% i una facturació de 82 milions d’eu-ros. Aquests resultats la situen com la sise-na empresa amb quota de mercat del sec-tor de les joguines a l’estat espanyol, en no-més deu anys d’expansió internacional. La corporació, amb el 100% de capital cata-là i seu a Terrassa, ven a més de 60 paï-sos i tenen cinc filials: a la Xina, Anglaterra, França, Alemanya i Portugal. La intenció de l’empresa passa per potenciar encara més el mercat d’Amèrica Llatina i el de l’Àsia. Albert Ventura, conseller delegat d’IMC Toys, assegura que una de les claus de l’èxit és “estar segur que es té un bon producte i trencar els tòpics de pensar que els ameri-cans o japonesos ho fan millor, perquè no és cert” reflexiona Ventura sobre la seva expe-riència. En el cas d’IMC Toys una de les claus és invertir en innovació i en fer productes nous, molts d’ells vinculats a personatges molt populars i sostinguts en el temps, com

per exemple alguns de la factoria Disney. A la seu de Terrassa, IMC Toys, hi té l’equip d’innovació, disseny i enginyeria, format per una 100 persones. Els motlles es pro-dueixen a la Xina i encarreguen la produc-ció dels seus productes a especialistes de cada modalitat. La corporació de Terrassa va decidir copiar el model nord-americà del sector que consisteix en dissenyar al lloc

d’origen, fabricar a la Xina i, des d’allà, ex-portar. De fet, els productes d’IMC Toys ar-riben a més de 60 països d’arreu del món. El 2011, IMC Toys complia 30 anys de la seva fundació obrint una sala de mostres durant tot l’any a la fira de la joguina de la ciutat alemanya de Nüremberg, trampolí per co-mercialitzar els seus productes infantils, segons Ventura. /// REDACCIó

Albert Ventura, conseller delegat d’IMC Toys amb una mostra dels seus productes infantils. /// EL PUNT

Kern Pharma obre mercat al Marroc i als Estats units

L a farmacèutica egarenca Kern Pharma, del grup Indurken, ha firmat un acord

per desenvolupar el seu negoci al Mar-roc. Els objectius de l’empresa pels pro-pers anys són continuar amb la seva in-ternacionalització , després de la rebaixa de preus dels medicaments a l’Estat espa-nyol, i invertir en les noves tecnologies. Kern Pharma, que ja és present a 5 països vol assolir el repte plantejat pel 2014 d’obrir mercat als Estats Units i instal•lar-hi una línia de producció i comercialització amb una empresa autòctona. Josep Maria Pique-ras, director general de Kern Pharma, ano-mena aquest últim repte “l’aventura ame-ricana” ja que el mercat potencial americà és de 250 milions d’habitants. La farma-cèutica també treballa en a inversió en els laboratoris de noves tecnologies per “cre-ar productes amb valor afegit, més enllà dels genèrics clàssics” assegura Piqueras. La trajectòria dels resultats de Kern Phar-ma és de creixement constant. L’empre-sa de productes farmacèutics va inici-ar la seva expansió internacional el 2004 i ha passat de facturar menys de 8 mili-ons d’euros el 1999 a 171 milions d’euros

el 2012. També ha augmentat el nombre de personal de la corporació d’un cente-nar en els seus inicis a 650 actualment. . El grup Kern Pharma es dedica a la distri-bució de productes químics, veterinaris i farmacèutics, i fabrica 103 milions d’uni-tats a l’any i se situa entre les cinc prime-res empreses en volum de producció a ni-vell estatal. Un 50% de la seva fabricació dels productes farmacèutics es realitza a nivell internacional, obtenint llicènci-es per fabricar a altres països i companyi-es. /// REDACCIó

JM. Piqueras mostrant medicaments/// CEDIDA

ExPANSIÓ /// kERN PHARMA


Occupying the eightieth block of Passeig de Gra-cia, peaking out from be-hind a row of Sycamore trees, is Edelman’s Bar-celona office. The firm’s

namesake, journalist Daniel Edelman, founded the company in 1952. Since its founding in the United States sixty years ago, Edelman has since grown into the world’s largest public relations company.

Today, it boasts a client roster that packs a punch, which rivals the Sunday starting lineup up at Camp Nou: Micro-soft, Starbucks, Paypal, HP to name just a few. Edelman has sixty-six worldwide of-fices, and employs 4,500 people, with 25 employees here in Barcelona.

One of Edelman’s newer team members here in Barcelona is Hannah West, an ex-ecutive vice-president of technology at Edelman. Mrs. West recently moved to Barcelona from her home in Bourne End, a small town in Southeast England.

Mrs. West’s pleasure with her family’s move is unequivocal, “Waking up to blue skies

and beautiful weather every morning is a delight,” remarks Mrs. West, as she sips her morning tea, adjusting her petite frame and contagious smile in her desk chair.

West re-located to Barcelona with her husband, Andy, and two daughters, Lucy and Izzy, back in April of this year. The distinctly blue sky of this Mediterranean metropolis and its idyllic climate, how-ever, were not the only motives for the West’s move to Catalonia. “We were ready for change. Our girls are young. This was the perfect time for our family to begin a new adventure,” West continued.

The current economic unrest in Spain and in Europe, as well as the recent politi-cal uncertainty in Catalonia, was perhaps not the “adventure” West had in mind, when she moved her family here nine months ago. But the political and eco-nomic turmoil is something that Edelman, as a company, has capitalized on. “Edel-man has fared well through this tough year. We have kept our clients front of mind and continued to generate more business,” says Mrs. West. Mrs. West was most excited to discuss

Edelman’s Living in Color campaign. The strategic purpose of which is to spark within its employees a curiosity and close examination of their surroundings, and channel that creativity into collaborative venues in the community. According to Richard Edelman, CEO and President, “Edelman acts as a bridge for our clients into the community.” This past December, for example, Edel-man, taking on a leadership role in the community, showcased a Living in Col-or event with InterNations, a company that builds ex-pat communities and con-nects global minds. Two hundred and fif-ty guests gathered in the rustic-chic in-terior of Ocana Restaurant for a night of creative collaboration. Local and inter-national guests, representing a diverse spectrum of business, socialized and ex-changed contacts throughout the evening. The Living in Color philosophy is one of Edelman’s weapon against Barcelona’s economic challenge. Living in Color com-pels its employees and clients to engage in their community and foster personal inter-ests. Edelman Barcelona advertises their appeal as “ an array of perspectives, lay-ered with Catalan passion and Spanish en-thusiasm, enabling the team to deliver strategic communications and marketing initiatives with Gaudinian flair". The Edel-man team, via Living in Color, is upholding their stated uniqueness earnestly. “My living in color is about travel and cul-ture,” Mrs. West continued. “It’s about making the most of your life and creat-ing those experiences.” These sentiments transcribe into Mrs. West’s work at Edel-man, and how that work interfaces with the broader Barcelona community. Mrs. West is maneuvering through a new city, facing language and culture barriers. She is meeting new people in her commu-nity, discovering Barcelona and herself. Mrs. West is living the Edelman doctrine every day, and discovering the beautiful city of Barcelona along the way.

Hannah West pictured at her new desk in barcelona /// NANCy BRoWN

Hannah West exemplifies the corporate nature of Edelman with her recent move to barcelona PER: NANCY bROWN

Edelman finds a home in Barcelona

INTER-VIEWS /// HANNAH WESt

1 NAMESAKE

HOMÒNIM2 TO BOASTPRESUMIR3 ROSTER

LLIStA4 PACK A PuNCH

SUPOSA UNA APORtACIÓ5 RIVALS

COMPEtEIx6 uNEquIVOCAL

INEqUíVOC7 fRAME

MARC8 ECONOMIC uNREST

MALEStAR ECONÒMIC9 TO gENERATE

GENERAR10 VENuES

LLOCS11 TO SHOWCASE

MOStRAR12 RuSTIC-CHIC

RúStIC ELEGANt13 uPHOLDINg

DEFENSANt 14 EARNESTLy

FORMALMENt15 INTERfACES

INtERFíCIES16 TO MANEuVER

MANIObRAR17 DOCTRINE

DOGMA

gLOSSARy


barberà

Parets

Castellar

bellaterra

sant Quirze

sant Cugat

Castellbisbal

Mollet

Montcada

sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

MuNICIPIS b30

“Consum responsable, segur i de proxi-mitat als mercats” és el nom de la inici-ativa que s’ha posat en marxa als mer-cats ambulants de Parets amb l’objectiu de conscienciar a la població de la im-portància de consumir de manera res-ponsable productes de proximitat i, al-hora, que conegui els seus drets i deures com a consumidors. La campanya tam-bé té l’objectiu d’informar els venedors per tal que, voluntàriament, compleixin amb les normes vigents facilitant la in-formació adient dels productes que ofe-reixen als clients. A través d’accions lú-diques als mercats, la campanya incideix en que els preus de les mercaderies són lliures, però que han d’estar indicats amb una etiqueta; que els venedors han de fa-cilitar tiquet de compra i disposar de fulls oficials de reclamació; que les parades del mercat ambulant han d’estar identi-ficades amb la placa de llicència munici-pal o que cal fer constar el calibre i la ca-tegoria de la fruita i verdura que es posi a la venda. Aquesta acció està impulsada pel Servei de Comerç i Atenció al Consu-midor de l’Ajuntament de Parets (SCAC) i la Diputació de Barcelona. /// REDACCIó

La Regidoria de Promoció Econòmi-ca de l’Ajuntament de Montcada i Rei-xac ha format prop de 250 persones al llarg dels 16 cursos sobre economia, tre-ball i emprenedoria que s’han organit-zat durant el 2012. Els cursos han estat adreçats a gerència i a treballadors/es en actiu, emprenedors/es, autònoms/es i, en algun cas, hi ha hagut reserva de places per a persones en atur. Durant el curs s’han prioritzat determinats àm-bits de formació en funció de les deman-des. Així, s’han fet cursos de màrqueting, economia financera i fiscal, mercats i fi-delització de clients, sensibilització a l’emprenedoria i creació d’empreses, xarxes socials i un curs comercial i de captació de clients, entre d’altres. El re-gidor de Promoció Econòmica, Joan Car-les Paredes, ha afirmat que “al 2013 con-tinuarem amb una oferta de cursos àm-plia i variada, dissenyada a partir de les necessitats detectades. La idea és man-tenir el projecte de formació per a em-preses i treballadors”, ha indicat l’edil, qui ha agraït la col·laboració de les em-preses que han participat en el projecte durant aquest any. /// REDACCIó

El govern municipal de Cerdanyola ha tirat endavant un pla de millora de la via pública amb l’objectiu d’arranjar 13 es-pais públics de la ciutat, com el carrer Almogàvers o l’Església de Sant Martí Vella. Per fer aquestes obres, que con-tinuaran durant tot el 2013, el consis-tori contractarà 40 persones en situ-ació d’atur en el marc del projecte “pla de suport a les polítiques actives muni-cipals 2012-2013” que l’Ajuntament ha presentat a l’Entitat Metropolitana de Barcelona (AMB). De moment, ja s’han contractat temporalment 23 perso-nes i posteriorment se’n contractaran 17 més. Per a l’alcaldessa de Cerdanyo-la, Carme Carmona, el projecte “com-pleix l’objectiu prioritari de generar treball en aquests moments de crisi”. De la seva banda, la regidora d’ocupa-ció, Carmen Rebollo, comenta que “amb els plans, Cerdanyola es beneficia do-blement ja que, d’una banda, millora la via pública i, de l’altra, l’ocupabilitat de les persones aturades de llarga durada i sense prestació”. Dos objectius que for-men part de les prioritats que s’ha mar-cat el govern municipal. /// REDACCIó

L’equip directiu del Consell Intersecto-rial d’Empresaris de Sabadell i Comar-ca (CIESC) va visitar el passat mes de desembre l’Ajuntament de Castellar, en el marc d’un seguit de visites que la fe-deració d’associacions d’empresaris està fent per tota la demarcació de la comarca de Sabadell, integrada per 13 municipis, entre ells Castellar. L’objec-tiu d’aquestes visites és estrènyer la col·laboració amb el territori per trobar fórmules que reactivin l’activitat eco-nòmica. De fet, la col·laboració del CI-ESC amb l’Ajuntament de Castellar ve de lluny i ja s’han organitzat xerrades i trobades amb empresaris. Tot i això, segons el regidor de l’Àrea de Promo-ció Econòmica, Joan Creus, “volem do-nar més força a altres col·laboracions, reforçar els agents socials”. En la tro-bada es van tractar qüestions com el projecte de la finestreta única empre-sarial o l’exempció de la llicència d’ac-tivitats per propiciar la implantació de noves activitats al municipi . Amb me-sures com aquestes, el CIESC i el con-sistori seguiran treballant per generar riquesa i ocupació. /// REDACCIó

L’Ajuntament de Rubí ha aprovat els seus pressupostos per al 2013 que, segons l’alcaldessa Carme García, són “austers i realistes” i persegueixen les tres priori-tats polítiques que s’ha marcat l’equip de govern: la reactivació econòmica, la co-hesió social i el manteniment de l’ espai públic. En aquest sentit, els pressupostos preveuen un nou paquet de mesures an-ticrisi dotat amb 2,6 milions d’euros, 1,6 milions d’euros més que el 2012. “Tenim la voluntat de continuar treballant per aquells que més pateixen la crisi”, ha as-segurat García. L’alcaldessa ha agraït la col·laboració de tots els grups municipals a l’hora de consensuar la proposta, així com l’esforç dels treballadors i treballa-dores municipals. /// REDACCIó

Parets fomenta un consum responsable i de proximitat

Montcada forma 250 treballadors, empresaris i emprenedors

Cerdanyola contracta aturats per fer millores en la via pública

Castellar i el CIESC s’alien per revifar l’activitat econòmica

Rubí aprova mesures anticrisi per reactivar l’economia

El govern municipal va aprovar el passat 17 de desembre la proposta de modifica-ció del Pla d’ordenació Urbanística Mu-nicipal (PoUM) amb el suport de l’Agru-pació d’Industrials del Baix Vallès (AIBV), una entitat que fa temps que treballa es-tretament amb l’Ajuntament de la ciutat amb el propòsit de buscar solucions con-juntes a la situació econòmica actual. La modificació del PoUM té l’objectiu de fa-cilitar la implantació de noves activitats econòmiques al municipi i, d’aquesta ma-nera, generar nous llocs de treball. Per aconseguir-ho, el nou pla es basa en la fle-xibilització i agilització dels tràmits per a la implantació d’activitats industrials i de serveis al municipi i en les Tecnologies de la Informació de Catalunya. /// REDACCIó

Mollet modifica el seu pla urbanístic per reactivar l’economia

A través del programa Formació-Empre-sa l’Ajuntament de Castellbisbal ofereix diferents cursos que, a banda de la for-mació teòrica, donen la possibilitat de fer pràctiques en empreses. Gràcies al darrer curs d’operaris Logístics de Ma-gatzem, que va finalitzar el passat mes de desembre i que va comptar amb 15 alumnes, 3 d’ells han estat contractats per les empreses on han fet les pràcti-ques. Tots els participants eren persones aturades i inscrites a la Borsa de Treball de l’Ajuntament. En aquest sentit, el pro-fessor del curs, Enric Cabané, ha elogiat la iniciativa assegurant que “molts ajun-taments renuncien a fer aquest tipus de col·laboracions amb empreses perquè és molt costós”. /// REDACCIó

Castellbisbal fomenta la relació formació-empresa


L’Ajuntament de Terrassa, a través de l’empresa municipal Foment de Terras-sa, ha contractat 39 persones per confi-gurar un operatiu de reforç per a les tas-ques de neteja de la campanya de Nadal i de la fulla. Es tracta de 32 peons i 4 ofici-als de neteja, contractats a jornada com-pleta, a més d’un tècnic i un administra-tiu contractats per a un 70% de la jorna-da laboral. L’equip es completa amb un tècnic que formarà les altres 38 perso-nes en l’ús de tecnologies de la informa-ció i la comunicació per tal que tinguin més recursos a l’hora de buscar feina quan s’acabi aquest contracte, el proper mes de març. I és que aquestes 39 perso-nes, que presten els seus serveis a l’em-presa municipal Eco-Equip, són aturats de llarga durada que no estaven cobrant el subsidi d’atur. El consistori destina-rà més de 190.000 euros al finançament d’aquesta actuació que correspon a la se-gona fase del Programa ocupacional Mu-nicipal temporal de l’Ajuntament de Ter-rassa per l’any 2012. La primera fase es va desenvolupar a l’estiu amb la contra-ctació de 38 persones que també van fer tasques de neteja. /// REDACCIó

La conciliació de la vida personal i labo-ral és un aspecte molt important i sovint menyspreuat que pot millorar el rendi-ment i la productivitat dels treballadors. Aquesta i altres qüestions relaciona-des amb la gestió del temps i l’optimit-zació dels recursos van ser algunes de les reflexions que es van fer en una ses-sió organitzada pel servei a l’ocupació de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès en col·laboració amb el Consorci per l’ocu-pació i la Promoció Econòmica del Vallès occidental (CoPEVo). La jornada va apropar als assistents di-verses eines i recursos per tal d’ense-nyar-los com es poden conciliar amb qualitat les obligacions laborals amb les personals, de manera que la gestió del temps es pugui optimitzar al màxim. Aquesta sessió, així com les properes que té previst organitzar el Servei a l’ocupa-ció de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès en col·laboració amb el CoPEVo al llarg del 2013 van dirigides als seus usu-aris. Per això, per poder assistir a aques-tes sessions, els ciutadans interessats han d’estar inscrits al Servei a l’ocupació de Sant Quirze. /// REDACCIó

Un total de 118 persones en atur partici-paran en els programes d’ocupació i de formació organitzats per l’Ajuntament de Sabadell, a través del Vapor Llonch. Aquests programes s’emmarquen en els projectes Treball als Barris del Ripoll i Treball als Barris del Sud. De les 118 per-sones beneficiàries, 30 participaran en activitats exclusivament formatives per millorar les seves competències a l’ho-ra d’incorporar-se al mercat de treball. Les altres 88 persones gaudiran d’un contracte laboral que pot oscil·lar entre els sis mesos i l’any en funció del progra-ma, alguns dels quals estan a adreçats a joves menors de 25 anys i altres per un franja d’edat superior.L’objectiu d’aquests programes d’ocupa-ció és doble. Es tracta d’oferir una expe-riència laboral als participants, un terç dels quals són veïns dels mateixos bar-ris, alhora que realitzen obres i serveis d’interès general i social per millorar les zones habitades. De fet, tots els partici-pants tindran un projecte laboral associ-at i concret de la zona i la seva activitat laboral es combinarà amb la vessant for-mativa. /// REDACCIó

terrassa contracta aturats per treballar durant el Nadal

Sant quirze dóna formació sobre gestió del temps en el treball

Sabadell promou la contractació i formació de 118 persones a l'atur

Aquest mes de gener de 2013 comença-rà a funcionar la finestreta única empre-sarial, un projecte que ha tirat endavant l’Ajuntament de Rubí i que s’ubicarà a la Masia de Can Serra. Aquest sistema per-metrà simplificar els processos adminis-tratius amb l’objectiu de donar un millor servei a les empreses. Durant la presen-tació del projecte (a la foto), l’alcaldes-sa, Carme García, va explicar que paral-lelament, s’estan executant les obres que permetran desplegar la banda ampla a tota la ciutat, fruit d’un conveni amb Te-lefónica. Aquests projectes formen part del Pla de reactivació econòmica i treball i del Paquet de mesures extraordinàri-es contra la cirs que va engegar l’Ajunta-ment l’any passat. /// REDACCIó

Rubí estrena la finestreta única empresarial

L’Ajuntament de Sant Cugat ha comen-çat a licitar de forma electrònica. Mitjan-çant una prova pilot, el consistori ha op-tat per utilitzar la plataforma ja existent vortalGoV de manera que – sense cost per a l’ajuntament – no ha calgut desen-volupar cap software específic, sinó que ha optat per licitar per una de les plata-formes que ja utilitzen nombroses enti-tats públiques europees. Aquest siste-ma de licitació, innovador i pioner a l’Es-tat espanyol i avalat a Europa, permet integrar per via electrònica els processos de l’Ajuntament i dels licitadors, de ma-nera que les transaccions són més segu-res, confidencials, ràpides i transparents. A través d’aquesta plataforma, els licita-dors que es donin d’alta tindran accés en temps real a tots els processos actius que estiguin relacionats amb la seva activi-tat. A més, la plataforma serveix de guia per a totes aquelles empreses que tenen dificultats en la presentació d’ofertes als processos de compra pública. D’alta ban-da, la nova plataforma guiarà els licita-dors en el procés de presentació d’ofer-tes i permet la solució de dubtes per telè-fon. /// REDACCIó

L’Ajuntament de Sabadell ha establert un acord amb la Fundació Privada Ac-ció Solidària Contra l’Atur (ASCA) per donar suport a les persones emprene-dores. Segons el conveni, l’Ajuntament es compromet a fer difusió de les acti-vitats d’ASCA entre les persones usuà-ries del Vapor Llonch. De la seva ban-da, l’ASCA derivarà al Vapor Llonch les persones emprenedores que sol·licitin els serveis d’emprenedoria i empresa municipals que publicitarà en el web de Fundació Privada www.acciosolidaria.cat. La vigència d’aquest conveni serà d’un any i es preveu prorrogar-lo suc-cessivament. Cada part designarà un tècnic de la seva corporació per portar a terme el seguiment de l’execució de l’acord. D’altra banda, l’Ajuntament de Saba-dell posa a disposició de les empreses el nou espai integrat de l’oficina d’Aten-ció a l’Empresa i l’Autònom/a. Entre d’al-tres coses, des de l’oficina es poden sol-licitar llicències d’activitats, bonificació de la taxa d’activitats o informació i as-sessorament per al creixement de línies de negoci. /// REDACCIó

La regidoria de Promoció Econòmica i la de Comerç de l’Ajuntament del Papiol han iniciat un programa de trobades in-formatives amb els empresaris del polí-gon i els comerciants que es continuarà fent durant tot l’any 2013. La primera re-unió es va celebrar a mitjans de desem-bre i va servir per abordar el Programa operatiu Estacional Grèvol 2012 que va posar en marxa la Policia de la Generali-tat amb l’objectiu de millorar la seguretat en època de vacances de Nadal i evitar furts durant aquest període. En la prope-ra reunió que se celebrarà durant el mes de gener, es tractarà el tema de la fisca-litat i les operacions bancàries. Les tro-bades tenen lloc a la Biblioteca municipal del Papiol. /// REDACCIó

Sant Cugat permet licitar electrònicament des del núvol

Sabadell i l’ASCA acorden treballar per les persones emprenedores

El Papiol explica als comerciants com millorar la seguretat

El passat 12 de desembre el centre de Ne-gocis Nodus Barberà va acollir la sessió de formació d’habilitats directives “360º model de negoci”. Prop de 20 empresa-ris van reflexionar sobre com reforçar o transformar el model de negoci de les se-ves empreses. La sessió, de caràcter di-nàmic i interactiu, va estar conduïda pel consultor empresarial Miquel de las he-ras que va aconsellar els empresaris un canvi de mentalitat en els mètodes de treball: “S’ha de pensar diferent de com s’ha fet fins ara. Si som clons de la com-petència, el client anirà a buscar el millor preu, i probablement tindrem la batalla perduda”. Durant la sessió, els assistents van participar en un networking i un in-tercanvi d’idees. /// REDACCIó

barberà analitza els models de negoci en les jornades 360º


Un negoci familiar que enganxa

L’empresa familiar supera el concurs de creditors i segueix treballant després de més de mig segle d’història PER: CARLA DE PuIG

quan l’Eva Chaler era peti-ta i anava a visitar la seva àvia a Terrassa s’escapava sempre que podia fins al pis de sota on li agradava jugar amb les tintes i sen-

tir l’olor del paper. Era la sala de màqui-nes de la impremta que els seus avis havi-en engegat a mitjans dels anys 50. Des de fa uns anys, l’Eva més que mai passa el dia entre les màquines d’imprimir que hi ha a la seu d’Orbital Graphics a Terrassa. I és que s’ha convertit en la tercera generació de la familia al capdavant de l’empresa. El negoci va engegar-se gràcies a una mà-quina d’imprimir que havia comprat l’avi de l’Eva pocs mesos abans de morir. Les primeres feines a què es van dedicar van ser impremta convencional i productes de papereria com ara sobres i targetes. Amb la introducció de les impressores matri-cials es van començar a fer formularis de manera que el negoci va poder créixer considerablement. I amb l’arribada de les

impressores làser van començar a produ-ir etiquetes adhesives. Així doncs, Orbital Graphics treballa ac-tualment amb tres grans branques. D’una banda es dediquen a la impremta “de tota la vida”, explica l’Eva. També segueixen fent formularis perquè “ja en queden pocs fabricants”. I finalment, fan etiquetes ad-hesives, sobretot per al sector alimentari. Sent conscient de la conjuntura, però, Or-bital Graphics no tanca la porta al que la demanda del mercat pugui requerir i, per exemple, també ofereixen servei de dis-seny gràfic.

ELs EFECTEs DE LA CRIsI

Mantenir una empresa durant més de mig segle, però, no ha estat fácil. “Com tots els negocis també hem patit aquesta crisi”, reconeix l’Eva. “Depeníem molt del crè-dit bancari. Va arribar un moment en què l’estructura de l’empresa, amb un nivell de vendes que anava baixant, no es podia

“VA ARRIbAR UN MOMENt qUE L’EStRUCtURA DE L’EMPRESA AMb UN NIVELL DE VENDES qUE ANAVA bAIxANt NO ES PODIA MANtENIR”

“LA CLAU PER AIxECAR UN CONCURS DE CREDItORS ÉS LA CONFIANçA”

Eva Chaler amb la màquina d’imprimir ma-nual dels anys 50 /// BARBARA PADILLA

mantenir”, afegeix. Després de valorar di-verses opcions per intentar remuntar el negoci, el mes de maig del 2011 va deci-dir presentar concurs de creditors. Con-tradient la imatge que s’acostuma a tenir d’aquest recurs, l’objectiu de l’Eva Chaler era clar: salvar Orbital. “Perquè sabia que l’empresa era viable”, recorda. Amb un administrador concursal al capdavant, els problemes van quedar congelats a l’espe-ra de decidir si l’empresa finalment tan-cava o a través d’un conveni tirava enda-vant. “La clau per aixecar un concurs de cre-ditors és la confiança”, diu orgullosa. I és que tant treballadors, com proveïdors i clients van optar per donar suport al ne-goci. El pla de viabilitat definitiu amb què es va demostrar que era rendible i alguns “sacrificis del patrimoni familiar” que van permetre liquidar el deute bancari, van reconvertir la situació. “I tant de bo mol-tes empreses presentessin el concurs molt abans d’arribar al límit. Per mi ha es-tat la solució”, assegura ara. Passar per una situació així i recuperar la normalitat –el concurs de creditors va do-nar-se per tancat el maig del 2012– també ha suposat alguns canvis a l’empresa. Més que en el producte que fan, s’han produ-ït principalment a nivell d’estructura i en la manera de seguir operant amb treballa-dors polivalents. “El més important és que ara ens estem autofinançant, ja no depe-nem del crèdit bancari”, assegura. Com es fa? Doncs coneixent molt bé el negoci, de-tectar on es falla, saber on es guanyen di-ners i vigilar de prop el risc, diu la seva re-cepta. “Avui en dia créixer el nivell de fac-turació és molt complicat. Mantenir-lo ja és un èxit”, afegeix.

REREFONs FEMENÍ

Sense oblidar el paper del seu pare, David Chaler, que hi ha estat sempre abocat, la història d’Orbital Graphics té un innega-ble caràcter femení. L’any 1956, de mane-ra insòlita per l’època, l’àvia va posar-se al capdavant del negoci. L’Eva va incorpo-rar-se a l’empresa fa ara quasi dues dè-cades. Des de llavors, assegura que mai ha hagut de patir pel fet de ser una dona, tot i que reconeix: “Quan portes un nego-ci, s’han de sacrificar coses a nivell perso-nal a vegades”. Però l’exemple de la seva família, explica, l’ha ajudat a no rendir-se mai. Segurament per això ara, des del seu avançat estat de gestació, vaticina: “si he aixecat un concurs de creditors, també podré fer el paper de mare!”

Empresàries ///Eva Chaler, gerent d'Orbital Graphics

ubICACIÓ: terrassa

FuNDACIÓ: 1956

CONTACTE: orbitalgraphics.com

ORBITAL gRAPHICS


SOM CIT

El CiT reforça les relacions empresarials i universitàries

El passat mes de desembre va tenir lloc a Sant Cugat la tercera reunió del grup de

millora del CiT. Aquesta trobada, de caràc-ter trimestral, va aplegar representants dels quatre lobbies empresarials de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola amb els membres del co-mitè executiu del CiT, polítics i tècnics de les àrees de promoció econòmica.

La reunió va comptar amb l’assistència dels senyors Buenaventura Guamis i Carlos Va-lero, recentment nomenats director gene-ral i gerent respectivament del Parc de Re-cerca de la UAB, que van presentar les prin-cipals novetats del seu programa de govern.

SESSIÓ DE PROPOSTES. L’ordre del dia va constar de diverses temàtiques. D’una ban-da, es va fer referència al plantejament d’ac-cions previst per a l’any 2013, contingut en el qual els membres de l’executiu van con-vidar els representants empresarials a ex-pressar les seves propostes i els seus plan-tejaments.

A continuació, es va tractar el resultat del primer anàlisi realitzat de forma conjunta sobre les infraestructures de canalització de banda ampla disponibles. El CiT està desen-volupant un seguit d’accions que pretenen facilitar l’accés de serveis de banda ampla a totes les zones empresarials dels municipis de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat, aprofitant

la major massa crítica que suposa unir-los a tots tres. El nombre de polígons i empreses és un element que pot facilitar inversions per part de les empreses del sector.

La sessió del grup de millora del CiT ha estat valorada positivament perquè ha suposat una contribució en la línia de tendir ponts estables entre el món de les empreses i el de les universitats, el científic i tecnològic.

L’entorn CiT és, segurament, la principal conglomeració científica i empresarial del país. Per aquesta raó, es proposa ajudar a potenciar les sinèrgies que permeten refor-çar l’economia del coneixement en aquest espai.

Crear un clima favorable entre les institu-cions del coneixement, administracions i empreses és un objectiu del CiT però no l’únic. Per al 2013 tenen com a pròposits impulsar la qualitat en la prestació de ser-veis, promoure el territori a l’exterior i po-tenciar la cooperació. Per a fer-ho, apos-ten per atraure noves activitats i esdeve-nir un dels principals corredors europeus d’execel·lència empresarial així com afa-vorir la creació de més i millors llocs de tre-ball. Tot això consolidant un entorn respec-tuós amb el medi i creant una marca pròpia a partir de la definició d’un pla de comuni-cació. /// REDACCIó

El consorci proposa potenciar més sinèrgies que permetin reforçar l’economia del coneixement

INfOCIT /// VALLèS

El Parc de Recerca de la universitat Autònoma i el CIT estrenyen lligams /// CEDIDA

38 gPS /// UNIVERSItAtS B30 GENER DEL 2013

Microsoft Kinect premia investigadors de la uB, uAB i CVC

I nvestigadors de la Universitat de Bar-celona (UB), de la Universitat Autòno-

ma de Barcelona (UAB) i del Centre de Vi-sió per Computador (CVC) han guanyat el tercer premi internacional organitzat per Microsoft Kinect i Texas Instruments al congrés International Conference on Pat-tern Recognition (ICPR) celebrat al Japó. El prototip guanyador ha estat creat per l’equip d’investigadors d’Oscar Lopes, Mi-guel Ponsa, Miguel Reyes, Sergio Escalera i Jordi González i és un demostrador autò-nom que incorpora nous mètodes per re-conèixer la silueta corporal davant d’una càmera Microsoft Kinect. Aquest mòdul es desenvoluparà en futures versions del sis-tema Kinect i, entre d’altres, es reconeixen els gestos de la mà sense utilitzar guants especials. També es permet visualitzar da-des mèdiques de ressonància magnètica dins un entorn de navegació 3D. El disposi-tiu premiat segueix en fase de desenvolu-pament i tindrà nombroses aplicacions en entorns reals des de la interacció amb l’or-dinador a la millora de l’ús de la televisió a distància, cirurgia assistida, assistència a persones amb necessitats especials, etc.

/// REDACCIó

Aslogic: tercera firma tecnològica a la uAB

Aslogic, empresa que ofereix activitats de consultoria, enginyeria i desenvolu-

pament d’aplicacions per solucionar proble-mes tecnològics en el camp de l’aeronàutica i la logística, és la tercera empresa tecnològica que ha nascut del grup de recerca Logism de la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, l’empresa ha codesenvolupat i copro-duït un sistema per a la inspecció de perso-nes i equipatges abans d’accedir a la zona res-tringida d’un aeroport que millora la qualitat del procés d’accés a la zona d’embarcament, augmenta la fluïdesa i redueix el temps que els passatgers han d’invertir al control de se-guretat. “L’experiència científica i tecnològica que acumulem juntament amb la generació d’idees innovadores ens permet desenvolu-par productes que ofereixen una nova pers-pectiva sobre la solució de problemes i que s’adapten a les necessitats específiques dels nostres clients”, destaquen el Dr. Juan José Ra-mos i el Dr. Miquel Àngel Piera, socis de l’em-presa. Aslogic ha col·laborat amb diferents entitats com ara Boeing, Swissport, Accio-na, Indra, Aena, Aeroports de Catalunya, Cir-sa, Damm, General Òptica, Inoxcrom, ALG i Repsol. /// REDACCIó

uAB/// tECNOLOGIA

Alumnes de l’ESDI col·laboren amb Plantillas Monés

L es alumnes de tercer curs del Grau Ofici-al en Disseny en Moda, han experimen-

tat durant 3 setmanes amb la fibra de la lla-na que l’empresa Plantillas Monés (Sabadell) produeix i comercialitza en forma de planti-lles per als peus i n’han desenvolupat els seus propis treballs. El projecte engegat per l’Esco-la Superior de Disseny ESDi i l’empresa Plan-tillas Monés té per nom “Delirium Lanae”. La idea és que les alumnes de moda repensin i facin propostes alternatives descontextua-litzant el producte original de la funció que té en un principi.Així, les alumnes han experi-mentat durant 3 setmanes amb la fibra de la llana que l’empresa Plantillas Monés (Saba-dell) utilitza per donar forma al seu producte: plantilles per els peus. El material s’ha trans-format en productes variats , originals i ines-perats com, per exemple, un element deco-ratiu, una bossa o uns individuals.

El pas final del projecte va consistir en pre-sentar els treballs de les alumnes davant els responsables de l’empresa sabadallenca. Aquests van quedar sorpresos amb el ven-tall de possibilitats que es pot donar a la seva matèria prima. /// REDACCIó

ESDI ///SAbADELL

Premis uAB a l’Excel·lència en la Transferència del Coneixement

L a Universitat Autònoma de Barcelo-na obre la seva capacitat investigado-

ra a l’entorn empresarial amb els Premis a l’Excel·lència en la Transferència del Co-neixement. Els guanyadors han estat el Dr. José Manuel Soria i el Dr. Joan Francesc Ju-lián. Aquests guardons, impulsats pel Parc de Recerca UAB i l’Associació d’Amics de la UAB, s’han donat en el marc de l’Open Science & Innovation Forum, on han par-ticipat 250 assistents, entre investiga-dors i empreses, i reconeixen els dos mi-llors projectes de transferència de conei-xement entre el 2009 i el juliol del 2012. En la categoria de “Millor Acció de Trans-ferència realitzada” el guanyador ha estat el Dr. José Manuel Soria, de l’IIB Sant Pau, per un producte que ajuda a detectar els factors de risc genètic que poden provo-car malalties tromboembòliques. El segon premi ha estat pel Dr. Joan Francesc Juli-

án, de l’Hospital Universitari Germans Tri-as i Pujol, en la categoria de “Millor Pro-jecte d’Innovació” per un tractament a base de gel de plaquetes que permet res-tituir el volum de la mama en extirpar-ne un tumor, fent així innecessària la col-locació de posteriors pròtesis mamàries per pal·liar el defecte del teixit extret. Bu-enaventura Guamis, director general del Parc de Recerca UAB, ha esmentat la im-portància de la col·laboració entre inves-tigadors i empreses “per millorar la com-petitivitat de les empreses” i ha assenya-lat que ara és el moment d’impulsar-lo. Aquesta iniciativa de la UAB té l’objectiu d’obrir a l’entorn empresarial la capacitat investigadora de la Universitat i mostrar les darreres tendències en transferència de tecnologia. També es pretén que les em-preses puguin conèixer de primera mà la recerca que es fa a la UAB. /// REDACCIó

El guardó premia la capacitat d’obrir la capacitat investigadora de la universitat a l’entorn empresarial per fomentar la innovació i els vincles amb les empreses

José Manuel Soria i Joan francesc Julián /// CEDIDA

uAB/// bELLAtERRA

uPC/// tERRASSA

L’activitat dels grups d’investiga-ció de Recerca i Desenvolupament

(R+D) del Campus de la UPC a Terrassa està creixent, malgrat la situació de cri-si econòmica actual. Més de 400 inves-tigadors van desenvolupar 135 projec-tes durant el 2011, nombre que suposa un augment del 32% respecte a l’any an-terior. La meitat d’aquests projectes es van realitzar directament amb empre-ses i van consolidar aquesta estreta re-lació com un dels puntals en la transfe-rència d’innovació tecnològica de l’àrea del Vallès i posicionant la ciutat egarenca com la segona catalana en transferència d’innovació tecnològica a les empreses. Pel que fa als ingressos, la UPC al Campus de Terrassa va ingressar gairebé 10 mili-ons d’euros el 2011 derivats de les activi-tats d’R+D, un 27% més que l’any anterior. Des de la UPC asseguren que, amb aquests resultats, han amortitzat la inversió efec-tuada en l’edifici Gaia. Una bona part dels grups d’investigadors estan treba-llant, des del 2007, al nou edifici Gaia de la Universitat Politècnica de Catalunya.

En concret, l’edifici acull més de 100 in-vestigadors, procedents de 25 països d’ar-reu del món que investiguen en els àmbits de les energies renovables, la biotecno-logia, els làsers, l’electrònica, la robòti-ca i la biologia orientada a la indústria. El Gaia inaugurarà properament la tercera fase de la seva edificació. El nou espai estarà destinat per acollir empreses spin off i empreses tecnolò-giques que vulguin col·laborar amb els grups de recerca de la UPC. /// RE-

DACCIó

La inversió enR+D de la uPC creix tot i la crisi econòmica

Investigadors al Campus de la uPC /// CEDIDA

uNIVERSITAT I EMPRESA ///

Solvia Pack Iconos

solvia.es

Solvia Pack Iconos

902 333 131

Solvia Pack Iconos

Oficines del Grup Banc Sabadell

Tria el teu Només fins al 31 de gener

I tu,quant en pagaries?

Més de 1.200 habitatges de segona mà a Catalunya

a preus increïbles.

SV_PG_256x330_Catalunya_cat_S.indd 1 20/12/12 16:15

40 àREA DE DESCANS B30 GENER DEL 2013

àREA DE DESCANSEstratègies /// ‘El mite del carisma’

Olivia Fox Cabane ha fet conferències a Stanford, yale, Harvard, MIt i les Nacions Unides per demostrar que qualsevol persona pot perfeccionar l’art del magnetisme personal

tenir carisma per triomfar en els negocis

Steve Jobs, l’ex president executiu d’Apple, ha es-tat considerat un dels di-rectius més emblemàtics de la dècada. Però al princi-pi de la seva carrera profes-

sional no era així. Si analitzem el com-portament de les seves primeres presen-tacions, es pot observar que era tímid, maldestre, fins i tot oscil·lava entre ser excesivament dramàtic o vergonyós en excés. En canvi, amb els anys Jobs va anar desenvolupant el que li permetia millorar les aparicions públiques i l’im-pacte que provocava a les persones: el carisma.

La majoria de nosaltres entenem caris-ma per ser alguna cosa inherent, o el tens o no el tens, no hi ha terme mig. La persona carismàtica gaudeix d’una vida de promocions, pretendents i amics rà-pids, mentre que la resta de les persones

mantenen el cap baix i esperen el millor de la vida.

Aquesta afirmació és una fal·làcia, diu Olivia Fox Cabane, coaching de caris-ma executiu de companyies com Fortu-ne 500. En el seu nou llibre, ‘El mite Ca-risma: com algú pot dominar l’art i la ci-ència de magnetisme personal’, Cabane explica com guanyar amics i tenir un im-pacte positiu sobre les persones. Per a fer-ho, l’autora posa a l’abast dels lec-tors mètodes extrets de la teràpia cogni-tiu-conductual, que busca ensenyar com triar el millor enfocament i després po-sar-la en marxa per a un efecte complet.

DEIXAR PETJADA

El llibre va principalment dirigit a em-presaris que volen deixar de ser indife-rents, que volen entrar a una sala de reu-nions i que tothom se n’adoni de la seva presència, que vulguin escoltar el que vol

dir i a més es guanyin la seva aprovació. I és que el carisma és fonamental pels ne-gocis. Tan si se sol·licita un lloc de feina com si es vol progressar dins de la ma-teixa empresa, és una actitud que contri-buirà a aconseguir les fites. Cabane posa sobre la taula múltiples estudis que coin-cideixen en indicar que les persones ca-rismàtiques reben una puntuació més alta en l’evaluació dels resultats i són considerats més eficaços pels seus supe-riors i pels seus subordinats.

Altres dels avantatges de posseir caris-ma que l’autora posa de manifest són la competitivitat per atraure i conservar persones amb talent. Tot això contribu-eix a que els altres vulguin treballar amb el seu equip i amb la seva empresa.

Una de les propostes més tangibles que proposa Cabane al llibre és treballar amb les primeres impresions que causem en

FOx CAbANE OFEREIx CONSELLS PRàCtICS PER POtENCIAR LA CAPACItAt D’INFLUIR EN LES PERSONES

41àREA DE DESCANSB30 GENER DEL 2013

menta, “va ser per necessitat personal. No vaig tenir altra opció”.

Però el carisma ha de controlar-se o pot ser perillós. Segons Cabane, els límits del carisma han de dominar-se. “Drucker, un ecologista social molt influent, tenia una visió molt, molt fosca del carisma,

perquè el carisma de Drucker va ser Hit-ler. De fet, els llibres de Drucker van ser prohibits i cremats sota el regnat de Hit-ler. Perquè per a tota una generació de pensadors que van influir Drucker, el ca-risma era Mussolini, Mao, Stalin, Hitler. Era un tema tabú durant molt de temps, estem parlant de tres dècades”.

Per a l’autora, el carisma no entén de se-xes. Homes i dones empresàries estan en igualtat de condicions per a aconse-guir-lo. No obstant això, existeixen pe-tites diferències sexuals. Les dones, per exemple, malmeten el seu carisma so-vint perquè assenteixen moltes vegades amb el cap, fan una reafirmació verbal excessiva i tenen un afany de complau-re més elevat que els homes. En can-vi, aquests darrers se senten incòmodes amb emocions com la calor. Malgrat que el carisma en femení o mas-culí, Cabane potencia el magnetisme de persones que realment volen deixar pet-jada al seu entorn. Algunes d’elles han estat fins i tot presidents, els noms dels quals l’autora manté en l’anonimat, o ce-lebrities. “Quedaríeu sorpresos en veu-re com una persona famosa pot ser molt carismàtica dalt de l’escenari o a la gran pantalla però no en persona”, reconeix en el llibre. /// MÍRIAM BALLESTERoS

els altres. L’autora creu que les primeres impresions no només es produeixen a segones persones, sinó també a la nostra relació amb aquestes. Normalment ens sentim més còmodes amb els que s’as-semblen d’una manera o altra a nosal-tres, incloent-hi l’aparença o el compor-tament. Per aquest motiu Cabane propo-sa que les persones hem de decidir com volem que sigui la nostra vestimenta i l’elecció de paraules que fem servir.

En el mateix sentit, una encaixada de mans correcta pot fer que els altres s’en-recordin de nosaltres mentre que una d’errònia ens pot fer causar una impre-sió negativa, o fins i tot arribar a perdre un acord empresarial.

Cabane recomana vigilar que tinguem la mà lliure, evitar haver tingut una beguda freda per no causar sensació d’humitat, aixecar-nos si estem asseguts, potenciar

LA CIèNCIA I LA tECNOLOGIA HAN DEMOStRAt qUE EL CARISMA ES POt APRENDRE

1 /// ‘GALL O GALL D'INDI’, FoX CABANE AFIRMA QUE ENCARA QUE UN GALL MAI No PUGUI TENIR LA CUA ATRACTIVA D'UN GALL D'INDI, ELS ÉSSERS hUMANS SI TENEN LA CAPACITAT DE TENIR CARISMA.

2 -5 /// PERsONEs CARIsMÁTIQuEs, L'AUToRA oLIVIA FoX CABANE CREU QUE STEVE JoBS, CoNDoLEEzzAA RICE I BILL CLINToN SóN TRES DE LES PERSoNES AMB MÉS CARISMA DE LA hISTÒRIA. /// CEDIDES

2///1 ///

les festes. Quan estem “de servei”, els altres entendran que no podem passar més d’uns minuts amb ells. Altres solucions serien oferir algunes co-ses de valor: informació, algun article, un llibre o una web; una conexió, algú que haurien de conèixer i que podem presentar; visibilitat, una organització on formem part i podríem convidar-lo a assistir o bé un reconeixement.

En una conversa amb The Economist, Cabane explica el per què del seu interés en aquest aspecte de la psicologia i soci-ologia humana. “Al final de la meva ado-lescència era tan socialment inepte que em vaig adonar que en realitat només te-nia dues opcions: o bé jo mateixa m’exili-ava a una illa deserta, que opinio que se-gueix sent una opció atractiva de vega-des, o trobar una manera de fer que tot aquest treball tingués resultats”, argu-

TÍTOL: 'El mite del carisma'

AuTOR: Olivia Fox Cabane

EDITORIAL: Empresa Activa

PREu: 15 euros

PÀGINEs:: 349

LLIBRE

el contacte visual i somriure amb coordi-alitat, mantenir el cap recte, tenir la mà perpendicular, assegurar que hi ha con-tacte entre els palmells de les mans, pro-curar rodejar la mà amb els dits i, final-ment, fer l’encaixada amb força.

L’art de mantenir una bona conversa també es qüestió de carisma. Els grans conversadors fan que el centre d’interès segueixi sent l’altra persona i que aques-ta se senti bé amb ella mateixa. Així ma-teix, és igual d’important saber abando-nar una conversa amb elegància, deixant als altres amb un sentiment positiu.

En primer lloc, Cabane recomana que no esperem amb candeletes el final de la conversa. En cas contrari, ens sentiríem incòmodes. La manera més fàcil de sor-tir-se’n és tenir una raó oficial per a fer-ho. Aquests és un dels motius per ser vo-luntari o assumir algun deure oficial en

42 àREA DE DESCANS B30 GENER DEL 2013

Les 10 ‘apps’ gratuïtes més populars del 2012

Reportatge /// Les millors ‘apps’ de l’any

La versió espanyola de l’itunes Store tanca l’any fent un balanç de les aplicacions per a smartphones i tauletes de no pagament amb més èxit.

APALAbRADOs. CAPTURES DE PANTA-LLA DE L’APLICACIó MÉS PoPULAR DEL 2012 DES D’UN DISPoSITIU ANDRoID I UN IoS.

ENTRETENIMENTAPALAbRADOsAngry Words1

És un joc de lletres basat en el famós Scrabble, però amb la gràcia de poder-lo

jugar amb gent de tot el món. En el joc s’ha d’anotar tants punts com es pugui formant paraules en el tauler de joc de forma vertical o horitzontal. També es coneix com Angry Words, és un videojoc d’entreteniment dissenyat per a smartphones en plataformes Android i ioS. És compatible amb iPhone, iPad, iPod Touch i tots els mòbils Android, amb ioS 4.3 o superior o

Android 2.2 o superior. Compta amb uns sis milions d’usuaris a tot el món, el 80% d’ells residents a l’Estat Espanyol, i més de set milions de descàrregues. El videojoc està disponible en diversos idiomes, entre els que destaquen el català, anglès, castellà, italià, francès, alemany, suec, holandès i portuguès. A més, els jugadors poden jugar en qualsevol llengua, sense tenir en compte l’idioma que utilitzen per defecte en el seu dispositiu.

VíDEOYOuTubEbroadcast Yourself2

Fundada per Chad hurley, Steve Chen i Jawed Karim, que van ser els primers

empleats de PayPal, youTube registra 1.000 milions de visites des de dispositius mòbils cada dia, el 25% del total. Mostra una àmplia varietat de continguts generats per usuaris de vídeo, com clips de pel·lícules, clips de televisió, i vídeos musicals, així com contingut amateur L’‘app’, que opera com una subsidiària de Google, està disponible en català i 42 llengües

més i ofereix el catàleg de vídeo de youTube, inclosos vídeos musicals oficials, permet trobar vídeos i canals amb la recerca per veu i l’autocompletat de cerques. En el mateix sentit, amb la subscripció de canals es pot accedir als subscriptors que té l’usuari amb una guia ràpida. Els vídeos es poden compartir per correu electrònic o en Google+, Facebook o Twitter, així com els comentaris de vídeos relacionats i l’activació de subtítols.

Rànquing de les millors ‘apps’ gratuïtes

Per entrar al Top 25 de les aplicacions de l’iTunes, una ‘app’ necessita ser descar-regada com a mínim 38.400 vegades al dia. Per tant, ar-ribar a formar part del Top

10 significa que set de cada deu usua-ris d’smartphones o tauletes han instal-lat l’aplicació al seu dispositiu. Apple ha donat a conèixer les aplicacions o ‘apps’ gratuïtes més descarregades i popu-lars a la versió espanyola de l’iTunes Sto-re del 2012. Apalabrados és la que estre-na el rànquing amb la posició d’or. Pertany a la categoria d’entreteniment i té com a objectiu obtenir punts formant paraules. Máximo Cavazzani, l’enginyer informàtic de 26 anys creador de l’’app’, explica que el seu èxit no és només per la similitud amb el tradicional Scrabble, sinó pel fet que sigui un joc social que a més disposa de xat intern. Els premis de plata i bron-ze són per YouTube i Instagram respecti-vament. El més curiós d’aquestes dues és que YouTube segueix tenint igual d’èxit en les visites web i Instagram només existeix en format d’aplicació. Des que Facebook la va comprar, les descàrregues de l’‘app’ de filtres fotogràfics han arribat a quadri-plicar-se. /// MÍRIAM BALLESTERoS

43àREA DE DESCANSB30 GENER DEL 2013

fOTOgRAfIAINsTAGRAMFast beautiful Photo sharing3

Es defineixen com “una manera ràpida, bella i divertida de compartir la teva vida

amb els teus amics a través de fotos”. Desenvolupada per Kevin Systrom i Mike Krie-ger, l’aplicació permet als usuaris fer fotos, apli-car un filtre, i compartir-les ja sigui a la pròpia plataforma o a diverses xarxes socials, incloent Facebook, Twitter, Quadrangular, Tumblr, Flickr i Posterous. Instagram, en un homenatge tant a les càmeres Kodak Instamatic i Polaroid, fa fo-

tos en forma quadrada, en contrast amb la re-lació d’aspecte 3:2 utilitzada normalment per les càmeres dels dispositius ioS. Actualment compta amb més de vuitanta milions d’usua-ris. A més, Instagram està revolucionant el món de la moda amb només un any de vida. Aquesta aplicació d’iPhone està arrasant entre firmes, bloggers i fotògrafs d’estil. Dissenyadors com oscar de la Renda, Burberry o Marc Jacobs, ja han caigut rendits als seus peus.

LECTOR DE CODISbIDITouch the screen to scan7

És un aplicació que llegeix els codis QR (Quick Response). Utilitza la càmera de

l’smartphone per llegir les barres i veure continguts exclusius.Una de les darreres novetats de l’‘app’ es que permet aconseguir continguts especials, com informació nutricional per al consumidor o da-des d’al·lèrgies de qualsevol producte. El nou lector en la versió 3.3 possibilita la crea-ció dels propis codis BIDI i compartir-los amb al-

tres. També hi ha l’opció de veure la URL abans que l’aplicació obri la pàgina web quan s’hagi escanejat un codi.Malgrat que molts usuaris critiquen que conti-nuen existint molts aspectes millorables, BIDI segueix actualitzant-se a l’hora d’afegir missat-ges de confirmació per mostras el nombre de telèfon que generen trucades, millorar la visu-alització de la informació d’un codi BIDI de con-tacte, el rendiment i la correcció d’errors.

TELEfONIALINEFree calls and messages5

És una aplicació multiplataforma creada al Japó que ja compta amb més de 75

milions d’usuaris mundials. Actualment té un client oficial per la gran majoria de sistemes operatius actuals: ioS, Android, Windows Phone i BlackBerry. En general, el disseny és un tema molt cuidat en totes tot i que en la de BlackBerry, degut al format horitzontal de la pantalla, els elements es veuen més petits de l’habitual i puntualment pot ocasionar

problemes. Line ofereix també l’opció d’enviar enganxines, unes emoticones més grans d’estil manga japonès que representen una gran quantitat d’accions molt divertides. A més , però, té altres funcions com trucades de veu per IP amb WiFi o bé 3G, compartir arxius multimèdia, una secció ‘streaming’ dedicada als canvis d’estat dels contactes i una botiga per comprar més stickers especialment creats per dissenyadors especialitzats.

xARxA DE CONTINguTTWITTERFind out what’s happening9

És l’aplicació de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir

missatges de text d’una longitud màxima de 140 caràcters, els tweets. És necessari que l’usuari estigui registrat a la xarxa per poder escriure, però no per po-der llegir. Les piulades es poden fer per mitjà de la matei-xa aplicació oficial de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com Twi-

droid, Twitterrific, Tweetie, Facebook, Twinkle, Tweetboard o TweetDeck.De la mateixa manera que a la web, l’’app’ de Twitter mostra les actualitzacions a la pàgi-na de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l’opció de rebre-les. L’usuari original pot restringir el seguiment d’aquests missatges o permetre el seu accés a tots els altres, que és l’opció per defecte.

xARxA SOCIALFACEbOOKConnecta’t i comparteix4

L’aplicació comparteix quasi totes les característiques de la xarxa social online

creada per Mark zuckerberg, Eduardo Saverin, Chris hughes i Dustin Moskovitz. És coneguda per permetre afegir gent com a amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d’altres coses. Està oberta per a tothom qui tingui més de 13 anys, i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per registrar-s’hi. De la mateixa manera

que la web, l’aplicació està traduïda a més de 60 idiomes. Els nivells de seguretat de l’‘app’ inclouen la tria de privacitat. Per tant, el contingut es pot compartir només amb amics, amics d’amics o fer-lo totalment perfil públic.La nova ‘app’ de Facebook més actualitzada és la de iPhone 5.3. A través del mòbil, les fotos es publiquen als álbums, es carreguen més ràpid les notícies al ‘timeline’ i la biografia s’obre amb més velocitat.

MúSICAsHAzAMExperience more8

Shazam és una aplicació que permet als usuaris identificar la música mitjançant el

registre d’una “etiqueta” de la ràdio o la televisió, i després comparar-la amb una base de dades central. Un usuari registra un clip a través del telèfon, micròfon incorporat, després que una petja-da acústica es presenta a la base de dades. Si un partit es troba, la informació sobre la cançó, com l’artista, títol, àlbum, es transmet de nou al

client. L’última versió de Shazam és per als usu-aris d’iPhone, oS 3.0 i afegeix al llarg algunes característiques molt innovadores, com guar-dar etiquetes pendents. Quan no es té conne-xió de dades, es pot capturar igualment el mo-ment musical i a posteriori la pista sense etique-tar s’envia quan hagi tornat la cobertura de WiFi o de dades. ShazamiD és la versió més simplifi-cada de Shazam, i alberga la compatibilitat més versàtil amb Nokia, Samsung i Sony Ericsson.

TRuCADES I TExTVIbERFree Phone Calls & Text6

Viber és una aplicació disponible per ioS, Android, Windows Phone, Blackberry,

Nokia i Bada. Permet utilitzar el telèfon mòbil per fer trucades gratuïtes, enviar missatges de text i fotos dels usuaris Viber als altres. Es pot fer des de qualsevol dispositiu, xarxa o país.Amb Viber, els seus contactes del dispositiu són també els contactes Viber, ja que Viber detec-ta automàticament els contactes que ja tenen instal·lada l’’app’.

Les crítiques als fòrums tecnològics opinen que Viber és una bona alternativa a altres aplicaci-ons com Line, Skype o Tango Video Calls perquè és menys complicada i no és necessari ser con-vidat per començar a utilitzar-la. És fàcil d’usar perquè la interfície de Viber, a part de fer trucades i enviar missatges, permet. canviar la seva foto de perfil, veure quins dels contactes del telèfon ja compta amb Viber i qui més s’acaba d’unir.

TRuCADESsKYPEEnjoy more ways to keep in touch10

Skype és molt probable l’ ‘app’ de trucades gratuïtes més coneguda arreu del món.

Permet connectar-se a altres a través de missatgeria instantània, conferències d’àudio i vídeo telèfon. Així mateix, amb l’aplicació també es pot trucar a les línies de telèfon regulars en qualsevol lloc del món. No obstant això, cal tenir en compte que les trucades d’Skype a Skype, les videotrucades i la missatgeria instantània són gratuïtes, a

qualsevol hora del dia o de la nit, però trucar a telèfons fixos i mòbils i enviar missatges SMS té un preu. A través de la plataforma Pay As you Go, l’usuari pot comprar per avançat un crèdit que podrà intercanviar per trucades o bé fer-se subscriptor mensual. Tanmateix, Skype Portable utilitzarà la confi-guració d’idioma de l’smartphone o tauleta lo-cal cada vegada que s’obre l’’app’ i no guarda els canvis.

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 GENER DEL 2013

Subscripció anual: 20€

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant [email protected] / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

Us voleu subscriure a la revista econòmica B30?Envieu-nos un correu electrònic a [email protected] truqueu al 935 908 600

També podeu omplir la butlleta adjunta i fer-la arribar a l’adreça indicada més avall

LLIBRES

DEsMOTIVADOs = IMPRODuCTIVOs INMACuLADA CEREJIDO

tota empresa està formada per persones, de la seva feina en depèn la productivitat de la companyia i perquè aquestes perso-nes siguin productives necessiten tenir un cert grau de motivació. Semblen obvietats però, sovint, el ritme de treball i les dinàmi-ques que s’adopten a les organitzacions empresarials fan que s’oblidi el més bàsic. A través d’exemples clars, pràctics i actu-als aquest llibre de la psicòloga Inmacula-da Cerejido dóna les claus per aconseguir aquesta motivació que es traduexi en alts nivells de benestar i en equips productius i competitius. ///EMPRESA ACtIVA

suPERA Tu CIMA sEbAsTIÁN CEbRIÁN

Un llibre de manage-ment per ajudar tant a directius i a empresaris com a assalariats i a au-tònoms a assolir amb èxit els petits “cims” que es presenten a diari per alts que siguin. /// LID EMPRESARIAL

LA PROCAs-TINACIÓN EFICIENTE JOHN PERRY

Deixar per a l’endemà allò que es pot fer avui és un problema de caràcter universal. Aquest llibre ofereix estratègies enginyo-ses per fer front al problema. /// EMPRESA ACtIVA

www.mynbest.comFINANÇAMENT COL·LECTIu I sOLIDARI

Els portals de crowdfunding han crescut molt en els darrers temps, en part, per donar resposta a la manca de finançament derivada de la crisi econòmica. El passat mes de setem-bre va néixer “Mynbest”, un portal que es diferencia de la resta de pla-taformes de finançament col·lectiu per la seva transversalitat. La com-panyia filtra els projectes que es pen-gen al web a través d’una sèrie de pa-ràmetres com la viabilitat o la quanti-tat i, després, els assessora durant tot el procés de finançament. Una altra de les característiques que diferen-cien “Mynbest” de la resta de webs d’aquest tipus és el seu compromís social i solidari: un 20% dels benefi-cis són per a projectes sense ànim de lucre, per exemple, a una campanya d’apadrinament de nens a Moçambic.

WEBS

www.cvgram.meCV EN FORMA D’INFOGRÀFIC

Presentar currículums atractius i origi-nals pot ser una bona manera de captar l’atenció d’una empresa. Aquesta pàgi-na web permet plasmar la nostra vida laboral en una infografia.

www.spainstartupmap.comMAPA D’sTART-uPs A EsPANYA

Les start-ups estan guanyant terreny en el panorama empresarial actual. Aquest web té l’objectiu de plasmar-ho en un mapa interactiu on s’inclouen les start-ups que hi ha tot l’Estat.

45B30 GENER DEL 2013 ESTACIÓ DE SERVEI

CuRSOS I SEMINARIS

clients actuals i potencials, detectar tendències, sensibilitat al preu, vendre el nostre producte. Donar a conèixer les eines de medició i control per les diferents possibilitats treballades. Conèixer què és el comerç electrònic, establir què ens poden oferir les xarxes socials a l’empresa , conèixer què és un Pla d’acció en xarxes socials i marcar els punts del mateix o aprendre a fer un Pla de màrqueting digital per a l’empresa. Va destinat a gerents, directors i responsables de les àrees de comunicació, màrqueting i vendes que vulguin analitzar el pla actual de comunicació de la seva empresa i conèixer les possibilitats que internet li ofereix per millorar-lo. El professorat és el següent: Sr. Josep beltran. Llicenciat en Informàtica per la UAb i PDD per l’ IESE, expert en els àmbits de la gestió empresarial i la direcció d’empreses. Director de Serveis Empresarials de la Cambra de terrassa. Sra. Montserrat Peñarroya. Màster en Societat de la informació. Assessora d’ACC10 i de l’SDE-ICIC. Consellera delegada de GEA Internet Project Consulting i fundadora de Solostocks.com. Especialista en Màrqueting digital i professora de la UAb. Sr. Lluis Serra. CEO & Fundador de bricMania.com.

13 DE FEbRER DE 2013 DE 9:00 A 15:00 HORESMÀRQuETING “DE GuERRILLA”Es tracta d’un seminari que vol donar les eines perquè l’empresari prengui consciència de què implica gestionar una empresa, desenvolupi la visió gerencial i estratègica, sàpiga com actuar per anticipar-se als canvis... i als problemes. En definitiva, conèixer, entendre i familiaritzar-se amb conceptes necessaris per a la gestió de la empresa. La formació es dirigeix a responsables de petites empreses la tasca dels quals estigui relacionada amb l’estratègia i el màrqueting. Impartirà el seminari Oscar Canela, diplomat en ciències empresarials, amb un postgrau en creació d’empreses. també és Assessor en Creació i Consolidació d’Empreses de La Cambra de Comerç de terrassa.

LLOC: Cambra de Comerç de terrassa C. de blasco de Garay, 29-49 www.cambraterrassa.es

21 DE GENER A L’ 11 DE FEbRER DE 2013 DE 16:00 A 20 HORESPROGRAMA AVANÇAT DE TÈCNIQuEs DE VENDA

Aquest curs té com a objecte ampliar el procés de millora de les persones de l’àrea comercial de l’empresa que en les seves interaccions amb els clients, vulguin desenvolupar tècniques actuals de venda i d’influència personal perfeccionant les seves habilitats i recursos i potenciant alhora, la seva eficiència professional. S’orienta a persones amb experiència dins el camp comercial, que els interessi aplicar noves tècniques d’influència positiva, per millorar els seus resultats tant econòmics com de relació amb els seus resultats. El professor serà el Sr. Arseni Florensa: Direcció de màrqueting especialització Product Manager, tècniques de comunicació i tècniques avançades de vendes per EADA. Consultor i formador.

28 DE GENER AL 27 DE FEbRER DE 2013 DE 18:00 A 21:30 HORESGEsTIÓ ADMINIsTRATIVA EN EL COMERÇ INTERNACIONALL’objectiu és introduir els assistents a la pràctica del comerç exterior, de manera que en acabar el curs disposin dels coneixements i la pràctica necessària que els permeti desenvolupar els treballs administratius bàsics que requereix tota activitat exportadora i/o importadora. El curs va dirigit tant a persones que desitgin introduir-se en el camp del comerç internacional o persones amb menys d’un any d’experiència en aquest camp que desitgin aprofundir en els coneixements i tècniques de gestió d’una operació d’importació i exportació.

5 DE FEbRER AL 23 D’AbRIL DE 2013 DE 9:00 A 14 HORESCuRs D’EsPECIALITzACIÓ EN MÀRQuETING DIGITAL

Aquest curs ensenya a analitzar l’estratègia de comunicació i màrqueting de l’empresa. Conèixer les diferents eines que l’entorn d’internet ens facilita per a la comunicació de la nostra empresa i del nostre producte/servei. Optimitzar Internet com a medi per aconseguir contacte directe amb

Els cursos tenen l’objectiu de ser un espai de reflexió, intercanvi i actualització de coneixements

fORMACIÓ /// CAMbRA DE tERRASSA

Participants del curs Estratègia i Màrqueting Internacional /// CAMBRA DE TERRASSA

La Cambra de Terrassa forma directius amb el programa NORD

El passat mes de novembre es va do-nar el tret de sortida als programes

NORD 2012-2013 amb els quals la Cambra de Terrassa ofereix formació sobre dife-rents àrees de gestió empresarial als di-rectius vallesans. L’objectiu és oferir una formació d’alt nivell que potenciï les com-petències i habilitats professionales dels directius per desenvolupar-les dins de les seves organitzacions. També es vol contribuir a complementar la formació d’aquests directius des d’una perspectiva més pràctica. Per assolir aquestes fites, el curs s’organitza com un espai de refle-xió, de contrast i d’actualització de conei-xements en diferents àmbits de gestió que compten amb la participació d’empresa-ris i directius convidats de primer ordre i amb una experiència contrastable en el panorama empresarial del país.

El primer panell d’experiències empresa-rials, que va tenir lloc el passat mes de no-vembre, va portar el títol Estratègia i Màr-queting Internacional i va convidar els po-nents Ramon Comellas, president, i Joan Comellas, responsable de la divisió de re-càrrega del vehicle elèctric de l’empresa vallesana Circutor. Durant la sessió, els dos directius van explicar com l’empresa ha definit la seva estratègia de posiciona-ment internacional d’acord amb les ma-crotendències globals del mercat i de l’en-torn com, per exemple, els canvis en els patrons de la demanda, la connectivitat global, el procés de creació de valor, l’es-

cassetat de recursos naturals o el paper dels països emergents.

A continuació, el proper 28 de gener se ce-lebrarà el Programa de Direcció Comerci-al i Màrqueting (120h), el 6 de febrer tin-drà lloc el de Direcció de Compres i Apro-visionament (120h), el 12 de febrer el de Direcció i Gestió de Persones (120h) i ja el 6 de març el Programa de Gestió Gene-ral (95h).

El programa NORD per a directius ja és un curs de referència per als directius i or-ganitzacions empresarials de la zona. I és que aquesta edició de NORD és la dissete-na i, des dels seus inicis, ja hi han partici-pat un total de 500 alumnes.

Paral·lelament als programes NORD de formació de directius, la Cambra desplega un conjunt de programes adreçats a em-presaris de pimes i ex-alumnes dels pro-grames nord de directius, orientats a po-sar al dia els seus coneixements i incre-mentar la capacitat de gestió i de direcció.

/// REDACCIó

EL PROGRAMA NORD HA FORMAt 500 ALUMNES EN 17 EDICIONS

46 ESTACIÓ DE SERVEI B30 GENER DEL 2013

Epíleg /// DesembreEL gENER EN xIfRES2013

4%PIBÉs l’índex de caiguda del Producte Interior brut que patiria l'Estat es-panyol en el cas que Catalunya fos independent, segons l'estudi 'La cu-estión catalana, hoy' del catedràtic d'economia de la UPF Oriol Amat. /// Pàg. 6

60empresesSón les noves companyies de Sant Cugat del Vallès que han nascut gràcies al pla d'emprenedoria de l'Ajuntament amb conveni amb la Cambra de terrassa, empresaris, Esade Creàpolis i trade Center./// Pàg. 11

1.000treballadorsSón els empleats de la farmacèuti-ca Novartis. Les seves opinions po-sitives sobre la companyia deixen l'empresa de barberà del Vallès com una de les millors valorades a Espanya./// Pàg. 9

462oficinesSón les que ha comprat el banc Sa-badell a la Caixa Penedès. Això es tradueix en 900.000 clients, un ne-goci creditici de 10.600 milions i di-pòsits per 7.900 milions d'euros. /// Pàg. 14

45%personesÉs el nombre d'empresaris enques-tats que tenen por al fracàs empresa-rial, segons l'estudi del 'Libro blanco de la iniciativa emprenedora', publi-cat per Esade. ///Pàg. 29

Els nous seguidors de la 'B30'

“Els que segueixin arrepapats a aquestes alçades ho tenen malament"

Una frase del professor del Departament de Pime de l'IESE, Alberto Fernández terricabras, que apostava per la flexibilització del mercat laboral i per la internacionalització per mirar al fu-tur amb optimisme. terricabras augurava que el consum no seguiria baixant a Espanya i dona-va una fórmula per créixer: associar-se amb competidors i empreses complementàries.

“Les universitats faciliten la creació de les empreses i aquesta relació anirà a més"

Eren les paraules del cap de comercialització de tecnologia d'ACC1Ó, xavier Jaumejoan, durant el desè aniversari del Parc de Recerca de la UAb. tot i això, Jaumejoan també va la-mentar que el ritme de creixement d'aquestes empreses no és l'esperat en companyies de base tecnològica.

“El sector públic no ha hagut de fer tants esforços com el sector privat”

Ho deia el secretari d'Economia i Finances de la Generalitat, Albert Carreras, en una entre-vista on va explicar els reptes del govern català per al 2012 en matèria econòmica. Carreras va assegurar que caldria continuar fent retallades fins assolir el dèficit zero. D'altra banda, va situar l'alt índex d'atur com un dels frens per invertir i créixer.

“Estem en una revolució i el que no fem per convicció ho farem per compulsió"

Paraules d'àlex Rovira, llicenciat en Ciències Empresarials per ESADE i autor del llibre "la bona crisi" publicat el 2009 i a on Rovira va voler positivar la situació per demanar un canvi de model social i econòmic. Per a Rovira, una de les virtuts de la crisi és la consciència d'estalvi, la sobrietat, el rigor i l'excel·lència.

Ara fa un anyPerquè fer una mirada al passat ens aporta perspectiva, repassem aquelles declaracions més destacades de la 'b30' de fa tot just un any

@alfonslopeztena

@ArcisIrvent

@efremutrera

@tonirabascall

@MontseHidalSan

@josemapuertolas

@AjRubi

@ViuLogic

@IngenierieHqE

@mrosamas

@josepmvalles

@FishopConxeito

@calvaradorivera

@RogerArlekinat

@bodaimes

@e_c_t

@AmnistiaCAt

@sergiquitian

47B30 GENER DEL 2013 ESTACIÓ DE SERVEI

1. Màquina d’escriure per iPad Concebuda per a aquells nostàl-gics del ‘clac, clac’ de les velles màquines d’escriure, itypewriter ressuscita una sensació gairebé oblidada. Les tecles estan prote-gides per tapes de goma que amb una petita descàrrega elèctrica transporta les pulsacions que es fan sobre el teclat físic de la base.

2. Un rellotge de paret Creat pel dissenyador Vadim kibardin, the White Clock és, pos-siblement, l’objecte de decoració més lloat a internet. Es tracta d’un rellotge de paret que pren l’estè-tica dels Casio de canell que tan-ta popularitat van tenir en la dèca-da de 1980.

3. Ordinador ‘vintage’ Rèplica dels microordinadors, aquelles màquines que van sor-gir a principis dels any 70 i que, fet i fet, suposarien el primer con-tacte dels ciutadans amb la infor-màtica més enllà de l’àmbit labo-ral. Al 1985 es van presentar més de cinquanta models diferents de microordinador.

4. Guants bluetooth Els guants Hi-Call són per contestar trucades al més pur estil 007. En rebre una trucada al mòbil els guants es sincronitzen per bluetooth i es pot parlar través de la mà.

5. Auriculars aïllants Parrot ha llançat aquest any al mercat els seus primers auricu-lars, els zik. El disseny és obra de Philippe Stark i permeten isolar qualsevol soroll de l’exterior gràci-es a la seva tecnologia d’aïllament passiu.

6. Càmera amb wifi Polaroid presenta aquest gener una càmera que tindrà objectius intercanviables, una pantalla tàc-til de 3,5 polzades, i un sensor de 18,1 megapíxels. A més, comptarà amb el sistema operatiu de Goo-gle, l'Android 4.0.

34

6

1

5

2

MOTOR MUNICH

segueix-nos a facebook.com/motormunich

C. Vallespir, 19Edifici OctàviaSant Cugat del VallèsTel. 902 36 60 87www.motormunich.bmw.es

NOVES INSTAL·LACIONSA SANT CUGAT DEL VALLÈS24 anys d’experiència al seu servei

Motor Munich

ConcessionariOficial BMW

0

5

25

75

95

100

Revista B30 nº55, Gener 2013

Documents

Transcript of Revista B30 nº55, Gener 2013