Revista B30 nº35, Març 2011

EnsEnyamEnt sEnsE distànciEs /// 34

B30n. 35 // 4.03.2011 // 2 €La revista econòmica del Vallès

Joaquim triadú, secretari del CAREC /// 6

Sra. María GarañaPresidenta de Microsoft Ibérica

La Tecnología como palancade Innovación y EficienciaDijous 24 de març de 2011, a les13 hTeatre-Auditori de Sant Cugat

Som

3B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011 Km ZERO

4.03.2011la nEcEssitat dE sEguiR fORmant-sE

Contràriament al que es podria deduir, alguns programes de formació tenen un comportament anticíclic i mentre la majoria de sectors pateixen les inclemències d’un consum avar, les matrícules dels MBA presenten un radiant overbooking. Els professionals en atur que han de guanyar competitivitat per reincorporar-se al mercat laboral i els executius en actiu que necessiten paraigües per si els plou algun ERO són els que truquen la porta de la formació. Tampoc falten a les aules els estudiants de carrera, molts dels quals encara paguen de la butxaca dels pares i ja se sap que l’educació dels fills és una despesa blidada dins el pressupost familiar. Sorprenentment, els programes formatius més sacsejats per la crisi són els destinats a les empreses. El boicot de les empreses a les aules, ha augmentat l’oferta d’ensenyament a distància, una fórmula molt millorada gràcies als avenços tecnològics i a la universalització d’internet. Tot i així hi ha empreses que prefereixen deixar-ho per més endavant, amb la qual cosa els seus directius perden referents, perden perspectiva i es tanquen oportunitats. La formació ha de ser la primera decisió operativa en el manual de la crisi.

“Ser empresari avui en dia en aquest país és una heroïcitat”

JOaquim tRiadú /// SECRETARi dEL COnSELL ASSESSOR pER A LA REACTiVACió ECOnòMiCA i EL CREixEMEnT

cREació dE valOR més Enllà dE la innOvacióJuan Ramis-PuJOl /// ECOnOMiSTA

EnsEnyamEnt sEnsE distànciEs

saBadEll tindRà un clústER d’aEROnàutica

quan les empreses fan cultura

EntREvista

6ROtOnda

32

gas a fOns

34 gPs

38

àREa dE dEscans

40Estació dE sERvEi

44“La clau és no demanar a l’altre el que tu no faries”

miquEl àngEl BOnachERa i sERgi audivERt /// fundAdORS d’AB-BiOTiCS

B30 Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// PREsidEnt: Ramon Grau /// diREcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// diREctORa Edi-

tORial: Carmen S. Larraburu /// caP dE REdacció: Xavier Orri /// REdacció: Joan Ramon Armadàs, Laia Corbella, Cristina Farrés, Víctor Sol-

vas, Teresa Vallbona /// PROJEctE gRàfic: eixida.cat /// il·lustRació PORtada: Ivanòvitx /// fOtOgRafia: Lluís Llebot /// cOORdinació dE PRO-

ducció: Maribel Pinillos /// maquEtació: Sergi Felip /// assEssORamEnt lingüístic: Susanna Turon /// administRació: Anna Comella /// imPREs-

sió: Gráficas de Prensa Diaria /// PREmsa lOcal sant cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// REdacció:

[email protected] /// administRació cOmERcial: Susanna Carmona /// diPòsit lEgal: B-9826-2008 /// distRiBució EmPREsaRial: FUnDACIó

CECOT FORMACIó /// PuBlicitat: 93 590 86 00 - [email protected] /// cOl·laBORadORs dE la ‘B30’: AJUnTAMEnT DE RUBí · AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VA-

LLèS · AXA ASSEGURAnCES · BAnC SABADELL · BOEhRInGER InGELhEIM · CAIXA LAIETAnA · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · CECOT · CIT · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

30.000 ExEmPlaRs mEnsuals

EnCARTADA AL ‘DIARI DE SAnT CUGAT’ I

A L’‘AVUI’ DEL VALLèS OCCIDEnTAL

MéS DE 3.000 PUnTS DE DISTRIBUCIó A

EMPRESES I InSTITUCIOnS DEL VALLèS

SUBSCRIPCIOnS I PUBLICITAT:

[email protected] / 93 590 86 00

RadaR

5B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011 RadaR

Rànquing d’ExPORtació

CAdA MES LA REViSTA ‘B30’ pRESEnTA un Rànquing dE LES 10 EMpRESES dE LA dEMARCACió dE LA CAMBRA dE COMERç i indúSTRiA dE TERRASSA quE hAn TRAMiTAT MéS CERTifiCATS d’ExpORTACió fORA dE LA unió EuROpEA A TRAVéS dE L’EnTiTAT.

fEBRER1 EuROfRagancE RuBí

2 b. bRAuN SuRgIcAL RuBí

3 Top-cAbLE RuBí

4 MoEhS cATALANA RuBí

5 IpAgSA INDuSTRIAL RuBí

6 INDcRE TERRASSA

7 coopER cRouSE-h. TERRASSA

8 bASf RuBí

9 DELTALAb RuBí

10 TELSTAR TEch. TERRASSA

palau-solitài plegamans

barberà

bellaterra

Sant Quirze

Sant cugat

castellbisbal

parets

Montcada

Sabadell

cerdanyola

Terrassa

Rubí

El papiol

1

3

2

RadaR B30

l’indicadOR

és l’evolució de la productivitat durant el segon se-mestre del 2010, segons va fer públic l’institut nacio-nal d’Estadística en el seu informe anual. La xifra xoca frontalment amb una segona realitat: els salaris en el mateix període han anat a la baixa un 0,25%, en bona

mesura arran de la retallada del 5% als funcionaris. En qualsevol cas, la millora de la productivitat s’ha dei-xat notar en un altre indicador, i és que els beneficis empresarials han augmentat un 4% després d’un any estancats. /// foTo: cEDIDA

2%

Terrassa alia els agents econòmics locals per atraure inversors a la ciutat

L’Ajuntament de Terrassa va convo-car a finals de febrer una trobada amb els agents socioeconòmics locals amb l’ob-jectiu d’analitzar l’actual situació econò-mica a la ciutat i fer seguiment del Pacte de Terrassa per la Cohesió davant la Cri-si, signat el juliol del 2009. La reunió va comptar amb l’assistència dels represen-tants de la Cecot, la Cambra Oficial de Co-merç i Indústria de Terrassa, Unnim, els sindicats UGT i CCOO i dels grups munici-pals del PSC, CiU, ICV, PP i ERC. Amb la reunió com a punt de partida, els assistents s’han compromès a fer propos-tes de mesures concretes per fer front a la crisi i per promocionar la ciutat econò-micament a l’exterior. L’alcalde Pere na-varro ha manifestat que una de les línies de treball serà el posicionament de Ter-rassa per “atraure capital i inversions es-tatals i internacionals” aprofitant que “a Terrassa hi ha sòl industrial per acollir empreses, un important teixit econòmic, social i de comunicacions. La situació ge-ogràfica de la ciutat és immillorable”.

Rubí posarà en marxa una plataforma digital d’ajut a l’emprenedoria

L’Ajuntament de Rubí impulsa-rà la creació de la plataforma digital de serveis empresarials en línia net Rubí, destinada a millorar els serveis del consistori tant per a les persones emprenedores com per a les empre-ses de la ciutat, a través d’una subven-ció de 168.457 euros que ha concedit el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Per la regidora de Promo-ció Econòmica i Ocupació, Maria Mas, “la plataforma ha de servir per millo-rar l’atenció als emprenedors amb un servei més àgil i directe, per a aquelles persones que no necessitin un acom-panyament tutelat de forma directa”. La plataforma s’estructurarà en quatre espais diferenciats: Informació, Acom-panyament, Formació i Creixement i Relació. Una de les novetats que incor-pora el servei és l’aposta per impulsar projectes relacionats amb les energi-es renovables i l’eficiència energètica, de manera que es potenciarà la creació d’empreses en aquests dos àmbits.

Barberà promoció contracta 28 aturats de llarga durada

La Fundació Barberà Promoció, en el marc dels plans d’ocupació locals, els iti-neraris personals d’inserció i les accions integrades per a l’ocupació, ha contrac-tat 28 persones aturades de llarga dura-da que es dedicaran al sector de mante-niment d’edificis (paletes, fusters, lam-pistes, electricistes i pintors). En concret, el nou personal es dedicarà a fer tasques de reparació i millora dels equipaments municipals. També s’ha contractat un di-namitzador de noves tecnologies, en-carregat de la formació dels diferents cursos i programes que es realitzen en el Punt Òmnia de la Fundació Barbe-rà Promoció, així com un dinamitzador de joves que estarà en contacte directe amb el jovent de la ciutat amb l’objectiu d’executar programes de transició esco-la–treball i inserció laboral garantint un treball de proximitat amb el jovent de la ciutat. Els contractes tenen una durada de sis mesos, que s’acompanyen de 25 hores de formació i 5 hores en tècniques de recerca de feina.

21 3

6 EntREvista B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

L’exconseller de presidència en el govern de Jordi pujol, Joaquim Triadú, ha rebut l’encàrrec de conduir logísticament el CAREC, l’òrgan assessor del president Mas en matèria econòmica del qual han de sortir les claus per engegar la recuperació econòmica del país TEXT: XAVIER oRRI /// FOTOS: LLuÍS LLEboT

Ser empresari en aquest país avui en dia és una heroïcitat

Joaquim Triadú ha tornat a les primeres pàgines dels diaris, després d’una dècada allunyat de l’alta política, per haver-se convertit en el secretari del Consell Assessor per a la Reac-

tivació Econòmica i el Creixement (CAREC), l’òrgan creat pel president de la Generalitat, Artur Mas, amb l’objectiu de tenir una anàli-si econòmica del país a vista d’ocell.

Per què el govern necessita el ca-REc?Al CAREC se li ha demanat aixecar la vista i donar una perspectiva més àmplia al presi-dent de la Generalitat.

El president mas, sortint de la primera

reunió del caREc, va anunciar que refinançaria la generalitat amb bons i crèdits. això suposa alguna novetat respecte al que s’havia fet fins ara?L’única manera de poder finançar-se és anar als mercats financers internacionals. L’alternativa és apujar els impostos, però el president ho ha descartat. És el que hauria fet qualsevol govern raonable. S’ingressa menys per impostos perquè hi ha menys activitat econòmica, de manera que hem de gastar menys i renegociar els crèdits.

i l’emissió de bons?Quan dic els mercats financers em referei-xo a això, perquè finalment qui els acaba adquirint són les entitats financeres o els seus clients.

quina és la diferència respecte als polèmics bons de la generalitat aprovats per l’anterior govern?L’anterior govern va emetre bons perquè el mercat internacional era més reticent o més car per obtenir crèdit. Però a efectes pràctics, són els mateixos.

Per on es veu la sortida de la crisi?L’economia catalana, de la mateixa manera que és més sensible a la crisi, també és més ràpida a l’hora de sortir-ne gràcies a l’acti-vitat exportadora i a la indústria. Hi ha una dada molt interessant al respecte: el con-sum elèctric es pot disgregar per tipus d’in-dústria, i qui actualment registra un creixe-ment més alt de consum elèctric són preci-sament les indústries exportadores.

l’impuls de l’exportació és un dels ob-jectius del caREc. com es fomenta?Una de les coses que cal és eliminar tra-mitacions burocràtiques des de la creació d’empreses fins als procediments d’expor-tació. Als Estats Units pots crear una em-presa en 24 hores per internet. Aquí és im-possible en menys de tres mesos. És una gimcana ser emprenedor en aquest país i el govern ha de fer de l’empresari un bé prote-git perquè són els únics que ens ajudaran a sortir de la crisi.

la falta de crèdit també és un dels reptes. com es reactiva?Això és un cercle viciós. Quan un govern té por que li esclati una crisi financera apuja les exigències de reserves de les entitats fi-

Joaquim triadú /// Secretari del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement

La vida i la carrera de Joaquim Triadú (1959) ha fet un parell de tombs en els darrers mesos. En el terreny professional, ha estat un dels fitxatges de la temporada, ja que ha deixat la seva condició d’associat al prestigiós bufet Garrigues per dirigir el departa-ment de dret públic i urbanístic de PricewaterhouseCoopers. Pel que fa a l’arena política, el seu retorn, en aquest cas com a secretari del Consell Assessor per a la Reacti-vació Econòmica i el Creixement, ha tornat a posar-lo en primera línia de foc i ben a prop del president de la Generalitat. Aquest santcugatenc format en dret per la UB i diplomat en dret civil i PADE per l’IESE haurà de compaginar les noves tasques amb la plaça com a professor associat del Departament d’Economia de l’IESE.

El PERfil

de Pujol a mas,de garrigues a Price

7B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011 EntREvista

nanceres, diners que per tant no es dedica-ran a crèdit. Què hi pot fer el govern? Donar crèdit a través de línies ICO, l’ICF, fomentar les empreses de capital risc, però el sistema bancari ha de funcionar per si mateix.

com afectarà la reconversió del siste-ma financer?Les caixes s’estan reconvertint per gua-nyar volum, solvència i tenir més capaci-tat. Això és bo des d’un punt de vista es-tructural, però per a l’empresari no és una bona notícia, perquè abans podia anar a dotze o tretze entitats només al Vallès i ara en tindrà com a molt cinc o sis, així que la diferència de preu serà molt menor.

Per tant, per on passa la recuperació?Estem veient per exemple que a Alemanya la recuperació passa per la indústria. Aquí encara ens queda una part d’indústria i te-nim una altra sort, que és el turisme.

la nova economia del coneixement que floreix al vallès és un camí?Jo sóc partidari de no posar tots els ous al mateix cistell. El Vallès ha d’explotar la di-versitat dels seus recursos al màxim, és bo que hi hagi clústers científics, però també s’ha de convertir en el corredor logístic de primera magnitud, que pot ser, sobretot, en mercaderies. Tot i la manca d’inversió ne-cessitem la connexió ferroviària d’alta velo-citat i una millora de la línia de mercaderies amb Europa.

Respecte a la relació entre empresa i universitat, com s’ha de consolidar?La universitat ha de perdre un cert pudor. En l’àmbit estrictament acadèmic ha de veure que cada cop ha de ser més útil a les empreses. Les millores tecnològiques s’han d’aplicar. En l’àmbit de la recerca, hi ha molt de material científic publicat, però el nom-bre de patents és molt baix, que és el que fi-nalment és útil per a l’activitat econòmica. La relació ha d’estar també abocada a bus-car el rendiment econòmic de la investiga-ció. I més ara, en temps de crisi, quan els re-cursos de les empreses són limitats.

tornant al vallès, quin potencial veu al pol econòmic del cit com a tercer motor juntament amb les cocapitals?Els ajuntaments han de ser més proac-tius en la coordinació d’esforços. Segur que Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí poden man-comunar serveis i podrien treballar junts en moltes més coses de les que fan actual-ment. El futur va per aquí, per la promoció conjunta i per compartir serveis.

com valora la proposta liderada per manuel Bustos d’impulsar l’eix de la B-30 de manera conjunta? En al-tres paraules, la perspectiva munici-pal és suficient per afrontar un repte d’aquesta magnitud?Suficient no ho sé, però els ajuntaments són necessaris. Tot i que el primer que cal per potenciar la B-30 és acabar el Quart Cinturó per no convertir-la en un coll d’ampolla.

un altre canvi que s’espera d’aquest govern és la relació dels àmbits públic i privat. com s’ha d’articular?Ni pots prescindir de l’Administració, ni creure que ho ha de dirigir tot. El govern ha de garantir mínims i posar les infraestructu-res i condicions per a l’activitat econòmica. Ha de ser una administració que doni la ben-vinguda a la inversió, ha de ser competitiva fiscalment, ha de procurar reduir els tràmits, i finalment ha d’invertir molts diners en edu-cació. Un país que no té més riquesa que la capacitat de crear-la ha de potenciar la gent i la seva formació. I ho ha de fer amb fórmules de concertació público-privada.

Precisament la nova directora general d’Esade, Eugènia Bieto, destacava re-centment en una entrevista a la B30 que l’alt nivell directiu català és un factor clau de competitivitat...L’IESE i Esade són exponents de la nostra ca-pacitat de resposta. I si som capaços de ser líders mundials en educació en management, hauríem de ser com a mínim bons a l’hora de fer la vida fàcil al món de l’empresa, perquè ser empresari avui és una heroïcitat.

d’aquí a pocs dies es compliran cent dies de govern i sembla que ja s’ha perdut la inèrcia de canvi...El que ha fet és mesurar la situació. Ara està retallant, per responsabilitat. Si no ho fas, d’aquí dos anys no hi haurà prestacions. Això és una mica com a la vinya: si no ets capaç de podar, la vinya no rebrotarà. Ara el que està fent el govern és sortir de l’angoixa d’endeutament per recuperar-se.

L’economia catalana, de la mateixa manera que és més sensible a la crisi, també és més ràpida a l’hora de sortir-ne gràcies a l’activitat exportadora i a la indústriaLa relació entre empresa i universitat ha d’estar centrada a buscar el rendiment econòmic de la investigacióun país que no té més riquesa que la capacitat de crear-la ha de potenciar la gent i la seva formació Als membres del Consell Assessor se’ls ha triat pel seu perfil professional, no ideològic

Però la campanya demanava urgència de canvi i en el govern ha agafat un to més pausat...La meva sensació és que no tenien consci-ència de què es trobarien. Ara les conselle-ries estan veient com endrecen el panora-ma. Com el metge, has de fer el diagnòstic i després la teràpia.

El dia 25 de març està prevista la tro-bada d’artur mas amb els agents soci-als i s’ha encarregat al caREc prepa-rar-la. què n’ha de sortir, de la reunió?Trobar punts comuns per tirar enda-vant polítiques concretes. Per començar, que tots els departaments presentin pro-postes per millorar la relació amb el sec-tor privat en termes burocràtics. La idea és fer com menys normes millor, perquè cada norma comporta una despesa. A Te-xas, tota norma que es faci ha de tenir data de caducitat i quan s’hi arriba els le-gisladors han de recomanar-ne la conti-nuïtat. Això força a prendre la decisió de si ha de sobreviure o no...

Respecte a la composició del consell, la integració de socialistes de renom és una mostra estètica d’integració?No sóc la persona per respondre-ho, però crec que als membres se’ls ha agafat pel seu perfil professional, no ideològic.

les crítiques han arribat per l’absèn-cia de representants empresarials...Hi ha de tot. El que s’ha buscat és gent que no estigui situada en un dia a dia que li impedeixi mirar amb perspectiva.

8 RadaR B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

tes famílies i molts clients ja estan inte-ressats a formar part del capital del banc”. “No estem demanant una xifra desgave-llada; 250 milions és una quantitat molt modesta que perfectament podem obte-nir a Catalunya”, va afegir. Tanmateix, es reserven la possibilitat d’aconseguir un terç d’aquests fons a través d’un inversor institucional, espanyol o estranger, que fixi de manera objectiva el preu de les ac-cions. Si la iniciativa funciona, les petici-ons financeres al Frob no seran necessà-ries per augmentar el core capital (relació percentual entre el capital bàsic i els deu-tes de l’entitat) del 7% amb què ha tancat el 2010 al 8,5% que exigeix el govern. Pel que fa a la sortida a borsa, Unnim només es planteja fer el salt si finalment l’execu-tiu eleva aquesta exigència al 10% per a les caixes que no cotitzin. El procés, a pe-tita escala, reprodueix l’esquema traçat per La Caixa amb la transformació de l’an-tiga Criteria en la nova CaixaBank. L’ope-ració per a l’entitat barcelonina exigeix recollir 1.500 milions d’euros en els mer-cats per aconseguir un 10,9% de core ca-pital a finals d’any. /// XAVIER ORRI

la vallesana unnim prepara la seva reconversió forçosa en banc

“El govern espanyol ens ha volgut fer un vestit a mida per a totes les cai-

xes. Però si algú ha de parlar de vestits a mida, haurem de convenir que en termes de textures tèxtils, els que tenim l’autori-tat per parlar-ne som la gent de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Ningú millor que no-saltres per fer-nos el vestit que més ens convingui”. Amb aquestes paraules pro-nunciades durant la jornada Economia 2011. Perspectives, i acompanyat a la taula per Artur Mas, el president d’Unnim, Sal-vador Soley, posava de manifest la seva desaprovació a l’espasa de Dàmocles que l’executiu de Zapatero ha deixat penjant sobre les caixes d’estalvis espanyoles. El govern aprovarà un decret llei que obligarà la immediata conversió de les caixes d’es-talvis en bancs amb l’objectiu de facilitar la recapitalització d’aquestes entitats.

tRamPOlí PER a la REcaPitalitZació.

D’acord amb les tesis de l’executiu cen-tral, l’estructura actual de les caixes d’es-talvis els impedirà accedir al capital que necessiten la majoria per aprovar els prò-xims tests d’estrès que tindran lloc a la primavera. Els motius tenen un vessant semàntic, un d’econòmic i un de norma-tiu. El semàntic és que els inversors in-ternacionals no entenen què és una cai-xa d’estalvis, mentre que els costa menys identificar què és un banc. Pel que fa al vessant econòmic, les xifres parlen per elles mateixes: el conjunt de caixes cata-lanes acumula en la seva columna d’ac-tius 4.450 milions d’euros corresponents a sòl que difícilment ningú no comprarà durant una bona temporada. La traducció per als inversors? El suport comptable de les caixes catalanes és l’actiu més mal-tractat en el sector immobiliari. A efectes financers, com si no existissin. “Els inver-sors estrangers fa temps que van enten-dre que les caixes d’aquí no estaven pro-visionades”, explica l’economista Enrique

Vidal-Ribas. I pel que fa a la pota norma-tiva que explica la incapacitat d’Unnim, Catalunya Caixa o fins i tot de la geganti-na La Caixa per captar recursos a l’estran-ger, Vidal-Ribas recorda que “com a caixa no tens possibilitat jurídica d’anar al mer-cat de capitals ni entrar en borsa”. El mer-cat ha il·lustrat aquests primers movi-ments amb la iniciativa del Banco Finan-ciero, al qual s’ha integrat Caixa Laietana i que lidera Caja Madrid, que sortirà a bor-sa aquest mateix any, tal com va anunciar el seu president, Rodrigo Rato. unnim cOntRa la PaREt. Malgrat les du-res declaracions del president d’Unnim, l’entitat vallesana ja ha començat el pro-cés per crear una societat bancària lliure de càrregues immobiliàries. Per a la seva constitució, Unnim preveu captar entre 200 i 250 milions d’euros, que necessita per complir els requeriments de capital. La direcció pretén que un terç d’aquests fons arribin dels clients de la caixa. Se-gons va explicar Jordi Mestre, futur direc-tor general de l’entitat i responsable de liderar la constitució del nou banc, “mol-

42,3miliOns d’EuROsLa presentació de resultats de l’en-titat vallesana nascuda de la unió de les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu ha deixat algunes xifres per a l’optimisme malgrat la difícil situa-ció. unnim ha superat les previsions inicials de beneficis, i ha arribat als 42,3 milions d’euros. La cara nega-tiva és que aquesta quantitat és un 38,3% inferior a la presentada ara fa un any. L’explicació a aquesta caigu-da es troba en el capital provisionat, que unnim ha augmentat fins als 42,4 milions. Amb aquest augment de les provisions, la ràtio de cober-tura arriba al 63%, mentre que se-gueix enfilant-se perillosament la ràtio de morositat, que al tancament del 2010 ha arribat al 5,55%, mentre que fa un any se situava en el 4,73%.

Entitats d’Estalvi ///VALLÈS

L’entitat pretén captar entre els seus clients dos terços del 250 milions que necessita per recapitalitzar-se, i confia que un inversor institucional n’assumeixi la resta

EL fOnAMEnT dEL pROBLEMA dE LES CAixES ES TROBA En LA COLuMnA d’ACTiuS: ACuMuLEn COnJunTAMEnT 4.450 M En SòL i hipOTEquES

El president d’unnim, salvador soley, i el director general, Enric mata, durant la presentació de resultats de l’entitat a Barcelona /// CEDIDA


Respecte a la seva opinió sobre el pro-cés, Oliu va jugar a l’ambivalència amb compliments a la vocació social de les caixes, alhora que valorava aquesta re-conversió com a necessària. “La clau del procés de reordenació és trobar la mi-llor manera de maximitzar el fons patri-monial que representa l’obra social. Els seus òrgans de govern hauran de trobar la fórmula adequada per posar en valor la seva obra social un cop separada de l’activitat bancària”. Com a resultat de tot plegat, la projecció passa per Oliu perquè desapareguin les caixes amb la fórmula actual, de manera que el siste-ma l’alimentaran bancs i caixes propie-tàries de bancs.

cOmunitats mEnys autònOmEs. En el terreny de l’economia política, Oliu va ali-near-se amb les tesis més conservadores titllant “d’inevitable” que les comunitats autònomes “rebaixin totes les seves par-tides pressupostàries”, d’acord amb la nova realitat per la qual, ara per ara, “som un 30% més pobres i hem d’actuar d’acord amb això”. També va demanar més trans-parència als governs autonòmics per no espantar els inversors. “Seria desitjable que les comunitats es dotessin d’algun ti-pus de mecanisme que permetés conèi-xer d’una manera més exhaustiva els seus estats financers. Això serviria per allu-nyar molts dubtes dels inversors”, va de-manar Oliu. /// XAVIER ORRI

Oliu beneeix la desaparició de les caixes d’estalvis a catalunya

Àvids de perspectives, un centenar d’empresaris es van apropar a mit-

jans de mes a la Cambra de Sabadell per escoltar els pronòstics econòmics del president de Banc Sabadell, Josep Oliu. La primera espasa de l’entitat va aven-turar un creixement d’entre el 0,7 i l’1% del PIB per al 2011. Per ordre d’argu-ments, aquest petit creixement l’atri-bueix Oliu, d’una banda, a les mesures preses pel govern en els darrers me-sos i, de l’altra, a l’inici de la recupera-ció que s’ha donat en altres països i que està ajudant al bon comportament ex-portador d’Espanya.

Segons el màxim responsable de Banc Sa-badell, el fort creixement d’algunes econo-mies veïnes, amb referència velada a Ale-manya, “està facilitant que les empreses exportadores espanyoles estiguin obtenint uns beneficis extraordinaris que, en part,

serveixen per compensar el baix nivell de la demanda interior”, va dir.

futuR maPa financER. Fent cas a la petició del títol de la ponència, Perspec-tives econòmiques 2011, Oliu també va aventurar-se a dibuixar el mapa del sis-tema financer que s’està gestant. Se-gons el president del Sabadell, l’esce-

nari que arriba no inclou l’existència de caixes d’estalvis amb els criteris i les es-tructures actuals, sinó que estarà for-mat per “cinc o sis entitats financeres amb uns actius de prop de 200.000 mi-lions d’euros, que conviuran amb altres de dimensions menors que hauran de seguir uns criteris de gestió extrema-dament conservadors”.

El president de Banc Sabadell aventura un creixement proper a l’1% per a l’any 2011 i dóna suport a la retallada financera de les comunitats autònomes

El president de Banc sabadell, Josep Oliu, i el seu homòleg a la cambra de sabadell, antoni m. Brunet /// CEDIDA

Entitats d’Estalvi /// SABAdELL

casado abandona la presidència de catalunya caixa

fernando Casado, president de Catalu-nya Caixa des de fa quatre mesos en

substitució de Narcís Serra, abandona l’en-titat catalana per dirigir una associació em-presarial destinada a recuperar la confian-ça dels mercats internacionals. La renúncia es va produir en el transcurs d’un consell d’administració celebrat el 15 de febrer.

La decisió estava anunciada des de feia setmanes per irreconciliables diferències salarials. Per acceptar el càrrec, la prome-sa econòmica apuntava a prop de 800.000 euros anuals, però la xifra va ser vetada per la comissió de retribucions de l’enti-tat, de manera que la seva retribució que-dava en uns 200.000 euros.

En el mateix consell es va designar qui serà el substitut de Casado. Tal com preveuen els estatuts de la institució, en aquests ca-sos és el vicepresident primer de l’entitat qui ocupa el càrrec. Manel Rosell, doncs, serà l’encarregat de dirigir el procés de conversió de l’entitat en banc, tal com també va aprovar el consell d’administra-ció. /// REDACCIó

Entitats d’Estalvi /// CATALunYA

caixa d’Enginyers i creàpolis s’alien per l’emprenedoria

Recollint l’esperit emprenedor d’Esa-de-Creàpolis, la Caixa d’Enginyers ha

signat un conveni amb el centre d’inno-vació empresarial ubicat a Sant Cugat pel qual es reforçarà la col·laboració entre les dues institucions. Segons ha fet saber l’en-titat financera, “Caixa d’Enginyers es com-promet mitjançant la signatura d’aquest conveni a posar a disposició de les empre-ses ubicades al centre internacional d’in-novació Esade-Creàpolis tota la seva gam-ma de serveis i productes financers”.

Entre els objectius es busca potenciar si-nergies que fomentin la innovació i la tec-nologia a través d’activitats realitzades per ambdues institucions amb la finalitat de millorar la competitivitat de les em-preses del territori.

A la signatura del conveni, que inclou també la instal·lació d’un caixer auto-màtic de Caixa d’Enginyers a Creàpolis, hi van assistir el director general del cen-tre d’innovació, Santiago Benedé, i el seu homòleg de l’entitat financera, Joan Ca-vallé. /// REDACCIó

Entitats d’Estalvi /// SAnT CugAT


infraestructures /// Vallès

una trobada entre el secretari d’Estat d’infraestructures i els alcaldes del Baix Llobregat i el Vallès Occidental acaba amb el desbloqueig de les obres per unir aquestes dues carreteres PER: J.R. ARMADÀS

Les obres de connexió entre la A-2 i l’Ap-7 es reprenen al març

El govern espanyol ha des-bloquejat les obres que han d’unir l’autopista AP-7 i la A-2 a l’altura de Castellbisbal i s’ha compromès a repren-dre els treballs durant el mes

de març. Així ho va anunciar el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, que va donar una sorpresa agradable als municipis del Vallès Occidental i del Baix Llobregat a principis de febrer. En una tro-bada a Barcelona amb alcaldes de munici-pis afectats per la suspensió de les obres, Morlán va revelar que els treballs per construir el pont que ha d’unir aquestes dues vies ràpides es reprendran de mane-ra immediata. Segons va dir el secretari d’Estat, Foment ha trobat la manera d’ha-bilitar una bossa de diners que seran sufi-cients per acabar la infraestructura.

Les obres es van aturar el mes de juliol del 2010 a causa d’un pla de contenció de la despesa pública anunciat pel ministre de Foment, José Blanco. El motiu que va al-legar Madrid llavors va ser l’encariment per sobre del 20% del pressupost dels tre-balls previstos. Quan el ministre Blanco va fer pública la decisió, més d’un 65% de les actuacions per unir les dues vies esta-ven enllestides. La paralització d’aquesta infraestructura ha suscitat reaccions per part dels ajuntaments i de la societat civil i fins i tot ha motivat la creació d’una pàgi-na a Facebook titulada Porque se acabe el enlace de la A-2 con la AP-7.

SATISfAccIÓ AL TERRIToRI

Els batlles dels diferents municipis de les dues comarques afectades no han amagat la seva satisfacció en veure que una obra que estava paralitzada pot estar enllesti-da de cara a l’any que ve. L’alcalde de Ter-rassa, Pere Navarro, va revelar alguns dels detalls de com es tornarà a posar en mar-xa el procés de construcció. “Es farà un projecte per col·locar-hi les obres com-plementàries i per tant només podem es-tar contents, ja que el secretari d’Estat ens ha resolt un maldecap que teníem des de feia mesos”. L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, també va celebrar que les obres es reprenguin i va destacar la im-portància d’aquestes dues comarques en

el si de l’economia catalana. “Represen-tem quasi el 20% del PIB català i, per tant, no és només una obra necessària per als nostres municipis, sinó que és una infra-estructura cabdal per al desenvolupament econòmic del país”. També l’alcaldes-sa de Castellbisbal, Maria Dolors Conde, va aplaudir que Morlán hagués vingut de la capital d’Espanya amb els deures fets. “Han tingut molt en compte el que volíem des del territori i això queda ben reflectit en el projecte final”.

Des del Baix Llobregat també hi ha hagut paraules d’elogi, com les del tinent d’alcal-de d’Urbanisme de Sant Andreu de la Bar-ca, Luis Felipe Nieto, que ha assegurat que la connexió entre les dues vies serà un re-vulsiu per a l’economia de la regió. “Hi

1 /// EL poNTEL ‘BYPASS’ EnTRE LES DUES VIES RÀPIDES ES FARÀ A TRAVéS D’Un POnT QUE JA ESTÀ A MIG COnSTRUIR /// LLUíS LLEBOT

2 /// LA TRobADAEL SECRETARI D’ESTAT D’InFRAESTRUCTURES, VíCTOR MORLán (TER-CER PER LA DRETA) ES VA REUnIR AMB EL DE-LEGAT DEL GOVERn A CATALUnYA, JOAn RAn-GEL (AL CEnTRE), I ELS ALCALDES DELS MUnI-CIPIS AFECTATS/// LOCALPRESS

ha empreses que ja ens han anunciat que s’instal·laran a la ciutat quan han tingut coneixement de la notícia”.

cALENDARI INcERT

En el moment de tancar aquesta edició encara no havien començat els treballs que s’han d’iniciar al març.

Pel que fa al calendari de finalització i la posada en funcionament definitiva del pont de connexió entre les dues vies, ara com ara és una incògnita. Malgrat tot, és ben segur que els vehicles no podran uti-litzar aquesta infraestructura fins a l’any 2013. Tot apunta, a més, que no serà fins al segon semestre d’aquell any quan el Baix Llobregat i el Vallès Occidental estaran connectats per aquest punt.

LA dATA d’OBERTuRA dEL pOnT quE uniRà LES duES ViES nO ESTà CLARA, pERò nO S’ESpERA quE ESTigui EnLLESTiT finS A finALS dEL 2013

2 ///

1 ///

LES OBRES dE COnnExió hAn ESTAT ATuRAdES dES quE AL MES dE JuLiOL EL MiniSTRE dE fOMEnT, JOSé BLAnCO, VA AnunCiAR un pLA dE RETALLAdA dE LA inVERSió púBLiCA dE 6.400 MiLiOnS d’EuROS


infRaEstRuctuREs /// RipOLLET i MOnTCAdA

El carril bus-vaO de la c-58 estarà llest a principis del 2012

Els dos carrils reversibles que s’estan construint a la C-58 per a la circulació

d’autobusos i vehicles d’alta ocupació (VAO) estarà enllestit a principis del 2012. Aques-ta és la previsió de la Generalitat que col-locarà en breu. L’obra comprèn una llesca de terreny de 6,8 quilòmetres (des de Ripo-llet fins a l’entrada al nus de la Trinitat, poc més enllà de Montcada) i té un pressupost de 80 milions d’euros. L’empresa pública Ta-basa hi aporta 48 milions, mentre que la res-ta dels treballs han estat finançats per fons europeus, que han sumat un total de 32 mi-lions. Les obres van començar l’any 2008 i no està previst que estiguin enllestides fins a principis del 2012. En breu es col·locaran les bigues sobre els suports que hi ha damunt de l’actual calçada i que suportaran els nous

carrils, cosa que crearà un veritable escalèx-tric a l’entrada nord de Barcelona.

l’OBJEctiu: la dEscOngEstió. Actual-ment, la C-58 està considerada l’autopista més congestionada de Catalunya. Amb 154.000 vehicles circulant-hi diàriament, és evident que calia una ampliació per dis-tribuir millor el trànsit que provoca col-lapses cada dia i no només en hores punta. El repte del govern amb el nou carril VAO és que augmenti la mitjana d’ocupació dels ve-hicles que entren a Barcelona, que ara és d’1,2 passatgers. Una altra mesura similar que ja està en funcionament és la reducció de la tarifa del peatge dels túnels de Vallvi-drera per a vehicles amb tres ocupants o més de tres. /// J.R. ARMADÀS

L’objectiu del govern és aconseguir descongestionar una via que rep més de 154.000 vehicles cada dia

la c-58 està congestionada fins i tot quan no és hora punta /// LLUíS LLEBOT

demores en les obres del metro a terrassa i sabadell

Els números no surten al departament de Territori i Sostenibilitat de Lluís Re-

coder i, fruit d’aquesta situació, la conse-lleria ha anunciat retard en les obres de construcció dels metros de Terrassa i Sa-badell. Així doncs, els Ferrocarrils de la Ge-neralitat seguiran la mateixa sort que la línia 9 i tot indica que els retards poden arribar a demorar la inauguració d’aques-tes infraestructures fins a finals del 2012 o fins al 2013.

De fet, ningú no s’atreveix a posar al calen-dari unes obres que en un principi havien d’estar llestes el 2010, que es van reprogra-mar per a la primavera del 2012 i que ara no tenen una data estimada d’acabament. La nova conselleria, que substitueix la de Política Territorial i Obres Públiques, acu-sa aquest extint departament que porta-va Joaquim Nadal d’assumir compromisos amb les constructores que, ara per ara, són molt difícils de complir. Per aquest motiu, el departament de Territori no amaga que els treballs s’alentiran i que les promeses llançades per l’anterior govern pel que fa a terminis d’execució i posada en marxa no es compliran.

la PRiORitZació En tindRà la clau. En aquest context d’austeritat i amb una re-tallada transversal del 10% del pressupost anunciada per la Conselleria d’Economia, la gran batalla serà esbrinar quines seran les obres del Pacte Nacional d’Infraestruc-tures que tiraran endavant sense canvis. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, s’ha afanyat a recordar al conseller Recoder que les obres dels FGC no poden quedar a la cua dels projectes. “Són una infraestruc-tura vital per a Terrassa, però també per capgirar la crisi i donar un impuls a l’eco-nomia del Vallès”. /// REDACCIó

les obres poden allargar-se fins al 2013 /// LL.LL.

infRaEstRuctuREs /// TERRASSA i SABAdELL


Empresàries /// Elevents

Elevents, dedicada a les relacions públiques des de Cerdanyola del Vallès, ofereix activitats lúdiques i de tipus motivacional a petites i mitjanes empreses PER: LAIA coRbELLA

Convergència de serveis pera empreses i particulars

1 ///

1 /// EVA LEguEyFUnDADORA DE L’EMPRESA DE CERDAnYOLA /// LLUíS LLEBOT

1 ///

El concepte d’innovació es de-fineix com la implementació d’un servei, procés, mètode de màrqueting o mètode or-ganitzatiu nou o millorat en la pràctica empresarial, l’or-

ganització o les relacions externes d’una empresa. Aquest és el pretext de la refor-mulació d’Erom Events, una empresa del sector serveis dedicada a organitzar es-deveniments corporatius per a empre-ses i actes per a particulars. Des d’aquest mes, l’organització estrena nom –Ele-vents–, nova imatge i s’especialitza en no-ves oportunitats empresarials, adaptades a les necessitats del mercat.

Llicenciada en relacions públiques, Eva Leguey va fundar Erom Events l’any 2009,

més ràpid per donar-te a conèixer”. Entre els serveis més destacats que actualment ofereixen hi ha l’organització de congres-sos, convencions, jornades formatives, fi-res, àpats, activitats d’animació, viatges i sortides culturals.

IMpLIcAcIÓ ToTAL DE L’EQuIp

Eva Leguey és l’única sòcia de la nova Ele-vents i compta amb un equip de dues per-sones i la col·laboració de més de 15 part-ners repartits per Catalunya, Madrid, Sa-ragossa, València i Màlaga. No obstant això, en l’operativa del dia a dia no hi ha distincions: “Tots tres ens dediquem a fer visites comercials; a la setmana tractem una mitjana de deu clients en total”, afe-geix la directora d’Elevents. D’aquestes trobades, en surten dos esdeveniments

juntament amb una amiga. Després de treballar un temps en el sector de la cons-trucció com a responsable de compres i coordinadora, el 2007, Leguey va deci-dir reprendre la seva carrera professional: “El que més m’agrada és coordinar i ges-tionar i vaig veure que com a freelance te-nia camí per recórrer en el sector serveis”. A l’estiu del 2009 l’empresa de Cerdanyo-la va agafar forma i van adquirir un local al centre de la localitat. “Cerdanyola és una zona molt estratègica, més verge que Bar-celona i envoltada d’empreses i universi-tats”, comenta l’Eva Leguey.

En un principi, els encàrrecs de parti-culars van ser la font principal d’Erom Events: “Vam començar organitzant casa-ments, ja que el boca-orella és el mètode

EnTRE ELS SERVEiS MéS dESTACATS hi hA L’ORgAniTzACió dE COngRESSOS, COnVEnCiOnS, JORnAdES fORMATiVES, ACTiViTATS d’AniMACió, fiRES, ViATgES i SORTidES CuLTuRALS


2 /// AcTIVITATS DE cohESIÓ MOLTES EMPRESES FAn SORTIDES A L’AIRE LLIU-RE PER MOTIVAR ELS TREBALLADORS

3 /// fIRES I coNgRESSoSELS ‘PARTnERS’ D’UnA FIRA Són DIVERSOS, DEPEnEnT DE LES nECESSITATS DEL CLIEnT

4 /// LLISTA DE SERVEISEL CATÀLEG D’ELE-VEnTS VA DES DE FIRES I COnVEnCIOnS FInS A COMIATS DE CASATS/// LLUíS LLEBOT

importants mensualment, relacionats amb l’organització i coordinació d’empre-ses en fires, presentacions de productes per a públic intern o extern i activitats de fidelització o de team building. Entre els clients, destaca Unilever o La Baronia, on ara treballen en l’organització d’un saló de nuvis. També han fet la campanya 2009-2010 de promoció nacional d’una màqui-na recreativa d’alta gamma per a una de les empreses del sector més importants del Vallès.

Segons Leguey, és una feina molt estaci-onal: “Durant els mesos d’estiu, la nostra activitat se centra més cap al client parti-cular, sense deixar de fer activitats per a empreses, que passen a ser més lúdiques i motivacionals”. Com a curiositat, Elevents s’ha marcat no organitzar més de dos ca-saments setmanals, ja que “és un dels es-deveniments en què les emocions dels cli-ents estan més a flor de pell”, comenta l’empresària de Cerdanyola.

XARXA DE QuALITAT

Des dels inicis, Elevents ha establert una xarxa de partners i col·laboradors que els permet oferir serveis fets a mida dels cli-ents. Aquest sistema d’estructura peti-ta i gran nombre de col·laboradors és el que els diferencia d’altres competidors. “Tenim packs adaptables a les necessi-tats de cada client, amb la possibilitat d’incloure o externalitzar qualsevol ser-vei addicional”. Treballen amb fotògrafs, dissenyadors gràfics, assessors d’imat-ge, traductors i tenen una borsa de perso-nal d’hostesses, animadors i personal de l’àmbit de la restauració. A curt termini, no tenen previst augmentar la plantilla, ja que una estructura més gran comportaria augmentar els pressupostos. “Ara mateix ens interessa reduir despeses i fidelitzar clients”, afirma Leguey.

En aquest sentit, el sector serveis s’ha vist especialment afectat per la crisi eco-nòmica global. Segons la directora d’Ele-vents, el seu objectiu és captar aquells cli-ents que s’han quedat sense un determi-nat servei perquè el seu proveïdor oficial ha deixat de funcionar. També els arriben propostes d’empreses que volen motivar el seu equip de treballadors després de re-tallades de plantilla, o companyies que vo-len recuperar la cohesió interna… “Aquí és on nosaltres entrem en joc, amb un cost més ajustat que les grans empreses”.Entre les activitats més destacades que organitza l’empresa hi ha el paintball, ta- 4 ///

3 ///

ubIcAcIÓ: Cerdanyola del VallèsfuNDAcIÓ: 2009 TREbALLADoRS: 3

ElEvEnts

ELEVEnTS hA ESTABLERT unA xARxA dE ‘pARTnERS’ i COL·LABORAdORS dE quALiTAT quE ELS pERMET OfERiR SERVEiS AJuSTATS A MidA dELS CLiEnTS

llers de cuina, sortides de cap de setma-na amb les famílies i regates amb velers a l’estiu. Convé ressaltar, però, que la inno-vació en el sector de serveis és clau per di-ferenciar-se de la competència. Segons Leguey, “com que no venem un produc-te acabat, sinó que és un servei abstracte, necessitem el feedback del client per anar incorporant propostes i idees noves des del criteri de la demanda”.

REfoRMuLAcIÓ DEL SERVEI

Davant d’aquest panorama, Elevents s’ha reinventat i ha decidit especialitzar-se en el sector de la petita i mitjana empresa. “El canvi de nom i d’imatge ha estat una decisió estratègica per centrar-nos en el teixit empresarial, sobretot comercial”, explica Leguey. Mitjançant el màrqueting interactiu, blogs, comunitats i màrqueting viral, Elevents vol arribar a empreses d’uns 50 treballadors de l’àrea de Barcelo-na o amb filials a Catalunya.

2 ///


gay de montellà rellevarà Rosell al capdavant de foment

Després d’uns quants mesos d’incerte-sa, Joan Rosell ha pres la determinació

de nomenar el seu delfí a Foment del Tre-ball. Joaquim Gay de Montellà, el més dis-cret dels candidats a agafar-ne el relleu, ha estat nomenat per la junta directiva de la patronal com a vicepresident primer, pas previ per alçar-se amb la presidència quan Rosell consideri oportú presentar la dimissió al·legant la dedicació exclusiva a la presidència de la CEOE. Gay de Montellà ha passat davant del ter-rassenc Eusebi Cima, el preferit inicial-ment, i també del president de la Cecot, Antoni Abad, així com d’algunes de les úl-times incorporacions a la junta que sona-ven per dirigir el rumb de Foment, com és el cas de Carmen Mur, de Manpower, o el president de Fiatc, Joan Castells. Al final, el nomenament ha estat consensuat pel con-junt dels vicepresidents de l’entitat. El fu-

tur president de la patronal és jurista de formació, amb un PDG per l’IESE, i acumu-la experiència en el sector bancari. Des de la seva entrada a Abertis l’any 99 va ser mà dreta de Salvador Alemany i actualment dirigeix el grup familiar Estram.

aBad sEguEix En nEgOciaciOns. Pel que fa al futur paper del president de la

Cecot dins la primera patronal catalana, segueixen obertes les converses amb pre-sidència segons fonts internes de l’enti-tat. Si tot arriba a bon port, les pretensi-ons passen perquè Antoni Abad ocupi la presidència de la Comissió de Renovació de Foment, en resposta política a les de-mandes d’Abad durant la campanya elec-toral de Foment. /// XAVIER ORRI

Antoni Abad, president de la Cecot, segueix en negociacions amb la cúpula de la patronal i tot apunta que presidirà la Comissió de Renovació de l’entitat

Joaquim gay de montellà, vicepresident de foment, i antoni abad, president de cecot /// CEDIDA

PatROnals /// CATALunYA

Pimec impulsa l’associació de comerciants de Polinyà

pimec Comerç Vallès s’ha reunit amb els responsables de Promoció Eco-

nòmica de l’Ajuntament de Polinyà per acabar de desenvolupar el procés per a la creació de l’associació de comerciants al municipi. Després d’uns anys sense asso-ciació, l’Ajuntament i un grup de comerci-ants del municipi han treballat durant el darrer any per tornar-la a posar en mar-xa. Ara, se suma a aquest projecte Pimec Comerç Vallès oferint una sessió informa-tiva sobre la tramitació, la gestió i el fun-cionament d’una associació de comerci-ants. El president del Consell del Vallès de Pimec Comerç, Carles Gironès, ha aprofi-

tat per presentar la Plataforma del Vallès de Pimec Comerç. “El fet de formar part d’una associació de comerç és important, però la força es multiplica si tots treballem de forma activa, sumem esforços, compar-tim i cooperem dins d’una única patronal. Ara hem d’anar molt més enllà dels límits municipals i fomentar l’associacionisme empresarial”. Per la seva banda, la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Polinyà, Mayka Acosta, ha mostrat la seva motiva-ció per la incorporació de la patronal en aquest projecte. /// REDACCIó

Joaquim aroles, cap d’atenció a les persones, carles gironès, president de Pimec comerç vallès, mayka acosta, regidora de Promoció Econòmica, i vanessa fernández, tècnica d’intermediació laboral /// CEDIDA

PatROnals /// pOLinYà

antoni abad entra a l’executiva de la patronal del metall

El president de la patronal Cecot i de la Unió Empresarial Metal·lúrgica, An-

toni Abad, ha estat integrat dins l’execu-tiva de la Unió Patronal Metal·lúrgica que presideix Antoni Marsal.

Després de les eleccions celebrades al mes de novembre, i en què Marsal no va rebre el suport d’Abad com a president de la patronal catalana del metall, el re-novat president de la UPM ha decidit in-tegrar alguns dels seus detractors en la nova executiva definida en ocasió de la primera junta directiva postelectoral. És el cas d’Abad, amb qui acumulava dife-rències després que el president de la Ce-cot abandonés el suport a Boixareu en les eleccions a Foment del Treball, i també de Carlos Romero, representant del fabricant automobilístic Seat i oposat a la candida-tura de Marsal.

També han estat integrats en la nova executiva Ramon Asensio, de Roca; Car-los G. Rey, d’Española de Montajes Me-tálicos (EMMSA), i Ramon Alberich, de Talleres Auxiliares de Estampaciones (Tade). /// X.O.

PatROnals /// VALLÈS

cE ofereix un nou servei de diagnosi empresarial

cerdanyola Empresarial i l’empresa Gabinet Balmes han signat un acord

de col·laboració pel qual s’incorporarà a l’oferta de serveis de l’associació un efec-tiu sistema de diagnosi per a pimes, ano-menat TDME (Test de Desenvolupament i Millora Empresarial), un suport que s’ofe-rirà gratuïtament als associats.

El TDME és una eina senzilla i efectiva desenvolupada per experts en les prin-cipals àrees organitzatives de l’empresa que constitueix una forma diferent d’as-sessorar les empreses, més centrada en les seves necessitats immediates. El ser-vei es duu a terme mitjançant una en-trevista amb l’empresari amb la finali-tat de proporcionar-li un informe/avalu-ació de l’estat de salut de les àrees de l’empresa.

El resultat d’aquesta exploració eviden-cia els punts forts de l’empresa, detec-ta punts febles i aporta solucions, amb correccions i millores. La seva aplicació permet també anticipar-se a les amena-ces i detectar oportunitats de creixe-ment. /// REDACCIó

PatROnals /// VALLÈS

herrero i marsal s’incorporen a la junta de la cEOE

El nou president de la CEOE, Joan Ro-sell, segueix integrant opositors i cal-

mant les aigües de la patronal espanyola. La darrera incorporació ha estat Santia-go Herrero, president de la Confederación de Empresarios de Andalucía (CEA), des-prés de les seves diferències amb Rosell durant el procés electoral a la confedera-ció empresarial espanyola.

Herrero ha argumentat la “lleialtat insti-tucional” a la primera patronal espanyo-la i les nombroses peticions d’empreses i organitzacions patronals del seu terri-tori per acceptar el càrrec.

El segon nom de la reconciliació nacional dels empresaris és el d’Antoni Marsal, pre-sident de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) i un dels impulsors de la candidatu-ra opositora a Rosell durant les eleccions a Foment del Treball celebrades a l’octubre i que encapçalava Joaquim Boixareu. Marsal ha estat nomenat vicepresident de la Co-missió de Diàleg Social. És a dir, segon de bord de la patronal pel que fa a dialogar amb els sindicats. /// REDACCIó

PatROnals /// ESpAnYA


avanti vallès!

benvenuti! The Italians are coming to Vallès! The Italian multinational

lighting company, iGuzzini, is preparing to move its production plant, currently in Rubi, and its offices in Barcelona, to a new corporate building located in the Can Sant Joan Business Park. Since work began on it in 2008 it has aroused inter-est because of its distinct architecture. The building itself looks set to be spec-tacular when it is finally finished. The ground floor is made of glass and the idea is that at night it is going to be illu-minated so it looks as though it were floating. At a time when other multina-tionals in the region, like Sharp and Sony, are debating their future here, it’s refreshing to know that iGuzzini is bet-ting on this area. While others may be leaving, it’s vitally important that com-panies like these decide to stay and in-vest here. This shows that this region still holds a strong competitive advan-tage and remains attractive to foreign business and investment. Let’s hope it stays that way.

thE aRticlE///Peter Lindsey

El centre metal·lúrgic i la uEm reforcen les missions exteriors

L a Unió Empresarial Metal·lúrgica (UEM) i el Centre Metal·lúrgic de Sa-

badell (CMS) recuperen un any més el seu programa de promoció internacional per ajudar i fomentar la presència de les em-preses del sector en els mercats internaci-onals. El programa enguany celebra la seva desena edició. L’oferta d’activitats per al 2011 inclou ac-cions de promoció que es desenvolupen amb el suport d’ACC1Ó, a més dels dos plans sectorials de competitivitat especí-fics per al sector del metall i l’automoció.

En xifres, la programació preveu 12 mis-sions comercials directes, tres missions inverses, una missió de compradors, deu participacions agrupades en fires inter-nacionals i 20 visites agrupades, a més de la renovació i de la creació de diferents unitats d’aprovisionament i grups d’ex-portació en origen i en destí. Els detalls de totes les activitats es poden consultar a: www.plametall.cat. L’any 2010, més de 700 participants d’em-preses del sector van prendre part en algu-na d’aquestes accions. /// REDACCIó

durant el 2010 el Pla de Promoció internacional va comptar amb més de 700 participants /// CEDIDA

intERnaciOnalitZació /// SABAdELL i TERRASSA

la missió a l’àfrica de la cambradeixa 900 contactes comercials

intERnaciOnalitZació /// àfRiCA

Àfrica presenta oportunitats. I mol-tes. La darrera missió comercial de

la Cambra de Terrassa és la millor prova del potencial d’una regió plena de neces-sitats. Amb Ghana, Nigèria, Benín i Togo com a destins, 28 empreses espanyoles han visitat de bracet de les cambres de Terrassa i Tarragona més de 900 empre-ses locals per explorar vies de negoci en aquests països. Chemipol, empresa quí-mica terrassenca, ha estat l’única repre-sentant vallesana d’un delegació marca-

da per la seva heterogeneïtat sectorial, amb companyies dedicades a sectors que van de l’alimentació animal, a la fabrica-ció de raspalls de dents o maquinària per a la construcció.

ghana dEmana cOnstRucció. Amb l’aturada del sector a Espanya, Ghana s’ha destapat com un mercat necessitat de proveïdors en el sector de la construc-ció. El know-how espanyol en turisme, les telecomunicacions i les energies renova-

Presentació de l’empresa Esteves group a un grup d’empresaris de lagos (nigèria) /// CEDIDA

bles són molt ben valorades pels inver-sors ghanesos. Un altre factor que el fa un mercat acollidor és la gran estabilitat po-lítica, a diferència de Nigèria, que comp-ta amb potència econòmica i recursos na-turals però molt poques garanties per al tracte comercial. Pel que fa a Benín, el do-mini del mercat del cotó fa difícil explorar nous mercats, però és un aliat necessari per fer de pont entre els països europeus i Nigèria, ja que aquest tràmit facilita la gestió a l’hora de portar a terme accions d’exportació.

Finalment, Togo és el mercat menys de-senvolupat dels quatre països visitats en el marc d’aquesta missió, però, tot i això, presenta força oportunitats de negoci en el sector de les infraestructures. El go-vern de Togo ha impulsat darrerament plans de desenvolupament de les infraes-tructures de transport, energia i teleco-municacions per contribuir a l’impuls econòmic i industrial d’aquest mercat que poden generar interessants oportu-nitats comercials. /// X.ORRI

circutor rep el premi Ernst & young a la internacionalització

Els premis Emprenedor que organit-za anualment la consultora Ernst &

Young van reconèixer la tasca de Ramon Comellas i Ramon Pons al capdavant de l’empresa amb seu a Viladecavalls Circu-tor. El reconeixement va arribar en la ca-tegoria a la millor tasca en internaciona-lització. L’empresa, fundada l’any 1973 i dedicada a la fabricació i comercialització de compo-nents per a l’ús sostenible de l’energia, té presència a bona part del món i és habitu-al trobar-la en el top ten de les empreses amb més volum exportador de la comar-ca que elabora la Cambra de Terrassa. De fet, prop del 50% de la facturació de l’em-presa durant el darrer exercici va arribar dels mercats estrangers. El grup dóna servei a més de cent països, amb especial penetració en els mercats europeu, americà i asiàtic. En els darrers temps, Circutor, que ocupa prop de 900 treballadors, s’està centrant en nous mercats de grans dimensions, com els Estats Units, Rússia, Brasil i Turquia. /// X.O.

intERnaciOnalitZació /// TERRASSA

l’icO i amec s’alien per al finançament dels exportadors

El president de l’Institut de Crèdit Ofi-cial (ICO), José María Ayala, i el pre-

sident d’Amec, Llucià Casellas, han subs-crit un acord de col·laboració entre les entitats que presideixen per impulsar l’accés de les empreses associades d’Amec als productes de finançament de l’ICO. En el marc d’aquest acord, Amec, l’associació estatal més important d’em-preses exportadores i internacionalitza-des, informarà els seus associats sobre els productes financers de l’ICO que més s’ajustin als seus projectes. L’Institut de Crèdit Oficial actualment posa a dispo-sició d’autònoms i empreses diferents opcions de finançament, a través de les línies de mediació o de programes de fi-nançament directe. L’acord també pre-veu l’organització conjunta de jornades informatives i formatives, dirigides a la difusió dels instruments financers ges-tionats per l’ICO, que tinguin com a ob-jectiu donar suport a l’activitat interna-cional de les empreses. Amb aquest ob-jectiu, ambdues parts cooperaran estretament per garantir que les seves actuacions tinguin el millor impacte pos-sible. /// REDACCIó

intERnaciOnalitZació /// ESpAnYA


Empresa PiPE /// novatecs

Aquesta pime de Castellbisbal, fundada i dirigida per Víctor Bonastre, proveeix de líquids i esponges per a les màquines que netegen i abrillanten grans superfícies PER: XAVIER oRRI

El Bonastre System, o com deixar el terra com una patena

1 ///

1 /// VÍcToR I JESúS boNASTREEL FILL I EL PARE Són ELS FUnDADORS I GE-REnTS DE L’EMPRESA/// LLUíS LLEBOT

1 ///

Tractament i manteniment de terres. Per la majoria de persones pot semblar un negoci com un altre, més desencoratjador que exci-tant. No és el cas de la fa-

mília Bonastre. El Jesús i el Víctor, pare i fill, parlen amb entusiasme de líquids menys abrasius per netejar terres de grans superfícies o esponges revoluci-onàries i sostenibles per a les màqui-nes de neteja dels aeroports: es tracta del negoci familiar. És el seu hàbitat na-tural des que el 1993 van fundar Nova-tecs. L’empresa va néixer d’un rampell d’adolescent, ja que el Víctor es va plan-tar amb 17 anys dient que no volia se-guir estudiant. “Li vaig dir que no hi ha-via cap problema”, explica el seu pare,

des a l’hora de donar un cop de mà”, ex-plica el pare.

‘coRE buSINESS’

“Estem especialitzats en el desenvolupa-ment de solucions ecològiques i econòmi-ques per al manteniment de sòls de grans superfícies”, resumeix Víctor Bonastre quan se li demana la missió de l’empre-sa. En paraules més paganes i concre-tes, fabriquen líquids, estoretes i espon-ges per a les màquines de neteja de terres que es passegen per l’aeroport o els su-permercats. També renoven de forma in-tegral terres que estan fets malbé. “Per-què ens entenguem, ens truca l’aeroport de Lió que vol que li arreglem el terra, que el tenen gastat. Doncs hi enviem un ope-rari que els ho fa. O obren un centre co-

“però que havia d’aprendre a fer algu-na cosa i el vaig enviar a formar-se en el meu sector”. En aquella època Jesús Bo-nastre treballava en la fabricació d’abra-sius, eines per polir la pedra o el marbre, màquines per polir terres, anivellar ra-joles... “El vaig enviar a París i a Londres a treballar a casa d’uns clients de confi-ança”, afegeix.

De l’experiència europea en va tornar ensenyat i amb idiomes per fundar l’em-presa familiar que actualment ocupa el pare i els quatre germans Bonastre. Sempre queda el dubte si tanta germa-nor és bona quan es tracta de negocis, però en el cas d’aquesta família sem-bla que la cosa funciona. “No hi ha jerar-quies i ningú no s’ho pensa dues vega-

“ESTEM ESpECiALiTzATS En EL dESEnVOLupAMEnT dE SOLuCiOnS ECOLògiquES i ECOnòMiquES pER AL MAnTEniMEnT dE SòLS dE gRAnS SupERfíCiES”, RESuMEix VíCTOR BOnASTRE


2 /// ESpoNgES DE NETEJA EL ‘CORE BUSInESS’ DE L’EMPRESA éS LA FA-BRICACIó I VEnDA DE Lí-QUIDS I ESPOnGES PER A MÀQUInES nETEJA-TERRES

3 /// boNASTRE SySTEM hAn DESEnVOLUPAT Un InnOVADOR SISTEMA, MéS ECOnÒMIC I MEDIAMBIEnTALMEnT RESPECTUóS

4 /// NoVATEcS LA SEU DE L’EMPRESA éS A CASTELLBISBAL/// LLUíS LLEBOT

mercial amb terra de marbre, doncs el po-lim i l’abrillantem”, intervé el Jesús, que menciona de passada el Bonastre System, un sistema de neteja patentat que els dife-rencia dels seus competidors. Els detalls els explica el Víctor: “La idea és que qui necessita renovar un terra ens crida i ho fem nosaltres directament, però després el negoci s’alimenta amb la venda dels consumibles per al manteniment diari”.

Per a qui no estigui al cas del sector del manteniment de terres, tot plegat pot semblar ben prosaic, però el Bonastre System i els consumibles que han disse-nyat són molt innovadors en aquest mer-cat. “Fins al 2002, quan vam crear aquest sistema, hi havia primer un procés de ne-teja del terra i un procés d’abrillantament. Amb el Bonastre System fem els dos ser-veis amb la mateixa operació”, celebra el Jesús. A partir d’aquí, el gruix important del negoci és proveir els consumibles a les empreses de neteja generalistes.

fIDELITAT EMpRESARIAL

Un tret curiós d’aquesta empresa fa-miliar és la política de partners: no vo-len multinacionals, prefereixen empre-ses semblants a Novatecs, on es tracta

amb persones i no amb càrrecs. “Amb les multinacionals, el director de torn can-via cada dos per tres i no hi ha manera de fidelitzar la relació, de crear un lligam a llarg termini. Volem parlar amb gent que saps que hi serà d’aquí uns anys”, es jus-tifica el Jesús. Els arguments són sem-blants per explicar una segona caracte-rística de la seva política comercial: no-més tenen un client per país. A Espanya, per exemple, només venen a una empre-sa de Mataró que s’encarrega de la nete-ja dels supermercats Mercadona. “Do-nem exclusivitat perquè ells es diferenci-ïn en el mercat. Així es genera una relació a llarg termini, i es garanteix un volum de negoci potser més baix, però també més segur”, explica el Víctor.

EXpERIèNcIA NEX pIpE

Malgrat tenir força bagatge –venen els seus productes arreu, amb presència en mercats tan diferents com Portugal, Anglaterra, Alemanya, Suècia, Bèlgica, Estats Units, Colòmbia o la Xina–, l’experiència internacionalitzadora de Novatecs no va ser tan positiva com s’esperaven. Molta feina per no aconse-guir cap resultat. “Va ser culpa nostra, ho vam enfocar malament i vam tenir 4 ///

3 ///

SEcToR: industrial

ubIcAcIÓ: Castellbisbal

fuNDAcIÓ: 1993

TREbALLADoRS: 10

fAcTuRAcIÓ: 1,1 milions d’euros

nOvatEcs

pARE i fiLL pRESuMEixEn d’hAVER pATEnTAT BOnASTRE SYSTEM, un innOVAdOR SiSTEMA dE nETEJA quE ELS difEREnCiA dE LA COMpETÈnCiA

mala sort”, reconeix el Víctor. El cas és que van veure potencial en el mercat àrab, amb l’Aràbia Saudita com a epicentre. Molt de potencial i facilitats d’entrada presagiaven bons resultats. Per acabar-ho d’arrodonir, uns inver-sors locals volien obrir una empresa allà associant-se amb Novatecs. Fins al moment de la firma del contracte, en què una petita sorpresa mai comentada va posar fi al projecte. “Estàvem tancant el tracte i ens pregunten ‘Quan veniu a instal·lar-vos?’”, recorda el Víctor. “Volien que jo dirigís l’empresa des d’allà i vaig dir que ni parlar-ne, que si hi havia d’anar jo, per què havia de necessitar un soci local? Nosaltres aportàvem el know-how i ells la gestió, però no ens vam entendre”.

3 ///

2 ///


sofia gabarró /// presidenta del Centre Metal·lúrgic de Sabadell

Sofia gabarró va començar a dirigir el Centre Metal·lúrgic de Sabadell el juliol del 2008. El principal repte que actualment té damunt la taula és parar la sagnia d’empreses del sector que han tancat: 131 de les seves associades en els últims dos anys TEXT: cRISTINA fARRÉS /// FOTOS: LLuÍS LLEboT

Sofia Gabarró va accedir a la presidència del Centre Metal-lúrgic de Sabadell el juliol del 2008. La seva gestió al cap-davant de la patronal ha estat centrada a intentar que la crisi

econòmica colpegi el mínim possible un dels sectors més danyats. Especialment al Vallès Occidental, on les deslocalitzacions en l’au-tomoció han afectat molt el metall.

quin és el principal repte per al centre metal·lúrgic en aquests moments?Evitar que tanquin més empreses del sec-

tor. En els últims dos anys hem perdut 131 associats, un 7,20% de les 1.800 empreses que representàvem. O el que és el mateix, s’han destruït 1.633 llocs de treball.

Es pot canviar la tendència?Bàsicament exercint un paper de lobby per actuar davant els increments salari-als, les pujades dels preus de les matèries primeres i de l’energia. I això ho fem do-nant serveis als nostres socis.

Els salaris d’Espanya ja són dels més baixos de tota la unió Europea.

En aquesta equació s’ha de tenir en comp-te que la retribució del treballador ha d’es-tar lligada al que pugui aportar a l’empre-sa. Fem moltes hores i no sempre són pro-ductives, per això s’hauria de començar a mesurar, com la seva formació i les ganes d’adaptar-se als llocs de treball.

és a dir, lligar el salari a la productivitat.Exacte, si no lliguem el salari a la produc-tivitat, perdrem el tren. Cal arribar a pac-tar increments salarials que no estiguin vinculats a l’IPC. El mercat interior està molt estancat i ens fa falta ser més com-

petitius, i això depèn de l’empresari, però també dels treballadors.

com es valora la productivitat d’una persona?Hi ha subsectors en què és molt fàcil, com en el dels comercials, que pot ser un re-flex del volum de vendes. En el cas d’ad-ministració, podria ser disminuir la moro-sitat; en tasques de producció, reduir les incidències durant l’exercici, entre d’al-tres. També s’hauria de valorar l’absen-tisme, que ara no és un problema, però en èpoques de bonança sí.

això ja compta amb el rebuig dels sin-dicats...Hi ha una manca d’informació en aquest sentit. Cal establir una columna vertebral de caràcter genèric i fixar les condicions de manera individual. És precisament el que estem intentant aconseguir en la ne-gociació del nou conveni col·lectiu del sector, que ha d’entrar en vigor el 2013.

Ja l’han començat a treballar?De moment estem consensuant crite-ris dins de casa nostra, a la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM). Quan els tinguem clars i consensuats els posarem damunt la taula dels sindicats.

quin paper esperen que tinguin en la futura negociació? Els demanem més compromís i que co-mencin a veure de manera diferent la fi-gura de l’empresari. Aquí tothom lluita per intentar tirar endavant i volem que els sindicats no ens posin bastons a les rodes per continuar amb aquest projecte comú, el de l’empresari i el treballador. I aquí no demanem només els esforços dels sindi-cats, ens hi hem de posar tots.

també l’administració?Necessitem ser competitius, i això tam-bé vol dir reduir la burocràcia. Ja s’han fet passos endavant, com la mitigació de l’impacte negatiu de l’IVA, un impost que s’havia de pagar encara que no haguessis cobrat la factura. Però també cal canviar moltes deduccions o donar més llibertats en les amortitzacions i treure traves ad-ministratives. També cal revisar les sanci-ons imposades des d’Hisenda.

fa poc, un tribunal català va anul-lar una sanció a una empresa que va comptabilitzar erròniament l’impost de societats perquè no hi havia una intencionalitat de frau. és aquest el camí que s’ha de seguir?Aquesta és una notícia molt positiva, per-què moltes de les sancions s’acaben pa-gant perquè hi ha bonificacions si no les recorres.

amb tot això aconseguirem ser com-petitius?El problema de les empreses és que han fet els ajustos de les despeses necessaris per ser eficients. Les exportadores s’estan

“Si no es lliga el salari amb la productivitat, perdrem el tren”


recuperant, però la resta no. Hem d’acon-seguir vendre i ser productius.

de quines estem parlant?Cada vegada es tanquen més indústries que no es tornaran a obrir i afecten també to-tes les empreses que hi ha al seu voltant i els donen serveis. Però a més dels tancaments ara tenim un nou problema: les deslocalit-zacions. És molt preocupant que marxin ne-gocis cap a altres països de la UE que fan els deures. El cas de Yamaha ha obert la porta a d’altres perquè segueixin el seu camí.

En resum, què necessitem?Superar el problema de les revisions salari-als vinculant-les a la productivitat, solucio-nar una justícia que és massa lenta i va ma-lament i apostar més per l’educació. Tam-bé es necessiten més infraestructures i cal reduir la burocràcia de les empreses per-què puguin tirar endavant.

llavors, què esperen del 2011?Tenim un escenari complicat, però no hem de donar missatges pessimistes. Hem de treballar tots junts i començar a resoldre temes pendents com el de la mo-rositat i les millores de finançament, que en molts casos van lligats. Les empreses estan fent els deures i ara cal lluitar per-què puguin aconseguir augmentar les se-ves vendes, i això vol dir exportar. És un altre gran repte que treballem amb asso-ciacions empresarials de Terrassa, l’Hos-pitalet de Llobregat i la UPM amb un Pla d’Internacionalització del Metall que ja ha beneficiat deu grups de petites empreses que han començat a vendre a fora.

demanem als sindicats més compromís i que comencin a veure de manera diferent la figura de l’empresari. Aquí tothom lluita per intentar tirar endavant

Les empreses ja han fet els ajustos de les despeses necessaris per aconseguir ser eficients. Ara hem d’aconseguir que puguin vendreés molt preocupant que marxin negocis cap a altres països de la uE que sí que han fet els deures. El cas de Yamaha ha obert les portes a d’altresTenim un escenari complicat davant nostre, però no hem de donar missatges negatius

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos


què és un Pla d’EmPREsa?El pla d’empresa és un document en el qual s’expressa per escrit el contingut d’un projecte de negoci. Serveix per identificar, descriure i analitzar una oportunitat de negoci i constitueix un instrument per analitzar-ne la viabilitat tècnica, econòmica i financera. Al pla d’empresa es desenvolupen tots els procediments i estratègies necessaris per convertir l’oportunitat de negoci en un projecte empresarial concret.

PER a què Em sERvEix fER un Pla d’EmPREsa?Principalment serveix com a eina de re-flexió per a l’emprenedor per avaluar tots els aspectes que constitueixen una idea de negoci i valorar-ne la viabilitat. Una vega-da realitzat ens és útil per presentar-nos, a l’hora de cercar finançament, a les entitats financeres, a possibles inversors, business angels, i també per sol·licitar ajuts i/o sub-vencions, si en funció del nostre projecte en podem percebre.

qui ha dE fER El Pla d’EmPREsa?Des de la Cecot considerem que el pla d’empresa l’han de fer els emprenedors que promouen el projecte empresarial, ja que és un pas previ necessari a la creació de l’empresa. Han de definir els produc-tes i serveis que volen oferir, contrastar-los

amb el mercat i avaluar quines necessitats cobreixen, analitzar els proveïdors, la com-petència i quins són els canals més adi-ents per arribar als potencials clients. Tot aquest coneixement que sol·licita el propi pla d’empresa obliga l’emprenedor a tenir clars tots els aspectes que faran definir si val la pena posar en marxa l’empresa. No-més l’àrea economicofinancera és l’àrea que consultors de la Cecot us farem per do-nar-vos el màxim suport en la finalització del vostre estudi de viabilitat.

cOm Em Puc cOnstituiR?Hi ha diverses formes jurídiques de constitució i cada una és adequada en funció de l’activitat que es vol dur a terme, el nombre de persones que volen crear l’empresa, la motivació, el capital que es vol invertir, la responsabilitat i el risc que es vol assumir. El més aconsellable és, primer, fer el pla d’empresa i quan aquest estigui acabat escollir la millor forma jurídica per al nostre projecte empresarial.

Em POdEu dOnaR suPORt En la REcERca dE finançamEnt PER POsaR En maRxa la mEva EmPREsa?Sí. Una vegada tinguem analitzada la inversió que necessiteu fer, els recursos que hi podeu aportar o dels que podeu disposar, la previsió de despeses i

d’ingressos, et plantejarem les diferents fonts de finançament més adequades per al teu projecte empresarial. L’any passat vam aconseguir mig milió d’euros per a projectes empresarials.

a quinEs aJudEs i suBvEnciOns Puc accEdiR a l’hORa dE cREaR una EmPREsa?D’ajudes i subvencions n’hi ha, però poques i la majoria arriben tard. És a dir, que el millor consell que et podem donar és que no hi confiïs d’entrada, excepte si tens dret a capitalitzar l’atur. Una vegada finalitzat el pla d’empresa i decidida la forma jurídica més adequada t’explicarem a quines ajudes i subvencions pots accedir perquè les puguis sol·licitar.

saPs cOm gEstiOnaR El tEu nEgOci? nEcEssitEs fORmaR-tE?Des del departament d’emprenedoria de la Cecot t’oferim unes càpsules formatives adequades a les demandes dels empresaris novells o per als emprenedors/ores que esteu creant una empresa per adquirir una formació en gestió empresarial que garanteixi una millor professionalitat i us ajudi a ser més competitius en la gestió diària del vostre negoci en un entorn com l’actual.

PatROnal cEcOt /// EMPREnEDORIA I CREIXEMEnT EMPRESARIAL

assEssORamEnt EmPREsaRialTeresa guixdirectora d’emprenedoria i creixement empresarial de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

Emprendre en temps de crisi i aprofitar les oportunitats

pies aficions; de descobrir noves aplica-cions de vells productes; de canvis en la societat; de detectar una necessitat, una carència o una deficiència, entre d’altres. Però a l’hora de crear una nova empresa les dificultats que cal salvar són múlti-ples: des d’un entorn gens favorable, que valora més la seguretat que emprendre; passant per la complexitat administrati-va a l’hora de crear l’empresa, la diversi-tat d’ajuts i la forma d’accedir-hi; la difi-cultat per a l’obtenció de finançament o la manca d’una planificació adequada.

Informar, assessorar i formar emprene-dors i emprenedores per avaluar si la seva idea de negoci és viable és una de les prin-cipals funcions que realitza una organit-zació empresarial com la Cecot. I el pri-

L a creació d’una nova empresa i, ini-cialment, del propi lloc de treball, és

una sortida professional per la qual op-ten cada vegada més persones. Per crear una nova empresa cal una dosi d’il·lusió, d’entusiasme i de perseverança per tirar endavant, vèncer les dificultats que vagin sorgint en el camí i aconseguir els recur-sos necessaris que ho facin possible. Ser empresari és una feina que cal aprendre i que cal anar perfeccionant per tenir èxit. Les idees que ens plantegen els emprene-dors provenen, generalment, de les prò-

mer pas dins d’aquest acompanyament, el més important per a un nou projec-te empresarial, és la realització d’un bon pla d’empresa. Aquest pla és una eina de reflexió i de planificació molt útil per als propis emprenedors i és un instru-ment de venda a tercers, com ara les en-titats financeres o socis potencials. El pla d’empresa és la carta de presentació de l’emprenedor i per això és important l’acompanyament d’un expert durant tot el procés. Des de la definició de la idea de

CREAR unA EMpRESA ExigEix iL·LuSió, EnTuSiASME i CApACiTAT pER pERSEVERAR

tEREsa guix/// Directora d’emprenedoria i creixement empresarial de la patronal Cecot

informar, assessorar i formar emprenedors i emprenedores per avaluar si la seva idea de negoci és viable és una de les principals funcions que realitza una organització empresarial com la Cecot

negoci, passant per l’estudi de viabilitat, la realització dels estats comptables pro-visionals, determinar el tipus de societat adequat fins a la sol·licitud de finança-ment i d’ajuts i subvencions.

A més de l’assessorament per a la crea-ció i el creixement empresarial, la Cecot posa a disposició d’empresaris i empre-nedors altres instruments de foment empresarial, com el Centre per la Reem-presa de Catalunya, que fomenta la trans-missió d’empreses i afavoreix la preser-vació del patrimoni empresarial exis-tent; el Reinicia’t, perquè empresaris que hagin viscut una experiència empresari-al fallida tornin a emprendre, o la xarxa catalana i espanyola d’inversors privats, business angels.


SOM CIT

fem-Empresa reuneix 130 empresaris a sant cugat en la 4a edició

El networking cara a cara segueix fun-cionant i els bons resultats es repe-

teixen en cada sessió de Getting Contacts. A mitjans de febrer es va celebrar la dar-rera d’aquestes trobades empresarials a l’@ Sant Cugat Business Park, la quarta edició de la jornada de Fem-Empresa Va-llès Occidental, que comptava amb el su-port del Catalonia Innovation Triangle, la revista B30, el Diari de Sant Cugat i el Diari de Rubí. Com en les altres ocasions, l’ob-jectiu de la trobada era posar en contacte nous empresaris de la comarca per gene-rar sinergies i engegar projectes empre-sarials conjunts. El balanç en xifres va deixar 130 assis-tents de 110 empreses diferents que van completar l’aforament màxim per assis-tir a les xerrades sobre protecció de da-des i màrqueting empresarial que es van celebrar abans de donar pas a les rondes d’entrevistes. Va obrir l’acte Belén Martín amb una conferència sobre oportunitats i desenvolupament empresarial i econò-mic per a l’any 2011. Pel que fa al per-fil d’empreses, el terciari, la consultoria i el màrqueting eren els sectors dels quals provenien més empresaris. dinàmica dE la tROBada. Cada parti-cipant comptava amb una agenda de deu entrevistes definides prèviament a la tro-

bada en funció del sector que l’ocupa i els interessos definits en el full d’inscripció, tot i que la xifra s’amplia sistemàticament amb les trobades al moment. Juanjo Villalobos, gerent de Getting Con-tacts, confia en la continuïtat de l’eina amb què treballen i que els empresaris valoren cada cop més. “L’any passat, en les 27 jornades que vam celebrar, vam aconseguir una valoració mitjana de 8,2 per part dels assistents”, explica Villalo-bos. /// REDACCIó

La trobada, celebrada a l’@ Sant Cugat Business park, es va obrir amb una conferència sobre protecció de dades

infOcit /// SAnT CugAT

conferència sobre protecció de dades a càrrec de l’especialista Belén martín /// ARTUR RIBERA

3.400EmPREsaRisSuperats els tres anys de vida del getting Contacts al Vallès, els seus impulsors han fet números i sumen ja 3.400 empresaris que han assistit a alguna de les sessi-ons organitzades. dues terceres parts són homes i el perfil que més predomina és el del gerent o directiu (38%), seguit del professional i autònom (32%), el tècnic (18%) i, per últim, el comercial (12%).

RadaR B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 201122

Punt dE tROBadaPunt dE tROBadaPREmis camBRa 2011

La Cambra de Comerç de Terrassa ha obert la convocatòria dels premis Cambra 2011. Les empreses es poden presentar a les categories d’Interna-cionalització, Responsabilitat Social Corporativa, Impuls de la R+D+I, la Formació i el Coneixement, i la Millor

Iniciativa Comercial i de Serveis. L’en-trega dels premis serà l’acte central dels fastos de celebració del 125è ani-versari de l’entitat cameral terrassen-ca. Per a informació complementària i bases dels premis, es pot visitar el portal www.premiscambra.com.

anivERsaRi

La Carpa de Sant Cugat celebra aquest mes el seu quinzè aniversari com a referent de l’oci de la comarca. Com cada any, la sala, que disposa del restaurant In, celebrarà una festa temàtica per commemorar la fita d’arribar a la dècada i mitja no només

amb vida, sinó també amb força dins el mercat de l’oci nocturn al Vallès. Serà el 24 de març, amb més de 300 convidats, i la temàtica girarà al voltant del món del circ, amb actuaci-ons en directe i el concert del grup hotel Cochambre. /// CEDIDA

La carpa de Sant cugat celebra 15 anys

cOnfERència /// unniM

Mas publicita a Sabadell austeritat i ajudes a la pime

L’entitat vallesana Unnim, a través de l’Obra Social, ha estat una de les primeres institucions de la comarca a rebre el flamant i encara nou president de la Gene-

ralitat, Artur Mas. En una jornada que por-tava per títol Economia 2011. Perspectives i que enguany celebrava la vintena edició, Mas va estar acompanyat a la taula per l’es-criptor i divulgador científic Eduard Punset i el professor de l’IESE Business School Pedro Nueno, per dissertar sobre el futur econò-mic del nostre país. La trobada va tenir lloc a l’Espai Cultura Unnim de Sabadell i el presi-dent de l’entitat, Salvador Soley, va fer de ci-cerone dels convidats. Sense grans titulars ni estridències, el més destacat de la ponència d’Artur Mas va ser el compromís de crear un marc més favo-rable per a la pime com a primer pas per a la sortida de la crisi i única via per crear ocupació. A l’argumentari habitual de re-duir la burocràcia i agilitzar els tràmits, el

president de la Generalitat hi va sumar una petició d’“originalitat” per fer més flexi-ble la tasca de les petites i mitjanes empre-ses. A tall d’exemple, va deixar subtilment en l’aire la necessitat de resoldre la dicoto-mia entre les hores extres i la contractació. “Hem de resoldre qüestions com que l’em-presa que va bé està més disposada a pagar hores extres que a contractar nous treba-lladors”, va dir Mas, que repetia en aquesta cita anual del món econòmic sabadellenc després d’haver-hi assistit com a conseller d’Economia una dècada enrere, del 1998 a l’any 2000. Respecte a la sortida de la crisi, qües-tió sobre la qual es va inquirir retòrica-ment, va tornar a esquivar pronòstics mal-grat que el leitmotiv de la jornada demana-va perspectives:“És gairebé impossible fer previsions en aquest sentit, ni tan sols els economistes més brillants en són capa-ços”, i va comparar la situació que viu Ca-talunya en termes econòmics amb qui es troba “enmig de la tempesta”. La solució,

1 ///

Punt dE tROBada

B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011 RadaR 23

Punt dE tROBada

Mas publicita a Sabadell austeritat i ajudes a la pime

en línia amb el discurs oficial, torna a virar cap a l’austeritat: “Com a govern haurem de reduir el pressupost, i això vol dir que amb menys haurem de fer-ho millor. Redu-ir un 10% el pressupost vol dir reduir entre 3.000 i 4.000 milions d’euros. Sense tocar els salaris i amb una administració molt fi-nalista, significa que haurem d’actuar amb molta més eficiència”.

Els seus companys de taula, eclipsats mediàticament pel retorn de Mas a aquesta cita anual del món econòmic sabadellenc, van tirar per camins ben diferents. Nueno va demanar protecció per a la indústria i “preservar el capital humà en l’empresa”, perquè “la societat del coneixement s’ha de sustentar en la indústria”. Eduard Punset, més evangelit-zador, va assenyalar la crisi del coneixe-ment, més que la crisi de recursos, per explicar l’estat econòmic català: “El que patim és una falta de coneixement, de tecnologia... Cal aprofundir-hi”, va reco-manar Punset. /// XAVIER ORRI

1 /// DE pRESIDENT A pRESIDENTARTUR MAS VA PRO-nUnCIAR LA COnFE-RènCIA En COMPAnYIA DEL PRESIDEnT D’UnnIM, JORDI SOLEY

2 /// SEcuNDARIS DE RENoM EL DIVULGADOR EDU-ARD PUnSET I L’ECOnO-MISTA PEDRO nUEnO TAMBé VAn PRESEnTAR EL SEU PUnT DE VISTA SOBRE EL FUTUR ECO-nÒMIC QUE S’ESPERA EnGUAnY /// CEDIDES

2 ///

iniciativa POlítica /// VALLÈS

unió política perreanimar l’eix B-30

El 4% del PIB de tot Espa-nya es genera a l’eix de la B-30. El territori suma 994 empreses del sector industrial de nivell tecno-lògic mitjà-alt i alt. Amb

l’objectiu de posar en valor aquestes potencialitats de la “nova economia del coneixement”, 18 alcaldes de la comar-ca es van reunir a Sabadell per forma-litzar el compromís conjunt de desen-volupar econòmicament i laboralment el territori.

El camí per fer-ho, segons va explicar l’impulsor de la iniciativa i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, és “potenci-ar les sinergies amb empreses, univer-sitats, centres de recerca, parcs tec-nològics i sectors econòmics i socials”, perquè s’amortitzin creixentment les incomptables infraestructures i equi-paments de què disposa el Vallès. Pel que fa als municipis, es tracta de Rubí, Martorell, Castellbisbal, Sant Quir-ze, Cerdanyola, Ripollet, Barberà, Ba-dia, Sabadell, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet, Parets, Montmeló, Montornès, Vilanova del Vallès, Grano-llers i la Roca.

Per dur al terreny pràctic la iniciativa, es crearà una comissió tècnica de treball amb representants de tots els municipis que naixerà de la propera reunió d’alcal-des, que se celebrarà a la Universitat Au-tònoma i que comptarà amb la presència

dels principals representants del món econòmic i financer de la comarca. Que-da per veure per tant com es materialit-zaran els grandiloqüents objectius d’“es-tablir punts de trobada per economitzar recursos, potenciar el territori i atraure capital estranger”. Per Bustos, aquest pri-mer pas ha de servir com a element ver-tebrador i per generar una imatge de marca que atregui les empreses estran-geres, al mateix temps que es posen els fonaments perquè les empreses locals surtin als mercats exteriors.

foTo DE fAMÍLIA DELS 18 ALCALDES QUE hAn PRES PART En LA InICIATIVA DESPRéS DE LA TROBADA A SABADELL APADRInADA PER L’ALCALDE DEL MUnICIPI, MAnUEL BUSTOS /// CEDIDA

quEdA pER VEuRE, pER TAnT, COM ES MATERiALiTzARAn ELS gRAndiLOqüEnTS OBJECTiuS quE S’hAn fixAT


disseny d’avantguardaper a casetes infantils

L’arquitecte david Lamolla ha canviat les projeccions de grans edificis per dissenyar i construir cases de jardí de primera qualitat PER: XAVIER oRRI

passejant per Dinamarca a mit-jans del 2007 l’arquitecte Da-vid Lamolla va observar que proliferaven les casetes in-fantils als jardins de les ca-ses unifamiliars i se li va en-

cendre la bombeta. Eren totes iguals, totes de fusta, totes amb la clàssica teulada i les dues finestres que qualsevol criatura dibui-xa a l’escola quan ha de posar casa seva so-bre paper. Lamolla va pensar a donar-hi una volta incorporant a l’oci infantil un disseny d’avantguarda arquitectònica. “Vaig veure-hi un filó”, celebra ara des de la seu a Bella-terra de Smartplayhouse, l’empresa que ha fundat per comercialitzar les seves pròpies llars infantils.

Tot i que el projecte acaba de sortir a la llum i la comercialització està fent els pri-mers passos, la idea d’aquest emprenedor va començar a prendre forma ja fa un parell

d’anys, quan va deixar l’estudi d’arquitec-tura que havia engegat per arrencar Smart-playhouse. “La idea de partida era adap-tar clàssics de l’arquitectura contemporà-nia en miniatura”, explica Lamolla. En altres paraules, aplicar les línies de l’arquitectura conceptual japonesa a la caseta de jardí. La primera conclusió va arribar d’hora: la idea era una meravella i alhora una bogeria, ara calia trobar la manera de fer rendible aques-ta bogeria. “Des d’aleshores, quan vam fli-par fent els primers dissenys, ho hem fet evolucionar perquè sigui viable”, apunta La-molla. El resultat, un any després de comen-çar el desenvolupament del producte, rea-litzar un estudi de mercat i dissenyar un pla d’empresa que convertís la bogeria en bene-fici, són quatre models bàsics de tres mides que van dels 2.000 euros aproximats per a les cases d’interior als 8.500 per a les més majestuoses. El target a què apunta, en con-seqüència, són famílies de classe mitjana-

EL pROJECTE TOT JuST ACABA dE néixER i EL CATàLEg diSpOSA dE quATRE MOdELS quE VAn dES dELS 2.000 finS ALS 8.500 EuROS

pER AL fuTuR iMMEdiAT ApunTEn ALS MERCATS d’AngLATERRA i ALEMAnYA, MEnTRE quE A LLARg TERMini EL dESTí MéS SuCuLEnT éS BRASiL

Emprenedors /// Smartplayhouse

El fundador, david lamolla, davant la caseta Kyoto /// LLUíS LLEBOT

alta amb criatures i un cert gust pel disseny perquè, més enllà d’un espai d’oci, les ca-setes de Smartplayhouse són una escultu-ra de jardí feta a mida. Però, per si de cas el disseny i l’oci infantil no són arguments de prou pes per convèncer els clients, Lamo-lla apunta a un factor pedagògic més que re-llevant. “Un espai així ajuda al creixement personal dels nens perquè se’n fan respon-sables, són els amos de la caseta i desenvo-lupen un sentit de l’espai propi”. Ells fan de cicerone.

LLANÇAR-SE A LA pIScINA

Després d’una inversió de 183.000 euros per arrencar, Smartplayhouse comença a fer caixa celebrant les primeres vendes, però no és fins que arribi la primavera que la cosa s’animarà. “És un producte amb una alta estacionalitat i esperem el pic de ven-des a partir del març o abril”, explica Con-nie Galle, responsable de màrqueting de la companyia. I per on arriben els clients? “De manera directa a través del web. Per ara vo-lem cuidar molt l’atenció al client, ser àgils i flexibles perquè fabriquem sota coman-da”, segueix Lamolla. I és que, al cap i a la fi, les casetes de Smartplayhouse són per ara una obra d’artesania que ha d’agafar vola-da industrial. El marge, entre el 30 i el 40% del preu de venda, encara no permet pas-sar per distribuïdors, així que la solució que queda és la xarxa. “Ara estem treballant for-ça les xarxes socials i la difusió de l’empre-sa”, segueix Galle, que ha aconseguit pre-sència en molts blocs especialitzats i un bon grapat de revistes d’arreu del món. Amb tot, la previsió apunta a arribar a 65 vendes a fi-nals d’any per assegurar una facturació de 163.000 euros el 2011.

SALT INTERNAcIoNAL

Malgrat que la crisi i el pla d’empresa preve-ien no sortir als mercats estrangers fins al segon any, la notable demanda arribada d’Anglaterra i les possibilitats del mercat alemany han fet avançar el salt internacio-nal, que es farà efectiu en les properes set-manes. El primer pas és traduir el web. Pel que fa a costos de transport, ja està estudiat: portar una caseta desmuntada (el model Ikea ha fet fortuna) a Anglaterra no costa més de 200 euros. El proper pas, ja amb més perspectiva, apunta als països emergents del con Sud com Brasil, on la classe mitjana està emergent i on és estiu quan aquí és hivern. “Així trencarem l’estacionalitat estabilitzant el nivell de vendes durant tot l’any”, projecta aquest arquitecte que veu com la seva fanta-sia infantil comença a prendre forma.

ubIcAcIÓ: Bellaterra

TREbALLADoRS: 2

INVERSIÓ: 183.000 euros

coNTAcTE:

www.smartplayhouse.com

smaRtPlayhOusE

Així és el Compte Expansió Negocis, pensat perquè autònoms,comerços i petites empreses es facin grans.

El banc de les millors empreses. I el teu.

Créixer implica dedicació, patiment i esforç.

Comencem quan vulguis.

•Sense comissions d’administració i manteniment

•Oferta de TPV en condicions preferents

•Una targeta de crèdit i una de dèbit gratuïtes

•Pòlissa de crèdit en condicions preferents

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com


Emprenedors /// Vista òptica

Els germans Bosch van convertir un negoci d’òptica familiar ubicat a Catalunya en una empresa que ja disposa de 70 establiments repartits per tot l’Estat espanyol PER: JoAN RAMoN ARMADÀS

Les òptiques professionals, o fer negocis amb molta vista

1 ///

2 /// 3 ///

1 /// guILLEM I gERARD ELS GERMAnS BOSCh Són DES DEL 2003 ELS PROPIETARIS DE L’ÒPTICA

2 /// boTIgA A SANT cugATVISTA ÒPTICA DISPOSA D’Un TOTAL DE 70 ESTABLIMEnTS

3 /// pRIMERA QuALITATLA POLíTICA DE L’EM-PRESA EXIGEIX PROVEï-DORS DE PRIMER nIVELL/// LLUíS LLEBOT I CEDIDES

Els germans Guillem i Gerard Bosch van agafar l’any 2003 les regnes d’un negoci fami-liar que tenia llavors 21 òpti-ques repartides sobretot per Catalunya. Amb només set

anys Vista Òptica s’ha convertit en la ca-dena que més creix dins un sector que ha estat força castigat per la crisi. En-tre centres propis i establiments associ-ats disposen de 70 espais on comercialit-zen qualsevol producte relacionat amb la visió, així com audiòfons. Els responsa-bles de l’empresa no entenen Vista Òptica com una xarxa de franquícies, sinó que abans d’obrir un nou establiment s’asse-guren que la persona que hi estarà al cap-davant és un professional de la matèria. “El que ens diferencia d’òptiques low cost és que nosaltres treballem amb els mi-llors productes i no obrim un establiment associat si no trobem una persona real-ment vàlida per portar-lo”, assegura Gui-llem Bosch.

uNS NúMERoS cLARS

L’empresa ha tancat l’any 2010 amb 70 es-tabliments, 27 de propis i 43 comerços associats. Vista Òptica ha obert enguany una òptica pròpia a la ciutat de Barce-lona, fet que no succeïa des de feia tres anys, quan la marca va inaugurar la bo-tiga número 50 a la plaça de la Catedral a Barcelona. Aquest any ha servit tam-bé perquè l’empresa hagi consolidat el seu procés d’expansió a través del mo-del de comerços associats amb l’obertura de deu centres repartits entre Catalunya, Aragó, Andalusia, Extremadura i Galícia. A banda d’això, la companyia ha tancat el 2010 amb una facturació de 25.536.000 euros, un 20% més que el 2009. Aquest augment l’atribueixen a l’obertura d’on-ze nous centres. Aquestes dades reflec-teixen un creixement situat per sobre del 7%. Per productes, el segment que més creix és la venda d’audiòfons i les lents de contacte. La venda d’ulleres de sol es manté i augmenta la venda d’ulleres gra-duades.

contacte, i Phonak, pel que fa als audiòfons. La signatura d’aquests acords respon, segons els responsables del negoci, a l’objectiu de treballar amb les millors marques i oferir la màxima qualitat en cadascun dels seus productes.

ViSTA òpTiCA Té L’OBSESSió dE nO TREBALLAR AMB MARquES ni quALiTATS ‘LOw COST’ i ApOSTA pEL SERVEi indiViduALiTzAT i pROfESSiOnAL, pER TREBALLAR AMB ELS MiLLORS fABRiCAnTS pER A CAdA pROduCTE

AMb LA MIRADA LLARgA

Gerard Bosch explica que l’objectiu és ara continuar aquest bon ritme. “La nostra in-tenció és seguir creixent. Volem augmen-tar la nostra presència al Vallès, així com a altres llocs de l’Estat espanyol, mantenint la nostra filosofia d’apostar per òptics professionals en cada nou establiment”.

El 2010 ha servit també perquè Vista Òptica signi acords comercials amb els quatre proveïdors líders del sector: Luxottica, en el sector de muntures; Essilor, en el dels vidres; Ciba, en lents de

uBicació: Sant Cugat

any dE fundació: 2003

factuRació 2010: 25,5 M€

més infO: www.vistaoptica.es

vista òPtica


grifols invertirà 20 milions en una nova planta a Parets

grifols segueix invertint al Vallès. L’em-presa especialitzada en hemoderivats

construirà una nova planta a Parets del Va-llès, on hi ha la seu central del grup. Les no-ves instal·lacions, que s’aixecaran durant el proper any i mig, es dedicaran al fracci-onament del plasma, el procés amb el qual es destrien les proteïnes utilitzades per a la fabricació dels fàrmacs biològics que produeix Grifols.

La planta doblarà la capacitat actual de l’empresa per fer el procés a Espanya i pas-sarà d’un volum de dos milions de litres de plasma anuals a quatre. El cost total de l’operació està xifrat en 20 milions d’euros, que ja estaven previstos en el pla d’inversi-ons 2008-2012 i que preveia una inversió de 433 milions.

Segons ha explicat la companyia a tra-vés d’un comunicat, el centre comptarà amb la tecnologia més avançada i servi-rà com a prova pilot per a un “futur pro-jecte de construcció d’una altra planta de fraccionament als Estats Units a partir del 2014”, en concret a Texas, i també prepa-rada per a una producció de 4 milions de

litres l’any. Aquesta se sumarà a la que ja té a Los Angeles, amb una capacitat de 2,2 milions de litres.

Es cOmPlica l’OPERació talEcRis. Pel que fa a l’operació de compra de l’ameri-cana Talecris, que ha de convertir l’em-presa vallesana en la tercera del sector al món, s’intensifiquen els rumors segons els quals l’autoritat de la competència nord-americana (Federal Trade Comissi-on) tem que l’operació provoqui una re-ducció dels derivats sanguinis i n’aug-menti el preu. /// XAVIER ORRI

gRifOls /// pARETS

sant cugat concentrarà el màrqueting de hP al mediterraniL’argument que fonamenta la decisió és el capital humà de què disposa la comarca

hEWlEtt-PacKaRd /// SAnT CugAT

artipyme arriba a terrassa per preparar l’expansió

T errassa ha estat la ciutat escollida pel Grup Artipyme per dur a terme la seva

expansió a tot l’Estat. L’empresa, dedicada a la fabricació i distribució d’edificacions amb fusta, acaba d’obrir la nova seu a la ca-pital vallesana amb festa inclosa a l’hotel Don Cándido per a la presentació en soci-etat. A la trobada hi van assistir personali-tats del món polític i empresarial local per donar la benvinguda a la ciutat a aquesta empresa aragonesa que ha trobat en Ter-rassa els fonaments per a la seva expansió. Un dels assistents més destacats a la inau-guració va ser el president de Fepime, Eu-sebi Cima, que va celebrar l’arribada d’una empresa de gran potencial a la ciutat. Els fundadors d’Artipyme, Fernando i Javier Ar-tigas, van agrair el suport rebut.

L’empresa ocupa actualment més de 30 treballadors i està ampliant les perspec-tives de negoci arran d’un fort creixement en el seu sector base, les cases de fusta fe-tes a mida. Artipyme està desenvolupant noves propostes que parteixen de la com-binació d’estructures tradicionals amb fusta. /// REDACCIó

aRtiPymE /// TERRASSA

El procés de reordenació interna de Hewlett-Packard porta bones notícies

a Sant Cugat. La seu vallesana de la multina-cional nord-americana concentrarà a partir d’ara totes les activitats de màrqueting de l’empresa pel que fa a imatge i impressió a Europa, Pròxim Orient i Àfrica. La multina-cional farà passar pel centre català totes les operacions de comunicació de màrqueting, màrqueting de producte i anàlisis de nego-ci. Amb aquesta decisió estratègica la direc-ció de HP pretén unificar criteris en aques-tes àrees i millorar l’eficiència.

Els aRgumEnts dEl vallès. La decisió de concentrar el pol de decisió estratègi-ca a Sant Cugat ha estat fonamentada en valors capitals de la comarca. D’una ban-da, l’empresa ha destacat que “Barcelona és un pol d’atracció de talent i un referent mundial del negoci d’imatge i impressió”. El segon motiu és el capital humà de què ja disposa el centre, on hi ha un laborato-

ri de R+D amb més de 350 enginyers i 200 professionals més en les àrees de màr-queting, operacions i finances, i arts grà-fiques. Sant Cugat competia per aquesta posició de privilegi amb altres ciutats me-diterrànies de països en vies de desenvo-lupament, però la demostrada “professi-onalitat, capacitat d’internacionalització i de creixement”, en paraules de Santiago Morera, director general de HP Barcelona,

instal·lacions de hewlett-Packard a sant cugat /// LLUíS LLEBOT

ha estat clau per convertir el centre en el pol de la zona mediterrània.

nOus llOcs dE tREBall. La conseqüèn-cia directa serà la contractació de nous professionals. Per ara ja s’hi han incorpo-rat prop de 50 treballadors d’altres seus i s’han penjat les ofertes de feina, on HP re-clama nous llicenciats en ADE i enginyers amb MBA. /// XAVIER ORRI

instal·lacions de grifols a Parets /// CEDIDA


indo traspassa part dels seus actius a Olivella

indO /// SAnT CugAT

sharp només compromet la R+d a sant cugat

A la recerca d’un pla de viabilitat que allargui la vida de la planta japonesa

a Sant Cugat, la direcció ha garantit que el departament de recerca i desenvolu-pament seguirà al Vallès, cosa que ha cal-mat els temors del comitè d’empresa da-vant els rumors de tancament definitiu de les instal·lacions.

Tanmateix, respecte a la producció, que ocupa la majoria dels treballadors del centre, es desconeix si tindrà continuï-tat atesa l’escassa demanda i no serà fins a l’abril que se’n coneixeran novetats co-incidint amb la presentació del pressu-post per al proper exercici de Sharp.

Quant a la innovació, l’empresa no no-més en garanteix la continuïtat, sinó que possiblement la reforçarà després que hagin tallat el departament de R+D del centre que té la companyia a Polò-nia. Inicialment, s’especula amb un re-forç del capital humà de la planta amb quatre extreballadors de Sony que se sumaran a la plantilla de 50 treballadors amb què compta el departament de R+D.

/// REDACCIó

shaRP /// SAnT CugAT

Konik tanca facturant 5 m i preveu doblar la xifra el 2011

La companyia santcugatenca Konik-Tech, especialitzada en el disseny i

la fabricació de cromatògrafs i espectrò-metres de masses, sembla aliena a la cri-si. D’acord amb les xifres de l’empresa, el desembre del 2010 ha tancat amb una facturació anual de cinc milions d’euros i la projecció comercial per enguany apun-ta que doblaran aquesta quantitat fins a superar els deu milions d’euros en el mo-ment de tancar el 2011.

L’explicació a la bona marxa de la com-panyia dirigida per Josep Maria Gibert i fundada l’any 1978 és l’acceptació del mercat d’alguns dels nous productes desenvolupats pel laboratori vallesà, es-pecialment el K2Q12, un nou concep-te d’analitzador molecular que permet determinar la composició de qualsevol mostra amb un procediment molt més senzill de l’habitual.

De fet, el producte llançat per Konik ha estat reconegut com un dels deu més in-novadors de l’any dins el sector. I en línia amb aquesta vocació innovadora, el pres-supost d’aquest any i del vinent en el de-

senvolupament de nous productes arri-ba als tres milions d’euros.

cREixEmEnt EstaBlE i intERnaciOnal.

L’empresa, que fa només cinc anys no ar-ribava als dos milions de facturació anual, ha basat el seu creixement en l’aposta pels mercats estrangers. Actualment, prop de 4,5 milions d’euros de les vendes d’en-guany han arribat de l’exterior, cosa que suposa el 90% de la facturació. Per ara, té presència en setanta països a tot el món i l’objectiu passa per arribar al centenar a finals d’aquest any. /// X.O.

Josep m. gibert, cEO de Konik-tech /// ARXIU

KOniK-tEch /// SAnT CugAT

El grup òptic Indo, amb seu a Sant Cu-gat i en procés de venda dels seus

actius com a camí per reflotar un dèficit patrimonial superior als 18 milions d’eu-ros, ha estat autoritzat pel jutjat mer-cantil de Barcelona a liquidar el nego-ci d’ulleres i muntures, la subrogació de fins a 30 treballadors i la cessió de de-terminades marques i patents a dos ex-directius de la companyia. Els actius in-clouen els drets per fabricar muntures de les marques Purificación García, Cus-to, McLaren i Indo.

Els exdirectius són l’exdirector general Antoni Olivella, acomiadat mesos en-rere amb motiu de l’últim expedient de regulació aprovat per la companyia, i Ca-milo Llorens, antic director de desenvo-lupament de la multinacional.

Amb aquest moviment, l’empresa s’es-talvia al voltant d’un milió d’euros en in-demnitzacions per als 30 treballadors cedits. L’empresa ha rebut en paral·lel diverses ofertes de compra d’actius i òptiques propietat d’Indústries d’Òpti-ca. /// REDACCIó

El Parc audiovisual tanca el 2010 amb 62 produccions

El bon any de l’audiovisual català ha tingut un retorn més que positiu al

Parc Audiovisual de Terrassa, que ha tan-cat el 2010 acollint 62 produccions i con-solidant la seva imatge i posició de refe-rència en el context nacional. Respecte a l’any anterior, el creixement no és signi-ficatiu en xifres absolutes, ja que el 2009 s’hi van fer 60 produccions, però sí que és ressenyable en el terreny qualitatiu, ja que ha augmentat el nombre de llarg-metratges (i la duració de les estades). Al Parc Audiovisual s’hi han rodat títols com Mientras duermes, de Jaume Balagueró,

Morir sense morir, de l’Antoni Verdaguer, o El género femenino, de Carlos Benpar.

El comportament més positiu del 2010 ha vingut de la mà del sector publicitari, que ha augmentat la xifra de l’any anterior fins a 15 produccions publicitàries, mol-tes d’elles per a campanyes internacio-nals i d’àmbit mundial. La nota negativa ha estat en els productes de consum tele-visiu. S’hi han rodat 3 telemovies i 5 pro-grames, però han perdut la sèrie de TVE Pelotas, que va ser cancel·lada a mitjans del 2010. /// REDACCIó

Rodatge de l’anunci de freixenet als platós del Parc audiovisual de catalunya /// CEDIDA

PaRc audiOvisual /// TERRASSA

Bye Bye Pelos creix un 56% i apunta a mercats exteriors

pel que sembla, la vocació fundacio-nal de Bye Bye Pelos –”democratit-

zar la fotodepilació”– està donant resul-tats més bons de l’esperat. Un any més, la companyia terrassenca ha tornat a créi-xer en dobles dígits, amb un augment de la facturació del 56%, que enfila la xifra de negoci fins als 12,1 milions d’euros. Els beneficis es queden en 250.000 euros, un 25% més que el 2009. L’explicació al crei-xement es troba en l’augment de centres, ja en són 57, que s’han obert arreu de l’Es-tat. I és que 2010 ha estat un any d’expan-sió nacional: s’han inaugurat noves fran-quícies a Granada, Sevilla, Madrid i Va-lència. Per als propers mesos s’esperen noves inauguracions a Castella i Lleó, Ba-lears, Madrid i Andalusia.

Aquesta dèria per franquiciar-se a Bye Bye Pelos s’explica, més enllà del baix cost que suposa (75.000 euros són suficients), també pel constant creixement de la fac-turació dels centres. El 2010, la xifra men-sual per centre ha arribat als 12.000 eu-ros, mentre que en conjunt el nombre de clients ha augmentat un 29%. I una dada per a l’optimisme: malgrat la situació eco-

nòmica, cap dels centres Bye Bye Pelos ha abaixat la persiana el 2010.

ExPansió intERnaciOnal. Empesos per aquestes bones xifres, des de la di-recció d’aquesta pime es plantegen el 2011 com l’any per sortir definitivament als mercats estrangers. Per ara, només disposa de quatre centres a Itàlia des de l’abril, quan va signar un contracte de master franquícia amb un partner local per desenvolupar la marca. Per als pro-pers mesos, s’amplien els destins a Fran-ça i Suïssa. /// X. ORRI

centre Bye Bye Pelos a sant cugat /// LLUíS LLEBOT

ByE ByE PElOs /// TERRASSA


Eurofragance amplia catàleg apuntant a salut

La companyia rubinenca de perfume-ria, Eurofragance, ha llançat al mer-

cat una nova línia de producció que bus-ca atraure la cartera de salut: es tracta de Smootharoma, aromes amb propietats an-tioxidants. L’objectiu de venda és el sector de l’alimentació, i aporta com a innovació aquesta funció antioxidant que compensa les carències alimentàries de fruita i ver-dura. Aplicant Smootharoma en el produc-te final s’obtenen aquests beneficis.

La companyia ha dut a terme les proves del producte en diferents centres tecno-lògics, entre ells les instal·lacions de la planta pilot de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb el llançament de Smootharoma, Eu-rofragance amplia la seva gamma de pro-ductes amb atributs sans i funcionals i respon a les tendències actuals del mer-cat, que demana una alimentació saluda-ble combinada amb un gust excel·lent. La companyia ofereix assessorament al client a través dels seus tècnics en de-senvolupament d’aroma i producte aca-bat. /// X.O

EuROfRagancE /// RuBí

la família carbonell ven el centre de Puerto venecia

La família Carbonell, propietària de la constructora terrassenca Copci-

sa, està negociant des del mes de se-tembre per vendre la seva part del cen-tre comercial Puerto Venecia al fons holandès de capital risc Orion Capital. El centre comercial ubicat a Saragos-sa, que obrirà totalment les portes al públic l’octubre del 2012 (per ara no-més està oberta la zona comercial), es preveu que sigui el més gran d’Europa un cop estigui finalitzat, després d’una inversió total superior als 1.000 mili-ons d’euros.

L’accionariat del centre comercial es compon actualment de la firma British Land, que compta amb el 50% de Puerto Venecia, un fons anglès de capital pri-vat n’ostenta el 37,5% i la família Car-bonell, el 12,5%. El fons holandès esta-ria interessat a quedar-se el 50% que sumen aquests dos últims.

D’acord amb informacions del diari Ex-pansión, l’operació per a la família ter-rassenca estaria xifrada en uns 150 mi-lions d’euros. /// REDACCIó

cOPcisa /// TERRASSA

Et fem créixeren qualsevol entorn

@ Sant Cugat Business ParkAv. Via Augusta, 15-25, 1a planta, Local 13

93 192 88 88 · Sant Cugat www.pecomunicacio.com

aB-Biotics prepara el salt als Estats units de cara al 2011

L’empresa de biotecnologia amb seu a Bellaterra i Girona, Ab-Biotics, està

ampliant horitzons i de cara al 2011 pre-para el salt al mercat nord-americà. Dins el pla d’internacionalització que projec-ta la companyia, els Estats Units són un mercat clau per al seu desenvolupament. La prova del valor estratègic que supo-sa el mercat nord-americà ha estat el re-cent fitxatge de Richard Kivel, professor del Massachusetts Institute of Technolo-gy, que s’ocuparà de definir l’estratègia de la companyia vallesana per introduir-se amb garanties en el difícil i competitiu mercat americà.

El camí traçat en un primer moment apunta a créixer per adquisicions. Després de con-vertir-se en la primera empresa cotitzada en el Mercat Alternatiu Borsari que s’atre-via a fer el pas d’adquirir altres empreses, AB-Biotics té en el punt de mira diverses companyies nord-americanes com a camí més senzill perquè les autoritats regulado-res donin el vistiplau per a la introducció dels seus productes al mercat nord-ame-ricà. A Europa també s’hi han fixat mer-cats prioritaris, com Alemanya, Anglater-

ra o França, mentre que Brasil i Mèxic són les propostes més suculentes per aterrar a l’Amèrica Llatina al llarg del 2012. En tots els casos, l’estratègia parteix del mateix principi: aliar-se amb partners locals que tinguin apamat el mercat o bé adquisicions d’empreses del territori.

Pel que fa al finançament d’aquestes operacions, l’empresa dirigida per Mi-guel Ángel Bonachera i Sergi Audivert repetirà la fórmula de l’ampliació de ca-pital d’una quantitat encara per definir.

/// X. ORRI

laboratori d’aB-Biotics a Bellaterra /// CEDIDA

aB-BiOtics /// BELLATERRA


Pymag tanca l’any amb 9,5 m gràcies al repunt de l’exportació

Pymag cuRtin /// SAnTA pERpÈTuA dE MOgOdA

Pradsa es veu abocada al concurs voluntari

Amb un 95% de la plantilla sotmesa a un expedient de regulació tempo-

ral de 120 dies que en principi s’extin-geix aquest mes de març, poques soluci-ons més queden a Pradsa, que presentarà concurs de creditors voluntari com a úl-tim cartutx per sobreviure. L’empresa, de-dicada a la comercialització de roba infan-til amb la marca Schuss, acumula segons fons sindicals uns set milions d’euros en deutes, essencialment a entitats bancàri-es, després d’una temporada d’expansió internacional que ha passat factura.

D’altra banda, els 46 treballadors de la fàbrica de Vacarisses segueixen sense cobrar, la majoria des de fa nou mesos, alguns onze, malgrat que han protagonit-zat protestes pels carrers de Terrassa. La direcció, personificada en Juan Manuel Castro, no ha pogut atendre les necessi-tats d’una plantilla que, tanmateix, ha estat fidel a l’empresa. Actualment, no-més queden sis treballadors, tots de ca-ràcter administratiu i comptable, men-tre que el personal de fàbrica és qui ha patit l’ERO. /// REDACCIó

PRadsa /// VACARiSSES

No tot és crisi al tèxtil vallesà. El dar-rer exemple el personifica la quími-

ca Pymag Curtin, que ha tancat l’any con-solidant una facturació neta de 9,5 milions d’euros, cosa que representa un creixe-ment del 40% respecte al tancament del 2009, quan la xifra de negoci no va arribar als set milions d’euros. L’empresa amb seu a Santa Perpètua, especialitzada en l’ela-boració de productes per a la indústria tèx-til i d’adobats, va incrementar les expor-tacions en gairebé el 70% durant el passat

exercici. La clau ha estat la promoció in-ternacional dels seus productes i l’obertu-ra de mercats tan diversos com Turquia, Xina, Taiwan, Índia o Pakistan. En conjunt, les vendes realitzades a l’estranger han as-cendit a 7 milions d’euros.

nOus dEstins PER cOnsOlidaR. Cons-tatades les possibilitats per explotar, el director de la companyia, Xavier Gràcia, ha anunciat noves inversions per consoli-dar aquests mercats. “Durant els pròxims

xavier gràcia és el director gerent de la química tèxtil Pymag curtin /// CEDIDA

cinc anys invertirem uns 700.000 euros en centres de producció, a través de joint ventures a Turquia, Índia Vietnam i Mè-xic”, explica Gràcia.

El pla estratègic per al proper lustre, defi-nitivament orientat als mercats exteriors, també preveu la consolidació del centre de producció a la Xina engegat el 2006 i posar a ple rendiment el de Brasil, que comença-rà a funcionar en els pròxims mesos. En el terreny productiu, el creixement projectat obligarà a augmentar de 15.000 a 25.000 tones la producció anual del grup en un termini màxim de cinc anys.

vOcació innOvadORa. Una de les claus de l’èxit d’aquesta empresa familiar fun-dada l’any 1964 és l’aposta per la R+D, de-partament integrat a les instal·lacions de Sant Perpètua i que absorbeix cada any el 10% de la seva facturació. Pel que fa a al-tres xifres de referència, la companyia disposa de 33 treballadors i una cartera de més de 500 clients. /// X. ORRI

fluidra compra dues empreses americanes per 32,5 milions

La companyia sabadellenca Fluidra, líder mundial en el desenvolupa-

ment d’aplicacions per a l’ús sostenible de l’aigua, vol créixer per adquisicions. La darrera operació reforça el seu posici-onament al mercat nord-americà, on ha arribat a un acord de compra amb les em-preses Aquatron i Aqua Products, a més de l’adquisició dels actius productius de la companyia israeliana Aquatron Robo-tic. Fluidra adquireix el 100% del capital social d’aquestes companyies dedicades al desenvolupament, la fabricació i la dis-tribució de màquines de neteja per a fons de piscines.

Pel que fa a xifres, l’operació està quanti-ficada en 32,5 milions d’euros, a més d’un compromís futur de pagament condicio-nat al comportament de les companyies ad-quirides. En el moment de tancar el 2010, Aquatron i Aqua Products havien enfilat la seva facturació fins als 33 milions de dòlars, amb 300 treballadors a les seves plantes i presència en 40 països.

lidERatgE sEctORial. Amb aquesta ope-ració, la companyia sabadellenca es con-

verteix en la primera empresa al món per quota de mercat en el terreny dels robots electrònics per a piscines.

El conseller delegat de la companyia, Eloi Planes, considera que l’operació és una oportunitat per posicionar-se en el mercat residencial americà de manera privilegia-da: “La creació de valor d’aquesta operació és elevadíssima. Situa Fluidra com el líder mundial en la tecnologia de robots per a la neteja de piscines al mateix temps que ens obre les portes al mercat residencial nord-americà”. /// X. ORRI

Junta directiva de fluidra /// ARXIU

fluidRa /// SABAdELL

ficosa participa en el projecte maRta sobre nova mobilitat

MARTA és l’acrònim del projecte Mo-vilidad y Automoción con Redes de

Transportes Avanzadas, impulsat entre el Ministeri d’Innovació i 18 empreses del sec-tor privat, entre les quals s’hi inclou la com-panyia amb seu vallesana Ficosa. De mane-ra més pràctica que formal, l’empresa de-dicada a la fabricació de components per a l’automoció lidera de facto aquest pro-jecte, que té per objectiu posar les bases tecnològiques del futur cotxe intel·ligent. La intel·ligència es tradueix en algunes aplicacions, com avisar en cas d’accident, detectar si el conductor s’està adormint al volant o determinar el cost ambiental del seu trajecte i la despesa econòmica que im-plica, comparant-la amb la despesa que su-posaria agafar el transport públic.

L’impacte econòmic per a Ficosa, que re-centment s’ha ubicat a les antigues instal-lacions de Sony a Viladecavalls, s’estima al voltant dels 60 milions d’euros d’aquí al 2014. De fet, segons va avançar el con-seller delegat de Ficosa, Xavier Pujol, la companyia ja ha tancat el primer contrac-te per vendre algunes d’aquestes aplicaci-ons a una automobilística francesa.

nOva fàBRica a la xina. D’altra banda, Ficosa projecta la instal·lació d’una nova fàbrica a la Xina, prop de Xangai, que està previst que generi 1.000 llocs de treball, cosa que farà doblar la plantilla actual de l’empresa al país asiàtic.

La inauguració està prevista per a finals d’any i tindrà com a conseqüència el tan-cament de les instal·lacions que té Ficosa actualment. A llarg termini, l’objectiu és concentrar a Àsia el 30% de la facturació de cara al 2016. /// X. ORRI

ficOsa /// ViLAdECAVALLS

60miliOns d’EuROsés el que ingressarà la companyia d’aquí al 2014 si es compleixen les previsions de contractes generats arran del projecte MARTA (Movi-lidad y Automoción con Redes de Transportes Avanzadas)


24 dE MARç LA TEcNoLogIA coM A pALANcA D’INNoVAcIÓ I EfIcIèNcIAMaría garaña, presidenta de Micro-soft España, protagonitzarà el pròxim diàleg Santcugatribuna amb una con-ferència sobre la utilitat de la tecnolo-gia per millorar el grau d’eficiència la-boral i la capacitat d’innovació.

ORgAniTzA: Santcugatribuna LLOC: Teatre-Auditori de Sant Cugat hORA: de 13 a 16 h MéS infO: www.tribuna.santcugat.cat

PanEll infO

El santcugatenc Josep Ramon Sanro-mà ha estat designat pel govern de

la Generalitat conseller delegat de l’Insti-tut Català de Finances (ICF) i les empre-ses associades a l’ens, ICF Holding, ICF Equipaments i l’IFEM, dedicat al capital risc. El background que l’ha portat fins al càrrec, més enllà de la seva formació econòmica i mercantil per la Universitat de Barcelona i el graduat per la Stanford School of Business de Califòrnia, es jus-tifica en la seva darrera experiència pro-fessional a la consultora de corporate fi-nance Artisan Partners, especialitzada en assessorament estratègic i financers per a pimes, on ha estat soci director des del 2006. Anteriorment, va ser director de la divisió de banca comercial de Deutsche Bank a Espanya.

Josep piqué presidirà el cercle d’Economia

Sanromà, conseller delegat de l’Institut català de finances

El president de Vueling, Josep Piqué, es perfila com el candidat més opor-

tú, o l’únic que queda, per agafar el relleu de Salvador Alemany al capdavant del Cercle d’Economia. El president d’Abertis presideix des del mes de febrer el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de la Generalitat de Catalunya, i per qües-tions estètiques ha preferit retirar-se de la primera línia del Cercle. Dels vicepresidents que podrien rellevar-lo, el president del Sa-badell, Josep Oliu, ha preferit quedar-se’n al marge per, segons ell, les dificultats medià-tiques d’un financer; el president d’Agroali-men, Artur Carulla, ha estat esquitxat en un procés per frau fiscal, i l’economista Antón Costas pertany al món acadèmic, cosa que li resta possibilitats. Piqué, en cas de ser no-menat, agafarà el càrrec a partir de l’abril.

RafaEl maRtí-nEZ, nOu PREsi-dEnt dE PREvisió tERRassEnca

La mútua Previsió Terrassenca ha con-

firmat el secret a veus que apuntava Ra-fael Martínez com a nou president en substitució d’Enric Rius, que abandona la presidència després d’una dècada.

RamOn tREmOsa, EuROdiPutat, Es REunEix amB la camBRa dE tERRassa

L’eurodiputat per Convergència i Unió Ramon Tremosa va estar de visita pel Vallès en una reunió amb la Cambra de Terrassa per repas-sar els projectes d’abast europeu que impulsa la institució.

alBERt BallEstER, nOu ‘aiRfREight managER’ dE dsv

L’empresa multina-cional de logística i

transports DSV, amb seu a Rubí, ha no-menat Albert Ballester com a nou res-ponsable de la branca aèria de la com-panyia danesa a Espanya amb l’objectiu d’ampliar-ne la cartera comercial.

Julián RighEtti, nOu diREctOR dE mEdicina dE BOEhRingER

La farmacèutica Boehringer ha nome-

nat Julián Righetti nou director de l’àrea de medicina i R+D de la filial es-panyola. Righetti és a la companyia des de fa sis anys.

JORdi vilaR, nOu PREsidEnt dEl cERclE dE JOvEs EmPREsaRis

Jordi Vilar ha estat nomenat nou president del Cercle Ce-cot de Joves Empresaris després que Toni Amat finalitzés, al mes de desem-bre, la seva legislatura de quatre anys al capdavant d’aquest col·lectiu.

van duKE, nOu diREctOR dE vEndEs dE vsn als Estats units

Video Stream Net-works, empresa amb

seu al Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa, ha nomenat Van Duke com a nou country manager per als EUA per desenvolupar el canal de distribució de la companyia a l’Amèrica del Nord.

lEs caREs dE la ‘B30’

vuEling /// CATALunYA icf /// SAnT CugAT

8 dE fEBRERcoM fINANÇAR LA INNoVAcIÓ: AJuDES I DEDuccIoNS fIScALSEn aquesta sessió, es donaran a conèi-xer dues de les vies principals de finan-çament de la innovació que estan a l’abast de les empreses: les línies d’ajuts i subvencions per a projectes innova-dors que ofereix el Centro para el de-sarrollo Tecnológico industrial (CdTi) durant aquest any 2011 i les deducci-ons fiscals que es poden aplicar aque-lles empreses que hagin fet projectes d’innovació. La sessió començarà a les 11.45 h i s’allargarà fins a l’hora de dinar. La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia ja que les places són limitades.ORgAniTzA: Cambra de SabadellLLOC: av. francesc Macià, 35, SabadellhORA: d’11.45 a 14 hMéS infO: www.cambrasabadell.org

17 dE MARçLA NoVA LLEI DE LA MoRoSITAT I DE SERVEIS DE pAgAMENTLa nova llei de lluita contra la morosi-tat té com a finalitat, entre d’altres, “evi-tar possibles pràctiques abusives de grans empreses sobre petits proveï-dors”, així com, “suprimir la possibilitat de pacte entre parts”, que sovint per-metia allargar significativament els ter-minis de pagament. En aquest acte s’ex-posaran les principals novetats intro-duïdes per aquesta llei, així com una possible interpretació d’aquelles qües-tions que han plantejat dubtes quant a l’aplicació pràctica. La ponent serà Síl-via Sorribas, advocada i sòcia de garri-gues. La sessió és gratuïta i exigeix ins-cripció prèvia.ORgAniTzA: fòrum Cecot-RubíLLOC: edifici Rubí desenvolupament, rambleta Joan Miró, s/n, RubíhORA: de 9.30 a 11.30 hMéS infO: [email protected]

17 dE MARçMILLoRA LA TEVA coMuNIcAcIÓ... pERSoNAL I pRofESSIoNALAl segle xxi, tot és comunicació i a tots ens cal conèixer eines per millorar la nostra comunicació, personal i profes-sional, a tots els nivells i de manera im-mediata. Amb aquesta perspectiva, el Club de Màrqueting i Vendes de la pa-tronal Cecot ha organitzat per al dia 17 un sessió sobre comunicació personal i professional en què es donaran les claus per aprendre i aplicar conceptes com imatge personal, missatges, ide-es, força, talls de veu, comunicació no verbal, leads, i molts altres, que ajuda-ran a millorar les teves reunions, pre-sentacions, imatge d’empresa, correus o powerpoints. frederic porta, perio-dista i consultor de comunicació, en serà el ponent. La sessió és gratuïta, cal inscripció prèvia i durarà de 18.30 a 20.30 h.ORgAniTzA: Club Cecot de Màrqueting LLOC: c/ Sant pau, 6, de TerrassahORA: de 18.30 a 30.30 hMéS infO: [email protected]

1 d’ABRiLcuLTuRA I pRoTocoL INTERNAcIoNAL: ÍNDIA, pAkISTAN I bANgLADESh

Mowa Language Consulting, al parc Tecnològic del Vallès, celebrarà l’1 d’abril una nova sessió de Cultura i pro-tocol internacional. En aquest cas, ofe-rirà les claus culturals per fer negocis a l’índia, pakistan i Bangladesh l’econo-mista per la universitat del Rajasthan deepti golani. ORgAniTzA: Mowa Language ConsultingLLOC: parc Tecnològic del Vallès hORA: de 9.30 a 14 hMéS infO: www.ptv.es

32 ROtOnda B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

la innovació és im-portant, però atenció perquè avui en dia ve amb els riscos típics de tot efecte de moda. En les últimes dèca-des molts conceptes empresarials, com els

programes de qualitat i d’excel·lència, la reenginyeria o els quadres de coman-dament s’han introduït seguint pautes semblants, almenys en les grans orga-nitzacions.

Els emprenedors, en canvi, solen diferir significativament d’aquests processos de decisió. Potser això expliqui per què Indi-tex va acabar amb un sistema logístic ve-ritablement innovador: a Amancio Orte-ga no el va convèncer ningú, ni va acabar adquirint el sistema que “tothom estava comprant” i es va inspirar finalment en el sistema de distribució de correus d’un país nòrdic.

En primer lloc hauríem de prendre la in-novació com un mitjà i no com un fi en si mateix. Més desgavellat encara és con-siderar una despesa, R+D per exemple, com un objectiu o fi en si mateix. A nin-gú no se li acut felicitar un gestor per tot el que ha gastat, sinó més aviat pels re-sultats o per l’impacte de la seva gestió. Així doncs, tot esforç innovador s’ha de ponderar per la seva contribució relativa a la creació de valor.

D’altra banda, per garantir la creació de valor convé integrar innovació i opera-cions. La innovació és una palanca per a la creació de valor, però el valor es ge-nera realment a través de les compres, la producció, la distribució, el servei al

client i la recuperació adequada dels productes rebutjats. Tot això, sense oblidar la imatge de marca. Els equips responsables de totes aquestes fun-cions haurien de col·laborar en els projectes d’innovació des de les eta-pes inicials.

Finalment, tan important com la cre-ació de valor és la capacitat per rete-nir el valor creat. Des de l’inici convé definir les modalitats de protecció de la innovació que permetran el retorn de la inversió al llarg del temps. No es deixin portar pel fenomen de la inno-vació perquè sí i facin servir el sentit comú.

Ramis-pujol és eco-nomista per la uni-versitat de Barcelona, MBA per la universi-tat de georgetown i doctorat per la uni-versitat de Versailles. ha treballat en con-sultoria i investigació en innovació de pro-cessos. Actualment és professor a Esade i a l’escola de negocis hEC de parís

CREACió dE VALOR MéS EnLLà dE LA innOVACió

Amancio Ortega no va acabar adquirint el sistema que “tothom estava comprant” i es va inspirar finalment en el sistema de distribució de correus d’un país nòrdic

Juan Ramis-PuJOlECOnOMiSTA

darrerament s’ha tornat a posar a debat la ne-cessitat d’ampliar els horaris dels establi-ments comercials. Els que hi estan a favor, bà-sicament la gran distri-bució, argumenten que

aquesta ampliació suposaria una millor aten-ció al client; una més gran competència entre operadors, cosa que significaria una disminu-ció de preus i una ampliació del mercat labo-ral, per l’increment de contractació.

Els que hi estan en contra són bàsicament les empreses de comerç de proximitat. La majoria d’elles de caràcter local, però en-

tre les quals també hi ha importants em-preses amb establiments a tot l’Estat i, fins i tot, de caràcter internacional. El comerç de proximitat argumenta que l’actual calen-dari d’obertura en festius i d’horaris és més que suficient per atendre la demanda ha-bitual i extraordinària, que coincideix amb l’època de Nadal i rebaixes; que està demos-trat que l’ampliació d’horaris no incremen-ta el consum a llarg termini; que un horari d’obertura més ampli comportarà a mitjà termini el tancament de molts operadors i per tant la disminució de la competència, i que els contractes establerts per poder am-pliar l’horari comercial seran, en la major part dels casos, a temps parcial i de caràc-ter temporal. Independentment dels argu-

ments d’ambdues parts, el que cal deba-tre és el model de comerç i de ciutats que volem per al nostre país. Legislacions més obertes i permissives no han suposat mi-llor atenció al client, ans al contrari, l’obli-guen a desplaçar-se per fer les compres, també les quotidianes, com és el cas de la comunitat autònoma de Madrid.

Això no obstant, cal continuar treballant perquè el comerç de proximitat sigui com-petitiu i d’alta qualitat. Més enllà de pro-teccionismes adreçats a mantenir el “pe-tit comerç” a Catalunya, ens calen empre-ses comercials, grans i petites, que donin una excel·lent i professional atenció al cli-ent, sostenibles i competitives.

PilaR gOmà ASSESSORA dE COMERç inTERiOR dE LA pATROnAL CECOT

pROS i COnTRES dE LA LLiBERTAT d’hORARiS

33ROtOndaB30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

tat és la formació, créixer en el coneixe-ment, l’atenció contínua en el saber i en el progrés dels mitjans a la nostra dispo-sició per no perdre pistonada. Se’ns ha dit que l’important és la competitivitat, la in-novació, la internacionalització, la societat del coneixement, i se’ns recorda constant-ment que hem d’estar atents a les noves ei-nes del saber per assolir tots els objectius abans esmentats.

Està bé que se’ns cridi a estar disposats i oberts a una formació continuada. Però, en canvi, des d’aquestes mateixes instàn-cies del poder, se’ns demana que accep-tem retalls en la formació per la manca de mitjans econòmics per la crisi. D’un cos-

Estem vivint tots plegats una crisi global, al marge de la financero-econòmica, que afecta els prin-cipis i fins i tot les creences. Allò

que fa pocs anys era immutable avui és un element més per tenir en compte però sub-jecte també als canvis. Se’ns ha dit fins a l’extenuació que l’important d’una socie-

tat se’ns crida a formar-nos en les noves tècniques d’investigació i comunicació, i d’un altre se’ns diu que potser no cal om-plir les nostres aules d’aquestes eines per-què no està demostrat que siguin eficaces. En què quedem, aleshores? Hem d’estar amatents o no?

Són molts els que pensem que s’estan fent passos enrere massa ràpidament en relació amb on s’havia arribat i que de cap manera això pot ser positiu en una societat que as-pira o que hauria d’aspirar a l’excel·lència. Em pregunto, per a què va servir arribar a un pacte nacional per a l’educació que a la pri-mera oportunitat s’ha convertit en foc d’en-cenalls?

Són molts els que pensem que s’estan fent passos en-rere massa rà-pidament en relació amb on s’havia arribat en educació

caRmEn s. laRRaBuRudiRECTORA EdiTORiAL

pACTE pER A L’EduCACió O fOC d’EnCEnALLS?

santiagO saBatésCOnSELLER dELEgAT EuROfRAgAnCE

d. una debilitat de Catalunya, i per al Vallès també, és l’aeroport. necessitem connectivitat per arribar a mercats i a talents. a. Cal millorar l’entorn business friendly per evitar la fuga d’empreses. f. Les bones comunicacions per carretera bastant bona i un teixit industrial potent. i estem situats a prop de Barcelona. O. Tenim nuclis i ciutats importants que podem potenciar. L’eix Sant Cugat, l’eix granollers, les grans empreses amb talent, les universitats, donen per a molt. i tenim tecnologia i ciència, a més d’una indústria potent que ens permetrà recuperar la força.

david lamOlladiRECTOR dE SMARTpLAY hOuSE

d. La principal debilitat del Vallès com a territori econòmic és possiblement la manca d’infraestructures entre les diferents poblacions, així com la falta de definició del model econòmic per poten-ciar. a. L’amenaça més preocupant és que la indústria que va desapareixent no es reconverteixi, com la construcció. f. Al Vallès comptem amb un bon nombre de centres universitaris i de recerca, a més d’una proximitat al corredor mediterrani molt beneficiosa. O. Aprofitar la pro-ximitat a Barcelona i la presència de la universitat Autònoma.

Eva lEguEyEVEnT pLAnnERd’ELEVEnTS

d. hi ha diferents associacions empre-sarials al Vallès amb molt bona voluntat, però que no ofereixen, la majoria d’elles, el suport que requereixen les micro-empreses, autònoms, petits negocis... falta cohesió de les empreses que no compten amb una gran estructura o

dafOdEBiLiTATS aMEnACES fORTALESES OpORTuniTATS...

una gran facturació, però que en canvi són un pilar molt important en qualsevol economia, principalment al Vallès, on són el veritable motor de la comarca. a. falta creativitat, voluntat d’innovació... haurí-em de parar atenció a tot allò que prové de fora, que tant ens espanta i rebutgem, i intentar aprendre noves “maneres de fer”. f. La situació geogràfica estratègica del Vallès, a prop de Barcelona, i l’activi-tat empresarial en constant creixement que fan que aquesta sigui una comarca per tenir en consideració per part de les empreses de serveis. O. Sobretot a Cerdanyola, el fet de comptar amb la universitat al municipi ens proporciona una font de futurs professionals que, ben orientats, nodrirà les nostres empreses d’un capital humà de qualitat.

diferents empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la B-30.

dafOfinEstRa OBERta

www.euribor.comLA TERCERA gASOLinA MéS CARA d’EuROpAEl preu de la gasolina 95 abans d’impos-tos a Espanya se situa en una mitjana de 51,286 cèntims per litre, cosa que el con-verteix en el tercer més alt de la unió Eu-ropea, per darrere de dinamarca i ità-lia, segons l’últim informe de la Comissió nacional de l’Energia

www.pymesyautonomos.com pRESEnTAR un pROJECTE EMpRESARiALquan s’ha determinat quin és el moment per presentar el projecte a un inversor, cal adequar la presentació. no és igual presen-tar a un business angel que a un fons d’in-versió. Les quantitats que es demanin han de ser variables i els termes de la negocia-ció (term sheet) seran molt diferents.

http://thinkwasabi.comAuTOMATiTzARLA fEinApensa un moment en la quantitat de pe-tites tasques que fas davant teu monitor: obrir fitxers comprimits, canviar el nom arxius, moure coses d’una carpeta a una altra... Thinkwasabi et suggereix 7 eines per automatixar-ne algunes com a camí per millorar la teva productivitat.

http://blog.sage.esnO fiCAR LA pOTA A LES xARxES SOCiALSEl primer que ha de tenir clar una empre-sa a l’hora de posicionar-se en les xarxes socials és que aquestes no són una pla-taforma de venda, si bé han anat sorgint aplicacions per crear botigues en línia a través de facebook. per fer un bon ús de les xarxes s’ha d’anar amb peus de plom.

34 gas a fOns B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

LA fORMACió COnTinuAdA SEMpRE hA ESTAT COnSidERAdA un ELEMEnT fOnAMEnTAL pER MESuRAR LA COMpETiTiViTAT dE LES EMpRESES, pERò hA xOCAT AMB hORARiS i pREuS. L’EnSEnYAMEnT ‘OnLinE’ éS, AVui, unA fóRMuLA òpTiMA, nO nOMéS pER SupERAR AquESTES BARRERES, Sinó TAMBé pER CREAR COMuniTATS dE COnEixEMEnT i dESEnVOLupAR LES hABiLiTATS TECnOLògiquES dELS TREBALLAdORS

‘e-learning’

EnsEnyamEnt sEnsE distànciEs

TEXT: VIcToR SoLVAS /// FOTOS: LLuÍS LLEboT

35gas a fOnsB30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

En una de les escenes més famo-ses de la trilogia Matrix, el prota-gonista, Neo, es convertia en un mestre de les arts marcials grà-cies a la simple i ràpida instal-lació d’un programa informà-

tic al seu cervell. Sens dubte, seria un mètode d’ensenyament ideal per conciliar formació i vida laboral. Però, ara per ara, Matrix té més de ficció que no pas de ciència, i els depar-taments de recursos humans, universitats i acadèmies han de trobar fórmules adequa-des per fer compatible el treball i la forma-ció continuada dels treballadors. L’e-lear-ning va arribar a Catalunya fa quinze anys, i en aquest temps no ha parat de créixer entre universitaris i, més recentment, empresaris.

Les dades reflecteixen la creixent accepta-ció d’un model d’ensenyament que encara no ha tocat sostre: en aquest últim any, més de dos milions de persones han fet cursos a través d’internet i, en l’actualitat, l’e-lear-ning manté un creixement d’un 25% anual i representa el 30% de la formació adreçada a empreses en una institució de referència com és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En l’àmbit econòmic, l’any 2009 es va tancar amb una facturació total del sec-tor que superava els 600 milions d’euros, segons dades de l’Associació Espanyola per a la Formació Online (AEFOL), i en plena re-cessió econòmica es van obrir quatre noves universitats a l’Estat espanyol.

Aquest ball de xifres mostra el canvi que s’està produint en el paradigma de l’en-senyament, en què l’esquema clàssic de l’aprenentatge limitat a l’aula amb la figura del professor i la presa d’apunts conviu amb l’entorn obert, on la formació ha trencat amb els límits de l’espai per obrir-se a la dis-cussió i a compartir el coneixement a la xar-xa. És en aquest entorn on l’empresa està trobant l’espai adequat per compatibilitzar treball i formació continuada.

Institució pionera

En l’actualitat, a Espanya competeixen sis universitats a distància, que sumen més de 300.000 estudiants provinents de quaran-ta països. Les primeres pàgines d’aques-ta història es van començar a escriure el 1995, quan la UOC es va convertir en la pri-mera universitat online del món. En aquell moment només comptava amb dues carre-res i poc més de 400 alumnes, enfront dels més de 50.000 amb què compta aquest 2011. L’aposta per la formació in company de la UOC comença el 1998 i ha tingut un creixe-ment constant des de principis d’aquesta dè-cada. Tot i la recurrent crisi econòmica i el pertinent retall en el pressupost destinat a la formació, en l’últim curs es van crear un to-tal de 12 projectes dirigits específicament per empreses.

El director de Serveis a Empreses de la UOC, Jesús Mendoza, explica que “treballem molt amb directius i el departament de recursos humans, i la major part de la demanda és per a cursos sobre noves tecnologies, riscos labo-

rals i llengües, però també qüestions més es-pecífiques, com el treball en habilitats directi-ves i empresarials”. Per Mendoza, la clau en el creixement del sector ha estat “la consolidació de la formació online com una opció habitual, no estranya i la ràpida evolució de la tecnolo-gia; les connexions d’abans ens limitaven fins i tot els materials que podíem oferir, mentre que ara tenim múltiples opcions”. A més, des-taca que per a les empreses i els treballadors “la formació a distància és gairebé l’única ma-nera de conciliar el món laboral i el familiar”. També destaca com a factor clau “la reducció de costos que representa per als empresaris l’ensenyament a distància, ja que poden estal-viar-se desplaçaments i altres conceptes i re-invertir-los en formació”.

Per Mendoza, una de les claus per al funcio-nament d’un curs online adreçat a empreses és el disseny previ. “Els programes que fem per a treballadors solen ser custom, i ens trobem que, a diferència dels estudis acadè-mics, no tot pot ser a distància”. El director de Serveis a Empreses de la UOC considera que “abans de configurar un curs cal conèi-xer-ne els objectius, el perfil de les persones que hi participen i comptar amb la implica-ció dels nostres clients, que alhora són so-cis”. Segons explica, “intentem crear equips mixtos, en què, a més dels nostres profes-sors, els membres de la pròpia empresa si-guin part activa en l’ensenyament; en les ex-periències que hem tingut hem vist que els alumnes s’hi impliquen més si l’empresa aposta i s’involucra en el projecte”.

Empreses contractants i reptes del sector

Tot i la flexibilitat en el sector, actualment els majors demandants de formació a dis-tància són les grans empreses, que aposten per la creació de programes a mida de les se-ves necessitats. L’alt cost en la configuració d’aquests programes custom obliga a un gran volum d’alumnes per fer-los econòmica-ment assumibles, i allunya les pimes del sec-tor que, de moment, es veuen gairebé obliga-des a entrar en estàndards dirigits a agrupa-cions sectorials com la Pimec.

El director de Roca Salvatella, Genís Roca, destaca que l’èxit dels cursos virtuals no no-més és atribuïble a la reducció de costos i de temps invertit que suposen, sinó també al “flux de coneixement que es produeix”. Se-gons explica, “en la lògica 2.0 les organitza-cions consideren que els seus empleats en saben del seu sector i poden ensenyar molt a la resta dels treballadors; amb aquesta di-nàmica els resultats són molt més impor-tants, ja que el material didàctic passa a ser un recull de l’experiència compartida”.

Amb aquesta idea va néixer el 2009 el projec-te Virt@ula, de La Caixa, una aposta per l’en-senyament compartit en què es van obrir tri-bunes d’experts en forma de blogs, fòrums, wikis, plataformes de vídeos i espais on fer sessions de formació en directe. La proposta va ser reconeguda com la millor iniciativa de formació online per l’AEFOL, i va ser guardo-nada en l’edició 2010 dels Premis a la Innova-

aquest últim any, més de dos milions de persones han fet cursos a través d’internet i, en l’actualitat, l’‘e-learning’ manté un creixement d’un 25% en aquest entorn és on l’empresa està trobant l’espai adequat per compatibilitzar treball i formació continuadala universitat oberta de catalunya (uoc) es va convertir en la primera exclusivament ‘online’ del món l’any 1995

E-lèxic

Blended learning. O b-learning, correspon a la fórmula mixta, en què l’ensenyament no és només a distàn-cia, sinó que es reserva una part del curs a les classes presencials.

coach. La part essencial del b-learning. Representa la figura del tutor, que en les comunitats de formació online constitueix la referència i el gestor dels continguts i coneixements que es generen.

custom. Model de curs creat de zero, en consonància amb les demandes i necessitats de l’empresa contractant.

Open. Cursos estàndard. Més econòmics que els custom, però també més genèrics i amb menys flexibilitat. ideals per a pimes.

u-learning. qualsevol tipus d’aprenentatge adaptat a la tecnolo-gia i accessible en tot moment. hi entren des de les aplicacions per a dispositius mòbils fins a les videocon-ferències penjades a la xarxa.

m-learning. Material formatiu adaptat als dispositius mòbils, com ipads, Smartphones, etc.

moodle. Entorn educatiu que permet la gestió de recursos i materials, i la creació d’una comunitat de formació virtual.

300.000estudiants en xarxa

A Espanya competeixen sis universitats a distància, que sumen més de 300.000 estudiants provinents de quaranta països diferents

36 gas a fOns B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

ció en Recursos Humans, organitzats per Ex-pansión y Empleo i l’IE Business School.

Pel director de Recursos Humans de LaCai-xa, Xavier Coll, “el repte és compartir i gestio-nar el coneixement aportat pels nostres em-pleats, proporcionar una eina perquè, amb la seva experiència, els treballadors puguin participar en la resolució dels problemes dels seus companys”. Actualment, gairebé el 90% dels empleats de l’entitat financera són usu-aris habituals de la xarxa, i Virt@ula suma més de 500 blogs, 300 fòrums oberts i una biblioteca amb més de 3.600 documents. El 2010, l’entitat financera va dedicar més ho-res de formació online que presencial per pri-mer cop en la seva història, amb un 57% i un 43% dedicats, respectivament.

Genís Roca considera que, sens dubte, la formació a distància i aquestes iniciatives 2.0 seran majoritàries en el futur, però creu que, primer, s’han de superar algunes barreres. “A diferència de fa deu anys, ara la gent té millor tecnologia a casa que no pas a la feina, i les empreses estan patint perquè tenen uns requeriments de seguretat diferents als dels usuaris corrents, i això els està fent anar un pas enrere respecte als canvis socials que s’estan produint”. En aquest sentit, Roca indica que “sincronia i mobilitat” seran les variables que ho canviaran tot. “Necessitem resoldre els problemes en temps real; la formació ens ha d’introduir en un flux de coneixement en lloc de deixar-nos només amb el coneixement, ha de barrejar suport i aprenentatge”.

‘e-learning’

1 /// LA cAIXAL’EnTITAT FInAnCERA DISPOSA D’Un PROGRAMA DE FORMACIó ‘OnLInE’ PER ALS SEUS TREBALLADORS

2 /// gENÍS RocA SOCI DIRECTOR DE LA COnSULTORIA ROCA SALVATELLA, ESPECIALITzADA En XARXES SOCIALS

3 /// JESúS MENDozADIRECTOR DE SERVEIS A EMPRESES DE LA UnIVERSITAT OBERTA DE CATALUnYA /// CEDIDA

“els programes que fem per a treballadors solen ser ‘custom’, i ens trobem que, a diferència dels estudis acadèmics, no tot pot ser a distància”, explica el director de serveis a empreses de la uocal vallès, grans empreses com braun o hp acudeixen a universitats, escoles de negoci o acadèmies per a la formació dels seus treballadors

més infO

PROgRamEs ‘custOm’ vs. PROgRamEs ‘OPEn’

La primera elecció d’una empresa que aposta per l’e-learning és la contractació d’un programa fet a mida (custom) o un programa estàndard (open). Avui dia, el model més sol·licitat és l’open, per la seva oferta en cursos populars com l’ofimàtica o la prevenció de riscos laborals. Tot i això, els experts assenyalen els programes custom com els més adients per acomplir els objectius marcats.

Jesús Mendoza explica que, en for-mació in company, “a la uOC gaire-bé sempre hem procurat crear con-tinguts personalitzats, cosa que ens permet dissenyar un curs adaptat a les necessitats de l’empresa i com-porta una implicació molt més gran dels treballadors i els empresaris”. per Mendoza, els cursos custom fo-menten “l’ensenyament informal, en què el professor és un més en un en-torn on els alumnes són part activa de l’ensenyament”.

de la mateixa opinió és el president de l’AEfOL, José Lozano, que consi-dera que “els cursos fets a mida per-meten l’ús de simuladors, la creació de comunitats d’aprenentatge basa-des en les xarxes socials i de campus virtuals amb aplicacions en suports mòbils i molts altres dispositius útils per a la formació”.

La contrapartida a tot aquest seguit d’avantatges és l’alt cost de configu-rar un curs personalitzat i la dificul-tat que comporta assumir aquest cost a les empreses a un volum de treballadors menor. és a aquestes pimes i a les agrupacions sectorials a les que s’adrecen els programes open, que també permeten la inte-racció entre alumnes de diferents procedències, en cursos prèviament configurats i testats i amb costos molt menors.

10 REquisits PER al BOn ‘E-lEaRning’

segons els especialistes

definició i disseny del model de • formació i aprenentatge

disposar de la tecnologia al • servei de l’alumne

Continguts adaptats a • la demanda i als mitjans disponibles

Multiplataforma vàlida per a • diferents canals

Tutorització activa•

Avaluació de l’aprenentatge•

ús de les xarxes socials per • compartir el coneixement

ubiqüitat: connexió des de • qualsevol lloc i a qualsevol hora

Adequació del ritme • d’aprenentatge a les necessitats de cada persona

innovació i desenvolupament • continus

2 ///

3 /// 1 ///

37gas a fOnsB30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

des que el 1995 va formar part de l’equip fundador de la uOC, Lozano ha vist com el sector lluitava contra reticències i una amplada de banda deficient i com ara creix sense parar TEXT: VIcToR SoLVAS /// FOTOS: LLuÍS LLEboT

José lozano /// president de l’Associació Espanyola de formació Online (AEfOL)

quins models d’e-learning són els més sol·licitats?

Els cursos estàndard sobre matèries vin-culades al treball en les empreses, com l’ofimàtica o la prevenció de riscos labo-rals, són els més sol·licitats. Tot i això, les grans empreses cada cop més aposten per cursos fets a mida molt més comple-xos, que permeten utilitzar simuladors, obrir comunitats d’aprenentatge basades en xarxes socials o materials adaptables a qualsevol suport mòbil, per exemple.

quin és l’element de motivació en la formació online per evitar la passivitat en l’alumnat?

Realitzar un curs online requereix una ac-titud molt activa del participant per des-cobrir les eines que li permetran com-partir coneixement i aprendre en un en-torn no presencial. Les persones que són capaces d’acabar un curs a distància ad-quireixen hàbits molt valorats en em-preses, com l’autodisciplina, la capaci-tat d’aprenentatge i de compartir, el do-mini de la tecnologia o l’aprofitament del temps lliure.

cap on es dirigeix la formació online?

Només les empreses que utilitzin la tecnologia per fomentar l’aprenentatge continu tindran futur en un món global i molt competitiu. Avui, la formació dels empleats no és només una preocupació dels directors de recursos humans, sinó de tots els líders d’organitzacions empresarials. Es necessiten directors que utilitzin la tecnologia per impulsar els seus equips, i l’e-learning és el millor camí per aconseguir que els treballadors aprenguin i comparteixin els seus coneixements.

què pot aportar la formació a distància als empresaris i als treballadors?

El primer rector de la UOC em va ense-nyar a no parlar de distàncies en la for-mació, ja que l’e-learning el que ofereix, precisament, és l’oportunitat de posar fi a les distàncies. L’ús de la tecnologia per compartir coneixements elimina les dis-tàncies i agrupa en una mateixa comuni-tat alumnes, professors i continguts. Això és el que ofereix als empresaris i treba-lladors: formació just in time, adequada a les nostres necessitats, facilitat per ges-tionar el coneixement i un aprenentat-ge continuat i sense limitació d’espai ni de temps.

quin és el perfil d’empresa que aposta per la formació a distància?

Per raons de nombre d’empleats i extensió geogràfica, les primeres a incorporar-se a l’e-learning van ser les grans empreses, so-bretot el sector bancari i el de les teleco-municacions. Tot i això, no hi ha activitat a la qual no es puguin adequar cursos o con-tinguts online. La competitivitat d’una em-presa va molt lligada a l’aposta pel conei-xement i la formació continuada dels seus treballadors, i l’e-learning és, avui, el millor mitjà per aconseguir-ho. Sense formació avui no és possible competir.

quin ha estat el ritme de creixement de l’e-learning en aquests darrers anys i en quin estat es troba el sector?

Des que el 1995 la UOC va portar a Espanya el concepte de l’ensenyament a distància, el sector s’ha desenvolupat de manera espectacular, sobretot en els darrers últims anys. Des d’AEFOL hem contribuït a aquest creixement del sector, que, actualment, està format per més de 300 empreses i 8.000 treballadors. Només en l’últim any, s’han impartit cursos online per a més de 2 milions de persones a Espanya, cosa que significa un creixement del 20%.

La trajectòria de José Loza-no està íntimament lliga-da al naixement i desenvo-lupament de l’e-learning a Catalunya. Després de l’ex-periència adquirida durant

els anys de creació i creixement de la UOC, aquest filòleg barceloní va fundar AEFOL&Expoelearning, que aquest 2011 celebra el seu desè aniversari. En aquest temps, l’empresa s’ha convertit en una referència mundial en l’organització d’ac-tes relacionats amb el sector, i ha portat la formació a distància a fires de tot Espa-nya i de l’Amèrica Llatina.

La competitivitat d’una empresa va molt lligada a l’aposta pel coneixement, i l’‘e-learning’ és el millor mitjà per aconseguir-honomés les empreses que utilitzin la tecnologia per fomentar l’aprenentatge tindran futur en un món global i competitiu

L’‘e-learning’ ens dóna l’oportunitat de posar fi a les distàncies en l’ensenyament

38 gPs /// uniVERSiTATS B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

de noves metodologies i procediments per a la millora en la gestió tàctica i a temps real de les operacions per coordinar sobre les aeronaus, passatge, maletes i mercade-ria als aeroports, que són una de les prin-cipals fonts de pertorbacions que afecten les trajectòries planificades i que provo-quen endarreriments dels vols.

REcERca i innOvació. El centre de for-mació de l’Aeroclúster de Sabadell serà el primer a Europa de les seves característi-ques. S’oferirà formació continuada en an-glès mitjançant cursos modulars de post-grau i acollirà els estudis de grau i màster en gestió aeronàutica amb professionals d’aerolínies (AirEuropa, Vueling, Iberia Cargo, Lufthansa, CargoLux), aeroports (Aena, Clasa, Aeroports de Catalunya) i empreses de handling (FlightCare) i engi-nyeries del sector (DLM-Aeronautics). El centre comptarà amb simuladors i labora-toris per avaluar, validar i verificar noves tecnologies i procediments, i no descarta implantar més formació no universitària (FP de grau superior).

La iniciativa es pretén consolidar amb la col·laboració d’altres institucions, com les cambres de comerç de Sabadell i de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, la Ge-neralitat de Catalunya, una col·laboració estreta amb Eurocontrol, així com amb les principals empreses del sector de l’aero-nàutica. /// L. CORBELLA

El campus de sabadell tindrà un clúster de gestió aeronàutica

L’Aeroclúster de la Universitat Autò-noma de Barcelona s’ubicarà al cam-

pus de Sabadell i aplegarà un centre de for-mació per a operacions en aeroports i un centre d’innovació per a la recerca i crea-ció de noves eines per a la presa de decisió en l’àmbit aeroportuari. Segons la recto-ra de la UAB, Ana Ripoll, el naixement del Clúster d’Innovació Tecnològica en Gestió Aeronàutica respon a la necessitat d’acon-seguir un transport aeri molt més efici-ent i crear un sistema europeu de gestió de l’espai aeri.

Des de la Unió Europea, per mitjà de l’orga-nisme Eurocontrol (Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria), s’ha establert, com a objectiu per als prò-xims anys, el desenvolupament d’un espai aeri europeu comú, mitjançant el progra-ma SESAR (Single European Sky ATM Re-search). En aquest sentit, el clúster de la UAB té com a objectiu principal el disseny

Estarà dedicat a la formació, la investigació i la innovació i serà únic a Europa

la rectora de la uaB, ana Ripoll, amb els representants de l’aeroclúster, l’ajuntament de sabadell i el BaiE /// J.P.

uaB /// SABAdELL

Empreses i estudiants es reuneixen a l’EtsEiat

El Fòrum d’Empreses del sector indus-trial i aeronàutic de l’Escola Tècnica

Superior d’Enginyeries Industrial i Aero-nàutica de Terrassa (ETSEIAT) ha arribat a la seva cinquena edició i es consolida com un dels fòrums universitaris amb més pre-sència d’empreses dels que s’organitzen a Catalunya. L’ETSEIAT va reunir el dia 2 de febrer 9 institucions i 49 importants em-preses nacionals i multinacionals amb l’ob-jectiu de connectar empreses, estudiants i futurs professionals del sector en un ma-teix espai.

El rector de la UPC, Antoni Giró, la directo-ra de l’ETSEIAT, Eulàlia Griful, i l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, van ser els encar-regats d’inaugurar la jornada. Segons els organitzadors, “el V Fòrum d’Empreses de l’ETSEIAT posa de relleu que el teixit in-dustrial confia en la formació que la nos-tra escola imparteix als futurs professio-nal. Aquest fòrum il·lustra d’una manera molt clara el talent i l’alt nivell que atreso-ren els nostres estudiants. La prova és que hi participen les empreses més importants del país”. Directius i alts càrrecs de les em-preses van exposar les tendències de futur

mentre els estudiants interactuaven amb els responsables de recursos humans de les empreses per conèixer les característiques dels perfils professionals que es necessi-ten. Les empreses, per la seva part, també van disposar d’un espai de networking.

L’ETSEIAT de la UPC manté un lligam molt estret i continuat amb tota mena d’empre-ses dels sectors industrial i aeroespacial. Aquesta relació l’aprofiten, sobretot, els estudiants, que poden fer pràctiques re-munerades abans de finalitzar els seu es-tudis. /// L.C.

assistents a l’edició celebrada al 2010 /// UPC

EtsEiat /// TERRASSA

can valldaura es converteix en un laboratori associat a la xarxa del mit

L a masia de can Valldaura, del Parc de Collserola, acollirà el laboratori del

projecte Green Fab Lab, emmarcat dins la iniciativa Q Valldaura, destinada a la inves-tigació, educació i difusió de la relació en-tre la natura i les tecnologies de la informa-ció. El laboratori formarà part de la xarxa mundial de Fab Labs impulsats per The Cen-ter for Bits and Atoms del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que compar-teix coneixement avançat per produir re-cursos de forma local: energia, aliments i estris. El centre de Cerdanyola comptarà amb una petita planta de biomassa i desen-voluparà el projecte de recerca de gestió intel·ligent de l’energia, Energrid, amb la col·laboració d’Endesa. A més, el projecte inclou la rehabilitació de la masia can Va-lldaura, construïda a finals del segle XIX, i permetrà recuperar el caràcter ecològic i autosuficient d’aquest tipus d’explotacions agroforestals de la zona. El Green Fab Lab ha estat impulsat per l’Institut d’Arquitec-tura Avançada de Catalunya (IAAC), vincu-lat al concepte de “l’hàbitat autosuficient” des del 2003. /// REDACCIó

uaB /// CERdAnYOLA

Els catalans valoren més el temps lliureque la feina

Segons l’Enquesta europea de valors realitzada per Esade i la Fundació

Lluís Carulla, els catalans valoren més el temps lliure que no pas la feina, són més oberts a la pluralitat de models familiars que s’han produït en els darrers anys i es troben en ple procés de reafirmació na-cional. Així doncs, malgrat que el treball continua sent un valor central, està en ple procés de pèrdua de la seva impor-tància. Mentre que el 1990 el 70% dels catalans considerava central la seva vida laboral, en aquesta última onada d’en-questes la dada ha baixat fins al 57,3%. En canvi, cotitzen a l’alça la possibilitat de tenir horaris flexibles, que permetin disposar de temps per a les activitats fora de la feina. No obstant això, els ca-talans tenen una satisfacció moderada-alta cap al seu treball, tot i els canvis eco-nòmics i de l’entorn laboral produïts en els últims anys. L’estudi forma part de l’Enquesta europea de valors que es fa a Catalunya amb una periodicitat decen-nal. En aquesta edició s’han fet un total de 1.200 enquestes. /// REDACCIó

EsadE /// SAnT CugAT

www.laCaixa.es/empreses

En els negocis, sempre estem al

seu costat

A ”la Caixa” creiem que les empreses

mereixen una atenció especialitzada.

Per això, hem creat CaixaEmpresa.

Una divisió formada per un equip

de profess ionals experts en

gestió d’empreses, que li aportarà

solucions a mida.

Posem a la seva disposició l’oferta

sém sievres i setcudorp ed

completa i innovadora del mercat,

més de 5.200 oficines, 84 centres

de banca d’empresa i oficines

operatives i de representació

situades en 12 països, a més del

servei líder* a Espanya de banca

per internet: Línia Oberta.

Parlem?

on-line de les principals entitats nacionals per a empreses, pimes i comerç exterior – Estiu del 2010.

40 àREa dE dEscans B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

àREa dE dEscansRsc /// Mecenatge empresarial

Les empreses vallesanes inverteixen part dels seus guanys en accions culturals que afavoreixen l’interès general. Es tracta del compromís social, una eina que permet retornar a la societat part dels beneficis obtinguts d’ella PER: TERESA VALLboNA

quan les empreses fan cultura

Rebre i donar alguna cosa a canvi. Aquesta és la fór-mula que practiquen di-verses empreses del Va-llès. Es tracta de grans companyies que decidei-

xen revertir part dels seus guanys de for-ma directa en la societat. Apostar per la formació, la investigació i la divulgació en l’àmbit social, científic i cultural són els pi-lars d’aquesta recepta. “Lluny de les exi-gències d’immediatesa tan comunes en aquests temps d’economia globalitzada, es tracta d’una aposta a llarg termini”, explica Ramon Carbonell, vicepresident de la cons-tructora terrassenca Copcisa Corp. Contri-buir a una millora de la societat és el mo-tor que impulsa diverses firmes a partici-par en el bé comú. La manera de gestionar el compromís social depèn de cada compa-nyia. “El mecenatge i el patrocini es basen tots dos a donar suport a accions que te-nen com a objecte afavorir l’interès gene-

ral. La diferència la trobem en la contrapar-tida, que pot anar des de l’altruisme més pur, que no busca res més que la pròpia sa-tisfacció, fins a la projecció social i comer-cial”, explica Miquel Molins, director de la Fundació Banc Sabadell. “Com a entitat pri-vada, volem ser partícips del progrés de la societat i també que aquesta sigui coneixe-dora del nostre compromís en l’àmbit soci-al i cultural”, afegeix.

A diferència de les empreses, “les caixes d’estalvis, que són entitats sense ànim de lucre, no fan mecenatge, sinó que fan obra social”, explica Marc Serrano, responsable de comunicació de l’Obra Social d’Unnim, que inclou tres delegacions territorials a Sa-badell, Terrassa i Osona, i cinc fundacions. Arriba de manera directa a més d’un milió de beneficiaris. Segons dades de l’entitat, el 2010 Unnim va guanyar 42,3 milions d’eu-ros, 15 dels quals aniran a parar a les accions d’obra social d’enguany.

Davant la pregunta de qui es beneficia més d’aquest quid pro quo la resposta és unà-nime: el benefici és mutu. “És un privile-gi revertir de forma directa en la societat part dels beneficis que s’obtenen d’ella i és un privilegi comprovar que aquests esfor-ços ajuden persones i institucions. Es tracta d’un benefici compartit”, explica Manel Far-ré, director de la Fundació Jesús Serra, ins-titució que unifica i gestiona les accions de patrocini i mecenatge que es porten a terme des del grup Catalana Occident, empresa as-seguradora amb seu a Sant Cugat.

uNA ApoSTA A LLARg TERMINI

Apostar per la cultura és un dels reptes de totes aquestes empreses. “Fa més de 25 anys que Copcisa aporta el seu granet de sorra a la promoció artística. Creiem en la cultura com un dels motors claus en el pro-grés de la societat”, explica Ramon Carbo-nell, vicepresident de Copcisa Corp. La cons-

Contribuir a una millora de la societat és el motor que impulsa diverses firmes a participar en el bé comú

41àREa dE dEscansB30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

tructora dóna suport a projectes molt di-versos. Per una banda, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), “on dediquem especials esforços al Premi Euro-peu de l’Espai Públic Urbà”, un guardó que es concedeix cada dos anys i que té com a objectiu reconèixer les obres més significa-tives de creació o remodelació d’espais pú-blics europeus. Copcisa també col·labora en el Festival Internacional de Jazz de Ter-rassa i en el Premi de Literatura Infantil i Ju-venil de l’editorial Barcanova.

Per la seva banda, l’empresa d’il·luminació Lamp de Terrassa organitza des de fa qua-tre anys els Premis Lamp Lighting Solutions, guardons que valoren la creativitat, la inno-vació i la sostenibilitat dels projectes d’il·-luminació. “El que busquem és fomentar la cultura de la llum”, explica Oriol Sauret, di-rector de màrqueting de Lamp. “Com més di-fusió fem de la il·luminació, la gent en serà més conscient”. L’objectiu dels premis, únics

1 /// bANc SAbADELLEnTREGA DELS PREMIS TEREnCI MOIX PATROCI-nATS PER LA FUnDACIó BAnC SABADELL

2 /// copcISA gRoupCOnCERT DE LA BIG BAnD JAzz TERRAS-SA AMB ChARLES TO-LLIVER, PATROCInAT PER LA COnSTRUCTORA COPCISA

3 /// LAMp LIghTINg SoLuTIoNSL’EMPRESA D’IL·LUMInACIó A TER-RASSA ORGAnITzA DES DE FA QUATRE AnYS ELS PREMIS DEL SECTOR

4 /// obRA SocIAL D’uNNIMMOSTRA InTERACTI-VA, LúDICA I EDUCATI-VA ‘MOLLES, EnGRAnAT-GES I PíXELS’, A L’ESPAI CULTURA UnnIM/// CEDIDES

1 ///

en l’àmbit nacional, “és que es parli d’il·-luminació”, confessa Sauret. A l’edició d’en-guany s’hi han presentat més de 500 projec-tes de 60 països. “És com una manera de fer marca”, afegeix el responsable de màrque-ting. A més, Lamp també fa una aposta de formació. “El tema de la formació és impor-tant perquè hi ha gent jove que el dia de demà seran professionals. És una manera de treba-llar el futur”. Cada any passen unes 500 per-sones per les seves instal·lacions per rebre algun dels seus cursos gratuïts.

Les activitats patrocinades per la Fundació Jesús Serra són tan variades com el polifa-cètic Jesús Serra, fundador del grup Catala-na Occident. En el camp de la cultura, la fun-dació organitza, cada quatre anys, el pre-mi de poesia que porta el seu nom. També col·labora amb la Fundació Amics del Li-ceu en la convocatòria del Concurs de Com-posició Vocal, que pretén estimular la crea-ció d’obres de joves compositors facilitant-

ne l’entrada en el món professional. També patrocina els concerts dels guanyadors del Concurs Maria Canals, adreçat a joves pi-anistes de tot el món, i col·labora amb el MACBA.

ART I MúSIcA fINANcERA

“Part de la nostra aportació va adreçada a entitats que promouen activitats de molta qualitat, però la tasca de les quals no és tan coneguda com es mereixen”, explica Mo-lins. En l’àmbit de la cultura, la fundació col-labora amb entitats com la Fundació Amics del MNAC, la Fundació Antoni Tàpies i la Fundació Orquestra Simfònica del Vallès, i patrocina activitats com el Festival Loop Vi-deoart Barcelona, els premis La Nit del Ga-lerisme (GAC) i el concurs de pintura i fo-tografia ART< 30. Una de les activitats més rellevants és el Premi a la Investigació Bio-mèdica, un guardó dotat amb 50.000 euros que ha distingit investigadors com Joan Seo-ane o Eduard Batlle.

L’Obra Social Unnim disposa de dos equipaments culturals amb programació pròpia. El Centre Cultural Unnim de Terrassa programa l’única temporada estable de dansa que hi ha a Catalunya, així com temporades de música clàssica, espectacles familiars, teatre i un programa d’exposicions. Ara, i fins al 6 de març, s’hi pot veure la mostra Constel·lació fractal. Entorn de l’art d’Àxel Oliveres (Terrassa, 1962). Pel centre, inaugurat fa més de trenta anys, hi van passar durant el 2010 unes 105.000 persones, segons dades d’Unnim. L’Espai Cultura Unnim a Sabadell, instal·lat en un edifici modernista de Jeroni Martorell de principis del segle XX, es va inaugurar el 2009. Es tracta d’un focus de cultura contemporània centrat en les noves tecnologies i les arts i té un calendari anual d’exposicions i activitats per a tots els públics. Fins al 24 de juliol s’hi pot veure la mostra Molles, engranatges i píxels, un muntatge sobre la relació entre el joc i la tecnologia. A més, des de l’Obra Social d’Unnim també es patrocinen festivals com el Blues de Cerdanyola del Vallès i el Zoom Igualada, certamen europeu de telefilms, i s’organitza l’Unnim Etnival, “un festival que se celebra a Girona pel volts de Sant Joan amb concerts gratuïts a l’aire lliure”, explica Serrano. Unnim també organitza guardons com el Premi Sant Joan Unnim de Literatu-ra, un dels més ben dotats de les lletres catalanes, que el 2010 va guanyar Joan Barril, i el Premi Unnim de Teatre, adreçat a grups que no actuen en circuits comercials professionals. En conjunt, promou més de 150 espectacles per temporada, segons dades de l’Obra Social de l’entitat.

L’Obra Social d’unnim patrocina festivals com el Blues de Cerdanyola i el zoom igualada, un certamen europeu de telefilms, o l’unnim Etnival de girona

2 ///

3 ///

4 ///

42 àREa dE dEscans B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

REstauRants dE nEgOcis

Cuina navarresa i vegetal al Villa 50El restaurant, dirigit als fogons per Sergio Bastard, aposta pel producte de qualitat i l’elegància

productes de primera qualitat, amb de-nominació d’origen navarresa, i un

ambient modern i acollidor són els ar-guments del nou restaurant Villa 50 per atraure el públic santcugatenc. En un entorn agradable i elegant, els comen-sals gaudiran d’un àpat gens convencio-nal malgrat els fonaments tradicionals de Sergio Bastard, director de fogons. Ángelo Cambero, navarrès i fundador de Villa 50, és l’altra ànima d’un restaurant on el que més destaca, més enllà d’un ser-vei excel·lent, és un menú de set plats en què, del primer a l’últim, utilitzen les ver-

dures com a ingredient principal, les pos-tres incloses. El menú “passió per les ver-dures” (43,20 euros) inclou propostes tan cridaneres i delicioses com l’amanida de cebes escalivades amb castanya torrada, tàperes i brots o l’albergínia rostida, amb ruibarbre, macadàmia ratllada i pols d’al-bergínia rostida. La carta també disposa d’unes postres que no ens podem perdre, el tiramisú recons-truït, que recull els sabors del pa de pes-sic amarat en cafè i Baileys, gelat de llet d’ovella i mascarpone i cruixent de grué. Una delícia. /// XAVIER ORRI

/// 1

2 ///

ubicació: av. Lluís Companys, 50, Sant Cugat Reserves: 93 675 03 77 / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns

preu carta: 50 € Especialitat: cuina navarresa tradicional

1 /// VILLA 50EL RESTAURAnT COM-BInA Un DISSEnY MO-DERn AMB Un GUST TRADICIOnAL/// CEDIDA

2 /// pLÀNoL DE SITuAcIÓ EL RESTAURAnT VILLA 50 ESTÀ SITUAT AL COR DEL MUnICIPI DE SAnT CUGAT

30

sant cugat

cAN VILALLoNgA

Entrant a Sant Cugat per la Rabassada, just dar-rera el Golf, Can Vilallonga recupera la cuina d’ar-rels catalanes amb una presentació actual.

ubicació: Oceà Atlàntic, 80, Sant Cugat Reserves: 93 674 04 00 horari: de 13.30 a 16 h i de 21 a 24 h. Tancat dilluns i diumenges nit preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

40 €

42,30 €

villa 50

cER

da

ny

Ola

directori gastronòmic de la ‘B30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants valle-sans de qualitat per a re-unions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més ex-clusius i curiosos de la co-marca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit in-dispensable. Les condici-ons per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 [email protected]

PÀRQUING

MENÚ

25 €

RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

BEllatERRa

bLANc

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

ubicació: Josep M. Marcet, 3, Bellaterra Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant.

com / [email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit preu carta: 35-38 € Especialitat: catalana tradicional

21 €

BEllatER

Ra

Pa

ls

Pals

LILIuM

En un ambient íntim i entranyable, un espai natural de boscos a l’Empordà, al cor de la Costa Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i un celler selecte.

ubicació: hotel Mas Salvi. quermany, s/n, pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi.com /

[email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns

preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

45 €10-30

cERdanyOla

oDD LouN-gE & RES-TAuRANT

En ple nucli antic de Cerdanyola, en una casa del 1880, el restaurant Odd és una proposta confor-table i especial de cuina i ambient.

ubicació: Sant Ramon, 154, Cerdanyola Reserves: 93 586 56 66 / 664 220 630

horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat dissabtes al migdia i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

12 €

cERdanyOla

TAST & guST

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerda-nyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, destaca la seva carta de peixos i l’steak tartare.

ubicació: Sant Martí, 92, Cerdanyola Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

25 €

sa

nt c

ug

at

saBadEll

EL Nou DE LA boRRIANA

Restaurant càlid en un entorn acollidor i sobri, en què es prioritza la cuina de temporada i el producte fresc també en el menú de migdia.

ubicació: carrer de la Borriana, 9, Sabadell Reserves: 93 745 97 49 horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

sa

Ba

dEll

mOntsEny

cAN bARRINA

Hotel restaurant en una masia del segle XVII, Can Barrina és un negoci familiar de tracte exquisit, amb una cuina de primer nivell amb vistes al Montseny.

ubicació: carretera de palautordera, km 12, Montseny Reserves: 93 8473065 / www.canbarrina.com / [email protected] horari: de 9 a 11 h, de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.45 h preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina tradicional catalana

mO

ntsEn

y

2-18 12-40

27 €4-150 14 €4-60 4-60

4-12

43àREa dE dEscansB30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

sant cugat

VERMELL - hoTEL SANT cugAT

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’es-tiu.

ubicació: Cèsar Martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge

preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

16 €12-25

sant cugat

VuLcANo

Ubicat en una tranquil·la zona de Sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

ubicació: Mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / [email protected] horari: de 13 a 13.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

19,50 €4-16

sant quiRZE

MASIA cAN fERRAN

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

ubicació: carretera de Molins de Rei, km 14, Sant quirze Reserves: 93 699 17 63 / www.masiacanferran.com / [email protected]

horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

25 €20-30

sant cugat

INRESTAuRANT & LouNgE

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es /

[email protected] horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges preu carta: 35 €

Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

19,5 €

sant cugat

LA MASIA DE SANT cugAT

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastro-nòmica de qualitat en un context idíl·lic.

ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 589 34 45 / www.masiasantcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns preu carta: 30-35 €

Especialitat: cuina catalana

26 €

sa

nt q

uiR

ZE

sant cugat

TRADE coNcEpT

Un restaurant d’oficines de dia i una sala de fes-tes a la nit, el Trade Concept és un espai dual que confia en un menú migdia d’alta qualitat.

ubicació: av. Corts Catalanes, 8, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 29 / [email protected] / @tradeconceptsq horari: de 8 a 17 h, i nits per a reserves i festes privades. Tancat dissabtes i diumenges Especialitat: cuina catalana mediterrània

12,9 €

sa

nt f

Ru

itó

s d

E B

ag

Es

sant fRuitós dE BagEs

RESTAuRANT MÓN

Situat dins l’Hotel Món, el xef Josep Casas pro-posa una cuina pràctica, senzilla i saludable da-vant les magnífiques vistes del monestir.

ubicació: camí de Sant Benet, s/n, Sant fruitós de Bages Reserves: 93 875 94 04 / www.monstbenet.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 20 a 22.30 h. Obert cada dia preu carta: 40 € Especialitat: cuina tradicional

55 €

sant cugat

SANTcugA-TERIA

El restaurant, inaugurat recentment, aposta per les tapes amb un producte de primera qualitat i una elaboració innovadora

ubicació: plaça quatre Cantons, 3, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 30 / www.santcugateria.

com / [email protected] horari: de 9.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 40 € Especialitat: tapes i arrossos

55 €

12

10-30

10-30

10-30

8-45

Subscripció anual: 60 €Omple la butlleta i fes-la arribar a:sant antoni, 42-44 / 08172 sant cugatFax: 93 590 86 25 · [email protected]és info: 93 590 86 00

Signatura

fes-te subscriptor

Nom i cognoms

Adreça

CiutatCP Tel.NIF/DNIData naix. / /

Adreça electrònica

DADeS De PAgAMeNT

BANC / CAIxA · Núm. de compte corrent

TArgeTA

Data de l’alta de subscripció / /

/

Dígits de control

D. de caducitat

44 Estació dE sERvEi B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

Estació dE sERvEi

(RE)cOnciliació familiaR Miquel Àngel Bonachera viu a l’Escala i el seu soci, Sergi Au-divert, a Olot. Treballen entre Barcelona, Girona i propera-ment Madrid. Viatgen cons-tantment i amb presses. Des-prés de l’entrevista a primera hora del matí a Bellaterra te-nen una reunió i a les set de la tarda han de ser a Múrcia per oferir una conferència. hi van en cotxe i sem-bla que no és un fet esporàdic. Aquesta bo-geria horària és quotidiana. Amb aquestes condicions, a aquests homes casats que aca-ben de supe-rar els trenta el que més els cos-ta i del que més es penedeixen és no tenir prou temps per a la fa-mília. Il·lustrava la si-tuació una anècdo-ta recent amb un ve-terà madrileny dels negocis. “érem al cot-xe amb el DG de Quan-tum, un noi jove, i amb un consultor d’uns 60 anys. Va trucar la dona del jove per preguntar el clàssic ”a qué hora vuelves a casa”. Tots vam dir: “Aquesta és la conversa que tenim cada dia”. I el senyor gran va dir que és el di-àleg que tenia cada dia durant els mesos pre-vis al seu divorci. Cre-uem els dits”, explica Bonachera.

Aquests joves emprenedors dirigeixen AB-Biotics, una de les empreses de l’economia del coneixement amb més present i futur del Vallès pER: XAVIER oRRI

Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert són un ma-trimoni de conveniència empresarial ben avingut. Es complementen. L’un és alt, l’altre no tant; un re-

flexiu i l’altre espontani; un té pressa i l’al-tre paciència; en Sergi és un amant del dubte socràtic i en Miquel Àngel és l’home d’acció, el que tria entre el cable verd i el vermell per desactivar la bomba. La connexió i els com-pliments entre un i altre traspassen la línia del fraternalisme: “En Sergi té una gran vir-tut que és preguntar molt bé pels punts fe-bles de les coses, trobar els defectes”, expli-ca Bonachera. “Ell, en canvi, és qui troba les solucions a aquests defectes”, replica Audi-vert. “Però jo no trobo les solucions si nin-gú no em planteja les preguntes i els proble-mes”, replica Bonachera celebrant la bicefà-lia intel·lectual de l’empresa.

Entendre’s era condició necessària per arri-bar on han arribat. Són els consellers delegats –sí, n’hi ha dos– de la biotecnològica AB-Bi-otics. Amb seu a la Universitat de Girona i a l’edifici Eureka de Bellaterra, aquesta empre-sa nascuda el 2004 cotitza en el Mercat Al-ternatiu Borsari (MAB) i està valorada, a fi-nals del 2010, en 17 milions d’euros. S’acaba de convertir en la primera empresa del MAB que protagonitza una adquisició després d’ar-ribar a un acord de compra amb la biotecno-lògica madrilenya Quantum.

83.000 EuROs nEgatius. Actualment assaboreixen l’èxit empresarial i un reconei-xement a la feina ben feta. Però arribar fins aquí no ha estat un camí de roses. Des que els va presentar l’antiga nòvia d’Audivert i bona amiga de Bonachera i es van associar per fun-dar AB-Biotics, han patit tant com han gaudit: “Ens vam arruïnar de seguida”, recorda Au-divert, “només començar ja teníem un sal-

do negatiu de 83.000 euros”. Inicialment, el negoci s’havia centrat en la creació de mi-croorganismes que s’aplicarien en la fabri-cació dels formatges. “El 2005 vam reformu-lar el pla de negoci perquè ni un formatger comprava”, recorda amb humor Bonachera, que reconeix que en aquell moment es va de-mostrar l’ambició i la capacitat de perseverar que els ha portat fins aquí. “Vam desenvolu-par l’instint de supervivència refinançant el projecte i virant cap als probiòtics”, segueix Bonachera. De formació científica, el primer que van fer, un cop arruïnats, va ser passar per l’MBA d’Esade per aprendre a moure’s en el terreny de les xifres. Primer va anar-hi Bo-nachera mentre Audivert s’ocupava del nego-ci. “El problema és que només teníem deutes. Vaig parlar amb el meu pare, es va aixecar, va anar al banc i va treure els 20.000 euros per a la matrícula”, recorda Bonachera.

De la ruïna i les classes a l’escola de negocis en van aprendre un parell de coses que els han servit per aconseguir la solidesa finan-cera de què ara gaudeixen. “Vam entendre que en aquest sector necessitàvem diversi-ficar i vam engegar diferents línies de negoci en funció dels riscos que implicaven”, recull Audivert per resumir el catàleg de serveis de l’empresa. Actualment AB-Biotics ofereix serveis d’investigació a mida per a la indús-tria farmacèutica, crea fàrmacs per a te-

ràpies oncològiques i produeix els “al-tament rendibles” complements ali-mentaris probiòtics. Com a mostra,

un parell de xifres: la investigació del probiòtic AB-Fortis va necessi-tar un milió d’euros en investiga-ció i se n’espera un retorn de 21 milions.

tècnicamEnt miliOnaRis. Després de cinc anys amb jorna-des laborals de 14 a 16 hores, Bo-nachera i Audivert són “tècnica-ment milionaris”. Malgrat cotit-zar en borsa, conserven el 44% de la companyia, que s’han pro-hibit vendre sota contracte. Això

és tot el que tenen, ni casa en pro-pietat ni hipoteca, ni altres béns més

enllà d’AB-Biotics. “És per principis. Si tens un inversor que posa un 3%, has

de tenir respecte pels seus diners. I com es fa? Doncs posant-hi el 100% dels teus recursos”. Aquest respecte de què parlen consideren que ha estat la clau de l’èxit com a empresa i com a socis. “La norma

bàsica és no demanar a l’altre coses que no t’aplicaries. Això i el valor de la humilitat, en el sentit d’assumir que et pots equivocar i que l’altre té raó. Partint d’això, en qualsevol discussió s’imposaran els arguments”. Un matrimoni modèlicament dialogant.

“La clau és no demanar a l’altre el que tu no faries”

En primera persona (del plural) /// Miquel àngel Bonachera i Sergi Audivert

45B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011 Estació dE sERvEi

www.emprendedorestv.com hISTòRIES EMpRENEDoRES

Emprendedores TV és una iniciativa de la fundació Banesto Societat i Tecnologia. un canal de televisió per internet pensat íntegrament per als emprenedors i totes les petites i mitjanes empreses espanyoles. L’objectiu del canal, en què es recullen històries d’èxit emprenedor de tots els sectors, és fomentar i prestigiar l’esperit emprenedor i la tasca de les petites i mitjanes empreses com a motor imprescindible per al creixement futur de l’economia i la creació de llocs de treball, així com servir de punt de trobada de totes les persones amb iniciativa empresarial i de les petites i mitjanes empreses. Tots ells podran compartir al canal les seves experiències i aprendre dels millors casos reals d’èxit.

www.financiame.net fINANÇAMENT cARA A cARA

Financiame.net és una xarxa financera entre persones, on els protagonistes dels préstecs sou els usuaris. permet atorgar i demanar crèdits a baix interès.

www.negocius.comcoMpRAVENDA DE NEgocIS

Negocius.com és un portal de compravenda d’empreses i negocis. Té com a objectiu aconseguir que inversors i venedors aconsegueixin les transaccions que volen amb el màxim de confiança.

WEBs

leonorgarcía montoliu Assessora comercial

nEuROmàR-quEting: REalitat O ciència-ficció?

El principal instrument de neuro-màrqueting són les imatges per ressonància magnètica funcio-nal, que permeten als científics

establir alguns fets que els publicistes uti-litzen en les seves campanyes. En primer lloc, determina que la decisió de comprar o no un producte concret no és racional, sinó que deriva de forces inconscients. Aquesta afirmació explica les ja conegudes “com-pres per impuls”. En segon terme cons-tata que el procés de selecció d’un bé, un servei o un producte és una cosa automà-tica. Aquesta acció es deriva dels hàbits adquirits al llarg de la vida del consumi-dor i altres forces inconscients, entre les quals tenen molt de pes la pròpia història, la personalitat, les característiques neuro-fisiològiques i el context físic i social que l’envolta. Això, més o menys, equival a dir que el producte que compres avui està de-terminat pel que has comprat amb ante-rioritat. Finalment, el sistema emocional té un paper clau en els processos mentals, i per tant determina el rumb de les deci-sions de compra. I, com tots sabem, dei-xar-se influir per les emocions a l’hora de comprar no és bo per a la nostra butxaca.

Som titelles? El neuromàrqueting s’ha re-velat com una poderosa eina per compren-dre la relació entre la ment i la conducta del consumidor. Els científics han esmicolat el procés de compra, i saben perfectament quines zones de la teva botiga preferida capten la teva atenció o quant de temps dura cada acció que portes a terme durant el procés de selecció i compra de cada pro-ducte que portes a casa. I aquestes dades ajuden a organitzar la distribució dels arti-cles a les botigues perquè acabis comprant més coses de les que realment necessites. No és bonic?

Fins a la “invenció” del neuromàrqueting, només es podia especular sobre què pas-sava en la ment del client. Milers de bons productes es van enfonsar irremeiable-ment en l’oblit per culpa d’una mala es-tratègia de màrqueting. Però ara, les so-fisticades tècniques del neuromàrqueting poden mesurar exactament què és el que passarà quan un producte arribi al mer-cat. En poques paraules: seguim comprant mirallets de colors. Però ara, si més no, sa-ben com fer que els comprem contents i sense culpes. La resistència és fútil. Ben-vingut al rusc.

[email protected]

JoRgE bLASS I fERNANDo boTELLALA FORçA DE LA IL·LUSIódes del joc de mans més senzill fins al pro-jecte empresarial més ambiciós requerei-xen una preparació, presentació i execu-ció perfectes per aconseguir l’èxit. El repte és deixar empremta en la ment de l’espec-tador o client. La força de la il·lusió ofereix la possibilitat d’aprofundir en la mentalitat dels il·lusionistes per aplicar les seves tècni-ques i treure benefici dels seus secrets en les respectives professions dels lectors. En definitiva, una invitació a endinsar-se en el món de la il·lusió de houdini, david Copper-field o Juan Tamariz./// ALiEnTA EdiTORiAL

JoRDI LÓpEzFER PINyAfer pinya exposa la for-ta relació existent entre el món dels castells i el món de l’empresa. Jordi López recorre al castell i als castellers no només com a metàfora, sinó com a autèntica esco-la de gestió de persones, equips i organitzacions. /// EMpRESACTiVA

DAVID ALLEN Sé MáS EFICAzdesprés de l’èxit acon-seguit amb el seu an-terior llibre, Getting Things Done, del qual se’n van vendre més de 10.000 exemplars, da-vid Allen ens presenta la que ha de ser la posada en pràctica de la teoria aquí present./// ALiEnTA

lliBREsxenti RoblesDirectora de Consultoria Recursos humans de Pimec

l’aBsEntismE, una PaRadOxa

l’absentisme, en termes ab-soluts, és un dels malde-caps de la majoria d’em-preses i dels departa-

ments de recursos humans per la seva incidència negativa en el compte de re-sultats, però, què està passant en el mo-ment d’incertesa actual? Els últims es-tudis ens confirmen una important da-vallada en els indicadors d’absentisme laboral, sobretot per incapacitat tempo-ral. Les conclusions no ens poden deixar indiferents, ja que la conjuntura actual molt probablement hagi emfatitzat un altre tipus d’absentisme, el presencial i l’emocional, difícilment visible i mesu-rable, però que impacta d’una manera molt directa en la productivitat.

Si ens plantegem millorar la competiti-vitat de les nostres empreses, no podem perdre de vista la incidència de les perso-nes. Ara més que mai, és de vital impor-tància treballar no només per minimit-zar les possibles pressions externes que puguin afectar el nostre talent en termes personals i familiars, sinó també en els aspectes interns de l’organització, ja que contribuiran a millorar la implicació, fide-lització, el compromís i, en definitiva, la motivació del nostre capital humà.

Podem introduir programes, polítiques o simples accions creatives que no supo-sin una despesa, sinó un avantatge com-petitiu, com ara afavorir la conciliació de la vida personal i laboral, serveis de suport personal, retribució flexible... Tota actuació d’aquest tipus ha de començar per fer una diagnosi de les necessitats reals del col-lectiu per a posteriori definir un pla d’acció que inclogui els objectius, les mesures, la temporalització i la implementació d’indi-cadors que ens permetran avaluar-ne l’efi-ciència. El retorn està assegurat.

Si VOLEM MiLLORAR LA COMpETiTiViTAT dE LES nOSTRES EMpRESES, nO pOdEM pERdRE dE ViSTA LA inCidÈnCiA dE LES pERSOnES

46 Estació dE sERvEi B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011

cuRsOs i sEminaRis

la formació interna exigeix un disseny coherent amb les altres àrees de l’empresa

com formar els teus treballadors? Com educar-los en l’esperit corporatiu?

Com han de créixer els empleats interna-ment? Amb aquests punts de debat sobre la taula es van reunir representants de re-cursos humans de dotze de les empreses més rellevants de la comarca per compar-tir experiències en l’estructuració i exe-cució de plans de capacitació empresarial. La reflexió conjunta va conduir fins a una definició en quatre fases del procés per harmonitzar els objectius estratègics de l’empresa i els coneixements que cal que assoleixin els equips humans.

El disseny i l’execució de plans de capaci-tació empresarial en els equips professi-onals han de partir de la definició dels co-neixements que els professionals de l’em-presa necessiten per assolir l’estratègia del negoci. En una segona fase caldrà iden-tificar i comprovar quins són els coneixe-ments de què disposa l’equip humà com a punt de partida. A partir d’aquesta valo-ració, una tercera fase es dedicarà a dis-senyar un pla de capacitació que s’ajusti a les necessitats de l’empresa i desenvolu-pi competències tècniques i personals en els equips humans que contribuiran a fer que el negoci sigui més competitiu. En una última etapa, avaluar l’adquisició de co-neixements per part dels professionals de l’empresa per comprovar si aquests con-corden amb els objectius estratègics de la companyia.

La trobada, organitzada per la Cambra de Co-merç de Terrassa, va comptar amb la partici-pació de responsables de recursos humans d’Arcadie España, Circutor, DSV Road Spain, Egarsat, Grup Catalana Occident, Grupo Cel-sa, Grupo Cirsa – Nortia Business Corporati-on, Kern Pharma, Mútua Terrassa, Productos Aditivos, Sharp Electrónica España, Vertisub. Els assistents van tenir l’oportunitat de conèi-xer dos casos concrets d’aplicació de bones pràctiques en la creació d’un pla de formació. Pere Rodríguez, responsable de recursos hu-mans de Kern Pharma, i Òscar Sambola, cap de desenvolupament de recursos humans de Mútua Terrassa, van explicar la seva experi-ència en aquest terreny.

cOnclusiOns. Com a tancament de la troba-da els assistents van acordar algunes conclu-sions temàtiques al voltant de la capacitació empresarial: en primer lloc, els objectius de formació han d’estar clarament enfocats cap a l’estratègia de l’empresa. Una segona con-clusió interessant apunta a la col·laboració de manera que els tècnics de les àrees de for-mació han de treballar de forma molt prope-ra amb la resta d’àrees de l’empresa, alhora que és important avaluar la formació i asse-gurar-se que els professionals han adquirit els coneixements adequadament. Després d’aquesta segona experiència la Cambra organitzarà dues noves trobades aquest 2011 sobre el desenvolupament de competències en els equips professionals de les empreses. /// X. ORRI

La Cambra organitza una sessió de debat per compartir experiències empresarial de capacitació interna

fORmació /// CAMBRA dE TERRASSA

Participants en la taula rodona d’intercanvi d’experiències empresarials // CEDIDA

9 dE MARçApRèN A uTILITzAR fAcEbook pER A EMpRESES

La Cambra organitza aquest curs amb l’objectiu de donar les claus per apren-dre com cal que una empresa entri a facebook, quines consideracions s’han de tenir presents, quin tipus de pàgi-na cal crear, quantes pàgines cal cre-ar, com avaluar que està fent la meva competència i veure com millorar-ho. També busca donar a entendre les par-ticularitats, consideracions i potenciali-tats que ofereix facebook en la creació i gestió de les pàgines web per a em-preses. El curs té un preu de 90 euros i es farà de 9 a 14 h LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa C/ Blasco de garay, 29, Terrassa MéS infO: www.cambraterrassa.com

dEL 10 AL 31 dE MARçcoM MILLoRAR LA coMuNIcAcIÓ EN púbLIc DE LA MÀ D’uNA AcTRIu

gran part de la feina de molts professio-nals consisteix a fer exposicions i argu-mentacions en públic, persuadir i con-vèncer els interlocutors... Tenir un bon domini de l’expressió i la comunicació esdevé fonamental. no tots tenim un ta-lent natural per comunicar, però tots te-nim el talent suficient per aprendre a fer-ho. Amb l’ajuda de l’actriu Lina Lam-bert, en aquest curs s’explicarà la me-todologia que fan servir els actors per gestionar les seves expressions i emo-cions. L’objectiu, en definitiva, és acon-seguir que ens escoltin, connectar, con-vèncer, informar i formar, tot expressant seguretat i credibilitat davant de qualse-vol tipus de públic. El curs té una dura-da de 16 hores i se celebrarà els dies 10, 17, 24 i 31 de març, de 10 a 14 h. La inscrip-ció té un cost de 270 euros per a partici-pants d’empreses del Vallès Occidental i del Bages i de 450 euros per als que no compleixin aquest requisit.

LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell av. francesc Macià, 35, SabadellMéS infO: www.cambrasabadell.org

16 i 30 dE MARçXARXES SocIALS pRofESSIoNALS: ToT EL QuE hEM DE SAbER DE LINkEDIN

Aquest curs organitzat per la Cecot

permet conèixer i analitzar les estra-tègies de comunicació del Linkedin i les possibilitats que ofereix a l’empre-sa, així com aprendre a utilitzar-lo des de la perspectiva professional, d’em-presa o marca. d’altra banda, ofereix les claus per comprendre el compor-tament dels usuaris, així com el funcio-nament del Linkedin i com s’ha de ges-tionar de manera positiva. Santi Rius, assessor de màrqueting online de la Cecot, serà l’encarregat de dirigir el curs, que se celebrarà els dies 16 i 30 de març, de 9.30 a 13.30 h, a la seu de la patronal vallesana. El preu d’inscripció és de 150 euros per als socis Cecot i 180 per a la resta d’alumnes.

LLOC: Cecot, c/ Sant pau, 6, TerrassaMéS infO: www.cecot.org

23 dE MARçELS INTERcANVIS INTRAcoMuNITARIS DE MERcADERIES

El curs organitzat per la Cambra de Sabadell busca familiaritzar els assis-tents en la tramitació de l’intrastat i de la documentació de liquidació de l’iVA en operacions intracomunitàries, així com assessorar-los en les novetats le-gals que s’hagin pogut introduir a l’ini-ci de l’any. Javier gil, agent de duanes i consultor de Barnamarketing, serà el ponent de la sessió. El curs comen-çarà a les 10 del matí i s’allargarà fins a les 14 h. gràcies a la subvenció d’un-nim, l’assistència és gratuïta, tot i que cal inscripció prèvia.

LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell av. francesc Macià, 35, SabadellMéS infO: www.cambrasabadell.org

25 dE MARçMESuRA LA SATISfAccIÓ DELS TEuS cLIENTS

La Cecot organitza aquest curs desti-nat a conèixer els aspectes fonamen-tals, així com les eines associades, per mesurar la satisfacció de clients i ser capaç de desenvolupar i millorar un sis-tema per mesurar el grau de satisfac-ció adequat a les característiques del client de cada organització. Concep-ció Curet i Alfonso gironza, de la upC, seran els encarregats de dirigir el curs, que se celebrarà el dia 25 de març, de les 9 del matí a les 18.30 h. El preu és de 230 euros, amb un descompte de 20 euros per als socis de la Cecot. LLOC: Cecot, c/ Sant pau, 6, TerrassaMéS infO: www.cecot.org

47B30 DIVENDRES, 4 DE MARÇ DEL 2011 Estació dE sERvEi

1. Braçalet amb hora Rellot-ges i joies sempre han estat dos com-plements diferenciats. Calvin Klein ha unit els dos conceptes i ha ideat un rellotge de disseny pensat per lluir com un braçalet. L’esfera a l’aire crea continuïtat visual de la corretja i el vidre queda elevat al no res.

2. Música compacta Basat en el disseny d’un ventilador, el Cd de paret de la casa Muji trans-forma i decora l’espai d’una sala. Els altaveus estan incorporats a la part superior del reproductor i per encendre’l només cal estirar suau-ment del cable. ha rebut el premi japonès al bon disseny i es pot tro-bar per 165 €.

3. Bandoleres masculi-nes Les bosses per a home cada vegada són més populars a les passarel·les de moda dels dissenya-dors més importants. La nova línia masculina de Mango, hE, propo-sa aquesta bandolera de pell amb aire juvenil per portar tant per anar a l’oficina com per sortir amb els amics.

4. il·luminació silvestre El catàleg d’ikea del 2011 incorpora un dels llums més sol·licitats. Maskros és un llum de sostre amb un diàme-tre de 80 centímetres i una pantalla de paper, ideada per crear ombres decoratives tant al sostre com a les parets de l’habitació.

5. Rainwear Amb l’arribada de la neu, gioseppo proposa una col-lecció de botes d’aigua caracterit-zades pels seus estampats i colors pop. La novetat més destacada és la semblança que tenen amb una bota de carrer, com és el cas d’aquesta bota d’aigua, simulant un estampat de serp.

6. Lectura digital El Reader pocket Edition de Sony és el llibre digital més lleuger i ultracompacte del mercat (només pesa 155 grams) i la pantalla tàctil sense brillantor per-met passar les pàgines suaument. L’aplicació també incorpora 12 dicci-onaris integrats per buscar el signifi-cat o la traducció de les paraules.

3

5

2

4

6

1

Revista B30 nº35, Març 2011

Documents

Transcript of Revista B30 nº35, Març 2011