81

02030018009

00

04

5

81

02030018009

00

04

6

l'empresa balla al rITme QUe marCa eUrOpa

especial gas a fons: RefoRMa laBoRal

la revista econòmica del Vallès | Març del 2012 | N.46 | 2 €

“si m'hagués imaginat el panorama actual de les caixes, m'hauria exiliat” Antoni Serra RamonedaExpresident de Caixa Catalunya

eNTreVIsTa /// P. 6

radar /// P. 8

l'eix de la b-30 genera el 48% de la inversió en r+d de la regió metropolitana

OpINIÓ /// P. 32

el canvi d’estratègia del banc CentralJosep Manel ComajuncosaProfessor d’Economia d’ESADE (URL)

INTer-VIeWs /// P. 15

Outward-looking as core business strategyB30 in English by:

mÉs

EmpresaGFT, solucions per la banca /// p. 16

Entrevista: Ramon Tremosa, eurodiputat /// p. 18

Empresàries: Llobet, la marca del disseny /// p. 25

Àrea de descans: Entrar a la xarxa sense immolar-se /// p. 40

Si tens un projecte empresarial innovador i amb vocació de creixement l’Ajuntament t’ajudaa instal·lar-te en aquests centres de reconegut prestigi.

Oberta la recepció de candidaturesInforma-te’n a la O�cina d’Atenció a l’EmpresaTelèfon: 93 565 70 00oae@santcugat.cat

Centre d’Emprenedoria público privat SC Trade Center i Centre d’Emprenedoria públicoprivat Esade Creàpolis

CENTRES D’EMPRENEDORIA PÚBLICO-PRIVATSEts una persona emprenedora?Vols crear una empresa?

3b30 MARç dEL 2012 Km ZerO

Març del 2012UNa refOrma CUINada a l’eUrOpea

el govern de Rajoy ha aprovat per decret una reforma laboral que la Unió europea estava reclamant a crits i que s’inclou dins del paquet de mesures destinades a allu-nyar el fantasma d’un possible rescat d’es-panya. en aquest sentit, la reforma no té recepta pròpia, sinó que s’ha cuinat a gust del paladar europeu a partir de tres ingre-dients bàsics: l’eliminació de l’autorització administrativa per ajustar les plantilles; la rebaixa del cost dels acomiadaments improcedents i la dotació de plens poders a les empreses per ajustar els convenis empresarials a la realitat de les vendes, evitant el bloqueig dels convenis vigents. aquestes són les mesures necessàries per reactivar el mercat laboral espanyol? caldrà esperar un temps prudencial –els experts calculen que entre dotze i divuit mesos– per poder treure conclusions, però d’entrada hi ha un parell d’aspectes que preocupen les patronals. el primer, el perill d’entrar en un mercat laboral dual, entre treballadors del règim antic, amb avantatges, i els nous contractats; i en segon lloc, la sensació que la majoria de mesures de la reforma s’han fet a mida de les grans companyies (amb pèrdues) i no de les petites i mitjanes empreses, que representen el 90% d’empreses de l’estat. en espera que el decret llei sobre l’emprenedoria acabi fixant un nou marc per a la contractació de joves, les pimes amb menys de 50 treballadors només es podran beneficiar d’una rebaixa del cost laboral per a contractes indefinits. Molt poc per provocar grans canvis.

"la reobertura del crèdit a les empreses no arribarà fins al 2014"

aNTONI serra ramONeda /// expResident de caixa catalUnya

canvi d’estratègia del Banc central

jOsep maNel COmajUNCOsa /// pRofessoR d’econoMia d’esade (URl)

UNa refOrma labOral a l’eUrOpea

UN eQUIp mba d’esade s’eNdú el premI NCd

entrar a la xarxa sense immolar-se

eNTreVIsTa

6rOTONda

32

Gas a fONs

34 Gps

42

Àrea de desCaNs

40esTaCIÓ de serVeI

44digitalitzar sí, però de forma intel·ligentaNdreU brú /// diRectoR de noVes tecnologies de piMec

b30 edITa: Premsa Local Grup de Comunicació /// presIdeNT: Ramon Grau /// dIreCCIÓ: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// dIreCTOra

edITOrIal: Carmen S. Larraburu /// dIreCTOr COmerCIal: Pere Esquerda /// Cap de redaCCIÓ: Víctor Solvas /// redaCCIÓ: Laia

Corbella, Xavier Orri, J.R. Armadàs i Kaitlyn Venezia /// prOjeCTe GrÀfIC: eixida.cat /// fOTOGrafIa: David Fernández i Artur Ribera /// maQUeTaCIÓ:

Sergi Felip /// assessOrameNT lINGüísTIC: Queralt Simeon /// admINIsTraCIÓ: Anna Comella /// ImpressIÓ: Gráficas de Prensa Diaria ///

premsa lOCal saNT CUGaT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// redaCCIÓ: b30@pautamedia.

com /// admINIsTraCIÓ COmerCIal: Susanna Carmona /// dIpòsIT leGal: B-9826-2008 /// dIsTrIbUCIÓ empresarIal: FUnDACIó

CECOT FORMACIó /// pUblICITaT: 93 590 86 00 - b30@premsalocal.com /// COl·labOradOrs de la ‘b30’: AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VALLèS · ASSOCIACIó

SAnT CUGAT EMPRESARIAL · AXA ASSEGURAnCES · BAnC SABADELL · BOEhRInGER InGELhEIM · CECOT · CIT · EnDESA · FIAC · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

15.000exemplars meNsUalsDistribució a través dels quioscos del Vallès i

subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona

Encartada al ‘ELPUnTAVUI’ del Vallès Occidental

b30@premsalocal.com / 93 590 86 00

www.lacaixa.es

radar

5b30 MARç dEL 2012 radar

rÀNQUING d’expOrTaCIÓ

cada Mes la ReVista ‘b30’ pResenta Un RànqUing de les 10 eMpReses de la deMaRcació de la caMBRa de coMeRç i indústRia de teRRassa qUe han tRaMitat Més ceRtificats d’expoRtació foRa de la Unió eURopea a tRaVés de l’entitat.

feBReR1 eUrOfraGaNCe RUBí

2 b. bRAuN SuRGiCAL RUBí

3 MoEhS CATALANA RUBí

4 LivEN sant cUgat

5 FERRER iNT. sant cUgat

6 bASF poLiuRETANoS RUBí

7 Top-CAbLE RUBí

8 CoopER CRouSE-hiNdS teRRassa

9 CiRCuToR ViladecaValls

10 CiRpRoTEC teRRassa

palau-solitài plegamans

Castellar

bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

parets

Montcada

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El papiol

2

3

1

radar B30

l’INdICadOr

és l’augment de baixes d’autònoms a la província de Bar-celona respecte al 2010, segons pimec. de fet, el percen-tatge és del 6,4%, i suposa l’abandonament de l’activitat de 70.756 autònoms. a catalunya, el nombre de baixes arri-ba als 100.712, i a espanya a 579.762. pimec considera que

la sangonera és deguda, principalment, a l’actual restric-ció del crèdit, que és el motiu del 30% de les baixes regis-trades a catalunya. la patronal qualifica la situació d’“eRo invisible”, i demana que no s’hagi de pagar l’iVa de les fac-tures no cobrades. /// FoTo: CEdidA

6%

foment de terrassa va formar 400 empresaris durant el 2011

L’Ajuntament de Terrassa va reco-nèixer, a inicis de febrer, un centenar d’empresaris que durant el 2011 van pas-sar pels seminaris i cursos que l’empre-sa municipal, Foment de Terrassa, va or-ganitzar. L’acte, que va estar presidit per la tinent d’alcalde de Promoció Econò-mica i Innovació, Carme Labòria, va co-mençar amb la conferència “Desmun-tant mites sobre l’emprenedoria i el món empresarial”, a càrrec de Ferran Peiró i Albert Torruella, coautors del llibre Es-cola d’emprenedors. A continuació, la tinent d’alcalde va lliurar els diplomes als millors formadors i als alumnes, així com una base de dades amb els partici-pants de les activitats formatives, per tal de crear sinergies i col·laboracions en el futur. Foment de Terrassa va orga-nitzar durant el 2011 un total de 33 acci-ons formatives per a empreses i empre-nedors. Entre cursos, seminaris i jorna-des, el 2011 les accions de formació van aplegar unes 400 persones. Foment també va ajudar a crear 68 empreses.

Una vintena d’empreses participen en la primera jornada del Rubí brilla

Un total de 24 empreses de Rubí van participar en la primera jornada tècni-ca de treball del projecte Rubí brilla, que es va celebrar a l’edifici Rubí+D. L’alcal-dessa, Carme García, va iniciar la reunió agraint la col·laboració del sector privat en aquesta iniciativa, ja que, segons va explicar, “la col·laboració públicopriva-da és la clau per poder sortir de la crisi”. García també va voler donar les gràcies per respondre a un projecte ”d’impor-tància estratègica per a l’Ajuntament i per a la ciutat”. El Rubí brilla pretèn cre-ar un nou camí per a la ciutat, generant atracció a noves activitats econòmiques dedicades al sector de les energies re-novables i l’eficiència energètica, alho-ra que vol ajudar les empreses de Rubí a ser més competitives, reduint el seu consum energètic i produint la seva prò-pia energia neta. Durant la jornada de treball es van exposar diverses experi-ències per tal de compartir-les entre els participants. També es van exposar els plans d’estalvi municipals.

Montcada posa en marxa un pla per millorar la competitivitat de les empreses

La regidoria de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació de Montcada i Rei-xac, en col·laboració amb Pimec i la con-sultora Interfase, ha posat en marxa un projecte de millora de la competitivitat de les empreses del municipi. L’objectiu és proposar accions de millora als negocis, implicant-los en canvis immediats i útils per a la seva gestió en l’actual context. La iniciativa posarà a l’abast dels empresa-ris tot tipus de serveis, com l’assessora-ment financer, acompanyament bancari, diagnòstic de les necessitats, elaboració d’un pla d’acció, suport en el procés d’im-plementació de les millores i tallers for-matius adaptats als requeriments de les empreses demandants. En aquest procés d’acompanyament, els empresaris ani-ran acompanyats d’una xarxa de professi-onals de llarga experiència en el sector. El pla és actiu des de la segona setmana de febrer, i per participar-hi cal posar-se en contacte amb l’Àrea d’Empresa de Pro-moció Econòmica, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

21 3

6 eNTreVIsTa b30 MARç dEL 2012

1 ///

créixer. La Caixa de Pensions va pressio-nar molt sobre el govern de Madrid perquè eliminés la limitació territorial. Va donar un argument molt ben pensat i que tenia la seva lògica. En el moment en què Espa-nya entrés a formar part del mercat comú, qualsevol entitat financera europea podria obrir una oficina a qualsevol lloc del terri-tori espanyol sense necessitat de cap au-torització. Això volia dir que una caixa ale-manya podia obrir una oficina a València, mentre que La Caixa de Pensions només ho podia fer dins la seva comunitat autò-noma. Com que en aquell temps La Cai-xa ja tenia molta força política, va acon-seguir eliminar la limitació territorial i en conseqüència es va llançar a obrir oficines de manera agosarada, seguida de Caja Ma-drid i la resta d’entitats. En definitiva, hi va haver un excés de capacitat, van acabar obrint massa oficines, de les quals moltes d’aquelles mai podrien arribar a ser ren-dibles.

per què Caixa Catalunya i la resta d’en-titats van seguir amb aquest creixe-ment, malgrat que dirigents com vostè hi intuïen els efectes que tindria?Una vegada, quan feia poc que era presi-dent de Caixa Catalunya, cap a l’any 86, par-lant amb el llavors director de La Caixa, Jo-sep Vilarasau, li vaig dir: “Em sembla que hauríem de frenar tots l’obertura d’ofici-nes perquè estem fent excessos”. I ell em va contestar: “Sí, tanca tu primer”. Tot i que era evident que la densitat d’oficines ban-càries a Catalunya i al conjunt d’Espanya

ver dues successives ampliacions el 1975 i el 1979, primer de la seva província i des-prés de la seva comunitat autònoma. Qui va trencar aquest acord va ser la Caixa de Pensions. En aquell moment es trobava que només es podia expandir a Catalunya i Balears. En aquella època Catalunya es-tava farcida de caixes! Va ser llavors quan La Caixa va veure que a altres comunitats autònomes espanyoles el nombre d’ofici-nes i la competència era molt més reduï-da. A Madrid, per exemple, només hi havia una caixa i, per tant, molt més espai per

saparegut del mapa?Si m’ho hagués imaginat, m’hauria exili-at. Jo veia perills i que el camí que estaven seguint el conjunt de les caixes espanyoles potser no era el més encertat, però d’aquí al cataclisme que hi ha ara, no.

Vostè denuncia el creixement exage-rat en el volum de les caixes en els dar-rers vint anys. Com es va produir aquest procés? En un primer moment, les caixes no po-dien sortir del seu territori. Hi van ha-

el futur de les caixes d’estalvi no és gaire esperançador. així de clar és l’economista i expresident de caixa catalunya, antoni serra Ramoneda, en el seu llibre ‘els errors de les caixes’ TEXT: LAiA CoRbELLA /// FOTOS: dAvid FERNÁNdEZ

crida l’atenció que un expresi-dent d’una de les entitats fi-nanceres més importants es-crigui un llibre sobre els er-rors que han portat les caixes d’estalvi a morir d’èxit. En-

mig del trencaclosques actual, Antoni Ser-ra Ramoneda detalla què s’ha fet malament en aquestes entitats i quin futur els espera.

des de la direcció de Caixa Catalunya s’imaginava una panorama com el d’avui en què les caixes pràcticament han de-

la reobertura del crèdit a les empreses no arribarà fins al 2014

antoni serra ramoneda /// economista i expresident de caixa catalunya durant més de 20 anys

Antoni Serra Ramoneda sempre ha estat lligat al sector econòmic. Va començar dins el món acadè-mic com a catedràtic d’Economia de l’empresa a la Universitat Autò-noma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors i rector del 1980 al 1985. Va ser conseller de l’antiga Caixa de Pensions abans de la fusió amb la Caixa de Barcelona. “Per art de màgia” a finals del 1984, es va trobar assegut a la presidència de Caixa Catalunya, càrrec que va ocu-par durant més de vint anys. Actu-al president del Tribunal d’Arbitrat-ge Tècnic de Catalunya i del fòrum d’opinió Tribuna Barcelona, Serra Ramoneda forma part de la histò-ria d’una de les entitats financeres més esteses pel territori espanyol. Assegura no tenir totes les respos-tes, però és capaç d’aclarir moltes de les preguntes que es fan els ciu-tadans.

el perfIl

els secrets de les caixes d’estalvis

7b30 MARç dEL 2012 eNTreVIsTa

era exagerada, ens vam deixar portar per l’eufòria i la competència d’aconseguir els millors locals.

en el llibre defensa el model de caixes que limiten el seu radi d’acció a l’àmbit més local. És l’exemple del model alemany. Aquí hi ha-via 45 caixes i deien que eren masses. A Ale-manya n’hi ha 431 però cada una d’elles és molt petita. No poden sortir d’un territori molt concret i, per tant, no competeixen en-tre elles. Per exemple, la Caixa d’Hamburg no pot obrir una oficina a Berlín i viceversa. Les caixes alemanyes han sabut seguir molt fidels a l’esperit fundacional de la caixa: aju-dar a l’exclusió financera de la població, és a dir, que tota la població pugui tenir serveis financers i, en segon lloc, a desenvolupar l’economia local. No obrir oficines fora del teu territori és coherent si tens en compte l’esperit fundacional de les caixes.

Tenim exemples aquí?Les caixes de Pollença, al nord de Mallorca i Ontinyent són les úniques que han resul-tat indemnes de l’esporgada que ha patit el sector financer. Van ser conscients de les limitacions de les caixes. Jurídicament una caixa no té propietaris, ha de ser més con-servadora que un banc en un doble sentit, en el seu creixement i en les seves inversi-ons. Desconec el model de gestió d’amb-dues caixes però tinc la sensació que si no fan ximpleries i accepten ser petites és possible que sobrevisquin. El problema és del petit que no accepta ser-ho! Han d’en-

tendre que no competiran mai amb el San-tander però potser sí que en el seu territo-ri poden donar un servei que el Santander no pot oferir.

Què van perdre les caixes amb la seva expansió territorial?Han perdut el seu origen, sempre es deia que l’avantatge de la caixa sobre els grans bancs era que la població la considerava seva. Era com si fos de propietat pública. Per exemple, Caixa Terrassa coneix molt bé el territori i, per tant, practicava la ban-ca de proximitat. És a dir, coneix el nom i el cognom dels clients, no necessitava que li presentessin els balanços empresari-als, etc. Aquesta banca de proximitat és el que li donava un avantatge competitiu en-front del Banc de Santander. En el moment en què Caixa Terrassa obra una oficina a la Seu d’Urgell perd la seva raó de ser.

en el llibre defensa el model de gestió de les caixes basques. Creu que la politit-zació de les caixes hauria servit per sal-var algunes d’aquestes?La politització no és ni bona ni dolenta. Les tres caixes basques, BBK, Kutxa i Cajavital són les que tenien millors resultats en ter-mes relatius i gaudien de bona salut gràci-es, en bona part, al fet que no han compe-tit entre elles. En tot cas, el model basc és un exemple de bona gestió de les caixes des de la politització, però entitats com la CAM i Caja Sur també estaven dirigides des de la política i mira com han acabat! Depèn dels polítics.

Creu que la crisi canviarà les maneres de fer? Hem de pensar en un futur sen-se caixes?Pràcticament sí. De les 45 entitats existents a l’inici de la crisi ja en queden ben poques, entre les fusions, les que han desapare-gut i les que s’han reconfigurat. El panora-ma de les caixes s’ha convertit en un autèn-tic trencaclosques i, com a conseqüència de tantes fusions, acabarem tenint un mono-poli del sector sense caixes.

en l’àmbit empresarial, la gran preocu-pació és la reobertura del crèdit per part de les entitats bancàries. Quan creu que es produirà?El principal problema és el gran endeutament exterior de bancs i caixes, amb venciments el 2012, 2013 i 2014. Això vol dir que la liquidi-tat que aquestes institucions puguin aconse-guir, la destinaran en un primer moment a fer front a aquests venciments abans de donar crèdit a les empreses. La reobertura del crèdit no arribarà fins al 2014, tot i que dependrà de la política del Banc Central Europeu.

Vostè també va ser rector de la Uab. Com valora les confluències entre em-presa i universitat que s’estan donant en els darrers temps i que eren impen-sables fa uns anys?Encara queda molt camí per recórrer, però cal seguir amb aquesta tendència i enfor-tir-la. És imprescindible que les universi-tats i les empreses parlin el mateix llen-guatge. Hi ha d’haver simbiosi entre amb-dós sectors.

Si vol iniciar una conversa amb Serra Ramoneda sobre xarxes so-cials el més probable és que li ar-renqui un somriure: “No m’inte-ressen el més mínim”, explica Serra Ramoneda. Reconeix que té perfil al Facebook tot i que dub-ta de si en té al Twitter: “Teòrica-ment en tinc, però m’hi han posat els meus fills”. No obstant cos-ta de trobar-lo, si més no amb un perfil actiu. Per tant, no busqueu interacció a través dels seus ca-nals 2.0 perquè ell no els utilitza. Per a ell les xarxes socials “són un món de xafarderies”, molt allu-nyat de la seva realitat diària. “No m’interessa el més mínim el que es diu a les xarxes socials”. Serà perquè és d’una altra època o per-què si Serra Ramoneda té alguna cosa important a dir escriurà un correu electrònic o publicarà un llibre. Segur que si sabés com fer-ho es donaria de baixa, però men-trestant ha d’acceptar que els seus fills actualitzin el seu estat.

xarxessOCIals

tot i que era evident que la densitat d’oficines bancàries a catalunya i al conjunt d’espanya era exagerada, ens vam deixar portar per l’eufòria i la competència sempre es deia que l’avantatge de la caixa sobre els grans bancs era que la població la considerava seva. ara han perdut el seu origenla liquiditat que els bancs puguin aconseguir la destinaran en un primer moment a afrontar els venciments abans de donar crèdit a les empreses

8 radar b30 MARç dEL 2012

reportatge /// el pes de la B-30 a la Regió Metropolitana de Barcelona

les empreses de la B-30 generen el 48% de la inversió en R+d

l’estudi ‘anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30’ situa l’eix com a motor innovador de la Regió Metropolitana de Barcelona PER: vÍCToR SoLvAS

l’eix de la B-30 comença a po-sar dades al discurs articulat sobre la seva preeminència industrial. Si el passat gener va ser l’estudi Vallès, motor econòmic de Catalunya, im-

pulsat pel lobby Fem Vallès, el febrer va ser el torn de l’informe Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30, coordinat pel director de l’Institut d’Estudis Regio-nals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Joan Trullén, i que es va presentar a la Sala Francesc Tarafa de Granollers. La xifra més llaminera de l’estudi insinua un titular su-cós per l’eix de municipis: “Entre el 2005 i el 2007, les empreses de la B-30 van acu-

mular un 48% de les despeses en R+D ge-nerades al total de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB)”, va ressaltar Trullén com a gran indicador del procés innovador que està esdevenint a la zona.

El director de l’IERMB va remarcar la ma-jor capacitat de resistència a les crisis que tenen aquestes empreses dedicades a ac-tivitats del coneixement i la innovació, i va indicar que aquesta tendència ha de ser una pista per les futures polítiques públi-ques en estimulació industrial. “Des del 98 les empreses d’alt coneixement han guanyat posicions constants, tant en in-dústries clàssiques com el tèxtil, com en

nous sectors com les tecnologies de la in-formació o la farmacèutica, i hem de pen-sar que acabaran per superar les indústri-es més tradicionals”, va assegurar. Trullén també va destacar la dispersió d’aquest ti-pus d’empreses, que permet la cohesió de l’eix. “La B-30 és un gran espai per als nous sectors, per a les manufactures i per als serveis, i no només en les ciutats tra-dicionals, sinó en tots els municipis; s’ha creat un entorn amb unes característi-ques equiparables als grans espais pro-ductius del planeta”.

Però no només el percentatge d’inversions en R+D indica el creixement del territori en innovació. L’estudi desglossa tot un seguit d’indicadors que evidencien la seva trajec-tòria presa en aquesta direcció. Els inputs relatius al procés d’innovació assenyalen que els municipis de la B-30 han generen el 32% dels projectes d’inversió del Centre pel Desenvolupament de la Tecnologia Indus-trial, i també el 32% de les ajudes del pro-grama Acc1ó, amb més de 30 milions d’eu-ros acumulats entre el 2007 i el 2009. A aquestes xifres se sumen els outputs, que van en la mateixa línia. Per exemple, en el nombre de patents sol·licitades a la ofici-na espanyola de patents (OEPM), que en-tre el 2004 i el 2006 va ser de 295, arri-bant al 24% de les registrades la RMB. O en el nombre d’articles científics publicats en aquest mateix període, que és de 2.224, un 22% del total.

Per a Trullén, els indicadors mostren un territori sobre el que “ja es pot construir un teixit important”, i considera que l’estratè-gia econòmica i industrial del futur “ten-dirà al fet que la productivitat i el pes de la B-30 sobre l’àmbit de la RMB vagi a més”. L’únic però que evidencia l’estudi és la pre-sència d’agrupacions empresarials innova-dores a la B-30, que només representen un 16% del total.

RECLAM d’iNFRAESTRuCTuRES

Seguint la norma d’aquest tipus d’actes i dels estudis que s’estan generant, l’infor-me torna a deixar en evidència les man-cances en infraestructures del territori. Trullén va alertar sobre aquest fet i va re-clamar la necessitat de “connectar els mer-cats de treball dels municipis per generar productivitat i competitivitat, però sobre-tot, exportació, que serà la clau per sortir de la crisi”. Segons l’estudi, aquesta man-cança posa en perill la mobilitat bàsica en-tre municipis centrals de l’eix com Gra-nollers, Sabadell, Terrassa o Martorell, i, sobretot, dificulta la seva projecció a l’ex-terior.

El nom a les infraestructures reclamades els va posar l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, també present a l’acte. Mayoral va tornar a reclamar el quart cinturó fer-roviari i viari amb l’objectiu de millorar la connexió entre municipis “sense haver de fer esports de risc”, va dir entre la ironia i la broma innocent.

1 ///

tRUllén, diRectoR del ieRMB, Va assegURaR qUe a l’eix de la B-30 “s’ha cReat Un entoRn de caRacteRístiqUes eqUipaRaBles als gRans espais pRodUctiUs del planeta”

1 ///

2 ///

1 /// ÀMbiT ACAdÈMiC i poLÍTiC LA PRESEnTACIó DE L’ESTUDI VA AnAR A CÀRREC DEL DIRECTOR DEL IERMB, JORDI TRU-LLén, I L’ALCALDE DE GRAnOLLERS, JOSEP MAyORAL

2 /// LoCALiTAT dEL NoRd L’ESTUDI ES VA PRESEn-TAR En Un DELS MUnI-CIPIS MéS nòRDICS DE L’EIX DE LA B-30, COM éS GRAnOLLERS. L’AC-TE VA PORTAR MOLTS CIUTADAnS A LA SALA TARAFA DE LA CIUTAT /// CEDIDES

Indicadors de futur de l'eix de la b-30

48%d’inversió en R+d de la RMb

32%dels projectes d’inversió CdTi

és el percentatge d’inversió en recerca i desenvolupament que es concentra en els municipis de la B-30 en relació al total de la Regió Metropolitana de Barcelona.

entre el 1996 i el 2006 els municipis de la B-30 van acollir 885 projectes amb inversió del centre pel desenvolupament de la tecnologia industrial.

entre el 2007 i el 2009, les empreses de la B-30 van acumular 30.334.393 euros en ajuts del programa acc1ó, un 32% del total de la inversió destinada a la RMB.

32%dels ajuts del pro-grama Acc1ó

16%d’agrupacions empresarials

potser el punt feble del territori. de les 16 associacions empresarials innovadores de la RMB, només tres estan ubicades a municipis de la B-30 .

9b30 MARç dEL 2012 radar

Catalunya lidera la certificació d’investigadors

La Asociación Española de Normaliza-ción y Certificación (Aenor) va reunir

la premsa a la seva seu de Barcelona per fer balanç dels seus 25 anys de trajectòria i publicar els resultats obtinguts a Catalu-nya. Segons va explicar la delegada de l’as-sociació al territori català, Eva Subirà, Ae-nor ha emès un total de 7.273 certificats a empreses i institucions públiques del país. L’acreditació més popular és la de Siste-ma de Gestió de Qualitat ISO 9001, amb 3.262 certificats, seguida pels de Sistema de Gestió Ambiental, amb 923.

Però on Catalunya sobresurt per sobre de la resta de comunitats és en l’expedició de certificats vinculats amb la investigació: el país es situa en primera posició en l’acredi-tació de Personal Investigador, amb un 20% del total. “És el primer certificat expedit per una entitat externa que el Ministeri d’Eco-nomia accepta com a vàlid, i que pot tenir una bonificació d’entre el 20 i el 40% en les quotes a la Seguretat Social sobre aquests treballadors”, va explicar Subirà.

La delegada d’Aenor també va destacar la creixent demanda de certificats de quali-

tat en productes. En total, Aenor ha emès 2.117 acreditacions que recolzen més de 14.400 productes catalans, fet que conver-teix Catalunya en líder en la certificació de productes i serveis.

Per la seva banda, el president de l’entitat, Manuel López Cachero, va destacar la fun-ció de l’associació en la millora competitiva d'Espanya. “Aenor ha contribuït a establir els estàndards de qualitat que ens equipa-ren amb països del nostre entorn”. Cachero també va marcar la gestió ambiental com el repte del futur empresarial. /// V.S.

Cachero i subirà, d’aenor /// CEDIDA

assOCIaCIONs /// catalUnya

banc va injectar 1,6 milions d’euros a pimes el 2011

El primer trimestre de l’any serveix per fer balanç del curs passat, i la xarxa de

business angels BANC, associada a Cecot, tanca aquesta carpeta amb uns resultats que qualifiquen com a “molt satisfactoris”. La xarxa va injectar un total d’1,6 milions d’euros a pimes, el que suposa una xifra rè-cord per a l’associació des de la seva crea-ció el 2002. La major part d’aquest finan-çament va arribar per la via privada, que va aportar 1,2 milions d’euros, mentre la in-versió pública dirigida a les start-ups va ar-ribar als 344.000 euros.

La inversió total s’ha repartit en set ope-racions dirigides a empreses dels sectors de les noves tecnologies, Internet, indús-tria, sanitat i cultura. Algunes de les em-preses que han rebut el finançament a tra-vés de Banc han estat Bcn Innova, Acroni-mus Technology i Events i organitzacions.

La xarxa dóna un alt grau de responsabili-tat dels bons resultats als dos fòrums d’in-versió que es van programar el 2011, i tam-bé destaca l’activitat generada en altre vies de finançament i mecanismes de coinver-sió, com la col·laboració oberta amb l’Em-

presa Nacional d’Innovació Enisa. D’aquest treball conjunt n’ha sorgit finançament per a sis empreses de la línia de joves, com Omowa, Reviews Reporting i Food2u.

Des de la seva creació el 2002, Banc ha par-ticipat en 28 projectes d’inversió i ha pro-duït finançament per ordre de 4,25 milions d’euros. Les repercussions indirectes del treball de la xarxa han estat la creació neta de 58 llocs de treballs. Actualment, Banc forma part del programa Xarxes d’Inver-sors Privats d’Acc1ó juntament amb sis en-titats més. /// REDACCIó

albert Colomer, director de banc /// D. FERnÁnDEZ

paTrONals /// Vallès

reempresa va atendre 315 empreses cedents el 2011

L a patronal Cecot va presentar, a mitjan febrer, els resultats del programa Re-

empresa durant el 2011. Segons les dades facilitades, el centre va atendre 315 empre-ses cedents i 253 reemprenedors disposats a agafar el relleu dels projectes. En la divi-sió per sectors, un 34,2% dels projectes es-taven lligats als serveis, mentre que el 29% provenia del comerç, el 26,6% de la hosta-leria i el 10,2% de la indústria. Tot i això, el 30% dels reemprenedors tenien una ori-entació industrial. Aquest enfoc per aga-far projectes industrials s’entén per l’estalvi que suposa en l’economia i en el treball per obtenir permisos i certificacions.

En termes quantitatius, la primera edició del Reempresa ha permès salvar 45 llocs de treball directes i 100 d’indirectes, amb una inversió induïda d’un milió d’euros. Per a l’edició del 2012, el projecte espera aug-

mentar la seva incidència i arribar a sal-vaguardar el 15% de les empreses partici-pants.

CaNVI de paradIGma. En la roda de premsa de balanç van estar presents el secretari general de la patronal Cecot, Da-vid Garrofé, i el director del Centre de la Reempresa de Catalunya, Albert Colomer, qui va afirmar que “el programa pretén que l’empresa sigui un actiu de tots, ja que la dotem d’una funció social impor-tant, i ajudem que l’empresari que es re-tira sigui capaç de fer el relleu perquè l’ac-tivitat continuï generant riquesa i ocupa-ció amb un nou emprenedor”. En aquest sentit, Colomer va assegurar que ja actu-alment, un 43% dels empresaris prefe-reixen cedir la gestió del negoci a tercers abans de seguir amb el lligam familiar o tancar. /// VíCTOR SOLVAS

la patronal cecot es marca com a objectiu per al 2012 salvar un 15% de les empreses que formin part del programa i incidir en la difusió arreu de catalunya

david Garrofé, secretari general de Cecot /// CEDIDA

paTrONals /// teRRassa

pimec dóna eines per millorar la competitivitat

paTrONals /// saBadell

pimec Vallès Sud va presentar, a la seva seu de Sabadell, un sistema per mi-

llorar la planificació empresarial i reduir les pèrdues al mínim. Es tracta del Supply Chain, que està enfocat a millorar la posi-ció competitiva de les empreses a curt ter-mini. Amb aquest sistema es gestiona una planificació a través de la qual es poden eli-minar les pèrdues de venda per mal servei, els estocs innecessaris i a destemps, la in-frautilització dels recursos, els canvis, les parades i les urgències entre d’altres.

El Departament de Consultoria Estratègi-ca i Finançament de Pimec Vallès Sud vol ser un referent a l’hora de desenvolupar aquest tipus de projectes entre les pimes, i vol aprofundir en la preparació d’aquests nous reptes en la millora de la planificació. L’aplicació del sistema no requereix gairebé inversions ni canvis, només és una propos-ta de decisions necessàries a cada instant.

La patronal considera que les pimes són les més afectades en els canvis que es produ-eixen en l’entorn, i han d’estar preparades per millorar i adaptar ràpidament els seus models de gestió. /// REDACCIó

10 radar b30 MARç dEL 2012

Cerdanyola empresarial lluita contra l’exclusió

assOCIaCIONs /// ceRdanyola

Cerdanyola empresarial i la Creu Roja van signar, a mitjans de febrer, un con-

veni de col·laboració per afavorir les opor-tunitat d’incorporar-se al mercat laboral a les persones en risc d’exclusió social. Amb aquest acord, Creu Roja oferirà a les empre-ses associades l’assessorament sobre els avantatges socials i fiscals que comporta la contractació d’aquestes persones. També oferirà recolzament en la selecció de per-sones en les ofertes laborals i el posterior seguiment sobre l’adaptació al lloc de tre-ball i la integració a la empresa. L’entitat també oferirà formació laboral a mida en àrees com riscos laborals, primers auxilis o resolució de conflictes, per a les empre-ses que ho vulguin.

Per la seva banda, Cerdanyola Empresari-al donarà a conèixer a Creu Roja els proces-sos de selecció oberts per tal que es puguin presentar persones amb el perfil adequat, i també participarà en el seguiment de les persones inserides en ambients laborals. Durant aquest any, la Creu Roja també por-tarà a Cerdanyola el programa d’interme-diació i integració laboral “Incorpora”, im-pulsat per La Caixa. /// REDACCIó

Concepció Curet Directora de GlobalMed i Vicepresidenta de Sant Cugat Empresarial

de l’apreNeNT d’aHIr a la fOrmaCIÓ dUal

formació Dual, també denomina-da “model alemany”, és un con-cepte que sembla nou i complex. A Europa funciona i Alemanya

n’és un referent. Combina les classes a les aules, de la formació professional reglada, amb el treball real i remunerat a l’empresa.És un model que beneficia a tothom, tant empreses com estudiants, que adequa la formació a les necessitats empresarials i contribueix a la reducció de la taxa d’atur juvenil i permet millorar la capacitació i les expectatives d’inserció laboral.

És possible que aquest model funcioni a Espanya?Perquè realment sigui possible cal un model educatiu que incentivi la for-mació professional. Calen lleis pensades per a facilitar aquestes actuacions dels cen-tres educatius, les empreses, l’administra-ció pública i altres agents participants. Cal el compromís per part de tothom.

És cert que no és fàcil, però se’ns obre un ventall d’oportunitats. A Espanya comen-cem a veure iniciatives i experiències pi-lot. Concretament, al Vallès conflueixin una sèrie de condicions per a facilitar la seva implantació i èxit. Hi ha gran concen-tració d’empreses líders, associacionisme empresarial, escoles i centres formatius de gran qualitat, professionals molt prepa-rats, emprenedors i innovadors, un terri-tori que creix, ben comunicat, que es po-siciona a Europa i que pot ser un referent.

La Formació Dual ens pot ajudar a cons-truir el futur, a formar pel món professio-nal, acostar escoles i empreses, estudiants i professionals. Estudiar i treballar, fer que els coneixements es converteixin en pràc-tica, que es reconeguin i es remunerin, que es valori i es donin oportunitats als estu-diants, al teixit empresarial, al territori, a la societat. Aquest model que actualment està pensat per a la Formació Professional es podria aplicar en tots els àmbits educatius. Totes les altres modalitats formatives podrien adoptar aquest plantejament i aconseguir una major adequació de la formació i capa-citació a les necessitats professionals del teixit empresarial i de la societat. En reali-tat, es tracta d’Aprendre Fent.

emilio duró reactiva el sant Cugat business Club

El Sant Cugat Business Club ja porta un any en funcionament, però no va ser

fins el passat febrer que es va donar per in-augurat, amb la xerrada del reclamat i aplau-dit gurú de l’optimisme, Emilio Duró. Com en totes les ponències on és protagonista, la trobada va ser un èxit de convocatòria, i va oferir una conferència en la mateixa línia de les que inunden Youtube o la que ja va fer durant la III Jornada de l’Emprenedoria. No-vament, el missatge de Duró va lligar l’èxit professional amb l’èxit personal.

Durant gairebé 90 minuts, el conferenciant va fer riure i reflexionar a parts iguals, des-granant la seva fórmula per arribar a la fe-licitat, basada en la compaginació de l’èxit laboral amb el triomf personal, i que, se-gons va reconèixer, ni tan sols ell l’aplica amb prou èxit.

Abans de la xerrada de Duró, el fundador del club, l’empresari santcugatenc Daniel Razniewski, va assegurar que el club no es tracta d’una associació empresarial, sinó que “estem enfocats a les persones”. Tot i això, Razniewski va reconèixer que l’objec-tiu és crear un grup elitista amb empresa-

ris de primer nivell. D’altra banda, el funda-dor del club va argumentar la inauguració del Sant Cugat Business Club un any des-prés de la seva fundació per la necessitat de “donar un marge pel seu creixement i la seva consolidació, i organitzar un equip de consellers”.

Més enllà de les xerrades i dels actes pú-blics com el celebrat en la inauguració que organitzarà club, el seu objectiu és generar espais de networking selecte i professional entre els empresaris de la zona, i en un am-bient d’oci. /// REDACCIó

duró, durant la xerrada /// CEDIDA

assOCIaCIONs /// sant cUgat

la Cambra obre una nova etapa amb les adhesions voluntàries

La Cambra de Terrassa ha iniciat la seva campanya d'adhesions voluntàries, di-

rigida a les empreses de la demarcació i a tots els seus clients. Amb aquesta nova ini-ciativa, que obre l'etapa del finançament sense les quotes voluntàries, l'entitat vol acostar més els serveis de valor afegit a l'empresa i refermar alhora el seu liderat-ge com a institució empresarial de refe-rència en el seu àmbit territorial.

Amb aquesta nova etapa, la Cambra vol aprofitar el seu coneixement i la seva ex-periència en la prestació de serveis en els àmbits de la internacionalització, la for-mació empresarial i l'assessorament en la gestió, així com el suport actiu a tots els emprenedors. Amb aquest plantejament, la Cambra ofereix un conjunt de modali-tats d'adhesió voluntària i amb aportació econòmica, especialment dissenyades per

afavorir que l'empresa utilitzi els serveis de l'entitat de forma regular i econòmica-ment avantatjosa.

La primera modalitat és la "Bàsic", pen-sada per autònoms o petites i mitjanes empreses de menys de 3 anys. La "Plus", dirigida a les petites i mitjanes empre-ses exportadores o a grans empreses; i la "Preferent", que la Cambra ofereix a les empreses que vulguin ser un referent dins l'entitat i alhora tinguin un ferm compromís empresarial i social amb la demarcació.

Per donar a conèixer a les empreses tots els serveis de la Cambra, així com totes les avantatges i els descomptes associats a les noves modalitats d'adhesió, la Cambra ha obert un web específic), des d'on les em-preses es poden adherir. /// REDACCIó

la institució posa en marxa la seva campanya per obtenir nous recursos i oferir serveis de valor afegit després de la desaparició de la quota obligatòria

marià Galí, president de la Cambra /// CEDIDA

assOCIaCIONs /// teRRassa

11b30 MARç dEL 2012 radar

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

el volum d'usuaris del metro del Vallès creix un 1,4%

El 2011 va portar bones notícies a Fer-rocarrils de la Generalitat de Catalu-

nya (FGC) pel que fa al nombre d’usuaris. Per primera vegada des del 2008, l’empre-sa va créixer en nombre de passatgers, ar-ribant als 80,46 milions, un 0,9% més que al curs anterior. La xifra, però, no suposa cap rècord, ja que el 2008 es va arribar als 81 milions d’usuaris. El Metro del Vallès es va tornar a situar com a tram líder quant a utilització, amb més de 31 milions d’usua-ris, el que suposa un increment de l’1,4%.

Pel que fa a l’ús de les estacions, és re-marcable el creixement de la parada de Sant Cugat, amb un 4% més. El cas contra-ri el representen les estacions de Terras-sa i Sabadell, que el 2010 van ser els grans beneficiats en el traspàs d’usuaris a cau-sa de les contínues interrupcions a les lí-nies de Renfe.

baIxada a barCelONa. La tendència a l’alça generalitzada té el seu punt negre en el tram dels FGC entre Plaça Catalunya i Sarrià, que va caure un 2,9% en la seva uti-lització. L’empresa pública de transports considera que el factor determinant ha es-

tat la baixada en la capacitat de consum dels usuaris, que han optat per altres op-cions més econòmiques en els desplaça-ments interurbans.

D’altra banda, l’augment de passatgers al Vallès no ha estat el més significatiu. El tra-jecte entre Plaça Espanya i Martorell va ser el que més va créixer, amb un 5% més de passatgers, situant-se en els 20 milions d’usuaris. El factor diferencial va ser el tan-cament del servei de Renfe entre Sants i l’Hospitalet i Bellvitge durant el període es-tival. /// VICTOR SOLVAS

el metro del Vallès és líder en usuaris /// CEDIDA

INfraesTrUCTUres /// Vallès

el cost del peatge de la C-16 redueix un 21% el trànsit

INfraesTrUCTUres /// les fonts

Està sent un dels cavalls de batalla en aquest inici d’any per als consistoris

vallesans. Des de l’1 de gener, el peatge de les Fonts, a la C-16, ha deixat de ser gratu-ït per als veïns de Terrassa, Rubí i Sant Cu-gat, i les derivacions no s’han fet esperar. Tal com van preveure els ajuntaments, els conductors han decidit variar la seva ruta per evitar el peatge, saturant així les entra-des per carretera a les ciutats i polígons in-dustrials. De fet, el tinent d’alcalde de Pla-nificació Urbanística i Territori de Terrassa, Jordi Ballart, ha xifrat la disminució de tràn-sit en el tram vallesà de la C-16 en un 21%. És a dir, un de cada cinc usuaris han optat per vies alternatives.

La xifra ha estat un dels arguments posats sobre la taula en la petició dels municipis per tornar a la gratuïtat. En les darreres set-manes, els ajuntaments de les tres ciutats han fet arribar les seves peticions formals al conseller de Territori, Lluís Recoder, i al govern de la Generalitat, i també s’han pro-mogut accions de pressió per part de grups parlamentaris, com el socialista, que va portar la reivindicació al Parlament de Ca-talunya. /// REDACCIó

el rescat de l’eix pirinenc posa en solfa el mediterrani

INfraesTrUCTUres /// catalUnya

La possibilitat de connectar Madrid amb França i Europa a través d’un túnel que

travessi els Pirineus des d’Osca havia que-dat en segon o tercer terme quan la Comis-sió Europea va estimar la infraestructura com a no prioritària. Però la intenció del go-vern popular és tornar a presentar el pro-jecte a Europa per incloure’l a la Xarxa Bà-sica Transeuropea de Transports, és a dir, al mateix nivell que el corredor del Mediterra-ni i els altres quatre de l’Estat espanyol in-closos. Si es concretessin les aspiracions governamentals, els paràmetres de les in-fraestructures futures canviarien. Per co-mençar, aquest corredor pirinenc, previst com a molt d’hora per al 2050, passaria a tenir una data límit el 2030. Amb la nova prioritat, les inversions per a la resta d’in-fraestructures també variarien, per la qual cosa, per exemple, el corredor del Mediter-rani passaria del 2020 com a data prevista per a la seva finalització al 2030.

Tot i això, la proposta del Govern haurà de ser aprovada per la Comissió Europea, que a l’octubre ja la va descartar pel seu alt cost i l’escàs rendiment que es presumeix que aportaria. /// REDACCIó

12 radar b30 MARç dEL 2012

el sabadell col·loca 1.200 m en cèdules hipotecàries

banc Sabadell va passar amb nota l’emissió de cèdules hipotecàries que

va emetre a inicis de febrer. En només qua-tre hores, l’entitat va col·locar 1.200 mili-ons d’euros en aquest producte, a un ter-mini de tres anys. L’èxit de l’operació s’evi-dencia per la demanda generada, que va multiplicar el valor inicial de l’emissió. En un primer moment, les cèdules sumaven un valor de 500 milions d’euros, però l’in-terès d’inversors nacionals i internacionals va ampliar el seu valor en un 140%.

L’entitat considera que els resultats de l’operació evidencien la “solvència de l’en-titat i el reconeixement de la trajectòria en-tre els inversors institucionals”. Pel que fa al repartiment, destaca l’emissió del 42% del deute a inversors estrangers. Els pri-mers compradors van provenir d’Alemanya i Àustria, amb un 11% de les cèdules eme-ses, seguits per França i per clients asiàtics. Destaca, en aquest sentit, la implicació dels bancs xinesos. Segons va informar el diari econòmic Expansión, el fons que gestiona les reserves del Banc Central de la Xina, va llançar l’ordre de compra més important, que es va dirigir des del Bank of America,

el Deutsche Bank, Natixis i l’entitat asiàti-ca Nomura.

La implicació asiàtica va fer que els per-centatge d’emissions obtingudes pels bancs centrals arribessin al 22,5%, gaire-bé al mateix nivell que els fons d’inversió, però lluny de les entitats bancàries, que es van fer amb un 41,3% del deute.

El Sabadell va seguir la bona tònica mar-cada pel Santander només una setmana abans, que va emetre 2.000 milions tam-bé en cèdules hipotecàries. /// REDACCIó

josep Oliu, president del sabadell /// D. FERnÁnDEZ

eNTITaTs d’esTalVI /// saBadell

eNTITaTs d'esTalVI /// Vallès

A principis de mes, el president de Bankia, Rodrigo Rato, va fer pública

la intenció de l’entitat de fer-se amb Un-nim, però només tres setmanes després, el banc es va retirar de la cursa. El movi-ment ha estat interpretat com una estra-tègia, avançant les intencions de Bankia d’entrar en els nous processos d’adquisi-ció, però també una manera de fer efecti-va i portar a la pràctica la nova normativa del Banc d’Espanya, que a finals de gener va retirar la prohibició secreta que inhabi-litava als bancs intervinguts o amb ajudes a optar a les subhastes d’altres entitats.

El despenjament de Bankia va arribar so-bre la campana, el dia 20 de febrer, just quan acabava el termini per presentar una oferta vinculant que el banc de Rato mai va fer arribar. Les entitats que sí van presentar oferta, finalment, van ser Ban-co Popular, BBVA, Santander i Ibercaja. Un dels punts forts del procés és l’Esque-

ma de Protecció d’Actius (EPA) activa per prevenir futures pèrdues, que es nodrirà del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD). Aquest mateix esquema s’utilitzarà en l’adjudicació de Banc de València.

dUbTes al GOVerN. El canvi de norma-tiva del Banc d’Espanya ha reactivat les opcions de Bankia d’entrar en compres, però el Govern manté els dubtes sobre la

conveniència que els bancs amb ajudes participen en els processos de subhasta. Així ho van expressar fonts del Ministeri d’Economia al diari El País, que assegura-ven que “els mercats podrien dubtar so-bre la viabilitat de les entitats si ho per-metem”. Així doncs, els moviments futurs del banc seguiran pendents del ministe-ri, que pot optar per la prohibició de de-terminades fusions. /// VICTOR SOLVAS

bankia se surt a última hora del procés de compra d’Unnim les opcions es redueixen a Banco popular, ibercaja, BBVa i Banco santander

el procés d’adquisició d’Unnim entra en la seva recta final amb 4 candidats /// CEDIDA

Unnim obté 100m d’operacions en banca electrònica

eNTITaTs d’esTalVI /// Vallès

Tot i tenir un ull pendent de la seva im-minent adjudicació, Unnim continua

amb la seva gestió diària, que avui pas-sa per avaluar els resultats del 2011. I en aquest sentit, les xifres obtingudes per Ban-ca Electrònica són millors que mai. Durant el curs passat ,l’entitat va superar els 100 milions d’operacions mitjançant aquest sis-tema, ja sigui a través de particulars o per empresa. De tots aquests moviments, uns 2,4 milions van ser transaccionals, mentre que la resta van ser per consultes. El resul-tat suposa un increment de més de 10 mili-ons respecte a les dades del 2010.

Actualment, Unnim té 263.000 clients re-gistrats en el servei, repartits en 210.000 de la branca de particulars i 53.000 empreses. Més del 66% d’ells són usuaris actius i habi-tuals, amb una clara tendència a l’alça de la utilització entre els empresaris, que ja re-presenten un 75,8% del total de les operaci-ons generades. L’entitat vol seguir creixent en l’entorn en línia, i està fent una apos-ta per ampliar la seva presència a les xar-xes socials. De cara al 2012, Unnim està de-senvolupant una versió de banca electròni-ca per a dispositius mòbils. /// REDACCIó

www.bankia.es

14 radar b30 MARç dEL 2012

Una empresa de rubí, a les obres de la ciutadella d'argel

un grup de 16 empreses catalanes de la construcció i la rehabilitació agrupa-

des sota el nom de Gerca serà l’encarregat de la rehabilitació d’edificis i equipaments a Algèria. Entre aquestes empreses es tro-ba Cervera Sistemes de Pintura, de Rubí. De moment, aquesta aliança empresarial ha aconseguit l’adjudicació de dos projectes a la capital del país africà, com són la recu-peració de la façana, la pedra, la fusta i les instal·lacions de la mesquita de Katchawa, i la rehabilitació dels murs, paviments i pin-tura de la ciutadella.

Els treballs estan valorats en 22 milions d’euros, i s’espera que es posin en marxa abans del proper estiu i que s’allarguin du-rant tot un any i mig. El conveni inclou la creació d’una escola d’oficis on s’ensenyi les tasques de rehabilitació a la població lo-cal, i suposarà el trasllat d’un centenar de persones al país.

Les expectatives del grup és que aquestes primeres obres només siguin l’inici de la seva implicació a Algèria. De fet, Gerca va néixer a través d’ACC1Ó, que va buscar em-preses amb capacitat per rehabilitar edi-

ficis monumentals i històrics per respon-dre a la demanda generada pel Ministeri de Cultura algerià, que ha previst una despe-sa d’uns 450 milions d’euros en els propers cinc anys per a la reparació de 60 edificis i espais públics.

A part de Cervera, entre les empreses que participen al projecte es troben companyi-es de renom, com Teyco, amb una factura-ció superior als 100 milions d’euros anu-als, Constructora de Calaf o Cots i Claret, que han sumat esforços per licitar projec-tes conjuntament . /// REDACCIó

INTerNaCIONalITZaCIÓ/// algèRia

450mIlIONs d’eUrOsés la previsió d’inversió que ha fet el Mi-nisteri de cultura d’algèria per la reha-bilitació d’edificis i equipaments públics en els propers cinc anys. de moment, gerca s’ha fet amb dos projectes, que sumen un valor de 22 milions d’euros.

la Cambra obre les portes del creixent mercat brasiler el país acaba de superar al Regne Unit com a sisena economia mundial

INTerNaCIONalITZaCIÓ /// saBadell

Si hi ha un país que està de moda, aquest és el Brasil. En el darrer “Gas a Fons”

apuntàvem a les claus per entrar en el seu mercat i les alternatives per anar-hi acom-panyat: una d'aquestes opcions la posarà en marca properament la Cambra de Sabadell, que ha programat entre el 23 i el 27 d’abril una missió empresarial al país sud-ameri-cà. La missió permetrà als participants vi-sitar les ciutats de São Paulo i Rio de Janei-ro, els centres industrials del país.

Parlar de creixements del 3,8% el 2011 i de previsions del 3,6% per a aquest curs a aquesta banda de l’Atlàntic pot sonar mar-cià, però és el ritme al qual es mou avui dia el Brasil. El país és líder a l’Amèrica Llati-na, amb un PIB que representa el 40% de la zona i amb un mercat potencial de 190 mi-lions d’habitants. Els condicionants fan que sigui un país especialment interessant per a les empreses agroalimentàries relaciona-des amb els sistemes d’irrigació i conser-

vació de la fruita, les químiques, les ener-gètiques, amb especial valor per a les al-ternatives i les de sistemes de medició, les mediambientals i, sobretot, les turístiques i de la construcció, en vistes al Mundial del 2014 i a les Olimpíades del 2016.

despeses de VIaTGe. El viatge tindrà una durada de cinc dies i oferirà serveis d’agenda de contactes al territori, que jun-

sao paulo, on començarà la missió, és el gran motor econòmic del brasil /// CEDIDA

tament als drets d’inscripció sumen una despesa de 800 euros, i el viatge i l’allotja-ment, per 1.300 euros. Tot i això, la Cam-bra sol·licitarà la borsa de viatge a Acc1ó, que aportaria una subvenció de 900 eu-ros a les empreses catalanes. Al marge de les visites a São Paulo i Rio de Janeiro, els empresaris podran desplaçar-se a d’altres ciutats segons els seus interessos empre-sarials. /// V.S.

The capital of future growth

i have an idea: let’s try to start putting back into the economy what it’s lost. Encour-

age companies to start up or grow, create jobs and wealth. One fundamental way of doing this is to foster investments using seed money and venture capital. The public sector can also play an important role in this area through tax breaks, loans and infra-structures. However, most companies need to turn to the private sector to be able to get off the ground. One of the roads leads to tra-ditional bank debt, but the conditions on of-fer are not as appealing as they were in the pre-Lehman era. So that road isn’t getting much traffic and if it is there are too many tolls to pay. A path which companies should be encouraged to go down is the seed mon-ey/venture capital one. This is an excellent way for start-up to get that much needed injection of capital to carry out their busi-ness plan. Of course, VC and seed funds are always going to keep a close eye on the bal-ance sheet, but if they’ve bet on someone it’s for a good reason. They’re in the busi-ness of backing winning horses. This is one of the roads to creating jobs and wealth.

THe arTICle///Peter Lindsey

15b30 MARç dEL 2012 radar

chrysalis is a consultancy firm headquarted in Sant Cugat del Vallès. After mee-ting in one of the world’s top-ranked business scho-ols, IESE, the two decided to

join forces. Thus, giving birth to Chrysalis. “We started the company in 2008, when most people were saying ‘I better hang on to my job and stay where I am’. This is one thing the general public doesn’t rea-lize,” said David Deprez, founding part-ner of Chrysalis. “When times are hard, like now, it’s the best time to start a busi-ness.”

If a company can manage to start up now, when the market starts expanding again you’ll be in the best position, ahe-ad of everyone else, he added. Chrysa-lis works with international consultanci-es doing projects across Europe. They are currently working on a project with an au-tomotive manufacturer aimed to increa-se client satisfaction. Since the company lacks a presence in Spain, Chrysalis acts as the connecting thread. “Our company comes down to two main things: to pro-vide consulting services to small to medi-um size companies and also to deliver in-

vestment services. Services to help com-panies and investors find each other,” said Deprez.

With just three more employees, making the company a total of five, the team is ex-perienced in other areas of specialization not exclusive to consulting. Skills include general and financial management, finan-ce and IT systems. Deprez, who is from Belgium and Sistach, who is from Cata-lonia, both have extensive experience as consultants and general managers.

prOper preparaTION Is VITal

“When a company in Spain needs to raise investments, they need to prepare them-selves: prepare the company, documenta-tion, prepare to speak appropriate man-ner, speak the language. Many companies here don’t know how to do that. This is where we help them prepare themselves and guide them through the process of raising the investments,” he said.

International investors will not come here to save distressed companies, howev-er they are interested in companies look-ing for a financial partner to grow and in-tegrate their growth plan, according to

Deprez. This is the type of projects for which there is truly an appetite.“Nowadays, you can’t just walk into a bank and ask to get financing,” said Deprez. “Often, it means looking for an external investor who can help finance and help in the execution of their proj-ects.”

TImes Call TO lOOK abrOad

“Some companies have been successful for many years selling products only here in Spain and perhaps a bit in Europe,” said Francesc Sistach, co-founder of Chrysa-lis. “But now that Spain has such a strong crisis, we think the only solution for many companies is to go abroad and start sell-ing your products everywhere. Consider Spain just as another market, but perhaps not the biggest market for you.”

According to Sistach, many Spanish com-panies still don’t have this thinking in their mind and this is something that will make all the difference. “There is one good thing about the crisis,” said Sistach. “Finally, now many people have under-stood that Spain is not our only market, it is the world. If we can survive the crisis, I think that after that we will be stronger than ever as a country.”

One piece of advice for struggling com-panies: don’t postpone. “The longer the company waits to do something about their situation, the worse it gets,” said Deprez. “Time is important.”

In Catalonia particularly, some company-owners have the attitude that they prefer to have the ship sink than to have some-one come in and take over the majority stake. “A challenge for us is to make these people understand that you can be better off down the road having a financial part-ner come in and help address the prob-lem,” said Deprez.

Sistach shared an old Catalan joke por-traying the mentality of a local business-man. “A dying man, on his deathbed, is

david deprez and Francesc Sistach, cofounders of Chrysalis /// DAVID FERnÁnDEZ

david deprez and francesc sistach founded chrysalis Management consulting three years ago, when spain was struggling to stay afloat amidst the sweeping crisis. peR: kAiTLyN vENEZiA

Outward-looking as core business strategy

INTer-VIeWs /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

1 sTrUGGlINGagoBiant2 sWeepINGentRaR RàpidaMent3 HaNG ON agafaR-se a4 CONNeCTING THreadfil condUctoR5 COmes dOWNRedUiR6 delIVercUMpliR7 appeTITeapetit8 sINKenfonsaR-se9 TaKe OVerasUMiR10 sTaKeaposta11 addressdiRigiR-se a12 pOrTrayRepResentaR13 pOseplantejaR14 CONCerNpReocUpació15 WIllINGestaR disposat a feR algo

GlOssary

surrounded by all his family. After real-izing his entire family was with him, he posed the question, ‘Who is in the shop?!’” On his deathbed it seems the man’s fi-nal concern was who is taking care of his business.

It’s not easy to let someone come in and take control, but today companies will disappear unless they are willing to ac-cept external help.

ubiCACiÓ: sant cugat

TREbALLAdoRS: 5

ANy dE CREACiÓ: 2008

CHrysalIs

16 radar b30 MARç dEL 2012

empresa /// gft

les trajectòries empresarials poden ser molt variables. el que fa 3 décades va començar com una empresa d’internet, avui és un centre de desenvolupament d’aplicacions per a la banca PER: v. SoLvAS

solucions tecnològiques destinades al sector bancari

1 ///

1 /// diRECToR GENERAL, CARLOS ERES DIRI-GEIX LA BRAnCA ESPA-nyOLA, LA MéS GRAn D’AQUESTA MULTInACI-OnAL ALEMAnyA /// DAVID FERnÁnDEZ

1 ///

el present del grup GFT po-dria haver estat molt dife-rent sense el gir que va aga-far el 2001. El que fa 3 dècades va començar com un projec-te d’un emprenedor de la Sel-

va Negra alemanya destinat a adquirir pe-tites empreses d’Internet, va canviar de rumb aquell any amb l’adquisició de la filial de Deutsche Bank especialitzada en solu-cions tecnològiques per a la banca, Emagi-ne. Gràcies a aquella decisió, l’empresa va passar per sobre de la crisi de les .com, i va trobar un nou destí amb Sant Cugat com a centre estratègic.

“Nosaltres venim, treballem i ens enfo-quem al sector bancari; és el que sabem fer i on dirigim les nostres solucions”, ex-

del dia a dia, com pot ser un error en una transferència; fins a aplicacions mòbils que acabaran sent utilitzades pels usua-ris del banc. D’altra banda, l’empresa té fi-lials a set països i presència en una trente-na, fet que els permet conèixer tendències i avançar-se als passos del mercat. “A Es-tats Units i Anglaterra treballem molt amb qüestions d’Investment, que segur apro-fitarem per a altres mercats quan arribi el moment; nosaltres desenvolupem soluci-ons, les capitalitzem i, les reformulem”, ex-plica Eres.

Com no podia ser d’una altra manera, la fi-losofia de treball d’una empresa d’aquest tipus se centra en la innovació, que impli-ca tots els estrats de GFT. “Totes les nostres solucions passen per un sistema en for-

plica Carlos Eres, director general de la companyia a Espanya. Només així s’entén que ell, antic empleat de Banca Catalana i Deutsche Bank, i bona part de la plantilla estiguin ara al front d’un dels majors grups tecnològics del país. “Som profunds conei-xedors del sector i de les seves necessitats, i això és el que ens diferencia de la nostra competència, que són les grans multinaci-onals del software, les quals en la banca ve-uen un client amb una capacitat de paga-ment molt més fiable que les administra-cions”.

GFT presumeix d’ocupar-se de tots els pro-blemes derivats de la tecnologia que hi ha en el sector. Això suposa que, en els ca-sos dels clients més importants, l’empre-sa s’ocupa des de l’atenció en qüestions

"tReBalleM constRUint el fUtUR, peRqUè sinó, aqUest Mateix fUtUR ens pot passaR peR soBRe”, explica el diRectoR geneRal, caRlos eRes

17b30 MARç dEL 2012 radar

2 /// EMAGiNE LES OFICInES DE GFT A SAnT CUGAT ES TRO-BEn A L’AnTIGA SEU DEL CEnTRE DE DESEn-VOLUPAMEnT TECnO-LòGIC DE DEUTSChE BAnK, L’EMAGInE

3 /// ExpERiÈNCiA bANCÀRiA GFT VA RECOLLIR En PART L’hERènCIA DELS TREBALLADORS DEL DEUTSChE BAnK. EL PROPI DIRECTOR GEnERAL, CARLOS ERES, FORMAVA PART DE LA SEVA PLAnTILLA, I ARA UTILITZA LA SEVA EXPERIènCIA En EL DESEnVOLUPAMEnT D’APLICACIOnS InFORMÀTIQUES

4 /// poLÍGoN EN CREixMENT GFT ES TROBA AL PO-LíGOn DE CAn SAnT JOAn, AL COSTAT D’AL-TRES GRAnS MULTInA-CIOnALS DE REnOM /// DAVID FERnÁnDEZ

ma d’embut; és a dir, en la seva incubació els equips de treball aporten les seves ide-es, que han de conceptualitzar i donar for-ma; però aquestes idees acaben passant els filtres dels departaments de vendes i d’altres. Al final, de totes les idees inicials en queden unes poques, a les quals es dota d’inversió i es presenten al client”, resu-meix Eres. El mateix director general con-centra la clau en una sentència: “treballem construint el futur, perquè sinó, aquest mateix futur ens pot passar per sobre”.

Gràcies a aquest intent d’anar un pas per endavant del que passarà, Eres pot donar la seva visió del que seran els bancs del fu-tur amb clarividència. “Avui ja podem fer transferències sense anar a l’entitat, però el gran canvi vindrà quan puguem fer paga-ments petits amb el mòbil o amb sistemes similars: no necessitarem anar al caixer a buscar els diners! Quan això es consolidi, el paper dels bancs es limitarà a l’assesso-rament dels seus clients al llarg de la seva vida i a l’oferta de serveis”.

uNA EMpRESA SENSE FRoNTERES

El cas de GFT no és comú. Una empre-sa fundada per un alemany, amb filials a la Gran Bretanya i als Estats Units, però amb la seu central a Sant Cugat. La particulari-tat respon a una lògica interna, que no en-tén en fronteres. De fet, l’empresa només parla dels seus resultats econòmics tenint en compte el global del grup. “Això també té a veure amb la forma de treballar; hem generat una dinàmica en què els empleats poden anar d’un projecte a un altre per les filials de l’empresa, i en la qual no cal estar agrupats per treballar en conjunt”, explica Eres. De fet, el directiu considera que GFT és “una oportunitat per a tots aquells tre-balladors de la zona que vulguin desenvo-lupar una carrera internacional”.

Actualment, el grup té més de 1.300 treba-lladors arreu del món, amb més de 800 a Espanya i 470 a Sant Cugat. Però la seva in-serció a un mercat estratègic com l’asià-tic encara és menor. Només compten amb dos representants a Singapur per aten-dre qüestions puntuals dels seus clients al continent. Eres considera que aquest és un dels objectius de futur de l’empresa, però sempre amb cautela. “Per entrar a Àsia pri-mer has de picar la porta, saludar i, fins i tot, treure’t les sabates”. És per això que supedita l’acció a trobar un partner que respongui als mateixos paràmetres que FGT. És a dir, que conegui bé el mercat.

2 ///

4 ///

3 ///

SECToR: solucions tecnològiques

ubiCACiÓ: sant cugat

FuNdACiÓ: 1975

FACTuRACiÓ GLobAL: 240 M

TREbALLAdoRS: 470

GfT

gft es difeRencia de la seVa coMpetència pel seU alt coneixeMent del sectoR BancaRi, ja qUe Molts dels seUs eMpleats hi han tReBallat anteRioRMent

de caRa al fUtUR, estiMen a la coMpanyia, els Bancs es liMitaRan a l’assessoRaMent dels seUs clients i l’ofeRta de seRVeis

18 eNTreVIsTa b30 MARç dEL 2012

Ramon tremosa (Barcelona, 1965) ha passat d’escriure llibres sobre infraestruc-tures i logística a catalunya a defensar al parlament europeu els interessos de ciU com a eurodiputat independent TEXT: J.R. ARMAdÀS /// FOTOS: ARTuR RibERA

corredor mediterrani, ports i aeroports, crisi del deute... Ramon Tremosa viu d’una manera molt intensa el dia a dia de l’actualitat europea

tractant temes d’actualitat i importància cabdal per a la comarca i Catalunya en general

Comencem pel corredor mediterrani. Quina importància té la decisió de declarar-lo prioritari?A Europa hi ha la concepció que hi ha

una crisi econòmica forta i que el sud es despenja del nord. Ara el discurs és que per ser competitius en un món on l’Àsia i Sud-amèrica creixen de la manera que creixen, Europa ha de créixer posant el carbó als territoris locomotora. Això és una molt bona notícia per a Catalunya. La Comissió Europea en matèria ferro-viària el que ha fet és prioritzar quines són les infraestructures que a curt ter-mini han de generar més progrés eco-nòmic. En aquest sentit, el corredor me-diterrani passa per davant de la traves-sia central del Pirineus. Això esborra

amb Típpex la connexió amb Saragossa cap al Pirineu central.

fins a quin punt el Govern espanyol està obligat a complir amb el corredor mediterrani?Tot plegat s’ha tramitat com un regla-ment europeu i no com una directiva. Això vol dir que és d’obligat compliment per a tots els estats membres amb cofi-nançament de la Comissió que anirà del 10% al 20% del projecte. A més, el Banc Europeu d’Inversió emetrà bons que ser-viran per evitar el risc dels inversors pri-

vats que tenen la finalitat de finançar també part d’aquest projecte i d’altres re-lacionats amb energia i transport.

més enllà de la política, les empreses també veuen aquest corredor com una prioritat?Els grans grups logístics industrials euro-peus veuen que els futurs mercats estan a Sud-amèrica i a l’Àsia i ja han vist que el Mediterrani és el mar més important d’Europa quant a volum de contenidors per sobre de l’oceà Atlàntic. L’objectiu de la Comissió Europea amb el corredor me-diterrani és que ports locals esdevinguin internacionals i augmentin els seus vo-lums d’exportació i importació.

Quin paper juga Catalunya en aquest gran corredor?El comissari de Transports va començar la seva intervenció el dia que va anunciar la prioritat del corredor mediterrani pre-sentant el tros català dient que a Espanya hi ha massa estructures radials i no tot ha de passar per Madrid. La Comissió Euro-pea sap que les grans empreses volen sor-tir pel sud i els catalans hem de ser capa-ços de canalitzar aquest interès i tombar el centralisme espanyol.

ara li toca complir al Govern espanyol. Com veu la predisposició del pp?A mi em va semblar molt preocupant que durant el discurs d’investidura de Mari-ano Rajoy no pronunciés ni una sola ve-gada el corredor mediterrani. També és preocupant que de la boca del ministre d’Economia, Luís de Guindos, que és un gran expert en finances però no en sap gaire d’exportació ni d’indústria, no hagi pronunciat encara la paraula exportació.

entenc que no li agrada la seva fórmula per sortir de la crisi...És que d’una crisi se surt exportant, com di-uen tots els manuals d’economia i com s’ha demostrat tants cops al llarg de la història.

es pot permetre espanya des del punt de vista estrictament econòmic no fer aquestes inversions en infraestructures?Jo no puc llegir la ment dels governants. A Barcelona s’està fent una terminal al port finançada per una empresa xinesa. Se sap des de fa més de 10 anys que això s’ha d’acabar aviat i ni el govern del PP del 2004 ni els governs del PSOE no han construït l’estació ferroviària que ha de permetre treure els contenidors que han d’arribar. Pels fets, dedueixo que no hi ha intenció política de tirar endavant això. L’Estat espanyol és hostil amb aquesta in-fraestructura i amb les altres.

Quins exemples em pot posar? La intenció és sucursalitzar les infraes-tructures catalanes ja siguin portuàri-es o aeroportuàries als interessos de Ma-drid. Un exemple clar és el cas Spanair. Si aquesta companyia ha entrat en fallida

l’estat espanyol és hostil amb les nostres infraestructures

ramon Tremosa /// eurodiputat

19b30 MARç dEL 2012 eNTreVIsTa

Subscripció anual: 20 €

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant Cugatb30@premsalocal.com / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

Us voleu subscriure a la revista econòmica B30?Envieu-nos un correu electrònic a b30@premsalocal.como truqueu al 935 908 600

També podeu omplir la butlleta adjunta i fer-la arribar a l’adreça indicada més avall

ara és perquè l’any 2010 un Govern espa-nyol autoritza una cosa insòlita en l’àm-bit europeu: dóna carta lliure a una com-panyia low cost com Ryanair en un aero-port de referència com és el de Barcelona. Això expulsa vols de connexió i grans companyies. Ryanair ha exercit una com-petència letal contra Spanair, i Vueling ha fet també una política molt agressiva contra aquesta companyia que l’ha aca-bat ensorrant del tot.

m’està dient que és una estratègia deliberada d’espanya per perjudicar el prat?De sempre, l’estratègia d’AENA i dels go-verns espanyols del PP i el PSOE ha estat que Espanya només tingui un aeroport in-ternacional i que aquest sigui el de Ma-drid. Els altres s’han de limitar, segons aquest punt de vista, a alimentar els vols internacionals de Barajas. A Barcelona ja fa temps que volem que des del Prat vo-lem directament a tot el món, però això passa per convèncer grans companyies que vinguin i que s’omplin.

permeti’m que baixi a escala comarcal. Què és prioritari a l’àrea metropolitana i, concretament, al Vallès?Afortunadament el món mundial és més gran que Espanya i l’economia a grans trets creix. Un exemple és la planta de Seat, la qual ha incrementat vendes l’any 2011 tot i que el mercat espanyol ha cai-gut per a ells més d’un 20%. El món és més gran que Espanya i els agents econò-mics (famílies, empreses governs) han de

mirar al món. Primera estació, Europa, i després, si es pot, la resta, que hi ha mol-tes zones en creixement.

Vostè que es mou en terreny europeu, pensa que la Unió europea la manen merkel i sarkozy?A una Unió que mai ha tingut competències fiscals no se li poden demanar més respon-sabilitats. Ni gestiona ni recapta impostos i el pressupost de què disposa és de l’1% del PIB dels països membres. Això és ínfim i, a més, un terç es gasta en la Política Agrària Comuna que és l’única competència que té.

Com fa front la Unió europea a la crisi que vivim?No està gaire preparada per fer-li front ja que mai se li han cedit poders per fer-ho. Sobretot, com deia, en matèria fiscal. L´únic que pot fer alguna cosa és el Banc Central Europeu tot i tenir unes funcions limitades.

O sigui que manen els estats.La crisi ha visualitzat el poc poder que té el Parlament Europeu i la Comissió Euro-pea. Ara bé, som molts els eurodiputats europeistes que volem que Europa tin-gui més poder fiscal i que pugui recap-tar alguns impostos. Així no es dependria de les crisis de segons quins països i de si tanquen o no l’aixeta.

planta poca cara la Comissió a merkozy?És que li manca legitimitat. El president de la Comissió Europea no és un eurodiputat i no pot plantar-hi cara. I sense tenir una po-lítica econòmica pròpia encara menys.

20 radar b30 MARç dEL 2012

SOM CIT

les tres ciutats del consorci CiT aporten el 3% del pIb català

Sembla que les xifres econòmiques a l’entorn del Vallès proliferen en els dar-

rers temps, i el CiT no podia quedar al mar-ge. Aquest cop no va ser cap estudi, sinó la pròpia alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Co-nesa, qui va recordar que entre la ciutat que governa, Rubí i Cerdanyola aporten el 3% del PIB català. I ho va fer en un entorn espe-cial i amb capacitat de transcendir en l’àm-bit mediàtic, com va ser la trobada amb el president de la Generalitat, Artur Mas, du-rant el darrer Santicugatribuna.

Conesa va remarcar l’esforç de Sant Cugat en l’àmbit de l’impuls empresarial i va re-clamar respostes de la Generalitat per po-der continuar amb aquesta tasca. “Reu-nim un total de 2.500 empreses que donen feina prop de 50.000 persones i que apor-ten innovació, tecnologia, un alt valor afe-git i exportació al conjunt del país”. Seguint el fil argumental, Conesa va recordar que en els darrers dos últims anys s’han creat més de 150 empreses a la ciutat, amb una supervivència del 82,5% “gràcies a la col-laboració publicoprivada”, i va demanar po-tenciar l’eix on es troba Sant Cugat, citant tant l’entorn de la B-30 com el consorci del CiT. “Cal una sensibilitat especial en zones de tanta potencialitat, dotant-les d’infraes-tructures noves o millorar les que tenim, i afavorint la creació d’activitat econòmica i la innovació.

amb les dades a la mÀ. Les afirmaci-ons de Conesa vénen avalades amb els re-cents estudis econòmics sobre la zona, com l’Anàlisi econòmica dels municipis de l’àm-bit de la B-30, publicat el passat febrer per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropoli-tans de Barcelona (IERMB), i del qual par-lem en aquest mateix número (pàg. 8). Un dels indicadors de l’estudi sobre innovació és el cens de Centres de Treball d’Intensitat Alta de Coneixement presents en cada po-blació. Segons les dades, Cerdanyola comp-ta amb un total de 424 empreses d’aquest perfil, mentre que Rubí n’acull 411, i Sant Cugat sobresurt amb 780. Les tres ciutats se situen molt per sobre la mitjana, i només són superades en quantitat per les xifres de les capitals de l’eix B-30, com Terrassa i Sabadell. La suma total és de 1.231, gairebé un 20% del total d’empreses d’aquest per-fil presents a la zona.

L’estudi també dibuixa un perfil diversi-ficat de l’activitat econòmica entre les ciutats del CiT. Així, a Cerdanyola són els sectors de l’educació i la recerca i el des-envolupament els que més treballadors ocupen. Per la seva part, Rubí està accen-tuant la seva força en la indústria quími-ca i en la fabricació de productes metàl-lics. Finalment, a Sant Cugat hi ha una gran ocupació en el sector de les activitats in-formàtiques. /// VICTOR SOLVAS

la dada la va recordar l’alcaldessa de sant cugat, Mercè conesa, davant del president artur Mas

INfOCIT /// Vallès

Conesa i mas, instants abans de l’inici del santcugatribuna /// CEDIDA

www.actitudazul.com

radar b30 MARç dEL 201222

pUNT de TrObadaCambra de Terrassa

El conseller de Territori i Sostenibi-litat, Lluís Recoder, va mantenir una re-unió amb una quarantena d’empresa-ris i directius de la Cambra de Terrassa, els quals van poder traslladar les seves reclamacions d’infraestructures al po-lític. El president de la Cambra, Marià

Galí, va assegurar que és primordial as-segurar l’acompliment dels compromi-sos en infraestructures que ha anat fent l’Administració, en referència al corredor del Mediterrani. Els empresa-ris també van reclamar tornar a la gra-tuïtat del peatge de les Fonts.

TrObada INsTITUCIONal

L’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia (a la dreta de la imatge), es va trobar, a inicis de febrer, amb els representants de l’Associació de Comerciants i de serveis de Can Fatjó i Sant Jordi Parc, creada fa uns mesos, per conèixer les seves necessitats. Els comerciants van

valorar positivament l’organització de la Fira Medieval, celebrada al desem-bre, i van demanar suport a l’Ajunta-ment per tirar endavant més esdeveni-ments d’aquest tipus que dinamitzin el comerç dels barris perifèrics de la ciutat. /// CEDIDA

L’alcaldessa de Rubí es troba amb el comerç

santcugatribuna /// santcugat empresarial

Mas anima els empresaris a llançar-se al mercat exterior

Les trobades Santcugatribuna van néixer el 2003, amb una conferència del llavors pre-sident de la Generalitat, Jordi Pujol. Des d’aquella inaugu-ració, cap mandatari del país

hi havia tornat, fins que aquest febrer ha estat el torn d’Artur Mas. Rebut a les portes del Teatre-Auditori per l’habitual comiti-va de sindicats i ciutadans recordatòria del malestar ciutadà que genera la seva políti-ca de retallades, Mas va reptar els empre-saris a fer que “l’economia espanyola se’ns quedi cada cop més petita”. “Ja sabem què pot passar si depenem només d’un mercat i aquest falla; ser menys dependents d’Espa-nya vol dir que estem situats al món”, va as-segurar Mas. El president va reconèixer els mèrits em-presarials en aquest sentit, recordant que Catalunya, tot i suposar només un 19% del PIB espanyol, genera gairebé un 30% de les exportacions. Mas, però, va recordar que tot i que la Generalitat pot actuar com a ele-ment de força en discussions majors com les infraestructures, la feina diària per sor-

tir a l’exterior ha de seguir recaient en el sector privat. “Per demanar el corredor del Mediterrani he d’anar a Brussel·les, però el treball del dia a dia és cosa dels empresaris”, va recordar. Durant el seu discurs, Mas va descriure el tri-angle que ha de portar a l’estabilització eco-nòmica, sustentat per la reducció de la des-pesa, l’augment de l’eficiència i l’aplicació de reformes. Pel que fa a la primera pota, Mas ha assegurat que Catalunya ha estat “capda-vantera en les polítiques d’austeritat a l’Es-tat”, i ha criticat les comunitats autònomes que aquest any han augmentat pressupos-tos i que, segons ha dit, “en molts casos són les més subsidiàries”. Segons el president de la Generalitat, l’únic límit per les mesures de reducció és “la cohesió social”. Al costat de les retallades, Mas ha situat l’eficiència com un dels objectius priorita-ris. “Tenim marge per fer més amb menys”, va recordar. Tot i això, va recriminar la man-ca d’encert en les polítiques per estabilit-zar l’euro i generar liquiditat que està por-tant problemes en els pagaments ordinaris

1 ///

b30 MARç dEL 2012 radar 23

pUNT de TrObada

Mas anima els empresaris a llançar-se al mercat exterior

de la institució. “Sembla que això tendeix a millorar, però mentre altres zones del pla-neta han tingut polítiques econòmiques ex-pansives, a Europa només hem generat un 2% del PIB en la creació de nova moneda; si això no funciona, tot falla perquè no pots pagar ni tan sols allò que et pots permetre”, explicava. Finalment, Mas va animar les administra-cions a tirar endavant les reformes “que no costen diners”, en referència a l’agilització de les administracions. “Ser business fri-endly vol dir tenir menys normes, però més simples i més fàcils d’aplicar”. Seguint l’ar-gumentari, Mas es va referir a la reforma la-boral, de la qual n’espera que es generi un mercat “més àgil i flexible, i que fixi les ba-ses de la recuperació econòmica”. En l’acte també van intervenir l’alcaldes-sa de la ciutat, Mercè Conesa, i el president de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, que van recordar que “hi ha vida intel·ligent més enllà de Collserola”, i van reclamar in-fraestructures prioritàries per la zona, com la parada del TGV a Sant Cugat. /// V. S.

1 /// pLE A L’AudiToRiERA LA SEGOnA VEGA-DA En ELS nOU AnyS DEL SAnTCUGATRIBU-nA En QUè Un PRESI-DEnT DE LA GEnERA-LITAT EXERCIA DE PO-nEnT, I L’AUDITORI ES VA OMPLIR. ELS 33 PE-RIODISTES ACREDITATS MOSTREn L’EXPECTA-CIó DESPERTADA

2 /// RECLAMACioNS TERRiToRiALS TAnT MERCè COnESA COM LA RESTA DE RE-PRESEnTAnTS VALLE-SAnS VAn APROFITAR L’OCASIó PER TRAS-LLADAR A MAS LES RE-IVInDICACIOnS TERRI-TORIALS/// CEDIDES

2 ///

jOrNada sObre el VeHICle elÈCTrIC

l’alcalde de terrassa, pere navarro, va presidir la inauguració de la jornada “Vehicle elèctric, una indústria del se-gle xxi per a una mobilitat sostenible i eficient”, que es va celebrar al centre tecnològic leitat. durant l’acte, es va analitzar la situació del sector i les pers-

pectives de futur, que pot ser clau per a la reconversió industrial de l’automo-ció. en la imatge, i d’esquerra a dreta, navarro comparteix taula rodona amb el director general d’operacions de Red eléctrica de españa, alberto carbajo, i el socioecòleg Ramon folch.

aCOrd CeCOT - CaNal Terrassa

El regidor de Comunicació de Terrassa, Amadeu Aguado (a l’esquer-ra de la imatge), i el secretari general de la Fundació Cecot Innovació, David Garrofé, van signar a inicis de febrer el conveni per a la producció d’un programa de televisió sobre empreses

innovadores. El programa portarà per títol El Club de la Innovació, i tindrà tretze capítols que s’emetran pel Canal Terrassa Vallès. En la presenta-ció també va estar present la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Carme Labòria. /// CEDIDA

Cecot innovació tindrà el seu espai televisiu

radar b30 MARç dEL 201224

L’associació d’empresaris Cecot Cerdanyola va organitzar, a mitjan febrer, una sessió informativa en què una trentena d’empresaris van poder escoltar casos d’èxit i de fracàs en el procés d’aplicació de la innovació empresarial a càrrec d’Emilio Angulo, enginyer en cap d’R+D d’hP. Angulo va

explicar que el procés ha d’anar avalat pel Consell d’Administració i va recomanar a totes les empreses “invertir un 10% de la facturació en la innovació”. L’enginyer va assegurar que “innovar és complicat, però si no ho fem, els nostres competidors ens avançaran”. /// CEDIDA

Mollet va acollir, durant la segona setmana de febrer, la primera sessió de treball del grup de Recerca i Innovació B30, que va comptar amb la participació de representants dels 23 municipis de l’eix. Després de la presentació de l’alcalde de la ciutat, Josep Monràs, i del tinent d’alcalde

d’Urbanisme de Sabadell, Joan Manau, va agafar la paraula el director del PRUAB, Jordi Marquet, que va explicar les potencialitats del territori, i va animar als presents a explotar el triangle que conformen les empreses innovadores amb els centres de recerca i educatius. /// CEDIDA

hp dóna les claus pel treball en innovacióEs crea el grup de Recerca i innovació b30

pUNT de TrObada

eGarsaT

Egarsat, en mans del seu director gerent Pere Arch, va entregar a Sonrisas de Bombay, representada per la responsable del seu departament d’Events Solidaris, núria Curós, el xec amb els 886 euros generats per la campanya de postals de nadal solidàries impulsada per la societat vallesana. La suma final és resultat de les 4.430 postals venudes a 0,20 euros a través d’Internet. La recaptació ajudarà a impulsar projectes per garantir els Drets

humans i una vida digna a les comuni-tats més desfavorides de Bombay. Segons va comentar Arch, “la campanya ha complert amb les nostres expectati-ves, i s’ha de destacar la implicació dels clients i col·laboradors, que han estat els que han permès que això hagi estat un èxit”. Per la seva part, la representant de Sonrisas de Bombay va agrair l’esforç d’aquest tipus d’iniciatives, que “agluti-nen petits gestos individuals i tenen un gran impacte”. /// CEDIDA

Aportació per garantir els drets humans

TaleNT Career fOrUm

Més de 40 empreses es van reunir, a finals de febrer, al campus d'Esade de Sant Cugat per participar en el Talent Career Forum, on van poder trobar-se amb els alumnes d'Administració i Direcció d'Empreses de l'escola de negocis. Entre les marques reunides es trobaven noms coneguts, com Google, L'Oréal, Mango, Seat, nestlé o Ernest&young, habituals a la cita i que busquen perfils de treballadors amb una gran formació, multilingües, amb

mentalitat global i innovadora. Esade també ha donat les xifres de contracta-ció dels seus alumnes. Segons l'escola de negocis, el 90%dels seus graduats troben feina tres mesos després d'haver acabat els seus estudis. Un 79% dels estudiants d'ADE són contractats per treballar a Espanya, mentre que el 90% dels estudiants de Master in Science especialitzats en Finances o Manage-ment internacional inicien la seva carrera a l'estranger. /// CEDIDA

Les empreses coneixen als alumnes d'Esade

Monestir 45-49Pau Muñoz i Castanyer 26

Benet i Cortada 24-34

Ramon Mas 30-38

Vía Augusta 124-126Mare de Déu del Roser 39

• Habitatges d’1 i 3 dormitoris al centrede la població.

• A 2 minuts del monestir i del nucli antic.

• Domòtica i aplicació de sistemes mediambientals: aigües grises, plaques solars…

• Habitatges de 4 dormitoris i 2 banys.

• Zona residencial tranquil•la amb espai comunitari d’amplis jardins i piscina.

• Ben comunicada amb autopistes i ferrocarrils. Qualitats excel•lents.

• Habitatges de 3 i 4 dormitoris i 2 banys.

• A la zona residencial de Volpelleres, immillorable entorn natural.

• Acabats de primera qualitat. El preu inclou pàrquing i traster.

• Pisos assolellats de 110 m2 amb pati i piscina comunitaris.

• Zona residencial propera a autopistes, hospital, centre comercial, estació de FGC i mercat municipal.

• Habitatges de 2 i 3 dormitoris.

• Tot exterior i amb terrasses. Planta baixa amb pati privat.

• Piscina i zona comunitària. Pàrquings i trasters. Locals comercials.

• A 20 minuts de Barcelona, accés a AP-7, Túnels de Vallvidrera i estació de FGC.

• Amb pati i piscina comunitaris.

• Zona residencial propera a autopistes, hospital, centre comercial, estació de FGC i mercat municipal.

• Possibilitat de trasters.

Promou: PROMOLLAR FUTUR PROMOCIO DE VIVENDA S.L.Promou: PROMOCIONES OMNIA LLAR, S.L.

Promou: LANDSCAPE EBROSA, S.L.

des de 245.000 €*abans 324.334 €

des de 375.000 €*abans 540.000 €

des de 359.000 €*abans 484.200 €

des de 252.572 €*data de lliurament: abril de 2013 285.000 €*

des de 330.000 €* abans 324.334 €abans 324.334 €abans 324.334 €abans 484.200 €abans 484.200 €abans 484.200 €

abans 540.000 €abans 540.000 €abans 540.000 €

Vols comprar un habitatgea un preu immillorable

a SANT CUGAT DEL VALLÈS?

Ara és el moment amb Solvia

*Im

po

sto

s no

incl

oso

s.

GRANS DESCOMPTES100% DE FINANÇAMENT

MINIQUOTES

ÚLTIMS PISOS

ÚLTIMS PISOS

ÚLTIMS PISOS

Descobreix més ofertes a les nostres ofi cines de Banc Sabadell,

a www.solvia.es o trucant al 902 737 238

SV_265x330_SantCugat_Combi_CAT_v2.indd 1 11/01/12 15:48

26 radar b30 MARç dEL 2012

l’interiorisme com a carta de presentació

l’estudi d’olga llobet ofereix atenció personalitzada i una possibilitat de canvi radical en la imatge de les empreses en poques sessions PER: viCToR SoLvAS

el rerefons de la creació d’una empresa no sol ser el buit. Al capdavant, moltes vegades hi trobem professionals de re-coneguda trajectòria que, per diferents motius, han deci-

dit iniciar el seu propi camí valent-se de la seva experiència i aportant la seva vi-sió sobre el negoci. És el cas d’Olga Llobet, que ara fa 5 anys va obrir Llobet Estudi d’Interiorisme, després de deixar de ban-da el seu treball com a encarregada d’in-teriorisme dels locals de la cadena de roba Mango. “Definíem una imatge global per les botigues en base al mobiliari, als co-lors corporatius i el logo, i a partir d’aquí entràvem en les necessitats de cada lo-cal, que són un món en sí mateix”, expli-ca Llobet.

Aquest relat d’accions és la base del tre-ball d’una interiorista, però Llobet va vo-ler donar una volta més al seu treball i do-tar de personalitat al seu estudi a través de

l’oferiment de nous serveis. Sens dubte, la base seguiria sent la confecció d’una imat-ge d’acord amb les necessitats del client, però les formes podrien variar segons les possibilitats. “Vam detectar que estaven molt de moda els serveis d’atenció indivi-dualitzada, tipus personal shopper o per-sonal trainer, de manera que vam donar forma al personal designer. Amb aquest servei, nosaltres ens desplacem al local del client carregats amb tot el material ne-cessari, i durant 90 minuts canviem l’es-pai amb els materials que l’usuari ja té”. I aquest és el diferenciador, segons Llobet.

El ventall de clients que pot accedir a un gran pressupost per generar un nou es-pai amb nous materials potser no és gaire ample avui dia, però les despeses genera-des d’una modificació amb els elements ja existents és molt menor. “Avui no es trac-ta de canviar mobiliari amb pressupostos alts, sinó de crear un gran canvi visual a un cost menor”.

lloBet ha donat foRMa a la figURa del ‘peRsonal designeR’, qUe ofeReix Un gRan canVi en els espais en Un teMps i Un cost RedUït

“no tinc estUdis, peRò la MeVa expeRiència eM diU qUe el 80% de les eMpReses descUiden la iMatge de les seVes instal·lacions”, explica la diRectoRa de l'estUdi

pIme ///llobet interiorisme

llobet va obrir el seu estudi després d’anys treballant per mango /// D.FERnÁnDEZ

iNTERioRiSME i EMpRESA

Que Llobet iniciés la seva carrera en l’àm-bit del comerç i encara s’hi dirigeixi no vol dir que dediqui esforços al món empresa-rial. De fet, segons es desprèn de les pa-raules de la interiorista, té un gran tre-ball per davant en el camp de les empre-ses. “No tinc cap estudi científic, però la meva experiència em diu que més del 80% de les empreses tenen totalment descui-dada la imatge de les seves instal·lacions”, explica. I per què un empresari hauria de dedicar esforços al disseny del seu espai? L’argumentació és convincent: “Al final, es tracta de la imatge que dónes; a través de l’interiorisme, i sense dir res, ja pots transmetre un seguit de sensacions vincu-lades amb l’empresa”.

En aquest treball empresarial també hi en-tra la figura del personal designer, en el qual s’introdueix una primera fase prè-via de contacte amb l’empresari per saber quines són les seves necessitats i expecta-tives, i la fase d’execució, que passa a ser de dues hores.

Tant per a aquests serveis de personal de-signer com per a treballs més tradicionals, l’objectiu és sempre adequar-se a les ne-cessitats del client. Llobet entén que el dis-seny d’un espai per a empreses de sectors diferents, o fins i tot del mateix àmbit, no poden ser similar, perquè les demandes i requeriments sempre seran diferents. La filosofia es resumeix en una màxima: “Un mateix espai serà sempre diferent en fun-ció de les peticions del nostres client”.

LA iNCERTESA dE LA CRiSi

L’estudi d’Olga Llobet segueix tirant enda-vant el seus projectes, però la propietà-ria reconeix que la crisi està portant a una certa incertesa en els treballs, que té els seus efectes en un doble sentit. D’una ban-da, en l’allargament de projectes aprovats, que per qüestions pressupostàries es po-den endarrerir i quedar en suspens fins a l’infinit. I d’altra banda, en l’aplicació d’in-novacions en els dissenys d’interior.

“Hem presentat algun projecte amb un alt volum de tecnologia aplicada al comerç, co panells informàtics, però el seu cost és su-perior als treballs convencionals, i les em-preses no estan per despeses excepcio-nals”, explica Llobet. De totes maneres, considera que aquests productes acaba-ran tenint el seu espai, ja que “els comer-ços es diferencien per l’aparença externa, i aquest el de la tecnologia és un camí per explotar”.

ubiCACiÓ: castellaR

TREbALLAdoRS: 2

pRoJECTES 2011: 8

wEb: www.llobetinteriors.com

llObeT

27b30 MARç dEL 2012 radar

panrico seguirà a santa perpètua un mínim de 4 anys

p unt i seguit en el pols entre la direcció de Panrico i els treballadors de la plan-

ta de Santa Perpètua de la Mogoda. Després d’un inici d’any mogut amb l’amenaça de tancament voltant en l’ambient, les dues parts han arribat a un acord, gràcies a l’ac-ceptació, per tal dels treballadors, de la pro-posta d’ERO de la Generalitat. La decisió es va prendre en referèndum intern, en el que va participar el 56% de la plantilla, amb un resultat positiu proper al 90%. El resultat immediat és el manteniment de l’activitat per un mínim de quatre anys més.

Les condicions per mantenir la producció a Santa Perpètua suposen una rebaixa del 25% als salaris superiors a 26.000 euros l’any, la fixació del salari mínim justament en aquesta xifra, i l’aplicació de 35 preju-bilacions entre els treballadors. L’objectiu és minimitzar l’impacte de les pèrdues en

la planta, que ens darrers tres anys ha es-tat de l’ordre dels 300 milions d’euros, amb unes despeses salarials un 40% superiors als altres 12 centres productius de l’empre-sa a Espanya.

CONflICTe sINdICal. Tot i que el referèn-dum tractava sobre la situació dels treba-lladors de Santa Perpètua, només un 47% de la plantilla de la planta hi va participar. El conflicte entre les branques de CCOO i UGT han creat divisió. Els primers es van desmarcar de la proposta d’ERO amb una reunió interna, en la que es va rebutjar la el referèndum i es va cridar a la vaga indefinida, que finalment no es donarà.

Per la seva banda, els representants d’UGT van vincular la seva actitud al resultat del referèndum en el que es va salvar la pro-ducció. /// V.S.

els treballadors van acceptar en referèndum la proposta d’eRo de la generalitat, que salvarà la producció, tot i que provoca la divisió de la plantilla

planta de panrico, a santa perpètua /// CEDIDA

paNrICO /// santa peRpètUa de la Mogoda

laboratoris rubió preveu doblar facturació en 5 anys

pensar en creixement més que ajusta-ments és un luxe i un èxit en el con-

text empresarial en què ens trobem. Una de les poques empreses que estan en aquesta onada és Laboratoris Rubió, que està plani-ficant un nou pla estratègic que l’ha de por-tar a duplicar el seu volum de negoci en un marge de cinc anys a partir d’una reorien-tació cap a la medicina personalitzada. Si s’acomplís la previsió, l’empresa arribaria al 2017 amb una facturació de 30 milions d’euros i una presència a l’exterior un 50% superior a la que tenen actualment.

Les perspectives de l’empresa les va expli-car el seu director general, Pelayo Rubió, a La Vanguardia, en la qual va anunciar que la companyia ha iniciat els tràmits de registre de productes a més de 10 països com a es-tratègia de presència internacional.

L’altra línia de creixement anirà a la crea-ció d’aliances amb altres laboratoris amb capacitat de penetració en mercats on Ru-bió no és present. “Ens interessa tant dis-tribuir productes d’altres als mercats on ja hi som com que els nostres els puguin dis-tribuir altres companyies en àrees on Ru-

bió no és present”, assegura el directiu. En aquesta línia es troba un dels acords esta-blerts recentment, amb la també vallesana AB-Biotics, amb la qual es repartiran la dis-tribució d’alguns productes.

INNOVaCIÓ. El futur de Rubió passa, doncs, per la medicina personalitzada i l’augment de la presència internacional, però també per la inversió per aconseguir nous produc-tes innovadors. En concret, l’empresa des-tina entre el 8 i el 10% de la seva factura-ció a la investigació i desenvolupament de nous productes. /// REDACCIó

rUbIÓ /// castellBisBal

el programa endesa educa arriba a 10.000 estudiants

Endesa ha passat balanç al seu pro-grama Endesa Educa, el qual durant

el 2.011 va atendre un total de 9.847 es-tudiants catalans. El projecte ha apropat les tècniques d’estalvi energètic i l’ús efi-cient i racional de l’electricitat a les es-coles. El 34% dels alumnes que han par-ticipat són de secundària, mentre que un 27% són del cicle superior de primària, i el 18% de batxillerat i cicles formatius. El percentatge restant són persones de cen-tres de formació i altres tipus de públic no acadèmic.

Al marge de les accions formatives a les escoles, Endesa va apropar el projecte a través de la carpa itinerant “Increïble Energia”, una exposició en què es donen les claus de l’estalvi energètic, la qual van visitar 44.367 persones. Aquest any, l’es-pai s’instal·larà a Barcelona i a Madrid.

El programa també ha arribat a la resta de comunitats espanyoles, on han participat 19.494 alumnes d’un total de 357 centres educatius. /// REDACCIó

eNdesa /// catalUnya

parc Vallès tindrà més comerços per generar noves inversions

E l Parc Vallès s’ha consolidat com una de les zones d’oci i consum més popu-

lars de la comarca i ara es disposa a obrir una nova etapa per fer una pas més en el projecte. Actualment, el recinte només des-tina un 5% del seu espai a l’ús comercial, però ja té el compromís de l’Ajuntament de Terrassa per ampliar aquesta percentat-ge fins a un màxim del 18%. La nova pers-pectiva ha reactivat la direcció de Parc Va-llès, que es proposa sol·licitar a la Gene-ralitat noves llicències comercials i dur a terme inversions importants que dinamit-zin la zona i puguin generar nous llocs de treball en el Parc.

El grup propietari de Parc Vallès, Grupo Pradera, ja ha afirmat que l’espai té recur-sos propis per invertir, però no ha concre-tat per on poden anar aquestes inversions, ja que tot queda pendent del consens amb l’Ajuntament de Terrassa, la presentació de la nova llicència a la Generalitat i la concre-ció del nou projecte. Tot i això, el grup ja ha assegurat que el Parc Vallès seguirà sent un espai “d’oci i restauració”. /// REDACCIó

parC VallÈs /// teRRassa

Cirsa recorrerà una multa de 120 milions d’euros del tribunal italià

L empresa d’oci vallesana, Cirsa, recor-rerà contra la multa de 120 milions

d’euros imposada per l’oficina regional de Lazio del Tribunal de Comptes d’Itàlia. La penalització administrativa s’ha aplicat a un total de 10 concessionaris de màquines recreatives per un valor total de 2.500 mi-lions d’euros, i té el seu origen en el pols que mantenen des del 2007 el Tribunal de Comptes italià i l’organisme regulador del joc, l’Amministrazione Autonoma Mono-poli di Stato (AAMS), en l’aplicació de la normativa que ha de regir el sector.

Cirsa considera que la multa és “injustifi-cada”, ja que l’empresa assegura haver ac-tuat d’acord amb la legislació establerta per l’AAMS l’any 2004. En declaracions al Diari de Terrassa, fonts de l’empresa van assegurar que “l’únic que vam fer va ser complir les indicacions de l’organisme re-gulador, i apel·larem perquè això no té cap tipus de sentit”. D’altra banda, el Tribunal tampoc ha especificat sota quins paràme-tres s’ha establert la suma a pagar en la multa. /// REDACCIó

CIrsa /// teRRassa

17mIlIONs d’eUrOsés la facturació amb què laboratoris Rubió va tancar el curs 2011. el nou pla empresarial ambiciona doblar aques-ta xifra en un període de 5 anys a par-tir d’una major presència internacional i de la coalició amb altres marques.

28 radar b30 MARç dEL 2012

els clients de Cubigel en reactiven la producció

L’empresa de Sant Quirze Cubigel, que a principis de febrer va presentar

concurs de creditors per falta de liquidi-tat i 27 milions d’euros de passiu, ha tro-bat en els seus clients la fórmula per sor-tir del pas. Segons va declarar a Econo-mia Digital el secretari general del comitè d’empresa d’UGT, José Leiva, alguns cli-ents s’han posat en contacte amb la com-panyia per finançar la compra de matèri-es primes a Cubigel perquè aquesta pugui seguir produint malgrat la situació finan-cera que travessa. D’acord al responsable sindical, els cli-ents van constatar que no trobaven en el mercat cap altre empresa que vengu-és compressors industrials de la qualitat i característiques dels que produeix l’em-presa vallesana, d’aquí la seva aposta. deNeGaCIÓ de CrÈdIT. L’empresa, con-trolada per la multinacional americana AIAC, ocupa actualment 650 treballadors i és l’únic productor mundial de compres-sors per a frigorífics. Ja té en marxa un ex-pedient de regulació d’ocupació temporal aplicat a 550 dels seus empleats i els pro-

blemes es van agreujar l’octubre passat, quan l’entitat belga Fortis Bank va dene-gar una pòlissa de crèdit a l’empresa, molt exigida durant els darrers anys per la forta morositat que pateix i la gran necessitat de circulant que demana la seva producció. De fet, segons fonts de la companyia, Cubigel acumula encàrrecs per valor de tretze milions d’euros, d’aquí que part d’aquests clients s’hagin compromès a finançar la producció pagant per enda-vant. /// REDACCIó

CUbIGel /// sant qUiRze del Vallès

protesta dels treballadors, l’any passat /// CEDIDA

eurofragance presenta nou producte a Gulfood

Eurofragance, l’empresa dedicada al dis-seny i fabricació de fragàncies i aro-

mes, llança al mercat un nou concepte aro-màtic destinat al sector de begudes. Es tracta del Fruttinergy Flavour, un preparat aromatitzat amb propietats energètiques, que la companyia va presentar a Gulfood, un dels esdeveniments més importants per al sector de l’alimentació, que es va cele-brar a Dubai entre el 19 i 22 de febrer. La fira celebra la seva 17a edició i enguany té 3.800 expositors. La companyia rubinenca, per la qual l’ex-portació representa un 85% de la seva fac-turació, completa la seva oferta amb aquest nou preparat aromàtic. Fruttinergy Flavour conté una barreja d’ingredients que a part de proporcionar propietats energètiques confereix un sabor agradable amb fons àcid que combina molt bé amb el perfil de l’aroma.“Un dels nostres principals avan-tatges competitius”, expliquen des de Eu-rofragance, “passa per destacar com a em-presa innovadora i per això investiguem i treballem per llançar productes nous al mercat amb els quals sorprendre als nos-tres clients”. /// REDACCIó

eUrOfraGaNCe /// RUBí

mGa i stan james aniran de la mà pel negoci online

El sector de l’oci cotitza a l’alça, i la fi-nestra online promet ser una forta

entrada d’ingressos en el futur. Així ho ha entès l’empresa de Cerdanyola, MGA, que ha decidit unir-se a un dels gegants de la indústria, com és Stan James, per optar a la llicència que el Govern de la Generali-tat atorgarà per operar a la xarxa. La fór-mula buscada per les dues parts ha estat la de la construcció d’una empresa con-junta, al 50%, que funcionarà sota el nom Golden Park Games.

L’objectiu és posar en marxa una web de-dicada a les apostes esportives i a tot ti-pus de jocs online, con el pòquer o qual-sevol altre variant del casino. En aquest cas, la multinacional britànica aportaria la tecnologia i l’experiència en el sector, ja que té en marxa el seu propi portal. Per la seva banda, MGA juga amb el seu conei-xement del mercat espanyol, i la seva pre-sència en més de 41 locals físics de l’estat. L’opció de fer-se amb la llicència és espe-cialment ben vista, ja que el sector onli-ne registra un creixement anual del 2o%. MGA haurà de competir amb 58 compa-nyies aspirants. /// REDACCIó

mGa /// ceRdanyola

Nou director general a boehringer 23 anys després

Manuel García Garrido, un dels càr-recs més longeus del territori em-

presarial vallesà, s’ha acomiadat aquest mes de la direcció general de la divisió es-panyola de l’empresa farmacèutica Bo-ehringer Ingelheim. Després de 23 anys de gestió a la multi-nacional amb seu a Sant Cugat del Vallès, García Garrido ha deixat el seu lloc a Al-bert Ros, un home de la casa amb llarga trajectòria a Boehringer, especialment en el terreny internacional, en el qual porta des de l’any 2000 ocupant càrrecs d’alta

responsabilitat arreu del món. Ros va ar-rencar com a director general de la filial de Boehringer al Brasil, on va ser-hi du-rant cinc anys per passar després a la vi-cepresidència corporativa per l’àrea de màrqueting de medicaments de prescrip-ció a la seu central d’Ingelheim, la minús-cula ciutat a la ribera del Rin on se situa el cor d’aquest imperi farmacèutic. En els darrers dos anys i abans d’ater-rar de nou a Catalunya, Ros ha estat pre-sidint la filial estatunidenca de Boehrin-ger Pharmaceuticals Inc. /// REDACCIó

després de 23 anys a la direcció, manuel García deixa el càrrec en mans de albert ros /// A.RIBERA i CEDIDA

bOeHrINGer INGelHeIm /// sant cUgat del Vallès

29b30 MARç dEL 2012 radar

l’alemanya GfT obre una nova delegació a lleida

La multinacional alemanya GFT, amb seu a Sant Cugat del Vallès i proveïdo-

ra de solucions tecnològiques per al sec-tor financer, ha inaugurat a Lleida la seva cinquena oficina a Espanya, en la qual tre-ballen ara per ara una quinzena de perso-nes, si bé l’empresa espera tenir el 2013 una plantilla d’uns 150 empleats. GFT ha ubicat la seva seu a les instal-lacions del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, un pol d’atrac-ció d’empreses vinculades a la innova-ció, la tecnologia i la comunicació, on ja operen altres companyies internacionals com Indra o Lleida.net. La multinacional germànica, que té la seva seu central a Stuttgart, es va fundar l’any 1987 i va tan-car el 2010 amb una facturació propera als 250 milions d’euros. A Espanya, on opera des de fa deu anys, el grup té oficines a València, Saragos-sa, Sant Cugat del Vallès (Barcelona), Ma-drid i ara també a Lleida, on s’ubicarà una nova línia de negoci basada en el desen-volupament de programari per a empre-ses. /// REDACCIó

GfT /// sant cUgat del Vallès

falck compra a GVl el negoci d’ambulàncies

L’empresa granollerina Grupo Vicen-te Lázaro ha venut la seva divisió

d’ambulàncies a la multinacional dane-sa Falck i a l’empresa valenciana Domin-guis. Els dos compradors s’han fet amb el 75% de la companyia per un preu estimat de 18 milions d’euros. El 100% de la filial de GVL, que porta per nom VL Transpor-te Sanitario i que lidera aquest mercat a Catalunya, ha estat valorada per les parts en 23 milions d’euros. La seva facturació durant el 2011 ha estat de 12 milions d’euros gràcies als seus con-tractes majors amb el transport sanitari de l’asseguradora MC Mutual a la província de Barcelona, els serveis del Sistema d’Emer-gències Mèdiques de Catalunya i el CatSalut valencià. Actualment, té 200 treballadors en plantilla, mentre el conjunt del Grupo Vicente Lázaro en suma 400 més. La nova empresa resultant, amb partici-pació majoritària de Falck i minoritària de la família Vicente Lázaro, serà dirigi-da per Sergi Vicente, mentre que la pre-sidència quedarà en mans del propi Vi-cente Lázaro.

daNÈs I amb experIÈNCIa a espaNya.

Pel que fa al grup danès Falck, el qual s’ha fet amb l’empresa, la seva xifra de nego-ci va ser de 1.300 milions d’euros l’any passat i està participada per la fundació Lundbeck, dedicada a la investigació bi-omèdica, i pel holding inversor del fabri-cant de joguines Lego. Falck va entrar a Espanya l’any 2007 adqui-rint el 51% de Lainsa Servicios Contra In-cendios del grup valencià Dominguin, que en el darrer exercici ha facturat per sobre dels 20 milions d’euros. /// REDACCIó

lázaro i jensen escenifiquen l’acord /// CEDIDA

GrUpO VICeNTe láZarO /// gRanolleRs

ficosa proveirà Volkswagen del sistema de control de bateries

Temporada de bones notícies a Ficosa. L’empresa dirigida per Xavier Pujol ha

signat recentment el contracte per prove-ir el gegant de l’automoció Volkswagen del seu sistema electrònic de control de bateria eUp per als futurs models de la marca d’ori-gen alemany, segons va explicar el conseller delegat a Cinco Días. Aquest avenç comer-cial se suma al contracte signat a l’octubre

amb el fabricant Seat, a qui també prove-irà el mateix sistema per a tots els cotxes híbrids i elèctrics que fabriqui la marca es-panyola. El sistema eUp serveix per con-trolar l’estat de la càrrega i l’estat de sa-lut de les bateries. L’acord el signen Ficosa en col·laboració amb l’empresa tecnològi-ca Sanyo-Panasonic. La companyia japone-sa fabricarà les bateries mentre que Fico-

sa s’ocupa del sistema electrònic de con-trol. Pel que fa a facturació, la companyia amb seu a Viladecavalls ha tancat el darrer exercici amb una facturació de 950 milions d’euros. De cara al present exercici, esti-men un creixement d’un 5%.

NOUs prOjeCTes. Durant les darreres setmanes també s’han fet notar els es-forços en innovació de la companyia. D’una banda, ha presentat una nova fa-mília d’antenes de baix perfil per a pla-taformes aeronàutiques, una tecnologia patentada que permet reduir la mida de l’antena sense deteriorar el seu funciona-ment de radiofreqüència. L’altra notícia de què presumir ha estat l’anunci segons el qual la companyia liderarà el projecte Healing Drop, destinat a la investigació del control de la somnolència entre els conductors. /// X.O.

la companyia amb seu a Viladecavalls ha tancat el darrer exercici amb una facturació de 950 milions d’euros i preveu créixer al 5% el 2012

l’empresa de xavier pujol ja va signar un contracte amb seat per proveir el mateix sistema /// CEDIDA

fICOsa /// ViladecaValls

30 radar b30 MARç dEL 2012

aurelio González, empresari de l’any al Vallès Oriental

La Cambra de Comerç de Barcelona, a través de la seva delegació al Vallès Ori-

ental, ha distingit les empreses més desta-cades de la demarcació. Entre els guardo-nats figura Aurelio González, fundador de Cosmos Aromàtica de l’Ametlla del Vallès, premiat per la seva trajectòria i pel seu es-perit innovador, així com per la seva vo-cació de servei i arrelament a Catalunya. González va fundar Cosmos Aromàtica el 1952 i actualment és un dels principals fa-bricants d’aromes per a l’alimentació d’Es-panya. La delegació comarcal de la Cambra també va guardonar la companyia Dynamica de Granollers amb el premi a l’empresa jove, a Construccions Deumal de Cardedeu amb el d’empresa de serveis, a Salerm Cosme-tics de Lliçà de Vall amb el guardó a la inno-vació i al Grup Intermas de Llinars del Va-llès amb el premi a la internacionalització. El Dia de la Cambra també va oferir una conferència del president d’Abertis, Sal-vador Alemany, i va reunir unes 200 per-sones, entre elles l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i representants públics lo-cals i de la comarca. /// REDACCIó

COsmOs /// l’aMetlla del Vallès

Iman tanca el 2011 fregant els 100 milions i creixent un 7%

L’empresa terrassenca de serveis Iman ha tancat l’exercici 2011 amb bones xi-

fres. Els resultats deixen 98 milions d’eu-ros en facturació i un creixement de la xi-fra de negoci del 7% respecte a l’any anteri-or. El grup d’empreses preveu incrementar les seves vendes el 2012 en un 10% gràcies a l’ampliació de la seva oferta de serveis i la seva presència internacional. Els resultats del 2011 s’expliquen fonamen-talment gràcies a l’excel·lent evolució de Iman Temporing, la divisió de treball tem-poral del grup, en la qual les vendes van créixer un 10% el 2011, arribant als 68,2 mi-lions d’euros. Iman Seguretat, la divisió de-dicada a serveis de seguretat, va créixer un 7,5% fins als 11,4 milions mentre que Iman Cleaning, que proporciona serveis de nete-ja per a empreses, va consolidar els 4,8 mi-lions d’euros que ja va fer el 2010. El gerent d’Iman, Pere Lluís Parés, assegu-ra que estan “molt satisfets amb els resul-tats obtinguts el 2011. Iman creix en fac-turació any rere any, fet que indica que la nostra companyia es consolida com a pro-veïdor habitual de serveis externs per a em-

preses i gestor de recursos humans del nos-tre país“. Parés afegeix que, “en un moment de canvi i convulsió social, empreses com Iamb, amb més de 20 anys d’experiència en la gestió de recursos humans, poden apor-tar molt en la consolidació d’un mercat la-boral més sa i eficient “. Diswork, també vinculada al grup i especi-alitzada en la inserció laboral de personal amb discapacitat, va tancar el passat exer-cici amb una facturació d’1 milió d’euros, el que representa un increment del 5% res-pecte a l’any anterior. /// REDACCIó

ImaN /// teRRassa

audens solutions creix un 6,5% al tancament del 2011

El grup vallesà dedicat a la producció i comercialització de productes con-

gelats Audens Solutions ha tancat el dar-rer exercici amb xifres per a l’optimisme, creixent un 6,5% en facturació respecte als valors del 2010. L’empresa, que té el cen-tre logístic a Parets del Vallès i la fàbrica principal a Granollers, ha venut durant el 2011 per valor de 80 milions d’euros, quan l’any passat tot just s’acostava als 75 mili-ons. En tones de producte venudes, la xifra s’ha enfilat fins les 45.000 tones. Dedicada essencialment a la fabricació de canelons, lasanyes i croquetes congelades, l’empresa també ha donat per tancat el procés d’integració de les dues empreses, Freigel i Prielà, de la qual va néixer Audens Solutions l’any 2010. El grup Prielà, controlat per la família Sala, va comprar Freigel el juny de fa dos anys per convertir-se en el líder del mer-cat dels plats congelats a Espanya. Actu-alment, Audens Solutions està conduïda per Ramon Talamàs a la direcció general i per David Sala com a conseller delegat. /// REDACCIó

aUdeNs /// paRets del Vallès

lamp obre filial a Colòmbia, la tercera a amèrica llatina

L’empresa terrassenca Lamp, dedi-cada al sector de la il·luminació

tècnica arquitectònica, comença el 2012 inaugurant una nova filial a Bogotà, Co-lòmbia. Seguint amb la política de pro-ximitat cap als seus clients, “Lamp Co-lòmbia neix amb l’objectiu de donar un servei més proper, accessible i àgil al sector de la il·luminació arquitectònica en el mercat colombià”, segons ha expli-cat el grup en un comunicat de premsa. Lamp és present a Sud-amèrica des de fa ja 15 anys. Lamp Xile va ser la primera filial del grup a creuar l’Atlàntic, per im-plantar el 1997 el segon centre produc-

tiu de la firma. Lamp Mèxic es va incor-porar el 2005, i ara, amb el naixement de Lamp Colòmbia, l’empresa consoli-da la seva presència a Amèrica Llatina aportant al grup un 35% de la factura-ció total. A més, Lamp també és present a Uruguai a través del seu partner Tri-os Lighting. D’altra banda, l’empresa també ha con-firmat la seva presència a la fira líder mundial d’il·luminació, Light + Buil-ding, que se celebrarà a Frankfurt a mit-jan abril per presentar els nous produc-tes del 2012. /// REDACCIó

el director de la nova seu, josé luís mendoza, amb el dG del grup, Ignasi Cusidó/// CEDIDA

lamp lIGHTING sOlUTIONs /// teRRassa

Cobega augmenta un 25% el benefici fins als 86 m

Cobega, la distribuïdora catalana amb seu a Montornès del Vallès, va obte-

nir uns beneficis de 86,2 milions d’eu-ros el 2010, creixent un 24,9% respecte a les xifres de l’any anterior, segons les dades presentades al registre mercantil que va revelar l’agència Efe. Pel que fa al benefici d’explotació, es va situar en 118.700.000 d’euros, un 7,7% més que l’exercici anterior, un augment que la di-recció de Cobega atribueix en l’informe mercantil “a la millora en la productivitat així com en l’eficiència de la política de compres“ del conjunt del grup. D’acord a la documentació consultada, Cobega es mostrava confiada a aconse-guir la pròrroga de la concessió de Co-ca-Cola per a la propera dècada, que ca-ducava el setembre de l’any passat. Se-gons es recull en el registre mercantil, “no hi ha cap indici que pugui indicar la denegació de la pròrroga esmentada”. La concessió que posseeix Cobega con-sisteix en l’elaboració, envàs, distribució i venda de Coca-Cola i altres marques de la multinacional nord-americana a Cata-lunya, Aragó, Balears i Canàries.

D’altra banda, el grup català propie-tat de la família Daurella va invertir du-rant l’exercici 2009 un total de 107 mili-ons d’euros a millorar les seves plantes de producció i a augmentar la capacitat de les seves instal.lacions. En l’exercici 2010, la inversió destinada en aquest concepte va caure lleugerament fins als 97 milions d’euros. Pel que fa al 2011, els comptes no s’han di-positat encara en el registre mercantil, Co-bega preveia que fos un any de consolidació i millora de resultats. /// REDACCIó

CObeGa /// MontoRnès del Vallès

204mIlIONs d’eUrOsés la inversió realitzada pel grup de la família daurella durant els exer-cicis de 2009 i de 2010 en la millo-ra de les seves plantes de producció i l’augment de capacitat de les seves instal·lacions.

68,2mIlIONs d’eUrOsés la facturació generada per la divisió de treball temporal del grup, iman tem-poring. les vendes en aquest sector van augmentar un 10% al 2011, conso-lidant-se com la marca més important del grup per davant de seguretat.

31b30 MARç dEL 2012 radar

7 de MaRç "LidERATGE EN MoMENTS CRÍTiCS", pER L'AvENTuRER ALbERT boSCh

després d’haver aconseguit arribar al pol sud, l’albert Bosch sap millor que ningú com manegar situacions críti-ques. ell serà l’encarregat de donar la vi-sió de lideratge en aquests moments.

oRganitza: club cecot Màrqueting hoRa: 18.30 h a 20.30 h lloc: c/ de sant pau, 6, terrassa Més info: www.cecot.org

paNell INfO

13 de MaRçCoM TREuRE EL MiLLoR d’uN MATEix. CoAChiNG pER A EMpRENEdoRSés en situacions com l’actual en què els emprenedors i empresaris neces-siten treure el màxim profit del seu propi talent, visualitzant l’èxit en els seus plans de futur, amb escenaris on l’èxit professional i personal van de la mà, on els seus plans es convertei-xen en realitat, on les limitacions es converteixen en nous reptes a assolir. aquesta jornada pretén obrir un ven-tall ampli de possibilitats de creixe-ment a tots aquells emprenedors que estiguin disposats a “portar el timó del seu propi vaixell”. oRganitza: cerdanyola empresarialhoRa: 17.30 h a 19 h lloc: parc tecnològic del Vallès Més info: www.ptv.es

14 de MaRçLES CLAuS pER ENTRAR AL MERCAT dEL MARRoCUna trobada sota el títol “Marroc, s’hi pot anar a vendre?” ja és prou indicati-va de per on aniran els trets. el club ce-cot internacionalització porta a l’ex-pert en mercats africans, ferran coro-mines, a desgranar les claus del país veí. el Marroc és un país emergent amb un mercat força desenvolupat, on s’estan construint infraestructures, indústries i on comença a sorgir una classe mitjana amb ganes de consumir. a més, és una gran porta d’entrada a la resta del con-tinent africà. la ponència intentarà do-nar les directrius per aprofitar un ter-reny on el país té avantatge per la seva proximitat geogràfica. oRganitza: cecot internacionalitzacióhoRa: 8.30 h a 10.30 h lloc: c/de sant pau, 6. terrassaMés info: www.cecot.org

15 de MaRç MESuRES FiSCALS uRGENTS pER AL 2012-2013el nou govern de l’estat ha aprovat un paquet de mesures urgents i extraor-dinàries en matèria fiscal per tal de corregir el dèficit públic que introdu-eixen un nou règim tributari per als exercicis 2012 i 2013 que els empresa-ris han de conèixer. aquestes mesu-res s’afegeixen a la reintroducció de l’impost de patrimoni a catalunya i al-tres mesures, totes emmarcades en un context de pujada d’impostos i de majors obligacions tributàries per als contribuents. de totes aquestes qües-tions es parlarà al sant cugat trade center en aquesta jornada organitza-da per pimec.oRganitza: pimec hoRa: 9.15 h lloc: av. corts catalanes, 7-9. sant cugat Més info: www.pimec.org

20 de MaRç pRoduCTiviTAT Low-CoST. ApLiCA-CiÓ pRÀCTiCA dEL CLoudel cloud computing aporta l’opció de poder disposar i utilitzar un conjunt d’infraestructures, aplicacions i pro-grames de gestió empresarial de ma-nera online, sense haver d’instal·lar, configurar i mantenir la nostra prò-pia infraestructura, i ofereix un con-junt important d’avantatges per a les empreses. entre aquestes, l’ac-cés a programes de comunicació col·laboratius, una millor gestió de la informació o afavorir el treball en equip... tot a un cost molt reduït i asse-quible per a les pimes.oRganitza: ptVhoRa: 9.30 h a 13 hlloc: parc tecnològic del VallèsMés info: www.ptv.es

Esade Alumni ha concedit els Premis Esade de la seva XVII Jornada Anual

a IKEA i Inditex. Els premis els van reco-llir els seus màxims responsables, Mika-el Ohlsson, president d’IKEA, i Pablo Isla, president d’Inditext, a l’Auditori Fòrum, on es va celebrar la trobada. El premi distin-geix les persones i organitzacions que per la seva trajectòria, activitat i serveis pres-tats han demostrat valors que l’escola con-sidera que comparteixen i que poden ser un referent. En aquesta edició també es va entregar la primera edició Esade Ban a la millor Startup del 2012, que va recaure en el videoclub en línia Waki.tv. En aques-ta XVII Jornada Alumni hi van participar més de 3.000 persones i va comptar amb la presència del conseller d’Economia i Co-neixement, Andreu Mas-Collell.

sTerN /// saBadell i teRRassa

Stern Motor, entre els millors concessionaris

esade /// Vallès

ikEA i inditex, premiats a la Jornada Alumni

L’empresa del grup Movento, Stern Motor, ha estat reconeguda com un

dels tres millors concessionaris de la xarxa Mercedes-Benz a Espanya. El fabricant de cotxes ha premiat la marca amb locals a Sa-badell i Terrassa per la seva gestió comerci-al durant el 2011. L’equip d’Stern Motor va rebre el guardó de mans del director gene-ral de Mercedes-Benz a Espanya, Pedro Ta-bera, que va valorar positivament l’assoli-ment dels objectius de vendes marcats, els processos de treball, el tracte al client i el grau d’entrada en la zona d’influència dels establiments. Bona part dels mèrits acon-seguits per Stern Motor vénen del pla de millora de la gestió energètica que es va co-mençar a aplicar el 2011. Gràcies a la seva implantació s’ha aconseguit la reducció de despeses, consum i emissions.

TOmás dIaGO, de sOfTONIC, premI a l’empreNedOr emerGeNT

El president de Sof-tonic, Tomás Diago, es

va emportar el guardó a l’Emprenedor Emergent, durant la 16a edició del Pre-mi Emprenedor de l’Any, organitzat per Ernst &Young.

el GrUp de maNUel laO, CIrsa, apOsTa pel 2.0

El grup d’oci Cirsa ha entrat presentant

la seva sol·licitud per obtenir la llicèn-cia per operar en el negoci en línia que atorgarà el govern de la Generalitat. La intenció és fer-se forat en un sector que el 2011 va moure 307 milions d’euros.

Carme GarCIa OpTarÀ a dIrIGIr el psC VallÈs OesT

L’alcaldessa de Rubí i la regidora

d’Ullastrell, Mercè Rodó, seran les dues candidates a la primera secretaria de la Federació Vallès Oest del PSC. La deci-sió final haurà quedat resolta a princi-pis de març.

les Cares de la ‘b30’

jOrdI faINÉ dIrIGIrÀ el CreIxemeNT de COmsa a la xINa

L’exconseller de Vueling, Jordi Fainé,

ha fitxat per la multinacional de la cons-trucció, Comsa Emte, per encarregar-se de la direcció de Inversiones Hemisferi-os. Fainé s’encarregarà del mercat xinès.

ramON CarbONell deIxa eOlICCaT

El terrassenc i di-rectiu de Copcisa,

Ramon Carbonell, ha abandonat la pre-sidència de EolicCat, que dirigia des de la seva fundació, el 2006. El subs-tituirà Miquel Cabré, directiu d’Alstom Wind.

jOrdI maQUeT, COOrdINadOr del GrUp de reCerCa de la b30

El director del PRU-AB s’ha posat al cap-

davant del grup en Recerca i Innovació constituït durant la primera reunió de treball dels municipis de la B-30. Els ob-jectius són aprofundir en les potenciali-tats econòmiques del territori.

32 rOTONda b30 MARç dEL 2012

josep Manel comajuncosa és professor del departament d'economia d'esade. juntament amb el seu company de facultat, fernando Ballabriga, és autor de l'informe econòmic que l'escola de negocis presenta cada any

canVi d’estRatègia del Banc centRal

jOsep maNel COmajUNCOsapRofessoR d’econoMia d’esade (URl)

l’economia espa-nyola està en aquest moment en mans de les autoritats euro-pees. En el futur immediat el go-vern de l’Estat no

té pràcticament marge de maniobra. Cal realitzar els ajustos fiscals necessaris per complir els objectius de dèficit fixats des d’Europa. Això suposarà retallades de des-pesa que tindran un innegable cost social i augments d’alguns impostos que resulta-ran impopulars. Però és imprescindible re-cuperar la credibilitat entre els inversors i de totes maneres qualsevol augment uni-lateral de la despesa que suposés dèficits més elevats s’hauria de finançar a uns ti-pus d’interès tan elevats que situarien les finances públiques en una dinàmica insos-tenible. Addicionalment, aquestes mesu-res fiscals frenaran el creixement raó per la qual les prediccions del FMI o del mateix govern per al 2012 són d’un creixement ne-gatiu de l’ordre del -1,5%. És a dir recessió.

Fins ara el Banc Central Europeu s’ha negat a comprar de manera generalitzada títols de deute públic de països amb problemes de finançament. Només n’ha comprat pun-tualment, en moments de màxima tensió i augment de les primes de risc. Però sem-pre fent evident que es tractava de mesu-res excepcionals que anaven en contra de la seva filosofia. Amb això s’ha diferenciat d’altres grans bancs central com la Reser-va Federal, el Banc d’Anglaterra o el Banc del Japó, que sí han injectat tanta liquiditat com ha estat necessària comprant diversos tipus d’actius tant de deute públic com pri-vat. Aquesta estratègia era comprensible quan inicialment el control sobre les políti-

ques fiscals dels països més tendents a en-deutar-se era pràcticament nul. I per tant hi havia el temor que es pogués seguir incenti-vant un excés de despesa basat en l’endeu-tament, públic i privat, que ha estat la cau-sa de principal de la crisi.

potseR ha aRRiBat el MoMent en qUe el Bce canVïi la seVa estRatègia i injectai liqUiditat peR finançaR l'actiVitat

Les darreres cimeres de la zona euro han proporcionat les mesures necessàries per al control dels comptes públics. Els països de l’anomenada perifèria d’Euro-pa estan fent els ajustos fiscals reque-rits i portant a terme les reformes ne-cessàries. Potser ha arribat el moment en que el BCE canviï la seva estratègia, i en la línia de la Reserva Federal america-na i altres grans bancs central es mostri més disposat a injectar liquiditat per fi-nançar l’activitat econòmica. De fet, als darrers dos mesos ja ha donat senyals de que està fen canvis cap a aquesta posició més realista injectant mig bilió d’euros al desembre i amb una previsió d’un bilió addicional per aquest febrer.

situada estratègica-ment, Cerdanyola compta amb una im-portant concentració de centres de recerca i del coneixement que avalen la nostra apos-ta per aquests tipus de

desenvolupament econòmic. Delimitats en un perímetre de pocs quilometres podem trobar la Universitat Autònoma de Barcelo-na amb el Parc de Recerca, el Sincrotró, que és un referent científic a nivell europeu, el Parc Tecnològic de Vallès o el Parc de l’Alba.

Aquests referents científics i del coneixe-ment són els que ens estan donant l’empen-

ta necessària per treballar les seves potenci-alitats. De fet ja fa temps que el govern mu-nicipal aposta per un nou model econòmic que ha de passar per la innovació i el conei-xement com a pols d’atracció per a noves inversions. Per això en aquests moments l’Ajuntament treballa molt estretament amb municipis com Sant Cugat o Rubí dins el marc del CIT o del grup de l’Eix de la B-30. El nostre compromís és ferm amb l'objectiu de crear un pol econòmic al sud d'Europa i amb els de la creació i manteniment d’una economia viva que promogui el treball a la ciutat. Per tot això, en moments tant difícils com els actuals, hem prioritzat la vertebra-ció del desenvolupament econòmic impul-sant polítiques transversals que donin no-

ves oportunitats de negoci, ja sigui des del municipalisme, o en concert amb al-tres institucions, organismes o entitats.

Fomentem l'esperit emprenedor a tra-vés de la cooperació i el networking, o mitjançant el Viver d’Empreses, o amb assessorament. Les nostres polítiques, però, van més enllà i estem oferint Plans d’Ocupació dels que s’han beneficiat els que busquen treball. A aquestes políti-ques econòmiques hem sumat altres que passen per l’atenció a les famílies amb di-ficultats econòmiques de la ciutat, incre-mentant els recursos destinats a ajudar a aquest sector de la població que cada dia, malauradament, augmenta.

@ceRdanyola #ciència, #tecnologia, i #coneixeMentCarme CarmONaalcaldessa de ceRdanyola del Vallès

33rOTONdab30 MARç dEL 2012

dafOdeBilitats aMenaces foRtaleses OpoRtUnitats... del Vallès

CarlOs eresdiRectoR geneRal de gft

d. treballant al Vallès i veient altres zones amb les mateixes característiques, pots arribar a tenir la sensació que en els àmbits d’infraestructures i equipaments tècnics anem una mica justos. amb l’entorn que tenim i el potencial de les empreses que hi ha instal·lades, aquesta qüestió és una rèmora important que cal solucionar amb el temps. de fet, per aquí van les reivindicacions que surten del territori. a. la nostra amenaça més gran com a empresa desenvolupadora de solucions per a la banca és la nostra pròpia competència, que són les grans multinacionals del software. Bàsicament, els problemes que ens poden generar arriben per la seva capacitat d’atracció que poden exercir cap als nostres treballadors i, d’aquesta manera, que ens pogués acabar debilitant la plantilla. f. el nostre gran valor és la nostra manera de treballar. des de sempre hem apostat per la internacionalització i això és el que ens ha permès equilibrar la balança de la crisi. quan en un mercat la cosa no va tan bé com hauria d’anar, el negoci s’equilibra amb altres zones on sorgeixen oportunitats inesperades. també intentem treballar la innovació per evitar quedar-nos estancats. O. nosaltres, de fet, som una oportunitat per a tots aquells treballadors del Vallès que vulguin fer una carrera internacional. som una empresa que no entén de fronteres.

alberT COlOmer diRectoR de Banc

d. la debilitat és que el Vallès no és un sol Vallès. en són 2 o 3 tirant curt en l’estimació. no es visualitza la comarca com a tal en una unitat, sinó que cada municipi ha tingut la seva part d’intervenció i el seu propi camí. això et porta al fet que, al final, quan surts pel món i et pregunten d’on véns, acabes dient que ets de Barcelona. a. l’amenaça de la comarca pels propers anys és no creure’ns el potencial empresarial i econòmic que avui ja tenim. tenim tendència a mirar què fan a l’altra banda de collserola amb admiració. tot i això, també és cert que tenim una gran capacitat de conjuntar el territori i reivindicar-lo. f. la fortalesa del Vallès és la capacitat de crear i gestionar empreses que històricament sempre ha tingut la comarca. des dels inicis de la indústria del tèxtil amb els centres a terrassa i sabadell fins a les companyies innovadores i de les noves tecnologies que avui miren el Vallès per instal·lar-s’hi. O. clarament, l’oportunitat de futur passa per aprofitar la gran capacitat científica que hi ha concentrada en pocs quilòmetres. en una sola comarca tenim universitat i parcs empresarials que són una referència i que han de ser les bases per al desenvolupament. si això i oportunitats com el sincrotró agafen l’empenta empresarial que han de tenir, seran eines útils.

es pot dir que els darrers mesos han estat especi-alment intensos pel que fa a notícies econòmi-ques. Després de la vic-tòria en les eleccions de novembre i amb una in-discutible majoria abso-

luta, el Govern es va dedicar a posar en marxa moltes iniciatives que a la campanya electoral havia negat que faria: pujada d'impostos, aba-ratiment de l'acomiadament, retallades mas-sives en temes sensibles com la sanitat, l’edu-cació, la investigació i demés (veure hemero-teques...). La darrera d'aquestes novetats ha estat la publicació del decret de reforma labo-ral aparegut al BOE; una reforma que satisfà

els empresaris i que preocupa intensament els treballadors per la seva característica més des-tacada: acomiadament barat i ràpid sense la previsió ni compromís a mig termini d'un in-crement notable de l'ocupació. Més aviat amb un horitzó de treball més escàs i més precari.

Malgrat les diferents òptiques que pugui tenir la qüestió sigui del punt de vista empresari-al o del punt de vista dels treballadors segons es miri, resulta molt preocupant no tan sols l'esperit de la reforma, sinó el marcat tren-cament dels processos democràtics que s'ha produït. En cap moment els responsables de la reforma han donat a conèixer en el Parla-ment les principals línies d'actuació; els re-presentants econòmics i socials tampoc van

tenir ocasió de conèixer prèviament dades del document. Igualment, es pot dir que no s'ha produït una explicació als mitjans de comunicació -transmissors a l'opinió pú-blica de les decisions que adopta el Consell de Ministres- sobre la reforma en tota la seva extensió. Aquesta poca transparència així com l'escàs respecte als agents econò-mics implicats en tan transcendent refor-ma resulten símptomes preocupants dins un sistema democràtic que ha costat asso-lir i que ha de lluitar diàriament contra ele-ments de distorsió del procés com la teo-ria dels mercats o les empreses de qualifi-cació tan disposades a controlar governs democràticament electes. Un tema que cal tenir ben en compte.

CarmeN s. larrabUrUdiRectoRa editoRial

l' econoMia i els pRocessos deMocRàtics

TWITTer b30

@GfT_es gRUpo gftBBVa és l’única espanyola entre les cinc primeres companyies d’utilitzar les xarxes socials per comunicar-se.21 de febrer

@IrINaarabIa consUltoRa de coMUnicaciósempre he afirmat ser una defensora de linkedin com a xarxa professi-onal per fer contactes i negocis.16 de febrer

@VIajerONINja leopoldo aBadia.per tant, al marge de tot, la reforma laboral només serà verdaderament útil si hi ha una reforma financera.13 de febrer

@reempresa ReeMpResala #Reempresa troba 253 emprenedors el 2011 disposats a continuar un negoci - @autoocupacio @patronalcecot.14 de febrer

@mONTseCT MontseRRat capdeVila.els indicis de la reforma laboral que ens apunten són acomiadament més barat i anunci de més atur! no havia de ser al revés?.9 de febrer

@paTrONalCeCOT patRonal cecot.Recordeu que podeu realitzar les consultes necessàries sobre la #refor-malaboral als nostres assessors via web.17 de febrer

@paTrI_saNCHeZdl patRicia sánchez.jornada d’innovació en producte a cerdanyola: la innovació ha d’estar en sincronia amb la gestió del negoci i no es pot deslocalitzar.7 de febrer

@baNCba Banc BUsiness angelsnotícia Banc: 1,6 milions d’euros injectats a pimes durant l’any 2011.6 de febrer

NOUs TWeeTs

seGUeIx-NOs a @reVIsTab30

34 Gas a fONs b30 MARç dEL 2012

reforma laboral

UNa refOrma a l’eUrOpeapolèMica aBans de VeURe la llUM, la RefoRMa laBoRal pResentada pel goVeRn de Rajoy sitUa espanya en el MaRc de la Resta d'eURopa. peR a algUns, Un canVi dRàstic en la Bona diRecció; peR a d'altRes, Una RefoRMa Més qUe es qUeda a Mig caMíTEXT: viCToR SoLvAS

35Gas a fONsb30 MARç dEL 2012

les escenificacions són una bona pista per endevinar pro-pòsits. La imatge del ministre d'Economia, Luís de Guindos, ajupint-se per advertir al co-missari europeu Olli Rehn so-

bre la "severitat" de la reforma laboral que el Govern espanyol estava a punt de presen-tar va ser interpretat com un acte de subor-dinació. Però, més enllà d'aquest sotmeti-ment, també visualitza el que finalment ha estat la reforma: una adaptació del desfasat marc de relacions laborals espanyol als pa-ràmetres europeus. Així és com ho veuen els especialistes, per exemple el professor de dret del treball i relacions laborals d'Esa-de, Salvador del Rey. "Estem davant d'una reforma profunda, que simbolitza la moder-nització de la qüestió laboral a l'Estat i que ens equipara a la resta d'Europa".

ELS TRES piLARS

Les noves coordenades del marc laboral es-tan marcades per una tríada de mesures: 1) l'eliminació de l'autorització administrati-va en els acomiadaments col·lectius, 2) la disminució del cost dels acomiadaments improcedents i 3) l'eliminació de l'ultra-activitat. Del Rey considera que la primera d'aquestes mesures està pensada més "de cara a l'exterior" que no pas per a les em-preses locals. "Hi ha una mala comprensió en les companyies foranies sobre el fet que l'Administració hagi d'autoritzar els expe-dients de regulació; amb la nova reforma, el paper administratiu es redueix a la tutela, com passa a la resta del món". Això sí, per ti-rar endavant un ERO s'hauran de justificar tres trimestres de pèrdues, baixada d'in-gressos o previsions de caiguda de les ven-des. A banda d'aquesta desvinculació po-lítica dels ERO, la mesura també agilitzarà els trasllats col·lectius, que fins ara podi-en quedar en suspens durant sis mesos en cas de no arribar a un acord amb els treba-lladors.

La segona pota que sosté la reforma laboral és la disminució de les despeses per acomi-adament improcedent, que passa d'una in-demnització de fins a 44 dies per any tre-ballat durant un període de 48 mesos, a un màxim de 33 dies per any en 24 mesos. "Se-gueix sent un rang força alt, però no escan-dalós", assegura Del Rey. D'altra banda, el catedràtic introdueix un incís que apropa encara més els condicionants a les mitjanes europees. "La reforma també amplia el ven-tall de possibilitats perquè els acomiada-ments siguin procedents, per la qual cosa, al final, la majoria d'indemnitzacions acaba-ran sent de 20 dies per any treballat durant un màxim de 12 mesos".

I la tercera punta de la forca és per un con-cepte que fins fa dos dies era totalment des-conegut, però que avui ja ha entrat en el vo-cabulari empresarial comú. L'ultraactivitat permetia la prolongació fins a l'infinit d'un conveni empresarial en cas que no hi hagu-és acord per la seva renovació. Això afavoria l'endarreriment en la negociació de la part

més afectada pel canvi, que preferia man-tenir-se en les condicions del conveni cadu-cat que no entrar en canvis. La nova refor-ma marca un període de dos anys de diàleg des del moment en què una de les parts de-nuncia la caducitat del conveni. Si en aquest temps no hi ha un acord, passa a entrar en vigor el conveni superior. Això permet a l'empresari forçar la negociació per adap-tar el nou conveni a les necessitats de l'em-presa i aprofitar les noves mesures de flexi-bilitat que introdueix la reforma i que expli-quem més endavant.

L'opiNiÓ dE LES pATRoNALS

La valoració de les patronals d'aquest se-guit de novetats és ben dispar. On uns ve-uen una reforma en profunditat, d'altres ve-uen un moviment incomplet, que no és de-cisiu per crear condicionants per millorar la competitivitat de les empreses. La respon-sable de l'Àrea de Relacions Laborals i Políti-ques Socials de Pimec, Jana Callís, veu amb bons ulls les mesures adoptades, i conside-ra que "obre un mercat laboral més similar al que hi ha a Europa, més ferotge i liberal, en què les empreses tenen més llibertat de moviment". Tot i aquest beneplàcit genèric, Callís no s'està d'introduir un incís crític. "És cert que s'ha fet una rebaixa significativa en el temps d'indemnització per als acomiada-ments improcedents, però seguim lluny de la resta de països europeus, que es mouen en uns 20 dies". D'altra banda, també hi veu un efecte pervers en el pas enrere de l'Ad-ministració en els expedients de regulació. "Ja està bé que no es requereixin autoritza-cions per tirar endavant els ERO, però això comportarà una major judicialitat i no sé si és el millor moment per donar més feina a la justícia, ni tampoc és probable que els jut-ges puguin fer el paper de mediadors en el conflicte que tenia l'Administració". Callís també considera que el període de tres tri-mestres en la caiguda de vendes per come-tre un ERO és "massa llarg i difícil de justifi-car legalment".

Molt més crític és el secretari general de Ce-cot, David Garrofé, que, al contrari de les veus citades fins ara, considera que "encara estem lluny dels estàndards europeus" i que "les mesures trigaran a tenir efecte". Aques-ta previsió té a veure amb la rebaixa de les condicions en cas d'acomiadament impro-cedent, ja que el treballador que avui tingui fixada una indemnització a 44 dies per any treballat la seguirà tenint. "El que s'ha dibui-xat és un mercat laboral dual, entre treba-lladors del règim antic, amb avantatges, i els nous contractats". Garrofé pronostica que aquesta dualitat no es podrà corregir de ma-nera natural fins d'aquí a deu anys, i recla-ma que les noves mesures tinguin caràcter retroactiu.

MéS FLExibiLiTAT iNTERNA

Al marge d'aquests temes genèrics, la refor-ma entra també en qüestions del dia a dia, amb la pretensió de millorar la flexibilitat i l’organització interna de les empreses. Un dels grans problemes que fins ara tenien les

33dIes per aNy

És la nova indemnització màxima per acomiadament improcedent, amb un màxim de 24 mesos. Fins ara, estava situada en 44 dies en 48 mesos.

20dIes per aNy

I aquesta és la indemnització per acomiadament procedent, per un màxim de 12 mesos. La clau està en que s'han ampliat les causes per l'acomiadament procedent.

90%de pImes

És el volum que representa la petita i mitjana empresa a Espanya i, malgrat això, les úniques mesures específiques per a pimes en la reforma laboral se centren en l'incentiu de la contractació.

"la reforma simbo-litza la "modernitza-ció del marc laboral a l'estat, que s'equipa-ra a la resta d'euro-pa", salvador del rey, professor de dret del treballjana callís, de pimec, considera que un període de tres trimestres de caiguda en les vendes o pèrdues per tirar endavant un ero és encara "massa llarg i difícil de justificar legalment"des de cecot es denuncien que la reforma crea un mercat dual, en el qual els empleats de "l'antic règim" comptaran amb millors condicions que els nous

36 Gas a fONs b30 MARç dEL 2012

1 /// SALvAdoR dEL REy, PROFESSOR DE DRET DEL TREBALL I RELACIOnS LABORALS D’ESADE

2 /// JANA CALLÍS, RESPOnSABLE DE L’ÀREA DE RELACIOnS LABORALS I POLíTIQUES SOCIALS DE PIMEC

3 /// dAvid GARRoFé, SECRETARI GEnERAL DE LA PATROnAL CECOT/// CEDIDES

reforma laboral

la reforma aprofundeix en mesures per millorar la flexibilitat interna, aportant alternatives a l'acomiadamentel punt fosc de la nova norma està en el nombre gairebé inexistent de mesures per les pimes, que representen més del 90% de les empreses espanyololes

companyies era la falta d'alternatives da-vant les situacions canviants. Per afrontar una baixada en la producció i la necessitat de reestructurar l'organització, tots els ca-mins conduïen a l'acomiadament. L'objectiu de la reforma és ofe rir altres vies, adoptant el model alemany, que contempla una figu-ra del treballador més polivalent, com expli-ca Del Rey. "Passarem de les categories pro-fessionals als grups professionals, que és un concepte molt més ampli i que permet assignar moltes més funcions al treballa-dor, dins del seu estat formatiu i de coneixe-ment". D'altra banda, l'empresari també té l'opció d'incrementar encara més les funci-ons dels empleats oferint formació.

L'altre gran canvi en qüestions d'organitza-ció és la distribució irregular del temps de treball durant l'any. En principi, el percen-tatge s'ha de negociar entre les parts per fi-xar-lo en el conveni, però, en cas de no arri-bar a un acord, l'empresari té via lliure per estructurar fins a un 5% del temps laboral anual com ho necessiti. Per aplicar aques-tes fórmules, l'empresari no haurà de te-nir causes prèvies. En canvi, sí que haurà de justificar altres canvis, com, per exem-ple, tots aquells que tinguin a veure amb la modificació de les condicions originals dels treballadors. "Si es volen modificar contrac-tes que estan per sobre de conveni s'han d'al·legar raons econòmiques, organitzati-ves, o bé arribar a un acord amb el treballa-dor; si això no és possible, el cas passarà a mans d'un jutge", explica Del Rey.

Una altra de les grans preocupacions dels empresaris és la incapacitat de combatre l'absentisme injustificat. La reforma tam-bé entra en aquest espai, redefinint-lo com a acomiadament objectiu. Fins ara, el percen-tatge d'absentisme d'una empresa es calcu-lava sobre el total de la plantilla, de mane-ra que l'absent es podia veure beneficiat per la resta de treballadors complidors. Amb la nova normativa, el percentatge d'absències justificades o no, excepte en casos com l'em-baràs o la vaga, recauran sobre l'individu.

Jana Callís valora positivament també aquestes mesures per la flexibilitat inter-na, tot i que considera que les empreses han anat per davant en aquest sentit. "Són molt positives les mesures com l'aplicació dels grups laborals, que augmentarà les possi-bilitats de l'empresa a reorganitzar l'em-presa, però, en general, són aspectes que ja s'estaven tractant amb la renovació dels convenis". Tot i això, valora el pas enda-vant que s'ha fet per millorar la competiti-vitat a través d'una millor organització dels recursos. "Hem guanyat agilitat en aspec-tes que abans suposaven una gran despe-sa; ara l'acomiadament passa a ser un úl-tim recurs".

En aquest mateix sentit es manifesta Gar-rofé, que considera que s'obren moltes pos-sibilitats per proposar modificacions inter-nes. "Avui hi ha pocs instruments que ens permetin canviar les condicions de treball,

i si a això hi sumes les despeses de temps i econòmiques que comportaven, l'empresa-ri acabava tirant per la via més fàcil, que era la de l'acomiadament.

L'ESpAi dE LES piMES

Si bé els empresaris valoren de forma desi-gual els canvis introduïts en la reforma la-boral, tots coincideixen en assenyalar com a greu defecte la manca d'atenció que s'ha prestat a les pimes. Més del 90% de les em-preses espanyoles són pimes, i sembla es-trany que només hi hagi una mesura espe-cífica per a aquestes en tota la nova norma, com és la deducció de 3.000 euros en el pri-mer contracte indefinit per a un treballador menor de 30 anys que s'aplicarà a les em-preses de menys de 50 empleats.

La responsable de l'Àrea de Relacions Labo-rals de Pimec es pren aquest fet amb resig-nació, i dóna per bo que per primera vega-da hi hagi alguna mesura específica per a pi-mes en una reforma laboral. Malgrat aquest optimisme, Callís no amaga que es podri-en haver adoptat moltes altres fórmules per millorar el marc en el qual s'ha de moure la petita i mitjana empresa. En concret, es fixa en el tractament dels convenis en la nego-ciació. "Aquest és un tema que no s'ha re-solt gens bé, el que caldria és establir me-canisme per permetre a les microempre-ses despenjar-se dels convenis superiors. En aquestes organitzacions, la comunica-

ció és molt més directa entre l'empresari i el treballador, i el flux d'informació interna també és molt més directe que en una gran empresa". Fet l'apunt per aspirar a l'excel-lència, Callís entén com un pas endavant el fet que els convenis d'empresa passin per sobre de la resta.

La visió de Cecot sobre aquest punt és molt més crítica. Garrofé considera que les me-sures preses estan pensades des del punt de vista de la gran empresa. "S'ha creat un ma-teix marc jurídic per a les empreses de l'Íb-ex-35 que per a les pimes, i qui surt benefi-ciat són les grans empreses". El secretari ge-neral de Cecot advoca per prendre el model d'altres països europeus, com Alemanya, on hi ha condicionants diferents per a les em-preses segons el seu volum, arribant al punt que les companyies de menys de deu treba-lladors funcionen sense convenis. "Estem davant de processos massa complexos per a la microempresa, i amb una judicialitat? excessiva; al final, és el mercat el qui ha de marcar les condicions, pels que, si no hi ha elements de discriminació, la figura del jut-ge no té cap sentit".

La reforma laboral analitzada és la presen-tada pel Govern, però encara es veurà mo-dificada a través de les esmenes i haurà de passar el tràmit parlamentari. Serà llavors quan les empreses entraran al nou terreny de joc.

3 ///

1 ///

4 ///

2///

37Gas a fONsb30 MARç dEL 2012

reforma laboral /// qüestionari

el que cal saber sobre la reformal'àrea de relacions laborals de la gestoria sant cugat consulting ens ajuda a resoldre els grans dubtes que ens poden aparèixer sobre l'aplicació de la nova reforma laboral

puc ampliar el ventall de funcions dels meus treballadors amb la nova norma?El grup professional és un concepte més ampli que el de categoria, el que permet efectivament aplicar un ventall de funcions més extens als treballadors.

a quines situacions es limita ara l’aco-miadament improcedent?L’acomiadament improcedent no varia, però si varia l’acomiadament objectiu, ja que es podrà aplicar en aquells casos que existeixi una disminució d’ingressos i ven-tes persistent si es produeix durant els tres trimestres consecutius, i per tant no serà necessari acreditar pèrdues. Això farà que disminueixin els acomiadaments improce-dents, per inexistència de causa d’acomia-dament, i s’ampliïn els acomiadaments ob-jectius. Així mateix,la nova normativa ha disminuït les indemnitzacions per acomi-adament improcedent, que serà de 33 dies fins a 24 mensualitats, per any treballat.

les pimes de menys de 10 treballadors podrem despenjar-nos, d’un vegada, de tot conveni i funciona amb acords in-terns?En principi no es poden despenjar de ma-nera arbitrària, però quan existeixin cau-ses econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, es podrà deixar d’aplicar a l’empresa les condicions de treball com jor-nada, horari i distribució, regim de treball a torns, sistema de remuneració i quantia sa-larial, sistema de treball i rendiment, funci-ons i millores voluntàries de l’acció protec-tora de la Seguretat Social, contemplades en el Conveni que seria aplicable.

a quin conveni haurem d’atendre les empreses que no tenim conveni propi?Com fins ara, el conveni aplicable serà el del teu sector i àmbit geogràfic.

amb la desaparició de l’administració com a figura de mediador en els erOs, qui serà ara l’interlocutor?Amb la nova normativa, s’elimina la neces-sitat d’existència de autorització per part de l’autoritat Laboral per procedir al acomi-adament col·lectiu dels treballadors. Així, una vegada finalitzat el període de consul-tes, amb o sense acord dels representants dels treballadors, la empresa haurà de co-municar a l’autoritat Laboral la seva deci-sió, y podrà comunicar als treballadors els seus acomiadaments així com abonar-li la

indemnització de 20 dies per any treballat. Les empreses que acomiadin a treballadors de 50 o mes anys d’edat, la empresa haurà de realitzar una aportació al Tresor Públic.

són aplicables les normes de la reforma laboral als treballadors contractats amb anterioritat?Els treballadors contractats amb anteriori-tat a l’entrada en vigor de la reforma laboral es regiran per la nova , tot i que, també se li aplicarà, parcialment, la normativa anterior. Per això, s’han de tenir en compte les dis-posicions transitòries de la normativa. Per exemple, en el cas del càlcul de la indemnit-zació per acomiadament improcedent d´ un treballador que va iniciar la seva feina abans del 12/02/2012, es calcularà a 45 dies fins el 11/02/2012 i a partir de la reforma laboral, a 33 dies amb un màxim de 720 dies.

Quins incentius tinc, com a petita em-presa, per la contractació de nous tre-balladors?Apareix, per empreses de menys de 50 tre-balladors, una nova modalitat de contrac-te indefinit a jornada complerta per menors de 30 anys o majors de 45 anys inscrits en la Oficina de Treball, al menys 12 mesos en els 18 mesos anteriors a la contractació, amb bonificacions en les quotes de la Seguretat Social, durant 3 anys. També es poden apro-fitar d’incentius fiscals de, fins 3.000 euros, en aquest tipus de contracte quan es tracta d’un treballador menor de 30 anys. Si la em-presa contracta treballadors desocupats, tindrà dret a percebre una deducció fiscal de fins al 50% de la prestació per desocu-pació que el treballador tingués pendent de percebre en el moment de ser contractat, amb un límit de 12 mensualitats, sempre que el treballador hagi estat desocupat du-rant, mínim 3 mesos abans.

Tindré avantatges si prioritzo la contra-ctació de treballadors joves?A més dels incentius i bonificacions indicats abans, també es pot contractar a les perso-nes menors de 30 anys (fins que la taxa de desocupació del país es situï per sota del 15 %), a través de contractes per la formació i aprenentatge, el qual implicarà una reduc-ció del 100% de les quotes de la Seguretat Social, sempre i quan es compleixin els re-quisits establerts per la llei.

On es situa ara el temps de prova dels nous contractats?

Pels nous contractes indefinits que co-mentàvem anteriorment la duració del període de prova pot ser fins a un any.

en el cas que necessités expedir un erO, hauria de justificar 3 trimestres de pèrdues o tinc altres opcions?Hi han altres opcions però no tenen el mateix grau de seguretat jurídica. Amb la nova normativa, és suficient que existeixi un descens en les ventes o ingressos du-rant un període de 3 trimestres, sense ne-cessitat de demostrar l´ existència de pèr-dues. Altre motiu que s’ha afegit com a causa justificativa per expedir un ERO, i procedir al acomiadament col·lectiu és “la manera d’organitzar la producció”, considerant-la com causa justificativa su-ficient per procedir al ERE d’extinció.

Quines facilitats tinc per fer un tras-llat de la meva empresa amb la refor-ma laboral?S’ha flexibilitzat les causes objectives que permeten a la empresa requerir al treba-llador la seva mobilitat geogràfica, ja que els motius han quedat ampliats a aquells que estan relacionats amb la competitivi-tat , productivitat o organització tècnica.

Necessito fer una reestructuració de despeses, però voldria evitar acomia-daments. Tinc l’oportunitat de rene-gociar a la baixa contractes de mane-ra temporal?La reforma laboral obre portes a la nego-ciació col·lectiva i/o a “despenjar-se” del conveni. Amb la nova regulació, les em-preses podran acordar, seguint el proce-diment contemplat en la normativa, la suspensió de contractes o la reducció de jornada laboral, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, amb independència del número de treba-lladors afectats. Així mateix, es contem-pla la possibilitat de les empreses de ob-tenir bonificacions del 50% de les quo-tes empresarials a la Seguretat Social, per contingències comuns, durant el perío-de en que els treballadors es trobin en si-tuació de suspensió de contracte o reduc-ció de jornada, fins a una duració màxima de 240 dies y sempre que mantinguin als treballadors durant un mínim de un any. Els treballadors podran recuperar la pres-tació per desocupació que hagin consu-mit durant aquest període, si amb poste-rioritat son acomiadats.

Quan entra en vigor la reforma laboral?La nova reforma laboral va entrar en vi-gor, amb caràcter general, el passat 12 de Febrer de 2012. No obstant, s’han de tenir en compte les disposicions transitòries que contempla la normativa, per analit-zar l’aplicació de la reforma en aquells ca-sos ja existents amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

Quins seran els principals canvis que aportarà a la gestió de la meva empre-sa (tant per pimes com per grans em-preses)?La intenció de la reforma és facilitar el creixement de les empreses i augmen-tar, conseqüentment, l’índex d’ocupa-ció, per lo que trobem canvis, tant en l’àmbit de la contractació, com en l’àm-bit dels acomiadaments. Per exemple, aquelles empreses que tinguin menys de 50 treballadors, si formalitzen con-tractes amb caràcter indefinit i jorna-da complerta, amb els requisits indi-cats a la normativa, poden beneficiar-se de incentius fiscals i bonificacions de la Seguretat Social, a més de poder esta-blir un període de prova d’un any. En re-lació als acomiadaments, es produeix un abaratiment generalitzat, aportant més seguretat jurídica per l´empresa en cas d’acomiadament per causes objec-tives i una major flexibilitat productiva gràcies a mesures que faciliten la mobi-litat funcional, la modificació de jorna-da i/o horària….etc.

en què repercuteix que els meus tre-balladors passin de categoria profes-sional a grup professional?Enllaçant amb la resposta anterior, l’eli-minació de les categories professionals, suposa una oportunitat pel treballador per adquirir més experiència en un àmbit més ampli, i facilitarà la flexibilitat pro-ductiva en el sentit que serà mes fàcil la seva mobilitat interna.

Telèfon: 93 589 53 58

A/e: scc@santcugatconsulting.es

web: santcugatconsulting.es

38 Gas a fONs b30 MARç dEL 2012

reforma laboral /// Valoracions empresarials

la reforma laboral, sota l’òptica dels empresaris

preguntem a empresaris i especialistes la seva primera valoració sobre la reforma laboral plantejada. què n’esperen i cap a on ens porta?

hi ha diverses aportacions. En destacaria la major flexibilitat davant de situacions de dificul-

tat i respecte de l’encotillament actu-al dels convenis, l’absentisme i el canvi d’orientació que moltes empreses ha-vien d’afrontar. Probablement l’incen-tiu immediat és el nou contracte per a menors de 30 anys. Pot contribuir a millorar la competitivitat, però aquest no n’és l’únic factor. Em genera dubtes l’aplicació més o menys responsable que en faci l’empresariat, que pot gene-rar un nou augment de l’atur.

C al estimar que la reforma es que-di curta i és molt possible que tin-gui efectes molt limitats si no

s’acompanya d’una reducció de les quo-tes a la Seguretat Social per les pimes, a les quals s’ha d’estimular i incenti-var addicionalment amb una reducció de costos de manera immediata per fo-mentar la seva competitivitat. També s’hauria d’haver tractat la qüestió del crèdit, perquè sense circulant les em-preses no es poden desenvolupar i hi no pot haver increment de l’ocupació. La recuperació serà exasperant i lenta.

C om a empresari i emprenedor, sempre he defensat una rela-ció honesta amb els nostres col-

laboradors, fet pel qual mai no hem tin-gut cap contracte que no fos indefinit o en pràctiques quan el treballador era un estudiant. És cert que, l’antiga llei, pe-nalitzava enormement l’empresari que, pel motiu que fos, decidia acomiadar un dels seus empleats, impactant direc-tament a la decisió de contractar-ne de nous. Una flexibilització del mercat la-boral sempre afavorirà l’assumpció del risc inherent a tota contractació.

En primer lloc, aquesta reforma resolta una de les dues grans in-certeses que manté la pime pa-

ralitzada a l'hora d'afrontar nous pro-jectes. La normativa permetrà que les empresse encarin un escenari negocia-dor molt més ric amb els seus treballa-dors tot racionalitzant el cost de l'aco-miadament. Per tant, farà possible aca-bar d'ajustar els costos estructurals a l'esceneari econòmic. Les noves fòrmu-les de contractació tindran efecte en el proper trimestre. La problemàtica no resolta és la manca de finançament.

La reforma laboral, bàsicament, aporta dues coses: l’una és dotar a les empreses de major flexibilitat

per ajustar les seves plantilles a les neces-sitats reals i canviants. Això, d’una ban-da, s’aconsegueix produint mesures en termes de mobilitat funcional o possibili-tat de distribuir irregularment la jornada laboral, i per altra, abaratint l’acomiada-ment. Això ajuda les empreses a ser més competitives, permetent-les adaptar-se a les necessitats canviants. També podria generar llocs de treball, amb els incentius fiscals a la contractació.

L a reforma laboral, a mitjà i llarg ter-mini, alliberarà de despeses reals i psicològiques el factor del treball.

Sempre que es redueix el preu d’alguna cosa, el producte es ven més. En aquest sentit, com que baixa el cost del treball, s’incentiva la contractació. A curt termi-ni, aquest efecte es pot compensar amb l’execució d’ERO, en forma d’acomiada-ments col·lectius, que s’estaven prepa-rant a l’espera de la nova regulació que ja s’esperava més flexible. Això suposa que el que vingui en els propers mesos, ha de ser analitzat amb molta cura..

L a reforma laboral ha incidit en el poder de les empreses, establint la prioritat aplicativa dels conve-

nis empresarials, així com la possibilitat del despenjament del conveni quan con-corrin les causes establertes, no única-ment en matèria salarial, sinó també pel que fa a l’horari i la jornada, entre d’al-tres. D’altra banda, s’ha creat un nou contracte indefinit d’ajuda als emprene-dors per empreses de menys de 50 tre-balladors, que està vinculat a una sèrie d’incentius que poden resultar atrac-tius. Entenc que va pel bon camí.

é s a la pimes on hi haurà un major impacte de la reforma. Els aporta flexibilitat per ajustar horaris, sa-

laris, funcions dels treballadors, es po-den plantejar suspensió de contractes per despenjar-se dels convenis sectori-als quan puguin demostrar la seva situ-ació econòmica amb menys tràmits. A més, compten amb una bonificació ini-cial i permanent si contracten un jove menor de 30 anys. Totes aquestes me-sures permeten molt millor adaptar-se a les diverses situacions que es poden presentar.

frederic boixPresident St Cugat Empresarial

josep maria GibertDirector General Konik

sergi TrillaDirector General Trifermed

joan alsinaDirector General d'Acceso

jordi soléPresident de FAJEEC

josé ramón pinProfessor de l’IESE

javier mirallasDirector General Prosegur

sandalio GómezCatedràtic Relacions Laborals de l'IESE

39Gas a fONsb30 MARç dEL 2012

la dIfICUlTaT de TrObar feINa m’Ha pOrTaT a plaNTejar-me pOsar eN marxa UN prOjeCTe d’empresa QUe fa Tres mesOs QUe fUNCIONa. NeCessITarIa alGú però TINC mOlTes INCerTeses per daVaNT. QUÈ CONTempla la refOrma eN aQUesT seNTIT?

La Reforma Laboral posa en marxa un nou Contracte indefinit de suport a emprene-dors per pimes i autònoms que comporta un període de prova d’un any. D’altra ban-da, les empreses tenen també dret a una deducció al compte fiscal de tres mil eu-ros si es contracta per primera vegada un treballador/a i aquesta persona té menys de trenta anys. Però si a més aquesta pri-mera persona contractada de menys de trenta anys està a l’atur, l’empresa pot deduir-se fiscalment el 50 per cent de la prestació d’atur que estava cobrant la per-sona treballadora durant un any. Per la seva banda, la persona treballadora po-drà percebre, voluntàriament, juntament amb el seu sou el 25 per 100 del subsidi d’atur durant el mateix període.

esTIC eN UN deparTameNT de reCUrsOs HUmaNs I He lleGIT QUe la refOrma CaNVIa les ClassIfICaCIONs prOfessIONals. COm QUeda aIxò?

El text de la Reforma Laboral elimina l’an-tic sistema de classificació de treballadors per categories professionals, per conside-rar-lo rígid, i es generalitza el sistema de grups professionals per facilitar l’adap-tació dels treballadors a noves funcions. Això permet que un treballador pugui de-senvolupar diferents funcions i llocs dins d’una mateixa empresa. Aquesta mesura pretén afavorir la mobilitat interna.

VUll CapITalITZar l’aTUr per aUTOOCUpar-me ja QUe pOrTO prOp de 8 mesOs seNse TrObar feINa per COmpTe d’UN TerCer. He seNTIT QUe la refOrma TÉ alGUNa NOVeTaT al res-peCTe però NO sÉ QUINa.

Sí la Reforma Laboral permet capitalitzar el 100% de la prestació d’atur a persones

que iniciïn una activitat com a treballa-dors autònoms però, ull, sempre i quan tinguin menys de 30 anys si són homes i menys de 35 anys si són dones.

es pOT TraCTar a l’ab-seNTIsTa prOfessIONal de maNera INdIVIdUal amb la NOVa refOrma?

Sí, així és. Creiem que és un dels as-pectes positius que contempla el text perquè s’elimina la vinculació del greu d’absentisme del treballador i la plan-tilla per justificar l’absentisme com a causa d’acomiadament. A partir d’ara només es tindrà en compte l’absentis-me de la persona treballadora. D’aques-ta manera es permet penalitzar el que anomenem l’absentista professional que porta conseqüències en la producti-vitat en general de l’empresa però tam-bé en la sobre càrrega de feina puntu-al a d’altres treballadors de la plantilla, reorganització de tasques, etc. En el cas de les pimes i autònoms la problemàti-ca generada per l’absentisme laboral és molt més acusada que a les grans em-preses, sobre tot si es tracta de reinci-dències no justificades o fonamentades.

paTrONal CeCOT /// RECURSOS hUMAnS

assessOrameNT empresarIalÀNGEL buxÓ assessor en RRhh de la cecot sobre Reforma laboral

envieu les vostres preguntes a:b30@pautamedia.com

els camins i opcions que obre la nova reforma laboral

posat mesures que no fomenten la tempo-ralitat però sí que fan que el qui contracta no vegi tan gravada la desvinculació amb el treballador, i aquí vull pensar que si qui contracta té feina i els seus treballadors i treballadores són productius, eficaços i efi-cients, no se’n voldrà despendre d’ells per molt que s’hagin reduït les indemnitzaci-ons. Lògicament aquesta reducció en les indemnitzacions als qui estan treballant encara, o als qui tenen la feina garantida per ésser treballadors públics (i que amb la reforma també poden entrar en proces-sos d’ERO), no els hi agradi. El concepte de solidaritat no és un dels valors que impe-rin en la societat actual, però intueixo que una persona que no troba feina el que més li preocupa, en aquests moments, és tenir feina i no el fet de saber què li pagaran si al-gun dia deixa de tenir-la.

El que sí m’ha sorprès de les mesures apro-vades de la reforma laboral és que per fo-

Ja tenim reforma laboral i com era de suposar tothom té opinió al respecte,

però ja sigui per un aspecte o per un al-tre, cap n’està totalment d’acord. Personal-ment m’estimo més analitzar-la des de la perspectiva del problema més gran que te-nim en la nostra societat, i crec que tothom pot estar d’acord en que aquest punt que és l’atur. Per tant, una reforma d’aquest ti-pus ha d’anar encaminada a donar facilitats a qui hagi de contractar i evitar el màxim d’impediments possibles a la contractació.

El govern socialista de Felipe González, va instaurar l’any 1984 la contractació tempo-ral sense causa per tal de fomentar la con-tractació i va obtenir resultats. Ara s’han

ÀNGel bUxÓ /// Assessor en Recursos humans de la Cecot

Una reforma d'aquest tipus ha d'estar encaminada a donar facilitats a qui hagi de contractar i evitar el màxim d'impediments possibles a la contractació, ja que el gran problema que tenim en la nostra societat és l'atur

mentar l’autoemprenedoria només es pu-gui capitalitzar l’atur si ets jove, 30 anys pels homes i 35 per les dones. El legislador deu pensar que després d’aquesta edat ja no es volen assumir riscos empresarials, deu ser que el legislador no coneix la men-talitat empresarial.

Si algú es pregunta si ara es reduirà l’atur, la meva opinió és que ben aviat veurem can-vis. Hem d’esperar que mesures com ara que aquelles empreses que encara tenen activitat tot i la incertesa, si comencen a te-nir una disminució important de comandes i la consegüent baixada de la producció, no hauran d’estar sotmeses a autoritzacions administratives, salaris de tramitació, in-demnitzacions costoses, i sobre tot no es-tar sotmeses tan arbitràriament a la opinió d’un tercer. Tot això pot afavorir que men-tre tinguin comandes s’animi a contractar, i a no cobrir les puntes de feina amb hores extres o contractes precaris.

el concepte de solidaRitat no és Un dels ValoRs iMpeRants, peRò intUeixo qUe Una peRsona qUe no tRoBa feina el qUe Vol és tRoBaR-ne

si algú es pRegUnta si aRa es RedUiRà l'atUR, la MeVa opinió és qUe Ben aViat VeUReM canVis

40 Àrea de desCaNs b30 MARç dEL 2012

Àrea de desCaNsxarxes socials /// ‘¿por dónde empiezo 2.0?’

després de l’èxit de Buen padre, mejor jefe, natalia gómez de pozuelo acaba de publicar el seu quart llibre en el qual relata la seva iniciació a les xarxes socials

entrar a la xarxa sense immolar-se

A diferència de la majoria de gurus de les xarxes socials, Natalia Gómez del Pozuelo té una vir-tut que la distingeix: no és una experta ni una

evangelitzadora. Ni pretensions ni alli-çonaments, només una guia amena, di-vertida i pràctica. El seu darrer llibre, ¿Por dónde empiezo 2.0?, es va publicar a finals de novembre i gràcies a la sen-zillesa de la seva prosa i al pragmatis-me dels seus consells ja s’ha col·locat com el llibre més venut de la tempora-da al portal Amabook. El subtítol del lli-bre només promet uns “Consells bàsics per vendre i vendre’s a la xarxa“ que de-senvolupa en poc més de 120 pàgines on planteja els dubtes que qualsevol per-sona es troba a l’hora d’iniciar-se a les xarxes socials. Des del prosaic “quina foto de perfil em poso” a d’altres qües-tions més profundes però no menys re-

llevants com “què busco estant a la xar-xa?”. L’aire fresc del llibre de Gómez del Pozuelo es nota des del principi perquè fa ús de la primera persona explicant com ella va entrar en el món digital. Es-criptora amb quatre llibres publicats, van acabar suggerint-li, després que sortís al mercat el seu Buen padre, mejor jefe, que potser seria hora de fer-se un lloc a la xarxa per donar-se a conèixer. En aquell punt, relata en el llibre, va res-pondre amb la cantarella habitual dels qui encara es resisteixen: “de què m’ha de servir a mi estar a les xarxes soci-als?”. La seva germana Elena, que a més de germana és la presidenta de l’Associ-ació Espanyola de l’Economia Digital, va respondre amb una evidència: vendre més llibres. Aquí es va convèncer. Va obrir el Twit-ter @padresyjefes, un perfil a Linkedin i una pàgina de Facebook, des dels quals

va generar trànsit en el seu bloc natali-agomezdelpozuelo.wordpress.com. Ca-ducats dotze mesos, les visites al bloc s’havien triplicat de 20.000 a 60.000 i les vendes dels seus llibres s’havien ressentit positivament de l’exercici so-cial. “Amb el temps“, explica ara, “m’he adonat que de les xarxes socials en pots treure un gran rendiment, però cal sem-brar. No exigeix una gran dedicació, però sí que exigeix constància i pacièn-cia”.

pER oN CoMENçA EL 2.0?

Convençuts doncs de la necessitat de submergir-se a les xarxes socials, Gómez del Pozuelo planteja al lector el dubte primigeni: com definir el nostre objectiu 2.0? La resposta l’estructura l’autora en funció del tipus de treballa-dor, sigui autònom o per compte aliena, regent d’un petit comerç, aturats o, in-clús, jubilats. A cadascú, els seus objec-

gràcies a la senzillesa de la seva prosa i al pragmatisme dels seus consells el llibre s’ha col·locat com el més venut a amabook

41Àrea de desCaNsb30 MARç dEL 2012

visiten els ocupadors”, explica Gómez del Pozuelo en el seu llibre, “de mane-ra que és crucial cuidar molt la presèn-cia en aquesta xarxa”. En aquest sentit, l’autora torna a la importància de la fo-tografia, a la qual hi dedica vàries pà-gines i exemples. “Cal enfocar la foto en funció del que vulguis transmetre com a imatge de marca personal, el que ara en diem personal branding”, expli-ca Gómez de Pozuelo. “En general, amb qualsevol perfil a les xarxes socials, la foto ha de semblar allò que vols trans-metre”. De fet, segons la majoria de ma-nuals sobre xarxes socials, un dels er-rors més comuns és no entendre el sen-tit públic d’aquests espais socials, i d’aquí moltes fotografies (de perfil i ex-posició) més que inadequades als ulls de qualsevol cap de recursos humans.

Gómez del Pozuelo demana comptar fins a deu abans de publicar res a les xarxes socials. És el seu consell per evi-tar catàstrofes. “Això ho dic al llibre també: no publiquis mai coses que dub-tis si vols, o no, que siguin públiques. Cal vigilar amb el grau d’exposició, sa-ber molt bé el que vols posar i diferenci-ar clarament la part professional i per-sonal de la teva vida pública a la xarxa, especialment a Facebook”, aconsella. Alguna cosa més que haguem de saber abans d’arrencar al món 2.0? “Procura que la teva frase de presentació parli de tu, et defineixi en poques paraules en el terreny professional i humà“. Es posa d’exemple: “Fui directiva durante 15 años y ahora soy escritora, ponente y profesora de Comunicación en em-presas”. Presentada queda. /// X. O.

tius. L’objectiu probable d’un empleat de gran companyia? “Les xarxes socials han de ser un aparador en el qual desta-car com a professional per a futurs can-vis de feina, assabentar-se de les no-vetats del sector, fer contactes per a l’empresa, buscar personal qualificat”, explica Gómez del Pozuelo. I a un lam-pista, també li cal? “Negar-se a utilitzar les xarxes socials és com aquella gent que es negava a utilitzar el mòbil. Són una eina que, si no l’utilitzes professi-onalment, perds un avantatge compe-titiu. No ens quedarà més remei per-què la nostra competència no es queda-rà enrere. Així doncs, aquest raonament també és aplicable al lampista“. Per a Gómez del Pozuelo, aquesta ne-cessitat social a la xarxa per les pimes augmenta en funció d’un sol criteri: la distribució geogràfica de la clien-tela potencial. “Com més separats de

gómez del pozuelo demana comptar fins a deu abans de publicar res a les xarxes socials

“negar-se a utilitzar les xarxes socials és com aquella gent que es negava a utilitzar el mòvil”

1 /// NATALiA GÓMEZ dEL poZuELo. AUTORA DE ‘¿POR Dón-DE EMPIEZO 2.0?‘/// ZAIDA DEL RíO

2 /// pRESÈNCiA 2.0L'AUTORA DESTACA LA IMPORTÀnCIA D'ESTAR PRESEnT A LA XARXA, I DónA EXEMPLE AMB ELS SEUS PERFILS DE LInKEDIn I ALTRES SI-TES SOCIALS

3 /// vENdRE EN xARxAL'èXIT DE PLATAFOR-MES COM AMAZOn, O BUyVIP hAn AnIMAT A COMERçOS TRADICIO-nALS A OBRIR EL SEU CAnAL DE VEnDES On-LInE En PARAL·LEL

3///

2///

1 ///

tu estan els teus clients més necessi-tes les xarxes socials. El petit comerç t’exigeix més un bon posicionament a Google Maps, que al llibre explico com es fa, que no pas en xarxes socials. Per això insisteixo a definir l’objectiu quan s’entra a la xarxa, perquè en fun-ció d’això varien, i molt, les eines que has d’utilitzar“.

LLibRE d’iNSTRuCCioNS

En aquest abecé que planteja Gómez del Pozuelo en el seu Por dónde empiezo 2.0, l’autora repassa per sobre les xar-xes concretes que necessitarà cadas-cú en funció del que estigui cercant. Si el que busques és generar trànsit cap a un web propi, Twitter és la idònia. Si el teu objectiu a la xarxa és la cerca de fei-na, el teu posicionament passa per Lin-kedin, una de les que més està creixent a Espanya empesa per la gran recerca laboral. “És el lloc per excel·lència que

Títol: ¿por dónde empiezo 2.0? consejos básicos para vender y venderse en internet

Autora: natalia gómez del pozuelo

Editorial: empresa activa

preu: 5 € ebook i 9 € en paper

el llIbre

42 Gps /// UniVeRsitats b30 MARç dEL 2012

Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es

Nova Assegurança

AutoFlexibleTria i paga només per

les cobertures que realment necessites.

Ni més, ni menys.

Amb l’assegurança del cotxe,vas més protegit del compte?lluitar contra la malaltia, que durant el 2011

va acabar amb la vida de 4,6 milions de per-sones arreu del món.

Per utilitzar l’aplicació, el pacient només ha d’introduir la informació sobre la seva die-ta, activitat diària i l’autocontrol de glucosa al mòbil. Amb aquestes dades, el programa obté un resultat que mesura els nivells to-tals de substancia i els registra en una base de dades que els metges poden estudiar i en la que es poden basar per recomanar un tractament adequat.

empreses amerICaNes. En el costat més acadèmic, Esade ha donat a conèixer un estudi en el que calibra la situació de les empreses dels Estats Units a Espanya. Se-gons l’informe, un 81% de les companyi-es estan satisfetes amb els seus resultats, mentre que un 42% tenen augmentar plantilla i un 15% esperen fer noves inver-sions al territori. Malgrat aquestes dades positives, l’estudi també mostra un 30% dels empresaris amb perspectives d’acti-vitat negativa, i revela que el 98% dels di-rectiu són molt crítics amb la situació i la política econòmica espanyola

Pel que fa als resultats, les 550 empreses nordamericanes de l’estat acumulen una facturació de 70.000 milions d’euros, el que representa un 7% del PIB espanyol, i donen treball a un 3,1% de la població ocu-pada en el sector privat. /// V. SOLVAS

Un equip mba d’esade s’endú el premi NCd Challenge

un grup d’alumnes MBA d’Esade van recollir, a mitjans de febrer, a Nova

York el premi que els acredita com a gua-nyadors del concurs NCD Challenge, orga-nitzat per IBM i Novartis, i que té com a ob-jectiu obtenir solucions que permetin re-duir les principals malalties sense perill de contagi del segle XXI. Es tracta de cinc es-tudiants provinents de Taiwan, Singapur, Japó i Aràbia Saudita, que s’han fet amb aquesta competició internacional gràcies al desenvolupament d’un dispositiu manu-al amb una aplicació que permet detectar i vigilar constantment els nivells de diabe-tis que presenta cada usuari.

La solució s’ha dissenyat a través d’un me-canisme d’altera que pot arribar a antici-par-se en alguns casos, i que serveix de pre-venció contra les situacions de risc a les que es poden enfrontar cada dia les perso-nes que pateixen la malaltia. El programa es diu Dr. Diabetes, i pot ser un suport per

els alumnes han desenvolupat una aplicació per vigilar els nivells de diabetis

Nagadi, anthonysamy, Chen, sato i Hsu, amb els diplomes que els acrediten com a guanyadors /// CEDIDA

esade/// sant cUgat

dos projectes de l’eTseIaT, premis ecotendències 2011

El primer avió solar no tripulat de l’estat i una idea d’autogir ultralleuger pensat

per el sector turístic. Aquests dos projectes han nascut a l’ETSEIAT de Terrassa, i han estat premiats a l’Ecotendències de l’Obra Social laCaixa. El Solar Endeavour és obra d’un grup de set estudiants de la UPC, i ja ha aconseguit una autonomia de vol de sis hores, en unes proves celebrades a l’aero-club Sedis, a la Seu d’Urgell. L’aparell fun-ciona gràcies a la incorporació de cèl·lules solars a les ales i el disseny del Sistema de Gestió d’Energia (SGE), molt utilitzada en altres països, però no disponible ni a Cata-lunya ni a la resta d’Espanya. La clau és la capacitat de càrrega del panell solar, que durant les hores de màxima insolació pot subministrar més de la meitat de l’ener-gia necessària perquè l’avió es pugui man-tenir en vol estable, allargant la vida de les bateries i permetent que l’avió es mantin-gui sempre en l’aire.

Per la seva banda, el Gyrona parteix d’un projecte d’aula, en el que el professorat de l’assignatura de projectes d’Enginyeria Ae-ronàutica va plantejar a l’alumnat un es-cenari de negoci en el que uns clients voli-

en una aeronau ultralleugera de no més de 450 quilograms per realitzar vols turístics. L’opció resultant va ser l’autogir, que ofe-reix una velucitat moderada, un alt grau de seguretat, versatilitat per la seva capacitat d’aterrar i enlairar-se en espais reduïts i poc pes i consum. L’aparell, de construir-se, tindria capacitat per 2 passatgers i una au-tonomia de vol de dues hores.

L’edició 2011 de l’Ecotendències ha estat es-pecialment positiva per l’UPC, que al mar-ge dels projectes de l’ETSEIAT, ha tingut dos premiats més. /// REDACCIó

els alumnes, amb el solar endeavour /// CEDIDA

UpC /// teRRassa

Oberta la convocatòria pels premis de disseny per a la Innovació

L’Escola Superior de Disseny (ESDI) i la seva fundació, la Fundació del Disseny

Tèxtil (FUNDIT) han obert la convocatòria per als segons Premis Internacionals de Disseny per a la Innovació, que s’organitzaran en el marc del segon Congrés Internacional de Dis-seny i Innovació de Catalunya (CIDIC), a Sa-badell entre el 24 i el 27 d’abril.

Els premis arriben a la seva segona edició després de l’èxit de la primera convocatòria, que va servir per donar un impuls al disseny des del rigor científic que proposa l’escola. A més, la trobada va ser un punt de contacte entre els propis dissenyadors i inversors po-tencials. L’organització es marca com a objec-tiu realçar els dissenys de productes i serveis que comportin una innovació i siguin cohe-rents amb els criteris d’accessibilitat i la sos-tenibilitat mediambiental.

El premi tindran dues categories, una d’àm-bit internacional, i l’altra específica del Va-llès. Els 10 dissenyadors finalistes mostra-ran els seus treballs durant la celebració del Congrés. /// REDACCIó

la Uab crea una aplicació per avisar d’incidències ferroviàries

E l Grup de Recerca de Seguretat en Xarxes i Aplicacions Distribuïdes

(SENDA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat una aplicació per a mòbils, Incidències 2.0, per proporcionar als ciutadans un sis-tema gratuït, simple i àgil de notificació i consulta en temps real de l’estat de la xarxa de transport públic de l’àrea me-tropolitana de Barcelona. Incidències 2.0 permet conèixer a través del mòbil les incidències que afecte a les línies de me-tro, ferrocarril i rodalies, i està disponi-ble per a telèfons amb sistemes operatius Android i iPhone.

La principal innovació del sistema rau en l’automatització a l’hora de gestionar les incidències. El procés es realitza a par-tir de la informació que proporcionen els usuaris. El sistema permet identificar les incidències de forma unívoca, i possibi-lita que cadascuna pugui ser tractada de forma única per diferents usuaris. Així, el programa pot agregar i analitzar la in-formació per verificar-la. /// REDACCIó

Uab/// BellateRRa esdI/// saBadell

Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es

Nova Assegurança

AutoFlexibleTria i paga només per

les cobertures que realment necessites.

Ni més, ni menys.

Amb l’assegurança del cotxe,vas més protegit del compte?

44 esTaCIÓ de serVeI b30 MARç dEL 2012

llIbres

LA SoLuCiÓN JoSEF AJRAM

a josef ajram només li calia sortir al popu-lar salvados de jordi évole per créixer en fama i reconeixement. els seus dos llibres anteriors es van saldar amb múltiples re-edicions, i aquest últim va camí de repetir l’èxit. aquest peculiar trader dóna les claus per entendre les derives que els mercats provoquen en el sistema financer. ajram parteix de la seva experiència per explicar com la velocitat dels mercats provoquen el desconcert absolut en les institucions, que sempre van un pas enrere en la presa de decisions. però ajram és un home pràc-tic i aporta la seva proposta de solució. /// platafoRMa editoRial

SupERE EL No wiLLiAM uRy

Moltes vegades, l’èxit no depèn només de la pròpia voluntat, sinó de la resposta dels receptors. aquest llibre ens dóna les claus per negociar amb persones predisposades pel “no”i per no caure en el desànim. /// gestión 2000

buSCA Tu ELEMENTo kEN RobiNSoN

Robinson és tot un guru en qüestions de creativitat, innovació i recursos humans. els seus llibres es venen arreu del món, i en aquesta obra torna a aprofundir en la recerca del talent /// eMpResa actiVa

www.elblogsalmon.comCoNCEpTES i NovETATS EMpRESARiALS A L’AbAST si hi ha un color anunciat a l’econo-mia, aquest és el salmó. potser és un costum de la premsa escrita, però elblogsalmon.com ha volgut traslla-dar-lo al món virtual. aquest portal ofereix als empresaris l’explicació en-tenedora de tot tipus de conceptes i el seguiment de les novetats més pràctiques que es donen en el món empresarial. no només això. el web té múltiples seccions, pel que el visi-tant podrà recórrer les últimes ten-dències i informacions vinculades al món de la macroeconomia, el mana-gement i els mercats internacionals. amb aquesta pàgina, descobrir els últims moviments de les grans em-preses internacionals o saber què és la pignoració està a només un clic de distància.

www.blogempresarios.comLA GuiA pER No pERdRE’Sel nom ho diu tot. Blogempresarios vol ser la guia dels empresaris. consells, experiències, curiositats i tècniques de motivació dirigides a tota mena de directius d’empresa..

www.totempresa.comEL LLoC dE TRobAdAtotempresa.com és un nou portal web que pretén reunir les empreses del territori perquè es promocionin i tinguin un espai on comunicar-se i donar a conèixer els seus projectes..

Webs

andreu brú Director de noves Tecnologies de PIMEC

dIGITalITZar sí, però de maNera INTel·lIGeNT

digitalitzar els documents ens permet, a banda de cui-dar el medi ambient, mi-llorar l’eficiència i l’agilit-

zació. El món electrònic ens ofereix aquestes característiques, però cal estudiar bé els processos i sobretot preveure la seguretat jurídica. Actu-alment, disposem de mitjans tecnolò-gics de baix cost que ens poden ajudar a complir-la, com el certificat digital.

Falsejar una signatura manuscrita en actes habituals, com ara la d’un tiquet de compra en una tauleta de signatu-ra d’un supermercat, és fàcil. Si ana-litzem els moviments de papers a les nostres empreses, des de simples cor-reus electrònics a altres documents més compromesos com contractes, arribarem a la conclusió que la seva manipulació és costosa, lenta i sobre-tot, poc segura.

Quan rebem qualsevol d’aquests docu-ments, tenim la seguretat que el desti-natari és qui diu ser? Que el document no ha estat modificat des de l’origen fins al destí? Signar amb un certifi-cat digital tots els documents és en-cara poc freqüent, però cada vegada s’anirà implantant més, perquè per-met la seguretat necessària. Ara bé, cal signar sempre amb el certificat? Com tot a la vida, en funció de la im-portància del document, les evidènci-es electròniques que aportin segure-tat a les parts s’han de sospesar i, so-bretot, facilitar els mitjans necessaris sense incrementar els costos ni gene-rar dificultats. Cal imposar la propor-cionalitat.

Entre el món anglosaxó, en què el compte de Facebook és considerat un identificador suficientment segur en alguns àmbits, a l’Estat espanyol, on la legislació és força rígida quant als mecanismes i dispositius de signatu-ra electrònica segura, estan comen-çant a sorgir alternatives que combi-nen la facilitat de la signatura manus-crita amb la força legal de la signatura electrònica basada en certificats digi-tals. Hi haurem d’estar atents.

lluís Godayol Empresari

d'aUTòNOms I d'empreNedOrs

aquest darrers dies he pogut observar, i estic segur que vosaltres també, que es par-la molt dels emprenedors.

Els darrers anys s’ha fet en àmbits més tècnics, però en aquest moment és molt evident i curiós que estigui en boca de tothom. Fins i tot se’ls ha atorgat en al-guns casos la condició de salvadors de la situació econòmica del país i la base ne-cessària, sinó imprescindible, de la re-ducció de l’atur que ens ofega. Aques-tes darreres afirmacions, no per no ser reals, que ho són en una economia com la nostra, no deixen de ser molt reduc-cionistes.

Jo també els valoro i mostra és que com ja haureu pogut veure en el títol, els he posat amb majúscules. Els he valorat sempre, i aquest fet m’ha portat a ser empresari, amb petits èxits i grans fra-cassos dels quals he pogut aprendre la dificultat que comporta l’emprenedoria. És per això que lamento que fins no fa gaire a l'emprenedor se l'etiquetés no-més de vocacional i quasi se’l tractava com un element menor en el món de la empresa, pel que correspon a l'ajut i suport. Això sí, fins que no aconseguís l’èxit, llavors les lloances venien d’arreu i tothom s’apuntava al carro.

Ara que les empreses consolidades tan-quen, deslocalitzen, redueixen, amortit-zen, externalitzen i en molts casos mar-xen, és quan li comencem a donar un valor a l'emprenedor i per una qüestió le-gislativa, a l'autònom, ja que aquell ha de tenir, en la majoria dels casos, la condi-ció d’autònom per desenvolupar la seva feina professional. Els autònoms, ja que en parlem, són un altre perfil que ha es-tat menystingut socialment. Se’ls pen-jat l'etiqueta de treballador manual, de poc talent, baixa qualitat i mínima qua-lificació. Sigui com sigui, ara que neces-sitem gent que sigui capaç d'innovar, so-miar, arriscar-se, crear i ser valent amb constància, perseverança i compromís ens adonem que qui hem d’anar a buscar són als autònoms i emprenedors des-prés que al llarg dels anys i la pròpia le-gislació no els ha tingut presents tal com calia. Cal aprendre i reconèixer qui són els que se la juguen quan les coses van bé i quan van menys bé o malament.

45b30 MARç dEL 2012 esTaCIÓ de serVeI

la creació d’aliances amb els proveïdors és clau per rebaixar el volum de despeses

Els programes Nord de formació de la Cambra de Terrassa no serien el que

són sense els panells empresarials. A mit-jan febrer, el curs de Direcció de Compres i Aprovisionament va rebre el primer convi-dat, el director d’operadors i interconnexió d’Ono, Javier Gil, que va narrar la seva ex-periència al càrrec de l’empresa i va com-partir la seva visió i les seves estratègies so-bre les relacions comercials a establir. Gil va voler posar en valor el treball en la ges-tió de compres, que va considerar vital per generar valor en la companyia.

En una sessió marcada, com és habitual, pel continu intercanvi de plantejaments entre els participants i el ponent, Gil va remarcar la importància de tenir una bona comuni-cació i un marc d’acord amb els proveïdors per aconseguir beneficis mutus. Segons va explicar, les empreses han de veure en els seus proveïdors com a col·laboradors amb capacitat per generar valor i reduït les des-peses. Pel directiu d’Ono, la clau és arri-bar a generar una relació de “guanyar-gua-nyar” entre les dues parts implicades. Però, per aconseguir-ho cal tenir una mentalitat oberta, amb capacitat per aplicar la creati-vitat en les tasques i incorporar les propos-tes dels mateixos proveïdors, que poden ge-nerar un producte o servei final millorat.

El directiu d’Ono també va voler entrar en la relació que ha d’existir entre l’empresa i el proveïdor, partint de la base que cal conèi-xer-lo en profunditat per tal d’optimitzar

al màxim la compra que es fa. Això supo-sa tenir controlada la seva manera d’actu-ar, els seus procediments, els cercle de per-sones amb capacitat de decisió, etc. Només d’aquesta manera es podrà tenir informa-ció sobre de quina manera es pot aportar valor afegit a un producte a través de l’ope-ració i la relació amb el proveïdor.

La sessió també va servir per fixar concep-tes, com la relació client-usuari entre em-preses de diferents mides. En aquest sen-tit, Gil va remarcar que davant una opera-ció de compra a una empresa proveïdora de dimensions majors, l’empresa deman-dant del producte o servei ha de tenir clar que el seu paper segueix sent el de client. La qüestió no és menor, ja que el volum pot comportar situacions de desavantat-ge en la relació contractual per a l’empre-sa que compra el servei que no s’haurien de produir.

El panell empresarial protagonitzat per Gil va ser el primer del programa de direcció de compres, que encara n’acollirà algun més durant les properes setmanes. L’ob-jectiu del curs és potenciar les habilitats dels directius de les àrees de compres, con-tractació i aprovisionament i presentar les tendències i aspectes claus que estan es-devenint en aquests àmbits de l’empresa. L’objectiu és optimitzar els costos, tenint present que una empresa destina de mitja-na un 67% dels seus ingressos en l’adquisi-ció de serveis i articles. /// REDACCIó

el director d’operadors d'ono, javier gil, estrena els panells empresarials del programa de compres

fOrmaCIÓ /// caMBRa de teRRassa

javier Gil, director d’operadors d'Ono (a la dreta), amb josep prats, director gerent de la Cambra /// CEDIDA

6 de MaRç a 5 de jUnyESpECiALiTZACiÓ EN MÀRQuETiNG diGiTAL

la cambra de terrassa proposa aquest curs destn¡inat a formar els alumnes en el terreny del màrque-ting digital. els objectius del curs pas-sen per aprendre a analitzar l’estratè-gia de comunicació i màrqueting de la nostra empresa, conèixer les dife-rents eines que l’entorn d’internet ens facilita per a la comunicació de la nos-tra empresa i del nostre producte/ser-vei i optimitzar internet com a medi per aconseguir contacte directe amb clients actuals i potencials. el curs co-mençarà el dia 6 de març i s’allarga-rà cada dimarts de 9h a 14h fins el 5 de juny. té un cost de 1.300 euros. lloc: c/ Blasco de garay, 29, terrassa Més info: www.cambraterrassa.es

14 de MaRçSELECCiÓ dE pERSoNAL AL 2.0aquest curs de la cambra de sabadell pretén fer entendre als participants que l’espai 2.0 és el nou terreny dels Rh i la selecció de personal. la propos-ta es marca per objectiu donar a conèi-xer al professional de la selecció l’in-teressant conjunt d’eines disponibles, atès que el candidat/treballador del fu-tur ha nascut amb aquestes eines inte-grades i, per tant, la seva recerca es re-alitzarà per aquests nous mitjans. la recerca del talent necessari per les em-preses comença a passar per crear co-munitat i “seduir” al candidat. el curs es celebrarà el 14 de març a la seu de la cambra de 9 a 14h. té un cost de 84 euros per les empreses del Vallès occi-dental i el Bages i de 140 per la resta. in-formació i inscripcions al correu ccar-mona@cambrasabadell.org.

lloc: avinguda francesc Macià, 35 Més info: www.cambrasabadell.org

14 i 16 de MaRçTAppiNG. TÈCNiCA d’ALLibERACiÓ EMoCioNALaquest curs de la cecot es proposa per conèixer les bases de la psicologia energètica, aprendre una eina senzilla i molt eficaç per desbloquejar emocions i creences limitants, aprendre a soluci-onar fòbies, pors, complexos i assump-tes inconclusos del passat que encara ens afecten, i aprendre a afrontar amb major seguretat i estabilitat emocio-nal situacions com ara conflictes, re-unions, entrevistes, reptes o parlar en públic, tot plegat amb l’objectiu d’aug-

mentar el rendiment ajudant a asso-lir objectius, disminuir els nivells d’es-très i depressió, així com el dolor i les addiccions. es celebrarà els dies 14 i 16 de març de 16 a 21h. té un cost de 235 euros pels socis de la patronal i de 265 euros per la resta d’inscrits. lloc: c/ sant pau, 6, terrassa Més info: www.cecot.org

20 de MaRçpRoduCTiviTAT ‘Low-CoST’ pER A EMpRESES i CLoud CoMpuTiNG

el parc tecnològic del Vallès prepara pel proper dia 20 de març el curs pro-ductivitat ‘low-cost’ per a empreses. aplicació pràctica del cloud compu-ting (office 365). el programa previst inclou les tic i productivitat, tecnolo-gies i aplicació pràctica, el cloud com-puting i solucions saas. el curs tam-bié preveu una introducció pràctica i exemples per a empreses, l’anàlisi dels avantatges de la plataforma Windows live, casos d’ús i configuració, la plata-forma office 365 i com treballar amb la plataforma office 365. la sessió co-mençarà a les 9.30 i s’allargarà fins les 13h. anirà a càrrec de Ramon costa i jordi fernández de Mic productivity (www.micproductivity.com) i els se-nyors carles colell i jordi fernández de softeng. l’assistència és gratuïta però exigeix inscripció prèvia. lloc: parc tecnològic del Vallès Més info: www.ptv.es

27 de MaRç a 12 de jUnyGRAFoLoGiA pER RECuRSoS huMANSinteressant curs pels responsables de recursos humans. la cecot ofereix aquesta sessió d’estudi de la grafolo-gia que permet conèixer la tècnica de la grafologia per poder realitzar un diag-nòstic del perfil o candidat a valorar o a seleccionar, aprendre com encaixar el perfil que es busca al lloc de treball ade-quat i valorar amb exactitud el candi-dat que es busca, saber analitzar les ac-tituds, caràcter i “mòdus vivendi”dels candidats, o saber observar la capaci-tat de síntesis, la resistència, la capacitat de lideratge, la sociabilitat, la seguretat en la presa de decisions, honestadat, d’ un candidat. començarà el 27 de març i s’allargarà fins el 12 de juny durant un total de 60 hores. l’horari és de 18 a 21h. els dimarts i dijous. per més informació, cal adreçar-se al 937 361 110.

lloc: c/ sant pau, 6, terrassa Més info: www.cecot.org

CUrsOs I semINarIs

46 esTaCIÓ de serVeI b30 MARç dEL 2012

epíleg /// Marçel marçeN xIfres2012

48%d’INVersIÓ r+dés el percentatge d’inversió en Re-cerca i desenvolupament que es ge-nera als municipis de la B30 respec-te a la Regió Metropolitana de Bar-celona. així ho confirma l’anàlisi econòmic del ieRMB. pàg. 8

470TreballadOrsaquest és el volum de la plantilla amb que compta gft a sant cugat. en aquest número visitem l’empre-sa de solucions per la banca i parlem amb el director general de la divisió espanyola, carlos eres. pàg.16-17

315empresessón el total d’empreses cedents que va atendre el programa Reempre-sa en la seva primera edició. d’altra banda, el projecte va acollir un total de 253 reemprenedors disposats a agafar el relleu. pàg. 9

3%del pIb CaTalÀés el percentatge del piB català que representen les tres ciutats partici-pants al cit, cerdanyola, Rubí i sant cugat. així ho va assegurar l’alcaldes-sa Mercè conesa davant el president de la generalitat. pàg. 21

33dIes per aNyés la nova indemnització per any treballat que marca la Reforma la-boral, amb un topal d’un màxim de 24 mesos. expliquem aquesta i mol-tes altres mesures al gas a fons d’aquest març. pàg. 34-38

els nous seguidors de la b30

@santaRosa2012

@edumayoral

@dorboli

@repujals

@teresa_kallejeo

@pipifonseca

@biosfera011

@aerofotoline

@montsect

@jmundetp

@teresaguix

@orellana_pep

@reempresa

@jaumegorina

@fssantcugat

@andrealisbona

@xavibrunet

@jordifeu

“La competitivitat va lligada a l’aposta pel coneixement, i l’e-learning és el millor mitjà”

la sentència és del president de l’associació espanyola de formació online, josé lozano. les empreses se sumen cada cop més a aquest discurs. Mostra d’això és l’augment de l’ofer-ta, amb l’obertura d’escoles de negocis com la de la Universitat oberta de catalunya (Uoc), inaugurada recentment i amb una alta acceptació.

“Avui en dia, l’empresa que va bé està més disposada a pagar hores extres que a contractar”

com si es tractés d’una entrevista publicada avui. ho explicava el president de pimec Va-llès sud, francesc elías. el procés de fusions entre caixes continua, constituint un nou mapa que ha reduit al mínim la presència de caixes, i amb el procés d’adquisició d’Unnim a tocar. d’altra banda, l’obertura del crèdit sembla que encara haurà d’esperar.

“Si no es lliga el salari amb la productivitat, perdrem el tren de la competitivitat”

la frase és de la presidenta del centre Metal·lúrgic de sabadell, sofia gabarró. segons l’ar-gumentació de la directiva, l’excés d’hores treballades a espanya respecte a la resta d’europa no sempre són productives, i plantejava crear increments salarials desvinculats de l’ipc i més lligats a la productivitat dels treballadors.

“Ser empresari en aquest país és una heroïcitat, però són els que ens ajudaran a sortir de la crisi”

així ho afirmava el secretari del consell assessor per la Reactivació econòmica i el creixement (caRec), joaquim triadú, en l’entrevista d’obertura de la B30 de març de 2010. triadú comparava les complicacions per obrir una empresa a catalunya i als estats Units. passat un any i després de milers de discursos sobre el tema, la situació segueix igual.

ara fa un anyperquè donar una mirada al passat ens aporta perspectiva, repassem aquelles declaracions més detacades de la B30 de fa tot just un any

47b30 MARç dEL 2012 esTaCIÓ de serVeI

1. l’energia del sol. Buscar endolls pot convertir-se en història si corre l’exemple. per utilitzar el car-regador xmodo només cal buscar un punt on caigui el sol i connectar l’aparell que toqui. la resta, és treball de l’astre rei.

2. sense telèfon. sony vol tornar a posar una càmera de foto-grafies en les nostres butxaques. perquè potser amb el mòbil ja en tenim prou, però el resultat final mai serà com el que ofereix un apa-rell destinant en exclusiva per aga-far les millors imatges. la cybers-hot ofereix un disseny atractiu i una gran pantalla tàctil, fàcil i intuïtiva.

3. arxiva sense límit. el som-ni de buidar el calaix de cables cada dia està més a prop gràcies a l’ús generalitzat de tecnologies com el Bluetooth. la unitat de memò-ria transcend storejet es connec-ta sense fils a qualsevol disposi-tiu ios per guardar o compartir documents.

4. l’aparença externa. lacie és una marca coneguda per la producció de discs durs, però també tenen altres productes de gran valor. com aquesta funda per a portàtils. potser no és discreta, però assegura la diferenciació de l’usuari. no cal renunciar a l’origina-litat i als colors per transmetre una bona imatge externa.

5. l’èxit de l’any. si té fills -i si no en té, segurament també-, segur que coneix els angry Birds. el joc va ser la sensació del 2010 i el 2011 gràcies a la seva simplicitat. al seu voltant s’han creat milers de productes, com aquest UsB d’em-tec, disponible amb la cara de diver-sos personatges. sempre podrà dir que és del seu fill.

6. excel·lència sonora. potser els discos compactes estan de baixada, però la vistositat i la qua-litat en el so d’un bon reproductor segueix sent preuat. aquest yama-ha McR dóna un punt d’estil a qual-sevol habitació...i té connector per ipod, per si només es mou amb Mp3.

3

5

2

4

6

1

http://www.cambraterrassa.es