Revista B30 nº52, Octubre 2012

MASSA POLígONSPER TAN POcA DEMANDA

La revista econòmica del Vallès | Octubre del 2012 | n.52 | 2 €

@revistab30

81

02030018009

00

05

2

"Les pimes catalanes estan competint a escala global igual que les alemanyes" Joan tugoresCatedràtic d’Economia de launiversitat de Barcelona

ENTREVISTA /// p. 6

RADAR /// p. 8

La independència és econòmicament viable, segons el sector empresarial

OPINIó /// p. 30

camí a l’optimismeblai costa i creuspresident de l’Institut Sallarès i pla, Joves Empresaris Tèxtils

INTER-VIEWS /// p. 15

chain stores could be the key to take profi t in Sant cugatShaina conner

B30 in English by:

MÉS

Texsamaterials de construcció

Futur-Motormotos elèctriques

àrea de descansl'exemple de Viagra com a marca

En primera personaSanti morera, director general d’Hp

Made with QRHacker.com

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1905-2012 B30 265x330 St Jaume.pdf 1 26/09/12 09:36

3B30 Octubre del 2012 KM zERO

B30 EDITA: premsa local grup de Comunicació /// PRESIDENT: ramon grau /// DIREccIó: Francesc Castanyer (pauTa MEDIa) /// DIREcTORA EDITORIAL: Carmen S. larraburu /// DIREcTOR cOMERcIAL: pere Esquerda /// cAP DE REDAccIó: David rodríguez/// REDAccIó:

laia Corbella, víctor Solvas ,J.r. armadàs, Bàrbara padilla i vern Bueno /// PROJEcTE gRàFIc: eixida.cat /// FOTOgRAFIA: David Fernández i Bàrbara padilla /// MAQuETAcIó: Sergi Felip /// ASSESSORAMENT LINgÜíSTIc: Queralt Simeon /// ADMINISTRAcIó: anna Comella/// IMPRESSIó: gráficas de prensa Diaria /// PREMSA LOcAL SANT cugAT, c/ Sant antoni, 42-44. Sant Cugat del vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// REDAccIó: [email protected] /// ADMINISTRAcIó cOMERcIAL: Susanna Carmona /// DIPÒSIT LEgAL: B-9826-2008 /// DISTRIBucIó EMPRESARIAL: FuNDaCIó CECoT ForMaCIó /// PuBLIcITAT: 93 590 86 00 - [email protected] /// cOL·LABORADORS DE LA ‘B30’: aJuNTaMENT DE CaSTEllBISBal · aJuNTaMENT DE SaNT CugaT DEl vallÈS · aSSoCIaCIó SaNT CugaT EMprESarIal · aXa aSSEguraNCES · BaNC SaBaDEll · BoEHrINgEr INgElHEIM · CaMBra DE TErraSSa · CECoT · CIT · ENDESa · ESCola SupErIor DE CoMErÇ I DISTrIBuCIó · FIaC · grup CaTalaNa oCCIDENT · la CaIXa · pIMEC

15.000EXEMPLARS MENSuALSDistribució a través dels quioscos del vallès i

subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona

Encartada al ‘ElpuNTavuI’ del vallès occidental

[email protected] / 93 590 86 00

Octubre del 2012MóN EMPRESARIAL,A L'EXPEcTATIVA

El procés cap a la independència ha eclipsat qualsevol altre debat dins la societat catalana i era només qüestió de temps que totes les mirades es giressin cap al món empresarial per conèixer l'opinió de patronals, empresaris, emprenedors i executius davant un possible canvi d'escenari. Sacsejats per les veus que vaticinen una catàstrofe si Catalunya se separa d'Espanya i pels cants de sirena dels partidaris de la secessió, el sector empresarial, com gairebé sempre, es manté a l'expectativa. Prudència i diàleg. Poc a poc i bons aliments. Políticament el procés ha començat a fer els primers passos amb la convocatòria d'unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari, però l'empresari encara està en fase especulativa. I les primeres impressions d'aquest exercici de política fi cció són que una Catalunya independent seria econòmicament viable perquè compta amb un teixit industrial i empresarial prou sòlid i perquè fa temps que l'empresa catalana està internacionalitzada i no depèn del mercat espanyol. Mentrestant, des de Cecot no s'abandona la possibilitat d'aconseguir l'anhelat pacte fi scal perquè "és de justícia, i és fruit del consens". A curt termini, difícilment res no canviarà, de manera que seria tot un consol començar per defi nir un nou criteri d'equitat fi scal. Certament, potser calia unes eleccions per acabar fi rmant el pacte, tot i que també podria ser que ningú en tingués prou de quedar-se en aquesta estació.

"Les pimes cata-lanes estan com-petint a escala global igual que les alemanyes”

JOAN TugORES /// CATEDRàTIC D’ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

"Camí a l’optimisme"

BLAI cOSTA I cREuS /// PRESIDENT DE L’INSTITUT SALLARÈS I PLA, JOVES EMPRESARIS TÈXTILS

MASSA OFERTA DE POLígONS INDuSTRIALS

EL WEB DE LA uAB SE SITuA ENTRE ELS 100 MILLORS DEL MóN

La Viagra,un impuls per vendre una marca

ENTREVISTA

6ROTONDA

30

gAS A FONS

34 gPS

38

àREA DE DEScANS

40ESTAcIó DE SERVEI

42“HP ens dóna recursos de multinacional ”

SANTI MORERA /// DIRECTOR GENERAL D’HP

B30 290x350+3 AXA Research Fund CAT ADOP.indd 1 28/06/12 11:06

RADAR

5B30 Octubre del 2012 RADAR

RàNQuINg D’EXPORTAcIó

CADA MES LA REVISTA ‘B30’ PRESENTA UN RàNQUING DE LES 10 EMPRESES DE LA DEMARCACIÓ DE LA CAMBRA DE COMERç I INDÚSTRIA DE TERRASSA QUE HAN TRAMITAT MÉS CERTIFICATS D’EXPORTACIÓ FORA DE LA UNIÓ EUROPEA A TRAVÉS DE L’ENTITAT.

SETEMBRE1 EuROFRAgANcE RUBÍ

2 b. brAun SurGIcAl RUBÍ

3 PuntO-fA, Sl TERRASSA

4 Pech fruItS, Sl SANT CUGAT

5 tOP-cAble RUBÍ

6 celSA CASTELLBISBAL

7 IPAGSA InduStrIAl RUBÍ

8 Indcre TERRASSA

9 nterquIm, SA SANT CUGAT

10 mOehS cAtAlAnA, Sl RUBÍ

L’INDIcADOR

El Vallès Oriental i Occidental, el Baix Llobregat, el Mares-me i el Garraf l’any passat van guanyar habitants en detri-ment del Barcelonès, que va registrar un saldo negatiu de 4.702 persones. Així, durant el 2011, el Vallès Occidental es va convertir en la comarca que va rebre més residents nous,

amb 2.106; seguit del Vallès Oriental, amb 1.250; el Mares-me, amb 1.092 i el Garraf, amb 382. Per contra, el Barcelo-nès perd 4.702 habitants, segons l’estudi ‘Moviments migra-toris a Catalunya 2011’, de l’Institut d’Estadística de Catalu-nya (Idescat). /// fOtO: cedIdA

2.106

El reial decret 20/2012 de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat que va publi-car el BoE el passat 14 de juliol, incloïa la supressió d’una sèrie de bonifi cacions a la contractació que va passar bastant de-sapercebuda a l’estiu, però que ha alte-rat la tornada de les vacances a centenars d’empreses, les quals s’estan adonant del canvi a l'hora de preparar les nòmines de setembre. la patronal vallesana Cecot calcula que la supressió d’aquestes aju-des tindrà un impacte mínim de 17.000 mi-lions d’euros. així mateix, Cecot alerta que aquest augment inesperat dels costos sa-larials, que en molts casos pot ser de fi ns al 14%, pot tenir conseqüències negatives sobre el teixit empresarial, especialment en microempreses i pimes. Cecot ha de-manat per carta al president del govern, Mariano rajoy, que la supressió s’apliqui únicament en les noves contractacions, però que es respectin les anteriors.

El nombre de treballadors que s’han do-nat de baixa voluntàriament del seu lloc de treball perquè no han pogut afrontar canvis en les seves condicions laborals ha incrementat en termes interanuals des del passat mes de febrer, quan es va engegar la reforma laboral, la qual pre-tenia reduir els acomiadaments a canvi d’una major fl exibilitat en les empreses. "la reforma laboral, després de sis me-sos complets d’aplicació, no ha creat ocu-pació ni ha frenat la destrucció de llocs de treball, però tampoc ha servit per aug-mentar la contractació, ni ha evitat la segmentació del mercat laboral", va afi r-mar el secretari d’acció Sindical d’ugT, Toni Ferrer. “No hi ha un sol indicador po-sitiu” sobre l’ocupació o la contractació des de l’entrada en vigor de la reforma la-boral el febrer d’aquest any, a excepció de l’augment “només en un 0,5%” dels contractes indefi nits inicials, va explicar Ferrer en una roda de premsa.

Els agents comercial sovint busquen els oceans per mesurar l’activitat. Els molls i ports bulliciosos signifi quen que els importadors i exportadors estan ocu-pats i les xifres de comerç tendeixen a ser fortes. Molls buits són sinònim de mal averany. a fi nals del 2011, les dades dels grans ports va començar a tornar a descendir, fet que va alimentar els te-mors d’una desacceleració que ha pas-sat. l’oCDE informa que les exportaci-ons van caure més d’un 4% en el segon trimestre del 2012 a gran Bretanya i l’ín-dia, rússia i Sud-àfrica va perdre més d’un 8%. aquesta és una notícia parti-cularment dolenta per llocs com Singa-pur i Hong Kong, que són els centres co-mercials importants. aquestes dades serveixen com a termòmetre de l’evolu-ció econòmica als països de l'oCDE i me-suren l’evolució del dinamisme comerci-al i empresarial durant el primer semes-tre d’aquest any.

l’estructura industrial de l’economia ca-talana, la defensa dels seus interessos i el pensament de molts economistes ca-talans dóna sentit positiu a la pregunta de si és necessari un catalanisme econò-mic. Entre l’últim terç del segle xix i la pri-mera meitat del segle xx, laureà Figue-rola, Joaquín Costa, Josep anton vande-llòs, Joan Sardà o romà perpinyà, entre d’altres, van estructurar una línia prò-pia de pensament clarament diferenci-ada del pensament econòmic espanyol i molt centrada en els problemes agraris de l’economia catalana i les seves solu-cions. la idea bàsica d’aquest corrent és la defensa dels productes propis a través de mecanismes de protecció de la indús-tria catalana i de la construcció del mer-cat únic espanyol. aquest proteccionis-me català no és gaire diferent del que les grans economies europees van instaurar durant els processos de construcció dels seus estats nació.

La fi dels ajuts a la contractació fa perdre 17 M €

Creixen les baixes voluntàries amb la reforma laboral

L'activitat als ports es nota en el batec econòmic

L'articulació d'un catalanisme de caire econòmic

REVISTA DE PREMSA

6 ENTREVISTA B30 Octubre del 2012

productiva dels recursos que van transferir als deutors.

Llavors, de qui és realment la responsa-bilitat de la situació?Una Europa en què els baixos tipus d’inte-rès a principis del segle xxi van servir per fa-cilitar la recuperació d’una Alemanya i una França en recessió, al temps que escalfava les bombolles als països de la perifèria sud europea té responsabilitats compartides en la gestació de la crisi i, per tant, hauria d’assumir més plenament la responsabili-tat compartida en la sortida de la crisi. Però tota aquesta bombolla encara s’hauria de purgar via crèdits o ajudes. Tot i això, tenim un gran avantatge, ja que tot està pagat.

Davant aquest escenari, està sent sufi-cient la reacció ciutadana?Al llarg de la història és freqüent que les elits que porten les societats a situacions dramàtiques comptin amb la passivitat i re-signació del conjunt de la ciutadania, que habitualment fomenten amb temors i ca-tastrofismes. El paper de determinada orto-dòxia que insisteix en què no hi ha alternati-ves contribueix a aquesta simbiosi. Per això, cal valorar especialment la capacitat de res-posta de societats que tenen en les tecnolo-gies de la informació una via democràtica i descentralitzada d’articulació. Però sempre és més difícil traduir de manera operativa els sentiments de legítima indignació. Això fa que sovint siguin plantejaments oportu-nistes els que poden acabar capitalitzant el descontentament.

I no podria portar problemes estruc-turals a l’economia? A curt termini podrien haver problemes de transició que requereixen aspectes polítics més que estrictament econòmics.

Quin paper ha de jugar Europa en la sortida de la crisi del deute? Cal recordar que la crisi del deute a Europa no és només la crisi dels deutors, sinó tam-bé la crisi dels creditors que van contribu-ir amb la seva ineficient assumpció de ris-cos i complicitat en la utilització sovint im-

Ara s’ha revifat el sentiment indepen-dentista, creu que és viable la sobirania econòmica? En aquest món global parlar de 'sobirania' ha perdut sentit, ateses les interdependèn-cies i els factors supranacionals com les in-versions o l’accés als mercats exteriors, fi-nancers o comercials. Però Catalunya té la mateixa viabilitat a mig termini que d’al-tres països europeus de dimensió semblant i que van força bé, com per exemple Àustria o els Països Baixos o, fins i tot, països que no estan dins de la UE o l’euro.

Pocs dies després de la multitudinària manifestació de la Diada, Joan Tugores defensa la importància de recuperar els valors científics de l’economia per afrontar qualsevol canvi polític TEXT: dAVId rOdrÍGueZ /// FOTOS: bÀrbArA PAdIllA

Nascut fa cinquanta-nou anys a Palma de Mallorca i actu-alment resident a Sant Cu-gat del Vallès, el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores,

parla del Vallès Occidental i per extensió de l'eix de la B30, com una zona puntal que està fent els deures des del punt de vista econò-mic, tot i els problemes de crèdit i el desà-nim generalitzat que està patint el teixit em-presarial. La compara amb alguns lands ale-manys.

"Les pimes catalanes estan competint a escala global igual que les alemanyes”

Joan Tugores /// Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona

A mitjan 2005, Joan Tugores va deixar de ser rector de la Uni-versitat de Barcelona (UB). En el seu discurs de comiat va ser molt dur amb l’intervencionisme polí-tic en el món acadèmic. En aquell moment, parlava de “recuperar l’orgull de ser professor”. Ara, set anys després, des de la seva posi-ció com a catedràtic d’Economia a la mateixa universitat, defensa la necessitat de “tornar als valors ci-entífics de l’economia” per impul-sar-la com a font de creixement i de coneixement. En el difícil con-text actual, destaca que “la sorti-da de Grècia de l’euro encara se-ria pitjor que la permanència”. En un plànol més proper, lloa la ca-pacitat de les pimes catalanes i de Catalunya, en un hipotètic es-cenari sobiranista, de “competir i ser globals al mateix nivell que les d'Alemanya o d’altres països eu-ropeus”.

EL PERFIL

De l’orgull acadèmic a l’ètica econòmica

7B30 Octubre del 2012 ENTREVISTA

Però és que a Espanya sembla que s’ha arribat al límit. És necessari el rescat?És molt cert que hem comès excessos en la despesa i en el seu finançament amb un es-talvi que no teníem i ens vam endeutar per aconseguir-lo, i tot això ara passa una fei-xuga factura. Els països de la zona euro hem renunciat a eines cabdals de política econò-mica, transferint-les al Banc Central Euro-peu o en favor de directrius europees, so-vint dominades per Alemanya. Una part del necessari rescat és bàsicament demanar que s’exerceixin per part d’Europa aques-tes eines que vam transferir però que Eu-ropa no vol exercir plenament o posa unes condicions massa estrictes, fins i tot, con-traproduents.

Sempre ens preguntem com sortir de la crisi, però, a quin preu ho farem?Durant la fase de creixement prèvia a la cri-si vam sobredimensionar determinats sec-tors. Ara això ha caigut. Per tant, sortirem de la crisi quan siguem capaços de generar noves fonts d’activitat, riquesa i ocupació per una magnitud similar. Tenim iniciatives de mèrit, com evidencien les xifres d’expor-tacions, però cal donar més suport i prota-gonismes a les dinàmiques emprenedores.

Quins actius té la comarca del Vallès Occidental per sortir-se’n?Hi ha un actiu cabdal, que és la massa crítica del teixit emprenedor amb capacitat i em-penta. Crec que el Vallès és un referent ní-tid del que a Alemanya es diu el mittelstand, o els hidden champions: un conjunt de de-

senes, centenars d’empreses que tenen cla-res les noves regles del joc global i que, de manera discreta, eficaç i silenciosa van as-solint posicions en la competència global, malgrat les condicions d’entorn desfavora-ble, com ara els problemes crediticis, des-ànim generalitzat o el deteriorament de la qualitat de les institucions.

Per potenciar aquesta massa crítica, no és necessària una aposta educativa?Aquest Mittelstand català és el nostre prin-cipal actiu per sortir de la crisi i fonamen-tar amb solidesa la recuperació, i mereix un millor tracte i consideració. Cal dir amb cla-redat que el problema de fons de l’educa-ció és que mai ha estat una veritable priori-tat. I ara, malgrat tot el que es diu del canvi de model de creixement, els poders fàctics estan apostant per un model elitista que, de fet, es despreocupa d’una educació de quali-tat assolible per una massa crítica significa-tiva de la població, com el requeriria poten-ciar el nostre Mittelstand.

I no s’ha aconseguit plantar la llavor ni amb set reformes educatives.A la sala de juntes del Rectorat de la UB hi ha un gravat d’un polític del segle xix que con-siderava que la seva principal fita havia es-tat fer una llei d’educació que va durar “dues monarquies i una república”. M’agradaria que l’educació deixés de ser una mercaderia de política partidista i esdevingués un tema cabdal de política d’estat. No té sentit que el nivell de matemàtiques o anglès depen-gui de qui governava quan cada nen o nena

va estudiar els cursos bàsics de la seva for-mació.

Parlant d’educació, potser caldria recu-perar-la en l’àmbit econòmic?Els economistes clàssics tenien molt clar que l’economia era una disciplina integrada en el conjunt de les ciències humanes i soci-als, des de l’ètica fins a la sociologia i la polí-tica. En un moment donat hi ha hagut la pre-tensió de convertir l’economia en una matè-ria formalitzada, matematitzada, en què les eines instrumentals han devorat el seu pa-per com a ciència humana i socials. Aques-ta concepció de l’economia ha esdevingut massa influent i de fet té a veure molt amb les raons que ens han portat a la crisi. Cal re-dreçar molt substancialment aquestes di-nàmiques.

Quina alternativa hi ha al model que planteja retallades contra el dèficit?Ja tenim prou experiència de com retallar els dèficits sovint té efectes contractors so-bre el conjunt de l’activitat econòmica. Òb-viament, s’han comès excessos que han de ser revertits, sobretot en despeses de més que dubtosa productivitat. Però, en con-junt, cal trobar un equilibri molt més raona-ble que fins ara entre les polítiques d’ajusta-ment i els estímuls efectius al creixement.

Quina és la recepta?Prioritzar el dinamisme emprenedor. I tam-bé cal un equilibri més raonable que fins ara en el repartiment –social i territorial– entre els costos dels ajustos.

“Darrerament, estic, com diuen els meus fills, entrant al segle xxi”. Així defineix Joan Tugores, cate-dràtic d’Economia a la UB, la seva relació amb les xarxes socials. Re-coneix que per una qüestió només generacional “he tingut un cert te-mor reverencial i m’ha costat adap-tar-me”. Tot i això, revela que grà-cies al suport de la gent més jove, sobretot de la seva família, s’està endinsant. Respecte a la funció que poden exercir a la societat, Tugo-res admet que “són una eina molt poderosa d’abast històric, tant per mobilitzar iniciatives com per de-mocratitzar la societat. Per aquest motiu, defensa la necessitat que “tenim com a ciutadans de treu-re profit del seu potencial”. En cas contrari, tem que acabin sent sim-plement uns instruments de “fri-volitat i banalització” que perdin la seva essència. De moment, co-menta que els seus perfils a les xar-xes socials Facebook o Twitter es-tan creats, però es troben en cons-trucció.

XARXESSOcIALS

Catalunya té la mateixa viabilitat a mig termini que altres països europeus de dimensió semblant i que van força bé

Al Vallès Occidental hi ha una massa crítica del teixit emprenedor que té capacitat i empenta per sortir-se’n

Les tecnologies de la informació poden actuar com a via democràtica per articular el discurs d’una societat

8 RADAR B30 Octubre del 2012

Reportatge/// Viabilitat indepedència

En una entrevista recent amb la re-vista B30, l’expresident de la Ge-neralitat de Catalunya, Jordi Pu-jol, assegurava que “l’empre-sariat català s’adonarà que la situació que ens volen imposar

és insostenible”i afegia que “els països que s’han independitzat s’han refet i han atret més multinacionals”. Davant l'actual deriva sobiranista de la societat catalana i del go-vern de la Generalitat, el sector empresari-al comença a visualitzar el canvi d'escenari i es pregunta si seria econòmicament viable una Catalunya independent. En un estudi de fa dos anys, l’oficina d’estadística comuni-tària (l’Eurostat) conclou que si Catalunya depengués de les seves pròpies finances se-ria el setè estat més ric de la Unió Europea (UE). L’informe també adverteix que els ciu-tadans catalans han perdut poder de com-pra des de 2007, moment en què se supera-va la mitjana europea en riquesa.

lA bASe de lA PrOductIVItAt

Tot i que molts estudis i informes de caràc-ter econòmic avalen la transició nacional cap a un estat propi, existeixen recels entre els empresaris, malgrat que molts creuen que el sistema econòmic no se'n ressenti-ria. D’aquest parer és Cirsa, la multinacional del joc amb seu a Terrassa. Un portaveu de la companyia afirma que “tot i que es des-coneixen les característiques del projecte per poder avaluar-lo a fons, no queda mas-sa clar que les relacions econòmiques en-tre Catalunya i Espanya quedin exactament igual com estan ara".

Aquesta incertesa també la reprodueixen dos de les patronals vallesanes, tot i que consideren que l’economia catalana està preparada per afrontar el repte de la inde-pendència. “El calendari a partir d’ara és in-cert i ningú sap el que passarà. Per això, cal

ser prudent”, comenta el president de la pa-tronal Cecot, Antoni Abad. Tot i això, defen-sa que “Catalunya disposa d’una economia exportadora i internacionalitzada que ja ha assentat les bases perquè es desenvolupi el procés”. En declaracions posteriors, Abad va mostrar la seva decepció "per l'abando-nament de la proposta del pacte fiscal". El president de la Cecot va afegir que ha reco-llit un ventall de sensibilitats entre els seus associats, "des dels que la contemplen amb una situació de vertigen fins als qui la veuen com la solució als problemes". Per Abad, "el pacte fiscal és de justícia i el seguim recla-mant perquè és fruit del consens i defineix un nou criteri d'equitat fiscal".

Amb paraules similars s’expressa el presi-dent de la Cambra de Terrassa, Marià Galí. Així, assenyala que el sobiranisme “pot ser viable des del punt de vista empresarial”. Encara que admet que hi ha altres condicio-

LES COMPANYIES CREUEN QUE LA PRODUCTIVITAT I L’ORIENTACIÓ A L'EXTERIOR DE L’ECONOMIA PERMETEN AFRONTAR LA INDEPENDÈNCIA

DES DEL MÓN ACADÈMIC ES DUBTA QUE UN BOICOT COMERCIAL FOS EFICAç I ES VATICINA QUE NO TINDRIA CONSEQüÈNCIES EN ALTRES àMBITS

1 /// lA mAnIfeStAcIó de lA dIAdA VA APleGAr A mIlerS de PerSOneS A bArcelOnA.

2/// elS eXPertS defenSen lA VIAbIlItAt ecOnÒmIcA de lA IndePendÈncIA. ///CEDIDES

La Catalunya independent és viable, segons els empresarisLes multinacionals i les patronals consideren que el teixit productiu vallesà i català està preparat per un nou escenari i afegeixen que les oportunitats empresarials seguirien intactes. PER: dAVId rOdrÍGueZ

1 /// 1 ///


nants, especialment polítics, que el podrien frenar. “La productivitat econòmica fa que Catalunya estigui preparada per aquest es-cenari”, afegeix.

Més enllà de la viabilitat econòmica, un in-terrogant que envolta els empresaris és si es podrien veure perjudicades les relaci-ons comercials, sobretot en el mercat in-tern. “No tindrà cap tipus d’afectació sobre la nostra activitat ni aquí ni a l'exterior”, va-ticina Jordi Viñas, el fundador de la consul-tora d’esport i oci de Terrassa Itik. Viñas re-corda que en el cas de la companyia vallesa-na, cada vegada més present en els mercats exteriors, “el nostre actiu és utilitzar la mar-ca Barcelona per promocionar-nos”.

OPOrtunItAtS del món GlObAl

Un altre cas similar és el de l'empresa de projectes d’il·luminació Lamp. Ubicada a Terrassa, la firma compleix 40 anys el 2012. Per celebrar-ho fa un acte a París i fa poc va aterrar a Londres. Un responsable de l’em-presa manifesta que “el teixit productiu ja fa temps que necessita sortir a l’exterior”. Per aquest motiu, superat el debat polític, creu que la hipotètica sobirania de Catalu-nya portaria noves oportunitats econòmi-ques en un món global. De la mateixa mane-ra opinen dos empreses de l’àmbit tecnolò-gic i tècnic. La companyia IDP de Sabadell, dedicada als serveis d’enginyeria i arqui-tectura, reitera la seva aposta per un marc global davant les limitacions que pot ofe-rir avui dia un mercat intern massa aturat. El mateix creu GFT, multinacional proveïdo-ra de serveis per tecnologies de la informa-ció (TI), que destaca la necessitat d’orien-tar-se al client final més enllà de l'entorn on s’està actuant.

Els interrogants sobre com evolucionarien els fluxos comercials amb Espanya en el cas que Catalunya es declarés independent són analitzats en el llibre Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència. En l’obra, els doctors en economia i professors de la Uni-versitat Pompeu Fabra Modest Guinjoan i Xavier Cuadra, defensen que més enllà d’un hipotètic boicot dels productes i les empre-ses catalanes a Espanya, “no hi hauria altres conseqüències per a l’economia catalana i

les institucions, òrgans reguladors, marc ju-rídic i financer seguirien funcionant amb tota normalitat, d’acord amb la voluntat de la societat catalana de continuar a la Unió Europea i a la moneda única”. Aquesta situ-ació es produiria perquè Catalunya té una economia oberta, desenvolupada i integra-da en el procés globalitzador.

un bOIcOt PetIt A leS emPreSeS

Un dels autors del llibre, Modest Guinjoan, ressalta que el boicot per part de les empre-ses seria molt menor bàsicament perquè, d’una banda, la dependència de l’econo-mia catalana de la d’Espanya s’ha anat redu-int progressivament i, de l’altra, perquè “les empreses prenen decisions racionals i nin-gú d'una empresa està disposat a pagar més si no hi ha bones raons que ho justifiquin”. Segons els dos professors, la possibilitat que el boicot fes mal a l’economia catalana és llunyana. En els seus càlculs, assenyalen que només si s’actués sobre el 50% de les vendes a les empreses, el descens del pro-ducte interior brut (PIB) seria l’equivalent al dèficit fiscal mitjà de Catalunya.

el Preu de lA SObIrAnIA

Els empresaris també es pregunten el cost que pot tenir des del punt de vista econò-mic la independència de Catalunya. Una de les respostes la dóna el Cercle Català de Negocis (CCN). En una de les seves últi-mes aproximacions, l’entitat situa el dèfi-cit fiscal actual de Catalunya en els 22.000 milions d’euros. Quin valor tenen aquest diners? Com a exemples, el CCN recorda que el Sincrotó Alba de Cerdanyola del Va-llès costa 200 milions d’euros i que els Jocs Olímpics de Barcelona tenien un valor de 4.800 milions d’euros. En el cas dels equipa-ments sanitaris, la construcció del nou Hos-pital de Rubí va suposar una despesa de 70 milions d’euros. Aquestes xifres, segons ex-pliquen des del Cercle Català de Negocis, su-posen la constatació que la independèn-cia de Catalunya resulta viable econòmica-ment. Per això comenten que és necessària una tasca de pedagogia en la classe empre-sarial.

2 ///

ARTuR MAS

"Això no ha anat bé", va dir el president de la Generalitat, Artur Mas, després de reunir-se a la Moncloa durant dues hores amb el president del Govern es-panyol, Mariano Rajoy, i plantejar-li la seva proposta de pacte fiscal. En una multitudinària roda de premsa a la de-legació del Govern català a Madrid, amb una destacada presència de mitjans in-ternacionals, Mas va dir que està "trist" perquè Rajoy ha rebutjat la proposta del pacte fiscal que era "important" per mi-llorar les relacions entre Catalunya i Es-panya. "Les coses han canviat molt en els últims 30 anys", va afegir. Fa pocs dies, Mas va confirmar la convocatòria d'eleccions anticipades després d'obrir el debat de política general. Així, va afe-gir tres raons per fer-ho: la necessitat que el poble expressi a les urnes el clam que va fer sentir al carrer en la gran ma-nifestació independentista del passat Onze de Setembre, que el partit que go-verna no tenia en el seu programa elec-toral cap altra reclamació en clau naci-onal que no fos el pacte fiscal en el mo-ment de guanyar les eleccions i el fet que aquest hagi fracassat.

J. gAy DE MONTELLà

En una entrevista a El Punt-Avui, al president de Foment del Treball se li va plantejar aquesta pregunta: "Des del punt de vista estrictament econò-mic, una Catalunya independent be-neficiaria o perjudicaria les empreses d'aquí?".

"No podríem valorar-ho encara, però cal tenir en compte que entorn del 60% de les nostres vendes van a la resta de l'Estat. És un punt a conside-rar. Un altre és la unitat de mercat. El que no voldríem és que generés difi-cultats a les nostres empreses, o sigui, que per vendre a un territori o a un al-tre tinguéssim més problemes que una empresa de la Manxa o Extrema-dura. Si podem assolir una altra iden-tificació amb l’Estat és una cosa que ha de decidir la ciutadania i després el Parlament. Com a empresaris, conti-nuarem sent allò que vulgui el poble català, com ha estat sempre. La nostra contribució i el nostre compromís es tradueixen en el fet de generar llocs de treball i riquesa".

El diari anglès The Guardian explica en un article publicat el passat 13 de setembre les raons per les que s’ha produït l’increment del sentiment secessionista. El reportatge conclou que la ciutadania està preparada per a la independència, però posa en dubte si ho està la classe política.

El periodista que signa el text, Luke Stobart, fa un repàs per la història del nacionalisme català que finalitza en la manifestació de la Diada. Stobart enumera una sèrie de raons: l’impacte de la crisi econòmica a Espanya, el creixement de l’atur, el desencant amb el sistema polític a través de moviments com el del 15-M, la manca d’inversió a Catalunya i el menyspreu per l’autonomia catalana. En aquest llistat, els motius substancials són econòmics.Segons una enquesta del diari, el 51% dels catalans donaria suport a la independència.

catalunya podria sobreviure sola econòmicament?

El president del Cercle Català de Ne-gocis, Ramon Carner, afirma que la dependència d’Espanya és presump-ta, ja que l’any 1990 hi havia 5.000 empreses exportadores. El 2011, la xi-fra va pujar fins a 33.000. A més, au-gura una “eclosió econòmica com-parable a Croàcia, que es va indepen-ditzar el 1991 i ja ha multiplicat el seu PIB per tres, o Eslovènia, que ho ha fet per set”. Carner al·ludeix el Premi No-bel d'Economia de l’any 2004, Finn Er-ling Kydland, que va assegurar recent-ment que no el sorprendria que si Ca-talunya fos independent “el Govern català tindria més facilitat per demos-trar la seva credibilitat que el Govern espanyol en el seu conjunt en temps de crisi econòmica”.

com quedaria la qüestió del deute públic espanyol que ha d’assumir catalunya?

Un informe de la degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, Elisen-da Paluzie, i Guadalupe Soto, del De-partament d’Economia de la UAB, ex-plica la part del deute públic que va-riaria en funció del criteri. Tot i això, el situen en un 16% si es tingués en compte la població i un 18% si es valo-rés el PIB de Catalunya. Aquest seria el repartiment del deute públic en per-centatge segons les balances fiscals.

PREguNTES ELS FETS

L’ OPINIó

L’ANàLISI


El director general de la cadena sabadellenca Viena reflexiona sobre el model de negoci de la companyia en un moment en què aquesta ha dut a terme un canvi d’orientació.TEXT: dAVId rOdrÍGueZ /// FOTOS: b. PAdIllA

Marc Siscart i Busquets ///Director general dels establiments Viena

queda lluny. En canvi, amb els nous esta-bliments volem obrir nous mercats. És el cas del restaurant de Sabadell o els que in-augurarem a Pedralbes Centre o a 22@ de Barcelona. Simplement entrem en llocs on abans no teníem presència. L’any vi-nent ens implantarem a Mataró. La volun-tat és expandir-nos a Catalunya i, a fora, a un ritme prudent.

Per créixer, ho faran sols o amb com-panyia?El nostre secret és que no franquiciem i, per això, les expansions les fem de ma-nera relaxada. La xarxa és pròpia i això marca un ritme lent que ens permet ser fidels als preceptes fundacionals: quali-tat, producte i tracte. No anar ràpid ens facilita poder seguir sent nosaltres ma-teixos.

com afecta a l’estructura empresarial la recent apujada de l’IVA?Evidentment, la mesura no afavoreix al comerç i no ens agrada. Per reaccionar, la nostra solució és satisfer més al client i in-tentar ser més eficients en els processos i les operatives. Un exemple és centralit-zar la producció en un únic centre per es-talviar costos.

Quines mesures demanaria per afavorir el teixit empresarial?Considero que la nostra fortalesa és la unió. Ja no em refereixo als catalans, sinó a tots els països que formen part de la Unió Europea. Hem de treballar plegats, tot i les nostres diferències. Fa temps que ens hem oblidat d’un projec-te que es diu Casa Comuna Europea. A Europa, tots ens necessitem a tots. És cert que ens hem de reinventar. Només ens queda adaptar-nos a un nou con-text. Ara ja no som el centre de poder. Aquest s’ha anat movent cap a la Xina, el Brasil o l'Índia. Per això Europa ha de reaccionar.

Després d’una llarga trajec-tòria iniciada el 1969, el passat 17 de setembre, la cadena Viena va obrir el seu primer restaurant-xa-let a Sabadell. El setè es-

tabliment a la capital vallesana, ubicat a Sant Pere de Riu Sec, suposa una nova es-tratègia en l’orientació comercial de l’em-presa, però mantenint els seus valors tra-dicionals: aposta per la qualitat, la fabri-cació pròpia i la voluntat d’esdevenir un punt de trobada entre els clients. El seu di-rector general, Marc Siscart, comenta que es tracta de l'inici del procés d’obrir-se a nous mercats.

A què respon el canvi d’estil del nou establiment?Es tracta d’un procés molt evolutiu. En-tronca amb altres restaurants que tenim a Sant Cugat o a Terrassa. Hem anat a bus-car un model europeu. Però continua sent un Viena amb decoració càlida amb fusta i intenta ser un punt de reunió i de troba-da dels clients. De la mateixa manera que renovem les cartes, també ho fem amb el mobiliari. El món va canviant constant-ment i ens hem d’adaptar.

El nou restaurant serà el primer a Sabadell amb autoservei. Per què?L’establiment es troba a l’entrada sud de Sabadell, al Parc Empresarial. Per això hem considerat que encaixava molt amb la realitat dels polígons industrial que hi ha al voltant. És la voluntat de tenir en compte l’entorn.

Tot i el canvi, segueix sent un Viena. Quins són els trets essencials?Per sobre de tot, hi ha la qualitat del pro-ducte. Per això, nosaltres fem el pa i el fermentem durant més de 20 hores a la nostra fàbrica pròpia. Passa el mateix amb els embotits. Així controlem el con-trol de qualitat dels aliments.

I com es plantegen la seva relació amb el client en una època com l’actual? Busquem oferir un servei acurat, atent, que els nostres treballadors sempre tin-guin un somriure a la cara. A més, pre-tenem que l’espai sigui un lloc de troba-da del qual no vulguis marxar perquè real-ment et sentis còmode i a gust. Per assolir aquest objectiu, escollim els materials que hi ha a l’interior: ceràmica, pell o fusta.

cap a on reorientaran el negoci en un sector que nota el menor consum?La restauració acaba sent una despesa prescindible. Quan les famílies tenen di-ficultats per pagar la hipoteca o el col-legi dels fills, resulta més fàcil renunciar al fet de menjar fora de casa. Però, davant d’aquest context advers, no queda un al-tre remei que obrir nous mercats.

I com s’aconsegueixen conquerir nous mercats sense sortir a l’exterior?La internacionalització a nosaltres ens

Davant de la caiguda del consum, només ens queda la possibilitat d’obrir nous mercatsSi puja l’IVA, s’ha de atendre millor el client i ser molt més eficient en els processos de produccióSi creixem de manera

prudent, mantindrem la nostra identitat com a empresa


La sortida a l'exterior, l'eix de les jornades d'aquest any

l a 4a Jornada de l'Emprenedoria, que la Cambra de Terrassa organitzarà per

segon any consecutiu a l'Auditori de Sant Cugat el proper 25 d'octubre, girarà aquest any al voltant de la internacionalització i la posada en marxa de xarxes de cooperació. La trobada és fruit de la col·laboració en-tre la Cambra de Terrassa, l'Ajuntament de Sant Cugat, el parc empresarial Esade-Cre-àpolis i el Sant Cugat Trade Center. El direc-tor de serveis de la Cambra de Comerç de Terrassa, Josep Beltran, comenta que tot i les dificultats econòmiques, hi ha sortides i models d'èxit: "a la jornada exposarem di-versos exemples en el Panell Empresarial sobre les possibilitats que tenen els empre-nedors de sectors diferents d'establir me-canismes de col·laboració per donar viabi-litat a la seva idea de negoci".

La trobada s'iniciarà amb la conferència "L'aventura d'emprendre", a càrrec d'Albert Bosch, fundador d'Invergroup i que ha por-tat a terme diverses aventures, com creuar l'Antàrtida de la costa fins al Pol Sud o parti-cipar en vuit Dakar. A més, el panell empre-sarial posarà sobre la taula els casos de Pri-valia, Air BNB, SNTalent i Microsoft.

A la tarda, se celebrarà una taula rodona sobre l'"Emprenedoria internacional, no-ves formes de treballar". En aquesta ses-sió, participarà Francine Huamann, res-ponsable d'una empresa que ha participat en el programa Erasmus For Young Entre-peneur, una iniciativa internacional d'in-tercanvi d'emprenedors. Precisament, Bel-tran insisteix que la 4a Jornada d'Emprene-doria de la Cambra de Terrassa constarà de tres eixos: la internacionalització, la col-laboració en xarxa i l'establiment de siner-gies. La trobada finalitzarà amb una ses-sió de networking. /// DavID roDríguEz

L'any passat van assistir 800 persones /// CEDIDa

cAMBRA DE TERRASSA /// JORNADES EMPRENEDORIA

La cambra de Sabadell oferirà més de cent cursos

ENTITATS /// CAMBRA DE SABADELL

l a Cambra de Comerç de Sabadell ha presentat el programa d’activitats for-

matives previstes per al curs 2012-2013. En el seu conjunt es preveu dur a terme més d’un centenar d’activitats, entre cursos, conferències, seminaris i sessions infor-matives. Tal com s’indica en el fulletó de presentació editat per la Cambra, “aquests programes ofereixen a empreses, directius i tècnics d’àrees funcionals de l’empresa, formació d’alt nivell per tal d’estar prepa-rats i poder gestionar i resoldre de mane-ra reeixida les situacions que es presenten en entorns competitius com l’actual”. En-tre la programació d’enguany destaquen, tal com ha succeït en anys anterior, les ac-tivitats previstes en comerç internacional. En aquest sentit es preveu la realització de més d’una vintena d’accions formatives. Destaquen, entre d’altres, Gestió adminis-trativa del comerç internacional, Els inter-canvis intracomunitaris de mercaderies, Curs de gestió administrativa del comerç internacional o L’ús de les xarxes socials per internacionalitzar l’empresa. També hi ha una àmplia i variada oferta formativa en temes relacionats amb les activitats de cai-re comercial. /// rEDaCCIó

Pimec engega un programa per fer créixer les pimes

PATRONALS/// PIMEC

u na reunió a la seu de la Pimec ha do-nat el tret oficial de sortida al pro-

jecte 'Accelera el Creixement', que coor-dinen la Diputació de Barcelona i Pimec i que es portarà a terme durant un any. L’ob-jectiu d’aquest projecte és ajudar 50 pimes de la província de Barcelona a impulsar el seu creixement mitjançant un assessora-ment personalitzat en elements cabdals de la competitivitat empresarial, com són el finançament, la innovació, l’estratègia empresarial, la internacionalització, l’es-tructura directiva o la comercialització i el màrketing. Accelera el Creixement' pre-tén enfortir el teixit productiu i millorar la competitivitat de les pimes del Vallès Occi-dental. El projecte 'Accelera el Creixement' està adreçat a pimes amb almenys 3 tre-balladors, més de 3 anys de vida, tenir el seu centre de decisió ubicat a la província de Barcelona, i amb vocació internacional i voluntat d’invertir en el seu creixement. El personal tècnic de la Diputació, així com els departaments de Pimec, les seves seus i delegacions a territori, i experts externs donaran assessorament personalitzat a les empreses seleccionades per aconseguir aquest objectiu. /// rEDaCCIó

La cooperació centra la divuitena Nit de l'Empresari

una de les cites anuals més destacades en el món empresarial català és, sens

dubte, la Nit de l’Empresari que organitza la patronal Cecot i que se celebrarà el pro-per dia 26 d’octubre al Recinte Firal de la ciutat de Terrassa. A través dels Reconeixe-ments al Progrés Empresarial, que enguany arriben a la seva divuitena edició, la patro-nal vol premiar aquells models de gestió responsable, eficaç i competitiva que ha-gin contribuït al desenvolupament econò-mic i empresarial català en l’actual conjun-tura econòmica.

Partint precisament d’aquest context de crisi, Cecot ha plantejat la propera Nit de l’Empresari sota el lait motiv “Cooperar per créixer”. L’objectiu és posar de relleu que per competir a escala internacional ara més que mai és necessari treballar en clau de “co”, és a dir, compartint, col·laborant i connectant. I no només entre les empreses, sinó també a través de la cooperació públi-coprivada a tots els nivells.

Entre d’altres, durant aquesta festa de l’em-presariat català s’atorgaran guardons clàs-sics com el de Millor Jove Iniciativa Empre-

sarial, Empresa més Internacional, Valor d’Emprendre, Reconeixement a la Innova-ció o Millors Pràctiques en l'Administració Pública. En edicions anteriors es van pre-miar empreses com Lamp SA, BcnInnova Technological Evolution SL, Green Lab In-novation Services o l’ACELLEC, en diferents categories.

Com ja és habitual, la divuitena Nit de l’Em-presari de Cecot tornarà a reunir al recin-te firal terrassenc les personalitats més re-llevants del món polític i econòmic català.

/// rEDaCCIó

Els premis arriben a la XVIII edició /// CEDIDa

cEcOT /// LA NIT DE L'EMPRESARI


REPORTATgE /// AJUNTAMENT DE RUBÍ

Rubí impulsa diverses accions per dinamitzar els polígonsL' Ajuntament, amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona, es propo-sa dotar als PAE d’una imatge corporativa de qualitat per atreure fi rmes

rubí és una ciutat emprene-dora de gairebé 74.000 habi-tants. Aquest municipi és un dels principals motors indus-trials de Catalunya i té 11 Polí-

gons d’Activitat Econòmica (PAE) que ocu-pen una superfície de 4,4 km2. En aquests polígons, segons les darreres dades dispo-nibles del cens de naus i terrenys indus-trials dels PAE de Rubí elaborat per l’Ofi ci-na de Serveis a l’Empresa en col·laboració amb la Cambra de Terrassa i amb el suport de la Diputació de Barcelona, l' any 2010 es comptabilitzen un total de 1010 activitats econòmiques i uns 275 espais disponibles (103 espais de lloguer o venda, 140 on no s’hi ha detectat activitat econòmica i un to-tal de 32 solars). Aquestes dades posen de

manifest la importància del sector industri-al, sobretot en comparació amb altres mu-nicipis de l’entorn i la necessitat de desen-volupar accions de promoció i dinamització per tal d’ocupar els espais que es troben en disposició de ser ocupats.

Segons les dades publicades per la Xarxa d’Observatoris Municipals a l’informe Per-fi l de la Ciutat del 2011, tots els polígons te-nen una forta presència d’empreses vincu-lades als sectors químic i farmacèutic i al-tres tipus de comerç a l’engròs, tal com es mostra en la taula.

No obstant, cada polígon presenta una cer-ta especialització sectorial. Cova Sole-ra, Can Sant Joan i Sant Genís, amb un fort

L'important teixit industrial de la ciutat porta el consistori a engegar una sèrie de polítiques i la creació d'una ofi cina de serveiscomponent de transport i magatzem. Can Jardí concentra la gran majoria d’indústri-es d’alimentació: el 67% de totes les pre-sents a Rubí. A Can Pi de Vilaroch, i La Lla-na hi ha quasi un 20% de les empreses de la ciutat dedicades al sector químic i de transformació de matèria prima, molt per sobre que la resta.

Carretera de Terrassa és, sens dubte, el PAE que té una major diversitat d’activitats,fi ns i tot d’activitats no industrials (40% de comerç i hostaleria). Una situació similarpresenta La Bastida.

A Can Rosés destaca l’alta presència rela-tiva d’indústries del paper i les arts gràfi -ques, que suposen el 32% de totes les de Rubí d’aquest sector. Finalment, Ca n’Alza-mora té un pes comparativament alt de les indústries lligades a la fusta.

D’altra banda, el nivell d’ocupació dels po-lígons d’activitat econòmica de la ciutat és d’un 48,60% i el risc de deslocalització a l’any 2010 va disminuir respecte als anys 2008 i 2009.

AccIOnS PreVISteS

L' important teixit industrial de la ciutat, amb gairebé la mateixa extensió de la Zona Franca, i la desigualtat dels polígons porta a l’Ajuntament de Rubí a engegar una sèrie de polítiques i accions adreçades al sector mit-jançant la creació de l’Ofi cina de Serveis a l’Empresa, que vol donar resposta a les di-ferents demandes que aquests plantegen.

En aquest marc d’actuació, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, han posat en marxa les següents accions adreçades a promocionar els PAE de Rubí:

Els diferents projectes que s'han dut a ter-me fi ns al moment han permès conèixer la realitat dels Polígons d’Activitat Econòmi-ca (situació de les infraestructures i teleco-municacions, espais disponibles etc.) i esta-blir les eines (conveni de col·laboracióamb el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobi-liària de Barcelona i Col·legi d’Administra-dors de Finques de Barcelona-Lleida, Portal Immobiliari Rubí, Guia de bones pràctiques ambientals dels PAE de Rubí). En les pro-peres setmanes es posarà en marxa el pla de xoc dels polígons dins un paquet de me-sures excepcionals amb un pressupost de 360.000 euros per la millora dels PAE. L' im-portant teixit industrial de la ciutat, amb gai-rebé la mateixa extensió de la Zona Franca i la desigualtat dels polígons, porta a l’Ajun-tament de Rubí a engegar una sèrie de polí-tiques i accions adreçades al sector mitjan-çant la creació de l’Ofi cina de Serveis a l’Em-presa.

Els polígons industrials de Rubí ocupen 4,4 km2 /// CEDIDa

Activitats principals segons municipi (en milers d’euros) Facturació

Químiques i farmacèutiques (19 - 21) 713.697 / 15%

altres tipus de comerç a l’engròs (461, 467 i 469) 662.951 / 14%

Metal·lúrgia i altres productes metàl·lics (24 i 25) 374.272 / 8%

productes de consum (462 - 464) 343.330 / 7%

Electrònica (26 i 27) 314.943 / 7%

Total 2.409.193 51%

• projecte de millora de la seva mobilitat i accessibilitat.

• Foment de l’associacionisme.• Defi nició d’un model de gestió i

funcionament dels paE.• Diagnosi de les infraestructures dels

parcs empresarials de rubí.• Diagnosi de les infraestructures

de telecomunicacions als polígons industrials de rubí.

• projecte pilot de defi nició d’un model de gestió del polígon d’activitats econòmiques Molí de la Bastida de rubí.

• projecte pilot de constitució d'una associació en el paE Molí de la Bastida.

• Cens de naus i terrenys del paE.• Estudi de vies de col·laboració entre

l'ajuntament de rubí i apI (signatura conveni de col·laboració amb el Col·legi d’agents de la propietat Immobiliària de Barcelona i Col·legi d’administradors de Finques de Barcelona-lleida).

• Creació d’un portal Immobiliari rubí (http://rubiempresa.net/immobiliaries_principal.asp).

• guia de bones pràctiques ambientals als paE de rubí.

Nòmina multiEstrella

Cada mes, repartim1.000 pagues de 1.000 €

www.laCaixa.es

1. Promoció vàlida per a noves domiciliacions de nòmina i per als clients que formin part del programa Nòmina multiEstrella del 27-8-12 al 31-12-12. S’entén per nòmina únicament els ingressos rebuts mitjançant una transferència nòmina o un xec nòmina ingressat al compte. Bases del sorteig dipositades davant de notari. NRI: 399-2012/9681

A ”la Caixa” valorem el teu esforç. Per això, ara, per fer-te la vida una mica més fàcil, cada mes repartim1 1.000 pagues de 1.000 € entre els clients que domiciliïn la nòmina a ”la Caixa” i els qui ja formin part del programa Nòmina multiEstrella. Porta’ns la nòmina. Perquè ara, més que mai, volem estar al teu costat.

2.048 “Bon dia”

500 cafès amb llet

400 entrepans

1.221 menús de migdia

320 propines…

I cada 30 dies, la nòmina

Patrocinador de l’Equip Olímpic Espanyol


R&D is the driver

All too often companies and the business world can’t see the wood for the trees.

What I mean is that they can’t help just look-ing at things from a short-term point of view instead of looking further ahead. Of course, this is perfectly understandable given the current state of the economy and when what most of us worry about is being able to get by till the end of the month. Now comes the ‘but’ – if we really want to prosper in the fu-ture or even just survive (without getting too dramatic!), we need to invest in that future. I think everyone would agree that Catalonia has good universities but that’s not enough. Investing in R&D will give us a competitive advantage and provide enterprise with add-ed value. A lasting wealth of knowledge and know-how. A way of harnessing talent. This means investing money and, just as impor-tantly, time. Money from the public and pri-vate sectors and time from everyone con-cerned, especially young people going into further education, some of whom will be-come future inventors, manufacturers and entrepreneurs. R&D is one of the drivers of the future we can’t afford to ignore.

THE ARTIcLE///peter lindsey

circontrol instal·larà guies per a vehicles a les Torres PetronasLa fi rma de Terrassa s’adjudica un concurs públic per treballar a Kuala Lumpur

INTERNAcIONALITzAcIó /// CIRCONTROL

l’empresa KLCC Pàrquing Bhd Snd, fi lial de la Holding KLCC, del grup Malayo

Petronas, ha triat mitjançant concurs pú-blic a l’empresa de Terrassa Circontrol per a la instal·lació del guiat de vehicles en les 5.150 places de l’aparcament subterrani de l’edifi ci conegut com a Torres Petronas, al centre de Kuala Lumpur, a Malàisia. L’em-presa local ja té tres-centes instal·lacions d’aquest tipus a tot el món gràcies a les in-novacions que introdueix en els guiats. “Circontrol s’ha imposat en aquest con-curs, en el qual hem competit amb les mi-llors companyies del món, per la qual cosa és tot un orgull. A més, ens dóna molt pres-tigi en l'àmbit internacional”, comenta Joan Fonoll, director general de l’empresa.

L’acte de la signatura del contracte es va dur a terme el passat dia 29 d’agost al mateix edifi ci Petronas. Per part de KLCC Pàrquing, hi va assistir una nodrida representació en-capçalada per Shamsudin Bin Ishak, màxim

responsable d’aquesta empresa. Per part de Circontrol, van assistir Joan Fonoll i Moisès Barea, export manager, així com directius de les empreses locals subcontractades.

Luis María López Moreno, conseller co-mercial de l’ambaixada espanyola a Kua-la Lumpur, va rubricar al seu torn el con-tracte en qualitat de testimoni.

En els últims tres anys, l'empresa del Va-llès ha realitzat altres projectes a la zona del sud-est asiàtic, com els aparcaments de l’emblemàtic edifi ci Marina Sand Bay de Singapur o el centre comercial IKEA de la mateixa ciutat. Aquests projectes han estat claus perquè la decisió de KLCC Pàr-quing fos favorable al sistema Circontrol.

/// rEDaCCIó

Artur Mas, l’any passat durant la inauguració de la planta de circontrol a Viladecavalls /// CEDIDa

Dim Water distribuirà els seus productes al Brasil

l’empresa terrassenca Dim Water So-lutions, fi lial del grup Dimasa, conti-

nua la seva política d’expansió al mercat llatinoamericà i acaba de signar un nou acord de distribució dels seus productes i solucions amb una enginyeria d’aigües de Brasil, situada a São Paulo. Amb aquest, ja són sis els països del continent ameri-cà en els quals aquesta signatura local té presència a través d’acords comercials. Es tracta de Veneçuela, Equador, Colòm-bia, Xile i Mèxic. Precisament, l’empresa iniciarà en breu un ampli viatge comercial per Amèrica, que inclou països com Equa-dor, Cuba, Mèxic i Xile, on la companyia terrassenca és a punt de tancar diversos projectes en l’àmbit de les energies reno-vables i el tractament d’aigües residuals.

La companyia, fundada l’any 2010, se cen-tra en el tractament d’aigües residuals i potabilització, així com el condiciona-ment i tractament del biogas per a la ge-neració de biocombustible i energia elèc-trica. En aquest sentit, comercialitza el sistema de neteja de biogas Biolimp-Si-loxa, tecnologia per al condicionament del biogas per al seu ús en la generació

d’energia elèctrica i/o calor. L’empresa té fàbrica a Vacarisses.

La tecnologia de l’empresa Dim Water So-lutions ja ha estat reconeguda en diver-sos fòrums. En la Fira Internacional de l’Energia i Medi Ambient, Genera 2012, que es va celebrar a Madrid, va obtenir un dels premis de la galeria de la innova-ció amb el projecte Biolimp-Energy, de-dicat a la producció de biocombustible a partir del biogas generat en diferents ti-pus d’instal·lacions de tractament de re-sidus. /// rEDaCCIó

La planta de Dim Water a Vacarisses /// CEDIDa

EXPANSIó /// DIM WATER SOLUTIONS


Her definition of life experien-ce includes innovative ven-tures, sustainability, and ci-vic engagement. Apart from being an undergraduate es-tudent of ESADE Sant Cugat

and University of Southern California in Los Angeles, Shaina Conners is also receiving a minor in Environmental Science and takes part in Kairos Society.

BEINg AN FOREIgN ENTREPRENEuR

Why did you decide to finish your business studies in Barcelona? For two reasons. Firstly because my mum is from South America so I liked to go to Span-ish speaking country. And the second one is because of ESADE. It has the most compet-itive program to take in into. I have studied abroad in the past, last year I went to Indo-nesia and the man who was in charge of the business program really appreciate me so he allowed me to come to Sant Cugat.

What makes the difference between ESADE and other universities?It is a lot smaller than my school in Califor-nia, which has16.000 undergraduate stu-dents and 30.000 graduate ones. Instead, classes here have a reasonable size. But what’s more, ESADE offers a unique inter-national environment to learn.

Are all your classmates overseas?Almost everyone. I am in English speaking classes so the students are from all nation-alities, especially Chinese, South American and Korean ones.

you must have many different business perspectives then...Absolutely, but that is precisely the most in-teresting feature of our class. Listening to this bunch of international citizens pro-vides truly valuable knowledge. Plus, we are all living now in Barcelona so we share same place at the same time.

coming from The States, what do you value most of Barcelona? Being used to eating take-out food and having the stores opened all day long is easy to appreciate the opposite things.

Is it that different?Catalan people enjoy life more. They take time to work but also to hang out with people, have conversation, taste food and these kinds of things that American peo-ple seem to take for guaranteed a lot. It’s extraordinary how quickly you realize your preferences when you are thrown into a diverse country.

If you could change one thing of the

catalan industry, what would it be? I would begin with the improvement of the work hours as a matter of productivity. It would be a huge chance to open some of the hours they close. For instance, when I want to go shopping I assume I won’t be able to go between 1 and 4 p.m. On the other hand, it has to do with tradition, but I still think there is room for enlargement here.

Have you had your eye on any business opportunities already? Definitely one of the most appealing busi-nesses are chain stores, those could be the key to take profit in Sant Cugat. There are many locals here that are not making as much money as they could if they were franchises.

Does it mean a loss of retail trading?Not necessarily. However, the more ho-mogeneous, the cheaper. It’d be an effi-cient approach to have more generic goods although it is easier said than done to make them standardized.

What role plays social media in all this?In finding connections. It is a business strat-egy because it mainly helps in making the world seem a lot smaller. Communicat-ing and sharing information really makes a difference if a company wants to succeed nowadays.

So Facebook, Twitter and LinkedIn accounts are a must...Marketing cannot be explained without mentioning these three networks. Profes-sors always say if your company is not in the net, it doesn’t exist. You are not actually noticing all the advertisements but they are gaining a presence around you.

Are you planning to live in catalonia in a near future?I am willing to. On the other hand, I would also be open to live in the States and work-ing in Catalan companies. Catalan trains and buses, for example, are exceptional. You can go everywhere without the need of a car. In my country that’s unbearable be-cause there is no public transportation for the most part.

ShIAnA cOnnerS /// BàrBara paDIlla

International undergraduates see Catalonia as a business opportunityPER: mÍrIAm bAlleSterOS

chain stores could be the key to take profit in Sant cugat

INTER-VIEWS: SHAINA cONNERS /// Student of International Business and Enterpreneurship in ESADE

1 WHAT’S MORE

ENCARA MÉS2 OVERSEAS

ESTRANGERS3 BuNcH OF

GRUP DE4 TRuLy

COMPLETAMENT5 BEINg uSED TO

ESTAR ACOSTUMAT A6 HANg OuT

PASSAR L’ESTONA7 TAKE FOR guARANTEED

DONAR PER GARANTIT8 THROWN INTO

LLANçAT A9 TO HAVE AN EyE ON

POSAR-HI L’ULL10 cHAIN STORES

CADENA DE RESTAURANTS11 FRANcHISES

FRANQUÍCIES12 RETAIL TRADINg

COMERç AL DETALL13 EASIER SAID THAT DONE

FàCIL DE DIR14 WHAT ROLE PLAyS

QUIN PAPER JUGA15 A MuST

UNA NECESSITAT

gLOSSARy

ubIcAcIó: CASTELLBISBAL

trebAllAdOrS: 260

Any de creAcIó: 1998

STORA ENSO


Empresa /// Texsa

Identificar les oportunitats que ofereixen els nous mercats per distribuir i fabricar materials de construcció: la clau de l’èxit de Texsa que, des del Vallès, ha conquerit el món. PER: AndreA cOSIAllS

Materials de construcció per a les obres més internacionals

Ja han passat uns anys des que la crisi econòmica va es-clatar arreu del món i va col-pejar, especialment a Espa-nya, el sector de la construc-ció. Això s’ha traduït en una

elevada destrucció del nombre d’empre-ses d’aquest àmbit, però també ha por-tat moltes companyies a buscar la recep-ta per resistir i, fins i tot, sortir airosos d’aquesta situació econòmica. Un dels in-gredients és la internacionalització, ja si-gui exportant productes o instal·lant-se en aquells punts del mapa que ofereixin bones perspectives de mercat. Texsa, em-presa fabricant de materials d’impermea-bilització i aïllament tèrmic i acústic amb

1 ///

1 /// frAnceSc VAllS,prESIDENT DE TEXSa, a la SEu DE l'EMprESa a CaSTEllBISBal/// BàrBara paDIlla

na Bay Sands de Singapur. Unes obres que són possibles gràcies als centres produc-tius propis situats a més de 45 països. I és que, tal com destaca el president de Texsa, Francesc Valls, “en aquests moments, el volum de negoci que tenim fora d’Espanya ja supera de llarg el que tenim aquí, i el 2012 representarà prop del 70% de la nos-tra activitat”. Fora de Catalunya, l’empresa disposa de filials a Portugal, Itàlia, Colòm-bia, Mèxic, Estats Units i, darrerament, a l'Índia i al Brasil. Tant al mercat espanyol com a l’exterior, els serveis més demandats són les imper-meabilitzacions sintètiques i asfàltiques. Tot i que el producte és el mateix, cal in-troduir petites modificacions per adap-

seu central a Castellbisbal, n’és un bon exemple. Fundada l’any 1953, l’empresa pertanyia a la multinacional Lafarge i el 2002 va ser adquirida per 17 directius de la compa-nyia a Espanya. En aquell moment, tenia un volum de negoci de 30 milions d’euros i aquest any té previst facturar-ne més de 90. Texsa està especialitzada en els aïlla-ments i treballa tant per a l'edificació re-sidencial com per a l’obra civil. A banda de la seva participació en obres com la Tor-re Agbar i l’aeroport de Barcelona o l’AVE, destaquen actuacions a escala interna-cional com les efectuades als metros de Singapur i Nova Delhi, a l’aeroport lon-dinenc de Heathrow o al complex Mari-

TEXSA OPERA A MÉS DE 45 PAïSOS I, QUAN ACABI L'ANY, PROP DEL 70% DELS SEUS INGRESSOS PROCEDIRAN DEL COMERç INTERNACIONAL


2 /// VAllS DEFENSa la Col·laBoraCIó ENTrE EMprESa I uNIvErSITaTS///B.p.

3 /// lA PlAntA de teXSA A cAStellbISbAlESTà uBICaDa al po-lígoN INDuSTrIal DE CaN pElEgrí/// CEDIDa

4 /// mArInA bAy SAndS de SInGAPur,CoMplEX DE NEgoCIS I oCI QuE TEXSa Ha IM-pErMEaBIlITzaT I IN-SoNorITzaT/// CEDIDa

tar-lo a les especificitats del seu destí. Per a Valls, “és important fer millores i canvis en el producte, així com innovar constant-ment. Si no, no sobrevius”. Entre les nove-tats destaca una nova gamma de làmines autoadhesives amb doble capa que Texsa està llançant als Estats Units.

PrOcÉS d’ InternAcIOnAlItZAcIó

Tot i que sortir a l’exterior ha acabat sent una bona manera de mantenir a ratlla la caiguda de la facturació dins del mercat espanyol, el procés d’internacionalitza-ció de Texsa va començar abans de la cri-si. Valls, però, apunta que “la recessió de la nostra economia és un estímul per obrir-nos a nous mercats. El que hem de fer és créixer més a fora i esperar que la situa-ció d’aquí millori”. Per això, recomana es-tar atent a les oportunitats que oferei-xen altres països i, fins i tot, altres con-tinents. Sense anar més lluny, fa un any Texsa va constituir una filial a Rio de Janei-ro per abastar el mercat interior del Bra-sil, una economia emergent que pot ser un bon filó, especialment per a les empre-ses del sector de la construcció, gràcies a les grans inversions en infraestructures o als recents plans nacionals d'habitatge im-pulsats pel govern. Quan acabi l’any, Tex-sa preveu haver facturat 5 milions d’euros en aquest país. El director de l’àrea internacional de Tex-sa, Tomás Cembrero, assegura que “la clau de l’èxit del procés d’internacionalit-zació es resumeix en les tres 'is' que ca-racteritzen l’empresa: industrial, inter-nacional i independent financerament”. Amb tot, Cembrero anima les companyies catalanes a apostar per aquest camí i as-segura que fer-ho no depèn només del seu potencial econòmic, “cal voluntat, un bon equip, obrir la ment per conèixer les pecu-liaritats de cada país i treballar per servir els mercats d’acord amb les seves neces-sitats”. Valls, però, alerta que no tot són facilitats: “al Brasil també hi ha moltes traves, sobretot amb les homologacions dels productes. Als Estats Units, en canvi, no hi ha aquest obstacle, però el preu del transport s’ha encarit molt per l'apujada dels combustibles”.

PrOJecteS de futur

Una vegada ja ha creat les seves filials a varis continents , Texsa vol fer un pas més i procedir a la implantació industrial. Se-gons Cembrero, “estem valorant diferents opcions, concretament als Estats Units i al Brasil”. A curt termini, un dels projectes més ambiciosos és la col·laboració amb el metro de São Paulo. Però parlar de futur també vol dir fixar nous reptes i, per a Valls, un d’aquests és millorar la relació entre les empreses i les universitats: “cal esforçar-se més perquè és molt difícil materialitzar acords de col-laboració amb la universitat ”. Valls aposta perquè les universitats generin empreses pròpies de desenvolupament que puguin oferir els seus productes directament a les empreses .

2 ///

4 ///

3 ///

SectOr: Materials de construcció

ubIcAcIó: Castellbisbal

fundAcIó: 1953

fActurAcIó: 90 M €

Texsa


Empresa /// Futur-Motor

Primeres marques per un futur elèctric

Futur-Motor és l’empresa de referència en la comercialització de motos elèctriques. El seu secret: l’aposta per la qualitat. PER: VIctOr SOlVAS

El sector dels vehicles presen-ta més oportunitats de futur que de present. La mobilitat urbana i els avantatges eco-nòmics i ambientals auguren des de fa anys un creixement

en les vendes esperat. Però, tot i que s’es-pera que les oportunitats arribin més en-davant, hi ha empreses que volen avançar el futur. Una de les marques que més ha apostat per la mobilitat elèctrica és Futur-Motor, encapçalada pel seu fundador, Ma-nuel Quirós. Després d’anys de desenvo-lupament del producte, l’empresari apos-ta ara per fer un pas més donant entrada a les primeres marques mundials.

La història de Futur-Motor es remunta al 2008. En aquell moment, Quirós va mirar a la Xina, on les motos elèctriques ja eren una realitat als carrers de les grans ciutats.

“Vaig invertir per provar i desenvolupar els seus models; així hem aconseguit arribar als 100 quilòmetres per hora, amb 100 qui-lòmetres d’autonomia i entre 5.000 i 6.000 vats de potència, mentre que allà es mouen a 800 vats”. Això va provocar algunes anèc-dotes per carregar a la maleta. “No era es-trany cremar algun relé o sobrecarregar el circuit elèctric”, recorda Quirós.

Aquests desenvolupaments van servir per equiparar els models existents a les exigèn-cies europees. Feta aquesta aposta, Quirós considera que ara toca portar les primeres marques per acabar d’enganxar els inde-cisos. “Tenim en exclusiva l’entrada de les motos de la nord-americana Brammo, que als Estats Units ha arribat a vendre milers de models abans que es coneguessin les ca-racterístiques. Amb aquesta llicència ens assegurem una quota de mercat important”.

1 ///

QUIRÓS CONSIDERA QUE LA CRISI ECONòMICA ESTà FRENANT EL CREIXEMENT DEL SECTOR, JA QUE ELS MODELS ELÈCTRICS SÓN UN 30% MÉS CARS

2 ///

1 ///

1 /// mAnuel quIróS. FuNDaDor DE l'EM-prESa FuTur-MoTor, uBICaDa a TErraSSa./// BàrBara paDIlla

cOntrA lA crISI

Precisament, aquesta lluita per la quo-ta del mercat és un repte, no només per a l’empresa, sinó per a tot el sector. Actual-ment, les vendes de motos elèctriques re-presenten menys d’un 1% del total. Qui-rós considera que les causes d’aquest lent creixement han estat la manca d’inversió i d’una aposta decidida, i, sobretot, l’omni-present crisi econòmica. “Una moto elèc-trica pot tenir un cost entre un 30 i un 40% superior a una convencional de la matei-xa gamma, i això és un fre per als compra-dors”, explica Quirós. Tot i això, considera que, com a inversió a llarg termini, és ade-quada ja que consumeix el 10% d’una sco-oter.

Però la realitat del mercat és complicada, i els compradors de vehicles elèctrics estan localitzats. Quirós els defineix com a “com-promesos amb el medi ambient i d’un per-fil econòmic mitjà o alt”. Malgrat aquesta li-mitació en el mercat privat, Futur-Motor té altres opcions per situar la seva oferta. Des de la distribució de les seves motos fins a acords amb empreses per crear les seves pròpies flotes.

un PrOducte turÍStIc

Entre els clients més inversors estan les cadenes hoteleres i altres empreses relaci-onades amb el turisme. Les opcions d’ofe-rir un servei de transport senzill, efici-ent i sostenible als clients converteixen la moto elèctrica en un producte atractiu per a aquest sector. “Estem tenint un gran èxit en llocs com Mallorca; oferim un siste-ma integral de lloguer dels vehicles que té una bona acollida entre els turistes”, expli-ca Quirós. Gràcies a aquestes operacions, Futur-Motor pot oferir flotes senceres de motos i multiplicar les seves vendes. “En-cara estem a uns nivells modestos, però aquest 2012 estem registrant un creixe-ment del 400%”.

L’altra via de negoci podrien ser les ad-ministracions públiques, però la situa-ció econòmica ha tancat la caixa de mol-tes d'aquestes. Tot i això, Quirós reconeix que hi ha hagut una aposta per la mobilitat elèctrica a la ciutat, amb la instal·lació de punts de càrrega i la posada en circulació de diferents models. “Des de fa uns anys hem creat flotes elèctriques per a policies municipals i altres graus de les administra-cions”. De moment, la utilitat de les motos elèctriques se centra en l’àmbit urbà. Qui-rós considera que serà així fins que no es redueixi el temps de càrrega a uns tres mi-nuts. “Ara es triga unes tres hores, i no et pots esperar fent un cafè”, bromeja.

ubIcAcIó: Terrassa

trebAllAdOrS: 9

Any de fundAcIó: 2008

FuTuR-MOTOR


SOM CIT

Els parcs empresarials de la B-30 estrenen la senyalització unificada

e l Palau Síbaris de Sant Cugat va acollir, durant la tercera setmana de setem-

bre, la presentació del nou projecte de se-nyalització unificada que s’ha implantat a tots els parcs empresarials de la B-30 al seu pas per Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola. L’ac-te va estar presidit per les alcaldesses dels tres municipis, Mercè Conesa, Carme Gar-cia i Carme Carmona, respectivament, i va reunir prop d’un centenar de representants del teixit econòmic i empresarial del Vallès.

Durant la presentació també van intervenir el secretari general d’empresa i ocupació de la Generalitat, Enric Colet, el president de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, i el tinent d’alcalde d’Economia de Sant Cugat, Carles Brugarolas.

El projecte consisteix a col·locar 170 se-nyals a la xarxa viària de l’eix de la B-30 amb l’objectiu de facilitar l’accés a les empre-ses, universitats i centres de coneixement de la zona. D’aquests, 120 ja estan instal-lats i la resta es col·locaran abans que aca-bi l’any. Aquesta actuació respon a una re-invindicació històrica dels empresaris de la zona i, segons Boix, “beneficia els habi-tants i empresaris dels tres municipis al-hora que contribueix a la projecció empre-sarial del territori i a la creació de riquesa”. Per la seva banda, Brugarolas va celebrar la implantació dels nous cartells i va assegu-

rar que “cal que s’incloguin també a les au-topistes AP-7 i a l’E-9”. També les alcaldes-ses dels tres municipis es van felicitar per la posada en marxa del projecte i van coin-cidir a destacar que la cooperació en actu-acions d’aquest tipus és clau per afrontar la crisi i els reptes de futur. El 50% ha estat fi-nançat pel fons europeu Feder, un 25% per la Diputació de Barcelona i la resta, a parts iguals, entre els tres ajuntaments. A l’acte també es va presentar el web www.cit.cat, una plataforma que el CIT ha posat en mar-xa per promocionar l’eix de la B-30 i en què es pot trobar informació sobre l’activitat que s’hi desenvolupa.

Amb projectes com aquests, el CIT vol rei-vindicar-se com a corredor econòmic prin-cipal de l’àrea metropolitana de Barcelona. Durant l’acte, Brugarolas va insistir que “el CIT és el centre de la gran Barcelona, no l’extraradi o la perifèria”. La zona compre-sa en aquest triangle format per Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola genera el 3% del PIB de Catalunya i, segons va afirmar Colet, “és un lloc privilegiat per atraure inversions d’alt valor afegit, amb un gran potencial en l'àm-bit industrial i empresarial”. Entre els assis-tents hi havia Sònia Recasens, tinenta d’al-calde de l’Ajuntament de Barcelona i vice-presidenta de Àrea Metropolitana, i Antoni Abad, president de la patronal vallesana Ce-cot. /// aNDrEa CoSIallS

Amb la iniciativa, el CIT vol reivindicar-se com a corredor econòmic principal de l’àrea metropolitana de Barcelona

INFOcIT /// VALLÈS

Les alcaldesses de Sant cugat, Rubí i cerdanyola i la tinenta d'alcalde de Barcelona /// CEDIDa


barberà

castellar

bellaterra

Sant quirze

Sant cugat

castellbisbal

mollet

montcada

Sabadell

cerdanyola

terrassa

rubí

el Papiol

MuNIcIPIS B30

El Col·legi d’Enginyers Tècnics i pèrits de Telecomunicacions de Catalunya (Co-ETTC) atorga els seus premis d’Excel-lència Empresarial en l’àmbit TIC a l’ajun-tament de Sant Cugat (categoria Des-envolupament Sostenible), aventia (Excel·lència Empresarial), Serhs Food Service (Innovació tecnològica) i zyn-cro (ex aequo Innovació tecnològica). aquests guardons anuals coincideixen amb la Diada de les Telecomunicacions de Catalunya, que aquest any es va ce-lebrar el 26 de setembre. El jurat, a més d’atorgar valor a la transferència de co-neixements, ha valorat el pas comple-mentari que significa la translació de les innovacions en matèria TIC en projectes de futur, com les smart cities. El jurat reconeix que aquesta innova-ció pren sentit en el moment que s’aplica per a la millora de la qualitat de vida de les empreses i de la gestió en excel·lència empresarial. per això, reconeix el paper actiu que Sant Cugat està tenint en l’apli-cació de tecnologies vinculades al cos te-òric de les smart cities relacionades amb la qualitat de vida dels ciutadans de la població vallesana . /// rEDaCCIó

l’Empresa Municipal per a la Formació i l’ocupació (EMFo) de Mollet del vallès col·labora amb l’empresa Douglas y Fal-con Electronics en el seu procés de se-lecció per contractar personal del sec-tor d’electricitat industrial al vallès ori-ental.aquesta és la primera vegada que EMFo coŀlabora amb l’empresa Dou-glas y Falcon Electronics Sl en la selec-ció de personal. Douglas y Falcon Elec-tronics Sl és una empresa amb seu a alacant i delegacions a granada i Ma-drid, dedicada a instal·lacions elèctri-ques, muntatge i reparacions d’antenes, obres civils i energia solar fotovoltaica, entre d’altres, que treballa amb grans cadenes d’alimentació com són Carre-four i Mercadona. l’empresa s’ha posat en contacte amb l’Empresa Municipal per a la Formació i l’ocupació (EMFo) per portar a terme el procés de selecció de quatre persones que treballaran al vallès com a electri-cistes industrials. la convocatòria per a aquesta oferta de feina s’ha realitzat a través del web d’EMFo des del seu por-tal de borsa de treball. /// rEDaCCIó

la regidoria de Comerç i Mercats de l’ajuntament de Barberà i la Fundació Barberà promoció van organitzar la jornada “Com fer de la botiga una mà-quina de vendre”, dins del marc del pla d’excel·lència del comerç local. El pas-sat 25 de setembre va tenir lloc aquest acte que tenia com a objectiu instruir els futurs negocis comercials que bus-quen emplaçament al municipi, així com donar recursos als establiments que ja estan ubicats a la ciutat. Durant la ses-sió es van tractar temes com el com-portament de la clientela en el punt de venda per tal de conèixer els mecanis-mes mentals que porten a les persones a consumir en un determinat establi-ment -o no- i, esbrinar-ne el perquè. la xerrada també va servir per analitzar aquells elements de màrqueting senso-rial (visual merchandising) que fan que la clientela tingui una actitud positiva a la botiga que millori les possibilitats de compra. Mitjançant la presentació de casos reals es van donar a conèixer tèc-niques d’exposició i de presentació dels productes per servir d'inspiració a l'ho-ra de vendre. /// rEDaCCIó

la Sala de plens de l’ajuntament va acollir una jornada de presentació de la nova ordenança d’intervenció munici-pal ambiental i de prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Es van fer dues ponències, una sobre els procediments d’intervenció administrativa munici-pal en les activitats previstes en l’orde-nança i una altra sobre els documents tècnics que els titulars d’activitats han de presentar a l’ajuntament per iniciar un procediment d’intervenció de les ac-tivitats. les xerrades, a càrrec de per-sonal tècnic dels Serveis Municipals, estaven adreçades a enginyeries, con-sultories, gestories, tècnics de preven-ció en matèria de Medi ambient i al tei-xit empresarial del municipi. aquesta nova ordenança d’intervenció munici-pal ambiental i de prevenció i seguretat en matèria d’incendis es va aprovar en el ple de l’ajuntament celebrat el 28 de maig. El text regula els diversos proce-diments pels quals el consistori inter-vé en l’obertura i funcionament de to-tes les activitats del municipi en funció del seu grau d’afectació potencial i de les necessitats. /// rEDaCCIó

l’ajuntament de rubí ha dinamitzat la seva Escola d’Emprenedoria, que està adreçada a la població en general, amb l’objectiu de facilitar eines per desen-volupar una activitat empresarial per compte propi amb garanties d’èxit. Crea-da amb l’objectiu de millorar la qualifica-ció professional dels emprenedors i em-prenedores, l’Escola d’Emprendedoria de rubí (EDEr) dedicada al foment de la cultura empresarial està integrada dins del Servei de Creació d’Empreses (oSE). Es tracta d’un propòsit a llarg termini que implica un canvi important en la forma-ció acadèmica i personal dels futurs em-prenedors, així com una adequació de l’aprenentatge tradicional a noves sorti-des professionals. /// rEDaCCIó

Reconeixement a Sant Cugat per l’ús empresarial de les TIC

Mollet contracta personal del sector elèctric industrial

Barberà ajuda la dinamització del comerç urbà del municipi

Castellbisbal difon l’ordenança per intervenir en el medi ambient

Rubí dinamitza la seva Escola d’Emprenedoria per a empresaris

El passat 14 de setembre, Sabadell, Ter-rassa, Barberà del vallès, la uaB i Sant Cugat van acollir una dotzena de vehi-cles elèctrics dels 65 que es van concen-trar a l’arc de Triomf de Barcelona. la ruta Elèctrica forma part de l’EXpoelèc-tric Fòrmula-e 2012, l’esdeveniment més important de vehicles elèctrics del sud d’Europa. l’objectiu d’EXpoelèctric Fòr-mula-e és promoure l’estalvi energètic i la conducció eficient, així com conso-lidar el vehicle elèctric com a alternati-va urbana i interurbana, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat Soste-nible i Segura. aquesta és una marxa no competitiva de cotxes elèctrics que aglu-tina el màxim nombre de vehicles actual-ment en ús. /// rEDaCCIó

La ruta de cotxes elèctrics fa la seva parada a Sabadell i a Terrassa

Els municipis de Cerdanyola del vallès, ripollet i rubí han mancomunat la infor-mació a la ciutadania dels programes de la xarxa de mediació per al lloguer soci-al i les prestacions permanents per al pa-gament del lloguer. la informació, des del passat 1 de juliol, s’ofereix a l’oficina local d’Habitatge de rubí. les ciutats de rubí, ripollet i Cerdanyola del vallès han unit els seus esforços per oferir a la ciu-tadania un eficient servei d’informació en matèria d’habitatge. En concret, es tracta dels programes que fan referèn-cia als ajuts de la generalitat de Catalu-nya, com és el cas de la xarxa de media-ció per al lloguer social i les prestacions permanents per al finançament i el pa-gament del lloguer. /// rEDaCCIó

Cerdanyola, Rubí i Ripollet mancomunen el servei de lloguer


902 333 131residencialportomarinaroses.com

* Impostos no inclosos. Descomptes no acumulables a altres ofertes.

Magnífics apartaments d’1 i 2 dormitoris. Amb zona enjardinada i piscina.

Molt ben comunicats i a prop dels canals.

Finançament fins al 100% + despeses

Residencial PortomarinaCtra. de Besalú a Roses, 149

Santa Margarida (Roses)

Des de 65.700 €*a la Costa Brava

El teu apartament

últimsPreUs

SV_119x291_B30_Roses_TOPO_cat.indd 1 24/09/12 11:38

una dotzena d’empreses de Sant Quirze del vallès agrupades en l’associació Sant Quirze Empresarial han lliurat al Centre de promoció Econòmica de la Masia de Can Barra els seus pressupostos per po-der participar en la construcció dels 43 pisos de protecció oficial que formaran la promoció Mas Duran 3. Després de la reunió, la constructora Teyco, que és ad-judicatària del projecte després d’im-posar-se en un concurs públic, va acor-dar fer un seguiment de les propostes de les companyies quirzetenques, que ascendeixen a un preu inicial conjunt de prop de 2 milions d’euros repartits entre cada empresa. l’adjudicació a Teyco es-tablia un import de 3.456.953,90 euros. Tal com ha publicat Sant Quirze Empre-sarial en una nota de premsa, l’objectiu de la patronal quirzetenca és que bona part d’aquest pressupost total s’adreci a les empreses del poble que treballen en el camp de la construcció. En aquest sen-tit, Sant Quirze Empresarial celebra que els representants de Teyco que van assis-tir a la reunió, els senyors Masnou i prat, van manifestar el seu interès per assolir aquest objectiu. /// rEDaCCIó

la regidoria d’Indústria, promoció Eco-nòmica, Comerç i Turisme de l’ajunta-ment de vacarisses ha reprès les seves reunions amb el teixit empresarial i co-mercial del municipi; unes trobades que s’emmarquen en una campanya muni-cipal iniciada el juliol passat per donar a conèixer a empreses i comerços els di-versos serveis que ofereix el consistori. un dels més rellevants és la implementa-ció de polítiques actives d’ocupació, que es podran dissenyar i fer amb més conei-xement de causa una vegada establerts aquests canals de comunicació. les con-verses entre ambdues parts tenen tam-bé com a meta fomentar el desenvolu-pament local, millorant la coordinació de les ofertes de treball i els demandants d’ocupació. la regidora d’Indústria, pro-moció Econòmica, Comerç i Turisme, Eva arambarri, va explicar que "en una èpo-ca en què la contractació està en un punt mort, el nostre objectiu és intentar po-sar-ho més fàcil i ajudar les empreses per afavorir la contractació a vacarisses”. per això, es duen a terme aquestes tro-bades entre el consistori i el teixit empre-sarial. /// rEDaCCIó

Firmes de Sant Quirze opten a la construcció de pisos socials

Vacarisses torna a reunir-se amb el teixit comercial i empresarial

El parc Científic i Tecnològic de Terras-sa, orbital 40, amb un dels socis funda-cionals, el leitat, i la Fundació Banesto han signat un conveni de col·laboració que permetrà a Terrassa formar part del programa Yuzz, que pretén estimular en-tre els joves d’entre 18 a 30 anys les ide-es innovadores de base tecnològica, per convertir-les en projectes empresarials. la presentació del projecte, que va tenir lloc al parc científic i tecnològic, ha anat a càrrec del director general, d’orbital 40, ramon palacio; del director general de la Fundació Banesto, Francesc Fajula; i del director general del leitat, Joan par-ra, estat acompanyats de representants de la CECoT i de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. /// rEDaCCIó

Terrassa fomenta les idees de caire innovador amb base tecnològica

la ciutat de Sabadell ha estat selecciona-da per l’oficina del pacte d’alcaldes coma exemple de bona pràctica energètica a través del seu projecte de comptadorsintel·ligents. D’aquesta manera, Sabadell s’uneix a la selecta llista de projectes pu-blicats per la comissió europea en la qual només hi ha un total de nou ciutats com ara Milà, varsòvia i Bristol, entre d’altres. Sabadell és l’única ciutat de l’Estat espa-nyol seleccionada. la campanya d’estal-vi i eficàcia energètica, que significa la instal·lació de comptadors intel·ligents a les llars de la ciutat, ha estat inclosa en la llista dels millors exemples de projectes del pacte d’alcaldes. la iniciativa és de la Comissió Europea, que agrupa més de 4.000 ciutats. /// rEDaCCIó

Sabadell, entre les ciutats amb millors pràctiques energètiques

PuNT DE TROBADA


cONSELL INDuSTRIAL DE PARETS

a mitjan setembre es va presentar el Consell Industrial de parets del vallès, un nou òrgan que treballarà per impul-sar el desenvolupament econòmic i po-tenciar l’ocupació a aquest municipi. l’acte de constitució es va fer al Centre de recursos Empresarials la Marineta

i va estar presidit per l’alcalde de parets i nou president del Consell, Sergi Mingo-te, el qual va destacar que “volem posar a disposició de les empreses tots els re-cursos possibles”. També van participar a la presentació una vintena de repre-sentants de les indústries. /// CEDIDa

HP

El Centre Internacional d’Hp Barcelona a Sant Cugat ha celebrat l’èxit de la primera edició d’Inno+Talent25 amb un acte de gra-duació. aquest innovador programa té com a objectiu potenciar el talent dels joves recentment titulats en enginyeries superiors i carreres científiques per tal

d’enriquir el seu currículum i facilitar-los l’accés al món laboral. Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i ocupació de la generalitat, va ser l’encarregat de presidir la cerimònia, a la qual també va assistir Mercè Conesa, l’alcaldessa de Sant Cugat del vallès. /// CEDIDa

hP tanca la primera edició d’Inno talent

Trobada /// CambrActiva

L'Ascamm fa un quart de segle i aposta per la innovació

el Centre Tecnològic As-camm (Associació Cata-lana d’Empreses de Mot-lles i Matrius), situat al Parc Tecnològic del Vallès, es va constituir com a as-

sociació l’any 1979 i des d’aleshores no ha parat de créixer. L’any passat va obrir un centre a Girona i aquest any s’ha fusionat amb IMAT (Centre Tecnològic de la Cons-trucció). Durant 25 anys, Ascamm ha tre-ballat al servei de la indústria fins al punt de convertir-se en una de les companyies més fortes de la comarca. Avui és una em-presa amb 165 treballadors i 11.000 me-tres quadrats, gràcies a la darrera amplia-ció de les seves instal·lacions. La innova-ció, els estudis de viabilitat, el disseny i la seva experiència en la robòtica han estat sempre les seves marques.

Per tal de d’apropar la companyia al col-lectiu empresarial del Vallès, Sant Cugat Empresarial va organitzar una jornada de portes obertes el passat 19 de setembre pre-sidida pel conseller executiu delegat, Josep Maria Muxí. Un grup de 40 empresaris va

visitar les instal·lacions per veure de pri-mera mà com funcionen les màquines amb què treballa el centre, destinades a fabri-car motlles i matrius. Els treballadors, tec-nòlegs i investigadors introdueixen una sè-rie d’ordres a les màquines i aquestes cre-en un motlle tal com vol el client. A Ascamm es fan productes per al sector aeronàutic, ferroviari, de la construcció, l’automoció i l’embalatge, entre d’altres.

A la primera sala, una treballadora prepara unes planxes metàl·liques que en breu can-viaran de forma. “Aquest client ha demanat un motlle molt específic que vol introduir al procés productiu de la seva empresa”, expli-ca Albert Riera, sotsdirector general-comer-cial i de Gestió de Projectes, que acompanya els visitants per les instal·lacions.

L’any passat, el president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar aquesta ampliació de l’edifici destinat a la investigació, que va permetre a Ascamm facturar un 24% més el 2011, concretament 12,2 milions d’euros, segons va donar a conèixer el seu president, Antoni Peñarroya. Durant aquest any, l’em-

1 ///

PuNT DE TROBADA


EL FINANçAMENT A cAMBRAcTIVA

El model de finançament de Catalu-nya tindrà repercussions, positives i ne-gatives per a les oportunitats competi-tives de les empreses. Sota aquest punt de vista, la Cambra de Terrassa propo-sa un cicle de trobades sobre el finan-çament per a Catalunya des del punt de

vista empresarial. Cambractiva com-prèn 5 trobades amb els representants dels partits amb grup parlamentari propi al Parlament. El cicle el va inaugu-rar el dia 19 de setembre la portaveu del PSC al Parlament, Rocío Martínez-Sam-pere (centre de la foto).

VIENA

la companyia sabadellenca viena va inaugurar el seu setè restaurant a la ciutat i el quarantè de tot Catalu-nya, aragó i andorra, situat a via Sabadell, al polígon de Sant pau de riu-sec. El nou establiment, que ha suposat una inversió de 2 milions

d’euros, té una plantilla de 40 persones preparades per donar servei als prop de 300 comensals que pot acollir. El restaurant, de 638 metres quadrats, és el primer en format xalet de la ciutat i té servei d’autoviena. ///

CEDIDa

Viena inaugura el setè local a Sabadell

Trobada /// CambrActiva

L'Ascamm fa un quart de segle i aposta per la innovació

presa va realitzar 86 projectes d’R+D, invo-lucrant un total de 200 empreses.

Des que es va crear, l'Ascamm ha generat vuit patents d’aplicació industrial, quatre empreses de base tecnològica i 12 productes innovadors de base tecnològica. El seu repte de futur és continuar trobant solucions d’alt valor afegit per als seus clients.

Com a centre tecnològic, utilitza especial-ment la tecnologia d’ultrasons, eficient en el procés d’injecció de micro i mini peces de precisió, i el rapid manufacturing (pro-cessos de fabricació ràpida). També ha ge-nerat nous materials catecòlics amb carac-terístiques tan singulars com la hidro-oleo-fòbia i amb aplicacions en un ampli ventall de productes. I, finalment, ha estat pioner en la tecnologia d’extrusió-bufat-injecció (EBIT), que integra tres processos diferents de transformació de plàstic per a la produc-ció de peces de geometria complexa. El De-partament de Materials de la companyia és, en aquest sentit, expert a l’hora de transfor-mar materials polimèrics, metàl·lics i ma-trius. /// BàrBara paDIlla

1 /// el centre tecnOlÒGIc d’AScAmmSaNT CugaT EMprESa-rIal va orgaNITzar uNa vISITa guIaDa pEr a 40 EMprESarIS DEl vallÈS oCCIDENTal /// BàrBara paDIlla

2 /// bAlAnÇ delS 25 AnyS de l’emPreSAElS DIrECTIuS vaN rE-paSSar la TraJECTÒ-rIa DE la CoMpaNYIa I ElS proJECTES DE Fu-Tur /// BàrBara pa-DIlla

2 ///


Acord pel finançament de les empreses la cecot estén el reempresa a barcelona

ESADE cOL·LEgI PROcuRADORS

Núria de gispert, presidenta del parlament de Catalunya, va protagonit-zar una nova sessió del fòrum "Dona i lideratge" que organitzen conjunta-ment Esade alumni i Banc Sabadell a Barcelona. El president de Banc Sabadell, Josep oliu, com a amfitrió, va obrir l’acte, mentre que el vicepresident d’Esade alumni, Josep Santacreu, va fer el perfil de la ponent. Durant la seva intervenció, la política va repassar la seva trajectòria professional, desenvo-

lupada íntegrament en el món de l’administració pública. En un primer moment –durant els anys de la Transi-ció– a la Diputació de Barcelona. posteriorment, a la generalitat de Catalunya, com a secretària general de Justícia i de governació, on arribaria a ser consellera de Justícia, durant les últimes legislatures de Jordi pujol. posteriorment, va viure una nova etapa com a diputada, fins que va assumir el seu actual càrrec. /// CEDIDa

l’Il·lustre Col·legi de procuradors dels Tribunals de Barcelona, que enguany celebra el 500 aniversari de la seva constitució, porta als jutjats de Sabadell una exposició sobre els seus 500 anys d’història. la mostra, que és itinerant, va estar exposada a l’edifici principal dels Jutjats (av. de Francesc Macià, 34) des de el dia 17 de setembre fins al dia 28. El darrer dia de la mostra es va celebrar un acte institucional de cloenda amb representants de la

justícia local i autoritats polítiques. l’exposició, que porta per títol “500 anys de l’Il·lustre Col·legi de procura-dors dels Tribunals de Barcelona”, s’organitza en el marc dels actes de celebració del 500 aniversari del Col·legi de procuradors de Barcelona i, sobretot, en reconeixement a la figura del procurador que, a Catalunya, ja s’esmenta en un text com els usatges de Barcelona (en concret, a l’usatge 84, segles xi-xii). /// CEDIDa

núria de Gispert, al fòrum "dona i lideratge" mostra pels 500 anys dels procuradors

Banc Sabadell i aCC1ó, l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana del Departament d’Empresa i ocupació, van signar un conveni de col·laboració per fomentar la interna-cionalització de les empreses catalanes. l’acord el van signar Jaume guardiola, conseller delegat

de Banc Sabadell (a la dreta), i Josep Moragas, conseller delegat d’aCC1ó. l’acord preveu el finançament, per part de Banc Sabadell, de les despe-ses originades per les empreses a l’inici dels seus processos d’internaci-onalització i inclou activitats de formació. /// CEDIDa

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, alberto Fernández Díaz (a l'esquerra), i el president de la patronal Cecot, antoni abad, van signar un acord de col-laboració amb l’objectiu d’estendre el programa reempresa a la província de Barcelona. D’aquesta manera, ambdues

entitats pretenen impulsar la cessió d’empreses com una via de creació i creixement de l’activitat econòmica i evitar el tancament de negocis econò-micament viables . l’ampliació de l’abast territorial de la reempresa es durà a terme durant els propers quatre anys. /// CEDIDa


el mnAc i hP renoven la seva col·laboració campanya per valorar les empreses

cOPEVO cOMMEMORAcIó

El Centre Nacional per al Desenvolu-pament de la Formació professional i Tècnica de romania van visitar les instal·lacions de l’àrea de Formació de la patronal Cecot i es van reunir amb els tècnics i representants de l’entitat catalana en el si d’un conjunt de visites organitzades pel Consorci per a l’ocupació i la promoció Econòmica del vallès occidental (CopEvo). aquestes visites dels agents socials, membres dels Comitès locals per al Desenvolu-

pament de projectes Socials (lCDSp) de romania es duen a terme a diferents països de la unió Europea com alema-nya, Espanya, àustria, Itàlia, portugal, Suècia i Dinamarca, per tal de conèixer diferents referents i actuacions a partir dels quals dissenyar un model propi de planificació estratègica de la formació professional a escala local i provincial. a Espanya, la zona escollida per experi-mentar aquest propòsit és el vallès occidental. /// CEDIDa

El passat 7 de setembre es van inaugurar simultàniament a Terrassa dues exposicions fotogràfiques: "la riuada del 62 i els seus fotògrafs", que mostra una selecció feta pel fotoperio-dista Cristóbal Castro, i "la riuada del 1962. Mai més", una exposició de fotografies de gran format als carrers de Terrassa, seleccionades per Jaume valls i vila, comissionat de la comme-moració dels 50 anys de la riuada a Terrassa. rubí, Sabadell i Terrassa van

ser les localitats més afectades per la tragèdia, la major catàstrofe natural de la història de la província de Barcelona, que es va saldar amb més de 1.000 morts i 12.000 damnificats. a la tarda va començar una forta tempesta al vallès i, a causa de la mala canalització de les rieres, l'aigua es va endur barris sencers de l'Escardívol (rubí), les arenes i la rambla (Terras-sa) o els rosers (Sant Quirze del vallès). /// CEDIDa

Visita de responsables d'fP de romania mostra fotogràfica de les riuades del Vallès

El Centre Internacional d’Hp Barcelona a Sant Cugat i el Museu Nacional d’art de Catalunya (MNaC) han renovat el seu conveni de col-laboració com a mostra del compromís per apropar a la població l’art i la cultura a través de les solucions tecnològiques d’impressió que

desenvolupa la companyia des del seu centre de r+D, únic al món. la signatura d’aquest conveni va comptar amb la presència de Miquel roca Junyent, president del MNaC; pepe Serra, director del museu; i Santiago Morera, director general del Centre Internacional d' Hp. /// CEDIDa

El passat 21 de setembre es va presentar la campanya Salvem les empreses, impulsada per aeball i recolzada per Ciesc (Consell Intersecto-rial d’Empresaris) amb l’objectiu de posar en valor el teixit empresarial i impulsar una cultura i un entorn favorable al seu desenvolupament per

aturar el tancament de més empreses i la pèrdua de llocs de treball. l’acte, que es va portar a terme a l’Hotel porta Fira de l’Hospitalet, va comptar amb la presència de Joaquim gay de Montellà, president de Foment del Treball Nacional i dirigents d’associacions catalanes representatives. /// CEDIDa


La cNMV sanciona els bancs per les males pràctiques

ENTITATS /// NORMATIVA

la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) preveu sancionar el

58% dels bancs i caixes d’estalvis que van emetre participacions preferents per males pràctiques en la comercialització d’aquests productes financers complexos o en la compravenda entre clients mino-ristes, segons va informar el president de l’organisme, Julio Segura.

La CNMV preveu obrir dos expedients sancionadors per la venda de preferents durant el mes de setembre, més dues al-tres abans que finalitzi el present exerci-ci. Aquests se sumaran als set que ja hi ha en curs i elevaran a onze el total el 2012. De les 19 entitats que van emetre prefe-rents des del 1999 fins a maig del 2011 per import nominal de 22.000 milions d’eu-ros, les onze que s’enfrontaran a possi-bles sancions van emetre la meitat.

Els noms de les entitats financeres sanci-onades no es coneixeran fins que l’Audi-ència Nacional es pronunciï sobre el re-curs presentat, procés que podria per-llongar-se durant un termini màxim de dos anys. /// rEDaCCIó

Lideratge en l’índex de responsabilitat corporativa

ENTITATS /// CAIXABANK

caixaBank es manté en el Dow Jones Sustainability Index, el principal in-

dicador mundial d’empreses que apliquen bones pràctiques de responsabilitat cor-porativa. La revisió de l’índex per a l’exer-cici 2012-2013 inclou CaixaBank com un dels bancs més destacats en responsabi-litat corporativa del món, tant en la seva dimensió econòmica com en l’ambiental i social.

CaixaBank ha obtingut una puntuació de 81 en el rànquing global, la qual cosa la si-tua entre els 15 millors bancs europeus en termes de sostenibilitat a escala mundial. Únicament tres entitats financeres espa-nyoles, incloent CaixaBank, han aconse-guit figurar en l’índex.

En el total del DJSI, tenint en compte tots els sectors d’activitat, solament s’han se-leccionat 17 empreses espanyoles, entre les quals destaquen Repsol, Iberdrola, Te-lefónica i Amadeus, en els seus respec-tius sectors. El resultat de CaixaBank en el DJSI està especialment influït per la bona valoració de la dimensió de l'operativa del banc. /// rEDaCCIó

El Sabadell recomprarà les preferents als inversors

e l Banc Sabadell ofereix recomprar a inversors qualificats participacions

preferents i bons subordinats de diverses emissions del propi banc i la CAM per fins a 225 milions d’euros, va informar l’entitat vallesana a la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors (CNMV), tal com va avançar l’agència Europa Press.

Segons aquest comunicat, l’entitat es reser-va el dret a comprar en funció de les ofer-tes rebudes un nombre màxim de valors per emissió i podrà decidir també no com-prar cap dels valors.

El preu de compra mínim oscil·larà entre el 55 per cent del valor nominal per a una emissió de participacions preferents i el 72 per cent establert per a una emissió d’obli-gacions subordinades.

Aquells clients amb participacions prefe-rents i bons subordinats interessats van re-metre les seves ofertes fins al passat 11 de setembre. Ara s’està a l’espera de conèixer els resultats.

La liquidació es durà a terme el 14 de setem-

bre, encara que Banc Sabadell, segons el ci-tat comunicat, podrà en qualsevol moment ampliar, reobrir, modificar o donar per fi-nalitzada la invitació de compra d’aquests productes.

L’entitat, que en el cas dels valors de la Cai-xa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), absor-bida en el seu moment pel banc vallesà, es-pecifica que l’oferta no va dirigida a titulars que siguin particulars i fa aquesta recom-pra en el marc de la seva estratègia global de la gestió activa dels seus passius finan-cers . /// rEDaCCIó

BBVA vol reduir la plantilla d’unnim en 1.218 persones

b BVA preveu reduir la plantilla d’Un-nim un quaranta per cent després

de la seva compra, la qual cosa equival a 1.218 treballadors, i vol tancar 332 sucur-sals entre les dues entitats, van informar fonts sindicals. En la segona reunió laboral per conèixer el pla de reestructuració per la integració d’Unnim i BBVA, els represen-tants de la plantilla van rebutjar la propos-ta que la reducció de personal afecti només empleats d’Unnim, ja que redueix el marge de solucions no traumàtiques.

Els representants sindicals de CCOO, UGT i SEC han coincidit a demanar que la rees-tructuració es faci de manera pactada i no traumàtica, amb mesures com prejubilaci-ons (que BBVA ofereix a partir de 53 anys, amb el 55 per cent del salari fix brut), baixes incentivades, excedències, trasllats com-pensats i suspensió de contractes tempo-rals amb garantia de reincorporació.

Segons els sindicats, a Unnim el marge per dur a terme prejubilacions és més petit per-què les caixes que es van fusionar per donar llum a aquesta entitat ja van dur a terme en el seu moment un pla de prejubilacions su-

ficientment exhaustiu i no són necessaris més processos similars. A Unnim només hi ha dos-cents treballadors prejubilables, mentre que un miler del BBVA a Catalunya tenen més de 55 anys. "Si la reducció no-més afecta Unnim, hi haurà mil acomia-daments”, va lamentar el secretari general de Comfia-CCOO a Unnim, David Vilar. El tancament de les oficines, en canvi, afec-tarà tant sucursals de BBVA (unes seixan-ta) com d’Unnim, depenent de la rendibi-litat de cadascun dels centres, segons van comentar els sindicats de la entitat vallesa-na. /// rEDaCCIó

La seu d’unnim a Terrassa/// CEDIDa

ENTITATS /// UNNIM

una de les oficines de Banc Sabadell /// CEDIDa

ENTITATS /// BANC SABADELL


ca que actualment s’està vivint a Espanya i a una nova realitat reguladora que reque-reix importants ajustos en el sector far-macèutic.

En els propers dies, la direcció de la com-panyia iniciarà la tramitació de l’expedi-ent de regulació d’ocupació. L’empresa ha expressat la seva disposició "per aconse-guir un acord amb els representants dels treballadors que faciliti una solució per a ambdues parts” i ha afi rmat que estudia-rà alternatives.

En l’exercici 2011, les vendes netes del ge-gant farmacèutic alemany a escala mun-dial, després d’aplicar l’ajust derivat del tipus de canvi de moneda, van augmen-tar un 6,2 per cent fi ns a arribar als 13.200 milions d’euros. Al mateix temps, el re-sultat operatiu va ascendir a 2.300 mi-lions d’euros i la rendibilitat sobre les vendes a un 17,3 per cent. Com ja es va anunciar en els anys anteriors, amb això l’empresa va implementar efi caçment els seus plans, entre els quals es troba el crei-xement en un marge d’un cinc per cent. El positiu desenvolupament en la factura-ció va ser impulsat essencialment per les zones d’Amèrica, Àsia, Austràlia i Àfrica. Amb volums de facturació de 6.100 mili-ons d’euros, a Amèrica la farmacèutica va experimentar un creixement del 6,3 per cent en comparació amb l’exercici ante-rior. /// rEDaCCIó

Boehringer presentarà un ERO per reduir la xarxa comercial

la farmacèutica Boehringer Ingelheim, amb seu a Espanya a Sant Cugat del

Vallès, va anunciar als seus treballadors la seva intenció de reduir la seva xarxa co-mercial a l’Estat espanyol, fet pel qual pre-sentarà un expedient de regulació d’ocu-pació (ERO) per acomiadar, aproximada-ment, 120 empleats, la qual cosa suposa un 6,5 per cent de la seva plantilla a Espanya.

Segons va informar la companyia en un comunicat que ha publicat al seu portal d'Internet, les unitats d’administració, les plantes de producció (situades a les loca-litats de Sant Cugat del Vallès i Malgrat de Mar, a Barcelona) i l’àrea de veterinària no es veuran afectades per aquest procés re-gulador.

La multinacional alemanya ha justificat aquesta retallada de plantilla per la neces-sitat d’adaptar la seva estructura organit-zativa davant la difícil situació econòmi-

La companyia descarta que la planta de Sant Cugat es vegi afectada per la mesura

La multinacional alemanya té una planta de producció a Sant cugat del Vallès /// WEB

BOEHRINgER /// SANT CUGAT DEL VALLÈS

Leitat, en una iniciativa per crear negoci en l’agricultura

el projecte Bio-Xplore uneix Israel, Pa-lestina, Grècia i Espanya. El consor-

ci, en el qual participa l’Institut Tecnolò-gic Leitat (membre de Tecnio), espera crear oportunitats empresarials en l’agricultu-ra, alimentació, cosmètica, complements farmacèutics i la indústria biotecnològica, basades en els descobriments que s’esde-vinguin durant el projecte.

El projecte Bio-Xplore se centra en la identifi cació de nous compostos naturals amb alt valor comercial derivats de la fl o-ra de l’àrea mediterrània, amb el propò-sit fi nal de protegir els recursos naturals mentre es creen noves oportunitats per al desenvolupament de la indústria local i d’ocupació.

Leitat duu a terme la identifi cació i anàlisi de les plantes endèmiques de la regió de Ca-talunya, que posseeixin compostos actius potencials per al desenvolupament de pro-ductes comercialitzables. També participa en el desenvolupament de nous kits, amb l’objectiu de poder avaluar altres activitats biològiques que puguin conduir a la identi-fi cació de noves propietats.

El consorci internacional està format per centres d’Israel (Hadassah College Jerusalem, coordinador del projecte), Palestina (Biodiversity and Environmen-tal Research Center), Espanya (Institut Tecnològic Leitat) i Grècia (Hellenic Re-gional Development Centri).

El projecte, en el qual es troba Leitat, es durà a terme a través de l’establiment de quatre centres de bioexploración mitjan-çant el fi nançament (amb un import d’1,8 milions d’euros) del programa ENPI CBC.

/// rEDaCCIó

La seu de Leitat es troba a Terrassa /// CEDIDa

LEITAT /// TERRASSA

03_Anuncio Actio.pdf 1 21/09/12 09:49


catalana Occident tanca la compra de groupama

c atalana Occident ha tancat formal-ment l'adquisició de la filial espanyola

de l'asseguradora francesa Groupama, que a partir d'ara passa a denominar-se Plus ul-tra Segurs. El passat 19 de juny, el grup ca-talà va anunciar la compra, per 404,5 mili-ons, de la filial de Groupama, una operació que s'ha tancat ara una vegada obtingudes les autoritzacions administratives de la Di-recció general d'Assegurances i de la Co-missió Nacional de la Competència, segons ha informat la CNMV. Aquesta adquisició s'ha estructurat de manera que Catalana Occident ha adquirit el 49% de Groupama, mentre que Inocsa -accionista majoritari de Catalana Occident, de la qual controla el 56,71 % del capital s'ha fet amb el 51% restant. Catalana Occident és titular d'una opció de compra a Inocsa en virtut de la qual té el dret a comprar la totalitat de de Groupama Segurs passats tres anys. Cata-lana Occident abonarà un segon dividend a compte dels resultats de 2012, per un im-port de 0,1101 euros per acció. En una co-municació a la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors, la companyia ha precisat que el dividend es farà efectiu el proper 11 d'oc-tubre de 2012. /// rEDaCCIó

cATALANA OccIDENT /// ST. CUGAT

AB Therapeutics acorda una ronda de finançament

l’ empresa biofarmacèutica catalana AB-Therapeutics -que ara passarà

a anomenar-se Ability Pharmaceuticals-, centrada en la recerca de nous fàrmacs contra el càncer, ha tancat la seva segona ronda de finançament per un import d‘1 mi-lió d’euros, 300.000 dels quals han estat aportats per la societat de capital risc Inve-ready Seed Capital, i altres 300.000 per Ge-noma Espanya en forma de préstec parti-cipatiu. La resta del capital ha estat aportat pels actuals socis de la companyia i nous in-versors particulars i àngels inversors.

L’empresa, amb seu al Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (PRU-AB), destinarà aquests recursos a continu-ar el desenvolupament clínic del seu fàr-mac experimental contra el càncer de pul-mó i pàncrees fins a obtenir l’aprovació de l’Agència Espanyola del Medicament per poder començar els estudis de fase I en pa-cients amb aquest tipus de tumors.

“Estem molt satisfets perquè el resultat de la ronda ha superat les nostres expectati-ves", explica Carles Domènech, conseller delegat d’AB-Therapeutics. /// rEDaCCIó

AB THERAPEuTIcS /// BELLATERRA

cirsa incrementa un 12% els seus beneficis fins al juny

cIRSA /// TERRASSA

la companyia terrassenca Cirsa man-té la seva excel·lent línia de resultats

malgrat la difícil situació econòmica. La fir-ma ha donat a conèixer els resultats del pri-mer semestre de l’any. Cirsa ha incremen-tat un dotze per cent el seu benefici opera-tiu, aconseguint els 157,9 milions d’euros, amb uns ingressos d’explotació de 897,6 milions d’euros, amb una pujada del 4,7%. En aquest resultat destaca el màxim histò-ric aconseguit en el segon trimestre, amb un increment del 12,7% pel que fa al ma-teix exercici del passat any. El bon compor-tament de les operacions a Amèrica Llati-na i una millora global de les activitats a Es-panya han estat determinants en l’exercici de Cirsa en els primers sis mesos d’aquest any. Cal assenyalar que en aquests resultats encara no s’inclouen el nou domini cirsa.es de joc en línia que va començar a operar el mes de juny.

Malgrat la conjuntura econòmica actual a Espanya i les seves perspectives a curt i mig termini, Cirsa confia aconseguir els seus objectius de negoci per al segon semestre de l’any, gràcies al compromís i dedicació de tot el seu equip, segons anuncia la com-

panyia en un comunicat, al costat de l’efi-cient implementació dels seus plans ope-ratius a Espanya, la favorable evolució eco-nòmica als mercats llatinoamericans i el desenvolupament de l’activitat a Itàlia .

Cirsa suma 26 trimestres consecutius mi-llorant resultats. L’estratègia de diversifi-cació tant geogràfica com de negoci estan donant de manera recurrent els resultats esperats, en un entorn tan complex com l’actual. Cirsa ha aconseguit un benefici operatiu de 157,9 milions d’euros durant el primer semestre. /// rEDaCCIó

cirsa manté els seus plans de negoci /// CEDIDa

grifols creix als EuA amb la compra de tres centres més

gRIFOLS/// SANT CUGAT DEL VALLÈS

el fabricant d’hemoderivats Grifols ha tancat una nova adquisició a Es-

tats Units (EUA), el seu principal mercat després de la compra del grup Talecris. La companyia presidida per Víctor Grifols s’ha fet amb els tres centres de plasma que la biofarmacèutica canadenca Cange-ne Corporation té al país, i passarà a te-nir 150 instal·lacions d’aquest tipus a Es-tats Units.

A través d’aquesta xarxa de centres, la com-panyia obté la matèria primera per elabo-rar els derivats sanguinis que fabrica. Al fi-nal de l’any passat, Grifols tenia una capa-citat de fraccionament de plasma de fins a 8,5 milions de litres anuals, amb centres de producció als EUA i Espanya.

El grup es troba en ple procés de creixe-ment industrial, amb una inversió de 400 milions d’euros realitzada des de 2008 i que s’incrementarà en 700 milions d’euros en els propers tres anys. L’objectiu de Gri-fols és convertir-se en el fabricant d’he-moderivats amb major capacitat de frac-cionament de plasma el 2016, amb dotze milions de litres a l’any.

Grifols va facturar 1.316,7 milions d’euros en el primer semestre de l’any, amb un be-nefici net de 133,5 milions.

Els títols de la companyia es van disparar ahir un 5,19% i van convertir Grifols en la signatura de l’Ibex que més es va revalo-ritzar. Les seves accions cotitzen a 24,72 euros i el seu valor ha augmentat un 88% aquest any. El grup té una capitalització de 5.267 milions. Després de convertir-se en un dels principals fabricants d’hemoderi-vats, la firma aposta pels mercats emer-gents. /// rEDaCCIó

La seu central de grifols, a Sant cugat /// CEDIDa


25 D’OCTUBREPremI emPreSArIAl de lA cAmbrA de cOmerÇ de terrASSALa Cambra de Comerç de Terrassa or-ganitza, juntament amb l’Ajuntament de Sant Cugat i Esade-Creàpolis, una nova edició dels Premis Cambra que reconeixen la tasca de les empreses de la comarca..

ORGANITzA: Cambra de Terrassa LLOC: Auditori de Sant Cugat HORA: de 9 a 18 hores MÉS INFO: wwww.cambraterrassa.es

PANELL INFO

El màster "In International Managa-ment" de l'escola de negocis Esade

se situa entre els millors del món obtenint la setena posició. Així mateix, el màster CEMS que imparteix la mateixa escola si situa el tercer a escala global. Així ho va confirmar el Financial Estafis. Per al di-rector de la unitat estratègica dels progra-mes universitaris d'Esade, Alfred Vernis, bona part d'aquest resultat té a veure amb el procés rigorós de selecció dels partici-pants, acompanyat de l'estratègia d'inter-nacionalització que duu a terme l'escola".Aquest premi reconeix la tasca portada a terme per l'escola de negocis en la recer-ca de l'excel·lència i la internacionalit-zació, segons assegura Vernis després de conéixer el premi.

Gft seleccionarà les 50 millors firmes emergents

un màster d'esade, entre els set millors del món

GFT ha obert un concurs per selecci-onar les 50 millors empreses emer-

gents (creades després del 2006) amb so-lucions tecnològiques per a la sostenibili-tat energètica; la filial espanyola finançarà el viatge a les millors locals. Ara que s’ani-ma els espanyols a tornar a fer les maletes per anar a treballar a Alemanya, l’empre-sa alemanya de solucions i serveis de tec-nologies de la informació GFT fa gala preci-sament d’haver optat per Espanya, on té el principal centre productiu i el 65% dels tre-balladors a escala global. GFT, especialitza-da en serveis al sector financer, té la seu, el comitè de direcció i el principal accionista a Stuttgart, i cotitza a la borsa de Frankfurt, però és des de l’oficina de Sant Cugat des d’on es dirigeix l’expansió internacional.

MEg WHITMAN ÉS LA NOVA cONSELLERA DELEgADA DE HP

HP acaba de proce-dir un altre canvi de

comandament, el tercer en els últims sis anys. Al capdavant del fabricant d’ordi-nadors es posa Meg Whitman, que subs-titueix Leo Apotheker, que no porta com-plert un any com a conseller delegat.

PETE AgNEFJäLL ÉS EL NOu VIcEPRESIDENT D’IKEA

Ikea ha nomenat Pete Agnefjäll vice-

president de la companyia i ha obert un procés de transició perquè substitueixi Mikael Ohlsson com a president i conse-ller delegat del grup d’aquí un any.

MONTSERRAT cAPDEVILA, PORTAVEu DEL PSc

La diputada va-llesana Montserrat

Capdevila ha estat nomenada porta-veu adjunta del Grup Socialista al Par-lament de Catalunya, augmentant així el pes de la federació del Vallès Occi-dental en l'executiva del partit. Cap-devila és natural de Sabadell.

LES cARES DE LA ‘B30’

BuENAVENTuRA guAMIS, NOu DIREcTOR DEL PARc DE REcERcA DE LA uAB

Buenaventura Gua-mis serà el director general del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en substitució de Jor-di Marquet, que ha ocupat el càrrec du-rant els últims cinc anys.

ELVIRA RODRíguEz, NOVA PRESIDENTA DE LA cNMV

El Consell de Minis-tres va designar la di-

putada del PP, Elvira Rodríguez, presi-denta de la Comisión Nacional del Mer-cado de Valores (CNMV) en substitució de Julio Segura.

ANTóNIO MARTINS, MEMBRE DEL cONSELL DEBANc SABADELL

El Consell d’Admi-nistració de Banc Sa-

badell va aprovar el nomenament d’An-tónio Vítor Martins Monteiro com a nou membre del consell, en substitució de Carlos Santos Ferreira, que va comuni-car la seva renúncia com a conseller al mes d’agost.

gFT /// SANT CUGAT ESADE /// SANT CUGAT

8 D'OCTUBREleOPOldO AbAdÍA, "lA hOrA de lOS SenSAtOS"Leopoldo Abadía pronunciarà la confe-rència "La hora de los sensatos". Gran coneixedor de la crisi econòmica mun-dial és l’autor de llibres d'èxit com La Crisis Ninja .

Organitza: @Sant Cugat Business ParkLloc: @Sant Cugat Business Park (av. Via Augusta, 15-25, Sant Cugat del Va-llès)HORA: 18 hMés info: cbusquets@arrobasantcugates, www.arrobasantcugat.es

17 D’OCTUBREelS cAnVIS ImPreScIndIbleS en leS emPreSeS I OrGAnItZAcIOnS del SeGle XXIMentre algunes empreses estan intentant sobreviure, o allargant l’agonia, n’hi ha d’altres creixent amb dues xifres. Què saben? Com s’organitzen? Què fan diferent? Carles Torrecilla aproparà, en el marc d’una conferència, les experiències d’èxit d’empreses que actualment estan creixent. Professor titular del Departament de Direcció de Màrqueting d’Esade. També és conseller i fundador de diverses empreses

ORGANITzA: Cambra de SabadellLLOC: Auditori 3 de l’Espai Cultura Unnim. C/ d’en Font, 25, Sabadell.HORA: de 18 a 20 h MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

26 D’OCTUBRE18A edIcIó de lA nIt de l’emPreSArI. cOOPerAr Per crÈIXerCelebració del sopar de la Nit de l’Empre-sari 2012 i 18a edició de l’acte de lliura-ment dels Reconeixements Cecot al Pro-grés Empresarial, 16è premi a la Creació de Valor Social de l’Obra Social d’Unnim Caixa-BBVA; 13a edició del premi Egar-sat, SP al Lloc de treball més segur i sa-ludable 2012; Reconeixement a la Millor jove iniciativa empresarial, atorgat pel Cercle Cecot de Joves Empresaris; Reco-neixement a l’Entitat Integradora, ator-gat per la Fundació Institut Industrial i Comercial; Reconeixement a la Innova-ció Empresarial, atorgat per HP i el Club Cecot d’Innovació i Tecnologia.ORGANITzA: Cecot LLOC: Recinte Firal de Terrassa (Passeig 22 de juliol, 265 - Terrassa) HORA: 20 hMÉS INFO: www.cecot.org

26 D'OCTUBREcOm fOmentem lA InnOVAcIó Al llOc de trebAll?Aquesta iniciativa forma part d’un cicle de trobades de team coaching empre-sarial adreçat a emprenedors, empre-saris i/o directius que desitgin compar-tir i debatre temes i situacions d’inte-rès actual en l’àmbit de la gestió de les persones i dels equips professionals. Aquest taller pretén crear un espai de debat i consens per aquells empresaris, emprenedors o directius que vulguin reflexionar i compartir les seves pràcti-ques a l’empresa.

ORGANITzA: Parc Tecnològic del Vallès LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies HORA: de 12 a 14 h MÉS INFO: www.clipmedia.net

30 ROTONDA B30 Octubre del 2012

Fa uns dies vaig par-ticipar en la jornada “Converses després de l’èxit”, una iniciativa de la Cambra de Comerç de Terrassa , el Campus de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya a

Terrassa i el Centre d’Innovació Tecnològica (CiT) de la mateixa UPC. Durant la jornada, tres directius d’empreses catalanes i tres directors de grups de recerca de la UPC van explicar a més de 30 empresaris les claus de l’èxit de la seva relació de col·laboració en projectes d’R+D+I. La qüestió clau per a la col·laboració va concretar-se en la con-fi ança. La confi ança es guanya al llarg de la

relació, però des del tret de sortida cal una actitud mútua de confi ança envers els po-tencials de cadascú, la transparència de tot el procés i la capacitat dels grups de per-sones d’una i altra part que treballen en el projecte.

La segona clau té a veure amb les expecta-tives i possibilitats dels uns i els altres. A la universitat som tecnològicament excel-lents, però en general tenim problemes per donar resposta a les dinàmiques del dia a dia de l’empresa. En canvi, relacions basa-des en el desenvolupament de línies inno-vadores de producte a mitjà termini, amb un risc raonable, són les òptimes per a la col·laboració. Les relacions d’èxit dura-

dores desenvolupen, en general, proto-tips dels futurs productes comercials de l’empresa a un o dos anys vista.

També es va tractar un clàssic: els mo-dels de fi nançament i contracte disponi-bles actualment, que estableixen el marc de relació universitat-empresa. Dins del nou marc on ens movem, on els préstecs predominaran davant les subvencions, convindria explorar nous models de re-lació on els intercanvis (tant pel que fa al coneixement com al fi nançament) va-gin encara més enllà. Per exemple, cap al disseny de plans de negoci o explotació conjunta, o cap a la creació d’unitats de treball col·laboratives.

CONFIANçA, EXPECTATIVES I FUTUR EN LES RELACIONS

SANTIAgO ROyOSOTSDELEGAT DEL RECTOR DE LA UPC

EL PRESIDENT DELS JOVES EMPRESARIS TÈXTILS DEFENSA QUE ELS JOVES ESTAN BEN FORMATS I OFEREIXEN UNA BONA GESTIÓ INDUSTRIAL

CAMÍ A L’OPTIMISMEEL MODEL INDUSTRIAL DAVANT EL CONTEXT ECONòMIC

Di u M a r g a r e t Thatcher a les se-ves memòries The Path to Power que tal vegada deu és-ser una llei general de totes les genera-cions que, amb el

pas del temps, tendeixin a considerar que ja no queden homes i dones de la catego-ria dels que van conèixer quan eren joves.

Aquesta sensació, hi estic d’acord, és una mena de llei inexorable, però és això, una sensació només, no pas un fet: els joves que formem part de les diferents institucions i entitats que agrupem joves industrials i empresaris ens n'adonem de quina sort té el nostre país de comptar amb una genera-ció ben preparada, i ho fem amb modèstia, però amb un punt d’orgull.

Els joves que estan agafant el timó de la in-dústria a Catalunya són una generació que ha estat ben formada. A Catalunya tenim una gran generació que ha estudiat al seu país però també ho ha fet fora, que parla idi-omes, que adquireix coneixements tècnics i que millora dia a dia sota la tutela d’uns mercats que malden per obtenir el bo i mi-llor de cada un d’ells.

Joves que van començar treballant en em-preses exportadores o que han après a ex-portar, no només perquè han estat educats en una visió global del món sinó també per-què, no els queda més remei. I ho fan i ho fan bé,mirem el creixement de l’exportació al nostre país. La indústria del nostre país està d’enhorabona perquè una bona quanti-tat de joves preparats estan tirant endavant les empreses amb molta il·lusió i grans do-sis de coratge. És veritat, la crisi ens està

fent patir a tots, el fet que és pensés que és podia passar pàgina d’un model industrial i basar el model econòmic del nostre país només en serveis i economia especulativa ha fracassat. Però precisament perquè ha fracassat ha obert la porta a molts joves que el que volen és aprofi tar aquesta necessi-tat de reindustrialització, que ara sembla clara, per oferir el tipus d’indústria que el món ara demana: una indústria moderna, centrada en una productivitat que no con-sisteix només en reduir costos i despeses sense miraments, -sinó que requereix fer-ho amb criteris d’efi ciència- i una gestió de la innovació que permeti millorar la nostra productivitat.

Amar V. Bhide, l’autor de l’estudi Origin and Evolution of New Businesses on analitza els

negocis que acaben funcionant amb èxit, explica que el 71% d’aquests negocis van esser constituïts per treballadors que van tenir una idea mentre treballaven per un altre, el 21% van ser fruit de la casualitat i només el 8% de les idees d’èxit provenen dels departaments d’innovació purs. Des de les institucions de joves empresaris ajudem als nostres membres a compar-tir els seus problemes amb altres indus-trials i a prendre com a exemple models d’èxit dels seus propis companys d’asso-ciació. Tenim uns joves formats, enfocats cap a la internacionalització, la millora de la productivitat i la recerca de l’excel-lència. Podem estar orgullosos de les no-ves generacions i de la seva tasca, és un motiu per a l’optimisme, i cal pensar-hi i recordar-ho.

BLAI cOSTA I cREuSPRESIDENT DE L’INSTITUT SALLARÈS I PLA, JOVES EMPRESARIS TÈXTILS

31ROTONDAB30 Octubre del 2012

Encetat el debat polític sobre el futur de Cata-lunya, després de la massiva manifestació independentista de la Diada a Barcelona, convé preguntar-se quina serà l’actitud

dels empresaris. És lògic que es mostrin in-quiets davant la incertesa que obre aquest meló pel que pot afectar als seus interes-sos. Però hi ha un element que caldrà te-nir en compte: la millora creixent de les ex-portacions catalanes. De fet, les primeres reaccions no s’han fet esperar. La patro-nal CEOE, encapçalada pel català Joan Ros-sell, ha demanat als líders polítics que no

trenquin la negociació per dotar a Catalu-nya d’un fi nançament més just reformant, si cal, la Constitució, perquè, segons ell, la independència seria un problema. Déu n’hi do, si tenim en compte el tradicional immo-bilisme de la patronal espanyola respecte a Catalunya. Altres organitzacions, com la Cambra de Comerç, el Foment del Treball i la Pimec, s’inclinen pel pacte fi scal per evi-tar confl ictes a les empreses que volen ven-dre a Espanya i demanen al president Mas que busqui obtenir de l’Estat la millora del fi nançament . Pel que fa a la Cecot, el pre-sident Antoni Abad va qualifi car de dece-bedora la resposta del president Rajoy a la proposta al pacte de Catalunya a la vega-da que expressà el seu suport al president

Artur Mas. Abad va afegir que els em-presaris catalans no volen renunciar a la bondat del pacte fi scal. Però també hi ha altres organitzacions, més petites però emergents, com el Centre Català de Ne-gocis que es mostra convençut que l’em-presariat català farà costat al procés de transició nacional cap a un estat propi. De la mateixa manera pensa la Fundació Catalunya Estat, escindida de l’anterior. De fet, encara que les opinions no són unànimes, lògicament, les organitzaci-ons citades accepten que cada cop hi ha més empresaris que no temen la inde-pendència. S’haurà de seguir amb aten-ció un debat que serà apassionant en un moment indiscutiblement històric.

EMPRESARIS CATALANS I EL DEBAT DE LA INDEPENDÈNCIA

cARMEN LARRABuRuDIRECTORA EDITORIAL DE LA REVISTA 'B30'

TWITTER 'B30'

@ESADEcREAPOLIS ESADE-CREàPOLISHow to Assess an Innovation Training Program | Innovation Manage-ment http://bit.ly/OY19nX #innovation

@LAMAESQuERRA XAVIER BOIXSegons una enquesta, un 45% dels espanyols a favor referèndum a Catalunya per autodeterminació.

@FABRAFINQuES FABRA FINQUESMotius per llogar un habitatge buit. http://www.idealista.com/news/archivo/2012/09/24/0516933-por-que-alquilar-tu-vivienda-vacia via @idealista

@ISABADELLcAT ISABADELL6.000 visitants a la primera Fira Tren de #Sabadell. Hi vau ser? Què us ha semblat? http://bit.ly/QOQUjp

@ISMAELNAFRIA ISMAEL NAFRÍAEl 34% de las visitas diarias a la cobertura olímpica de la BBC se realiza-ron mediante dispositivos móviles

@cERDANyOLA CERDANYOLAL’Ajuntament de #Cerdanyola programa diverses activitats per fomen-tar noves formes de mobilitat #cerdanyolainfo

@ALBERT_ROVIRA ALBERT ROVIRA#rinnovación @marcvidal: Los niños entran en el sistema educativo con un interrogante y salen con un punto y fi nal. Una pena. #sotue

@cAMBRATERRASSA CAMBRA DE TERRASSA@rociomsampere de @socialistes_cat : “#España en 30 anys ha fet passos cap un model federal i n’ha de fer més” @CambraTerrassa #Cambractiva

NOuS TWEETS

SEguEIX-NOS A @REVISTAB30

MARc SIScART DIRECTOR DE VIENA

D. Un fre que tenim és la manca de domini dels idiomes. En un món global, en el qual tenim l’ajut de les infraestructures, seria ideal tenir més competències en llengües estrangeres. A. Cal entendre que el món ha canviat. Abans, els europeus ensenyàvem a pescar. Ara hem de ser conscients que els països emergents no només pesquen sinó que tenen canyes més potents. F. La nostra empresa i les que estan ubicades al Vallès Occidental hem de prendre consciència que formem part d’un pol industrial, ja que ens trobem ben comunicats i amb accessos fàcils al port i a l’aeroport. O. Des del punt de vista institucional, s’ha de pressionar perquè el teixit industrial pugui actuar com un port d’entrada a inversions de multinacional europees i asiàtiques.

FRANcESc VALLSPRESIDENT DE TEXSA

D. Sovint, el Vallès necessita utilitzar la marca Barcelona per ser conegut fora d’aquí. Però en general, veig molt poques debilitats al teixit empresarial. A. No són exclusives del Vallès, són les mateixes que afecten Catalunya i el món arran de la crisi. En aquest sentit, una possible amenaça és que es trenqui el teixit industrial, però ho veig poc probable. F. Tenim una bona mà d’obra, universitats potents, un gran nucli habitable i una tradició industrial molt arrelada. O. Les infraestructures al voltant de Barcelona han millorat notablement: tenim l’AVE o l’ample de via europeu. A més, el Vallès forma part de la pota sud d’un gran triangle que tindrà molt futur i està delimitat per Tolosa, Montpeller i Barcelona.

MARTA BRuNETFUNDADOR D'INSITU

D. Una de les debilitats del Vallès són potser les infraestructures. Per exemple, que per anar de Sabadell a Terrassa o Rubí amb els FGC hagis de passar per Sant Cugat. A. Una de les amenaces

DAFODEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS...

potser és que calen més instruments per poder modernitzar-nos. És un perill a llarg termini. F. Al Vallès Occiental tenim la comoditat d’estar a prop d’una gran ciutat, però no a la multitud de Barcelona o altres espais. O. Les oportunitats sorgeixen on es vulguin trobar. N’hi poden haver al Vallès Occidental o a un altre lloc. Depèn de cadascú i de l’esperit de tirar endavant una il·lusió. Es tracta de buscar alguna cosa que captivi la gent del voltant. És més important l'activitat que s'ofereix que l'entorn on es desenvolupa.

32 ROTONDA B30 Octubre del 2012

Les noves necessitats del mercat demanen una organització i estruc-tura flexible i acomo-dable. En el context ac-tual, les necessitats de les empreses han vari-at de manera substan-

cial, sobretot les necessitats de les mitja-nes i petites empreses que demanden ser-veis més especialitzats, adaptats als canvis constants de conjuntura.

Hi ha pimes que no poden assumir els cos-tos que suposen la contractació i incorpo-ració de professionals especialitzats a les seves plantilles, tot i que necessiten perfi ls d’alta especialització per a la direcció d’àre-es concretes o per desenvolupar un projec-te concret, per exemple, per al llançament d’un producte, per posar en marxa un pla de reducció de despeses, per elaborar i exe-cutar un pla de recursos humans, etc.

Des de fa un temps, han sorgit a diferents països, plataformes en què s’ofereixen pro-fessionals a temps parcial de manera esta-ble o puntual, que disposen d’una experi-ència dilatada i una solvència empresarial com per exemple la Part Time Professio-

nals™ que opera a Austràlia. Aquest con-cepte també és conegut per interim ma-nagement i està estès fonamentalment a Estats Units i Anglaterra. Tenir els serveis d’una Borsa de Professionals a Temps Par-cial, com la que també disposem a la Cecot,

possibilita fer front a situacions que reque-reixen una intervenció ràpida amb profes-sionals altament especialitzats. A més, es dóna un impuls a la creativitat i la dinamit-zació de l’empresa. Un professional extern, no vinculat a les dinàmiques tradicionals de l’organització, pot generar sinergies noves i pot esperonar la creativitat i la imagina-ció, ja sigui aportant idees i projectes pro-pis com estimulant el personal de l’empre-sa que l’ha contractat.

La Borsa de Professionals Part Time no dei-

xa de ser una eina per facilitar el contac-te entre les noves necessitats dins les pi-mes i aquells que poden cobrir-les i do-nar-los resposta. Aquesta borsa agrupa professionals d’àmbits diversos que po-den ser d’utilitat a les empreses i que po-den oferir els seus serveis per un perío-de de temps determinat. Aquesta borsa canalitza els processos d’outsourcing de l’empresa i ofereix als professionals vin-culats una plataforma d’accés a nous cli-ents i mercats.

Els professionals solen aparèixer dividits en dues categories. Una composta per perfi ls directius i una segona compos-ta per especialistes tècnics de diferents àrees empresarials.

Aquest catàleg d’especialitats empresa-rials inclou professionals amb els quals es pot comptar en funció de les necessi-tats concretes de les empreses. És a dir, dedicació per hores, amb la possibilitat de contractació de perfi ls directius o es-pecialistes tècnics. O bé, dedicació per projectes específi cs, amb la possibilitat de contractar un professional o un equip determinat per un període de temps i projecte concret.

Especialistes i professionals a temps parcial, un bon recurs per les pimes

ANNA DELcLÒSDIRECTORA DE LA FUNDACIÓ CECOT PERSONA I TREBALL

NOVES NECESSITATS PER LES EMPRESES

A molts països, han sorgit plataformes que ofereixen serveis ràpids amb treballadors altament preparats

AQuESTS PROFESSIONALS, REALMENT SóN ASSEQuIBLES PER LES EMPRESES PETITES?

La contractació d’aquests professionals s’ajusta a necessitats concretes i, per tant, a l’assoliment d’objectius específi cs. Com que l’empresa no l’ha de contractar, els costos passen a ser variables i no fi xos. Els preus hora d’aquests especialistes no només són assequibles per qualsevol microempresa o pime sinó que, precisament pel fet de ser externs, poden ajudar a fer l’empresa més competitiva i a capgirar el compte d’explotació, posant el valor el que s’està fent correctament i qüestionant tots aquells processos que no aportin valor a l’empresa.

QuÈ PASSA AMB LA cONFIDENcIALITAT DE LA

INFORMAcIó INTERNA DE L’EMPRESA?

És normal tenir certa reticència a compartir informació del tipus fi nancer, fi scal o laboral. Considerem que són dades sensibles. Tant com els objectius econòmics de l’empresa o els balanços. Però, com en la contractació de qualsevol altre professional que assessora a les empreses, els especialistes a temps parcial estan subjectes a un codi deontològic de conducta i a un compromís signat de confi dencialitat amb l’empresa.

HAIg D’ENTENDRE QuE, EN EL cAS DE LA BORSA DE PROFESSIONALS 'PART TIME' DE LA cEcOT, SOu VOSALTRES QuI gARANTIu LA PROFESSIONALITAT DELS ESPEcIALISTES QuE EN FORMEN PART?

És correcte. La nostra entitat té un comitè d’experts assessors que valida la trajectòria curricular, l’experiència professional i les recomanacions de tercers, dels professionals que formin part d’aquesta borsa o que en vulguin formar part.

QuINS cRITERIS SE SEguEIXEN A L’HORA D’AccEPTAR PROFESSIONALS A TEMPS PARcIAL? JO Sóc ENgINyER INFORMàTIc, PODRIA FORMAR PART D’AQuESTA BORSA?

Per formar part cal, primer de tot, experiència demostrada en consultoria i en gestió de l’àrea en què es vol assessorar i estar reconegut al sector. Això es fa, generalment, com abans hem especifi cat, per les recomanacions de tercers.

ASSESSORAMENT EMPRESARIALAnnA delclÒS Directora de la Fundació Cecot Persona i Treball

Envieu les vostres preguntes a:

[email protected]

PATRONAL cEcOT ///laBoral

902 333 131ofertapisoscambrils.com

Ofi cina de vendes: C/ Foix, 32 (local 4) • Cambrils

*Impostos no inclosos. Descomptes no acumulables a altres ofertes.

Habitatges exclusius de 2 i 3 dormitoris en un edifi cid’estil mediterrani i avantguardista.

A pocs minuts de la platja i a prop del casc antic.

No deixis passar aquesta gran oportunitat.El teu habitatge des de 98.900 €*

· C O S T A D A U R A D A ·

L A S T O R R E S D E

Fins al 100%de fi nançament

SV_PG_265x330_B30_Cambrils_CAT_100.indd 1 17/09/12 13:30

34 gAS A FONS B30 Octubre del 2012

L’ANY PASSAT, UN 20% DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE TERRASSA ESTAVA BUIT. AL GLOBAL DE CATALUNYA, LA XIFRA ARRIBAVA AL 40%. DARRERE LA DADA HI HA UN FUTUR INCERT PEL TEIXIT INDUSTRIAL. LA MALA PLANIFICACIÓ, L’ELEVAT COST DEL SòL INDUSTRIAL I LA MANCA DE MANTENIMENT SÓN LES CAUSES QUE EXPLIQUEN LA SITUACIÓ, SEGONS ELS EMPRESARIS.

Radiografia del sector industrial

MASSA POLígONS PER TAN POcA DEMANDA

35gAS A FONSB30 Octubre del 2012

Iinfrautilitzats o usats com a sim-ples magatzems. Aquesta és la realitat de molts polígons indus-trials avui dia. Les instal·lacions que abans actuaven com a símbol d’un determinat model immobili-ari, ara s’han quedat buides i pa-ralitzades. Un informe recent de

la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) alerta que a la ciutat de Terrassa exis-teix un 20% de naus industrials que no tenen cap tipus d’activitat. Fa tan sols dos anys, la xifra es reduïa a només un 4%. En el conjunt de Catalunya, quatre de cada deu polígons es troba parat. L’estudi conclou que en les no-ves construccions un dels handicap princi-pals es troba en la manca de serveis bàsics, com la mala qualitat de la xarxa de telèfons mòbils, la deficient senyalització dels vials o el manteniment del clavegueram.

En el cas concret de Terrassa, “el taló d’Aquil·les radica en el fet que es tracta de zones industrials obsoletes on hi falten infraestructures”, assegura Francesc Ribe-ra, president de la UPIC. A més, parla d’una mala planificació urbanística en el cas dels polígons industrials. “És com voler aconse-guir ous posant gàbies en comptes de ga-llines”. Aquest exemple il·lustra les conse-

LA MANCA DE SERVEIS O LA MALA SENYALITZACIÓ , ALGUNES DE LES CAUSES DE LA DECADÈNCIA DE LES NAUS INDUSTRIALS

LA UNIÓ DE POLÍGONS INDUSTRIALS EXIGEIX UN MARC NORMATIU PER AFAVORIR ALTRES USOS PER LES INSTAL·LACIONS

EL VALLÈS OCCIDENTAL OBTÉ AVANTATGES COMPETITIVES ENVERS ALTRES COMARQUES PER LA CULTURA DEL SEU TEIXIT EMPRESARIAL

qüències que provoca aquest canvi de pa-radigma industrial. “Ara mateix al Vallès Occidental hi ha un 30% del sòl que està buit i és un valor que s’espera que continuï creixent”, argumenta Ribera.

quÈ fem Amb l’eStOc?

La paralització de l’economia i la ralen-tització de l’activitat empresarial fan que "l'estoc de naus industrials sigui inassu-mible”. Davant d’aquestes dificultats, Ri-bera proposa “altres usos pels polígons i que els empresaris puguin ser els que els gestionin”. Per això, demana que s’impul-si un marc normatiu per regular aques-ta problemàtica. La mateixa opinió la com-parteix el director general de la UPIC, Jo-sep Morell. Així, avança que abans de finals d’any, el Departament d’Empresa i Ocupa-ció està treballant en un decret llei per re-gular aquest àmbit.

Però, en quina situació es troben les naus industrials del Vallès Occidental dintre d’aquest context? En només un aspecte, Ribera reconeix que els polígons industri-als estan millor que els d’altres comarques. “Al Vallès Occidental hi ha una gran cultura industrial, fet que li dóna avantatges com-

MÉS INFO

cREIXEN ELS ROBATORIS, TOT I ELS SISTEMES DE VIgILàNcIA

Josep Daví coneix de primera mà com el paisatge desolat que ofereixen molts polígons industrials danya la in-dústria catalana. Daví, empresari del ram del transport i president de la co-missió d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Terrassa, ha sofert tres robatoris en menys d’un any, segons in-forma El Mundo.A la fi de l’any 2011, els lladres es van co-lar en el seu magatzem de la capital ega-renca i van desmuntar 12 bateries dels camions que hi havia aparcats. “L’edifi-ci està controlat per càmeres. Al cap de quatre o cinc setmanes, ens va passar una altra vegada el mateix, i es van en-dur cinc bateries més. Va coincidir que la patrulla de vigilància no estava present en aquell moment”, relata Daví, a qui re-parar la broma li va sortir per 10.000 eu-ros. “Gran part dels camions van estar pa-rats durant unes hores. Per sort, tinc me-cànics propis, per la qual cosa vam poder sortir a la carretera aquella mateixa tar-da”, afegeix.

Com d'altres propietaris, Daví va reforçar la vigilància, pagant més hores de treball d’un guarda jurat i elevant la reixa de pro-tecció. Així i tot, li van sostreure la càrrega d’un tràiler a l’inici de l’estiu. “És un dra-ma, sembla que s’hagi moderat en rela-ció als mesos anteriors, però també hem posat més mesures perquè estem expo-sats cada dia: els Mossos d’Esquadra i la Policia Local passen amb poca freqüèn-cia i cada empresa ha de tenir la seva prò-pia seguretat”, observa. La impressió del sector és que arran de la crisi, i des de fa ja molts mesos, la inse-guretat, la brutícia, les dificultats per pro-veir-se i el minvament dels serveis s’han agreujat a la vegada que els pressupos-tos dels ajuntaments s’aprimaven. Per lluitar contra aquesta realitat, l’Ajun-tament de Sant Quirze ha instal·lat un sis-tema pioner al municipi que pretén fre-nar el robatori de cablejat elèctric. El dispositiu, que es va posar en marxa a principis de setembre, ja ha permès dete-nir in fraganti dos presumptes lladres a la zona de Can Llobateras. Aquests sensors, actius durant les 24 ho-res, permeten avisar la Policia Local i el personal de manteniment del consisto-ri, a càrrec de l’empresa SECE, en cas que s’estigui manipulant aquest material. L’Ajuntament ha decidit posar en mar-xa aquest sistema després que diversos robatoris ocasionessin talls en el submi-nistrament elèctric en cases particulars i naus industrials.

Vallès Occidentalnúmero de Polígons: 134

font: www.consorciocupaciovalles.cat

1 Badia del Vallès: 02 Barberà del Vallès: 53 Castellar del Vallès: 24 Castellbisbal: 105 Cerdanyola del Vallès: 76 Gallifa: 07 Matadepera: 08 Montcada i Reixac: 129 Palau-solità i Plegamans: 410 Polinyà: 411 Rellinars: 012 Ripollet: 713 Rubí: 1014 Sabadell: 715 Sant Cugat del Vallès: 1716 Sant Llorenç Savall: 317 Sant Quirze del Vallès: 518 Santa Perpètua de Mogoda: 1119 Sentmenat: 420 Terrassa: 2021 Ullastrell: 022 Vacarisses: 223 Viladecavalls: 4

616

11

22

23

20

7 319

9

8

18

1014

172

125

15

134

21

1

36 gAS A FONS B30 Octubre del 2012

petitives respecte a altres zones de nova implantació, com el Bages o l’Anoia”.Ribera recalca que el sòl industrial de ciu-tats com Terrassa, Sabadell o Rubí resul-ta excessivament car. D’aquesta manera, parla de “preus molt elevats segons el ni-vell de serveis que ofereixen les empreses”.

lA lOGÍStIcA I el Preu eleVAt

L’informe de la UPIC assenyala que instal-lar una empresa a una zona industrial del Vallès Occidental se situa un 100% per so-bre de fer-ho a altres pols similars, com els casos de Lió, Marsella o Tolosa. Aques-ta raó ha fet que “les companyies del sec-tor logístic que necessiten molt espai ha-gin decidit marxar al Penedès o al Camp de Tarragona”, afegeix Ribera. A més, l’estu-di conclou que existeixen una sèrie de fac-tors: les dificultats normatives i burocràti-ques per implantar-se, la manca de mante-niment o el cost d’adequació per reprendre l’activitat, les quals frenen el desenvolupa-ment del teixit empresarial.

Tot i aquest handicap, el gerent de la patro-nal vallesana Cecot, David Garrofé, enume-ra un seguit de factors que ajuden una em-presa a decidir-se per ubicar-se al Vallès Occidental. Entre altres, apunta que “l’eix de la B-30 és una zona molt compacta, prò-xima a infraestructures i amb un accés fà-cil a les telecomunicacions”. Tot i això, de-nuncia que a algunes ciutats de la comarca l’impost de béns immobles (IBI) està cla-rament per sobre respecte a altres pobla-cions veïnes. “Aquest aspecte dificulta que una companyia pugui recuperar la inversió i les despeses que ha d’afrontar quan co-mença l’activitat”.

nOrmeS mASSA reStrIctIVeS

Existeixen alguns casos concrets, com els

tiques per evitar aquesta situació. “L’ide-al seria aplicar una moratòria de dos anys per complir la legislació".

el mercAt delS SOlArS I leS nAuS

Les dades recents mostren que el mercat de solars segueix pràcticament desapare-gut. La demanda, tant d’usuaris finals com d’inversors, està paralitzada i les transac-cions estan sent ínfimes. Així ho constata un estudi de la immobiliària Finques For-cadell relatiu al primer semestre de l’any. Tot i que els preus sol·licitats pels propie-taris han variat menys, els imports reals de tancament d’operacions s’han reduït més d’un 40% al Vallès Occidental, al Vallès Ori-ental i al Maresme, més d’un 20% al Baix Llobregat, i un 17,1% al Barcelonès. A la res-ta de comarques, la caiguda va oscil·lar en-tre el 20 i el 30%.

En el mercat d’inversió, la demanda es va mostrar més activa i amb un major interès per naus ben ubicades, amb bones quali-tats, preus baixos, inquilins solvents, con-tractes garantits i baix risc de desocupa-ció. Les transaccions han millorat, però no han acabat d’enlairar-se per l’escassetat de producte disponible d’aquest tipus. Els preus de tancament d’operacions han sigut notablement més baixos per aconseguir futures plusvàlues a mig i llarg termini.

En canvi, en el sector logístic s’ha estancat el volum de demanda i de transaccions en relació al segon semestre de l’any passat. En canvi, ha augmentat molt la disponibi-litat, a la qual caldria afegir-hi la submer-gida, que no es comptabilitza perquè pro-vé d’empreses que disposen d’espais logís-tics disponibles per subcontractar a altres companyies. Les rendes obtingudes pels principals nuclis logístics han descendit un 6,83% de mitjana global.

Radiografia del sector industrial

MÉS INFO

EL cIT PROMOcIONARà L’EIX EMPRESARIAL DE LA B-30

El Catalonia Innovation Triangle (CIT) ha engegat una nova plataforma web per promocionar i dinamitzar l’eix de la B-30 (www.cit.cat). En aquest por-tal es pot trobar informació relaciona-da amb els parcs empresarials, els polí-gons d’activitat econòmica i els centres universitaris i d’innovació que formen la zona CiT. També es podran localitzar les empreses de la zona, així com les ofertes de disponibilitat de naus i so-lars. A través d’aquest projecte, el CiT pretén reforçar el posicionament de la B-30 com a corredor econòmic princi-pal de l’àrea metropolitana de Barce-lona. A més, el CIT ha estrenat una se-nyalització unificada. La iniciativa or-dena tots els parcs empresarials de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola en onze grans zones delimitades a partir de les onze sortides viàries que té la B-30 en aquests tres municipis. Així mateix, s’ha creat una codificació per indicar la posició de cada zona respecte al con-junt del territori CiT. La zona CiT (Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola) genera el 3% del PIB de Catalunya, acull 10.000 em-preses, 60.000 universitaris i s’hi con-centren quasi 100.000 llocs de tre-ball. La nova senyalització ordena tots els parcs empresarials de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola en 11 grans zones, se-gons les sortides de l'eix viari.

de Rubí o Terrassa, en que “el grau d’ocu-pació de les naus industrials està al 90% i no hi ha el fenomen de la desocupació”, ex-plica el responsable d’activitats immobili-àries de la Cambra de Comerç de Terrassa, Pere Masachs. Això sí, recorda que a la ca-pital egarenca hi ha “un centenar de naus buides que mai s’ompliran perquè no com-pleixen les normes urbanístiques perquè els seus promotors no ho consideren ne-cessari perquè no hi ha possibilitat de co-mercialitzar-les".

En aquest context, Masachs afirma que “les preferències de les empreses han canviat i ara demanen naus més petites. D’aquesta manera, el preu del metre qua-drat ha descendit dels 5 als 3 euros”. Com a solució, des de la Cambra de Comerç de Terrassa es demana als ajuntaments que relaxin l’aplicació de les normes urbanís-

40%La xifra indica el percentatge de descens en les operacions de solars i naus industrials a la comarca del Vallès Occidental durant el primer semestre d’aquest any, segon les dades d’un informe immobiliari

NOM LOcALITzAcIó NÚMERO EMPRESES TREBALLADORS

Polígons Sabadell Sud i Sant Quirze

Sabadell i Sant Quirze 1.000 17.500

Santiga Barberà del VallèsSanta Perpetua de la Mogoda

293 8.249

Can Sant Joan Sant Cugat del Vallès i Rubí

40 9.000

Sud de Terrassa Terrassa 400 7.000

Can Mitjans Viladecavalls 6 3.500

Castellbisbal i Rubí Castellbisbal i Rubí 773 17.700

Polígons amb pla de mobilitat

font: ccOO

37gAS A FONSB30 Octubre del 2012

El professor Pere Caba analitza les causes per les quals els polígons industrials han deixat de ser un referent en la creació de valor afegit del teixit empresarial. TEXT: dAVId rOdrÍGueZ /// FOTOS: cedIdA

Pere caba i Alsina/// Professor de Creació d’Empreses a la UAB

tres actius, com la seva proximitat al port de Barcelona i a l'aeroport del Prat.

Si ja disposem de les infraestructures, què necessitem?No cal gaire cosa més. Per sobre de tot, hi ha el context econòmic. El motor, que abans generava l’ocupació, està mort. S’ha d’afegir que les petites i mitjanes empreses no tenen un accés gens fàcil al finançament. I això ho complica enca-ra més.

Què li sembla la proposta de la unió de Polígons que demana la gestió pròpia?El fet que les empreses gestionin de ma-nera autònoma els espais industrials pot ser positiu. Fins ara, s’havia qüestionat molt el model que s’ha aplicat. En alguns casos, les queixes se centraven en el fet que els polígons i les naus no disposaven dels serveis més bàsics. Tot i que no resul-ta gens fàcil la convivència de companyies dedicades a activitats molt diferents.

Es podria modificar l’estructura de les zones industrials?Avui no resulta molt factible. Bàsicament, perquè l’activitat es troba paralitzada i no hi ha les condicions de creixement neces-sàries. D’una manera ideal, potser sí. Amb aquest canvis, les empreses generarien si-nergies, els serveis serien més especialit-zats i l’espai homogeni. És cert que en les planificacions prèvies no existien els cri-teris selectius.

Aquest model no l’han recollit ja els parcs tecnològics?És cert que respon la vocació de compartir un espai, els serveis bàsics i els recursos. En el moment que un parc tecnològic per-di de vista aquest objectiu es converteix en un polígon industrial. Sense aquest fil conductor la seva existència no té sentit. Els parcs tecnològics poden ser una evo-lució de l’antic model de les naus industri-als. Tot i que en les empreses que reque-reixen molt espai, adoptar aquesta elec-ció no és possible. S’hauria de replantejar la ubicació.

La gran dificultat serà treure’s de sobre l’estoc que hem anat acumulant. El procés s’ha format durant anys i trigarem dèca-des a recuperar l’escenari anterior. A més, ara no s’observa cap proposta clara per reindustrialitzar el país. Es tracta del sec-tor més oblidat per part de l’Administació. En el cas del Vallès Occidental, les firmes no han assolit la dimensió necessària. Les empreses són massa petites.

Llavors, la crisi dels polígons afecta més les petites companyies?Evidentment, una firma petita avui dia no vol sentir a parlar d’inversió o d'interna-cionalització. Ja en té prou a trobar el fi-nançament perquè la societat pugui se-guir endavant. En canvi, les grans em-preses han superat millor aquest context gràcies a la creació de filials, l’exportació o la diversificació de l’activitat. D’aques-ta manera, han superat els inconvenients d’un mercat nacional massa deprimit. Ha de quedar clar que els polígons industrials encara tenen vida, però és que les pimes pateixen molt.

Està preparat el teixit empresarial del Vallès Occidental?La comarca té un concepte molt potent: l’eix de la B-30 que s’allarga des de Mar-torell a Granollers. Hem de recordar que s’ha convertit en el pol industrial més im-portant d’Espanya. A més, disposa d’al-

Què s’ha fet malament perquè hi hagi tants polígons buits?El disseny dels polígons industrials que tenim ara és resultat de prioritzar crite-ris especulatius. No s’han tingut en comp-te les necessitats reals de les empreses. D’aquesta manera, s’utilitzava el sòl de millor qualitat per guanyar diners amb els terrenys. En cap cas, es va mesurar la ca-pacitat de les iniciatives per generar valor industrial o ocupació. Les grans compa-nyies van abusar d’aquesta estratègia.

Amb aquesta herència, què podem fer ara per millorar la situació?

U na mala planificació, uni-da a les dificultats de crè-dit que estan patint les pimes, fan que la salut dels entorns industri-als es vegi molt afectada.

Aquesta és la tesi defensada pel profes-sor Caba i que explica perquè s'ha acu-mulat un estoc de naus i parcel·les amb grans problemes de comercialització. Així, considera que el concepte de parc tecnològic és una evolució lògica de l'an-tic model dels polígons, ja que responen a una vocació de compartir espais i ser-veis.

Al Vallès Occidental, les empreses no han assolit la dimensió necessària per ser competitivesSi un parc tecnològic no respon la vocació de compartir serveis i recursos, acaba sent un polígon industrial

El sector industrial s’ha convertit en el gran oblidat de l’Administració

38 gPS /// UNIVERSITATS B30 Octubre del 2012

Mostra sobre la creació del cartell de la Festa Major

dos alumnes de tercer curs de l’itinera-ri de Disseny Gràfic de l’Escola Superi-

or de Disseny ESDi (centre adscrit a la Uni-versitat Ramon Llull), Marc Álvarez i Marc Valls, els autors del cartell de la Festa Major 2012 de Sabadell, van inaugurar una mos-tra sobre el procés de creació de l’obra al Museu d’Art de Sabadell, on expliquen com s’ha gestat.

Acompanyada de dossiers explicatius i es-bossos embrionaris, a l’exposició es pot veure tota l’evolució del cartell, des de la idea primera fins al resultat final. D’aques-ta manera, un dels creadors, Marc Álvarez, argumenta “el motiu innovador del cartell, que es distancia de la il·lustració, el que dominava darrerament als cartells de Fes-ta Major”.

Aquesta creació completa l’exposició d’una selecció d’originals de cartells antics de la Festa Major que per primera vegada es mostren al públic. La iniciativa forma part del programa d’activitats de la Festa Major d’enguany, que es va celebrar del 7 a l’11 de setembre al municipi. /// rEDaCCIó

ESDI /// SABADELL

una científica de la uAB rep una beca de L’Oréal i uNEScO

la catalana Gemma Vilahur García ha estat premiada a Sevilla, al costat d’al-

tres quatre brillants joves científiques espa-nyoles, amb una de les borses d’investiga-ció L’Oréal-UNESCO “Per les Dones en la Ci-ència” per un valor total de 75.000 euros que es destinaran a donar suport als seus projec-tes d’investigació a Espanya, després de dur a terme part de la seva carrera a l’estranger.

Encara que procedeixen de diferents llocs d’Espanya, les guardonades en la setena edi-ció d’aquest programa tenen molt en comú: són investigadores en ciències de la vida, han estudiat i treballat a l’estranger abans de tornar al nostre país per continuar amb les seves investigacions, i tenen menys de 40 anys.

Llicenciada en Veterinària i doctora en Far-màcia per la Universitat Autònoma de Bar-celona, Gemma Vilahur desenvolupa la seva investigació en l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, centrant-se en els mecanismes que participen en la malal-tia cardiovascular i poder avançar a nivell de diagnòstic i tractament en el seu procés de prevenció. /// rEDaCCIó

uAB /// BELLATERRA

Plena ocupació del Parc Audiovisual de Terrassa

e l Parc Audiovisual de Catalunya ha ini-ciat el nou curs amb molt bones pers-

pectives ja que té els 4 platós a plena ocupa-ció amb el rodatge de l’últim film d’Eugenio Mira, Grand piano, i la gravació d’un es-pot publicitari d’una companyia de creuers. Aquesta activitat confirma el bon ritme re-gistrat pel Parc Audiovisual aquest 2012, un any en què les seves instal·lacions han aco-llit 32 produccions audiovisuals, més del doble que tot el 2011.

Aquest dinamisme ha estat molt ben valo-rat pel regidor de Presidència i Comunica-ció, Amadeu Aguado, perquè demostra que “el Parc Audiovisual ofereix unes instal-lacions de qualitat i una atenció personal que atrau moltes productores i empreses. Malgrat la delicada situació del sector au-diovisual, podem dir que a Terrassa estem tenint aquest any més rodatges que mai, fet que confirma l’aposta estratègica de l’Ajun-tament de Terrassa”.

El regidor de Presidència i Comunicació va destacar durante una visita que el Parc Au-diovisual és “un projecte que s’està inter-nacionalitzant”. /// rEDaCCIó

PARc AuDIOVISuAL /// TERRASSA

El web de la uAB se situa entre els 100 millors del món

l a Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es troba entre les cent millors

del món, segons el Rànquing web of world universities (Webometrics) que avalua les pàgines web dels centres universitaris a escala internacional. La UAB ocupa la po-sició número 20 d’Europa i la número 91 de tot el món i la segona posició entre les uni-versitats espanyoles, per darrere la Uni-versitat Complutense de Madrid. La Uni-versitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb campus a Terrassa, és la tercera uni-versitat de l’Estat, ocupant la posició 25 del rànquing europeu i la 98 a escala mundial.

L’informe, elaborat pel grup d’investiga-ció del CSIC The Cybermetrics Lab, mos-tra resultats per a quatre indicadors: pre-sència, que mesura el volum d’informació publicada en el web; impacte, construït a partir dels enllaços rebuts d’altres webs;

obertura, que comptabilitza el nombre de documents que s’ofereixen en obert i excel·lència, que inclou articles de quali-tat situats entre el deu per cent més citat de cada especialitat.

El web de la UAB és el tercer d'universitats del món quant a nombre de documents ac-cessibles en obert i el segon d’Espanya en excel·lència científica després de la Uni-versitat de Barcelona (UB). A més, el di-pòsit digital de documents de la UAB ocu-pa la desena posició a escala mundial en el Rànquing web of world repostories ela-borat pel mateix grup d’investigació. De l’anàlisi, només la Universitat Compluten-se de Madrid supera la UAB a les universi-tats espanyoles representades en el ràn-quing que arriba a la seva catorzena edi-ció. /// rEDaCCIó

El rànquing, elaborat per un grup d’investigació del CSIC, mesura la presència a la xarxa, el volum d’informació publicada, l’impacte, l’obertura i l’excel·lència

El campus de la uAB, ubicat a Bellaterra /// uaB

uAB/// BELLATERRA

ESADE /// SANT CUGAT

l es instal·lacions del nou hub de pro-grames internacionals d’Esade s’han

obert per donar inici al nou curs de Full-Es-tafi MBA. 160 alumnes de 46 nacionalitats han estrenat aquest nou espai, dissenyat de manera especial per fomentar la inte-racció entre el món empresarial i l’acadè-mic. D’aquesta manera, Esade aposta per la creació d’un vincle entre la comunitat docent i científica, els estudiants dels di-ferents programes d'MBA, dels graus i dels MSC Programmes in Management i les més de 60 empreses residents a Esade-Creàpo-lis, que conflueixen en aquest ecosistema emprenedor.

La primera edició del programa Full-Esta-fi MBA al nou campus de Sant Cugat arren-ca amb un 95 % d’estudiants internacionals, procedents de països com Índia, EUA, Aràbia Saudita, Brasil, Argentina, Japó, Xina, Regne Unit, Alemanya, Rússia, Nepal o Indonèsia. Un terç dels participants provenen de les Amè-riques; un altre terç, d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, i, el terç restant, d’Àsia, principalment d’Índia i Japó. Tots ells formen part de la primera promo-ció del nou any acadèmic 2012-2013, a la qual

s’uniran la resta de participants de les promo-cions dels cursos anteriors, que compartiran aquest espai per primera vegada i que inicia-ran les classes en les properes setmanes. En total, seran més de 360 participants d'MBA (en la seva majoria, internacionals) i més de 2.000 estudiants allotjats al campus d’Esade a Sant Cugat, el 60 % dels quals, aproximada-ment, prové de països estrangers. Esade fa una aposta important per la internacionalit-zació del seu campus. “El trasllat al campus de Sant Cugat, a Esade-Creàpolis, va més en-llà d’estrenar unes instal·lacions noves i mo-dernes", asseguren. /// rEDaCCIó

El curs d'MBA arranca amb alumnes de 46 nacionalitats

Les instal·lacions d’Esade a Sant cugat /// ESaDE

LA TEVA MANERA DE CUIDAR-TE

ww

w.c

atal

anao

ccid

ente

.co

m Tots podem tenir una Assegurança de Salut, però gràcies als 20.000 agents deCatalana Occident tots podem tenir-la personalitzada. Així disposaràs de totes les opcions que necessitis per cuidar-te sempre a la teva manera.

TOT, TOT I TOT, A LA TEVA MANERA.

Assegurança de Salut

40 àREA DE DEScANS B30 Octubre del 2012

àREA DE DEScANSMarketing/// 'Viagra para las marcas’

La marca com a motor de vitalitat. Aquesta és la tesi que serveix a Joan Mir per repassar el fenomen de la Viagra com a exemple de posicionament en un entorn comercial.

La Viagra,un impuls per vendre una marca

Parlar de la Viagra sem-pre pot ser un bon punt de partida per cridar l’atenció de l’interlocu-tor. En aquest cas, la in-novació Viagra és un

concepte creat per Joan Mir per expli-car com es pot crear una nova catego-ria de productes a partir d'una nova so-lució que algú posa en el mercat fruit d'un procés d'I+D.

Llicenciat en Farmàcia per la Universi-tat de Barcelona (UB) i actualment di-rector general d'AC Marca empresa de productes de gran consum, Mir recor-da que “la importància de Viagra rau en l’habilitat de vincular una marca a una necessitat”. Com a exemple, l'autor del llibre Viagra para las marcas,assenyala marques líder com Kinder Sorpresa o eBay. Tan fàcil com associar un concep-te a unes sigles.

Encara que sembla un recorregut sen-zill, Mir destaca que la innovació Viagra actua com a revitalitzador per les mar-ques que porten un temps en el mercat, igual que la popular pastilla blava fun-ciona contra la disfunció erèctil. A més d’aquest procés, el cas serveix per “il-lustrar una execució impecable al mer-cat que permet a la marca vinculada a una idea posicionar-se en el top of mind dels usuaris”.

Per què serveix fixar-nos en el model d’èxit de Viagra? Per Mir, es tracta de la millor manera d’afrontar el desenvo-lupament, la producció, la promoció i el creixement d’una iniciativa empresari-al. En aquest recorregut, la irrupció de la pastilla contra la disfunció erèctil al principi només va servir per curar una patologia marginal, com l'angina de pit. D’aquesta manera, es va enfocar a una quota de mercat molt concreta. “El se-

cret de la seva estratègia és que després va cercar un ús més massiu”. En aquest cas, va cobrir una malaltia més comuna, com la disfunció erèctil. El pas ja estava fet. “S’ha passat d’una innovació en un àmbit concret a un consum generalitzat”, assenyala Mir.

elS benefIcIS de leS mArqueS

Mir, que ha treballat en les àrees de màr-queting a empreses com Bayer o el Grup RBA, especifica que les marques aporten tres tipus de beneficis: funcionals, emo-cionals i projectius. Els primers són “els més fàcils de copiar i els que menys di-ferenciació tenen respecte a altres ofer-tes”, aclareix. Així, precisa que “la potèn-cia d’una marca es mesura per les raons emocionals i projectives que generen”. Els beneficis emocionals es vinculen de manera directa als atributs del produc-te. “L’ideal és que una beguda refrescant

Mir defensa que les empreses han de vincular la marca a una necessita per ser més efectives

41àREA DE DEScANSB30 Octubre del 2012

forçar la credibilitat mitjançant els es-tudis, les enquestes o les prescripcions”. S’ha produït el salt des de la venda de la autenticitat del producte a potenciar la seva veracitat. La tesi de Joan Mir defen-sa que ja no cal mostrar només les qua-litats sinó que es tracta de muntar una estructura d'aparences al voltant de la marca. L’objecte en si ha deixat de ser el nucli de la marca. Per sobre, queden al-tres valors intangibles i emocionals.

elS SeGmentS de mercAt

El director general d'AC Marca, al·ludeix a la seva empresa i a les estratègies rea-litzades amb les marques per explicar les decisions que ha de portar a terme una companyia. La seva tasca se centra en la necessitat de mantenir, més que posicio-

nar, marques com Norit per la roba, Ori-on pels insecticides o la cera Àlex. Fa uns quatre anys, quan el sector del consum va patir els primers descensos de ven-des, AC va escollir definir-se en uns seg-ments de mercat molt concrets o en ad-quisició d’altres marques per incremen-tar la seva presència. De la necessitat es va fer una orientació i l’oferta es va con-centrar en els productes estrella. La teoria del màrqueting estableix que una marca passa per 4 etapes: intro-ducció o llançament (quan apareix per primera vegada al mercat), creixement (moment en què evoluciona a partir de la seva evolució), maduresa (període en què arriba al seu punt màxim) i el decli-vi (etapa en la qual és necessària una re-novació si no es vol que desaparegui des-prés d’acomplir el seu propòsit). Durant aquest últim pas és quan entra en acció la innovació Viagra per generar i oferir nous conceptes. /// DavID roDríguEz

s’associï a la frescor i al gust, mentre que un cotxe de gamma alta s’identifiqui amb la seguretat”. Amb aquestes carac-terístiques, l’usuari incorpora “la rique-sa i l’experiència de posseir la marca”. D’un concepte material ens hem traslla-dat a un de sentimental. Com a últim es-tadi, els beneficis projectius d’una mar-ca relacionen de manera directa “la uti-lització a un determinat status social o a l’esperit de superació”. Un exemple és l’usuari que porta un rellotge Rolex i grà-cies al procés de construcció de la mar-ca se “sent com si pertanyés a una con-dició social més elevada”.

En un context de crisi econòmica i d’una competència ferotge en el punt de ven-da, quina estratègia funciona millor per guanyar-se el consumidor? Joan Mir re-cepta dos pilars bàsics: rellevància i cre-dibilitat. Per aconseguir aquest objectiu, afegeix dos conceptes complementaris:

Concentrar l'oferta en determinats segments de mercat constitueix la clau de la revitalització

L’habilitat de la firma és oferir a l'usuari la riquesa i l'experiència de posseir el producte

1 /// VIAGrAl'ÈXIT DE la MarCa éS DIrIgIr-SE a uNa Quo-Ta DE MErCaT MolT CoNCrETa

2 /// JOAn mIrDIrECTor gENEral D'aC MarCa/// CEDIDES

2///1 ///

coherència i perseverança. “Fa uns anys, només calia aconseguir impacte i notori-etat perquè la publicitat facilités la ven-da. Es tractava d’un mercat molt menys saturat de marques i conceptes. En can-vi, els consumidors d’avui reben una multitud de missatges des de diverses direccions". Per apropar-se al comprador en potència, Mir aposta per “desmuntar les barreres que es creen les persones i apropar-se a través dels components emocionals i empàtics”.

el refOrÇ de lA credIbIlItAt

Com a fórmula per anunciar una mar-ca o producte, “el primer objectiu que s’ha de buscar és assolir que el públic ob-jectiu, després de l’impacte inicial de la comunicació, arribi a pensar que el que li ofereixen pot ser del seu interès”. La gran novetat en el procés de construcció d’una marca moderna es troba en “re-

tÍtOl: Viagra para las marcas

AutOr: Joan Mir

edItOrIAl: Ediciones Urano

Preu: 8 €

PÀGIneS:: 128

LLIBRE

43B30 Octubre del 2012 ESTAcIó DE SERVEI

ESTAcIó DE SERVEI

DEcISIONS A LA REcERcA DEL cONSENS al marge del lideratge en el seu sector i per les novetats que ha tret al mercat, la central d’Hp a Sant Cugat ha estat notícia en els últims anys pels expedients reguladors que han afectat les plantes de producció de l’empresa. Morera es va fer càrrec d’un d’aquests processos, i considera que en el seu moment les decisions es van prendre pensant en el millor pel global de l’empresa. “una decisió només és bona si ho és pels accionistes, pels treballadors i per la pròpia empresa”, argumenta. En aquest sentit, entén que es va tenir en compte reduir l’impacte sobre les persones implicades, però considera “indiscutible” que la decisió de traslladar el centre de producció va ser bona per l’empresa.

En primera persona /// Santi Morera

El director general d’HP es pot considerar un home de la casa des-prés de passar 25 anys a l’empresa PER: VIctOr SOlVAS

En totes les empreses hi ha treballadors lligats sense remei a la mar-ca corporativa. Aquest es el cas de Santi More-ra, que acumula 25 anys de trajectòria a Hewlett Packard (HP), els últims

quatre com a vicepresident i director ge-neral de negoci. Morera va arribar a la companyia multinacional després d’es-tudiar Administració i Direcció d’Empre-ses a Esade. Va fer els seus primers passos professionals a l’àrea de finances, com a analista i des d'aquí va anar pujant esgla-ons. Precisament, un dels aspectes que més destaca de la companyia és la possibi-litat de fer una pla de carrera, tal com ell el va traçar. “HP és tan gran que al llarg dels anys pots desenvolupar diferents càrrecs; aquest cúmul d’experiències i el poder es-tar en contacte amb les diferents bran-ques del negoci és el que al final et permet estar preparat per a càrrecs directius”.

Morera no respon als cànons clàssics de directiu. No té referents familiars dins el món de l’empresa, i reconeix que, malgrat que el seu model és el seu pare, no ha se-guit cap de les seves tres principals face-tes com a professor d'universitat, empre-sari i científic. "Tot i que no vaig anar-li al darrere, he agafat moltes coses d'ell de manera indirecta”, afirma. Per Morera, la seva trajectòria ha estat marcada per de-talls. “Quan estudies una carrera com ad-ministració d’empreses, el que et fa obrir la teva pròpia empresa o incorporar-te a una multinacional són qüestions puntu-als, i jo em vaig sentir molt còmode a HP des del primer dia”

cOMODITAT I REcuRSOS. Durant la con-versa, Morera insisteix en la necessitat de crear bones condicions de treball. De

la mateixa manera que ell assegura ha-ver-se sentit a gust, considera que un bon ambient laboral permet que els treballa-dors treguin el millor d’ells mateixos. “La clau de la innovació és aconseguir que els equips de treball tinguin bones condicions i recursos per desenvolupar la seva feina”, argumenta. En aquest sentit, hi ha dos as-pectes que per a Morera són bàsics: unes instal·lacions adequades (a les d'HP, fins hi tot hi ha una pista de bàsquet, on a més de fer-s'hi esport, s'hi cuinen moltes ide-es), i l’oportunitat de tenir els recursos de l’empresa mare. “El paraigua d’HP ens obliga a una grau d’exigència màxim, però també ens dóna avantatges; som una em-presa mitjana amb els mitjans d’una mul-tinacional”.

L’últim pas perquè funcioni el treball en innovació és que els projectes acabin te-nint la seva aplicació pràctica i per això cal que tothom tingui el seu espai per apor-tar. “No s’entendria que les noves idees arribessin només de l'equip directiu; pot-ser nosaltres ens ocupem més de la in-novació en els processos de treball, però els diferents equips d’enginyers treballen en comú per tirar endavant nous articles. Si fa un temps vam treure una tinta amb base aigua és perquè, abans, un grup d’en-ginyers va treballar amb un nou produc-te més eficient i ecològic però que tingu-és les mateixes propietats que els antics”.

HERÈNcIA I DEScANS. Morera assegura que la direcció d’una multinacional obli-ga a treballar combinant els objectius a curt i a llarg termini, i es marca una fita simple en la seva etapa com a director ge-neral. “El centre d’HP a Sant Cugat actu-al no té res a veure amb el que hi havia fa 10 anys, i l’objectiu és seguir millorant per aconseguir deixar una empresa mi-llor de la que vam trobar”. Per arribar a aquest fi, Morera destaca la importància dels equips directius, que ell ha configu-rat buscant persones amb una idea global del negoci. “Tenim els millors financers i els millors directors de màrqueting, però el que necessitem és que el director finan-cer sigui capaç de fer aportacions a la res-ta d’àrees del negoci. Si no és així es cre-en competències internes i les decisions s’acaben entenent com a victòries i der-rotes individuals”.

El càrrec de Morera li deixa poc temps pel lleure, però, tot i així, es reserva un espai per una afició tot just descoberta. “Intento sortir a córrer un parell o tres dies a la set-mana. He participat en dues mitges mara-tons i he entrat en una dinàmica de com-parar temps i resultats”.

“HP ens dóna recursos de multinacional ”

44 ESTAcIó DE SERVEI B30 Octubre del 2012

Subscripció anual: 20€

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant [email protected] / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

Us voleu subscriure a la revista econòmica B30?Envieu-nos un correu electrònic a [email protected] truqueu al 935 908 600

També podeu omplir la butlleta adjunta i fer-la arribar a l’adreça indicada més avall

LLIBRES

lAS fInAnZAS en unA SOcIedAd JuStA rObert J. ShIller

Davant del creixent desencant cap a l’acció política i financera, l’autor d’aquest llibre, el catedràtic d’economia Robert J. Shiller, ens convida a canviar la perspectiva i a veure el sistema financer com a l’admi-nistrador dels béns comuns i no pas com l’origen de tots els mals. Shiller es refereix als consellers delegats, els banquers o els agents d’assegurances com a aquells gestors que poden contribuir a fer una societat més justa i responsable. Però també planteja un repte: perquè això sigui possible calen noves formes de dirigir la creativitat financera. /// DEUSTO

trAbAJAr en equIPO eS un GOlAZO quIque WOlff

Allò que resulta tan obvi en el futbol, no sempre s’aplica a les empreses. A partir d’anècdotes de futbolistes i empresaris aquest llibre ens de-mostra que el treball en equip és garantia d’èxit. /// EMPRESA ACTIVA

100 PreGuntAS SObre lA refOrmA lAbOrAl ÍÑIGO SAGArdOy

Una anàlisi jurídica divulgativa per tenir tots els detalls sobre com la recent reforma laboral aprovada a Es-panya afecta l’empre-sari i el treballador. /// LID EMPRESARIAL

www.trendwatching.com

tendÈncIeS de cOnSum I IdeeS de neGOcI

Identificar un nínxol de mercat i om-plir-lo amb una bona idea pot ser la clau de l’èxit d’un projecte empre-sarial. Tot i això, no sempre tenim prou temps o recursos per estar al dia i conèixer de prop les tendènci-es de consum d’arreu del món o els productes més nous que es llencen al mercat. Per facilitar-nos la feina, Trendwatching posa l’ull a més de 120 països a través de la seva xarxa d’ob-servadors que s’encarreguen de se-leccionar les tendències de mercat i les idees de negoci pràctiques més prometedores.

Una bona eina per als empresaris que vulguin reinventar-se o oferir nous productes als seus clients, i una font d’inspiració per a que els empre-nedors imaginin nous negocis.

www.grera.net

XArXA SOcIAl Per A emPreSeS

És la primera xarxa en línia que va néi-xer amb l’objectiu de crear sinergies en-tre petites i mitjanes empreses. Facili-ta la recerca de clients, proveïdors i col-laboradors de forma personalitzada.

www.cit.cat

el cIt eStrenA Web

En aquest portal es pot trobar informa-ció sobre l’activitat que es fa als parcs empresarials i centres universitaris que conformen la zona CIT.

WEBS

45B30 Octubre del 2012 ESTAcIó DE SERVEI

cuRSOS DE LA cAMBRA DE TERRASSA

9, 11 I 16 D’OCTUBREcOm elAbOrAr el PreSSuPOSt d’unA emPreSAEls pressupostos constitueixen l’instru-ment més important de la planificació i el control dels negocis a curt termini, per aquest motiu, els objectius d’aquest curs són:Conèixer què és i per què serveix el pres-supost d’operacions.Entendre la importància del pressupost per l’anàlisi i seguiment dels plans elabo-rats per la direcció, així com saber detec-tar les desviacions que se’n deriven.Treballar el pressupost de tresoreria com a mecanisme de gestió de la liquidi-tat de l’empresa

DEL 10 D’OCTUBRE AL 7 DE NOVEMBRElIderAtGe I trebAll en equIP. cOm dIrIGIr I cOnduIr equIPS de trebAllAquest programa té com a objectius formar persones que per la seva res-ponsabilitat directiva i les seves múlti-ples tasques els és fonamental adquirir les habilitats necessàries per aconse-guir la màxima eficàcia dels seus col-laboradors, així com facilitar la metodo-logia més efectiva de com formar i pre-parar aquestes persones per treballar en equip de manera pràctica.

16 I 23 D’OCTUBREPlAnS de fOrmAcIóLa planificació de la formació és neces-sària per la transformació de les neces-sitats identificades per a la generació en competències (capacitats) necessà-ries per a les persones de la nostra or-ganització, amb l’objectiu de solucionar els problemes detectats els presentem aquest nou curs.

17 D’OCTUBREOPerAcIOnS trIAnGulArS en el cOmerÇ eXterIOrEl món de les operacions triangulars en el comerç exterior obre noves possibi-litats per a importadors i exportadors i agilitza les operacions de compra-ven-da en un mercat cada vegada més glo-bal, però per què cada dia més empre-ses treballen amb aquest tipus d’opera-cions? Quins són els requisits formals i documentals? Quins beneficis obtindré a través d’una operació triangular?

17 D’OCTUBREOPerAcIOnS

d’eSPecIAlItZAcIó en mÀrquetInG dIGItAl

Aquest curs es dirigeix a gerents, direc-tors i responsables de les àrees de co-municació, màrqueting i vendes que vulguin analitzar el pla actual de comu-nicació de la seva empresa i conèixer les possibilitats que Internet li ofereix per millorar-lo, així com tècnics de les àrees d’Internet, noves tecnologies i co-merç electrònic.

DEL 5 DE NOVEMBRE AL 5 DE DESEMBREGeStIó AdmInIStrAtIVA en el cOmerÇ InternAcIOnAl. nIVell 2

L’objectiu fonamental d’aquest curs és introduir els assistents a la pràctica del comerç exterior, de manera que en aca-bar el curs disposin dels coneixements i la pràctica necessaris que els perme-ti desenvolupar els treballs administra-tius bàsics que requereix tota activitat exportadora i/o importadora.

5 DE NOVEMBREGeStIó AdmInIStrAtIVA en el cOmerÇ InternAcIOnAl. nIVell 2 (on-line)Aquest curs equival a 35 hores lectives. Preparar als participants en la pràcti-ca del comerç exterior, de manera que al finalitzar el curs disposin dels conei-xements i la pràctica necessària que els permeti desenvolupar els treballs admi-nistratius bàsics que requereix tota ac-tivitat d'exportació i/o importació.www.cevirtualterrassa.es

DEL 6 AL 15 DE NOVEMBREAtencIó telefÒnIcAAmb aquest curs millorarà l’atenció te-lefònica de l’empresa, li donar eines efi-caces per donar una atenció telefòni-ca adequada als clients externs i interns de l’empresa, li permetrà establir les fa-ses del protocol d’atenció telefònica.

LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa C. Blasco de Garay, 29-49 www.cambraterrassa.es

trIAnGulArS en el cOmerÇ eXterIOr

El món de les operacions triangulars en el comerç exterior obre noves possibili-tats per a importadors i exportadors i agi-litza les operacions de compra-venda en un mercat cada vegada més global, però per què cada dia més empreses treballen amb aquest tipus d’operacions? Quins són els requisits formals i documentals? Quins beneficis obtindré a través d’una operació triangular?

17 D’OCTUBREGeStIó duAnerA (on-line)L’objectiu d’aquest programa és conèi-xer de manera completa la matèria dua-nera que afecta les operacions empresa-rials de compravenda internacional, així com les responsabilitats formals i fiscals de l'empresa en el comerç exterior. Igual-ment, l'alumne estarà informat de les possibilitats operatives dels règims du-aners econòmics que permeten estalvis productius.www.cevirtualterrassa.es

18 D’OCTUBREGeStIó de bOnIfIcAcIOnS de lA fOrmAcIó cOntInuAdA A l’emPreSAEn aquest seminari s’abordarà el Sistema de Formació Professional Contínua. Marc legal, antecedents i funcionament general del sistema de bonificacions de la forma-ció continuada, el procés per a la bonifica-ció dels costos de formació i la seva gestió.

23 I 25 D’OCTUBREcOm cOntrOlAr elS cOStOS bAncArIS I trIAr elS mÉS cOnVenIentS Per A l’emPreSAPer tothom és conegut que les entitats bancàries obtenen els seus beneficis, en part, de les comissions i interessos que apliquen a les empreses en el finança-ment del seu circulant.Per altra banda, les empreses, sovint han d’acceptar aquests costos ja que no han pogut preveure amb antelació alternati-ves més favorables.El coneixement de com realitzar els càl-culs amb la finalitat de triar els més avan-tatjosos per l’empresa ajudarà a minimit-zar l’impacte d’aquestes despeses als re-sultats anuals.

DEL 26 D’OCTUBRE AL 22 DE FEBRERPeI – PrOGrAmA nOrd d’eStrAtÈGIA I mÀrquetInG

InternAcIOnAl

Els objectius d’aquest programa són:Conscienciar tots els participants que les empreses han de fer front a un entorn cada dia més competitiu i globalitzat, que requereix una visió global i un enfoca-ment estratègic.Motivar els participants a avançar en el seu nivell d’internacionalització aprofi-tant els punts forts de la seva empresa i producte i, al mateix temps, detectant les oportunitats que ofereixen els mercats internacionals.Transmetre els coneixements i les eines més adients, des d’un punt de vista es-tratègic, perquè el participant pugui dis-senyar una estratègia internacional ade-quada a la seva estructura i possibilitats.Reflexionar sobre la situació actual de cada empresa participant, les decisions adoptades i les oportunitats que oferei-xen els mercats internacionals.

26 D’OCTUBRE cOm mIllOrAr lA cOmunIcAcIó A lA meVA emPreSA?Aportar una visió globalitzada sobre el procés comunicatiu a l’empresa, analit-zant els diferents tipus de comunicació i identificant totes aquelles actituds que l’afavoreixen.Conèixer i entendre la comunicació com a eina de gestió empresarial aprenent a gestionar de manera efectiva els ele-ments que la composen.

DEL 29 D’OCTUBRE AL 27 DE NOVEMBRE cOm mOtIVAr I GeStIOnAr l’equIP cOmercIAl en entOrnS dIfÍcIlSAquest programa s’adreça a directors co-mercials, caps de vendes, responsables d’equips comercials així com professio-nals que es dediquen i/o dirigeixen activi-tat comercial que necessiten noves eines de gestió i motivació dels seus equips.

DEL 29 D’OCTUBRE AL 19 DE NOVEMBRE full de cÀlcul eXcel. nIVell IIAquest curs li permetrà aprendre a ela-borar documents que realitzin càlculs complexes, localitzar i utilitzar les funci-ons necessàries, analitzar i tractar bases de dades i automatitzar processos. Com-partir la informació amb altres aplicaci-ons: Word, Access.

DEL 30 D’OCTUBRE DE 2012 AL 5 DE FEBRERcurS

46 ESTAcIó DE SERVEI B30 Octubre del 2012

Epíleg /// OctubreL’OcTuBRE EN XIFRES2012

2.106personesÉs el número d’habitants que ha guanyat el Vallès Occidental durant l’any 2011, segons l’últim informe de l’Idescat./// Pàg 5.

157,9milions d’eurosLa companyia terrassenca Cirsa ha incrementat un dotze per cent el seu benefici operatiu, aconseguint arribar als 157,9 milions d’euros.

/// Pàg. 28

1.218personesBBVA preveu reduir la plantilla d’Un-nim un quaranta per cent després de la seva compra, la qual cosa equival a 1.218 treballadors i vol tancar 332 su-cursals entre les dues entitats.

/// Pàg. 26.

40%de descensÉs el percentatge de caiguda de les operacions amb naus industrials a la comarca del Vallès Occidental du-rant el primer semestre de l’any, se-gons les dades d’una immobiliària. /// Pàg. 36

46nacionalitatsSón les que acull la darrera edició del 'MBA Full-stafi d’Esade' que té la participació de 160 alumnes de tot el món en les seves instal·lacions acadèmiques./// Pàg. 38

Els nous seguidors de la 'B30'

@bcosta

@DANIELdoiser

@NetworkiaBC

@ramalloi

@ExitBusiness

@zelmagg

@PSCRubi

@BIBCLUB

@XavierdeObes

@seointbcn

@triadaeyes

@RIUSconsultors

@JCerveraGlorney

@xavi_belmonte

@alexmiropujadas

@Eleminds

@wineissocial

@TaxiQgat

“Les fusions entre empreses similars només tenen sentit si pots marcar preu”

Aquest pronòstic el feia el professor de Finances a Esade, Jesús Palau, a l’entrevista del Gas a Fons del mes d’octubre. L’expert afegia que els processos acostumen a provocar més discre-pàncies que acords.

“En aquests moments difícils necessitem missatges pràctics i esperançadors”

Així, es va expressar el president de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, durant la inau-guració del Fòrum Santcugatribuna que es va recuperar l’any passat. L’acte va comptar amb el conseller delegat de Siemens, Francisco Belil.

“Els empresaris han entès que avui només val jugar la Champions”

Eren les paraules del conseller delegat de l’Institut Català de les Finances (ICF), Josep-Ra-mon Sanromà, que a l’entrevista del número d’octubre de 2011 es marcava com un dels ob-jectius del seu càrrec el doblar el número de clients de la banca pública en només un any. Per això, confiava en la seva experiència prèvia a la banca privada.

“En temps de crisi no hi ha més remei que obrir mercat i fer nous clients”

Aquestes eren les declaracions del publicista Lluís Bassat en l’entrevista principal. Així, assegu-rava que la principal arma per vendre és “la honestedat i per això el comercial ha de ser una per-sona amb valors”. Bassat acabava de presentar el seu darrer libre ‘Inteligencia Comercial’, en el que repassa la seva experiència en l’art de vendre.

Ara fa un anyPerquè fer una mirada al passat ens aporta perspectiva, repassem aquelles declaracions més destacades de la 'B30' de fa tot just un any

1. El nou iPhone5 Apple ha venut cinc milions de telèfons iPho-ne 5 en el primer cap de setmana de vendes, segons informació ofi -cial de la pròpia empresa californi-ana. Han venut tota la partida ini-cial que tenien fabricada llesta per vendre.

2. Impressora pel mòbil Apple ha pensat en les persones que els agrada les fotos en paper, tenir-les a les mans i observar-ne bé tots els detalls fi ns a cansar-se per després col·locar-les a l’àl-bum corresponent. Aquesta mini impressora, mini per la seva minús-cula grandària, és ideal per poder-la transportar a qualsevol part.

3. So en format clàssic Pioneer renova una vegada més la seva gamma de sistemes de cine-ma a casa, encara que el món de l’entreteniment domèstic ja sol estar dirigit principalment al sector digital, però encara així hi ha molts col·leccionistes de pel·lícules i sèri-es, d’aquest art en general, als quals els agrada tenir el format clàssic.

4. Fotòmetres amb LC Les pantalles tàctils cada vegada són més barates, i és normal que cada dia algú inventi una nova apli-cació pràctica per a aquestes. Un exemple és Sekonic, fabricant molt conegut al món de la tecnologia per mesurar la llum que en aques-ta ocasió ha creat una nova genera-ció de fotòmetres proveïts de pan-talla LCD i confi gurables a través de menús tàctils. Concretament intro-dueix dos nous models: L-478D i L-478Dr.

5. Altaveus discrets Bang & Olufsen torna a mostrar al món perquè és una marca de presti-gi. L’últim d’aquesta exquisida casa són els seus altaveus passius Beo-Vox 2, que són encastables (tant a la paret com al sostre).

6. Entre compacte i ‘smartphone’. Una marca tan mítica com Polaroid que avui dia semblava estar relegada al pas-sat i a una mort segura, ens ha sor-près amb el seu Polaroid SC1630, un híbrid entre smartphone i compacte.

3

4

65

21

Revista B30 nº52, Octubre 2012

Documents

Transcript of Revista B30 nº52, Octubre 2012