Revista B30 nº57, Març 2013

La 'B30' evoluciona cap a un diari digital d’àmbit nacional

La revista econòmica del Vallès | Març del 2013 | N.57 | 2 €

Informa't a: @VIaempresa [email protected] www.viaempresa.cat

El diari empresarial de Catalunya | Abril del 2013

Digital

Diària

Multicanal

Catalunya

Món

Local

Innovació

Benvingut a proA

Per premiar la confiança que ens fa com a Accionista de CaixaBank, li donem la benvinguda al nou programaproA, que incorpora interessants avantatges i ofertes,pensats exclusivament per a vostè:

· Avantatges financers· Informació borsària i corporativa de manera periòdica· Cursos de formació de renda variable i mercats financers· Descomptes en lleure i viatges· Esdeveniments culturals de l’Obra Social

Consulti aquestes novetats i tota la informació disponible en qualsevol oficina de ”la Caixa” o a través de www.CaixaBank.com

Benvingut a proA. Perquè ser Accionista de CaixaBank té més avantatges.

avantatgesper a Accionistes

Banc més

Innovadordel Món

Millor Bancd’Espanya

2012

Segell d’OrEFQM a

l’Excel·lènciaEuropea

CB_proa_100.indd 1 20/02/13 15:26

3B30 MArç del 2013 KM ZERO

Març del 2013DEL papER aL wEB, DE 'B30' a vIaEMpREsa

Amb aquest número, la B30 posa punt i seguit a una trajectòria de cinc anys com a revista impresa de proximitat i la reemprèn en format digital, integrada dins d'un diari nacional de nova creació que apareixerà el pròxim mes d'abril amb el nom de VIAempresa. Canvia el format, però es manté el model. VIAempresa, com B30, seguirà dialogant amb el seu lector sobre el món de l'empresa en el sentit més ampli. I ho farà en positiu, és a dir, presentant models d'èxit que serveixin d'exemple i d'inspiració, sense defugir l'agenda d'actualitat diària. L'aparició del nou diari coincideix amb un procés de transició nacional. Però també amb una crisi instal·lada en l'economia, en el sistema financer, en la classe política i en l'estat d'ànim dels catalans. VIAempresa irromp en aquest escenari per obrir portes de sortida cap als mercats exteriors, crear xarxes de coneixement entre les universitats i les empreses, fomentar l'emprenedoria entre els joves, posar en contacte el talent amb els departaments de recursos humans, promoure l'ocupació i divulgar el model empresarial català dins i fora de les nostres fronteres. VIAempresa és, senzillament, una versió millorada i ampliada de la B30 que ha canviat el seu packaging i el seu sistema de distribució per atendre un nou mercat que demana solucions. La fórmula de Viamepresa serà apostar per una informació pràctica, útil, funcional, interessant i transcendent. Els projectes de futur neixen en èpoques de crisi. És el torn de VIAempresa.

B30 EDIta: Premsa Local Grup de Comunicació /// pREsIDEnt: ramon Grau /// DIRECCIó: francesc Castanyer (PaUta mEDIa) /// DIRECtORa EDItORIaL: Carmen S. Larraburu /// DIRECtOR COMERCIaL: Pere Esquerda /// REDaCCIó: J.r. armadàs, míriam Ballesteros, Vern Bueno, andrea Cosialls, Carla de Puig,

Gemma Duran, Bàrbara Padilla, Sergi Quitián, adriana roca, Victor Solvas /// DIRECCIó D'aRt: Xavier Grau /// FOtOgRaFIa: Bàrbara Padilla /// MaquEtaCIó: Sergi felip ///

assEssORaMEnt LIngüístIC: Queralt Simeon /// aDMInIstRaCIó: anna Comella /// IMpREssIó: Gráficas de Prensa Diaria /// pREMsa LOCaL sant Cugat, c/ Sant

antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// REDaCCIó: [email protected] /// aDMInIstRaCIó COMERCIaL: Susanna Carmona /// DIpòsIt LEgaL: B-9826-2008 /// DIstRIBuCIó EMpREsaRIaL: fUnDaCIó CECot formaCIó /// puBLICItat: 93 590 86 00 - [email protected] /// COL·LaBORaDORs DE La ‘B30’: aJUntamEnt DE CaStELLBISBaL · aJUntamEnt DE CErDanyoLa · aJUntamEnt DE moLLEt · aJUntamEnt DE ParEtS · aJUntamEnt DE Sant CUGat ·

aSSoCIaCIó Sant CUGat EmPrESarIaL · BanC SaBaDELL · BoEhrInGEr InGELhEIm · CamBra DE tErraSSa · CECot ·CEntrE mEtaL·LÚrGIC · CIt · EnDESa · ESCoLa SUPErIor

DE ComErÇ I DIStrIBUCIó · fIaC · GrUP CataLana oCCIDEnt · La CaIXa · noDUS BarBErÀ · ParC aUDIoVISUaL DE CataLUnya · ParC tECnoLÒGIC DEL VaLLÈS · PImEC

8.000ExEMpLaRs MEnsuaLsDistribució a través dels quioscos del Vallès i

subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona

[email protected] / 93 590 86 00

EntREvIsta

6

ÀREa DE DEsCans

40ÀREa DE DEsCans

42

"És impossible aconseguir la felicitat i l’èxit si permetem que ens paralitzi la por"

EMILIO DuRó /// ConsuLtor, forMAdor I AssEssor d’EMPrEsEs

gas a FOns

26La ‘B30’ DIÀRIa I gLOBaL aRa Es DIu vIaEMpREsa

Digital

Diària

Multicanal

Catalunya

Món

Com coordinar l’empresa familiar

Barcelona, marca mundial d’innovació i tecnologia

RaDaR

8Les ciutats del vallès es posen les piles per ser més intel·ligents

ROtOnDa

20"un adéu sentit , una benvinguda esperançada"CaRMEn LaRRaBuRu /// dIrECtorA EdItorIAL dE LA rEVIstA 'B30'

Col·laboradors i 'partners' de distribució de la revista

Gràcies pel vostre suport

RaDaR

5B30 MArç del 2013 RaDaR

L’InDICaDOR

La creació d’empreses a Catalunya durant l’any 2012 va augmentar un 3,5% respecte al 2011, segons les últimes dades presentades el passat 18 de febrer per l’Institut na-cional d’Estadística. tot i això, també respecte al 2011, se’n van destruir un 8,8% més. En el conjunt d’Espanya, la cre-

ació d’empreses va incrementar-se en un 2,7% durant el mateix període. El repunt s’ha vist condicionat pel canvi normatiu que va posar en marxa el govern central el pas-sat mes de maig, segons el qual s’agilitzen els tràmits per iniciar l’activitat empresarial. /// FOTO: CedIdA

3,5%

Durant el debat sobre l’estat de la nació celebrat el passat 20 de febrer, el presi-dent del govern central, mariano rajoy, va anunciar una segona tongada de refor-mes amb mesures fiscals d’estímul eco-nòmic. Una d’aquestes és que en el pro-per exercici fiscal existirà un règim es-pecial per a petites i mitjanes empreses (pimes) i autònoms sobre l’IVa que impe-dirà que es pagui aquest impost fins que no s’hagi cobrat la factura corresponent. aquest règim s’aplicarà a autònoms i pi-mes amb ingressos inferiors a 2 milions d’euros a l’any. Segons rajoy, “d’aquesta manera, les empreses guanyen en segu-retat”. també es volen mobilitzar 45.000 milions d’euros per millorar les condici-ons de finançament de les empreses i s’amplia amb 2.700 milions d’euros el nou pla de proveïdors. a més, sota la supervi-sió d’hisenda, les administracions públi-ques hauran de comprometre’s a ajustar els seus deutes amb proveïdors.

Segons el rànquing elaborat per Expan-sión Catalunya, les empreses de nova creació catalanes van rebre un 30% menys de finançament durant el 2012 respecte a l’any anterior. això es tradu-eix en què unes trenta-cinc start-ups van rebre prop de 46 milions d’euros d’inver-sors privats i institucions públiques du-rant el 2012, mentre que el 2011, fins a quaranta-dues empreses van obtenir al voltant de 65 milions d’euros. Entre els principals inversors hi ha Luis martin Cabiedes, de Cabiedes&Partners; la gestora de capital risc Inveready; l’Ins-titut Català de finances (ICf) i La Caixa, a través del fons Caixa Capital risc. Pel que fa als sectors, els que van rebre més in-versió van ser els negocis en línia i la bi-otecnologia. Concretament, les empre-ses de comerç electrònic i la biotecnolò-gica Genmèdica therapeutics, que lidera el rànquing amb la inversió més alta de l’any valorada en uns 12 milions d’euros.

El passat 12 de febrer, el setmanari brità-nic the Economist va organitzar un se-minari on va convidar el president del govern central mariano rajoy. L’arti-cle d’anàlisi corresponent a aquest acte, que va publicar el mateix setmanari el 13 de febrer, porta el títol “rajoy, no confi-nat?”. En aquest sentit, tot i apuntar que rajoy va llançar un missatge optimis-ta assegurant que Espanya està en mi-llor forma ara que fa sis mesos, l’article destaca que hi va haver un altre discurs menys alegre: el de les perspectives eco-nòmiques. hi llegim que “on una vegada els problemes d’Espanya eren aguts, ara són crònics”i a continuació s’apunten as-pectes com l’arrelada desocupació, una gran massa de pimes amb baixa produc-tivitat i, sobretot, un estrenyiment del crèdit. Després d’analitzar les últimes re-formes bancàries, conclou que tot plegat “és suficient per refredar l’economia, per no parlar de l’estat d’ànim actual”.

La indústria agroalimentària catalana es rellança i veu com les exportacions crei-xen un 12,9% entre 2011 i 2012. Segons el Departament d’agricultura de la Gene-ralitat, Catalunya esgarrapa quota en els mercats internacionals guanyant terreny a competidors com frança i Itàlia. La ten-dència alcista del negoci rau en la solide-sa dels llaços que s’han anat travant amb el nord d’Europa i s’hi suma la requesta que ha trobat el producte català en mer-cats fins ara no tan explorats,com els pa-ïsos de l’est d’Europa o els països àrabs. La insistència d'eixamplar el ventall de contactes ha propiciat creixements es-pectaculars en un any: Polònia i el regne Unit han augmentat el valor de les impor-tacions de fruita catalana un 40 i un 31%, respectivament. D’altra banda, la indústria de la fruita ca-talana va incrementar el valor de les ven-des en un 8% el 2012 respecte a l’any an-terior.

Pimes i autònoms no pagaran l’IVA fins a tenir factura

Les 'start-ups' catalanes reben menys crèdit

Els problemes crònics de la crisi espanyola

La indústria agroalimentària creix a Catalunya

REvIsta DE pREMsa

RÀnquIng D’ExpORtaCIó

CAdA MEs LA rEVIstA ‘B30’ PrEsEntA un rànquIng dE LEs 10 EMPrEsEs dE LA dEMArCACIó dE LA CAMBrA dE CoMErç I IndústrIA dE tErrAssA quE hAn trAMItAt MÉs CErtIfICAts d’ExPortACIó forA dE LA unIó EuroPEA A trAVÉs dE L’EntItAt.

MArç1 EuROFRaganCE ruBí

2 b brAuN surgICAl ruBí

3 TOP CAble sA ruBí

4 C.e. lAMINACIÓN CAstELLBIsBAL

5 COOPer CrOuse HINds tErrAssA

6 MOeHs CATAlANA ruBí

7 lIVeN sA sAnt CugAt

8 bAsF POlIureTANOs IberIA ruBí

9 Ferrer INT. sA sAnt CugAt

10 CHeMIPOl sA tErrAssA

6 EntREvIsta B30 MArç del 2013

Emilio Duró /// Consultor, formador i assessor d’empreses

Emilio Duró (Lleida, 1960) és lli-cenciat en Ciències Econòmiques per la UAB i Màster en Administra-ció d’Empreses per Esade. Ha exer-cit de professor col·laborador d’uni-versitats com la Fundación Univer-sidad-Empresa de la Universidad de Navarra, la Universitat Pompeu Fa-bra, l’Escuela de Negocios de Cai-xa Vigo o INEDE. També ha exer-cit de directiu en empreses nacio-nals i internacionals com Coopers & Lybrand, Martini & Rossi y Yoplait-ATO. Actualment és conferenciant internacional, conseller extern de diverses empreses i des de fa més de 20 anys treballa com a consultor, formador i assessor d’empreses na-cionals i multinacionals de diversos sectors. El vídeo de la xerrada que va oferir al Congreso de Comercio Gallego i que va esdevenir un feno-men viral acumula més d’un milió de visites a Youtube.

EL pERFIL

Directiu, formador, consultor d’empreses i conferenciant d’èxit

ta. Vivim en una societat basada en l’opu-lència i el consum, hem perdut de vista la realitat i ens queixem per tot. Els nostres avantpassats vivien molt pitjor que nos-altres, i els nostres fills viuran molt mi-llor. Vivim sense adonar-nos de fins a quin punt som afortunats. No travessem un moment tan crític, encara que sí de canvi.

vostè no sempre ha tingut aquesta actitud tan positiva.En un moment de molt èxit professional i empresarial, em vaig adonar que els di-ners i el poder no em feien més feliç, que no em cuidava prou, que estava gaire-bé sempre de mal humor, que no dedica-va massa temps a la meva família. Això va fer que donés un cert gir a la meva vida. Llavors vaig decidir estudiar la felicitat. Em vaig preguntar per què hi ha persones que sempre t’alegren la vida i altres que només observen els errors, per què hi ha individus amb una escassa formació que són feliços i altres amb quatre carreres universitàries que són molt infeliços. La conclusió a la qual he arribat és que fra-cassem per cops emocionals i no pas ra-cionals.

vostè defensa que els optimistes són més feliços i els rutllen les coses molt millor.Sabem que les persones optimistes viuen més (uns 5 anys) i rendeixen entre el 65 i el 100% més. Per això avui, per als llocs de treball, es fitxen les persones per les se-ves actituds i no només per les aptituds.

se la meva autorització a Internet i que ha acabat donant la volta al món. D’aquí que m’hagin penjat l’etiqueta de coach i de conferenciant. Però no em queixo, tant de bo pugui seguir treballant en això i al rit-me actual durant molts anys.

també el presenten com l’optimisme personificat, però vostè es defineix més com realista. La realitat d’avui dia dóna realment per ser optimista?Jo em definiria com una persona que lluita per poder gaudir d’un optimisme realis-

positiva i la vehemència dels seus argu-ments sorprenen i enganxen en aquests moments de foscor.

vostè diu que no és un 'coach', però crec que gairebé tothom el veu com a tal. Com es presentaria vostè?Com vostè diu, jo no em considero un co-ach. La meva professió sempre ha estat la de directiu, consultor o formador d’em-preses. I és aquí on em sento còmode. Però fa uns anys em van enregistrar una conferència que després van penjar sen-

És un dels conferenciants més populars del país. Apassionat i vehement, Emilio duró transmet optimisme i esperit positiu. En moments complicats, anima empre-saris i treballadors a canviar d’actitud i vèncer les pors TEXT: V. bueNO /// FOTOS: CedIdes

E milio Duró és un fenomen a la xarxa. Els vídeos de les se-ves xerrades motivacionals, que desborden passió i opti-misme contagiós, s’han con-vertit en fenòmens virals.

De la xarxa ha saltat a programes de tele-visió com Buenafuente o Singulars, que li han donat l’empenta definitiva a l’estre-llat mediàtic. Amb una llarga trajectòria com a directiu i consultor d’empreses, en els darrers anys la seva principal activi-tat és la de conferenciant. La seva mirada

És impossible aconseguir la felicitat i l’èxit si permetem que ens paralitzi la por

7B30 MArç del 2013 EntREvIsta

Emilio Duró atorga una impor-tància cabdal a la comunicació. “Som el que parlem”, assegura. En l’àmbit empresarial, la comunicació també és bàsica. “Fa molt de temps que s’estudia la importància del llenguatge en les relacions huma-nes i, al capdavall, una empresa no és més que una comunitat de per-sones que persegueixen un fi comú, amb uns valors i uns procediments determinats”, assegura el consul-tor. Duró considera que “l’única for-ma de participar en la definició, la recerca i l’obtenció dels objec-tius és a través d’una comunicació” adequada. Per això, és vital que “dins de les empreses la comunica-ció sigui més i millor, en el fons i en la forma”. Per aconseguir que fluei-xi, cal encertar en l’elecció del per-sonal. “No podem col·locar coman-daments intermedis que no tin-guin un esperit positiu”, assegura. I com es defineix aquest esperit? “Una persona positiva és aquella que creu que té part del seu futur a les seves mans, enfront d’aquells que es resignen a veure venir el fu-tur sota les circumstàncies que els toca viure”, conclou.

sOM EL quE paRLEM

"L’empresari ha d’envoltar-se de gent jove amb talent, formar-se cada dia i no desatendre els éssers estimats, perquè sempre seran el seu major suport "

"És bàsic seleccionar les persones més capacitades des d’un punt de vista racional i també emocional, amb una actitud mental positiva"

"siguem humils, acceptem que hi ha gent millor que nosaltres, aprenguem d’ells, i després innovem en funció de les nostres possibilitats"

a un empresari que no li funciona el negoci i que ha d'acomiadar treballa-dors, li resulta difícil ser optimista?És molt fàcil veure que la vida és mera-vellosa quan tot ens va bé. De la mateixa manera que quan les coses no funcionen, tenim la tendència a magnificar tot en ne-gatiu. El meu consell és simple: que siguin realistes, que no es rendeixin (gairebé sempre resulta més difícil tancar un ne-goci que obrir-lo), que s'envoltin de gent jove amb talent, que no desatenguin els seus éssers estimats (són sempre el ma-jor suport), que no deixin d’estudiar i for-mar-se cada dia, i sobretot, que vencin les pors. Crec que la millor manera de no te-nir por és tenir present que ens morirem. El final és el mateix per a tots. Això ens dóna la força per seguir el cor i no tant la raó, fent una feina que estimem, afegint vida als anys i no anys a la vida.

El 'boom' dels llibres d’autoajuda i dels 'coaches' d’aquests darrers anys troba bona part de la seva cli-entela entre els empresaris. a què es deu aquesta demanda?Vinc del món de l’empresa i considero que els empresaris, com a persones, són molt semblants a la resta: pateixen la pèr-dua d’éssers estimats, tenen les matei-xes pors, entomen cops emocionals... La nostra actitud davant la vida és la que marcarà, en gran mesura, el nostre èxit. I l’actitud de responsabilitat és la matei-xa davant una empresa, davant d’un pro-blema personal o davant un problema fa-miliar. Més del 90% de les empreses du-ren menys de 25 anys. Per tant, la majoria dels empresaris crearan una empresa, al-guns la desenvoluparan i gairebé tots ells la veuran desaparèixer. Per això és impor-tant desenvolupar uns pilars forts, emo-cionalment parlant, en què puguem re-colzar-nos.

Com ha de gestionar un empresari la seva plantilla en un moment en què s’estén el desànim i la manca d’en-tusiasme entre els treballadors?És bàsic que els empresaris seleccio-nin les persones més capacitades, no no-més des d’un punt de vista racional, sinó també emocional: que tinguin una acti-tud mental positiva. També hem de te-nir present que els treballadors imiten en gran mesura els seus caps, i que les emo-cions es contagien. Per tant, hem de can-viar nosaltres perquè canviï allò que hi ha al nostre voltant.

ara que es parla tant de la impor-tància de la innovació, vostè defen-sa que cal copiar allò que funcio-na. Com compaginar les dues coses? Creu que innovar està sobrevalorat?Clar que és important innovar, però no tots som genis. Fa uns mesos vaig es-tar a Mèxic en una fira i hi havia un es-tand americà al costat d’un altre de xi-nès. El primer dia, els americans van arrasar entre el públic, amb trofeus, dis-

cursos, decoració excepcional, mentre que l’estand dels xinesos era molt sobri i trist. L’endemà, a les 9 del matí, els xine-sos havien canviat l'estand, tenien una nova animació, havien contractat un lo-cutor... Em va impressionar que en lloc de rendir-se, en 12 hores i sense dormir, haguessin copiat i superat l’estand dels americans. Innovar quan no ets dels mi-llors no és pràctic ni útil. Siguem hu-mils, i arribat el cas, acceptem que hi ha gent millor que nosaltres, aprenguem d’ells, i després innovem en funció de les nostres possibilitats.

I l’esperit emprenedor? s’ha con-vertit en un altre clixé avui en dia, però no tothom pot tenir la seva pròpia empresa.A l’hora de plantejar-se una activitat pro-fessional, sempre dic que hi ha tres ti-pus de persones: un primer grup, el més nombrós, que prefereixen treballar de-penent d’una estructura empresarial. A aquests els anomeno treballadors per compte d’altri. Un segon grup, integrat per aquelles persones que creuen que sa-ben fer alguna cosa bé però que no ho sa-ben transmetre. Aquests són els autò-noms. I un tercer grup, molt escàs, que són aquelles persones que saben fer algu-na cosa bé, saben explicar-la i tenen la ca-pacitat de delegar en altres persones per-què ho facin per a ells. És a aquest grup a qui considero empresaris. No crec que cap grup sigui millor que un altre, són no-més diferents. Pertànyer a un grup o un

altre depèn més de l’aprenentatge que no pas dels gens. El dubte que tinc és si les persones que avui es fan autònomes o empresàries ho fan per vocació o per ne-cessitat. Cal tenir en compte que de vega-des, moltes de les persones que ens ani-men a emprendre no han emprès mai cap projecte o empresa.

Molts volen iniciar el seu propi pro-jecte empresarial però els frena la por a fracassar. No tinc cap dubte que la causa princi-pal d’infelicitat i de fracàs en la vida és la por. Fa que no variem els nostres costums (por al canvi), no intentem lluitar per aconseguir els nostres somnis (por al fra-càs), o que fem allò que agrada als altres encara que a nosaltres ens desagradi per no defraudar-los (por al rebuig). I amb por no es pot assolir tot allò de què serí-em capaços. És absolutament impossible aconseguir la felicitat i l’èxit si permetem que ens paralitzi la por.

Creu que el fracàs està massa estig-matitzat?Només expliquen les vivències negatives els triomfadors que les han vençut. No es-tic molt d’acord amb qui diu que de tots els fracassos s’aprèn. Les experiències negatives deixen empremtes no sempre positives i la majoria de les vegades ens marquen. És cert que hi ha persones que han fet fallida diverses vegades i s’han ai-xecat, però quantes no ho han fet? Segu-rament moltíssimes més.

8 RaDaR B30 MArç del 2013

Les principals ciutats del Vallès destaquen que potenciar el concepte 'smart city' és vital per ser més sostenibles mediambientalment i econòmicament, i tenir major qualitat de vida. PER: SERGI QUITIAN

Les ciutats del Vallès es posen les piles per ser més intel·ligents

ser smart city és un dels con-ceptes de moda i està en boca de tots els municipis. No hi ha ciutat que no vulgui ser més intel·ligent i els ajuntaments s’afanyen a impulsar els de-

nominats projectes smart. Una febre que té els seus motius i és que la correcta aplica-ció dels desenvolupaments tecnològics al medi urbà porta de bracet notables benefi-cis per a les ciutats, fet pel qual s’han con-vertit en polítiques prioritàries i impres-cindibles a bona part del territori. El Vallès no és una excepció i les principals ciutats de la comarca s’han posat les piles durant els darrers anys per potenciar el concepte d’smart city.

La idea smart city és un concepte obert que parteix de l’aplicació dels avenços tecnolò-gics a les ciutats per tal de fer-les més efi-cients i sostenibles. Un procés lògic que ar-riba gràcies al boom de les noves tecnolo-gies segons expliquen des de BCNecologia –l’agència especialitzada en ecologia urba-na de Barcelona i la seva àrea metropolita-na–. El seu director, Salvador Rueda, ho re-sumeix: “Hem entrat en una nova era de la informació i el coneixement. El desenvolu-pament de les TIC (tecnologies de la infor-mació i la comunicació) ha arribat a mò-bils, ordinadors, empreses i les pròpies ca-ses, així que també havia d’arribar a les ciutats en sentit general. La seva aplica-ció fa que els serveis municipals puguin ser més eficients i sostenibles”.

Són tan diversos com es pugui imaginar els camps d’actuació per esdevenir una ciutat més intel·ligent. Entre els eixos que s’acos-tumen a destacar sobresurten sis àmbits d’actuació municipal: el medi ambient, la mobilitat urbana, l’eficiència energètica, la connexió govern i ciutadania, la competiti-vitat i la qualitat de vida dels ciutadans. Un bon treball sobre aquests eixos compor-tarà un triple benefici molt clar, com traça Salvador Rueda: “Sostenibilitat econòmica, sostenibilitat mediambiental i major quali-tat de vida”.

uNA MOdA IMPresCINdIble

Els principals ajuntaments del Vallès coin-cideixen a assenyalar la importància de po-

tenciar el concepte smart city. De fet, és tit-llat d’imprescindible. En un mateix sentit s’expressa el director de BCNecologia quan assegura que “les ciutats que millor apli-quin polítiques smart assoliran una posició competitiva preferent, obtindran serveis que altres no tindran. D’aquesta manera, al final acabaran per disposar de més llocs de treball, un PIB més elevat, una balança de pagaments millor, etc. Qui no segueixi aquest camí es condemna”.

En conseqüència s’explica el que Salva-dor Rueda confirma: “Tot i que tot just es-tem als inicis de les ciutats intel·ligents, vivim una mena de febre per vendre aquesta idea”. La febre per ser competi-tius, un objectiu que en cas de voler cór-rer massa pot dur a l’error, com destaca el propi Rueda: “Amb l’afany de ser més smart, molts municipis prenen decisions

precipitades que no són encertades. La tecnologia és molt llaminera, però ha de ser un mitjà, no un fi. Ha de servir per fer realment més eficient i sostenible una ciutat. Aquestes inversions acostumen a valdre molts diners i, per tant, en les cir-cumstàncies econòmiques actuals cal apostar-hi amb sentit comú perquè ben fetes suposen inversions molt ben amor-titzades que acaben implicant grans es-talvis per la ciutat”.

El director de BCNecologia, coneixedor de la situació al Vallès, valora que “s’estan fent polítiques smart interessants a la comar-ca com, per exemple, el fet de comprovar l’èxit de les mesures amb actuacions expe-rimentals abans de ser massives o la sig-natura de convenis de col·laboració entre institucions per buscar sinergies. El punt clau és tenir un model urbà clar.”

Reportatge /// desenvolupament tecnològic

1 ///

2 /// 3 /// 4 ///

MEdI AMBIEnt, MoBILItAt, EfICIènCIA EnErgètICA, goVErn I CIutAdAnIA, CoMPEtItIVItAt I quALItAt dE VIdA: ELs EIxos ‘sMArt’

sALVAdor ruEdA (BCnECoLogIA): “LEs CIutAts quE APLIquIn MILLor PoLítIquEs ‘sMArt’ sErAn MÉs CoMPEtItIVEs”

1 /// el PrIMer sMArT sTreeT de CATAluNYA ÉS EL CarrEr CÈSar martInELL DE Sant CUGat

2 /// INFOgrÀFIC de les QuAlITATs DE LES Smart CItIES

3 /// reCreACIÓ FuTurIsTA D'Una Smart CIty SoStEnIBLE

4 /// POTeNCIAr el VeHICle elÈCTrIC ÉS Un DELS DEUrES PEr ESDEVEnIr CIUtat IntEL·LIGEnt/// CEDIDES


El projecte smart city de Sant Cugat té un doble propòsit, segons detalla el ti-nent d’alcalde de Governació, Mobilitat i Tecnologia de l’Ajuntament de Sant Cu-gat, Jordi Puigneró: “El primer eix, i el més important, és l’estalvi. Aconseguir estalviar diners en la prestació de ser-veis municipals i, per tant, que l’estalvi arribi a les butxaques dels ciutadans. El segon propòsit és la millora del benestar de la gent”. Sota aquest patró caminen les accions del municipi santcugatenc per esdevenir una ciutat intel·ligent, me-sures que ja fa un parell d’anys van enge-gar amb força.

Puigneró informa que “el projecte smart de Sant Cugat és transversal i vol tre-ballar intensament tots els eixos”. Així, són diverses les actuacions que ja ha im-pulsat el consistori santcugatenc, com per exemple la sensorització de l’enllu-menat públic –que suposa un estalvi del

30% de la factura de la llum–, el control del reg compilant el màxim d’informa-ció, la implantació dels semàfors intel-ligents per gestionar el trànsit o el vast desplegament de fibra òptica –la con-nectivitat i l’accés a la informació és un dels pilars de les smart cities–, així com la prova pilot de sensoritzar els car-rers perquè s’informi de la disponibilitat d’aparcament.

En els dos anys que porta en marxa el projecte, Puigneró en fa “una valoració molt positiva” i ho considera un tipus de polítiques “imprescindibles”. L’edil sant-cugatenc té clar que “les ciutats que no treballin en aquest sentit s’estave-llaran. Seran municipis on els seus ciutadans viuran pit-jor, municipis més empo-brits. Ser smart city és imprescindible a mit-jà-llarg termini”.

Que Sabadell organitzi el proper mes d’abril el Sabadell Smart Congress 2013 és una mostra més de la importància que vol lliurar l’Ajuntament sabadellenc a les polítiques enfocades a l’smart city. La tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Econo-mia i Serveis Centrals de l‘Ajuntament de Sabadell, Montserrat Capdevila, de-clara que el consistori sabadellenc “està treballant des de la passada legislatura en la filosofia smart, tot i que en un inici no duien aquest nom concret”.

En aquest temps, són moltes les actua-cions engegades a Sabadell. Montser-rat Capdevila detalla que “l’objectiu fi-nal és tenir un quadre de comandament amb totes les polítiques implantades per desenvolupar i aconseguir la sostenibi-litat energètica i econòmica i la qualitat de vida vers els ciutadans”. En particu-lar, la recent recollida pneumàtica d’es-

combraries, el control del reg en el 80% de zones verdes, la semaforització de les circulacions d’autobusos, la imple-mentació del sistema LED en l’enllume-nat públic, l’ús d’energia solar i geotèr-mica en equipaments municipals, el por-tal Opendata per accedir a tot un seguit d’informació estadística de la ciutat, la teleassistència o els espais de cowor-king són alguns dels exemples. Tot ple-gat, segons Capdevila, suma “un estalvi anual de 2,5 milions d’euros”.

La regidora ressalta que estan satis-fets perquè “amb aquestes polítiques hem millorat la qualitat de vida dels ciu-tadans”, motiu pel qual, Capdevila con-firma que “els plans de futur passen per posar tot l’Ajuntament a treballar en conceptes d’smart city, orientant els de-partaments municipals perquè seguei-xin el model de ciutat intel·ligent”.

Terrassa va ser qualificada l’any 2011 dins el Top-15 de municipis espanyols majors de 150.000 habitants que més mèrits han fet per esdevenir ciutats intel·ligents. El 2012, l’IDC la va situar un graó més avall, al nivell de Sabadell, des-tacant encara el camí adequat pres per la ciutat. El tinent d’alcalde de Serveis Generals i regidor de Tecnologia, Logís-tica, Qualitat i Sistemes d’Informació de l’Ajuntament egarenc, Alfredo Vega, fa menció a que “a Terrassa estem fent moltes coses sota el concepte smart city, l’estem treballant des de múlti-ples aspectes. Ho enfoquem de manera transversal perquè creiem que obre no-ves possibilitats en molts àmbits”.

Les accions preses fins ara en els tres–quatre anys

que aquesta filosofia es treballa a Terrassa, se-gons exposen des del

consistori, van des de l’estalvi energètic disminuint el consum i aconseguint una ciutat més neta, a l’expansió de la ban-da ampla d’Internet per facilitar el conei-xement. L’aposta pels cotxes elèctrics i els avantatges fiscals pels seus usuaris, l’open government, o les factures i docu-ments de contractació electrònics són altres de les polítiques en marxa.

Vega assegura que “el projecte smart city és cabdal per a Terrassa. És molt im-portant perquè estem convençuts que això significa estalvi i millor servei a la ciutadania, a més del respecte pel medi ambient. Amb aquesta manera de tre-ballar hem reduït la despesa de mane-ra molt notable”. En tot cas, però, fa no-tar que la clau de la qüestió rau en què “aquestes accions tinguin realment un significat per a la vida de la ciutat, que suposin veritablement un estalvi més enllà del bon nom que puguin tenir”.

L’Ajuntament de Rubí considera “priori-tàries” les polítiques d’smart city. Unes actuacions que en el municipi rubinenc han vinculat fortament les caracterís-tiques de la ciutat, donant un gran va-lor a la indústria. El 2009, el consistori de Rubí impulsava l’Acord pel Desenvolupa-ment Econòmic i Social de Rubí, un full de ruta pel desenvolupament municipal. Se-gons explica la directora de l’Àrea de Pla-nificació Estratègica, Promoció Econò-mica i Govern de l’Ajuntament de Rubí, Àngels Tornero, “les principals conclu-sions d’aquest pla destaquen que Rubí vol seguir apostant per la indústria. Dins d’aquest patró, hem centrat esforços per esdevenir referents en eficiència energè-tica en l'àmbit industrial”.

Tant és així que durant el 2013, el consis-tori rubinenc desenvoluparà un projec-te específic per aplicar la idea de les ciu-

tats intel·ligents als polígons industrials, l’anomenat Smart PAE. En aquest sentit, l’actuació de major envergadura de Rubí sota el concepte smart city és el projec-te Rubí Brilla, una sèrie de mesures per assolir objectius d’eficiència energètica. L’estalvi aconseguit en aquest camp és d’un milió d’euros. La monitorització dels principals edificis municipals, el control del sistema de reg, la finestreta única em-presarial o la negociació amb els opera-dors de fibra òptica són altres de les actu-acions que duu a terme Rubí.

Fins al moment, Àngels Tornero valo-ra que “aquestes polítiques estan sent molt útils i tenen molt bons resultats ja que són inversions amb un retorn real-ment ràpid”. Així, la pròpia Àngels Torne-ro conclou que “l’Ajuntament de Rubí se-guirà treballant en el sentit de les políti-ques smart”.

Sant CUGat

SaBaDELL

tErraSSa

rUBí

Projecte ‘smart’ transversal per potenciar unes actuacions imprescindibles de cara al futur

un estalvi anual de 2,5 milions d’euros gràcies a una gran varietat de polítiques ‘smart’

Apostar pel concepte 'smart city' amb polítiques que realment suposin una millor qualitat de vida

Important caràcter industrial per una ciutat que té en el rubí brilla el projecte estrella

'sMaRtCIty'


olfacte per un negoci amb vocació exterior

L’empresa fabricant d’aromes i fragàncies Carinsa celebra 20 anys present a 50 països de 4 continents. PER: CArlA de PuIg

El xampú del cabell amb olor de roses, el dentífric de men-ta, un xiclet de maduixa o un iogurt de llimona. “Afortu-nadament pel nostre nego-ci, des que ens aixequem fins

que anem a dormir utilitzem productes amb aromes i fragàncies”, asseguren Va-nesa i Denia Martínez, que es troben al capdavant de l’empresa Carinsa. Ubicada a Sant Quirze del Vallès, fa dues dècades que es dedica a fabricar aromes per a pro-ductes alimentaris i de cosmètica. Apos-tar per la innovació i la internacionalitza-ció són dues de les claus que han aplicat per intentar fer de Carinsa un negoci com-petitiu en els sectors on treballa. I per això no només hi han posat l’olfacte, sinó tots els sentits.

Creaciones Aromáticas Industriales va néixer de la mà del seu pare, un engi-nyer químic amb una llarga trajectòria en aquest camp i amb visió pels negocis, que l’any 1993 va decidir emprendre el seu

propi projecte empresarial. Malgrat no cursar estudis de química, les dues germa-nes han heretat la companyia: la Vanesa com a directora general sent economista i, la Denia, enginyera de telecomunicaci-ons, com a subdirectora del negoci i encar-regada de la divisió de perfumeria. Carin-sa elabora aromes i fragàncies per a líders locals d’empreses de consum. Els seus cli-ents són fabricants de productes per a l’alimentació com ara carns, aperitius, be-gudes, lactis o confiteria. També treballen amb fabricants de la indústria d’alimen-tació animal. I, finalment, amb empreses de cosmètica i de detergents que elaboren productes tant diversos com sabons, ren-tavaixelles, ambientadors o suavitzants.

A Carinsa treballen amb 3.000 matèri-es primeres -espècies, químics aromà-tics, olis essencials, etc.- per fabricar olors adaptades a les necessitats de cada cli-ent. “No fem productes estàndards, sinó a mida de cada fabricant”, expliquen les dues directives. Tant és així que fins i tot

“PEr PodEr EnrIquIr EL CoMErç LoCAL, EL nostrE MErCAt És EL Món”

“EstEM ACostuMAts A trACtAr AMB PAïsos En CrIsI. dAVAnt dELs ContrAtEMPs BusquEM oPortunItAts”

vanesa i Denia Martínez a la planta de Ca-rinsa a sant quirze /// BarBara PaDILLa

tenen plantes pilot on apliquen aques-tes aromes i fragàncies als productes fi-nals, ja sigui un sabó de tocador o un fuet. “Fem en petit el que ells fan en gran”, afe-geixen. I és que un dels trets característics que defineix Carinsa és la seva diversifi-cació especialitzada en mercats i sectors per poder oferir un producte competitiu al client.

20 ANYs INNOVANT

Químics, tecnòlegs de l’alimentació, agrò-noms i biòlegs, formen part del cos de 150 treballadors de la planta de Sant Quirze on no poden faltar aromistes i perfumistes, un perfil de treballador difícil de trobar ja que requereix d’una memòria olfactiva específica. Conscients que les tendènci-es canvien, el seu departament d’innova-ció tampoc para mai. Prop de 40 treballa-dors de Carinsa es dediquen a R+D per po-sicionar millor cada producte i a la vegada entrar en contacte amb nous subsectors. En aquest sentit, també col·laboren amb institucions de recerca com universitats i hospitals per avançar en el camp científic.

La seva capacitat innovadora, a més, tam-bé es nodreix de la seva experiència a l’ex-terior. “Per poder enriquir el comerç lo-cal, el nostre mercat és el món”, explica la Vanesa, que és presidenta de l’Associació Mediterrània d’Aromes i Fragàncies. No-més un any després de néixer, la compa-nyia ja venia a l’estranger, sobretot en zo-nes emergents. I, actualment, Carinsa ja està present a 50 països de 4 continents a través de plantes filials, distribuïdors i agents comercials. La seva política inter-nacionalitzadora es basa en cada any es-tudiar 3 possibles països on implantar-se. “Estem acostumats a tractar amb països en crisi. Per això, davant dels contratemps busquem oportunitats”. Potser per aquest motiu Carinsa sembla que s’ha escapat de la crisi. També té part de responsabilitat la Vanesa, que com a economista, fa anys va voler consolidar en termes financers l’empresa. Autofinançar-se i reinvertir en el negoci són part de la fórmula perquè la companyia segueixi creixent, tant en fac-turació com en treballadors. Expliquen que les perspectives són bones ja que el creixement anual de la companyia ron-da el 15%. I encara que aquest 2013 Carin-sa fa 20 anys, res fa indicar que hagi de ser l’últim aniversari. “Aquí hi ha feina per als nostres fills, néts i besnéts!”, bromegen. Però és que a més tenen clara una cosa: “Sense aromes i fragàncies, el món seria més insípid”.

Empresàries /// Cari nsa

ubICACIÓ: sant quirze

TrebAllAdOrs: 150

FACTurACIÓ: 40 milions

CaRInsa


La dotzena Mostra sant Cugat actiu se celebrarà del 31 de maig al 2 de juny

sota el lema “Sant Cugat, punt de troba-da” la ciutat vallesana ha organitzat els

dies 31 de maig, 1 i 2 de juny la 12a Mostra Sant Cugat Actiu. Durant aquest llarg cap de setmana (de divendres a diumenge) el cen-tre de la ciutat acollirà diversos espais ex-positius que el convertiran, de nou, en un gran aparador comercial, gastronòmic i de serveis. Paral·lelament també s’organitza-rà un programa farcit d’activitats lúdiques i familiars. En total s’espera rebre uns 50.000 visitants.

L’objectiu de la Mostra és exhibir la capacitat emprenedora de Sant Cugat, apropar el co-merç a la ciutadania i promocionar aques-ta ciutat com a referent de negoci, turisme, cultura i oci. Tot i que encara no estan de-finits tots els espais temàtics que acolli-rà, de moment està previst que hi hagi una zona d’emprenedoria i coneixement (ram-bla del Celler); una mostra d’empreses i ser-veis (plaça Octavià); una mostra d’automo-ció (rambla del Celler); una fira de productes de la terra (plaça del Rei), una mostra gastro-nòmica i de vins (plaça Barcelona); i un es-pai de comerç just (plaça Quatre Cantons).

Com a novetats, cal destacar que enguany la 13a Nit de l’Art també se celebrarà aquell ma-teix cap de setmana i que, per tant, donarà un valor afegit a les activitats de la Mostra. Així doncs, el dissabte 1 de juny està previst que les galeries i els espais d’art de Sant Cu-gat obrin fins a les 12 de la nit. A més a més,

el públic podrà gaudir d’actuacions musicals d’entitats de la ciutat en diverses places i carrers del centre. D’altra banda, també es comptarà amb una exhibició de cotxes an-tics que participaran al Rally Barcelona-Ti-bidabo-Sant Cugat. Tots els models estaran exposats el diumenge 2 de juny al migdia al Parc de Ramon Barnils.

Enguany serà la tercera vegada consecu-tiva que la Mostra aposta per ubicar-se al centre de la ciutat. Anteriorment s’havia celebrat en una única carpa habilitada al Parc de l’Arborètum. El seu format actual, però, ha permès acostar-la a la ciutada-nia i ha aconseguit un increment destacat d’afluència de públic. Cal tenir en compte que la darrera Mostra Sant Cugat Actiu, ce-lebrada el 2011, va comptar amb dos cents expositors i va rebre aproximadament uns 50.000 visitants.

Totes les empreses, comerços i professio-nals que vulguin participar a la Mostra d’en-guany o informar-se sobre aquest esdeveni-ment poden fer-ho a través del correu elec-trònic [email protected]. En aquests moments ja hi ha uns vint-i-cinc expositors han mostrat interès per participar-hi.

La Fundació Sant Cugat Actiu, formada per l’Ajuntament i diverses institucions eco-nòmiques, socials i comercials de la ciu-tat, s’encarrega de gestionar l’organització d’aquest gran esdeveniment.

El centre de la ciutat es convertirà novament en un gran aparador de comerç, gastronomia i serveis. s’espera rebre uns 50.000 visitants

COMERÇ /// sAnt CugAt

una de les últimes edicions de la Mostra sant Cugat actiu /// CEDIDa


La vàlvula que els hospitals públics necessitenPalex Medical fa front a la reducció de la despesa als hospitals: aposta pel producte propi, mira a l’exterior i ofereix als centres mètodes per optimitzar recursos. PER: dAMIÀ bONMATí

Empresa /// Palex Medical

Instal·lacions de palex al polígon Can sant Joan /// BarBara PaDILLa


seCTOr: Mèdic

ubICACIÓ: sant Cugat

TrebAllAdOrs: 250

FACTurACIÓ PreVIsTA: 98M

paLEx MEDICaL

han passat d’una facturació rècord de 110 milions d’eu-ros el 2009 a 95 milions l’any passat. A Palex Medi-cal, que proveeix produc-tes i serveis als grans hospi-

tals de l’Estat espanyol, els ecos de la crisi econòmica han arribat amb les retalla-des en sanitat. De cada cinc clients de Pa-lex, quatre són centres sanitaris públics. Però aquesta empresa vallesana, amb més de cinquanta anys d’història, manté el ti-pus. El seus directius defensen la fórmu-la de la qualitat i la innovació tecnològica. I no s’estan de braços plegats: la companyia s’ha fet recentment amb una de les seves proveïdores, la catalana Saident, que serà un dels impulsos pel seu salt cap a l’exteri-or. En realitat l’empresa vol fer el salt cap a l’exportació, perquè Palex Medical sempre ha mirat cap a fora. Importadora nata, l’any 1969 va introduir a Espanya una revolucio-nària vàlvula de cor. Ara té 30.000 produc-tes en cartera, comercialitza des d’una tau-

lex Medical, Juan Knuth. “Però el gestor de la sanitat pública pensa en un terme equiva-lent a una legislatura”, lamenta. En els dar-rers dos anys, l’empresa santcugatenca ha notat els efectes de la davallada de pressu-postos públics. El nombre de pacients és el mateix, però els hospitals han reduït despe-ses, minvat les intervencions, tancat quirò-fans i posposat les llistes d’espera.

Per combatre-ho, asseguren que s’han mantingut fidels a la qualitat, encara que els hagi costat renunciar a algun concurs públic. “Intentem ser competitius en el preu, però no competir en preus. Portem més de 55 anys en el mercat, donant un ni-vell de qualitat, i no volem entrar en aquest joc”, justifica el director general.

Chordá creu que “és un sector on no es pot jugar amb la qualitat”. Fidels també, per encarar la crisi, a la proximitat amb el cli-ent i l’essència familiar de la companyia. El president, que es declara amb orgull sant-

cugatenc, forma part de la tercera genera-ció dels Knuth a l’empresa. “Aprens més a entendre la gent havent viscut totes les àrees del negoci”, comenta. Fins i tot d’ado-lescent havia treballat algun estiu a l’antiga fàbrica: “Entràvem a les cinc del matí a tre-ballar, com un més”.

En canvi, el director general, Carlos Chordá, es passa la meitat del seu temps en hospitals, reunit amb gerents i caps de ser-vei. És l’altre pilar d’aquesta proveïdora de productes i serveis sanitaris: el seu localis-me. Als clients del país els evita haver de buscar en el mercat internacional els aven-ços tecnològics, i a les multinacionals es-trangeres amb aquests avenços, es lliuren d’haver d’aterrar al mercat espanyol, on, entre altres coses, els pagaments dels hos-pitals públics superen de llarg els terminis marcats per llei.

sAlT CAP eNFOrA

“Ara per fi, després d’una pila d’anys, te-nim producte propi i això ens obre al món”, anuncia el president. L’importadora nata s’atrevirà amb l’exportació, “primer amb els països que queden a prop i després amb els que comparteixen llengua”, detalla Knuth. Tenen en ment Europa, especialment Fran-ça, Alemanya, Regne Unit i algun país nòr-dic, i Amèrica del Sud, com Xile i Equador.

Un impuls per l’estratègia internacional serà Saident, marca especialitzada en tec-nologia d’identificació per radiofreqüèn-cia (RFID). La vallesana Palex Medical, amb uns 250 treballadors, l’acaba de comprar. L’empresa va anunciar l’adquisició a finals de gener, ha absorbit els set treballadors, s’ha quedat la marca i compta amb la seva tecnologia. Segons el director general, la integració de Saident a l’estructura de Pa-lex permetrà variacions de productes, no-ves referències, més aplicacions i “crear solucions a mida amb els clients”.

Per radiofreqüència, els hospitals poden gestionar automàticament els seus estocs de medicaments, saber si un nadó és en tot moment on toca, detectar robatoris de ca-dires de rodes i localitzar la ubicació dels pacients en una planta. I aquesta tecnolo-gia per radiofreqüència els permetrà ex-portar marca pròpia.

Per ara, un responsable de negoci interna-cional i un parell d’empleats s’ocuparan de perfilar la nova aventura. És el moment, diu el president de Palex: “És un sector to-talment verge, la nostra feina és fer-lo ex-plotar”.

2 /// JuAN KNuTH, PresIdeNT de PAleX MedICAl. I EL SEU DIrECtor GEnEraL, CarLoS ChorDÁ, a La SEU DE L'EmPrESa a Sant CUGat

3 /// IMPlANTs de MAluC QUE ComErCIaLItZa L'EmPrESa

4 /// PrOduCTes La ComPanyIa ComECIaLIZa mÉS DE 30.000 ProDUCtES DE L'ÀmBIt SanItarI /// BÀrBara PaDILLa

LA CoMPrA dE sAIdEnt, EsPECIALItZAdA En tECnoLogIA PEr rAdIofrEqÜènCIA, oBrE nous CAMIs A PALEx

la de quiròfan a un armari que detecta les necessitats d’estoc, des d’un implant de maluc a un test de càncer de mama.

Volen ser la “vàlvula” que els hospitals pú-blics necessiten en temps de retallades. Els seus productes simplifiquen rutines diàri-es dels professionals de la sanitat. “Gene-rem estalvis que potser no recauen direc-tament a l’hospital, però creen un gran es-talvi de costos indirectes per tot el sistema sanitari”, defensa el seu director general, Carlos Chordá.

“Hi ha moltes vegades que els estalvis no són immediats”, destaca el president de Pa-

2 ///

3 /// 4 ///


Banc sabadell assessora empreses espanyoles

EMpREsEs/// BAnC sABAdELL

Més de mil empreses espanyoles han rebut l’assessorament directe dels

directors de la xarxa exterior de Banc Sa-badell a l’estranger mitjançant un cicle de sessions informatives dirigides a em-presaris interessats en la internaciona-lització dels seus negocis. Amb l’objec-tiu de conèixer amb més profunditat les característiques dels diferents mercats exteriors i, així, poder explotar més les seves companyies, també s’han concedit entrevistes individualitzades. Les jorna-des han tingut lloc aquest mes de febrer, a unes dotze ciutats espanyoles com Ala-cant, València, Múrcia, Bilbao, Sant Se-bastià, Gijón, Saragossa, Màlaga o Bar-celona.

Pel que fa a Catalunya, el cicle de Jornades de Negoci Internacional s’ha tancat amb una última sessió a l’auditori de la seu corporativa de Banc Sabadell a Sant Cu-gat del Vallès, a la qual han assistit més de 200 empreses de diferents sectors eco-nòmics. L’última fase ha tractat sobre les possibilitats de fer negocis a la Xina o a l’Índia que tenen les empreses espanyo-les. /// rEDaCCIó

Cecot i Bankinter renoven l’acord de col·laboració

EMpREsEs/// CECot

el president de la patronal Cecot, An-toni Abad, i el director de Bankinter a

Catalunya, Eduard Gallart, han signat un nou acord de col·laboració per patrocinar les activitats del Club Cecot Financer & Fiscal, el vuitè que firmen ambdues enti-tats des de l’any 2005. És una plataforma que, mitjançant l’organització d’actes en què es tracten temes d’interès amb pro-fessionals de l’àmbit públic i privat, vol ser un espai de relació i debat entre pro-fessionals d’aquest àmbit.

Per això, estan dirigits exclusivament als directors financers i fiscals de les empre-ses més importants de la Cecot, entre els quals es facilita la comunicació, la forma-ció i l’intercanvi de coneixements i ex-periències en diferents camps del món financer i fiscal. També vol fer de lobby davant les administracions públiques, de-fensant els interessos de les empreses as-sociades a la Cecot. L’acord amb Bankin-ter permetrà al Club Cecot Financer & Fiscal ser més dinàmic en el desenvolu-pament de les seves activitats destina-des a ajudar les empreses a tenir més ei-nes per ser competitives. /// rEDaCCIó

La Caixa serà una fundació el 2014 i controlarà CaixaBankLa futura llei de caixes obliga a la reestructuració de l'entitat financera

EntItats /// LA CAIxA

el grup La Caixa adoptarà el 2014 una nova estructura de fundació més

banc, d’acord amb la futura llei de cai-xes i fundacions bancàries que substitu-irà l’actual. El president de l’entitat ban-cària, Isidre Fainé, va explicar en una roda de premsa que aquest model és més flexi-ble i proporciona una millor separació de les activitats i el repartiment de les com-petències de l’Estat, les autonomies i els ens reguladors.

Fainé creu, a més, que l’estructura de fun-dació (La Caixa) i banc (CaixaBank), és un model “més homologable a escala inter-nacional”. La nova normativa està previs-ta que passi pel Congrés al voltant del mes de juny, fet que endarrerirà, fins a finals d’aquell mes, l’assemblea general de La Caixa, que haurà de valorar els canvis orga-nitzatius que pot comportar la nova llei de caixes. “El nou enfocament de la norma-tiva de caixes ens permetrà adaptar-nos

al segle xxi, mantenint l’enfocament mi-norista a prop del client, l’obra social i la promoció del desenvolupament empresa-rial”, ha assenyalat Fainé, que ha afegit que el 2013 l’entitat completarà la integració de Banca Cívica, adquirida l’any passat, i Banc de València, que l’entitat s’ha quedat un cop sanejada pel Fons de Reestructura-ció Ordenada Bancària (FROB).

Després de la davallada dràstica del bene-fici registrada l'any 2012, el president de l'entitat va voler tranquil·litzar l'entorn anunciant bons resultats per al futur : “Per primera vegada m’atreveixo a dir que el 2013 serà millor que el que deixem enrere. Si se segueix pel camí de les reformes, el 2013 pot ser l’any de l’inici de la recupera-ció”. /// rEDaCCIó

La seu de CaixaBank /// CEDIDa

CaixaBank ha obtingut un benefici atribuït de 230 milions d’euros nets el 2012, un 78,2% menys que l’any anterior. En total, CaixaBank ha re-gistrat dotacions i sanejaments de 10.299 milions d’euros, mentre que el 2011 van ser de 2.557 milions. En el marc de reestructuració del sector, el grup ha reforçat el seu lide-ratge en el mercat espanyol amb 13 milions de clients, després de com-pletar, en el tercer trimestre, la inte-gració de Banca Cívica, que l’ha be-neficiat amb uns recursos totals de clients de 288.568 milions (+19,6%) i una cartera de crèdits de 223.449 milions (+20,1%). En l’actual entorn, CaixaBank ha obtingut uns ingressos que arriben fins als 6.737 milions i un marge d’explotació de 3.171 milions, mentre que el core capital se situa en l’11%. La liquiditat del grup puja fins a 53.092 milions i arriba fins al 15,2% dels actius totals. Els resultats de les proves de resis-tència del sistema bancari espanyol assenyalen que el grup La Caixa tin-dria un superàvit de capital de 5.720 milions el 2014 en l’escenari més ad-vers.L’entitat compte amb 32.000 tre-balladors, més de 6.000 oficines i, aproximadament, 9.000 caixers.

Lideratge al mercat nacional


M és de 200 emprenedors i 60 empre-ses han participat en el Pla de con-

tinuïtat empresarial de la Cambra de Co-merç de Sabadell, un punt de trobada entre propietaris de petites i mitjanes empreses que volen vendre o traspassar el seu ne-goci i emprenedors que desitgen adquirir un negoci ja consolidat. La majoria de ca-sos en què ha treballat des que va entrar en servei, fa més de dos anys, han obtin-gut resultats favorables.

El Pla de continuïtat empresarial es con-figura, d’una banda, com un espai virtual de trobada al voltant del portal web www.plandecontinuidadempresarial.es, on es poden visualitzar totes les ofertes de ven-da d’empreses i les demandes que hi ha ac-tives en cada moment.

Alhora, s’articula al voltant de la Cambra de Sabadell, un espai físic on els possi-bles compradors i les empreses que volen vendre reben el suport, assessorament i acompanyament per facilitar aquest pro-cés. L’entitat sabadellenca és conscient que el manteniment i desenvolupament del teixit empresarial del Vallès és una de

l patronal Cecot i la Fundació Formació i Treball (FiT) han segellat un acord de

col·laboració per estendre el servei de Re-empresa a les empreses i emprenedors de l’entitat amb seu principal a Sant Adrià de Besòs. Ambdues entitats consideren que el Centre de Reempresa de Catalunya, que permet posar en contacte cedents i reem-prenedors, és un mecanisme necessari per fomentar el creixement econòmic, ja que disposa d’instruments i eines per implicar i coordinar les diferents institucions que participen en el procés.

A més, és un mitjà de supervivència del tei-xit empresarial actual i futur, ja que pot evi-tar el tancament d’empreses durant el perí-ode d’execució, així com salvaguardar una gran quantitat de llocs de treball. Fonts de Cecot expliquen que “l’acord és un pas més cap a la consecució d’estructurar un mer-cat per la compra-venda d’empreses a Ca-talunya”. Des d’aquest mes de febrer, els emprenedors i empresaris de FiT ja rebran assessorament d’empresaris i reemprene-dors als diferents punts d’atenció del Cen-tre de Reempresa. Manresa és un dels mu-nicipis beneficiats per aquest acord, ja que

Pimec Joves Empresaris veu amb bons ulls les diverses mesures per fomen-

tar l’emprenedoria entre els joves que està anunciant darrerament l’àmbit municipal, autonòmic i estatal, però subratlla que és important que no siguin ajudes circums-tancials.

El president de Pimec Joves Empresaris, Miquel Camps, considera que “les ajudes puntuals, com les plantejades per la mi-nistra Fátima Báñez, d’impulsar una re-ducció de la quota d’autònoms els sis pri-mers mesos, no estimularan la creació d’empreses si no van acompanyades de polítiques d’acompanyament i no tindran èxit si no se soluciona l’accés al finança-ment, no es garanteix seguretat jurídica i no s’aplica un règim sancionador a la Llei de morositat”.

Alhora, assenyala que “cal que les eines necessàries per emprendre una activitat, com rebaixar les traves administratives actuals per estimular i posar en valor l’ac-tivitat empresarial, siguin aspectes habi-tuals i normalitzats en l’Administració pú-blica”. La patronal també demana que es

les claus per poder superar l’actual con-text econòmic, ja que és un procés que im-plica la creació de noves empreses i, alho-ra, la consolidació de les ja existents.

En aquest sentit, la Cambra de Sabadel su-bratlla els beneficis del projecte: “afavorir el relleu en la propietat i gestió d’una em-presa viable és una oportunitat d’or per a tothom”. En la iniciativa hi han participat més de 40 cambres de comerç de tot l’Es-tat. /// rEDaCCIó

ja disposa d’un Centre Reempresa dins del Centre de Desenvolupament Empresarial (CEDEM). El gerent de Serveis de Desen-volupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, Leandre Mayola, destaca que “el sistema de Reempresa és un element clau en la cooperació pública i privada”. El Cen-tre de Reempresa de Catalunya ha aconse-guit tancar des de finals de l’any 2011 un to-tal de 72 casos de reempreses, les quals han suposat una inversió total de prop més de 4.200.000€. /// rEDaCCIó

treballin polítiques eficients per incenti-var la cultura empresarial a tots els nivells, començant per la formació i l’educació

Pimec Joves Empresaris demana que no només s’estimuli l’activitat emprenedo-ra mitjançant subvencions econòmiques, sinó que es prengui una política global i completa, per evitar que joves empresaris amb projectes perfectament viables, eco-nòmicament no se’n surtin per motius no empresarials. /// rEDaCCIó

CaMBRa DE COMERÇ DE saBaDELL /// PLA dE ContInuïtAt CECOt ///rEEMPrEsA

pIMEC JOvEs EMpREsaRIs /// AjudEs

Les empreses en venda troben nous emprenedors

acord entre la Fit i Cecot per difondre la Reempresa

Els joves empresaris alerten sobre les ajudes intermitents

seu de la Cambra de sabadell /// CEDIDa Manuel Ribas (Fit) i antoni abad (Cecot). ///CEDIDa

Miquel Camps, president de l'entitat. /// CEDIDa

La Cecot demana més impuls per l’autoocupació

CECOt/// AutooCuPACIó

l’ Estratègia per l’empreniment i l’ocu-pació que va anunciar la ministra

d’Ocupació, Fátima Báñez, que té per objec-tiu facilitar l’autoocupació juvenil, ha sor-près la patronal Cecot, que critica la mesu-ra per arribar molt tard respecte a d’altres països, però també per ser discriminatòria per alguns perfils professionals.

En aquest sentit, Cecot considera que no hauria de discriminar ni per gènere ni per edat: “Hi ha molta gent a l’atur, que no troba feina i l’autoocupació és una sortida molt vàlida a la seva situació laboral. Caldria que el Govern també oferís mecanismes d’aju-da a aquestes persones que sempre han tre-ballat per compte d’altre perquè iniciïn per primera vegada una activitat”.

La mesura anunciada per Báñez també pre-veu una tarifa plana de 50 euros durant sis mesos en les cotitzacions socials per a jo-ves de menys de 35 anys que posin en mar-xa iniciatives empresarials. França és cap-davanter en autoemprenedors. Des de l’any 2009 se n’han constituït un milió, i el 17% s’han acabat convertint en persones jurídi-ques. /// rEDaCCIó

El Consorci per l’Ocupació impulsa les tIC als polígons

COnsORCI pER L’OCupaCIó///tIC

el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha pre-

sentat els resultats d’un estudi elaborat amb la col·laboració de la Fundació Cecot Innova-ció sobre l’estat d’implantació de les Tecno-logies de la Informació i la Comunicació (TIC) als polígons d’activitat econòmica de la zona. El treball estableix l’antiguitat, la continuïtat a d’altres polígons o municipis, la proximitat a zones residencials o les infraestructures en desús, entre d’altres, com a diversos factors que condicionen els serveis TIC als polígons.

Alhora, proposa nou mesures d’interven-ció per millorar aquests serveis. Algunes d’aquestes són la cooperació empresarial per incentivar el desplegament de noves in-fraestructures, el sanejament del bucle de la xarxa ADSL existent o l’ampliació de la co-bertura Wimax i de serveis a dades mòbils, entre d’altres.

Aquesta acció es desenvolupa en el marc del projecte Promoció territorial, localització d’activitat i millora dels polígons, que comp-ta amb la participació dels ens locals i agents socials i econòmics del Vallès Occidental. /// rEDaCCIó


acord de panrico i Fundadeps per una alimentació saludable

l’ empresa de brioixeria de Santa Per-pètua de Mogoda Panrico ha firmat

un conveni de col·laboració amb la Fun-dación de Educación para la Salud (Funda-deps) amb el qual les dues companyies es comprometen a treballar en el desenvolu-pament d’iniciatives de recerca, divulgació i promoció de la salut en matèria d’alimen-tació saludable i activitat física. El conveni, subscrit per la presidenta de Fundadeps, la doctora Maria Sáinz Martín, i el conseller delegat de Panrico, Joan Casaponsa, esta-bleix com a prioritats el foment de l’edu-cació per a la salut, posant especial interès en el desenvolupament d’accions dirigides a les famílies en matèria d’alimentació, nutri-ció i activitat física, així com la investigació i el desenvolupament de les noves tecnolo-gies en promoció de la salut. “Som consci-ents de la importància de l’adquisició d’es-tils de vida saludables des de la infància, per això una de les prioritats de la nostra com-panyia és promoure una alimentació ade-quada i un estil de vida actiu”, ha afirmat el conseller delegat de Panrico. /// rEDaCCIó

ascamm i uHy Fay & Co, juntsen projectes patent Box

l a fundació privada Ascamm i UHY Fay & Co han tancat un acord de col-

laboració per a l’assessorament a empreses amb una significativa activitat en R+D+I, en la implementació del benefici fiscal cone-gut com a Patent Box. És un incentiu que consisteix en una reducció del 50% dels in-gressos derivats de la cessió de patents i altres intangibles en el marc d’experiènci-es tecnològiques, industrials o comercials i que pretén impulsar la innovació.

Ja que menys del 20% de les empreses es-panyoles fan un ús eficient dels incentius de R+D+i, les dues companyies han unit es-forços per poder potenciar la Patent Box.

La Fundació Ascamm, ubicada al Parc Tec-nològic del Vallès, a Cerdanyola, té més de 25 anys d’experiència en l’assessorament tècnic en matèria d’innovació i desenvo-lupament, mentre que UHY Fay & Co està especialitzada en assessorament d’em-preses en matèria d’optimització fiscal.

/// rEDaCCIó

asCaMM ///CErdAnYoLA dEL VALLès

lades a la gestió de la infraestructura IT, en aquest cas les últimes novetats en ser-veis de mobilitat. Per la seva banda, Apple aconsegueix arribar a un major nombre de possibles clients, especialment a organit-zacions de mida mitjana.

El conveni consolida una col·laboració iniciada el setembre del 2012 amb l’adap-tació a la funció AirPrint d’Apple, que per-met als usuaris imprimir documents, fo-tografies, imatges i altres arxius directa-ment des d’un iPad, iPhone o iPod touch, sense necessitat d’instal·lar cap contro-lador d’impressora o aplicació. Xavier Mo-reno, director d’IT i Infraestructures de Ricoh España, assegura: “Volem anar més enllà de les nostres activitats com a pro-veïdor de serveis d’impressió i consoli-dar-nos com un poderós Partner IT per a aquelles companyies que no vulguin per-dre el seu avantatge competitiu i busquin afavorir les oportunitats que l’evolució tecnològica ofereix per millorar els pro-cessos empresarials “.

Ricoh España forma part del Grup Ricoh, multinacional especialitzada en equi-pament digital per a l’oficina, solucions d’impressió d’alta producció, sistemes per a la gestió de documents i serveis TIC. Amb seu a Tòquio, opera a més de 200 pa-ïsos i regions i l’any 2012 va facturar, apro-ximadament, 23.000 milions de dòlars. /// rEDaCCIó.

Ricoh es converteix en un nou soci tecnològic d’apple

la companyia Ricoh, amb seu a Sant Cugat del Vallès, ha firmat un acord

amb Apple amb el qual es converteix en soci tecnològic de la multinacional nord-americana. D’aquesta manera, l’empresa especialitzada en equipament digital per oficina dissenyarà solucions que s’adap-taran o s’integraran en els diferents pro-ductes de maquinària i programari d’Ap-ple. Segons fonts de Ricoh, “amb l’acord subscrit amb la multinacional, Ricoh am-pliarà el seu ventall de productes i serveis i oferirà més solucions de mobilitat que permetran als clients tenir un millor ac-cés a la informació i a les seves aplicaci-ons corporatives en qualsevol moment i des de qualsevol lloc”.

El contracte, amb validesa al territori es-panyol i amb caràcter indefinit, consolida Ricoh com a proveïdor de tecnologies de la informació (TI), abastant en el seu ca-tàleg de serveis les diferents àrees vincu-

dissenyarà solucions de programari i maquinària per a l’empresa nord-americana

seu de Ricoh a sant Cugat del vallès /// CEDIDa

RICOH /// sAnt CugAt

panRICO /// sAntA PErPètuA


Cerdanyola acollirà el primer centre ‘cloud’ d’IBM

l a companyia IBM ha anunciat la pròxima obertura del seu primer centre cloud a

Espanya, a Cerdanyola del Vallès, que oferi-rà serveis relacionats amb aquest nou para-digma d’emmagatzematge de dades a través d’Internet a clients de tot el món.

La Generalitat de Catalunya serà el primer client d’aquest nou centre IBM, després que firmés un contracte d’externalització dels seus serveis tecnològics per als propers deu anys. L’acord, subscrit per 140 milions d’eu-ros, permetrà al Govern transformar i con-solidar el centre de processament de dades de l’àrea de sanitat, benestar i família. Amb aquest projecte, la Generalitat pretén acon-seguir estalvis importants en la seva inver-sió tecnològica i una eficiència més gran, alhora que podrà oferir la reutilització de recursos a altres organismes públics, com ajuntaments i universitats.

La ubicació a Cerdanyola no ha estat casu-al. L’empresa ha explicat en un comunicat que “l’obertura d’un nou centre cloud a Bar-celona ha estat possible gràcies a l’existèn-cia d’un important nucli d’infraestructura d’IBM a Cerdanyola del Vallès, des del qual

ja es dóna servei a diferents clients de l’àm-bit financer, així com a la decidida aposta de la Generalitat de Catalunya pels processos innovadors de transformació tecnològica”.

A més, aquest municipi allotja la Universi-tat Autònoma de Barcelona (UAB), el Sin-crotró Alba i el Parc Tecnològic del Vallès, on es troben presents diverses empreses sus-ceptibles d’esdevenir clients del centre. Està previst que el centre de Cerdanyola estigui operatiu a mitjan 2013 i se sumarà a les vuit instal·lacions d’aquestes característiques que la multinacional ja ha posat en marxa a diferents països com França o Alemanya.

/// rEDaCCIó.

Façana d’un edifici d’IBM /// IBm

IBM /// CErdAnYoLA dEL VALLès

Magatzems serra tanca l’última botiga de terrassa

MagatZEMs sERRa///tErrAssA

d esprés de 42 anys, la botiga tèxtil Ma-gatzems Serra ha decidit tancar les se-

ves portes a l'única seu que encara tenia a Terrassa, a l’avinguda del Vallès de Terras-sa. Allà ocupava un modern edifici de dues plantes al costat de l’antic Blau Centre de la Llar amb un total de 2.500 metres quadrats dedicats a articles per a la llar. En aquesta avinguda també tenia un altre establiment, la coneguda botiga de l’autobús anglès, que va tancar el 2010.

Els responsables atribueixen la clausura al descens de vendes de més del 50% que la companyia havia acumulat des del 2007 com a conseqüència de la crisi econòmica. En l’última dècada, el consum de productes per a la llar havia minvat molt per l’evolució del mercat i la incorporació de nous opera-dors com Ikea, Leroy Merlin, Carrefour o Eroski. Magatzems Serra va ser fundada el 1970 per tres socis. En l’època de màxima esplendor, de la dècada dels vuitanta fins a l’any 2000, la botiga de l’autobús va donar feina a més de 60 treballadors. Durant tot el mes de febrer i principis de març, la boti-ga liquida el seu estoc i ofereix descomptes de més del 50%. /// rEDaCCIó

Engel axil supera amb èxit el concurs de creditors

EngEL axIL /// BArBErà dEL VALLès

l a companyia Engel Axil, dedicada a la fabricació i distribució de productes

tecnològics, ha sortit amb èxit del concurs de creditors en què va entrar l’octubre del 2011 per la davallada de vendes del sector i per la impossibilitat de refinançar les líni-es de crèdit amb les entitats financeres. En un comunicat, l’empresa amb seu a Barbe-rà del Vallès atribueix la superació a “l’apos-ta per la internacionalització”, així com a la inversió en R+D+I.

La companyia ha aconseguit el suport del 70% els seus creditors al conveni i al pla de viabilitat elaborat amb l’assessorament del Bufete Castilla, la qual cosa garanteix la continuïtat de la firma i de més de 110 llocs de treball directes i al voltant de 250 indi-rectes. Alhora, Engel Axil afirma que “ni cli-ents ni proveïdors s’han vist afectats pel període concursal”, ja que la companyia no ha alterat la seva activitat. Un cop superat el concurs, l’empresa continuarà ampliant el seu mercat amb nous desembarcaments a la zona balcànica, Sèrbia i Croàcia. Engel Axil va facturar 24,5 milions d’euros a Es-panya el 2012 i exporta a 34 països de tot el món /// rEDaCCIó

La Liga Endesa, la fem entre tots

24 seleccions, 80 partits,

totes les estrelles del bàsquet mundial

24 seleccions, 80 partits,

totes les estrelles del bàsquet mundial

Som capaços de fer sortir el millor de nosaltres quan ens unim,

quan un “jo” es converteix en un “NOSALTRES”. Per això volem que

aquest gran EQUIP que formem entre tots continuï creixent, motivat

pel talent i l’afany de superació.

JUNTS podem assolir qualsevol fita que ens proposem, perquè els

que creuen que les coses es poden fer són els que aconsegueixen

fer-les. Això és

actitudazul.com

.


un vehicle per al turisme més independentL'empresa de sant Cugat està a punt per llançar l’Emotria, un vehicle pensat per visitar ciutats amb total independència i comoditat. PER: VICTOr sOlVAs

Empresa /// Velmus IdI

1 ///


un dels grans problemes en un viatge és el poc temps disponible per descobrir cada racó d’una ciutat des-coneguda. En els darrers anys s’han proposat solu-

cions, com el lloguer de bicicletes o de ve-hicles, o la visita en busos turístics. Però totes aquestes opcions presenten incon-venients, com la manca de seguretat, la ne-cessitat d’un permís de conducció o la vi-sita d’una ruta predeterminada. Velmus IDI vol unir els avantatges de totes aques-tes opcions i eliminar-ne els inconvenients a partir d’aquest mateix estiu. Passades les fases d’investigació, disseny, produc-ció i presentació, ha arribat el moment que l’eMotria trepitgi l’asfalt.

“Es tracta d’un crossover entre un tricicle i una pickup que té l’avantatge de ser molt fàcil de conduir i, a més, de tenir prou am-plada com perquè entrin fins a tres per-sones”. Així ho defineix el fundador i di-

rector general de l’empresa, Florencio Ga-briel Cuervo. L’emprenedor considera que el producte és ideal per a un perfil de tu-rista sènior, per la seva facilitat d’ús, però aquest mateix factor també el fa atractiu per als turistes més joves.

De fet, Cuervo confia que l’orientació del negoci cap al sector turístic sigui una ga-rantia per capejar la crisi. “Tant Catalunya com Espanya són una destinació turística de primer nivell i les previsions indiquen que en els propers anys arribaran grans inversions per a aquest sector”, assegura l’empresari.

Actualment, l’empresa està pendent d’una subhasta per saber on es trobaran els pri-mers vehicles eMotria. Les dues ciutats candidates són Barcelona i Cadis, dues de les ciutats amb més trànsit de turistes a la Península. Malgrat reconèixer que la sub-hasta la guanyarà “qui més aposti”, Cuervo admet que seria un avantatge començar

a Barcelona. “Es tracta d’un vehicle elèc-tric, que és un model pel qual aposta la ciu-tat, i que ve a completar una oferta de mo-bilitat dirigida als turistes que ja existeix. A Cadis ens faríem responsables d’obrir el mercat”.

OPCIONs INTerNACIONAls

Però no només del turisme viu Velmus IDI. Cuervo explica que ja ha rebut l’interès d’empreses d’altres països per introduir els vehicles eMotria, i no només en el sec-tor turístic. “Hem parlat tant amb empre-ses com amb administracions públiques d’Irlanda o Alemanya, que veuen opcions d’adoptar el vehicle en tasques com la vigi-lància de zones industrials”.

Per tal d’assegurar l’adaptabilitat del vehi-cle, Velmus ha dissenyat un xassís adapta-ble, tant en la grandària com en elements, com una carcassa de cobertura.

'CrOwdFuNdINg' TANCAT

L’objectiu de Velmus és crear una prime-ra flota de, com a mínim, 15 vehicles, fet que suposarà una inversió de 126.000 eu-ros. Per aconseguir aquesta suma, l’em-presa ha optat per un model de finança-ment que va a l’alça, com és el crowdfun-ding, tot i que l’aposta és una mica diferent de l’habitual. “Portem molt de temps par-lant del projecte amb inversors potencials i volem que aquest finançament compar-tit estigui restringit a tota la gent que ja co-neix la idea i que s’ha mostrat interessada a fer una aportació”.

Com és habitual en aquesta fórmula, les opcions per invertir estan estructurades en trams: Platinum, de 6.000 €; Aurum, de 3.000 €; Cuprum, de 1.200 €, i Aluminum, de 300 €. Tot i que l’objectiu és arribar a aquests 126.000 euros, Cuervo assegura que la flota de 15 vehicles està garantida, malgrat no s’hi arribi. Tot i això, l’empre-nedor considera que si s’arriba a l’objec-tiu o se sobrepassa, la rendibilitat pot ser més gran per als inversors. “A més inver-sió, més possibilitats de crear més vehicles i explotar el seu ús”.

Però, per què hauria de confiar un inversor en Velmus? Cuervo dóna els seus motius: “Els inversors valoren la nostra experièn-cia en el sector, els reconeixements ja ob-tinguts a la Fira de Barcelona o a Cecot, i el fet que estan davant una inversió que po-den veure i provar”.

1 /// l’eMOTrIA ha EStat PrEmIat a La fIra DE L’aUtomÒBIL DE BarCELona I aQUESt EStIU arrIBarÀ aL CarrEr

2 /// CuerVO desTACA Que TANT el XAssís Com La rESta D'ELEmEntS DEL CotXE EStan faBrICatS a EUroPa

3 /// l'eMPresA CONFIA eN l'ACCePTACIÓ DELS VEhICLES ELÈCtrICS Com a Una oPCIó DE moBILItat EntrE EL tUrISmE SEnIor

4 /// l'eMOTrIA esTÀ PeNsAT PEr a faCILItar La VISIta a CIUtatS tUríStIQUES Com BarCELona o CaDIS/// BÀrBara PaDILLa

L’EMotrIA És un 'CrossoVEr' EntrE un trICICLE I unA 'PICkuP' PEnsAt PEr AL turIsME sènIor

L’EMPrEsA fInAnçA LA PrIMErA fLotA dE VEhICLEs A trAVÉs d’un 'CrowdfundIng' tAnCAt EntrE InVErsors PotEnCIALs

FuNdACIÓ: 2007

PreVIsIÓ TrebAllAdOrs: 7

FACTurACIÓ PreVIsTA: 5M €

vELMus IDI

2 ///

3 /// 4 ///

20 ROtOnDa B30 MArç del 2013

Carmen Larraburu, primera directora de 'B30' i actual directora editorial de la capçalera, valora positivament el paper que ha tingut la revista en l'eix econòmic i empresarial del Vallès i saluda la sortida del diari digital VIAempresa.

un AdÉu sEntIt, unA BEnVIngudA EsPErAnçAdA

si el naixement d’un nou mitjà de comunicació és sempre un motiu d’alegria, la seva desa-parició comporta una certa dosi de melangia. La B30 deixa de ser una publicació mensual de

paper per passar a ser un diari digital dirigit a tot Catalunya. La barreja de tristesa d’una banda i d’alegria pel naixement d’una pu-blicació més ambiciosa, per l’altra, provo-quen sentiments contraposats.

La B30 ha estat un mitjà de comunicació de-dicat fonamentalment a fer ressò de les ac-cions i els èxits assolits pels diferents pro-tagonistes econòmics en l'àmbit del Vallès. En moments tan difícils, la B30 ha inten-tat ser una tribuna de totes aquelles acci-ons que es realitzen amb il·lusió i força em-prenedora en el territori; accions que no són poques però que sovint no són sufici-entment reconegudes. Des de les empreses consolidades fins les empreses que comen-cen, les accions institucionals, les persona-litats locals, els joves emprenedors tot ha estat objecte de l'atenció de la nostra publi-cació. Allà estan i allà restaran com la crò-nica d'una etapa de transició de notable im-portància en la nostra història econòmica.

Cal fer referència, igualment, al conjunt de persones, als equips de professionals, a tots els que han fet un esforç notable per tal que la B30 assolís el prestigi del qual ha gaudit aquests anys, així com l'aposta em-presarial que la revista ha suposat; apos-ta possible únicament gràcies a la voluntat d’una empresa editora innovadora i amb visió de futur.

Però la realitat és la que és. La crisi econò-mica i financera que estem patint obliga les empreses d’informació a buscar altres ca-mins als seus productes i a reduir despeses si volen donar continuïtat als seus projec-tes. El cost del paper i de la distribució es compaginen malament amb l’actual atonia publicitària i el corresponent descens d’in-gressos. És l’equació que hem de resoldre, com la majoria de mitjans, si volem seguir existint "en aquest panorama tan gris, trist i dissortat", com escrivia el poeta.

La B30 va néixer amb la vocació d’omplir el buit informatiu pel que fa a la premsa eco-nòmica en el Vallès i l’objectiu del mitjà era fer palesa la realitat d’una àrea industrial i econòmica de primera magnitud, no so-lament a Catalunya i a Espanya, sinó tam-bé a Europa.

Explicar el que es feia en aquesta rica zona, curulla d’indústries de tota mena i tota mida, que es comunica a la vegada per una de les vies de més tràfic del continent, la B-30, que ha donat nom al mitjà, obria les millors expectatives per afermar la seva presència com a mitjà informatiu específic i transversal per a aquesta àrea. Així ha es-

tat. Durant cinc anys de publicació i amb més de cinquanta números, la B30 s’ha consolidat entre les empreses, els actors econòmics, les institucions socials, em-presarials, acadèmiques i també entre els lectors interessats en l'evolució producti-va de l'entorn.

La seva presència era, ho sabem, espe-rada perquè permetia conèixer el que uns estaven fent i el que feien els altres. La B30, a més, mitjançant l’organitza-ció d’actes empresarials amb força èxit i de la informació sobre el que organitza-ven altres entitats, ha format part acti-va d’aquest entrellat industrial, comer-cial i econòmic que ens rodeja i ens vin-cula. Però, com hem esmentat abans, les circumstàncies obliguen a evolucionar i s’ha de fer. Saber emprar els actius atre-sorats durant aquest període és el repte.

Aquest és ara el cas de la B30. L’experièn-cia acumulada durant aquests anys ens permet –i ens obliga– a fer un pas cap a la modernitat, obrir un nou mitjà a la xarxa per tal de créixer en unes condici-ons menys oneroses. La documentació sobre la realitat econòmica que hem anat acumulant durant aquest viatge per la B-30 ens permet mirar cap al futur amb optimisme. Per què no, doncs, aplicar-la a un producte més ambiciós? S’ha de-mostrat que les crisis serveixen per obrir noves oportunitats, afirmació en la qual militem raonablement.

Avui, l'adéu a la B30 és també una ben-vinguda a VIAempresa, un camí nou en el qual esperem continuar comptant amb la companyia de tots.

CaRMEn LaRRaBuRudIrECtorA EdItorIAL dE LA rEVIstA 'B30'

"saber emprar els actius atresorats durant aquest període de la B30, és el principal repte de VIAempresa"

una de les iniciatives em-blemàtiques d'Europa 2020 està orientada al fet que la indústria recuperi el seu lloc en l'estructura econòmica aconseguint

el 20% del PIB europeu l'any 2020. La in-dústria europea està ben situada per assu-mir aquest paper ja que és líder mundial en nombrosos sectors estratègics com ara els de l'automoció, l'enginyeria, l'aeronàutica i l'espai, entre d'altres. La indústria segueix representant 4/5 parts de les exportacions europees i un 80% de la inversió en R + D del sector privat procedeix de la indústria manufacturera. Si es recupera la confian-ça, i amb aquesta les inversions, la indús-

tria europea pot generar creixement sos-tenible, crear ocupació i donar resposta a part dels actuals problemes que té plante-jats la nostra societat.El discurs oficial europeu situa la recerca i el desenvolupament (R + D) al capdavant de les prioritats polítiques, però en la pràc-tica, els governs tenen menys dificultats per justificar aquest tipus de retallades. No obstant, aquestes mesures estan sens dub-te hipotecant el futur del país amb conse-qüències tan greus com la desindustrialit-zació progressiva, la fuga de talent i la no creació de nou teixit industrial que revita-litzi la generació d'ocupació per als joves.A Ascamm 180 investigadors treballen amb l'objectiu de desenvolupar coneixement i

tecnologia per establir les bases d'una rein-dustrialització sostenible d'Europa promo-vent projectes innovadors i la participació de les pimes en els mateixos.

La distància entre recerca bàsica, recer-ca aplicada i desenvolupament tecnolò-gic s'ha escurçat considerablement i això incrementa la importància estratègica de centres tecnològics com Ascamm, capaços de traduir el coneixement científic en apli-cacions reals. Aquests centres estan cridats a jugar un paper decisiu en la sortida de l'actual situació econòmica perquè el futur d'aquest país està fonamentat en un teixit industrial potent, encara que sovint no en som conscients.

LA rEVoLuCIó tECnoLÒgICA I LA rECErCA IndustrIALxavIER LópEZdIrECtor gEnErAL dE LA fundACIó PrIVAdA AsCAMM

21ROtOnDaB30 MArç del 2013

Fa uns mesos estàvem emboli-cats en programes electorals els quals ens posaven als au-tònoms com salvadors de la crisi. Algunes de les propos-tes dels candidats demana-

ven potenciar els emprenedors i autònoms perquè ens traiessin de la crisi; impulsar mesures per crear ocupació perquè els au-tònoms contracten a treballadors; potenci-ar els crèdits bancaris per a petits empresa-ris; promocionar les dones autònomes en la igualtat amb les altres treballadores i tam-bé es convidava a no pagar l'IVA de factures no cobrades. Són textos literals, extrets dels programes dels partits que optaven a gover-nar el país. Això és el que ens van vendre a

bombo i platerets. Però la realitat és molt més crua i perversa.

Mesos després ens topem amb una reforma laboral que només beneficia grans empre-ses i a altres corporacions, però que de cap manera serveix per facilitar les coses a l'au-tònom. Al mateix temps, se'ns ven un con-tracte d'aprenentatge, del que és recomena-ble llegir la lletra petita ja que si acomiades al contractat has de tornar totes les bonifica-cions. També es perjudica el petit autònom amb l'augment de l'IVA, ja que l'ha d'aca-bar assumint en la majoria de casos. Igual-ment l'autònom, és víctima de l'augment de 5 a 11 punts l'IRPF, una mesura que de ben segur tindrà conseqüències negatives; o de

l'anul·lació de les bonificacions a la se-guretat social a les autònomes en perío-de de maternitat; així com l'alliberament d'horaris comercials en període de rebai-xes. També es frustrant que es parli de fo-mentar el crèdit bancari, quan tothom és plenament conscient que aconseguir fi-nançament ara mateix és una utopia per als autònoms.

Com es pot veure, la situació reclama al-guna reacció. Malgrat que el nostre col-lectiu comença el dia amb il·lusió reno-vada, possiblement ara toca dir prou. L'única cosa que ens queda esperar és que les últimes mesures del govern si-guin les adequades i no paper mullat.

LEs MEsurEs

LuIs FaRRéAssoCIACIó d´AutÒnoMs donEs I hoMEs EMPrEnEdors dE CAtALunYA s.xxI

twIttER 'B30'

nOus twEEts

@aEC AssoCIACIó d’EMPrEsArIs“@PatronalCecot: jornada “ sAnos, l’eina definitiva per a l’anàlisi objec-tiu x corredors d’assegurances” impulsa ACCA http://bit.ly/Ysr4hh “

@tOtsantCugat tot sAnt CugAtPimec reclama a la banca que faci fluir el crèdit ow.ly/gZiaj @pimec @pimec_vallesocc @revistaB30 #infolocal

@Ja_aguILaR j.A AguILAr@rosendogarganta @revistaB30 @VernBueno @fitipaldina felicidades! Y grandes éxitos!

@EspaCIOspyME EsPACIos PYMEEl espíritu de grupo es lo que da a muchas empresas una ventaja sobre sus competidores.

@BanCBa BAnC BusInEss AngELsLa torre del Palau: La Cecot ajuda a finançar els emprenedors culturals naciodigital.cat/...

@aRROBasantCugatsC BusInEss PAr kConverteix-te en un #emprenedor “anti #crisi” interessant article de @cnnexpansion http://bit.ly/wh95t1 #emprendre #empresa

@CaMBRatERRassa CAMBrA dE tErrAssAÉs possible reduir fins a un 30% el consum energètic.ho ha explicat josé Enrique Vázquez

@sOynEtwORKIng CruZEro nEtworkIngLa necesidad del liderazgo positivo, vital para poder gestionar cambios en la organización http://bit.ly/L5tMsM vía @retosdirectivos

sEguEIx-nOs a @REvIstaB30

MaRC MILLánrEsPonsABLE d’EntErPrEnEur-shIP d’EsAdE CrEAPoLIs

D. Es coneix poc el potencial que té el Vallès en termes de coneixement en àmbits molt rellevants com les noves tecnologies, salut, ciències aplicades i el “management” (EsAdE), a través dels centres de recerca, parcs tecnològics, universitats, sincrotró, i parcs empresarials amb empreses de primera línia a nivell internacional. a. La manca d’inversió en un moment clau per a consolidar-se com a pol de coneixement de primera fila. F. L’ampli ventall d’institucions que permeten la generació de coneixement i la seva aplicació directe a través del teixit productiu existent. O. reivindicar el seu lloc com a peça clau per al desenvolupament econòmic de Catalunya. reposicionar-se com a territori de coneixement.

JOsé MaRIanOgErEnt I fundAdor dE ZEro2 InfInItY

D. una debilitat del territori és la manca de transport públic, infraestructures. a. Les prioritats dels polítics i les mesures que prenen sovint no van en la direcció de promoure les empreses i encara menys de segons quins sectors. F. Estem en un entorn privilegiat. L’entorn és bonic i està envoltat de zones verdes. des de la finestra de l’oficina veiem els arbres i això també aporta qualitat de vida en l’àmbit laboral. O. una de les oportunitats que té el Vallès és que té molt talent, sobretot entre els joves. Estem en una ubicació privilegiada també pel que fa a les universitats . En aquest context, destaca el gran nombre de personal investigador, fet que és molt important per al desenvolupament del nostre territori i de la nostra economia.

vanEsa MaRtínEZ dIrECtorA dEL gruP d’AroMEs I frAgànCIEs CArInsA

D. una debilitat del Vallès és que està lluny del centre de presa de decisions pel que fa a legislació del nostre sector, el d’aromes i fragàncies. a. La debilitat de les exportacions catalanes en general condiciona les operacions a l’exterior

DaFODEBILItAts aMEnACEs FortALEsEs OPortunItAts...

del nostre negoci. En algunes ocasions fa que ens haguem d’esperar per poder portar-les a terme.F. El Vallès té un bon posicionament: estem a prop d’una gran ciutat sense estar a dins. O. L’eix mediterrani, que representa prop del 50% del trànsit total de mercaderies de l’Estat espanyol i el 60% de les mercaderies que es mouen amb tren, és una oportunitat que s’ha de potenciar. Es podria dissenyar una estratègia de gestió i explotació integral d’aquestes infraestructures que en tregui el màxim rendiment.

22 ROtOnDa B30 MArç del 2013

En Herbert Simon, Premi Nobel d’Economia, deia “no hi ha moral al vol-tant de la tecnologia. La tecnologia expandeix les nostres formes de pen-sar sobre les coses, am-plia les nostres formes

de fer les coses”.

Avui més que mai es posa en tela de judici si darrere la utilització de tecnologies tan uni-versalment utilitzades com són les xarxes so-cials hauria d’existir algun codi ètic o moral que les regís. Només cal veure casos com els dels Gossips o dels Informers, que han es-quitxat des del món universitari a les escoles de qualsevol població de Catalunya.

Hi ha qui ha posat el crit al cel demanant res-ponsabilitats i demanant que caigui el pes de la llei sobre els que han estat al darrere de propiciar les xafarderies. Però si fem una re-flexió i mirem enrere ens adonarem que de xafarderies n'hi ha hagut sempre i de perso-nes que quan les tens davant et diuen el mi-llor de tu i que quan et gires ja et critiquen n'hi ha hagut sempre i sempre n’hi haurà.

Si ha passat el que ha passat és per manca d’educació i de valors i no perquè la tecno-

logia sigui dolenta. La tecnologia no té mo-ral, els que l’han de tenir són els seus usuaris.

Però no es pot viure d’esquena a cap avenç ja que aquests sempre han format part de l’evolució humana, tant pels aspectes posi-tius que ens poden aportar com pels negatius que també sempre hi són presents.

Mai tot és blanc, ni mai tot negre, hem d’aprendre a descobrir els grisos i a treure el profit que aquests ens poden aportar.

Avui, els nois i noies que ja formen part de la generació digital 2.0 no poden viure sense les eines de comunicació i relació que els pro-porcionen els mitjans socials i el que cal no és criticar-ne que en fan un mal ús sinó en-senyar-los a utilitzar-los de manera que els ajudi a potenciar les seves habilitats i com-petències.

El problema real el tenim en el món de l’em-presa, ja que aquesta, en la seva gran majoria, veu la tecnologia com quelcom que necessi-ta però que no domina i quan una cosa no la dominem ens provoca una certa por. Poc a poc, les nostres empreses han après a uti-litzar les eines tecnològiques especialment en l’entorn web, però fins ara la interacció que aquestes eines ens oferien era limitada;

podíem interactuar i comunicar-nos però no ens permetien construir comunitats on els usuaris es convertissin en els vertaders protagonistes, com avui ens ofereixen els anomenats mitjans socials.

Avui una empresa no pot viure d’esquena a aquesta realitat i no adonar-se que els vertaders protagonistes d’aquesta evolu-ció tecnològica són precisament els usu-aris, o sigui, els seus clients. Uns clients que controlen les seves relacions i la in-formació que reben i que cada vegada són menys receptius a rebre recomanacions o consells per part de les empreses ja que de qui fan més cas és dels altres usuaris, que, com ells, es relacionen en aquests es-pais comuns.

Un exemple, si avui algú es vol comprar un cotxe, a qui fa més cas, als consells d’un web d’un concessionari o del fabricant o d’un fòrum on usuaris que ja han provat aquest cotxe n'opinen?

Els rols han canviat i les empreses han d’aprendre a adaptar-s’hi i a més ho han de fer el més aviat possible ja que el que no poden parar és el ritme en què els usua-ris s’estan acostumant a utilitzar aquests nous mitjans.

L'assessor de 'social-media' de CECot es pregunta si darrere la utilització de tecnologies tan universalment utilitzades com són les xarxes socials hauria d’existir algun codi ètic o moral que les regís

santI RIusAssEssor dE MàrquEtIng 'on-LInE' I 'soCIAL MEdIA' dE LA CECot

Podem viure d’esquena al fenomen dels 'social media'?

COM s’Ha D’EnFOCaR ELs pRIMERs passOs D’un EMpREsa En EL Món DEL 'sOCIaL MEDIa'?

El primer que caldrà realitzar és un Pla de social media.Aquest pla és un estudi com-plert que va des d’una primera “etapa es-tratègica” en què: fixem els objectius ge-nerals i específics, es fa una anàlisi del pú-blic objectiu al qual ens voldrem dirigir, s’estableixen els recursos disponibles i es fa un estudi de quina és la nostra situació de partida per tal de descobrir les man-cances del nostre web, dels sistemes de comunicació vers als clients, etc.

La segona part del pla és “’etapa de plani-ficació”, en la qual es fan estudis de mer-cat i s’estudien les estratègies per imple-mentar, es marquen els timings necessa-ris, s’estableix un pla de treball, etc.

La tercera part es “l’etapa de l’execució” en què es posa en funcionament tot el que

s’ha planificat seguint els timings marcats i comença el procés d’escolta activa amb l’objectiu de monitoritzar la nostra mar-ca, el mercat, els clients i la competència a més d’ajudar-nos a descobrir el que di-uen de nosaltres, tant el mercat com els usuaris.

M’agradaria aclarir que un Pla de soci-al media és quelcom més que el que he in-tentat resumir aquí però per fer-se’n una idea crec que és suficient.

aquEstEs nOvEs EInEs nECEssItaRan nOus pROFEssIOnaLs, EL MERCat EstÀ pREpaRat pER OFERIR-LOs?

Avui es fan molts cursos de community managers, però el que cal és persones altament preparades per enfrontar-se a les necessitats de les empreses amb més recursos que els d’un simple conei-xement d’eines tecnològiques. D'aques-ta manera es pot garantir que hi ha una visió estratègica i no només operativa del social media.

En aquest sentit, crec que el nou Execu-tiv Master of Internet Business, que or-ganitzarà l’escola de negocis Euncet, ubicada al Vallès, juntament amb Ine-si, aportarà un bon nombre de professi-onals altament qualificats per aportar valor a les empreses que en tinguin ne-cessitat.

assEssORaMEnt EMpREsaRIaLsANTI rIusAssessor de màrqueting 'on-line' i 'social media' de la Cecot

Envieu les vostres preguntes a:

[email protected]

patROnaL CECOt ///ComErÇ

"Les empreses necessiten professionals altament preparats amb més recursos que els d’un simple coneixement d’eines tecnològiques"


7 dE MArç NeTwOrKC@Fe Cada primer dimecres de mes, l’@sant Cugat Business Park orga-nitza una sessió on els participants poden esmorzar mentre intercanvien experiències i es coneixen entre ells amb l’objectiu de crear 'networking' i conèixer oportunitats de negoci. d’altra banda, a cada sessió, dues empreses del parc poden realitzar una presen-tació de l’activitat que estan portant a terme. Es tracta d’una activitat dirigida exclusivament a clients del parc. L’en-trada és gratuïta. orgAnItZA: @sant Cugat Business Park LLoC: sala “sant Cugat”, Av. Via Augusta, 15-25, 08174, sant Cugat horA: de 9 .30 a 11 h. MÉs Info: www.arrobasantcugat.es/agenda/networkcafe-2/

panELL InFO

L’empresa Eurofragance, amb seu a Rubí, dedicada a la producció i al

disseny d’aromes i fragàncies continua la seva expansió: el 2012 va aconseguir una facturació de 43 milions d’euros, un 12% més que l’any anterior. A més, la compa-nyia ha augmentat en un 27% les vendes en països de la Unió Europea, alhora que s’ha obert a d’altres mercats internacio-nals. Aquestes dades compleixen els ob-jectius que es va marcar l’empresa quan, el 2011, va anunciar un pla d’inversions per valor de 4,9 milions d’euros desti-nats a potenciar el seu creixement, tant en aquells països on ja té activitat, com en altres on té previst iniciar-hi operacions. Eurofragance és present a 4 continents i té filials a Turquia, Filipines, Mèxic i Dubai.

eurofragance puja les vendes un 12% durant el 2012

La multinacional Ficosa, amb seu a Viladecavalls, participa en

el projecte HeEro de la Unió Europea que impulsa la implantació de la tru-cada d’emergència als automòbils en cas d’accident, coneguda com a ecall. Aquest sistema consisteix en la realització d’una trucada automàtica o manual a un centre d’assistència en cas de sinistre. De fet, és una eina que haurà d’estar operati-va a tots els nous vehicles a partir de l’any 2015, segons la nova normativa europea. El sistema també permet localitzar la ubi-cació i la velocitat exacta del vehicle en el moment de l’impacte. Per tirar-ho enda-vant, Ficosa té un contracte en el sector te-lemàtic amb Renault i preveu facturar fins a 200 milions d’euros en aquest camp en els pròxims quatre anys.

xavIER tRIas, aLCaLDE DE BaRCELOna

Barcelona fa un nou pas en el sector de les tecnologies

mòbils amb la inauguració del Mobile World Centre, el primer centre perma-nent d'exposició sobre aquest àmbit que forma part de l'estratègia de ca-pitalitat mundial de la Ciutat Comtal.

xavIER CaRBOnELL, COnsELLER DELEgat DE paLEx MEDICaL

L'empresa famili-ar d'equipament sanitari Palex Medi-cal, ubicada a Sant Cugat, ha comprat Saident, una companyia de solucions d'identificació per radiofreqüència.

antOnI pEÑaRROya, pREsIDEnt D'asCaMM

Després de tres anys d'investigació,

la Fundació Ascamm ha iniciat la fase d'internacionalització de la tecnologia desenvolupada en col·laboració amb un consorci empresarial a centres de producció de Brasil i Argentina.

LEs CaREs DE La ‘B30’

pERE tORREs, nOu sECREtaRI D’EMpREsa

L’exregidor de l’Ajuntament de Rubí entre els anys 1991 i

2002, Pere Torres, ha estat nomenat Secretari d’Empresa i de Competitivi-tat de la Generalitat de Catalunya. Tor-res ha estat escollit pel conseller d’Em-presa i Ocupació, Felip Puig.

susana vILas, Cap DE COMunICaCIó D’ InDuKERn

Susana Vilas ha es-tat nomenada nova

directora de comunicació del Grup In-dukern amb fàbrica a Terrassa de la seva filial farmacèutica Kern Pharma. Es tracta d’una àrea de nova creació.

ManuEL BustOs DEIxa L'aLCaLDIa DE saBaDELL

El fins ara alcalde de Sabadell va fer pú-

blica la seva dimissió a meitats de fe-brer arran de la seva presumpta impli-cació en el cas de corrupció Mercuri. En tot moment, Bustos ha assegurat que és innocent i seguirà com a regidor, a la Diputació i a la Federació de Municipis.

FICOsa /// VILAdECAVALLs EuROFRaganCE /// ruBí

18 dE MArç "MAMuT O sAPIeNs. les deu INQuIeTuds VITAls Per AdAPTAr-se I eMPreNdre"El títol d’aquesta activitat coincideix amb el de l’últim llibre d’Albert riba trullos, publicat per dynamic Partner a inPreneur. L’autor parteix de la pregunta: Vols ser un mamut que es va extingir per no saber adaptar-se als canvis del medi ambient, o ser un homo sapiens que no sols s’adapta al medi, sinó que modifica el medi perquè s’adapti a ell? durant la conferència, Albert riba donarà les claus de com convertir-se en sapiens tant en l'àmbit individual com també organitzacional. orgAnItZA: PtV LLoC: Centre d’Empreses de noves tecnologies. Parc tecnològic del Vallès, Av. Parc tecnològic, 3 08290, Cerdanyola del VallèshorA: de 16.00 a 18 h MÉs Info: www.ptv.cat 18 dE MArç COM MIllOrAr el POsICIONAMeNT eN els CerCAdOrs (seO) si vols que el teu web aparegui en els primers resultats de google, en aquest taller aprendràs trucs i recursos que permetran aconseguir la màxima visibilitat pel teu lloc web sense haver de pagar perquè així sigui. El taller anirà a càrrec d’oliver gonzález, consultor de hard&web. orgAnItZA: Associació d’Amics de la uABorgAnItZA: hArd&wEB I @sAnt

CugAt BusInEss PArkLLoC: @sant Cugat Business Park (av. Via Augusta, 15-25 sant Cugat)horA: 18 h MÉs Info:www.arrobasantcugat.es/agenda

19 dE MArç JOrNAdes gOeXPOrT-INdusTrIAlLa participació a les jornades permet accedir al programa d’Iniciació a l’Ex-portació d’Acc1ó, programa que t’aju-da a fer les primeres passes i aconse-guir vendes a l’exterior per mitjà del suport d’experts en internacionalitza-ció i en màrqueting digital. En aquest cas, es tractarà l’exportació des del punt de vista de la indústria. orgAnItZA: Cambra de Comerç de sabadell LLoC: Av. de francesc Macià, 3508206 sabadell horA: de 9 a 14 h MÉs Info: http://www.cambrasaba-dell.org/

21 dE MArç el CONCurs MerCANTIl I lA sITuACIÓ dels CredITOrs La finalitat del concurs de creditors és que l’empresa sobrevisqui i segueixi en funcionament en tot moment, però en molts casos el desconeixement d’aquest procediment ens genera dubtes de diferents tipologies que abordarem en aquesta sessió. orgAnItZA: fòrum Cecot- rubí LLoC: rubí desenvolupament, rambla joan Miró, s/n de rubí horA: 9.30 h MÉs Info: www.cecot.org

Ficosa participa en un projecte europeu per promoure l’'ecall'

RaDaR B30 MArç del 201324

punt DE tROBaDa

CuRsOs sOBRE CREaCIó D’EMpREsEs L’oficina de serveis a l’Empresa (osE) de rubí té en marxa dos cursos sobre creació d’empreses, de 60 hores cadas-cun, a través dels quals 19 persones emprenedores que volen desenvolupar la seva idea empresarial i avaluar la seva viabilitat estan treballant l’elaboració del pla d’em-presa. Aquesta formació es complementa amb càpsules formatives que aprofundei-xen aspectes que cal desenvolupar, com les habilitats i els comportaments. /// CEDIDa

Emprenedoria a Rubí

taller de l’OMIC a palau-solità i plegamans

L’oficina municipal d’Informació al Consumidor (omIC) de l’ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha organitzat aquest darrer mes junt amb la Diputació de Barcelona un taller que s’ha dut a ter-me amb els alumnes de P4 de les esco-les Can Periquet i Josep m. folch i tor-

res. tal com explica la tinenta d’alcalde d’acció Social i regidora de Consum, Carme Cabeza, “es tracta d’uns tallers per introduir el món del consum als més petits, amb la finalitat que aprenguin qüestions bàsiques dels seus drets i deures”. /// CEDIDa

drets bàsics dels consumidors per a nens

universitat i Empresa /// Enginyeries

Primer ‘speed-networking’ universitat-empresa a terrassa

un total de 13 empreses de dife-rents sectors industrials i de l’audiovisual van participar el passat dia 20 en el primer speed-networking universi-tat-empresa per a estudiants

organitzat a la Universitat Politècnica de Ca-talunya - BarcelonaTech (UPC). L’Escola d’En-ginyeria de Terrassa va promoure aquesta innovadora activitat, que vol apropar de ma-nera dinàmica i atractiva les empreses als alumnes per facilitar-los l’accés al mercat la-boral. Els representants de les empreses i es-tudiants de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) van estar en contacte entre ells gràci-es a l’speed-networking que es va fer al Cam-pus de la UPC de Terrassa. L’escenari per a l’esdeveniment va ser el vestíbul modernis-ta de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa, on es van col·locar vuit taules al matí i vuit més a la tarda, una per a cada empresa.

La sessió es va dividir en dues parts. A la pri-mera, cada empresa va disposar d’una hora per dialogar i intercanviar experiències amb diversos grups reduïts d’estudiants en inter-

vals de 10 minuts. En aquest temps, l’empre-sa havia de ser capaç de donar a conèixer les seves necessitats i les seves característiques i els estudiants havien de transmetre les se-ves habilitats i deixar les seves dades i el seu currículum. Es van inscriure a l’activitat 105 universitaris, el total de places disponibles.

Una alarma va donar el tret de sortida a l’es-deveniment i va marcar el final de cada ron-da de converses, fins que els 56 estudiants inscrits al matí i a la tarda van passar per les vuit taules on hi havia els representants de les empreses.

D’aquesta manera, en una hora, tots els estu-diants i totes les empreses van obtenir la in-formació fonamental d’ambdues parts.

Després que tots els estudiants van pas-sar per totes les taules d’empreses, l’EET va oferir un temps complementari perquè els alumnes establissin un diàleg més pausat amb les empreses que millors sensacions els havien causat o que s’adaptessin més a les seves inquietuds professionals.

1 ///

B30 MArç del 2013 RaDaR 25

punt DE tROBaDa

Primer ‘speed-networking’ universitat-empresa a terrassa

Les empreses que van participar al matí van ser les d’àrees industrials afins als graus que imparteix l’EET als matins (química, electrò-nica i electricitat) i les que van participar a la tarda van ser de les àrees d’estudi que s’im-parteixen a la tarda (mecànica, audiovisual i disseny industrial).

Les empreses participants, per la seva ban-da, van ser: Mazel Ingenieros, Idneo Techno-logies, Schneider Electric, Simon Tech, Jané, VYC Industrial, Bmat Licensing, Electròni-ca Itel, Bimetica, Grupo Torrecid, Arvato Technical Information, Bosch Sistemas de frenado S.L.U., Altran Innovación S.L.U.

A més de les diferents companyies, tam-bé va col·laborar-hi el Servei d’Universi-tat i Societat del Coneixement l’Ajuntament de Terrassa; l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de l’Escola Industrial de Terrassa; el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Graduats en Enginyeria de Teleco-municació de Catalunya i l’Euncet Bussiness School.

2 ///

1 /// NeTwOrKINg CaDa EmPrESa Va DISPoSar D’Una hora PEr DIaLoGar I IntErCanVIar EXPErIÈnCIES amB DIVErSoS GrUPS

rEDUïtS D’EStUDIantS

2 /// eXPerIÈNCIA MÚlTIPle ELS 56 EStUDIantS InSCrItS Van PaSSar PEr LES VUIt taULES on hI haVIa ELS rEPrESEntantS DE LES EmPrESES

/// CEDIDa

aJuDa a pERsOnEs aMB pROBLEMEs D’auDICIó Ambdues organit-zacions fomentaran el reciclatge d’audiòfons per part de gent que ja no els necessita i realitzaran la donació a persones sense recursos i que no poden accedir a aquests a causa de la seva situació econòmica. fonalia, a través de la seva xarxa de Centres Audi-tius s’encarregarà de reciclar els aparells que ja no siguin necessaris als seus amos i la fundació seur realitzarà la tasca de recollida al domicili del donant i el lliurament poste-rior a fonalia per a la seva adaptació i donació al nou usuari". /// CEDIDa

acord entre Fonalia de terrassa i seur

aposta d’ata i autònoms pimec per Europa

La federación nacional de asociacio-nes de trabajadores autónomos (ata) i autònoms Pimec han subscrit a Barcelo-na un nou acord estratègic de col-laboració que dóna continuïtat i amplia la relació que les dues entitats mantenen des de fa anys. autònoms PIimec té la

representació exclusiva d’ata a Catalu-nya i ata defensa els interessos dels au-tònoms catalans en l’àmbit nacional. El nou acord preveu la coordinació entre ambdues entitats pel que fa a la repre-sentació en tots els àmbits, inclòs, per primera vegada, l’europeu. /// CEDIDa

Acord estratègic de col·laboració

26 gas a FOns B30 MArç del 2013

La ‘B30’ DIÀRIa I gLOBaL aRa Es DIu vIaEMpREsa

tema del reportatge

CoInCIdInt AMB EL sEu CInquè AnIVErsArI, LA rEVIstA EConÒMICA 'B30' ExPortA EL sEu ModEL A tot EL PAís A trAVÉs dE VIAEMPrEsA, un dIArI En LínIA I En tEMPs rEAL, orIEntAt ALs ACtors dEL Món EConÒMIC I EMPrEsArIAL dE CAtALunYA, AMB InforMACIó PràCtICA I "En PosItIu"tEXt: FrANCesC CAsTANYer /// fotoS: ArXIu

La primera portada

La revista 'B30' va sortir el febrer de 2008, quan la crisi econòmica era incipient

Digital

Diària

Multicanal

Catalunya

Món

Els grans equipaments

El sincrotró alba ha estat el gran símbol de l'eix d'innovació i coneixement que conforma l'eix B-30

27gas a FOnsB30 MArç del 2013

E n una escola de negocis, da-vant una audiència forma-da per emprenedors, un em-presari explica que, després d’analitzar diferents opcions, va decidir instal·lar la seva

companyia a Sabadell perquè és el muni-cipi que penalitza menys a la indústria en termes de pressió fiscal. Ho va saber via B30, precisa. També via B30, Salva López, va donar a conèixer el seu llibre Rockvo-lución empresarial, que posteriorment ha girat en forma de conferència-especta-cle per més de quaranta auditoris d’Euro-pa i Amèrica Llatina. I l’alcaldessa, Carme Garcia, recorda sovint que va contactar amb el professor de màrqueting d’Esade, Carles Torrecilla, per estudiar fórmules de col·laboració, després de descobrir en una entrevista que el professor era veí de Rubí. Altra vegada, via B30. I encara un al-tra cas: segons un estudi de Cecot, les se-ves pròpies empreses associades reconei-xen que la seva primera font d’informació sobre l’activitat de l’entitat era via B30.

Creada el febrer del 2008 com a portaveu de l’important eix d’innovació i coneixe-ment que creixia al Vallès, la revista B30 ha estat efectivament una via de networ-king, de foment empresarial, d’actuali-tat econòmica, de reflexió i de reivindica-ció d’un territori estratègic que concentra més de 4.000 empreses de caràcter naci-onal i multinacional, instal·lacions cientí-fiques de referència i grans corporacions vinculades a la innovació.

de 'b30' A VIAeMPresA

Cinc anys i sis milions d’aturats després, el model B30 –divulgació en positiu al ser-vei de l’empresa–sembla més vigent i ne-cessari que mai. Durant el 2012, Catalunya –aquest país petit que ha iniciat la trans-ició cap a la sobirania nacional– ha regis-trat la xifra de creació d’empreses més alta dels últims quatre anys, amb més de 15.641 noves societats mercantils, un 3,5% més que l’any anterior, segons dades de l’INE. Hi ha doncs model, lectors po-tencials i un marc polític adequat. Aques-tes són els fonaments sobre els quals s’ai-xeca el projecte editorial VIAempresa que recull l’experiència de la B30 per con-

vertir-se en el diari empresarial de Cata-lunya. Així doncs, la B30 deixa el paper aquest mes de març i s’actualitza en una nova versió digital, diària i d’abast naci-onal.

els PrINCIPIs de VIAeMPresA

Fill del seu temps, el diari VIAempresa serà en línia i multicanal, els seus contin-guts s’actualitzaran diàriament i es carac-teritzarà per la seva decidida “orientació-lector”, adequant l’oferta informativa a les necessitats reals del seu públic objectiu: empresaris, càrrecs executius, emprene-dors, tècnics, universitaris i tots aquells professionals que es mouen i es relacio-nen al voltant de l’empresa. La innovació i els models d’èxit, tant en el mercat ca-talà com a l’exterior, seran els eixos so-

bre els quals girarà l’oferta informativa de VIAempresa, que posarà especial aten-ció al món de l’emprenedoria. L’equip de redacció treballarà en xarxa, cobrint l’ac-tualitat empresarial i realitzant reportat-ges des de les principals capitals catala-nes, així com des de mercats exteriors de referència, com el francès, el nord-ameri-cà o l’asiàtic.

Com ho ha estat la B30, VIAempresa té vocació de convertir-se en el diari de refe-rència del sector empresarial català, fent de portaveu dels principals actors, actu-ant de punt de trobada entre empresaris i universitats, fomentant la creació de no-ves empreses i d’ocupació i esdevenint una eina de coneixement en xarxa. L’es-trena és el pròxim 29 d’abril.

CinC anys i sis milions d’aturats després, el model 'B30' –divulgaCió en positiu al servei de l’empresa–semBla més vigent i neCessari que maila 'B30' deixa el paper aquest març i s’aCtualitza en viaempresa, un diari digital, d’aBast naCional

Reinvindicant infraestructures

La B30 ha servit d'altaveu a les grans reivindicacions del territori, com el quart Cinturó

al costat dels actors econòmics

Els premis empresarials han merescut números especials de la revista


Digital

un diari en línia dirigit a l’empresa

VIaempresa és digital perquè el món es mou a la xarxa. La distribució en línia i per correu electrònic li dóna una dimensió global i li permet arribar al seu lector objectiu: els actors del món empresarial.

Catalunya

El diari empresarial de Catalunya

VIaempresa neix amb una clara vocació de convertir-se en el mitjà de referència de l’empresa i l’empresariat català, amb una oferta de continguts que alternarà reportatges i temes de fons amb informació de serveis.

Multicanal

tauleta tàctil, telèfon intel·ligent i web

La informació es mou i es llegeix des de qualsevol suport. VIaempresa estrenarà el mes d’abril el web i a mitjà termini desenvoluparà versions pròpies per a tauleta tàctil i per a telèfon intel·ligent. també tindrà app pròpia.

Local

producció en xarxa per tot Catalunya

La producció informativa del diari es farà en xarxa, amb corresponsals a Barcelona, Lleida, tarragona, Girona, Vic, Badalona, mataró, Granollers, manresa, l’hospitalet, Sabadell i terrassa.

'B30'

De paper a digital, de mensual a diari

El mensual B30 fins ara en paper, mantindrà una edició digital en el nou VIaempresa. En l’hemeroteca en línia es podran consultar tots els reportatges de les 57 edicions de la revista, des del primer número.

Món

un diari global amb antenes a tot el món

El diari comptarà amb antenes als principals mercats de referència de l’empresariat català: Xina, frança i els Estats Units. Els mercats exteriors tindran secció pròpia i es publicaran part dels reportatges en anglès.

Diària

actualització diària i en temps real

VIaempresa actualitzarà els seus continguts diàriament. Els lectors podran seleccionar els seus temes d’interès a la carta, via subscripció. Cada matí s’enviarà un butlletí amb els principals titulars del dia.

portada

Icones dinàmiques a la capçalera

La capçalera del diari serà dinàmica perquè cada tema del dia incorporarà un pictograma propi, donant continuïtat a la fórmula que s’utilitza a la portada de la revista B30. El blau serà el color corporatiu de la revista.

Les grans xifres del vallès

Les pàgines de B30 s'han fet ressò dels principals estudis i les dades que defineixen el vallès

Més enllà del vallès

Els reportatges de proximitat s'han alternat amb casos d'èxit de pimes als mercats exteriors


tema del dia

L'actualitat cada dia en portada

El diari obrirà cada matí amb un tema del dia que tractarà l’actualitat amb perspectiva i anàlisi. La portada es completarà amb reportatges, notícies, opinió i serveis. Continguts funcionals i per a lectors executius.

Innovació

un diari d’idees i tendències

VIaempresa també serà el mitjà per conèixer les últimes novetats en llibres, gadgets o tecnologia al servei de l’empresa. La innovació aplicada a tots els àmbits tindrà una secció pròpia en l’oferta de continguts del diari.

gestió

Informació funcional per a executius

al costat de temes generalistes, VIaempresa proposarà reportatges, notícies i serveis orientats a diferents sectors: màrqueting, comunicació, recursos humans, finances, operacions, exportació, sistemes d'informació...

serveis

un portal de serveis per a l’empresari

Jornades, premis, conferències, cursos, concursos, rànquings, informació borsària, novetats editorials, gadgets, hemeroteca... VIaempresa concentrarà tota l’oferta de serveis per a les empreses.

Empresa

Els casos d’èxit com a font d’inspiració

Setmanalment, VIaempresa presentarà casos de grans corporacions, pimes i empreses familiars de diferents sectors i localitzacions. Els models d’èxit com a font d’inspiració per a nous emprenedors.

‘start-up’

Fomentant la creació d’empreses

VIaempresa serà el diari dels emprenedors i les start-up. En contacte amb ajuntaments, patronals, universitats, escoles de negoci i institucions públiques, el diari oferirà recursos, formació, serveis i casos d’èxit.

Opinió

L'anàlisi com a valor diferencial

La informació es complementarà amb bitllets d'opinió d'especialistes que ajudaran a interpretar l'actualitat econòmica i empresarial. El diari comptarà també amb una desena de col·laboradors fixes de diferents àmbits.

Ocupació

vIaempresa jobs, una borsa de treball

VIaempresa serà un diari que fomentarà l’ocupació. Diàriament es creuaran ofertes i demandes de feina a VIaempresa Jobs, una borsa que s’alimentarà de les ofertes públiques d’ocupació de tot Catalunya.

50 veus opinen sobre la B30

La revista ha estat un fòrum constant de reflexió i debat al voltant de la realitat del vallès

La portada de la transició

L'últim número imprès de B30 anuncia la sortida del nou diari digital vIaempresa


REFLEx

IOn

s “És molt necessari acabar el quart Cinturó”

Marià galíPresident de la Cambra de Comerç de terrassa març del 2008

“L‘empresa necessita el capital intel·lectual per avançar”

Josep M. ÁlvarezSecretari general de la UGt novembre del 2008

“A Catalunya patim mancances en la xarxa de transport”

Antoni AbadPresident de la patronal Cecot març del 2009

“Per competir a escala global, hem de dominar l’anglès com un nadiu”

Jordi utgésDirector de relacions Institucionals de l’IESE Gener del 2010

“necessitem més carreteres i menys sincrotrons”

Xavier sala i MartínEconomista Juny del 2010

"de l’èxit no se n’aprèn res, n’aprens del fracàs"

sergi TrillaEmprenedor, fundador de trifermed Desembre del 2010

“Les grans empreses s’instal·len si troben directius amb formació molt alta”

eugènia bietoDirectora general d’Esade Gener del 2011

“El crèdit ara passa pels sistemes financers d’inversions i pel capital de risc”

Joaquim gay de MontellàPresident de foment del treball Setembre del 2011

“quan les empreses contractin doctors serem més competitius”

Antoni giró

rector de la UPC-BarcelonatECh febrer del 2012

"Abandonar la indústria tindria conseqüències inassumibles per a Europa"

Francesc granellDirector General honorari de la Comissió Europea abril del 2012

“Els ciutadans han de reclamar per frenar els excessos de l’economia especulativa”

Arcadi OliveresEconomista i president de Justícia i Pau novembre del 2012

“ser empresari en aquest país és una heroïcitat”

Joaquim Triadú Secretari del Consell assessor per a la reactivació Econòmica i el Creixement (CarEC) març del 2011

“Les polítiques d’austeritat europees no han fet més que agreujar la crisi”

Andreu MisséDirector de la revista 'alternativas Económicas' febrer del 2013

Si vols subscriure't gratuïtament a VIAempresa envia'ns un correu a [email protected]


ramon grau recull l'experiència del mensual 'B30' per crear VIAempresa, el primer mitjà d'àmbit nacional que impulsa l'editor TEXT: F. C. /// FOTOS: ArTur rIberA

Ramon grau /// Editor

presa que creix amb treball, innovació i pen-sant en gran. L’economia del país està fona-mentalment feta des de la petita i la mitjana empresa. Però aquesta pime catalana tam-bé s'obre al món. Per això, VIAempresa tam-bé serà el mitjà de referència dels empresa-ris catalans que s'han establert a l'estranger i dels empresaris estrangers que s'han es-tablert a Catalunya. Part dels nostres con-tinguts seran en anglès per atendre aquests lectors.

vIaempresa serà gratuït? Com es fi-nançarà?Sí, els nostres lectors podran subscriure's gratuïtament i rebre a primera hora del dia un butlletí a través dels seus ordinadors i dispositius mòbils amb les notícies que s’aniran ampliant al llarg del dia. El finança-ment ha de venir a través de la publicitat i el patrocini i més endavant anirem obrint no-ves vies de negoci com el micropagament per serveis puntuals.

La redacció serà a sant Cugat?El nucli de la redacció serà a Sant Cugat, a la seu de Premsa Local, que és el nostre grup editorial, però en realitat serà una redacció en xarxa amb col·laboradors arreu del país que ens aproparan des del territori les expe-riències que es fan. per què en català? quin ha de ser el lloc de vIaempresa dins l'espai comu-nicatiu català?El català és la nostra llengua, ha de ser un fet normal expressar-s’hi. Si el producte esta ben fet i interessa, crec que és el que ha d’importar. Ha de ser útil per a les persones que fan funcionar l’economia del país.

per cert, per què vIaempresa?B-30 és el nom d’una via que uneix el sud del país amb Europa, l’antiga Via Augusta, una via que ens fa mirar enllà com tot emprene-dor. Via empresa segueix amb aquest espe-rit, una via de comunicació de doble sentit, cap al món empresarial, i d’aquest, cap a la resta de la societat.

Es pot ser positiu en plena crisi i amb els índexs d'atur actuals?Creiem que es pot i s’ha de ser positiu. El missatge de la B30 i ara de VIAempresa: la divulgació en positiu al servei de l’empresa és més vigent i necessària que mai. Aquest 2012, al nostre país s’han creat més empre-ses que en els darrers anys i això vol dir més de 15.000 noves societats, les xifres indi-quen que estem vius, i molt. Som en un es-pai d’oportunitats amb emprenedors que si troben les condicions i les facilitats neces-sàries arrelaran, creixeran i donaran feina, que és el que ens convé a tots. Aquest país és imparable i VIAempresa vol ser-hi i ex-plicar-ho.

és una bona idea invertir en un dia-ri en plena crisi del mercat publicitari i sobreoferta de mitjans?De fet ho vam fer l’any 2008 amb la B30, quan ja tots teníem al davant la cara més fosca de la crisi, i ens en hem sortit. Vam crear un espai de comunicació que no exis-tia i una manera de fer que creiem que té fu-tur, des del rigor i la seriositat del bon perio-disme, veient el got mig ple i donant veu als emprenedors, a les empreses que fan co-ses, a les institucions i a les entitats que do-nen suport al teixit econòmic del territori. És veritat que pel moment que estem pas-sant, hem tingut més suport moral que eco-nòmic, però els números han sortit i la feina ha estat molt ben valorada. El nou projec-te diari i pensat des d'una perspectiva global ens obrirà noves portes. Catalunya necessi-ta mitjans com aquest, fet des de casa però amb la mirada ben àmplia i llunyana, pro-jectes diferenciadors. Perquè la vida con-tinua i la necessitat de fer coses, d’apostar per una economia que té moltes fortaleses ens fa il·lusió i ens esperona. Per altra ban-da, diuen que els projectes de futur neixen en èpoques de crisi.

I per què es deixa de publicar la 'B30'?Precisament aquesta publicació va néixer amb la crisi l’any 2008, i en aquests cinc anys s’ha consolidat com una bona eina al servei dels diversos actors econòmics del Vallès. Ha donat veu a les diverses associa-cions, a les institucions i, sobretot, a les em-preses. Tot i les dificultats del mercat publi-citari, la publicació és econòmicament via-ble però creiem que s’ha tocat sostre i que cal evolucionar i donar-li un nou impuls per tal d’arribar a moltes més persones. El pro-ducte paper, la periodicitat i l’àmbit territo-rial és un fre per fer créixer el projecte. Els costos de distribuir un producte en paper són molt alts. Tot plegat, ens fa plantejar un pas endavant com és el de VIAempresa.

qui cobrirà el forat que deixa la 'B30'? Sens dubte, VIAempresa, que inclourà la B30 dins la seva oferta de continguts.

quina és l'oferta diferenciadora de vIaempresa?Parlar del territori des del mateix territori, de l’economia real feta des de la petita em-

quina és la raó d'apostar ara per un diari digital d'àmbit empresarial? L’economia és el centre de la vida del país, dels pobles i ciutats, de les persones. Cada dia hem de lamentar que morin empreses i les il·lusions que les han fet créixer, però també apareixen oportunitats i es creen moltes noves companyies amb idees inno-vadores amb bons emprenedors al darre-re. Cada dia tenim motius per celebrar nous cassos d’èxit i amb aquesta mirada positiva com l’ha tingut el mensual B30 en aquests cinc anys, neix també VIAempresa. En digi-tal perquè la revolució fa temps que ha co-mençat i ara ja no hi ha marxa enrere.

ramon Grau és dels pocs edi-tors catalans que s'ha aven-turat en la premsa gratuïta, en la premsa de pagament, en la premsa especialitzada i en la premsa digital. En tots

els casos ha aconseguit que els seus mit-jans es convertissin en capçaleres de refe-rència entre els seus lectors. El diari digital VIAempresa és el primer projecte de l'edi-tor santcugatenc que traspassa l'àmbit es-trictament local per donar veu i cobertura a l'empresariat català. VIAempresa sortirà el mes d'abril amb l'objectiu de consolidar-se, també, com el mitjà líder del seu sector.

diuen que els projectes de futur neixen en èpoques de crisi. La 'B30' va sortir el 2008 i ha consolidat un model que serveix ara d'inspiració a VIAempresaLa pime catalana s'obre al món. Per això també hem de ser el mitjà de referència dels empresaris catalans que s'han establert a l'estranger

Aquest país nostre és imparable i VIAempresa vol ser-hi i explicar-ho


Marketing RIp?

Marketing is dead, long live marketing. Conventional marketing, or market-

ing 1.0 some might say, has come a long way but it seems to have reached a water-shed point. I’d say that, in many cases, cur-rent marketing departments are at a loss when it comes to successfully engaging with their customers. To a certain extent, marketing has gone beyond its own depart-ment’s boundaries. It’s become transde-partmental if you like. All of a company’s departments are involved in some kind of marketing activity. Customer engagement is vitally important and devilishly difficult to achieve consistently. Customers used to be passive objects that marketing depart-ments could talk to and try to convince. Nowadays, customers are active subjects with a wealth of knowledge available in real time thanks to Smartphones, tablets etc. Technology. The art of constructing rela-tionships via knowledge. Companies need to engage their existing and potential cus-tomers in a conversation which is mean-ingful. It’s not just the product anymore, it’s the people.

tHE aRtICLE///Peter Lindsey

El grup texsa inaugura una planta de producció a l’índiaLa firma preveu facturar 12 milions d’euros l’any que ve amb la nova operació

tExsa /// CAstELLBIsBAL

e l grup Texsa de Castellbisbal ha inau-gurat la seva primera planta de pro-

ducció a l’Índia amb una inversió de fins a 10 milions d’euros. Amb aquesta opera-ció, a banda d’obrir-se al mercat asiàtic, la corporació preveu facturar uns 12 mi-lions d’euros l’any que ve i poder arribar als 15 milions el 2017. Texsa va facturar l’any passat un import global de 91 milions i té una plantilla total de 250 treballadors. La companyia, que es va fundar l’any 1954, manté la seva ferma aposta per la interna-cionalització, ja que disposa de centres pro-ductius a altres països europeus i sud-ame-ricans com Portugal, Itàlia, Colòmbia i Mè-xic. El president del grup, Francesc Valls, ha assegurat que amb la nova planta “es dis-posarà de més capacitat de resposta per atendre la demanda a l’Índia i altres paï-sos asiàtics on ja tenim presència comerci-al”. L’empresa ja era present a l’Índia des de l’any 2000 gràcies a una associació d’em-

preses al 50% amb una firma autòctona, però el 2004 va adquirir-ne totes les ac-cions i va començar a treballar en solitari Texsa es dedica a la fabricació i comercialit-zació de productes per a la impermeabilit-

zació, aïllaments tèrmics i acústics, a més de geotèxtils i drenatges. La nova fàbrica inaugurada recentment té uns terrenys de 15.000 metres quadrats i han adquirit un terreny al costat per a futures ampliacions.

/// rEDaCCIó

El president de texsa, Francesc valls, davant la seu de l’empresa a Castellbisbal fa vuit anys/// EL PUnt aVUI

unIt4 es consolida a Mèxic i assenyala el mercat brasiler

l ’empresa d’informàtica Unit4, amb seu a Barberà del Vallès, ha signat un

acord de col·laboració amb la firma me-xicana Solser Sistem per a la distribució d’un dels seus productes més demandats, l’Ekon. Amb aquesta signatura, UNIT4 mi-llora la seva presència a Amèrica Llatina, i Mèxic esdevé un dels seus mercats pri-oritaris. Tot i això, un dels seus grans ob-jectius continua sent establir-se al mer-cat emergent del Brasil. La companyia de software de gestió empresarial ha desen-volupat l’anomenat programari flexible, el que ara es coneix com “informàtica en un núvol” i que permet gestionar l’empresa amb actualitzacions i manteniment auto-màtics. Aquest nou programari facilita en-cara més l’ús als seus clients i no està con-dicionat per la disponibilitat tecnològica ja que són els mateixos clients i usuaris del software els que se’ls podran instal·lar. Per a Juan Antonio Fernández, director gene-ral d’UNIT4 a l’Estat espanyol, aquest pro-grama informàtic “és el futur del sector”. La multinacional holandesa és la sisena fa-bricant de programari de gestió empresa-

rial al món i ha invertit en els últims anys més de 70 milions en la compra de sis em-preses per potenciar els centres de recerca. Fernández assegura que durant l’any passat es van invertir més de set milions d’euros a Catalunya, en part, reformant i renovant la seva seu a Barberà del Vallès.

UNIT4 es va fundar el 1963, té més de 500 treballadors i és present a Espanya, Por-tugal, Guinea Equatorial i Moçambic i té distribuïdors al mercat iberoameri-cà. /// rEDaCCIó

El director d’unIt4, Juan a. Fernández/// CEDIDa

unIt4 /// BArBErà dEL VALLès


since Guttenberg founded the printing press in 1440, the face of literacy and the culture of reading have produced a com-mon scene: a young child grip-ping a paper book, their imag-

ination journeying across the Atlantic with the fearless Captain or helping to solve the case of the missing key. But that image is now evolving. The child is not holding one book. The child holds 3,000 books.

The digitization of text and the creation of e-readers have made this phenomenon pos-sible. Within the small dimensions of an electronic device a reader can now discover a world of literature. And an innovative or-ganization, Worldreader, who has an office here in Barcelona, is using this device as a vehicle for change in the developing world.

Worldreader, a U.S and European non-prof-it organization, is striving to put a digital book in the hand of every child in the de-veloping world. As of February, 441,000 e-readers have been sent across five coun-tries in Sub-Saharan Africa. Worldread-er presents children with the material they need to read more and read better. Provid-ing a demographic with digital knowledge

is a noble and arduous task that requires a unique set of individuals at the helm. With her magnetism and energy, Elizabeth Wood is a presence in the publishing world. Mrs. Wood, Director of Digital Publishing at Worldreader, gathers a vast collection of lit-erature for the organization. Wood’s dili-gent consideration of the narrative-to-audi-ence relationship, and of tailoring book of-ferings to the cultures Worldreader targets, has helped the organization develop a com-prehensive library. Wood expands on this notion, “Our readers are living in Sub-Sa-haran Africa. While the Nancy Drew series will always be popular, we believe it is im-portant for our readers to have stories re-flecting their own culture.” Worldreader’s mission is layered. The organization is not only giving the developing world books, but books that help to strengthen the reading experience.

The hard work doesn’t stop here. Stud-ies show that children who learn to read in their native language become better read-ers. Committed to the objective, read more and read better, Mrs. Wood shares the pro-cess for obtaining local narratives, “We are hoping to create many books in indige-nous languages by working with local pub-

lishers, taking their content and illustra-tions and then hiring mother-tongue trans-lators to convert them.” Wood notes that this development is made possible by e-readers, “Each language is such a niche market that it would not be sensible to pro-duce and print a wide variety of books in these local languages, but going digi-tal changes this. You don’t have the cost of print and production nor the demand of meeting minimum quantities to get the cost to scale.” Worldreader is capitalizing on the productivity of technology to open a new market for literature.

But yet again the continuum of Worl-dreader’s potential stretches even fur-ther. Worldreader, partnering with plat-form developer BiNu, is now putting books on feature phones. Feature phones, unlike iPhones, do not require 3G activity. Ener-gized with excitement Mrs. Wood speaks about BiNu’s invaluable contribution to this endeavor, “Right now the Worldread-er app is on 4.5 million mobile phones in Af-rica and Asia. BiNu has created a patent-ed technology that allows feature phones to act as smart phones by compressing data and using a processing cloud. Users can ob-tain books from the cloud and begin read-ing.” Worldreader finds potential where others may not by augmenting the purpose of a mobile phone to educate millions.

In concluding our interview Mrs. Wood echoes Worldreader’s promising future saying, “You look at every developing coun-try and you see the path they are on and if we can be successful in our work and cre-ate a literate educated society, prosperity will follow.”

In only a few years Worldreader has radi-cally altered the profile of a reader and how they read. A privileged child holding a paper book is no longer the face of literacy. It is Obiri, a young woman from Ghana, and an aspiring journalist, who thanks to a Worl-dreader e-book holds 3,000 stories in her hands. These stories have helped Obiri be-come a critical thinker, and opened up a path for her to a more prosperous life.

elisabeth wood /// nanCy Brown

In only a few years worldreader has radically altered the profile of a reader and how they read. A privileged kid holding a paper book is no longer the face of literacy. PER: NANCY brOwN

worldreader Builds a Future with Digital Books

IntER-vIEws /// ELIZABEth wood

1 DIMEnsIOnsMAgnItud2 DEMOgRapHIC

dEMogràfIC3 aRDuOus

fEIxuC4 taILORIngsAstrErIA5 InDIgEnOus

IndígEns6 COnvERt

ConVErtIr7 nICHE

nínxoL8 COntInuuM

sEqÜènCIA9 paRtnERIng

AssoCIACIó10 EnDEavOR

Esforços11 patEntED

PAtEntAt12 COMpREssIng

CoMPrIMIr13 ECHOEs

rEssons14 pROspERIty

ProsPErItAt

gLOssaRy

ubICACIÓ: BArCELonA I sAnt

frAnCIsCo

ANY de CreACIÓ: 2010

TrebAllAdOrs: 25

www.wOrldreAder.Org

wORLDREaDER


barberà

Castellar

bellaterra

sant Quirze

sant Cugat

Castellbisbal

Mollet

Montcada

sabadell

Cerdanyola

Terrassa

rubí

el Papiol

MunICIpIs B30

L’ajuntament de Parets del Vallès i les dues associacions de comerciants del municipi van mantenir una reunió el pas-sat mes de febrer per posar sobre la tau-la l’estat actual del teixit comercial del municipi, els efectes de la crisi i per plani-ficar accions conjuntes per a aquest any. arran de la trobada es va acordar desen-volupar un pla formatiu adreçat a comer-ciants amb l’objectiu de millorar la con-solidació empresarial dels establiments comercials de la vila, les habilitats direc-tives i la gestió econòmica i financera. Durant la reunió també es va fer valora-ció d’algunes de les accions i activitats que es duen a terme de manera periòdi-ca, com ara a fires de comerç, la necessi-tat de plantejar noves accions i analitzar el calendari i possibles canvis en les edici-ons que es programaran enguany. Després d’aquesta primera trobada, que ha servit per fer una diagnosi de les ne-cessitats actuals del municipi, s’inicia-rà l’elaboració de noves propostes dins el Pla de dinamització del comerç lo-cal, amb l’objectiu de continuar donant suport al comerç de proximitat. /// rEDaCCIó

El programa d’emprenedoria i qualifica-ció professional adreçat a joves menors de 30 anys és un programa promogut pel Consorci de la formació Contínua de Catalunya i realitzat pel Servei munici-pal d’ocupació, Empresa i Promoció Eco-nòmica de l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès, que donarà formació profes-sional en l’àmbit de les energies renova-bles a un grup de 15 joves. L’acció forma-tiva està dirigida tant a desocupats com a personal assalariat, autònoms, treba-lladors fixos discontinus, en els períodes de no ocupació, i treballadors de coope-ratives i societats laborals. El programa ofereix oportunitats tant a les persones desocupades com a aquells professionals que ja treballen directa-ment en el sector i volen millorar la seva pràctica laboral. també es dirigeix als que treballen en sectors afins i volen obrir la porta a noves opcions professi-onals. En concret, els participants rea-litzaran el certificat de professionalitat de l’especialitat d’energia solar tèrmi-ca que, a banda de la formació teòrica i pràctica, inclou pràctiques a diferents empreses. /// rEDaCCIó

L’ajuntament de Sabadell i Unipost han acordat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’afavorir la creació d’ocupació en el territori, amb motiu de l’obertura d’una nova delegació a Sa-badell d’aquest operador postal privat. Per a la nova seu s’ofereixen 33 llocs de treball nous, tant de repartidors/es, no-tificadors/des, certificadors/es com de classificadors/es. Segons aquest con-veni, l’ajuntament de Sabadell posa a disposició d’Unipost els seus recur-sos per donar suport a l’empresa a l’ho-ra de realitzar el procés de selecció de personal de la nova delegació. En pri-mer lloc, l’ajuntament ofereix la pos-sibilitat d’utilitzar el seu servei de bor-sa de treball en línia, www.sabadelltre-ball.cat, i també proporcionarà els seus espais i els seus serveis de suport tèc-nic a petició de l’empresa durant el pro-cés de selecció. De la seva banda, Uni-post es compromet a col·laborar amb el consistori, a través del Vapor Llonch, per promoure la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral, especialment de per-sones pertanyents a col·lectius en risc d’exclusió social. /// rEDaCCIó

Un any després de la seva creació, la patronal Sant Quirze Empresarial va aprovar per unanimitat, en l’assem-blea general celebrada a la masia de Can Barra a mitjan febrer, la gestió duta a terme fins ara i va escollir una junta, presentada com a candidatura única, que seguirà presidint Josep maria Co-derch. El principal repte de l’entitat és que tant l’ajuntament com els clients particulars tinguin com a referència les companyies del poble a l’hora de con-tractar serveis i comprar productes.Pel que fa al balanç, Sant Quirze Em-presarial va tancar el 2012 amb un dè-ficit de 991 euros que no es va carregar en forma de derrames a les 42 empre-ses que formen part de l’entitat actual-ment. Les despeses, que van ascendir als 2.351 euros, es corresponien sobre-tot a serveis de publicitat i als costos del web, a través del qual els clients po-den demanar pressupostos o consul-tar ofertes de feina. Per als reptes del 2013, l’assemblea, a proposta de la jun-ta, va aprovar dues derrames de 30 i 50 euros per a cada empresa al llarg d’aquest any. /// rEDaCCIó

L’Empresa municipal per a la formació ocupacional i l’ocupació (Emfo) impar-teix 3 cursos que formaran un total de 60 persones dins del marc del Progra-ma d’ocupació per a persones aturades de llarga durada. aquest programa, sub-vencionat pel Servei d’ocupació de Cata-lunya i el fons Social Europeu, està des-tinat a formar i donar experiència labo-ral a persones inscrites com a aturades demandants d’ocupació durant un perí-ode superior a 12 mesos i que han esgo-tat tota prestació o subsidi. L’objectiu és crear un itinerari individual a mida, amb formació específica sobre una profes-sió, pràctiques en empresa i suport en la seva inserció en el mercat laboral amb un seguiment tutoritzat. /// rEDaCCIó

Parets planifica noves accions per potenciar el comerç local

Cerdanyola tira endavant un programa per a emprenedors

L’Ajuntament de sabadell i unipost s’alien per crear ocupació

sant quirze Empresarial, amb les companyies del municipi

Mollet promou cursos per a aturats de llarga durada

Per segon any consecutiu, els ajunta-ments de Barberà del Vallès, mollet, i en aquesta edició 2013 juntament amb les poblacions de Sabadell, terrassa i Gra-nollers han decidit sumar esforços per tirar endavant “aprendre, emprendre i créixer” (a+E+C). El projecte s’adreça a totes les persones que es plantegin crear una empresa, autoocupar-se o que ha-gin obert un negoci en els darrers anys. a+E+C està subvencionat pel ministe-ri d’Indústria, Energia i turisme i té com a objectiu oferir una formació comple-mentària a les persones emprenedores del territori i motivar-les per tal d’ampli-ar els seus coneixements en qüestions aplicables abans, durant i després de la creació del negoci. /// rEDaCCIó

Els municipis del Vallès sumen esforços per a l’emprenedoria

Impulsar una organització que integri les persones en situació d’atur que viuen a montcada és l’objectiu de les accions que han emprès un grup d’entitats i par-tits polítics del municipi que creuen que la sortida de la crisi no pot ser individu-al sinó col·lectiva. representants de dife-rents partits polítics i d’alguns col·lectius com la favmir, Indignats montcada i re-collida d’Idees 2011 es van reunir a mit-jan febrer per coordinar l’organització de l’assemblea d’aturats d’on ha de sor-tir aquesta plataforma. La campanya in-cideix en la necessitat de trobar respos-tes constructives a l’atur, l’empobriment de la classe treballadora i els desallotja-ments, des de la unió, la solidaritat i l’or-ganització. /// rEDaCCIó

Montcada treballa per crear una plataforma d’aturats


L’Institut municipal de Promoció Econò-mica i Social (ImPES) de l’ajuntament de rubí va impartir l’any passat un total de 111 accions formatives, entre les quals hi havia dos certificats de professionalitat (muntatge i manteniment d’instal·lacions solars fotovoltaiques i muntatge i mante-niment d’instal·lacions solars tèrmiques). Durant el 2012, 1.834 persones van dur a terme un total de 16.373 hores lectives. El consistori rubinenc va rebre una subven-ció d’1.141.000 euros de la Generalitat per realitzar els diferents cursos. aquest any s’impartiran 5 certificats de professiona-litat més que l’any anterior, a banda dels dos que ja es van dur a terme el 2012. això ha estat possible perquè l’ajunta-ment ha adaptat els espais on s’imparti-ran les sessions als requeriments que vé-nen regulats al BoE. així, als certificats de muntatge i mante-niment d’instal·lacions solars fotovoltai-ques i muntatge i manteniment d’instal-lacions solars tèrmiques se li sumen els de treball domèstic, atenció sociosanità-ria a persones dependents en instituci-ons socials, o el d’anglès comercial, entre d’altres. /// rEDaCCIó

Un dels objectius de Sant Cugat és con-vertir-se en una smart city o ciutat intel-ligent. aquest concepte passa per im-pulsar l’economia basada en el coneixe-ment i millorar el benestar dels ciutadans i ciutadanes. amb aquest propòsit, a mit-jan febrer, l’alcaldessa del municipi, mer-cè Conesa, i l’alcalde de Barcelona, Xa-vier trias, van signar un conveni de col-laboració per intercanviar experiències en l’àmbit de les smart cities, poder afa-vorir l’emprenedoria i reforçar les siner-gies entre totes dues ciutats en matèria de promoció econòmica, innovació urba-na i foment del talent. L’acord parteix de la premissa que les ciutats petites i mit-janes de l’àrea metropolitana com Sant Cugat poden aportar la seva agilitat en l’aplicació de solucions innovadores com, per exemple, el Pla director d’enllume-nat, en el qual, Sant Cugat ha estès a tota la ciutat la il·luminació exterior sota cri-teris smart. així, els dos ajuntaments cooperaran a les àrees d’innovació que tenen les dues ciutats: l’Smart Urban Lab, situada al dis-tricte 22@ de Barcelona i la smart street de Sant Cugat del Vallès. /// rEDaCCIó

L’alcalde de terrassa, Jordi Ballart, ha co-mençat una sèrie de contactes amb dife-rents empreses per tal que s’instal·lin a terrassa per iniciar la seva activitat em-presarial o engegar-hi els seus negocis. tot i que no ha revelat amb quines firmes ha tingut contacte, Ballart va assegurar el passat mes de febrer al Diari de ter-rassa que “les empreses no ens vindran a buscar, hem de ser nosaltres qui les hem d’atraure”. Un dels espais que és objec-te de debat darrerament és l’hotel Vapor Gran que actualment està buit. En aquest sentit, el consistori està mantenint reuni-ons amb un operador que podria retor-nar l’activitat a l’immoble hoteler. Ballart assegura que la ciutat està molt prepa-rada per rebre empreses. /// rEDaCCIó

rubí incrementa el programa per professionalitzar els treballadors

sant Cugat s’alia amb Barcelona per potenciar la ciutat intel·ligent

terrassa busca empresaris que s’instal·lin a la ciutat i inverteixin

Des d’aquest mes de febrer, Sabadell i terrassa ja compten amb el nous espais anomenats coworking. Es tracta d’espais de treball comuns on els professionals comparteixen serveis amb altres profes-sionals, generant així sinergies de treball i aconseguint una despesa inferior que en un despatx individual. a Sabadell, hi ha espais de coworking al Centre de Su-port Empresarial, seu del viver empresa-rial del municipi. a terrassa, la primera empresa a apos-tar per aquesta nova concepció del tre-ball va ser Cowork terrassa, que ofereix un espai comú a treballadors de diferents àmbits com ara autònoms, professionals que treballen des de casa o, fins i tot, pe-tites empreses. /// rEDaCCIó

nous espais de 'coworking' a sabadell i a terrassa

La 'B30' evoluciona cap a un diari digital d’àmbit nacionalInforma't a: @VIaempresa [email protected] www.viaempresa.cat

El diari empresarial de Catalunya | Abril del 2013

Amb les nostres oportunitats és

Apro� ta el moment i presumeix de preu.

impossible no comprar

Els millors habitatges s’exhaureixen ben aviat.Fins al 100% de � nançament.**

Més de 13.000 habitatges d’obra nova i segona mà.Amb la garantia de Banc Sabadell.

Només fi ns al 30 d’abril.

*Descompte del 15% si el � nançament concedit és superior al 80%, 25% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 40% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 40% al web de solvia.es. Descompte del 10% si el � nançament concedit és superior al 80%, 20% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 25% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 25% al web de solvia.es. Oferta vàlida � ns al 30 de d’abril de 2013 exclusivament en els actius publicats i no venuts o reservats en solvia.es. No acumulable amb altres ofertes. Es poden consultar les bases completes en solvia.es. **Finançament subjecte a la concessió per part de Banco de Sabadell, S.A., basant-se en la valoració que faci de la solvència i capacitat de devolució i per� l del sol·licitant i de la tipologia del producte adquirit d’acord amb els seus criteris interns per valorar els riscos crediticis, i addicionalment subjecte als percentatges màxims de � nançament establerts pel Banc d’Espanya i la resta de regulació vigent en funció del tipus d’actiu.

O� cines del grupBanc Sabadell96 691 50 50solvia.es

40%Fins a un

sobre els preusja rebaixats*

SV_PG_265x330_B30_marzo_cat.indd 1 21/02/13 13:42


Rubí relleva sant Cugat al capdavant del Catalonia Innovation triangle

e l Catalonia Innovation Triangle (CIT) vol tenir un paper més destacat en el

creixement i recuperació econòmica del país. Amb aquest objectiu, els tres muni-cipis que formen part del CIT, Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, demanaran oficialment una reunió amb el president de la Genera-litat, Artur Mas, perquè el Govern tingui més en compte la institució i la potenciali-tat del Vallès Occidental, com un territori que aplega el 2,8% de la població catalana i que dóna feina a 100.000 persones.

L’anunci va tenir lloc durant el relleu de pre-sidència de l’entitat, que aquest any passa de Sant Cugat a Rubí. Durant l’acte, les al-caldesses dels tres municipis que integren el CIT van fer balanç de les accions de 2012 al mateix temps que van formalitzar el re-lleu de la presidència. Durant l'any passat, l’entitat va treballar en alguns compromi-sos, com la millora de la senyalització dels polígons industrials de les tres ciutats mit-jançant la col·locació de 116 cartells de se-nyalització en diferents carreteres i la posa-da en marxa del web del CIT (www.cit.cat).

En aquest 2013 el Catalonia Innovation Tri-angle començarà un estudi de millora de la xarxa de fibra òptica amb l’objectiu de mi-llorar la competitivitat del territori.

L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmo-na, destaca la cooperació entre consistoris i la importància de compartir estratègies de treball i xarxes sense haver de crear una estructura nova: “La dinàmica de treball de l’entitat supramunicipal ens ajuda a crear una cultura basada en el fet de compartir”. Finalment l’alcaldessa de Rubí, Carme Gar-cia, apuntat que “treballar per generar ocu-pació és l’única manera de sortir de la crisi i, per tant, la nostra prioritat”.

A més, el CIT continuarà apostant per la in-ternacionalització de les empreses, especi-alment de les pimes, per l'emprendria i in-tentarà incidir en la Unió Europea, tenint en compte que els pròxims pressupostos abas-ten el període 2014-2020.

L’Ajuntament impulsa un programa amb la Cambra de terrassa, empresaris, Esade-Creàpolis i trade Center

EMpREnEDORIa /// sAnt CugAt

Carme Carmona, Mercè Conesa I Carme garcia, alcaldesses de Cerdanyola, sant Cugat i Rubí /// aDrIana roCa

SOM CIT

Amb les nostres oportunitats és

Apro� ta el moment i presumeix de preu.

impossible no comprar

Els millors habitatges s’exhaureixen ben aviat.Fins al 100% de � nançament.**

Més de 13.000 habitatges d’obra nova i segona mà.Amb la garantia de Banc Sabadell.

Només fi ns al 30 d’abril.

*Descompte del 15% si el � nançament concedit és superior al 80%, 25% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 40% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 40% al web de solvia.es. Descompte del 10% si el � nançament concedit és superior al 80%, 20% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 25% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 25% al web de solvia.es. Oferta vàlida � ns al 30 de d’abril de 2013 exclusivament en els actius publicats i no venuts o reservats en solvia.es. No acumulable amb altres ofertes. Es poden consultar les bases completes en solvia.es. **Finançament subjecte a la concessió per part de Banco de Sabadell, S.A., basant-se en la valoració que faci de la solvència i capacitat de devolució i per� l del sol·licitant i de la tipologia del producte adquirit d’acord amb els seus criteris interns per valorar els riscos crediticis, i addicionalment subjecte als percentatges màxims de � nançament establerts pel Banc d’Espanya i la resta de regulació vigent en funció del tipus d’actiu.

O� cines del grupBanc Sabadell96 691 50 50solvia.es

40%Fins a un

sobre els preusja rebaixats*

SV_PG_265x330_B30_marzo_cat.indd 1 21/02/13 13:42

El CIt començarà un estudi de millora de la xarxa de fibra òptica per millorar la competitivitat del territori

38 gps /// unIVErsItAts B30 MArç del 2013

'speed-networking' per als estudiants de l’EEt

l’ Escola d’Enginyeria de Terrassa, l’EET, ha organitzat la primera trobada spe-

ed-networking entre universitat i empresa adreçada a estudiants. Hi van assistir 105 alumnes interessats, exhaurint-se així el to-tal de places disponibles que havien previst. Representants de més d’una desena d’em-preses industrials i audiovisuals van dis-posar d’una hora per dialogar i intercanvi-ar informació amb grups reduïts d’estudi-ants en intervals de 10 minuts. D’aquesta manera, el centre adscrit a la UPC fa un pas endavant per posar en contacte es-tudiants i empresaris per tal de fer-los més planera la iniciació al mercat laboral. En aquest espai de temps, l’empresa va do-nar a conèixer les seves necessitats i els es-tudiants van tenir l’oportunitat de deixar-hi el seu currículum i les seves dades per si l’empresa hi estigués interessada. Després d’aquesta roda d’entrevistes dividides en torn de matí i de tarda, l’EET va oferir un temps més pausat als estudiants per esta-blir un diàleg més pausat amb les empreses de manera que es van poder adaptar a les se-ves inquietuds professionals. /// rEDaCCIó

Intercanvi de talent entre Esade i les grans empreses

l es principals empreses multinacionals de sectors com el gran consum, farma-

cèutiques, de serveis, luxe, automoció o el retail participaran a la trobada Career Forum d’Esade a Sant Cugat. En aquest esdeveni-ment, els responsables de recursos humans de les principals empreses mundials mostra-ran les oportunitats de fer-hi carrera a estudi-ants del Grau en Administració d’Empreses- BBA i del Master of Science de la universitat. Amb aquest propòsit, Esade ofereix una oportunitat doble a les empreses i estu-diants. Per una banda, les empreses te-nen la possibilitat d’accedir a professio-nals amb talent, un alt grau de mobilitat geogràfica i amb potencial i, per altra ban-da, els estudiants poden contactar direc-tament amb multinacionals de gran pres-tigi. Els estudiants poden tenir l’oportuni-tat de treballar-hi un cop graduats o, fins i tot, abans de finalitzar els seus estudis. Les empreses confirmades que parti-ciparan al fòrum seran Inditex, Mango, Procter&Gamble, Volkswagen, Swarovski, Allianz, Seat, Nestlé i L’Oréal, entre d’altres. /// rEDaCCIó

EsaDE /// sAnt CugAt

L'experiència de ser universitaris per un dia a la uaB

l a Universitat dels Nens i les Nenes de la UAB va acollir més d’un centenar

d’alumnes de primària que van visitar la Fa-cultat de Veterinària per conèixer de prop com s’hi treballa. En aquesta ocasió, la UAB de Bellater-ra va organitzar uns tallers per als jo-ves visitants. Molt motivats pel fet de vi-sitar la universitat, els alumnes van veu-re la granja de la Facultat de Veterinària i aprendre com es conserva una raça autòc-tona en perill d’extinció com és el ruc ca-talà. A més, van visitar les instal·lacions de microbiologia i parasitologia, conver-tint-se així en universitaris per un dia.

Aquestes activitats s’organitzen periòdica-ment a les universitats amb alumnes de pri-mària per acostar-los la universitat, sobre-tot pel camp de la investigació i potenciar els valors de la participació i la interacció que la universitat ofereix. Es tracta d’una activitat organitzada per l’Associació Catalana d’Uni-versitats Públiques i que s’ha dut a terme a vuit universitats de tot Catalunya, com ara la Universitat Rovira i Virgili o la Universitat Pompeu Fabra. /// rEDaCCIó

uaB ///BELLAtErrA

ability pharma aconsegueix un milió d’euros per a un nou fàrmac

la farmacèutica vallesana Ability Phar-ma, l’antiga AB-Therapèutics, ha ob-

tingut una ajuda d’1,2 milions d’euros del Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern d’Espanya per finançar el primer estudi en humans del seu fàrmac experi-mental per a càncer de pulmó i de pàncrees. L’ABTL0812 és un fàrmac anàleg de lí-pids per a càncer de pulmó o pàncrees que fins ara s’ha provat només amb ra-tolins. La investigació pionera a l’Estat es desenvolupa dins un programa coopera-tiu en el qual participa l’Institut de Recer-ca de la Universitat Autònoma de Barcelo-na (UAB), entre d’altres com la Universitat de Barcelona i l’institut de recerca IDIBAPS.

El Dr. Carles Domènech, conseller delegat i cofundador d’Ability Pharmaceuticals, ha assegurat que el fàrmac “ha mostrat avan-

tatges significatius en l’entorn preclínic en comparació amb la quimioteràpia conven-cional”. L’assaig clínic del fàrmac s’iniciarà la propera primavera en pacients de càn-cer avançat amb tumors sòlids refractaris. A més de les presentacions pertinents, la corporació presentarà aquest programa

La farmacèutica vallesana iniciarà el projecte de fase clínica d’un medicament per a combatre el càncer de pulmó i de pàncrees juntament amb investigadors de la uAB

uaB/// InVEstIgACIó

uaB/// BELLAtErrA

l a Universitat Autònoma de Barcelo-na posarà en marxa el curs que ve un

programa que oferirà l’oportunitat als es-tudiants de grau de fer pràctiques curricu-lars a empreses de Xangai. Els estudiants que podran optar a les pràctiques durant sis mesos són dels d’àmbits com l’econo-mia i l’empresa, el dret i les enginyeries. Aquesta iniciativa és fruit d’un acord de col·laboració de la UAB amb Global Tai-xue, una entitat amb seu a Xangai impul-sada per emprenedors catalans dedica-da a dur a terme projectes de cooperació semblants a aquest. Una vintena d’alum-nes seran els seleccionats per empren-dre l’aventura d’aquesta estada a la Xina, però es preveu poder ampliar l’ofer-ta a més estudiants i d’altres facultats. Global Taixue es farà càrrec de l’estada dels estudiants rebent-los, en primer lloc, a l’ar-ribada amb un welcome pack amb plànols de la ciutat i targeta de transport públic en-tre d’altres, i amb un curset d’introducció a la cultura xinesa i nocions bàsiques del llen-guatge. Després d’aquest primer contacte, coneixeran l’empresa on faran pràctiques

durant 6 mesos. Per optar al programa, no cal tenir experiència professional prèvia ni coneixements de xinès: caldrà ser estudi-ant d'alguna de les titulacions de grau que s'imparteixen a les facultats de Dret i Eco-nomia i Empresa o de l'Escola d'Enginyeria, així com tenir un nivell suficient d'anglès com per treballar en un entorn anglòfon.. La UAB va obrir una petita seu a Xangai el 2008, fent-la així la primera universi-tat espanyola que va obrir en aquest mer-cat emergent i ple d’oportunitats com és la Xina. /// rEDaCCIó

Estudiants de la uaB faran pràctiques laborals a xangai

Recepció amb delegats de global taixue /// CEDIDa

Carles Domènech, conseller delegat d’ability /// UaB

EEt /// tErrAssA

de recerca al congrés de Societat America-na d’Oncologia Clínica, que se celebrarà a Chicago els propers mesos de maig i juny. Ability Pharma és una empresa biofar-macèutica amb seu a Bellaterra fundada el 2009. Des de llavors han desenvolupat, principalment, dos medicaments que es-tan en fase clínica i preclínica. El fàrmac ABTL0812, que es començarà a utilitzar en malalts voluntaris, és un anàleg de lípids que mostra una alta eficàcia, baixa toxicitat i l’avantatge de ser pres oralment. En les se-ves proves amb ratolins, el medicament va reduir el creixement del tumor en un 70% i ho va detenir completament en un 10% dels casos. Amb aquests resultats, la molè-cula ha demostrat una eficàcia igual o su-perior als tractaments estàndard, però amb menys toxicitat i amb una disminució visi-ble dels efectes secundaris. /// rEDaCCIó

39B30 MArç del 2013 gps /// forMACIó

Moment de la presentació del clúster pEC4 /// CEDIDa

El físic Josep anton planell , nou rector de la uOC

el Patronat de la Fundació que gestiona la Universitat Oberta de Catalunya ha deci-

dit per unanimitat proposar el professor Josep Anton Planell com a nou rector per als propers set anys. El candidat, que és expert en biotecno-logia a la Universitat Politècnica de Catalunya, ha arribat al procés de selecció entre un am-pli conjunt de candidats. Tot i l'elecció durant el mes de febrer, no serà fins a la segona quin-zena de març que el Dr. Planell prengui pos-sessió del seu càrrec ja que la proposta haurà de ser ratificada pel Govern de la Generalitat. Josep Anton Planell és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona i doctor en Cièn-cia dels Materials per la Universitat de Lon-dres. Actualment, el Dr. Planell era direc-tor de l’Institut de Bioenginyeria de Catalu-nya, vinculat a la UPC, una matèria que no ofereix la UOC en la seva oferta formativa. La fins ara rectora d’aquesta universitat virtu-al a distància, Imma Tubella, ha estat al capda-vant des del 2005 de la primera universitat en línia de Catalunya, la segona en nombre d’estu-diants, i destaca que aquesta “s’ha consolidat com una gran universitat, pionera i de prestigi arreu”. /// rEDaCCIó

tres nous postgraus financers a l’Euncet Business school

l’Euncet Business School, adscrit a al Uni-versitat Politècnica de Catalunya, amplia-

rà el seu ventall acadèmic i ja ofereix tres nous postgraus de control de gestió, direcció finan-cera i assessorament fiscal. D’aquesta ma-nera, ja són sis els postgraus que ofereix en aquesta escola de negocis situada a Terrassa. Són cursos orientats a millorar els coneixe-ments de gerents, directius i altres professio-nals en actiu. Per aquest motiu, els cursos es realitzaran a les tardes per tal de fer possible la conciliació de la vida laboral amb la formació. En la presentació dels nous postgraus, Do-lors Puig, la directora de l’Euncet, ha desta-cat dels postgraus que “responen a una de-manda real de l’empresariat del Vallès i amb aquesta formació hi ha més possibilitats de trobar feina perquè s’aconsegueix a la matei-xa vegada un perfil especialitzat i versàtil”. Per altra banda, l’Euncet Challenge ha obert un sorteig per cursa el grau d’ADE amb una beca completa a través de Facebook. Els partici-pants hi van acudir abans del 21 de febrer apor-tant una idea per un millor futur empresarial. /// rEDaCCIó

EunCEt /// tERRassa

Esade proposa solidaritat per superar la crisi

un aspecte clau per resoldre la crisi econò-mica actual com a empresa és recuperar

els valors i col·laborar estretament entre em-preses i ONG. Aquesta ha estat una de les prin-cipals conclusions extretes de la VI Jornada Anual de l’Institut d’Innovació social d’Esade. Moltes companyies i ONG col·laboren per tal de millorar la seva eficiència en innovació. Tot i això, segueix havent reticències per aquest tipus de col·laboracions i pràctiques negati-ves pel que fa al medi ambient o la desigual-tat. Ignasi Carreras, director de l’Institut d’In-novació Social d’Esade, ha subratllat la impor-tància de l'existència d’aquest enfocament. Altres experts internacionals en innovació i responsabilitat social corporativa es van do-nar cita a la seu d’Esade a Barcelona per tal de buscar noves formes de col·laboració entre les ONG, les empreses, els governs i la socie-tat civil. Altres aspectes que van ser presents durant aquesta jornada van ser, per exemple, la tecnologia com a gran aliada de la innovació empresarial i la coinnovació o col·laboració entre les empreses per tal de desenvolupar nous productes i nous mètodes de treball. /// rEDaCCIó

EsaDE ///sAnt CugAt

pEC4, el primer clúster en electrònica impresa d’Espanya

el Parc de Recerca de la Universitat Au-tònoma de Barcelona (Pruab) ha impul-

sat el primer clúster en electrònica impre-sa de l’Estat espanyol en el seu centre tec-nològic. L’associació, anomenada PEC4, treballarà en xarxa per a un dels sectors amb majors perspectives de creixement en l'àmbit industrial, ja que es preveu que al 2020 les vendes de l’electrònica impre-sa generin al voltant de 60 bilions de dòlars. Durant l’acte de presentació del clúster, Jor-di Carrabina, president del PEC4, ha ani-mat la indústria catalana a apostar per una tecnologia innovadora que “revoluciona-rà el desenvolupament de productes que influenciaran la nostra vida quotidiana”. L’electrònica impresa s’utilitza en noves apli-cacions com ara les pantalles flexibles, les etiquetes i envasos intel·ligents que donen

informació sobre el producte i el seu estat de conservació, llibres interactius i tapisse-ria capaç de donar llum o ser un sensor. La tècnica que s’utilitza és la impressió mitjan-çant tècniques de les arts gràfiques com per exemple la serigrafia i l’inkjet. Tot i les múl-tiples aplicacions, el grup PEC4 s’ha centrat

La uAB ha impulsat la primera associació de l’Estat que investigarà en el camp de la tecnologia de les pantalles flexibles i la roba-sensor en un projecte conjunt

uaB/// InVEstIgACIó

upC/// tErrAssA

el projecte presentat per un equip de la Universitat Politècnica de Catalu-

nya (UPC) i el Georgia Institute of Techno-logy rebrà 120.000 dòlars per desenvolu-par un dispositiu innovador de telefonia mòbil. La UPC ha rebut aquesta subven-ció amb l’objectiu de treballar i desenvolu-par el projecte anomenat Graphene-ena-bled Wireless Communications, que mi-llorarà el rendiment dels telèfons mòbils. El projecte consisteix substancialment a crear unes antenes de grafè amb una mida de tan sols uns micròmetres, amb capa-citat de transmetre la informació a gran velocitat. Aquest guardó guanyat pel pro-jecte de la universitat terrassenca l’orga-nitza el Samsung Advanced Institute of Technology, l’institut avançat de recer-ca de l’empresa coreana especialitzada en telefonia i dispositius mòbils Samsung. Els resultats del projecte permetran aug-mentar el rendiment computacional dels dispositius mòbil per tal de processar grans quantitats de dades a molt alta velocitat, molt útil per agilitzar sistemes com els de les xarxes tecnològiques de Facebook o Go-

ogle. El projecte estarà present al Mobile World Congress 2013, juntament amb al-tres innovacions en tecnologia mòbil de la UPC, que promocionarà en aquest certa-men les capacitats tecnològiques dels seus grups de recerca en aquest camp i les pos-sibilitats d’aplicació a les empreses. El projecte presentat per la UPC és una de les dues iniciatives de l’Estat espanyol, junta-ment amb la impulsada per la UAB, que s’han fet un lloc de rellevància entre les millors uni-versitats del món com ara les universitats de Harvard o la d’Oxford. /// rEDaCCIó

samsung aposta per un projecte innovador de la upC

Innovacions de samsung al wMC /// CEDIDa

uOC/// BArCELonA

en el desenvolupament de sensors per a apli-cacions biomèdiques, cèl·lules solars i solu-cions integrades en dispositius sobre tèxtils. És una associació pionera a Espanya i Car-rabina ha afegit en aquest sentit que “Ca-talunya té una gran oportunitat per a posi-cionar-se com un dels principals actors en un terreny que creixerà exponencialment”. El PEC4 està format pel centre tecnològic CE-TEMMSA, el Centre Nacional de Microelec-trònica i els dos centre de la Universitat Autò-noma de Barcelona, CAIAC i CIMITEC. A més, la iniciativa preveu la incorporació d’empre-ses com Ficosa i Hewlett-Packard, i ja ha fir-mat un acord amb el gremi de la indústria gràfica i amb Secartys, l’associació espanyo-la per a la internacionalització i innovació de les empreses d’electrònica i informàtica. /// rEDaCCIó

40 ÀREa DE DEsCans B30 MArç del 2013

ÀREa DE DEsCansEstratègies /// ‘génesis del consejo’

josé María navarro-rubio i josep tàpies proposen passos per aconseguir un consell d’administració eficaç en les empreses familiars

Com coordinar l’empresa familiar

si gestionar un negoci en temps de crisi no és una tas-ca fàcil, governar una em-presa familiar encara té més complicacions per la barre-ja de responsabilitats, feina i

relacions personals que hi conviuen.

Es considera que una empresa és fami-liar quan pertany a una o vàries famílies que intervenen de diferents maneres en la gestió del negoci. Actualment, aques-tes companyies suposen a escala nacional més del 85% de les empreses i es caracte-ritzen per ser negocis forts a causa del seu alt nivell de compromís, la seva estructu-ra financera i els seus valors, entre molts altres factors.

José Maria Navarro-Rubio i Josep Tàpies tenen clar que en aquests casos és indis-pensable comptar amb un consell d’admi-nistració que sigui capaç de decidir amb

estratègia i de manera sensata –i no no-més amb sentiments– el camí que l’em-presa ha de seguir.

Per fer-ho, s’han inspirat en el planteja-ment d’Auguste Detoeuf, el primer presi-dent d’Alsthom que va parodiar algunes actituds dels consells d’administració.

Detoeuf plantejava la situació d’algunes empreses on “al principi només hi havia el consell, el qual el primer dia va crear l’as-semblea general i es va fer reconèixer per ella com a 'senyor de totes les coses'”.

La Bíblia explica que Déu va crear el món en set dies. Doncs bé, per Navarro-Rubio i Tàpies amb una setmana també n’hi ha prou per crear un consell d’administració i fer que l’empresa funcioni amb èxit. “El primer dia es va constituir la junta; el se-gon, el president; el tercer, el secretari; el quart, l’establiment; el cinquè, les dietes;

el sisè, el primer responsable; i el setè, el consell d’administració.

Però administrar no és només saber orga-nitzar. Es tracta d’una funció constant de gestionar les competències, els processos i les estructures necessàries per fer que els “familiars” de l’empresa acabin actu-ant com a “accionistes” objectius. Amb la finalitat d’ajudar als negocis familiars, els autors de Génesis del consejo proposen un manual pràctic per a la supervivència i creixement de l’empresa familiar.

Tal com ells mateixos esmenten, “cap con-sell d’administració és totalment inú-til i, generalment, n’hi ha prou amb què el principal responsable executiu vulgui moure’l i que el president desitgi que real-ment funcioni”.

el CONsell d’AdMINIsTrACIÓ

Quan s’ha de crear un consell d’adminis-

“gestionar l’empresa familiar és fàcil si es crea un consell d’administració”

41ÀREa DE DEsCansB30 MArç del 2013

na és la dels altres components.

PrOMOure el dIÀleg

Navarro-Rubio i Tàpies estan convençuts que sovint és necessari reunir les perso-nes de la família que tinguin interessos en l’empresa per discutir temes, ja siguin fa-miliars o pròpiament del negoci. Malgrat que aquestes reunions puguin semblar informals, a llarg plaç els accio-nistes familiars han de ser tractats com accionistes de qualsevol altra empresa i així poder expressar l’opinió i preguntar a la junta general.

Crear un fòrum de família és una mane-ra d’establir un vincle comunicatiu entre l’empresa i la família. D’aquesta manera, els “familiars gestors” tenen la possibilitat d’exposar a l’assemblea els plans de nego-ci, les polítiques o els progressos; en can-vi, els familiars que no estan a l’empre-sa també poden entendre com pensen els gestors i, si s’escau, donar-los suport.

TIPus de CONsells

En la majoria dels casos, la funció de go-vernar, controlar i dirigir que té el consell pot realitzar-se de manera diferent i amb talents diversos. Però normalment els consells d’administració es poden catego-ritzar en quatre tipologies.

En primer lloc, la latent. És com una cons-ciència de la companyia. Vigila i tan sols actua davant els mals resultats.

En segon, el consell reactiu és el que re-acciona i actua sota demanda de la direc-ció de l’empresa, que és qui en aquest cas porta la iniciativa.

En tercer, la legalista. Aquesta té un enfo-cament bastant estricte de cumpliment normatiu en el seu desenvolupament. El pitjor dels casos són els inoperants.

I en darrer lloc, la proactiva. Aquesta dar-rera serveix de contrapès i suport a la di-recció i actua com impulsor i motor de canvi. /// mírIam BaLLEStEroS

tració? Quan es comencen a perdre diners en comptes de guanyar-ne? Quan no se sap què fer per estar al capdavant de l’em-presa? Quan els rols professionals i perso-nals del negoci trontollen?

Segons els autors, no existeix un moment únic i exclusiu per iniciar el consell, sinó que cada empresa té moments i temps di-ferents.

No obstant això, si l’empresa familiar té com a objectiu gestionar la complexitat del dia a dia i adaptar la seva estructura de govern –la gestió estratègica del nego-ci–, és convenient que es plantegi una for-ma de control.

De la mateixa manera que les multina-cionals tenen normatives i informes per tenir registres formals de les activitats, l’empresa familiar funcionaria millor si tingués mesures o recomanacions legals.

“Els negocis familiars suposen el 85% del total de les empreses a escala nacional”

1 /// ‘FAMIlIArs’, QUan ES traCta DE L’EmPrESa ELS mEmBrES han DE SoBrEPoSar EL SEny a La SUBJECtIVItat

2 /// l’eMPresA FAMIlIAr, LES fUnCIonS DE CaDa Un DE La famíLIa Són híBrIDES /// CEDIDES

2///1 ///

Exemples d’aquests codis són els Sabar-nes-Oxley als Estats Units; els Cadbury i Higgs, al Regne Unit o bé els Olivenza, Al-dama i Unificado, a l’Estat espanyol.

Tanmateix, el que tenen en comú és la transparència de la informació, la protec-ció dels drets de tots els accionistes, la in-dependència, capacitat i responsabilitat dels administradors i el respecte a tercers.

El més important és que en els sistemes de govern que s’estableixin les empreses familiars serveixin per projectar l’empre-sa a llarg termini, assegurar la seva conti-nuïtat, dirigir i controlar el negoci per tal que pugui crear riquesa de manera soste-nible i continuada i, en darrer lloc, que hi hagi responsabilitat efectiva. Per tant, aquestes fites s’aconsegueixen si cada un dels membres de la família que componen l’empresa té clar quina és la seva posició, responsabilitat i paper i qui-

TíTOl: 'génesis del consejo'

AuTOrs: j. María navarro-rubio i josep tàpies

edITOrIAl: Acción Empresarial. LId

Preu: 19 euros

PÀgINes:: 256

LLIBRE

propietat

familia empresa

42 ÀREa DE DEsCans B30 MArç del 2013

després d’imposar-se a ciutats europees com París, Munic o Milà, la capital catalana és un referent del sector de les comunicacions, la tecnologia mòbil i la indústria. PER: MírIAM bAllesTerOs

Barcelona, marca mundiald’innovació i tecnologia

qualitat de vida, destinació turística, negocis, influ-ència econòmica i opor-tunitats. Cinc definicions d’una ciutat que en poc més d’una dècada ha fet

una magnífica evolució fins a convertir-se en el punt de mira tecnològic de molts al-tres països. I és que Barcelona és avui en dia la setzena localitat més visitada del món i la cinquena de les europees. Ja sigui per la seva posició estratègica o bé per les connexions amb la resta de països de la Unió Europea, la Mediterrània i l’Amèrica Llatina, Barcelona és per a molts empre-nedors una ciutat amb projecte de futur.La gran capacitat per atraure empreses i

1 ///

1 /// dIsTrICTe 22@. L’ÀrEa DE BarCELo-na ConCEntra mÉS DE 2.150 EmPrESES DEL SECtor tIC, 210 ParCS tECnoLÒGICS I 9 InStaL·LaCIonS CIEntí-fIQUES DE rEfErÈnCIa IntErnaCIonaL /// PEPE moLIna

és a dir, convertint-la en smart city. Per aquest motiu, Antoni Vives i Tomàs, ter-cer tinent d’alcalde de la ciutat, assegura que mica en mica “Barcelona ha d’esdeve-nir capdavantera en tots aquests àmbits, contribuint així a crear un teixit empresa-rial ric al voltant d’aquestes tecnologies que generi llocs de treball”.

No obstant això, no es pot parlar d’inno-vació a la capital catalana sense tractar la seva fira tecnològica més reconeguda per excel·lència i un dels motius princi-pals pels que Barcelona se situa com el re-ferent més avantguarda a nivell mundial de la telefonia mòbil: el Mobile World Con-gress (MWC).

talent, així com el seu dinamisme, fa que la capital catalana ocupi la sisena posició dins les ciutats predilectes per fer nego-cis, encapçalant fins i tot la resta de l’Estat espanyol. Així ho fa constar la classifica-ció d’European Cities Monitor (Cushman & Wakefield, 2011).

Un dels factors clau que fa que Barcelona sigui un bon lloc per a la creació d’empre-ses és el sector de les tecnologies de la in-formació i les telecomunicacions (TIC).

Tant és així que l’Ajuntament de Barcelona ha apostat per les TIC com a estratègia an-ticrisi, aplicant-les a la mobilitat, l’admi-nistració i a fer la ciutat més intel·ligent,

BArCELonA oCuPA LA sIsEnA PosICIó dIns LEs CIutAts PrEdILECtEs PEr fEr nEgoCIssEgons L'EuroPEAn CItIEs MonItor

Reportatge /// Mobile world Congress 2013

43ÀREa DE DEsCansB30 MArç del 2013

2///

3///

lA CAPITAl del MÒbIl

La Mobile World Capital Barcelona (Capi-talitat Mundial del Mòbil) és una iniciativa promoguda pel Ministeri d’Indústria, Ener-gia i Turisme, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelo-na i la GSMA, destinada a convertir la ciu-tat en el centre de les tecnologies mòbils. Al congrés s’hi pot trobar una representa-ció dels interessos de més de 800 opera-dors de telefonia mòbil a tot el món i més de 2.000 empreses en l’ecosistema mò-bil, i va destinat a les persones, empreses i institucions que treballen en conjunt per aprofitar el potencial dels telèfons com un element per transformar la vida quotidiana i crear noves oportunitats de negoci.

Però aquesta fira no es pot entendre sen-se conèixer els seus quatre pilars: MWHub i MWCongress, encarregats del desenvolu-pament industrial i empresarial, i MWCen-tre i MWFestival, que afecten la gent i la seva vida social. Al darrere d’aquests orga-nismes, la comissió executiva, encapçala-da per Juan Hoffman i Agustín Cordón com a vicepresidents executius, i Ginés Alarcón com a director general, supervisen el bon funcionament del projecte. El cor indus-trial de MWC és l’edifici Media-TIC, ubi-cat al 22@,el districte tecnològic de Barce-lona. El centre ocupa dues plantes i 2.800 metres quadrats que acullen les oficines i els Centres de Competència, encarregats de proveir la ciutat amb les eines i recur-sos necessaris per a dur endavant dife-rents projectes industrials. Aquest edifici és també un punt de referència en soste-nibilitat energètica.

2 i 3 /// FIrA del MObIle wOrld CONgress A bArCelONA. EStanCS DE tELEfo-nIa mÒBIL D’antErI-orS ConGrESSoS DEL mwC a La CaPItaL Ca-taLana./// CEDIDES

D’altra banda, cal destacar que la MWCen-tre, el portal principal per al món de les co-municacions mòbils per al públic en gene-ral i està situada a la Plaça Catalunya. Els seus tres pisos alberguen un espai comerci-al, un espai dedicat a la difusió i experimen-tació de les últimes tecnologies mòbils i una secció per a la celebració d’esdeveniments i exposicions temporals. Amb tot, l’impacte econòmic del MWC a Barcelona, des del pri-mer any, és d’un ingrés de més de 270 mi-lions d’euros, a més dels milers de llocs de treball a temps parcial.

A més del MCW, però, Barcelona organitza anualment dos altres congressos de referèn-cia com ho són el Bdigital Global Congress

i l’Smart City Expo. Mentre que el Bdigital versa sobre l’àmbit empresarial, tecnològic i social, l’Smart City aposta per a la consoli-dació de Barcelona com a una ciutat intel-ligent. L’objectiu és mostrar que les tecnolo-gies poden ser sostenibles i eficients per mi-llorar la qualitat de vida dels ciutadans.

La repercussió que acaben tenint els esde-veniments d’aquestes característiques són els que ajuden a que Barcelona no només si-gui la capital de les terres catalanes sinó que es converteixi en capdavantera en l’organit-zació de projectes altament innovadors. "La Capitalitat Mundial del Mòbil suposarà un fort impuls per a Barcelona amb l'atracció d'inversions de futur i la cerca de projectes

“LA CAPItALItAt suPosArà un fort IMPuLs PEr A LA IMAtgE dE MArCA dE LA nostrA CIutAt” AfIrMA xAVIEr trIAs, ALCALdE dE BArCELonA

AMB MÉs dE 70.000 PArtICIPAnts dE 200 PAïsos, AquEst És EL MoBILE worLd CongrEss dELs rèCords

PEr PrIMErA VEgAdA EL CongrEs sE CELEBrA A LEs noVEs InstAL·LACIons dE LA fIrA dE BArCELonA

LA CAPItAL CAtALAnA sErà LA sEu dE LA fIrA tECnoLÒgICA MoBILE worLd CongrEss fIns A L’AnY 2018

dATes: del 25 al 28 de febrer

PArTICIPANTs: 70.000

PAïsOs: 200

eMPreses: 1.500

esPAI: 94.000 m2

PONeNTs: 280

MOBILE wORLD COngREss 2013

innovadors", va afirmar l'alcalde de Barce-lona, Xavier Trias en la inauguració del Con-gres. Barcelona està en línia amb el món.

44 EstaCIó DE sERvEI B30 MArç del 2013

LLIBREs

el COdI dels dINers rAIMON sAMsÓ

dominar la pròpia economia, fer-la prosperar i ser lliure no són coses que s’ensenyin a l’escola, a la universitat o a casa. Però, tot i que semblen quimeres impossibles, sobre tot en els temps que corren, són fites perfectament assolibles, segons explica en aquest llibre raimon samsó. ho fa repassant aspectes com: invertir o apostar?, com convertir el talent en ingressos o com superar els temps de crisi. Aquest gran èxit editorial, ara actua-litzat, arriba a la conclusió que la millor in-versió que es pot fer és en un mateix amb l’increment de la pròpia cultura financera. /// AngLE EdItorIAL

el NegOCIAdOr geNIAl MAX H. bAZerMAN

Les tècniques de nego-ciació que s’ensenyen a la universitat de har-vard es poden aplicar tant a les situacions quotidianes com a les taules de negociació més decisives. Aquest llibre en dóna les claus. /// EMPrEsA ACtIVA

YA eres líder NurIA sÁeZ I JulIÁN TrullÉN

tots portem un líder a dins. Així ho asseguren els dos autors d’aquest llibre que repassa tècniques de coaching, intel·ligència emocional o neurolingüística per treure les qualitats de lideratge que requereix el dia a dia . /// LId EMP.

www.nearmeeting.com

reuNIONs de NegOCI eN XArXA

quantes vegades hem necessitat contactar amb persones que pre-nen decisions en una empresa i no ho hem aconseguit per manca de temps o de diners? davant d’aquesta refle-xió neix “nearmeeting”, una platafor-ma de reunions a la xarxa basada en la confiança i en les recomanacions interpersonals. La xarxa permet ope-rar-hi amb tres perfils: “user”, perso-na interessada en tenir una reunió amb el responsable d’una empresa, “linker”, treballador d’una companyia amb bons contactes i “target”, els responsables d’aquestes empreses. d’aquesta manera, el “linker” ajudarà els usuaris a arribar a l’interlocutor adequat per tal d’establir una reunió de negocis. L’objectiu és millorar la competitivitat de les empreses a tra-vés de les relacions comercials i, en conseqüència, optimitzar resultats.

www.surveymonkey.com

CONeIX l’OPINIÓ dels ClIeNTs

realitzar enquestes als clients és una eina que pot tenir una gran importàn-cia per al negoci. Aquesta pàgina web permet crear aquests qüestionaris de manera senzilla i atractiva.

www.mailchimp.com

MÀrQueTINg eN líNIAL’e-marqueting és totalment impres-cindible per a gairebé tota empresa. Mailchimp permet crear newsletter, gestionar llistes i campanyes online fins als 500 subscriptors gratuïtament.

wEBs

Francesc quer Psicòleg i 'coach' de Coactiva

EnCEtant “BROts vERDs"

Es palpa a l’ambient una certa in-quietud per veure “brots verds”, la necessitat de creure que les co-ses estant canviant a bé, que tot

tornarà a un ritme més o menys amigable i que ens permetrà estar a l’altura de les cir-cumstàncies positives que ens agradarien. “Brots” que ens indicarien que el pitjor ja ha passat i que vindran temps millors.Però els “anhelats brots verds” es presen-ten particularment diferents, doncs són el resultat d’un “esclat social”, on les per-sones en són les protagonistes, cons-truint comunitats i participant en deci-sions que fins fa ben poc estaven reser-vades exclusivament als partits polítics i governants. A més, la “transparència” que es demana cada vegada més i en tots els àmbits deixa de ser una exigència i passa a ser un nou valor social compar-tit per tothom, on “ara no tot s'hi val”, i “la fi no justifica els mitjans”. Valors so-cials com la solidaritat entre les perso-nes, i en especial amb aquells col·lectius que més ho necessiten, donant sense es-perar res a canvi; la creació d’espais de col·laboració on cadascú aporta el que sap fer de la millor manera, amb confi-ança i per un bé comú; la responsabili-tat social i pública d’aquelles persones que gestionen institucions i organitza-cions, tant públiques com privades, i en especial fent cura en la seva autenticitat i congruència amb el que diuen i el que fi-nalment fan; la cooperació entre les per-sones a través de xarxes socials, oferint també respostes a oportunitats reals, un exemple seria el micromecenatge ano-menat en anglès crowd funding; l’em-prenedoria com a valor per aquells pro-fessionals que formen part de l’empresa, i que volen treure el seu màxim poten-cial; i l’emprenedoria també com a estí-mul per aquelles persones que afronten decididament el seu repte empresarial.Ens trobem en moments de canvi de va-lors, on tenim l’oportunitat d’incorporar aquests “brots verds” també a l’empre-sa, com a espais d’oportunitat i de creixe-ment propi i pels nostres col·laboradors, connectant d’aquest manera les aspiraci-ons personals i professionals i fent possible una organització a la qual ens sentim par-tícips. Es qüestió de plantejar s’ho i fer-ho, i l’èxit serà compartit!!

albert vilardagaDirector Desenvolupament Econòmic territorial de PImEC

supORt aLs EMpREnEDORs, pER quan? Ja!

a l’espera de la llei de suport als emprenedors anunciada fa setmanes, mesos i anys, entitats com Pimec canalit-

zen propostes i vehiculen projectes con-crets per donar resposta a les necessi-tats d’aquest col·lectiu tan transversal. Pel que fa a les propostes, tothom coin-cideix en la necessitat i la importància d’aquest col·lectiu. Sovint es parla de simplificació administrativa, d’accés al finançament, d’estímuls fiscals,... Des de Pimec estem d’acord amb la majo-ria d’aquestes propostes, però hi ha dos factors que ens semblen claus a tenir en compte en la futura llei:

Cal que tingui un impacte transversal i es dirigeixi a qualsevol persona amb capacitat d’emprendre. Sovint s’insis-teix, pràcticament de forma exclusiva, en com incidir en l’autoocupació. Cer-tament pot ser una eina, però cal im-plicar també empresaris perquè reem-prenguin o bé professionals en actiu. Qualsevol persona pot ser emprenedor! Cal incidir decididament en la cultura i el model educatiu del país per fer-los pròxims a actituds “proemprenedores”.Lligat a aquest segon punt, i parlant de projectes concrets, volem fer èmfasi en un projecte d’èxit liderat pel Consell So-cial de la UAB amb Pimec. El projecte UAB Emprèn pretén estimular l’espe-rit emprenedor dels estudiants de dife-rents facultats a través de deu tallers te-màtics en els quals han participat més de 60 alumnes amb inquietuds empre-nedores. Després d’aquests tallers col-lectius, s’han escollit 10 projectes als què s’acompanyarà de forma individu-alitzada amb un grup d’experts per tal d’estructurar i potenciar el seu projec-te emprenedor.

CAL InCIdIr En LA CuLturA I EL ModEL EduCAtIu dEL PAís PEr fEr-Los PrÒxIMs A ACtItuds “ProEMPrEnEdorEs”

45B30 MArç del 2013 EstaCIó DE sERvEI

CuRsOs DE La CaMBRa DE tERRassa

dEL 5 AL 21 dE MArç dE 2013TÈCNIQues de NegOCIACIÓ dIMArTs I dIJOus de 18.00 A 21.00 HOres / 18 HOres

ser un bon negociant és una compe-tència que es pot aprendre i que ens pot ajudar no només en les grans negocia-cions, sinó també en la gestió i la presa de decisions que es produeixen en el dia a dia. Aquesta acció formativa, té per finalitat formar persones que per les seves responsabilitats professionals en situacions diverses, han d’aconseguir acords concrets, els més avantatjosos possible amb clients, proveïdors, col-laboradors, etc., i que desitgen desenvo-lupar i/o perfeccionar aquestes tècniques i habilitats, incorporant-los en els seus recursos personals.

dEL 6 AL 20 dE MArç dE 2013 el CONTrOl FINANCer A l’eMPresA I el QuAdre de COMANdAMeNT dIMeCres de 9.00 A 14.00 HOres / 20 HOres

Es tracta d’un curs adreçat a directius de petites i mitjanes empreses que necessi-tin conèixer, interpretar i controlar l’evo-lució econòmica i financera de la seva empresa. d’altra banda, durant el curs també es donaran eines molt útils per a aquelles persones que, a més a més, par-ticipin en el desplegament de l’estratègia de la companyia.

6 dE MArç dE 2013 Pdg - PrOgrAMA NOrd de dIreCCIÓ geNerAl dIMeCres de 15.30 A 19.30 I dIJOus de 9.00 A 14.00 95 HOres Aquest és un dels programes més desta-cats que organitza la Cambra de terrassa per formar directius. Es tracta d’un curs que combina la formació teòrica amb la pràctica, de manera que els assistents podran obtenir competències útils i actuals en l’àmbit de la direcció general d’empreses i companyies i posar-les en pràctica de manera immediata. Entre d’altres, el programa aborda la integra-ció de conceptes des de l’òptica d’una direcció general i ensenya a conèixer les eines de gestió que necessitarà després aplicar o assegurar la seva aplicació per part de l’equip. un altre dels aspectes que es tracten durant el curs és la capacitat d’implantació dels plans d’acció a través

NIVell 2 dIlluNs I dIMeCres de 18.00 A 21.00 HOres 21 HOres

Es tracta d’un curs que aprofundeix sobre les tècniques per treure profit al programa informàtic Excel. Més enllà dels coneixements bàsics que es poden tenir o haver adquirit durant el nivell 1 del mateix curs, aquestes sessions incidiran en elaborar documents que realitzin càlculs complexes, localitzar i utilitzar les funcions necessàries, analit-zar i tractar bases de dades i automatit-zar processos. de la mateixa manera, durant el curs, s’abordarà la manera de compartir la informació amb altres aplicacions:, com ara el word, Access..

19 dE MArç dE 2013gesTIÓ AdMINIsTrATIVA eN el COMerç INTerNACIONAl NIVell 2 (ONlINe) 35 HOres

El curs va dirigit tant a persones que de-sitgin introduir-se en el camp del co-merç internacional, o persones amb menys d’un any d’experiència en aquest camp, que desitgin aprofundir en els co-neixements i tècniques de gestió d’una operació d’importació i/o exportació.

20 dE MArç dE 2013 VOls INVerTIr eN lA TeVA MArCA PersONAl?de 10.00 A 13.00 HOres3 HOres un mercat en crisi, aturat i competitiu necessita noves tècniques, estímuls o elements que el facin atractiu de cara al consumidor que, d’altra banda, és cada vegada més exigent. Partint d’aquesta idea, i amb la crisi econòmica com a teló de fons, aquest seminari té l’objectiu de mostrar la importància d’invertir en la pròpia marca personal. d’aquesta mane-ra, es pot donar un sentit diferenciador que, fins i tot, pot ser la clau de l’èxit del nostre negoci o activitat empresarial.

LLoC: Cambra de Comerç de terrassa C. de Blasco de garay, 29-49 www.cambraterrassa.es

del desenvolupament de relacions inter-personals riques i del desenvolupament d’habilitats de direcció. Pel que fa al perfil dels participants, es dirigeix a directors generals i gerents amb experiència que desitgin actualitzar i consolidar les pròpies competències directives, propietaris i membres dels consells d’administració amb responsabilitat directa en la direcció executiva de l’empresa, responsables d’àrea implicats en la presa de decisions de l’empresa o directius que es preparen per assumir la direcció general de l’empresa en un futur proper. 11 I 13 dE MArç dE 2013 esCrIPTurA PersuA-sIVA I PublICITÀrIA, APrÈN A redACTAr Per VeNdre dIlluNs I dIMeCres de 18.00 A 21.00 / 6 HOres tenir un bon departament de comunicació pot aportar molts avantatges a una empre-sa. Pot millorar-ne la visibilitat, fer arribar millor el missatge i establir una bona relació amb l’interlocutor i el client final. Aquest curs està dirigit a aquelles persones amb perfil emprenedor que s’encarreguen de la redacció de textos de comunicació de companyies de qualsevol àrea. Es tracta d’un curs útil tant per als responsables de comunicació interna com externa.

dE L’111 AL 20 dE MArç dE 2013gesTIÓ de COMPres dIlluNs I dIMeCres de 16.00 A 20.00 / 16 HOres

El paper de les compres dins de les em-preses pot ser un element que aporti va-lor afegit. gràcies a aquest curs, els parti-cipants podran comprendre quins són els avantatges i beneficis d’una bona gestió de compres i com generar impacte i valor a partir d’aquí.

13 dE MArç dE 2013 gesTIÓ del TeMPs Per A NOus eMPreNedOrs de 9.00 A 14.00 HOres / 5 HOres

sovint es parla d’emprenedoria i s’oferei-xen eines de tot tipus per tirar endavant idees i projectes. tot i això, l’emprenedor s’ha d’afrontar, sovint tot sol, a un gran volum d’activitats, gestions i accions per tirar endavant la pròpia empresa. Per tal de fer-ho de manera òptima hi ha diferents mètodes que poden millorar l’eficiència d’aquests processos per gestionar el propi temps. durant el curs també s’abordarà la gestió del temps col·lectiu, útil per establir relacions comercials i les primeres estruc-tures de treball.

dEL 14 dE MArç AL 2 dE MAIg dE 2013 Curs AVANçAT eN l’ÀMbIT JurídIC INTerNACIONAl de 16.00 A 20.00 HOres 28 HOres Aquest és un programa formatiu molt ambiciós que ha dissenyat la cambra juntament amb el despatx d’advocats roca junyent. Està destinat principalment als directius de les empreses. A través d’una estructura de sessions setmanals, es donaran les pautes legals per assolir un correcte i ordenat desenvolupa-ment del negoci a nivell internacional, un dels reptes de moltes empreses actual-ment que busquen expandir-se a l’exterior per remuntar la crisi econòmica i les dificul-tats d’exportació al país d’origen.

dEL 18 dE MArç AL 22 d’ABrILgesTIÓ AdMINIsTrATIVA eN el COMerç INTerNACIONAl, NIVell 2 dIlluNs I dIMeCres de 18.00 A 21.30 35 HOres

Aquest curs té com a objectiu introduir els assistents a la pràctica del comerç exterior, de manera que en acabar el programa disposin dels coneixements i la pràctica ne-cessaris que els permeti desenvolupar els treballs administratius bàsics que requereix tota activitat exportadora. El curs, que abordarà les pautes del comerç internaci-onal en tots els sectors, també se centrarà en conèixer els mateixos processos pel que fa a la importació.

dEL 18 dE MArç AL 10 d’ABrIL dE 2013 Fes uN PAs MÉs I AVANçA’T eN lA COMPTAbIlITATdIlluNs I dIMeCres de 17.00 A 21.00 HOres 32 HOres Aquest curs s’adreça a empresaris, respon-sables d’administració, comptables, admi-nistratius. tot això, el programa també està obert al públic en general, concretament a totes aquelles persones que tenint una base comptable necessitin o vulguin conèi-xer aquesta part de la comptabilitat. tenir aquestes competències poden donar valor afegit a la gestió de la pròpia empresa.

dEL 18 dE MArç AL 20 d’ABrIL dE 2013 Full de CÀlCul eXCel

46 EstaCIó DE sERvEI B30 MArç del 2013

1. El PC més silenciós L’ordinador Puget serenity Pro fa tan poc soroll que és difícil saber si està en funcionament. gràci-es al processador Core i7 de ter-cera generació i la targeta gràfi-ca que suporta fins a 4 monitors a l’hora, aquest PC és ideal per a l’empresa.

2. Processador veloç Com més petit és un xip, més espai lliure per incorporar més memòria al dispositiu. És el cas de ndivia i el seu processador tegra 4i. Conegut pel seu nom en codi ‘Project grey’, consta de 4 nuclis Cortex-A9 i incorpora l’estalvi energètic.

3. Mòbil amb càmera extraordinària sensors retro, lluminosos o òpti-ques amb lents de vàries peces. Això és només una mostra del que es pot trobar al nou nokia 808 PureView. Els amants de la fotografia creuen que els 41 megapíxels del mòbil afegeixen valor a les imatges d’ambients amb poca llum.

4. ulls biònics El second sight Argus II és un ull biònic que acaba de ser aprovat per ser venut als EuA. disposa d’elèctrodes que, amb una càme-ra, capturen la informació i la dis-tribueixen a la retina artificial.

5. un usB de paper La companyia Intellipaper ha envoltat un xip de silicona amb diverses capes de paper i impri-meix ‘petjades’ conductives per-què hi quedin connectades.

21

3

47B30 MArç del 2013 EstaCIó DE sERvEI

4

7

8

5

6. un 'tablet up-to-date’ Els que busquen un nou tablet Android de gama alta però no volen deixar de banda les opci-ons habituals segurament vol-dran fer un cop d’ull a Ainol novo 9 spark. És de les tauletes més simples i actualitzades del mer-cat tecnològic.

7. rellotge amb bluetooth

L’aplicació d’Apple ‘shock+’ permet sincronitzar el rellot-ge de polsera Casio g-shock gB6900AA amb l’iPhone. d’aquesta manera, el rellotge uti-litza una connectivitat bluetooth de baix consum i assegura una vida de la bateria de fins a dos anys.

8. L’ordinador més ‘gamer’ qualsevol ordinador incorpo-ra algun joc de sèrie, però el PC nextgear-Micro tera guanya el premi d’or en equipament de jocs per la targeta gràfica i l’alta capa-citat de la memòria.

6

MOTOR MUNICH

segueix-nos a facebook.com/motormunich

C. Vallespir, 19Edifici OctàviaSant Cugat del VallèsTel. 902 36 60 87www.motormunich.bmw.es

NOVES INSTAL·LACIONSA SANT CUGAT DEL VALLÈS25 anys d’experiència al seu servei

Motor Munich

ConcessionariOficial BMW

BEST DEALER

of the Year

0

5

25

75

95

100

Revista B30 nº57, Març 2013

Documents

Transcript of Revista B30 nº57, Març 2013