Revista B30 nº41, Octubre 2011

48
UN MES DEDICAT A L'EMPRENEDORIA /// 8 i 10 B 30 N. 41 // 7.10.2011 // Preu quiosc: 2 € La revista econòmica del Vallès Lluís Bassat, Publicista /// 6 Temps de crisi, temps de fusió? /// GAF, 34 B30 in english 8 1 0 2 0 3 0 0 1 8 0 0 9 0 0 0 4 1

description

Revista B30 nº41, Octubre 2011

Transcript of Revista B30 nº41, Octubre 2011

UN MES DEDICAT A L'EMPRENEDORIA /// 8 i 10

B30N. 41 // 7.10.2011 // Preu quiosc: 2 €La revista econòmica del Vallès

Lluís Bassat, Publicista /// 6

Temps de crisi, temps de fusió? /// GAF, 34

B30 inenglish

81

02030018009

00

04

1

3B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 KM ZERO

7.10.2011ÉS TEMPS PER ALS EMPRENEDORS

Quan el temps és inestable i tot indica que l'anticicló s'instal·la, és prioritari que el vaixell no s'enfonsi. Les empreses no tenen més alternativa que passar aquest temporal com puguin –buscant nous clients, recomana Lluís Bassat–, però sigui quin sigui el resultat, tothom ha de tenir clar que d'aquesta sacsejada n'hem de treure alguna cosa més que lliçons. Fomentar la iniciativa emprenedora entre els joves per substituir els funcionaris vocacionals d'avui per intrèpids empresaris de demà, seria una bona manera de començar el canvi. Per això cal introduir la cultura emprenedora a les escoles, potenciant el valor d'emprendre, d'innovar, d'arriscar, i de fracassar com a procés per créixer. Després, cal donar eines i instruments als futurs emprenedors. La primera, una formació sòlida. La segona, facilitats per accedir a finançament. La tercera, un entorn favorable. Els emprenedors han de començar a ser presentats com a models socials en els mass media en substitució dels esportistes, cantants o famosos que avui serveixen de referents als joves. Canviar una tendència s'ha de fer des dels fonaments. Aquest mes d'octubre, l'emprenedoria és protagonista en l'agenda d'activitats de la Cambra de Terrassa i Cecot. És el moment d'enfilar-se al vaixell.

“En temps de crisi no hi ha més remei que obrir mercat i fer nous clients”

LLUíS BASSAT /// PuBLiCisTA

QUAN SER ALCALDE ESTAvA BÉRAMON AyMERICh ///PErioDisTA

TEMPS DE CRISI, TEMPS DE FUSIÓ?

EL GLOBAL MBA D’ESADE PUjA UN 35% EL NOMBRE DE PARTICIPANTS

Comunicar en 140 caracters

ENTREvISTA

6ROTONDA

32

GAS A FONS

34 GPS

38

ÀREA DE DESCANS

40ESTACIÓ DE SERvEI

42“INNOvEM NO PER FER-NOS SAvIS, SINÓ PER L’èxIT”ENRIC BARBA ///DG DE LA DiVisió B2B DE CirsA

B30 EDITA: Premsa Local Grup de Comunicació /// PRESIDENT: Ramon Grau /// DIRECCIÓ: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// DIRECTORA

EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// CAP DE REDACCIÓ: Víctor Solvas /// REDACCIÓ: Laia Corbella, Xavier Orri, Kaitlyn Venezia /// PROjECTE

GRÀFIC: eixida.cat /// IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// FOTOGRAFIA: David Fernández i Esther Naval /// COORDINACIÓ DE PRODUCCIÓ: Maribel

Pinillos /// MAQUETACIÓ: Sergi Felip /// ASSESSORAMENT LINGüíSTIC: Queralt Simeon /// ADMINISTRACIÓ: Anna Comella /// IMPRESSIÓ: Gráficas

de Prensa Diaria /// PREMSA LOCAL SANT CUGAT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// REDACCIÓ: b30@

pautamedia.com /// ADMINISTRACIÓ COMERCIAL: Susanna Carmona /// DIPòSIT LEGAL: B-9826-2008 /// DISTRIBUCIÓ EMPRESARIAL: FUNDACIó

CECOT FORMACIó /// PUBLICITAT: 93 590 86 00 - [email protected] /// COL·LABORADORS DE LA ‘B30’: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLèS · ASSOCIACIó

SANT CUGAT EMPRESARIAL · AXA ASSEGURANCES · BANC SABADELL · BANKIA · BOEhRINGER INGELhEIM · CECOT · CIT · ENDESA · FIAC · GRUP CATALANA OCCIDENT · LA CAIXA · PIMEC

15.000ExEMPLARS MENSUALS

ENCARTADA AL ‘DIARI DE SANT CUGAT’ I

AL‘PUNT AVUI’ DEL VALLèS OCCIDENTAL

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:

[email protected] / 93 590 86 00

És boque algunes cosesno canviïn mai

www.laCaixa.cat

A ”la Caixa” continuem creient que estar al teu costat ens durà molt lluny. Ahir, avui i sempre. Els nostres valors no canvien.

Patrocinador de l'Equip Olímpic Espanyol

RADAR

5B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

RÀNQUING D’ExPORTACIÓ

CADA mEs LA rEVisTA ‘B30’ PrEsEnTA un rànQuinG DE LEs 10 EmPrEsEs DE LA DEmArCACió DE LA CAmBrA DE ComErç i inDúsTriA DE TErrAssA QuE hAn TrAmiTAT mÉs CErTiFiCATs D’ExPorTACió ForA DE LA unió EuroPEA A TrAVÉs DE L’EnTiTAT.

sETEmBrE1 EUROFRAGANCE ruBí

2 b. bRauN SuRgIcal ruBí

3 INDcRE TErrAssA

4 MoEhS catalaNa ruBí

5 chEMIpol TErrAssA

6 lIVEN sAnT CuGAT

7 coopER cRouSE-hINDS TErrAssA

8 top-cablE ruBí

9 baSf pol. IbERIa ruBí

10 IpagSa INDuStRIal ruBí

palau-solitài plegamans

castellar

bellaterra

Sant Quirze

Sant cugat

castellbisbal

parets

Montcada

Sabadell

cerdanyola

terrassa

Rubí

El papiol

2

3

1

RADAR B30

L’INDICADOR

és el percentatge d’indústries que han realitzat operacions a l’exterior durant el segon trimestre del 2011. Aquestes són les dades que reflecteix l’informe de Conjuntura Econòmi-ca elaborat per la Cambra de Terrassa en col·laboració amb idescat i unnim. Tot i la contundència de la dada, el mateix

estudi revela que els empresaris asseguren que han patit un descens en l’activitat exportadora, excepte en el sector alimentari. Per fer l’informe s’han enquestat 280 empre-ses de diversos sectors i de 12 municipis de la zona d’influ-ència de la Cambra . /// foto: cEDIDa

75%

L’Ajuntament de sant Cugat prepara els professionals de la restauració

El consistori de Sant Cugat s’ha im-plicat aquest any en la formació del gre-mi de la restauració amb l’inici dels cur-sos sobre higiene alimentària i manipu-lació d’aliments. El curs, que es repetirà fins a quatre vegades, s’imparteix al Xa-let Negre. En l’acte inaugural hi va estar present el regidor de Sanitat, Raül Gran-gé, que va recordar “que hem de ser dili-gents a l’hora de vetllar per l’oci i la salut dels ciutadans”, i va encoratjar als res-tauradors a “ser uns bons gendarmes de la salut". Grangé també es va felicitar pel “bon moment pel qual passa la gas-tronomia del país”. Per la seva part, el president del Gremi de Restauradors de Sant Cugat, Josep Baeta, va assegura que el curs “ens permetrà adequar-nos a la normativa actual i, el fet que sigui l’Ajuntament qui l’imparteixi, ens ajuda-rà a conèixer de primera mà quins són els seus requisits”. El curs està dirigit a restauradors i tractarà temes específics, com poden ser l’anisakis i el fenomen de les vaques boges.

Els comerciants de rubí tiren de l'imaginació per promocionar els seus productes

Res millor que la imaginació per fer-se conèixer i promocionar-se en temps de crisi. Això és el que han pensat a la Federació d’Associacions de Comerci-ants i Gremis de Rubí que han organit-zat una desfilada ciutadana per presen-tar les peces que lluirem en la prope-ra temporada tardor-hivern. L’acte, que tindrà un to festiu, se celebrarà el pro-per vuit d’octubre, davant de les Gale-ries de Rubí, que aquest any celebren el seu 25è aniversari. Els qui s’apropin podran veure les apostes dels comer-ços de la ciutat per omplir els nostres armaris de samarretes, texans i tot ti-pus de vestuari i complements. Els co-merciants pretenen convertir la desfila-da en quelcom més que un simple acte promocional, i volen implicar la ciuta-dania. Per aconseguir-ho, s’alternaran les aparicions de models professionals amb la participació de tots aquells que s’hi apropin i vulguin tenir el seu minut de glòria lluint les peces de la propera temporada.

Ascammestimula la innovació i la internacionalització a Cerdanyola

La Fundació Ascamm i Amec van or-ganitzar el passat mes de setembre al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyo-la, la jornada “Innovació + Internacio-nalització: el rumb de les empreses a l’èxit”. La sessió estava emmarcada en els acords de col·laboració entre les dues entitats per estimular aquests dos fac-tors en pro de la competitivitat de les empreses. El director general d’Ascamm, Xavier López, va voler posar en relleu els dos conceptes i va assegurar que “els països amb els ecosistemes d’innovació més eficients són també els més com-petitius i rics”. Per la seva banda, el di-rector general d’Amec, Joan Tristany, va destacar la necessària vinculació entre internacionalització i innovació. “Els dos processos s’han de plantejar com una es-tratègia vinculada; no podrem vendre en mercats exteriors on hi ha una concur-rència internacional de competidors si no innovem”. L’acte també va comptar amb la presència del director executiu d’Acc1ó, Jordi Serret.

21 3

6 ENTREvISTA B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

1 ///Una curiositat: quan ha tardat a esciure el llibre?Uf! És una feina d’un any. Els primers sis mesos vaig recopilar tot el que havia escrit i havia dit en conferències sobre la intel·ligència comercial. Després vaig agafar tots els llibres que he llegit sobre el tema per re·visar les notes i els subratllats. I amb tota aquesta informació em vaig posar a escriu·re. No volia deixar·me res que pogués ser important. Ara puc dir amb seguretat que aquí hi ha l’essència de la intel·ligència co·mercial.

Res d’inspiració: treball i rigor!Li diré una cosa: al llarg de la meva vida he treballat de la mateixa manera, des de la primera campanya que vaig crear fins a l’actualitat. En el fons, sóc un autodidac·te. Vaig anar cinc anys a la universitat, però gairebé tot el que sé, ho he après llegint, anant a cursos i observant.

Defineixi intel·ligència comercial.Mmmm.... És el que ha de tenir tota perso·na que ha de vendre. L’empresari, el comer·cial. Però també aquell que ha de dir al seu fill que ha d’estudiar. Què li haig de dir per convèncer·lo?

No és senzill.Miri, en els meus fills no els he donat mai una ordre. Cal saber motivar a qui vols que faci alguna cosa que t’interessa.

Però això de vendre, no és un do? No és innat?Sincerament, crec que d’això també se‘n

En realitat, l’èxit professional del publicista no té secrets: Bassat és un creatiu metòdic. “Em llevo cada dia a les 7 del matí per orga·nitzar·me l’agenda de treball”.

I aconsegueix complir els objectius?Nooo! (riu). No sempre... per això deixo el menys important pel final.

hi ha seminaris que ensenyen als di-rectius a organitzar-se les agendes.Bé, en el meu cas, també n’he après en un seminari amb Servan Schreiber.

Lluís Bassat va escriure ‘inteligencia comercial’ quan el director de l’editorial el va convèncer que podria servir d’estímul a les empreses. El llibre recull tota la seva experiència en l’art de vendre. TEXT: f. caStaNYER /// FOTOS: D. fERNÁNDEZ

El despatx de Lluís Bassat està ubicat en un setè pis del barri de les Corts. És un espai diàfan, folrat de fusta de cirerer, que s’ordena al voltant d’una gran taula de reunions. A l’entrada,

una pintura d’Eduard Alcoy, presenta can·didatura per incorporar·se al fons del Mu·seu Bassat Mataró. A la paret principal, que dóna la llargada de la sala, hi ha tres qua·dres de Miguel Zapata que Bassat –cone·gut col·leccionista d’art– ha escollit perquè inspirin la seva intensa jornada de treball.

‘Inteligencia comercial’ (Pla-taforma editorial, 2011) recull en menys de dues-centes pàgines tota l’experiència que Lluís Bassat (Bar-celona, 6 d’octubre de 1941) ha acu-mulat sobre l’art de vendre. En re-alitat, el llibre és una invitació a se-guir el mètode de treball que l’ha portat a convertir-se en un publi-cista global: construir reputació per guanyar-se la confiança del cli-ent. Autor de la cerimònia d’inau-guració i clausura dels Jocs del 92; fundador de l’agència Bassat & Asociados (avui dia, Bassat Ogilvy), candidat a la presidència del Bar-ça... De Bassat ja està tot dit. I tot escrit. Actualment, alterna les con-ferències, les classes i els llibres, amb dos grans causes: la Funda-ció Carmen i Lluís Bassat –destina-da als més necessitats– i el Museu d’Art de Mataró.

EL PERFIL

Els secrets del millor publicista català

"La principal arma per vendre és la honestedat. Per això el comercial ha de ser, en primer lloc, una persona amb valors"

Lluís Bassat /// Publicista

En temps de crisi no hi ha més remei que obrir mercat i fer nous clients

7B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 ENTREvISTA

Lluís Bassat no té pàgina per-sonal de Facebook. Ni tampoc de Twitter, tot i que la seva agència ha obert un compte i una web al seu nom. Però no la gestiona ell parti-cularment. La raó? “Tinc més de 7.000 adreces a l’agenda electrò-nica i estic en contacte amb ells so-vint. Com a mínim, un cop l’any tots tenen notícies meves”, explica. A la seva Blackberry hi ha amics, cone-guts i contactes professionals. En té prou i suficient, tenint en compte que la gestió de les xarxes socials implicaria temps i dedicació.“No puc més”, confessa el publicis-ta. “M’estimo més concentrar-me a mantenir una relació activa amb aquests 7.000 contactes que inici-ar una comunicació amb les perso-nes que no conec”. Tot i això, Bas-sat no dubta a reconèixer el poder i la influència d’aquesta nova comu-nicació. “Avui els consumidors es-tan més informats que mai i opinen més que mai. Els hem d’escoltar”.

DE COMPRES

pot aprendre. Mentre anava a la univer·sitat, vaig treballar de venedor, entre al·tres coses, perquè volia fumar i volia comprar·me una Vespa i no volia depen·dre dels diners dels meus pares. Durant aquells cinc anys vaig aprendre moltíssim escoltant els clients. (I, finalment, vaig deixar el tabac...)

I quina ha de ser la principal arma per vendre?La principal? Ser honest i aconseguir la confiança dels teus clients. Quan jo ve·nia purificadors d’aigua li vaig desacon·sellar a un empresari que comprés el més car i sofisticat perquè no el necessita·va. Temps després em va recomanar al seu gendre, que em va fitxar com a cap de vendes. Sempre m’he malfiat d’aquells comercials que recorren a la verborrea per vendre’t alguna cosa. Em genera des·confiança.

Les empreses segueixen buscant bons comercials. Només cal mirar els classificats dels diaris.Perquè el departament comercial és el més important de l’empresa. Però si és el contacte directe amb el client! Per això és tan important seleccionar bé els ve·nedors.

Digui’m, com podem distingir un bon comercial d’un impostor?Fitxa aquell que tingui valors humans! He fet centenars d’entrevistes de selecció, al·gunes de dues hores. I sempre m’he quedat amb el professional que és persona.

Quin valor aprecia d'u n professional?L'honestedat i la fidelitat. La fidelitat d'un empleat no té preu.

I l’empleat què ha de reclamar?El millor lloc de treball que se li pot oferir. Quan vaig obrir Bassat & Asociados vaig es·criure tres frases: "ha de ser el millor lloc de treball pels millors professionals de la pu·blicitat i el màrketing. Quan els tinguem, fa·rem les millors campanyes pels millors cli·ents de cada sector. Quan haguem fet les millor campanyes pels millors clients de cada sector, guanyarem diners". Els diners, en darrer terme.

La seva lliçó no és gens acadèmica. Potser... Provo d’explicar les coses perquè les entengui tothom. No només els profes·sionals de màrqueting. No pretenc quedar com un guru, sinó ser entenedor i que el que explico es pugui aplicar.

I per al president o director general de la companyia, quin missatge li té reservat?En el llibre explico que a les guerres hi ha dos tipus de generals. El que diu “Avanceu!” i el que diu “Seguiu·me!”. Jo sóc dels segons. El client s’ha de defensar en primera perso·na. Si mai hi ha hagut algun problema amb algun client, jo no he dubtat a presentar·me a casa seva i batallar amb el Departament de Màrqueting o amb el director general fins a trobar la solució.

És la gestió de la reputació.Tot dins d’una empresa pot servir per construir reputació: els productes, els em·

pleats i les petites accions, tot comunica! La telefonista de la nostra agència tenia la virtut de reconèixer sempre la veu de qui trucava. Aquesta senzilla acció causava un gran impacte al client!

En el llibre parla de hunters (caça-dors) i farmers (grangers). La crisi re-comana guardar o guanyar clients?Als Estats Units ho tenen clar. El bon em·presari és el hunter, el que caça nous cli·ents. Però jo tota la vida he estat farmer. Em dóna més satisfacció no perdre un cli·ent, que no pas guanyar·ne un. Però en temps de crisi no hi ha més remei que obrir mercat, perquè la inversió dels clients actu·als inevitablement acaba disminuint.

ha comès errors confessables?Molts, i tots són confessables. Quan em vaig associar amb Ogilvy no em va passar pel cap que algú altre podia comprar Ogil·vy. No ho vaig posar a la clàusula i un dia la WPP, que és la primera empresa de publi·citat mundial, va comprar Ogilvy i vaig ha·ver de negociar la venda de l'últim 20% de la meva companyia amb aquesta empresa. Però no em queixo..

Presentar-se de candidat del Barça va ser un error?No. Va ser una experiència.

vostè ja va veure en Guardiola el líder que és avui.Dóna exemple, és modest, és honest, parla bé dels contraris.T’imagines un polític així? El votaríem tots.

Marca de record espontani.La Coca-Cola. Han fet les coses bé du-rant molts i molts anys. En bec tres dià-riament.

Marca espanyola.Cola Cao, Santander, Mango. Però n’hi ha moltes...

On compra... les sabates?Avui porto unes sabates italianes... Ne-cessito sempre models als quals pugui treure les plantilles.

On compra... les camises?Durant molt de temps les comprava a un lloc que es deia Arrow. Eren camises de fil d‘Egipte que m’anaven perfectes, però van tancar. Darrerament, m'he fet camises a mida a "Quellos", que em van molt bé.

On compra... els vestits?Els vestits me’ls haig de fer a mida. No tinc més remei... El que porto és de San-ta Eulàlia.

El rellotgePorto un Chopard perquè patrocina la Fundació Carreras per la lluita contra la leucèmia. Sóc membre de la Fundació.

On compra habitualment?Sovint a Nova York, perquè és quan tinc temps lliure. Sinó, a diverses botigues de Mataró o al centre comercial Mata-ró Parc.

Compra en línia?No massa. L’últma compra que he fet ha estat un pal de golf. També he com-prat llibres que no he trobat a les llibreri-es. Però a mi m’agrada molt anar de bo-tigues. Cada cop que en tinc oportunitat, acompanyo la meva dona i jo miro i ob-servo. Així he descobert moltes coses.

Marca blanca?No. Sóc partidari de les marques perquè investiguen i fan evolucionar el mercat.

xARxESSOCIALS

8 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

sens dubte, ha estat un dels te·mes de l’any entre l’empresa·riat. Ja sigui esmentant exem·ples de persones que força·des per la crisi o per simple iniciativa pròpia han inici·

at el seu projecte, o en articles reivindi·cant la tornada de l’esperit emprenedor en temps de dificultats, el cas és que l’em·prenedoria ha ocupat centenars de pàgi·nes als mitjans de comunicació i ha estat un dels valors més potenciats entre pa·tronals i institucions empresarials. Cecot ha estat una de les màximes impulsores en aquest sentit, en el seu treball en l’as·sessorament a noves empreses, fomen·tant projectes com el Reinicia’t, el Genera o el Centre de la Reempresa, i dedicarà el seu acte més important als emprenedors. La XVII edició de la Nit de l’Empresari, que se celebrarà el proper 21 d’octubre, al Re·cinte Firal de Terrassa, tindrà una espe·cial dedicació al reconeixement d’aquells nous empresaris que, tal i com diu la pa·tronal, han “assumit el risc i han tingut el coratge” per iniciar el procés de crear la seva pròpia empresa.

Més enllà de ser el lait motiv de la trobada, Cecot ha inclòs entre les candidatures con·vocades el premi Valor d’Emprendre. En la presentació de l’acte, la patronal va destacar la necessitat “vital” que suposa emprendre accions empresarials pel desenvolupament econòmic del país, i va expressar la seva vo·luntat d’aprofitar la Nit de l’Empresari per posar un èmfasi especial en “les persones que s’enfronten a grans reptes, a situacions difícils, i, sovint, en moments complicats”.

lES RaoNS DE la REaccIÓ

El president de Cecot, Antoni Abad justifica l’elecció de l’emprenedoria com a eix cen·tral de la trobada perquè “el nostre dia a dia i el nostre futur passa per reinventar·nos constantment”. Abad creu prioritari cre·ar “un entorn idoni per la creació d’empre·ses que permeti generar ocupació i rique·sa al territori”, especialment en moment de desacceleració econòmica. El president de Cecot també apunta les característiques que han d’incorporar els projectes de nova creació. “Tots aquells relacionats amb la investigació, la innovació i l’aplicació de

la tecnologia han d’incorporar creativitat, flexibilitat i obertura a la cooperació”. Tot i això, reconeix que, des de Cecot, l’objectiu prioritari és “refer el sector industrial arre·lat al territori que pugui augmentar el nos·tre mercat productiu”.

Vincular la nit més important de l’any a l’emprenedoria també comporta enviar un missatge a la joventut. Així ho entén Abad, que demana incorporar “la cultura empre·nedora i de l’esforç a l’escola”. El president de Cecot considera que “el progrés ens ha portat situacions d’inestabilitat cons·tant, i la feina per tota la vida està donant pas a la feina per projectes concrets”. És en aquest entorn en el que, segons Abad,, “els nostres joves han d’aprendre a gua·nyar·se la vida treballant pel seu compte o creant empreses”. Per il·lustrar el missat·ge, Abad recorre a una frase de Pedro Du·que: “a Espanya s’ensenya a buscar una feina; als Estats Units, a obrir un negoci”. Tot i això, considera que el creixement en la formació del jovent està “trencant bar·reres mentals i començant a cursar part dels seus estudis a l’estranger”. Abad tam·bé destaca els valors que transmeten joves emprenedors i que comporten un canvi de mentalitat. “A diferència del gruix del tei·xit empresarial, els joves són molt oberts i tenen moltes ganes de cooperar , no tenen cap problema per treballar en xarxa i com·partir coneixements”.

El president de Cecot també vol que la tro·bada serveixi per parlar de “coratge i risc”. “Ens hem passat uns anys on es podia fer diner ràpidament, amb un risc baix; ara hem de recuperar el valor de l’esforç, que porta amb sí la responsabilitat, l’estudi, la feina, el treball en equip i el positivisme”.

REcoNEIXEMENt DE pREStIgI

Més enllà de la menció especial a l’empre·nedoria, els Reconeixements Cecot al Pro·grés Empresarial mantindran categories clàssiques, com l’Empresa més Internaci·onal, Formació i Gestió del Talent, Empre·sa 2.0, Millor Jove Iniciativa Empresarial, Entitat Integradora, Gremi, Millors pràcti·ques de l’Administració Pública i Persona·litat. Sens dubte, els premis de Cecot són dels més prestigiosos entre el món empre·

“A DiFErènCiA DEL TEixiT EmPrEsAriAL, ELs joVEs són moLT oBErTs i TEnEn GAnEs DE CooPErAr”, ExPLiCA ABAD

CECOT /// xVii nit de l’Empresari

Cecot centra la xVii nit de l’Empresari al reconeixement de l’emprenedoria. La patronal inclou el premi Valor d’Emprendre per reconèixer el ris i el coratge que implica el procés.

una nit de reconeixementa tots els emprenedors

sarial, i ho són gràcies a les persones, em·preses i institucions que han estat premia·des en el passat, com César Alierta, Antoni Brufau, Andreu Mas·Collell, Salvador Ale·many, Drivania Internacional, IMC Toys, Telstar o Circutor entre molts d’altres.

La cerimònia mantindrà un dels seus es·pais habituals i que donarà equilibri al dis·curs vertebrador de la nit. Si bé és cert que la XVII Nit de l’Empresari estarà dedicada al valor d’emprendre, Cecot mantindrà el re·coneixement a les empreses que han com·plert cent o més anys en aquest 2011. En el passat van obtenir el guardó empreses com Sanmy, Martí Lloveras o PJM Pujadas, que són exemple de projectes estables i de llar·ga durada. ///VICTOR SOLVAS

La Nit de l’Empresàri tornarà a reunir a les personalitats rellevants del món polític i econòmic /// ARXIU

9B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

PATRONALS /// CECoT-PimEC

aquesta línia d’incentius. Segons Almi·rall, “l’objectiu és promocionar actuaci·ons col·lectives que afavoreixin l’agrupa·ment associatiu del comerç català, hem de deixar de banda el minifundisme”. Per tal d’assolir aquests objectius, es poten·ciaran les actuacions col·lectives en, per exemple, les participacions en fires pro·fessionals, la promoció de l’oferta comer·cial o la cobertura de despeses en asses·sorament extern pel disseny i implemen·tació de millores de gestió.

Goñi considera que aquesta potenciació de l’associacionisme i l’acció conjunta al comerç català “permetrà la professiona·lització i modernització de l’estructura i la gestió interna de les associacions de comerciants”.

Tot i les alabances, Goñi va lamentar les limitacions a les ajudes al petit i mitjà co·merç que estan portant les restriccions pressupostàries del Govern. Goñi va as·segurar que “entenem perfectament que considerant l’actual conjuntura econòmi·ca, les subvencions i ajudes quedin reduï·des, però esperem que durant els propers anys es puguin aproximar més a les ne·cessitats reals dels comerciants catalans”.

Els comerciants poden demanar els in·centius des del el passat 22 d’agost, i la convocatòria es tancarà aquest onze d’oc·tubre. /// VICTOR SOLVAS

Les patronals avalen les línies d’incentiu al comerç del Govern

bona recepció de les patronals a les propostes i ajuts de la Generalitat

per incentivar el comerç. Tant Pimec com Cecot han valorat positivament les línies d’actuació i d’incentius previstos pel De·partament d’Empresa i Ocupació a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, per millorar la situació dels petits i mitjans comerciants de Catalunya.

Entre altres aspectes, destaca la convo·catòria d’incentius que té una dotació de nou milions d’euros. El pressupost ani·rà destinat a ajudes, tant per a l’ocupa·ció de locals com per reparar pèrdues no previstes. Així, per exemple, els comer·ciants que comprin o lloguin locals buits en eixos comercials rellevants optaran a una ajuda de 1.500 euros, mentre que les emprees que acreditin pèrdues per l’im·pacte d’obres civils de llarga duració re·bran 1.000 euros i els que reformin lo·cals comercials i de serveis en municipis

de menys de 1.500 habitants tindran una ajuda de 2.000 euros.

El president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, va valorar aquestes compensacions com “la primera vegada que es dóna su·port als comerciants per la compra, llo·guer i concessió de locals buits”, i també va destacar les compensacions per obres civils. “Es tracta d’una reivindicació his·tòrica dels petits i mitjans comerciants ja que, en molts casos, aquestes obres su·posen una important pèrdua de vendes".

ASSOCIACIONISME. Les línies d’incen·tiu al comerç no només es destinaran a oferir ajudes econòmiques als comerci·ants, sinó que també preveuen recon·figurar el teixit organitzatiu del sector. Així ho va explicar el gerent del Consorci de Comerç Artesania i Moda, Josep Almi·rall, en una sessió informativa a la Comis·sió de Comerç Interior de la Cecot sobre

La dotació prevista pel Departament d’Empresa i ocupació és de nou milions

Antoni Aband, president de Cecot /// CEDIDA

Pimec demana als ajuntaments el pagament a pimes

les dificultats que estan travessant al·guns ajuntaments ha provocat l’endar·

reriment en les factures de serveis pres·tats. Davant d’aquest risc d’impagaments, Pimec ha demanat als ens locals que es tin·gui com a principal prioritat pagar les fatu·res pendents a pimes i autònoms. El presi·dent de la patronal, Josep González, consi·dera que “són ells els que generen riquesa i ocupació al país, i els ajuntaments no han de deixar de pagar a aquestes empreses”.

Pimec situa com a prioritat que “les empre·sis recuperin ràpid de liquiditat paralitzada en les factures dels ajuntaments no cobra·des”. Considerant la difícil situació finance·ra dels consistoris locals, Pimec ha recoma·nat a les entitats locals fer servir la línia de l’ICO habilitada perquè els ajuntaments pa·guin factures a pimes i autònoms.

La patronal també ha recordat l’obligatorie·tat que tenen els ajuntaments des d’aquest 2011 de pagar les factures a 50 dies. Aquest termini es reduirà a 30 dies a partir del 2013. En l’actualitat, els interesos per de·mora en els pagaments se situen sobre els vuit punts. /// REDACCIó

PATRONALS /// PimEC

El Govern crea nous incentius fiscals pels 'business angels'

l’ aprovació de la llei de mesures fiscals i financeres aprovada al Parlament de

Catalunya ha portat nous incentius pels bu·siness angels. Els inversors privats podran beneficiar·se d’una deducció del trenta per cent en les seves adquisicions d’accions o participacions socials en empreses noves o de menys de tres anys. La llei té efecte en totes les inversions produïdes des de l’1 de gener de 2011 i, segons el president de Cecot i de la xarxa BANC (Business Angels Network Catalunya), Antoni Abad, suposa “una millora en els estímuls fiscals de gai·rebé el cinquanta per cent”.

Les deduccions s’aplicaran a inversions màximes de sis mil euros realitzades du·rant aquest any. La xifra eleva la quantitat establerta el 2010, que se situava en els quatre mil euros. D’altra banda, la deduc·ció s’aplicarà en la declaració de cada in·versor, de manera que, en una declaració conjunta, es podran deduir els sis mil eu·ros de cada contribuent.

APOSTA PELS 'BUSINESS ANGELS'. La difi·cultat per trobar crèdits i inversors ha pro·vocat un auge de la figura dels business an·

gels, que, en els darrers anys, també estan tenint el favor de les institucions públiques. Ja l'any 2009, els governs català i espanyol van establir el primer incentiu fiscal pels business angels en forma de deducció de l’IRPF.

Actualment, a Catalunya hi ha una xarxa d’uns cent mil business angels, amb capa·citat d’invertir en empreses noves. Tant Ce·cot com la xarxa BANC han ressaltat la im·portància de la mesura i asseguren que els incentius dels darrers anys comencen a do·nar resultats. /// REDACCIó

Sessió de BANC, a Cecot /// CEDIDA

BUSINESS ANGELS /// BAnC

Mas presidirà els premis Cambra de Sabadell 2011

la Cambra de Sabadell organitza a fi·nals d’aquest octubre, i amb la presèn·

cia del president de la Generalitat, Artur Mas, els Premis Cambra, en els quals es reconeixerà l’esforç de les empreses, en·titats, comerços i professionals que con·tribueixen a la millora de la competitivi·tat del país i que actuen amb responsaili·tat social i ambiental. En aquesta ocasió se celebrarà la XXXVII edició del premi al Mè·rit Exportador i la XII edició del premi Va·llès a la Indústria, Serveis i Innovació. A aquests guardons de llarg recorregut s’hi afegiran la sisena edició del Premi al Mè·rit Empresarial, les setenes edicions per Comerç Interior, Urbanisme i Transport i el premi Cambra de Medi Ambient, Segu·retat i Salut, i la segona edició del premi a la Formació i la Gestió del Coneixmenet. Aquests darrers guardons volen reconèi·xer aspectes menys tangibles i econòmica·ment poc mesurables, però que contribuei·xen a l’augment de la qualitat de vida. Entre els premiats hi ha institucions de referèn·cia al territori, com el Centre Metal·lúrgic, en la categoria Indústria, Serveis i Inno·vació, i personalitats com el president de Fluidra, Joan Planes i Vila. /// REDACCIó

CAMBRA /// sABADELL

10 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

Reportatge /// jornades d’Emprenedoria

La Cambra de Terrassa esgota les celebracions del seu 125è aniversari amb dues jornades dedicades a l’emprenedoria que se celebraran a sant Cugat durant aquest octubre. PER: VIctoR SolVaS

Dues sessions per aplanar el camí dels emprenedors

La Cambra de Terrassa enca·ra en aquests mesos la rec·ta final de les celebracions del seu 125è aniversari. Si fins ara s’han celebrat actes clàs·sics, com els Premis Cambra,

i s’ha reconegut la trajectòria d’empreses i entitats clàssiques per la seva llarga tra·jectòria, la institució vol mirar ara al fu·tur i aquest mes d’octubre dedicarà dos actes al suport a l’emprenedoria. La pri·mera cita és el cinc d’octubre, a la delega·ció de la Cambra a Sant Cugat, on se cele·brarà el seminari “10 formes d’accelerar el creixement”. La jornada s’emmarca en el Programa Genera, impulsat per la prò·pia Cambra juntament amb Cecot, Redes·sa, Fundació Eduard Soler i el Consell Ge·neral de Cambres de Catalunya. La ponèn·cia anirà a càrrec del soci director de Top Growth, Ignacio Schmidt, que farà conèi·xer mètodes i eines per accelerar el crei·xement de les empreses a través de la de·tecció de noves línies de negoci, produc·tes, mercats, sortides a l’exterior i noves línies de finançament.

Aquest serà l’acte d’obertura d’un mes que la Cambra ha volgut dedicar a l’emprene·doria, però, sens dubte, el plat fort arriba·rà el dia 26, quan se celebrarà la III Jornada Emprenedoria, organitzada juntament amb l’Ajuntament de Sant Cugat, i que es porta·rà a l’Auditori de la ciutat. Aquesta tercera edició arriba amb el lema “Actitud empre·nedora, motor del canvi” i, com en els dos anys anteriors, busca crear un espai de tro·bada entre els nous empresaris i professio·nals relacionats amb la creació d’empreses.

Com és habitual en aquest tipus de troba·des, la Cambra combinarà seminaris per donar claus i consells als emprenedors i moments de col·loqui perquè els partici·pants puguin intercanviar experiències, posar en marxa nous projectesi ampliar les seves xarxes de contactes. Per aconse·guir·ho, l’organització ha dividit les jorna·des en diferents blocs temàtics, com les ex·periències empresarials d’èxit basades en l’ús de les noves tecnologies de la informa·ció, una taula rodona sobre finançament i actvitats de Networking. L’Auditori de Sant Cugat també acollirà un espai dedicat a l’ex·

posició de projectes de nova empresa i ser·veis per a emprenedors.

uN actE DE REfERÈNcIa

Després de dues edicions d’èxit, les Jorna·des de l’Emprenedoria s’han convertit en una cita esperada. Així ho considera el di·rector de Serveis de la Cambra, Josep Bel·tran, que explica com “després dels pri·mers dos anys en què vam comptar amb la participació de 130 i 160 emprenedors respectivament, la jornada és ja un acte de referència a Catalunya”. En aquesta ter·cerda edició, la Cambra ha volgut posar en relleu el valor de l’experiència, i, per això, donaran a conèixer models de negoci d’emprenedors que han pogut construir el seu negoci. “Intentarem equilibrar diver·sos factors perquè siguin d’utilitat per a

l’emprenedor participant; des de ponents d’alt nivell, píndoles de coneixement, fins a casos d’èxit de nous empresaris expli·cats en primera persona”, explica Beltran. La jornada també posarà els ulls en inicia·tives que han estat “poc encertades, per·què ens poden evidenciar els erros que es poden cometre en la posada en marxa d’un nou negoci”.

Pel directiu de la Cambra, un dels factors fonamentals d’aquestes jornades i que ex·pliquen part del seu èxit és la trobada en·tre iguals. “Els emprenedors hi trobaran nous empresaris en la seva mateixa situa·ció, d’altres que ja s’han decidit a engegar el seu projecte i d’altres que ja l’han fet re·alitat”. Per Beltran, la clau és “fer conèi·xer diferents punts de vista, crear sinèr·gies i obrir moltes possibilitats de fer tre·ball en xarxa”.

poNENtS I caSoS D’ÈXIt

Sens dubte, un dels punts forts de la III Jor·nada de l’Emprenedoria és el seu cartell de ponents. La sessió s’obrirà amb la xerrada “La gestión de la ilusión y el coeficiente del optimismo en épocas de cambio”, a càrrec del conseller del grup Pyrénées i de Cor·fu, Emilio Duró. El directiu és també con·sultor d’empreses com Telefónica, Micro·soft o Barclays, i s’ha convertit en un po·nent seguit gràcies al seu discurs i la seva actitud optimista. Després de gaudir amb els consells de Duró, els participants po·dran conèixer l’experiència d’empreses summament atractives pel seu grau d’in·novació i èxit, com Munich, Idealista.com i Cooltra.

Aquesta nova edició vindrà amb una nove·tat, com és la presentació d’un vídeo que la Cambra ha preparat a mig camí entre el re·coneixement als emprenedors i una guia de consells als nous empresaris. Segons Bel·tran, l’objectiu ha estat recollir “casos d’èxit d’emprenedors assessorats per la Cambra i altres experiència positives de nous empre·saris que exposen els encerts i errors que han comès en el procés; volem que el vídeo mostri que els empresaris són persones que arrisquen, però que confien, i que es posi de manifest la necessitat que té l’emprenedor d’estar ben assessorat”.

1 ///

1 /// tERcERa joRNaDa. LA D'AQUEST ANy SERà LA TERCERA JORNA-DA DE L'EMPRENEDO-RIA. ELS ASSISTENTS PODRAN ESCOLTAR ELS CONSELLS D'ASSES-SORS COM EMILIO DURó I EMPRESARIS DE RE-NOM.

2 /// NEtwoRkINg COM JA éS hABITUAL EN AQUEST TIPUS DE TROBADA, EL NETwOR-KING TINDRà UN PAPER FONAMENTAL PER TAL D'ESTABLIR CONTACTES ENTRE ELS NOUS EM-PRESARIS./// CEDIDA

2 ///

PEr BELTrAn , LA CLAu És “FEr ConèixEr DiFErEnTs PunTs DE VisTA, CrEAr sinèrGiEs i oBrir moLTEs PossiBiLiTATs DE FEr TrEBALL En xArxA”

11B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

Enisa i Cecot s’alien per tal de finançar joves emprenedors

Els joves emprenedors tindran una nova via de finançament gràcies a l’acord

signat el passat setembre entre la patro·nal Cecot i l’empresa d’innovació en depen·dència de la Direcció General de Política de la PIME del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, Enisa. L’objectiu és promoure l’activitat empresarial entre els joves faci·litant l’accés a la línia de finançament Jóve·nes Emprendedores (JE), que oferta Enisa. La JE es va posar en funcionament el març de 2010, i des de llavors ha servit per finan·çar 455 projectes empresarials amb una contribució total de 17,4 milions d’euros. Per aquest 2011, el pressupost d’aquesta lí·nia de finançament d’Enisa és de 14,5 mi·lions.

La línia JE ofereix préstecs participatius als emprenedors de fins a 35 anys que hagin creat la seva empresa en el curs actual o que ho hagin fet en els 24 mesos anteriors a la sol·licitud de l’ajuda. Enisa obre aques·ta línia de finançament a projectes de tots els sectors, exceptuant l’immobiliari i el fi·nancer, i requereix la presentació d’un pla de negoci tècnic, econòmic i de viabilitat

financera. L’import de préstec no superarà mai els 50.000 euros, amb uns tipus d’in·terès fixes d’Euríbor a un any del 2% i una variable depenent de la rendibilitat finan·cera de l’empresa, però que mai superarà el 6% sumat al fix. Per la seva banda, Cecot canalitzarà i tra·mitarà la sol·licitud dels préstecs a Enisa de tots aquells emprenedors que la desit·gin. L’empresa estatal decidirà sobre la seva concessió i les condicions a aplicar en un termini màxim de 15 dies des de la seva re·cepció. /// REDACCIó

PATRONALS /// CECoT

455PROjECTES FINANÇATSÉs la xifra total de projectes que han obtingut finançament gràci-es a la línia jE d’Enisa des de la seva creació al març de 2010. La contri-bució total als projectes ha estat de 17,4 milions d’euros.

Cecot reprèn els cursos per aturats per acabar l’any

El canvi de govern de la Generalitat, les dificultats per aprovar els pressupos·

tos de cada conselleria i la tardança del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) en publicar la convocatòria de cursos de for·mació ocupacional subvencionats han pro·vocat que la Cecot i altres institucions ha·gin hagut d’esperar fins ara per tal d’ofertar els cursos ocupacionals. Amb la convoca·tòria ja oberta des de meitats de juny, la pa·tronal ha sol·licitat un total de 127 cursos, tot i que la disminució en el pressupost del SOC fa pensar que aquest any l’oferta serà inferor a la de campanyes anteriors. L’or·ganisme públic ha rebaixat el seu pressu·post dels 80 milions del 2010 als 61 mili·ons actuals.

Tot i no poder arribar al centenar de cursos del 2010, Cecot es marca com a objectiu la formació de més 1.900 persones en àmbits com l’administració, noves tecnologies, sa·nitat, comerç i logística.

Vist l’interès despertat per les preinscrip·cions, sembla que aquest objectiu es com·plirà amb escreix: segons la patronal, ac·tualment s’han interesat pels cursos unes

2.000 persones, i esperen arribar a les 4.000 preinscripcions.

Aquestes xifres obliguen a Cecot a obrir un procés de selecció per ajustar les ofertes formatives als perfils més adients i poder començar, per fi, aquest mes d’octubre.

El retard en la convocatòria obre una in·cògnita pel que fa l’any que ve ja que, en cas que el SOC tornés a obrir les convocatòries a principis d’any, es podria donar el cas que els cursos de formació del 2011 coincidissin amb els del 2012. /// REDACCIó

PATRONALS /// CECoT

Sant Cugat Empresarial vol apropar l’FP a l’empresa

S ant Cugat Empresarial va celebrar, a mitjan setembre, la reunió de la seva

Junta Directiva, en la qual es van detallar les línies d’actuació de cara als tres pro·pers anys i es va iniciar el pla de treball pels propers mesos. Entre els punts tractats du·rant la reunió es va concretar l’objectiu de crear un pla estratègic per aproximar la re·alitat empresarial de la ciutat a la formació professional La Junta Directiva de l’associació també va tractar temes territorials, com la vinculació de la ciutat amb el CIT. Així, es va acordar ampliar el radi d’acció i de cooperació en·tre les associacions empresarials que for·men part del CIT i augmentar la seva pre·sència en el territori. De la mateixa mane·ra, l’associació s’ha compromès a sumar esforços per avançar en el pla de senyalit·zació dels centres productius del territori que està previst en el pla d’actuació del CIT des de l’any passat.

Entre els objectius prioritaris també hi apa·reix el suport a l’emprenedoria, amb l’im·puls a les xarxes de consultors sèniors vin·culats a l’entitat que puguin ajudar als jo·

ves empresaris a estructurar i gestionar el seu projecte. ENTRADA A SANT CUGAT. A banda de la ce·lebració de la reunió de la seva Junta Direc·tiva, Sant Cugat empresarial va anunciar l’organització de dues jornades de portes obertes, que portaran als associats interes·sats a visitar Catalana Occident i els centres de recerca de la UPC. Aquestes seran les setzenes jornades de portes obertes orga·nitzades des del 2007, i pretenen descobrir models de gestió rellevants i d’èxit en l’en·torn de la comarca. /// REDACCIó

ASSOCIACIONS /// sAnT CuGAT EmPrEsAriAL

La Cambra organitzarà 4 missions fins a finals d’any

les missions comercials són una de les oportunitats de negoci a l’estranger

més utilitzades per les empreses, i la Cam·bra ja ha donat a conèixer els seus plans en aquest sentit fins a finals d’any. La institu·ció celebrarà quatre missions comercials, en les quals la cinquantena d’empresaris que hi participaran podran conèixer i obrir mercats en una dotzena de països.

La primera i més propera d’aquestes missi·ons es va celebrar a Kosovo, Albània i Sèr·bia, l’última setmana de setembre. La zona presenta oportunitats com a Kosovo, que després de declarar la seva independència el 2008, ha augmentat les seves importaci·ons i exporatacions un 13 per cent, o a Sèr·bia, que és receptiva a l’entrada de produc·tes i inversions europees per remuntar els efectes que ha tingut la crisi econòmica.

La primera setmana d’octubre, la Cambra portarà a 10 empreses a Xile, Uruguai i Bra·sil. Són mercats recurrents en aquest ti·pus de missions, i s’han convertit en un pol d’inversions i una gran oportunitat per introduir productes gràcies al seu creixe·ment. A finals d’aquest octubre, 20 empre·

saris viatjaran a Angola, Sud·àfrica i Mo·çambic, on trobaran mercats com l’ango·leny, que després de tres dècades de guerra civil es troba en reconstrucció i, en l’últim any ha estat el país que més creixement ha registrat en el món, per davant de la Xina. L’última missió de l’any es farà durant l’úl·tima setmana de novembre, amb una visita a Malàisia, Indonèsia i Vietnam. Els països del sud·est asiàtic s’han convertit en una gran oportunitat per l’augment del consum privat i la demanda pública en infraestru·cutres. /// VICTOR SOLVAS

ASSOCIACIONS /// CAmBrA DE TErrAssA

Cecot ha sol·licitat 127 cursos /// CEDIDA

Boix, de ST Cugat Empresarial /// CEDIDA La Cambra tanca l'any de missions /// CEDIDA

12 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

El projecte via Interpolar torna a estar en l’agenda política La construcció descongestionaria el trànsit entre el Baix Llobregat i el Vallès

vIA INTERPORLAR /// VALLès

El govern de la Generalitat i la conse·lleria de Territori i Sostenibilitat sem·

blen disposades a reactivar un dels projec·tes estratègics pel Vallès i que havia quedat relegat a l’oblit ateses les reticències de l’anterior govern. Segons informa el Diari de Sant Cugat, la possibilitat d’unir el Baix Llobregat amb el Vallès Oriental a través del Vallès Occidental amb el projecte Via Interpolar torna a estar en l’agenda políti·ca. L’objectiu de la infraestructura seria ab·sorbir el trànsit entre les comarques i re·duir el cúmul de trànsit que actualment es genera a la B·30. El tram projectat afavo·riria els conductors que es dirigeixen als polígons industrials i que en l’actualitat han d’arribar·hi per carreteres locals o la xarxa urbana.

Segons el diari, el conseller Lluís Recorder té previst reactivar el tram del projecte que afecta el Vallès Occidental, i que uniria Sant Cugat amb Sabadell passant per Bellaterra,

des del Polígon de Can Sant Joan fins al Nus de Sant Pau. La nova via tindria dos carrils per sentit, fet pel qual s’equipararia amb una autovia.

POSSIBLES TRAvES. La Generalitat ha do·nat llum verda a la redacció de l’estudi in·formatiu, que s’haurà de presentar a la con·selleria de Territori i Sostenibilitat en un termini de cinc mesos. Tot i l’impuls que

El tram uniria Sant Cugat amb Sabadell passant per Bellaterra /// CEDIDA

pren, la infraestructura podria tornar·se a trobar amb la oposició, no només dels par·tits de l'oposició, sinó també veïnal i medi·ambiental, que s’oposen a la creació d’una nova via que travessi zones de bosc.

A aquestes reticències s’hi sumen les de l’Ajuntament de Sant Cugat, que és més partidari de la construcció d’una via lenta, i no d’alta velocitat. /// V.S.

La Generalitat manté les queixes sobre Foment

Que les relacions entre el govern de la Generalitat i Foment no són les mi·

llors és evident des de fa mesos. La ges·tió de Rodalies i el no compliment del pla d’inversions previst han estat els retrets que la Conselleria de Territori i Sostenibi·litat ha repetit. El passat mes de setembre es va celebrar la tercera reunió entre la conselleria i el Ministeri de Foment, amb el secretari d’Estat de Planificació i Infra·estructures, Victor Morlán, al capdavant, per fer un seguiment del pla d’inversions establert.

El director general de Mobilitat, Ricard Font, no va dubtar a qualificar aquest se·guiment del Ministeri de Foment com “una comèdia” i va reclamar que “Foment prio·ritzi d’una vegada les obres clau perquè el passatger noti de veritat un canvi en el ser·vei”. En la reunió, la Generalitat va plante·jar la possibilitat de ser el receptor direc·te de les inversions per poder així decidir sobre les prioritats de Rodalies. La trobada també va servir per tornar a posar sobre la taula un possible canvi d’operador en el ser·vei. La Generalitat reclama tenir l’opció de prescindir de Renfe. /// REDACCIó

RODALIES/// VALLès

La construcció del metro de Terrassa, de nou en marxa

la conselleria de Territori i Sostenibi·litat ha assegurat que l’aturada en les

obres de prolongació de la línia dels FGC a Terrassa està a punt d’acabar. Segons el govern, les negociacions amb les cons·tructores estan en la seva última fase. A falta de l’acord pel finançament de les obres, tot estaria a punt per tornar a po·sar en marxa el projecte, que es repren·dria durant aquest octubre o a inicis de novembre. Actualment, les obres es tro·ben al setanta per cent d’execució, i la conselleria manté el 2012 com a data per·què l’anomenat Metro de Terrassa esti·gui operatiu. La proximitat en els termi·nis obligaran a la constructora a accele·rar els processos.

Aquest no ha estat l’únic incendi que Ter·ritori ha hagut d’apagar aquest setembre. A mitjan mes, el conseller Recoder va ha·ver de desmentir les acusacions d’Entesa per Sabadell, que havia denunciat l’atura·da en les obres de perllongació dels ferro·carrils a la ciutat. Recoder va assegurar que “les obres no s’han aturat”, i va explicar que, si bé la tuneladora havia deixat d’avançar, durant l’estiu es van fer feines de manteni·

ment. El conseller va situar la finalització de les obres el 2015.

MANIOBRA DE CUA. L’últim front obert i per resoldre és la possible anul·lació de la cua de maniobres de FGC a la plaça de Catalu·nya. Davant la notícia, patronals com Pimec han reclamat la planificació d’una alternati·va “eficaç i ràpida que permeti incrementar la freqüència de la línia Barcelona·Vallès con·vertint·la en un veritable Metro del Vallès”. Pi·mec considera que l’ampliació de la línia a Sa·badell i Terrassa no es podrà aprofitar del tot sense la maniobra de cua. /// V.S

Les obres estan al 70% d'execució /// ARXIU

FGC/// TErrAssA

Les associacions reclamen el projecte del Túnel d’horta

les associacions empresarials de Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola i Castellbis·

bal van unir les seves veus, el passat se·tembre, en la reclamació del Túnel d’Hor·ta com a projecte “prioritari” pel territo·ri. Les agrupacions, a més, reclamen que la seva construcció contempli “una doble connexió, viària i ferroviària” i assegu·ren que “el desenvolupament empresari·al, econòmic i social del territori i d’una part important de Catalunya requereix la seva execució”.

La manifestació conjunta es va produir després de la reunió que les quatre asso·ciacions empresarials vallesanes van man·tenir a Rubí, a mitjan setembre, per posar en comú aspectes d’interès empresarial del territori. Les parts van acordar donar suport a un projecte que contempli la do·ble connexió “per acabar amb la insufici·ent comunicació entre el Barcelonès i el Vallès Occidental”.

ALTRES REIvINDICACIONS. La reunió tam·bé va servir per posar sobre la taula altres reivindicacions del territori que les associ·acions consideren prioritàries per fer créi·

xer el territori. Així, les parts van acordar donar el seu suport a l’eix mediterrani, re·clamat per l’associació ferroviària euro·pea FERRMED i les comunitats autònomes de Catalunya, València i Múrcia durant la cimera celebrada el passat 21 de setem·bre, que va reclamar al govern espanyol la presentació del projecte a la Unió Europea amb el compromís de tenir el traçat opera·tiu abans del 2030.

L’últim punt acordat va ser la recuperació de la reclamació sobre el pas de l’AVE pel Vallès. /// REDACCIó

Sisquella, de Cerdanyola Empresarial /// ARXIU

TúNEL D’hORTA/// VALLès

13B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

Els terrassencs seguiran pagant per la B-40

Els residents de Terrassa, Rubí i Sant Cu·gat que tenen Teletac gaudeixen, des

del 2007, de la gratuïtat en el seu pas per la B40. Almenys, aquesta és la teoria. La con·cessionària Autema va instal·lar arcs de detecció de matrícules a la C·58 per con·trolar el pas de vehicles de poblacions veï·nes que sí que han de pagar el peatge situat a les Fonts. La situació del detector coinci·deix amb la ruta que han de seguir els ve·ïns de Terrassa amb la posada en marxa del quart cinturó, que són comptabilitzats com veïns i són penalitzats.

La situació comporta que els veïns de Ter·rassa segueixin pagant el peatge de les Fonts tres anys després de l’obertura de l’únic tram en funcionament del quart cin·turó a la ciutat. L’Ajuntament de Terrassa reclama al govern de la Generalitat i al Mi·nisteri de Foment responsabilitats i solu·cions al problema. Fins ara, el secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, ha atri·buït al Govern català el problema. Per la seva part, la Generalitat ha descartat assu·mir el cost de canviar la ubicació dels detec·tors de matrícules. El moviment tindria un cost d’1,5 milions d’euros. /// REDACCIó.

B40 /// TErrAssA

Unió autonòmica en la pressió pel corredor

El setembre ha estat un mes clau en la pressió per a la construcció del corre·

dor del Mediterrani. A un mes vista que es publiqui la proposta de la futura Xarxa Fer·roviària Transeuropea, les institucions de tots nivells han unit esforços per mostrar la importància de la construcció pel futur del sud d’Europa. La primera demostració de força es va produir a inicis de mes, quan els alcaldes de les capitals de província per on ha de passar l’eix es van reunir a Cas·telló per reclamar al Govern central i a la Unió Europea la construcció de la línia en·tre Algesires i Portbou.

Els alcaldes van demanar la prioritza·ció del corredor del Mediterrani per da·vant d’altres projectes, com l’eix Extre·madura·Madrid·Castella·Aragó per ser “el més lògic, necessari i rendible”, se·gons va assegurar l’alcadessa de Valèn·cia, Rita Barberà.

PETICIONS A BRUSSEL·LES. El relleu dels alcaldes el van agafar els presidents de Múrcia, la Comunitat Valenciana, Catalu·nya i Balears, que es van desplaçar fins a Brussel·les per presentar aquestes ma·

teixes reclamacions al cor d’Europa. El president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar en la presentació del pro·jecte que “ens hi estem jugant el futur” i va remarcar la unitat tant territorial com política dels territoris implicats en el projecte.

La força de les reivindicacions recau, pre·cisament, en la força d’aquests territoris implicats, que suposen el 50 per cent de l’economia espanyola i concentren el sei·xanta per cent del tràfic de mercaderies de l’Estat. /// REDACCIó

Artur Mas va defensar el projecte /// CEDIDA

COOREDOR DEL MEDITERRANI/// VALLès

Any nou, tarifes més altes a vallvidrera

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va confirmar el passat

setembre que els túnels de Vallvidrera tin·dran un increment en la seva tarifa apli·cable a la majoria. La mesura, però, va acompanyada d’un incentiu per a la sos·tenibilitat. I és que els vehicles menys contaminants gaudiran d’un vint per cent de descompte respecte a la tarifa ordinà·ria. Aquest condicionant serà aplicable a la rebaixa que ja s’aplica als vehicles d’alta ocupació, amb tres o més ocupants.

Segons va explicar Recoder, l’objectiu de la mesura és premiar els vehicles amb més sensibilitat ambiental com a part del projecte de la conselleria per millorar la qualitat de l’aire a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, no es des·carta que la mateixa mesura s’acabi apli·cant en altres vies amb peatge, com la C·32 al Maresme, la C·33 a Mollet o l’auto·pista del Garraf. Els túnels de Vallvidrera ja tenen des de fa dos anys punts de càr·rega per a vehicles elèctrics, en aquesta línia de foment d'automòbils sostenibles. El seu ús, fins al moment, no ha estat re·marcable. /// REDACCIó.

TúNELS /// VALLViDrErA

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

14 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

Unnim reivindica el paper de la indústria en el progrés

l’ Obra Social d’Unnim i el Gremi de Fa·bricants de Sabadell van siganr un

acord de patrocini segons el qual la caixa donarà suport econòmic al seminari “La in·dústria: motor de progrés”, que organitza la institució sabadellenca. Es tracta d’un cicle de deu sessions que es desenvoluparà a la seu del gremi fins al proper mes de febrer. Amb aquest acord, la fundació de l’entitat bancària aportarà 9.000 euros per a la di·fusió i publicitat del seminari i per a la seva organització.

La signatura del conveni es va celebrar a la Sala Sagrada Família de la seu d’Unnim a Sabadell, i va estar presidida pel director de la caixa, Jordi Mestre, i el president del gre·mi, Josep Casa. També van estar presents en l’acte el vicepresident d’Unnim, Salva·dor Soley, i l’exsecretari del Gremi de Fabri·cants de Sabadell i patró de la seva funda·ció, Benet Armengol.

LíMITS TERRITORIALS. La trobada de les dues institucions va servir, a més de rubri·car el conveni, per establir els límits sobre les propietats que les dues entitats tenen al Jardí de l’Espai Cultura Unnim, al centre

de Sabadell. Els directius de les dues enti·tats van signar, també en aquesta mateixa reunió, l’acord sobre la delimitació de les seves parlcel·les a l’interior de l’illa de ca·ses del recinte.

El Jardí de l’Espai Cultura Unnim, coneguts popularment com a jardinets, és un dels es·pais més concorreguts de la ciutat. L’Obra Social de l’entitat posa a disposició de la ciutadania aquest espai, que s’ha convertit en un dels indrets emblemàtics de Sabadell i un punt verd i de respir urbà al centre de la ciutat. /// V.S.

Mestre i Casa, en l'acte /// CEDIDA

ENTITATS D’ESTALvI /// unnim

Banc Sabadell reobre el mercat del deute

bancs Sabadell es torna a llançar al mercat del deute amb el llançament

d’una emissió de bons per un import de 300 milions d’euros, comercialitzada a través de la seva xarxa d’oficines. El bons tindran una rendibilitat nomal del 4,25%, superior a la majoria de dipòsits del mer·cat, i l’emissió estarà destinada tant a cli·ents institucionals com a clients particu·lars d’alt valor.

El termini per aconseguir aquest paquet de bons va ser entre els passats 5 i 27 de setembre en les més de 1.200 oficines de la xarxa que conformen el grup Banc Sa·badell.

L’emissió mínima per a l’adjudicació dels bons és de mil euros i es farà en un termi·ni de 18 mesos, sense límit de contracta·ció amb pagament trimsetral del cupó. La data d’emissió dels bons va ser el passat 29 de setembre i el venciment arribarà el 29 de març de 2013.

En les operacions efectuades, Banc Saba·dell actuarà com a emissor i garant dels bons. /// REDACCIó

ENTITATS BANCÀRIES/// sABADELL

Fainé considera un èxit el procés de bancarització

Només un dia després que la Genera·litat aprovés l’entrada en funciona·

ment d’Unnim Banc, el president de La Cai·xa i de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), Isidre Fainé, va valorar el procés de reestructuració del mapa de les caixes a l’Estat, i ho va fer amb un dis·curs positiu i optimista durant el comitè de presidents de l’Institut Mundial de Caixes d’Estalvis, celebrat a Washington. Segons Fainé, el camí seguit ha estat “un èxit d’efi·ciència, consolidació i capitalització”. El president de La Caixa va celebrar la “mag·nitud i velocitat” del procés, i va assegu·rar que els canvis no afctaran a les senyes d’identitat dels nous bancs.

Fainé va felicitar a les caixes per haver es·tat “diligents a l’hora d’aprofitar els meca·nismes d’un nou marc regulador”, en refe·rència a la sortida a borsa de tres entitats. El directiu també va qualificar d’èxit la ve·locitat en la capitalització de les entitats ateses les condicions dels mercats, “certa·ment adverses”.

Amb el procés de reestructuració del mapa bancari a Espanya s’ha produït un significa·

tiu canvi estructural. En uns mesos, el sec·tor ha passat de tenir 45 caixes, amb una di·mensió mitjana de 28.504 milions d’euros, a només quinze, però de 85.512 milios.

Les paraules de Fainé, a Washintong i coin·cidint amb la reunió anual del Fons Moneta·ri Internacional i el Banc Mundial, van arri·bar en una setmana clau en aquest procés: a una sola setmana del final del termini im·posat pel Govern espanyol per la recapita·lització de les entitats i amb el Frob a punt per entrar en Nova Caixa Galicia, Unnim i Catalunya Caixa. /// V.S.

Fainé va aplaudir l'eficiència del procés/// CEDIDA

ENTITATS D’ESTALvI /// LA CAixA

Unnim acaba acollint-se al Frob per la seva recapitalització

Després d’un mes de rumors i especu·lacions, Unnim ha acabat acollint·se

al Frob per obtenir els 586 milions que ne·cessitava per emprendre la seva capitalit·zació i complir els requeriments del Banc d’Espanya. L’entitat bancària havia deixat aquesta via oberta des que el seu Consell d’Administració va presentar el seu Pla de Recapitalització, però sempre confiant de trobar un soci amb qui poder·se fusionar per evitar la que ha estat la solució defini·tiva. La decissió es va precipitar després que la Generalitat de Catalunya aprovés l’entrada en funcionament d’Unnim Banc, operatiu des de principis d’aquest mes.

Unnim havia de presentar una solució de·finitiva per la seva recapitalització a fi·nals de setembre, però, atès que la re·conversió en entitat bancària no s’ha pro·duït fins aquest octubre, confiava tenir una pròrroga de quinze dies per trobar un

soci. Al final, la fallida en les negociacions va precipitar l’entrada al Frob.

NEGOCIACIONS D’úLTIMA hORA. La prò·pia entitat va reconèixer en una nota de premsa les converses mantingudes en els darrers mesos amb “inversors pri·vats per a la seva participació en l’acci·onariat del banc d’Unnim i els contactes amb altres entitats o grups financers de l’Estat per a una possible aliança” que no ha estat possible per “l’actual conjuntura econòmica i l’evolució dels mercats”.De fet, el nom que més ha sonat a la prem·sa nacional per concretar la fusió ha es·tat el de Banca Cívica. Fins i tot es va par·lar d’un pacte tancat a mitjan setembre que l’entitat va descartar a l’instant. Qui també s’ha acollit al Frob és Catalunya Caixa, que tindrà una injecció de 1.718 milions d’euros per tal de tancar la seva recapitalització. /// V.S.

L’entitat va accelerar el procés de negociacions amb altres entitats durant el setembre, però finalment va haver d’acceptar l’entrada de capital públic

ENTITATS D’ESTALvI /// TErrAssA

Seu d'Unnim, a Terrassa /// LLUÍS LLEBOT

15B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

Listening & Oral Strategies. Cursos d’anglès enfocats a millorar la comunicació oralPlaça de l’Àngel, 6, 1r - Sabadell - 93 725 06 28 - www.fiac.cat - [email protected]

juanjo Ruiz, senior strate·gy manager of Thomson Re·uters Markets and a native of Rubi, has been working in the states for more than two years, immersed in the Amer·

ican culture while taking pride in his Cat·alan blood. “When I left Barcelona is when I realized it is one of the best cities in the world,” said Ruiz.

Thomson Reuters is a global news and in·formation company, one of the world’s most trusted news organizations. Deliv·ering intelligent information and putting it in the hands of businesses and profes·sionals is something they believe leads to great things. Employing 55,000 people in more than 100 countries, Thomson Re·uters has journalists in the field gather·ing news around the clock, to make sure they are providing their customers with the tools they need to make the right deci·sions, faster.

In 1851, German·born Paul Julius Reu·ter transmitted stock market quotations from his office in London to Paris via the new Calais·Dover cable. Before this, Reu·ter wanted to close the gap between coun·tries, so he used pigeons to fly stock pric·es between Germany and Belgium to trade information. This bird·delivering news

service operated for a year before closing, but epitomizes what Reuters is about: de·livering information to other financial in·stitutions so they can make better trading decisions. Today, evolving from the use of pigeons, tickers show immediate chang·es of stock prices in the market in a matter of milliseconds.

In later years, Reuters began to grow rap·idly, expanding its global reporting net·work outside of Europe. Finally in 2008, The Thomson Corporation acquired Re·uters Group PLC, forming Thomson Re·uters. Two years later in 2010, Thom·son Reuters had revenues of $13.1 billion USD. Thomson Reuters gained presence in Catalonia after they acquired a Cat·alan company, Prous Science, which is headquartered in Barcelona. Prous Sci·ence provides drug and medical informa·tion that aid in the development of new drugs, keeping scientists and healthcare professionals up·to·date with the latest developments in their fields.

SELF-CONFIDENCE AS KEy IN BUSINESS

“In Catalonia, we don’t really know what we are capable of,” said Ruiz. “We are very well trained and have great universities, we can be really competitive”. Ruiz sees the U.S. and Catalonia to both be competi·

tive in the workplace, but Catalans should be more self·confident and put more effort into bringing this to the global level.

“Americans are very ambitious, they have this ‘can do’ attitude and that is something we should bring to Catalonia”. Ruiz said that especially on the east coast of the U.S. he can feel the pressure of people trying to ‘make it’, whereas on the west coast peo·ple seem to be more relaxed, similar to a European lifestyle. He added that the Span·ish are very humble people, there isn’t much importance placed on the individu·al as in the states. In Spain, it is more a col·lective way of thinking, he said.

“Every one is kind of stars, not just one. You can see that in soccer as well”. Catalans are also generally reliable and trustwor-thy people, says Ruiz. “The Spanish may have a reputation of being laidback, but not the Catalans. They are known for being hardworking and friendly, so it’s easy to make business relationships”.

TOP TALENT IN CATALONIA

A fault that Ruiz feels lies in Catalonia is that Catalans think too much on a local scale and not enough what’s happening worldwide. “We have top talent in Catalo·nia, but we are too inward looking. We think a lot about where we are. More and more companies nowadays are export·ing at the international level, we have to think global.”

Another major distinction Ruiz picked up on is that in businesses, Americans don’t like to show their emotions. It is ‘frowned upon’ to show weakness, so Americans try appearing strong, well-spoken and confident at all times.

“In Catalonia we do not hide our feel·ings; we are very real,” said Ruiz. Cultur·al and business differences aside, both the U.S. and Catalonia have the know·how to thrive in the workplace. Whether Cata·lans abroad or foreigners in Catalonia, the potential to be successful lies in our hands. “I meet very successful Spanish people wherever I go,” said Ruiz. “It’s just a matter of taking your chance.”

whEN RuIZ lEft baRcEloNa REalIZED It IS oNE of thE bESt cItIES IN thE woRlD /// CEDIDA

We usually cover a multinational company in Catalonia, but this month we decided to turn the tables. Thomson reuters, headquartered in new York City, usA, has a special touch: a Catalan. PEr: kaItlYN VENEZIa

From pigeons to tickers

INTER-vIEWS /// una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

ubIcacIÓ: noVA YorK

tREballaDoRS: 55.000

factuRacIÓ global: 13,1 B $

ThOMPSON REUTERS

1 TURN ThE TABLES:

TornAr LA PiLoTA2 GAP:

EsPAi3 PIGEON:

PALomA4 EPITOMIZE:

PErsoniFiCAr5 TRADING:

oPErACions6 TICKER:

CinTA DE CoTizACió DE

BorsA7 hUMBLE:

humiL8 RELIABLE:

rEsPonsABLE9 TRUSTWORThy:

DiGnE, DE ConFiAnçA10 FAULT:

DEFECTE11 INWARD LOOKING:

TAnCAT En si mATEix 12 PICK UP ON:

PErCEBrE13 FROWNED UPON:

mAL VisT14 WELL-SPOKEN:

ELoQuEnT15 ThRIvE:

ProsPErAr

GLOSSARy

16 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

Empresa /// siGmA

Aplicacions i serveis virtuals dignes de matrícula d’honor

1 /// 15 ANYS D'EXPERIÈNCIA RAMON GRAU éS L'AC-TUAL GERENT DE L'EM-PRESA, QUE AVUI DóNA SERVEI A MéS DEL 20 PER CENT D'ALUMNES D'UNIVERSITATS PÚBLI-QUES DE L'ESTAT /// DAVID FERNÁNDEZ

1 ///

Consultar les notes semes·trals en el mural de la porta dels despatxos dels profes·sors de la universitat està re·servat pels estudiants més romàntics, els que apreci·

en recórrer els passadissos i defugen de tot canvi tecnològic per tal de gaudir de cada minut de la seva etapa acadèmica. La resta d’estudiants prefereixen passar l’angoixa de l’espera davant un ordinador, aguantant la respiració els segons que triga la pàgina en carregar el seu expedient acadèmic i sa·ber si aquell estiu podran estirar·se al sol durant setmanes o hauran de conservar el to blanquinós de la seva pell a base d’hores de biblioteca. Fa 15 anys no existia aques·ta alternativa, i la gestió informàtica de les universitats anava a càrrec de cada insti·

diants de la xarxa d’universitats públiques estatals utilitzen els serveis de SIGMA.

Les possibilitats que l’empresa posa a dis·posició dels alumnes no es limiten a abo·car les seves frustracions o esperances en forma de notes volcades en un expedient acadèmic virtual. “Els estudiants poden gestionar el seu dia a dia a través del cam·pus virtual, des de la prematriculació a les assignatures que més els interessi fins a la reserva de l’aula”, explica Grau. Seguint les passes que marquen el temps, SIGMA treballa també en aplicacions mòbils que permetin utilitzar tots aquests serveis des d’un telèfon. Però els serveis de SIGMA a les universitats no van destinats úni·cament a la comunitat d’estudiants, sinó que “pretenem donar servei a totes les

tució. Fins que va aparèixer SIGMA. “Les universitats públiques tenien la necessitat d’unificar els serveis informàtics de desen·volupament de projectes en alguna entitat; així és com neix l’entitat·empresa que avui aconsegueix gairebé la meitat de la seva facturació a partir del manteniment i mi·llora de productes com els campus virtu·als”, explica Ramon Grau, gerent de la com·panyia.

El creixement de SIGMA en aquests tres lustres és remarcable: dels inicis amb les universitats autònomes de Barcelona i Ma·drid com a fundadores a les nous instituci·ons acadèmiques que avui en formen part, a banda de les universitats i instituts que formen part de la clientela. Aquest conglo·merat suposa que més d’un 20% dels estu·

siGmA hA uniFiCAT ELs sErVEis inFormàTiCs i EL DEsEnVoLuPAmEnT DE ProjECTEs DE LEs uniVErsiTATs PúBLiQuEs, QuE ABAns EsTAVEn DisGrEGATs

La gestió virtual en el món universitari és, avui, el pa de cada dia; però fa 15 anys, quan es va fundar siGmA, encara era un món desorganitzat per les universitats i desconegut pels estudiants. PER: V. SolVaS

17B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

2 /// plaNtIlla ÀMplIa SIGMA Té MéS DE 140 TREBALLADORS QUE VETLLEN PEL FUNCIO-NAMENT DE LES APLI-CACIONS I TREBALLEN PEL DISSENy DE NOVES PROPOSTES

3 /// caMpuS VIRtual SENS DUBTE, EL PRODUCTE REFERENT DE SIGMA éS EL CAMPUS VIRTUAL, PERSONALITZAT PER CADA UNIVERSITAT I FACILITADOR PELS ALUMNES

4 /// la factoRIa GRAU PARLA AMB SA-TISFACCIó DE LA FAC-TORIA, UN PLANTER DE FUTURS PROGRAMA-DORS QUE DONEN UN COP DE Mà A L'EMPRE-SA I, EN MOLTS CASOS, hI ACABEN ENTRANT/// DAVID FERNÁNDEZ

persones que formen part de la institució, des de personal administratiu fins al pro·fessorat”, assegura Grau.

De fet, l’empresa vol proporcionar un va·lor afegit, no només a la gestió del dia a dia de les universitats, sinó també en l’àmbit acadèmic. Segons el gerent de l’empresa, “el món acadèmic i, en especial, els equips de recerca i investigació, requereixen cada cop més un gran volum d’informació re·copilada” i és en això que treballa SIGMA. En una experiència conjunta amb un equip d’investigació sobre terrorisme de la Uni·versitat d’Amsterdam, l’entitat ha creat un entorn virtual on abocar i classificar tota la informació referent a tot tipus de grups terroristes d’arreu. Aquestes novetats són fruit del treball d'internacionalització de l’empresa, que no només intercanvia expe·riències amb universitats capdavanteres, com la pròpia Universitat d’Amsterdam o la Universitat de Bolonya, sinó que també encapçala i patrocina trobades internacio·nals, com l’European Association for Inter·national Education o The European Higher Education Society.

tREball DE plaNtER

Al marge dels serveis oferts, Grau es mostra especialment satisfet qua parla de la gestió dels recursos humans de SIGMA. L’empre·sa té una base de 140 treballadors, als quals s’hi sumen uns 80 estudiants de forma·ció professional durant l’any. “Tots ells pas·sen pel que anomenem La Factoria; la major part de les beques que donem van a forma·ció professional perquè el tipus de treball que ofertem està vinculat amb el seu nom, i considerem que no té cap sentit col·locar enginyers a treballar de dissenyadors”.

Després del procés de pràctiques tutorit·zat, “que és de formació, no de producció”, una mitjana d’entre 10 i 12 alumnes reben una nova beca de sis mesos per incorpo·rar·se en projectes reals per després in·corporar·se a la plantilla.

Aquest procés d’integració ha estat re·marcat per institucions i mitjans de refe·rència en el sector. L’última ressenya ha anat a càrrec de Gartner, “la guia Michelin de la informàtica”, com la defineix Grau. “Vam contactar amb ells en una trobada internacional”, i d’aquesta trobada i pos·teriors contactes, Gartner va publicar el cas d’èxit en la gestió del personal que és La Factoria.

2 ///

4 ///

3 ///

L'EmPrEsA TAmBÉ hA EnTrAT En LEs APLiCACions PEL món DE LA rECErCA DE LEs uniVErsiTATs, oFErinT PorTALs DE rECoPiLACió DE LA inFormACió

"nosALTrEs VoLEm DonAr sErVEi A ToTEs LEs PErsonEs QuE FormEn PArT DE LA uniVErsiTAT, DEs DEL PErsonAL D'ADminisTrACió AL ProFEssorAT” ExPLiCA GrAu

SEctoR: Gestió informàtica

ubIcacIÓ: sant Cugat

fuNDacIÓ: 1996

tREballaDoRS: 144

factuRacIÓ: 5 milions d’euros

SIGMA

18 ENTREvISTA B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

josep-Ramon Sanromà /// Conseller delegat de l’iCF

La seva trajectòria ha estat lligada a la gestió de la banca privada gràcies als anys a Deutsche Bank. En els últims anys ha estat consultor de pimes i autònoms. Ara, reuneix l’experiència acumulada a l’iCF, que ha de ser clau en el finançament d’empreses TEXT: VIctoR SolVaS /// FOTOS: DaVID fERNÁNDEZ

Amb l’aixeta del crèdit seca i tancada per la banca privada, l’Institut Català de Finances (ICF) s’ha proposat ser la institució clau per vehicular el finançament a

pimes i autònoms. Sanromà va arribar al càrrec a finals de febrer de 2011, i es marca com a objectiu doblar el número de clients de la banca pública en un sol any.

Quin paper ha de tenir l’ICF atesa la situació actual de la banca privada?El nostre paper ha de ser, precisament, el

d’ajudar a la banca privada, sobretot a la nova banca creada de la reconversió de les caixes. Ho hem de fer perquè és així com hi tornarà a haver facilitats en l’ac·cés al crèdit pels autònoms i les pimes. Fins que arribi aquest moment, nosal·tres i l’ICO som un bon complement de les entitats financeres per obtenir finan·çament.

Entenc que tenen la mirada centrada en les petites i mitjanes empreses.Això no vol dir que no s’hagi de fer un es·forç per les grans empreses que estan te·

nint problemes, però el que és cert és que gràcies a les seves dimensions han de te·nir més capacitat per obtenir finança·ment o autofinançar·se. Al final, són les pimes i els autònoms els que pateixen més la manca de crèdit.

Fa unes setmanes es van reunir amb les pimes per parlar sobre les noves línies de finançament. En què consisteixen?Avui en dia, les entitats privades busquen l’entrada de capital per arribar al 10% de capitalització exigit pel Banc d’Espanya.

Falta liquiditat, i això repercuteix en les pimes, que han de presentar garanties de consum de capital molt altes per la con·cessió d’un crèdit.

I quina alternativa ofereix l’ICF?Nosaltres intervenim en dos línies: po·sant cash a disposició. Disposem de líni·es de mediació a través dels bancs per·què els entri líquid i el redistribueixin a les empreses. La segona via es la garantia. Nosaltres avalem el crèdit que concedeix el banc i hi afegim un percentatge del que té. És a dir, compartim el risc i reduïm els recursos propis que el banc posa a dispo·sició per donar crèdit.

Sota quins paràmetres es concedeixen els crèdits?Les nostres línies de finançament van orientades a unes prioritats estratègi·ques. La primera és la internacionalitza·ció. Avui dia, el creixement només té sen·tit si va a l’exterior. Hem de ser un país capaç de generar bona part del seu PIB a l’exterior. Necessitem empreses petites que tinguin un 60 o 70 per cent de vendes a l’exterior.

Té la sensació que aquest missatge està calant?Sí, però per supervivència. Molts sectors, tant de serveis com de producció, veuen com les cadenes productives estan en al·tres països. En aquesta situació, cal des·plaçar el talent i la producció on hi ha de·manda. Tenim tres punts d’internaciona·lització: l’economia productiva industrial amb valor afegit, el món dels serveis tec·nològics i qualificats, i el turisme. .

El pressupost de l’entitat ha augmentat en temps de retallades. És un missatge?No podem confondre l’ICF amb la Gene·ralitat. La Generalitat és propietària d’ac·cions per valor de 700 milions d’euros. La resta prové de l’endeutament de l’ICF amb els mercats. Els nostres proveïdors són el Banc Europeu d’Inversions, l’ICO i altres entitats privades que confien en la nostra capacitat de retorn. Nosaltres intermediem aquests fons per redistri·buir·los en les nostres línies. Aquest 2011 gairebé hem doblat el volum de les línies proposades l’any passat i ho volem tornar a fer el 2012.

I en l'àmbit dels clients, en quines xifres se situen?Tenim un volum d’uns tretze mil clients. D’aquests, el 60 per cent són pimes i autò·noms. Volem que al final del 2012 el nom·bre de clients arribi a vint·i·cinc mil i el crèdit concedit també es multipliqui per dos. Però per fer·ho, depenem de la res·posta dels mercats i dels nostres creditors.

En què s’han d’invertir aquestes línies de crèdit per crear empreses solvents?L’objectiu és la capitalització. La bonan·

“Els empresaris han entès que avui només val jugar la Champions”

19B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

ça artificial de líquid que es va produir en temps de bonança, amb línies sense ca·pacitat de retorn, va provocar que moltes empreses creixessin sense control i, quan es va aturar la circulació de diners, van ha·ver de canviar els seus plans de negoci. Els bons projectes tenen capacitat d’endeu·tar·se per posar diners en la pròpia com·panyia. Nosaltres donem crèdit a totes aquestes empreses amb capacitat de ca·pitalització, recomanem les línies que cal seguir per créixer i oferim líquid per atre·vir·se a fer el pas als mercats exteriors.

Insisteix en el fet que la recuperació econòmica ha de passar per les pimes. Què han d’aportar?Tenim un volum de dos·cents trenta mil autònoms i pimes que ocupen dues mil set·centes persones. És el camí per cre·ar treball. L’esperit emprenedor i inno·vador està molt implantat al territori, i l’adaptació de l’empresariat català a l’era de la tecnologia i la innovació ja s’ha pro·duït. En queden pocs que no vegin que en aquest món només serveix competir a la Champions League.

Tot i el paper de l’ICO, la recapitalització dels bancs és imprescindible. S’està portant bé la recuperació?Els bancs van bé des d’un punt de vista estratègic. Els mitjans diuen que la ban·ca espanyola és la que té més ratis de sol·vència, i, en realitat, la forma en què ens mesuren els instruments de regulació no és justa. Els famosos test d’stress no s’adapten a la situació dels nostres bancs, que tenen fons de contingència. El camí per la recuperació està ben dissenyat, però estem fent el camí més difícil del

que caldria. Jo espero que en dos anys la situació estigui normalitzada.

I, com és que el crèdit no arriba a pimes i autònoms? hi ha un excés de por a la inversió?Totalment, i això afecta molt a la creació de noves empreses. Hi ha aversió al risc, però, sobretot, no hi ha recursos. No hi ha líquid per deixar ni capacitat d’endeuta·ment en relació al capital d’aquest tipus d’empresa.

Llavors, a quines portes ha de trucar l’emprenedor?Han de tirar endavant i buscar companys en els business angels, que avui són molt potents. Hi ha xarxes importants, amb gent que vol escoltar i veure nous projec·tes. Allà, els emprenedors no només hi trobaran un soci que posi diners, sinó que també els oferiran l’experiència necessà·ria en gestió. El que no han de fer és espe·rar, perquè la crisi financera encara dura·rà i la millor garantia de futur és l’autoo·cupació.

vostè coneix la realitat del vallès. Creu que ha de ser zona prioritària pel futur del país?El Vallès té la situació geogràfica i estratè·gica ideal, amb centres d’innovació, uni·versitats i emprenedoria. El que em crea dubtes és la quantitat d’iniciatives que floreixen en forma de lobbies, associa·cions, etc. La impressió que em deixa és que, si hi ha tantes iniciatives és perquè hi ha insatisfacció i la sensació que la cosa no acaba de funcionar. Potser caldria veu·re què es fa en altres llocs i fer un esforç des de patronals per aglutinar més opini·ons o especialitzar·se.

ic.pecomunicacio.com

20 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

QUI POT SER UN AUTOEMPRENEDOR?

Podria ser·ho qualsevol persona física que vulgui treballar pel seu compte i que no hagi de contractar treballadors, que ini·cïi una nova activitat i que no superi els 30.000 € de facturació en el cas del sector serveis: serveis personals, domèstics, bri·colatge i manteniment, i professions libe·rals. I els 80.000 € en el cas del sector co·merç que comporta la venda de mercaderi·es, objectes, mobiliari, productes aliments per emportar o per consumir en un local, i altres activitats d’allotjament turístic.

QUINA DIFERèNCIA hI hA EN-TRE UN AUTOEMPRENEDOR I UN AUTòNOM (EMPRESARI INDIvIDUAL)?

La diferència principal és que un autoem·prenedor, que no deixa de ser un estadi an·terior al d’autònom, no pagaria les quotes a la Seguretat Social d’autònoms els primers dos anys d’activitat si no superés els volums de facturació previstos. Això sí, no podria contractar cap persona i tributaria en l´IRPF per mòduls però sense índex, amb un per·centatge sobre els ingressos. L’autoempre·nedor faria les declaracions d’IVA cada sis mesos i la meritació pel criteri de caixa, és a dir, que es paga quan es cobra.

QUINS AvANTATGES TINDRIA SI DECIDíS FER-ME AUTOEMPRENEDOR/A?

Sobretot poder treballar legalment eli·minant la por a iniciar una activitat eco·nòmica per validar una idea de negoci. A més, de moment, el fet de no pagar la quo·ta de la Seguretat Social d’autònoms i tri·butar només en funció dels ingressos que s’obtinguin també són factors interes·sants per fer desaparèixer aquesta “por o recança”, perquè de fet ajuden a minimit·zar el risc i això ajuda a actuar. Per tant, es facilita el procés per començar una nova activitat empresarial i incentiva l’activitat econòmica.

QUè US RECOMANEM?

Si sou empreses i professionals us reco·manem que no signeu mai quelcom que no entengueu i que busqueu un bon pro·fessional que us assessori sobre el tema per tal de prevenir conseqüències com les que ja hem detallat.

QUINES ACTIvITATS ES PODRAN ACOLLIR EN AQUEST RèGIM?

Totes les activitats que actualment són possibles en el règim d’empresari indivi·

dual sempre que tingui les qualificacions i credencials de la professió.

ES POT COMPAGINAR EL FET DE TREBALLAR PER UN TERCER I ESDEvENIR AUTOEMPRENEDOR?

Sí, la proposta francesa així ho contem·pla. Estem parlant de facturacions molt petites i a França l´autoemprenedoria s’utilitza tant per iniciar una nova acti·vitat empresarial, com un complement per a persones jubilades, per a persones que han de conciliar l’atenció o cura de familiars amb algun ingrés, persones a l´atur, sense que perdin els subsidis cor·responents, estudiants o, fins i tot, per·sones que treballen al sector públic que es plantegen un canvi professional futur, via autoocupació.

QUINS PASSOS CALDRIA FER PER DONAR-SE D’ALTA COM A AUTOEMPRENEDOR? COM hO FAN A FRANÇA?

El procés de convertir·se en autoempre·nedor hauria de ser immediat . A Fran·ça només cal donar·se d’alta a la pàgina web d’autoemprenedors.

http://www.lautoentrepreneur.fr/

PATRONAL CECOT /// AUTOEMPRENEDORS

ASSESSORAMENT EMPRESARIALtERESa guIX Directora d’emprenedoria i creixement empresarialPatronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

Necessitem més flexibilitat per promoure autoemprenedors

L’economia submergida, segons un estu·di del març de 2011 publicat als Cuader·nos de Información Económica de FUN·CAS, mou a Espanya un 17% del PIB i ocu·pa quatre milions de persones. Mesos enrere havien sortit dades que estima·ven que l’economia submergida suposa·va entre el 20% i el 25% del PIB, l’estu·di FUNCAS rebaixa aquest percentatge però segueix demostrant que hi ha una gran quantitat de diner i de treballs que se segueixen realitzant al marge del cir·cuit normalitzat, fet que suposa un enor·me perjudici per a l’Estat tant en la seva recaptació d’impostos com de quotes de la Seguretat Social i un problema de competència deslleial amb les empreses i autònoms que compleixen el seu deure vers l’Administració.

E n moments econòmics com els que es·tem vivint, cal pensar en idees que pu·

guin fomentar l’emprenedoria i que flexibi·litzin els requeriments que ens marca la nor·mativa actual a l’hora de posar en marxa una nova activitat empresarial. És per això que des de la Cecot estem promocionant la crea·ció de la figura de l’autoemprenedor. La taxa d’atur a Espanya representa un 21 %, és a dir, que a hores d’ara, el nombre total de treba·lladors/es en atur a Espanya és de més de quatre milions de persones i a Catalunya, la xifra supera el mig milió de persones.

No obstant això, aquests percentatges d’ac·tivitat no declarada ens demostren que hi ha persones que tenen la capacitat de tre·ballar pel seu compte però no legalitzen la seva activitat. Trencar barreres, tant en els tràmits com en els costos que suposa do·nar·se d’alta com autònom o empresa, faci·litaria aflorar part de l’economia submergi·da i l’entrada de moltes persones a treballar per compte propi. Hi ha molts factors que influeixen en la decisió de posar en marxa un negoci, però el que fa referència a l’ex·cessiva burocràcia que hi ha a Espanya per crear empresa, fa que en aquest país hi hagi

sEGons FunCAs, L'EConomiA suBmErGiDA mou EL 17% DEL PiB

TERESA GUIx ///Directora d’emprenedoriai creixement empresarialPatronal Cecot

Els percentatges d'activitat no declarada ens demostren que hi ha persones que tenen la capacitat de treballar pel su compte, però que no legalitzen la seva activitat. Cal promoure la legalització del seu treball

més obstacles que facilitats per a la genera·ció d’activitat empresarial.

És en aquest context que plantegem crear la figura de l’autoemprenedor, que ja fun·ciona a França des de l´1 de gener del 2009, amb resultats molt positius per a l’econo·mia i per al país. El model de l’autoempre·nedor francès es basa en la constitució de l’empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts; el pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials; la pro·tecció del patrimoni personal de l’emprene·dor i en afavorir la conciliació de la vida per·sonal, laboral i familiar. Els resultats des·prés de posar·se en marxa el 2009, en plena crisi, han estat espectaculars, compta amb 415.000 autoemprenedors que han creat el seu propi lloc de treball.

21B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

Rubí facilita a les empreses l’accés a l’oferta immobiliària

Rubí vol potenciar el seu atractiu com a pol d’atracció per a la indústria i,

per aconseguir·ho, facilitarà informació sobre l’estat immobiliari de les seves zo·nes empresarials. L’acció es portarà a ter·me gràcies al conveni que l’Ajuntament va signar aquest setembre amb el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (APIS) i el Col·legi d’Admi·nistradors de Finques de Barcelona·Llei·da per iniciar l’elaboració d’una base de dades actualitzada dels parcs empresari·als de la ciutat. Aquesta nova eina es po·drà consultar a través del portal Rubiem·presa.net i donarà informació sobre les instal·lacions disponibles als polígons in·dustrials de la ciutat.

El conveni entra en el pla d’actuació de l’Acord Econòmic i Social (ADES) per po·tenciar els polígons industrials de la ciu·tat. En els darrers anys, Rubí ha passat de tenir un 100% d’ocupació a tenir un 20% d’immobles industrials i empresa·rials buits a causa de la crisi econòmica. L’alcaldessa de Rubí, Carme García, con·sidera que aquest acord suposa “un pas important per tal de tenir activitat eco·nòmica, superar la crisi i promocionar el territori”. García també va destacar que el conveni “és una part del camí per fer de Rubí, una ciutat econòmicament activa, oberta a l’exterior, i seguir amb el model

empresarial i industrial”. El conveni tam·bé respon als objectius del nou Pla de re·activació econòmica i treball que l’Ajun·tament està acabant de concretar amb agents econòmics i socials de la ciutat.

Una de les parts implicades en la signatu·ra del conveni ha estat la Cambra de Co·merç i Indústria de Terrassa. El seu dele·gat, David Chaler, va assegurar que l’en·titat ha tingut un paper de “protagonista secundari” en l’acord, i va destacar “el treball de col·laboració permanent que existeix entre la Cambra i l’Ajuntament per tal de coordinar accions dirigides als polígons industrials de Rubí”.

El president del Col·legi d’Administradors de Finques, Enric Vendrell, es va felicitar per la posada en marxa “d’un instrument de comunicació innovador que permetrà difondre la situació dels polígons a totes les persones interessades en invertir a la ciutat. Vendrell també va valorar la ini·ciativa com “una oportunitat per reacti·var l’activitat econòmica per tots els col·legiats de Rubí i del seu entorn”.

Per la seva banda, el president del Col·legi d’APIS, Joan Ollé, va expressar el seu desig que “el projecte es pugui estendre a la resta de municipis per facilitar la sorti·da de la crisi”. /// VICTOR SOLVAS

L’Ajuntament posa en marxa una base de dades actualitzada dels parcs empresarials de la ciutat

INFOCIT /// ruBí

Fotografia de família entre els signants, amb l'alcaldessa de Rubí, Carme García, al centre /// CEDIDA

SOM CIT

RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 201122

PUNT DE TROBADAINAUGURACIÓ SOBRE RODES

L’establiment de referència en la venda de bicicletes i equipament, Pro-bike, va inaugurar el passat mes de se-tembre el seu local a l’avinguda de Cer-danyola de Sant Cugat. Després de més de vint anys d’història a Barcelo-na, l’empresa ha fet el salt al Vallès, on

ha inaugurat una botiga de 450 metres quadrats. A la inauguració va assistir la primera tinent d’alcalde de la ciutat, Cristina Paraira, que va qualificar com a “luxe per a la ciutat que una empresa referent hagi apostat per la nostra ciu-tat en temps de crisi".

RECEPCIÓ DE BENvINGUDA

L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, va rebre, a inicis de setem-bre, el nou director del Parc de l’Alba, Pere Solà. En la reunió, en la qual també va assistir la tinent d’alcalde responsable de l’àrea d’Urbanisme, Espai Públic i Ecologia Urbana, Eulàlia

Mimó, es van repassar els temes de treball del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de la ciutat. Solà és llicenciat en Arquitectura i en els darrers anys ha estat el director general d’Urbanisme del Departament de Política Territorial /// CEDIDA

carmona rep el nou director del parc de l’alba

Santcugatribuna ///st Cugat Empresarial

innovació, excel·lència i responsabilitat pel futur

Després de gairebé un any d’aturada, Sant Cugat Em·presarial i l’ajuntament de Sant Cugat van tornar a celebrar el Fòrum Sant·cugatribuna. L’acte es va

celebrar en la segona quinzena de setembre, a l’auditori de la ciutat vallesana, i va tenir com a convidat a Francisco Belil. El conseller delegat de Siemens va oferir la ponència “In·dústria i Innovació per a un futur millor”, i va remarcar els conceptes d'“innovació, excel·lència i responsabilitat” com a claus per al ressorgiment econòmic del país.

El president de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, va ser l’encarregat d’obrir l’acte. Boix va celebrar aquesta nova edició del fòrum, i va assegurar que “és en aquests moments difícils i amenaça·dors quan necessitem missatges pràc·tics i amb fonaments, no pas paraules buides”. El president també va apuntar als objectius de l’associació que passen per “concretar un pla d’ocupació entre les empreses afiliades i les institucions acadèmiques de la zona” i incrementar la

cooperació amb les agrupacions empre·sarials de Rubí, Cerdanyola i Sant Cugat “amb accions concretes.

El relleu el va agafar l’alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, que va remarcar el treball conjunt de l’Ajuntament amb l’associació empresarial “per millorar la comunicació amb les empreses. Conesa no va deixar passar l’ocasió per reclamar al sector em·presarial implicació en la defensa del corre·dor del Mediterrani. L’alcaldessa va donar pas al discurs de Belil reclamant “un mis·satge d’optimisme, perquè moltes vegades no apreciem les nostres capacitats”.

Francisco Belil va prendre la paraula i el rescat deixat per Conesa i va oferir un discurs en clau de futur, basant·se en la seva àmplia experiència en un dels grups amb més presència mundial, “només per darrere de la Fifa, l’Església i la Coca·cola”. Belil va incidir en tot moment en els reptes que esperen al món en els propers anys, destacant els problemes ambientals que es poden derivar d’un creixement no sostenible. “Estem en una crisi de valors;

1 ///

B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR 23

PUNT DE TROBADA

innovació, excel·lència i responsabilitat pel futur

hem de recuperar el camí de l’excel·lència i la sostenibilitat per tenir un crei·xement sostenible” va apuntar.

La primera clau que Belil va donar per re·cuperar aquests valors va ser la de la inno·vació. Per Belil, l’evolució ha de passar per “millorar l’eficiència dels sistemes de pro·ducció, aprofitar les energies renovables o per l’estalvi energètic”. El directiu de Sie·mens va destacar les possibilitats del país en la indústria de les renovables. “Tenim molt talent per generar riquesa en sectors en els quals partim de zero o amb avantat·ge, com és el cas de les renovables”.

Belil també va reclamar inversions en R+D, i va apuntar a la responsabilitat dels polítics en aquest sentit. “Europa no ar·riba a la inversió de l’1,5% del seu PIB en investigació, mentre que potències com la Xina o Estats Units estan per sobre del 3%”, va recordar. Belil va acabar recla·mant la “reindustrialització sana i forta de Catalunya, amb capacitat per crear productes amb un alt valor afegit” per sortir de la crisi. /// VICTOR SOLVAS

1 /// uN DIScuRS DE RESpoNSabIlItatFRANCISCO BELIL VA SER EL PONENT CON-VIDAT PER L'ORGANIT-ZACIó, I VA DESTACAR LA RESPONSABILITAT QUE hAN DE TENIR LES EMPRESES PER SUPE-RAR LA CRISI I MIRAR AL FUTUR

2 /// ÈXIt D'aSSIStÈNcIa. DESPRéS DE GAIREBé UN ANy SENSE CELE-BRAR LA TROBADA, LA NOVA EDICIó DEL Fò-RUM SANT CUGAT EM-PRESARIAL VA OMPLIR L'AUDITORI /// CEDIDES

2 ///

vISITA INTERNACIONAL

una delegació de representants búl-gars, anglesos i alemanys participants en el projecte 3-E houses van visitar, a fi-nals de setembre, sant Cugat, per fer un seguiment i visitar les dues promocions municipals d’habitatges dissenyats per millorar l’eficiència energètica. sant Cu-

gat és, juntament amb Bristol (regne unit), Leipzig (Alemanya) i sofia (Bulgà-ria) una de les quatre ciutats europees participants al projecte, que està impul-sat per la Comissió Europea. Els dos ha-bitatges de sant Cugat han estat cons-truïts per Promusa.

REUNIÓ ESTRATèGICA

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va rebre a mitjan setembre una delegació de la Cambra de Terrassa, encapçalada pel president de la institució, Jordi Amat, en una de les reunions periòdiques que mantenen per tractar temàtiques referides a

l’economia de la ciutat. La reunió va servir per parlar sobre la necessitat de coordinar esforços per impulsar la promoció de la ciutat, sobre l’impuls que ha de donar l’administració a l’emprenedoria i altres temes. ///

CEDIDA

trobada cambra-ajuntament sobre economia

24 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

higiene i salut, a les mans de tot sector

La fundadora de Touchland sabia que volia emprendre un negoci però li mancava el producte, fins que una estada als EuA li va revelar. PER: VIctoR SolVaS

El primer que sorprèn d’An·drea Lisbona, fundadora i di·rectora general de Touchland, a l'hora de conèixer·la és la seva joventut. Amb tot just vint·i·sis anys recentment

estrenats, Lisbona porta el seu propi ne·goci. Per a ella la via emprenedora és el pas més natural, ja que “tant el meu avi com el meu pare ho han estat”. Lisbona explica que sempre ha tingut l’actitud i l’empenta dels emprenedors. “Sempre he estat buscant què podia inventar que no existís”. I la seva troballa es diu Touch·land. El projecte va veure la llum e l març del 2010, i avui les seves “boletes” higi·èniques ja es poden trobar en multitud d’universitats, empreses i locals d’oci i restauració.

La novetat del producte és que, en lloc d’oferir una solució líquida o un sabó per rentar·se les mans, dispensa gel amb ca·pacitat d'acabar la pràctica totalitat dels bacteris. Més enllà de la comoditat que

suposa no haver·se de desplaçar al bany per rentar·se, Lisbona considera que l’èxit de les “boletes” respon al valor afegit que aporten en qüestions com “la sostenibilitat, per l’estalvi en consum d’aigua i de paper que suposa, i en la RSC de les empreses que l’instal·len”. La possibilitat de perso·nalitzar el producte també el fa atractiu des del punt de vista de la imatge corporativa. L’emprenedora també creu que la seva bona entrada en el mercat està lligada amb la cul·tura del culte al cos, “que està lligat a la higi·ene; cada cop som més maniàtics i curosos amb allò que toquem i per on ens movem”.

REVElacIÓ I gRIp a

La història de la creació de Touchland té més a veure amb la capacitat d’atenció i l’olfacte emprenedor que no pas amb la invenció. Si les guies turístiques re·comanen anar al Tíbet i altres paratges espirituals per tenir un viatge revelador, Lisbona va trobar el seu camí en una es·tada i un entorn una mica diferent. “Vaig estar vivint als Estats Units, i allà vaig

sEGons LisBonA, L’èxiT DE LEs 'BoLETEs' TouChLAnD rEsPon AL VALor AFEGiT QuE APorTEn En ComoDiTAT, sosTEniBiLiTAT i rsC.

LA sorTiDA AL mErCAT DE TouChLAnD PoDriA hAVEr CoinCiDiT AmB LA GriP A, PErò LisBonA VA VoLEr EsPErAr PEr ConsoLiDAr-sE Com A ProDuCTE D’ús DiAri

PIME ///Touchland

Amb tot just 26 anys, Lisbona lidera el seu propi projecte empresarial /// DAVID FERNÁNDEZ

veure que el dispensador estava instal·lat a tot arreu, i que la gent l’utilitzava”. Després de treballar durant mesos tenia el producte a punt per a la seva comerci·alització a Espanya, però la grip A es va creuar en el seu camí. A primera vista pot semblar una bona oportunitat de negoci, però Lisbona va preferir esperar. “Potser vam deixar passar un tren, però jo no volia relacionar Touchland amb una pandèmia, sinó que volia que fos un ser·vei del dia a dia. Moltes empreses van fer grans vendes durant aquelles setmanes, però avui acumulen estoc de productes als seus magatzems”.

La decisió, tot i que controvertida, sem·bla haver revertit en positiu a l’empresa, que ja ha instal·lat uns tres mil disposi·tius i s’està consolidant com a producte d’ús quotidià. La fundadora de l’empresa considera que el pla de negocis ha de pas·sar per un model “expansiu i exponenci·al”, és a dir, que arribi cada vegada a més clients. “L’avantatge que tenim és que el gel no és d’ús clínic, sinó que pot estar present en tot tipus de sectors i, gràcies al seu disseny, el podem integrar com un element més del mobiliari”. L’expansió del producte no només s’està realitzant a Espanya, on Touchland compta amb una xarxa de cinquanta col·laboradors, sinó que també està arribant a l’est d’Àfrica i a Àmèrica Llatina.

L’altre focus de creixement obert per a Touchland és la innovació, tant en disseny de la “boleta” com en la diversificació de productes. Lisbona explica com l’empresa productora del gel als Estats Units ofereix una àmplia gamma de productes amb sabors diferents, però considera que en·cara no és el moment d’incorporar tot el catàleg al mercat espanyol. “De moment ens centrem en popularitzar el producte i fer·nos un lloc al mercat; si encara no tenim l’hàbit d’utilitzar el gel bàsic no ens podem llançar a treure variants”.

Pensant en el futur, Lisbona considera que el projecte Touchland “em podria lligar tota la vida”. Tot i això, el seu instint emprenedor la fa estar atenta a totes les propostes i idees que li arriben. “M’interessen i moltes vegades m’implico en aquells projectes que em criden l’atenció”, explica. El camp en el qual sempre ha tingut l’ull posat ha estat en el de la moda i el disseny. Tot i tenir aquest món apartat re·coneix que “si m’arribés l’oportunitat d’entrar en el sector, segurament l’agafaria”.

ubIcacIÓ: sant Cugat tREballaDoRS: 10 coNtactE: touchland.es

TOUChLAND

S I G U I Q U I N

S I G U I E L T E U

P R O J E T

E, T’ A J U D E

M A F I

N A N Ç

A R - L O

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com

26 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

Brugarolas prepara el pla d’internacionalització pel 2012 L’empresa de rubí vol entrar als mercats dels Estats units, mèxic i Brasil

INTERNACIONALITZACIÓ /// BruGAroLAs

tot i que en l’actualitat el 35 per cent de la seva facturació arriba a través de

les vendes a l’exterior, l’empresa de Rubí Brugarolas vol ampliar la seva xarxa in·ternacional de cara el 2012. Per aconse·guir·ho, el fabricant de lubricants i auxili·ars per a la indústria prepara el seu el seu salt a mercats estratègics com Brasil, Mè·xic i Estats Units.

Aquesta no és la primera temptativa de Brugarolas en els mercats mexicans i bra·silers. L’empresa vallesana ja hi havia pro·duït en el passat, però els mals resultats aconseguits durant aquest primer in·tent van fer que abandonés els dos paï·sos. Aquesta vegada, esperen tenir el tir més assegurat gràcies a l’acord de col·laboració al qual han arribat amb una em·presa instal·lada a la zona que s’encar·regaria de la fabricació dels productes. D’aquesta manera, Brugarolas aprofita·ria una infraestructura ja existent i l’ex·

periència d’un grup present al territori, i podria comercialitzar els seus productes.

ENFORTIMENT. L’estratègia per seguir als Estats Units encara és una incògnita. L’em·presa no ha trepitjat mai el territori nord·americà, i vol explorar les seves opcions. Tot i això, el director general de Brugarolas, Lluís Albert Brugarolas, va assegurar a Ex·pansión que la via més probable és la com·

Brugarolas pretén reforçar la seva presència a la xina, que ja avui és el seu primer client /// VICTOR SOLVAS

pra d’una empresa ja instal·lada, tot i que no descarten anar juntament amb una al·tra companyia del mateix àmbit. L’objectiu és trobar clients en el sector automobilístic.

L’altre gran objectiu pel 2012 és potenciar la seva presència a la Xina. El país asiàtic ja és el primer client, aportant quatre dels cinquanta clients de l’empresa gràcies a sectors com la mineria. /// V.S.

Unnim subvencionarà plans d’exportació i missions

u nnim està buscant acords de col·laboració amb entitats especialitza·

des en comerç exterior per tal de donar suport i facilitats econòmiques a les em·preses que vulguin exportar. El primer ali·at en aquest pla ha estat la Cambra de Co·merç de Sabadell, que en el passat mes de setembre va celebrar missions comer·cials a Nova Zelanda, Austràlia i Rússia, i aquest mes d’octubre en farà a Bulgària i Romania. El paper de l’entitat bancària en aquests acords serà el de concedir subven·cions per a l’elaboració de plans d’exporta·ció i per fer aquestes missions comercials.

Les subvencions d’Unnim aniran destina·des a les primeres fases de les empreses que decideixin exportar. Aquestes ajudes cobriran el disseny i l’elaboració del pla d’internacionalització, que inclou l’anà·lisi de la valoració interna de l’empresa i la seva capacitat per sortir a l’exterior, la relació de mercats potencials i països més idonis, els canals de distribució i venda a l’exterior i altres aspectes d’anàlisi. Un·nim vehicularà aquestes ajudes a través de la seva xarxa d’oficines especialitza·da en empresa, que assessoraran sobre

mercats i oportunitats de negoci. La col·laboració d’Unnim estarà entre el deu i el quinze per cent del cost en funció de la di·mensió de cada projecte.

ENFORTIMENT. A banda de l’elaboració del pla d’internacionalització, les sub·vencions d’Unnim també cobriran el cost de la creació de l’agenda de contactes co·mercials de les missions a l’estranger, que inclou trobades amb distribuïdors, prove·ïdors, etc. En aquest cas, l’entitat cobri·rà entre el cinquanta i el cent per cent. /// VICTOR SOLVAS

INTERNACIONALITZACIÓ/// unnim

455PROjECTES FINANÇATSÉs la xifra total de projectes que han obtingut finançament gràcies a la lí-nia jE d’Enisa des de la seva creació el març de 2010. La contribució to-tal als projectes ha estat de 17,4 mili-ons d’euros.

Smartphone junky: Planet of the Apps

how many times an hour · sorry, let me rephrase that · how many times a

minute do you check for new mail, twitter no·tifications etc? How often do you find your at·tention drawn to that red light flashing inter·mittently meaning you’ve got updates?

We live in an age of information overload. Mul·tiple answers to our incessant queries. Mul·tiple realities engaged as we increasingly log out of our mundane existential life and log in to our online selves. Our ancestors were pri·mates, apes. One thing we have in common is opposable thumbs, which allow us to grasp, grip, hold, handle and … fire off a tweet in se·conds. I don’t know about you, but I’m using my thumbs now like there’s no tomorrow and getting ambidextrous into the bargain.

We switch apps as if we were switching rea·lities. We’re getting hooked on checking out our online alter ego. How long will it be before they take over from our ‘real’ ones? Before our online interactions become more important, more fulfilling? If it hasn’t happened to some of you already… Need to sign off · withdrawal symptoms starting to kick in .

ThE ARTICLE///Peter Lindsey

27B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

Down to Moon tanca la seva primera roda de finançament

a ls passats premis Cambra van ser pre·miats com a Empresa de Nova Crea·

ció i el mes de juliol els presentàvem a la B30. A l’entrevista, el director general de Down to Moon, Rosario Basilotta, explica·va la feina que estava fent l’empresa per “evangelitzar” en el terreny de la realitat augmentada i fer veure als inversors que la seva tecnologia té recorregut al mercat. Aquesta feina de fer·se conèixer comença a donar els seus fruits, i l’empresa ja ha po·gut tancar la seva primera ronda d’inver·sió amb un capital captat de 400 mil euros. L’empresa de Sant Cugat, centrada en el dis·seny de videojocs i aplicacions que barre·gen el món real i el virtual, ha aconseguit el suport d’un business angel de la xarxa Kei·retsu Forum i el préstec participatiu d’Eni·sa a parts iguals. Amb aquesta operació, l’inversor privat passa a controlar el 20 per cent del capital de l’empresa, mentre que els seus tres fundadors i treballadors man·tenen la resta de l’accionariat. Amb aquesta injecció de capital, Down to Moon accelerarà el desenvolupament de vi·deojocs per a tablets i smartphones, amb

perspectives de llançar els seus dos primers productes el proper mes de novembre.

Els fundadors de l’empresa aposten per un model freemium, amb possibilitats d’ad·quirir productes en els videojocs amb un sistema de pagament, per posar en circu·lació els seus productes i donar·se a conèi·xer. Per Basilotta, la clau d’aquest sistema és “crear una comunitat majoritària de ju·gadors amb el producte gratuït i una reser·va de jugadors que volen créixer dins el vi·deojoc i que compraran els productes per aconseguir·ho”. /// VICTOR SOLVAS

Basilotta amb el seu equip /// ARXIU

DOWN TO MOON /// sAnT CuGAT

yamaha busca alternatives al tancament de la planta

Y amaha ha decidit seguir les passes de Sony i Sharp en el seu procés de tan·

cament de la planta de Palau·Solità i Ple·gamans i ha contractat a la consultora Alta Partners, que ja va gestionar el traspàs que les dues companyies tenien a Viladecavalls i Sant Cugat respectivament. L’objectiu és repetir la transició efectuada en els dos ca·sos anterior, és a dir, evitar el tancament de la planta i trobar un comprador que agafi el relleu de la producció i del màxim volum de treballadors possible.

La decisió del fabricant de motos arriba després de la retirada de l’expedient regula·dor d’ocupació que havia expedit i que pre·veia l’acomiadament de 388 treballadors. La mesura que la marca manté inamovible és la marxa a finals d’any de la planta valle·sana per concentrar la producció a la seva fàbrica a França.

DECISIÓ EMPRESARIAL. L’aproximació del termini imposat per l’empresa per fer efec·tiu el traspàs i la voluntat de donar una con·tinuïtat a la producció a la planta han portat a Yamaha a contractar els serveis d’Alta Part·ners i fer els primers contactes amb possi·

bles compradors, que es van iniciar durant el passat mes d’agost. L’objectiu és trobar un comprador que, tal i com han fet Ficosa i Cirsa amb les plantes de Sony i Sharp, pugui aprofitar les instal·lacions i la mà d’obra.

Malgrat que tot el procés està sent seguit per la Generalitat i la conselleria d’Empre·sa i Ocupació, el conseller Francesc Xavier Mena va assegurar que la vinculació de Ya·maha amb la consultoria ha estat una de·cisió “de l’empresa en exclusiva” i va voler aclarir que el Govern “tutela el procés des de la distància”. /// VICTOR SOLVAS

Planta de yamaha, a Palau /// CEDIDA

yAMAhA /// PALAu-soLiTà i PLEGAmAns

Eurofragance tindrà nova filial a São Paulo

Eurofragance continua ampliant el seu volum de negoci a l’exterior. Aquesta

vegada, el seu objectiu és entrar al mercat brasiler amb l’obertura d’una nova filial a São Paulo. L’empresa de Rubí té previst obrir la nova delegació a finals d’aquest 2011, amb l’objectiu d’iniciar la seva ac·tivitat comercial a principis del 2012, se·gons va anunciar el seu conseller delegat, Santiago Sabatés.

En aquesta aventura brasilera, l’empresa productora de fragàncies i aromes comen·çarà amb el control del 65 per cent del ca·pital de la nova filial. El desembarcament a São Paulo d’Eurofragance es farà amb una plantilla inicial de vuit treballadors.

Eurofragance ha estat premiada aquest any als Premis Cambra per la seva presèn·cia en els mercats internacionals. De fet, més del 85% de la facturació de l’empresa arriba per vendes internacionals i és líder en mercats emergents com Mèxic i Filipi·nes. Després de millorar els seus resultats en un 46% el 2010, l’empresa espera fer un nou salt aquest 2011 i arribar als 40 mili·ons de facturació. /// REDACCIó

EUROFRAGANCE /// ruBí

Chocolat Factory obre una nova tenda a Marbella

la productora de xocolata, Chocolat Factory, segueix el pla d’expansió pre·

vist pel 2011 i ha inaugurat una nova fran·quícia a Marbella. El nou establiment és el primer de la companyia a Andalusia i està situat al casc antic de la ciutat, molt a prop de l’Ajuntament i a una zona co·mercial.

L’empresa va iniciar el seu pla d’expansió nacional i internacional el 2008. L’estra·tègia seguida per Chocolat Factory és la combinació d’establiments de propietat amb d’altres franquiciats. Tots ells s’ubi·quen a zones comercials i, en la major part dels casos, d’interès turístic. La com·panyia es fixa com a objectiu acabar el 2011 amb més de quaranta establiments oberts. Actualment, Chocolat Factory concentra la pràctica totalitat dels seus establiments a Espanya, tot i que ja ha obert les primeres tendes a Europa i Àsia.

Sant Cugat és una ciutat clau en el funcio·nament de l’empresa. A la ciutat vallesana hi ha l’obrador, on s’elaboren els produc·tes i es distribueixen a la seva xarxa d’es·tabliments. /// REDACCIó

ChOCOLAT FACTORy /// sAnT CuGAT

28 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

DSv aposta per la innovació per liderar el sector del transportLa companyia espera tancar l’any amb un creixement del 30% de facturació

DSv /// ruBí

DSV Air & Sea ha aprofitat la tornada de les vacances d’estiu per posar so·

bre la taula els objectius de cara al futur de l’empresa i concretar els processos per fer possible el seu compliment. En la ce·lebració de la seva reunió comercial anu·al, la direcció de l’empresa amb seu a Rubí va explicitar la seva voluntat de consolidar el seu lideratge en el sector del transport per aire i mar. En la reunió, es van presen·tar les noves línies de servei que la com·panyia oferirà als seus clients i que també ha de permetre a DSV amplificar la seva quota de mercat.

El director general de l’empresa, Iban Mas, va remarcar la necessitat de “créixer en la nostra presència comercial al carrer, aug·mentant el nombre de productes innova·dors ofertats per satisfer totes les neces·sitats dels nostres clients”. L’objectiu en aquest procés d’innovació és evitar tot ti·pus de preocupació al client. Per fer·ho,

DSV es farà càrrec de totes les gestions i tràmits i del control en els terminis d’en·trega. “Volem arribar a l’excel·lència en el transports", assegura Mas.

CREIxEMENT PEL 2011. En la reunió tam·bé es van indicar les previsions de creixe·ment de l’empresa, que se situen sobre el 30% respecte la facturació de 2010, que va arribar als 96 milions d’euros a Espanya.

DSv es proposa arribar a "l'excel·lència en el transport", segons la seva directiva /// ARXIU

DSV té una xarxa de 17 oficines i una plan·tilla de 650 treballadors.

Actualment, l’empresa té oficines a 60 pa·ïsos i presència a 110. La seva presència mundial li ha permès conformar una plan·tilla que supera els 21.000 empleats. En làmbit global, el grup va arribar a una fac·turació de 5.700 milions d’euros durant el curs passat. /// V.S.

Poly Klyn va instal·lar 3.000 sanitaris a les jMj

un dels actes que més repercussió ha tingut al llarg de l’any ha estat la cele·

bració de les Jornades de la Joventut, amb la visita del papa Benet XVI a Madrid. Un dels grans protagonistes en l’organització de l’esdeveniment va ser l’empresa terras·senca Poly Klyn, que es va encarregar de la instal·lació de tres mil cabines sanitàries portàtils i 1.440 rentamans a Cuatro Vien·tos. El repte per a la companyia vallesana era majúscul, atesa la magnitud de les jor·nades, que van reunir prop de milió i mig de fidels. El bon resultat aconseguit ha tin·gut el reconeixement de l’organització de les JMJ, que ha enviat les seves felicitaci·ons a Poly Klyn.

Tot i que la magnitud de l’esdeveniment va superar totes les expectatives, no és la primera vegada que l’empresa de sanita·ris portàtils s’enfronta a jornades multi·tudinàries. El 2006 i el 2010, l’empresa ja es va encarregar d’instal·lar els sanitaris portàtils en les visites papals a València i Barcelona respectivament, mobilitzant un volum menor de recursos, però igualment notable. /// REDACCIó

POLy KLyN/// TErrAssA

Giem cuidarà les aficions de futbol en els desplaçaments

l’ empresa terrassenca Giem s’ha es·pecialitzat en els darrers anys en la

instal·lació d’espais memorials en recin·tes esportius. Els camps del RCD Espanyol, l’Atlètic de Madrid i el Real Betis Balompié ja disposen d’un espai on els seus socis po·den descansar durant tota l’eternitat i que·dar vinculats per sempre més amb el club de la seva vida gràcies a una placa conme·morativa. Giem ha donat un pas més en els seus serveis gràcies a l’acord signat amb Generali Seguros, el qual amplia l’oferta a prestacions en vida als que el contractin.

Gràcies a aquest acord, els socis dels tres clubs vinculats amb Giem tindran cober·tura mèdica en els seus desplaçaments per animar el seu equip com en els particulars. La prestació contempla una cobertura de fins a 18.000 euros si l’accident es produ·eix a l’estranger i fins a 1.500 si succeeix en territori nacional. L’assegurança tam·bé contempla la possibilitat d’allargar l’es·tada en allotjaments a l’estranger en cas de malaltia i ofereix consulta mèdica i ju·rídica en línia. Els cost dels serveis va des dels 50 fins als 170, en funció de l’edat del soci contractant.

CONNExIÓ TERRASSENCA. Un cas remar·cable és el del Betis, que en el seu retorn a Primera és el club amb més connexions va·llesanes de la categoria. A banda de l’acord amb Giem i la instal·lació de l’espai memo·rial el passat mes de juny, l’equip sevillà llu·eix a la seva samarreta el patrocini de l’em·presa d’oci terrassenca Cirsa. L’acord de pa·trocini es va tancar a pocs dies de començar la lliga i preveu que el logo de la companyia decori la samarreta verd·i·blava al llarg de la temporada 2011·2012. Un motiu per se·guir els bètics fins la tornada del Sabadell o el Terrassa a la divisió d’or. /// V.S.

Representants de Giem i del Betis /// CEDIDA

GIEM /// TErrAssA

29B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

La veu econòmica del Vallès arriba al quiosc!A partir del 7 D'OCTUBRE podràs comprar la revista B30 als quioscs del Vallès amb tota l'actualitat econòmica i empresarial del teu territori

BarberàBarcelonaBellaterraCastellar

CastellbisbalCerdanyola

El PapiolGranollers

La FlorestaLa Llagosta

Les Fontsde Terrassa

Les FranquesesLes Planes

MatadeperaMartorelles

Molins de ReiMollet

Montcadai Reixac

MontmelóPalau-solitài Plegamans

ParetsPolinyàRipollet

RubíSabadell

Sant CugatSant Quirze

Santa Perpètuade MogodaSentmenat

TerrassaValldoreix

VallvidreraVacarisses

Viladecavalls

Cirsa inicia nova etapa a Sant Cugat en ple creixement L’empresa anuncia 141 milions de beneficis el mateix mes que es fa amb sharp

CIRSA /// sAnT CuGAT

El mes de setembre ha estat mogut per a l’empresa d’oci terrassenca Cirsa. En

poc més d’una setmana, la companyia va anunciar els resultats obtinguts durant el primer semestre de l’any i va iniciar la seva activitat a l’antiga planta de Sharp a Sant Cugat. Pel que fa als resultats econòmics, Cirsa ha obtingut uns beneficis de 141,2 milions euros en els sis primers mesos de l’any. La xifra suposa un creixement d’un 14% respecte els resultats de l’any anteri·or. Pel que fa als ingressos, l’empresa s’ha situat en els 857 milions d’euros. Aquests bons resultats són producte, en bona part, del creixement de Cirsa en els mercats llatinoamericans i la seva arriba·da a Itàlia, on s’ha implantat un sistema de videoloteria als salons de joc que està sent clau en els resultats de l’empresa.

L’empresa també ha augmentat la seva quo·ta de mercat a Espanya gràcies a l’expan·

sió i innovació en les seves ofertes d’oci, a la seva línia d’hostaleria i al mercat de les apostes esportives, on Cirsa es consolida com a líder gràcies als punts de venda de la marca Sportium.

ENTRADA A SANT CUGAT. El creixement de Cirsa ha posat a l’empresa en disposició de concretar una de les operacions més segui·des durant l’any en el món empresarial del

Tot i l'entrada a Sant Cugat, la seu de Cirsa continuarà estant a Terrassa /// CEDIDA

Vallès, com és el relleu a la ja antiga planta de Sharp al Vallès Occidental.

El passat 15 de setembre es va concretar el traspàs a la filial de l’empresa egaren·ca, Nortia. L’operació ha suposat també l’entrada a Cirsa·Nortia de 100 antics tre·balladors de Sharp. Amb aquesta mesura s’ha reduït l’ERO previst de 187 acomiada·ments a 87. /// V.S.

Indo continua retallant el seu marge de pèrdues

l’esforç d’Indo per retallar les seves pèrdues comença a donar els seus

fruits. L’empresa de material òptic, en con·curs de creditors, ha declarat una reducció de 7,33 milions d’euros en les seves pèr·dues durant el primer semestre d’aquest 2011. L’empresa s’ha desfet de vàries de les seves filials i ha liquidat diverses societats durant l’any, fet que li ha suposat una re·ducció del 41,4% en la seva xifra de negoci durant aquest primer tram del 2011.

L’empresa va iniciar el seu procés d’apri·mament el 2007, i en el darrer any ha anat a més, després de l’entrada en concurs de creditors. Entre les darreres operacions efectuades destaquen la reducció del sa·lari dels treballadors en un 4% de mitja·na i el descens dels 1.200 treballadors de 2007 als poc més de 600 actuals. L’agost també va ser important per a Indo, que es va despendre de les seves participacions en la filial nordamericana Optical Equip·ment a favor de l’empresa amb seu central a Luxemburg Opti·Vue. L’empresa té pre·vist continuar amb el procés, i es fixa com a objectiu arribar a un cos de 400 treballa·dors. /// REDACCIó

INDO /// sAnT CuGAT

Ficosa confirma l’ERO a la planta de viladecavalls

poc abans de l’estiu, Ficosa tancava una de les grans operacions de l’any

a l’adquirir l’antiga planta de producció de Sony a Viladecavalls i iniciar el seu procés de reconversió productiva. Ara, pocs me·sos després, l’empresa vallesana ha inici·at la tramitació d’un expedient regulatoria que afectarà als treballadors de la mateixa planta. La ncecessitat de reduïr despeses ha portat al grup a reestructurar·se, i una de les mesures aplicades és l’ERO, del que en·cara es desconeixen els detalls.

Aquest procés de reestructuració en el que es troba Ficosa també preveu el trasllat de la seva plantilla de Rubí i Mollet del Vallès a la planta de Viladecavalls. Aquest punt està portant grans desavinences entre treballa·dors i empresa, ja que Ficosa rebutja cap ti·pus de compensació salarial en aquest tras·llat, i està retrasant l’acord salarial d’aquest any. La plantilla considera que la decissió va en contra del conveni sectorial de l’empre·sa, que contempla l’augment salarial recla·mat en cas de trasllat.

Per la seva banda, Ficosa s’acull a la clàusla d’inaplicació salarial que també preveu el

conveni. Les dificultats en el tancament de l’acord salarial per aquest any.

PROBLEMES FUTURS. La paralització en les negociacions i l’aplicació de l’ERO està re·tardant els plans de Ficosa a Viladecavllas. La planta encara no ha passat pel procés de validació necessari per iniciar noves líni·es de producció, i l’empresa no es planteja donar llum verda fins que no millori l’estat de les negociacions. El temps corre en con·tra dels treballadors i de l’empresa, ja que Sony només ha garantit treball per aquest 2011 i 2012 . /// VICTOR SOLVAS

javier Pujol, president de Ficosa /// CEDIDA

FICOSA /// ViLADECAVALLs

30 RADAR B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

Sabadell acollirà la segona tenda Conforama del país

S abadell acollirà, a partir del 2012 , la segona botiga de Conforama a Cata·

lunya. L’empresa, líder en la venda de mo·biliari per a la llar, ha valorat la situació es·tratègica de la ciutat, ben connectada amb Barcelona, i el volum de població que con·centra i que pot atreure la ciutat. Confora·ma ha decidit situar l’espai al complex Sa·badell Parc Empresarial, valorant l’activitat econòmica i industrial que es desenvolupa en el recinte, els més de 72 mil metres qua·drats de superfície i els equipaments d’últi·ma generació que ofereix. La botiga ocupa·rà un espai de 3.452 metres quadrats.

El director general de la companyia per Es·panya i Portugal assegura estar “molt sa·tisfet d'haver tancat el projecte d’obertura d’aquesta segona tenda a Catalunya” i ex·plica com el moviment respon a l’estratè·gia comercial de la companyia en el mer·

cat espanyol. “És un dels països claus en la nostra expansió, i amb la nova tenda a Sa·badell tindrem un mínim de dos recintes a Barcelona, València i Madrid”.

ESPAI CONCEPTUAL. Les botigues de Con·forama segueixen una estructura concep·tual basada en quatre espais “o universos” principals: dia, nit, cuines i decoració. Es·tévez defensa aquest model “més modern que ressalta la part més atractiva de la de·coració sense descuidar la qualitat i funci·onalitat dels productes que oferim”.

L’empresa aposta per l’oferta a preus bai·xos i descomptes per captar clientela. “El consumidor és cada cop més intel·ligent i sap què vol. Amb aquesta política de preus aconseguim apropar·nos a les seves expec·tatives i mantenir els paràmetres de quali·tat”, diu Estévez. /// V.S.

La companyia és la segona marca mundial de mobiliari per a la llar amb una xarxa de 244 tendes arreu del món i un equip humà de més de 13.400 treballadors

Botiga Conforama, a la Corunya /// CEDIDA

CONFORAMA /// sABADELL

Premsa Local renova el certificat ISO de Qualitat

la directora de la delegació a Catalunya de l’Assocació Espanyola de Normalit·

zació i Certificació (AENOR), Eva Subirà, va lliurar el certificat que acredita Premsa Lo·cal com una empresa que disposa d’un sis·tema de gestió de qualitat, basat en la nor·ma ISO 9001:2008. Aquest reconeixement és vàlid per a l’ediciói dels setmanaris Tot Sant Cugat, Diari de Sant Cugat, el lloc web totsantcugat.cat, la revista econòmica del Vallès, B30, i l’Opiverd. Aquesta catalogació certifica Premsa Local com el primer grup de comunicació local de l’Estat que l’obté. Segons Subirà, “els mit·jans de comunicació no s’acaten a aquest procés a causa del seu desconeixement i, fins i tot, per la por, ja que és feina i es ne·cessita la plena implicació de tots els treba·lladors de l’empresa”.

L’editor de Premsa Local, Ramon Grau, des·taca positivament la renovació del certifi·cat i creu que tota empresa hauria d’obtenir aquesta certificació perquè “és una aposta clara per la millora contínua de la qualitat en el servei al client i en tots el processos de gestió i producció”. /// REDACCIó

PREMSA LOCAL/// sAnT CuGAT

Sant Cugat tindrà el centre global de 'software' de Roche

l a planta de Roche Diagnostics a Sant Cugat ha ampliat les seves funcions

amb la instal·lació del centre global de des·envolupament de software per als equips diagnòstics de la companyia. El centre d’in·novació s’ha posat en marxat amb una cin·quantena de treballadors, però la direcció de la companyia preveu arribar a una plan·tilla de cent cinquanta el 2013. La major part d’aquests llocs de treball són altament qua·lificats, com informàtics experts en desen·volupament de software.

La instal·lació d’aquest centre ha estat una aposta de la companyia per la seva planta de Sant Cugat, ja que la ciutat vallesana ha passat per davant de la seu central de Roche a Suïssa, que era l’altra ciutat candidata a acollir·lo. La inversió de l’obertura del cen·tre ha pujat als cinc milions d’euros, i Roche Diagnostics preveu una inversió de sis mili·ons més de cara l’any que ve, amb l’objectiu de posar en ple rendiment el centre.

INvERSIONS TOT I EL CONTExT. La inaugu·ració del centre no suposa que Roche vis·qui aliena als problemes pels quals passa el sector sanitari. L’empresa preveu una cai·

guda d’un cinc per cent en el seu volum de vendes a l’Estat, i ho atribueix a les retalla·des a Sanitat. Malgrat això, el director ge·neral de Roche Diagnostics a la península, Jaime Vives, considera que “una filial com la de Sant Cugat té oporunitats per fer co·ses interessants pel grup”.

A més de les instal·lacions inaugurades, la planta de Sant Cugat acull actualment el centre d’atenció telefònica sobre la diabe·tis del sud d’Europa. En l’últim any, la com·panyia va facturar 374 milions en el mercat estatal. /// VICTOR SOLVAS

Conesa i Mena, en el nou centre /// CEDIDA

ROChE /// sAnT CuGAT

El reciclatge total del Tetra Pak, només a Castellbisbal

una altra planta innovadora que s’inau·gura al Vallès. En aquest cas, en el sec·

tor del reciclatge, i a càrrec del grup Sto·raEnso, que el passat setembre va inaugu·rar la planta Clean de Palwaste Recycling. La instal·lació és la primera en el món amb capacitat per separar i reciclar al cent per cent els envasos Tetra Pak, reaprofitant el paper i l’alumini per a nous serveis i el plàs·tic com a font d’energia. El director general del grup, Juan Vila, s’ha felicitat per la culminació d’un treball “que va començar el 2003 i que ens ha permès fer un salt, des de l’aprofitament del 75% de l’envàs a la seva totalitat sense generar residus”. Vila no va dubtar en qualificar la planta de “petit miracle”.

vISITA INSTITUCIONAL. La planta ha supo·sat una inversió de vuit milions d’euros, i té una capacitat de recuperació de 30.000 to·nes anuals d’envasaments. En la inaugura·ció de la planta hi van assistir el president de la Generalitat, Artur Mas; el conseller de Territori i Sostenibilitat, LluísRecoder; el president de la Diputació de Barcelona, Sal·vador Esteve, i l’alcaldessa de Castellbisbal,

Concepció Llurba. Mas va aprofitar la visi·ta per enviar un missatge i demanar al món industrial l’adaptació als nous temps “per tal de recuperar la base productiva perduda per la crisi i que l’economia real remonti”.

Mas també va voler posar de relleu el factor ambiental que representa l’obertura de la planta, i va reclamar una aposta “per l’eco·logisme basat en el fer, en l’acció” per tal d’acabar amb els tòpics que hi ha sobre les indústries sostenibles i aprofitar les opor·tunitats de negoci que ofereix l’economia verda. /// REDACCIó

Artur Mas, en la visita a la planta /// CEDIDA

STORAENSO /// CAsTELLBisBAL

31B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 RADAR

La Comissió Europea ha concedit el distintiu GreenBuilding, que avala

construccions energèticament eficients, a una escola bressol construïda a Sant Llorenç Savall per l’empresa de Terrassa *GIF. Aquest és el primer edifici públic del país que aconsegueix la distinció. El pro·jecte es va iniciar el 2003, quan l’empresa va aconseguir l’adjudicació del projecte. Els dos arquitectes membres de l’empre·sa, Genís Ávila i Francesc Parera, van pro·jectar un recinte amb capacitat per acon·seguir un estalvi energètic del trenta per cent. Per aconseguir·ho, els arquitectes van aprofitar la ubicació de l’edifici, que aprofita el sol natural i els corrents d’ai·re, i van instal·lar una caldera de biomas·sa que genera calor amb llenya i restes fo·restals dels boscos propers.

TELSTAR /// TErrAssA

telstar renova el seu consell d’administració

*GIF /// TErrAssA

premi europeu per la construcció sostenible

Després d’haver estrenat nova seu a Terrassa el passat juliol i d’haver reor·

ganitzat el grup a través de fusions, Telstar ha decidit deixar aparcada la fase d’expan·sió i ha obert l’etapa de consolidació. Una de les primeres decisions preses en aquest sentit ha estat la renovació del seu Consell d’Administració. Aquesta reestructuració ha suposat la sortida dels dos membres in·dependents, l’exministra Anna Birulés i del professor d’Esade, Ignacio Mur. Les noves cares incorporades a l’òrgan de govern són Felipe Muntadas·Prim, executiu primer d’Avançsa, i Milagros Salinas, del hòlding Tasal. Les dues empreses participen en la companyia vallesana amb un percentatge del cinc i l’onze per cent, respectivament. La família Capella es manté al capdavant del gup amb un 84% del capital.

EL MáSTER CEMS D’ESADE, NúMERO DOS DEL MÓN SEGONS FT

El Máster CEMS en International Manage-

ment d’Esade ha estat reconegut com a número dos del món per segon any con-secutiu. Esade apareix com la millor es-cola espanyola.

jOAN CASAPONSA DEIxA LA DIRECCIÓ D’INDO

Joan Casaponsa ha abandonat la di-

recció d’Indo Internacional després de liderar la seva reestructuració empre-sarial. El càrrec passa a mans de Joan Sabrià, que portava dos anys a la divi-sió de lents.

OOOFERTON ARRIBA ALS 150 MIL FANS A FACEBOOK

L’empresa vallesa-na fundada per Luis

Krug ja és la plataforma web de des-comptes i ofertes amb més seguidors a les xarxes socials. Avui, Oooferton aconsegueix el 10% de la seva factura-ció via Facebook.

LES CARES DE LA ‘B30’

jOAN COSCUBIELA ES PASSA A LA POLíTICA LIDERANT ICv

L’exlíder sindical i, fins ara, professor de

Recursos Humans d’Esade, Joan Cos-cubiela, serà el candidat d’Iniciativa per Catalunya en les properes eleccions ge-nerals del 20 de novembre.

ENRIC MASLLORENS, NOU DIRECTOR DE CRUïLLA

Després de 25 anys com a director

de Cruïlla, Josep Herrero abandona l’editorial per jubilació. Agafa el seu relleu Enric Masllorens i Escubós, que té una àmplia experiència en la gestió educativa.

L’ALCALDE DE MO-LLET, PREMIAT PER L’ASSOCIACIÓ 'SOMOS DERBI'

L’associació de tre-balladors “Somos Der-

bi” ha reconegut la feina de l’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, durant el procés de negociació amb l’empresa ita-liana Piaggio pel manteniment de la plan-ta a Martorelles.

19 D’oCTuBrEfERRaN SoRIaNo, al fòRuM cERDaNYola EMpRESaRIal

Prenent el relleu de sala i martín o el periodista manuel Campo Vidal, Fer-ran soriano, president d'spanair, serà el ponent del proper Dinar Empresarial que se celebrarà el 19 d’octubre a l’ho-tel serhs. Les places són limitades per ordre d’inscripció.

orGAniTzA: Cerdanyola Empresarial horA: 14 h a 16 h LLoC: hotel Campus uAB mÉs inFo: [email protected]

PANELL INFO

13 D’oCTuBrE coM pRoMocIoNaR la NoVa EMpRESa a facEbook Aquest curs organitzat per la Cambra de Terrassa té l'objectiu de conèixer les pos-sibilitats de Facebook per a emprenedors i aprendre com evitar cometre els errors que comporten costos innecessaris i la pèrdua d’oportunitats. També cerca en-senyar a crear pestanyes per promou-re productes o serveis, crear esdeveni-ments, canviar perfils... Els destinataris són aquelles persones que han estat cli-ents del servei de Creació d’empreses de La Cambra o que s’han constituït en em-presa en els darrers 3 anys. El curs està subvencionat i cal inscripció prèvia.

orGAniTzA: Cambra de Terrassa horA: de 9 h a 14 hLloc: C/de Blasco de Garay, 29-4mÉs inFo: www.cambraterrassa.es

17 D’oCTuBrENo ENS aRRIbEN coMaNDES; hEM DE SoRtIR a VENDRE, pERò coM?En aquesta jornada organitzada per la consultoria uniempro es donaran a co-nèixer els principis de gestió per impul-sar les nostres empreses. Aquest cicle de tallers empresarials, iniciat el mes de maig parlant de la planificació estratè-gica de les PimEs, continua aquest mes d’octubre amb una segona sessió sobre la part comercial: el màrqueting i les ven-des. joaquim soriano i jordi Boixadós, socis directors d’uniempro, seran els en-carregats de dirigir la sessió. L’assistèn-cia és gratuïta i les places són limitades, però es requereix inscripció prèvia.

orGAniTzA: uniempro horA: d'11 h a 13 h Lloc: Parc Tecnològic del Vallès mÉs inFo: www.uniempro.com

18 D’oCTuBrE la tRaNSfoRMacIÓ DEl Rol DE Rh : DE cap DE pERSoNal a SocI EStRatÈgIc¿Què necessita una organització del professional de recursos humans del segle xxi? Anem cap a una redefini-ció dels rols de l’àrea de recursos hu-mans. El rol de l‘especialista en rh ha canviat significativament en els dar-rers anys, passant per diferents eta-pes. La jornada organitzada per Kon-zEPT-in Capital humano se centrarà en aquest terreny temàtic, analitzant el sentit de gestió integrada del ca-pital humà. La sessió és gratuïta i cal confirmar assistència. La conduirà Pilar Lorenzo, directora de l’empresa organitzadora. orGAniTzA: KonzEPT horA: de 12 h a 14 hLloc: Parc Tecnològic del VallèsmÉs inFo: www.konzeptin.com

3 DE noVEmBrElES EMpRESES EN uN ENtoRN globalL’entorn de treball de les organitza-cions ha evolucionat en els darrers anys cap a un món global, amb equips virtuals i distribuïts, basat en el treball en xarxa. Aquest serà el punt de la partida de la jornada que organitza el Programa Copit dins el cicle “Esmor-zars Competitivitat industrial” i que comptarà amb la ponència de ramon Costa, Business Productivity Advisor del miC Productivity. L’assistència és gratuïta i les places limitades.

orGAniTzA: Programa CopithorA: de 8.45 h a 10h.45 h LLoC: . Centre d’Empreses de noves Tecnologies més info: www.micproductivity.com

32 ROTONDA B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

En aquest nou mandat que tot just iniciem ara, la primera priori·tat que ens hem mar·cat des de l’Ajunta·ment de Sabadell és crear ocupació i ajudar les persones amb difi·

cultats. Els ajuntaments no tenim possibi·litats de crear llocs de treball directes, però des de l’Ajuntament de Sabadell sí que hem treballat, i ho continuarem fent, per fer pos·sible la creació de nous negocis i la instal·lació d’empreses a la nostra ciutat. El resul·tat d’aquesta feina ja es comença a veure, perquè la urbanització de nous polígons in·dustrials ha possibilitat la instal·lació d’em·

preses com Ikea, que crearà 400 llocs de tre·ball. I ara construirem el Centre d’Empreses de Can Roqueta, on podran instal·lar·se pe·tites empreses. A més, volem convertir el Vapor Llonch, que ara concentra els serveis d’ocupació, formació i suport a les empre·ses, en una agència de col·locació.

A totes aquestes iniciatives se suma l’esforç en la millora de les infraestructures de co·municació. Els exemples d’aquest treball són a la vista i tenim en marxa la construc·ció de Metro Sabadell, les obres de la ronda de l’Oest i de l’accés Sud. Amb l’acabament d’aquests treballs, Sabadell haurà fet una transformació històrica en la millora d’in·fraestructures. I ara treballarem per desen·

volupar les rondes de Sabadell i el quart cinturó.

També hem fet passos en el treball en xar·xa, amb eines com la B·30, que vol su·mar sinergies d’ajuntaments, administra·cions, empreses i entitats per convertir el territori en un dels més capdavanters en indústria i innovació del sud d’Europa.

Estic convençut que davant els reptes que ens ha plantejat l’actual situació cal oferir propostes concretes, com les que he resu·mit en les línies anteriors, que permetin avançar en la creació de noves oportuni·tats. A Sabadell treballem per fer possi·ble aquestes iniciatives.

MANUELBUSTOSALCALDE DE sABADELL

LA CrEACió D’oCuPACió, LA nosTrA PrioriTAT

ramon Aymerich és una referència en el periodisme econòmic català. És llicenciat en Ciències de la informació i ha estat professor de la universitat Autònoma de Barcelona (uAB). Actualment és redactor en cap d’economia de 'La Vanguardia'. En el passat va escriure libres com 'Fet a casa. La innovació a les empreses catalanes'.

QuAn sEr ALCALDE EsTAVA BÉ

RAMON AyMERIChPErioDisTA

Au, dóna'm feina, do·na'm alguna cosa... ·fa el constructor.·Com vols que et doni feina si no te la puc pagar ·res·pon l'alcalde.·Avui ningú no

paga. Dóna'm un parell de carrers per as·faltar, va.

L'alcalde fa que no amb el cap. Recorda ha·ver mantingut aquesta conversa moltes ve·gades en els darrers tres anys. Però ara no pensa cedir. Ho ha consentit durant temps, i ara té l'ajuntament ple de deutes. Un estu·di sobre l'estructura econòmica del Vallès, encara per difondre, mostra com el sector públic local ha crescut a gran velocitat en els darrers anys. En personal i, potser per les mateixes raons o com a conseqüència d’aquestes, en competències.

Qui ho havia de dir! El sector públic ha cres·cut de manera exponencial en una comar·ca que fa trenta anys era majoritàriament industrial. Ara ja no ho és. No és dolent que una societat es doti dels serveis públics que es vol (i pot) pagar. Per això hi ha la polí·tica. El problema és que aquest no ha es·tat un model elegit. En aquesta propensió a contractar persones i crear nous serveis hi ha participat tothom. Els economistes sabran explicar·ho millor, però es podria pensar que a mesura que la maquinària del sector privat s'ha anat aturant, els ajunta·ments han actuat com a demandant de dar·rer recurs.

Els apocalíptics diran que els catalans han deixat de ser emprenedors i volen ser fun·cionaris. També seria raonable dir que el problema no és de valors, sinó de política:

estàvem equivocats, ens havíem equivo·cat i els qui manaven, i els que els ajuda·ven a pensar com manar, es van equivo·car en el model econòmic.

Ara en patim les conseqüències i tot just en les comencem a imaginar. Els ajun·taments estan financerament molt des·valguts i més que ho estaran amb la nova llei pressupostària. Hauran de fer l'ajus·tament a més velocitat. I aleshores, ai, aleshores descobrirem com n'era d'im·portant el sector local per a l'economia catalana.

Qui ho hAViA DE Dir! EL sECTor PúBLiC hA CrEsCuT DE mAnErA ExPonEnCiAL En unA ComArCA QuE FA 30 AnYs ErA mAjoriTàriAmEnT inDusTriAL

33ROTONDAB30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

El notable increment de les exportacions cata·lanes ha posat de ma·nifest un dels princi·pals reptes que tenen les empreses expor·tadores catalanes. Es tracta de la necessitat

de major coneixement de llengües i els cos·tums dels mercats als quals van dirigits els seus productes. Aquest és una de les con·clusions d’un estudi de la Càtedra Lingua·món·UOC de multilingüisme, l’estudi Elan.cat basat en enquestes a més de mil em·preses exportadores catalanes. L’esmentat treball conclou que el coneixement de llen·gües estrangeres és considerablement in·

suficient. L’estudi de la càtedra de multilin·güisme Linguamón·UOC destaca l’absèn·cia d’estratègia linguística, un baix nivell d’anglès dels candidats/empleats, un des·coneixement d’altres cultures i la impor·tància del factor cultural i una formació a l’empresa insuficient.

L’estudi Elan.cat presenta igualment con·clusions rellevants com, per exemple, el fet que l’anglès sigui l’idioma més utilitzat tot i que en el nostre cas el primer mer·cat exportador sigui França. El francès apa·reix com a llengua que ha perdut interès per part dels estudiants però que no ha perdut pes com a mercat en el qual operen les em·preses catalanes.

Per altra banda, l’aparició de nous mer·cats d’economies emergents fan impres·cindible el coneixement d’altres llengües com és el cas del rús, el japonès, el xinès o el portuguès. En aquests casos no tan sols és necessari el coneixement de l’idi·oma del client, sinó també dels seus cos·tums socials i culturals. L’estudi Elan.cat posa de manifest igualment la necessi·tat d’incentivar substancialment el co·neixement d’idiomes, causa molt sovint de l’impossibilitat d’emprendre relaci·ons comercials més nombroses i flüides.

Evidentment, ens queda un llarg recor·regut pel que fa el multilingüisme a les empreses.

CARMEN S. LARRABURUDirECTorA EDiToriAL

muLTiLinGüismE A LEs EmPrEsEs ExPorTADorEs CATALAnEs

TWITTER B30

@EDICIONES DEUTOS EDiToriAL“En las escuelas de negocios tu talento lo vuelven avaricia”. F. noiville, autora de "soy economista y os pido disculpas", a La Vanguardia22 de setembre

@jLORI josE Luis orihuELAun bon motiu per estrenar amazon.es: Biblioteca per a futurs periodis-tes. #llibres16 de setembre

@AFUGUET ALBErT FuGuET.1bona estratègia a internet ajuda a augmentar ingressos. Però si ho fas malament perdràs clients18 de setembre

@ESCACC EsCACCCrear un web sense pensar en la versió per a dispositius mòbils pot comportar grans pèrdues de diners.24 de setembre

@DAvIDGARROFER sECrETAri GEnErAL CECoT.La @Patronalcecot participarà amb Ferrmed a Brussel·les per demanar el corredor mediterrani. Volem sentit comú20 de setembrel

@ASUNCIRERA ADVoCADA i AssEssorA DE CECoT.Les exportacions a rússia augmenten un 43,96%, un 34,48% les desti-nades a Turquía i a Bélgica un 35,13%.31 d’agost

@jOANPUIGDOMENEC ProFEssor ETsAV.Tinc un ErAsmus a classe. sap espanyol. Arribem a un acord a classe: 1 mes en espanyol i la resta en català. us sembla bé? #twitterencatala23 de setembre

@LLUISRECODER ConsELLEr TErriTori i sosTEniBiLiTATAcompanyant el president mas a Brussel·les,a defensar el que és lògic i raonable,el corredor ferroviari mediterrani. Darrer esforç21 de setembre

30 NOUS TWEETS

SEGUEIx-NOS A @REvISTAB30

DAFODEBiLiTATs AmEnACEs ForTALEsEs OPorTuniTATs...

LLUíS SISQUELLA PrEsiDEnT CErDAnYoLA EmPrEsAriAL

D. La nostra principal debilitat com a territori és la manca d’infraestructures pel creixement futur del centre direccional. A. Per a la ciutat de Cerdanyola, la principal amenaça és la manca de definició que existeix per elaborar un pla estratègic per a la ciutat. F. La nostra fortalesa és la ubicació de Cerdanyola dins de Catalunya. Estem al rovell de l’ou del Vallès. O. Les oportunitats de la ciutat i de la comarca ens les presten els agents que ens envolten i que estan relacionats amb l’economia de l’innovació, com la uAB, el Parc Tecnològic del Vallès i el Parc de l’Alba.

ÀLEx jIMÉNEZ nuT CrEATiVEs

D. Avui dia costa apostar i arriscar per la gent que comença. som més conservadors que altres cultures, i ens cal més empenta i risc per apostar per projectes innovadors. A. Costa vendre serveis amb valor afegits que no pas serveis de disseny estàndard. Les coses noves costen d’introduir en el mercat. F. La fortalesa és que, a petita escala ho tenim tot. Tenim universitats de qualitat, un teixit empresarial, professionals preparats i amb ganes de fer coses, però no acaba de funcionar la fórmula per fer un sillicon Valley. Falta combinar les eines existents. O. L’oportunitat al nostre sector és que el disseny és un món il·limitat. Tenim la sort que tot el que ens envolta i el que no està inventat es pot dissenyar.

RAMON GRAU DirECTor GEnErAL DE siGmA

D. La debilitat principal que ens trobem en el nostre sector és que encara no hem fet el salt tecnològic definitiu que ens permeti desplegar tot el nostre potencial. Fins que el 4G no estigui universalitzat i els preus dels dispositius mòbils no baixin i siguin accessibles per a tothom encara estarem un pas per darrere del que realment podem oferir.

A. L’amenaça és, precisament, que aquest pas tecnològic no esdevingui i sigui una rèmora pel nostre desenvolupament. F. nosaltres que treballem amb la universitat sabem que la fortalesa del territori passa pel talent que es genera gràcies a la xarxa acadèmica que hi ha al Vallès i que s’ha de saber aprofitar. O. L’oportunitat, més enllà de saber aprofitar el talent, és ser capaç d’establir connexions amb l’exterior i crear una xarxa d’intercanvi de coneixements i tecnologia.

34 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

Fusions en temps de crisi

TEMPS DE CRISI TEMPS DE FUSIÓ?LEs EmPrEsEs CATALAnEs Es FusionEn PoC, mALAmEnT i, PEr normA GEnErAL, nomÉs Com A úLTimA soLuCió. EL CAràCTEr EmPrEsAriAL miniFunDisTA DEL nosTrE PAís EnCArA hA D’APrEnDrE LA LLiçó DE LEs Fusions Com A ViA DE CrEixEmEnT i no nomÉs Com A rEsPosTA D’EmErGènCiA ALs TEmPs DE CrisiTEXTE: XaVIER oRRI

35GAS A FONSB30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

1 ///

“El principal Escull En lEs fusions no és només la valoració dEl nEgoci, sinó quE Es fusionEn duEs manErEs dE fEr”, Explica El dirEctor dE la consultoria Estratègica dE pimEc, fran dE la torrEuna fusió aporta a lEs EmprEsEs un guany notablE En la capacitat comErcial i una rEducció dE costos gràciEs a la unió d’EstructurEsdins l’EmprEsariat català, la unió dE comsa i EmtE l’any 2009 i l’avEntura EmprEsa Enguany amb ficosa sEguEixEn sEnt casos tan singulars com aplaudits

Del caràcter empresarial ca·talà, si un tret se’n destaca sistemàticament és l’espe·rit de Gollum, el personat·ge d'El Senyor dels Anells que va dur a la fama l’ex·

pressió ‘el meu tresor‘. L’empresari ca·talà és individualista, poc disposat a la col·laboració i vanitós quan es tracta de la seva empresa. El resultat d’aquest ca-talan way of business és un escenari mi·nifundista que, en èpoques de crisi com la present, impedeix una de les grans so·lucions empresarials: la fusió. Ens fusio·nem poc, malament i només quan no hi ha més remei. En els darrers tres anys, des de l’esclat financer, les poques unions em·presarials que han ocorregut en els alen·torns catalans han estat cimentades en l’emergència i la necessitat. I, com expli·ca el consultor financer Joan Alsina, “és una llàstima, perquè és una operació que sovint té molt de sentit però que es fa poc per problemes d’egolatria, especialment en les empreses familiars i les pimes”. Les xifres del Radar Empresarial d’Axesor publicat el mes de maig refermen aques·ta sensació de precarietat en el terreny de la fusió entre empreses. En la primera meitat de l’any, el nombre d’unions ha es·tat només de 198 a tota Catalunya. La xifra és irrisòria però la tendència és positiva, ja que el creixement des de l’any anterior voreja el 20%. El ‘però’ de l’anàlisi és que una de cada tres fusions s’ha produït en·tre empreses del sector de la construcció, en el que s’endevinen com operacions de·sesperades per rebaixar costos i no amb el creixement com a objectiu. Fran de la Torre, director de la consulto·ria estratègica de Pimec, fa anys que ba·talla per procurar que la fusió sigui una alternativa més habitual per a les pimes associades a la patronal. La seva diagnosi també assenyala el ‘tret català’ per expli·car la sequera en aquest terreny. “El prin·cipal escull en les fusions no és només la valoració del negoci, sinó que es fusionen dues maneres de fer. Aquest component és el que acostuma a trencar la majoria de processos de fusió. I després, el factor familiar tan propi de les empreses catala·nes és dolent”, explica de la Torre.

foNaMENtS fIloSòfIcS

Dit això, què és una fusió? Des del punt de vista estricte, es tracta d’ajuntar dues estructures empresarials amb un objec·tiu comú. L’objectiu clàssic que dema·nen els manuals d’empresa és el creixe·ment. En la història recent del nostre en·torn econòmic, la unió de Comsa i Emte el maig de 2009 és el cas paradigmàtic de fusió per créixer. “Va ser un cas mo·dèlic en el sentit que tenien alhora acti·vitats complementàries i, segona condi·ció, complementarietat de mercats. Què s’aconsegueix amb aquest model? Ven·dre als teus clients el que jo faig i vendre als meus el que tu fas. Guanyes en defini·

1 /// uNNIMFOTO DE FAMÍLIA DELS PRESIDENTS I DIRECTORS GENERALS DE LA CAIXA VALLESANA./// CEDIDA

tiva capacitat comercial.“, teoritza Alsi·na. Els fruits d’aquella operació, dos anys després, són més que visibles al grup empresarial dedicat a les infraestructu·res, serveis, enginyeria i sistemes. Com·sa Emte va créixer per sobre del 15% en el mercat internacional, amb operacions estratègiques com la compra de la mexi·cana Eolis o l’entrada al mercat estatu·nidenc. El seu president, Jorge Miarnau, es felicita encara d’una operació que ha creat escola i els ha permès créixer més enllà de les nostres fronteres: “La fu·sió ens ha donat una mida i capacitat de gestió que ens permet escometre d’una manera més consistent la internaciona·lització que ja veníem realitzant. Gràci·es a la integració, avui som una empresa més gran, amb experiència internacional i major capacitat tecnològica i financera, preparada per realitzar projectes de ma·jor envergadura. Les línies de negoci de les antigues empreses han creat siner·gies per al nou grup, gràcies a tractar·se d’activitats complementàries que con·formen una oferta integral“.

'joINt VENtuRE' VallESaNa

L’esperit associacionista de Comsa Emte no es va frenar però el 2009. Enguany, el grup liderat per Miarnau i Carles Su·marroca, vicepresident de la companyia, ha tornat a unir·se a la recerca del crei·xement en la joint venture amb Ficosa a l’antiga planta de Sony a Viladecavalls. Comsa Emte buscava desenvolupament de productes electrònics propis i Fico·sa tenia uns coneixements en telemàti·ca notables. Les complementarietats hi eren i les connivències també. D’aques·tes condicions de partida ha nascut Id·neo, una unió de forces que, per singular i anecdòtica en el parc empresarial ca·talà, ha merescut l’aplaudiment genera·litzat. Si tot funciona com apunten les previsions, la nova empresa centrada en R+D tancarà l’any 2015 amb una factu·ració de 25 milions d’euros. “És un gran símptoma de canvi de mentalitat“, apun·ta Alsina. Des de Comsa Emte rebutgen medalles de pioners, però sí que apunten les claus perquè aquesta mena d’opera·cions funcionin. “En ambdós casos des·taca l’alineació que es produïa entre els accionistes de les empreses participants, la confiança entre ells i per compartir els mateixos objectius. També ha estat fona·mental que es tractés de dues empreses compatibles i similars en l'àmbit organit·zatiu i en el cultural”, explica Sumarroca.

Josep Maria Serra, director financer de l’altre part implicada, Ficosa, coincideix en assenyalar la necessitat de “sinèrgi·es personals” perquè l’aventura funcio·ni, però aquestes mateixes afinitats són les que acaben malmetent la majoria de joint ventures. “L’empatia és clau, però quan arriben els problemes es perverteix aquesta empatia i es converteix en re·trets. En aquest moment no es pot decidir com se surt del projecte, per això cal es·

198 FUSIONSAQUEST ÉS EL NOMBRE DE FUSIONS CELEBRADES A CATALUNYA EN ELS PRIMERS SIS MESOS DEL 2011, D’ACORD AMB EL DARRER RADAR EMPRESARIAL D’AXESOR

36 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

tablir·ho prèviament”, explica Serra,“En aquestes operacions és molt important la maduresa emocional dels implicats, si no no val la pena ni intentar·ho”.

Corrobora la tesi Antoni Sabatés, director de recursos humans d’Egarsat, l’empre·sa nascuda el 2006 de la fusió de Mútua Egara i SAT Mútua. El fonament en aquell cas no va ser tan estratègic com forçós degut a l’encarida recomanació del Mi·nisteri de Treball per un procés de con·centració del sector. Amb un lustre cadu·cat des d’aleshores, el balanç és més que positiu. El procés d’unió d’equips profes·sionals, presumeix Sabatés des de la llar·ga distància, es va gestionar de manera modèlica. Com? “Evitant els personalis·mes i a partir del sentit comú i el respec·te que predisposa l’establiment de les excel·lents relacions personals que hi ha actualment”. Des d’aquest punt de parti·da, Egarsat ha aconseguit mantenir el vo·lum d’ingressos que tenia abans de la cri·si tot reduint l’excedent de personal.

fuSIÓ a pEtIta I MItjaNa EScala

A escala pime, aquestes operacions pre·senten en el pla teòric els mateixos avan·tatges. “En el nostre model d’empresa, també serviria com a via de creixement, per guanyar part del mercat“, explica de la Torre. Alsina ho completa referint·se a l’estalvi de costos: “Si fusiono l’estruc·tura, imediatament puc estalviar en per·sonal, en el lloguer d’oficines, en la im·plantació“. Vistes les virtuts, per què no proliferen aquestes operacions? Alsina ha participat en uns quants processos de fusió que sistemàticament acaben fo·nent·se en el mateix punt: les valoraci·ons de les empreses. “Des del punt de vista teòric, a tothom li va bé una fusió. Créixer i estalviar, perfecte. El gran pro·blema arriba amb les valoracions de la fusió: a cada propietari li toquen X acci·ons en funció del que val l’anterior com·panyia i, moltes vegades, et trobes que la valoració de la companyia no respon a la facturació de les empreses i per aquí acostuma a petar. Això dificulta molt els processos entre pimes, tot empresari es pensa que la seva empresa és la millor i la més maca”.

foRÇoSa fuSIÓ

Excepte honroses excepcions, la fusió és al nostre territori empresarial una anèc·dota sovint més forçosa que estratègi·ca. El cas més paradigmàtic el veiem set·mana rere setmana en el sector financer, amb Unnim com a exemple més proper. Si ens remuntem al juny del 2009, el pa·norama de les caixes d’estalvis presenta·va resultats en caiguda lliure, uns actius immobiliaris tocats de mort, un augment de la morositat i una necessitat imperi·osa i imperativa d’augmentar dotacions. “En aquest context“, recorda Belén Lator·re, cap de comunicació d’Unnim, “les tres caixes vam encetar el procés de fusió amb l’objectiu de tenir més facilitats per obte·

1 /// joaN alSINaDIRECTOR D’ACCESO CORPORATE

2 /// bElEN latoRRE, CAP DE COMUNICACIó D’UNNIM

3 /// joRgE MIaRNau I caRlES SuMaRRocaPRESIDENT I VICEPRESIDENT DE COMSA EMTE, RESPECTIVAMENT

4 /// joSEp MaRIa SERRaDIRECTOR FINANCER DE FICOSA

/// CEDIDES

Fusions en temps de crisi

nir recursos dels mercats internacionals“. Un any més tard es tancava una fusió sen·se la qual “les caixes pel seu compte no se’n haguessin sortit“, confessa Latorre. Va ser un pedaç? Moltes veus així ho de·clamen. L’economista Sala i Martín va va·lorar l'operació a la B30 amb una metàfo·ra esportiva molt gràfica: “si agafes dos coixos i els poses a córrer, no tens el Carl Lewis, tens dos coixos corrent. Amb les caixes passa el mateix”. Dit això, aquella operació és la que ha permès que seguei·xi existint una caixa vallesana. “Per ara, el principal benefici ha estat l’estalvi. És difícil quantificar·ho, però el tancament d’oficines duplicades, les prejubilacions, la centralització de serveis i organigrama i la reducció de despeses en l'àmbit de pro·veïdors ha suposat un estalvi de costos di·rectes bestial“, explica Latorre. La possibi·litat d’afrontar el 10% de core capital que el Govern reclama ara a les caixes d’estal·vis, segueix Latorre, ni es podria plantejar amb les caixes per separat. Aquella pri·mera fusió és la que els ha permès arribar amb vida a aquestes alçades per afrontar la nova capitalització del FROB aprovada la darrera setmana de setembre. L’enti·tat havia intentat trobar inversors privats que entressin a participar en l’accionariat d’Unnim, però finalment seran altre cop els milions del FROB ·568 en aquest cas· els qui rescatin per segon cop l’entitat fu·sionada.

la fusió és al nostrE tErritori EmprEsarial una opEració no tan Estratègica com forçadaEn El cas d’unnim, la primEra fusió va sEr condició nEcEssària pEr a la subsistència dE lEs trEs caixEs comarcalsEgarsat, també nascuda d’una unió ‘forçosa‘, ha sabut aprofitar lEs capacitats sinèrgiquEs dE la unió d’EmprEsEs

1 de 3SóN A LA CONSTRUCCIó

Per sectors, la malferida indústria de la construcció immobiliària lidera el nombre de fusions al nostre país, protagonitzant el 33% d’aquestes operacions. Segueixen el solc el comerç a l’engròs i la indústria manufacturera

3 /// 4 ///

1 /// 2 ///

37GAS A FONSB30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

jesús Palau és professor de Finances a Esade. Per a ell, les fusions comporten més discrepàncies que acords TEXT: X. oRRI /// FOTO: SalVaDoR bIluRbINa

jesús Palau /// Professor del Departament de Finances d’Esade

Quins són els contraindicatius de qualsevol procés de fusió? El que costa molt és fusionar maneres de fer, esperits estratègics, entre empreses de dimensió semblant. Quan no s’acon·segueix, que és molt sovint, les històries de fusions i adquisicions acostumen a ser històries de pèrdua de valor. Després, hi ha el tema de qui fa la fusió, si és el propi·etari o el director. En general, per als di·rectors és molt atractiu perquè suposa més sou, més gent a càrrec, etc..., men·tre que per a l’accionista té més risc.

Un exemple pràctic: en el sector farmacèutic del vallès es va prioritzar des de l’Administració una estructura de clúster, no seria més convenient una xarxa de joint venture i mecanismes per agilitzar fusions? El clúster no serveix de gran cosa. Res·pecte les fusions, és possible que sigui in·teressant en el sentit que si tens deu em·preses més grans en lloc de cinquanta més petites, tindràs més capacitat de re·cerca , de finançament i creixement. Si és el cas, endavant. Ara bé, si és per fer el mateix a gran escala, doncs no té especi·al sentit.

Com a economia ens convé un nivell més elevat de concentració empresarial? Pel meu gust, com a país no seria gaire in·teressant una concentració empresari·al massa gran perquè et porta al monopo·li i t’encareix els preus al consumidor. Fu·sionar·se per fusionar·se pot anar molt bé a dos senyors, però a la resta ens va pitjor perquè minva la competència.

I els inconvenients, n’hi ha? Això anirà en funció del preu o el cost que et suposa la fusió o l’adquisició. Suposant que la implementació vagi bé, necessito un preu petit per tenir avantatges. És un element decisiu, quan em costa i com ho finanço. Després hi ha un tema de caràcters que acostuma a ser el gran inconvenient: en una fusió entre iguals és clau compartir un sentit empresarial i estratègic i un sentit del risc semblant, si no és així, no funciona.

La situació econòmica accentua el nombre i la necessitat de fusions? Pel meu gust, la crisi no beneficia especial·ment els processos de fusió. Normalment es fan, excloent les bancàries, quan les em·preses busquen calers. En situacions com l’actual, és difícil pensar en el creixement futur que suposa una fusió o una adquisi·ció. Les empreses ara mateix els costa molt tenir vista a mig termini i enfangar·se en processos complicats com és una fusió.

La cultura empresarial d’altres mercats és més procliu a la unió de forces entre empreses. Les dificultats de Catalunya en aquest terreny tenen a veure amb l’estructura empresarial minifundista o hi ha altres motius?A les pimes, el propietari sempre vol ser el propietari. S’ha de veure qui mana. Les fusions entre empreses similars només tenen sentit si pots marcar preu i pots re·duir costos. Si, en canvi, són dos empre·ses dependents del mercat de l’automò·bil, qui marcarà el preu serà el mercat de l’automòbil, no l’empresa. Altres proble·mes? L’estructura familiar de moltes pi·mes. En un entorn familiar, l’empresa és molt més que l’empresa, és la seva obra, la seva criatura, el seu terreny de poder. I és molt complicat desprendre’s o com·partir això. Encara és més difícil en em·preses gestionades per segones o ter·ceres generacions, perquè has de posar d’acord els germans o els hereus i sem·pre n’hi ha un que té la visió i els altres que són més conservadors, que frenaran a qui tingui més visió. I, finalment, hi ha el problema de qui mana en l’empresa re·sultant. Mira el cas de les caixes, el gran tema ha estat qui acaba manant, per tant, les qüestions de poder també juguen un punt important dins les fusions.

Les fusions bancàries eren fonamentals per a la seva subsistència però, creu que arreglen alguna cosa a mig termini? És cert que les caixes de la cantonada pot·ser no existirien sense les fusions, però això no vol dir que pel conjunt sigui millor. L’únic que fan és el mateix amb menys gent però segueixen tenint uns actius no·cius. Si una caixa va malament, doncs peta, tampoc passa res. De vegades convé més que les empreses que van malament, en aquest cas les caixes, deixin d’existir. Pels que manen en aquestes caixes petites és fantàstic, però pel conjunt del cos ban·cari possiblement no sigui tan bona idea.

és un dels motius importants. Un segon motiu són les sinergies, que es tradu·eix sobretot en abaratiment de costos de personal. També és un bon motiu. Enca·ra hi ha un tercer motiu vàlid: és una ma·nera de créixer ràpidament, substituint el creixement intern per creixement ex·tern. I finalment, algunes fusions es fan per aconseguir un grau d’apalancament molt elevat, en general excessiu. Aquests serien els motius més rellevants. Des·prés, si tens un competidor petit que té una tecnologia que t’interessa o que et molesta, la fusió o l’adquisició també pot ser una bona via.

La perspectiva acadèmica del professor Jesús Palau desaconsella els processos de fusió: les lluites d’ego, el sentiment de paternitat de les empreses i la difícil con·

ciliació entre maneres de fer són l’ori·gen de moltes històries de fracàs i pèr·dua de valor.

Quins són els avantatges d’una fusió? En una fusió, els motius fonamentals són dos: el primer és guanyar poder de mer·cat, fet que et permet fixar preus més elevats eliminant competidors. Aquest

En un entorn familiar, l’empresa és molt més que l’empresa, és la seva obra, la seva criatura, el seu terreny de poder. i és molt complicat desprendre-se'n o compartir-ho una fusió per als directors és molt atractiva perquè suposa més sou, més gent a càrrec, etc..., mentre que per a l’accionista té més risc

Les fusions entre empreses similars només tenen sentit si pots marcar preu

38 GPS /// uniVErsiTATs B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

El Global MBA d’Esade puja un 35% el nombre de participants L’escola de negocis va acollir el GEmBA després del seu pas per Washington

ESADE /// sAnT CuGAT

l a formació és un aspecte cada cop més valorat entre els càrrecs executius i di·

rectius de les companyies més importants d’arreu, ja sigui per aplicar nous coneixe·ments a la gestió empresarial o per desen·volupar un nou pla de carrera. En aquest sentit, les escoles de negoci són el lloc de referència per dur a terme aquest formació, i Esade parteix en posició preferent gràci·es al Global Executive MBA que comparteix amb Georgetown i que any rere any desper·ta més interès. En concret, en aquest curs 2011·2012 cursen el GEMBA un total de 42 participants.

L’escola de negocis catalana va acollir el passat mes de setembre el participants al programa, amb un pla de formació que co·bria aspectes de màrqueting, finances i al·tres matèries relacionades amb l’estratè·gia empresarial. L’augment de participants no només s’evidencia en l’increment del nombre total, sinó també en la seva pro·

cedència: en aquesta edició hi intervenen alumnes de 21 nacionalitats, enfront de les 12 de l’anterior.

El codirector del GEMBA, Pedro Parada, considera que l’augment en l’interès per aquest tipus de formació està relacionat amb “la crisi econòmica, que dóna una empenta a les empreses per apostar per aquests cursos i així augmentar les compe·

Després del seu pas per Barcelona, el GEMBA continuarà donant la volta al món /// CEDIDA

tències dels seus directius i augmentar les seves oportunitats en un entorn cada cop més competitiu.

Després del seu pas per Barcelona, el GEM·BA tindrà continuïtat el novembre, des de São Paulo i Buenos Aires. Després, els par·ticipants es desplaçaran a Bangalore, Ma·drid, Moscú i Nova York. El curs acabarà a Georgetown, on va començar. /// V.S.

MicroBank i la UAB donaran microcrèdits a emprenedors

E l Parc de Recerca de la UAB i Micro·Bank han signat un conveni de col·

laboració per obrir noves vies de finança·ment als estudiants i titulats emprenedors. Els interessats podran optar a microcrèdits de fins a un màxim de 25.000 euros per donar un primer impuls als seus projectes professionals. Amb aquest acord, Micro·Bank aportarà una inversió creditícia anu·al de fins a un milió d’euros. Per tal d’optar als microcrèdits, els estu·diants i titulats hauran de presentar el pla d’empresa del projecte i un informe favora·ble de viabilitat que concedirà el propi Parc Tecnològic. Amb aquesta informació, Mi·croBank analitzarà els projectes i decidirà la concessió del finançament. Al marge de la concessió del microcrèdit, el banc super·visarà i assessorarà els projectes en el seu creixement.

Des de la seva posada en marxa el 2007, l’en·titat vinculada a La Caixa ha concedit gai·rebé 39.000 préstecs per un import de 227 milions d’euros només a Catalunya. L’acord amb el Parc Tecnològic de la UAB se suma a la llista de convenis que l’entitat té amb al·

tres universitats i fundacions acadèmiques per al foment de l’emprenedor en l’entorn universitari. Per la seva banda, el Parc Tecnològic espera que l’acord sigui un estímul i permeti aug·mentar el nombre d’empreses creades al seu entorn. Des que la fundació de la UAB, el CSIC i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària es va constituir el 2001, ha donat suport a la creació de 52 empreses dels sectors de la biomedicina, la biotecno·logia, la comunicació i la nanotecnologia, entre d’altres. /// REDACIIó

Els interessats optaran a 25 mil euros /// CEDIDA

UAB /// BELLATErrA

La UIC projecta habitatges'low cost'

l’Escola Tènica Superior d’Arquitec·tura (ESARQ) de la UIC va celebrar

durant la primera setmana del curs aca·dèmic el desè Taller Vertical. Durant cinc dies els alumnes de primer a cinquè de l’escola van treballar conjuntament amb l’objectiu de crear prototips d'habitatges a preus assequibles. Els alumnes tenien el repte de crear un disseny de cases low cost, amb processos low cost i amb capa·citat de separar l’estructura dels mòduls habitables. Aquestes especificacions su·posen crear habitatges que puguin aguan·tar entre 15 i 20 anys, mentre que l’estruc·tura actua com a recipient i té una duració temporal superior.

El taller d’aquest any ha estat patro·cinat per l’empresa de fustes Gabar·ró i la fusteria Unifest, i ha tingut el títol “Indústria+habitabilitat”. Amb aquesta te·màtica, la universitat ha volgut portar a la pràctica un dels grans temes d’actualitat en el món de la construcció. Després de la setmana de treball, els alumnes van poder exposar els seus projectes al recinte uni·versitari, on un jurat va valorar i premiar els tres millors. /// REDACCIó

UIC/// sAnT CuGAT

Dos alumnes de la UPC, premiats gràcies als escacs

c ristina Palmero i Iván Paquico han es·tat els guanyadors del premi al millor

Projecte Fi de Carrera 2010 concedit per les fundacions Universia i Vodafone, i ho han fet amb un treball destinat a aprendre a ju·gar a escacs. Els dos alumnes de la UPC, di·rigits pel professor del Departament d’Ex·pressió Gràfica a l’Enginyeria, Jordi Voltas, van projectar un sistema que combina rea·litat augmentada, la visió per ordinador i la intel·ligència artificial per reconèixer juga·des i poder aprendre a jugar.

L’elecció d’aquesta particular temàtica no és casual. Paquico va ser campió d’Espanya d’escacs per Internet el 2001, i Cristina Pal·mero és jugadora federada. El seu projec·te ofereix als clubs, federacions i professo·rat d’escacs un recurs didàctic d’aprenen·tatge que vol facilitar la seva tasca i fer més atractiu aquest joc de taula, especialment pels més petits.

El projecte de la UPC ha superat al d’altres estudiants de les politècniques de Cartage·na, Madrid i València. Els alumnes han re·but un trofeu i tres mil euros com a reco·neixement. /// REDACCIó

UPC/// TErrAssA

El Leitat i l’IQS gestionen el naixement del BIP

E l passat mes de setembre, i després de molts mesos de negociació i pre·

paració, es va posar en marxa el Barcelo·na Institute of Packaging (BIP). El centre formatiu estarà gestionat pel centre tec·nològic vallesà Leitat i per l’Institut Químic de Sarrià (IQS), i se centrarà en la inves·tigació , desenvolupament i innovació en el sector de l’empaquetat. El BIP vol cen·trar la seva mirada en les necessitats de les petites i mitjanes empreses i es proposa una col·laboració constant amb la indús·tria dels sector.

El centre neix per resoldre una de les de·mandes del sector, que reclama formació en totes les cadenes de producció, des del disseny dels productes, fins als materials utilitzats i l’embalatge final. De fet, el BIP recull el testimoni d’anteriors temptatives per canalitzar tot aquest treball a Catalu·nya. Per assegurar·se l’èxit, l’institut aga·farà el model d’institucions ja consolida·des, com la Michigan School of Packaging o l’Asian Packaging Center de la Xina. L’es·colta també s’ha nodrit de professors pro·vinents de les universitats més prestigio·ses. /// REDACCIó

LEITAT/// TErrAssA

Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es

Nova Assegurança

AutoFlexibleTria i paga només per

les cobertures que realment necessites.

Ni més, ni menys.

Amb l’assegurança del cotxe,vas més protegit del compte?

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

ÀREA DE DESCANSComunicació /// Twitter

Twitter ha traspassat la lògica de les xarxes socials per convertir-se en una fenòmen comunicatiu. El professor de la universitat de navarra josé Luis orihuela desgrana les seves claus a 'mundo Twitter' PER: VIctoR SolVaS

Comunicar en 140 caràcters

El passat 28 d’agost, el direc-tor d'El Periódico de Cata-lunya, Enric Hernández, va penjar, pocs minuts abans de la mitjanit, la portada de l’edició del diari del dia se-

güent com fa habitualment. El document descrivia diversos actes delictius que es produeixen a Barcelona sota el titular “La guia mangui de Barcelona” i amb un to que molts usuaris van interpretar com a xenò-fob. Als pocs minuts, la xarxa bullia amb comentaris que rebutjaven la seva publica-ció. La reacció del diari va ser ràpida: cor-recció i explicacions via Twitter per part dels seus directius. Potser no tots els inter-nautes van quedar satisfets, però el fet re-llevant del cas és que, en pocs minuts, El Periódico va passar d’emetre un missatge que va incendiar la xarxa a sumar punts en el seu prestigi digital, gràcies a la seva ca-pacitat d’escoltar els usuaris i de corregir en funció dels comentaris rebuts.

El fet il·lustra la rellevància que ha adquirit la xarxa social en l’àmbit de la comunicació, com en els últims anys ha trascendit l’àm·bit digital i és capaç d’influir en el prestigi i la imatge que projecten els seus usuaris. El professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, José Luis Orihu·ela, ·o @jlori a la xarxa·, ha analitzat el fe·nòmen en el seu llibre Mundo Twitter, pu·blicat per Planeta. I si la trascendència i in·fluència d’un usuari a Twitter es mesura en seguidors, no es pot més que admetre que és una veu més que autoritzada: més de 132 mil followers l’avalen.

lES clauS DE l’ÈXIt

Avui no és estrany trobar cada dia notíci-es relacionades amb l’activitat generada a Twitter, un fenomen que no s’havia produ-ït amb altres xarxes socials. Orihuela expli·ca com els principals esdeveniments que han esdevingut en els últims anys s’han ex·

plicat i comentat abans a Twitter que en cap altre lloc. Però, quines són les claus perquè aquesta xarxa social hagi assolit aquest grau d’èxit entre els seus usuaris i de trascendència en la societat? Pel profes·sor, Twitter combina “l'agilitat, la brevetat i la mobilitat amb la interacció en el marc d’una gran comunitat”. A més, aporta el va·lor afegit que “els continguts publicats no es limiten en un àmbit de relacions simè·triques”, és a dir, que un usuari pot seguir les piulades d’un altre sense que a canvi hi hagi d’haver·hi cap relació virtual d’amis·tat ni equivalents, fet que sí que succe·eix en d’altres plataformes com Facebook. “Aquesta asimetria converteix a Twitter en un mitjà extraordinàriament versàtil, ric i complex, cada vegada més ben connectat amb els canals de comunicació mediàtics”.

L’èxit de Twitter també és mirat amb recel per molts periodistes i experts en comuni·cació, que consideren que acabarà sent una

“El que radica darrere la marca i la plataforma és un model de comunicació basat en la mobilitat, la brevetat i la proximitat”, explica orihuela

41ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

3 ///

més d’entre tantes modes passatgeres. Orihuela no concorda amb aquesta idea. “El que radica darrere la marca i la platafor·ma és un model de comunicació basat en la mobilitat i la brevetat amb què els usuaris mantenen el contacte i la proximitat amb la gent que els importa”.

twIttER I EMpRESa

La rellevància de Twitter en la comuni·cació no ha passat desapercebuda en el món empresarial, i avui és difícil trobar una marca o companyia important sen·se un perfil activat. El professor Orihue·la destaca les qualitats de la xarxa per a “empreses que actuen en sectors que de·penen de manera intensiva del consum i de la difusió de la informació; a Twitter hi troben una eina molt poderosa per mo·nitoritzar mercats, marques i tendènci·es, així com també per establir converses amb el seu públic i consumidors”.

1 /// NoVa coMuNIcacIÓ.EN ELS DARRERS ANyS, TwITTER hA CANVIAT LA FORMA DE COMUNICAR-SE, FINS AL PUNT QUE, LES NOTÍCIES, PRIMER S'EXPLIQUEN EN AQUES-TA XARXA SOCIAL

2 /// pIulaDoR DE REfE-RÈNcIaJOSé LUIS ORIhUELA S'hA CONVERTIT EN UN DELS PIULADORS EN PARLA hISPANA DE RE-FERèNCIA, AMB MéS DE 132 MIL 'FOLLOwERS'

3 /// 'MuNDo twIttER',EL LLIBRE DEL PROFES-SOR ORIhUELA VA DES-TINAT TANT A USUARIS COM A OBSERVADORS

1 ///

En molts casos, aquest públic es tradueix en milers de seguidors en els perfils de les marques més importants. Sens dubte, su·posa una gran oportunitat per a l’empresa per tal d’emetre missatges, establir comu·nicació directa amb els seus comunicadors i augmentar la seva popularitat gràcies a l’establiment d’una relació més informal que la que permeten altres plataformes. Però el creixement exponencial no sempre aporta beneficis. Tal i com explica Orihu·ela, “el problema de la massivitat en el se·guiment dels perfils és que acaba trencant l’escala que fa possible l’establiment de converses amb els usuaris”, fet que defrau·da aquells que no obtenen resposta.

La capacitat d’emetre i difondre missatges, però, fa que aquests riscos siguin assumi·bles atesos els beneficis que es poden reco·llir. Però per aconseguir establir una comu·nicació efectiva cal una estratègia, “que no ha de ser radicalment diferent a la que es fa

per altres mitjans de comunicació”, per tal de minimitzar errors i ampliar la capacitat d’expansió dels missatges emesos a través de la triada màgica de Twitter: les menci·ons, els retweets i els followers.

Aconseguir aquesta comunicaió i fer créi·xer la comunitat de seguidors implica co·nèixer la plataforma, tenir consciència que “Twitter és personal, per molt que parlem de perfils corporatius i institucionals; al fi·nal, el que funciona en aquesta platafor·ma és la comunicació entre persones que es coneixen, s’aprecien i dialoguen”. Potser per aquest aspecte més personal que ofe·reix Twitter no és estrany trobar a perio·distes i directors generals amb una comu·nitat de seguidors superior a la de les seves pròpies companyies, i que acaben confor·mant també la imatge que projecta l’em·presa.

Una de les figures clau en l’estructura d’una empresa per vehicular l’estratègia comuni·cativa de la marca en les xarxes socials és la del community manager. Orihuela consi·dera que la seva funció ha de ser la de trac·tar la comunicació virtual “amb la mateixa professionalitat i rigor amb què fins ara s’ha gestionat la relació de la companyia amb els mitjans i els departaments de comunica·ció”. Com que no és suficient obrir un per·fil, el community manager haurà de decidir com gestionar·lo per fer créixer la marca. Per Orihuela la clau és “tenir el compte actiu les 24 hores, no saturar els seguidors amb missatges promocionals, escoltar, respon·dre i donar valor afegit”.

Tot i aquestes consideracions, no tots els perfils de Twitter segueixen aquests pa·ràmetres. A Mundo Twitter, Orihuela di·ferencia entre usuaris que estableixen comunicació “bidireccional” i els de co·municació “unidireccional o broadcast”. El primer model és el que hem descrit en tot el reportatge, i que permet “fidelit·zar i crear comunitat”, però el segon per·fil tampoc està exempt de qualitats: “la informació que emet arriba al timeline de l’usuari sense ser invasiu, perquè és el follower qui ha decidit seguir el comp·te”. Sigui quin sigui el perfil, el que sem·bla imprescindible és tenir presència a la xarxa.

El professor de comunicació considera que l’estratègia en la gestió d’un perfil de Twitter no ha de ser radicalment diferent a la que es fa per altres mitjans de comunicació

títol: mundo Twitter autoR: josé Luis orihuela EDItRoIal: Planeta pREu: 15 €

EL LLIBRE

2 ///

42 ESTACIÓ DE SERvEI B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

ESTACIÓ DE SERvEI

L’ExEMPLE D’STEvE jOBS Només calen cinc minuts de conversa amb Enric Bar-ba per saber que el seu ídol professional és Steve Jobs. Cada menció al fundador d’Apple va acompanya-da d’un adjectiu superla-tiu com “geni”. El seu grau d’admiració és tal que in-tenta incorporar les lliçons de Jobs al seu treball, però rebutja cap tipus de com-paració, per petita que si-gui. Per Barba, la gestió tant de la trajectòria professio-nal com d’Apple que ha re-alitzat Jobs és un exemple. “Va ser el fundador de la companyia, va crear els pri-mers productes exitosos de la marca, va marxar i va tor-nar a Apple redefinint el seu portfoli”. Perquè, per Bar-ba, una de les ensenyances extretes de la trajectòria d’Steve Jobs és la definició dels productes ofertats. “Si mires el catàleg d’Apple hi trobes tres o quatre produc-tes, però que aporten molt valor afegit , que van evolu-cionant amb el temps i que tenen molt d’èxit “. El direc-tor de Cirsa importa aquest missatge a l’empresa on, as-segura, “només fem el que sabem fer, i ho fem molt bé; la resta o s’externalitza a qui ho sap fer o es descarta”.

En primera persona /// Enric Barba

L’actual director general de la divisió B2B de Cirsa ha passat per dife-rents sectors, però sempre ha treballat en la innovació PEr: VIctoR SolVaS

sens dubte, la paraula que més defineix a Enric Bar·ba és la innovació. En la seva llarga trajectòria professional ha coordi·nat equips en els sectors de l’electrònica, Internet i ara en l’oci i el joc, però,

malgrat la dispersió temàtica, sempre ha mantingut una mateixa actitud: sacsejar mercats amb propostes innovadores i amb capacitat de donar valor afegit als produc·tes. A finals de setembre va presentar al Club Cecot Innovació i Tecnologia el seu úl·tim llibre, Innovación: 100 consejos para inspirarla y gestionarla (Libros de Cabece·ra). Amb la crisi, aquest és un dels temes més tractats en la literatura empresarial, però Barba no vol parlar de “moda”. El di·rectiu de Cirsa considera que el terme està sent utilitzat “per gent que mai ha inno·vat, nous gurus que acaben exposant ide·es òbvies”. En canvi, recorda que “aquest és el quart llibre que escric sobre innovació i sempre he intentat parlar sobre la meva ex·periència professional”. I és, precisament, la seva trajectòria el seu millor aval. Barba ha treballat per empreses capdavanteres com Phillips, Sony, Terra i, ara, Cirsa. De tota l’experiència acumulada Barba n’ha extret una màxima: “la innova·ció no només és desenvolupar nova tecno·logia, sinó que també és aplicable a qualse·vol funció i metodologia que permeti fer les coses millor que abans i reduir despeses o augmentar els ingressos”. Aquesta neces·sitat de rendir comptes amb cadascuna de les decisions preses és una de les consig·nes del directiu de Cirsa. “A diferència de les institucions acadèmiques en què poden parlar i treballar sobre la innovació sense haver de quadrar balanços econòmics, nos·altres treballem en un marc empresarial real”, explica Barba. És per això que inten·

ta transmetre als seus treballadors el mis·satge que “a la feina no treballem per fer·nos savis, sinó per aconseguir productes d’èxit i complir els objectius estratègics de l’empresa”. UN SECTOR ADIENT. Per un apassionat de la innovació com Barba, treballar al sec·tor de l’oci i l’entreteniment és un carme·let. Tal i com assegura, “és una de les indús·tries que més ha evolucionat en els últims anys incorporant novetats tecnològiques i del món dels videojocs per oferir nous pro·ductes als usuaris”. I aquesta evolució s’ha produït en un mercat madur, “en el qual la primera màquina va aparèixer el 1877”, com recorda Barba. Cirsa ha estat un dels princi·pals sacsejadors del sector, envaint el mer·cat de novetats i entrant amb força en paï·sos llatinoamericans i europeus. El nucli on s’incuben els nous productes és el Centre de Recerca i Innovació de Cirsa a Terrassa. Barba no dubta en assegurar que és aques·ta voluntat de fer passes endavant el que permet a Cirsa “millorar i créixer en temps en què les empreses estan abandonant els seus centres de producció i reduint despe·ses”. El directiu de Cirsa també destaca la inversió de Manuel Lao, director general del grup, que “inverteix en innovació i ha con·vertit una empresa familiar en un grup lí·der del sector sense perdre el factor de la proximitat”. CAPS DE SETMANA FAMILIARS. Barba parla del seu treball amb entusiasme. Els càrrecs que ha ocupat durant la seva car·rera l’han portat a viatjar constanment i a invertir molt de temps en la feina. És per això que el directiu de Cirsa es va obligar, fa temps, a reservar els caps de setmana per estar amb la família. “Abans, quan els meus fills eren petits, per poder estar amb ells; i, ara que s’han fet grans, per passar els dies festius amb la meva dona”, explica. Però al marge de la família i el treball hi ha un altre qüestió que l’apassiona: el Barça. De fet, Barba expressa la seva preocupació sobre l’última jornada de lliga d’aquest any en què l’equip blaugrana s’enfrontarà al Be·tis, que actualment llueix a la seva samar·reta el logo de Cirsa. “Espero que cap dels dos ens juguem res”.

El directiu de Cirsa combina el seu treball i les tardes al Camp Nou amb la seva tasca de professor col·laborador a Esade i la UPC. Barba participa en màsters i ho considera un treball “estimulant”. Tot i això, no es veu·ria capaç d’entrar en una classe d’institut. “Jo parlo davant uns alumnes que han pa·gat per estar allà, que estudien perquè vo·len i tenen l’ambició d’aprendre i millorar”, argumenta. La diferència és clara.

“innovem no per fer-nos savis, sinó per l’èxit”

44 ESTACIÓ DE SERvEI B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

LLIBRES

MaRIN lEDuN pERRoS DE poRcElaNa

un llibre empresarial que se surt de les gui-es i de les experiències vitals. un thriller en tota regla. un rara avis. Això és el que ens proposa marin Ledun en la seva obra. El lli-bre porta als límits la tensió generada en un ambient laboral per explorar les angoi-xes i els límits d’autocontrol personal que es generen en aquestes situacions. Ledun recull el cas de France Telecom, en què 44 treballadors es van treure la vida en un pe-ríode d’un any i mig per generar una novel-la angoixant i fosca alhora que reflexiva. L’obra ha estat tot un èxit a França, on està nominada a importants premis com el Grand Prix de Litterature. /// PLAnETA

johN jaNtSch actIVa El boca-oREja

L’era digital ha canvi-at la comunicació, fins i tot, la publicitat. mal-grat això, el que enca-ra funciona és el boca-orella. El llibre proposa mètodes per aconse-guir que el seu projecte corri de boca en boca./// EmPrEsA ACTiVA

NÚRIa VIlaNoVa actÚa coNtRa la cRISIS

Lideratge i talent. Aquests són els dos conceptes claus d’aquest llibre. L’au-tora defuig dels pes-simisme i l’immobi-lisme i se centra en històries d’èxit per afrontar la crisi./// PLATAFormA

LeonorGarcía Montoliu Assessora comercial

¿LA CRISI ACTUAL, jA NO ÉS OPORTUNITAT?

"La crisi és una oportuni·tat”. ¿Has escoltat algu·na vegada aquesta afir·mació? Jo sí, milers de

vegades, però avui vull “qüestionar·me” aquesta “frase feta”, enumerant algunes raons per les quals considero que les cri·si no són sinònim d’oportunitat:

Perquè generen emocions negatives: les crisis porten més dolor que felicitat. Crec que quan les coses empitjoren, és més gran el percentatge de persones que s’an·goixen, es deprimeixen, que no pas el per·centatge de persones contentes i entusi·astes. Les emocions negatives no són el millor combustible per posar en marxa el motor de la creativitat o la inspiració.

Perquè obliga a reaccionar sense pensar: és natural que una persona que està en perill faci alguna cosa per salvar·se. Però és molt probable que aquesta acció que emprengui sigui ineficaç perquè va ha·ver de decidir·la pressionada. La crisi és el perquè de les reaccions i, si bé poden ser “salvadores”, mai seran millors que les idees que es planifiquen amb temps, recursos suficients i tranquil·litat.

Perquè obliga a aprendre massa ràpid: moltes vegades es diu que la crisi és posi·tiva perquè obliga a les persones a sortir de la rutina. Tot i això, jo no trobo res de positiu en el fer que un naufragi m'oferei·xi una “oportunitat” de nedar en cinc mi·nuts. Prefereixo tenir classes dos cops per setmana a la piscina d’un club.

Perquè crea falsos emprenedors: una cosa és obrir un negoci per decisió i una altra és fer·ho per desesperació. Una cri·si porta a les persones a crear un negoci propi per tenir alguna font d’ingressos. En general, són de curt recorregut i desa·pareixen quan l’individu pot reinserir·se en el mercat laboral.

Aquells que repeteixen que la crisi és una oportunitat ho fan perquè volen que la gent no es paralitzi ni se senti víctima de les circumstàncies. Proposo una alter·nativa: considerar que la crisi no és una oportunitat sinó que un mateix ho és. Que generar oportunitats depèn de nosaltres, i que no necessitem cap crisi per desper·tar la nostra iniciativa. Tornar a confiar en les nostres capacitats.

[email protected]

Miquel Roselló Departament de Recursos humans i Formació de PIMEC

LA vÀLUA DE LA COMUNICACIÓ A L’EMPRESA

Per què moltes empreses no consideren la comunicació com un instrument impres·cindible de gestió empresari·

al, com ho és un pla de negocis, una po·lítica de recursos humans o un pla co·mercial? Freqüentment s'afirma que el sistema de comunicació de l'empresa contribueix als objectius de gestió; no obstant això, anant més enllà, afirmaria que una empresa ben gestionada pas·sa inevitablement per tenir una comu·nicació eficaç.

Una comunicació encertada proporcio·na credibilitat, un valor que és innegoci·able en els moments de crisi com els ac·tuals, doncs reduïm el nivell d’equívocs i rumors infundats. En segon lloc, crea

confiança, ja que satisfem les necessi·tats dels nostres destinataris en sentir·se ben informats. I finalment, promou la cohesió de les persones i dels dife·rents equips de treball envers un objec·tiu comú, encoratjant sinergies i promo·vent col·laboracions.

En canvi, un mal ús, o bé un ús malinten·cionat de la comunicació, pot derivar en mera propaganda, resultant supèrflua, inútil o innecessària envers els objec·tius proposats. També pot voler mani·pular per cercar adhesions a causes in·teressades i, fins i tot, pot convertir·se en sectarisme, amb la finalitat d’impo·sar a uns altres una idea o una cultura determinada.

L'adequada gestió i direcció de l’empre·sa és en si mateix comunicació, i aques·ta comença en el precís moment que es concep una idea, en els passos prelimi·nars d'un negoci, quan es comencen a configurar els objectius i es reflexiona sobre la missió, la raó d'ésser del nostre negoci. És precisament en aquest mateix instant quan també hauríem de plante·jar·nos què volem comunicar, a qui i com. Però aquest, ja és un altre tema.

unA ComuniCACió EnCErTADA ProPorCionA CrEDiBiLiTAT

Fes-te subscriptor

Subscripció anual: 20 €Omple la butlleta i fes-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant [email protected] / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 25

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

45B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 ESTACIÓ DE SERvEI

Experiència yuzz /// nutcreatives

Disseny i medi ambient. Aquests van ser els dos vectors amb els quals l’àlex jiménez i en jon marín es van presentar al Yuzz i gràcies als quals van poder viure l’ambient emprenedor de silicon Valley PER: VIctoR SolVaS

responsabilitat i sostenibilitat en tots els processos de producció

Les històries d’emprenedors so·len estar lligades a tradicions familiars, historials acadèmics brillants o cops de talent com·binats amb un alt grau d’en·cert, treball i fortuna. Però la

trajectòria de Nutcreatives ha seguit “un procés molt natural”, tal i com expliquen els seus dos fundadors, Àlex Jiménez i Jon Marín. El primer, dissenyador; el segon, bi·òleg i consultor ambiental. D’aquesta com·binació en van sorgir els primers projectes, reconeguts en petits premis. I de la suma de guardons va emergir la llavor del que avui és la seva pròpia empresa. El pas pot·ser més decisiu fins al moment el van fer a inicis d’aquest any, quan van decidir apun·tar·se a l’edició del Yuzz a Sant Cugat “on hem trobat la formació empresarial que no havíem cobert durant la nostra etapa d’es·tudiants i que és imprescindible per tirar endavant un negoci”, destaca Jiménez.

Però la recompensa ha estat molt més que l’experiència formativa, i Nutcreatives ha acabat sent el projecte guanyador del Yuzz a Sant Cugat. Marín assegura que “el pre·mi ha estat un regal que no esperàvem, ja que el nivell de la resta de companys era molt alt i ens ha permès aprendre d’ells tant com dels professors”. Però, amb qui·na proposta han convençut al jurat del pre·mi? “Nutcreatives pretén afegir als compo·nents de treball d’un dissenyador tots els criteris socials i ambientals que acabin cre·ant un producte més complet”, destaca Ji·ménez. L’empresa aspira a crear dissenys que tinguin present la procedència i futu·ra utilització dels materials i els processos de producció implicats, i que alhora man·tinguin els estàndards de qualitat, estètica i funcionalitat exigibles.

Aquest tipus de producte solen suposar un sobrecost pels clients, però la parella d’emprenedors espera que no sigui un in·convenient a l’hora d’obrir·se camí. “Els ajuntaments i empresaris cada cop estan més conscienciats amb el discurs soste·nible i entenen la importància de fer pro·ductes respectuosos amb el medi ambi·ent”, argumenta Marín. Per Jiménez, tam·bé és clau el fet que “el possible sobrecost dels dissenys s’acaba pagant en les condi·

1 ///

2 /// 3 ///

1 /// VISIta a SIlIcoN VallEY. COM A GUANyADORS DEL yUZZ, JIMéNEZ VA TENIR L'OPORTUNI-TAT DE VISITAR EL CEN-TRE MUNDIAL DE LA IN-NOVACIó, A SAN FRAN-CISCO.

2 /// INNoVacIÓ local. TOT I SER DE BARCELO-NA, VAN DECIDIR PRE-SENTAR-SE AL yUZZ DE SANT CUGAT. ELS DOS EMPRENEDORS hAN QUEDAT SORPRESOS PEL NIVELL D'INNOVA-CIó EXISTENT A LA CO-MARCA./// CEDIDES

3 /// cooRDINacIÓ. TANT JIMéNEZ COM MA-RÍN DESTAQUEN COM ELS SEUS PERFILS ES COMPLEMENTEN PER FER UN PROJECTE COM NUTCREATIVES./// DAVID FERNÁNDEZ

bre nous projectes que aquí, per la por que provoca el context econòmic i per mentali·tat, encara no es produeix”.

L’experiència a Silicon Valley ha fet refle·xionar a Jiménez sobre les condicions en les quals es troba el país i el potencial que presenta el Vallès en l’àmbit de la innova·ció. “La comarca reuneix multinacionals i petites empreses amb un potencial que no es troba ni a la ciutat de Barcelona. Això, combinat amb la quantitat d’universitats presents, crea unes condicions immillora·bles per a la emprenedoria, però aquí en·cara no hem creat el clima ni les condici·ons necessàries per aprofitar tot aquest potencial”.

“EL niVELL DE LA rEsTA DE PArTiCiPAnTs En EL Yuzz Ens hA PErmès APrEnDrE TAnT D’ELLs Com DELs ProFEssors”, Diu mArín

cions dels treballadors i en l’impacte me·diambiental de productes que tenen pre·sents aquests valors”.

l’EXpERIÈNcIa aMERIcaNa

I com tot esforç, té la seva recompensa; els guanyadors del Yuzz tenien reservat un viatge d’una setmana a Silicon Valley, el sancta sanctorum de l’emprenedoria. En aquest cas, l’afortunat que es va traslla·dar a San Francisco va ser Jiménez, que es va sorprendre de “l’obertura de ment que es respira”. “És molt fàcil arribar a parlar amb un director general sense necessitat de tanta burocràcia com aquí. Es respira un ambient innovador i de predisposició a re·

46 ESTACIÓ DE SERvEI B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011

Les claus verbals i no verbals per transmetre el missatge d’un projecte emprenedor

les primeres passes d’un projecte em·prenedor passen per les presentacions.

Ja sigui davant de potencials clients, xarxes d’inversors o intentant convèncer una en·titat bancària perquè concedeixi un crèdit per finançar la nova empresa, els empre·nedors centren bona part del seu treball en la comunicació. D’aquí que, si la comunica·ció s’està transformant en imprescindible en tots els àmbits del món empresarial, si·gui encara més important pels novells. Per cobrir part d’aquesta necessitat, la Cambra de Terrassa va organitzar el passat setem·bre el curs “Com millorar les habilitats per parlar en públic”, dirigit a clients del servei de Creació d’empreses de la institució o a emprenedors que hagin iniciat el seu pro·jecte en els últims tres anys.

El curs de formació, en el qual van participar 30 alumnes, ha estat emmarcat en el projec·te europeu IDE·TECT pel desenvolupament de la cultura empresarial i l’emprenedoria. La professora del curs i consultora d’organit·zació i d’orientació al client d’empreses d’Ac·tiuhumà, Núria Patsy, considera que, atès el gran número de presentacions que han de fer els emprenedors, “cal saber optimizar to·tes les habilitats comunicatives que podem posar en joc en cada trobada”.

Entre aquestes habilitats comunicatives hi ha el 'què direm', però, sobretot el 'com ho direm' i 'com ho expressarem. Per Patsy, la part no verbal representa “el 80 per cent de la comunicació”, i així ho ha volgut transme·

tre durant les dues sessions del curs. “Hem de saber com presentar·nos per tenir tenir un feedback positiu amb el client”, explica la consultora. I, en el cas dels emprenedors, la importància del com guanya força. “Es dóna per entès que si comences amb un nou pro·jecte has de tenir il·lusió per presentar·lo, i això s’ha de saber transmetre”.

Per començar a treballar aquests aspectes, el curs ha tingut un format molt pràctic, basat en tècniques com la kinèsia i la pro·xèmia. “La kinèsia es basa en el moviment; en el moviment dels notres ulls, braços,..., i en què transmetem amb aquests; mentre que la proxèmia ens permet treballar sobre la proximitat i distància que hem de tenir a l’hora de comunicar·nos”, explica Patsy. Però, com les habilitats comunicatives no s’aprenen en dos dies, la consultora ha pre·parat un pla específic per als alumnes. “En aquestes sessions hem entrenat les mane·res bàsiques d’aquestes tècniques, i hem fet un seguiment presonalitzat per indicar als emprenedors com poden seguir treba·llant les seves habilitats i quins aspectes necessiten reforçar”.

El curs també va tractar els aspectes que s’han de tenir en compte abans de l’expo·sició. Per Patsy, no només cal fer·se un guió previ “en què inclourem el 'què direm', el 'com' i 'què podrem eliminar si no tenim temps'”, sinó que també cal “una recer·ca prèvia sobre 'a qui ens dirigim'”. ///

V.SOLVAS

La Cambra va organitzar aquest curs, dirigit a empresaris amb projectes de menys de tres anys

FORMACIÓ /// CAmBrA DE TErrAssA

Núria Patsy ha estat l'encarregada de dirigir les sessions /// CEDIDA

CURSOS I SEMINARIS

19 D’oCTuBrE A 16 DE noVEmBrElIDERatgE I tREball EN EQuIp. coM DIRIgIR I coNDuIR EQuIpS DE tREballAquest curs organitzat per la Cambra de Terrassa té per objectiu formar per-sones que per la seva responsabilitat directiva i les seves múltiples tasques els és fonamental adquirir les habili-tats necessàries per aconseguir la mà-xima eficàcia dels seus col·laboradors. Proporcionar als participants la meto-dologia més efectiva de com formar i preparar aquestes persones per treba-llar en equip de forma pràctica. se ce-lebrarà els dies 19, 26 d’octubre, 2, 9 i 16 de novembre de 9 a 14 h i té un cost de 335 euros. La sessió anirà a càrrec d'Arseni Florensa, direcció de màrque-ting especialització Product manager, Tècniques de Comunicació i Tècniques avançades de Vendes per EADA. LLoC: Cambra de Terrassa, C/de Blasco de Garay, 29-4mÉs inFo: www.cambraterrassa.es

20 D’oCTuBrE A 10 DE noVEmBrEfoRMacIÓ, DIREccIÓ I gEStIÓ DE pEtItES I MItjaNES EMpRESESAquest curs de Cambra de Terrassa bus-ca aportar una consciència que una bona gestió professional ajuda a desen-volupar el projecte empresarial i que aquesta gestió professional s’adquireix mitjançant l’experiència i la formació. L’objectiu també és desenvolupar una vi-sió estratègica del negoci a mig i llarg ter-mini. s’ha d’entendre el negoci, detectar els canvis i prendre decisions d’una for-ma raonada, lògica, estructurada, cre-ativa i amb seguretat. El curs, que anirà a càrrec de remigi Palmés, llicenciat en management internacional, Gestió de Pi-mes per iEsE, se celebrarà els dies 20, 27 d’octubre; 3 i 10 de novembre, de 9 h a 14 h. Té un cost de 305 euros. LLoC: Cambra de Terrassa, C/ de Blasco de Garay, 29-4mÉs inFo: www.cambraterrassa.es

26 D’oCTuBrEISo 9001:2008, REQuISItS DE la gEStIÓ DE QualItatL’Associació d’Empreses del PTV desen-voluparà amb la col·laboració del Parc Tecnològic del Vallès, el proper 26 d’oc-tubre, el tercer dels cursos inclosos en la programació semestral a càrrec d’in-GECAL, empresa especialitzada en ac-tivitats de consultoria. En aquest cas, la sessió dirigida per Evaristo Gutiérrez, di-rector d’inGECAL, se centrarà en apor-

tar als participants els coneixements sobre els requisits de la norma unE-En iso 9001:2008 i capacitar-los per apli-car-la a les seves organitzacions. La quota d’inscripció té un cost de 230,10 euros.LLoC: Parc Tecnològic del VallèsmÉs inFo: [email protected]

10 D’oCTuBrEgEStIÓ DE la INNoVacIÓ EMpRESaRIalAquest curs de la patronal Cecot té per objectiu que els assistents compren-guin els principis bàsics de la gestió de la innovació en un context empresari-al, en la cerca del retorn econòmic de la inversió en innovació. Enric Barba, professor col·laborador d'EsADE i de la Fundació Politècnica de Catalunya, serà l’encarregat de dirigir la sessió. El cost d’assistència és de 130 euros pels socis de la Cecot i 160 euros per la res-ta. El curs se celebrarà de 17 h a 21 h a la seu de Cecot. LLoC: Cecot, C/ de sant Pau, 6, TerrassamÉs inFo: www.cecot.org

18 A 25 D’oCTuBrEMoDElS DE coopERacIÓ ENtRE pIMES Aquest curs de 12 hores organitzat per la patronal Cecot pretén ensenyar els avantatges competitius diferencials que pot aportar la cooperació per al creixement de les pimes, i oferir els ele-ments pràctics per reflexionar i identi-ficar quins àmbits i tipus de cooperació aporten més avantatges estratègiques per accelerar el creixement i garantir un futur competitiu per a la nostra em-presa. El curs se celebrarà els dies 18, 20 i 25 d’octubre de 16 h a 20 h i el cost d’inscripció és de 270 euros. LLoC: Cecot, C/ de sant Pau, 6, TerrassamÉs inFo: www.cecot.org

25 D’oCTuBrE AL 24 DE GEnEr'coachINg' tRaNSfoRMacIoNalEl coaching és el nucli temàtic d’aquest curs engegat per la patronal Cecot. L’objectiu passa per conèixer què és el coaching transformacional, quins són els seus principis bàsics i la seva utili-tat en els diferents contextos empre-sarials. El curs també permet aprendre com desenvolupar el propi potenci-al i el de les persones que ens envol-ten i saber afermar el lideratge perso-nal i promoure el lideratge d’altres dins d’una organització. El curs serà els di-marts i els dijous de 18 h a 21 h. LLoC: Carrer de Colom 114, TerrassamÉs inFo: www.cecot.orm

47B30 DIVENDRES, 7 D'octubRE DEl 2011 ESTACIÓ DE SERvEI

1. multifuncions. Encara que-den nou mesos per la propera Euro-copa de futbol, però sempre és un bon moment per renovar la televisió. A més, aquest model de samsung de 46 polzades i amb tecnologia 3D no només et deixarà gaudir com mai dels millors partits de la lliga sinó que també et permetrà fer videoconfe-rències via skype.

2. recupera les dades. si teniu pensat canviar-vos d’ordi-nador i voleu evitar el destorb d’ha-ver de passar totes les dades a un disc dur extern aquesta eina de Bluestorck us farà la feina. només cal insertar el dispositiu en l’esta-ció i carregar tots els arxius que us siguin necessaris.

3. Lady usB. no sempre és necessari portar un disc dur de gran capacitat. De fet, la major part de les vegades, amb un usB en tenim suficient. Però, compte! Aquest pendrive arriba carregat amb dos gigues de material exclu-siu de Lady Gaga. Quan en tingueu prou del "Born This Way" o l’ha-gueu carregat a l’ordinador ja el podreu utilitzar amb normalitat.

4. Les claus del desig. Potser, més que la música, prefe-riu els cotxes. si és així, és probable que alguna vegada hagueu somiat tenir un Porsche. Aquest clauer no compleix les expectatives, però les apropa. recordeu no obrir el cla-uer davant de coneguts o acabaran descobrint que es tracta d’un usB.

5. mòbil-consola. un dels grans èxits de sony en els darrers anys ha estat la Playstation, però el futur està en la portabilitat. El pri-mer pas va ser la PsP, però ara la companyia fa un pas més enllà amb el sony xperia que reuneix en un aparell telefonia i videojocs.

6. Altaveu estilitzat. Podria ser un peu de llum, però és un alta-veu, i dels millors. El Pluto F no només ofereix un disseny atractiu per completar la decoració del men-jador o de qualsevol altra habitació, sinó també un dels sons més nets que es poden trobar en el mercat .

3

5

4

6

1

2