Revista B30 nº8, Octubre 2008

Ens omple de satisfacció anunciarque la Conferència de Representantsdels Governs dels Estats de la UnióEuropea ha distingit Sant Cugat com aCentre Promotor de l'EIT.

Volem expressar el nostre agraïment pel suport rebut de lesinstitucions privades i públiques, dels centres de recerca i delconeixement, de les universitats i especialment del teixit empresarial. La suma de totes aquestes complicitats ha fet de la nostra apostala més potent de totes les presentades.

Gràcies.

Is there a better place?www.eitsantcugat.com

EIT European Institute of Innovation and TechnologyCandidatura de Sant Cugat del Vallès

�B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008 RADAR

Primera botiga Brico Depôt a Parets

L’empresa dedicada a la venda de ma-terial de construcció i bricolatge Brico De-pôt enllesteix els preparatius per obrir un establiment a Parets del Vallès, que serà el primer que la firma francesa tingui a Catalunya. La botiga, situada al Polígon Lle-vant, al solar que ocupava la fàbrica de pin-sos Diana, tindrà una superfície de venda de 6.800 metres quadrats, que obrirà cada dia a les 7.30 h, i a més disposarà d’una zona d’aparcament amb 244 places. La fir-ma preveu obrir les instal·lacions l’1 d’oc-tubre. El 2003, Brico Depôt obria la prime-ra botiga a l’Estat, on ara en funcionen una quinzena que, en total, ofereixen 70.000 metres quadrats de superfície de venda. Amb el lema Preus baixos tots els dies, Bri-co Depôt, del grup Kingfisher, té a Espanya uns tres milions de clients.

Sagalés compra Autos Casas

L’empresa de Mollet del Vallès Sagalés ha arribat a un acord econòmic per com-prar l’osonenca Autos Casas, que tenia la concessió de la línia regular que uneix Tona

amb Vic. L’acord inclou la compra de tots els vehicles de Casas i també del personal. Fa tot just un any que Sagalés va comprar Autos Verdaguer, una empresa amb seu a Sant Pere de Torelló (Osona) que tenia la concessió de dues línies al nord de la co-marca. Uns anys enrere, ja havia comprat la firma Pous, amb seu a Manlleu.

Sabadell millora les connexions amb Palau-solità

Palau-solità i Plegamans i Sabadell són més a prop des d’aquest mes d’octubre. La Generalitat ha ampliat les línies d’auto-busos que connecten els dos municipis. El servei disposarà a partir d’ara de catorze noves expedicions d’anada i tornada, cinc de les quals efectuaran parada a Polinyà en sentit Sabadell i vuit en sentit Palau-solità i Plegamans. A més, la freqüència de pas del servei estarà més que doblada i hi haurà sis expedicions el cap de setma-na, fins ara inexistents. D’altra banda, la mesura també servirà per reforçar la co-municació interna de Palau-solità i Plega-mans, incloent parades en barris que fins ara no tenien aquest servei, com el de Can Falguera, l’Alzina, Can Cortès i Can Peri-quet. L’alcaldessa de la localitat vallesana, Mercè Pla, va ressaltar el fet que s’hagin coordinat els horaris del servei d’autobús

amb els dels Ferrocarrils de la Generali-tat a Sabadell. Una mesura que, segons ella, afavorirà els estudiants, sobretot els de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per la seva banda, el director ge-neral de Transport Terrestre de la Gene-ralitat, Manel Vilallante, va ressaltar que aquestes actuacions formen part del Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012.

L’ASCAMM inicia missió comercial a la Xina

L’Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius (ASCAMM), amb seu al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, ha iniciat una missió comercial a la Xina amb l’objectiu d’obrir nous mercats al país asiàtic. Set empreses s’han desplaçat a fi-nals de setembre al país asiàtic per man-tenir reunions i contactes amb empresaris de Canton (Guangzhou) i Tianjin, dos im-portants nuclis industrials xinesos. Amb aquesta missió comercial es pretén no tan sols que les empreses participants puguin establir acords comercials amb empresa-ris motllistes i matricers xinesos, sinó tam-bé enfortir els vincles existents amb alguns dels seus clients. Aquesta és la cinquena missió comercial que ASCAMM organitza al llarg d’aquests últims anys.

47.409

ATURATSÉs la xifra que registra el Vallès Occiden-tal fins al 30 d’agost i suposa un incre-ment del 6,2% respecte al mes anterior. Per municipis vallesans, Terrassa és la ciutat amb més aturats (12.7�2), seguida de Sabadell (11.622). A més, cal destacar els 4.487 aturats de Rubí, els 2.86� de Cerdanyola o els 2.2�3 de Sant Cugat.

Molletdel Vallès

Barberà del Vallès

Bellaterra

Sant Quirzedel Vallès

Sant Cugatdel Vallès

Castellbisbal

Parets del Vallès

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

3

1

4

2

1

3

4

RADAR B30

L’INDICADOR

RADAR

2

6 RADAR B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

El Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona està en transformació constant, tant externament com internament. El seu rector actual, Lluís Ferrer, exposa les claus de futur del centre universitari TEXT: CARMEN LARRABURU /// FOTOS: UAB

Serem un dels pols més importants de coneixement

Lluís Ferrer, rector de la UAB des de fa quatre anys, és al capdavant d’una de les més grans i conegu-des “empreses” del Vallès Occiden-tal. Gestiona més de 338,6 milions d’euros i compta amb 3.431 docents

entre personal acadèmic i investigador i 2.054 treballadors administratius i de serveis.

Com a rector de la UAB, una universitat situada enmig d’un important entorn empresarial com és la B·30, com defineix les relacions entre empresa i universitat actualment?Estem en un moment òptim en què tothom re-coneix la necessitat d’aquesta col·laboració, i el futur passa per resoldre adequadament aquesta relació. En el nostre cas tenim una uni-versitat amb gran qualitat científica, i un teixit empresarial potent i plenament convençut que

el progrés ha de comptar amb la investigació, la innovació, la internacionalització. Finalment, tenim una administració que aposta clarament per fer més sòlida aquesta relació. Un escenari òptim. Falta, això sí, que els projectes endegats comencin a donar resultats; molts d’ells estan embastats, però falta que es completin. És cert que ja ha començat a presentar els seus fruits, ja que el dinamisme que ha donat a la zona és indiscutible, però el que realment podrà fer per a les empreses encara s’ha de veure. Cal dir que són necessaris més projectes conjunts de gran volada i que es comencin a concretar. Això se-gurament ho veurem més clarament en la dè-cada 2010-2020; aquest territori serà un dels pols més importants de coneixement del sud d’Europa. No per les infraestructures, sinó pel potencial de les empreses, les innovacions, els descobriments, els productes que arribaran als ciutadans.

quin paper li espera a l’Autònoma en aquest context?Passarem de ser una universitat orientada a l’ensenyament a ser part d’aquest entramat. Al campus hi haurà més habitants, més em-preses, més serveis. A partir del 2010 veurem molts canvis.

En aquest nou escenari predominarà algun sector per damunt dels altres?És difícil de dir, però l’àmbit científic, la tec-nologia, la biomedicina, la biotecnologia, tin-dran més transcendència. Una de les caracte-rístiques principals d’aquesta nova etapa serà la transversalitat científica; un exemple clar d’aquest factor és la convergència de la tecnolo-gia i el sector alimentari. Actualment estan re-lativament separats, però en el futur la conver-gència de la tecnologia amb altres sectors serà destacable.

Malgrat el que diu, la implicació de les empreses, en general, amb el món de la recerca es considera baixa. Per quina raó?Aquesta qüestió té dos vessants. Per una part, com a universitat hem de ser molt conscients que el nostre treball científic ha de ser d’inte-rès per a les empreses. I per l’altra, que les em-preses estiguin convençudes que el futur pas-sa necessàriament per aquesta incorpora-ció d’idees, de valor afegit i de coneixement a tots els seus productes. Aquesta baixa impli-cació actual de l’empresa té també altres com-ponents. Un és que hi ha molta petita i mitja-na empresa a Catalunya i els costa més tenir una política clara de R+D, i d’altra banda, hi ha alguns sectors que han trigat a incorporar in-novació, com és el cas de la construcció o el tu-risme. Però tot arribarà i la convergència de noves ciències i tecnologies s’aplicarà a tots els sectors industrials i n’hi haurà que viuran

El mallorquí Lluís Ferrer i Caubet és llicenciat en veterinària. Va estudiar la carrera a la Universitat de Saragossa, i la va finalitzar l’any 1981 amb premi extraordinari. Va anar a Alemanya per fer la tesi doctoral i a Hannover es va doctorar a l’Escola Superior de Veterinà-ria (1984).Es va incorporar a la UAB com a professor adjunt, i més endavant va ser professor ti-tular i catedràtic al Departament de Patolo-gia i Producció Animal, i després al Departa-ment de Medicina i Cirurgia Animal. Els seus treballs de recerca se centren en la derma-tologia comparada, en la immunologia i en la diagnosi de la leishmaniosi, una malal-tia que es dóna força a l’àrea mediterrània i que afecta tant gossos com persones. Ha estat professor visitant a les universitats de Cornell (Estats Units), Utrecht (Països Bai-xos), Guelph (Canadà), i Lisboa (Portugal). L’any 1998 va passar a ser adjunt al rector i des de l’any 2004 és el rector de la uni-versitat.

EL PERFIL

Expert en dermatologia comparada

Lluís Ferrer /// Rector de la UAB

7B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008 RADAR

transformacions tecnològiques molt impor-tants; el cas de l’aigua n’és un bon exemple.

La crisi econòmica que estem passant afectarà aquests canvis?Passarem alguns anys sota la seva influència, òbviament, però d’aquí a un temps tot aquest treball i esforç es desplegarà de forma molt positiva i aquesta crisi serà una anècdota.

FoRMACió i MERCAT dE TREBALL

Considera que la formació que reben els universitaris s’ajusta a les demandes actuals del mercat de treball?En un percentatge elevat de professions hi ha un bon encaix. En professions ben defini-des i consolidades, com per exemple medi-cina, infermeria, fisioteràpia, odontologia i moltes de les professions tècniques s’ajus-ten bastant al que demanda la societat. Mol-tes enquestes de seguiment fetes a graduats així ho demostren. En altres titulacions més genèriques, la universitat, per inèrcia, ha fet massa èmfasi en els coneixements. Tradici-onalment s’han fet esforços per donar co-neixements, quan de fet la societat i el teixit empresarial demanden perfils menys espe-cialitzats i amb molt més pes en competèn-cies que en coneixements; competències com a capacitat per resoldre problemes, per treballar en equip, entendre clarament les demandes del consumidor, dels clients, ca-pacitat per elaborar i redactar projectes, ex-pressar-se oralment i per escrit, flexibilitat, polivalència... i això és una de les mancances que tenim.

Com creu que evolucionarà la formació en aquest sentit?La formació passarà per una alternança en-tre els estudis i el treball, és a dir, no es farà tota la formació seguida, sinó orientant la formació a la demanda. Actualment, la ten-dència de la acadèmia és fer molta ciència, quan en realitat els grans creadors de fei-na, com poden ser les grans empreses fi-nanceres, per exemple, no necessiten hipe-reconomistes, sinó persones amb coneixe-ments diversos, en l’àmbit comercial, jurídic, per exemple. De fet, quan es treballa en una d’aquestes entitats es requereixen perfils molt polivalents, amb coneixements d’estra-tègies, de màrqueting, d’organització. Possi-blement sigui en aquest aspecte on hi ha més mancances i on s’han de refer alguns plante-jaments. En la reforma del pla d’estudis que s’ha fet ara i que comença a aplicar-se entre aquest curs i el vinent, es reformen tots els plantejaments. És evident que calen coneixe-ments, només faltaria, però també aquestes altres habilitats. Els idiomes, per posar un cas, continuen sent una mancança greu, es-pecialment el coneixement fluid de l’anglès.

QUARANTA ANyS d’ExiSTèNCiA

L’Autònoma compleix 40 anys el curs 2008·2009. quins han estat els seus trets diferencials respecte d’altres universitats catalanes?Personalment la definiria amb tres aspec-tes ben diferents. Primer, és una universi-tat molt vinculada a un campus, a un territo-ri determinat, que són les 270 hectàrees de Bellaterra, que permet una forta convivèn-cia. En segon lloc, és la més científica de les

universitats catalanes, la més orientada a les ciències. Mentre que la UB està més especi-alitzada en humanitats i la Politècnica està més vinculada a les empreses, la UAB ho està a la investigació científica; prova d’ai-xò són els diferents instituts d’investigació que acull. En tercer lloc, ha estat sempre una universitat que s’ha distingit per un com-promís social molt fort. En el moment de la seva inauguració el compromís va ser amb la democràcia i amb els valors de Catalunya; és la primera que comença a utilitzar el cata-là com a llengua per a la docència; és la que porta a terme el primer pla de normalitza-ció, però sobretot té un gran interès per fer una tasca social; és la primera a aplicar un pla d’igualtat de gènere efectiu a tot l’Estat; la primera que adopta polítiques per als dis-capacitats i és pionera en la seva incorpora-ció a la universitat. També cal esmentar els seus programes per afavorir que els estudi-ants d’instituts amb dificultats arribin a la universitat. No som insensibles a les desi-gualtats ni a les injustícies socials i això és el que es vol que defineixi, també, la UAB. En definitiva, considero que les seves caracte-rístiques principals són el coneixement, la consciència i el compromís.

Com afronta la UAB el repte de la internacionalització?La UAB està situada en un territori ben defi-nit, com és la B-30, al Vallès Occidental, i estem molt satisfets de ser-hi, però no volem ser úni-cament una universitat regional i això supo-sa obrir la universitat. Fa dos anys es va acor-dar establir una carrera acadèmica per la qual la selecció d’investigadors, de professors, es faria en un escenari internacional, cercant aquesta internacionalització que volem. En aquests moments hi ha persones de prop de seixanta països treballant a la UAB, i aquesta

La formació passarà per una alternança entre els estudis i el treball, o sigui, no fer tota la formació seguida, sinó orientant la formació a la demandaPassarem alguns anys sota la influència de la crisi, però tot el treball i esforç es desplegarà de forma molt positiva i la crisi serà una anècdotaEn aquests moments hi ha persones de prop de seixanta països treballant a la UAB, i aquesta és una de les característiques per les quals volem ser coneguts

és una de les característiques per les quals vo-lem ser coneguts. Que vinguin persones de tot arreu del món a treballar i a investigar amb no-saltres. Ens veiem com una universitat situada en el món, però una de les limitacions que te-nim és la utilització de l’anglès.

Això suposaria dificultat afegida per al manteniment del català? Treballem amb un model trilingüe on s’uti-litza de forma indistinta el català, el castellà i l’anglès. L’elecció de l’idioma per ensenyar resta a criteri del professor, que és qui deter-mina en quina llengua vol impartir la matèria. Aquestes són les llengües de la comunitat. Ara bé, és imprescindible que s’incrementi l’ús de l’anglès. És cert que progressivament es va sentint més, al tren, al bar, als passadis-sos, però encara queda un llarg recorregut per arribar a ser com les universitats sue-ques, com Upsala, holandeses, com Utrecht o Amsterdam, que també tenen llengües mino-ritàries. Potser sigui perquè ells només es re-parteixen entre la seva llengua i l’anglès i no-saltres ens hem de repartir entre el català, el castellà i l’anglès. Però no considero que sigui cap obstacle el català si el treballem bé i d’una forma integradora.

quins són els reptes de futur de la UAB?El repte fonamental, ara per ara, és el desplegament dels nous estudis, d’aquests 79 estudis dissenyats. Ara s’han de posar a la pràctica i fer realitat el que parlàvem de les competències, de les noves formes d’ense-nyament. Pel que fa a la recerca, el repte és el desplegament de la B-30, d’aquesta impres-cindible relació empresa-universitat. Finalment, que el Campus creixi, que més persones vinguin a viure-hi i que es conver-teixi veritablement en el més gran centre de coneixement del sud d’Europa.


La resta de reclamacions pel que fa a infra-estructures viàries són, per aquest ordre, la construcció del túnel viari d’Horta, l’elimina-ció del peatge a la C-16 a l’altura de les Fonts i el tancament de l’anella de les rondes de Terrassa.

En l’àmbit ferroviari, les demandes que pre-senten els representants empresarials es concreten en la proposta de connexió de les línies de Renfe i FGC al costat de l’Hospital General, a fi de redefinir l’actual funció de la línia de ferrocarril del Papiol a Mollet; la mi-llora en el transport de mercaderies a tra-vés de vies alternatives, viàries i ferrovià-ries; la construcció d’una estació de l’AVE; l’acceleració en la construcció de nous trams en la línia orbital ferroviària, i la construc-ció d’una segona línia orbital entre Terras-sa i Granollers.

Per últim també van demanar una connexió ferroviària, a través d’un tren lleuger o de tramvia, entre les ciutats de Sabadell i Ter-rassa; la construcció de nous túnels ferrovi-aris d’accés a Barcelona –com el túnel del Ti-bidabo–, i la potenciació de l’aeroport de Sabadell. /// PERE FERNÁNDEz

Cambres, Cecot i Ciesc fixen les infraestructures prioritàries

N o és la primera vegada que els principals representants empresarials del Vallès

Occidental fan una crida conjunta per acce-lerar l’execució de les infraestructures. En aquest cas, però, l’informe que van presen-tar els representants de les patronals Cecot i Ciesc i les cambres de comerç de Terrassa i Sabadell aporta un valor afegit: la priorit-zació. Les quatre entitats han llistat, per or-dre, quines són les infraestructures que s’han d’enllestir amb més urgència. “Les adminis-tracions locals han fet molts inventaris, però mai una llista de prioritats. El problema és sa-ber per on comencem”, va ressaltar Ramon Alberich, president de la patronal Ciesc.

A l’acte de presentació d’aquest informe, que porta per títol Priorització de les infraestruc-tures al Vallès Occidental, van intervenir els presidents de totes quatre entitats: Antoni Abad, president de la Cecot; el citat Ramon Alberich, president de Ciesc; Marià Galí, pre-sident de la Cambra de Terrassa, i Antoni M. Brunet, president de la Cambra de Sabadell. Precisament els dos últims es van felicitar del fet que totes dues entitats, una de Sabadell i l’altra de Terrassa, hi assistissin i unissin veus per una causa que, al cap i a la fi, interessa a tota la comarca. L’acte va tenir lloc a l’Hotel Campus Sehrs de la UAB el 22 de setembre.

EVITAR EL COL·LAPSE. Les reivindicacions dels representants empresarials arriben en un moment especialment determinant per al futur, no només de la comarca, sinó de tot el territori català: el moment de definició del fi-nançament que s’està negociant per al nou Es-tatut d’Autonomia de Catalunya. “El finança-ment de Catalunya és clau”, encara que també recorden que són obres que haurien de fer-se de totes totes: “Estem patint un greuge com-paratiu molt important. Quantes ciutats es-panyoles de menys de 200.000 habitants te-nen una ronda?”, es preguntava Marià Galí. I és que els empresaris es veuen cada vegada en una situació més delicada: “Si no som ca-paços que això es faci amb urgència, entra-rem en una situació de col·lapse, tant per a

les empreses com per a les persones que vi-uen a la zona”, assegurava Antoni Brunet.

Per altra banda, els empresaris recorden a les administracions que la delicada situació eco-nòmica que viu el país no ha de ser un obsta-cle: “Les infraestructures generen valor, ri-quesa, competitivitat. Ens estem guanyant el futur”, va assenyalar Antoni Abad. Ramon Alberich va anar més enllà: “Després de la cri-si ve la reactivació i hem d’estar molt ben pre-parats”. En un moment com aquest, “cal ofe-rir, i no esperar”.

Antoni Abad, president de la Cecot, va asse-nyalar, per últim, que faria arribar l’informe al conseller de Política Territorial i Obres Pú-bliques i que presentaran igualment l’infor-me a les administracions locals i al Consell Comarcal del Vallès Occidental.

DEMANDES. La primera de les prioritats és, com era d’esperar, la ronda del Vallès (el Quart Cinturó). Del Quart Cinturó cal que s’executin amb urgència els trams Terrassa-Granollers i el tram Sabadell-Terrassa-Cas-tellar, i així poder esdevenir una via ràpida d’interconnexió de les tres capitals del Vallès. Galí va assenyalar tenir “molt poca informa-ció sobre els trams que han d’unir aquestes tres ciutats”.

També quant a mobilitat viària reclamen l’ampliació de la C-58 entre Sabadell i l’enllaç de la ronda del Vallès a tres carrils per sentit, abans que entri en funcionament el tram de la ronda del Vallès entre Abrera i Terrassa. De la mateixa manera, demanen el redimensiona-ment de l’actual C-58 i la construcció del futur carril VAO entre Cerdanyola i Barcelona.

La tercera i la quarta de les demandes són les rondes Oest i Nord de Sabadell, i el Vial Est de Ripoll. La cinquena, la construcció del Vial Interpolar Sud, ajustant-se a la resta de rondes, per interconnectar els polígons in-dustrials des del Papiol fins a Palau-solità i Plegamans.

Les quatre entitats presenten de forma conjunta un informe en què es detalla quines són les obres que s’han d’enllestir a fi d’evitar un col·lapse imminent

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

D’equerra a dreta, A.M. Brunet (C. Sabadell), A. Abad (Cecot), R. Alberich (Ciesc) i M. Galí (C. Terrassa) /// I. MARQuÈ

81�MILIONS D’EUROSÉs el que, segons Marià Galí, s’invertia a finals de l’any 2007 en infraestructu-res. El Pla d’Infraestructures del Trans-port de Catalunya al Vallès Occiden-tal té pressupostats 2.683 milions. De les 2� obres d’infraestructures previs-tes en el Pla d’Infraestructures, que preveu inversions fins al 2026, només s’ha adjudicat el �0,�% del total d’obra viària i el 23% d’obra ferroviària. Igualment alarmants són les dades que aportava el president de la patro-nal Cecot, Antoni Abad: “De cada cinc anys pressupostats a Catalunya se’n perd un en inversió perquè només s’executa el 80% de la quantitat pres-supostada inicialment”. Abad va de-manar que el govern gestioni millor les inversions en infraestructures i que consideri aquesta inversió prioritària en el futur de Catalunya.


ADEG dóna suport a la jove Cerdanyola Empresarial

La novella associació Cerdanyola Empre-sarial, creada a finals de l’any passat,

comença a establir contactes amb altres as-sociacions del seu gremi. Al mes de setem-bre, una comissió de Cerdanyola Empresa-rial encapçalada pel seu president, Artur Porta, va mantenir una trobada amb l’Asso-ciació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG), a fi de col·laborar conjuntament en projectes de futur, i en el cas particular de Cerdanyola Empresarial, adquirir i aprendre de l’experiència de més de 20 anys de treball associatiu de l’ADEG. De fet, la mateixa ADEG, a través del seu president, Xavier Cardona, i del seu secre-tari general, Isidre Also, va traslladar a la seva homòloga vallesana tot el seu suport i tot el seu ajut.

Artur Porta assegura que han iniciat “una etapa de col·laboracions” –com la que re-centment s’està tancant amb el Parc Tec-nològic del Vallès– “per tal d’aprofitar si-nergies amb l’objectiu de fer una associa-ció forta i representativa. Aquesta darrera amb l’ADEG també la considera clau: “Per a Cerdanyola Empresarial és una gran satis-facció poder comptar amb la col·laboració d’entitats tan reconegudes i amb una tra-

jectòria d’èxit com representa l’ADEG, amb un treball independent i alhora proper i útil a l’empresari”.

‘WEBCASTING’. Cerdanyola Empresarial va col·laborar amb el Parc Tecnològic del Vallès en l’organització d’una trobada em-presarial destinada a la formació en matè-ria de xarxes de comunicació webcasting. Aquest acte, Webcasting, una jornada per millorar la comunicació professional en temps de crisi, va tenir lloc al Centre d’Em-preses de Noves Tecnologies del Parc Tec-nològic del Vallès, el 29 de setembre passat.

/// REDAccIó

Artur Porta president de Cerdanyola Empresarial /// cEDIDA

EMPRESA /// CERDANYOLA

Indo xifra en 6,5 milions d’euros les seves pèrdues

L’empresa de fabricació i comercialització de material òptic Indo ha anunciat pèrdu-

es per valor de 6,5 milions d’euros en el primer semestre d’aquest any. Indo, situada al Parc Em-presarial de Can Sant Joan de Sant Cugat, asse-nyala que és el baix consum domèstic que s’es-tà registrant a tot Espanya i Europa, arran de la conjuntura econòmica actual, el que ha compor-tat aquesta baixada en la seva facturació.

Indo va registrar unes vendes en els primers dos mesos de l’any de 65,5 milions d’euros, que disten molt dels 357.000 milions que la firma va aconseguir en el mateix període de l’any anterior. L’òptica apunta també que un altre factor del seu decreixement es deu “a la caiguda de la inversió en les obertures de nous centres òptics provocada per les expec-tatives de la crisi”. L’empresa assegura, però, que la baixada de vendes s’ha compensat, en part, amb una reducció de 2,4 milions d’euros en la despesa d’operacions: la despesa de per-sonal s’ha reduït 1,3 milions d’euros, és a dir, un 5%, de manera que l’impacte de la inflació queda absorbit.

Tot i que en el mercat alemany les vendes tam-bé han patit una desacceleració d’1,1 milions d’euros, en abandonar el mercat de lents, les

vendes en l’àmbit internacional han arribat a un 28% del total pels creixements que s’han obtingut a Xile i al Marroc.

EXPANSIÓ A L’ÀSIA. La firma òptica ha tancat un acord amb GKB Ophthalmics Limited per a la creació d’una joint venture d’Indo Prime Visual Technologies Private Limited. La seu d’aquesta aliança comercial estratègica se si-tuarà a la ciutat índia de Goa, i estarà dirigida per l’executiu Prakash Joshi. És, segons Antoni Olivella, director general d’Indo, “un pas més en el procés d’internacionalització que per-metrà incrementar la presència de la compa-nyia al continent asiàtic”. /// REDAccIó

Seu d’Indo a Sant Cugat del Vallès /// LLuÍS LLEbot

EMPRESA /// SANT CUGAT


tant si tenim en compte la transcendència i el ressò que pot tenir en un futur. Boix, per altra banda, no tanca portes: “A tot el que vagi pel mateix camí de millorar l’eficàcia empresarial, la productivitat, la posició dels empresaris hi donarem suport; el futur del país passa pel futur de les empreses”.

ANTECEDENTS. El primer cop d’efecte va ser La Declaració de l’Eix de la B-30. Des d’aleshores, les associacions d’empresaris d’aquestes tres ciutats, Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, han treballat amb l’objectiu de pal·liar el dèficit d’infraestructures i així contribuir a la competitivitat empresarial de la zona. Algunes de les qüestions recla-mades en aquesta declaració, però, seguei-xen sent motiu de polèmica actualment, com és el cas, per exemple, dels continu-ats retards en matèria de la construcció del Quart Cinturó o la definició del traçat va-llesà de l’AVE. També persegueixen altres qüestions, com la construcció del túnel vi-ari i ferroviari d’Horta, la prolongació de la línia de FGC del Tibidabo a Sant Cugat i Cerdanyola i el desdoblament viari en zones de trànsit elevat, com la carretera entre Mo-lins de Rei i Rubí.

Però més enllà del ressò que hagi pogut te-nir o deixat de tenir aquest manifest, el que és ben cert és que amb la creació d’aquest grup de pressió es fa un salt qualitatiu im-portant. Un salt que és necessari, i que en-cara ho serà més quan es posin en marxa centres com el d’ESADE-Creàpolis o el sin-crotró Alba. /// PERE FERNÁNDEz

Empresaris de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola creen un nou ‘lobby’

Les associacions d’empresaris que estan situades a la zona coneguda com l’Eix de

la B-30, que formen els municipis de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, estan tirant enda-vant l’acord que els permetrà crear un grup de pressió. Aquest nou lobby, que formen l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat (AESC), el Fòrum Cecot Rubí i l’Associació Cerdanyola Empresarial, té com a missió defensar els interessos de les empreses que operen en aquest sector del Vallès Sud: “Vo-lem ser un lobby local, però no localista”, as-senyala Frederic Boix, president de l’AESC. “Es tracta d’un grup que defensi els interes-sos d’una zona que acumula moltes empre-ses d’importància, un important volum de població i nombrosos centres de coneixe-ment”. Un paper, en definitiva, semblant al que exerceixen les cambres o les patronals del Vallès, però a petita escala.

A l’abril, les tres entitats empresarials van subscriure, de manera conjunta, la Declara-ció de l’Eix de la B-30. En aquest primer acte

es van establir les bases d’aquest nou acord que ara pretenen tirar endavant.

REIVINDICACIONS. La construcció d’infra-estructures i l’acabament de les que fa més temps que es troben en fase d’execució, la millora de la mobilitat i les telecomunicaci-ons, els interessos empresarials de la zona, són algunes de les qüestions prioritàries fixades pel nou grup de pressió. Cadascu-na de les associacions treballarà per acon-seguir els seus propòsits locals, i de mane-ra conjunta quan les reclamacions siguin de caràcter comú: “Buscarem posicions co-munes, perquè estem per sobre dels loca-lismes”. Per això l’objectiu d’aquestes tres entitats és assumir el rol d’interlocutor en-tre les administracions i els agents locals, per tal de cristal·litzar aquestes reclama-cions i d’altres.

La creació d’aquest nou lobby compta, de moment, amb el suport i el vistiplau de les cambres i dels ajuntaments; això és impor-

Aquest grup de pressió pretén assumir el paper d’interlocutor amb les administracions

EMPRESA /// SANT CUGAT, RUBÍ I CERDANYOLA

Frederic Boix, president de l’AESC /// LLuÍS LLEbot

josé Vicente de los Mozos deixa Nissan i fitxa per Ficosa

La multinacional Ficosa, ubicada a Mollet del Vallès, acaba d’incorporar com a direc-

tor general de l’àrea d’automoció José Vicente de los Mozos, fins ara conseller director gene-ral de Nissan Espanya. Segons la companyia, aquest nomenament s’emmarca dins del pro-cés estratègic de diversificació que està por-tant a terme Ficosa cap a negocis vinculats a la mobilitat. En aquest sentit, la multinacional ha anunciat que en els pròxims mesos es pro-duirà una reorganització de l’empresa en qua-tre àrees: automoció, aeronàutica, innovació i noves tecnologies i vehicles industrials i ser-veis. De los Mozos s’encarregarà de consoli-dar i potenciar l’estratègia de globalització de l’empresa i, a més, es responsabilitzarà de les línies de producte de l’automoció, així com de les instal·lacions productives de la multinaci-onal espanyola a tot el món.

L’EMPRESA. Ficosa és una multinacional que es dedica a la fabricació de components per a automòbils i que l’any passat va facturar prop de 900 milions d’euros. La firma disposa d’una plantilla de 7.000 treballadors i de centres tèc-nics, productius i oficines a 19 països de tot el món. Quant a José Vicente de los Mozos, que va néixer al Brasil, però va créixer a Valladolid, és llicenciat en enginyeria aeronàutica per la

Universitat Politècnica de Madrid i va co-mençar la seva carrera lligat a la firma fran-cesa automobilística Renault. L’any 2003, es va incorporar a Nissan Motor Ibérica com a subdirector general i només dos anys des-prés fou nomenat conseller director gene-ral de la firma japonesa. L’any 2006, a més, fou designat vicepresident de les operacions industrials de Nissan a Espanya. Durant la seva etapa en aquesta companyia, De los Mozos va aconseguir xifres de producció rè-cord, mitjançant l’aplicació del pla industri-al TOP 07, basat en la millora competitiva dels centres productius de Nissan a Espa-nya. /// IVANNA VALLESPÍN

josé Vicente de los Mozos /// cEDIDA

EMPRESA /// MOLLET

Xavier Serra, nou director general d’Affinity Petcare

E l grup Agroalimen ha incorporat a les se-ves files Xavier Serra com a nou director

general de l’empresa Affinity Petcare, la divi-sió d’alimentació seca per a animals d’aques-ta companyia.

Fins ara, Serra ocupava el càrrec de president regional del sud d’Europa de l’empresa de be-gudes Bacardí. Nascut l’any 1957, Xavier Serra acumula una gran experiència en negocis de gran consum a escala internacional. Des del 1993, ha format part de la cúpula directiva de Bacardí, primer com a president per a Amè-rica del Sud, després com a director general a Espanya i, des del 2005, com a president del sud d’Europa.

Amb aquest fitxatge, Agroalimen cobreix la vacant deixada a Affinity Petcare per Carlos Argenté, que va abandonar l’estiu passat la companyia després d’una llarga etapa com a primer executiu.

MULTINACIONAL CATALANA. Amb seu a Sant Cugat, Affinity Petcare té filials a diferents pa-ïsos d’Europa i actualment és el tercer fabri-cant europeu i el sisè mundial d’aliments secs per a gats i gossos. L’any 2006, la multinacio-nal vallesana va facturar 203 milions d’euros,

amb un benefici net de 7,7 milions d’euros. Affinity Petcare forma part de la gran compa-nyia Agroalimen, una multinacional catalana de capital familiar, que té els seus orígens a l’empresa Gallina Blanca, fundada l’any 1937 per Lluís Carulla. L’entrada al mercat de les mascotes es produiria l’any 1963, quan Agro-alimen s’associa amb Ralston Purina; però el 2002, la família Carulla va comprar el 100% del capital de Purina.

La firma té una diversificació de productes molt àmplia, com ara els restaurants de men-jar ràpid, els productes d’higiene o l’aliment per a mascotes. /// REDAccIó

Seu d’Affinity Petcare a Sant Cugat /// LLuÍS LLEbot

EMPRESA /// SANT CUGAT


Cipsa inaugura la seva segona planta de producció a l’Índia

El grup Cipsa ja disposa d’una segona planta de producció a l’Índia, concre-

tament a l’estat de Karnataka. En aquest projecte, l’empresa vallesana ha treballat conjuntament amb la companyia índia Alok Garg i la italiana Technomed. El director ge-neral de Cipsa, Evarist Michavila, ha afir-mat que “l’objectiu és ser encara més com-petitius a Europa i donar resposta a l’aug-ment de demanda interna de l’Índia”. De fet, l’empresa preveu que amb aquesta se-gona planta, l’actual producció es podrà multiplicar per quatre.

La construcció d’aquesta nau al país asià-tic ha suposat una inversió de gairebé 14 milions d’euros. Cipsa va obrir la primera fàbrica a l’Índia fa dos anys, molt a prop de Bangalore. Però l’expansió asiàtica de l’em-presa catalana no s’acaba aquí, ja que Cip-sa està preparant la compra d’una planta logística a la Xina per operar al costat d’un soci local. El grup Cipsa, creat el 1983 i amb seu a Rubí, és una empresa que es dedica a l’electrònica i que preveu tancar el 2008 amb un volum de vendes de 30 milions d’euros. /// REDAccIó

INFRAESTRUCTURES /// RUBÍ

Catalana Occidentsigna un conveniamb la ‘B30’

Manel Farré, director de Comunicació del Grup Catalana Occident, i Ramon Grau,

en representació de les dues empreses edi-tores de la revista B30 –Premsa Local Grup de Comunicació i Corporació Catalana de Co-municació–, han signat un conveni de col-laboració. En virtut d’aquest acord, la com-panyia asseguradora amb seu a Sant Cugat dóna suport a la revista com a mitjà de pro-moció i divulgació de la realitat econòmica i comercial del Vallès Occidental i, particular-ment, de l’Eix de la B-30, i impulsa el paper de la publicació com a portaveu dels dife-rents actors econòmics i socials de la comar-ca. Catalana Occident va ser la primera gran empresa a situar la seva seu a l’Eix de la B-30 a principis dels anys 70, fins i tot abans que es construís l’actual eix viari. /// REDAccIó

CONVENIS /// SANT CUGAT

Telstar compra la firma holandesa Clean Air

L’empresa catalana Telstar ha comprat la firma holandesa Clean Air, una de les

empreses capdavanteres del Benelux en la fabricació de cabines de seguretat biològi-ca i altres equips de laboratori. D’aquesta forma, la companyia obté un 80% de quota de mercat en laboratoris al nord d’Europa i es converteix en el principal fabricant eu-ropeu de cabines de seguretat biològica. A més, segons fonts de Telstar, amb aquesta operació absorbeix el 15% de quota mundi-al en aquest sector.

Segons Jordi Puig, director de Negoci de Telstar, “l’adquisició de Clean Air represen-ta per a Telstar un camí ideal per estendre la seva cartera de productes i augmentar la seva quota de mercat en equipament de la-boratori al nord d’Europa”. Telstar és una empresa que fabrica equips d’alta tecnolo-gia per als sectors hospitalari, farmacèutic i de biotecnologia. La companyia disposa d’una plantilla de 850 persones. Té la seu a Terrassa, però té delegacions a Europa, als Estats Units i a la Xina. /// REDAccIóSeu de Telstar /// cEDIDA

EMPRESA /// TERRASSA

Grau i Farré rubricant l’acord ///LLuÍS LLEbot


1 ///

Santiago Morera /// Director general del centre de Hewlett Packard a Sant Cugat

Com afectarà la reestructuració de plantilla anunciada per HP a la planta de Sant Cugat?Aquest pla de reestructuració es deu a l’adquisició de la companyia EDS, com s’ha anunciat recentment. La majoria d’empleats del nostre centre pertanyen al grup d’Imatge i Impressió de la companyia i no al de Serveis, per això cosa no creiem que aquest pla tingui massa impacte al centre de R+D que HP té a Sant Cugat.

quines mancances i quin potencial veu en el seu territori?Comencem a notar limitacions en les infra-estructures, però estem en una situació pri-vilegiada. El que hem de fer és atraure tecno-logia i coneixement i més empreses. No s’ha fet prou. S’hi han instal·lat grans empreses com la nostra, que fa que la zona sigui un pol d’atracció. Hi ha una xarxa d’universitats i s’ha fet un esforç públic en centres de recerca. Per què no podem crear un viver d’empreses més important? La petita empresa faria aquesta zona molt més sòlida i comparable a altres zo-nes com Silicon Valley o la costa de la Xina.

De qui depèn?És un repte de la societat. És colpidor quan veus que l’aspiració de molts estudiants és ser funcionaris o tenir un treball segur. En altres parts del món hi ha molta competitivitat, la gent busca innovar i projectes personals. Entre tots hauríem de promoure la innovació i la ini-ciativa empresarial.

quina responsabilitat creu que hi té la universitat?La universitat ha de fer que la investigació si-gui una àrea atractiva i lligada al negoci.

Com hi pot contribuir una companyia com HP?En la formació de talent, que pot acabar treba-llant en altres sectors i empreses. Em preocu-pen certes tendències que fan més difícil re-clutar gent nova.

A què es refereix?No hi ha prou enginyers i la competitivitat i el talent aquí no sempre són tan bons com els d’altres llocs. Fins ara hem gestionat el talent que teníem dins aquestes quatre parets, però si veiem símptomes negatius, haurem de buscar altres opcions.

volupar noves idees i, en això, la R+D és fona-mental. El centre de Sant Cugat continua in-vertint molt en aquesta àrea perquè és l’única que ens pot garantir el creixement.

L’esforç se centra en la tecnologia digital?Exacte. El negoci de la impressió ha estat do-minat per tecnologies analògiques, però ara el digital hi està penetrant com en la música o la fotografia. Fer una tirada de deu cartells, que fins ara no era econòmicament viable, avui amb la tecnologia digital es pot fer. El digital permet millorar costos i aplicacions que abans no eren possibles.

En quin tipus de recerca treballen actualment?Estem centrats en solucions d’impressió en gran format, per aconseguir més qualitat i ve-locitat. També estem intentant aportar solu-cions que tinguin en compte el tema ecològic, amb tintes que no desprenen olors i no eme-ten partícules. Tecnologia digital i medi ambi-ent són conceptes que sentirem en el futur, i els dos es poden combinar.

La crisi econòmica frenarà el desenvolupament del negoci?Quan una indústria està en transformació, com és el cas de la impressió, pateix en situaci-ons bones i dolentes. Però també és una opor-tunitat per assumir riscos. No s’ha d’ignorar la dificultat de finançament a causa de la crisi, però en aquesta situació, la gent amb més vi-sió de negoci n’acaba sortint més ben parada. I tenir un negoci diversificat ens hi ajuda.

i ara hem de consolidar aquestes inversions i fer créixer el negoci. El mercat té un potencial molt gran i el meu repte és aprofitar-lo.

Com es fa possible aquest creixement?Desenvolupant solucions que els clients vul-guin comprar, i això que sembla tan fàcil és l’autèntica complexitat. Estem treballant en solucions innovadores, com ara noves tintes i noves impremtes digitals de gran format. El mercat de cartelleria exterior està en creixe-ment, i és una oportunitat molt gran.

Creixement i innovació sempre estan vinculats amb R+D...Oferir bones solucions no depèn de donar un bon servei d’atenció al client, sinó de desen-

Santiago Morera, llicenciat en ad-ministració d’empreses i MBD per ESADE, coneix a fons la compa-nyia HP, amb la qual està vincu-lat des del 1988. Assumeix la di-recció general del centre de Sant

Cugat “amb respecte” i amb la voluntat d’apor-tar la seva experiència a l’organització per fer-la funcionar eficientment i amb un objectiu clar: créixer.

què hi ha escrit a la seva agenda professional com a prioritat de HP?Tenim un negoci molt bo, el d’impressió de gran format, i en aquest sentit hi ha reptes im-portants. Els últims mesos s’han fet adquisi-cions d’empreses, s’ha invertit molt en R+D,

No creiem que (el pla de reestructuració de HP) tingui massa impacte al centre de R+D que HP té a Sant CugatPer què no podem crear un viver d’empreses més important? La pime faria aquesta zona molt més sòlida

En situació de crisi, la gent amb visió de futur és la que en surt més ben parada

Santiago Morera ha estat nomenat nou director general del centre de Hewlett Packard a Sant Cugat. Morera compaginarà el càrrec amb la direcció del negoci d’impressió de gran format a escala mundial TEXT: JUdiTH ViVES /// FOTOS: d. FERNÁNdEZ


joma’s consolida la seva presència a les Canàries

Joma’s acaba d’obrir el seu segon establi-ment a l’illa de Tenerife, concretament a

Playa de las Américas. La nova botiga, inau-gurada aquest mes de setembre passat, té una superfície de 200 metres quadrats i està situ-ada al centre comercial Abora. Al nou establi-ment, Joma’s ofereix una àmplia gamma de vestuari professional.

Amb aquesta obertura, Joma’s Uniformes vol millorar el servei i la cobertura a les Illes Ca-nàries, ja que fins ara tan sols disposava d’un punt de venda i una delegació comercial. En aquest sentit, Joaquim Massagué, soci funda-dor i president executiu de Joma’s, ha afirmat que “el mercat canari suposa una gran opor-tunitat per a l’empresa, ja que el turisme és la principal activitat de l’arxipèlag i per aquesta raó Joma’s pot aportar els seus amplis conei-xements i serveis en el sector de l’hostaleria i la restauració, sense oblidar els altres sectors als quals l’empresa serveix: estètica i perru-queria, indústria i protecció, sanitat, segure-tat, comerç i serveis, i promoció i publicitat”.

OBjECTIUS. Joma’s és una empresa fundada l’any 1979 que està especialitzada en el ves-tuari professional. Actualment, la companyia disposa d’una xarxa de 21 botigues a les prin-

cipals ciutats de l’Estat, però l’objectiu és ar-ribar a la cinquantena l’any 2011. Els objec-tius expansionistes de l’empresa vallesana, però, no s’acaben aquí, ja que la intenció de Joma’s és tenir presència internacional, espe-cialment a les principals capitals europees, a partir del 2010.

La firma tèxtil va tancar l’exercici 2007 regis-trant unes vendes per valor de 40 milions d’euros, davant dels 31,9 milions de l’any an-terior. Joma’s té la seva seu a Sabadell, però l’empresa té la intenció de traslladar les ofici-nes centrals a Sant Cugat a principis de l’any vinent. /// REDAccIó

Imatge virtual de la futura seu de joma’s /// cEDIDA

EMPRESA /// SABADELL

La C·59 millora la connexió als polígons de l’AP·7

Operari treballant en una subestació de Fecsa /// I. M.

Fecsa Endesa amplia i revisa les subestacions del Vallès

Fecsa Endesa ha finalitzat les inspecci-ons termogràfiques preventives de les

tretze subestacions que l’empresa té a di-ferents punts del Vallès Occidental. Els tre-balls consisteixen a mesurar amb unes cà-meres de rajos infrarojos la temperatura de tots els equips en servei de les subestacions, amb la finalitat de detectar punts d’escalfa-ment superiors als normals. Amb aquestes revisions –se’n fan dues a l’any– l’empresa s’anticipa a possibles incidències, ja que els punts calents detectats són més fàcils de re-parar en la seva fase inicial. Les revisions es fan a l’estiu i a l’hivern perquè són les dues estacions en què es consumeix més i en què es produeixen més sobrecàrregues.

Les subestacions vallesanes de Fecsa es tro-ben als municipis de Rubí, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Sabadell, Terrassa, Sentmenat, Cerdanyola del Vallès i Castellar del Vallès.

AMPLIACIÓ DE LA SUBESTACIÓ DE TERRASSA.

Per altra banda, Fecsa Endesa va engegar, a fi-nals del mes d’agost, l’ampliació de la subes-tació d’Egara, ubicada a Terrassa, i que dóna servei a 105.000 clients del municipi terras-senc, Matadepera, Viladecavalls i Vacarisses.

Aquesta ampliació consisteix en la instal·lació d’un nou transformador de 40 megavolts am-pere que complementa els dos ja existents, de manera que la capacitat de transformació fi-nal serà de 100 megavolts. L’ampliació de po-tència es preveu que estarà enllestida a finals d’aquest any.

Aquest darrer treball s’inclou en el Pla d’In-versions de Fecsa Endesa al Vallès Occiden-tal, que pretén dotar totes les infraestruc-tures elèctriques de la comarca amb la tec-nologia i la capacitat suficient per donar resposta al creixement continuat d’aquests municipis. /// REDAccIó

joaquim Nadal visita el nou accés de la C·59 /// AcN

INFRAESTRUCTURES /// TERRASSA

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va visitar,

acompanyat de l’alcalde de Santa Perpètua de Mogoda, Manuel Ruiz, i l’alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, el nou accés de la C-59 a una zona industrial situa-da en aquests dos municipis. Aquest enllaç facilita la connexió des de la carretera fins als polígons industrials Can Bernades-Subirà (Urvasa), la Torre del Rector (Can Roca), Ca n’Oller, la Creueta i Riera de Caldes.

L’actuació comporta una millora significa-tiva en la seguretat viària i la fluïdesa del trànsit en aquest àmbit, ja que ha permès eliminar la parada i el gir a l’esquerra que anteriorment havien de fer els vehicles que volien accedir al sector industrial. Les obres, que compten amb una inversió de 7,7 mili-ons d’euros, finalitzaran durant les pròximes setmanes amb tasques d’acabats fora de la zona de circulació dels vehicles, com fina-lització de cunetes i hidrosembra. Aquestes obres s’emmarquen en un conveni de col-laboració entre el DPTOP, l’Incasòl i els polí-gons industrials.

NOU ENLLAÇ. Les obres del nou accés han consistit principalment en la construcció

d’un ramal en bucle que permet els movi-ments d’entrada a la zona industrial als ve-hicles procedents de Barcelona mitjançant un pas inferior sota la C-59. Aquest ramal de connexió té un carril de circulació de 4 me-tres d’amplada, voral esquerre d’1 metre i voral dret de 2 metres d’amplada; el pas in-ferior té una longitud de 90 metres i una am-plada de 8 metres.

Així mateix, les obres han inclòs la formació d’un tercer carril de trenat d’uns 500 metres de longitud a la C-59, en ambdós sentits de la marxa, entre el nou accés als polígons i l’enllaç amb l’AP-7. /// A SAbADELL

INFRAESTRUCTURES /// SANTA PERPÈTUA DE MOGODA


que “els fluxos migratoris han d’anar lligats al mercat de treball” i va afegir que “s’han de contractar tants immigrants com siguin necessaris per al mercat laboral”.

El ministre també va defensar la impor-tància del diàleg entre els agents socials i la importància d’actuar amb prudència da-vant la situació de crisi actual. Tot i això, va assegurar que no és partidari de la congela-ció salarial general i va afirmar que no se li pot demanar a un mileurista que contingui la despesa, “perquè ja ho fa cada dia”.

VISITA A TERRASSA. Corbacho va fer una vi-sita institucional a Terrassa, on va ser re-but oficialment per l’alcalde, Pere Navarro, amb qui va mantenir una reunió de tre-ball. Durant la trobada, Navarro i els por-taveus de l’equip de govern li van traslla-dar les mesures impulsades pel govern lo-cal per fer front a la crisi. El ministre va assegurar que Terrassa és un exemple pel seu dinamisme i va destacar la seva confi-ança en les sinergies del món local per sor-tir de la crisi.

El titular de Treball i Immigració també va visitar la patronal Cecot, on va impartir una conferència davant els empresaris per ex-plicar quines mesures impulsarà el govern per fer front a l’atur i la crisi econòmica.

El president de la patronal Cecot, Antoni Abad, li va traslladar algunes de les preocupacions dels empresaris, com ara l’absentisme labo-ral o la reforma fiscal. /// cRIStINA ANDREu

Corbacho considera clau la formació per lluitar contra l’atur

El ministre de Treball i Immigració, Ce-lestino Corbacho, va afirmar a Terras-

sa que a curt termini s’hauran de reformar les polítiques actives d’ocupació i les pas-sives per relacionar-les amb la formació. Una formació que haurà d’estar també lli-gada als sectors emergents locals per aju-dar a fer la transició de les persones que es troben a l’atur cap a aquests nous sectors d’ocupació. Pel ministre, aquesta és la ma-nera de lluitar contra l’atur i millorar la si-tuació econòmica. Corbacho va assegurar que per sortir de la crisi “la formació és una peça clau”.

Corbacho va afirmar que la construcció hau-rà de continuar tenint “un pes important” en l’economia del país, però que cal aprofi-tar el moment actual difícil per sortir “més forts” i amb un model de creixement dife-rent que passi per diferents sectors.

Sobre la polèmica de limitar o no la con-tractació en origen, Corbacho va assegurar

El ministre aposta per una reforma de les polítiques actives i passives d’ocupació

OCUPACIÓ /// TERRASSA

Celestino Corbacho durant la seva visita a la Cecot, amb el president de la patronal, Antoni Abad /// cRIStINA ANDREu

Sant Cugat es posiciona en la lluita per la IEIT júnior

després d’haver estat rebutjada com a seu de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecno-

logia en benefici de la candidatura de Buda-pest, Sant Cugat torna a lluitar per abanderar la xarxa de centres promotors. La proposta santcugatenca es torna a basar en l’anome-nat IEIT Júnior, un institut per a joves que pre-tén detectar el talent en edat infantil i juve-nil. Per aconseguir el lloc destacat que anhe-la Sant Cugat en aquest projecte europeu, es continuarà apostant per la Unitat de Negoci i Rendiment (BPU) com a part integrant de les anomenades KIC (Centre de Coneixement i In-novació). El tinent d’alcalde de Promoció Eco-nòmica de Sant Cugat, Jordi Joly, espera que la ciutat pugui aconseguir el lloc més destacat dins el conglomerat de centres promotors, ja que en la segona fase de l’IEIT la batalla “no és política ni tan complexa, sinó tècnica”.

COMPETèNCIA. Si Sant Cugat s’erigís com a pes pesant en el combat pels centres promotors repercutiria de manera positiva en les empre-ses. Segons Joly, “tenir el coneixement i la for-mació a prop i les infraestructures adequades són qüestions rellevants, per la competitivitat i tot el que comporta, i el que mou l’IEIT té una relació directa amb tots els temes de R+D del món empresarial”. /// M. SAGALéS Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat /// I. MARQuÈS

IEIT /// SANT CUGAT

El PTV acollirà el fòrum interempresarial CEIPAR

E l Parc Tecnològic del Vallès serà l’escena-ri del CEIPAR, trobada que tindrà lloc el

pròxim 29 d’octubre i que promou l’Associa-ció de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE). L’acte, que porta per títol La consolida-ción de una nueva forma de actuar, pretén ser un fòrum de trobada entre tots els agents im-plicats amb CEIPAR: empreses, parcs empre-sarials i administracions.

CEIPAR és un programa engegat pel Minis-teri d’Indústria l’any 2007 sobre la Creació d’Empreses Innovadores de Base Tecnològi-ca a Parcs Científics i Tecnològics. Aquesta iniciativa va donar suport econòmic i mitjan-çant assessorament empresarial a empreses de base innovadora de menys de 3 anys i va afavorir el creixement de 158 empreses, ubi-cades a 22 parcs científics i tecnològics espa-nyols. Els resultats econòmics d’aquestes em-preses l’any 2007 van ser, en la majoria dels casos, molt favorables.

ESTRUCTURA DE L’ENCONTRE. L’encontre CEIPAR està dividit en dos tipus d’activitats. D’una banda, els encontres bilaterals entre empreses, encaminats a establir una prime-ra presa de contacte entre entitats que pu-guin tenir l’opció de treballar plegades i es-

tablir les bases d’una futura col·laboració. La segona permetrà a les entitats participants mantenir reunions amb representants dels grups d’inversió Keiretsu Forum i Fondo Perseo d’Iberdrola. Keiretsu és una xarxa d’inversors privats, líder als EUA, i que té set-ze seus a tot el món, una d’elles a Barcelona. La de Barcelona compta amb el suport de La Caixa, la Cambra de Comerç de Barcelona, el bufet Roca Junyent i la Universitat La Salle-URL. Fondo Perseo d’Iberdrola és un fons de-dicat a la inversió en tecnologies de genera-ció elèctrica renovables disruptives i de re-ducció de l’impacte ambiental dels sistemes de generació existents. /// REDAccIó

Façana del centre d’empreses /// cEDIDA

FòRUM /// CERDANYOLA

1�B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008 RADAR

Bankpime ofereix facilitats bancàries als constructors

Encara no fa un any que Bankpime es va es-tablir a Sabadell i ja ha signat el seu pri-

mer conveni de col·laboració amb una as-sociació d’empreses locals que actualment està patint de manera especial els efectes de la crisi econòmica, el Gremi de Constructors d’Obres de Sabadell i Comarca. Malgrat que el nou acord no estipula accions específiques, el director general de Negocis de Bankpime, Francisco Valle, va explicar que el que ells ofe-reixen són unes ‘‘condicions preferencials a les empreses del gremi’’, sobretot per ‘‘seu-re amb els empresaris, estudiar el seu nego-ci i trobar-hi solucions, que és el que nosal-tres sabem fer’’.

Des de l’entitat bancària s’han compromès a donar suport a les pimes constructores agre-miades perquè puguin tirar endavant els seus projectes. L’altre signant del conveni, el presi-dent del Gremi, Melquíades Garrido, va voler su-bratllar que ‘‘és important en aquests moments de dificultat poder comptar amb el suport d’un banc que, a més d’entendre les necessitats dels agremiats, s’involucra en el seu desenvolupa-ment empresarial’’. I és que, en el marc de la crisi actual, els bancs i les caixes d’estalvi han adoptat una actitud més conservadora a l’ho-ra de donar llum verd a les operacions finance-res de crèdit, cosa que ha afectat especialment constructors i promotors, que han vist com als seus clients potencials se’ls negaven préstecs hipotecaris i no podien adquirir habitatges, al-hora que ells es quedaven sense líquid per po-der començar nous projectes.

GREMI DE CONSTRUCTORS. Actualment, el Gre-mi de Constructors té 500 pimes associades, que es beneficiaran directament del nou con-veni de col·laboració. Tal com va expressar el president de l’associació, Melquíades Garrido, l’acord significarà que aquestes pimes “puguin dedicar el seu temps al que realment volen”, no a buscar productes financers.

D’altra banda, Garrido va recordar que l’acti-vitat constructora a Sabadell ‘‘no està a la pit-jor lliga en aquest moment’’. Segons les seves declaracions, enguany, des del Gremi han vi-sat més metres quadrats que l’any passat. A més, la xifra d’atur de la ciutat, un 9,3%, se si-tua lleugerament per sota de la mitjana cata-lana, que és del 12,2%. /// cRIStINA FARRéS

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Representants de les dues entitats /// c. FARRéS

Banc Sabadell formalitza l’aliança amb ZurichENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Banc Sabadell ha formalitzat la venda de part del seu negoci assegurador a la su-

ïssa Zurich, en concret el 50% del seu grup de bancassegurances, és a dir, BanSabadell Vida, BanSabadell Pensions i BanSabadell Assegu-rances Generals. Aquesta operació, anuncia-da al mes de maig, permet a les dues compa-nyies establir una aliança estratègica a fi de desenvolupar de forma efectiva el negoci de bancassegurances al mercat espanyol i amb una visió de lideratge. Segons el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, l’operació “com-

pleix plenament el nostre objectiu de donar valor al nostre negoci assegurador i de situ-ar-nos en una posició de lideratge en el sector de les bancassegurances a Espanya, al costat d’un líder mundial”.

NOUS CÀRRECS. Jochen Schwarz, director de Bancassurance de Zurich, serà el nou presi-dent de les empreses conjuntes, mentre que Sílvia Ávila, subdirectora general de Banca-Assegurances de Banc Sabadell, assumirà el paper de directora general. Ávila ha estat,

durant molt de temps, responsable del des-envolupament de les empreses d’asseguran-ces del grup.

Zurich Financial Services Group és un prove-ïdor de serveis financers especialitzat en l’àrea de les assegurances, amb una xarxa glo-bal de subsidiàries i oficines a l’Amèrica del Nord i Europa, així com a l’àrea Àsia-Pacífic, Amèrica Llatina i altres mercats. Fundat el 1872, el grup disposa de prop de 60.000 em-pleats a més de 170 països. /// REDAccIó


Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Barberà del Vallès

L’Administració local intenta donar valor afegit a la ciutat a través de plans de dinamització de sectors com els de comerç i serveis, minoritaris temps enrere per l’omnipresència de la indústria PER: PERE FERNÁNdEZ

Barberà del Vallès, una ciutat industrial que vol ser comercial

La indústria ha estat, des de fa temps, una de les fonts de ri-quesa més importants de Barberà del Vallès. Amb prop de 26.000 habitants, aques-ta ciutat mil·lènaria constitu-

eix una de les capitals de la comarca pel que fa a teixit industrial i empresarial. De fet, ocupa el 19è lloc de tots els municipis de Catalunya pel que fa a nombre de treba-lladors assalariats; n’hi treballen més de 19.000. El teixit productiu és força equili-brat entre els sectors industrial i de ser-veis, però amb relació al conjunt de tota la província, les dades són molt revelado-res: el teixit industrial de Barberà repre-senta el 43% del total de l’activitat que es desenvolupa al seu terme municipal, men-tre que a la província de Barcelona tan sols és d’un 20%. Per altra banda, el sector de serveis representa el 49%, xifra molt bai-xa si tenim en compte que en el conjunt de la província és de més d’un 71,5%. El motiu és evident: l’atractiu comercial de Sabadell segueix sent molt poderós, encara que des de l’Administració s’ha fet un esforç im-portant per desenvolupar aquest sector de serveis i treure’s l’etiqueta de “ciutat dor-mitori”. Paradoxalment, a Barberà es tro-ba el primer centre comercial de tot l’Es-tat, Baricentro, que té una superfície de 468.000 metres quadrats destinats a ser-veis, hostaleria i comerç.

iNdÚSTRiA VS. SERVEiS

La lluita aferrissada entre aquests dos sec-tors ha estat la tònica habitual en el dar-rer quart de segle, disputa que ha beneficiat ambdues parts. Actualment, Barberà té cinc polígons industrials, els més importants, el de Ronda Santa Maria, que també té una part dedicada a serveis, i els de Can Salvatella i Santiga, aquests dos, exclusivament indus-trials. Hi ha localitzades gairebé 1.500 em-preses, entre les quals destaquen les que es dediquen a la construcció (183), a la trans-formació de cautxú i matèries plàstiques (136) o a la indústria del paper (51). Segons les dimensions, predominen les microem-preses, que representen gairebé el 60% del total. Només vora un 4,5% de les empreses són mitjanes o grans.

Un dels privilegis de Barberà és el seu em-plaçament geogràfic. Limita amb Sabadell i Cerdanyola del Vallès i es troba a l’encreua-ment de les principals autopistes que comuni-quen la resta de la comarca i Barcelona, l’AP-7

1 ///

2 /// 3 ///

1 /// MERCAT dE L’oNZE dE SETEMBRE.AQuESt MERcAt VA SER REMoDELAt DARRERAMENt, I ES VA AMPLIAR L’oFERtA I LA QuALItAt DELS SEuS EStAbLIMENtS/// ISAbEL MARQuÈS

2 /// PARC CENTRAL dEL VALLèS.uN DELS ESPAIS DE LLEu-RE MéS PoPuLARS DE bARbERà/// I.M.

3 /// PoLígoNS iNdUSTRiALS.bARbERà té cINc PoLÍ-GoNS, ELS MéS IMPoR-tANtS SóN ELS DE RoNDA SANtA MARIA, cAN SAL-VAtELLA I SANtIGA/// I.M.

El comerç barberenc es concentra princi-palment al voltant dels eixos viaris princi-pals, tret de l’àrea comercial de Baricentro. Es troben en el que es coneix com a Centre Comercial Urbà, on s’apleguen prop de 300 activitats comercials. Dins d’aquest espai hi ha, entre d’altres, el mercat de l’Onze de Se-tembre i comerços de venda de productes de consum quotidià i de comerç minoris-ta. També hi podem trobar un volum impor-tant d’equipaments i serveis, com ara zones esportives, els dos centres d’atenció primà-ria o el mercat ambulant.

Des de l’any 2002, l’Ajuntament executa un pla de dinamització comercial que es coneix com a Barberà Comerç Urbà.

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL DE BARBERà REPRESENTA EL 43% DEL TOTAL DE L’ACTIVITAT ECONòMICA DEL MUNICIPI

i la C-58, de manera que constitueix un impor-tant nus de comunicacions per carretera.

A tota aquesta activitat, plenament conso-lidada, s’hi afegeix l’oferta de comerç i ser-veis, que a poc a poc va tenint més i més pes. La Fira del Comerç, que té lloc els dies 3, 4 i 5 d’octubre, és un bon exemple de l’impuls que des de l’Ajuntament es vol do-nar a aquest sector.

Un altre dels emblemes de la ciutat és el re-cinte firal del Parc Central del Vallès, que constitueix un dels espais de lleure més im-portants de la comarca, i on es fan, entre d’altres, activitats com la Fira del Cavall o la Festa del Parc.


Una exposició obre el 150è aniversari de Caixa Sabadell

la placa commemorativa, previst per al 9 de gener. Per a aquest acte s’ha sol·licitat la presència del rei Joan Carles I. Des del vessant cultural, s’ha organitzat una gira de concerts commemorativa per diverses ciu-tats de Catalunya, a càrrec de la Simfònica del Vallès amb la Lieder Camera.

L’entitat també apostarà pel festival Etni-val de Girona i el Premi Sant Joan. També durant les pròximes posaran en marxa la transformació de l’edifici de l’Obra Social en un centre multidisciplinari de divulga-ció de les noves tecnologies i les arts, que serà realitat d’aquí a tres anys. A més, du-rant el mes de novembre, segons va avan-çar el president, es preveu la inauguració de la nova Biblioteca d’Humanitats, amb un fons de llibres i publicacions especialitzat en història local de Sabadell i humanitats, que pren el relleu de l’actual biblioteca ges-tionada per la Fundació Bosch i Cardellach. Soley també va anunciar que justament es farà la cloenda dels actes del 150è aniver-sari al nou auditori que s’aixecarà a la seu de l’Obra Social.

Tot i que tant Soley com el director general van intentar cenyir-se al motiu de la con-vocatòria –el programa d’actes de l’aniver-sari– no van poder evitar referir-se al pa-norama “preocupant” de l’economia. “Ara ja no estem en la situació de fa quatre anys, ja parlem d’una recessió que afecta totes les tipologies d’empreses. Per tant, els prò-xims dos anys seran complicats”, va adme-tre Mestre. /// JuLIà GuERRERo

El 6 de gener del 1859, 185 impositors van fundar Caixa Sabadell amb 19.000 pes-

setes. 150 anys després es manté com la se-gona caixa més antiga de l’Estat, darrere de Caja Madrid, i acaba de donar el tret de sorti-da a tot un any de celebracions per comme-morar un aniversari que ‘‘no arriba en un bon moment econòmicament, però que tenim el deure i el dret de poder celebrar”, segons ex-pressa el seu director general, Jordi Mestre.

De fet, el president de Caixa Sabadell, Sal-vador Soley, va apuntar, en la presentació dels actes previstos, que “l’aniversari su-posa una motivació perquè des dels orí-gens tenim imprès al nostre ADN un com-promís amb la societat civil que perdura en el temps”.

El programa d’actes s’obre amb una ex-posició sobre el valor dels diners a la seu de la seva Obra Social i el 24 d’octubre es presentarà el llibre commemoratiu Caixa Sabadell. Finances i acció social: 1859-2009. Amb aquest llibre, l’entitat vol donar testi-moni del seu segle i mig d’història al servei de la societat des de la particular idiosin-cràsia de les caixes d’estalvi. Soley va voler destacar que “el factor diferencial de tenir una obra social ha estat un exemple per a altres empreses al llarg d’aquests anys”.

ACTES DEL 2009. Durant el 2009 se succe-iran les activitats, algunes d’elles adreça-des específicament als seus empleats, però també als clients, gairebé 637.000. Un dels actes més esperats serà el descobriment de

Una mostra sobre el valor del diner i l’edició d’un llibre sobre la història de l’entitat són les primeres activitats commemoratives

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

D’esquerra a dreta, Salvador Soley i jordi Mestre, president i director general de Caixa Sabadell /// ISAbEL MARQuÈS

Caixa Terrassa s’alia amb les asseguradores AEGON i Reale

Caixa Terrassa ha formalitzat sengles aliances amb les companyies assegura-

dores multinacionals AEGON i Reale en el camp de la comercialització i el desenvolu-pament d’assegurances de vida, pensions i assegurances generals. AEGON i Reale ad-quireixen el 50% de Caixa Terrassa Vida i de Caixa Terrassa Previsió, respectivament, so-cietats filials de Caixa Terrassa. Aquestes operacions de venda s’han tancat per 325 milions d’euros, dels quals 105 són ajornats i vinculats a la consecució de determinats objectius de negoci.

La xarxa comercial de Caixa Terrassa, amb prop de 300 oficines, i la seva distribució pel territori de Catalunya, ha estat un dels factors importants que s’han tingut en compte en la valoració de l’operació. Caixa Terrassa ha de-cidit formalitzar ara aquestes aliances per po-tenciar la seva activitat en el camp de les as-segurances basant-se l’experiència i l’especi-alització d’aquestes dues companyies.

ELS TRES GRUPS. El grup assegurador holan-dès AEGON és un dels líders mundials en as-segurances de vida i plans de pensions. El grup gestiona uns actius de 371.000 milions d’euros i cotitza en els principals mercats de

valors del món, com ara Nova York, Londres, Amsterdam i Tòquio. Per la seva banda, Re-ale Mutua Assicurazioni és la mútua d’as-segurances número u d’Itàlia i és el cinquè grup assegurador del mercat italià no vida, que està també àmpliament implantat a l’Es-tat espanyol, on l’any passat va facturar 714 milions d’euros en primes.

El grup assegurador de Caixa Terrassa gesti-ona un volum de negoci de 1.541 milions d’euros i compta amb més de 285.000 con-tractes, entre assegurances de vida, plans de pensions i assegurances de rams diversos.

/// A tERRASSA

Una de les oficines de Caixa Terrassa /// ISAbEL MARQuÈS

ENTITATS FINANCERES /// TERRASSA

C/. Mogoda, 1 Pol. Ind. Can Salvatella 08210 - BARBERÀ DEL VALLÈS Telf. 93 729 72 72 Fax 93 729 72 73

www.nodusbarbera.com / [email protected]

-Oficines de lloguer: a partir d’un dia d’estada i des de 38m2, amb portes de càrrega i descàrrega, ADSL, aire condicionat i calefacció, preses d’aigua i electricitat i connexió amb una central de seguretat. -Zona de negocis: sala d’actes i auditori amb equips de traducció simultà-nia i capacitat fins uns 300 assistents, 3 sales de reunions equipades amb la tecnologia audiovisual més avançada, sales d’exposicions i sales per a vid-eoconferències.-Espais per a formació: aules a mida per a les sessions de formació de la seva empresa.-Locals comercials: Cambra de Comerç i Indústria, ofimàtica. banc i caixa, servei mèdic, prevenció de riscos laborals.-Serveis de restauració: bar, restaurant, càtering a mida per a reunions, convencions...-Zona verda comunitària: 1700m2, espai tranquil i agradable.


Empresa familiar /// Tecnomesura

Ubicada al Parc Tecnològic del Vallès, Tecnomesura realitza la comprovació dimensional de peces industrials. El seu valor afegit és oferir un servei assequible per a petites empreses TEXT: IVANNA VALLESPÍN /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Tecnomesura, la metrologia a l’abast de les petites empreses

3 ///

“Un laboratori de metro-logia és car i necessita un personal molt qua-lificat. Però una peti-ta empresa no hauria de renunciar a la me-

trologia d’alta qualitat”. Amb aquesta filosofia va néixer fa vuit anys Tecnomesura, una em-presa especialitzada en metrologia dimensi-onal, és a dir, a mesurar i comprovar que una peça compleix totes les característiques i di-mensions que han estat establertes en el seu disseny previ. Amb aquest procés de compro-vació s’assegura que la peça podrà ser munta-da sense problemes en una màquina i que tot funcionarà correctament, un detall que resulta molt important en la indústria, sobretot quan les peces habitualment són fabricades en dife-rents empreses o en altres països.

Després de treballar durant prop de 20 anys a l’àrea de R+D del departament de metrolo-gia de Hewlett Packard, Jordi Sancho va deci-dir posar-se la bata d’emprenedor i va crear Tecnomesura el febrer del 2000 amb la mirada posada en la petita empresa. “Tecnomesura té la vocació d’ajudar les pimes a ser més compe-titives i posar al seu abast un departament de metrologia i qualitat”, afirma Jordi Sancho, di-rector general de Tecnomesura.

L’empresa, amb una plantilla de 12 treballa-dors, va registrar un índex de creixement del 12% l’any passat i una facturació de prop de 800.000 euros. La seu està ubicada al Parc Tec-nològic del Vallès, “un fet diferencial” i una marca de qualitat per a la seva empresa, se-gons Sancho. Tecnomesura ofereix una àmplia gamma de serveis de mesurament, però, sens dubte, el pilar bàsic és el laboratori de metrologia, on es porta a terme l’homologació de motlles i ma-trius. La tasca realitzada aquí suposa el 43% del volum de facturació de l’empresa. Altres serveis de l’empresa són la redacció d’infor-mes d’homologació i el disseny d’utensilis de control a partir d’una imatge 3D de la peça. Així mateix, també té un departament de for-mació que imparteix diferents cursos pràctics sobre qualitat i metrologia.

Els serveis de Tecnomesura estan encarats es-pecialment a empreses de l’automòbil, però la situació d’inestabilitat que ha viscut aquest sector ha fet que l’empresa obrís el seu negoci a noves àrees, com ara l’aeronàutica, la farma-cèutica, la cosmètica o els electrodomèstics.

ExTERNALiTZACióLes empreses es veuen obligades, cada cop més, a externalitzar alguns dels seus proces-sos, sobretot aquells en què són més necessà-ries l’especialització i la tecnologia punta. Això ha beneficiat empreses com Tecnomesura, que són contractades per altres companyies per fer, en aquest cas, la tasca de mesurament tridimensional d’alta precisió, una àrea que re-quereix una gran especialització dels tècnics i uns equips de laboratori moderns i de quali-tat. De fet, així ho expressa un dels principis de l’empresa: Concentra’t en allò que saps fer i ex-ternalitza’n la resta.

Però la voluntat de Tecnomesura és no ser un simple laboratori que les empreses poden sub-contractar, sinó també col·laborar estreta-ment amb els clients i integrar-se, com una peça més, en el procés productiu.

iNNoVACió CoNSTANT

Tecnomesura destina pràcticament el 90% dels seus esforços en les tasques de R+D. Fruit d’aquest esforç en recerca, l’empresa ha desenvolupat recentment el VisionFix, una eina flexible per fixar peces en equips de me-surament òptic. Igualment, acaba de crear un programa informàtic de captura de dades i un altre per gestionar un pla de calibratge sota la norma ISO. Tecnomesura va assolir tam-bé l’any passat una gran fita amb la creació de l’anomenada mecanització intel·ligent, gràci-es a la qual s’aconsegueix el nivell zero quant a defectes en les peces que es fabriquen.

Segons Jordi Sancho, la innovació és una eina d’èxit, però que ha de ser constant i continua-da si no es vol que aquest èxit sigui efímer: “Si simplement innovem una vegada, no trigarem a ser engolits pel mercat, ja que els altres tam-bé innoven i ràpidament quedarem obsolets”.

Immersos en aquesta voràgine, resulta difí-cil plantejar una visió de futur. “Sabem com és Tecnomesura avui, però no sabem com serà demà. L’única cosa que sabem és que serà dife-rent i que afrontarem i enfocarem tots els can-vis per aconseguir més satisfacció dels nostres clients i per oferir serveis de valor per a la in-dústria”, assegura Sancho.

No obstant això, certes coses sí que estan més clares i des de Tecnomesura es plantegen com a fites de futur la consolidació de l’empresa com a referent a Catalunya quant a metrologia industrial i el disseny i la creació de productes propis que portin la marca Tecnomesura.

1 ///

1 /// EN PLENA FEiNA A L’EMPRESA ES MESuRA I coMPRoVA QuE LES PEcES coMPLEIXEN LES cARActERÍStIQuES EStAbLERtES2 /// JoRdi SANCHo, diRECToR dE TECNoMESURA, VA FuNDAR L’EMPRESA EL FEbRER DE L’ANY 20003 /// EL PARC TECNoLÒgiC dEL VALLèS. tEcNoMESuRA ES tRobA DINS D’AQuESt cENtRE D’EMPRESES EN FoRMA DE cARPA

2 ///


Innovació /// Sucspoon

És de galeta, i porta l’edulcorant i la xocolata incorporats. L’inventor busca inversors PER: CRiSTiNA ANdREU

1 ///

3/// diFERENTS VERSioNS. EL Nou DISSENY DE LA cuLLEREtA, totALMENt cobERtA DE XocoLA-tA, QuE ES PRESENtARà PRoPERAMENt /// cEDIDA

La cullereta més dolça busca padrí per entrar al mercat

1 /// iNVENT CATALà. LA cuLLEREtA ENDuLcIDoRA I coMEStIbLE DE SucSPooN té uNA PAtENt MuNDIAL /// cEDIDA

2 /// RECoNEixEMENTS. JoRDI NEVot, AL cEN-tRE, HA AcuMuLAt DIVER-SoS PREMIS, coM EL MI-LLoR PLA D’EMPRESA DE cAtALuNYA DE LA JoVE cAMbRA INtERNAcIoNAL /// cEDIDA

2 /// 3 ///

Els grans invents sovint semblen una obvietat quan ja són una re-alitat. Però darrere de la innova-ció més senzilla hi ha hores de treball, intuïció i molta fe perquè el producte imaginat pugui arri-

bar al mercat. Jordi Nevot està convençut que el seu invent té futur i des de fa més d’un any es dedica en cos i ànima a aquest projecte. Ha creat la seva pròpia empresa, Sucspoon, i està buscant soci inversor perquè la seva cu-llereta, 4 productes en un, faci el salt del pa-per als cafès d’arreu del món.

Nevot ha unit quatre productes, presents a la majoria de cafeteries, i n’ha fet un: una cullere-ta per al cafè o te que inclou la galeta i la xoco-lata i que endolceix. N’hi ha de diferents gustos i, fins i tot, es pot personalitzar per a cada client.

A casa, comença a acumular premis; el darrer, el de la Jove Cambra Internacional com a millor Pla d’Empresa de Catalunya, un full de ruta que ha elaborat amb l’ajut de la patronal Cecot. Però de moment, el soci inversor s’hi resisteix.

L’inventor explica que el producte agrada a tot arreu on el presenta, “però en aquest país es vol invertir sobre segur i com que el produc-te no és al mercat ningú s’hi acaba arriscant”. Nevot afegeix que “les institucions tendeixen a valorar l’invent en funció de la tecnologia que inclou i, és clar, no sembla gaire tecnològica una cullereta per al cafè”. Malgrat aquesta pri-mera impressió, l’inventor assegura que “en-cara que no ho sembli el meu invent també té al darrere moltes investigacions, en concret, en recerca bioalimentària, hores de treball per trobar la combinació correcta per tal que la cu-llereta-galeta no es desfaci, i la quantitat exac-ta d’edulcorant o de xocolata”.

PREMiS, PERÒ No AJUTS

Jordi Nevot afirma que els premis “s’acumulen a casa, però ni un ajut”. Segons Nevot, “diuen que es dóna suport a la innovació, però després no t’ajuden a començar”. Des del 2005, aquest inventor de Sabadell té la patent mundial del producte i ha estat a punt, en diverses ocasi-ons, d’aconseguir un soci inversor, “primer amb una empresa de galetes, però va tenir pro-blemes econòmics i al final no va poder ser, i ara fa poc s’hi ha interessat una altra empresa, a través de la xarxa BANC de Cecot, però també ho han aparcat perquè pensen que el moment actual no és el millor per llançar el producte”.Es calcula que en un any es venen uns 500.000

milions de cafès al món, “imagina’t si és am-pli el meu mercat, i s’hi ha de sumar el del te”. Aquesta cullereta 4 en 1 es vendria a cadenes d’hotels, mitjans de transport, com companyi-es aèries, vaixells o grups de restauració.

El preu previst de sortida seria de 0,20 euros la unitat i es podria personalitzar amb el logo de l’empresa: “És necessari que es faci una pro-ducció amb motlles industrials i cuidar el detall: és molt important el disseny”. Més endavant també es podria distribuir en empreses delica-tessen. Segons Nevot, el producte agrada, però hi ha por a invertir.

dEdiCACió ExCLUSiVA

Jordi Nevot té 36 anys i ve del món de les arts gràfiques. També ha treballat en el sector de la rebosteria industrial, “potser per això, pel fet de conèixer la rebosteria i el disseny, ha sortit el producte”. Durant un temps va compaginar la seva feina a l’empresa familiar d’arts gràfiques amb la recerca de finançament per al seu invent, “però va haver-hi un moment en què vaig veure que si no m’hi dedicava del tot, no tiraria endavant”. Des del 2005 ha posat tot l’esforç perquè el seu invent sigui una realitat: “Hi he invertit molts diners, més de 100.000 euros, però crec en el producte i confio que sortirà al mercat”. Potser per aquesta fe és optimista: “Alguns em diuen que si durant aquest temps no he trobat finançament és que el meu invent no és tan bo, però jo els dic que no és així, el producte té futur, però no he tingut opcions de poder-lo portar al mercat”. Jordi Nevot ha creat la seva pròpia empresa, Sucspoon, i cada dia treballa per fer realitat el seu somni: “Tothom em diu que el producte agrada, per tant si he arribat fins aquí, continuaré el temps que faci falta fins que tingui la inversió”. També assegura que “cal apostar més per la innovació; fa cinc anys que demano ajuts i només rebo copets a l’esquena per felicitar-me.

LA PATRONAL CECOT VA AJUDAR A IMPULSAR L’INVENT DEL JOVE EMPRENEDOR DE SABADELL


Grans empreses /// Trifermed

Trifermed, l’eina amiga de les empreses biofarmacèutiques

Espanya és el setè mercat farmacèutic mundial, així que no és estrany que hi comencin a sorgir iniciatives empresarials innovadores i d’èxit en el sector biomèdic PER: iVANNA VALLESPíN

Pensar quins fàrmacs necessita la societat en un futur, com millo-rar-ne els existents, importar nous productes a altres països... Aques-tes són algunes de les tasques que fa un departament de desenvolu-

pament de negoci (en anglès, Business Deve-lopement, BD) de les empreses biofarmacèuti-ques. Habitualment, les grans multinacionals tenen el seu departament, però moltes peti-tes i mitjanes empreses no disposen d’aquesta oportunitat i han d’externalitzar aquest servei o el personal que s’hi dedica és reduït.

Amb la voluntat d’omplir aquesta necessitat va néixer Trifermed Group, una empresa sant-cugatenca que està especialitzada a oferir ser-veis de desenvolupament de negoci a empre-ses del sector biofarmacèutic.

Trifermed es va fundar el juny del 2002 sota el guiatge de Sergi Trilla, un metge de forma-ció que va decidir deixar de banda el vessant assistencial per entrar en el món empresari-al. Després de treballar diversos anys en grans empreses dels sectors mèdic i farmacèutic, on va aprendre les primeres pautes del BD, va de-cidir emprendre el seu propi projecte i posar en pràctica els seus coneixements sobre des-envolupament de negoci.

Actualment, Trifermed disposa d’una planti-lla de 13 persones, totes elles amb formació ci-entífica i empresarial, ja que, tal com afirma el president de Trifermed, Sergi Trilla: “Ente-nem que per poder donar un servei amb la mà-xima qualitat possible als nostres clients, hem de ser capaços d’entendre el producte en el seu vessant científic”.

Aquesta empresa de serveis de consultoria té la seu central a Sant Cugat, però disposa de de-legacions a Israel i Mèxic. La política d’expan-sió que aplica la companyia es basa en uns cri-teris i unes necessitats concrets. Així, per exemple, la presència a l’Amèrica Llatina obe-eix al coneixement previ d’aquest continent que el president de Trifermed va acumular du-rant anys d’experiència en anteriors empre-ses. En canvi, la decisió d’instal·lar-se a Israel va ser per una raó estratègica: “Israel supo-sa un mercat potser no gaire rellevant quant a grandària, però quant a desenvolupament tec-nològic és un mercat molt avançat”, constata Trilla. Trifermed està treballant per consolidar la seva presència en els principals mercats eu-ropeus (Alemanya, França, Itàlia, Anglaterra i Espanya) i s’ha començat a introduir a Nord-amèrica a través del Canadà.

Però aquesta política d’expansió té una fita clara, introduir-se en un parell d’anys en el mercat dels Estats Units, un país que concen-tra el 50% del negoci farmacèutic mundial. “Per arribar als Estats Units cal portar-hi algu-na cosa que els sigui atractiva i en aquest sen-tit la nostra targeta de presentació és ser forts a Europa”, afirma Trilla.

ELEMENT diFERENCiAdoR

L’especificitat de l’activitat de Trifermed ha fet que l’empresa també hagués de buscar noves formes d’organització que s’adaptessin a la re-alitat del sector. I és que el BD significa treba-llar amb un model de negoci basat en valors de futur, on s’ha de tenir en compte la rendibilitat que donen els drets dels productes a curt i llarg termini. Segons Trilla, “per a aquestes empre-ses desenvolupar un negoci és pensar què fa-ran en el futur”. I és que el procés entre la idea i que aquesta es faci realitat tecnològicament pot durar entre 10 i 15 anys.

A això cal afegir-hi un element extern que de-terminaria el concepte d’empresa en què s’ha convertit Trifermed. En el moment del naixe-ment de l’empresa, els serveis de consultoria començaven a ser qüestionats, ja que “era un servei molt costós i molts dubtaven dels seus resultats”, recorda l’empresari. Llavors, Trifer-med va proposar un canvi en la relació amb els clients, un nou model en la facturació, que su-posava que en comptes de facturar els seus serveis per hores, es passava a cobrar per re-sultats. “Això va suposar una gran novetat, so-bretot perquè el procés de BD és molt llarg i no sempre dóna els seus fruits”, afirma Trilla. A més, aquest canvi va ajudar a eliminar la des-confiança de la indústria envers els serveis de consultoria: “Per les empreses era molt atrac-tiu pensar ‘jo contractaré uns serveis i només pagaré si n’obtinc uns resultats’”, afegeix.

Aquest nou model, però, també suposa més risc i una forta inversió per a Trifermed, que ha hagut de ser més analítica i exigent amb les propostes dels clients: “Hem de fer una selecció dels projectes que ens arriben, ve-iem quins tenen més viabilitat i ens que-dem amb aquells que tenen més probabili-tat d’èxit”.

Amb tot, Trifermed ha aconseguit ampliar la seva cartera de clients fins als 115 que té actu-alment. A més, també ha diversificat el per-fil de client, ja que al principi treballava bàsica-

“LA TRANSMISSIó DE CONEIXEMENT ÉS BàSICA PER CREAR VALOR AFEGIT EN LA SOCIETAT”

1 /// RECEPCió dE TRiFERMEd. L’EMPRESA EStà SItuADA A SANt cuGAt DEL VALLÈS /// ISAbEL MARQuÈS

1 ///


2 ///

3 /// 4///

2 /// EL diA A diA. té uNA PLANtILLA DE 13 PERSoNES AMb FoRMAcIó cIENtÍFIcA I EMPRESARIAL /// ISAbEL MARQuÈS

3 /// UNES iNSTAL·LACioNS ModERNES. tRIFERMED ES VA FuNDAR L’ANY 2002 I LA SEVA EXPANSIó HA EStAt coNStANt /// I.M.

4 /// AMB PAS FERM CAP A NoUS MERCATS. uN DELS obJEctIuS ActuALS DE L’EMPRESA éS ENtRAR ALS EStAtS uNItS /// I.M.

5 /// ESTUdiANT ELS PRoJECTES. QuAN N’ARRIbA uN DE Nou, uNA coMISSIó N’ANALItzA LA VIAbILItAt I EL RISc /// I.M.

6 /// SERgi TRiLLA,PRESIDENt DE tRIFERMED /// I.M.

En canvi, el president de Trifermed reco-neix que els problemes que pateix el sector farmacèutic no vénen generats pel preu del petroli, sinó que el sector té les seves pro-blemàtiques pròpies i específiques, com per exemple, la manca de noves molècu-les, l’augment dels medicaments genèrics, la dificultat i les traves existents a l’hora de registrar una especialitat farmacèutica i els elevats costos que suposa desenvolupar un fàrmac nou (que poden arribar als mil mili-ons d’euros).

Amb tot, el sector farmacèutic, i d’això se’n beneficia Trifermed, s’erigeix com un gegant sòlid i fort: “Si al client no l’afecta, nosaltres no la notem [la crisi]. Nosaltres sempre parlem de futur, encara no ens preocupa el present”, assegura Trilla.

EL PROBLEMA DEL SECTOR FARMACÈUTIC NO ÉS EL PREU DEL PETROLI, SINó LA MANCA DE NOVES MOLÈCULES, L’AUGMENT DELS MEDICAMENTS GENÈRICS O ELS ELEVATS COSTOS DE DESENVOLUPAMENT DE NOUS FàRMACS

D’altra banda, un dels objectius de Trifer-med és crear una escola de Business Deve-lopement, per tal de compartir el coneixe-ment i l’experiència adquirits al llarg dels anys a través de cursos, seminaris i màsters especialitzats en desenvolupament de nego-ci. “La transmissió de coneixement és bàsi-ca per crear valor afegit en la societat”, sen-tencia Trilla.

iMMUNES A LA CRiSi

Trifermed és un dels pocs i estranys exem-ples d’empreses i sectors que s’han pogut lliurar de la llarga ombra de la crisi que està sacsejant moltes economies. “La crisi afec-ta en últim lloc el sector alimentari i el sani-tari, perquè són els més bàsics, tot i que s’ha de distingir entre el servei sanitari bàsic i el de luxe”, afirma Sergi Trilla.

ment amb petites i mitjanes empreses. Però més tard va descobrir un nou client: les sucur-sals locals de les grans multinacionals, que so-vint no disposen de departament propi de BD o tenen un personal molt reduït i, per contra, tenen necessitats específiques i una realitat del territori diferent a la que es treballa des de la central. En aquest punt, Trifermed s’ha fet un lloc en el mercat per cobrir les demandes d’aquestes filials i ajudar-les a desenvolupar les seves estratègies de negoci.

SERVEiS diVERSoS

Trifermed es troba en un moment de diversifi-cació dels serveis que ofereix, depenent de les exigències dels clients, i actualment desenvo-lupa sis tipus de tasques diferents.

Per una banda, la firma santcugatenca es de-dica a cercar empreses partner en el mer-cat, per tal de distribuir un producte concret a diferents punts del planeta. També ajuda a desenvolupar el portafoli o catàleg d’una empresa, mitjançant la recerca d’un produc-te concret i ja existent en el mercat. A més, ajuda empreses d’altres països i continents a poder regular i registrar els seus produc-tes a l’estranger i entrar així en nous mer-cats. D’altra banda, la consultora també es dedica a buscar i trobar tecnologies que per-metin millorar els productes ja existents, per exemple, canviant la posologia o la for-ma galènica de presentació dels fàrmacs... A més, realitza el BD de patents, de mane-ra que ajuda empreses que disposen ja d’una patent a donar-li sortida en el mercat, bus-car finançament... I Finalment, també es de-dica a l’àmbit de l’adquisició i fusió d’empre-ses del sector.

UN LLARg PRoCéS

Quan un projecte nou truca a la porta de Tri-fermed, el primer que es fa és crear una co-missió de prospecció que n’analitza la via-bilitat i el risc. Això es fa a través de l’estu-di de quatre valors o aspectes principals. El primer és l’avaluació científica, en què el de-partament mèdic analitza el producte i el compara amb els de la competència i deter-mina els avantatges i les aportacions en el terreny científic del producte. Després es fa una avaluació del mercat, en què s’estudia la competència, els preus del mercat i els avan-tatges i desavantatges respecte als altres productes que hi ha al mercat. Posterior-ment, s’estudia la regulació, és a dir, quines normes existeixen per regular el producte i si aquest es podrà registrar sense problemes als diferents països. Finalment, s’avaluen els terminis del negoci, és a dir, les condicions econòmiques amb què es transfereix la lli-cència del producte. Tot aquest procés pot trigar d’un a tres mesos i d’aquí deriva l’ac-ceptació del projecte o no.

ESCoLA dE Bd

El president de Trifermed considera fona-mental el suport mutu entre universitat i empresa i per aquest motiu la firma ha esta-blert dues àrees de col·laboració diferents amb la universitat. Per una banda, acull es-tudiants de medicina, farmàcia, biologia i veterinària, que treballen com a ajudants durant uns anys i aprenen tot el procés, amb l’objectiu que algun dia puguin esdevenir responsables d’un projecte.

4 ///

3 ///

5 ///

6 ///


Els sectors tèxtil i de la moda, a debat en la jornada ‘El fil de la innovació’

Terrassa esdevindrà el pròxim 17 d’octubre la plataforma més gran de reflexió i treball

sobre el present i el futur del sector tèxtil, la moda i els complements, amb motiu de la ce-lebració de la jornada internacional El fil de la innovació. Institucions, empreses, centres tec-nològics, universitats i agents d’arreu d’Europa es reuniran a Terrassa per donar a conèixer les oportunitats que genera aquest sector econò-mic en els territoris de tradició tèxtil que han apostat per mantenir el seu caràcter industrial mitjançant la innovació i la creativitat. Aques-ta jornada està organitzada per la vicepresi-dència espanyola d’ACTE (Associació de Col-lectivitats Tèxtils Europees), que està presidi-da per l’Ajuntament de Terrassa.

La jornada té com a objectiu treballar, debatre, reflexionar i intercanviar bones pràctiques en els dos àmbits de màxim interès de l’Europa actual: els clústers innovadors i les polítiques territorials i les estratègies d’innovació dins els sectors del tèxtil europeu en concret i de la indústria en general. La jornada tindrà lloc a la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i reuni-rà representants dels territoris europeus on ha tingut i té una presència marcada el sector tèxtil i el de la moda, com ara Itàlia, França, Polònia, Portugal, Croàcia, Bèlgica, Macedònia i Espanya, que són estats membres d’ACTE.

PROGRAMA. L’esdeveniment s’estructura en dos àmbits. Al llarg del matí del dia 17 tindrà lloc una visió expositiva sobre com diferents territoris europeus, com Lille, a França, Milà, a Itàlia, i Galícia, a Espanya, han sabut trans-formar la seva indústria tèxtil i de moda en un motor d’innovació i de canvi industrial.

Durant la tarda, 4 workshops internacionals centraran els seus treballs en l’ecoinnovació dins el tèxtil, tot incidint especialment en la normativa REACH, l’optimització de la R+D+i per a les empreses –amb la participació d’Irlanda, la Corporación Mondragón i Itàlia–, la innovació a través del patrimoni tèxtil eu-ropeu i la transformació dels territoris tèxtils que generen noves activitats econòmiques i socials. Aquest darrer workshop compta amb la presència del professor Nuno Portas Mar-tins, un dels més reconeguts urbanistes euro-peus. /// A tERRASSA

jORNADES /// TERRASSA

Moments abans de la presentació de la jornada /// cEDIDA

jornada de Fires Locals a Fira SabadellFIRES /// SABADELL

Fira Sabadell va acollir, dijous 18 de setem-bre, la primera Jornada de Fires Locals.

Organitzada per l’Àrea de Comerç de la Di-putació de Barcelona, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell, aquesta prime-ra jornada va ser un punt de trobada de càr-recs electes, tècnics municipals i tècnics de gestió de les fires dels ens locals de la pro-víncia per compartir experiències, adquirir coneixements, divulgar bones pràctiques i debatre sobre el futur de les fires.

DUES TAULES RODONES. L’acte més interes-sant de la jornada va ser la taula rodona en què es van tractar els diferents tipus d’esde-veniments que cal que promoguin les fires locals. En aquesta taula rodona van partici-par el gerent de la Fira de Tàrrega, Pau Lla-cuna, el restaurador Nando Jubany, el secre-tari general de l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès, Isidre Also, i el cap del Departament de Promoció de la ciutat de Sant Boi de Llobregat, Carles

Aldana. A la segona taula rodona es van ex-posar experiències de rendibilitat i optimit-zació dels recintes firals, i hi van intervenir Xavier Mercadal, gerent de l’Institut Muni-cipal de Promoció i Economia de Vic, Josep Abellán, gerent de Fira Sabadell, Ernest Mar-co, president de la Federació de Fires de Catalunya, i Iker Goikoetxea, director gerent del Kursaal de Sant Sebastià. L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va ser l’encarregat d’inaugurar l’acte. /// A SAbADELL


La farmacèutica alemanya Merck ha arribat a un acord amb el grup ameri-

cà Mylan per prorrogar el contracte per fa-bricar fàrmacs genèrics a la planta de Mollet del Vallès, que expirava a finals del 2008, en previsió d’augmentar els productes de la factoria catalana, segons fonts del comi-tè d’empresa. Merck va vendre la seva lí-nia de producció de genèrics a Mylan i les previsions apuntaven que la multinacional alemanya deixaria de fabricar-los a les se-ves instal·lacions a finals d’any. Però des-prés de mesos de negociació Mylan ha deci-dit deixar a Mollet el 50% de la seva línia de producció de genèrics durant el pròxim any. L’acord permetrà mantenir l’activitat men-tre es negocia la possible arribada de nous productes a la planta, ja que els genèrics re-presenten el 45% de la producció que es fa a Mollet i perdre’ls seria “un cop molt dur”, segons el comitè.

Precisament fa uns mesos la direcció de Merck va anunciar que començaria a fabri-car dos nous productes per combatre la dia-betis, un a finals d’any i l’altre entre el 2008 i principis del 2009. Els sindicats han insis-tit que aquests nous productes no són sufi-cients per pal·liar els efectes que tindrà per a la planta deixar de fabricar els genèrics.

La multinacional catalana Fluidra unificarà els centres de recerca que

té repartits pertot el Vallès en un nou cen-tre de R+D que es dedicarà a innovar en les dues àrees del grup, la divisió de pis-cines i l’ús eficient de l’aigua. Al nou cen-tre hi treballaran 35 persones i disposarà d’un pressupost d’uns 15 milions anuals, segons ha comunicat el conseller dele-gat de la companyia, Eloi Planes, després d’un dels Dinars Cambra organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Les noves instal·lacions es posaran en mar-xa d’aquí a uns sis mesos, tot i que enca-ra se’n desconeix la ubicació exacta. “La concentració dels centres de R+D té com a objectiu buscar solucions globals que es puguin aplicar en qualsevol lloc del món”, ha detallat el conseller delegat de Fluidra. Planes ha destacat l’aposta de la compa-nyia pels mercats emergents i per la di-versificació com a factors clau per créixer, tot i el context de crisi econòmica gene-ralitzada. En aquest sentit, la companyia pretén reforçar la presència a l’Àsia, Nord d’Àfrica i l’Amèrica del Sud. Per al repre-sentant de Fluidra, la internacionalitza-ció, la diversificació i la innovació són els tres factors clau per afrontar la crisi. Flui-dra, que cotitza a la borsa, factura més de

650 milions d’euros anuals i té presència en 31 països del món, després que el 1976 iniciés la internacionalització. “Per a una companyia sòlida, amb uns recursos pro-pis de 300 milions, aquest moment de cri-si s’ha de veure com una oportunitat”, ha assegurat Planes, que ha advertit que, no obstant això, “els temps actuals són d’una forta incertesa”.

L’empresa de desodorants i cremes depilatòries Byly, amb seu a Barberà

i amb una facturació de 15 milions d’euros durant el 2007, ha adquirit el 100% de La-boratoris Icart, controlats pel grup Church & Dwight, amb la qual cosa amplia la seva quota de mercat en el sector de la higiene corporal. Byly incorpora a la seva carte-ra de productes la crema depilatòria Taky i els productes per a la cura de les mans Eudermin. Byly compta actualment amb una plantilla de 50 treballadors a les seves instal·lacions de Barberà. La companyia, que actualment té una planta de producció de 6.200 metres quadrats, preveu constru-ir magatzems per als nous productes. Ac-tualment la producció de Taky i Eudermin està externalitzada i la companyia preveu mantenir aquesta estratègia. Tot i això, els responsables de la xarxa comercial d’Icart es traslladaran a Barberà, tot i que la di-recció ha confirmat que no es prescindi-rà de cap lloc de treball perquè no hi hau-rà canvis en la política de vendes de Taky i Eudermin, segons ha fet públic el diari Ex-pansión. Byly es va fundar el 1924 i actual-ment comercialitza els seus desodorants, ceres depilatòries i cremes hidratants a més de 40 països a través de distribucions locals. Amb la compra dels nous produc-tes la companyia pretén aconseguir una posició de força.

Merck prorroga un any la fabricació de genèrics a Mollet

MERCK /// MOLLET

La multinacional Fluidra crearà un centre de R+D al Vallès

FLUIDRA /// VALLÈS OCCIDENTAL

Byly compra Laboratorios Icart al grup Church & Dwight

ByLy /// BARBERà

D’OCTUBRE DEL 2008 A MARÇ DEL 2009

SoLiNgEN, CENTRE iNdUSTRiAL gANiVETERA Solingen (Alemanya) existia una impor-tant indústria ganivetera amb moltes fac-tories i molts tallers artesans afiladors. L’ex-posició explica l’organització del treball i mostra eines i fotografies d’època, així com la situació actual ganivetera, explicada a través del Museu d’Indústria de Solingen.LLOC: mNACTEC (TERRASSA)MÉS INFO: www.firaenquestio.cat

PANELL INFO

1� D’OCTUBREJoRNAdA SoBRE LA iNTERNACioNALiTZACió dE LES EMPRESESORGANITZA: Pimec Vallès SudLLOC: SC Trade Center Sant Cugat del VallèsMÉS INFO: www.pimec.es

DEL 1� D’OCTUBRE DEL 2008 AL 10 DE JULIOL DEL 2010ENERgiA TERMoENERgèTiCA. FoNAMENTS, APLiCACioNS, SiMULACioNSMàster organitzat per la UPC sobre les tèc-niques d’anàlisi dimensional i de simulació numèrica. Així mateix, s’ofereix a l’estudi-ant una formació bàsica i completa en sis-temes i/o equips tèrmics, bescanviadors de calor, refrigeració, energia solar i condi-cionament tèrmic d’edificis.LLOC: DEPT. DE MàQUINES I MOTORS TÈRMICS (UPC) EDIFICI TR4. CAMPUS TERRASSA MÉS INFO: 93 739 81 92

16 D’OCTUBREiNAUgURACió oFiCiAL dE LA CAixA d’ENgiNyERS A SANT CUgAT dEL VALLèSPrimera oficina d’aquesta entitat que obre a una ciutat mitjana de CatalunyaLLOC: àngel Guimerà, �MÉS INFO: 93 �89 89 40

DEL 20 D’OCTUBRE DEL 2008 A FEBRER DEL 2009CURS MoNogRàFiC SoBRE gESTió dE CoMPRESL’objectiu principal del curs és adquirir conei-xements pràctics sobre el procés correcte per gestionar de forma eficient les compres i els proveïdors en funció de les necessitats de les operacions o els objectius comercials.

Adreçat a persones que necessiten les tècni-ques fonamentals de gestió de les compres (directors de compres, consultors...). LLOC: SEU DEL CENTRE D’ESTUDIS FINAN-CERS (CEF)MÉS INFO: www.cef.es

21 D’OCTUBREELS SECRETS dE LA CoMUNiCACióDins el cicle Salut i Qualitat de Vida que es porta a terme a Sant Quirze del Vallès, la psi-còloga clínica Mireia Golobardes exposarà quins són els malentesos en la comunicació i com els podem evitar o resoldre d’una ma-nera pràctica a partir de diferents situacions.LLOC: CASAL D’AVIS MUNICIPAL (PINTOR VILA PUIG, 22), SANT QUIRZE DEL VALLÈSORGANITZA: OBRA SOCIAL CAIXA SABADELL I AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈSMÉS INFO: www.obrasocialcaixasabadell.org

29 D’OCTUBRETRoBAdA CEiPARJornada que permetrà a les empreses ins-crites fer reunions bilaterals amb altres empreses i reunions amb grups d’inversió. LLOC: PARC TECNOLòGIC DEL VALLÈS (CERDANYOLA DEL VALLÈS)ORGANITZA: ASSOCIACIó DE PARCS TECNOLòGICS I CIENTÍFICS D’ESPANYA MÉS INFO: www.ptv.es

D’OCTUBRE DEL 2008 A OCTUBRE DEL 2009LA Ràdio i LA CoMUNiCACióLa Corporació Catalana de Mitjans Audio-visuals i el Museu de la Ciència i de la Tèc-nica han adquirit recentment la col·lecció de radioreceptors de Joan Julià. L’expo-sició donarà a conèixer tant els aparells històrics com les noves tecnologies de la comunicació i la seva projecció de futur. LLOC: mNACTEC (TERRASSA)MÉS INFO: www.mnactec.cat

Casabella, nou director general de La Sirena

LA SIRENA /// VILADECAVALLS

Francesc Casabella, fins ara a la com-panyia Condis, recull el relleu de Manel

Estany, que va deixar el seu càrrec el passat mes de juny, com a nou director general de la cadena espanyola de venda de congelats La Sirena. Segons la companyia, l’objectiu pri-oritari fixat pel nou director general és el de coordinar amb eficiència el pla d’expansió de la companyia a Espanya, que acaba d’entrar a Astúries amb la compra de Congelados Ba-silio, i que pretén seguir fent-ho a la resta del nord d’Espanya. De moment, la companyia té 236 botigues distribuïdes a Catalunya i la Comunitat de Madrid. En el primer trimes-tre d’aquest any l’empresa va facturar un to-tal de 180 milions d’euros i es fixa per al 2010 arribar als tres-cents punts.

24 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

1 /// CARRETERA

o CAMí VERd? TRAM A L’ALÇAdA dE

BELLATERRA.LA NoVA INFRAEStRuc-tuRA No SE SALVA DEL

coNFLIctE D’INtERESSoS

Vial Interpolar Sud

DURANT TRES DÈCADES VA SER UNA PRO-POSTA OBLIDADA I SEMBLAVA QUE AMB LES NOVES COMUNICACIONS NO CALDRIA TORNAR A PARLAR-NE. EL NOU PLA D’IN-FRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT, PERò, PREVEU AQUESTA VIA, I LES VEUS, A FAVOR I EN CONTRA, NO S’HAN FET ES-PERAR tEXt: xAViER AMAT /// FotoS: iSABEL MARQUèS

UN ANTIC PROjECTE PENDENT D’EXECUCIÓ

2�GAS A FONSB30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

Seixanta quilòmetres de discòr-dia. Igual que el llarg i encès de-bat que es va produir i que de fet encara continua sobre el fa-mós Quart Cinturó –ara anome-nat ronda del Vallès–, el Vial In-

terpolar Sud tampoc no deixa ningú indife-rent i, com la ronda, té un suport majoritari per part de sectors econòmics i empresarials, però s’hi mostren contraris grups ecologis-tes de la zona i diverses associacions veïnals. Es tracta d’una carretera que anirà de Molins de Rei a Sant Celoni creuant el Vallès Occi-dental, amb dos carrils en cada sentit i que ha d’unir diversos polígons industrials. El tram que afectarà la comarca s’iniciaria a Can Sant Joan, a la rotonda de Xavier Cugat del muni-cipi de Sant Cugat del Vallès, travessaria els FGC de Barcelona a Sabadell, aprofitaria l’an-tic traçat dels Ferrocarrils a Bellaterra i con-nectaria amb la carretera de Sabadell a Be-llaterra BV-1414 fins a arribar al futur enllaç de Sant Pau, a Sabadell. Un estudi encarregat pel govern català està acabant de determinar els pros i els contres de la infraestructura. Es tracta d’una carretera ja proposada i traçada fa més de tres dècades en el Pla Metropolità del 1976, i que tot apunta que ara es farà reali-tat, no sense una oposició considerable.

RECLAMAdA PER LA CAMBRA

El document fet públic per la Cambra de Barcelona el desembre del 2004 titulat Infra-estructures prioritàries a Catalunya proposa-va 14 actuacions de nova infraestructura d’al-ta capacitat, que qualificava com a “impres-cindibles”. Entre aquestes, el Vial Interpolar Sud, del qual es deia que “suposaria una alter-nativa per a aquell trànsit de més curt recor-regut que no hagi d’accedir necessàriament al Barcelonès”. Després de quasi quatre anys, la Cambra no ha modificat gens el seu posi-cionament i es mostra satisfeta pel fet que aquest projecte tiri endavant. Miquel Valls, president de la Cambra, considera que “la B-30, que dóna servei a un important eix eco-nòmic, es troba actualment molt saturada, i cal una nova connexió per als seus nuclis de població, equipaments i polígons”. Sobre el possible impacte mediambiental que pu-gui tenir aquest eix, Valls respon que “cal una apropiada integració en el territori, i que es-tigui ben connectat als principals pols gene-radors i d’atracció de mobilitat. Ha de ser una via ben integrada en el seu entorn, que repre-senti el mínim impacte ambiental”.

El posicionament de la Cambra de la capi-tal catalana no dista del de la Cambra de Co-merç de Sabadell, d’entrada més directa-ment afectada per la via. Pere Puig, president de la Comissió d’Infraestructures, Urbanis-me i Transport de la Cambra, considera que “cal desenvolupar el tram de la Interpolar Sud des de la seva connexió amb la ronda Est de Sabadell fins a Sant Pau de Riusec. Les reser-ves de planejament deixen ja molt marcada aquesta via”. Una de les peticions de l’entitat fa referència al seu pas per Barberà del Vallès: “Caldrà que la seva construcció tingui un trac-tament en aquest terme municipal que faci-liti la construcció de la ciutat i que eviti de to-tes maneres que el seu pas comporti la frac-tura del nucli urbà”. La limitació de la via als 80 km/h no acaba de satisfer Pere Puig, però entén que es faci “perquè els conductors no

La Cambra de barCeLona ja defensava La ConstruCCió deL viaL en un doCument pubLiCat fa quatre anys, per La “saturaCió” que pateix La zonaL’assoCiaCió beLLaterra Contra interpoLar va néixer “perquè ningú no informava eLs veïns”. L’entitat es Lamenta que no s’ha fet Cas a Cap de Les seves propostes des de Ciutadans peL Camí verd deL vaLLès no entenen Com, per un Costat, eLs ajuntaments s’han sumat aL seu projeCte i, per L’aLtre, també estan a favor deL viaL interpoLar sud, ja que diuen que ambdós són inCompatibLes en diversos punts

se la prenguin com a alternativa a l’autopista AP-7”. Tot i aquests detalls, la Cambra veu bé el projecte, sobretot perquè “defensem la idea de les rondes de Sabadell, i la Via Interpolar Sud suposarà tancar el sistema de rondes a la part sud de la ciutat”.

Precisament, Cambra de Sabadell i Cambra de Terrassa, juntament amb les entitats empre-sarials Cecot i Ciesc, han fet públic aquest se-tembre el seu desig que la Interpolar Sud es faci realitat a través de l’informe Priorització de les infraestructures al Vallès Occidental.

UNA ALTERNATiVA A LA B-30

Per als empresaris de Rubí, la construcció de la Interpolar Sud és totalment necessària. Així ho expressa el Fòrum Empresarial Cecot-Rubí. El seu vicepresident, Lluís Ridao, decla-ra que “serà una alternativa a la B-30, molt important per a les comunicacions entre Sant Cugat i Rubí. En canvi, no serà una alternativa al Quart Cinturó, del qual distarà molt; creiem que també s’ha de fer”. “Resoldrà molts pro-blemes locals, i ens agrada com està traçat el projecte”, afegeix. I és que un dels objectius principals del projecte de construcció de la Interpolar Sud precisament és resoldre la co-municació entre polígons. “La meitat del ter-reny que pertany al terme municipal de Rubí és sòl industrial, tenim molt de polígon, i pen-sem que és imprescindible fer aquesta obra, que caldrà que arribi fins a Molins de Rei, ja que, si no, perd el seu sentit”, conclou Ridao.

PREoCUPACió PER LA ZoNA ESCoLAR

La més que probable construcció del Vial In-terpolar Sud, però, ha creat un fort rebuig en-tre alguns sectors. L’exemple més clar ja el trobem actuant des de l’any 2004, quan va néixer una associació de veïns amb un nom del tot explícit: Bellaterra contra Interpolar. “Tot just es començaven a sentir rumors que es volia fer aquesta carretera, però ningú no n’informava els veïns. Vam veure clar que ens

1 ///

MÉS INFO

ELS AjUNTAMENTS, CRÍTICS I A L’EXPECTATIVA

La posició dels ajuntaments dels municipis afectats pel futur traçat del Vial Interpolar Sud tampoc no és unànime. Si bé se suposa la seva participació en la redacció del Pla d’Infraestructures de la Generalitat que recull el projecte, la veritat és que es mostren força crítics amb aspectes concrets de la redacció i apunten a la presentació d’una bateria d’al·legacions ara que hi són a temps.

El més contundent és el regidor de Territo-ri de Cerdanyola del Vallès, Rafael Bellido. Diu estar “en contra” del vial comprès entre Sant Cugat i Sabadell, ja que “ocasionaria un pro-blema de fragmentació del nucli urbà de Be-llaterra, amb un impacte ambiental i territori-al i un cost econòmic rellevant”. Per Bellido, la solució passa per “actuar directament sobre la principal causa del problema, el coll d’am-polla viari de la interconnexió entre la C-�8 i la B-30, desdoblant aquest punt a les diverses di-reccions i sentits”.

Mercè Conesa, tinenta d’alcalde de Territo-ri de Sant Cugat del Vallès, no veu clar el pas de la via per l’estany dels Alous. “Demanem que se sotmeti a avaluació ambiental incor-porant-lo dins l’estudi d’impacte ambiental. També hem sol·licitat que s’estudiï una alter-nativa que eviti o, si més no, redueixi, l’afec-ció sobre els terrenys d’equipament de Can Calopa”, informa la regidora, que, tot i això, considera que la carretera és “una inversió necessària per reforçar el teixit industrial i de serveis de la zona”.

Ja més allunyats del traçat, a Terrassa, la re-gidora d’Urbanisme d’aquest Ajuntament, Carme Labòria, considera que “pot ser útil per descongestionar alguns punts concrets, però cal que no es converteixi en una via rà-pida, que per a això ja hi ha la B-30”.

havíem d’organitzar i que havíem de conèi-xer de primera mà el que s’estava projectant”, explica Joaquim Simón, president de l’asso-ciació. Per aquest motiu, i encara ara, la fei-na de l’entitat ha estat més de reunions i de despatxos –s’han vist amb representants po-lítics i tècnics de diverses administracions– que no pas de mobilitzacions al carrer. No les descarten, però, ja que fins ara els resul-tats no els han anat gaire de cara. “Per nosal-tres, és una carretera que passa molt a la vora dels habitatges de Bellaterra, de la UAB... Una via de quatre carrils no és qualsevol cosa, i s’ha calculat el pas d’uns 30.000 vehicles di-aris, molts dels quals, camions”. Però la pre-ocupació més gran es troba en la zona esco-lar de Can Sant Joan: “Hi van a estudiar cada dia més de 4.000 infants, i tindran la carrete-ra allà a tocar. Es farà impossible que hi vagin a peu sense que hi hagi perill per a ells. Ens sembla totalment imprescindible que canviï el traçat en aquest punt”, manifesta contun-dentment Simón, que també remarca amb èmfasi el que anomena “contradiccions de les administracions. Resulta que per un cos-tat es limita a 80 km/h la velocitat de circula-ció als voltants de Barcelona per tal de reduir la contaminació, i per l’altre en aquesta zona del Vallès Occidental tindrem 30 vies de pas de cotxes i camions en un radi de només un quilòmetre i mig. Com s’entén?”, s’acaba pre-guntant.

L’associació Bellaterra contra Interpolar fins i tot va arribar a presentar un projecte alter-natiu a les administracions, encarregat a una empresa professional. “No ens en van ac-ceptar absolutament res”, diu el president de l’entitat, que per damunt de tot lamenta “el gran secretisme que hi ha hagut al voltant d’aquesta obra per part dels polítics, com si es tractés d’una carretera fantasma”.

Des de Ciutadans pel Camí Verd del Vallès, en-titat que des de l’any 2005 s’està mobilitzant perquè el Vallès tingui una infraestructura vi-ària per al trànsit no motoritzat, el malestar també és considerable. “Nosaltres no estem en contra de les carreteres motoritzades o autovies, però està clar que la Interpolar Sud té trams que passen per on hauria d’anar la Via Verda del Vallès. Per tant, els ajuntaments incompliran el compromís amb els uns o amb els altres, ja que nosaltres comptem amb su-ports de consistoris que ara també són favo-rables a la Interpolar”. Són paraules del por-taveu de la plataforma, Ángel Campo, que es mostra convençut que un camí verd en aquest espai és el que fa falta: “En només 8 km uniria polígons industrials, escoles, universitats... Seria una de les vies verdes més útils de tot Europa i, de ben segur, un valor afegit per a la zona”. “Se’ns diu sovint que estem contra el progrés, però precisament nosaltres cre-iem que el progrés és el que proposem. Que es miri si no com està cada dia de col·lapsat el polígon de Can Sant Joan, on pràcticament només s’hi pot arribar en cotxe”, conclou.

Tot apunta, per tant, que la qüestió de la carretera Interpolar Sud continuarà gene-rant debat i controvèrsia a la comarca. L’estudi encarregat per la Generalitat i que ha de fer-se públic durant les properes setma-nes guiarà les possibles variacions que hi pugui haver.

27GAS A FONSB30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

Jordi Follia, director general de Carreteres, defineix el Vial Interpolar Sud com una via de curt i mitjà recorregut i descarta que l’estudi mediambiental impliqui canvis en el traçat previst TEXT: xAViER AMAT /// FOTOS: CEdidA

jordi Follia i Alsina /// Director general de Carreteres de la Generalitat de Catalunya

tot el que resta per fer és unir aquests trams ja existents. Tot el projecte anirà a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

El 25 d’abril vostè va signar l’ordre de licitació de l’estudi estratègic d’avaluació ambiental de la via, i aquest és el moment en què ens trobem ara. Amb aquest estudi, segons va declarar vostè mateix, es vol trobar “el millor traçat possible”. Això vol dir que encara es poden produir canvis en el traçat respecte als plànols que s’han conegut fins ara?El Pla d’Infraestructures aprovat el 2006 de-mana fer aquests estudis estratègics, que efectivament són importants perquè l’im-pacte al territori sigui el mínim possible, i conèixer ja ara l’ús que es farà de la via, quins municipis sortiran més beneficiats de la seva construcció i també, molt impor-tant, avaluar la complementarietat de la nova infraestructura amb el transport pú-blic. S’hi incorpora un punt en què es dema-na un balanç d’emissions i immissions con-taminants, ja que sabem que ens trobem dins de la zona de protecció especial de l’am-bient atmosfèric de l’àrea metropolitana de Barcelona. El traçat en si no es pot allunyar molt del ja previst, perquè el territori és el que és i ja es preveu que el vial transcorri per on menys impacte ambiental suposi.

Serà una carretera molt paral·lela a l’AP·7, com una autovia alternativa...No ben bé. En alguns trams concrets sí que va tocant l’AP-7, però en altres se n’allunya força.

quan es preveu que estigui acabat aquest estudi?S’acostuma a trigar entre tres i sis mesos. Cal mirar i analitzar tots els indicadors pos-sibles, i a partir d’aquí cercar les mesures adequades perquè l’impacte sigui el mínim.

quan està previst l’inici de les obres?Encara no podem assegurar una data d’inici de les obres. Com tota infraestructura d’aquest estil, caldrà anar fent-la per trams i aprovant-ne els pressupostos correspo-nents. Estic convençut que suposarà un gran benefici per a tots els municipis per on passarà, servirà per millorar molt les connexions que tenim avui.

polígons industrials, en una zona molt densa i amb molta mobilitat i molta indústria... Per això es va incloure al Pla d’Infraestructures 2006-2026, document i projecte que van ser debatuts i participats en el seu moment pels ajuntaments de les comarques afectades.

De quin tipus de via estaríem parlant?Volem deixar clar que no serà una via per córrer; el límit serà 80 km/h i hi haurà mol-tes rotondes, amb dos carrils per banda. Una via de curt i mitjà recorregut, per a la gent que es mou per la comarca. Unirà Granollers i Molins de Rei, creuant el Vallès. Però és una carretera ja feta en molts dels seus trams, i

ritorial té clar que aquesta infraestructura és prioritària, sobretot per la connexió entre polígons industrials, i no sembla disposat a endarrerir més l’inici de les obres.

La carretera que es vol fer, el Vial Interpolar Sud, ja apareixia en el Pla Metropolità de l’any 1976 amb un traçat molt similar. Per què es recupera ara aquell projecte?Certament el Vial es va establir als anys 70, i amb tots els canvis que calgui i lògicament amb l’adaptació als nous temps, es va veu-re com una bona opció per descongestionar la zona, connectar un nombre important de

Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jordi Follia va ser l’encarregat de signar, el pas-sat mes d’abril, la licitació de l’estudi estratègic que ha de de-

finir els pros i els contres de la construcció del Vial Interpolar Sud, amb l’objectiu d’in-troduir-hi les modificacions necessàries. Se-gons el director general, es tindrà molta cura de l’impacte mediambiental, un dels aspec-tes de més controvèrsia, ja que el projecte preveu passar per una zona de protecció es-pecial. Pel que es desprèn de les paraules de Follia, però, el Departament de Política Ter-

L’estudi estratègic pot trigar a fer-se entre tres i sis mesos. Cal mirar i analitzar tots els indicadors possibles i a partir d’aquí prendre les mesures adequades No serà una via per córrer, el límit serà 80 km/h i hi haurà moltes rotondes. Una via de curt i mitjà recorregut

Estic convençut que l’Interpolar Sud suposarà un gran benefici

28 ROTONDA B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

EL FUTUR INCERT D’UNA EUROPA ENVELLIDA

Les èpoques de cicle econò-mic recessiu no sempre són negatives, diuen alguns em-presaris. Serveixen per fer balanç de la gestió realitzada o extreure conclusions sobre el que s’ha de fer en el futur. També segons afirmen, les

crisis són útils per situar en el mercat les em-preses que han treballat de forma sòlida i treu-re d’aquest àmbit les que no. I de la mateixa for-ma que els moments crítics comporten ense-nyaments per a les empreses, ens preguntem si és eficient l’actual model productiu, si reque-reix modificacions, com ha de ser el treball en el futur i quina formació hauran de tenir els treba-lladors al segle xxi.

Sobre la darrera qüestió, a l’entrevista amb el rector de la UAB, Lluís Ferrer posa de manifest la necessitat de canvis urgents per adequar més estretament la formació universitària a les ve-ritables necessitats del mercat laboral. Segons Ferrer, en el futur la formació passarà per una alternança entre els estudis i el treball, o sigui, no fer tota la formació seguida, sinó orientant la formació a la demanda. Actualment la tendèn-cia de l’acadèmia és fer molta ciència, quan en realitat els grans empleadors, com poden ser les grans empreses financeres per exemple, no ne-cessiten hipereconomistes, sinó persones amb coneixements diversos comercials, jurídics i al-tres, afirma el rector.

Aquesta nova formació afavorirà igualment la major implicació de les empreses en la tasca universitària, i viceversa. L’adquisició de conei-xements tècnics exhaustius no serà la primera exigència empresarial, sinó que el que es reque-riran seran professionals polivalents i flexibles, amb capacitat per desenvolupar-se de forma sa-tisfactòria en un món en constant canvi. En els propers anys no n’hi haurà prou, únicament, amb un currículum, sinó que caldrà una perso-nalitat de fàcil ajustament al treball en equip i a circumstàncies molt diverses.

Si aquesta premissa es compleix, també es pro-duirà un apropament molt més estret entre em-presa i universitat que li permetrà a cadascuna aprofitar de l’altra tot el component de coneixe-ments, investigació, tecnologia i experiència.

Aquestes són lliçons que donen les crisis.

EN TEMPS DE CRISI, CONVÉ UN CANVI RADICAL

Europa és el continent que envelleix a més velo-citat, mentre la població mundial aug-menta sense treva

En els propers anys no n’hi haurà prou, únicament, amb un currí-culum idoni, sinó que cal-drà una perso-nalitat de fà-cil ajustament al treball en equip i a cir-cumstàncies molt diverses

CARME COLOMINAPERIODISTA

CARMEN S. LARRABURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

Europa es pot convertir molt aviat en un continent d’avis amb una llarga esperança de vida, però amb proble-mes per garantir un siste-ma sanitari i de pensions al nivell i l’estructura actuals. A partir del 2015 el nombre

de defuncions a la Unió Europea (a 27 estats) co-mençarà a superar el dels naixements i el 2035 el continent perdrà població. Aquestes dades són fruit d’un estudi de l’oficina d’estadística europea, Eurostat, que en les seves previsions més pessimistes arriba a la conclusió que l’any 2060 a la UE només hi haurà dues persones en edat de treballar per cada major de 65 anys. Eu-ropa és el continent que envelleix a més veloci-tat, mentre la població mundial augmenta sense treva. Els poc més de 6.000 milions de persones amb què es va iniciar aquest mil·lenni creixe-ran fins a gairebé 11.000 milions en només 50 anys, segons càlculs de Nacions Unides. L’Índia, la Xina, el Pakistan, Nigèria, Bangladesh o Indo-nèsia acolliran pràcticament la meitat d’aquests nous habitants del planeta. El creixement natu-ral de la població dels Estats Units és dotze ve-gades més gran que el d’Europa.

RESPOSTES INSUFICIENTS. Cada estat de la Unió Europea sembla decidit a buscar les se-ves receptes per fer front a l’envelliment, men-tre, conjuntament, s’han abocat a un cru debat sobre la immigració que ha acabat multiplicant les traves per a l’arribada de nous ciutadans. França incentiva generosament la natalitat. Gran Bretanya, Irlanda o Suècia van ser els pri-mers a obrir de bat a bat les portes als treba-lladors dels nous països membres del centre i l’est d’Europa. A canvi, Polònia, Eslovàquia, Bulgària o les repúbliques bàltiques comen-cen a patir una descapitalització humana fins a l’extrem que, segons Eurostat, Bulgària per-drà gairebé un terç de la seva població en els pròxims 50 anys.

Els experts discrepen sobre l’argument que la immigració sigui la solució màgica als pro-blemes demogràfics del vell continent. Primer perquè, segons Nacions Unides, Alemanya, per exemple, hauria d’arribar a acollir fins a 3 mili-ons de treballadors estrangers en un any per po-der fer front a la profunda davallada de la seva població. També es considera que la immigra-ció, un cop establerta als països d’acollida, ten-

deix a adoptar les mateixes tendències de com-portament que la població autòctona i, per tant, disminueix la seva taxa de natalitat. Finalment, hi ha experts que plantegen aquesta reducció demogràfica en positiu, com una via per garan-tir un creixement més sostenible reduint l’ame-naça sobre l’explotació dels recursos naturals i la degradació del medi ambient.

CONSEqüèNCIES POLÍTIqUES I ECONòMIqUES. La Comissió Europea ja ha reconegut en moltes ocasions que l’envelliment de la població és un dels grans reptes que ha d’afrontar la Unió, jun-tament amb el canvi climàtic o la globalització. Els governs, però, no troben el moment adient per arromangar-se a fons en una polèmica re-forma del sistema de pensions o en l’endarreri-ment de l’edat de jubilació, uns canvis que afec-tarien un col·lectiu cada cop més nombrós, que representa un grapat important de vots. França, Alemanya o Àustria són alguns dels estats que en l’última dècada han viscut mobilitzacions importants contra els intents de reforma de les pensions. També els esforços per estimular la mobilitat dels treballadors arreu de la Unió Eu-ropea s’han traduït en resultats molt limitats i la millora de la productivitat continua sent una as-signatura pendent a molts estats comunitaris.

El panorama negre que dibuixen les previsions d’Eurostat podrien comportar també en un fu-tur conseqüències polítiques importants en l’equilibri de poders al si de la Unió Europea. Alemanya, fins ara el país més poblat dels 27 amb 82 milions d’habitants, patiria una de les davallades més dràstiques fins a situar-se en tercera posició (amb 70 milions d’habitants), darrere del Regne Unit i França. Així és com els britànics –que guanyarien població– esdevin-drien l’estat més poderós, en qüestió de pes demogràfic, en aquesta Unió Europea de la qual no acaben de refiar-se mai. L’estudi esta-dístic obvia, a més, una qüestió important. Què passaria amb Turquia? Els turcs són ja candidats a adherir-se a la UE en un futur prò-xim i precisament els seus 70 milions d’habi-tants són un dels motius de recel a l’hora d’obrir les portes a aquest gran país amb qui molts ja comparteixen taula a l’Aliança Atlàn-tica. Eurostat no l’ha inclòs en les seves previ-sions de futur, però, segons dades recents de l’ONU, la població turca arribaria l’any 2050 als 100 milions d’habitants. La demografia tindrà molt a dir sobre l’Europa del futur.

29ROTONDAB30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

UNIVERSITAT I EMPRESA: CLAU DELA PRODUCTIVITATEl vicepresident d’ESADE-Creàpolis, Francesc Santacana, exposa el nou paper de la universitat dins l’anomenada ‘tercera via’, en què es prioritza el desenvolupament econòmic i empresarial

LECTURES

Ediciones gestión 2000APRENDER A ENSEÑAR El llibre d’Oriol Amat tracta algunes qüestions fonamentals de l’ensenya-ment. Per aconseguir-ho es tracten de forma pràctica consideracions que po-tencien els resultats del programa de formació amb relació als alumnes, als professors o als mètodes didàctics.

El gran repte actual dels territoris és com-petir per tenir les universitats i les infraestructures de recerca més excel·lents

Fins a mitjans dels 70, quan fi-nalitzà l’etapa de l’industria-lisme tradicional, les estra-tègies de desenvolupament dels territoris no anaven més enllà d’aportar deter-minats elements bàsics per a l’atracció d’empreses. Els

denominats factors clau de la localització eren la disponibilitat d’aigua, electricitat, “mà d’obra” qualificada i/o sense qualificar, i disponibilitat de terrenys industrials a bon preu. Res que fes refe-rència especial a polítiques actives de promoció, infraestructures del coneixement o qualitat de vida. El territori era un element purament reactiu en el marc del desenvolupament econòmic.

Amb la primera gran crisi del petroli, la situa-ció va canviar radicalment. El coneixement co-mençà a prendre el relleu als altres factors. Pri-mer, a partir de les noves tecnologies que feien possible produccions més flexibles i canviants segons les demandes del mercat (robòtica, per exemple). Després, situant els coneixements ci-entífics i la innovació com a eixos centrals del nou paradigma del creixement.

Aquests nous elements ja no són neutres per als territoris. Les empreses busquen coneixe-ments, talent i infraestructures tecnològiques. I, normalment, són les universitats les que sub-ministren aquests factors d’atracció. També les universitats comencen a intervenir en el que es denomina tercera via, és a dir, a actuar més enllà de la recerca i la docència, i es comencen a im-plicar en els complexos processos del desenvo-lupament regional.

Una enquesta recent de la Fundació CYD posa de relleu aquesta nova missió de la universitat pel fet de constatar que una majoria dels en-questats (persones de la universitat, l’empresa i l’administració pública) consideren que aques-tes institucions tenen una importància decisiva com a nous motors del desenvolupament d’un territori. I ho fan a través de la capacitació dels recursos humans que es necessiten, la transfe-rència de coneixements i de tecnologia, les pa-tents, la creació de spin offs i de noves empreses de base tecnològica i col·laborant en el creixe-ment del teixit empresarial del territori.

Les relacions de les universitats amb les empre-ses deixen, per tant, de formar part d’un discurs

que es remunta als anys 80, per esdevenir una necessitat que s’ha de procurar convertir en una realitat. Aquest és el gran repte actual dels terri-toris. Competir per tenir les universitats i les in-fraestructures de recerca més excel·lents per formar part de les regions més innovadores i amb més capacitat de progrés.

Recentment hem pogut veure la competència que s’ha establert entre diverses regions d’Euro-pa per allotjar la seu de l’Institut Europeu d’Inno-vació i Tecnologia (IEIT). Finalment se l’ha em-portat Budapest, però Sant Cugat, que ha fet un gran esforç, ha presentat una de les millors can-didatures segons la majoria d’experts europeus. I, fruit d’aquest esforç, ha aconseguit un objectiu envejable: posicionar-se com una de les àrees eu-ropees que té coses a dir pel que fa a innovació.

Per què és important tenir un peu a l’IEIT? No tant per la institució en si, sinó per la seva ca-pacitat d’atracció d’empreses d’arreu del món i d’enriquir el teixit empresarial. Quines armes ha utilitzat Sant Cugat? Fonamentalment: exis-tència d’una gran metròpoli amb un teixit em-presarial de PME important, qualitat de vida i de l’entorn, gran quantitat d’institucions uni-versitàries, una gran escola de negocis com ESADE i un conjunt notable de plataformes tec-nològiques.

Aquest és només un exemple dels factors que diferencien una regió d’una altra, que definei-xen la productivitat d’un territori i que afegei-xen valor a les activitats empresarials que s’hi despleguen. Si mirem els rànquings de les re-gions amb més taxes de creixement ens apa-reixen noms com Hèlsinki, Estocolm, Oxford i Cambridge, Munic, San Francisco i el Silicon Valley, l’àrea metropolitana de Boston... És a dir, regions molt diferents de les grans capi-tals que van encapçalar el gran creixement de l’època industrial. Les universitats han apor-tat bona part dels condicionants que han al-terat l’ordre.

Aquests fenòmens de canvi no han tingut lloc de manera espontània. Han estat fruit d’unes polítiques i estratègies territorials molt acura-des. Els territoris han deixat de ser neutres i re-actius per evolucionar decididament cap a acti-tuds molt més proactives; s’han dotat de nous elements de governabilitat i han apostat deci-didament per estratègies emmarcades en el que es denomina model de la triple hèlix –uni-versitat-empresa- administració pública– que també es podria denominar quàdruple hèlix si hi afegim el conjunt dels ciutadans.

L’entorn de la B-30 i el conjunt del territori del Vallès i de part de l’AMB ha estat particular-ment actiu en aquest terreny: la UAB, la UPC i recentment ESADE, juntament amb altres ins-titucions, estan constituint una base de crei-xement molt notable. Base a la qual cal afegir les plataformes de suport com el Parc Tecno-lògic del Vallès, el sincrotró, el conjunt del Cen-tre Direccional, Creàpolis i, òbviament, tot el conjunt d’empreses, en general, amb gran ca-pacitat d’innovació.

Aquesta és la base certament necessària per ga-rantir el progrés del territori. Però no suficient. Ara s’ha de treballar molt la malla regional. La fluïdesa i intensitat de les relacions que s’esta-bleixin entre el conjunt d’actors del territori. I la marca de presentació (tema de gran importàn-cia i que s’ha de tractar des d’un vessant tècnic/professional deixant de banda qualsevol tipus de dogmatisme).

Tenim empreses, universitats i unes adminis-tracions proactives. La densitat de les relacions que s’hi estableixin marcarà els nivells de pro-ductivitat d’aquest territori.

Prentice HallLA NUEVA GESTIóN DEL TALENTO Pilar Jerico planteja un nou paradigma empresarial centrat en les persones i en els resultats. L’autora posa damunt la taula el fet que en la mesura que es cre-gui en aquesta dinàmica de gestió es podran augmentar els beneficis i es po-drà incrementar la satisfacció personal.

FRANCESC SANTACANAVICEPRESIDENT D’ESADE-CREàPOLIS

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

LídiA MoRENo48 anysTerrassa

No conec el Vial Inter-polar, però el Quart Cin-turó sí.Jo treballo en un po-lígon de Sant Cugat i cada dia utilitzo el cotxe per anar-hi, però a més molts dies he de viatjar i ho faig en vehicle privat. Crec que s’hauria de fomentar el transport públic a les perifèries, ja que actualment les infraestructures són deficitàries i no estan pensades per als treballadors. Normal-ment els llocs de treball estan situats als afores de les ciutats i el tren només arriba al centre. I si has de fer combina-cions amb altres mitjans, llavors el temps que inverteixes en el trasllat al lloc de treball és massa gran, i la jornada laboral ja és prou llarga.

LURdES MoNTSERRAT�9 anysTerrassa

No conec què és el Vial Interpolar Sud, no n’ha-via sentit a parlar mai.Crec que les connexions del Vallès són molt defi-citàries.A més, considero que Terrassa és un cul de sac; amb Barcelona i Manresa estem ben con-nectats, però amb la res-ta estem molt penjats i mal connectats i hem de fer moltes voltes per ar-ribar a la destinació.Espero que facin ben aviat el Quart Cintu-ró, perquè considero que serà una bona so-lució i obrirà noves vies de connexió amb les co-marques del voltant. Ecològicament no sé si és bo, perquè desconec el tema i no el puc valorar.

JoRdi BAdiA37 anysBarcelona

No sé què és el Vial In-terpolar.Jo sóc de Barcelona, però aviat vindré a viu-re al Vallès, concreta-ment a Sant Cugat, per-què està molt ben con-nectat amb el Penedès, que és el que a mi m’in-teressa. L’únic proble-ma és que la via és de pagament.Jo donaria priori-tat a totes les vies que connectessin ciutats grans que no fossin Barcelona, capitals d’al-tres comarques, com per exemple, el Penedès amb l’Anoia, etc. Crec que no s’ha d’inver-tir tant en el cinturó de Barcelona.Tot i això, el que jo potenciaria és el transport públic.

33 anysSant Cugat

Em sona una mica, el Vial Interpolar, però no en conec el traçat.Crec que la comarca, i Sant Cugat, està ben connectada, però pot-ser el problema és que està venint molta gent i les infraestructures es-tan quedant petites. Per exemple, quan propera-ment s’obri el nou cen-tre d’ESADE i el centre de negocis, vindrà mol-ta gent a treballar aquí, però en canvi es mante-nen les mateixes infraes-tructures.Crec que s’hauria de fer un estudi sobre els fluxos de gent i llavors adaptar la capacitat de la xarxa a les necessitats de la realitat del territori, tot ha d’estar dimensio-nat perquè, si no, et trobes amb l’absurd de tenir unes carreteres molt bones en llocs per on no passa ningú.

�2 anysTerrassa

No sé què és el Vial In-terpolar Sud. Jo crec que el Vallès està ben connectat i que tenim unes bones infraestructures. El que ens falla més des de Terrassa és la conne-xió amb Martorell, per-què la carretera és ter-rible. En canvi, la res-ta de xarxa de l’interior de la comarca crec que és correcta. Quant a la connexió amb l’exterior, també crec que està bé, perquè hi ha moltes au-topistes.Jo sempre li dona-ria prioritat a la conne-xió amb Barcelona; tot i això, considero que ja estem molt ben connec-tats. Ampliar la xarxa viària està bé, però crec que el que s’hauria de fer és reduir la circulació de cotxes.

CéSAR ALTUR30 anysSant Cugat

Ni idea del que és el Vial Interpolar Sud. En general utilitzo poc el cotxe, però crec que les carreteres s’han de millorar perquè tot és molt caòtic i és molt car, gairebé tot són peatges. Jo sóc Valencià i el pri-mer que proposaria és que l’AP-7 fos gratuï-ta. Trobo que les car-reteres de la Genera-litat de Catalunya es-tan bastant bé, tot i que són cares, com ara la de Vallvidrera. En canvi, les de l’Estat són molt més deficitàries.Sobre la resta de connexions de la comarca o amb les comarques veïnes, no les conec gaire, ja que gairebé sempre em moc en transport públic.

MiREiA BRULL3� anysTerrassa

No, no conec el Vial In-terpolar, però sí el Quart Cinturó, i crec que serà bo, tot i que comprenc que pot causar molèsti-es a les persones que hi visquin a prop.La veritat és que per la comarca em moc poc en cotxe, ja que habitu-alment realitzo trajec-tes o cap a Barcelona o cap a Girona. No obs-tant això, crec que s’haurien de potenciar les carreteres i autovi-es gratuïtes. A més, crec que haurien de ser molt més ràpides i procurar que no estiguessin col-lapsades.Igualment, penso que s’haurien de millorar les connexions amb les poblacions veïnes, en el meu cas de Terrassa, i les comarques prope-res.

LA XARXA VIÀRIA DEL VALLèSÉS DEFICITÀRIA, PERò L’APOSTAÉS EL TRANSPORT PÚBLIC Molts vallesans pensen que les infraestructures viàries de la comarca són deficitàries, però alhora molts desconeixen nous projectes amb gran potencial, com el Vial Interpolar Sud tEXt I FotoS: iVANNA VALLESPíN

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?coneix el projecte del Vial Interpolar Sud? creu que el Vallès està ben connectat amb les al-tres comarques catalanes? Quines infraestructures viàries creu que són prioritàries per re-soldre la mobilitat al Vallès?

OPINIÓ QUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

32 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

dar a crear empresa”, assegurava l’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia. Lluís Recoder, per la seva banda, va recordar que és el moment de fer reformes estructurals per ser més com-petitius: “Ens hi juguem el futur del país i del nostre estat del benestar. Calen reformes, per exemple, en el sistema educatiu i en les infra-estructures i, sobretot, cal fomentar la inno-vació i la creativitat”.

CONSELL DE LA NOVA DELEGACIÓ. La nova delegació comptarà amb un consell format per vuit empresaris que representaran els tres municipis. Són Pere Maymó, de Labo-

ratoris Maymó (Castellbisbal); Joan Oriol, de J. Pareta SA (Castellbisbal); Joan Sardà, de Joan Sardà SA (Castellbisbal); Jordi Ar-boix, de Belfintex SA (Rubí); Antoni Vert, d’Indústries Gràfiques Grifoll (Rubí); Pere Arch, d’Egarsat (Sant Cugat); Josep Lluís Galvany, de la Federació de Comerciants de Sant Cugat, i Juan José Martínez, del SC Tra-de Center (Sant Cugat).

David Chaler, vocal del Comitè Executiu de la institució, serà el delegat a la nova ofici-na i Iolanda Pujol, la nova responsable tèc-nica. /// PERE FERNÁNDEz

La nova delegació de la Cambra a Sant Cugat obre les portes

La delegació territorial que la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va inau-

gurar, el 5 de setembre, a Sant Cugat, ja està en funcionament. El pròxim 6 d’octubre en-gega el programa NORD de Direcció Comerci-al i de Màrqueting, que esdevindrà la primera activitat de pes per dur a terme a la nova seu territorial de Sant Cugat, Castellbisbal i Rubí. Aquest curs en concret tindrà una durada de set mesos i finalitzarà el 27 d’abril.

D’altra banda, la nova delegació potenciarà també una important activitat de serveis ori-entats a l’empresa, caracteritzada principal-ment per la internacionalització, la formació empresarial i els serveis d’assessorament i desenvolupament.

INAUGURACIÓ. A la inauguració de la dele-gació santcugatenca, que es troba al carrer de Vallespir, hi van acudir nombroses perso-nalitats del món polític, institucional i em-presarial. No van faltar a la cita el president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, ni els tres alcaldes representats en aquesta sub-seu de la Cambra, Carme Garcia, alcaldessa de Rubí, Maria Dolors Conde, alcaldessa de Castellbisbal, i Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat. També hi va intervenir el secretari ge-neral del Departament d’Innovació, Universi-tats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Enric Aloy.

En total són 13.000 empreses les que esta-ran representades i assessorades des de la nova delegació territorial. Des d’aquí es co-

briran les necessitats de les empreses de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, municipis als quals la Cambra vol donar una atenció pre-ferent: “Amb aquesta inauguració esperem que les relacions amb la Cambra siguin enca-ra més estretes”, assegurava l’alcaldessa de Castellbisbal, Maria Dolors Conde. “En aquest moment de crisi, el que ens cal és mantenir i incrementar el servei a les empreses i ser-hi més a prop”, va afegir Marià Galí. 13.000 em-preses equival a gairebé el 40% de les empre-ses que representa la demarcació de la Cam-bra de Terrassa.

UN PAS ENDAVANT. Evidentment, donar més i millors serveis a l’empresariat és una mesu-ra de futur, una aposta decidida i una inversió arriscada donada la situació actual de l’eco-nomia. D’aquí que Enric Aloy, portaveu, en aquesta ocasió, de la Generalitat de Catalunya, agraís a la Cambra aquest pas. A més, va afe-gir que el fet de destinar recursos a obrir una nova entitat encara feia més necessari acon-seguir un bon finançament, “just i proporci-onal al que s’aporta”. El tema de finançament va estar contínuament damunt la taula. El ma-teix Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, es va sumar a les peticions d’unir esforços i recla-mar un bon finançament que sigui just amb la comarca i amb tot el territori català.

Per descomptat que la crisi també va aparèi-xer en gairebé tots els discursos, encara que en tots es deixava entreveure que aquesta era una bona mesura pal·liativa: “En aquests mo-ments de crisi s’ha de fer un esforç per aju-

Aquesta subseu donarà servei a prop de 13.000 empreses de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal. Això suposa el 40% del total de la demarcació

A dalt, l’edifici que acull la delegació i, a baix, els alcaldes durant el descobriment de la placa /// LL. LLEbot

CAMBRA TERRASSA /// NOVA DELEGACIó

La Cambra de Comerç de Terrassa inclou per primer cop Alemanya en una mis-

sió comercial. Una delegació formada per nou empreses catalanes van viatjar, entre els dies 7 i 19 de setembre, a Suïssa i Alema-nya, en un viatge empresarial.

L’objectiu d’aquestes dues missions comer-cials era la de facilitar a les empreses parti-

cipants contactes amb empreses d’aquests països per promoure vincles comercials i in-tensificar les relacions que ja existien.

NOVA DESTINACIÓ. Per primera vegada, la Cambra seleccionava Alemanya com a des-tinació d’una missió comercial. També es vi-sitava Suïssa, encara que en aquesta ocasió per tercera vegada.

En aquesta missió comercial van participar-hi les empreses terrassenques Lamp Lighting, d’il·luminació, i Telstar Industri-al, que fabrica equipament hospitalari. Tam-bé viatjaven amb la delegació de la Cambra de Comerç les indústries Casals Ventilación, de Sant Joan de les Abadesses, Embotits Ar-tesans Can Duran, de Seva, Fontini, empre-sa d’il·luminació de Santa Perpètua de Mogoda, l’empresa vinícola Joan Raventós, de Masquefa, Laboratorios Inibsa, de Lliçà de Vall, i les gironines Marco Dachs i Spa-nish Food Trade. Natàlia Bertran, assessora tècnica de comerç internacional de la Cam-bra de Comerç i Indústria de Terrassa, va ser l’encarregada de fer l’acompanyament a les empreses. /// REDAccIó

La Cambra de Terrassa viatja per primer cop a Alemanya

Marià Galí, president de la Cambra de Terrassa /// LL. LLEbot

CAMBRA TERRASSA/// MISSIó COMERCIAL

33B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

La UAB, primera universitat en productivitat científica

L a Universitat Autònoma de Barcelona ha estat qualificada com la primera universi-

tat pública en productivitat científica. Aques-ta conclusió prové de la revista Popular Sci-ence, que ha elaborat un informe sobre la qua-litat de les universitats espanyoles. El resultat d’aquest estudi indica que l’Autònoma és la primera universitat pública en productivitat científica, amb un índex de productivitat de 0,94. Aquest índex s’obté de la relació entre ar-ticles de recerca publicats i el nombre de pro-fessors. Per darrere de la universitat vallesana, en la posició número dos del rànquing, se situa la Universitat de Barcelona, amb un índex de 0,92. El tercer lloc l’ocupa la Universidad Autó-noma de Madrid, amb un índex de 0,77.

SEGONA GLOBAL . No obstant això, si es tenen en compte totes les universitats, incloses les privades, la UAB no queda en mala posició, ja que ocupa la segona posició. En aquest cas, encapçala el rànquing la Universidad de Navarra, amb un índex de productivitat d’1. Quant a producció científica absoluta, sen-se tenir en compte el nombre de professors, la UAB ocupa la tercera posició, per darrere de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universitat de Barcelona. D’altra ban-da, la UAB també destaca per participar en

el VII Programa Marc de la Unió Europea. Els investigadors de la UAB lideren 5 projectes del programa i participen en 19 projectes de recerca. En aquest aspecte, la UAB ocupa la tercera posició de tot l’Estat, per darrere de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universidad Politécnica de Madrid.

L’informe, publicat a l’edició de setembre de la revista Popular Science, ha estat elaborat a par-tir de les dades del grup de recerca Scimago (de la Universidad de Granada i el CSIC), de Thomson Scientific, del MICINN, del CDTI, d’Universia i de la xarxa d’OTRI de les univer-sitats. /// REDAccIó

La Universitat Autònoma de Barcelona /// cEDIDA

UAB /// PRODUCTIVITAT

nitzatiu per a les seves activitats internacio-nals per tal de proporcionar els serveis neces-saris a cada comunitat.

Aquests chapters actuen com a nucli d’unió entre els antics alumnes organitzant activi-tats acadèmiques per assessorar i ajudar els seus membres en el desenvolupament de les seves carreres professionals i en el manteni-ment de la seva competència professional. En aquesta línia, cada chapter i cada delegació or-ganitza actes de networking local i global, com ara sopars, cursos formatius, actes oficials per celebrar l’entrada de nous membres, reuni-ons informals i programes d’actualització de coneixements amb professorat d’ESADE que es desplaça fins als diversos països. Durant el curs 2007-2008, s’han organitzat 87 esdeve-niments, amb més de 1.500 assistents, proce-dents d’arreu del món.

30 ANTICS ALUMNES AL jAPÓ. La nova delega-ció japonesa és el darrer projecte iniciat per ESADE Alumni, coincidint amb la celebració del 50è aniversari de l’escola de negocis. El nou centre es converteix en la tercera delega-ció en nombre d’antics alumnes associats, després de les d’Àustria, que inclou també els alumnes de la República Txeca, Hongria i Eslovàquia, i de l’Índia. El Japó està represen-tat per la seva delegada Masami Kimura (MBA 2008), que actualment treballa com a Associ-ate Project Specialist a IBM Japan Ltd. Amb re-lació als chapters, França és el país que té un nombre més elevat d’antics alumnes, seguit del Regne Unit, Alemanya, els Estats Units i la Xina. /// ESADE

ESADE Alumni s’expandeix amb una nova delegació al japó

L’associació d’antics alumnes, ESADE Alumni, que compta amb més de 38.000

membres que exerceixen càrrecs de responsa-bilitat en organitzacions i empreses repartides en 95 països dels cinc continents, ha aconse-guit consolidar-se al Japó amb l’obertura d’una nova delegació.

En els darrers anys, ESADE Alumni ha iniciat un procés d’expansió i, actualment, compta amb 21 chapters, situats a la Xina, França, el Regne Unit, els Estats Units, el Perú o l’Argentina, en-tre d’altres, i també amb 9 delegacions en llocs tan diferents com Turquia, Israel, Rússia, l’Índia o la delegació que s’acaba d’inaugurar, al Japó.

CONNEXIÓ ENTRE ALUMNES. Per les aules d’ESADE han passat estudiants de 195 nacio-nalitats diferents, i actualment prop de 2.000 antics alumnes espanyols resideixen a l’es-tranger, on molts assumeixen responsabili-tats en missions internacionals. Per ESADE, la connexió entre l’alumnat és molt important. Per això, treballa en la creació d’un marc orga-

L’organització d’antics alumnes compta amb més de 38.000 associats

Un dels actes recents de l’associació d’antics alumnes ESADE Alumni /// cEDIDA

ESADE /// DELEGACIONS


joves emprenedors /// Flymatic Logistic

Des de Nodus Barberà, Flymatic Logistic crea objectes i mobiliari adaptats PER: iVANNA VALLESPíN

Idees innovadores que faciliten la vida a discapacitats

NoVA oFERTA dE PRodUCTES. ALEXANDRE GALLEMÍ APoStA PER LA INNoVA-cIó coM A VALoR AFEGIt DE LA SEVA EMPRESA./// cEDIDA

Flymatic Logistic S.L. és una jove empresa del sector de la domòti-ca que es dedica al disseny i a la fa-bricació en sèrie de mobles auto-màtics, pensant bàsicament en les persones amb problemes de mobi-

litat. No obstant això, l’empresa busca que els objectes puguin tenir un ús com més genèric millor, de manera que la gent gran o els infants també es puguin beneficiar dels avantatges tecnològics que incorporen aquests productes tan específics.

Alexandre Gallemí, fundador d’aquesta em-presa vallesana, afirma que el valor afegit de Flymatic és que ofereix un producte totalment nou, inexistent en el mercat. Però el camí per recórrer és llarg i lent per a un emprenedor, so-bretot quan hi entra en joc l’element de la inno-vació, com és el cas de Flymatic.

Actualment Gallemí treballa en el desenvolu-pament del primer producte que porti el se-gell de Flymatic, però caldrà esperar uns me-sos perquè surti al mercat. L’únic element que hi manca, assegura el jove emprenedor, és aconseguir el finançament necessari per por-tar-ho a terme.

Actualment, l’empresa només es dedica a dis-senyar productes propis, però en un futur prò-xim no descarta fer dissenys a mida d’aquells clients que ho demanin. Tot i això, Gallemí té la mirada posada més enllà de les fronteres ca-talanes i espera, a curt termini, distribuir a tot l’Estat i, a mitjà termini, iniciar l’exportació.

Tot i la seva curta trajectòria, Flymatic ha rebut ja dues distincions públiques. Per una banda, va aconseguir el primer premi en el V Concurs d’Iniciatives Empresarials que organitza l’Ajun-tament de Barberà. Més recentment, en el marc dels premis a les Millors Iniciatives Empresari-als 2008 que atorga la Diputació, Flymatic va re-bre el guardó a la iniciativa més innovadora per desenvolupar productes basats en l’automatit-zació, com ara un sostre modular, que afavorei-xen l’adaptació del lloc de treball de persones amb mobilitat reduïda.

LA IMPORTÀNCIA DELS DINERS

Abans de crear Flymatic, Alexandre Gallemí es dedicava a fer projectes a mida en una en-ginyeria industrial, una experiència que va posar a prova la seva inventiva: “El fet d’estar tot el dia involucrat en el desenvolupament de projectes per a tercers, cada un d’ells dife-

rent a l’anterior, et genera constantment no-ves idees. Moltes d’aquestes idees són més aviat somnis inviables o massa futuristes i allunyats de la realitat. Però un dia vaig de-cidir intentar aprofitar l’experiència i els co-neixements adquirits en el disseny industri-al per començar la recerca i l’estudi d’un pro-ducte propi”.

Així, la inquietud va aparèixer i la llavor de Flymatic estava posada: “No va sorgir pri-mer una idea i després la decisió de crear l’empresa. Més aviat va ser al contrari, l’em-presa va néixer amb l’esperit d’iniciar la re-cerca d’una idea”, recorda Gallemí. D’aques-ta manera, el 16 d’octubre del 2006 naixia Flymatic Logistic S.L. L’empenta final que va decidir aquest emprenedor barberenc a tirar endavant l’aventura va venir d’una “barreja de factors, des del neguit de poder fer quel-com del que estiguis satisfet i orgullós, fins al fet de poder deixar una herència als meus fills”, apunta Gallemí.

El suport econòmic per fer-ho possible el va aconseguir de diferents fonts, com ara del CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupa-ment Empresarial) de la Generalitat, de l’Ofi-cina Espanyola d’Indústria i de la Diputa-ció de Barcelona. “No està malament, però sens dubte el millor suport i ajuda, i segura-

CREAR UNA EMPRESA PEL “NEGUIT DE PODER FER QUELCOM DEL QUE ESTIGUIS ORGULLóS I PODER DEIXAR UNA HERÈNCIA ALS MEUS FILLS”

ment un dels motors d’aquest projecte, ha es-tat l’Ajuntament de Barberà del Vallès”, afir-ma el jove empresari. De fet, Flymatic té les oficines al Nodus Barberà, un centre de nego-cis pensat per facilitar l’inici de l’activitat em-presarial, creat per aquest consistori vallesà. Alexandre Gallemí és conscient de la sort que ha tingut a l’hora d’aconseguir finançament per al seu projecte. No obstant això, en gene-ral, considera que el suport no és suficient: “Les ajudes que tenim són ridícules i sem-pre interessades. La inversió en desenvolupa-ment és mínima, per no dir que estem en els mínims exigibles”.

I és que els diners no ho són tot, però ajuden: “Malauradament, el món avui en dia és mou per això. Dir una altra cosa és molt idealista; sense diners, cap projecte funciona. També és important que aquests diners vagin a parar als projectes, ja que a vegades et queda la sensació que gastem més diners a vetllar per la gestió d’aquests diners”, reflexiona Gallemí.

3�B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

www.acc10.cat902 022 603

+negoci

+FUTUR+EXPANSIÓ

+relacions+PARTICIPACIÓ

+MÀRQUETING

TRATÈGIA

+creixement+INTERNACIONALITZA

+OPORTUNITATS

+SOL+TECNOLOGIA

C U

×CATALUNYA

×GUANYARORAR

XER

IÓ

×COOPERACIÓ

×COM

+INNOVACIÓ

NNOVACIÓ

+networking

+CONEIXEME

+com

+respostes

×PROSPERAR

CREIXEMENT+SERVEIS

+FINANÇAMENT+CAPITAL

+CAPITALCIPACIÓ

×PROSPERAR×exportar × INVERTIR

+NEGOCI

+NEGOCI

XER

+relacion

+relacions

+MÀRQUETING

+INTERNACIONALITZAC

+OPO+CAPITAL

TUR

+relacions

+MÀRQUETING+creixement

+INTERNACIONALITZACIÓ


OPORTUNITATS

+OPORTUNITATS

+SOLUCIONS

+competitivitat

+TECNOLOGIA

ALUNYA

UANYAR

×CRÉIXER

COMPETIR

+INNOVACIÓ

+INNOVACIÓ

+networking

+CONEIXEMENT

+SERVEIS+competitivitat

postes

+TECNOLOGIA

+TECNOLOGIA

×PROSPERAR

+mercats+EXPANS

+CAPITAL+sol

T

+CAPITAL+competitivitat

×exportar

IR

+ÈXIT

+relacions+MÀRQUETING


+OPORTUNITATS+CAPITAL

+mercats+CAP

+ESTRA

+×MILLOR

×COOPERA

+solucions

× INVERTIR

+ÈXIT

+ÈXIT

×CRÉIXER

+negoci

+FUTUREXPANSIÓ

TAL

+PARTICIPACIÓ

+MÀRQUETINGXIT

+ÈXIT

+creixement

+INTERNACIONAL

+OPORTUNITATS

+SOLU

+co

+TECNOLOGIA

×GUANYAR

×CRÉIXEREXPANDIR

Ó

×COOPERACIÓ

×COMP

+INNOVACIÓ

+networking+

+SERVEIS

+compe

+respostes

×PROSPERAR

REIXEMENT

+solucions

+SERVEIS

+FINANÇAMENT+CAPITAL

+C

+ÈXIT

ROSPERAR×exportar × INVERTIR

+ÈXIT

GOCIR

+relacions+MÀRQUETING+OPOR+CAPITAL

+competitivitatALUNYA×CRÉIXER+TECNOLOGIA

È+CAPIT× INVERTIR

+ CONEIXEMENT

+ INTERNA

×CATALUNYA

ZACIÓ

+OPORTUNITATS

ONS

ETIR

RVEIStivitat+MILLORAR

+CAPITALcompetitivitat +INTERNACIONALTUNITATS

+EXPANSIÓ

+PARTICIPACIÓ+ESTRATÈGIA

+ÈXIT

+creixem

×MILLORAR

×COOPERACIÓ

×COOPERACIÓ+INNOVAC

+INNOVACIÓ

+INNOVACIÓ

+RESPOS+GUANYAR+solucions

+SERVEIS

+FINAN+ÈXIT

×exportar× I+ÈXIT

+NEGOCI

×CRÉIXER

cions

+FUTUREXPANSIÓ

AL

+relacions+PARTICIPACIÓ

+MÀRQUETING

GIA+ÈXIT

+creixement+INTERN

+solu+TECNOLOGIA

×CATALUNYA

×GUANYAR×MILLORAR

×COOPERACIÓ+INNOVACIÓ

+networking

+CONEIXEMENT

+CONEIXEMENT

++competi

+RESPOSTES

+TECNOLOGIA

×PROSPERAR×exportar× INVERTIR

+SERVEIS

+FINANÇAMENT+ÈXIT

×exportar × INVERTIR

+ÈXIT

+NEGOCI

+relacions+MÀRQUETING


+ INTERNACIONALITZACIÓ

+OPOR

+INNOVACIÓ

+CAPITAL

+PARACIÓONS

petitivitat

CATALUNYA

TIR

VEIS+SERVEISvitat+TECNOLOGIA

APITALmpetitivitat

+ÈXIT

+INTERNACIONALUNITATS

++mercats+EXPANSIÓ+CAPITAL

+PART+ESTRATÈGIA+ÈXIT

+creixem

×CA

××MILLORAR

×EXPANDIR

×COOPERACIÓ

×COOPERACIÓ+INNOVACIÓ

+INNOVACIÓ

+RESP

+solucions

+SERVEIS

× I N V E R T I R

+FINANÇ+CAPITAL+ÈXIT

×exportar × INV

× INVERTIR

+ÈXIT

+NEGOCI

×CRÉIXER

×CRÉIXER

+NETWORKING

TWORKING

+CONEIXEMENT

+TECNOLOGIA

+MÀRQUETING +relacions+ C O N E I X E M E N T

+competitivitat

+MÀRQUETING+ C R E I X E M E N T

LITZACIÓ

+×L’EMPRESA› Tortosa, 25 de setembre

› Manresa, 1 d’octubre

› Tarragona, 8 d’octubre

› Lleida, 15 d’octubre

› Girona, 21 d’octubre

› Barcelona, 28 d’octubre

La Nit de l’Empresari, el 6 de novembre

La patronal Cecot ha anunciat que el di-jous 6 de novembre celebrarà una nova

edició de la Nit de l’Empresari. L’acte, que com cada any es farà al recinte firal de Ter-rassa, servirà per lliurar els guardons a les empreses vallesanes que durant aquest any hagin destacat per alguna de les categori-es que premia i convoca l’entitat egaren-ca. Així doncs, aquest 2008 la Cecot repar-tirà set reconeixements a les diverses acti-vitats empresarials. La patronal té previst guardonar les empreses que han desenvo-

lupat una millor tasca en l’apartat d’inter-nacionalitat, al servei més dinàmic, a la per-tinença a un gremi, a la innovació més des-tacada, a la millor iniciativa empresarial i a la institució més bona, a més del guardó a la personalitat, que sempre recau en la figura d’un empresari.

El dijous 16 d’octubre, el jurat d’aquesta edi-ció farà públic el resultat de les empreses guardonades en cadascuna de les set catego-ries. /// REDAccIóSeu de la Cecot /// ISAbEL MARQuÈS

CECOT /// NIT DE L’EMPRESARI

La Cambra de Sabadell crea una oficina permanent a Cixí, a la Xina

L a Cambra de Comerç de Sabadell ha creat una Oficina Permanent a Cixí (Xina). Per

tal que pugui ser plenament operativa, la Cam-bra ha designat David Rosa, de 32 anys, com a nou director d’aquesta oficina, situada física-ment al Polígon Industrial Euro City, assignat per la Generalitat de Catalunya com a Àrea d’Aterratge ACCIÓ. El director de l’oficina, en-ginyer de telecomunicacions, ha estat els tres darrers anys adquirint a Xina amplis coneixe-ments de la cultura i llengua xinesa, així com de la realitat econòmica, política i social d’aquest país asiàtic. Des de la Cambra de Co-merç de Sabadell es considera que aquests co-neixements seran de gran interès i utilitat per a totes aquelles empreses que desitgin instal-lar-se en aquest polígon industrial que a mit-jans del mes d’octubre rebrà la visita del con-seller d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet. Tal com ha indicat David Rosa, “l’objectiu principal d’aquesta oficina és aju-dar totes aquelles empreses que estiguin in-teressades a multiubicar-se a la Xina”. Des de l’esmentada oficina es facilitarà a les empre-ses l’assessorament, la informació i l’acom-panyament necessaris per assolir la seva im-plantació en aquest país. /// REDAccIó

CAMBRA SABADELL /// INTERNACIONAL

Amics de la UAB prepara el nou cicle de reunions empresarials

L’Associació d’Amics de la UAB reprendrà les trobades d’empresaris del Grup Cla-

ris, que consisteixen a establir converses i debats sobre temes polítics, econòmics o so-cials, però que afectin especialment el món empresarial. Aquestes trobades, que es duen a terme a l’hotel Claris de Barcelona, tenen com a convidat un expert en l’àmbit polític o empresarial, que fa una petita ponència i, posteriorment, es produeix un debat entre els assistents.

Fins ara han assistit a les tertúlies més d’una seixantena de personalitats destacades del món de la política i l’empresa, com ara Alfre-do Pérez Rubalcaba, ministre de l’Interior, Francisco Belil, vicepresident de Siemens, Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, Fer-nando Echegaray, director de l’aeroport de Barcelona, Antoni Castells, conseller d’Econo-mia, José Manuel Lara, president del Grup Pla-neta, Domingo Jaumandreu, vicepresident sènior de TVOE Sony Europa, o Josep Oliu, president de Banc Sabadell. Fruit d’aquestes reunions-sopars s’ha editat la col·lecció Con-verses, que recull en petits llibres el pensa-ment dels diferents convidats. /// REDAccIó

AMICS DE LA UAB /// TERTÚLIES


Pot la meva esposa, que és vietnamita, iniciar una activitat professional quan encara estem pendents que resolguin la sol·licitud d’autorització de residència comunitària?

L’article 3.2 del Reial decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre l’entrada, la lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels estats membres de la Unió Europea i d’altres estats, es basa en l’acord sobre l’espai econòmic. Re-ferint-se als drets que tenen aquests ciuta-dans diu: “Tenen dret a accedir a qualsevol activitat, tant per compte propi com d’altri, prestació de serveis o estudis, en les mateixes condicions que els espanyols, sens perjudici de la limitació establerta en l’article 39.4 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea”. Pot començar la seva activitat professional o per compte d’altri des del primer moment. No necessita cap autorització expressa.

Sóc professional i no estic obligat a fer pagaments frac·cionats a compte de l’impost sobre la renda de les perso·nes físiques. Com puc recu·perar els 400 euros? Els puc deduir de les retencions que em practiquen?

L’aplicació de la deducció dels 400 euros, en el supòsit de la realització d’una activitat eco-nòmica, s’instrumenta amb una minoració de l’import dels pagaments fraccionats. En el seu cas, com que no hi està obligat, ja que els seus rendiments són fruit de la seva activitat profes-sional i, per tant, sotmesos a retenció, no podrà exercir de manera anticipada el dret a l’aplica-ció de la deducció.

quina és la fiscalitat d’un vehicle nou adquirit per part d’una persona minusvàlida?

Es consideren persones amb minusvalidesa aquelles amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%. El grau de minusvalidesa ha d’acreditar-se mitjançant certificació o resolu-ció de l’Institut de Migracions i Serveis Socials o l’òrgan competent de la comunitat autòno-ma. Farem un repàs de tots els impostos impli-cats en la compra d’un vehicle sota aquestes ca-racterístiques.

IVA. Des del 26.04.2006, els concessionaris han d’aplicar en la compra d’aquests vehicles el ti-pus reduït del 4%, en lloc del 16% (tipus gene-ral). S’aplicarà el 4% als vehicles de motor que, amb adaptació prèvia o no, transportin habitu-alment persones amb minusvalideses en cadi-ra de rodes o amb mobilitat reduïda, amb in-dependència de qui sigui el conductor dels ve-hicles. Abans d’efectuar la compra s’haurà de sol·licitar a Hisenda, mitjançant el correspo-nent imprès. Una vegada tinguem la resolució, s’aportarà al concessionari per a l’aplicació del

tipus reduït. La resolució sempre ha de ser de data anterior a la factura de compra.

IEDMT (impost de matriculació). D’aquest im-post s’estarà exempt sempre que es complei-xin els següents requisits:• Que hagin transcorregut almenys 4 anys des que es matriculés un altre vehicle en anàlo-gues condicions (tret que s’acrediti el sinistre total del vehicle).• Que el vehicle no sigui objecte de transmis-sió posterior inter vivos en els 4 anys següents a la matriculació .L’exempció se sol·licita a les dependències de l’AEAT amb anterioritat a la matriculació del vehicle.

IVTM (impost de circulació). Els vehicles ma-triculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu estaran exempts de l’im-post, sempre que es mantingui aquesta cir-cumstància. L’exempció s’aplica tant als vehi-cles conduïts per les persones esmentades, com als destinats al seu transport. Aquesta exempció té caràcter pregat, és a dir, s’ha de sol·licitar prèviament als ajuntaments, en la forma que especifiquin les ordenances fiscals de cadascun. L’ocupació exclusiva del vehicle per una persona amb discapacitat no és in-compatible ni excloent amb l’ocupació de les altres places del vehicle per familiars o altres persones amb el seu consentiment. És possi-ble compartir la titularitat del vehicle amb una altra persona, sempre que estigui matriculat a nom d’una persona amb discapacitat per al seu ús exclusiu.

CONSULTORI FISCALEn aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

SOLUCIÓ POLÍTICA. Per plantar cara a les crisis energètiques s’han de fer reformes en urbanis-me, transport, educació, potenciar tecnologies alternatives, en definitiva, la solució és política. Mirem els nostres socis europeus a la recerca de noves idees. Sense oblidar que totes les re-formes depenen especialment d’una bona po-lítica i no de noves tecnologies.

Ens trobem, però, amb dues dificultats:1) Els terminis de realització d’aquestes noves polítiques són incompatibles amb el curt ter-mini electoral.2) La manca d’implicació dels ciutadans. No ser-veix de res instal·lar escombraries multicolors de reciclatge si la gent no les utilitza. Les incita-cions han de venir de l’Estat central o de la Co-munitat Europea, però la realització s’ha de fer en l’àmbit regional. Hem de tornar a donar sen-tit a la política, i els desafiaments energètics i del medi ambient ens donen raons suficients per actuar com a ciutadans. Necessitem desen-volupar i potenciar el sentiment de pertinença a una comunitat per permetre el desenvolupa-ment d’accions quotidianes. La política s’ha de fer primer al barri, i després a la ciutat, a la co-munitat, a la regió… Els projectes pilot s’han desenvolupat tots a escala local amb l’aprovació i col·laboració dels ciutadans. La relocalització de la política ha d’anar acompanyada de la relo-calització de l’economia. Aquesta relocalització serà l’ocasió de privilegiar una política empresa-rial socialment responsable. Considerant la seva activitat a llarg termini i no només pensant en el màxim benefici a curt termini, com hem viscut per exemple a Espanya amb l’immobiliari.

/// JoSEttE t. LAuRo

La crisi energètica necessita una solució política

Tenim dues formes de disminuir el con-sum d’energia: imposada per l’empobri-

ment o de forma anticipada i voluntària. Si anticipem, adreçant-nos cap a un consum intel·ligent, aconseguirem esmorteir el xoc energètic. Així ho intenta fer Suïssa, pre-nent accions sorprenents i impopulars com augmentar les taxes d’emissió de CO2 quan el preu del petroli augmenta. L’estratègia és taxar amb més severitat el petroli avui per fer inversions en alternatives amb l’objectiu de millorar el rendiment energètic. L’Estat incita les empreses i els particulars a pren-dre mesures d’estalvi, i per a quan el preu del cru sigui realment elevat, moment en què s’haurien de disminuir les taxes, el país sigui més competitiu. Sense oblidar que els estats depenen fortament de l’impost so-bre els hidrocarburs i haurien d’augmen-tar els impostos per compensar la pèrdua d’ingressos generada per la disminució del consum de petroli, així com per l’augment del seu preu, que no permetrà les taxes que s’imposen avui.

Sobrietat voluntària o empobriment forçat? Cal tornar a donar sentit a la política

Les fonts d’energia són escasses i la crisi ha fet augmentar el preu d’alguna de les bàsiques /// ISAbEL MARQuÈS

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNyA ///SOLUCIONS A LA CRISI ENERGÈTICA

37B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

La Cecot proposa l’elaboració d’un Pla d’Immigració

La patronal catalana Cecot reclama l’elabo-ració d’un Pla d’Immigració a l’Estat a llarg

termini, “per preveure les noves onades d’im-migració i corregir els errors que s’han fet fins ara”. Segons la patronal, el sistema actual de gestió dels fluxos migratoris “ha estimulat la immigració il·legal”. Per això des de la Cecot proposen un debat a fons entre l’Administració i els agents socials, per “posar les bases a noves onades d’immigració”, tal com explica el secre-tari general de la Cecot, David Garrofé.

La Cecot va presentar un Informe sobre immi-gració a Espanya i Catalunya elaborat pel Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic i que vol servir de base per encetar el debat sobre la immigració al país. La patronal va lliurar l’es-tudi al ministre de Treball i Immigració, Celes-tino Corbacho, que s’ha compromès a parlar-ne amb la Cecot.

Segons aquest informe, la immigració s’ha multiplicat per vuit a Catalunya entre el 1998 i el 2007, més que a l’Estat espanyol, on s’ha multiplicat per set. Entre el 1998 i el 2005 els fluxos migratoris han crescut a Espanya més d’un mil per cent. Això ha convertit l’Estat es-panyol en el segon país receptor d’immigració, per darrere dels Estats Units.

ALGUNES CONSIDERACIONS. L’informe de la patronal vallesana considera que la immi-gració ha afavorit el creixement econòmic: “S’estima que ha contribuït a generar el 50% de l’augment del PIB”, segons apunta el do-cument. També han estat positius els efec-tes sobre les finances públiques, “ja que el col·lectiu de nouvinguts encara no es bene-ficia de forma important de les polítiques so-cials”, afegeix la responsable de l’estudi, Natàlia Ortega. Tot i això, alerta que “amb vista al futur es plantegen una sèrie d’incer-teses lligades per exemple als reagrupa-ments familiars i l’augment de la població immigrada”. /// A tERRASSA

Antoni Abad intervé en l’acte de presentació /// I. MARQuÈS

CECOT /// IMMIGRACIó

La Fundació Martí l’Humà ofereix dos cursos a Parets

La Fundació Universitària Martí l’Humà (vinculada a la Universitat Autònoma

de Barcelona) i l’Ajuntament de Parets del Vallès tenen establert un acord mitjançant el qual els ciutadans i ciutadanes del muni-cipi es beneficiaran de cursos de formació i d’accés a la universitat per a persones ma-jors de 25 anys. Aquest curs d’accés a la uni-versitat consta de 165 hores lectives repar-tides des de finals del mes de setembre pas-sat fins a finals del mes d’abril del 2009. Es dóna formació en totes les matèries: català, castellà, comentari de text, geografia, his-tòria, literatura castellana i literatura cata-lana. Alguns dels alumnes també reben for-mació de llengua anglesa en un curs addici-onal de 40 hores.

PREPARACIÓ PER A LES OPOSICIONS. Per al-tra banda, la Fundació Universitària Martí l’Humà també oferirà un curs de prepara-ció per a l’ingrés al cos de mestres de l’es-cola pública en educació infantil i primària. Aquest curs comença el novembre d’aquest any i té una durada de vuit mesos; les clas-ses es fan els dimecres. La metodologia de treball es basa en classes teoricopràctiques, en què tindrà molta importància l’aplicació concreta a l’aula. També hi ha sessions de

treball específiques d’elaboració concreta de programacions didàctiques i d’unitats didàc-tiques i d’intervenció. El curs està recone-gut dins el Pla Permanent de Formació del Professorat del Departament d’Educació. El preu és de 935 euros.

La Fundació Martí l’Humà treballa en els àm-bits del Vallès Oriental i el sud d’Osona. Amb seu central a la Garriga, aquesta entitat or-ganitza cursos, jornades, conferències, col-loquis i seminaris, i també elabora estudis per encàrrec, edita llibres i promociona es-coles d’estiu en col·laboració amb la Univer-sitat de Vic. /// REDAccIó

Una de les classes que organitza la Fundació /// cEDIDA

FUND. MARTÍ L’HUMÀ /// CURSOS

El Rei apadrinarà els 450 anys del Gremi de Fabricants

La celebració dels 450 anys del Gremi de Fabricants de Sabadell, que tindrà lloc al

llarg de l’any que ve, a poc a poc es va per-filant. De moment ja es coneix qui presidirà el Comitè d’Honor de l’efemèride: el rei Joan Carles, que estarà acompanyat pel president de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el conseller d’Inno-vació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, i els presidents de Foment del Treball, Ciesc, la Cambra de Comerç de la ciutat, Caixa Sabadell i Banc Sabadell.

Encara no s’ha tancat el calendari dels actes commemoratius, tot i que s’espera que durant les properes setmanes ja es pugui publicar ofi-cialment; a més, tampoc no es descarta afegir algun altre nom al Comitè d’Honor. Malgrat que les activitats encara s’estan organitzant, fonts del Gremi han explicat que la celebració es ba-sarà bàsicament en dues festes importants.

D’altra banda, l’any que ve, en el marc de la ce-lebració, el Gremi publicarà un llibre on s’ex-plicarà tota la trajectòria de l’entitat al llarg d’aquests 450 anys a la ciutat. La seva redac-ció és a càrrec de diversos catedràtics especi-alistes d’universitats tant catalanes com espa-nyoles. I és que el tèxtil ha estat un dels pun-

tals de la ciutat, indissociable sobretot de la història del segle xx. Aquesta relació tan pro-funda entre el tèxtil i Sabadell és la que es vol posar de manifest de manera rellevant durant la celebració dels 450 anys. Aquesta data tam-bé resulta especial perquè pràcticament cap associació empresarial del país pot arribar a celebrar-la. També cal tenir present que no hi ha res que indiqui una dissolució a curt termi-ni; al contrari, dins del nou model empresarial que des de les institucions estan potenciant al país cada vegada es fomenta més l’existència d’associacions com la del Gremi.

NOVETATS. Els 450 anys del Gremi tindran una nova cara destacada a l’entitat: la d’Ivan Roca. L’empresari de Tintes Colormoda SA ha comen-çat aquests dies la seva activitat a la presidèn-cia de la branca més jove de l’associació, l’Ins-titut Sallarés i Pla. A part d’afrontar “amb mol-ta il·lusió i volent participar activament en els actes de celebració’’, tal com ell mateix ha re-conegut, l’efemèride s’ha convertit en el marc perfecte per presentar i consolidar la nova imatge dels joves empresaris. I és que, a part d’estrenar nom nou, també han canviat la seva imatge corporativa i la seva estratègia de màr-queting, dos passos per donar a conèixer i fer créixer l’associació. /// A SAbADELL

GREMI DE FABRICANTS /// ANIVERSARI

YCO 131 x 151 CATALA.eps 19/9/08 11:45 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

39ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

ÀREA DE DESCANSGastronomia /// Espai Natural de Gallecs

L’espai de Gallecs, situat entre sis municipis vallesans, va ser salvat de les urpes especulatives del franquisme per acabar convertint-se avui en un referent de la producció agrícola del nostre entorn

Cap als anys 70, el deliri de gran-deses del franquisme va plani-ficar, als límits de diversos mu-nicipis vallesans, un monstru-ós projecte per erigir una gran ciutat. L’objectiu era que aques-

ta gran urbs, que estaria a menys de quinze qui-lòmetres de Barcelona, tingués capacitat per a 130.000 habitants. Amb aquest objectiu, el rè-gim va expropiar 1.472 hectàrees entre les po-blacions de Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixach i Lliçà de Vall. Per sort, amb l’arribada de la democràcia, i gràcies a les protestes veïnals, aquest projecte va que-dar aparcat i oblidat per sempre.

ELS oRígENS

Amb el temps, i amb el traspàs dels terrenys ex-propiats a la Generalitat de Catalunya, els qui reivindicaven aquest espai lliure de construcci-ons van aconseguir que almenys aproximada-ment la meitat, 753 hectàrees, es destinessin a l’explotació agrícola. Aquest és l’origen de l’Es-pai Natural de Gallecs, a l’entorn del qual neix l’Associació de Pagesos de Gallecs, format per pagesos del territori, que amb el suport de cien-tífics i de l’àmbit universitari han acabat con-vertint l’espai en un punt d’agricultura ecològi-ca que resultava inimaginable fa trenta anys.

Amb la idea de reforçar els llaços entre produc-tor i consumidor, l’intercanvi sense interme-diaris, la trentena de pagesos que formen part d’aquesta associació van començar a reduir la producció de cereal, molt abundant al prin-cipi, per potenciar el conreu d’altres produc-tes, com la mongeta de ganxet (amb denomina-ció d’origen protegida Vallès-Maresme), el blat panificable i les hortalisses de temporada. De

fet, aquesta és la marca que fa diferent aques-ta associació de productors. Els pagesos de Ga-llecs han acabat potenciant la seva pròpia em-premta amb productes de valor afegit com ara el pa d’espelta o la coca de Sant Galdic, elabo-rada amb farina de blat produït a l’espai rural, ous, mantega, canyella, matafaluga, sucre i ave-llana torrada.

PRoMoCió

Ara, durant tot l’any, se celebren diferents fires per donar a conèixer Gallecs. Un bon exemple és la Fira de la Mongeta del Ganxet al novembre o la fira de Nadal amb degustació de pollastres de races autòctones catalanes al mes de desem-bre. Durant tot l’any, a més, els pagesos de Ga-llecs gestionen l’Agrobotiga de Gallecs, des d’on s’ofereixen productes alimentaris frescos de qualitat i amb la garantia de la seva procedèn-cia. Els visitants hi podran trobar, a part de la mongeta del ganxet (DOP Vallès-Maresme), el cigró petit del país, la mistela de Gallecs, el pa de Gallecs, pollastres de races autòctones catala-nes i enciams, calçots, patates del bufet, patata Red Pontiac i kennebec, cebes, alls, faves, esca-roles, cols, bròquils, carxofes, espàrrecs verds, carbassons, albergínies, espinacs, bledes, pas-tanagues, tomàquets i pebrots.

Pere Joan, portaveu de l’associació, explica que a Gallecs “es fa una agricultura sostenible amb 120 hectàrees de producció ecològica”. Assegu-ra que la seva feina també es reflecteix en l’elec-ció de planters tradicionals de la zona que fins llavors havien quedat apartats pel blat. “Això sí, escollint les llavors tradicionals davant de les transgèniques”, afegeix. També les vinyes de Pansa Rossa són l’orgull de l’associació. Mol-tes s’apropen als cent anys i es van plantar poc després de la mortal fil·loxera. Sobre el futur

Del totxo a la mongeta del ganxet

de l’espai, Pere Joan comenta que ho veu com “un espai multifuncional: rural, turístic, peda-gògic i, alhora, laboratori d’assaigs”. Qui no en faci prou amb la gran oferta gastronòmica dels entorns de Gallecs, sempre tindrà alternatives. Dins de l’espai, l’església de Santa Maria de Ga-llecs ofereix un gran exemple del romànic. Els amants de la naturalesa també hi tenen una cita amb 60 espècies diferents.

És un miracle que després d’un temps en què el totxo omplia tots els espais lliures, Gallecs s’hagi pogut conservar com un espai on es puguin desenvolupar tant projectes d’educació, com una indústria agroalimentària de qualitat. El futur d’avui és Gallecs. /// XAVIER bARbA

És un miracle que després d’un temps en què el totxo omplia tots els espais lliures, Gallecs s’hagi salvat

IMATGE DE GALLECS, UN DELS GRANS ESPAIS AGRÍCOLES DE LA COMARCA /// cEDIDA

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

Les aigües termals hi brollen a temperatures superiors als 60º. La Garriga i Caldes de Montbui acullen balnearis de referència a Europa. Les seves aigües esdevenen medicina

Antigament exercien de centres turístics i residencials de pres-tigi. Avui, la Garriga i Caldes de Montbui, dos termes municipals

separats per 17 km i poc més de vint minuts amb cotxe, han consolidat una població es-table i alhora actuen com a reclam per fer un parèntesi en el ritme diari. La seva ofer-ta és difícil de refusar: mimar el client amb serveis personalitzats i a preus cada vegada més assequibles.

TERMES dE LUxE A LA gARRigA

“Moltes persones no distingeixen entre un spa i un balneari. En un balneari es treballa

amb aigües termals que són riques en sili-ci i que tenen unes propietats curatives que augmenten la mobilitat articular, disminu-eixen el dolor i activen la circulació super-ficial”, explica Eduard Vilà, gerent de Ter-mes La Garriga, un dels centres termals de més prestigi del municipi, situat al núme-ro 23 del carrer Banys i convertit en balneari de luxe des del 1992. Termes La Garriga, edi-ficació acollidora que encara conserva l’ai-re vuitcentista original, aprofita per a les se-ves instal·lacions les aigües medicinals i ri-ques en minerals que recorren el subsòl de la població. Aquesta explotació prové de l’edat mitjana, quan la reina Maria de Luna i el seu

marit, el comte-rei Martí I l’Humà, ja fre-qüentaven l’Hospital de Banys construït al municipi l’any 1346. L’abadessa Xixilona, fi-lla del comte Guifré el Pelós, també anava a prendre aquestes aigües de propietats cura-tives i que són referència al nostre país.

“A l’Hotel-Balneari La Garriga tenim 22 ha-bitacions. El nostre objectiu és fer sentir el client com a casa, en un espai familiar on la pressa i els nervis deixin de tenir sentit”, apunta Vilà. El visitant que ens arriba ho fa sovint amb l’objectiu de passar-hi el cap de setmana i s’acull als anomenats packs anti-estrès; però també hi ha qui pot dedicar-s’hi

S’ofereix fangoteràpia, hidroteràpia, dietes d’aprimament, vaporàriums o teràpies de l’estranger

Oci /// Balnearis

Aigües màgiques

1 ///


una setmana o quinze dies sencers. “En es-tades prolongades el client segueix la dieta i el tractament que li són més adients sem-pre segons prescripció mèdica; és impor-tant personalitzar els programes perquè no a tothom li és adequat el mateix”, explica el gerent. Amb jardí i piscina a l’exterior, i un curiós sistema de claraboies que permeten l’entrada de llum natural, Termes La Garri-ga proposa, entre d’altres, “estades depu-ratives, remodeladores o d’aprimament”. “Després d’uns 10 o 15 dies d’estada al bal-neari, clients que arriben amb un pes con-siderable marxen cordant-se el cinturó un o dos forats més endins. Potser no han per-dut molt pes, però han disminuït enverga-dura”, explica Vilà.

Des de Termes La Garriga, caminant cinc minuts pel mateix carrer Banys, s’arriba al Gran Hotel Balneari Blancafort (c/ Mina, 7), un altre indret de prestigi al municipi on antigament es reunien personalitats de la vida social barcelonina com Jacint Verda-guer o Francesc Cambó. Ocupa tota una illa del municipi, té un jardí generós a l’exteri-or i un hotel amb més de dues-centes ha-bitacions. “Cada vegada ens visita una po-blació més jove que entén el balneari com una opció més de despesa en el lleure du-rant el cap de setmana. Els packs-regal per a aniversaris estan tenint molt d’èxit”, ex-

plica Ilona Rovira, cap de màrqueting i ven-des de l’empresa. Amb un centre termal de més de 3.000 m2, Balneari Blancafort ofe-reix una extensa i completa carta termal amb serveis exclusius. En destaquen els banys del Zahir –ambientats a l’illa de Zan-zíbar–, la zona balinesa o l’àrea xinesa-co-reana de Pequín. Són tres espais amb terà-pies exportades de països estrangers ate-ses per personal qualificat.

AQUA CALidAE A CALdES dE MoNTBUi

A poc menys de mitja hora amb cotxe des de la Garriga s’arriba a l’estació termal més antiga del Principat. Caldes de Montbui va esdevenir durant la segona meitat del segle xix i primera del segle xx un dels municipis termals més importants del continent europeu. Avui l’herència del passat és present al barri antic del municipi, on se situen dos centres termals de reconeguda tradició: Termes Victòria i Balneari Bro-quetas. “Molta gent ens relaciona amb el Barça”, explica la Paquita, una de les respon-sables de Termes Victòria. I és que aquest balneari situat a l’antic barri jueu de Caldes va acollir durant anys l’stage de pretempora-da del Futbol Club Barcelona. A dos minuts de Termes Victòria trobem el Balneari Bro-quetas, on es conserva una sauna romana que data del segle ii. ///GEMMA cAStANYER.

FotoS: RoMuALD GALLoFRé

1 /// L’HotEL-bALNEARI bLANcAFoRt, uN cINc ES-tRELLES A LA GARRIGA 2 /// LA FANGotERàPIA, uN DELS MoLtS tIPuS DE MASSAtGES QuE ES Po-DEN PRoVAR ALS bAL-NEARIS3 /// LES PoPuLARS tERMES LA GARRIGA coNSERVEN L’AIRE VuItcENtIStA oRI-GINAL4 /// DEtALL DE LES tERMES VIctÒRIA, AL cASc ANtIc DE cALDES DE MoNtbuI

2 /// 3///

4 ///

2///

42 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

Parets del Vallès, entre la tradició i la modernitat

Les naus industrials i les masies es barregen entre els camps de conreu i l’extensa xarxa viària: el municipi s’ha constituït com un dels centres industrials més importants de la comarca sense perdre els seus principis

Ciutats /// Una ruta per parets

Parets del Vallès és una vila industrial. Més encara, és un dels centres industri-als més importants de la co-marca del Vallès Oriental. Els cinc polígons, la majoria si-

tuats al marge esquerre del riu Tena, acre-diten aquest distintiu. Però fins fa quatre dies, vinyes, cereals i hortalisses omplien els espais avui ocupats per aquesta indús-tria. “Fins als anys 50 era un poble agrícola i ramader”, constata Antonio Torio, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Parets. El tret de sortida d’aquesta trans-formació el va donar La Linera, una fàbrica tèxtil que es va convertir en una autèntica institució per al poble.

On encara els pagesos conserven la seva activi-tat és a Gallecs, l’espai natural avui protegit grà-cies a la ràpida intervenció dels ajuntaments de Parets i de Mollet del Vallès i que es va salvar d’un pla d’època franquista que pretenia urbanitzar la zona. Per tant, els reductes agraris es barregen avui entre les modernes naus, i els antics camps de conreu han donat pas a una xarxa de comuni-cacions que connecta Parets amb Europa. D’altra banda, Parets té algunes joies de la modernitat: del pop art a l’arquitectura més funcionalista.

MASiES

Al polígon de Llevant, entre modernes naus in-dustrials, hi ha La Marineta, una masia d’ori-gen medieval rehabilitada fa prop de sis anys per l’Ajuntament i que avui acull un centre de

Fins fa quatre dies, vinyes, cereals i hortalisses omplien els espais avui ocupats per la indústria

recursos empresarials. Tot i que la masia man-té l’estructura tradicional del segle xvi, amb planta baixa, primer pis i golfes, té alguns ele-ments, com les finestres gòtiques, que van ser afegides anys més tard. En una nau lateral de la casa hi diu “Sección de ganado vacuno”, i és que l’activitat de la masia eren els productes lactis. El nom de Granja Marinette ve de la mestres-sa, Marina Damm, de la família fundadora de la marca de cervesa. “La filla dels masovers de la casa ens va explicar moltes coses de la masia”, comenta Maria Ruiz, responsable de l’atenció a l’usuari de La Marineta. S’hi observen moltes de les característiques d’aquest tipus de cons-trucció. A la cuina, convertida avui en una aula, hi ha la llar de foc i, al menjador, es conserva la ceràmica vidriada de les parets.

1/// 2///3///

2///


A pocs metres de La Marineta hi ha can Guasc, un gran casalot amb una torre qua-drada, de titularitat també municipal i avui tancat. Segons Promoció Econòmica, el consistori acaba de signar un conveni amb una empresa local perquè en faci la reha-bilitació. I si després de passejar acusem la gana, al mateix polígon hi ha can Romeu, una impressionant masia del segle xviii que, des de fa més de trenta anys, acull un restaurant de carns a la brasa.

LA CiUTAT PoP

A la plaça de la Vila hi ha una petita joia ar-quitectònica. Es tracta de la pèrgola que el 1986 va dissenyar l’arquitecte Enric Mira-lles. L’estructura, de llistons de fusta i co-lumnes de ferro, dóna un toc personal a la plaça, que en un extrem acull l’església de Sant Esteve, un temple neoromànic cons-truït l’any 1946. De l’església cal destacar el retaule major i la Pietat, obra de Frede-ric Marés. A l’altre extrem de la plaça hi ha l’ajuntament, un edifici també neoromànic.

L’art pop també està present a Parets. Als anys 70, els artistes Eduardo Arranz-Bra-vo i Rafael Bartolozzi van decorar l’anti-ga fàbrica de pell Tipel. Des de l’autopis-ta es veu aquesta nau, situada al polígon industrial Sector Mollet, pintada de co-lors primaris, i decorada amb motius or-gànics, tubs i xemeneies. Es tracta d’una obra d’art total.

ToT UN REFERENT iNdUSTRiAL

Seguint el carrer de la Fàbrica, que surt de la plaça de la Vila, hi ha el Parc de la Linera. Aquesta zona, que antigament acollia una fàbrica de lli que donava feina a part important de la població, és avui un gran espai verd que conserva alguns elements de l’antiga indústria. A la Linera hi ha la xemeneia de la fàbrica, l’antiga torre del director, avui reconvertida en escola de música, i l’antiga casa cuna, que guardava els nens dels treballadors. Als carrers dels laterals del parc s’hi poden veure les cases dels treballadors, petites construccions de carrer avui rehabilitades. /// tERESA

VALLboNA. FotoS: RoMuALD GALLoFRé

1 ///VISTA LATERAL DE LA PAR-RÒQUIA DE SANT ESTEVE, TEMPLE NEOROMÀNIC RECONSTRUÏT AL SEGLE XX, SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA 2 ///FAÇANA DE L’ANtIGA FàbRI-cA DE PELL tIPEL, AL PoLÍ-GoN SEctoR MoLLEt, obRA DE DoS ARtIStES PoP-ARt DE LA DÈcADA DELS 703 ///PARc DE LA LINERA, GRAN ESPAI VERD oN ANtIGA-MENt HI HAVIA LA FàbRIcA LINERA, MotoR EcoNÒMIc DE LA VILA4 ///VIStA DE LA MASIA DEL SE-GLE XVI SItuADA AL PoLÍ-GoN INDuStRIAL LLEVANt4///

Escola de la Natura

Galende, 2

De dilluns a divendres, de 16 a 20 h

[email protected]

informació sobre itineraris per Parets del Vallès

Ajuntament de Parets del Vallès

Major, 2-4

93 �73 88 88

[email protected]

Consorci de Turisme del Vallès oriental

www.turismevalles.net

[email protected]

FITXA

198,6x229 CANO_CAT.indd 1 22/7/08 12:33:52

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008

DEL 6 AL 27 D’OCTUBRECoM PARLAR EN PÚBLiC. TèCNiQUES dE PRESENTACióA partir d’aquest programa formatiu, les per-sones assistents seran capaces de portar ade-quadament tot el pes d’una presentació d’una temàtica determinada, la sabran conduir i ori-entar positivament davant qualsevol tipus d’au-ditori independentment de quines en puguin ser les dimensions; per tant, dominaran de for-ma suficient les tècniques de planificació d’ex-posició, de conducció de grups, així com les de comunicació visual i realització gràfica.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 6 D’OCTUBRE AL 27 DE NOVEMBREPRogRAMA BàSiC dE TèCNiQUES dE VENdAAquest programa va adreçat a aquelles perso-nes amb un perfil tècnic que hagin de desen-volupar tasques comercials dins de l’empresa i requereixin desenvolupar les seves habilitats i capacitats comercials, així com a venedors i agents comercials que desitgin actualitzar, afer-mar i dominar la posada en contacte amb els cli-ents i l’oferiment dels productes i serveis de la seva empresa.

CURSOS I SEMINARIS


13, 1� I 20 D’OCTUBREEL TELèFoN, iMATgE dE L’EMPRESACurs per prendre consciència de la importàn-cia que el telèfon té en la configuració de la imatge de l’empresa. També per proporcionar eines adequades per desenvolupar les habili-tats de comunicació telefònica, preparant els assistents per predisposar favorablement el seu interlocutor i donar una bona imatge de l’empresa.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAv. de Francesc Macià, 3�MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 17 D’OCTUBRE AL 13 DE FEBRERàRAB dE NEgoCiS – NiVELL iEls objectius són aprofundir en el coneixe-ment de països de parla àrab per compren-dre’n els costums i la cultura, aprendre voca-bulari bàsic per viatjar, practicar la lectura i l’escolta de la llengua i participar en jocs lin-güístics.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLMÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 23 D’OCTUBRE A L’11 DE DESEMBREASPECTES ESTRATègiCS i oPERATiUS dELCoMERÇ iNTERNACioNAL

Aquest curs va destinat a aquells professio-nals que, tot i no tenir responsabilitats direc-tes en el comerç internacional, requereixen obtenir una visió general i pràctica de tots els aspectes implicats en la internacionalitza-ció de l’empresa. També s’adreça a les perso-nes que volen disposar d’una visió global per tal de comprendre millor els processos opera-tius que genera l’activitat internacional, o bé per plantejar la millor estratègia organitzati-va i operativa amb vista a la internacionalitza-ció de l’empresa.


29 D’OCTUBRE I � DE NOVEMBRECoM gESTioNAR MiLLoR EL NoSTRE TEMPS iCoNTRoLAR L’ESTRèS

Els objectius bàsics del curs són assolir els co-neixements necessaris per afrontar la sensa-ció de manca de control sobre el nostre temps i, en definitiva, sobre la nostra vida; desenvo-lupar aquelles habilitats que potencien la ca-

pacitat per obtenir una més gran satisfacció i més rendiment a la feina, mitjançant una ade-quada gestió del temps en funció dels objec-tius específics, així com mitjançant un apropi-at control del nivell de tensió i estrès.


DE NOVEMBRE DEL 2008 A JUNY DEL 2009PRogRAMA NoRd dE diRECCió gENERALAquest programa s’ha dissenyat amb l’objectiu de posar a disposició d’empresaris i directius un programa de formació d’alt nivell i immediatament aplicable que faci reflexionar, reaccionar i afrontar amb visió i seguretat els problemes habituals de la seva activitat. A més, es vol una formació que ajudi a millorar les capacitats i les habilitats personals dels directius destacant la dimensió humana, ètica i de compromís amb la societat.La metodologia emprada és altament participativa i aplicable. Totes les sessions estan basades en activitats d’anàlisi, debat, intercanvi d’experiències, presa de decisions i plans de millora individual.


àmplia gamma de mètodes docents, que són especialment indicats per a directius i em-presaris, com ara classes actives amb estudi i discussió de casos, role playing, qüestionaris d’autodiagnosi, treball en equip...

CURSOS AMB VALOR AFEGIT. El director de l’Àrea de Formació i Consultoria de la Cambra de Co-merç de Sabadell, Joan Valls, ha valorat positiva-ment l’acord pel valor afegit que suposa als seus programes de formació. “La col·laboració amb ESADE ens permet estructurar una programació formativa d’alt nivell, capaç de cobrir les necessi-tats del sector empresarial de la demarcació i del conjunt dels seus alts càrrecs i executius”.

La programació formativa de la Cambra de Co-merç de Sabadell per al període setembre 2008-2009 preveu fer un total de 140 cursos de forma-ció, de tots els tipus i nivells, amb una assistència que podria situar-se en unes 3.000 persones.

En el comunicat s’indica que “s’espera arribar a un increment del 10% d’alumnes, semblant al d’anys anteriors, i consolidar una oferta formati-va que ara com ara és un clar referent no només a la comarca del Vallès, sinó també en el conjunt de Catalunya”.

D’altra banda, des de la Cambra de Sabadell s’in-sisteix que l’increment de l’activitat formativa és conseqüència directa de l’augment de la de-manda de les empreses, ja que, segons s’indica, “són les empreses les que ens fan arribar les se-ves necessitats i, en funció d’això, planifiquem la programació de les nostres activitats forma-tives”. /// REDAccIó

La Cambra de Sabadell i ESADE renoven l’oferta de formació

La Cambra de Comerç de Sabadell i ESA-DE Business School han renovat l’acord de

col·laboració per a la programació formativa de l’exercici 2008-2009, en què es pretén in-crementar l’oferta de formació especialitzada per a alts càrrecs directius.

En un comunicat, la Cambra de Comerç de Sabadell assenyala que l’acord de col-laboració amb ESADE preveu la realització, entre d’altres, de cursos d’especialització en direcció general, direcció financera i direc-ció de màrqueting. En aquest sentit, desta-ca l’organització de la novena edició del curs d’especialització en direcció general, que està previst que s’imparteixi del 2 de febrer al 4 de maig i que està destinat a millorar l’eficàcia del directiu de l’empresa. Aquest programa, que arriba a la seva novena edició, inclou tant l’estudi dels instruments de gestió i d’anàli-si de l’entorn, com la política i les estratègies a les àrees funcionals, passant per les habili-tats directives. Per impartir les matèries i as-solir els objectius del programa s’utilitza una

Es faran un total de 140 cursos adreçats a empresaris i a alts càrrecs

FORMACIÓ /// SABADELL

Seu de l’escola de negocis ESADE a l’avinguda de Pedralbes de Barcelona /// cEDIDA

4�B30 DIVENDRES, 3 D’octubRE DEL 2008 ESTACIÓ DE SERVEI

LLIBRES

CROSSUMERLa gestió de les marques és a les mans dels seus usuaris. Un llibre ple d’exemples i casos in-sòlits que presenta tota la informació entorn del crossumer, un consumidor de nova gene-ració que moltes empreses opten per integrar-lo en els seus processos d’innovació.

gESTIóN dE LAS PERSONAS...Gestión de las personas en despachos de abo-gados és un llibre adre-çat als professionals del dret que vol servir com a eina per implemen-tar tècniques de gestió.

Ed. Aranzadi

LA EcONOMÍA: VERdAdES y MENTIRASSowell desmitifica lle-gendes al voltant de te-mes com l’urbanisme, l’eficiència de les uni-versitats o el Tercer Món.

Autor: Thomas Sowell Ed. deusto

LA SENdA dEL LÍdERAquest llibre sorgeix de l’encontre entre dos mons a priori allu-nyats, el del mercat global i el del budisme.

Ed. gestión 2000 Ed. AlientaAutors: Víctor gil i Felipe Romero

Autora: dalai Lama i Laurens Van den Muyzenberg

RUBÍ EMPRESAPàgina de l’oficina de serveis a l’empresa de l’Ajuntament de Rubí que pretén esdeve-nir el punt de contacte entre les empreses i l’Administració local.

rubiempresa.net

WEBS

ESAdE gUÍAMEUna de les millors guies empresarials que existeix a internet, amb informació clau de diferents sectors industrials i de serveis.

www.esade.edu/guiame

LINKEdINPàgina amb milions d’usuaris que posa en contacte professionals de tot el món a través d’una xarxa social.

www.linkedin.com

Acc1óAgència del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa que informa de les iniciatives de suport a l’empresa catalana.

www.acc10.cat

PETITSDETALLS qUE MARqUEN LA DIFERèNCIA

Segur que vostè ha passat alguna vegada davant d’un vell bar, d’as-pecte deixat, embotit de públic i a pocs passos ha vist un altre bar,

nou, ben decorat, però buit... I així una i al-tra vegada... Recorro a aquest útil exemple per recordar-li una cosa que vostè ja sap, però que a vegades s’oblida, i és que al món comercial, mai 2 + 2 són 4 i que moltes ve-gades la clau de l’èxit de qualsevol negoci no rau en els aspectes més destacats i visi-bles, aquells als quals tothom dedica molt de temps i molts recursos, sinó que es tro-ba en els detalls. Sí, senyor!, els detalls mar-quen la diferència, en gairebé tot, per no dir en tot. Per això, ara que estem en temps de vaques flaques, iniciaré el desenvolupament d’una sèrie d’articles sobre detalls comer-cials, que en època de crisi confio que l’aju-din en la seva activitat comercial. No s’obli-di que venim de vaques grasses, ens hem relaxat, hem abaixat la guàrdia i això, si tot va bé, no té importància, però si hi ha can-vi de tendència...

NO HI HA RECEPTES MÀGIqUES. No pretenc, sens dubte, donar lliçons a ningú, ni tractar extensos temes comercials d’actualitat, so-bre els quals vostè pot trobar milions de lli-bres, amb títols enganyosament atractius. No s’equivoqui, ni s’impressioni. Vostè sap que no hi ha receptes màgiques i... no es dei-xi aclaparar per encantadors de serps, en for-ma de gurus dels negocis. Vostè és qui millor coneix la seva empresa, la seva clientela, els seus col·laboradors; però estarà d’acord amb mi que està molt influït per la seva experièn-cia. Deixi’m compartir amb vostè una visió, molt personal i, sens dubte, externa, de la ju-gada comercial, ja que vull xutar la pilota del positivisme, per aportar-li optimisme i por-tar-lo a polir “aquells detalls” que, continuo insistint, marcaran la diferència entre vos-tè i la seva competència, per més ferotge que sigui. Entraré de ple en el tema en el pròxim article, en el qual detallaré la proac-tivitat comercial, ja que en els temps que es-tem vivint no n’hi ha prou de ser actiu, cal proactivar-se; seguiré amb el detall de la fo-calització, ja que com que el 20% dels clients concentren el 80% de la facturació, convé estar al cas. Després entrarem en el detall de les promocions personalitzades, entre al-tres temes. Espero que seguim en contacte. Mentrestant, li desitjo el millor.

LEONORGARCÍA MONTOLIU ASSESSORA COMERCIAL

www.leopoldoabadia.blogspot.comLA CRISI ‘SUBPRIME’ AMB LLENGUATGE ENTENEDORLeopoldo Abadía, un exprofessor de IESE de 7� anys, és un dels fenòmens recents a la web. El seu article La crisis Ninja ex-plica amb llenguatge planer i col·loquial la crisi subprime dels Estats Units, fins al punt que s’ha convertit en un text de re-ferència per als internautes. Abadía va escriure l’article una tarda del mes de ge-ner i el va distribuir per correu electrònic entre els seus treballadors. Al cap d’uns dies l’article havia despertat tant d’inte-rès que era objecte d’apassionats debats als fòrums més populars. La crisis Ninja s’actualitza periòdicament al bloc d’Aba-día: “És senzillament un divertiment per a mi i és dinàmic perquè vaig afegint-hi les coses que trobo”, explica l’autor al seu bloc. La popularitat d’aquest exprofessor l’ha portat a signar una columna setma-nal al diari digital El Confidencial.

JoRNAdESLA INTERNACIONALITZACIó COM A OPORTUNITAT

La internacionalització de les empreses és un dels reptes més importants del tei-xit econòmic del nostre país. En aquest sentit, la patronal Pimec ha impulsat una sèrie de línies d’actuació que afavorei-xen la millora de la competitivitat de les pimes. Aquest tema serà el fil conduc-tor de la jornada La internacionalitza-ció: una oportunitat de creixement per a les empreses, organitzada per Pimec Vallès Sud, que tindrà lloc el dia 1� d’oc-tubre del 2008, a les 17.00 h, a l’edifici SC Trade Center Sant Cugat del Vallès. Du-rant la jornada es presentarà el departa-ment internacional de Pimec, dirigit per Joaquim Ferrer. Entre els ponents desta-quen Antoni Rovira, director general de l’Escola Superior de Comerç Internacio-nal, i Antoni Gistau, responsable interna-cional de Caixa Penedès.

D’INTERèS

leonor_garcia@garciamontoliuContacte: 620 4�� 1

Revista B30 nº8, Octubre 2008

Documents

Transcript of Revista B30 nº8, Octubre 2008