7.- LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)

Anem a estudiar: Anem a estudiar: 

1.‐ Les claus del nou sistema polític

2.‐ El bipartidisme i el torn pacífic

3.‐ Les forces polítiques marginades del sistema3. Les forces polítiques marginades del sistema

4.‐ era democràtic el sistema de la Restauració

5.‐ La crisi d’ultramar (Cuba i Filipines)

6.‐ La guerra contra els EEUU i la pérdua de les últimes colòniesg p

7.‐ Les conseqüències de la crisi del 1898

8 C l  i l    d  C b8.‐ Catalunya i la guerra de Cuba

9.‐ En què consistia el sistema polític de la Restauració

LA CRONOLOGIA

1.- LES CLAUS DEL NOU SISTEMA POLÍTIC. S C US OU S S O C

1 de desembre de 1874, Alfons XII fa públic el Manifestde Sandhurst

29 d d b M tí C f à29 de desembre Martínez Campos farà unpronunciament proclamant a Alfons XII com a rei

1 1 Un nou règim polític1.1.- Un nou règim políticPersonatge destacat: Canovas del Castillo: Sistema C iCanovista‐ Obtingué el poder per part d’Isabel II per a defensar els interessos del seu fill: Alfonsinteressos del seu fill: Alfons‐Monarquia millor forma de govern  a Espanya (Doc 2)‐ Buscava en Alfons la persona adeqüada  per a restablir p q pl’ordre i la legalitat constitucional

Es “restaura” novament la monarquia borbònica. Generde 1875 entrada triomfal d’Alfons XII a Madrid

‐Manifest de Sandhurst , redactat per Canovas.Canovas pretenia restaurar la monarquia per un 

 d’ dh   l  d  d’    l b l   moviment d’adhesió popular dins d’un marc liberal i conservador.

Alfons havia proclamat els seusAlfons havia proclamat els seusproclamat els seus principis en el “Manifest de Sandhurst” (1 de

proclamat els seus principis en el “Manifest de Sandhurst” (1 deSandhurst (1 de desembre de 1874)Sandhurst (1 de desembre de 1874)

El sistema polític de la RestauracióEn virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva augusta mare, tan generosacom infortunada, jo sóc l’únic representant del dret monàrquic a Espanya. Aquest dret

El sistema polític de la Restauració

arrenca d’una tradició secular, confirmada per tots els precedents històrics, i estàindubtablement unida a totes les institucions representatives, que mai no van deixar defuncionar legalment durant els trenta-cinc anys transcorreguts d’ençà que va començarel regnat de ma mare fins que encara nen vaig trepitjar amb tots els meus terrael regnat de ma mare fins que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terraestrangera.[…] No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense Corts novan resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics temps de lamonarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d’oblidar-la jo en la mevacondició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats als procedimentsparlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que s’entenguin i concertin les qüestions perresoldre un príncep lleial i un poble lliureresoldre un príncep lleial i un poble lliure.[…] Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les coses del’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni deixaré de ser bonespanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle,

i bl lib lveritablement liberal.

Manifest d’Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874)

1 2 La Constitució del 18761.2- La Constitució del 1876Caràcter conservador, basada en alguns principis de la

de 1845(Doc 2) objectiu principal l’alternança del de 1845(Doc 2), objectiu principal, l alternança del govern dels partits importants.

Principis de la Constitució:Principis de la Constitució:- Amplia declaració de drets i llibertats- Sobirania Compartida corts i rei amb amplis Sobirania Compartida, corts i rei, amb amplis

poders, cap de l’exèrcit, escull al cap de govern.- Organització bicameral, senat el rei els escull o per g , p

sufragi indirecte i Congrés per sufragi directe (masculí)

- Rei, persona juridicament inviolable- Llei electoral del 1878, sufragi censatari, al 1891,

universal- Estat catòlic encara que acceptació d’altres confessions

Del sufragi censatari al sufragi universal

Desenvolupament de legislació en referència al sufragi

- 1878 aprovada pels conservador, sufragi censatari majors de 25 anys (850000 votants)majors de 25 anys (850000 votants)- 1890 aprovada pels liberals, sufragi universal majors de 25 i permanència de 2 anys al municipi (5 milions)de 25 i permanència de 2 anys al municipi (5 milions)

La constitució del 1876La constitució del 1876

*La sobirania es compartida entre el Rei i les Corts.*D t i d d l i t d llit ò li it t ll i di à i*Drets i deures dels ciutadans recollits, però limitats per lleis ordinàries.*El poder legislatiu compartit, a més pot vetar lleis i dissoldre les Corts.*La Corona té el poder executiu, i pot nomenar el cap del govern i elsministresministres.*Las Corts son bicamerals, amb un Senat format per designació reial i unCongrés elegit per sufragi directe.*El poder judicial tenia la potestat d’aplicar les lleis en els judicis i elsEl poder judicial tenia la potestat d aplicar les lleis en els judicis i elsjutges s’elegien mitjançant oposició, igual que ara.*No es pronunciava respecte el sufragi, ni tampoc sobre el procedimentelectoral. Fins l’any 1890 va ser censatari.electoral. Fins l any 1890 va ser censatari.*S’estableix que l’estat és confessional catòlic, però es toleren d’altresreligions sempre que respectin la catòlica i es manifestin en la intimitat.*Els ajuntaments i les Diputacions queden sota control governamental,j p q g ,que les dirigirà de manera centralista.*La legalització de tots els partits no es va produir fins el 1881. Elssindicats eren tolerats durant els períodes de govern del Partit Liberal.

1.3.- La fi dels conflictes bèl·licsL’estabilitat va tornar amb el final de les guerres g

carlina i cubana.- Carlina:

Al 1875 ofensiva de l’exèrcit liberal, derrotes a Catalunya, País Valencià i Aragó

1876 rendició carlina a Navarra i País Basc

Conseqüència: abolició del règim foral, encara que al 1878 es va aprovar un concert econòmic. (Doc 3)

- Cuba:Fi de la insurrecció cubana “Guerra dels deu Anys”y1878, es signa la Pau o conveni de Zanjón:

- àmplia amnistiaàmplia amnistia- abolició de l’esclavitud 1888- reformes polítiques i administratives reformes polítiques i administratives, representants cubans a les Corts espanyoles

El no compliment va provocar la “Guerra Chiquita”1879

2.- EL BIPARTIDISME I EL TORN PACÍFICPACÍFIC

2.1.- Un sistema bipartidistapExisteixen dos grans partits (partits dinàstics) que s’alternen pacíficament al poder:

PARTIT CONSERVADOR (Cánovas del Castillo): - Suport dels Moderats, Unió Liberal, Església...Suport dels Moderats, Unió Liberal, Església...- Partidaris de: proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari. (Llei electoral restringida).

PARTIT LIBERAL (P. M. Sagasta): - Suport de Demòcrates, Radicals, Progressistes, Republicans p , , g , pmoderats... Que representen funcionaris, militars, professions liberals, comerciants

Partidaris de més drets: llibertat de culte sufragi universal dret- Partidaris de més drets: llibertat de culte,sufragi universal, dret d’associació, abolició esclavitud, Llei sufragi universal 1890

No es tractaven de partits de masses eren partits deNo es tractaven de partits de masses, eren partits denotables, líders polítics amb les seves clienteles.

Tots dos partits coincidien en:-Defensa de la monarquia, constitució i propietat privada-Consolidació d’un estat unitari i centralista.

TORN DE PARTITS:TORN DE PARTITS:

L’ALTERNANÇA EN EL PODER Doc. 2

2.2.- El funcionament del torn dinàstic2.2. El funcionament del torn dinàsticPeculiar forma de govern:- Quan un partit es desgastava per la seva gestió el rei - Quan un partit es desgastava per la seva gestió, el rei

nomenava un nou govern.- El nou president era el lider de l’oposició, es decretava El nou president era el lider de l oposició, es decretava

la dissolució de les corts i es convocaven eleccions.- Per a fer-ho calia manipular els resultats electorals:p

- ministre de governació i governadors civils- cacics locals

- Sistema denunciat pels regeneracionalistes com Joaquin Costa q

- OBJECTIU: s’evitava el recórrer a l’exèrcit per obtenir el poder, també evitava que republicans o carlins poguessin governar.

C i i i i b d i i fl è i l Cacics: propietaris rics, amb poder i influència al municipi o província. Manipulaven per obtenir la majoria per al partit del govern:majoria per al partit del govern:

- manipulació d’actespressions sobre les persones- pressions sobre les persones

- trencament d’urnescompra de vots- compra de vots

- suplantació d’identitatL i l ió ’ “t i d ” d l é - La manipulació s’anomenava “tupinada”, un dels més coneguts fou Francisco Romero RobledoLa manipulació fou un element fonamental per al torn - La manipulació fou un element fonamental per al torn pacífic.

2.3.- El desenvolupament del torn de partitsEntre 1876 i 1898 el torn va funcionar regularment1898 crisi provocada per la derrota de Cuba i el impacte

e a o ocaque va provocar.ETAPES:

- Govern conservador:Govern conservador:1875-18811881 Sagasta forma un primer govern liberal

Cànovas, líder conservador

1882 introducció del sufragi universal masculí per als comicis municipals

M t d’Alf XII d t bilit ió P t d l Mort d’Alfons XII, por a una desestabilització: Pacte del Pardo

(1885)Donar suport a Mª CristinaContinuïtat de la monarquiaAl l dAlternança en el poder

- Etapa de govern liberal (1885-1890)Avanç important en les llibertats individualsAvanç important en les llibertats individuals

- Llei d’associacions (1887)- Llei del Jurat (1888)- Llei del Jurat (1888)- Abolició de l’esclavitud (1888)

Nou codi Civil (1889)- Nou codi Civil (1889)- Sufragi Universal Masculí (1890) Sagasta, líder liberal

Canovas va ser el lider conservador fins al 1897, quanfou assassinat després de la mort de Sagasta elfou assassinat, després de la mort de Sagasta, elsistema es va anar descomposant, el personalisme vadeteriorar els partits.

2 4 Els partits dinàstics a Catalunya Doc 72.4.- Els partits dinàstics a Catalunya Doc 7Conservador catalans organitzats a la Lliga de

l’Ordre Social amb:l Ordre Social amb:- Duran i Bas (Doc 8) Manuel Girona

Josep Ferrer i Vidal Joan Mañé i Flaquer- Josep Ferrer i Vidal Joan Mañé i FlaquerIdeari conservador:

s’oposen a la tolerància de cultes- s oposen a la tolerància de cultes- contraris al reformisme liberal

Conser adors catalans s’oposaren a Cáno as pel Conservadors catalans s oposaren a Cánovas pel centralisme de l’estat:

Dret Civil català - Dret Civil català - Proteccionisme

Crítica del caciquisme- Crítica del caciquisme- corrupció electoral dels sistema

Liberals catalans: antics progressistes, incloent demòcrates

Lid Vi B l i F Ri i T lLiders: Victor Balaguer i Francesc Rius i TauletInstrument de divulgació: La VanguàrdiaIdeari:

- major reformisme, augment llibertats individuals- restar influència a l’església- ampliar les bases socials: sufragi universal- introduir reformes a Cuba per aturar revoltes

Tots dos partits es van distanciar de les classes mitjanes que es van aproximar als nous partits

t l i tcatalanistes.

LA RESTAURACIÓLA RESTAURACIÓ

ÓBASES IDEOLÓGIQUES

DEFENSA DE L’ORDRE SOCIAL I LA PROPIETAT

UNITAT DE LA PÀTRIA

IDENTIFICACIÓ DE LAMONARQUIA BORBÒNICA:GARANTIA D’ESTABILITAT

IDENTIFICACIÓ DE LA REPÚBLICA

COM L’ANARQUIA

El frau electoral

El frau electoralEl frau electoral“Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid.siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid.Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare traspassat de feia ja alguns anys anava a dipositar el seu vot a l’urnavegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat.El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir

l t ’ t t d t h à i l f éque normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte.(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província.(...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?”

Valentí Almirall España tal como es 1889Valentí Almirall, España tal como es 1889

Valentí Almirall, España tal como es. 1889Valentí Almirall, España tal como es. 1889

- Frau va ser molt eficaç en el medi ruralç- El grau d’abstencionisme era molt alt, en moltes

circunscripcions no calia manipular els resultats.

3.- LES FORCES POLITIQUES DEL QSISTEMA

3 1 El bli i3.1.- El republicanismeVa patir repressió i fer front a les divisions

internesinternes.Els partits republicans compartien:

úbli f d’ t t- república forma d’estat- reformes per afavorir als més necessitats

f t d l ti i- foment del cooperativisme- fe en el progrés científic i educatiu

l i- laïcitat

A l’inici de la Restauració repressió republicana i exiliEls que ens van quedar molts van sortir de la política, q q p ,

exc. Castellar- Períodes del Republicanisme:

1875-1878 Retraiment i subversió1879-1881 subversió1881 actuació en comitès polítics i premsa

- Escasa importància al 1890 del sufragi universal p gmasculí, per les característiques de la llei i l’estructura sociològica. 1893- 47 diputats

Principals partits republicans i liders:Partido Demòcrata Posibilista E Castelar- Partido Demòcrata Posibilista --- E. Castelar

- Partido Republicano Progresista --- M.R. ZorrillaP tid R bli C t li t Ni là - Partido Republicano Centralista ----Nicolàs SalmerónP Republicano Democratico Federal F Pi i - P. Republicano Democratico Federal --- F. Pi i Margall (doc 2)

- P Republicano Federal Orgànico --- E Figueras- P. Republicano Federal Orgànico E. Figueras

Excepte Zorrilla (exèrcit) la resta accepta la legalitat Excepte Zorrilla (exèrcit), la resta accepta la legalitat per arribar al poder.

Dintre dels federals alguns confiaven en insurreccions Dintre dels federals alguns confiaven en insurreccions popular per a proclamar la República

Congrés del 1883, figura destacada Josep M. Vallès i Ribot impuls del federalisme nou Ribot impuls del federalisme nou programa:

Estat federalEstat federalReformisme social

Inicis: intents insurreccionalsPosteriorment: vía política participacióPosteriorment: vía política, participació

introduïr-se a la societat civil (ateneus...)El sufragi universal (1890) va permetre obtenir escons El sufragi universal (1890) va permetre obtenir escons,

unint-se en la Unión Republicana1893, minoria republicana al congrés1893, minoria republicana al congrés

3 2 El li3.2. El carlisme- Després de perdre la guerra va trigar a organitzar-se.

Només representació a les províncies foralsNomés representació a les províncies forals.- Amb el nacionalismes es redueix la seva base social

R i tè i d C b i i Alf XII- Resistència de Cabrera , no reconeixia a Alfons XII- Conseqüències: Reforma del règim foral en un sentit

centralitzador i uniformistacentralitzador i uniformista- Carlisme com a oposició catòlica al règim , no d’acord

amb el que establia la constitució del 76amb el que establia la constitució del 76

- Després de la derrota, molts carlins s’exilien i d’altresaccepten (com Ramon Cabrera) Alfons XII com a reilegítim.g

- Separació de l’església del carlisme i incorporació alsconservadors amb el grup Unió CatòlicaEl 1886 J Vá d M ll t- El 1886 Juan Vázquez de Mella presenta un programaadaptat a les noves circumstàncies, però respectantprincipis bàsics (catolicisme, autoritat pretendent carlí,oposició a la democràcia però acceptant el nou ordreliberal i capitalista (Acta de Loredan)

- Ramon Nocedal es va escindir i va fundar el PartidoRamon Nocedal es va escindir i va fundar el PartidoCatòlico Nacional.

- A partir de 1890 els carlins es van reconstruint amb lai t ió d tit d i it tintenció de ser un partit de masses i organitzant-se enassembles locals –cercles-, amb el nom de ComuniónTradicionalista.

- La Jerarquia eclesiàstica catalana amb Josep q pMorgades, va pressionar per abandonar el carlisme, molts capellans van dinar suport al nou sistema lib lliberal.

3.3.- El socialisme- Arribada dels liberals 1881, certa permissivitat del

govern

Llei d’associacionisme- Dificultats per consolidar-se a Espanya, 1er es va

implantar l’anarquiste (Andalusia i Catalunya)- 2 de maig de 1879 fundació del PSOE – Pablo Iglesias- Característiques:

cohesió internaHonorabilitatMoralitat

- Programa del partit:- - Programa del partit:Emancipació de la classe obrera

instauració de la propietat socialinstauració de la propietat socialConquesta del partit

Lleuger augment després d’unir-se als liberals fusionistesfusionistes

- Important va ser la fundació del setmanari: El Socialista (1886) al 1890 òrgan oficial del partitSocialista (1886) al 1890 òrgan oficial del partit

- 1910: primera acta de diputat

Pocs adeptes a Catalunya. Sols 11 agrupacions, a M ó lli l 1 id i li Mataró va ser escollit el 1er regidor socialiste català

4.- ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LARESTAURACIÓ?Llegir text i analitzar documents.

BLANCO Y NEGRONEGRO

11-02-1893

5.- LA CRISI D’ULTRAMAR (CUBA I(FILIPINES)5.1.- l’Imperi colonial espanyolp p yDesde 1824, úniques colonies: Cuba, Puerto Rico i

FilipinesCuba, principal pels negocis i el flux d’emigració.Activitat econòmica:

- Economia de plantació per a l’exportació- important font d’ingressos per a l’estat.p g p

Monopolisme FilipinesFilipinesPoblació escassa i interessos econòmics eren:

- producció de tabacproducció de tabac- porta d’entrada a Àsia.

Amb aquestes paraules es coneix la perdua de l’imperi colonial d’ultramar.

Tractat de Paris ratifica aquesta derrotaProfunda crisi en la consciència a Espanya (inte·lectuals)p y ( )

5.2.- El problema cubàPau de Zanjón:

- mesuras plantejades per a ampliar autonomia de l’illa:

Abolició de l’esclavitudParticipació al congrés

- intransigents, contraris a les reformes, formació del Partido Unión Constitucional- grups progressistes formaren el Partido Liberal de Cuba

Oposició al govern espanyol de reformes fins al 1888 no es va aconseguir abolir la constitució.

1893, Pla de Reformes Colonials per Antonio Maura, rebutjat per l’oposició del propi partit

1891, creixement de l’oposició: Aranzel Cànovas, d t t d l EEUU D 1 i 2descontent dels EEUU, Doc 1 i 2

Protesta de Mc Kinley

1894Compraven el 88,1% de les

exportacions cubanes , i l d l venien el 32% dels seus

producte a Cuba.Amenaça de no comprarmés productes cubans p

5.3.- L’esclat de la guerra1895 reinici del conflicte per:

- Incompliment dels compromisos de Zanjón- Nou aranzel- Suport estat-unidenc

Inici: Grito de Baire encapçalat per: Jose Martí, pç p ,Antonio Maceo i Màximo Gómez

Capità general enviat Martínez Campos, fracàs actitud concil·liadora, enviament del

general Weylerg y

La guerra de Cuba: L’opinió de Martínez CamposCampos

Martínez Campos:

"Los pocos españoles que hay en la isla sólo se atreven aproclamarse tales en las ciudades: el resto de los habitantes odia aEspaña. Cuando se pasa por los bohíos del campo no se venEspaña. Cuando se pasa por los bohíos del campo no se venhombres, y las mujeres al preguntarlas por sus maridos o hijos,contestan con naturalidad aterradora: en el monte con fulano.“

A continuació comenta, amb dolor, que era necessari prendremesures dràstiques, però que ell no te les condiciones morals per afer-ho.

"Sólo Weyler las tiene en España, porque además reúne las deSólo Weyler las tiene en España, porque además reúne las deinteligencia, valor y conocimiento de la guerra; reflexione usted, miquerido amigo, y si hablando con él el sistema lo prefiere usted, novacile en que me reemplace; estamos jugando la suerte de España "vacile en que me reemplace; estamos jugando la suerte de España."

- Weyler el va substituir, política repressora i dura, y p pconcentració de la població, reconquerint part de l’illa. (fam i epidemies)

Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal)

Repressió espanyola (Valerià Weyler)

“trochas”

Camps de concentració“Política de reconcentración”

El general Weyler, primer com a repressor de Cuba i després com a repressor de Cuba i després com a governador militar de Barcelona, una de les bèsties negres del ¡Cu-Cut! Els comandants de la rebel·lió

200000 soldats espanyols van ser enviats, poc adaptats al clima, molts enfermaren i no pugueren derrotar als insurrectes (guerres de guerrilles)

A Espanya, mort de Canovas, Sagasta president, actitud concil·liadora, va destituir a Weyler i:

V d t l’ t i d C b- Va decretar l’autonomia de Cuba- Sufragi universal masculí

I l d d- Igualtat de drets- Autonomia aranzelaria

5.4.- La insurrecció filipina

- Malestar pels mètodes de l’administració espanyola

- Es va potenciar l’independentisme amb la formació de la LIGAFILIPINA, fundada por JOSÉ RIZAL el año 1892 i també ambl’organització clandestina KATIPUNAN. (expulsió dels espanyols)

Suport de : burgesiaLa insurrecció es va estendre per laí i d M il V h hi p g

mestissa hispanoparlant, igrups d’indígenes.

província de Manila. Va haver-hi unaforta repressió per part dels espanyols ies condemnà a mort a Rizal (1896).

El nou govern liberal de 1897 (Fernando Primo de Rivera)g ( )va promoure una negociació indirecta amb els caps que vaconduir a la PACIFICACIÓ MOMENTÀNIA.

6.- LA GUERRA CONTRA ELS EEUU I LAPÈRDUA DE LES ÚLTIMES COLÒNIESPÈRDUA DE LES ÚLTIMES COLÒNIES

Llegir textos i comentar

- Enfonsament del vaixell Maine per una explosió.p p- No es va investigar, objectiu intervenir a la guerra- Woodford, ambaixador americà parlà amb les autoritats Woodford, ambaixador americà parlà amb les autoritats

espanyoles, opcions:- Cedir l’illa a canvi d’una indemnització- Declaració de guerra

- Segismundo Moret, ministre d’ultramar, no va acceptar i g , , pes va declarar la guerra

- Pèrdua de la flota per les derrotes de: Cavite i Santiagop g

Desprotecció de les tropes terrestres RENDICIÓp p- Conclusió: Es perden les restes més importants de

l’Imperi colonial, sols alguns territoris petits a l’Àfrica, focus de conflictes.

- Weyler va aixecar reaccions a la premsa dels EUA , a Espanya d’alguns intel·lectuals: Unamuno Joaquin Espanya, d alguns intel lectuals: Unamuno, Joaquin Costa o Pi i Margall

- 1896 contagi de la insurrecció a les Filipines, 1896 contagi de la insurrecció a les Filipines, agreujament.

6.2.- La intervenció dels Estats Units- 1897, Sagasta destitueix a Weyler otorgant un govern

autónom a l’illa- Mc Kinley, envia el cuirassat Maine a l’Havana.

- Enfonsament del vaixell per una explosió.- No es va investigar, objectiu intervenir a la guerrag , j g- Woodford, ambaixador americà parlà amb les

autoritats espanyoles, opcions:

Cedir l’illa a canvi d’una indemnització- Cedir l illa a canvi d una indemnització- Declaració de guerra

Segismundo Moret ministre d’ultramar no va acceptar - Segismundo Moret, ministre d ultramar, no va acceptar i es va declarar la guerra (Doc 38)

Pèrdua de la flota per les derrotes de: Cavite i Santiago- Pèrdua de la flota per les derrotes de: Cavite i Santiago

Desprotecció de les tropes terrestres RENDICIÓDesprotecció de les tropes terrestres RENDICIÓ

Conclusió: Es perden les restes més importants de - Conclusió: Es perden les restes més importants de l’Imperi colonial, sols alguns territoris petits a l’Àfrica, focus de conflictes.focus de conflictes.

Exportaciones a ultramar Exportaciones cubanas (1895)

Año Valor (pesetas) País %

Estados1885 5.985.000 Estados Unidos 83

1890 22.431.000 España 11,50

1892 38.267.000 Canadá 1,40

1894 50 233 000 Francia 1 031894 50.233.000 Francia 1,03

1896 56.628.000 Alemania 0,93

G B t ñ 0 55Gran Bretaña 0,55

7.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DELQ1898

El D t d l 1898 b t t l’E t t l í ti- El Desastre del 1898 va abocar tot l’Estat espanyol -víctimad’una crisi política i econòmica permanent, de l’agitaciósocial, de l’endarreriment i de la corrupcióinstitucionalitzada- a una sensació de desmoralitzaciócol·lectiva. Els efectes econòmics, tanmateix, no van serespecialment greus.p g

- Un grup d’intel·lectuals, la Generació del 98, va expressaraquest desencís en la seva obra.P líti t i l i t i i t- Políticament, va sorgir el moviment regeneracionista, quedefensava la modernització d’Espanya amb l’aplicació dereformes concretes per damunt dels plantejamentspartidistes (el seu principal ideòleg fou Joaquín Costa).

Tractat de Pau entre els Estats Units d’Amèrica i el Regne d’Espanya

Artículo 1. España renuncia todo derecho de soberanía y propiedad sobreCuba. En atención a que dicha isla,cuando sea evacuada por España, va a serq p pocupada por los Estados Unidos; los Estados Unidos mientras dure suocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones que, por el hecho deocuparla, les impone el Derecho Internacional, para la protección de vidas yhaciendas.

Artículo 2. España cede a los Estados Unidos la Isla de Puerto Rico y lasdemás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales y la Isla deGuam en el Archipiélago de las Marianas o Ladrones.p g

Artículo 3. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por lasIslas Filipinas […]. Los Estados Unidos pagarán a España la suma de veintemillones de dólares (20.000.000 $) dentro de los tres meses después del canje( ) jde ratificaciones del presente tratado.

Artículo 4. Los Estados Unidos durante el término de diez años […] admitiránen los puertos de las Islas Filipinas los buques y las mercancías españolas, bajolas mismas condiciones que los buques y las mercancías de los Estados Unidos[…]. Firmado en París el 10 de diciembre de 1898. Ratificado por el presidentede los Estados Unidos y por Su Majestad la Reina Regente de España.

8.- CATALUNYA I LA GUERRA DE CUBA

8.1.- Els interessos catalans a CubaInteressos comercials durant els segle XIX van Interessos comercials durant els segle XIX van

augmentarCuba com a centre demogràfic i econòmicCuba com a centre demogràfic i econòmicAls catalans que van anar a invertir a Cuba se’ls coneix

com a indiansEl proteccionisme va afavorir l’increment dels nmegocis

a la illa mercat colonial, zona privilegiadaAugment de les exportacions catalanes per:

- aranzel Cànovas- derogació del Tractat de comerç amb els EEUU(1894)( )

8.2. Les diferents actituds davant la guerra8.2. Les diferents actituds davant la guerraFoment del treball nacional, classes benestants i

principals entitats econòmiques van recolzar la guerraLes classes populars van mostrar una actitud de rebuig a

la guerra “quintes”bl d l l ú i fRepublicans Federals, els únics que es van enfrontar a

la guerra, Pi i Margall, dels pocs crítics també ambl’ambient de patriotisme exagerat.l ambient de patriotisme exagerat.

El Catalanisme, des de alguns sector eren partidaris de laguerra, altres eren comprensius amb les exigències delscubans.

Renaixença i Veu de Catalunya, denuncia delsi co li e t del co e i de Za joincompliments del conveni de Zanjon

Defensaven la situació de no retorn i la necessitat denegociar la pau amb els cubans abans de perdre.negociar la pau amb els cubans abans de perdre.

8.3.- Les conseqüències del 98Al terreny econòmic:

- reducció de les exportacions- Endeutament per la guerra, augment endeutament públic- repatriació de capitals “indians”va moderar els efectes econòmics

Govern de la postguerra dirigit per Silvela:- increment d’impostos per pagar els deutes de guerra (reforma de Villaverde)- Tancament de Caixes (1899), resposta del govern repressiva, tensió

El Tancament de Caixes1899 moviment de protesta contra una reforma tributària

nous impostos- Moviment promogut per la premsa catalanista i republicana

Resposta al congrés anticatalanista- Resposta al congrés anticatalanista- Fracàs, però demostrà de nou, el descontentament popular i va

reforçar el catalanisme.

El "Tancament de Caixes" va ser una conseqüènciadirecta de la crisi colonial de 1898. El ministre Villaverde vaimposar uns pressupostos restrictius acompanyat d´unp p p p yalça d´impostos per a compensar el dèficit de la guerra.Aquest full és la convocatòria de la Junta de la Lliga deDefensa Industrial i Comercial de tancar els establiments ino pagar la contribució. La intolerància del govern vaempènyer que s´adoptés aquesta mesura i algunsempènyer que s adoptés aquesta mesura i algunscomerciants anessin a la presó per no pagar lescontribucions

Enfortiment del catalanisme, inoperància dels governs, p gdinàstics

Catalanisme reivindicava:- autonomia- planteja modernització política de l’estat espanyolj y

Del tancament de caixes es deriva d’una entesa entreles entitats econòmiques, culturals i ciutadanes deBarcelona.

Es va plantejar una candidatura política per derrotarl i di à i l l i d 90als partits dinàstics a les eleccions de 1901.

La crisi de 1898 va comportar la fi del torn pacífic,i ió d firrupció de noves forces.

Ll i t 9 d l tLlegir punt 9, esquema-resum del tema.