Tema 6(b). La primera restauració borbònica (1875-1898)

26
TEMA 6 (b).- LA Iª RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) Salvador Vila Esteve Història d’Espanya 2n de Batxillerat

Transcript of Tema 6(b). La primera restauració borbònica (1875-1898)

Page 1: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

TEMA 6 (b).- LA Iª RESTAURACIÓ BORBÒNICA

(1875-1898)

Salvador Vila Esteve

Història d’Espanya

2n de Batxillerat

Page 2: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4. ELS PROBLEMES DE LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA.

4.1. Les forces d’oposició política: carlins i republicans (punt 3).

4.2. El sorgiment dels nacionalisme “perifèrics” o “sense estat”.

4.3. Els problemes econòmics: crisi agrària i proteccionisme.

4.4. Els problemes socials: anarquistes i socialistes (1879-98).

4.5. La Guerra d’Ultramar: el “desastre del 98” (punt 5).

Page 3: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4.2. El sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” (I): introducció.

El sorgiment dels nacionalismes per tota Europa al segle XIX, el caràcter profundament centralista del sistema de la Restauració, l’existència d’una llengua i cultura

diferenciades, un renaixement cultural propi i, sobretot, un creixement econòmic important (la indústria catalana i basca) propiciaren el sorgiment dels anomenats

nacionalismes “perifèrics” o “sense Estat”: catalanisme i nacionalisme basc principalment

Page 4: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4.2. El sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” (II): el catalanisme.

El moviment cultural de la Renaixença (recuperació de la llengua catalana i la seua cultura) es transforma en un moviment polític durant la Restauració

El progressista Valentí Almirall funda el Centre Català (1882), reclamant autonomia per a Catalunya i elabora un Memorial de Greuges de Catalunya, enviat a Alfons XII (1885)

El sector catalanista conservador funda la Unió Catalanista (1891) i elabora un programa polític conegut com les Bases de Manresa: demanen una

organització confederal d’Espanya i la sobirania de Catalunya en política interior

Arran de l’impacte del “desastre del 98” (pèrdua de colònies i negocis per a la burgesia catalana) la burgesia industrial i comercial s’uneix al catalanisme conservador i es

funda la Lliga Regionalista (1901), amb Prat de la Riba i Francesc Cambó com a líders

El programa conservador de la Lliga: lluita contra el corrupte sistema de la Restauració, reformisme polític, oficialitat del català, recuperació de les institucions tradicionals (Audiència i Corts) i autonomia per a Catalunya

A partir de 1901 la Lliga tindrà un èxit electoral important a Barcelona i es convertirà en la força hegemònica a Catalunya fins al 1923

MOSSÉN CINTO VERDAGUER

... No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar, la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustituirla por la del centro...Señor: se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa...No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares, desterrada de las escuelas...A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte...La tendencia llamada librecambista... es una espada de Damocles suspendida sobre la producción...Memoria en defensa de los intereses de Cataluña, 10 de marzo de 1885.

BASES DE MANRESA 1892

“Base 1ª. Sus atribuciones. Estarán a cargo del poder central: las relaciones internacionales, el ejército, las relaciones económicas de España con los demás países, la fijación de los aranceles, la construcción de carreteras, ferrocarriles, canales y puertos que sean de interés general, la resolución de los conflictos interregionales, la formación del presupuesto anual de gastos que se distribuirá entre las regiones en proporción a su riqueza...

Base 3ª. La lengua catalana será la única que con carácter oficial podrá usarse en Cataluña y en las relaciones de esta región con el Poder Central

Base 4º. Únicamente los catalanes, ya lo sean por nacimiento o bien por naturalización podrán desempeñar cargos públicos en Cataluña...

Base 6ª. Cataluña será soberana de su gobierno interior y por tanto dictará libremente sus leyes orgánicas, tendrá a su cargo la legislación civil, penal, mercantil, administrativa y procesal, el establecimiento y la recaudación de impuestos; la acuñación de moneda, y tendrá todas las atribuciones inherentes a la soberanía que no correspondan al gobierno central según la base 1ª

Base 7ª. El poder legislativo regional residirá en las Cortes catalanas... Las Cortes se formarán por sufragio entre los cabezas de familia...

Base 8ª El poder judicial se organizará restableciendo la antigua Audiencia de Cataluña...” 

Enric Prat de la Riba Francesc Cambó

Page 5: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4.2. El sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” (III): el nacionalisme basc.

El nacionalisme basc és molt conservador en els seues orígens: naix de la influència carlina (perden els furs després de la derrota d’aquests en la IIª Guerra Carlina) i l’intent de conservar una cultura pròpia contra el centralisme de la Restauració

i la immigració castellana que treballava a les indústries

Sabino Arana articula el nacionalisme basc al voltant del Partit Nacionalista Basc (1894)i el lema “Déu i Antigues Lleis”, basant-lo en la defensa de la raça basca, els furs

i la religió catòlica i en la vella societat patriarcal, antiliberal i tradicionalista

Demanen la tornada dels furs tradicionals i la independència dels territoris bascos, atacant tant a la nova burgesia liberal com al socialisme obrer

A partir de 1901 Arana modera el seu discurs: es passa de l’indepen-dentisme a demanar l’autonomia i tindran diputats des de 1915

“Fui yo carlista hasta los diecisiete años, porque carlista había sido mi padre, aunque un carlista que sólo trabajo por el lema Religión y Fueros...Pero el año ochenta y dos mi hermano ya era bizcaíno nacionalista; yo defendía mi carlismo per accidens... tantas pruebas históricas y políticas me presentó él para convencerme de que Bizkaya no era España... que... concluí prometiéndole estudiar con ánimo sereno la historia de Bizkaya y adherirme firmemente a la verdad...Tres trabajos se presentaron desde el primer día ante mis ojos: estudiar la lengua de mi patria..., su historia y sus leyes; y en segundo lugar, proporcionar a los compatriotas que no poseyeran el Euskera el medio de aprenderlo... y como síntesis de todo estos trabajos, la extirpación del extranjerismo e implantación del patriotismo...Vuestra raza, singular por sus bellas cualidades, pero más singular aún por no tener ningún punto de contacto o fraternidad ni con la raza española ni con la francesa, que son sus vecinas, ni con raza alguna del mundo, era la que constituía a vuestra Patria Bizkaya, y vosotros, sin pizca de dignidad y sin respeto a vuestros padres, habéis mezclado vuestra sangre con la española o maketa, os habéis hermanado o confundido con la raza más vil y despreciable de Europa. Poseíais una lengua más antigua que cualquiera de las conocidas... y hoy vosotros la despreciáis sin vergüenza y aceptáis en su lugar el idioma de unas gentes groseras y degradadas, el idioma del mismo opresor de vuestra patria.” Sabino Arana. "El discurso de Larrazábal". 1892. Obras completas, Ed. Sabindiar-Batza

El bizkaino es inteligente y hábil para toda clase de trabajos; el español es corto de inteligencia y carece de maña para los trabajos más sencillos. Preguntádselo a cualquier contratista de obras y sabréis que un bizkaino hace en igual tiempo tanto como tres maketos juntos.

Tanto están obligados los bizkainos a hablar su lengua nacional, como a no enseñársela a los maketos o españoles. No el hablar éste o el otro idioma, sino la diferencia del lenguaje es el gran medio de preservarnos del contacto con los españoles y evitar así el cruzamiento de las dos razas.

Etnográficamente hay diferencia sustancial entre ser español y ser euskeriano, porque la raza euskeriana es sustancialmente distinta de la raza española... Si fuese moralmente posible una Bizcaya foral y euzkeldun (o con Euskera), pero con raza maketa, su realización sería la cosa más odiosa del mundo, la más rastrera aberración de un pueblo, la evolución política más inicua y la falsedad más estupenda de la historia... y vosotros, degenerados y corrompidos por la influencia española, o los habéis adulterado por completo, o los habéis reemplazado por los usos y costumbres de un pueblo a la vez afeminado y embrutecido... Tanto nosotros podemos esperar más de cerca nuestro triunfo, cuanto España se encuentre postrada y arruinada... el favorecer la irrupción de los maketos es fomentar la inmoralidad en nuestro país; porque si es cierto que las costumbres de nuestro Pueblo han degenerado notablemente en esta época, débese sin duda alguna a la espantosa invasión de los maketos, que traen consigo la blasfemia y la inmoralidad... Es preciso apartarse de los maketos en todos los órdenes de la vida... Gran daño hacen a la Patria cien maketos que no saben euskera: Mayor es el que le hace un solo maketo que lo sepa...

Page 6: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4.2. El sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” (IV): el nacionalisme gallec.

El nacionalisme gallec tindrà un caràcter estrictament cultural (O Rexurdimento) fins ben entrat el segle XX i serà minoritari, culpant l’estat central del retard i l’emigració

Rosalía de Castro Alfredo Brañas

Castelao

Page 7: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4.2. El sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” (V): els regionalismes valencià, aragonès i andalús.

En aquests tres territoris no es pot parlar d’un nacionalisme polític que demana autonomia o independència, sinó de reductes regionalistes

que sols reclamen ser reconeguts com a regió dins d’Espanya,

A València el moviment cultural jocfloralista es va convertir en associació política de la mà de Constantí Llombart i la fundació de València Nova (1904), a la qual

va seguir Joventut Valencianista (1908), totes dues d’escassa importància

L’aragonesisme, de la mà d’una burgesia incipient, defensa el seu dret civil i les seues particularitats culturals i històriques

A Andalusia Blas Infante posa les bases d’un regionalisme andalús d’esquerres a partir del 1910, demanant autonomia política i repartiment de terres per als jornalers (“la tierra para quien la trabaja”), però aquest moviment a penes tindrà importància fins la IIª República

Teodor Llorente Constantí Llombart

Page 8: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4.3. Els problemes econòmics: crisi agrària i proteccionisme (I).

A finals del segle XIX tota Europa pateix una crisi agrària important, encara més a Espanya, on més de la meitat del PIB depenia d’ella

La crisi cerealística: les males collites de 1879-82 i la importació de blat americà o rus a preus molt baixos provocaren una forta baixada dels beneficis dels

grans terratinents i la ruïna dels xicotets i mitjans agricultors castellans

Els propietaris de cereals es van unir, formant la Lliga Agrària, que tenia com a objectiu pressionar el govern per aconseguir un aranzel protector per als cereals,

alhora que els grans propietaris rebaixaven els salaris dels jornalers per a compensar les pèrdues, amb les consegüents revoltes socials

La crisi de la viticultura: la crisi de la viticultura francesa pels atacs de la fil·loxera va propiciar un fort augment de les exportacions de vi espanyoles des de 1878 fins a 1892, però quan la fil·loxera afectà a les vinyes espanyoles (des de 1879, però sobretot entre

1892 i 1910) va arruïnar a tots els agricultors vitivinícoles, que van haver de substituir tots els ceps autòctons per ceps americans immunes a la plaga

A més, a Catalunya es van produir problemes socials entre els rabassaires (cultivadors de vinyes) i els propietaris que els llogaven les terres

en demanar els propietaris unes millors condicions per a ells

Page 9: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4.3. Els problemes econòmics: crisi agrària i proteccionisme (II).

Sols l’augment de les exportacions d’oli d’oliva i cítrics van suavitzar la crisi agrària

Els governs de la Restauració, davant les pressions de cerealistes castellans i de la burgesiaindustrial de Catalunya i el País Basc, va dur a terme una política proteccionista

(com ho feren a quasi tots els països europeus), aprovant Cánovas un nou aranzel proteccionista en 1891 que afavoria especialment al blat, el carbó i el tèxtil

L’aranzel va protegir els interessos dels propietaris, però la població, especialment a les ciutats, va haver de pagar els aliments i l’energia més cars, va tindre menys renda disponible per a consumir i no va augmentar la demanda de productes industrials, a més de viure en pitjors condicions

Page 10: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

4.4. Els problemes socials: anarquistes i socialistes (I): introducció

Amb l’arribada de la Restauració (1874) es prohibeixen i reprimeixen durament les organitzacions obreres, que sols tornaran a ser legals amb l’arribada dels

liberals al poder en 1881, però sempre que no foren internacionals

Page 11: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

L’any 1881 funden la bakuninista Federación de Trabajadores de la Región Española, amb major importància a Catalunya i Andalusia i actuant des del sindicalisme i les reivindicacions de millores per als obrers

Una part dels anarquistes s’organitzen en grups autònoms revolucionaris partidaris de l’acció directa (terrorisme) contra els tres pilars del capitalisme (Estat, burgesia

i església): atemptats entre 1893 i 1897 contra Cánovas, Martínez Campos i altres polítics, bomba al Liceu i al Corpus en Barcelona,...

Repressió directa per part de l’estat (cinc anarquistes executats als processos de Montjuïc, 1897) i més atemptats

L’anarquisme es divideix en dos corrents

a principis del XX

Els partidaris de l’acció directa individual (terrorisme)

Els partidaris de l’acció de masses (vagues i revolucions amb la participació de tota la classe obrera

Aquest segon corrent és anomenat anarcosindicalista i funda sindicats a Catalunya com Solidaridad Obrera (1907)

i la CNT (Confederación Nacional del Trabajo) (1910)

Atemptat de Juan Oliva contra Alfons XII (1878)

Atemptat de Francisco Otero contra Alfons XII

Atemptat de Paulí Pallàs contra Martínez Campos (1893)

Atemptat de Santiago Salvador al Liceu de Barcelona (1893)

Bomba del Corpus a Barcelona (1896)Assassinat de Cánovas per part de Michele Angiolillo (1897)

“L’anarquisme, fins aleshores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenatsanarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públicsi legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicatsque, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquestaera la tendència dominant a Catalunya (...), encara que poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme(propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava unatradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups,no sindicals, sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològicaconstant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta”

J. TERMES: “El moviment obrer des de la Internacional fins a 1898” dins: Història de Catalunya, vol. V, Barcelona, 1979.

4.4. Els problemes socials (II): l’anarquisme apolític

Page 12: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

En 1879 la Nueva Federación Madrileña passa a ser l’Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias i que serà

el nucli originari del PSOE (Partido Socialista Obrero Español)

En 1888 es crea el sindicat socialista UGT (Unión General de Trabajadores)

Tant el PSOE com la UGT eren marxistes i formaran part de la IIª Internacional i tenien com a objectiu últim conquerir l’Estat mitjançant una revolució dels obrers i acabar així amb el capitalisme i la propietat privada, però, mentre açò arribava, eren partidaris de

participar en la política i d’organitzar vagues per a introduir reformes concretes que milloraren les condicions de vida dels treballadors

Els socialistes tindran un major pes a Madrid, Biscaia i AstúriesCómo son los magnates, cómo queremos que sean

(El Condenado, 1890)

4.4. Els problemes socials (III): el socialisme obrer.

Page 13: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

5. LA GUERRA D’ULTRAMAR: EL DESASTRE DEL 98.

5.1. Antecedents.

5.2. Causes.

5.3. El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98).

5.4. La guerra a Filipines i Puerto Rico.

5.5. La fi del conflicte.

Page 14: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

5.1. Antecedents.

Considerem antecedents la independència de la resta de colònies americanes durant el regnat de Ferran VII, la Iª Guerra Cubana o dels Deu Anys (1868-78), l’incompliment per part del govern d’allò signat a la Pau de Zanjón (1878) i la Guerra Chiquita (1879)

Page 15: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

5.2. Causes.

La política colonialista, especialment a nivell econòmic,que ofegava els interessos de la població cubana

El malestar de la burgesia cubana pel control espanyol de l’economia de l’illa

El sorgiment d’un nacionalisme cubà important, liderat per la burgesia anterior i recolzat per gran part dels esclaus, als quals se’ls prometia la llibertat

L’organització política d’aquest nacionalisme cubà al voltant del Partit Autonomista Cubà primer i, més tard, de José Martí i el Partit Revolucionari Cubà (1892)

El retard o l’incompliment d’allò pactat en la Pau de Zanjón de 1878: quan el Partit Autonomista Cubà estava disposat a acceptar la dominació espanyola a canvi d’un programa reformista que complira allò acordat, el govern espanyol es va limitar a

aprovar tard l’abolició de l’esclavitud (1888) i la representació dels cubans a les Corts, però les Corts van rebutjar el projecte liberal de reforma de l’estatut colonial de 1893

El reforç de l’intervencionisme econòmic: a partir de 1891 Espanya augmenta els aranzels proteccionistes, ofegant l’economia cubana, ja que aquesta volia comerciar directament

amb Estats Units per obtindre millors preus per al sucre i el tabac i comprar allí productes manufacturats molt més barats que els que arribaven d’Espanya

El malestar d’Estats Units i el president McKinley per l’augment dels aranzels: EUA comprava el 88% de les exportacions cubanes (sucre i tabac sobretot) i sols venia el 37% de les importacions de Cuba, a causa del proteccionisme espanyol

“A qué se debe la guerra de Cuba y todo cuanto de ella se deriva? A la mala política colonial de España.Si los gobernantes españoles hubieran visto en Cuba no un simple mercado para un puñado de capitalistas y una hermosa mina para sus paniguados y amigos, sino un pedazo de España digno de toda clase de atenciones y cuidados, no se hubiera manifestado en ella descontento alguno con la Península ni producídose los choques que con esta ha tenido. Si cuando la Isla de Cuba se mostró ansiosa de libertades, los Gobiernos de la Metrópoli se las hubieran concedido, no habrían estallado allí formidables insurrecciones. Si al verificarse, hace tres años, el alzamiento que tan caro nos cuesta, Sagasta o Cánovas hubiesen otorgado la autonomía, la guerra habría cesado. Y si Sagasta, viendo que la autonomía dada por él era tardía para lograr la paz en Cuba, se hubiera decidido a ofrecer la independencia a los insurrectos, habríanse ahorrado a estas fechas muchas vidas y muchos millones de pesetas, y se vería libre España del tremendo trance en que hoy se halla”. IGLESIAS, P.: El Socialista, Madrid, 22 de abril de 1898.

“Se creía antes que el carácter de estos habitantes no era propio para la guerra; tanto el blanco como el negro nos han demostrado lo contrario. Las promesas nunca cumplidas, los abusos de todos géneros, el no haber dedicado nada al ramo de fomento, la exclusión de los naturales de todos los ramos de la administración, y otra porción de faltas, dieron origen a la insurrección. El creer los Gobiernos que aquí no había más medio que el terror, y ser cuestión de dignidad no plantear las reformas hasta que no sonase un tiro (con lo cual creo que hago una censura de esa idea), la han continuado: por ese camino nunca hubiéramos concluido, aunque se cuaje la isla de soldados: es necesario, si no queremos arruinar a España, entrar francamente en el terreno de las libertades.Yo creo que si Cuba es poco para independiente, es más que lo bastante para provincia española, y que no venga esa serie de malos empleados todos de la península, que se dé participación a los hijos del país, que los destinos sean estables. [...]Yo soy menos liberal que ustedes, y deploro ciertas libertades; pero la época las exige; la fuerza no constituye nada estable; la razón y la justicia se abren paso tarde [...].” Carta del General Martínez Campos a Cánovas del Castillo, presidente del Consejo de Ministros, (Cuba, 19 de marzo de 1878)

Page 16: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

5.3. El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98) (I).

La guerra comença amb “El Grito de Baire” (1895), cridant a la insurreció general de l’illa contra la dominació espanyola, insurrecció liderada per José Martí, Maceo i Gómez

1ª etapa: davant la magnitud de la revolta, el govern envia un exèrcit amb Martínez Campos al front, per a que combine repressió militar i negociacions i pose fi a la guerra

2ª etapa: davant el fracàs de Martínez Campos, és substituït pel general Valeriano Weyler, partidari de la repressió i la contundència, qui concentre els camperols en pobles tancats

L’exèrcit i els civils moren de fam, la destrucció econòmica (plantacions, ferrocarril,...) és enorme i no es veu cap eixida

3ª etapa: amb l’assassinat de Cánovas (agost 1897) el nou govern liberal relleva a Weyler i concedeix a Cuba autonomia política, sufragi universal masculí, igualtat de drets amb

els peninsulars i autonomia aranzelària

Era massa tard, els independentistes cubans, amb el control de bona part de l’illa i el suport d’EUA, sols volen la independència

1. Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas en el plazo de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta orden o que sea encontrado fuera de las zonas prescritas, será considerado rebelde y juzgado como tal. 2. Queda absolutamente prohibido, sin permiso de la autoridad militar del punto de partida, sacar productos alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o por tierra. Los violadores de estas normas serán juzgados y condenados en calidad de colaboradores de los rebeldes.3. Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las conduzcan a las ciudades o sus alrededores, donde pueden recibir la protección adecuada. Decreto de Reconcentración (21-X-1896)

Page 17: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

5.3. El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98) (II).

La intervenció dels EUA i la fi de la guerra: en abril de 1898, després del “sospitós” enfonsament del cuirassat nord-americà Maine a L’Havana, els EUA culpen als espanyols i els declaren la guerra

L’exèrcit espanyol, mal equipat i en pèssimes condicions, poc podia fer front a l’armada americana, que enfonsa tota la flota espanyola a Santiago (Cuba) i Cavite (Filipines)

Al govern espanyol sols li queda rendir-se i signar la pau

Hearst, William Randolph

Page 18: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

5.4. La guerra a Filipines i Puerto Rico.

A Filipines també existia un moviment autonomista i, més tard, independentista encapçalat per José Rizal que es va revoltar (1896-97), però va ser represaliat i executat el seu líder

Sols la intervenció dels EUA en 1898 (Cavite) va fer que els espanyols abandonaren les illes

A Puerto Rico també hi havia un partit autonomista, al qual se li va concedir l’auto-nomia en 1896, però pocs eren els partidaris de passar a formar part dels EUA

Sols la invasió nord-americana va fer que es perdera aquesta colònia

Page 19: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

5.5. La fi del conflicte.

La Pau de París (desembre de 1898): EUA imposa a Espanya la independència de Cuba (que estarà baix el control econòmic i polític d’EUA) i la cessió de Puerto Rico,

Filipines i Guam, que passen a sobirania nord-americana

A més, Espanya vendrà a Alemanya les illes de les Carolines i les Palaos (1899) i a Estats Units les illes de Joló

S’acaba l’imperi ultramarí espanyol: és el que es coneix com a “desastre del 98”, que va tindre fortes repercussions

Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. En atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por España, va a ser ocupada por los Estados Unidos, éstos, mientras dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones que, por el hecho de ocuparla, les impuso el derecho internacional (...)

Art. 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones.

Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las islas Filipinas (…).Art. 5°. Los Estados Unidos, al ser firmado el presente tratado, transportarán a España, a su

costa, a los soldados españoles que hicieron prisioneros de guerra las fuerzas americanas al ser capturada Manila.

Paz de París (10-XII-1898)

Page 20: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

6. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98.

6.1. Conseqüències econòmiques.

6.2. Conseqüències polítiques.

6.3. Crisi moral i ideològica.

6.4. Conseqüències militars.

6.5. El regeneracionisme.

6.6. Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el noucentisme.

Page 21: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

6.1. Conseqüències econòmiques.

Durant la guerra (1895-98) l’economia es va ressentir per la caiguda del comerç i les fortes despeses en la guerra

Però després de la pèrdua de les colònies no va haver cap crisi econòmica important: la pèrdua de les colònies i els seus mercats protegits i el deute que va suposar la gue-rra es van compensar amb la inversió dels capitals repatriats (especialment a Cata-

lunya), la baixada de la inflació i la reducció del deute públic (estabilitat econòmica)

Page 22: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

6.2. Conseqüències polítiques.

Encara que el “desastre del 98” és la data de l’inici de la crisi de la Restauració, no es va produir cap crisi política greu ni cap fallida de l’Estat, el sistema de la Restauració

o el torn dinàstic: conservadors i liberals s’adapten al discurs regeneracionista i el règim es recupera sense massa problemes (estabilitat política)

Malgrat això, les crítiques al sistema, ja existents abans, es fan cada vegada majors

Els republicans rebutgen la monarquia

Els carlins critiquen les institucions liberals

Els socialistes demanen una democràcia burgesa, pas cap a la dictadura del proletariat

Demòcrates i regeneracionistes insisteixen en la necessitat de transparència democràtica

Els anarquistes busquen la fi de l’Estat amb vagues o actes terroristes

Els nacionalistes demanen una descentralització i modernització de l’Estat i guanyen forçaal País Basc i Catalunya, on la burgesia industrial desconfia ara del govern central

Page 23: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

6.3. Crisi moral i ideològica.

Possiblement l’impacte psicològic és la conseqüència més important: la societat i els polítics cauen en la frustració i el desencantament i se n’adonen de que Espanya ha passat a ser,

definitivament, una nació mig moribunda (com deia la premsa estrangera), molt lluny del mite de l’Imperi espanyol i dels països industrials europeus (necessitat de modernització)

Page 24: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

6.4. Conseqüències militars.

La derrota suposa un nou canvi de mentalitat en els militars: desconfien dels polítics i el seu parlamentarisme per la derrota i la corrupció i, davant del creixent antimilitarisme

de la societat, tornen a posicions autoritàries, partidàries d’intervindre en la vida política

Page 25: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

6.5. El regeneracionisme.

El regeneracionisme, ideat per Joaquín Costa, critica el sistema de la Restauració i posa de manifest la necessitat de regenerar i modernitzar la política i la societat espanyoles

Mesures proposades: modernitzar l’economia, potenciar la classe mitjana per evitar els enfrontaments entre burgesos i treballadors, invertir en infraestructures (carreteres,

embassaments,...), invertir en educació (escoles), transparència electoral (acabar amb el sistema caciquil i els torns), europeïtzar el país, major autonomia local,...

"Después de medio siglo de (...) pronunciamientos, manifiestos, revoluciones, (...) cambios de régimen y de dinastía, proclamación de Constituciones (...), tenemos lo que se pedía, constitución liberal, (...) sufragio universal, derechos individuales y, sin embargo, seguimos lo mismo que estábamos: el pueblo gime en la misma servidumbre que antes, (...) su mísera suerte no ha cambiado en lo más mínimo, (...).    ¿Y sabéis por qué?  Porque esa libertad no se cuidaron más que de escribirla en la "Gaceta", (...) porque no se cuidaron de afianzarla dándole cuerpo y raíz en el cerebro y en el estómago, promoviendo una transformación honda de la agricultura, que haga producir doble que al presente y disminuya el precio de las subsistencias, y, mediante la difusión de la propiedad territorial, elevando a los braceros a la condición de terratenientes. (...) No vieron que la libertad sin garbanzos no es libertad. No vieron que por encima de todas las Constituciones y de todos los derechos individuales (...) el que tiene la llave del estómago tiene la llave de la conciencia, y, por tanto que el que tiene el estómago dependiente de ajenas despensas no puede ir a donde quiere, no puede hacer lo que quiere, no puede pensar como quiere, no puede el día de las elecciones votar a quien quiere; no reflexionaron que el que no sabe es como el que no ve, y que el que no ve tiene que ir conducido por Lazarillo a donde el Lazarillo quiere llevarle, que raras veces es a donde al ciego le conviene, que casi siempre es a donde le conviene al lazarillo, (...) la revolución no pudo rendir fruto alguno, quedó estéril".Joaquín Costa. "La tierra y la cuestión social"

"¡Jóvenes! Amad el trabajo y el estudio, porque son bienes que jamás se agotan; amadles, porque son amigos inseparables que en la fortuna como en la desgracia, irán siempre a vuestro lado, y derramarán sobre vuestro corazón el bálsamo de la felicidad, de la alegría y del consuelo; ¡ay de aquél que desprecie mis consejos, qué amargas lágrimas de desconsuelo derramará a su recuerdo, pero cuando sea demasiado tarde! "Joaquín Costa

“(...) Que nuestras mayorías parlamentarias no representan a la opinión de la mayoría del país, no creo que necesite de demostración alguna.A la vista está. Cese el encasillado; calle el telégrafo del ministerio de la Gobernación; suprímase la influencia oficial; permanezca neutral el Gobierno; deje de ser el gobernador de cada provincia el autor de las elecciones en su territorio; olvide la práctica de llamar a los alcaldes a su despacho; (...) abandónese a los candidatos adictos a sus propias fuerzas; llévese la Guardia Civil a los campos, y comuníquesele la consigna de no entrar en las poblaciones durante el periodo electoral; niéguese el envío de delegados, pídalos quien los pida; persíganse como crímenes de lesa nación los pucherazos, actas en blanco, resurrección de muertos que votan, y envíese a presidio a quien quiera que delinca en materia de sufragio; anúlense en el Congreso cien actas; practíquese, en fin, el principio del régimen como él exige ser practicado, según moral y sinceridad y luego se verá qué mayorías obtienen nuestros gobiernos al uso que se ufanan y engalanan con tener tras sí 200 o más diputados.” Luis Morote, La moral de la derrota, Madrid, 1900

Francisco Giner de los Rios

Page 26: Tema 6(b).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

6.6. Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el Noucentisme.

Arran del “desastre” i el regeneracionisme, es reuneix un grup d’intel·lectuals format per Azorín, Galdós, Clarín, Machado, Unamuno, Valle-Inclán,

Ganivet, Maeztu, Baroja,... (Generació del 98)

Es caracteritzen pel seu pessimisme respecte a la situació d’Espanya, la crítica al seu endarreriment, la reflexió sobre la situació en eixe moment i el paper d’Espanya

en la història i la demanda d’una major justícia social i una europeïtzació del país

Literàriament destaquen per l’observació directa, la pràctica de l’assaig i l’ús d’un llenguatge sobri i senzill

Junt a la Generació del 98, el Noucentisme, amb Ortega y Gasset, Eugeni d’Ors, Marañóno Madariaga, també critica el sistema, però allunyant-se de la vinculació amb la societat AZORÍN GALDÓS CLARÍN

ANTONIO MACHADO

UNAMUNOBAROJA

VALLE INCLÁNORTEGA Y GASSET EUGENI D’ORS MARAÑÓN MADARIAGA