L’època de la Restauració borbònica (1875-1898)

7

LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA 3

IDEA: Carlisme, republicanisme, socialisme i nacionalisme configuren la principal oposició al sistema de la Restauració. Malgrat la seva presència al congrès .

3.1. L’evolució del republicanisme

Partit Republica Posibilista. S’adapta a la nova situació. Emilio Castelar accepta la nova situació i participa en governació municipal i Diputació

Desprès del fracàs de la Ia República. Crisi i divisió interna

Partido Republicano Progresista, no accepta el nou sistema. Manuel Ruíz Zorrilla, insta a insurrecció violenta contra la Restauració. Fracàs i divisió interna. Una part s’integra en el Partido Republicano Centralista de Salmerón

S’estimula la formació de coalicions per tal d’augmnetar representació política. Els republicans liberals formen la Unión Republicana

A Catalunya El Partit Republicà Federal de Pi i Maragall en retrocès electoral

Divisions internes (Valentí Almirall)

Josep Maria Ribot estabilitza el Republicanisme Federal

3.2. La reconversió del carlisme

Desprès 1876 es prohibeix la presència a Espanya dels partidaris de Carles VII Alguns carlins reconeixen Alfons XII

C. Nocedal estabilitza el partit a Catalunya, Navarra i P. Basc. Vázquez de Mella adapta el partit a la nova situació (Acta de Loredan) i s’integra al sistema amb propostes polítiques conservadres: foralisme, catolicisme…

Una part no accepta el sistema i forma un partit integrista catòlic: Partido Católico Nacional que acabarà formant la Comunión Tradicionalista. A Catalunya part del clergat recolza esta opció

LA GUERRA D’ULRAMAR 4

IDEA: Una nova insurrecció a Cuba. Interesos imperialistes nord-americans i la falta de visió política espanyola provoquen una guerra. Espanya perd territoris i inicia la crisi política i moral finisecular.

4.1. Cuba la perla de les Antilles

Desprès de la Paz de Zanjón (1878) les reivindicacions cubanes no són considerades. Participació governació illa Abolició esclavitud llibertat de comerç

Situació de Cuba desprès de la Pau de Zanjón

Situació política a l’illa

Partido Autonomista (cubans) Autonomia Reformes Representació política al parlament espanyol Unión Costitucional ( espanyolistes)

Situació política de l’illa a Espanya

Partido Liberal (Sagasta) es partidari de reformes: abolició esclavitud (1888) Interès oligarquia financera i industrial no partidària de reformes

Dessig emancipació

Postures independentistes. José Martí funda el Partido Revoluvionario Cubano que integra cabdills locals i recolzament nord-americà

Guerra comercial

Proteccionisme comercial provoca pujada aranzels (Aranzel Cànovas) Queixa EEUU partidària lliure canvi amb l’illa

4.2 La Gran insurrecció

1879, insurrecció mambises provoca la Guerra Chiquita aturada per l’exèrcit espanyol 1895, Grito de Baire, nova insurrecció, difusió insurrecció per tota l’illa. Cánovas envia el general Martínez Campos, partidari de negociació Substitució per Weyler, partidari línia dura

Militarment la guerra no és favorable i Weyles es substituït per Ramón Blanco quan governen els liberals. Canvi estratègia: conciliació; evitar separatisme i intervenció nord-americana Es decreta autonomia illa, sufragi universal, igualtat ciutadans de la colònia i la metròpoli

Les illes Filipines, poca població espanyola, interesos comercials (tabac). Sorgiment moviment independentista: la Liga Filipina i Katipuran reben recolzament burgesia mestissa. Forta represió

4.3 La intervenció dels Estas Units

Interesos imperialistes en la zona (propostes de compra) McKinley recolzarà els idependentistes

Conflicte

Pretext: l’explosió al cuirassat Maine, ancorat al port de l’Havana Ultimatum no acceptat: Guerra hispano-nord-americana Inferioritat militar Batalles Santiago Cavite (Filipines)

Pau de París, Espanya abandona Cuba, Puerto Rico, Filipines… i sanciona un nou ordre internacional en el que Espanya es confirma com una potència de segon ordre.

La Guerra de Cuba i Filipines

4.4. Les actituds dels catalans i espanyols davant la Guerra

La burgesia i oligarquia finacera defensa la espanyolitat de l’illa, car es beneficia del sistema d’explotació colonial. Recolzada per Foment de treball nacional Classes populars en clara oposició a la guerra. Refusa quintes. Federalistes veuen un possible antecedent d’atonomia

A la resta d’Espanya hi han postures semblants