La qüestió social

• Europa i els seus governs conservadors tenen por de l’eclosió de la classe obrera

violància social ------ repressió

• Intent de canvi de legislació. Objectius: neutralitzar le influència anarqusta i socialista i millorar condicions dels treballadors

• Dàcada dels 90 a Espanya – TOT EMPITJORA, CAP SOLUCIÓ. Forta crispació social

• 1891 “Rerum Novarum” – Papa Lleó XIII

• 1881- Sagasta i el Partit Liberal Fusionista pugen al poder. Més tolerància. Canvi.

- 1887 Llei d’ associacions

- 1883 Comissió de reformes socials

( organisme que estudiava els problemes socials. Molta burocratització. Fracàs. Criticat pel seu esperit burgès)

1. a) Moviment obrer: Anarquistes

• 1874 – inici Restauració – retorn a la clandestinitat de l’ AIT

• 1881 – Sagasta amb el Partit Liberal Fusionista puja al poder: més tolerància

Reconstrucció de la FRE ara FRTE (ni classes ni estat)

1893 – 1897 accions violentes anarquistes destacades

• 1883- Accions del grup anarquista “ La Mano negra” comporten una forta repressió i la FRTE perd força

• 1888- es dissol la FRTE i inici del radicalisme anarquista espanyol

• Desencís – vagues – suport a “l’acció violenta“ • “Propaganda pel fet “Acció directa contra els

interessos de les classes dominants

• 1893 – Atemptat a Martínez campos a la Gran Via de Barcelona ( Estat)

• 1893 – Atemptat al Liceu de Barcelona ( 22 morts)

• 1896 – Atemptat contra la Processó de Corpus a Barcelona ( 10 morts)

• CONTRA: L’ESTAT + LA BURGESIA + L’ESGLÉSIA

• Reacció del govern davant la violència anarquista

PROCESSOS DE MONTJUÏC

400 presos i 5 sentències de mort

(Símbol internacional de la repressió contra l’ anarquisme)

• Conseqüències dels Processos de Montjuïc:

- 1897 - Assassinat de Cànovas del Castillo ( en mans de l‘ anarquista italià M. Angiolillo)

- Repressió i ofeg del moviment obrer.

1. b) Moviment obrer: Socialistes

• El marxisme a Espanya té dificultats per implantar-se ( l’anarquisme a penetrat fortament en el proletariat català i andalús)

• 1879 – Sindicalisme socialista crea LES TRES CLASSES DE VAPOR ( sindicat del grup tèxtil) El 1881 obté 20000 afiliats.

• 1888 – aprofitant l’exposició Universal de Barcelona – es funda la UGT

• 1879 – Madrid – Fundació PSOE ( Partit Socialista Obrer Espanyol).

Fundador: Pablo Iglesias.

• Objectius del PSOE:

- Emancipació de la classe obrera

- Instauració de la propietat social

- Aconseguir poder polític

- Dins un context de cohesió interna, honorabilitat i moralitat

• 1881 – amb l’arribarda del partit liberal fusionista creix el número d’afiliats.

• Per consolidar-se es valen de:

- 1890 setmanari El socialista

- 1888 fundació UGT

2. Carlins

• Volen que sigui rei el successor del germà de Ferran VII ( “Carles VII”)

• Església està a favor de l’estat (Cànovas)• Tendència ultracatòlica• Furs• “ Déu, pàtria i rei”

3. Republicans

• Liberals / socialistes• Unitaris (E. Castelar) / federals ( Pi i Margall)• Tendència lerrouxista (A. Lerroux) . Anticlerical i

anticatalà

4.Els regionalismes peninsulars i el catalanisme polític

• Regionalisme: moviment polític que reivindica el reconeixement de la identitat d’una regió dins d’un estat (reconeixement cultural, administratiu, econòmic o jurídic).

A Espanya finals segle XIX, País Basc, Catalunya i Galícia.

• Catalanisme: és l’heterogeni moviment de reivindicació nacional català que comença a definir-se políticament a partir de la 2/2 del segle XIX amb l’objectiu de defensar els valors històrics i culturals de Catalunya i la redefinició de les relacions polítiques i administratives de Catalunya amb Espanya.

catalanisme conservador catalanisme progressista

• Espanya: descentralització administrativa. Regionalisme

moderat.• Monarquia: no en són

contraris.• Sufragi: restringit a

determinats sectors benestants.

• Religió: defensors de la religió catòlica.

• Espanya: demanen que Espanya es converteixi en una república de tipus federal, on cada regió sigui autònoma.

• Monarquia: contraris a la monarquia. Republicans.

• Sufragi: universal.• Religió: laïcisme, que

defensava la independència de l’home, la societat i l’Estat de tota intervenció religiosa.

Cap a la concreció del catalanisme

• 1859 – Jocs Florals – culminació d’un llarg procés iniciat al 1833 amb Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau – fort impuls nacionalitat catalana

• 1870 – Jove Catalunya (primera associació catalanista) que va promoure les publicacions “ La Gramalla” 1870 i “ La Renaixensa” 1871

• 1880 – Primer Congrés Catalanista – - estimulat per publicacions com “ Lo Gay Saber”,

La Renaixença”, “ La Gaceta” o el “Diari Català”

- Valentí Almirall n’és triat president ( trenca amb els republicans)

- El 1882 es crea el Centre Català : entitat catalanista per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.

• A Barcelona, el 1879, Valentí Almirall fundà el primer diari en català, el "Diari Català", al servei del catalanisme, des del qual fou convocat el Primer Congrés Catalanista (1880)

• 1885 –MEMORIAL DE GREUGES - Centre Català sota l’impulsi del seu president Almirall

decideix d’intervenir en la vida política.

- Promou la presentació a Alfons XII del Memorial de Greuges (1885), primer acte en què col·laboraren polítics i intel·lectuals catalanistes amb elements directius de l’economia catalana.

- El Memorial és un recull d’aspiracions catalanistes

- La burgesia posa de manifest el seu descontentament davant la firma de convenis comercials amb GB i amb la intenció d’unificar el codi civil (art.15)

- És el primer manifest del catalanisme polític

• 1886 publicació de “ Lo Catanisme” de Valentí Almirall.

• Primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista, que Almirall denominava particularisme, i proposava com a solució el federalisme

• Trencament dins al Centre Català, queda debilitat ( tarannà d’Almirall)

• D’aquest trencament neix un nou partit: 1887 - La Lliga de Catalunya ( Àngel Guimerà i Lluís

Domènech i Montaner)

a) Defensa els interessos morals, polítics i econòmics de Catalunya des d’un punt de vista conservador.

b) Missatge a la Reina Regent (escrit en català, la saluda com a comtessa de Barcelona i demana l’autonomia de Catalunya)

• El catalanisme conserador va prenent força. • 1891 – es fundà La Unió Catalanista ( Narcís

Verdaguer, Domènech i Montaner, Prat de la Riba...)

1892 – Les Bases de Manresa a) Bases per la Constitució Regional

Catalana b) Són 17 bases que proposen la

reorganització de les relacions entre Espanya i Catalunya ( atorgant-li àmplia autonomia)

REACCIÓ DEL PARLAMENT ESPANYOL: - E. Dato : “ tan utópico com el programa

socialista; tan peligroso quizá, como el anarquista”

- A. Maura: “ programa de disolución y negación de la patria”