Unitat 4

El règim de la Restauració. (1874-1898).

DBC

El règim de la RestauracióLa “república” de l’any 1874: del cop d’estat del general Pavía fins a la Restauració.

El 4 de gener de 1874, el general Pavía va encapçalar un cop militar. Les Corts republicanes van ser dissoltes i s’estableix un govern presidit pel general Serrano, que van suspendre la Constitució i els drets i llibertats.

El règim republicà es va mantenir nominalment un any més, encara que la dictadura de Serrano va representar un simple pas previ a la restauració dels Borbons.

La restauració s’inicia amb un altre cop militar del general Martínez Campos el 29 de desembre de 1874. (Pronunciament de Sagunt).El fill d’ Isabel II va ser proclamat rei d’Espanya amb el nom d’Alfons XII que arriba a Espanya el 15 de gener de 1875, encarregant a Cánovas del Castillo (líder del partit alfonsí) la formació del nou govern.

DBC

El règim de la Restauració Característiques:

Antonio Cánovas del Castillo. Polític d’idees molt convervadores. Defensa els valors

tradicionals: família, religió i propietat. No li preocupaven els problemes dels obrers ni dels pagesos. L’ordre social pot ser garantit per l’exèrcit.

El sistema canovista.

Sistema amb dos partits dinàstics (lleials a la Corona) amb diferències ideològiques mínimes.

Partit Conservador. Antonio Cánovas del Castillo. Representa els interessos de la burgesia latifundista i

financera; també a grups residuals de l’Antic Règim. Partit Liberal. Práxedes Mateo Sagasta.

Representa als professionals liberals, a la burgesia industrial i comercial i als funcionaris.

DBC

Sagasta era amic de Cánovas. La formació del Partit Liberal respon a la necessitat de crear una oposició política dins el sistema ideat per Cánovas per assegurar el manteniment de la monarquia.

Sagasta era amic de Cánovas. La formació del Partit Liberal respon a la necessitat de crear una oposició política dins el sistema ideat per Cánovas per assegurar el manteniment de la monarquia.

El règim de la RestauracióConstitució de 1876.

Sobirania compartida per les Corts i la Corona. El rei era inviolable i tenia dret de vet sobre les decisions del

Parlament. Les Corts eren bicamerals (Congrés i Senat) Es reconeixien els drets i llibertats individuals. El catolicisme era la religió de l’Estat.

La Constitució no establia cap sistema electoral i el remetia a una llei posterior. Es va optar pel Sufragi Censatari. El Sufragi Universal masculí no serà realitat fins 1890.

Aquest sistema deixava fora a demòcrates, republicans, carlins i nacionalistes.

DBC

El règim de la Restauració Torn de partits.

Torn pacífic d’estabilitat. Frau electoral. “Encasillado”

DBC

El règim de la Restauració

Tupinades. Trampes electorals per assegurar el torn de partits

Caciquisme. Domini dels terratinents sobre els districtes electorals.

DBC

S’imposa l’oligarquia a tot el territori ocupant els càrrecs polítics i administratius més importants.

S’imposa l’oligarquia a tot el territori ocupant els càrrecs polítics i administratius més importants.

La Restauració dels Borbons1875-85Alfons XII

El novembre de 1885 mor als 28 anys Alfons XII de tuberculosi. Deixa dues filles. La seva esposa, María Cristina d’Hamburg està embarassada de 3 mesos, del futur Alfons XIII.

1885-1902Regència de Mª Cristina

Per no crear un buit legal Maria Cristina jura com a reina. Cánovas i Sagasta han firmat un pacte en defensa del règim, Pacto del Pardo. S’inicia la regència de María Cristina.

1902-1931Alfons XIII

DBC

Alfons XII No interferència del monarca en l’activitat política. Domini del Partit Conservador amb un breu període

de govern del Partit Liberal (1881-83)

Partit Conservador: Mesures restrictives:

Llibertat de càtedra Llibertat d’expressió Dret de vot Sensibilitat social nul·la.

Centralització administrativa: Abolició dels furs bascos Importància dels governadors civils en la política local Afany codificador (normativa centralitzadora)

Partit Liberal: Restabliment de llibertats. Preocupació per aspectes laborals. Política internacional lliurecanvista.

DBC

Regència de Mª Cristina. Pacte d’El Pardo (o la Castellana).

Mor Alfons XII i Mª Cristina està embarassada del futur Alfons XIII. Per a garantir la continuïtat de la Restauració monàrquica, els partits dinàstics pacten el torn de partits.

Parlament llarg (liberals). Consolidació del sistema mitjançant la liberalització del règim amb l’aplicació de reformes avançades.

Protecció jurídica al capitalisme: Llei de comerç (1885) Reformes socials: Llei d’associacions (1887) i Sufragi Universal Masculí (1890)

No van acceptar els particularismes regionals ni la reforma militar.

Tornada dels conservadors. Proteccionisme econòmic sobre la indústria i el cereal. Mesures repressives: Llei antiterrorista (1894) aplicada sobretot als anarquistes.

DBC

L’oposició al règim de la Restauració Oposició política.

Carlisme. Derrotat militarment el 1876 quedà reduit a Navarra i País Basc. Dividit en dues tendències: Integristes i tradicionalistes Poc pes polític.

Republicanisme. No es van recuperar del fracàs de la

Primera República. Diversos corrents doctrinals:

Federalista. Pi i Maragall. Unionista. Nicolás Salmerón. Radical. Partidaris de la lluita armada. Possibilista. Conservadors. Emilio Castelar.

Començaran a agafar força a partir de la unió Republicana als comicis electorals.

DBC

L’oposició al règim de la Restauració Oposició socioeconòmica: el moviment obrer.

DBC

L’oposició al règim de la Restauració Oposició regional.

Regionalisme: Reivindica el reconeixement de la identitat diferencial d’una regió, ja sigui cultural, econòmica, administrativa o política. Sol propugnar un estat descentralitzat.

Va aparèixer a València i Andalusia promoguda per intel·lectuals que no van trobar suport degut a la inexistència d’una burgesia forta.

Nacionalisme. Reivindica el reconeixement d’una nacionalitat diferent i reivindica altes quotes d’autogovern que permetin assolir un estat propi.

Catalunya. La Renaixença ajuda a recuperar la consciència nacional. Burgesia industrial forta que trenca amb els interessos espanyols. Valentí Almirall.

País Basc. L’abolició dels furs bascos provoca una reacció defensiva (recuperació de la identitat cultural i política). Contraposició dels interessos burgesos (espanyolistes) provoquen un basquisme que arrela fortament al camp en contraposició a una ciutat castellanitzada. Sabino Arana crea el PNB i la ikurriña.

Galícia. El “Rexurdimento” busca les característiques de la singularitat gallega. L’endarreriment socioeconòmic de la regió explica l’escàs arrelament del nacionalisme a Galícia. Alfredo Brañas.

DBC