1. EL RGIM DE LA RESTAURACI (1875-1931) CARACTERSTIQUES I FUNCIONAMENT DEL SISTEMA CANOVISTA

2. La Primera Guerra Mundial 3. 1. INSTAURACI DEL RGIM DE LA RESTAURACI. PACIFICACI I FONAMENTS POLTICS.Cnovas del Castillo prepara la tornada dels Borbons: manifest de Sandhurst, 1 des 1874. Pg 145 del llibre Rgim de signe conservador i catlic Sistema poltic liberal Sofereix estabilitat poltica i ordre social. 4. CNOVAS DEL CASTILLO desitjava un nou sistema poltic que resolgus els problemes anteriors del sistema liberal espanyol: Carcter partidista excloent dels moderats. Intervencionisme militar. Enfrentamientos civils.Objectius: Sistema poltic bipartidista, seguint el model britnic. Pacificaci del paisConvocat de Corts constituents, formades per sufragi universal. 5. Sufragi censitari i sobirania compartida entre el rei i les Corts.(Text p. 198) 6. La fi dels conflictes bl lics: pacificaciTercera Guerra carlina (1872-1876)Guerra dels Deu Anys (18681978): Cuba.La causa carlina, es veu afeblida amb lascens dAlfons XII (alguns carlins varen reconixer el nou rei. Intervenci militar, primer a Catalunya i Arag, desprs al Pais Basc i Navarra. Acab al febrer de 1876 CONSECUNCIESPau de Zanjn 1878 mplia amnistia. Abolici de l'esclavitud (1888) Reformes poltiques i administratives: representaci en CortsSignific per a Espanya la fi de la sagnia dhomes i diners.El seu retrs o incompliment: Guerra Chiquita (1879) i Guerra colonial (1895)Abolici definitiva dels furs Text p.200 Imposici del servei darmes i del pagament dimpostosperCert grau d'autonomia fiscal: el 1878 es va establir un concert econmic especial amb les Diputacions basques 7. 2. Bases del sistema: A. La Constituci de 1876 Cnovas va voles establir una Constituci que satisfera la major quantitat despectres poltics possibles, des de carlins fins republicans desencantats de la revoluci, per evitar que cada partit fera la seua Constituci, com shavia fet fins aleshores. Evitar lintervencionisme militar en poltica. Volia reforar el poder civil. No es va mantindre la Constituci de 1869, ni es va tornar a la de 1845, es va desenvolupar una barreja de ambdues encara que amb preeminncia de les idees del 45.P 198 8. *** Ha estat la constituci espanyola vigent ms anys (imatge segent) 9. B. Bipartidisme i torn pacfic La finalitat s tambAlternana en el poder de les dues grans branques del liberalisme espanyolConservadorsLiberalesPartits dinstics El seu objectiu s garantir l estabilitat institucional. s possible per la desvirtuaci del sistema electoralRenncia als pronunciaments com a mecanisme d accs al poderPosar fi a la intervenci dels militars en la vida polticaMissi de lexercit: Defensar la independncia nacional. Se li atorga independncia als assumptes interns i un elevat pressupost. ** La poltica que realitzen els doss partits governamentals no difereix en excs, ni es veu entorpida per la sortida del partit al poder (figura del "cessant"). L'obra legislativa i aplicada tendeix a defensar els interessos de la burgesia conservadora. 10. Els partits dinstics Partit Liberal-ConservadorPartits de notablesPartit Liberal-FusionistaGrups poltics ms conservadors, excepte integristes i carlins (fora)Acord entre progressistes, unionistes i alguns republicans.Dirigit per Cnovas del CastilloFormat i dirigit per Sagasta. En com: Defensa de la monarqua, la Constituci, la propietat privada, lEstat liberal unitari i centralista. Extracci social semblant: elits econmiques i classes mitjanes acomodades. Diferncies Immobilisme poltic. Sugragio censatari. Defensa de l'Esglsia i l'ordre social. Llibertats individuals restringides. Censura. Proteccionisme econmic Sufragi universal. Reformisme social de carcter progressista i laic. mplies llibertats: dexpressi, de ctedra, dassociaci. Lliurecanvisme econmic. 11. TASCA DELS PARTITS DINSTICSFormaci de la ILE a 1876 (1889)Desastre de Cuba 12. C. Desvirtuaci del sistema electoral Desgast poltic del partit en el governCorrupci electoral: adulteraci del vot (tupinada): compra de vots, vots de morts, manipulaci del cens, falsejament actes electorals, etc.La tasca dels "cacics": persones notables, de gran influncia institucional o econmica i control de la poblaci d'una localitat que mitjanant diverses prctiques "orientaven la direcci del vot"CACIQUISMEEl monarca encarrega al partit de l'oposici formar un nou governPrdua de confiana de les Corts o del ReiEl nou cap de govern dissol les Corts i convoca eleccions per obtenir majoria parlamentria i poder governarCom s'obtenia el resultat electoral desitjat?Ministeri de la Gobernaci (interior) Elabora l EncasellatGobernadors civils de les provnciesCol locaci dels candidats oficials de cada circumscripciRESULTAt: GRAN ABSTENCI Mapa p.207 13. EL CACIQUISME: text de Clarn La Regenta P.202 Documents p. 206/207 ms material complementaroEra democrtic el sistema de la Restauraci? 14. Sistema que s autorrefora 15. 3. EVOLUCI POLTICA: EL DESENVOLUPAMENT DEL TORN DE PARTITS 1875-1881 1881-1884 1885CONSERVADORS: govern llarg de Cnovas. LIBERALS1882, sufragi universal mascul en eleccions municipalsMor Alfonso XII Pacte del Pardo recolar a M Cristina i donar continutat al sistema ( sestableix el turnisme)1885-1890LIBERALSLlei d'associacions (1887) Abolici de l'esclavitut (1888) Judicis amb jurat Nou codi civil 1889 Sufragi universal mascul en eleccions generals 1890.1890-1892CONSERVADORS1892-1895LIBERALS1895-1897CONSERVADORS1897, assassinat de Cnovas 16. **Els dos fets que marquen ms aquest regnat sn: l'aparici dels nacionalismes i la guerra amb els EUA que posa fi a l'imperi colonial. 17. 4.- LES FORCES POLTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA A la dreta A lesquerraa. CARLINSb. REPUBLICANS Catalans c. REGIONALISTESNACIONALISTESBascos Gallecsd. MOVIMENT OBRER SocialistesAnarquistesValencians, aragonesos i andalusos 18. a. EL CARLISMEDesprs de la seua derrota es van dividir en dos grupsPartit Catlic Nacional, 1888 (integristes) Al marge del sistema. No reconeixien a Carles VII com a rei.Partit carlista (renovat) Adaptaci als nous temps. El programa s l'Acta de Loredan, nou programa carlista: Unitat catlica, Furs,(Text p.205)Autoritat del pretendent, Carles VII, Oposici a la democrcia.Van fundar els Requet, milcia que va adquirir importncia en els anys 30 del segle XX. 19. b. L EVOLUCI DEL REPUBLICANISME Seriosa amenaa a la Restauraci Desencant davant el fracs Problemes desprs del fracs de l'experincia republicana (Primera Repblica) i l'arribada de la RestauraciRepressi dels governs monrquics Divisions internes TendnciesPostura moderada, possibilista, de Castelar.Els ms radicals, dirigits per Ruiz Zorrilla.Accepta el rgim de la Restauraci: col laborar amb Sagasta.Defensen l'acci violenta, la insurrecci: alament frustrat el 1883.Funda el Partit Republic PossibilistaFunden el Partit Republic Progressista1886 minoria republicana a les Corts 1893-1901 aliances electorals Uni RepublicanaDesacord entre Ruiz Zorrilla i Salmern per la prctica violenta. Salmern funda el Partit Republic Centralista, de tendncia unitriaLa tendncia federalista va seguir representada per Pi i Margall, al capdavant de el Partit Republic Federal Evoluciona cap a postures nacionalistesNo participen els possibilistes 1895, Lerroux funda el Partit RadicalRecolaments socials: classes mitjanes urbanes i treballadors competncia en vots amb els partits obrers. 20. c.ALTRES FORES POLTIQUESUni Catlica d Alejandro PidalSe situaven entre els carlins i els conservadors.De les files del partit Liberal de Sagasta tamb van sortir altres opcions poltiques minoritriesPartit DemocrticMonrquic, de Segismundo Moret. Reivindiquen els principis democrtics de la Constituci de 1869Esquerra Dinstica, de Serrano 21. 5. EL SORGIMENT DELS NACIONALISMES i ELS REGIONALISMES A Espanya el nacionalisme " d'Estat" , espanyol , ( la nacionalitzaci de la poblaci ) no va arrelar per diverses raons : Escolaritzaci deficient i analfabetisme generalitzat : l'espanyol no s la llengua de tots , la "Histria d'Espanya " est en el sistema escolar per aquest arriba a menys de la tercera part dels escolars. Escassa integraci i articulaci dels diferents espais i regions : noms la Monarquia havia estat la seva " cola" i les relacions econmiques entre totes les rees estaven encara en fase incipient . Les relacions " afectives " sn tamb escasses encara perqu la mobilitat interregional est comenant . Els " enemics " tradicionals sn ja massa poderosos i , a ms , sn aliats " poltics" : Frana , Regne Unit ... o massa febles , Portugal . El colonialisme , font de patriotisme , s tamb molt feble : anys seixanta al Marroc . L'exrcit s l'nica font de " socialitzaci espanyolista " per s rebutjat mpliament per les masses populars . La Monarquia , desprestigiada , allunya del sentiment nacional espanyolista a la immensa majoria per identificar la Monarquia amb l'Estat i aquest pretendre crear la naci . El nacionalisme es desenvolupa davant l'Estat unitari que s'ha anat imposant amb el liberalisme i tamb per interessos econmics ( proteccionisme ) o la reivindicaci de la tradici legal . 22. EL SORGIMENT DELS NACIONALISMES I ELS REGIONALISMES NACIONALISM CATAL Les idees regionalistes van comenar a cobrar fora entre la burgesia catalana, davant la realitat del creixement econmic de Catalunya i la idea que havien de tenir la seua prpia representaci per defensar ells mateixos els seus interessos a MadridReinaixenaMoviment de carcter intel lectual que sorgeix a mitjan XIX Objectius: recuperar la llengua i les senyes d'identitat catalanaCatalanisme polticDe carcter conservador i catlic El bisbe Torras i BagesTamb hi havia un catalanisme desquerres , el Centre Nacionalista Republic (1907)De carcter progressista, suport popular i principis de republicanisme federalTamb de carcter conservador i catlic s la Uni CatalanistaValent Almirall, Centre Catal, 1882 i Memorial de greuges, 1885, relacionat amb la poltica aranzelria,Bases de Manresa, 1892De carcter conservador, catlic i burgs s la Lliga Regionalista, 1901Enric Prat de la Riba i Francesc CambTenir representants catalanistes a les institucions centrals per defensar els interessos de la regi; tingu xits electorals. 23. El Centre Catal va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 a partir de les bases fixades en el Primer Congrs Catalanista, per defensar els interessos morals i materials de Catalunya. El seu lema va ser Catalunya i Avant! . Proposava ser una plataforma unitria per unir tots els catalanistes tant carlins com federalistes. Condemna la intervenci dels catalans en partits d'mbit estatal. L'abril de 1883 va presentar un programa amb diversos punts entre els quals destacaven: Reconeixement del catal com a llengua oficial espanyola. Manteniment i reforma del dret civil catal. Establiment d'un Tribunal Suprem Catal. Establiment d'una administraci catalana Foment del proteccionisme econmic. Potenciaci del carcter mercantil de Catalunya 24. BASES DE MANRESA 1892 " Base 1 . Les seves atribucions . Estaran a crrec del poder central : les relacions internacionals , l'exrcit , les relacions econmiques d'Espanya amb els altres pasos , la fixaci dels aranzels , la construcci de carreteres , ferrocarrils , canals i ports que siguin d'inters general , la resoluci dels conflictes interregionals , la formaci del pressupost anual de despeses que es distribuir entre les regions en proporci a la seva riquesa ... ? Base 3a . La llengua catalana ser l'nica que amb carcter oficial podr usar-se a Catalunya i en les relacions d'aquesta regi amb el Poder central ? Base 4t . nicament els catalans , ja ho siguin per naixement o b per naturalitzaci podran exercir crrecs pblics a Catalunya ... ? Base 6a . Catalunya ser sobirana del seu govern interior i per tant dictar lliurement les seves lleis orgniques , tindr al seu crrec la legislaci civil , penal , mercantil , administrativa i processal , l'establiment i la recaptaci d'impostos; l'encunyaci de moneda , i tindr totes les atribucions inherents a la sobirania que no corresponguin al govern central segons la base 1 ? Base 7a . El poder legislatiu regional residir a les Corts catalanes ... Les Corts es formaran per sufragi entre els caps de famlia ... ( sufragi corporatiu , no universal ) ? Base 8a El poder judicial s'organitzar restablint l'antiga Audincia de Catalunya ... " 25. NACIONALISME BASC S'inicia a partir de 1890, en el seu origen va influir el descontentament per l'abolici dels furs en 1876 i de les exempcions fiscal i de quintes i tamb l'auge d'un corrent cultural que defensava la pervivncia de la llengua basca els euskaros. Defensen tamb la religi i el manteniment de les tradicions basques. PARTIT NACIONALISTA BASCSABINO ARANA, 1895 Considera que l'arribada de nombrosos immigrants d'altres regions, a causa del creixement industrial de Biscaia, constitueix un perill per a la llengua, les tradicions i l'tnia basca. Maketos= immigrants no bascosIDEOLOGIA Catolicisme Defensa de les tradicions, del sistema foral ("llei antiga") Llengua i costums basques, Puresa racial del poble basc (carcter racista i xenfob). Va evolucionar d'un independentisme inicial a l'autonomisme (va donar-li progrs electoral) Euskadi = La ptria basca Una bandera prpia Un lema: "Du i llei antiga" 26. El nacionalisme basc El Partit Nacionalista Basc , PNB , ( Euzko Alderdi Jeltzalea , EAJ ) va ser fundat per Sabino Arana Goiri el 1895 . Aquest home , nascut al si d'una famlia carlina i ultracatlica , va formular els fonaments ideolgics del nacionalisme basc : Independncia d'Euskadi i creaci d'un estat basc independent en el qual s'inclourien set territoris , quatre espanyols ( Biscaia , Guipscoa , laba , Navarra ) i tres francesos ( Lapurdi , Benafarroa i Zuberoa ) Radicalisme antiespanyol. Exaltaci de l'tnia basca i recerca del manteniment de la puresa racial . Aquesta actitud racista implicava l'oposici de matrimoni bascos i maketos , rebuig i menyspreu davant d'aquests immigrants , majoritriament obrers industrials . Integrisme religis catlic : "Du i Lleis Antigues" Aquest aspecte s un clar element de continutat amb el carlisme . Promoci de l'idioma i de les tradicions culturals basques . Euskaldunitzaci de la societat basca i rebuig de la influncia cultural espanyola , qualificada d'estrangera i perniciosa . Idealitzaci i apologia d'un mtic mn rural basc , contraposat a la societat industrial espanyolitzada " . Conservadorisme ideolgic , tant en el terreny social com en el poltic , que porta a l'enfrontament amb el PSOE , principal organitzaci obrera a Biscaia . Denncia del carcter espanyolista del carlisme . 27. " Vaig ser jo carlista fins als disset anys , perqu carlista havia estat el meu pare , encara que un carlista que noms treball pel lema Religi i Furs ... Per l'any vuitanta-dos el meu germ ja era bizcano nacionalista , jo defensava la meva carlisme per accidens ... tantes proves histriques i poltiques em va presentar ell per convncer-me que Bizkaya no era Espanya ... que ... concloure prometent estudiar amb nim ser la histria de Bizkaya i adherir fermament a la veritat ... Tres treballs es van presentar des del primer dia davant els meus ulls : estudiar la llengua de la meva ptria ... , la seva histria i les seves lleis , i en segon lloc , proporcionar als compatriotes que no possessin el Euskera el mitj de aprendre ... i com a sntesi de tot aquests treballs , l'extirpaci del estrangerisme i implantaci del patriotisme ... La vostra raa , singular per les seves belles qualitats , per ms singular encara per no tenir cap punt de contacte o fraternitat ni amb la raa espanyola ni amb la francesa , que sn les seves venes , ni amb raa alguna del mn , era la que constitua a la vostra ptria Bizkaya , i vosaltres , sense mica de dignitat i sense respecte als vostres pares , heu barrejat la vostra sang amb l'espanyola o maketa , us heu agermanat o confs amb la raa ms vil i menyspreable d'Europa . Poseais una llengua ms antiga que qualsevol de les conegudes ... i avui vosaltres la menyspreeu sense vergonya i accepteu al seu lloc l'idioma d'una gent grolleres i degradades , l'idioma del mateix opressor de la vostra ptria . " Sabino Arana . "El discurs de Larrazbal " . 1892 . Obres completes , Ed Sabindiar Batza 28. " El poble Basc tenia vigor sobrat i sobrada energia per ascendir amb pas ferm l'escala estesa des de la seva personalitat histrica [ .. ] , per absorbit i arrossegat per Castella i les seves germanes , va baixar en lloc de pujar , va caure en lloc d'aixecar i va acceleradament esfondrant cap a la seva total runa [ .. ] El que de bo t el Basc no ho deu a Castella i germanes . Del dolent , gaireb tot ho t d'elles rebut . Els etngrafs estrangers admranse de la societat i dels costums basques , els bisbes de dicesis estranyes es fan llenges ponderant la religiositat del basc , fervent i seriosa, i declaren no conixer semblant en pas algun de l'univers mn . Per procedents del costat enll de l'Ebre penetren altres costums que van substituint les basques , i per reemplaar la religiositat indgena envaeixen d'una banda la indiferncia , de l'altra el fanatisme. [ .. ] Grans fbriques i tallers hi ha al pas basc : als seus ports arriben grans vaixells . Per la bellesa no rep culte . Al contrari , la bella naturalesa s repudiada per l'home [ .. ] El uscar es mor . s veritat . No ho mata l'estrany . Els mateixos bascos li estan donant mort . A molt temps que van comenar a donar-li el suport i fins l'aire [ .. ] " Sabino Arana i Goiri . Euzkadi , 1901 29. GALLEGUISME Carcter cultural fins ben entrat el segle XXRexurdimentoMoviment intellectual i literari de mitjans del segle XIX, destinat a fomentar la llengua gallega i treure-la dels mitjans rurals on havia quedat reduda. Principal representant, Rosala de Castro A finals de la Restauraci, ms contingut polticCrtica de la situaci econmica de la regi (minifundisme i pobresa al camp, falta d'industrialitzaci), que obligava els gallecs a emigrar. 30. ALTRES REGIONALISMES Carcter cultural: Renaixena VALENCIANISMEARAGONESISMECarcter poltic: Valncia Nova (1904) Primera Assemblea RegionalistaDefensa del Dret civil aragonsBlas Infante Ideal andaluz (1915) ANDALUCISME1916 primer Centre Andals, a Sevilla 1918 Primera Assemblea Regionalista a Ronda 31. 6. La crisi de final de segle Deslegitimaci del sistema: La participaci electoral s una burla i es critica mpliament el sistema a la premsa. El sufragi universal mascul, a la ciutat i a poc a poc, dna entrada a ms opositors al parlament i, decididament, en els ajuntaments.Nova generaci de lders nascuts amb posterioritat a 1850, i que introdueixen fissures en els partits dinstics: Maura, Romanones, Canalejas ... i en els d'oposici: Lerroux, Besteiro (republicanisme); Vzquez de Mella (carlisme), etc. El nacionalisme i l'obrerisme desborden el sistema El nacionalisme s'enfronta a la centralitzaci administrativa. L'obrerisme anarquista inicia una campanya terrorista que s contestada amb terrorisme d'estat: processos falsejats, execucions extrajudicials ... entrant en una espiral de violncia que va sembrar de cadvers la Barcelona d'aquesta ltima dcada.A aquesta situaci s afegeixen les guerres de Cuba i de Filipinos. 32. La crisi de final de sigle: fin de limperi colonial. Crisi del 98 Cuba y Puerto Rico. S'havia abolit l'esclavitud el 1888 i el sistema econmic era molt ms dinmic que el que permetia la metrpoli. No s'havia desenvolupat l'acord d "autonoma" per l'illa. La legislaci proteccionista (1891) obligava a comprar productes espanyols. Cuba, primer productor mundial de sucre, mantenia ja una relaci econmica ms estreta amb els EUA que amb Espanya.El 1895 comena la guerra definitiva, liderada per Jos Mart. 33. I sistema de Camps de concentraci 34. La guerra de Cuba: Lopini de Martnez CamposMartnez Campos: "Los pocos espaoles que hay en la isla slo se atreven a proclamarse tales en las ciudades: el resto de los habitantes odia a Espaa. Cuando se pasa por los bohos del campo no se ven hombres, y las mujeres al preguntarlas por sus maridos o hijos, contestan con naturalidad aterradora: en el monte con fulano." A continuaci comenta, amb dolor, que era necessari prendre mesures drstiques, per que ell no te les condiciones morals per a fer-ho. "Slo Weyler las tiene en Espaa, porque adems rene las de inteligencia, valor y conocimiento de la guerra; reflexione usted, mi querido amigo, y si hablando con l el sistema lo prefiere usted, no vacile en que me reemplace; estamos jugando la suerte de Espaa." 35. EUA t posades les seues mires a l'illa (Imperialisme dels Estats Units: doctrina Monroe) per exercir un protectorat sobre ella. S'immisceix - Intentant comprar l'illa; - Intentant una mediaci internacional; - En una campanya de premsa i pressi contra Espanya; - Amb l'ajuda als rebels independentistes ... - La ingerncia directa amb voluntaris i amb l'assumpte del Maine.Guerra hispano-nord-americana i derrota a Santiago de Cuba; rendici davant els nord-americans, no davant els cubans ... que passaran a dependre dels EUA tot i que es reconeix la seva independncia (1898). Amb Puerto Rico hi ha una rendici i una ocupaci nord-americana de l'illa. 36. Filipines. Noms l'illa gran era directament administrada des de Manila. Era l'Esglsia la veritable "administradora" del territori.S'explotava com a colnia, per sobretot era un lloc de desterrament per a penats.El 1896 comena la guerra definitiva afavorida per la burgesia local criolla a la qual se li negava el poder poltic. Jos Rizal s el seu lder.EUA tamb aprofita per ficar- se com a nova potncia en el Pacfic: Com a base avanada (dos anys desprs de constituir com a Estat a les illes de Hawai) cap a sia.Per acostar-se al continent asitic on britnics i francesos estan fermament assentats per on els alemanys esperen arribar a un lloc preferent. 37. La derrota i les conseqncies A 1899 es va vendre a Alemanya els arxiplags del Pacfic: Marianes, Palaos i Guam: l'imperi s'havia acabat. La derrota va ser un "cop" per als espanyols (crisi moral) - L'oposici al sistema va aprofitar l'ocasi per augmentar el to de les crtiques: . el nacionalisme es va desenganxar ms d'aquesta "morta" que era Espanya. Sabino Arana va felicitar els nord-americans en un telegrama. . el republicanisme va cobrar empenta. . es van plantejar noves solucions des de la petita burgesia. - S'inicia una "revisi" del sistema per dues vies: . dins dels partits dinstics (revisionisme) . al marge: regeneracionisme. 38. MOVIMIENTO OBRERO ANARQUISMO Federacin de Trabajadores de la Regin Espaola (FTRE), 1881 1893-1897: violencia social (atentados, la Mano Negra, procesos de Montjuc) dinmica accin/represin/accin A principios de siglo XX divisin del anarquismoPartidarios de la violencia (la accin directa)Partidarios de la accin social anarcosindicalismo Solidaridad Obrera (1907), CNT (1910) 39. SOCIALISMO OBRERO La Nueva Federacin Madrilea de la AIT se transforma en Partido Socialista Obrero Espaol, 1879, Pablo Iglesias. Marxista Obreista Revolucin Social Programa de reformas: derechos de asiciacin, reunin, manifestacin, sufragio universal, reduccin de jornada laboral, supresin del trabajo infantil Escaso arraigo en Catalua y el campo andaluz. Unin General de Trabajadores, 1888 organizada por oficios, prudencia en sus reivindicaciones, rechazo de la violencia anarquista. 40. PROGRAMA POLTICO DEL PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAOL (1888) Considerando, que esta sociedad es injusta porque divide a sus miembros en dos clases iguales y antagnicas; una la burguesa, que, poseyendo los instrumentos de trabajo, es la clase dominante; otra, el proletariado, que, no poseyendo ms que su fuerza vital, es la clase dominada. Que la sujecin econmica del proletariado es la causa primera de la esclavitud en todas sus formas: la miseria social, en envilecimiento intelectual y la dependencia poltica. Que los privilegios de la burguesa estn garantizados por el poder poltico, del cual se vale para dominar al proletariado... el partido socialista obrero espaol declara que tiene por aspiracin: 1 La posesin del poder poltico por la clase trabajadora. 2.- La transformacin de la propiedad individual o corporativa de los instrumentos de trabajo en propiedad colectiva, social o comn. Entendemos por instrumentos de trabajo: la tierra, las minas, los transportes, las fbricas, las mquina, capital-moneda, etc. En suma: el ideal del Partido Socialista Obrero es la completa emancipacin de la clase trabajadora; es decir, la abolicin de todas las clases sociales y su conversin en una sola de trabajadores, dueos del fruto de su trabajo, libres, iguales, honrados e inteligentes. Y como medios inmediatos para la realizacin de este ideal, los siguientes: Libertades polticas. Derecho de asociacin y legalidad de las huelgas. Reduccin de las horas. Prohibicin del trabajo de los nios menores de nueve aos y de todo trabajo poco higinico o contrario a las buenas costumbres para las mujeres... Creacin de escuelas gratuitas...Servicio de armas obligatorio y universal y milicia popular...