Restauració 1875 1898
-
Upload
marivisaiz -
Category
Documents
-
view
146 -
download
0
description
Transcript of Restauració 1875 1898
EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ
(1875-1931)
CARACTERÍSTIQUES I FUNCIONAMENT DEL SISTEMA CANOVISTA
La Primera Guerra Mundial
Cánovas del Castillo prepara la tornada dels Borbons: manifest de Sandhurst, 1 des 1874. Pàg 145 del llibre
Règim de signe conservador i catòlic
Sistema polític liberal
S’ofereix estabilitat política i ordre social.
1. INSTAURACIÓ DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ. PACIFICACIÓ I FONAMENTS POLÍTICS.
CÁNOVAS DEL CASTILLO desitjava un nou sistema polític que resolgués els problemes anteriors del sistema liberal espanyol:
• Caràcter partidista excloent dels moderats. • Intervencionisme militar. • Enfrentamientos civils.
Objectius:
• Sistema polític bipartidista, seguint el model britànic.
• Pacificació del pais
Convocatò de Corts constituents, formades per sufragi universal.
(Text p. 198)
Sufragi censitari i sobirania compartida entre el rei i les Corts.
La fi dels conflictes bèl · lics: pacificació
Tercera Guerra carlina (1872-1876)
La causa carlina, es veu afeblida amb l’ascens d’Alfons XII (alguns carlins varen reconèixer el nou rei.
Intervenció militar, primer a Catalunya i Aragó, després al Pais Basc i Navarra. Acabà al febrer de 1876
Abolició definitiva dels furs – Text p.200
Cert grau d'autonomia fiscal: el 1878 es va establir un concert econòmic especial amb les Diputacions basques
Guerra dels Deu Anys (1868-1978): Cuba.
Pau de Zanjón 1878
• Àmplia amnistia. • Abolició de l'esclavitud (1888) • Reformes polítiques i administratives: representació en Corts
El seu retràs o incompliment: “Guerra Chiquita” (1879) i Guerra colonial (1895)
Imposició del servei d’armes i del pagament d’impostos
però
CONSECUÈNCIESSignificà per a Espanya la fi de la sagnia d’homes i diners.
2. Bases del sistema: A. La Constitució de 1876
P 198
Cánovas va voles establir una Constitució que satisfera la major quantitat d’espectres polítics possibles, des de carlins fins republicans desencantats de la revolució, per evitar que cada partit fera la seua Constitució, com s’havia fet fins aleshores.
Evitar l’intervencionisme militar en política. Volia reforçar el poder civil.
No es va mantindre la Constitució de 1869, ni es va tornar a la de 1845, es va desenvolupar una barreja de ambdues encara que amb preeminència de les idees del 45.
*** Ha estat la constitució espanyola vigent més anys (imatge següent)
B. Bipartidisme i torn pacífic
Alternança en el poder de les dues grans branques del liberalisme espanyol
Conservadors Liberales
Partits dinàstics
Renúncia als pronunciaments com a mecanisme d’ accés al poder
Posar fi a la intervenció dels militars en la vida política
Missió de l’exercit: Defensar la independència nacional. Se li atorga independència als assumptes interns i un elevat pressupost.
** La política que realitzen els doss partits governamentals no difereix en excés, ni es veu entorpida per la sortida del partit al poder (figura del "cessant"). L'obra legislativa i aplicada tendeix a defensar els interessos de la burgesia conservadora.
El seu objectiu és garantir l’ estabilitat institucional.
És possible per la desvirtuació del desvirtuació del sistema electoralsistema electoral
La finalitat és també
Els partits dinàstics
Partit Liberal-Conservador Partit Liberal-Fusionista
Grups polítics més conservadors, excepte integristes i carlins (fora)
Dirigit per Cánovas del Castillo
Acord entre progressistes, unionistes i alguns republicans.
Format i dirigit per Sagasta.
En comú:
• Defensa de la monarquía, la Constitució, la propietat privada, l’Estat liberal unitari i centralista. Extracció social semblant: elits econòmiques i classes mitjanes acomodades.
Diferències
• Immobilisme polític. • Sugragio censatari. • Defensa de l'Església i l'ordre social.•Llibertats individuals restringides. Censura.•Proteccionisme econòmic
• Sufragi universal. • Reformisme social de caràcter progressista i laic.• Àmplies llibertats: d’expressió, de càtedra, d’associació.•Lliurecanvisme econòmic.
Partits de Partits de notablesnotables
Formació de la ILE a 1876Formació de la ILE a 1876
(1889)(1889)
TASCA DELS PARTITS DINÀSTICS
Desastre de CubaDesastre de Cuba
C. Desvirtuació del sistema electoral
Desgast polític del partit en el govern
Pèrdua de confiança de les Corts o del Rei
El monarca encarrega al El monarca encarrega al partit de l'oposició formar un partit de l'oposició formar un
nou governnou govern
El nou cap de govern dissol les Corts i convoca eleccions per obtenir majoria parlamentària i
poder governar¿Com
s'obtenia el resultat electoral desitjat?
Corrupció electoral: adulteració del vot (tupinada): compra de
vots, vots de morts, manipulació del cens, falsejament actes
electorals, etc.
La tasca dels "cacics": persones notables, de gran influència
institucional o econòmica i control de la població d'una localitat que mitjançant diverses pràctiques "orientaven la direcció del vot"
CACIQUISME
Gobernadors civils de les províncies
Elabora l’ Encasellat
Col · locació dels candidats oficials de cada circumscripció
Ministeri de la Gobernació (interior)
RESULTAt: GRAN ABSTENCIÓ GRAN ABSTENCIÓ Mapa p.207
EL CACIQUISME:text de Clarín «La Regenta» P.202
Documents p. 206/207 més material complementaro
Era democràtic el sistema de la Restauració?
Sistema que s’ autorreforça
3. EVOLUCIÓ POLÍTICA: EL DESENVOLUPAMENT DEL TORN DE PARTITS
1875-1881
1881-1884
CONSERVADORS: govern llarg de Cánovas.
LIBERALS 1882, sufragi universal masculí en eleccions municipals
1885 Mor Alfonso XII Pacte del Pardo recolçar a Mª Cristina i donar continuïtat al sistema ( s’estableix el turnisme)
1885-1890 LIBERALS Llei d'associacions (1887)
Abolició de l'esclavitut (1888)
Judicis amb jurat
Nou codi civil 1889
Sufragi universal masculí en eleccions generals 1890.
1890-1892
1892-1895
CONSERVADORS
LIBERALS
1895-1897 CONSERVADORS 1897, assassinat de Cánovas
**Els dos fets que marquen més aquest regnat són: l'aparició dels nacionalismes i la guerra amb els EUA que posa fi a l'imperi colonial.
4.- LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA
• A la dreta
• A l’esquerra
a. CARLINS
b. REPUBLICANS
c. REGIONALISTES-NACIONALISTES
Catalans
Bascos
Gallecs
Valencians, aragonesos i andalusos
d. MOVIMENT OBRER
Socialistes Anarquistes
a. EL CARLISME
Després de la seua derrota es van dividir en dos grups
•Al marge del sistema.
•No reconeixien a Carles VII com a rei.
Partit Catòlic Nacional, 1888 (integristes)
Partit carlista (renovat)
•Adaptació als nous temps.
•El programa és l'Acta de Loredan, nou programa carlista:
–Unitat catòlica,
–Furs,
–Autoritat del pretendent, Carles VII,
–Oposició a la democràcia.
•Van fundar els Requeté, milícia que va adquirir importància en els anys 30 del segle XX.
(Text p.205)
b. L’ EVOLUCIÓ DEL REPUBLICANISME Seriosa amenaça a la Restauració
Problemes després del fracàs de l'experiència republicana (Primera República) i l'arribada de la Restauració
Desencant davant el fracàs
Repressió dels governs monàrquics
Divisions internes
Tendències
Postura moderada, possibilista, de Castelar.
Accepta el règim de la Restauració: col · laborar amb Sagasta.
Funda el Partit Republicà Possibilista
Els més radicals, dirigits per Ruiz Zorrilla.
Defensen l'acció violenta, la insurrecció: alçament frustrat el 1883.
Funden el Partit Republicà Progressista
Desacord entre Ruiz Zorrilla i Salmerón per la pràctica violenta.
Salmerón funda el Partit Republicà Centralista, de tendència unitària
La tendència federalista va seguir representada per Pi i Margall, al capdavant de el Partit Republicà Federal
Evoluciona cap a postures nacionalistes
1886 minoria republicana a les Corts
1893-1901 aliances electorals Unió Republicana
No participen els possibilistes
1895, Lerroux funda el Partit Radical
Recolçaments socials: classes mitjanes urbanes i treballadors competència en vots amb els partits obrers.
c.ALTRES FORÇES POLÍTIQUES
Unió Catòlica d’ Alejandro PidalSe situaven entre els carlins i els conservadors.
De les files del partit Liberal de Sagasta també van sortir altres opcions polítiques minoritàries
Partit Democràtic-Monàrquic, de Segismundo Moret.
Reivindiquen els principis democràtics de la Constitució de 1869
Esquerra Dinàstica, de Serrano
5. EL SORGIMENT DELS NACIONALISMES i ELS REGIONALISMES
A Espanya el nacionalisme " d'Estat" , espanyol , ( la nacionalització de la població ) no va arrelar per diverses raons :•Escolarització deficient i analfabetisme generalitzat : l'espanyol no és la llengua de tots , la "Història d'Espanya " està en el sistema escolar però aquest arriba a menys de la tercera part dels escolars.•Escassa integració i articulació dels diferents espais i regions : només la Monarquia havia estat la seva " cola" i les relacions econòmiques entre totes les àrees estaven encara en fase incipient . Les relacions " afectives " són també escasses encara perquè la mobilitat interregional està començant .•Els " enemics " tradicionals són ja massa poderosos i , a més , són aliats " polítics" : França , Regne Unit ... o massa febles , Portugal .•El colonialisme , font de patriotisme , és també molt feble : anys seixanta al Marroc .
L'exèrcit és l'única font de " socialització espanyolista " però és rebutjat àmpliament per les masses populars .
La Monarquia , desprestigiada , allunya del sentiment nacional espanyolista a la immensa majoria per identificar la Monarquia amb l'Estat i aquest pretendre crear la nació .El nacionalisme es desenvolupa davant l'Estat unitari que s'ha anat imposant amb el liberalisme i també per interessos econòmics ( proteccionisme ) o la reivindicació de la tradició legal .
EL SORGIMENT DELS NACIONALISMES I ELS REGIONALISMES
NACIONALISM CATALÁ
Les idees regionalistes van començar a cobrar força entre la burgesia catalana, davant la realitat del creixement econòmic de Catalunya i la idea que havien de tenir la seua pròpia representació per defensar ells mateixos els seus interessos a Madrid
Reinaixença
Moviment de caràcter intel · lectual que sorgeix a mitjan
XIX
Objectius: recuperar la llengua i les
senyes d'identitat catalana
Catalanisme polític
De caràcter conservador
i catòlic
El bisbe Torras i Bages
De caràcter progressista,
suport popular i principis de
republicanisme federal
Valentí Almirall, Centre Català, 1882 i Memorial de greuges, 1885, relacionat amb la política aranzelària,
També de caràcter
conservador i catòlic és la
Unió Catalanista
Bases de Manresa,
1892
De caràcter conservador,
catòlic i burgès és la Lliga
Regionalista, 1901
Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó
Tenir representants catalanistes a les institucions centrals per defensar els interessos de la regió; tingué èxits
electorals.
També hi havia un catalanisme d’esquerres , el Centre Nacionalista Republicà (1907)
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 a partir de les bases fixades en el Primer Congrés Catalanista, per defensar els interessos morals i materials de Catalunya.
El seu lema va ser Catalunya i Avant! . Proposava ser una plataforma unitària per unir tots els catalanistes tant carlins com federalistes.
Condemna la intervenció dels catalans en partits d'àmbit estatal.
L'abril de 1883 va presentar un programa amb diversos punts entre els quals destacaven:
•Reconeixement del català com a llengua oficial espanyola.
•Manteniment i reforma del dret civil català.
•Establiment d'un Tribunal Suprem Català.
•Establiment d'una administració catalana
•Foment del proteccionisme econòmic.
•Potenciació del caràcter mercantil de Catalunya
BASES DE MANRESA 1892" Base 1 ª . Les seves atribucions . Estaran a càrrec del poder central : les relacions internacionals , l'exèrcit , les relacions econòmiques d'Espanya amb els altres països , la fixació dels aranzels , la construcció de carreteres , ferrocarrils , canals i ports que siguin d'interès general , la resolució dels conflictes interregionals , la formació del pressupost anual de despeses que es distribuirà entre les regions en proporció a la seva riquesa ... ?
Base 3a . La llengua catalana serà l'única que amb caràcter oficial podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d'aquesta regió amb el Poder central ?
Base 4t . Únicament els catalans , ja ho siguin per naixement o bé per naturalització podran exercir càrrecs públics a Catalunya ... ?
Base 6a . Catalunya serà sobirana del seu govern interior i per tant dictarà lliurement les seves lleis orgàniques , tindrà al seu càrrec la legislació civil , penal , mercantil , administrativa i processal , l'establiment i la recaptació d'impostos; l'encunyació de moneda , i tindrà totes les atribucions inherents a la sobirania que no corresponguin al govern central segons la base 1 ª ?
Base 7a . El poder legislatiu regional residirà a les Corts catalanes ... Les Corts es formaran per sufragi entre els caps de família ... ( sufragi corporatiu , no universal ) ?Base 8a El poder judicial s'organitzarà restablint l'antiga Audiència de Catalunya ... "
NACIONALISME BASC
S'inicia a partir de 1890, en el seu origen va influir el descontentament per l'abolició dels furs en 1876 i de les exempcions fiscal i de quintes i també l'auge d'un corrent cultural que defensava la pervivència de la llengua basca els euskaros. Defensen també la religió i el manteniment de les tradicions basques.
PARTIT NACIONALISTA BASC
SABINO ARANA, 1895
Considera que l'arribada de nombrosos immigrants d'altres regions, a causa del creixement industrial de Biscaia, constitueix un perill per a la llengua, les tradicions i l'ètnia basca.
Maketos= immigrants no bascos
Catolicisme
Defensa de les tradicions, del sistema foral ("llei antiga")
Llengua i costums basques,
Puresa racial del poble basc (caràcter racista i xenòfob).
Va evolucionar d'un independentisme inicial a l'autonomisme (va donar-li progrés electoral)
Euskadi = La pàtria basca
Una bandera pròpia
Un lema: "Déu i llei antiga"
IDEOLOGIA
El nacionalisme basc
El Partit Nacionalista Basc , PNB , ( Euzko Alderdi Jeltzalea , EAJ ) va ser fundat per Sabino Arana Goiri el 1895 . Aquest home , nascut al si d'una família carlina i ultracatòlica , va formular els fonaments ideològics del nacionalisme basc :
•Independència d'Euskadi i creació d'un estat basc independent en el qual s'inclourien set territoris , quatre espanyols ( Biscaia , Guipúscoa , Àlaba , Navarra ) i tres francesos ( Lapurdi , Benafarroa i Zuberoa )
•Radicalisme antiespanyol.
•Exaltació de l'ètnia basca i recerca del manteniment de la puresa racial . Aquesta actitud racista implicava l'oposició de matrimoni bascos i maketos , rebuig i menyspreu davant d'aquests immigrants , majoritàriament obrers industrials .
•Integrisme religiós catòlic : "Déu i Lleis Antigues" Aquest aspecte és un clar element de continuïtat amb el carlisme .
•Promoció de l'idioma i de les tradicions culturals basques . Euskaldunització de la societat basca i rebuig de la influència cultural espanyola , qualificada d'estrangera i perniciosa .
•Idealització i apologia d'un mític món rural basc , contraposat a la societat industrial “espanyolitzada " .
•Conservadorisme ideològic , tant en el terreny social com en el polític , que porta a l'enfrontament amb el PSOE , principal organització obrera a Biscaia .
•Denúncia del caràcter espanyolista del carlisme .
" Vaig ser jo carlista fins als disset anys , perquè carlista havia estat el meu pare , encara que un carlista que només treball pel lema Religió i Furs ... Però l'any vuitanta-dos el meu germà ja era bizcaíno nacionalista , jo defensava la meva carlisme per accidens ... tantes proves històriques i polítiques em va presentar ell per convèncer-me que Bizkaya no era Espanya ... que ... concloure prometent estudiar amb ànim serè la història de Bizkaya i adherir fermament a la veritat ...Tres treballs es van presentar des del primer dia davant els meus ulls : estudiar la llengua de la meva pàtria ... , la seva història i les seves lleis , i en segon lloc , proporcionar als compatriotes que no posseïssin el Euskera el mitjà de aprendre ... i com a síntesi de tot aquests treballs , l'extirpació del estrangerisme i implantació del patriotisme ...La vostra raça , singular per les seves belles qualitats , però més singular encara per no tenir cap punt de contacte o fraternitat ni amb la raça espanyola ni amb la francesa , que són les seves veïnes , ni amb raça alguna del món , era la que constituïa a la vostra pàtria Bizkaya , i vosaltres , sense mica de dignitat i sense respecte als vostres pares , heu barrejat la vostra sang amb l'espanyola o maketa , us heu agermanat o confós amb la raça més vil i menyspreable d'Europa . Poseíais una llengua més antiga que qualsevol de les conegudes ... i avui vosaltres la menyspreeu sense vergonya i accepteu al seu lloc l'idioma d'una gent grolleres i degradades , l'idioma del mateix opressor de la vostra pàtria . "
Sabino Arana . "El discurs de Larrazábal " . 1892 . Obres completes , Ed Sabindiar - Batza
" El poble Basc tenia vigor sobrat i sobrada energia per ascendir amb pas ferm l'escala estesa des de la seva personalitat històrica [ .. ] , però absorbit i arrossegat per Castella i les seves germanes , va baixar en lloc de pujar , va caure en lloc d'aixecar i va acceleradament esfondrant cap a la seva total ruïna [ .. ]
El que de bo té el Basc no ho deu a Castella i germanes . Del dolent , gairebé tot ho té d'elles rebut .
Els etnògrafs estrangers admíranse de la societat i dels costums basques , els bisbes de diòcesis estranyes es fan llengües ponderant la religiositat del basc , fervent i seriosa, i declaren no conèixer semblant en país algun de l'univers món . Però procedents del costat enllà de l'Ebre penetren altres costums que van substituint les basques , i per reemplaçar la religiositat indígena envaeixen d'una banda la indiferència , de l'altra el fanatisme.[ .. ] Grans fàbriques i tallers hi ha al país basc : als seus ports arriben grans vaixells . Però la bellesa no rep culte . Al contrari , la bella naturalesa és repudiada per l'home [ .. ]
El èuscar es mor . És veritat . No ho mata l'estrany . Els mateixos bascos li estan donant mort . A molt temps que van començar a donar-li el suport i fins l'aire [ .. ] "
Sabino Arana i Goiri . Euzkadi , 1901
GALLEGUISME
• Caràcter cultural fins ben entrat el segle XX
Rexurdimento Moviment intel·lectual i literari de mitjans del segle XIX, destinat a fomentar la llengua gallega i treure-la dels mitjans rurals on havia quedat reduïda.
Principal representant, Rosalía de Castro
• A finals de la Restauració, més contingut polític
Crítica de la situació econòmica de la regió (minifundisme i pobresa al camp, falta d'industrialització), que obligava els gallecs a emigrar.
ALTRES REGIONALISMES
VALENCIANISME
Caràcter cultural: Renaixença
Caràcter polític: València Nova (1904) Primera Assemblea Regionalista
ARAGONESISME Defensa del Dret civil aragonés
ANDALUCISME Blas Infante Ideal andaluz (1915)
1916 primer Centre Andalús, a Sevilla
1918 Primera Assemblea Regionalista a Ronda
6. La crisi de final de segle
Deslegitimació del sistema:La participació electoral és una burla i es critica àmpliament el sistema a la
premsa. El sufragi universal masculí, a la ciutat i a poc a poc, dóna entrada a més
opositors al parlament i, decididament, en els ajuntaments.
Nova generació de líders nascuts amb posterioritat a 1850, i que introdueixen fissures en els partits dinàstics: Maura, Romanones, Canalejas ... i en els d'oposició: Lerroux, Besteiro (republicanisme); Vázquez de Mella (carlisme), etc.
El nacionalisme i l'obrerisme desborden el sistema El nacionalisme s'enfronta a la centralització administrativa. L'obrerisme anarquista inicia una campanya terrorista que és contestada
amb terrorisme d'estat: processos falsejats, execucions extrajudicials ... entrant en una espiral de violència que va sembrar de cadàvers la Barcelona d'aquesta última dècada.
A aquesta situació s’ afegeixen les guerres de Cuba i de Filipinos.
La crisi de final de sigle: fin de l’imperi colonial. Crisi del 98
Cuba y Puerto Rico.
•El 1895 comença la guerra definitiva, liderada per José Martí.
• La legislació proteccionista (1891) obligava a comprar productes espanyols.
• Cuba, primer productor mundial de sucre, mantenia ja una relació econòmica més estreta amb els EUA que amb Espanya.
• S'havia abolit l'esclavitud el 1888 i el sistema econòmic era molt més dinàmic que el que permetia la metròpoli.
• No s'havia desenvolupat l'acord d’ "autonomía" per l'illa.
I sistema de Camps de concentració
Martínez Campos:
"Los pocos españoles que hay en la isla sólo se atreven a proclamarse tales en las ciudades: el resto de los habitantes odia a España. Cuando se pasa por los bohíos del campo no se ven hombres, y las mujeres al preguntarlas por sus maridos o hijos, contestan con naturalidad aterradora: en el monte con fulano."
A continuació comenta, amb dolor, que era necessari prendre mesures dràstiques, però que ell no te les condiciones morals per a fer-ho.
"Sólo Weyler las tiene en España, porque además reúne las de inteligencia, valor y conocimiento de la guerra; reflexione usted, mi querido amigo, y si hablando con él el sistema lo prefiere usted, no vacile en que me reemplace; estamos jugando la suerte de España."
La guerra de Cuba: L’opinió de Martínez Campos
• EUA té posades les seues mires a l'illa (Imperialisme dels Estats Units: doctrina Monroe) per exercir un protectorat sobre ella. S'immisceix- Intentant comprar l'illa; - Intentant una mediació internacional; - En una campanya de premsa i pressió contra Espanya; - Amb l'ajuda als rebels independentistes ... - La ingerència directa amb voluntaris i amb l'assumpte del Maine.
• Guerra hispano-nord-americana i derrota a Santiago de Cuba; rendició davant els nord-americans, no davant els cubans ... que passaran a dependre dels EUA tot i que es reconeix la seva independència (1898). Amb Puerto Rico hi ha una rendició i una ocupació nord-americana de l'illa.
Filipines.
• Només l'illa gran era directament administrada des de Manila. Era l'Església la veritable "administradora" del territori.
• S'explotava com a colònia, però sobretot era un lloc de desterrament per a penats.
• El 1896 comença la guerra definitiva afavorida per la burgesia local criolla a la qual se li negava el poder polític. José Rizal és el seu líder.
• EUA també aprofita per ficar- se com a nova potència en el Pacífic:
• Com a base avançada (dos anys després de constituir com a Estat a les illes de Hawai) cap a Àsia.
• Per acostar-se al continent asiàtic on britànics i francesos estan fermament assentats però on els alemanys esperen arribar a un lloc preferent.
La derrota i les conseqüències
• A 1899 es va vendre a Alemanya els arxipèlags del Pacífic: Marianes, Palaos i Guam: l'imperi s'havia acabat.
• La derrota va ser un "cop" per als espanyols (crisi moral) - L'oposició al sistema va aprofitar l'ocasió per augmentar el to de les crítiques: . el nacionalisme es va desenganxar més d'aquesta "morta" que era Espanya. Sabino Arana va felicitar els nord-americans en un telegrama. . el republicanisme va cobrar empenta. . es van plantejar noves solucions des de la petita burgesia.
- S'inicia una "revisió" del sistema per dues vies: . dins dels partits dinàstics (revisionisme) . al marge: regeneracionisme.
MOVIMIENTO OBRERO
ANARQUISMO
Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE), 1881
1893-1897: violencia social (atentados, la Mano Negra, procesos de Montjuïc…) dinámica acción/represión/acción
A principios de siglo XX división del anarquismo
Partidarios de la violencia (la acción directa)
Partidarios de la acción social anarcosindicalismo Solidaridad Obrera (1907), CNT (1910)
SOCIALISMO OBRERO
La Nueva Federación Madrileña de la AIT se transforma en Partido Socialista Obrero Español, 1879, Pablo Iglesias.
Marxista
Obreista
Revolución Social
Programa de reformas: derechos de asiciación, reunión, manifestación, sufragio universal, reducción de jornada laboral, supresión del trabajo infantil…
Escaso arraigo en Cataluña y el campo andaluz.
Unión General de Trabajadores, 1888 organizada por oficios, prudencia en sus reivindicaciones, rechazo de la violencia anarquista.
PROGRAMA POLÍTICO DEL PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (1888)
“Considerando, que esta sociedad es injusta porque divide a sus miembros en dos clases iguales y antagónicas; una la burguesía, que, poseyendo los instrumentos de trabajo, es la clase dominante; otra, el proletariado, que, no poseyendo más que su fuerza vital, es la clase dominada.
Que la sujeción económica del proletariado es la causa primera de la esclavitud en todas sus formas: la miseria social, en envilecimiento intelectual y la dependencia política.
Que los privilegios de la burguesía están garantizados por el poder político, del cual se vale para dominar al proletariado... el partido socialista obrero español declara que tiene por aspiración:
1º La posesión del poder político por la clase trabajadora.
2º.- La transformación de la propiedad individual o corporativa de los instrumentos de trabajo en propiedad colectiva, social o común. Entendemos por instrumentos de trabajo: la tierra, las minas, los transportes, las fábricas, las máquina, capital-moneda, etc.
En suma: el ideal del Partido Socialista Obrero es la completa emancipación de la clase trabajadora; es decir, la abolición de todas las clases sociales y su conversión en una sola de trabajadores, dueños del fruto de su trabajo, libres, iguales, honrados e inteligentes.
Y como medios inmediatos para la realización de este ideal, los siguientes: Libertades políticas. Derecho de asociación y legalidad de las huelgas. Reducción de las horas. Prohibición del trabajo de los niños menores de nueve años y de todo trabajo poco higiénico o contrario a las buenas costumbres para las mujeres... Creación de escuelas gratuitas...Servicio de armas obligatorio y universal y milicia popular...”