EL SEXENNI DEMOCRÀTICEL SEXENNI DEMOCRÀTICI LA RESTAURACIÓ I LA RESTAURACIÓ BORBÒNICABORBÒNICA

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

-Revolució de Setembre de 1868 (la Gloriosa)- fi de la monarquia d’Isabel II i fora els moderats del govern- inici època inestable diferents règims polítics- intent ampliar liberalisme i instaurar democràcia

-Societat:- protagonisme burgesia- naixement moviment obrer

-Època de conflictes:- polítics:

- sorgiment federalisme- carlins- guerra de Cuba

- socials- reivindicacions classes populars- moviment obrer: socialista i anarquista

- econòmics- crisi- proteccionisme / lliurecanvisme

CronologiaCronologia

-1868-1871: revolució protagonitzada per forces polítiques signants del Pacte d’Ostende reunió 1866 dels opositors a Isabel II.

- protagonistes: Serrano i Prim- creació juntes revolucionàries pel país

organitzar insurrecció. Crides al poble- Cuba independent (guerra 10 anys)- govern provisional: general Serrano (regent)

general Prim (president del govern)- prepara un nou règim amb una nova Constitució (1869)

-Consignes de les juntes- demandes de llibertat- sobirania- separació Església – Estat- supressió de les quintes- sufragi universal- abolició impostos de consums- eleccions a corts constituents- repartiment de la propietat- proclamació de la República

-Govern provisional (1868-1871):- promulga decrets (llibertat impremta, dret reunió i associació)- sufragi universal (homes + 25 anys)- eleccions a corts gener 1869

Constitució 1869 règim llibertats ampli- sobirania nacional- sufragi universal masculí- llibertat (residència, ensenyament, religió – manté culte catòlic)- divisió poders- monarquia constitucional

Objectiu govern provisional:- trobar un monarca Amadeu I de Savoia - superar crisi econòmica

- defensa lliurecanvisme- obertura mercat espanyol a capital estranger

Problemes nou monarca:- triat per Prim (assassinat poc abans de l’arribada Amadeu)- poc suport aristocràcia, clero, camarilles temps Isabel, part

exèrcit, classes populars (volen la Rep)- problemes econòmics i conflictes bèl·lics (carlins, Cuba)

1871-1873: Monarquia constitucional. Amadeu I de Savoia

-Monarquia Amadeu- inestabilitat política: 6 governs en 2 anys- moderats (Cánovas) volen la restauració borbònica

Suport Església i èlit dels diners- 1872: mor Isabel II

-nova guerra carlina (pretendent Carles VII)- insurreccions federalistes (republicans i anarquistes)

- febrer 1873: renuncia al tro nova etapa

-1873 – 1874: Primera República-Corts tenen sobirania nacional votació proclamació República- majoria de corts monàrquics (volen restauració, necessiten temps)- suport classes populars- poc suport internacional (EUA i Suïssa)- es volen grans reformes:

- constitució federal- separació Església – Estat- indep a les colònies- disciplina exèrcit- lleis socials (ensenyament, quintes, treball….)

- segueixen:- guerra carlina- guerra Cuba

- inestabilitat: 4 presidents en 11 mesos (Estanislau Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar)

-Gener 1874 – desembre 1874- cop d’estat del general Pavía dissolt les corts per força armes- govern provisional caire conservador general Serrano- es volia el retorn Borbó

29 desembre 1874- pronunciament Martínez Campos proclama rei Alfons XII- 1870: Isabel abdica a favor d’Alfons.

RESTAURACIÓ BORBÒNICA

1 desembre 1874 Manifest SandhurstManifest Sandhurst- excusa: agraïment per felicitacions- ideòleg: CÁNOVAS DEL CASTILLO- defensa monarquia constitucional, tipus conservador i catòlic, defensa ordre social, garanteix funcionament sistema polític liberal.- publicat 27 desembre

TERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876)TERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876)- guerra civil. Pretendent carlí: Carles VII- abril 1872. Mor Isabel II i monarquia Amadeu- zones: Euskadi, Navarra, part de CAT i part Maestrat i Aragó- personatges: - Ramon Tristany

- Francesc Savalls - Ramon Cabrera (acaba sent alfonsí)

- algunes victòries carlines (batalla de Lakar)- 1875. ofensiva exèrcit liberal-Generals alfonsins:

- Arsenio Martínez Campos- Miguel Primo de Rivera

1876. Fi conflicte- abolició règim foral (1878 concerts econòmics)- entrega de les armes- fer el servei a l’exèrcit regular

Els carlins eren defensors de la tradició (a la que al.ludien per legitimar els seus drets) i dels seus valors inherents (Déu, Pàtria, Furs, Rei); consideraven el liberalisme una doctrina de la nefasta modernitat i , per tant, eren radicalment contraris a les reformes polítiques liberals.

Font: http://www.zonu.com/fullsize/2009-12-08-11346/Tercera-Guerra-Carlista-18721876.html

GUERRA DE CUBA (1868-1878)- 10 octubre 1868: manifest d’independència Grito de Yara (“Viva Cuba libre”)- protagonistes: propietaris criolls amb suport popular- causes:

- econòmiques- forts impostos de la metròpoli + control del comerç- poques inversions a l’illa

- polítiques- prohibit formar partits- no càrrecs polítics - no dret de reunió, no llibertat de premsa

- socials- forta divisió classes- esclavitud

-1878: Pau de Zanjón- gran amnistia - abolició esclavitud (no serà fins 1888)- promesa reformes polítiques i administratives (representants a Corts)

-1879: Guerra Chiquita- incompliment pacte guerra (1 any)

SISTEMA POLÍTIC DE LA SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓRESTAURACIÓ-ideòleg: Antonio Cánovas del Castillo sistema canovista

objectiu: nou model polític per posar fi a:- No caràcter partidista i excloent de moderats- intervenció exèrcit- enfrontaments civils

-Règim conservador i tradicionalista. Immobilista, no democràtic. Només liberal en l’aspecte econòmic.

- Exèrcit NO intervé en la vida política. Té molta autonomia.

- prioritats:- estabilitat institucional (torn pacífic)- manteniment ordre públic i pau social- liberalisme econòmic

- Bases de la Restauració:

-solució:- nova constitució que es basa en el bipartidisme

- const.1869: no serveix- eleccions sufragi universal (excepció!)

- pacificar el país (carlina i Cuba)

CONSTITUCIÓ 1876CONSTITUCIÓ 1876- Exemple liberalisme doctrinari: sobirania compartida + sufragi censatari -Sobirania compartida entre Corts (bicamerals) i rei

- Senat: designació reial- Congrés: eleccions

- Poder legislatiu compartit

- Monarquia: àrbitre vida política (alternança partits). Poder executiu- dret de vet- nomena i destitueix ministres- convoca, suspen o dissolt les Corts

- Estat confessional catòlic. També hi ha llibertat de cultes (no públic)

- restringir llibertats individuals (opinió, expressió, associació…)

- molt centralista. Ajuntaments i diputacions depenen del Govern

- sufragi censatari (llei electoral 1879)- sufragi universal (govern Sagasta, 1891)

- Vigent fins 1931

CONSTITUCIÓ DE 1869 CONSTITUCIÓ DE 1876

1ª constitució democràtica - Monarquia i Corts + importants

- Sufragi universal - Es poden suprimir molts drets

-Molts drets:• sancions a funcionaris• inviolabilitat correspondència• llibertat treball per estrangers• llibertat reunió i associació• llibertat culte públic i privat + manteniment Església i cleroExcusa guerra carlina

-1eres eleccions amb sufragi universalNo perdre legitimitat republicans a l’exili poc interès. Victòria de Cánovas-1878. Sufragi censatariDret a vot propietaris i tenir títols acadèmics. IMP propietaris rurals- 1886: dret a vot 2.1% població

-Sobirania nacional - Sobirania compartida: REI + CORTS

-Divisió de poders• poder judicial indep. Jutges per oposició

-Qüestió religiosa: tolerància• catolicisme oficials, resta culte privat

-Monarquia constitucional• NO es podia prescindir de les Corts

- REI: articles NO sotmesos a votació pq la monarquia era anterior i superior CONST.

• criteris democràtics (aj i prov) - Drets del 1869 ara depenen de lleis posteriors

• reforma sistema colonial

BIPARTIDISME BIPARTIDISME -Alternança en el poder dels dos grans partits TORN PACÍFIC

- Partit liberal – conservador. Antonio Cánovas del Castillo- Partit liberal – fusionista. Práxedes Mateo Sagasta

-Exèrcit queda fora de l’àmbit polític- defensa de la seguretat i indep del país- té autonomia i pressupost elevat

-Partits de notables• base social de elits econòmiques i classe mitjana propietària• defensen:

• monarquia (qui no accepta Alfons fora del sistema polític)• Constitució 1876• propietat privada• consolidació Estat liberal, unitari i centralista

- ☼ Pacte entre partits per no fer una llei contrària

Objectiu: assegurar estabilitat institucional

Pràctica del sistema polític

El REI NOU GOVERN MINISTERI DE GOVERNACIÓ

ENCASELLAT (llistes de diputats)

prepara

nomena

Governadors civils

nomena

Fan arribar les directrius del govern als CACICSControlen el vot amb:

- compra de vots- coacció- falsejament del sufragi (tupinada)

Consolidava el poder i control de l’OLIGARQUIA (classes dominant)- La majoria política es reparteix el poder, les eleccions NO tenen cap significat (només façana).

CATALUNYA

-conservadors:• Manuel Duran i Bas (juriusta)• Josep Ferrer i Vidal (fabricant de teixits)• Manuel Girona (banquer)• Joan Mañé (periodista)→ diari: Diario de Barcelona- Catòlics i conservadors: contraris a tolerància religiosa, centralisme de Cánovas i reformes dels liberals.

-liberals:• Victor Balaguer• Francesc Rius i Taulet (alcalde BCN, expo 1888)→ diari: La Vanguardia- Defensa reformisme polític, + llibertats individuals, - influència Església, sufragi universal (+ base social)

•1878: sufragi censatari• 1879: llei d’impremta + reforma codi penal

• llei administració provincial i municipal• 1880: llei de reunions

Restricció de llibertat+

Control activitats públiques

1875 – 1881: Govern Cánovas

1881 – 1883: 1r govern liberal. Sagasta

- fi distinció partits legals / il·legals- permet retorn republicans exiliats• 1882: sufragi universal per eleccions municipals → CACIQUISME

• liberalitza legislació política de la monarquia• 1887: llei associacions + llei de jurats• 1888: abolició esclavitud• 1889: nou codi civil + reforma hisenda i èxèrcit• 1890: llei sufragi universal

→ frau electoral, alta abstenció

1885 – 1890: 2n govern liberal

Programa electoral esgotat

1885: mort Alfons XII → pacte del Pardo

• suport a la regència de Maria Cristina• garantir continuïtat monarquia davant pressions: carlins i republicans

1897: assassinat de Cánovas- descomposició del partit + dissidències internes (fort personalisme)

Nous polítics:- Partit Liberal: Germán Gamazo i Antonio Maura- Partit Conservador: Francisco Silvela

FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMASISTEMAEVOLUCIÓ REPUBLICANISME

I República (1873 – 1874)-Republicanisme minoritari tant a les Corts com entre la classe política espanyola.- Fort entusiasme popular.- Important implantació del republicanisme federalista a Catalunya.- Divisió entre els partidaris de la república unitària i del federalisme.- Cop d’estat del general Pavia

- repressió i exili d’alguns republicans

EMILIO CASTELAR EMILIO CASTELAR → Partido Republicano Posibilista• ABANS: tendència conservadorisme i autoritarisme

└ oposició sectors esquerra• ARA: accepta joc polític, + moderat

MANUEL RUIZ ZORRILLA MANUEL RUIZ ZORRILLA → Partido Republicano Progressista• ABANS: polític progressista• ARA: més radical i no descarta acció violenta contra monarquia

• influència en militars (fora vida política !)• intents insurrecció: fracàs (gral. Villacampa 1886)

NICOLÁS SALMERÓN NICOLÁS SALMERÓN → Partido Republicano Centralista• ABANS: república federal • ARA: vol aglutinar les diferents tendències republicanes

CATALUNYA

FRANCESC PI I MARGALL FRANCESC PI I MARGALL → Partit Republicà Democràtic Federal• ABANS: 2n president I Rep.• ARA: perd massa electoral i divisions internes (Valentí Almirall)• líder: Josep M. Ribot

-Nous partits → UNIÓN REPUBLICANAUNIÓN REPUBLICANA• agrupa diferent faccions (NO possibilistes)• eleccions 1893: bons resultats → presència a Corts• perd massa electoral per influència internacionalisme

RECONVERSIÓ DEL CARLISME

-1876: derrota carlina greu crisi de partit• exili del pretendent Carles de Borbó• alguns carlins accepten a Alfons. Ex: Ramon Cabrera

Personatges:-Cándido Nocedal principal dirigent carlí• estén cercles carlins per tot el país• zones principals: Navarra, País Basc i CAT

-Juan Vázquez de Mella proposa Acta de Loredán (palau França)

-Vigència d’antics principis - unitat catòlica- furisme- autoritat pretendent- oposició democràcia

- Accepta nou ordre liberalcapitalista. No AR

-Problemes interns disputa religiosa- acusen al pretendent de no donar prou suport al Papa en la política contra el liberalisme.Ramón Nocedal

nou partit: Partido Católico Nacional- no reconeix com a rei el pretendent carlí- és un partit catòlic integrista

CATALUNYA

Personatges

-tradicionalistes: -Salvador Casañas (bisbe d’Urgell)-Fèlix Sardà Salvany (clergue)

- Josep Morgades (bisbe) Pressió per abandonar carlisme mantenir tradició catòlica dins la nova societat liberal

Es trenca la identificació de l’Església amb els carlins

LA GUERRA D’ULTRAMARLA GUERRA D’ULTRAMARGUERRA DE CUBA1878. Pau de Zanjón:

- representació política a les Corts espanyoles- participació en el govern de l’illa- llibertat de comerç- abolició de l’esclavitud

PROBLEMA oposició de - grans propietaris- negrers- comerciants peninsulars

Imitació model bipartidista espanyol:- Partido Autonomista: cubans→ demana autonomia illa→ reformes polítiques i econòmiques→ aconsegueix representació Corts espanyoles (no tenen pes)

- Unión Constitucional: espanyols instal·lats a l’illa.

CRONOLOGIA:CRONOLOGIA:1879: Guerra Chiquita Guerra Chiquita → → insurrecció mambises (rebels cubans)

- no suport, falta armament → superioritat exèrcit espanyola

1888: abolició esclavitud

1891: augment aranzels per productes importats no procedents metròpoli- principal client de Cuba → EUA

↓- productes exportació cubans: sucre i tabac- productes importats EUA: ARANZELS

1893: proposta de liberals de reformar l’estatut colonial de l’illa- forta oposició per negocis a l’illa

1893: Partido Revolucionario CubanoPartido Revolucionario Cubano- ideòleg: José MartíJosé Martí- objectiu: independència - suport exterior (EUA)- suport antics rebels guerra Deu Anys: (no accepten Pau Zanjón)

1894: William McKinley William McKinley (presid EUA)- protesta per situació aranzelària- amenaça de no comprar productes cubans

Máximo GómezMáximo GómezAntonio MaceoAntonio MaceoCalixto GarcíaCalixto García

24 febrer 1895: Grito del Baire (població zona oriental illa)- 1r dia de carnaval → més gent al carrer per unir-se a la revolta- objectiu: escampar revolta- ideòleg: José MartíJosé Martí

- Poeta i activista polític- fill d’espanyols- 1868: a la presó per dissuadir de participar a la guerra- presó i deportat a ESP- contacte amb exiliats de la guerra 10 anys

-suport: pagesos, obrers, soldats i prof liberals (metges i advocats)└ posar-se ordres de Máximo Gómez i Antonio Maceo (mulat)

└ insurrecció esclaus

PENÍNSULA

- Desgast govern Sagasta → canvi: Cánovas- reclutament obligatori: pagar 300 duros- nou capità general de l’illa: general Martínez Campos

NO pacifica l’illa

substituït per Valeriano WeylerValeriano Weyler

Valeriano Weyler Valeriano Weyler ≠ Martínez Campos Martínez Campos

-Militar mallorquí d’origen alemany “el carnisser”- tots 2:

- 3ª guerra carlina- guerra Deu Anys Cuba- capitans generals de Catalunya

- MC: no posa fi a la violència anarquista- Weyler: forta repressió

- rival de Martínez Campos (fama de pacificador)- 10 febrer 1896: “Viva Cuba española”

- situació Havana complicada - Escàs avituallaments- No comunicació (tren i telègraf)

- Solució: aïllar Antonio Maceo a Pinar del Río (zona occid.)↓

PROBLEMA: població rural ajuda als rebels (avituallament i informació)↓

SOLUCIÓ: concentració de la població rural sota domini espanyoal- crema de sembrats (= guerra Secessió americana)

CONSEQÜÈNCIES:- FAM pels pagesos + EPIDÈMIES = MORTS“primers camps de concentració”

crítiques - intel·lectuals- republicans (PI)- premsa EUA

-Curs de la guerra- NO favorable espanyols: climatologia + manigua (selva)- lluita contra rebels molt escampats- soldats mal alimentats + manca d’armament + malalties = morts

1897: assassinat Cánovas → nou govern liberal- destitució Weyler → substituït per Ramón Blanco- estratègia conciliació (pactes)

↓autonomia de Cuba:

- Sufragi universal masculí- Igualtat de drets entre insulars i peninsulars- autonomia aranzelària

NO acceptada per independentistes

1898: cuirassat Maine guerra hispano-nord americana

1899: Pau de París

FILIPINES

- Poca immigració espanyola → pocs militars-Importància missioners- Interessos econòmics:

-Menys importants que Cuba- Producció de tabac- Imp. Intercanvis amb Àsia (imperialisme - guerra opi)

1892: Liga Filipista fundada per José Rizal+ Katipunan

objectiu: alliberar illa colonitzadors espanyols

- suport: burgesia mestissa hispano – parlant i grups indígenes

1896: insurrecció província Manila revolta de Cavite forta repressió militars espanyols (gral. Camilo García Polavieja)- inici guerra

1897: govern liberal negociació insurrectes per aconseguir la PAU

Intervenció EUA

- Àrea influència: regió Carib i també al Pacífic (Hawaii i Japó)- ofertes de compra a ESP per Cuba No acceptades

1895: amenaça de Mc Kinley suport als independentistes

1898 abril: cuirassat Maine al port de l’Havana- explosió furtuïta excusa- últimatum: retirada espanyols NO acceptat (humiliant)

GUERRA - batalla de Santiago de Cuba

- batalla de Cavite (Filipines)

DERROTA ESPANYOLA

1898 desembre: Pau de ParísPau de París

- ESP renuncia a- CUBA- PUERTO RICO- FILIPINES

Protectorats nord-americans

- Venda a Alemanya Illes Mariannes i Carolines

FI IMPERI ESPANYOL

IIMPERIALISME

CATALUNYA DAVANT LA GUERRA

-Principals entitats econòmiques: Foment del Treball

- Suport a la política de guerra- Defensen espanyolitat de l’illa NEGOCIS A L’ILLA

- 1891: aranzels a productes importats no ESP- 1894: derogació tractat de comerç amb els EUA

-Classes populars NO guerra servei militar i NO negocis- rebuig quintes (pagar 300 duros)- actituds pacifistes i antimilitaristes

-Republicans federals (Pi i Margall) NO a la GUERRA- a favor del dret dels cubans a decidir el seu destí

-Forces catalanistes suport a la guerra- premsa catalana: NO critica independentistes

1897: crítica fracàs del projecte autonomista -Defensa de pactar amb insurrectes règim autonòmic a l’illa

precedent per Catalunya

Guerra de Cuba (1895-1898) i Filipines

Font: http://www.pais-global.com.ar/mapas/mapa68.htm

LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98DEL 98

- crisi econòmica deutes de guerra reforma hisenda

- ministre Fernando de Villaverde: pressió fiscal- conseq: tancament de caixes + burgesia industrial suport a catalanisme

comerciants BCN no paguen contribució (set. 1899)

-política segueix sistema de la Restauració (torn dinàstic)- influència regeneracionisme (corrent crític sist polític)

- set 1898: gral. Polavieja proposa

- crisi moral i ideològica- desencís i frustació societat (“El meu avi”)- destrucció mite imperi espanyol (IMPERIALISME)

CURIOSITATS:- La caixa (1904)- Estelada (1850; 1 estel + a la bandera EUA)- “Cara al sol” (vers de Martí)- Carajillo

- reformes adm pública- descentralització adm

acceptació burgesia

CAT

Crisi política i moralCrisi política i moral

- COLÒNIA importants pèrdues materials

ME

TR

ÒP

OLI

Crítiques premsa estrangera

-intel·lectuals que consideren que la societat i la política estan massa influïts pel catolicisme FRE a la modernització cultural i al desenvolupament de la ciència.

ÉS NECESSARI UN CANVI: regeneracionisme corrent molt crític amb

-Personatge: Joaquín Costa, defensa:- enterrar el Cid - millorar la situació del camp- elevar nivel educatiu i cultural (Escola i rebost)

Generación del 98

-Grup intel·lectuals que analitzen críticament la situació- necessari un canvi moral, social i cultural del país (regeneracionisme)

-Rev. 1868 esperances per modernitzar el país FRACÀS- influència intel·lectuals progressistes

1876: Institución Libre de Enseñanza - creada per catedràtics que volen llibertat de càtedra- personatges: Francisco Giner de los Ríos, Nicolás Salmerón- influència Krausisme(La lengua de las mariposas)

Regeneracionisme - Corrent molt crític amb sistema polític i societat espanyola

- Sistema polític- Societat espanyola

La fi d’una època La fi d’una època -Desastre 98 fi sistema canovista

- nous personatges - política regeneracionista amb pocs canvis. El sistema segueix funcionant.

-Conseq exèrcit:- antimilitarisme- militars + presència en la vida política (autoritaris i intransigents)

La Campana de Gràcia:- Setmanari satíric republicà i anticlerical, fundat el 1870.

Font: Viquipèdia. Il·lustració 1896

7.1. El sistema polític de la Restauració i 7.3. Les forces polítiques marginades del sistema

La Restauració

és

un sistema de monarquia constitucional

superar problemes del liberalisme precedent i estabilitzar el règim:-allunyar l’exèrcit de la política

-evitar el partidisme dels moderats-acabar amb els enfrontaments civils

cerca basat en amb l’oposició de

carlins (derrotats a la 3ª guerra, 1872-6): divisió:-Nocedal: estén els cercles carlins

-Vázquez de Mella (1886, Acta de Loredán): adapta el programa a la nova situació política

-P. Tradicionalista (o P. Católico Nacional: Nocedal, 1888): caràcter integrista

-Unió Catòlica: accepta el sistema i recolza el catalanisme conservador

republicans: desencís, repressió i divisió:-P. Possibilista (Castelar): participa en Restauració

-P. Republicà Progressista (Ruiz Zorrilla): radical, intents d’insurrecció militar (Villacampa, 1886)

-P. Republicano Centralista (Salmerón): pretenia aglutinar les diverses opcions republicanes

-P. Republicà Federal (Pi i Margall): primer, retraïment electoral; després, nou impuls (Ribot, 1883)

-Unión Republicana (1893) aplega les diverses tendències catalanes, sense els possibilistes

canvi pacífic de dos partits (bipartidisme)

facilitat per

actuació de la monarquia

caciquisme i adulteració del

vot

-coincidència ideològica fonamental dels partits dinàstics: monarquia,

Constitució, propietat privada, liberalisme

-acord sobre el torn pacífic

Constitució de 1876

estableix

-monarquia: àrbitre vida política-sobirania compartida Corts-Corona

-prerrogatives Corona: dret a vet, potestat legislativa compartida amb Corts, nomenament de ministres,

suspensió Corts, ...-dues cambres (Congrés i Senat)

-sufragi censatari-confessionalitat catòlica de l’Estat i

restabliment del pressupost de “culte i clergat” però tolerància de cultes

-àmplia declaració de drets

7.2. La vida política i l’alternança en el poder i 7.4. La guerra d’Ultramar

El procés polític

viu

acabament de la 3ª guerra carlina (1872-1876): abolició règim foral i instauració concerts econòmics

acabament de la revolta cubana (Pau de Zanjón, II-1878): amnistia, alliberament esclaus (1888),

reformes polítiques

mort d’Alfons XII (1885), Pacte d’El Pardo i regència de Maria Cristina fins el 1902

-funcionament correcte del torn de partits-els liberals de Sagasta implanten bona part de la legislació liberal del Sexenni: sufragi universal

masculí (1882: municipals; 1890: generals), ampliació de llibertats, judici per jurat, llei d’associacions (1887),

abolició esclavitu (1888), nou codi civil (1889), reforma hisenda i exèrcit

agudització dels conflictes (>1895)

com són

-assassinat de Cánovas (1897, substituït per Silvela)

-disputes internes en els partits dinàstics-ressorgiment del problema social-aparició del catalanisme polític

guerra Filipines (1896-7) destaca

-feble presència militar i pocs interessos econòmics (tabac)

-independentisme: Liga Filipina (Rizal, 1892)-García Polavieja: dirigeix la lluita-negociació (>1897) i pacificació

econòmics (proteccionisme rígid enfront del comerç lliure) i polítics (autonomia, rebutjada

pels comerciants metropolitans afincats a l’illa)

José Martí i Antonio Maceo

- Crit de Baire (1895)-Martínez Campos, més conciliador: sense èxit-Weyler, més dràstic (repressió, concentració

camperols)-estratègia de conciliació (1897). general

Blanco, autonomia, sufragi universal, autonomia arazelària, ...

guerra Cuba (1895-8)

per motius

dirigida per

destaca

participen

acaba amb

Pau de París (1898): pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines

els EUA (després de l’explosió fortuïta del Maine)

derroten

l’Armada espanyola a Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba

7.5. Les conseqüències del Desastre del 98

El desastre del 98

significà

forta crisi moral i ideològica crisi política

donat

-impacte psicològic: fi de l’imperi espanyol en un moment en què les potències

europees en construïen de nous-relegació d’Espanya a potència secundària

en el context int.-visió estrangera d’Espanya com a ‘nació

moribunda’: exèrcit ineficaç, sistema polític corrupte, polítics incompetents

reflectit

Generación del 98: grup de literats que van analitzar el ‘problema d’Espanya’ en sentit

crític i to pessimista

malgrat

donat

el sistema de la Restauració va sobreviure i el torn dinàstic va

continuar

l’aplicació de les idees del regeneracionisme

procedents impulsa

Institución Libre de Enseñanza (1876): influïda pel krausisme, que

va introduir les teories pedagògiques i científiques

europees

-visió crítica de la història d’Espanya-regeneració de la vida política i social

-Joaquín Costa: oblidar les glòries passades, millorar la situació del

camp, elevar el nivell educatiu i cultural del país

PARTITS POLÍTICS DE L’ÈPOCA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

Partido Conservador:- formació política governant en la Restauració, en alternança amb el Partit Liberal.- defensava la monarquia borbònica i els interessos de la burgesia, l’oligarquia terratinent.- líder: Cánovas del Castillo

Partido Liberal:-Agrupació política que alternava en el poder amb el Partit Conservador.- defensava un govern de tendència progressista (sufragi universal masculí, reformes socials, etc.- líder: Práxedes Mateo Sagasta

Partido Republicano Posibilista:- formació política de caràcter republicà moderat.- creat el 1874- defensa la participació del republicanisme en el sistema parlamentari de la Restauració.- personatge: Emilio Castelar

Partido Republicano Progresista:- partit polític que defensava un republicanisme radical. - personatge: Manuel Ruiz Zorrilla- influència en militars. 1883: intent fracassat insurrecció 1883

Partido Republicano Centralista:- organització política fundada el 1888 per Nicolás Salmerón- objectiu: agrupar les diverses tendències del republicanisme

Partit Republicà Federal:- agrupació política republicana que defensa el federalisme.- queda al marge del sistema després de la Restauració borbònica (1874)- personatge: Francesc Pi i Margall

Partido Católico Nacional:- formació política d’ideologia catòlica integrista- fundada el 1888, escissió del Partido Carlista- personatge: Ramón Nocedal

Partido Autonomista Cubano.-Formació política cubana- fundada el 1879- objectiu: reforma del sistema colonial i una major autonomia administrativa per l’illa.

Unión Constitucional de Cuba:- organització política cubana, formada per propietaris espanyols.- defensa el manteniment del sistema colonial, sense aplicar reformes descentralitzadores ni autonomistes.

Data President

Gener-Setembre de 1875 Cánovas del Castillo

Setembre-Desembre de 1875 General Jovellar

Desembre de 1875-Març de 1879 Cánovas del Castillo

Març-Desembre de 1879 General Martínez Campos

Desembre de 1879-Febrer de 1881 Cánovas del Castillo

Febrer de 1881-Octubre de 1833 Sagasta

Octubre de 1833-Gener de 1884 Posado Herrera

Gener de 1884-Novembre de 1885 Cánovas del Castillo

El torn de partits durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)

Data President

Novembre de 1885-Juliol de 1890 Sagasta

Juliol de 1890-Desembre de 1892 Cánovas del Castillo

Desembre de 1892-Març de 1895 Sagasta

Març de 1895-Agost de 1897 Cánovas del Castillo*

Agost-Octubre de 1897 General Azcárraga

Octubre de 1897-Març de 1899 Sagasta

Març de 1899-Octubre de 1900 Silvela

El torn de partits durant la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902)

*Canóvas mor assassinat per un anarquista. Agost 1897

CACIQUISME. Forma de govern que recau en el cacic, senyor que controlava el poder local mitjançant la utilització de la influència i el poder econòmic sobre la resta de la població. Durant la Restauració, va ser un dels pilars del sistema.TORN PACÍFIC. Sistema polític consistent en l’alternança en el govern dels dos partits. El Partido Conservador i el Partido Liberal van accedir successivament i alternativament al poder per torns, i en van quedar exclosos la resta de les forces polítiques.

CUNERO. Candidat no resident en el districte electoral i patrocinat pel Govern. En la Restauració, el sistema de l’encasellat impulsava la candidatura dels cuneros o aliens al districte electoral, mitjançant la designació prèvia.

OLIGARQUIA. Forma de govern en la qual el poder és exercit per un grup reduït de persones. En el darrer quart del s. XIX, a Espanya el poder polític es concentrava en mans d’’una minoria: l’oligarquia terratinent i la burgesia industrial.

TUPINADA. Recursos electorals il·legals que servien per adulterar els resultats electorals en la Restauració borbònica, a través dels quals conservadors i liberals es van alternar en el poder.

BIPARTIDISME. Sistema política consistent en el govern altern de dos partits.

ENCASELLAT. Consistia en la designació prèvia de candidats pel ministre de Governació. Era un dels mètodes de manipulació electoral.

INTEGRISME. Corrent derivat del carlisme, representat pel Partido Católico Nacional. D’ideologia tradicionalista, tenia certa influència a la Catalunya rural.

POSSIBILISME. Ideologia republicana que defensava la integració del republicanisme al sistema polític de la Restauració. Era liderada pel Partido Republicano Posibilista d’Emilio Castelar.MAMBISES. Nom que rebien els guerrillers independentistes cubans.

REGENERACIONISME. Moviment que pretenia modernitzar la societat i l’Estat espanyols, sorgit del desastre del 98.