Tema 6(a). La primera restauració borbònica (1875-1898)

14
TEMA 6 (a).- LA Iª RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) Salvador Vila Esteve Història d’Espanya 2n de Batxillerat

Transcript of Tema 6(a). La primera restauració borbònica (1875-1898)

Page 1: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

TEMA 6 (a).- LA Iª RESTAURACIÓ BORBÒNICA

(1875-1898)

Salvador Vila Esteve

Història d’Espanya

2n de Batxillerat

Page 2: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

TEMA 6.- LA Iª RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-98)

0. ELS ORÍGENS I LES CAUSES DE LA RESTAURACIÓ.

1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ.

2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER.

3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA.

4. ELS PROBLEMES DE LA REGÈNCIA DE Mª CRISTINA.

5. LA GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DEL 98”.

6. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98.

Page 3: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

0. ELS ORÍGENS I LES CAUSES DE LA RESTAURACIÓ.

Definim Restauració com la tornada al tron de la dinastia borbònica en la persona d’Alfons XII (fill d’Isabel II) després del pronunciament de Martínez Campos en

Sagunt en desembre de 1874, que posa fi a la Iª República i el Sexenni Democràtic

Etapes

El regnat d’Alfons XII (1875-1885)

La regència de Mª Cristina (1885-1902)

El regnat d’Alfons XIII i la crisi de la Restauració (1902-31)

Causes de laRestauració

Els problemes del Sexenni (tema 3): Guerra de Cuba, Tercera Guerra Carlina, conflictivitat social, crisi econòmica, cantonalisme, divisió interna,...

La conjura dinàstica encapçalada per Cánovas per preparar el retorn de la monarquia borbònica (cartes, campanya de premsa, Manifest de Sandhurst)

El reconeixement internacional

La conspiració militar en favor d’Alfons XII, que culmina amb el pronun-ciament de Martínez Campos i la proclama de Sagunt (desembre de 1874)

Page 4: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ.

1.1. Les bases del sistema polític canovista.

1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.

Page 5: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

1.1. Les bases del sistema polític canovista (I).

És un sistema parlamentari liberal conservador o doctrinari i escassament democràtic per a frenar el moviment obrer i la democràcia del Sexenni, sense repetir els errors dels moderats

La Constituciómoderada del 1876

Defensa dels valors tradicionals: monarquia, família, religió i propietat

Sobirania compartida entre les Corts bicamerals i la Corona

Amplis poders de la Corona, encara que no intervenia directament en la política: dret de vet, poder legislatiu

compartit amb les Corts, nomenament de ministres

Confessionalitat catòlica de l’Estat i manteniment del culte catòlic

Declaració de drets àmplia, però restringida per lleis posteriors

Lleiscomplementàries

Les lleis electorals: es torna al sufragi censitari i sols a partir de 1890 es tornarà al sufragi universal masculí, però controlat des de dalt

amb mecanismes que veurem més tard

Llei d’Ajuntaments: se’ls llevava representativitat i la Corona podia posar i llevar alcaldes

Llei d’Impremta (1879): censura prèvia (dipòsit obligatori) i configuració d’un Tribunal d’Impremta per jutjar qualsevol

atac al sistema (la deroguen els liberals en 1883)

“El sufragio universal, que es en sí mismo una malísima institución política, una institución incompatible con todo ordenado régimen político, y más si ese régimen es el monárquico, el sufragio universal, aun cuando sea verdad, es incompatible a la larga con la propiedad individual, con la desigualdad de las fortunas y con todo lo que no sea un socialismo desatentado y anárquico. El sufragio universal no puede ser más que un instrumento de socialismo o una farsa vil...

¿Quién piensa...que las opiniones de las muchedumbres, de los pobres, de los que nada tienen, estarán representadas en las urnas electorales?...

El sufragio universal es un instrumento de intimidación en las grandes poblaciones, agitado por la demagogia contra los intereses del orden; y es, en las pequeñas poblaciones agrícolas, un instrumento vil de catas en blanco en manos de los gobernadores de las provincias... Hay muchos que al pretender establecer el sufragio universal quieren que se derive de él la soberanía; hay muchos que le buscan como pretexto para disputar a la Corona los fundamentos sustanciales de sus derechos; hay muchos que aspiran a que por él se pueda contrarrestar la eficacia del principio monárquico dentro de las ideas conservadoras."

CÁNOVAS, A. Discurso pronunciado en Sevilla el 8 de noviembre de 1888.

Page 6: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

1.1. Les bases del sistema polític canovista (II).

Els tres pilarsdel sistema

La Corona: feia d’àrbitre polític amb poders, sense intervindre directament

Els dos partits dinàstics (conservadors i liberals), que s’alternen al poder de manera pacífica, sense pronunciaments i mitjançant pactes

L’exèrcit, al qual s’intenta despolititzar amb el rei al seu cap i llevar-li protagonisme, donant-li autonomia (a canvi no hi haurà pronunciaments ni militars ficats a polítics), però continuarà pressionant sobre la societat civil, especialment sobre la premsa, i serà l’últim recurs en els moments

en què perilla el sistema

Bipartidisme i torn pacífic: els dos partits dinàstics (conservadors i liberals) s’alternen al poder de forma pacífica per garantir l’estabilitat: quan un govern té problemes que no

pot solucionar i perd el suport de les Corts, el rei crida a l’altre partit per formar un nou govern i convocar eleccions manipulades que guanyarà sempre qui estiga al govern

Page 7: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.L’estabilitat política afavoreix concentrar els esforços en acabar amb els conflictes

vigents (carlisme, Cuba) i pacificar ideològicament el país durant un temps

El nou govern conservador de Cánovas envia a Martínez Campos amb nous reforços a lluitar contra els carlins: en 1876 Carles s’exilia a França i acaba la IIIª Guerra Carlina

S’aboleix el règim foral del País Basc i Navarra i s’estableix un sistema de “concerts econòmics” (les diputacions recapten una quantitat anual que han de pagar a l’Estat)

A Cuba es combina l’enviament de noves tropes amb la negociació i en 1878 es signa la Pau de Zanjón: el govern amnistia a gran part dels cubans en presó, promet abolir l’esclavitud

(es farà en 1888) i reformes administratives i polítiques (els cubans triaran diputats)

El retard i incompliment d’aquestes promeses provocaran la Guerra Chiquita (1879) i la insurrecció general de 1895-98

La fi de les dues guerres i la posada en marxa del sistema de torns pacifica ideològicament el país, però el nou centralisme propiciarà el descontent a

Cuba i l’aparició dels anomenats nacionalismes “perifèrics”

Page 8: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER.

2.1. Els partits dinàstics.

2.2. Falsejament electoral i caciquisme.

2.3. El desenvolupament del torn de partits.

Page 9: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

2.1. Els partits dinàstics.

Anomenem partits dinàstics a aquells que recolzen la monarquia restaurada, la Constitució del 1876 i el sistema canovista i s’alternen pacíficament al poder: conservadors i liberals

El Partit Conservador i elPartit Liberal compartien

La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i l’Estat liberal, unitari i centralista

Ser partits minoritaris de notables

Estar recolzats per la burgesia, la vellanoblesa i la classe mitjana benestant

El Partit Liberal-Conservador (conservadors) té com a líder a Cánovas i està recolzat pels liberals més conservadors (vella noblesa, alta burgesia i amplis sectors de l’església)

El Partit Liberal-Fusionista (liberals) té com a líder a Sagasta i té el suport social de classes mitjanes, antics progressistes i unionistes i ex-republicans moderats

Els conservadors defensen més l’església i l’ordre burgés sense reformes, mentre que els liberals són partidaris d’introduir algunes reformes socials, però sense aprovar-les mai sense el consentiment tàcit dels conservadors

Page 10: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

2.2. Falsejament electoral i caciquisme.Les eleccions eren manipulades des de dalt: el ministre de la Governació decidia

els resultats (encasillado) i els transmetia al governador civil i aquest als alcaldes i cacics per a que eixiren els diputats que es decidien des de dalt

Formes d’adulterarles eleccions

El sufragi censitari

La major importància dels districtes rurals

La figura dels cacics

La manipulació i les trampes electorals

Caciquisme: el cacic o notable del lloc, que tenia influència social i econòmica sobre tota la població, falsificava el cens (voten els morts), manipulava les actes electorals,

comprava vots (amb diners, treball i altres favors burocràtics) i amenaçava als electors de diferents maneres (impedir la propaganda de l’oposició, intimidació,...)

És el que es coneix com a tupinada (pucherazo)

Aquest sistema va fer que l’abstenció fora molt alta: la participació no superava el 20% de l’electorat

"El ministro de la Gobernación pesa como un yugo sobre el gobernador, el gobernador sobre el alcalde, el alcalde sobre los electores; (…) los jueces y fiscales, los administradores y estanqueros, los guardamontes, los portazgueros, los peones, los dependientes de los ministerios de Gracia y Justicia, de Gobernación, de Fomento, de Hacienda, son otros tantos muñidores de elecciones, que ofrecen escuelas, caminos, perdón de multas, olvidos de sucios expedientes, a los electores ministeriales y amenazan con causas, prisiones, multas, persecución, a los electores independientes.

De suerte de cada elección es una calamidad, cada comicio un mercado, cada elector un esclavo, cada ministro un sultán, cada candidato un fomentador de la pública inmoralidad, cada acta un padrón de escándalo y de ignominia; y la red bajo la cual todo esto sucede es la centralización administrativa que, en vez de servir de escudo a los pueblos, se convierte en arma de guerra, esgrimida por los gobiernos para falsear la voluntad del cuerpo electoral y traer diputados dispuestos para abandonar al mismo poder que lo creen débil y entregar palabra y voto al partido que les prometa mayores bienes y más duradera influencia, porque la corrupción que cae de los gobiernos sobre los comicios, sube en vapores pestilentes, de los comicios a los congresos y de los congresos a los gobiernos y con sus letales miasmas a todos los ahoga."EMILIO CASTELAR

[referido a las elecciones en el distrito de Alcázar de San Juan en 1884] «en una sección compuesta de un gran número de electores tomaron parte en la votación todos los electores; y esto nos llama tanto más la atención, cuanto que en el expediente electoral obran por de pronto 15 partidas de defunción de electores que se suponen tomaron parte en la elección... Se presentan además 36 electores manifestando ante notario que tomaron parte en aquella votación y votaron al señor González, y sin embargo éste sólo tuvo 17 votos... en otra sección de Alcázar el número de votos obtenido por el señor conde de las Almenas fue muy superior al de los electores que deberían tomar parte en la elección. ..No se expusieron a la vista del público las listas electorales cuando y como manda la ley. .. En las secciones de Argamasilla, Socuéllamos y Pedro Muñoz votaron todos, absolutamente todos, los electores de las secciones, contando por supuesto los muertos y ausentes... el señor conde de las Almenas tiene allí tantas simpatías y tanta popularidad, que hasta los muertos se levantan de sus sepulcros y emiten sus sufragios…” Diario de sesiones de las Cortes, 10 de junio de 1884

Page 11: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

2.3. El desenvolupament del torn de partits.

Entre 1876 i 1885 el bipartidisme funciona molt bé, tornant-se en el poder conservadors (Cánovas, 1875-81 i 1884-85) i liberals (Sagasta, 1881-84)

A la mort d’Alfons XII (1885) i inicis de la regència de Maria Cristina (1885-1902), conservadors i liberals signen el pacte de El Pardo (1885), pel qual asseguren la continuïtat

del sistema, encara que canvia el govern: s’inicia el govern llarg liberal de Sagasta

El govern llarg (1885-90) dóna novament llibertat d’associació (1887), aboleix l’esclavitud (1888) i amplia el sufragi universal masculí per a eleccions municipals aprovat en 1882 a les eleccions generals (1890)

A la dècada dels 90 el torn continua funcionant, però es produeixen divisions internes dins dels dos partits per a liderar-los (personalismes) i l’assassinat de Cánovas (1897)

Page 12: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA.

3.1. L’evolució del republicanisme.

3.2. La reconversió del carlisme.

Page 13: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

3.1. L’evolució del republicanisme.

Els republicans, vençuts pel colp militar de 1874, continuaven dividits: els possibilistes de Castelar participaven en el sistema de la Restauració, els progressistes de Ruiz Zorrilla intentaven pronunciaments des de l’exili, els federals de Pi i Margall eren

els més nombrosos i els unitaris continuen sent liderats per Salmerón

Amb el sufragi universal masculí, federals, unitaris i progressistes s’uniran en la Unión Republicana, que tindrà una minoria de diputats a les Corts

Page 14: Tema 6(a).  La primera restauració borbònica (1875-1898)

3.2. La reconversió del carlisme.

Després de ser vençuts militarment i que alguns líders reconegueren a Alfons XII com a rei legítim, el carlisme es parteix en dos

Els partidaris de Carles VII accep-ten el capitalisme i el liberalisme

i rebutgen l’Antic Règim

Els seguidors de Ramón Nocedal deixen de reconèi-xer-lo com a rei i funden un partit catòlic integrista

(Partido Católico Nacional, 1888)