TEMA 7 L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

(1875-1898)

7

Context Internacional:

• Etapa dels Imperialismes i de la lluita pel predomini de les grans potències europees.

• Noves ideologies anticapitalistes: marxisme i anarquisme.

• Segona fase de la revolució industrial. Noves fonts d’energia: electricitat i petroli.

Europa 1880

Imperialisme i colonialisme

Els imperis colonials fins 1914

El repartiment d’Àfrica

Context Espanya i Catalunya• Restauració primera etapa (1875-1898)• Monarquia d’Alfons XII de Borbó (1875-1885)• Regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902)

Característiques: polítiques, econòmiques i socials

Polítiques:• Constitució de 1876• Bipartidisme i alternança en el poder dels conservadors i progressistes• Caciquisme• Tupinades i falsejament electoral• Desastre del 98: Guerra de Cuba i pèrdua de les darreres colònies (Cuba,

Puerto Rico i Filipines)Econòmiques:

• Dualisme: Creixement econòmic a Catalunya i Euskadi. Estancament a la resta de l’estat. Catalunya, la fàbrica d’Espanya.Socials:

• Creixement molt important del proletariat i de l’associacionisme obrer. FTRE PSOE i UGT. Predomini de l’anarquisme a Catalunya i Andalusia i del socialisme al nord i Madrid. Violència anarquista: Barcelona, la ciutat de les bombes.

.

1. El sistema polític de la Restauració

1.1 Un nou sistema polític

• Es recupera la dinastia borbònica però es volen superar els problemes anteriors: el predomini dels moderats,l' intervencionisme de l’exèrcit en la política i els enfrontaments civils.

• Dos objectius: elaborar una constitució i posar fi a la guerra carlina i de Cuba.

La constitució de 1876: (conservadora)

• Sobirania compartida (corts i rei)• Amplis drets pel monarca: dret de vet, nomenament

de ministres i poder per convocar, dissoldre o suspendre les Corts.

• Corts bicamerals (Senat i Congrés)• No estableix el tipus de sufragi, però va ser censatari

a partir de 1878 i universal masculí a partir de 1890.• Confessionalitat catòlica de l’estat, però tolera altres

creences en l’àmbit privat.• Es finança el culte i el clergat.• Declaració de drets, però tendència a restringir-los

(impremta, associació, expressió i reunió).

Bipartidisme i torn pacífic:

• S’estableix un sistema polític basat en el bipartidisme i l’alternança en el poder de dos partits, el conservador i el liberal (partits dinàstics).

• Torn pacífic de partits que garantia l’estabilitat política i posaria fi a la intervenció dels militars en la vida política.

• L’exèrcit va quedar subordinat al poder civil.

1.2 La fi dels conflictes bèl·lics:

• Final de la Tercera Guerra Carlina

(1872-1876)

• Final de la Guerra dels Deu Anys a

Cuba (1868-1878)

Final de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876)

• Victòria dels liberals a Catalunya (1874) , País Basc i Navarra (1876).

• Rendició dels carlins i exili del pretendent Carles• Abolició definitiva del règim foral a Navarra i País

Basc• 1878 S’estableix un sistema de concerts

econòmics, que atorgava una certa autonomia fiscal a les províncies basques, que consistia en pagar anualment una quantitat determinada a l’administració central, que seria recaptada directament per les diputacions provincials.

Final de la Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878)

• 1878 Pau de Zanjón entre el govern espanyol i els insurrectes cubans.

• Amplia amnistia, abolició de l’esclavitud i promesa de reformes polítiques i administratives amb les quals Cuba tindria representació a les Corts Espanyoles.

• 1879 “Guerra Chiquita” a causa de l’incompliment dels acords.

• 1895 Nova insurrecció, que acabarà amb la independència de Cuba el 1898.

2. La vida política i l’alternança en el poder

2.1 Els partits dinàstics

• El partit conservador: liberals moderats, liderat per Cànovas del Castillo.

• El partit liberal: liberals progressistes i demòcrates, liderat per Sagasta

Partits dinàstics:conservadors i liberals

Idees comuns: • Són monàrquics• Defensen la constitució• Volen la propietat privada• Partidaris d’un estat liberal unitari i centralista

Diferències:• Els conservadors són més immobilistes ,són

partidaris del sufragi censatari i defensen l’església i l’ordre social.

• Els liberals volen el sufragi universal i són partidaris d’un reformisme social més progressista i laic.

L’alternança en el poder

• L’alternança en el poder d’aquests dos partits va durar fins finals del segle XIX.

• El sistema electoral funcionava de manera inversa al sistema parlamentari: Quan el partit governant patia un cert desgast, el rei cridava el cap de l’oposició i li encarregava de formar govern. Aleshores aquest convocava eleccions i sempre les guanyava, mitjançant pràctiques fraudulentes en l’obtenció de vots ( Pàg. 156-157).

2.2 Falsejament electoral i caciquisme

• Caciquisme: sistema basat en la influència i el poder econòmic de determinats individus (cacics) sobre la societat.

• Predomini a Andalusia, Galícia i Castella• Sobretot a les zones rurals• La corrupció electoral basada en el caciquisme va

mantenir el sistema polític d’alternança de partits en la primera etapa de la Restauració (1874-1898).

• L’adulteració del vot es va convertir en una pràctica habitual

• Els cacics manipulaven les eleccions d’acord amb les autoritats, sobretot els governadors civils de les províncies.

• Tupinada: conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals.

EL SISTEMA

DE LA RESTAURACIÓ

BIPARTIDISME

TUPINADES ELECTORALS

CONSTITUCIÓ DE 1876

CACIQUISME

2.3 El desenvolupament del torn de partits:• Etapes: (mirar l’eix cronològic de la pàg. 146)

Reformes: • 1882 Sufragi Universal Masculí per les eleccions municipals

(Sagasta)• 1885 Pacte de El Pardo: suport dels partits dinàstics a la regent

Maria Cristina• 1887 Llei d’associacions (Sagasta): elimina la distinció entre

partits legals i il·legals i permet que els partits de la oposició entrin al joc polític.

• 1888 Abolició de l’esclavitud• 1889 Nou Codi Civil• 1890 Sufragi universal masculí a les eleccions generals

(Sagasta)• 1891 Aranzel proteccionista

• 1897 Assassinat de Cànovas del Castillo.• Dissidència i descomposició dels partits dinàstics, que

depenien massa dels seus líders.

3. Les forces polítiques

marginades del sistema

L’oposició

al sistema

de la RESTAURACIÓ

REPUBLICANS

SOCIALISTES

CARLINS

NACIONALISTES

3.1 L’evolució del republicanisme:

• Els republicans, després del fracàs de la Primera República, estaven dividits en diverses tendències:

• Partido Republicano Posibilista (Castelar): moderat, accepta el joc polític de la Restauració.

• Partido Republicano progresista (Zorrilla): republicanisme radical i antimonàrquic.

• Partido Republicano Centralista (Salmerón): vol unificar les diverses tendències del republicanisme.

• Partit Republicà Federal (Pi i Margall): principal partit republicà a Catalunya.

• Unió Republicana: coalició de partits republicans que va obtenir representació a les Corts i va constituir una important minoria republicana (1893).

• El republicanisme va perdre influència enfront de l'Internacionalisme entre els obrers.

El republicanisme a Catalunya:

Partit Republicà Federal de Pi i Margall

3.2 La reconversió del carlisme

• Greu crisi després de la derrota de 1876 (Tercera Guerra Carlina).

• Intents de renovació per adaptar-se a la nova situació.• Accepten el nou ordre liberal capitalista i renuncien a l’Antic

Règim .• Disputa religiosa: una part del partit acusa Carles VII, exiliat a

Itàlia, de no donar prou suport a la política del Papa contra el liberalisme i de donar més prioritat a la qüestió dinàstica que a la religiosa.

• 1888 Es crea el “Partido Catòlico Nacional”, que deixa de reconèixer el pretendent carlí i és simplement un partit catòlic integrista

• 1890 Es reconstrueix el carlisme amb el nom de “Comunión Tradicionalista”, grup actiu d’oposició al sistema de la Restauració.

4. La Guerra d’Ultramar

4.1 Cuba, la perla de les Antilles

• 1878 Pau de Zanjón. S’estableixen acords per realitzar reformes polítiques a l’illa.

• Ineficàcia de l’administració espanyola per pressions dels grups econòmics amb negocis a Cuba.

• 1879 “Guerra Chiquita” a causa de l’incompliment dels acords.

• 1891 El govern apuja les tarifes aranzelàries pels productes importats a l’illa que no procedissin de la península (aranzel Cànovas).

• El principal client econòmic de Cuba era els Estats Units, que compraven la major part de la producció de sucre i tabac, mentre que les seves vendes a l’illa eren penalitzades amb uns forts aranzels d’entrada.

• El president nord-americà Mckinley va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans si el govern espanyol no abaixava els aranzels.

• 1893 Creació del Partido Revolucionario Cubano (José Martí), independentista.

4.2 La gran insurrecció 1895

• 1895 “Grito de Baire”: aixecament generalitzat• Espanya envia l’exèrcit, comandat per Martínez

Campos i Weyler.• Forta repressió i gran quantitat de soldats morts. • 1897 Canvi d’estratègia del govern espanyol,

política de conciliació.• Autonomia de Cuba: sufragi universal masculí,

igualtat de drets amb els peninsulars i autonomia aranzelària.

• Suport nord-americà als independentistes• 1896 Rebel·lió a les Illes Filipines

4.3 La intervenció dels Estats Units

1898

• Àrea d’expansió nord-americana: regió del Carib, Hawaii i Japó.• Estats Units havia proposat a Espanya comprar l’illa, però aquesta ho

havia rebutjat sempre.• 1898 McKinley envia el cuirassat Maine al port de l’Havana, que va

patir una explosió en la qual va morir gran part de la tripulació.• Els Estats Units van acusar Espanya d’haver provocat el fet i li envien

un ultimàtum on exigeixen la retirada espanyola de Cuba.• Espanya amenaça de declarar la guerra als Estats Units si l’illa és

envaïda.• Els Estats Units declaren la guerra a Espanya.• Comença la guerra hispano-nord-americana.• 1898 Pau de París: Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i

Filipines, que passen a ser protectorats dels Estats Units.• Les Illes Marianes i Carolines són venudes a Alemanya• Espanya va perdre tot el que li quedava del seu imperi colonial

d’Ultramar. • De totes maneres li queden alguns territoris al continent africà.

Territoris colonials espanyols a finals del segle XIX

Cuba s’independitza dels Estats Units el 1902.

Actualment és una república comunista.

Puerto Rico és un estat lliure associat

als Estats Units d'Amèrica des de 1952.

Filipines: és un estat independent des de 1946.

4.4 Les actituds dels catalans davant la guerra

• Les classes benestants i les principals entitats econòmiques catalanes donen suport al govern espanyol en la defensa de l’espanyolitat de les colònies, ja que tenen interessos econòmics importants a Cuba i les altres colònies.

• Les classes populars s’oposen a la guerra, ja que es veuen perjudicades per les “quintes”. Adopten actituds pacifistes i antimilitaristes.

• Els republicans federals de Pi i Margall van ser els únics republicans que es van oposar a la guerra i es van pronunciar a favor del dret dels cubans a decidir el seu destí.

• Societat espanyola: Patriotisme exaltant de gran part de la societat espanyola.

• Catalanistes: Inicialment la major part de les forces catalanistes van donar suport a la política del govern.

• A partir de 1887 van ser més partidaris d’un procés autonòmic a l’illa.

• Per molts catalanistes, l’autonomia cubana podia ser un precedent per les seves aspiracions descentralitzadores de l’Estat Espanyol.

Bandera de Cuba

5. Les conseqüències del “Desastre del 98”

5.1 Una crisi política i moral

• Crisi econòmica poc important i reforma de la hisenda.• Crisi política poc important: el sistema de la Restauració es

manté.• Crisi moral i ideològica sobretot. Impacte psicològic sobre la

població. Desencís i frustració

• Regeneracionisme: corrent molt crític amb el sistema polític i amb la societat espanyola.

• Destrucció del mite de l’Imperi Espanyol en un moment d’expansió del colonialisme per Àfrica i Àsia per part de les potències europees.

• Espanya passa a ocupar un paper secundari en el context internacional.

• Visió d’Espanya com una nació moribunda, amb un exèrcit ineficaç, un sistema polític corrupte i uns polítics incompetents.

5.2 El Regeneracionisme

• Institución Libre de Enseñanza (1876): Institució creada per diversos intel·lectuals, catedràtics que havien abandonat la universitat per que no tenien llibertat de càtedra.

• Aquests intel·lectuals progressistes consideraven que la Revolució de 1868 havia estat una ocasió perduda per modernitzar el país.

• Van impulsar la introducció a Espanya de les teories pedagògiques i científiques més avançades que s’estaven desenvolupant a la resta d’Europa

• Important renovació de la ciència espanyola a partir de 1890.• Consideraven que la societat i la política espanyola estaven

massa influïdes per la doctrina catòlica.• Aquest corrent anomenat “Regeneracionisme” tenia una visió

molt crítica de la Història d’Espanya i reclamava la necessitat de “regenerar” la vida política i social del país.

• Francisco Giner de los Rios i Joaquin Costa van ser personatges destacats d’aquesta institució.

Joaquin Costa

• Joaquim Costa defensa la necessitat d’enterrar “glòries passades”, millorar la situació al camp espanyol i elevar el nivell educatiu i cultural del país.

• El seu lema era “Escola i rebost”. Polític, jurista, economista, Màxim

representant del Regeneracionisme

Francisco Giner de los Rios

Filòsof i pedagog, fundador de la “Institución Libre de Enseñanza”

5.2 El regeneracionisme• “Generació del 98” : grup d’escriptors i

pensadors que intenten analitzar el “problema d’Espanya” de manera crítica i pessimista i creien que la pèrdua de les colònies havia de ser un revulsiu per estimular la regeneració moral, social i cultural del país (Unamuno, Machado...)

• Catalunya: “Tancament de Caixes” i consolidació del catalanisme polític.

El Tancament de Caixes 1899• Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants

i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris

establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de

fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de

les darreres colònies, l’any anterior.

• Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries

per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal.

• La protesta s'escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca i

alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les

contribucions.

5.3 La fi d’una època

• El desastre del 98 va significar la fi del sistema de la Restauració i l’aparició d’una nova generació de polítics, intel·lectuals, científics, empresaris i activistes socials.

• El Regeneracionisme no va realitzar grans canvis si no que va deixar continuar el sistema amb canvis mínims.

• Antimilitarisme creixent: l’exèrcit és acusat com a responsable del desastre del 98.

• L’exèrcit es fa més corporatiu i pren consciència de que vol tenir més protagonisme en la vida política del país.

El meu avi (havanera)

El meu avi va anar a Cubaa bordo del "Català"el millor barco de guerrade la flota d'ultramar.El timoner i el nostramoi catorze marinerseren nascuts a Calellade Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la marels nois de Calellafeien un crematmans a la guitarra solien cantar:Visca Catalunya! Visca el "Català"!

Arribaren temps de guerresde perfídies i traïcionsi en el mar de les Antillesretronaren els canons.I els mariners de Calella-el meu avi enmig de tots-varen morir a coberta,varen morir al peu del canó.

Quan el "Català" sortia a la marcridava el meu avi:Apa, nois, que és tard!però els valents de bordo

no varen tornar, (no varen tornar)tingueren la culpa els americans

TEMA 5

Transformacions agràries i expansió

industrial al segle XIX

1. Agricultura

1.1 Consolidació de la propietat privada de la terra

• Liquidació de l’Antic Règim

• Reforma agrària liberal (a partir de 1836)

• Consolidació de la propietat privada de la terra.

• Desenvolupament de l’economia de mercat.

• Necessitat de modernització del sector agrari.

1.3 Les noves formes de propietat a Catalunya

• La noblesa catalana va vendre gran part del seu patrimoni a la burgesia.

• A Catalunya, la desamortització va oferir als pagesos emfiteutes la possibilitat de redimir el cens i accedir a la propietat.

• Els pagesos pobres no van poder accedir a la propietat de la terra i van continuar conreant acollint-se als diversos contractes agraris que existien a Catalunya (arrendament, parceria,

masoveria, rabassa morta).

La propietat de la terra a Espanya

• Minifundis a Galicia i Submeseta nord

• Latifundis a Castella la Nova, Extremadura i Andalusia.

• Aquesta estructura de la propietat no fomentava la millora tècnica ni l’augment de la productivitat.

• La majoria de propietaris no estaven interessats a invertir sinó a obtenir beneficis fàcils.

• Aquesta situació va mantenir l’endarreriment i l’estancament al camp espanyol i va deixar gran quantitat de pagesos sense terres al límit de la subsistència.

L’agricultura a Espanya: estancament

• Agricultura cerealística

• Conreus: cereals, vinya, blat de moro, patata

• Augment de la superfície conreada

• Ramaderia sobretot porcina

• Augment lent de la producció i la productivitat

• Endarreriment tècnic en relació a la resta d’Europa.

L’agricultura a Catalunya: expansió

• Especialització: Monoconreu de vinya a moltes comarques de Catalunya.

• Intensificació de l’ús del sòl, afavorit per la transformació de la propietat.

• Millora de la productivitat

• Producció orientada al mercat.

• Exportació de vins i aiguardents.

• Expansió important de la vinya per l’arribada de la plaga de la fil·loxera a França.

• Altres conreus: oliveres, fruiters, cereals, llegums,...

• Dèficit alimentari: la producció agrària no pot alimentar tota la població catalana.

• Dèficit de cereals i preus a l’alça

• Construcció del Canal d’Urgell per regar les comarques interiors del Pla de Lleida (Noguera, Urgell, Segrià)

• A partir de 1860 es promou el conreu d’arròs al Delta de l’Ebre.

L’arribada de la Fil·loxera va causar la mort dels ceps i la ruïna al camp català.

2. Demografia

DEMOGRAFIA

CREIXEMENT DE LA

POBLACIÓ CREIXEMENT URBÀ

MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES

ÈXODE RURAL

Demografia: Espanya

• Fort creixement de la població espanyola al llarg del segle XIX (+60%).

• Més baix que a la resta d’Europa.

• Es manté una alta mortalitat infantil.

• Males condicions sanitàries i malalties, per la pobresa de la majoria de la població.

• Epidèmies recurrents: tuberculosi, febre groga, còlera...relacionades amb la manca d’higiene.

• Males collites: manca d’aliments, fam, desnutrició i augment mortalitat.

• Creixement limitat de la població espanyola.

• Fins al segle XX no inicia la transició demogràfica.

Demografia: Catalunya

• Més creixement econòmic i més augment de la població.

• Millora de l’alimentació i disminució de les epidèmies

• Baixa la mortalitat, sobretot la infantil i la natalitat es manté elevada.

• Gairebé va doblar la població al segle XIX.

• Inicia la transició demogràfica al darrer

terç del segle XIX.

Procés d’urbanització: creixement de les ciutats

Espanya:

• Ciutats importants: Madrid i Barcelona

• La majoria de la població segueix essent rural.

• Creixement de les ciutats lent, però constant.

Catalunya:

• Migracions interiors importants

• camp-ciutat

• Interior-costa

• Creixen Barcelona i l’àrea metropolitana

• Les comarques pirinenques perden població

• Increment de la població urbana a Catalunya

Les migracions a Ultramar: Cuba, Argentina, Mèxic, Brasil...

3. La industrialització a Catalunya

La industrialització de Catalunya va

constituir una excepció dins el

panorama espanyol i, fins a

començament del segle XX

Catalunya va ser la fàbrica

d’Espanya. El motor d’aquesta

embranzida industrial va ser la

industria tèxtil cotonera, que va

continuar la tradició manufacturera

iniciada al segle XIX

3.1 La industria tèxtil catalana• Origen: fàbriques d’Indianes (finals segle XVIII)

• Procés de mecanització a partir de 1830 (vapors)

• Fonts d’energia: carbó i hidràulica

• Predomini de les petites i mitjanes empreses

• Escassetat de carbó: dependència energètica de la Gran Bretanya.

• Feblesa del mercat espanyol: poca demanda interior.

• Alts costos dels teixits

• Competència teixits estrangers

• Exigència de mesures proteccionistes al govern per part dels industrials catalans.

• Localització industries: a la costa, prop dels ports, inicialment.

• A partir de 1869: als cursos alts dels rius, per aprofitar l’energia hidràulica.

Vapors i colònies industrials

VAPORS

• Energia: carbó

• Primera fase revolució industrial

• Localització: barris industrials de les ciutats.

• Treballadors: viuen en barris obrers, al costat de les fàbriques.

• Vincles només laborals

COLÒNIES

• Energia hidràulica

• Segona fase revolució industrial

• Localització: capçaleres dels rius

• Treballadors: viuen a la colònia, lluny de la ciutat

• Paternalisme

• Poca conflictivitat social

5

5

5Catalunya: diversificació industrial

4. L’estructura industrial d’Espanya

A l’Espanya del segle XIX, el

progrés de la industrialització va

ser lent i les transformacions

econòmiques modestes.

Tanmateix, a la darreria del segle

XIX al País Basc va consolidar-se

un nucli industrial important

fonamentat en la industria

pesant (mineria i siderúrgia)

La producció de ferro:

l’industria siderúrgica creix

• Desenvolupament de la mineria del ferro i del carbó• Creixement de la industria siderúrgica

• Inicialment a Marbella (Màlaga), fins 1830 aprox. Manca de carbó icostos elevats. Decadència.

• Astúries: centre siderúrgic d’Espanya entre 1864 i 1879. Tenia carbómineral i la industria siderúrgica es localitza prop de les mines.

• Biscaia: nou centre de la industria siderúrgica a partir de 1876.L’arribada del carbó de Cardiff (Gal·les) i les mines de ferro consoliden elcreixement industrial de la zona. Eix Bilbao-Cardiff (s’exporta ferro is’importa carbó).

• Es consolida la industria siderúrgica al País Basc• Creix la producció de ferro• Industrialització del País Basc• 1885 Es comença a fabricar acer (Convertidor Bessemer)

5

5

Importància de la industria agroalimentària

• Agricultura d’exportació de cítrics a València.

• Important industria farinera a Aragó

• En general industries locals amb poca repercussió al mercat exterior.

5

5

5 Llei de mines de 1868: desamortització del subsòl i explotació massiva dels jaciments.

5. El ferrocarril i el mercat• Llei de ferrocarrils de 1855: creixement de la xarxa ferroviària.

Tres etapes:

• Primera expansió (1855-1866)

• Crisi de 1866: paralització

• Nova etapa constructiva: a partir de 1873

Característiques xarxa ferroviària espanyola:

• Estructura radial

• Ample de via més gran que la majoria de línies europees

• Franquícia aranzelària: permet a les empreses estrangeres importar material per construir la xarxa ferroviària lliure d’aranzels.

• Aquestes característiques obstaculitzen els intercanvis amb Europa el creixement industrial espanyol.

5Llei de ferrocarrils de 1855: creixement

de la xarxa ferroviària

5

6. Hisenda, Banca i diners...

• Dèficit de l’estat, deute públic, fallida... Constants del segle XIX.

• Manca de confiança en la hisenda espanyola i problemes financers crònics.

• Intents de crear una banca sòlida.

• 1856 Es crea el Banc d’Espanya.

• Intents frustrats de crear una banca catalana sòlida.

• Sorgeix un sector bancari important al País Basc, per finançar la industria (Banc de Bilbao, Banc de Biscaia...), que s’expandeix per tota Espanya.

5

Tema 6

Societat i moviments socials al

segle XIX

Societat declasses

burgesia proletariat

Moviment obrer:Procés iniciat pels treballadors i treballadores de la indústria, que patien unes condicions socials i laborals molt dures i que van anar prenent consciència de classe (proletariat) fins organitzar-se en associacions laborals o sindicats.Procés lent, plural i contradictori.

La burgesia industrial i financera

El proletariat

L’origen del moviment obrer

• Les males condicions de vida i de treball dels obrers (proletaris) van fer aparèixer diverses formes de protesta que reben el nom de moviment obrer.

• Inicialment els obrers no estaven organitzats, però poc a poc van formar sindicats i organitzacions i van realitzar accions per defensar els seus interessos.

• Moviment obrer: lluita dels treballadors (proletaris) per millorar les seves condicions de vida i de treball.

El moviment obrer

• Forma de lluita: la vaga• Inicialment eren organitzacions il· legals i

clandestines, perseguides pels governs.• Els conflictes s’havien de resoldre entre

l’empresari i el treballador.• El govern només intervenia en cas de desordre

públic, llavors enviava l'exèrcit i exercia la repressió.

• A finals del segle XIX: primeres lleis laborals. L’estat comença a fer d’àrbitre en els conflictes laborals.

MOVIMENT OBRER: ETAPES

LUDISME (1830 aprox. )

SOCIETATS D’AJUDA MÚTUA

SINDICALISME (FINS 1848 aprox.)

INTERNACIONALISME(a partir de 1848)

MARXISME ANARQUISME

SOCIALISME

SOCIALDEMOCRÀCIA

COMUNISME(a partir de 1917)

Anarcocomunisme

Anarcosindicalisme

SOCIALISME UTÒPIC

El sorgiment del proletariat

• Els orígens de la classe obrera van lligats al procés d’industrialització.• La nova indústria es va caracteritzar per la utilització de mà d’obra

assalariada.• Noves regles per regular el treball• Jornada laboral de 12 a 14 hores diàries, 6 dies a la setmana• Salari escàs• Es cobrava per dia treballat• Fèrria disciplina laboral: qualsevol protesta significava l’acomiadament• No hi havia protecció en cas d’atur, malaltia o accident, ni de vellesa.• Les dones i els nens cobraven salaris molt inferiors.• Els obrers vivien en cases petites, en barris sense serveis• Abundaven les malalties infeccioses: tuberculosi i còlera• Mala alimentació i treball esgotador

• Predomini d’obrers del sector tèxtil sobretot a Catalunya.

• Obrers de la siderúrgia i la metal·lúrgia a Astúries i el País Basc.

5. Les primeres organitzacions obreres

(1830-1868)

Etapa de la Revolució Liberal

5.1 El naixement dels sindicats obrers a Catalunya

Primera fase: el ludisme 1820-1830 aprox.

• Les primeres lleis liberals prohibien l’associació obrera per que es considerava contrària a la llibertat de contractació.

• Primeres manifestacions de protesta: clandestines, violentes i espontànies.

• El ludisme va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de les màquines, a las que consideraven culpables de la pèrdua de llocs de treball i de la minva dels jornals.

• 1821 Crema de tallers a Alcoi

• 1835 Incendi del vapor Bonaplata

Segona fase: Societats d’Ajuda Mútua

(a partir de 1839 )

• Els obrers s’adonen que els seus problemes no venen de les màquines si no de les condicions de treball i la protesta es va centrar en les millores laborals i en reivindicar el dret d’associació (caràcter mutualista)..

• 1839 S’autoritzen les Societats de Socors Mutus: els obrers pagaven una quota per assegurar-se ajuda en cas d’atur, malaltia ...Caixes de resistència. Solidaritat entre els obrers.

• 1839 Societat de Protecció Mútua de Teixidors del Cotó de Barcelona.

Tercera fase: Sindicats d’Ofici (a partir de 1840)

• Reivindicació de millores laborals

• Pagaven una quota destinada també a caixa de resistència en cas de vaga

• Eren federacions d’ofici (teixidors, filadors, blanquejadors, impressors...)

• La vaga era la seva forma de lluita

• 1840 Protesta per l’augment de la llargada de les peces sense augmentar els salaris.

• 1840 Es crea l’Associació de Teixidors de Barcelona, primer sindicat que reivindicava millores laborals (puja de salaris, reducció jornada laboral...)

• 1840-43 Moltes vagues ( progressistes/Espartero)

• 1844 Prohibició de les vagues i de les associacions obreres (govern moderat)

5.2 Consolidació del sindicalisme

• 1854-56 Bienni Progressista: es tornen a autoritzar les associacions obreres.

• 1854 Vaga contra les selfactines : violència, repressió, augment dels salaris...

• Prohibició associacions obreres• Estat de setge• Execució de Josep Barceló• Suspensió contractes col·lectius• Acomiadament lliure• 1855 Primera vaga general a Espanya• Reivindicacions: llibertat d’associació, horari de treball fix,

creació de comissions mixtes patrons-obrers per resoldre conflictes laborals.

• Repressió de l’exèrcit• 1857 Nova prohibició de les associacions obreres (govern

moderat)

5.3 Les revoltes agràries

Andalusia: • augment de la població agrària assalariada• Manca de treball i de recursos• Problema social• 1840 Manifestacions i ocupació de terres,

crema de collites i matança de bestiar.• 1855 Noves insurreccions pageses, reprimides

per l’exèrcit i la guàrdia civil• 1860-70 Prolifera el bandolerisme com a

resposta individual i violenta a les injustícies socials.

5.4 Socialisme utòpic i republicanisme

• Primera meitat del segle XIX : influència del socialisme utòpic en el moviment obrer.

• Socialisme utòpic: doctrina del primer socialisme. Volia acabar amb les injustícies de la societat liberal. Reivindicava la creació d’una societat igualitària amb propietat col·lectiva.

• Socialistes utòpics catalans: Felip Monlau, Abdó Terradas i Narcís Monturiol.

Relació del moviment obrer amb la política:

• Les primeres associacions obreres eren apolítiques i corporatives.

• Més tard van estar vinculades als republicans federals

• Posteriorment es van desenganyar de la política i van mantenir una actitud de rebuig, que finalment els va apropar a l’anarquisme.

Relació del moviment obrer amb la política:

• Governs moderats: repressió, clandestinitat

• Governs progressistes: més permissius 1840/43 1854/56 1868/74

• Sexenni: màxim apogeu del moviment obrer del segle XIX.

6. L’arribada de l' Internacionalisme

(1868-1874)

Etapa del Sexenni

L’INTERNACIONALISME

Els marxistes i els anarquistes del diferents

països van veure la necessitat d’unir-se un

una associació internacional. Units tindrien

més força per lluitar a favor de la classe

obrera.

L’any 1864 van crear l’Associació

Internacional de Treballadors (AIT)Acorden fundar partits socialistes a cada

país.Sorgeixen els partits i sindicats de classe

Els anarquistes són expulsats

Sindicats de classe: Associacions obreres sorgides de

l’Internacionalisme. Dues branques: Marxisme i Anarquisme. Teories revolucionàries i anticapitalistes.

(segona meitat segle XIX). Plantegen que la revolució és la única

manera de lluitar contra el capitalisme i fer-lo desaparèixer per establir una societat més

justa i igualitària.

6.1 L’arribada de la Internacional a Espanya: La FRE 1870

• Fanelli funda a Madrid el primer nucli de la Internacional, i després a Barcelona.

• Fanelli és deixeble de Bakunin i d’idees anarquistes.• L’ obrerisme espanyol i sobretot el català es separa del

republicanisme federal i es vincula al moviment obrer internacional.

• Fanelli difon a Espanya els ideals anarquistes com si fossin els de la Internacional, quan en realitat a la Internacional predominen les tesis socialistes i es produeix una escissió entre socialistes i anarquistes.

• 1870 Primer congrés de la FRE de l’AIT : la vaga com a forma de lluita, apoliticisme i revolució social per l’acció directa.

6.2 Crisi i escissió en la FRE

• 1871 Paul Lafargue crea un grup marxista a Madrid.

• Campanya a favor de la creació d’un partit polític obrer

• 1872 Són expulsats de la FRE i creen la Nueva Federación Madrileña (marxista)

• 1871 La AIT és declarada il·legal arreu d’Europa, pels fets de la Comuna de París.

• A Espanya, la FRE va tenir la seva màxima expansió durant la Primera República (1873).

• Després del fracàs de les revoltes cantonalistes, en les quals participa activament, entra en decadència.

• 1874 Inici de la Restauració. La FRE és declarada il·legal.

7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)

Etapa de la Restauració

7.1 Els corrents anarquistes

• 1874-1881 Etapa de clandestinitat de les associacions obreres.

• 1881 Legalització. Govern liberal de Sagasta. Política més permissiva.

• 1881 Fundació de la FTRE (anarquista)

Anarquisme:• dues tendències• a) Anarcosindicalisme: acció sindical i no revolucionària• b) Anarcocomunisme: favorables a l’acció terrorista

• 1890-97 Abandó del sindicalisme. Triomf del radicalisme (violència individualista).

• 1890 Celebració del Primer de Maig, dia internacional dels treballadors. Reivindicació jornada de 8 hores.

• 1893-97 Violència anarquista (bomba del Liceu, atemptat processó Corpus..)

• 1897 Processos de Montjuic.

Barcelona: la ciutats de les bombes

Andalusia: terrorisme rural.

• Atemptats contra les collites i les propietats.• Procés de “La mano negra”• Intent anarquista de presa de Jérez

• Espiral acció/repressió/acció

• Repressió sistemàtica contra l’obrerisme organitzat

• Desarticulació del sindicalisme anarquista.

• Desorganització total del moviment llibertari

7.2 El socialisme obrer

• 1879 Creació del PSOE (marxista) dirigit per Pablo Iglesias• Marxista, partidari de l'acció política, línia rígida, no volen

aliances amb cap partit burgès.• Implantació a Madrid, País Basc, Astúries i València.

• Poca incidència a Catalunya.• Programa de reformes: dret d’associació, reunió i

manifestació, sufragi universal, reducció jornada laboral, prohibició del treball infantil i altres mesures liberals.

• 1886 Primer diari del PSOE: “El socialista”• S’afilia a la Segona Internacional Socialista (1889-1914)• 1888 Creació de la UGT, sindicat vinculat al PSOE• 1890 Participa activament en la celebració del Primer de

Maig

7.3 Reformisme i qüestió social:

Situació social negativa: vagues, agitació obrera, conflictivitat.

• L’estat es planteja reglamentar les relacions econòmiques i laborals.

• 1883 Es crea la Comissió de Reformes socials

• Objectiu: analitzar la situació obrera, redactar lleis per millorar-la i emetre informes al govern. Panorama desolador.

• Creació de l' Institut de Reformes Socials. Orienta i prepara la política social de l’Estat.

• El govern comença a fer algun intent de fer d’àrbitre entre treballadors i empresaris i ho comença a considerar una qüestió social i no privada.

• La major part de les lleis no s’aproven fins inicis del segle XX

Altres ...

Sindicalisme apolític reformista: Les 3 classes de vapor• Reivindicacions exclusivament laborals• Mútues i cooperatives de consum. Important xarxa de

cooperatives a Catalunya.

Sindicalisme d'inspiració cristiana:• Publicació de l’encíclica “Rerum Novarum” per Lleó XIII :

implantació del catolicisme social.• Fundació de cercles catòlics pel pare Antoni Vicent.• Finalitat: millorar la condició obrera a partir dels

principis cristians i sense lluita de classes.