Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)

Unitat 7: L’Època de la Restauració Borbònica (1875-1898)Júlia López Valera

SUMARI

Es restaura la monarquia borbònica

Nou sistema polític ideat per CÁNOVAS DEL CASTILLO .

LIBERALISME CENSATARI

Alternança en el poder dels dos grans partits

CONSERVADOR LIBERAL

El nou període durà 50 anys. S'inclouen els regnats d’Alfons XII i Alfons XIII amb la regència de Maria Cristina.

Es consolida un règim constitucional i parlamentari. S’estableix el sufragi universal masculí al 1890. Tot i que mai va arribar a ser plenament democràtic. Amb el pas del temps el règim es descompon. La pèrdua de Cuba i Filipines fa caure la Restauració en una crisi política i moral que esquerda els fonaments del sistema.

CRO

NO

LOG

IA

Júlia López Valera (Institut Banús)

1. E

L SI

STEM

A PO

LÍTI

C D

E LA

RES

TAU

RACI

Ó El pronunciament de Martínez Campos el desembre de 1874 va ser benvingut per l’exèrcit i també pels conservadors. Significà la restauració de la monarquia en Alfons XII. El polític més important d’aquest període és Cánovas del Castillo.

1.1. Un nou sistema polític

Cánovas volia un nou model polític que ajudés a superar alguns problemes endèmics del liberalisme precedent:

Per aconseguir-ho es planteja dos objectius:

La primera mesura va ser convocar eleccions per a unes CORTS CONSTITUENTS, amb sufragi universal (tot i que Cánovas no era partidari) malgrat que posteriorment tornà al sufragi censatari.

1. Caràcter partidista i excloent dels moderats.2. Intervencionisme dels militars en la política.3. Proliferació d’enfrontaments civils.

Elaborar una constitució. Sistema polític basat en el

bipartidisme.

Pacificar el país: Fi guerra de Cuba i fi conflicte carlí.

1. E

L SI

STEM

A PO

LÍTI

C D

E LA

RES

TAU

RACI

ÓLa constitució del 1876

És una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i per la sobirania compartida entre les corts i el rei. De caràcter conservador, inspirada en els valors de la monarquia, la religió i la propietat.

MONARQUIA:-Institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política.- Constituïa un PODER MODERADOR.- Sobirania compartida.- Amplis poder al rei: dret de vet, nomenament ministres, convocar, suspendre o dissoldre les Corts. LES CORTS:-Eren BICAMERALS: Senat i Congrés dels Diputats (electiu).- Al Senat la meitat ho eren per dret propi o vitalici, es podien nomenar directament. SUFRAGI:-No fixat per la constitució, però sí per la llei del 1878 com a CENSATARI (contribuents més grans).- Al 1890 es va aprovar el sufragi universal (amb el partit liberal en el poder). Es proclamava la CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT:-Sí tolerància, però sense manifestació pública.- Es restableix el manteniment del culte i el clero. També hi havia una gran DECLARACIÓ DE DRETS però la seva concreció es remetia a ordres posteriors que els van restringir.

1. E

L SI

STEM

A PO

LÍTI

C D

E LA

RES

TAU

RACI

ÓBipartidisme i Torn Pacífic

Sistema de govern ideat i introduït per Cánovas del Castillo: EL BIPARTIDISME. Alternança en el poder dels dos grans partits: conservador i liberal. Eren els partits dinàstics: acceptaven la monarquia alfonsina. Hi haurà doncs un torn pacífic de partits que garantirà l'estabilitat institucional. L’EXÈRCIT quedà subordinat al poder civil. Una ordre reial del 1875 estableix que la seva missió era la defensa de la seguretat i la independència del país. Se’ls atorga certa autonomia en els afers interns i un pressupost elevat. S’elimina així la intromissió continua en la vida política.


1. E

L SI

STEM

A PO

LÍTI

C D

E LA

RES

TAU

RACI

Ó1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.

L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de la guerra carlina i de la guerra de Cuba.

LA GUERRA CARLINA:-A Catalunya les forces carlines van aconseguir algunes victòries: Alpens (1873) i Castellfollit(1874).- També al 1874 conquereixen: la Seu d’Urgell, Igualada, Manresa, Vic i Olot.- Al llarg del 1875 l’exèrcit els expulsa, els derrota a Catalunya, País Valencià i Aragó.- El conflicte es trasllada al P.Basc i Navarra.- La rendició total es produeix l’any 1876 (al febrer Carles travessa la frontera cap a l’exili).- La derrota carlina va suposar l’abolició del règim foral.- L’any 1878 s’atorga una certa autonomia fiscal amb sistema de concerts econòmics. S’ha de pagar una certa quantitat cada any a l’administració central.


1. E

L SI

STEM

A PO

LÍTI

C D

E LA

RES

TAU

RACI

Ó1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.

LA GUERRA de CUBA o GUERRA DELS 10 anys (1868-1878)- L’any 1878 es signa la PAU DE ZANJÓN

-Àmplia amnistia.-Abolició de l’esclavitud.-Promesa de reformes polítiques i administratives. Cuba tindria representants a les corts espanyoles.

El retard o incompliment..

GUERRA CHIQUITA (1879)

Insurrecció del 1895

Embarcament dels voluntaris catalans per la guerra de Cuba al port de Barcelona

Ramon Padró Pedret (1848 - 1915)

2. L

A VI

DA P

OLÍ

TICA

I L’A

LTER

NAN

ÇA E

N E

L PO

DER

2.1. Els partits dinàstics

PARTIT CONSERVADORCánovas del CastilloGrups polítics més

conservadors

PARTIDO LIBERALSagasta

Progressistes, unionistes i alguns republicans moderats

Coincidien en:

1. Eren PARTITS de MINORIES, de notables.2. Bases socials: elits econòmiques i classe mitjana benestant.

3. Defensaven : la monarquia la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista.

Diferien en:

PARTIT CONSERVADORImmobilisme

Sufragi censatariDefensa de l’Església i

l’ordre social

PARTIDO LIBERALSufragi universal masculíReformisme social més

progressista i laic

2. L

A VI

DA P

OLÍ

TICA

I L’A

LTER

NAN

ÇA E

N E

L PO

DER

L’objectiu d’aquesta alternança era l’ESTABILITAT INSTITUCIONAL. Hi havia el torn garantit. Quan hi havia desgast, el rei cridava al cap de l’altre partit i es convocaven eleccions.

CONSERVADORS CATALANSManuel Duran i Bas/Josep Ferrer i Vidal

Manuel Girona/Joan Mañé i Flaquer-Franja més catòlica i conservadora.- S’oposen a la tolerància de culte, també a la política centralitzadora.- Contraris al reformisme proposat pels liberals.

Diario de Barcelona

LIBERALS CATALANSVictor Balaguer

Francesc Rius i Taulet-Tarannà obert.- Defensaven el reformisme polític: llibertats individuals, no influència de l’Església i sufragi universal.

Diari La Vanguàrdia

2. L

A VI

DA P

OLÍ

TICA

I L’A

LTER

NAN

ÇA E

N E

L PO

DER

2.2 Falsejament electoral i caciquisme

El sistema de torn pacífic va durar més de 20 anys gràcies a la CORRUPCIÓ ELECTORAL i a la utilització de la influència i del poder d’alguns individus CACICS. El CACIQUISME es va donar a tota Espanya, però més a Andalusia, Galícia i Castella.

L’ADULTERACIÓ DEL VOT constituïa una pràctica habitual. Com es va aconseguir? Es va restablir el sufragi censatari Pes electoral més gran als districtes rurals, que eren més manipulables i també gràcies a les trampes electorals (falsejament dels resultats).

CACICS eren persones notables, del medi rural, rics propietaris, que tenien gran influència en la vida local ( a nivell social i polític).

També podien ser advocats, professionals de prestigi o funcionaris d’administració que controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, sorteig de quintes... etc.

Orientaven la direcció del vot, agraïen amb “favors” i discriminaven els qui no respectaven els seus interessos.

Manipulaven d’acord amb les autoritats, GOVERNADORS CIVILS.

2. L

A VI

DA P

OLÍ

TICA

I L’A

LTER

NAN

ÇA E

N E

L PO

DER

TUPINADAConjunt de trampes electorals

que ajudava a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels

resultats electorals.

Falsejant els cens

Manipulant les actes electorals

Es compraven vots

Amenaçant l’electorat amb

coaccions de tota mena.

2. L

A VI

DA P

OLÍ

TICA

I L’A

LTER

NAN

ÇA E

N E

L PO

DER

2.3. El Desenvolupament del Torn de Partits

Entre 1876 i 1898, el torn va funcionar amb regularitat. La primera crisi important del sistema va ser arrel del desastre del 1898. El PERSONALISME del sistema va deteriorar els partits que depenien massa de la personalitat dels seus líders. Comencen a sortir veus dissidents.

3.LE

S FO

RCES

PO

LÍTI

QU

ES M

ARG

IND

ES D

EL S

ISTE

MA

3.1. L’evolució del republicanisme

Els republicans van haver de plantar cara al desencís d’una part dels seus seguidors i a la repressió del govern.

Estaven fortament dividits en diferents tendències.

3.LE

S FO

RCES

PO

LÍTI

QU

ES M

ARG

IND

ES D

EL S

ISTE

MA

PARTIDO REPUBLICANO POSIBILISTA

Emilio Castelar1. Postures cada vegada

més moderades.2. Acceptava el joc polític

de la Restauració.3. Participació

minoritària del partit en el govern : municipis i

diputacions.

PARTIDO REPUBLICANO PROGRESSISTA

Manuel Ruiz Zorrilla1. Republicanisme

radical, no descarta la violència.

2 Influència entre alguns militars,

intents fracassats d’insurrecció.

PARTIDO REPUBLICANO CENTRALISTA

SalmerónPretenia convertir-se en el pal de paller de les diferents opcions i

tendències republicanes.

PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL

Pi i MargallVa patir divisions

internes i escissions.Amb l’ascens de Josep

M. Ribot (1883) es dota d’un nou

programa.

A CATALUNYA

Es va estimular la formació de coalicions com: UNIÓ REPUBLICANA (diferents tendències menys els possibilistes). Van obtenir bons resultats a les eleccions del 1893. Malgrat això el REPUBLICANISME: 1. Va haver de fer cara a la influència de l’internacionalisme entre els obrers.2. Va haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista.3. Va haver de lluitar contra la competència electoral dels socialistes.

3.LE

S FO

RCES

PO

LÍTI

QU

ES M

ARG

IND

ES D

EL S

ISTE

MA

3.2. La reconversió del carlisme

Després de la derrota carlina del 1876, es prohibeix l’estada a Espanya de CARLES DE BORBÓ. Alguns membres del carlisme van reconèixer Alfons XII com a rei legítim. Tot això va provocar una greu crisi dins el carlisme. CÁNDIDO NOCEDAL, estengué el carlisme per tota Espanya, però els principals nuclis van ser-hi a Navarra, País Basc i Catalunya. JUAN VÁZQUEZ DE MELLA renovà el partit el 1886 amb un programa que es coneix com a Acta de Loredan.

1. Defensa del catolicime.2. Defensa del furisme.3. Autoritat del pretendent

carlí.4. Oposició a la

democràcia.5. Acceptava el nou ordre

liberal capitalista.

RAMÓN NOCEDAL protagonitza una escissió el 1888 i funda el PARTIDO CATÒLICO NACIONAL que es va convertir en un partit catòlic integrista. A partir del 1890 el carlisme es reconstrueix amb l’aspiració de ser un partit de masses, s’organitzen en assemblees locals, CERCLES. Amb el nom de COMUNIÓ TRADICIONALISTA, van esdevenir un grup molt actiu d’oposició al sistema. L’any 1896 van obtenir 10 diputats.

4. L

A G

UER

RA D

’ULT

RAM

AR4.1. Cuba, la perla de les Antilles

PAU ZANJÓN, 1878 Els cubans volien una sèrie de reformes:1. Mateixa representació a les Corts.2. Participació en el govern de l’illa.3. Llibertat de comerç.4. Abolició de l’esclavitud.

Opo

sici

ó de

ls

gran

s pr

opie

taris

, de

ls

negr

ers

i de

ls

com

erci

ants

pe

nins

ular

s.

Seguint el model de la Península, es van crear a Cuba dos grans partits:

El Partido Liberal de Sagasta només va ABOLIR L’ESCLAVITUD al 1888. En no veure satisfetes les seves demandes, els desitjos d’emancipació i d’independència van créixer.

PARTIDO AUTONOMISTAMajoritàriament cubans

1. Autonomia illa.2. Reformes polítiques i

econòmiques.3. Àmplia representació al

parlament espanyol.

UNIÓN CONSTITUCIONALFormat per peninsulars

residents a Cuba.

4. L

A G

UER

RA D

’ULT

RAM

AR L’any 1893, JOSÉ MARTÍ va fundar el PARTIDO REVOLUCIONARIO CUBANO amb un objectiu: ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA.

L’any 1891 el govern espanyol pujà les TARIFES ARANZELÀRIES per als productes importats a l’illa i de no procedència de la Península. El client més important era EUA que compraven gairebé la totalitat dels productes d’exportació cubans.

Van aconseguir:

1. Reconeixement exterior.2. Augment de la base social.3. Rep el suport dels cabdills revolucionaris.

1894Compraven el 88,1% de les

exportacions cubanes , venien el 32% dels seus producte a Cuba.

El president WILLIAM MCKINLEY va protestar

Va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans.


4. L

A G

UER

RA D

’ULT

RAM

AR4.2. La gran insurrecció

L’any 1879 es produeix un nou intent d’insurrecció: GUERRA CHIQUITA

L’any 1895, el GRITO DE BAIRE va donar inici a un nou aixecament generalitzat.

Derrotada per:-Manca de suport.- Escassetat d’armament.- Superioritat de l’exèrcit espanyol.

CÀNOVAS DEL CASTILLO (cap de govern) va enviar un exèrcit comandat per MARTÍNEZ CAMPOS. Aquest creia que la pacificació de l’illa necessitava una forta acció bèl·lica acompanyada d’un esforç polític. No va aconseguir-ho.

Va ser substituit per VALERIANO WEYLER que va portar a terme un fèrria REPRESSIÓ. Va organitzar les CONCENTRACIONS DE CAMPEROLS (reclosos en poblacions tancades i aïllades, molt malament tractats tant la població civil com els rebels)


4. L

A G

UER

RA D

’ULT

RAM

AR La guerra no era favorable als soldats espanyols, no estaven entrenats ni tenien mitjans: mal aprovisionament, manca de pertrets, malalties tropicals, van provocar una gran mortaldat entre les tropes. L’any 1897, el nou govern liberal va confiar el comandament al general RAMÓN BLANCO.

Les reformes van arribar massa tard.

D’altra banda: L’any 1896 es produeix una rebel·lió a les ILLES FILIPINES.

-Va iniciar una ESTRATÈGIA de CONCILIACIÓ intentant pactar una fórmula que mantingués la sobirania i evités el conflicte amb els EUA.- Va DECRETAR L’AUTONOMIA DE CUBA.- Sufragi Universal masculí.-Igualtat de drets per a insulars i peninsulars.-Autonomia aranzelària.

-Escassa immigració espanyola.-Feble presència militar.- Important contingent de missioners.- Espanya tenia menys interessos econòmics que a Cuba.


4. L

A G

UER

RA D

’ULT

RAM

AR Es va potenciar l’independentisme amb la formació de la LIGA FILIPINA, fundada por JOSÉ RIZAL el año 1892 i també amb l’organització clandestina KATIPUNAN.

Suport de : burgesia mestissa hispanoparlant, i grups d’indígenes.La insurrecció es va estendre per la

província de Manila. Va haver-hi una forta repressió per part dels espanyols i es condemnà a mort a Rizal (1896).

El nou govern liberal de 1897 va promoure una negociació indirecta amb els caps que va conduir a la PACIFICACIÓ MOMENTÀNIA.

4.3. La intervenció dels EUA.

Els EUA havien fixat la seva àrea d’expansió a la regió del Carib i al Pacífic. Havien intentat comprar l’illa. L’any 1895 el president americà mostrà recolzament als insurrectes.


4. L

A G

UER

RA D

’ULT

RAM

AR El president va enviar al port de l’Havana el CUIRASSAT MAINE. Aquest va explotar el 1898 i aquest va ser el pretext per iniciar el conflicte.

Els EUA donen un ultimàtum que exigeix la retirada de Cuba. El govern espanyol el rebutja i amenaça amb declarar la guerra:

GUERRA HISPANO-NORDAMERICANA

Derrota ràpida a la BATALLA DE SANTIAGO

(Cuba)

Derrota a la BATALLA DE CAVITE(Filipines)

Desembre de 1898 es signa la PAU DE PARÍS. Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines que passen a ser protectorat nord-americà.

4. L

A G

UER

RA D

’ULT

RAM

AR4.4. L’actitud dels catalans davant la guerra

La majoria de classes benestants i principals entitats econòmiques com FOMENT del TREBALL NACIONAL, defensaven l’ESPANYOLITAT DE LES COLÒNIES. Cal recordar que la qüestió dels aranzels els beneficiava de cara a les exportacions.

Les classes populars, tenien un sentiment d’OPOSICIÓ: rebuig de les quintes.

Els federals van ser els únics republicans que s’hi van oposar.

A l’inici del conflicte la majoria de les forces catalanistes van donar suport, a partir del 1887 van criticar el fracàs del projecte i van defensar la necessitat de la pau, amb un objectiu , el règim autonòmic a l’illa.


El meu avipor Joan Ortega Monasterio

El meu avi va anar a Cubaa bordo del "Català"

el millor barco de guerra de la flota d'ultramar.

El timoner i el nostre amo i catorze mariners

eren nascuts a Calella de Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la mar els nois de Calella feien un crematmans a la guitarra solien cantar:Visca Catalunya. Visca el "Català!

Arribaren temps de guerresde perfídies i traïcions

i en el mar de les Antilles retronaren els canons.

I els mariners de Calella-el meu avi enmig de tots-

varen morir a coberta, al peu del canó.

Quan el "Català" sortia a la marcridava el meu avi:

Apa, nois, que és tard!però els valents de bordo

no varen tornar, tingueren la culpa els americans

http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbpasoapaso/havaneres/el_meu_avi.mp3

5. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DEL

DES

ASTR

E D

EL 9

85.1. Una crisi polític i moral

Tot i l’envergadura de la crisi del 1898 i el valor simbòlic que tenia, les repercussions van ser menors del que s’esperava. Les pèrdues materials van ser més importants per a la colònia que per a la metròpoli. Tampoc va haver-hi una gran CRISI POLÍTICA

-Sistema de la Restauració va sobreviure, continuïtat del torn dinàstic.- Alguns governants van intentar aplicar a la política idees del REGENERACIONISME.

1898, general CAMILO POLAVIEJA

Manifest a favor de la regeneració política

Necessitat de... Reformes de l’administració pública.

Certa descentralització administrativa

Ben rebut per alguns sectors de la burgesia catalana

5. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DEL

DES

ASTR

E D

EL 9

8 Fonamentalment va ser una CRISI MORAL I IDEOLÒGICA que va causar un important impacte psicològic en la població.

Societat i classe política = desencís/frustració

Per què?Destrucció

del mite de l’imperi espanyol.

Mentre que les potències europees construïen grans imperis.

Espanya passava a ser una potència secundària.Es va presentar com a “nació moribunda”, amb un exèrcit ineficaç, un sistema corrupte i uns polítics incompetents.

5. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DEL

DES

ASTR

E D

EL 9

85.2. El regeneracionisme

El fracàs de la Revolució del 1868 va deixar una empremta important en els intel·lectuals. Creien que havien perdut una gran oportunitat de modernitzar el país.

A la dècada del 1890 es comença a produir una important renovació de la ciència espanyola: difusió del positivisme, progressos en la medicina, ciència experimental i sociologia.

Alguns intel·lectuals formats a la Institución Libre creien que la societat i la política estaven massa influenciades per la doctrina catòlica.

INSTITUCIÓN LIBRE DE

ENSEÑANZA1876

Grup d’intel·lectuals. Francisco Giner de los Ríos.

Influenciada pel KRAUSISME.

Impulsora de la introducció de les teories pedagògiques i científiques més avançades.

REGENERACIONISMEPresentava una visió molt crítica envers la història d’Espanya i reclamava la necessitat de “regenerar” la vida política i social.El representant més destacat va ser JOAQUÍN COSTA, va defensar la necessitat d’enterrar glòries passades, millorar la situació del camp, augmentar el nivell educatiu i cultural del país.

Lema: ESCOLA I REBOST

5. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DEL

DES

ASTR

E D

EL 9

8 També van ser molt importants el grup de liberals i pensadors anomenats:

A CATALUNYA el desastre va tenir conseqüències polítiques:

GENERACIÓN DEL 98 Van analitzar “el problema d’Espanya”

Creien que la pèrdua de les colònies havia d’esdevenir un revulsiu.

TANCAMENT DE CAIXESConsolidació catalanisme.Reivindicació de l’autonomia i d’una política modernitzadora.

5.3. La fi d’una època

El desastre del 98 va significar la fi del sistema de Restauració tal i com havia estat dissenyat. Sorgiment d’una nova generació de polítics, intel·lectuals, homes de ciències, activistes socials i empresaris.

5. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DEL

DES

ASTR

E D

EL 9

8 La POLÍTICA REGENERACIONISTA que van intentar aplicar no va aconseguir reformes profundes. La derrota militar va tenir conseqüències en l’exèrcit:

Postures més autoritàries i intransigents.

Sentiment corporatiu Convenciment que els militars

havien de tenir més presència i protagonisme en la vida política.

Va ser acusat de tenir una

responsabilitat en el desastre =

ANTIMILITARISME

Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)

Education

Transcript of Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)