TEMA 6L’època de l’imperialisme

L’IMPERIALISME

Entre 1870 i 1914, els països europeus van ocupar nombrosos territoris arreu del món, especialment a l’Àfrica i Àsia. Aquesta expansió colonial es produí en plena Segona Revolució Industrial, que es cafacteritzà per un fort increment de la producció industrial, l’aparició de nombroses novetats tècniques i científiques i per una plena implantació del sistema fabril i del capitalisme.

Aquest gràfic ens mostra com, entre altres aspectes, els països europeus lideraven la producció industrial i les exportacions a nivell mundial l’any 1914.

CAUSES DE L’IMPERIALISME

ECONÒMIQUES; els països europeus necessitaven matèries primeres, mà d’obra barata i nous mercats per vendre els seus productes.

DEMOGRÀFIQUES: la població europea havia crescut molt al llarg de tot el segle XIX i moltes persibes es van veure abocades a emigrar a aktres parts del món.

POLÍTIQUES: entre les potències europees van començar a sorgir rivalitats per controlar diferents àrees geogràfiques i punts estratègics.

IDEOLÒGIQUES;alguns pensadors i polítics europeus afirmaven que Europa havia de dur a terme una missió civilitzadora cap a la resta de cultures, basada en la superioritat tècnica i cultural de l’home blanc.

Henry Morton Stanley (1841-1904)

CONQUESTA I COLONITZACIÓ

A finals del segle XIX, encara hi havia regions del món desconegudes per als europeus, especialment a l’interior del continent africà.Britànics i francesos van dur a terme expedicions científiques i geogràfiques amb l’objectiu d’explorar i cartografiar aquests territoris abans de conquerir-los militarment.

H.M. Stanley i D. Livingstone van explorar i cartografiar l’Àfrica cental.

L’ORGANITZACIÓ DE LES COLÒNIES

Les podem classificar en 3 categories:

D’EXPLOTACIÓ: tenien com a objectiu fonamental l’explotació econòmica. Estaven controlades militar i políticament per governs nomenats des de la metròpoli. La població indígena treballava a les mines i plantacions a canvi de salaris molt baixos. La metròpoli exercia un monopoli comercial sobre la colònia.Exemple: l’Índia.

DE POBLAMENT: eren colònies on emigraven persones procedents de la metròpoli. Gaudien d’un cert nivell d’autonomia política.Exemple: Canadà o Austràlia.

PROTECTORAT: El seu objectiu fonamental tambè era l’explotació econòmica d’aquell territori. En aquest cas es respectaven els governs locals.Els trobem en territoris on ja existia una certa organització de tipus polític com es el cas d’Egipte, sota control britànic o el Marroc, sota control espanyol.

L’any 1869 es va construir el Canal de Suez

PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS

Els imperis colonials més extensos van ser el britànic i el francès, que tenien possesions colonials arreu del món. També cal destacar durant aquest període l’expansió de l’imperi rus cap a Sibèria, la dels Estats Units cap a l’oest, Alaska, el mar Carib i l’oceà Pacífic i la del Japó cap a Manxúria, Corea i les illes del voltant. Cal fer esment però de l’ocupació del continent africà per part dels països europeus.

Els britànics tenien possessions als 5 continents.

EL REPARTIMENT D’ÀFRICA

L’any 1885 va tenir lloc la Conferència de Berlin. Les principals potències europees es van repartir el continent africà. Només Libèria i Abissínia (actual Eiòpia) van restar independents.En aquest repartiment no es van tenir en compte els trets socials i culturals dels diferents pobles que habitaven el continent africà, els quals en alguns casos van quedar dividits de forma aleatòria. Això també ens explica que algunes fronteres africanes actuals tinguin forma rectilínia.

El continent africà després de la Conferència de Berlín (1885)

Els britànics tenien com a objectiu poder travessar el continent africà de nord a sud sense haver de travessar les fronteres d’un altre país.

El Congo Belga va ser una possessió personal del rei Leopold II de Bèlgica. Es tractava d’un territori ric en cautxú, per a l’obtenció del qual es va explotar la població indígena de forma cruel i despietada. Quan va morir el va deixar en herència al poble belga.

Leopold II de Bèlgica (18035-1909)

Els europeus i els japonesos també tenien interessos comercials a la Xina. A través de les anomenades Guerres de l’opi, els europeus havien forçat l’obertura del mercat xinès als seus productes.

CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME

Els eurpeus van crear nombroses infraestructures en els territoris colonitzats (ferrocarril, ponts, canals…), però ho van fer sempre en benefici propi.També van construir hospitals i introduiren mesures higièniques que contribuiren a reduir la mortalitat. Això va generar un desequilibri entre població i recursos, creant una situació de subalimentació crònica.També van crear escoles que reduiren la taxa d’analfabetisme, però que foren utilitzades per imposar la llengua i els valors de la metròpoli (aculturació).L’església católica organitzà moltes missions per ajudar els pobles colonitzats, però també els imposà el cristianisme.

Els colonitzadors van imposar un nou sistema econòmic basat en una agricultura de`plantació i una economia de mercat, que perjudià l’agricultura i la producció artesanal de la població de les colònies.

Els valors occidentals es van imposar a les formes de vida tribal.

No hi va haver mai una fusió de cultures. Els funcionaris i la resta de ciutadans de les diferents metròpolis no es van arribar a barrejar mai amb la població de les colònies, produint-se així una veritable segregació espacial i cultural.

L’impacte de la cultura occidental entre les poblacions autòctones va ser més gran al continent africà. Àrees geogràfiques com la Xina o l’Índia van resisir millor la colonització cultural.

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 81914-1918)

Entre les seves causes cal esmentar:

-Les rivalitats entre les potències europees per motius colonials.

-L’exaltació nacionalista.

-Les reivindicacions de França sobre l’Alsàcia i la Lorena, que pertanyien a Alemanya des de la Guerra Francoprussiana de 1871.

-El conflicte dels Balcans. Rússia i L’Imperi Austrohongarès es disputaven el control sobre aquesta àrea geogràfica que fins a inicis del segle XX havia format part de l’imperi turc.

Al llarg dels anys anteriors a l’esclat del conflicte tots els països van invertir grans quantitats de diners en armes, la construcció de vaixells de guerra i van mobilitzar una gran quantitat de tropes.

També es van crear una sèrie d’aliances militars entre els països: l’any 1882, Alemanya, l’Imperi Austrohongarès i Itàlia van signar la Triple Aliança. Per la seva banda, la Gran Bretanya, França i Rússia van signar la Triple Entesa l’any 1907.

L’INICI DEL CONFLICTE

El 28 de juny de 1914, un estudiant bosnià va assassinar l’Arxiduc Francesc Ferran i la seva dona a la ciutat de Sarajevo.

L’Imperi Austrohongarès va considerar que darrera l’atemptat hi havia els nacionalistes serbis i va declarar la guerra a Sèrbia.

A continuació es van produir una sèrie de declaracions de guerra en cadena: Rússia va declarar la guerra a l’Imperi Austrohongarès, Alemanya va declarar la guerra a Rússia i França va declarar la guerra a Alemanya.

La Gran Bretanya va entrar en la guerra unes setmanes més tard, quan els alemanys van envair Bèlgica.

L’esclat de la guerra en la premsa de l’època

En aquest mapa podem apreciar els dos bàndols i els seus aliats. Itàlia, tot i pertànyer a la Triple Aliança va participar en la guerra al costat de la Triple Entesa.

FASES DE LA GUERRA

Es tractà d’un conflicte de nou encuny si tenim en compte el nombre de països i àrees del món particìpants, ¡elevadíssim nombre de baixes i ferits i l’ús de nous tipus d’armamnent.

Podem diviir el conflicte en tres grans fases:

- GUERRA DE MOVIMENTS (estiu i yardor de 1914).

-GUERRA DE TRINXERES (finals de 1914-inicis de 1918).

-FASE FINAL DE LA GUERRA (major part de 1918).

Cartell de propaganda britànic en què es demanava a la població que s’allistès a l’exercit.

A Europa, la guerra es va desenvolupar fonamentalment a dos fronts: l’oriental i l’occidental.

LA GUERRA DE MOVIMENTS

Durant els primers mesos de la guerra, l’exercit alemany va envair Bèlgca i el nord de França i arribà a les portes de París on va seraturat pels exercits francès i britànic.

Per la seva banda l’exercit austrohongarès va envair Rússia però una contraofensiva russa l’oblicà a repegar-se novament a les seves fronteres.

LA GUERRA DE TRINXERES

A finals de 1914, el front occidental es va estabilitzar i els ds bàndols van obrir una gran línia de trinxeres que anava des de Suïssa fina al Mar del Nord. S’inicià així una fase molt dura de la guerra. Conquerir un pam de terreny significava patir moltes baixes. A la batalla de Verdun van morir gairebé 2 milions de soldats entre els dos bàndols, L’any 1915, Itàlia i Bulgària s’incorporen al bàndol de la Triple Entesa i l’Imperi Turc al de les potències centrals

Esquema d’uns trinxera de la Primera Guerra Mundial

L’assalt a una posició enemiga solia anar precedit de bombardejos que podien durar dies sencers.

Durant la Primera Guerra Mundial es van utilitzar noves armes com metralladores o l’anomenat “gas mostassa”.

La Primera Guerra Mundial també es va desenvolupar en el marc de l’imperi turc i en les colònies d’ambdós bàndols.

LA GUERRA A LA RERAGUARDA

Durant la Primera Guerra Mundial es van mobilitzar una gran quantitat d’homes i moltes dones es van haver d’incorporar al món laboral. Com a conseqüència d’això, el moviment sufragista, que exigia el dret de vot per a les dones es va enfortir arreu del món.

LA FASE FINAL DE LA GUERRA

L’any1917, els Estats Units declaren la guerra a alemanya, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitània per part d’un sub´marí aemany.

A finals de 1917, a Rússia va esclatar la Revolució Russa. Rússia es va retirar de la guerra i a principis de 1918 va signar la pau amb Alemanya (Tractat de Brest-Litovsk).

Al llarg de l’any 1918, l’Imperi Austrohongarès, l’Imperi turc i Alemanya van ser derrtats i van signar diferents armisticis.

Portada del New York Times que recull l’enfonsament del Lusitània

La propaganda a traves de cartells també van jugar un paper important en el desenvolupament de la guerra a la reraguarda. El de l’esquerra demanava als homes que s’allistessin en l’exercit i el de la dreta demanava a les dones que s’impliquessin en la indústria armamentísitica.

Escena de la pel·lícula de Charles Chaplin “Shoulder Arms” (1918)

El cinema també va ser utilitzat durant la Primera Guerra Mundial com a forma d’entreteniment per a la tropa i també amb finalitats propagandístiques.

EL TRACTAT DE VERSALLES

Es va signar el 21 de juny de 1919. A través d’aquest, els països vencedors van imposar una sèries de condicions dures a Alemanya:-Alemanya va haver d’assumir la culpabilitat de la guerra i va haver de compensar econòmicament els països vencedors.

-L’exercit i la marina alemanys van quedar desmantellats i es va prohibir el rearmament d’Alemanya.

Versió anglesa del Tractat de versalles. El van signar Alemanya, França. la Gran Bretanya i Itàlia.

-Com a conseqüència del Tractat de Versalles, Alemanya va haver de cedir totes les seves colònies africanes a França i la Gran Bretanya. A Europa va haver de cedir l’Alsàcia i la Lorena a França i Schleswig a Dinamarca. També es va crear el corredor de Danzig, que oferia una sortida al mar Bàltic per a Polònia i dividia Alemnanya en dues parts.

Com a conseqüència de la fi de la guerra, l’Imperi Austrohongarès es va desintegrar i van aparèixer nous estats com Txecoslovàquia, Jugoslàvia i Hongria. D’altra banda, Rússia va veure com les repúbliques bàltiques assolien la seva independència i va haver de cedir territoris a Polònia.

L’imperi turc també es va desintegrar i van aparéixer nous països com Palestina, Iraq o Jordania, convertits però en protectorats francesos o britànics.

Seu de la Societat de Nacions (SDN) a la ciutat suïssa de Ginebra

LA SOCIETAT DE NACIONS (SDN)

Al final de la guerra, a proposta del president americà Wilson, es va crear la Societat de Nacions, amb seu a la ciutat de Ginebra. La seva funció era garantir el respecte als tractas i garantir la pau i solucions diplomàtiques als conflictes. Estava integrada per una Assemblea i per un Consell, format per les potències guanyadores del conflicte. No va assolir els seus objectius ja que, entre altes qüestions, els Estats Uits no en van formar part i països com Alemanya i Itàlia no acceptaren les seves resolucions.