TEMA 4.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN

(1870-1914).

Història del Món Contemporani1r de Batxillerat

TEMA 4.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914).

• 1.- La Segona Revolució Industrial (1870-1914)• 2.- L’imperialisme i les seues causes• 3.- El repartiment del món• 4.- Les noves potències imperialistes• 5.- L’organització dels imperis colonials. • 6.- Les conseqüències de la colonització

1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)

• Suposa canvis importants (avanços tècnics, major productivitat, creixement, noves formes d’organització, expansió de la industrialització), però no canvien les relacions socials de producció (burgesos vs proletaris).

• 1.1.- Noves fonts d’energia.• 1.2.- Les millores en els transports.• 1.3.-. Augment demogràfic i migracions• 1.4.- Els canvis econòmics: apareixen nous competidors i

noves formes en l’organització del treball i les empreses.• 1.5.- L’augment de la competència internacional.

La II Revolució Industrial (1870-1914)

Un fort augment de producció Més competència amb nous països (USA, Alemanya,etc)

Va significar

1873Crisi La Gran Depressió

Crisi de superproducció

Deflació, (preus baixos) atur

Crisi delcapitalisme

Es caracteritza per

La Gran Depressió (1873-1896) fou el pont entre la 1a I la 2a R.Ind.

La 2a Revolució Industrial. Característiques :

Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball

Recerca de nousmercats

CàrtelsTrusts

Implantació delCapitalisme financer(Holdings)

Tècniquesmonopolístes

Es desenvolupen

Taylorisme

Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)

Més producció i reducció de costos

Mercats i matèries primeres

Les colònies (Àfrica i Àsia)

Estimularà l’expansió colonial

Es trobaran a

Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a partir del canvi de segle)

1.1.- Noves formes d’energia i noves indústries.

L’ELECTRICITATL’ELECTRICITAT

Energia més neta, flexible i barataEnergia més neta, flexible i barata

S’adapta a les màquinesS’adapta a les màquines

Fàcil transportFàcil transport

Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...

PETROLIPETROLIEnergia barataEnergia barata

AplicacionsAplicacions

Il·luminacióIl·luminació

CalefaccióCalefacció

Transport (motor d’explosió, 1885)Transport (motor d’explosió, 1885)

I)Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació):I)Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació):Els nous invents necessiten formació i capital .Els nous invents necessiten formació i capital .

vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini, motor d’explosió, etcvidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini, motor d’explosió, etc

II)Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química i II)Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química i aparició i desenvolupament de la indústria de l’automòbilaparició i desenvolupament de la indústria de l’automòbil

ConseqüènciesConseqüències

0

50

100

150

200

250

1910 1915 1920 1925 1930

energia devaporenergiaelèctrica

Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

0

5

10

15

20

25

30

35

GranBretanya

EUA Alemanya Bèlgica Rússia

18801890190019101912

Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)

1.2.- Les millores en els transports.REVOLUCIÓREVOLUCIÓ

DELS TRANSPORTSDELS TRANSPORTS

Extensió delExtensió delferrocarrilferrocarril

Metros i tramviesMetros i tramvieselèctricselèctrics Vaixells d’acerVaixells d’acer

i a vapori a vaporCanals deCanals de

Suez i PanamàSuez i Panamà

AutomòbilAutomòbil

AvióAvió

CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (↑comerç i ↓preus) ↑comerç i ↓preus) i persones (migracions)i persones (migracions)

Canal de Suez inaugurat el 1869

Canal de Panamà inaugurat el 1914

1.3.- Augment demogràfic i migracions.

En el creixement de la població europea convé esmentar les següents causes: • *el descens de la mortalitat catastròfica pròpia de l’Antic

Règim (incidència dels descobriments de Pasteur) que va fer que les malalties com el tifus o el colèra desaparegueren de molts països d’Europa occidental (últim cas va ser la grip de 1918) , mentre la natalitat baixava menys ràpidament o es mantenia alta

• *la gran demanda de mà d’obra del continent americà ;• *els forts desequilibris econòmics entre Europa

(especialment, zones molt pobres com Irlanda, Itàlia, Polònia.) i Amèrica;

• *la revolució dels transports que va permetre viatges més ràpids, acurtant, així, les distàncies;

• *la fugida de les revolucions fracassades, com ara la de 1848.

La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones.La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones.

Creixement demogràfic i moviments migratorisCreixement demogràfic i moviments migratoris

Descens de la Descens de la mortalitatmortalitat La revolució La revolució

dels transportsdels transports

Revolucions Revolucions Frustrades en Frustrades en Europa (1848)Europa (1848)

Forts desequilibrisForts desequilibrisentreentre

Irlanda i Polònia, Irlanda i Polònia, sud d’Itàlia i Amèricasud d’Itàlia i Amèrica

Demanda de màDemanda de màd’obra en Amèricad’obra en Amèrica

Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a AmèricaEntre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a Amèrica

Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanitzacióForta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanització

0

20

40

60

80

GranBretanya

Alemanya Bègica França Itàlia Rússia

Percentatge de població ruaral (1910)

1.4.-Els canvis econòmics. La crisi agrícola

• El preu del cereal europeu va baixar cap a 1880 amb l’entrada en el mercat de grans quantitats procedents de països nous (Argentina, Estats Units, Canadà, etc) on es treballava la terra de manera extensiva i (com en USA) s’empraven mitjans tècnics nous.

• Aleshores, l’eixida de la crisi agrària va variar segons els països: • *Espanya i Itàlia destacaren per un acusat proteccionisme (quasi

prohibicionisme a les importacions en el cas espanyol). La major part dels països europeus aplicaren mesures proteccionistes

• *Anglaterra i els Països Baixos iniciaren una reconversió, sacrificant una bona part de la seua agricultura en benefici de la ramaderia de carn i llet i el cultiu de plantes industrials i de productes hortofrutícoles.

• En general, s’anaren difonent algunes millores tècniques com el perfeccionament de l’instrumental agrícola (segadora, la batedora), però també l’aplicació dels progressos de la química en la fabricació dels nous fertilitzants (el guano del Perú o el nitrat de Xile) que augmentaren el rendiment del blat.

Síntesi de la Gran Depressió AgràriaSíntesi de la Gran Depressió Agrària

ReconversióReconversió agrícola en agrícola en

Gran BretanyaGran Bretanyai Holanda. Ramaderia de carni Holanda. Ramaderia de carn

Llet. Plantes Llet. Plantes Industrials i cultius hortaIndustrials i cultius horta

A finals del segle XIX, nous països productors de ceralsA finals del segle XIX, nous països productors de cerals(Argentina, Canadà, Rússia i USA) donen lloc a una(Argentina, Canadà, Rússia i USA) donen lloc a una

baixada general dels preusbaixada general dels preus

Proteccionisme Proteccionisme en països com en països com Itàlia, EspanyaItàlia, Espanya

Millores tècniques.Millores tècniques.Nou instrumental. Nou instrumental. Aplicacions de laAplicacions de la

químicaquímica(fertilitzants)(fertilitzants)

Eixides a la crisiEixides a la crisi

1.4.-Els canvis econòmics (II) Els canvis en l’organització del treball

i les empreses.Taylorisme i treballTaylorisme i treballen cadena (fi s.XIX)en cadena (fi s.XIX)

El treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tascaEl treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tasca simple,contínua i esgotadora (no cal especialització)simple,contínua i esgotadora (no cal especialització)

Augmenta la productivitat i producció i baixen els costos deAugmenta la productivitat i producció i baixen els costos deproducció (producció en sèrie i estandarditzada).producció (producció en sèrie i estandarditzada).

Les cares màquines i cadenes de muntatge fanLes cares màquines i cadenes de muntatge fanque sols sobrevisquen les empreses més fortesque sols sobrevisquen les empreses més fortes

Les empreses es concentren per evitar la Les empreses es concentren per evitar la competència i controlar el mercatcompetència i controlar el mercat

CàrtelCàrtel

TrustTrust

HoldingHolding

MonopoliMonopoli

Els nous mètodes de treball

Taylorisme

Reducció del temps de fabricació

Producció massivaBaixa el preu

de cost

Augment del poder adquisitiuSalari elevat

Estímul del consumPublicitat

Crèdit

Producció en sèrie

EstandarditzacióFordisme

SÍNTESI DELS NOUS MÈTODES DE TREBALL

La cadena de muntatgeLa cadena de muntatge

La concentració empresarial• * Les inversions necessàries per a poder finançar els

canvis tecnològics no eren compatibles amb empreses familiars, com les de la primera etapa de la revolució industrial, i així, comencen a multiplicar-se fusions i unions d’empreses. D’aquesta manera, poden competir en preus, renovar-se tecnològicament i aconseguir més presència als mercats.

• Dels processos de concentració empresarial, destaquem els següents:

• Vertical, quan diferents empreses que treballen en el mateix sector s’uneixen;

• Horitzontal, o quan es tracta d’activitats complementàries.

La concentració empresarial (2)

• Des del punt de vista financer, cal assenyalar les següents:

• El Cartel o associació d’empreses que s’uneixen per acabar amb la competència;

• El Trust o fusió d’empreses en una nova, molt més poderosa;

• Holding, o societat financera que posseeix diverses i diferents empreses.

• El Monopoli, o situació de mercat, on una única empresa domina o controla tot el sector.

• El resultat de tot aquest complex procés de fusions va ser el naixement del capital financer, resultat de la unió del capital industrial i del bancari.

El capital financer• També els bancs, a més, van tenir un procés de concentració

paral.lel al de la indústria i es van formar poderosos grups bancaris que operaven en l’àmbit nacional i ja en l’internacional.

• La concentració empresarial necessitava de l’aportació de capitals cada cop més gran. Les inversions tan quantioses i necessàries per a les noves indústries va fer que aquestes demandaren la incorporació d’un ban o grup de bancs que garantiren capital .

• D’aquesta manera, els bancs acabaren per entrar en la gestió de les indústries en les que participaven.

• A més, els capitalistes també volien estar presents en els bancs per tal de controlar les inversions. Així, un grup de capitalistes començà a controlar la indústria i el bancs. D’aquesta manera va sorgir la fusió entre el capital industrial i el bancari i va nàixer el capital financer.

1.5.- L’augment de la competència internacional.Des del 1870 Gran Bretanya creix menysDes del 1870 Gran Bretanya creix menys que els nous països que s’industrialitzenque els nous països que s’industrialitzen

En 1914 EUA i Alemanya superenEn 1914 EUA i Alemanya superenindustrialment a Gran Bretanyaindustrialment a Gran Bretanya

Alemanya s’industrialitzaAlemanya s’industrialitzamolt ràpid des del 1870molt ràpid des del 1870

Grans empreses recolzades per l’EstatGrans empreses recolzades per l’Estat

Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia)Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia)Últims avançosÚltims avanços

tecnològicstecnològics

La producció i el comerç mundials es multipliquenLa producció i el comerç mundials es multipliquenper set entre 1850 i 1914per set entre 1850 i 1914

Noves formesNoves formesde vendade venda

Grans magatzemsGrans magatzems

Venda per correuVenda per correu

Venda a terminisVenda a terminis

AugmentAugmentdel consumdel consum

Proteccionisme i Lliurecanvisme• Proteccionisme Teoria econòmica que defensa

l’establiment d’impostos a les importacions d’altres països, en benefici de les produccions del mateix país. D’aquesta manera, el mercat interior (propi) està garantit, però, a la vegada, evita la competència i dificulta la innovació.

• Lliurecanvisme. Teoria econòmica que defensa el

lliure comerç entre els països. D’aquesta manera, un país s’especialitzarà en aquella activitat econòmica que presente un menor cost o un aventatge comparatiu. La major part dels països del món, excepte GB, aplicaren mesures proteccionistes per a poder industrialitzar-se .

2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.

• 2.1.- Causes econòmiques.• 2.2.- Causes demogràfiques i socials.• 2.3.- Causes polítiques i estratègiques.• 2.4.- Justificacions ideològiques.

Imperialisme i colonialisme. • Què és l’imperialisme: sovint s’utilitza com a

sinònim de control econòmic i influència política que els països europeus i els USA exerciren sobre altres països independents, especialment sobre Amèrica Llatina, en el cas dels USA i es posa el cas de Cuba (fins 1959)

• D’altra banda, el terme colonialisme implicaria el control econòmic i l’ocupació política i militar per part de l’exèrcit, la burocràcia i homes de negocis europeus en Àfrica i Àsia a finals del segle XIX i principis del XX (l’època del colonialisme conclouria amb la independència d’aquestos països afroasiàtics a partir de 1945).

2.1.- Causes econòmiques.

Les necessitats de la nova indústria van donar llocLes necessitats de la nova indústria van donar lloca la recerca de:a la recerca de:

Mercats on vendreMercats on vendre

els seus productes, davantels seus productes, davantl’increment de la l’increment de la competència i el competència i el proteccionismeproteccionisme

També es tractavaTambé es tractavade donar una eixidade donar una eixida

a les inversionsa les inversionsde capitalde capital

Matèries primeresMatèries primeresI fonts d’energiaI fonts d’energia

(petroli, etc)(petroli, etc)

La teoria marxista, es basava en els escrits de Lenin. La teoria marxista, es basava en els escrits de Lenin. Considerava que l’imperialisme era la forma última o més recent del Considerava que l’imperialisme era la forma última o més recent del

capitalisme, caracteritzat per: capitalisme, caracteritzat per:

L’exportació de L’exportació de capitalcapital

El repartiment delEl repartiment delmón entre les món entre les

potències potències imperialistesimperialistes

El predomini delEl predomini delCapital financerCapital financer

Concentració Concentració de capitalde capital

El repartiment delEl repartiment delmón entre les gransmón entre les grans

empresesempreses

Segons Lenin, allò fonamental de l’imperialismeSegons Lenin, allò fonamental de l’imperialismeés que la guerra i la colonització era un aspecteés que la guerra i la colonització era un aspecte

més en la lluita pels mercats, però els més en la lluita pels mercats, però els factors polítics i estratègics podien serfactors polítics i estratègics podien ser

importantsimportants

Però avui sabem que les colònies no van ser tan Però avui sabem que les colònies no van ser tan importants pels països europeus i moltes d’aquestesimportants pels països europeus i moltes d’aquestes

no van ser negocis rendibles. no van ser negocis rendibles. (Destaquen inversions en USA i Europa. Vegeu(Destaquen inversions en USA i Europa. Vegeu

gràfic)gràfic)

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrirnous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra vaprendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial ésl’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

“

L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialismeL’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialismeeconòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentiteconòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentitde la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,sinó econòmics.”sinó econòmics.”C. A. JULIEN: C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitatsL’imperialisme colonials i les rivalitatsInternacionalsInternacionals, 1947., 1947.

2.2.- Causes demogràfiques i socials.

ANY POBLACIÓ

1800 180.000.000

1850 266.000.000

1870 310.000.000

1900 430.000.000

Fort augment deFort augment dela població europeala població europea

Augment de l’atur, Augment de l’atur, la pobresa i la misèria.la pobresa i la misèria.

Perill de revolucióPerill de revoluciósocialsocial

Solució: emigrar a les colò-Solució: emigrar a les colò-nies, on hi ha terra i treballnies, on hi ha terra i treball

(grans migracions)(grans migracions)

Britànics 17

Italians 10

Alemanys 5

Balcànics 4’5

Espanyols 4’4

Altres 13

Emigrants europeus (1850-Emigrants europeus (1850-1914) en milions1914) en milions

LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME

“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)

URGENT: Qualsevol que vullga vindreURGENT: Qualsevol que vullga vindrecap a les riques i pròsperes terres de lacap a les riques i pròsperes terres de lacolònia d’Austràlia, com a camperol,colònia d’Austràlia, com a camperol,criat o miner, disposarà de passatge criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies).d’emigrants de les colònies).

Anunci publicat al Northampton HeraldAnunci publicat al Northampton Herald(1849)(1849)

2.3.- Causes polítiques i estratègiques.Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme ,el prestigi deEls governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme ,el prestigi de

l’Estat , el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes internsl’Estat , el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns(especialment el moviment obrer)(especialment el moviment obrer)

Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)

Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallamentFactor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament arreu del món i controlar els punts estratègicsarreu del món i controlar els punts estratègics

ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA

“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”

Discurs de John Salisbury (1879)

2.4.- Justificacions ideològiques.Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortesTeoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes

Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)

Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpiaJustificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpiaraça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blancraça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc

L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nousL’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous

Stanley i Livingstone es troben prop del llac Tanganika, 1871Stanley i Livingstone es troben prop del llac Tanganika, 1871

Rutes de StanleyRutes de Stanley

Principals expedicions:· 1841-71: Expedicions per Àfrica(Livingstone, Stanley,...).· 1878: Descobriment de l’estretde Bering, pas entre Àsia i Amèrica.· 1895-1908: Expedicions per l’ÀsiaCentral.· 1909: Arribada al pol Nord (Peary).· 1910: Arribada al pol Sud (Amundsen)

“Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert,però, que la seua civilització sempre serà inferior a la nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és realment inferior. Creiem que la raça superior a qual-sevol altra, aquella de la qual dependrà sempre el destídel món, és la raça blanca.”

FARMOCHI: Curs de geografia universal, 1850.

“Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, had’acontentar-se sols amb l’afany de guany?No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portarles llums, la civilització i la llibertat a les races i alspobles encara esclaus de la ignorància.”Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).

“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior?. No i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en altres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraulai gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...).La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos el dret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-losi protegir-los.”

“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXéSiècle” (1872).

Partidaris i detractors del colonialisme

En favor • Homes de negocis,

financers i fabricants d’armes amb interessos a les colònies

• Aristocràcia• Sectors de les classses

mitges en decadència i temeroses del moviment obrer (busquen en les empreses exteriors una eixida)

• Oposició. • El moviment obrer, ja

fora en la seua vessant anarquista o socialista.

• Intel.lectuals i escriptors • Sectors de les classes

mitges • (tot açò canviava segons

les circumstàncies de cada país)

La condemna del colonialisme per part La condemna del colonialisme per part de la IIa Internacionalde la IIa Internacional

3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.

Des del punt deDes del punt devista econòmicvista econòmic

Des del punt de vista Des del punt de vista politicoadministratiupoliticoadministratiu

Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeresColònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeresmatèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrialsmatèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials

Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus perColònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus perocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctonaocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona

Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoliindependents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli

Índia, la major part de colònies africanes,...Índia, la major part de colònies africanes,...

Canadà, Austràlia,...Canadà, Austràlia,...

Argentina, Xina,...Argentina, Xina,...

Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)

Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, peròDominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, peròtenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpolitenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli

(Canadà, Austràlia,...)(Canadà, Austràlia,...)

Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però enProtectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però enla pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)

Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern noÀrees d’influència política: països independents, però el seu govern nopot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que elspot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els

controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)

Segons el tipus de poblament

Segons el tipus de govern

Colònies

Protectorats

Colònies de poblament

Colònies d’explotació

- Establiment permanent de població europea - Aquesta s’imposava a la població indígena.

- Amb poca població emigrada de la metròpoli- Explotació sistemàtica dels recursos

Models colonials

Dominis

Territori que no tenia govern propi i depenia directament de la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador. Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli.

La potència “protectora” controlava la política exterior i les riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administració metropolitana controlava la política interior.

Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la minoria blanca va disposar d’un govern i sistema parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.

4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.• 4.1.- Introducció.• 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica.• 4.3.- L’ocupació d’Àsia.

4.1.- Introducció.

Diferències amb Diferències amb el colonialismeel colonialisme

d’època modernad’època moderna

Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)

La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupacióLa majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació

Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 kmRitme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any² per any

Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictesCaràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes

Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i FrançaLes principals potències passen a ser Gran Bretanya i França

Tres fasesTres fases

1ª fase: exploració i conquesta del territori1ª fase: exploració i conquesta del territori

2ª fase: organització administrativa 2ª fase: organització administrativa (colònia pròpiament dita o protectorat)(colònia pròpiament dita o protectorat)

3ª fase: explotació econòmica (mercat3ª fase: explotació econòmica (mercatreservat, intercanvi desigual,...)reservat, intercanvi desigual,...)

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (I).Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasiÀfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi

totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)

Claus de l’ocu-Claus de l’ocu-pació d’Àfricapació d’Àfrica

Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interiorOcupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior

Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’lAspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l

Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la concaPenetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la conca

La clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben elsLa clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben elsprojectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira→ França es retira

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (II).

Conferència InternacionalConferència Internacionalde Berlín (1884-85)de Berlín (1884-85)

Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,fixant les normes i evitant conflictes si és possiblefixant les normes i evitant conflictes si és possible

S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoriS’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoridóna dret a apropiar-se d’elldóna dret a apropiar-se d’ell

Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i CongoEs garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo

S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particularS’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular

ArArt. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una t. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seus Congo i pels seus afluents (...), 2) en la zona marítima (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i com queda delimitat més s’estén a l’est del Congo, tal i com queda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.Zambeze.Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per als vaixells mercants carregats o en totalment lliure per als vaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).llast de totes les nacions (...).Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completament lliure per als vaixells mercants de sent completament lliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).totes les nacions (...).Art. 35.- Les potències signants de la present Acta Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles del continent africà, l’existència d’una ocupats per elles del continent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...).(...).

Acta General de la Conferència de BerlínActa General de la Conferència de Berlín, 26 de , 26 de febrer del 1885.febrer del 1885.

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (III).LES POSSESSIONS COLONIALSLES POSSESSIONS COLONIALS

GRAN BRETANYA: Egipte, SudanGRAN BRETANYA: Egipte, SudanAngloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia

FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa,Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,

Madagascar, ComoresMadagascar, Comores

ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaSud-Occidental i TanganykaSud-Occidental i Tanganyka

PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapPORTUGAL: Angola, Moçambic, CapVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i PríncepVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep

ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaEquatorial i Fernando PooEquatorial i Fernando Poo

ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i LíbiaITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia

BÈLGICA: Congo BelgaBÈLGICA: Congo Belga

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (IV).

CONFLICTESCONFLICTES

Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militarFashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar

Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fanGuerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fanfront als anglesos pel control de mines d’or i diamants front als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau→ l’acord de paudóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòersdóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers

Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundialencara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial

Resistències delsResistències delscolonitzatscolonitzats

Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençutsEls zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts

Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independènciaEls abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència

“El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el capitàMarchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa entrevista ha donatproves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus canoners.¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?, diu elgeneral... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que conferencie sobreaixò amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...”JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily, París, 1912.

CONFLICTESCONFLICTES Crisi de FashodaCrisi de Fashoda

4.3.- L’ocupació d’Àsia (I).Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota ÀsiaAl segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia

Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupacióLes rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació

GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,Malaisia i part de XinaMalaisia i part de Xina

FRANÇA: Indoxina i part de XinaFRANÇA: Indoxina i part de Xina

PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.

HOLANDA: IndonèsiaHOLANDA: Indonèsia

RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,costa del Pacífic.costa del Pacífic.

JAPÓ: Corea, Formosa, ManxúriaJAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria

ESTATS UNITS: FilipinesESTATS UNITS: Filipines

EL CAS DE XINAEL CAS DE XINA

Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opiGran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi

Les potències europees entren en Xina, esLes potències europees entren en Xina, esreparteixen les zones d’influència i la dominenreparteixen les zones d’influència i la dominen

Es produeixen revoltes contra el controlEs produeixen revoltes contra el controlestranger (alçament dels Cent Dies i guerraestranger (alçament dels Cent Dies i guerradels bòxers) dels bòxers) → el govern intenta parar-lo→ el govern intenta parar-lo

4.3.- L’ocupació d’Àsia (II).

CONFLICTESCONFLICTES

RevoltesRevoltesanticolonialsanticolonials

Entre potènciesEntre potènciescolonialscolonials

Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióRevolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióeconòmica dels britànics econòmica dels britànics → durament reprimida→ durament reprimida

Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència iRevolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència icontrol estrangers control estrangers → també acaba fracassant→ també acaba fracassant

Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)

Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i AfganistanGran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan

Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)

5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES.

• 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units.• 5.2.- L’expansionisme japonès.

5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (I).Causa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats UnitsCausa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats Units

FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida); FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida); compra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacíficcompra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacífic

CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES

Es centra en el control econòmic i no l’ocupació políticaEs centra en el control econòmic i no l’ocupació política

Paper central de les multinacionalsPaper central de les multinacionals

Combinen pressions polítiques i econòmiquesCombinen pressions polítiques i econòmiques

Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”, Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”, si no es respecten els seus interessos si no es respecten els seus interessos (econòmics, estratègics, o polítics)(econòmics, estratègics, o polítics)

“Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final puga ser equivalent. L’originalitat de l’imperia-lisme americà consisteix precisament en substituir els procediments de conquesta per una forma d’actuació més subtil: ladiplomàcia del dòlar. Els Estats Units tracten d’establir, en els xicotets estats americans, la seua influència financera. El tresor o la banca concedeixen préstecs als governs d’aquests estats per ajudar-los a organitzar una administració, a restabliruna moneda estable o a realitzar obres públiques que siguen d’utilitat per a la vida econòmica. Els capitalistes fan inversionsen els negocis privats. En aquestes repúbliques on els disturbis interns són quasi constants, el pagament dels interessos deldeute públic i la seguretat de les inversions no tarden molt en estar compromesos. Aleshores el govern de Washington intervéper protegir els interessos dels prestamistes. Però no es deté ací. Aprofita aquests disturbis per intervindre en la política inte-rior de les repúbliques, ja siga a través de la concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús deles armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir fàcilment quefracasse o siga un èxit aquest motí, ja que per a detindre la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no podrancomptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; siaquest govern no és dòcil, l’abandonen a la seua sort”

PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra Mundial (1904-18), 1990.

5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (II).Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) aEs passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) a

l’imperialisme del l’imperialisme del Big Stick Big Stick de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)

Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint una amplíssima zona d’influència i control econòmic i politicuna amplíssima zona d’influència i control econòmic i politic

Formes Formes d’intervenciód’intervenció

Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...

Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)

Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)

Art. 1.- Els Estats Units garantiran i mantindran la independència de la república de Panamà.Art. 2.- La república de Panamà concedeix als Estats Units a perpetuïtat l’ús, l’ocupació i el control d’una zona de terra i laseua prolongació en el mar per a la construcció, manteniment, explotació, sanejament i protecció de dit canal; aquesta zonade 10 milles s’estén sobre cinc milles a cada costat del canal. (...)Art. 7.- La república de Panamà concedeix als Estats Units el dret i el poder de mantindre l’ordre públic a les ciutats dePanamà i Colón i als territoris i ports adjacents en el cas que la república de Panamà no siga capaç, a judici dels Estats Units,de mantenir-lo.

Convenció per a la construcció del canal de Panamà (1908)

5.2.- L’expansionisme japonès.La modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendreLa modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendre

els seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrantels seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrant

Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895)Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895) i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)

En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)

6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME.

• 6.1.- Per a les metròpolis.• 6.2.- Per a les colònies.

6.1.- Per a les metròpolis.ECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercatsECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats

reservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperireservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperi

DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur, evitant conflictes socials greusevitant conflictes socials greus

POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemesPOLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes

IDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat deIDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat del’home blanc cristià sobre els “salvatges”l’home blanc cristià sobre els “salvatges”

ENFRONTAMENTS: a les colònies esENFRONTAMENTS: a les colònies esprodueixen conflictes entre les potènciesprodueixen conflictes entre les potènciesque conduiran a la formació dels blocsque conduiran a la formació dels blocs

enfrontats en la Iª Guerra Mundialenfrontats en la Iª Guerra Mundial

6.2.- Per a les colònies (I).

ECONÒMIQUESECONÒMIQUES

La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riquesesLa metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses

S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millorsS’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors

Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeixEs substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeixper a exportar (no aliments bàsics) per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals→ beneficis per a les multinacionals

Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la metròpoli i l’artesania tradicional desapareixmetròpoli i l’artesania tradicional desapareix

Intercanvi desigual en el comerçIntercanvi desigual en el comerç

DEMOGRÀFIQUESDEMOGRÀFIQUES

Creix la població amb l’arribada d’emigrantsCreix la població amb l’arribada d’emigrantseuropeus i la reducció de la mortalitateuropeus i la reducció de la mortalitat

El creixement demogràfic provoca El creixement demogràfic provoca subalimentació crònica, fam i mortssubalimentació crònica, fam i morts

SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i s’introdueix la societat capitalista occidentals’introdueix la societat capitalista occidental

Burgesia de laBurgesia de lametròpoli (majoria)metròpoli (majoria)

ProletariatProletariatindígenaindígena

6.2.- Per a les colònies (II).

POLÍTIQUESPOLÍTIQUES

Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats ètniques i culturals existents anteriormentètniques i culturals existents anteriorment

Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictesNous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictesentre ètnies que han de conviure en un mateix Estatentre ètnies que han de conviure en un mateix Estat

CULTURALSCULTURALS

Els colonitzadors creen escoles i missions perEls colonitzadors creen escoles i missions perdifondre la cultura occidental i el cristianismedifondre la cultura occidental i el cristianisme

Els indígenes perden la seua identitatEls indígenes perden la seua identitat i s’occidentalitzen (aculturació)i s’occidentalitzen (aculturació)

A les metròpolis

- Una sortida per a l’excedent de població europea

A les colònies

- Aculturació- Pèrdua d’identitat- Pertorbar les seves creences i tradicions

Expansió colonial i imperialisme. Les conseqüències

IMPERIALISME I COLONIALISME

Demogràfiques

Econòmiques

Polítiques

Socials

Culturals

- Increment de la població (reducció de la mortalitat – vacunes, mesures higièniques -)- Desequilibri entre població-recursos

- Expropiació de terres indígenes- Abandó de conreus tradicionals- Plantacions i nous monoconreus- Intercanvi comercial desigual

- Estímul per a la industrialització- Obtenció de matèires primeres- Obertura de nous mercats- Acumulació de riquesa

- Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat- Va generar molts conflictes entre països

- Imposició d’una administració forànea- Enfrontaments entre metròpolis i colònies- Creació de fronteres artificials

- Creença en la superioritat de la cultura europea- Difusió de: llengües, creences i formes de vida europeus

- Una minoria estrangera s’imposava sobre els pobles indígenes- Èlits que servien als europeus (exèrcit i funcionaris)

- Canvis de les estructures tribals i antigues jerarquies socials

Conseqüències