L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

4t ESO

Introducció

Entre finals del segle XIX i principis del XX, els païsosindustrialitzats del món van viure una etapa de prosperitateconòmica i les grans potències es van expandir perconstituir enormes imperis colonials. Però les rivalitatseconòmiques, colonials i nacionals entre els països europeusvan portar una escalada de tensions i d’armament que vadesembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Conceptes bàsics

a) Tant colonialisme com imperialisme fan referència al controld’un territori per un altre país.

b) El colonialisme és la doctrina (i pràctica) política que defensal’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre(metròpoli).

c) L’imperialisme defensa el domini econòmic (també polític imilitar indirecte), però sense l’ocupació del territori.

d) L’imperialisme defensa el domini econòmic (també polític imilitar indirecte), però sense l’ocupació del territori.

Fases de la colonització

Exploració.

Conquesta.

Organització colonial o administració.

Causes econòmiques

• La major productivitat de la segona fase de laindustrialització provoca crisis de sobreproducció (esprodueix massa).

• Les empreses busquen nous mercats on vendre els seusexcedents, invertir els seus beneficis i aconseguirmatèries primeres barates, amb mà d’obra barata.

• La burgesia de cada estat pressiona als governs per aconquerir colònies que actuaran de “mercats reservats”per a aquestes burgesies: sols les empreses de cada estatpodran comerciar amb elles i invertir en elles.

Causes i justificacions del colonialisme“L’imperialisme colonial és una de lesformes de l’imperialisme econòmic. Aquestimperialisme és econòmic en l’estrictesentit de la paraula, perquè les seves raonsno són interessos polítics, sinó econòmics.”

C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats Internacionals, 1947.

“El consum a Europa està saturat: ésimprescindible descobrir nous filons deconsumidors arreu del món (...). Anglaterrava prendre la davantera (...). Però perimpedir que l’empresa britànica obtinguésun profit exclusiu dels nous mercats ques’estan obrint als productes d’Occident,Alemanya combat amb Anglaterra (...) pertot el món. La política colonial ésl’expressió internacional de les lleis de lacompetència”.

JULES FERRY: Tonquín i la MarePàtria, 1890.

Causes demogràfiques i socials

• El fort augment de la població europea provoca unaugment de l’atur, la pobresa i la misèria, amb elconsegüent perill de revolució social.

• L’emigració a les colònies (on hi havia terra i treball)d’aquest excedent de població serà la solució alproblema, produint-se les grans migracions queprovoquen la sortida de 40 milions d’europeus al segleXIX.

Causes i justificacions del colonialisme“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats aLondres i després d’escoltar els virulents discursosque eren ni més ni menys com un crit per demanarpa, vaig tornar a casa meva més convençut quemai de la importància de l’imperialisme... El queem preocupa més és la solució al problema social.Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar alsquaranta milions d’habitants del Regne Unit elshorrors d’un guerra civil, els responsables de lapolítica colonial han d’obrir nous territoris al’excedent de població i crear nous mercats a lesmines i fàbriques. Sempre he sostingut quel’imperi britànic és per a nosaltres una qüestiód’estómac. Si es vol evitar una guerra civil calesdevenir imperialista”.

CECIL RHODES: Carta al periodista Stead(1895)

URGENT: Qualsevol que vulguivindre cap a les riques i pròsperesterres de la colònia d’Austràlia,com a camperol, criat o miner,disposarà de passatge gratuït enprimera classe. (Comissiód’emigrants de les colònies).

Anunci publicat alNorthampton Herald (1849)

. Causes polítiques i estratègiques

• Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir elsentiment nacionalista del poble i el prestigi de l’Estat(es creu que a més colònies, més importància de l’estat almón), desviant l’atenció dels problemes interns i ambl’ajuda dels militars, que volen ascensos i medalles.

• També per defensar les rutes comercials i els interessosde les empreses enfront a la competència estrangera.

Causes i justificacions del colonialisme

ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIORBRITÀNICA

“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictosd’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan lesconflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Araque l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor iEgipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”

Discurs de John Salisbury (1879)

Justificacions ideològiques.

• Missió civilitzadora: l’home blanc i cristià europeu es creusuperior a la resta i creu que ha d’imposar la sevacivilització occidental cristiana i tecnologia als “salvatges”.

• Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: lacreença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobrela resta es transformen en un desig de sotmetre a tots elsdemés de manera brutal i inhumana (veritablementsalvatge en aquest cas).

• L'esperit d’aventura alimentar per la publicació el 1871 dela Teoria de les especies de Darwin per les expedicions deLivingstone, Stanley, … entre altres i pels descobrimentsgeogràfics de finals del segle XIX i inicis del XX.

Causes i justificacions del colonialisme

Sessió científica de la Societat Antropològica deLondres, 1863“Conclusions:1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre comuna espècie diferent de l’europeu com per fer de l’aseuna espècie diferent de la zebra.2.- Les analogies entre el negre i el mico són més gransque entre els micos i els ximpanzés.3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu.4.- El negre és més humà en la seva naturalsubordinació a l’europeu que sota cap altrecircumstància.5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pelseuropeus.

• Colònies d’explotació: territoris ocupats i destinats al’explotació econòmica on s’instal·len les empreses de lametròpoli per a explotar les seves riqueses i mà d’obra indígenabarata com a mercat reservat, venent allí també els seusproductes (són la immensa majoria de colònies).

• Colònies de poblament: territoris rics i amb clima semblant a lametròpoli on s’instal·la població europea (colons) per atreballar i explotar els recursos. Com que és població blancaeuropea, la metròpoli dóna autonomia al seu govern (dominis),com Canadà, Austràlia o Sud-Àfrica.

• Protectorats: territoris en que la metròpoli controla la sevaeconomia directament i la seua política indirectament, ja quepermet un govern indígena sempre que respecte els seusinteressos (el cas del Marroc o Egipte)

Classificació de les colònies

• Entre 1870 i 1914 les potències europees controlen lapràctica totalitat d’Àfrica, Àsia i Oceanía.

• El control d’Àsia es va fer de manera poc organitzada i vadonar lloc a alguns conflictes entre elles i amb lescolònies, especialment quan intentaren controlar Xina.

• Per a evitar conflictes a Àfrica, les potències europees esreuniren a la Conferència de Berlín (1885): acorden quesols quan un país ocupi efectivament (militarment) unterritori podrà dir que és d’ell.

Els grans imperis

• L’imperi britànic serà el major de tots: quasi tots elsterritoris d’Egipte a Sud-Àfrica en Àfrica, l’Índia, Canadà,Austràlia, Nova Zelanda,... i construirà el canal de Suez pera comunicar aquests territoris de manera més rápida.

• L’imperi francès es centra en el nord i l’oest d’Àfrica iIndoxina, sent el segon més important.

Els grans imperis

• Bèlgica ocupa el Congo Belga, primer com a propietat delrei (Leopold II) i després del país.

• Alemanya arriba tard i es queda amb Tanganyika, Àfricasud-occidental i, més tard, Camerun.

• Itàlia ocupa Líbia.

• Holanda controla Indonesia.

Els grans imperis

• Espanya tindrà un petit imperi africà amb el nord delMarroc, el Sàhara i Guinea Equatorial.

• Portugal ocupa Angola, Moçambic i alguns territoriscostaners a Asia.

• Rússia s’expandeix pel nord d’Àsia, el Càucas i elTurquestán.

Els grans imperis

• Estats Units inaugura en Cuba, Puerto Rico i Filipines,derrotant a Espanya (1898), una nova formad’imperialisme que consisteix en controlar l’economia(directament) i la política (indirectament) d’un territorisense ocupar-lo militarment, a no ser que siga necessari→ controlarà primer el Carib i tota Amèrica Llatina,construint el canal de Panamà, i després de la IIa GuerraMundial gran part del món.

• Japó envaeix Corea i els territoris xinesos de Manxúria iFormosa.

Els grans imperis“Els Estats Units no busquen annexions territorials,encara que el resultat final pugui ser equivalent.L’originalitat de l’imperialisme americà consisteixprecisament en substituir els procediments deconquesta per una forma d’actuació més subtil: ladiplomàcia del dòlar. El govern d’Estats Unitsaprofita aquests disturbis (creats per ells) perintervindre en la política interior de les repúbliques,ja sigui a través de la concessió o la negativa decrèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús deles armes. Quan un d’aquests governs es veuamenaçat per una insurrecció, els Estats Unitspoden aconseguir fàcilment que fracassa o sigui unèxit aquest motí, ja que per a aturar la revolta solsha d’amenaçar als caps de la mateixa de que nopodran comptar amb la concessió de crèdits. De fet,si els Estats Units estan satisfets amb el govern envigor, el protegeixen; si aquest govern no és dòcil,l’abandonen a la seua sort”PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª GuerraMundial (1904-18), 1990.

Conseqüències econòmiques

a) Els beneficis, matèries primeres i riqueses se’ls emporten lesmetròpolis i les seves empreses.

b) Expropiació de terres als indígenes.

c) S’abandona l’agricultura tradicional en favor de les gransplantacions de les empreses multinacionals, que produeixenper a vendre en les metròpolis.

d) Arriben productes industrials de la metròpoli, més barats i demillor qualitat → desapareix la indústria tradicional pròpia deles colònies.

e) En el comerç s’estableix un intercanvi desigual: la metròpolicompra (o s’emporta sense pagar) aliments i matèriesprimeres a baix preu i ven productes industrials més cars.

Conseqüències de la colonització

Conseqüències demogràfiques

• Passat l'impacta inicial de la introducció de novesmalalties, la població creix gràcies als emigrants quearriben d’Europa i la reducció de la mortalitat (vacunes imillor higiene).

• Però el creixement de la població provocasubalimentació crònica, fam i morts.

Conseqüències de la colonització

Conseqüències socials

• Es trenca el mode de vida tradicional (tribal en moltscasos) i s’introdueix el model capitalista occidental i unasocietat racista, amb una burgesia estrangera(majoritàriament) i un proletariat indígena sotmès a unalt grau d’explotació (segregació racial i social).

Conseqüències de la colonització

Conseqüències polítiques

• Les metròpolis fixen noves fronteres artificials sensetindre en compte als indígenes: es trenquen les unitatsètniques i culturals existents anteriorment i això provocarevoltes anticlinals contra la metròpoli.

Conseqüències de la colonització

Conseqüències culturals

• Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre lacultura occidental i el cristianisme.

• Els indígenes perden la seva identitat i s’occidentalitzen(aculturació).

Conseqüències de la colonització