I'. I — p a i t i « I S S f c a Ä i Ä

S U P L E M E N T S E T M A N A U D E T H D I A R I A V I T I . D I S S A B T E , 6 D E J U N H D E 1 9 9 8

Era Corsa populara d'Aran, artenh era sua mielhor participación Eth marroquin Omar Madith, repetís triomfper tresau an consecutiu ena XI edición dera mieja maratón I Ï Ï I An darrèr d'an era Corsa U i l populara dera Val d'Aran se convertís en ua des proves esportiues mès impor-tantes per çà que hè ath nom-

bre de participaires. Es 21,5 quilomètres que separauen era gessuda en Vielha dera arribada en Les non espantè-ren, ena edición d'enguan, as

175 corredors que preneren part en aguesta XI edición dera Mieja maratón.

Omar Madi th deth club Sicoris, siguec per tresau an

consecutiu eth prumèr en crotzar era linha de mèta. Era participación de corredors aranesi siguec enguan força destacabla.

Era gessuda dera corsa se dee dauant detti Palai de Gòu de Vielha SILVIA PUERTOUS

Se prorrogue eth concors sus er escut d'Aran Era data limit de liurament des tràbaïhs s'alongue enquia dimars Era pruméra exposición d'Art liure, que vire ath torn der escut dera Val d'Aran, e qu'ei previst que s'inicie eth 17 de junh damb motiu dera Hesta d'Aran, prorro-gue eth térme d'entrega des trabalhs enquiath dimars que ven.

Es trabalhs entá préner part en agues-ta exposicion-concors, referent ar escut, poden ester presentats en quinsevolh

tipus de format, tostemp que siguen ori-ginaus e inedits

Es tecniques que se poden hèr a servir entà elaborar era òbra anaràn des de pintures (òlis, aquarelles... ) a flors seques, veire, esmalt...

Era participación ad aguest concors ei dubèrta a totes es edats. Es trabalhs s'an de presentar ena seden^a deth Conselh

Generau. En moment de depausar era òbra s'aurà d'acompanhar en ua engolò-pa barrada que contienerà es donades personaus der autor: nòm, cognòms, domicili e telefon.

Eth Conselh expedirá un recebut con-f o rme se hè eth deposit dera òbra. Aguest madeish prepausarà era erompa des obres selleccionades.

Eth Conselh, en contra dera contunhitat deth Life

Eth Conselh Generau d 'Aran aprovèc diriiars

passat, en session plenària, eth sòn refús ara contunhitat deth programa Li fe dera Union Europèa de reintroduc-cion der os Brun en Pirenèu.

Aquest acòrd se prenec per unanimitat damb eth supòrt des grops d'Unitat d'Aran e Union democratica Aranesa.

Aguesta decision se hig ara presa, damb anterioritat e per separat, pes ajuntaments deth Naut Aran, Vi lamòs, Arres, Canejan, Bossòst, Bausen, Les e Vielha.

Er unic munic ip i en qué s'acordèc, per votacion popu-lara, balhar supòrt ara con-tunhi ta t deth programa siguec eth d'Es. Bordes.

M I R A L H E M - M O S

Enes distàncies cuertes anauen a pè; entàs lon-

gues hègen a servir es shivaus e es carretes. Mès tard arriba-rien es prumèrs autobusi, d'arròdes massisses e lampes de carbur e damb eri es coches.

Ans entà darrèr, eth "Tram-vai dera Val d'Aran" arribaue enquia Marinhac, a despiet qu'eth projècte ère apropà-se en Salardú.

Aué rebrembam era figura d'un conductor de coches de linha qu'arribèc a èster eth prumèr chofer de "Productora" ena Val d'Aran, Pepe d'Artiga, coneishedor coma arrés des miéis de l o comoc i on en pargan.

Tostemp auie suenhat es autos en tot revisà-los enquia-ra darrèra pèga.

II A U É A V U I DISSABTE 6 DE JUNK DE 1998 E R A E N T R E V I S T A

Laurença Privat ESTUDIANT DE LENGUA OCCITANA

"Abantes d'estudiar e apréner d'autes lengües eau conéisher era de casa "

Guilhèm Martin BARCELONA

Laurenga Privat ei estudiant deth darrér cors de lengua Occitana. Era sua intención inmediata ei dedicase ar ensenhament der occitan.

-Qué te portèc a estudiar era lengua occita-na a un nivèu universitari? Lumih Prhlt.Prumèr qu'ei ua lengua que m'agrade e tanben pr'amor qu'era mia mair qu'ei occitana e qu'era lengua l 'ac è en t enuda a pa r l a r ada era, a th m è n pair-sénher e a d'autes per-sones que demoren en mèn pöble. Donques, ei ua len-gua que m ' a g r a d a u e , qu'escotaua a parlar soent mès que non p a r l a u a j amès . La volia e s tud ia r d'en^à qu'anaua entà estu-di mès e th p rob lèma ère que non hègem sonque ua ora ara s e t m a n a . E en t à apréner era lengua ère un s h i n h a u dif íc i l p r ' a m o r qu'eth temari ère mès lèu c u l t u r a n que l ingü i s t i c . Despús quan a r r ibé ena Universität, decidí d'apré-ner era lengua vertadèra-m e n t en t à poder pa r l a r damb era gent e hèr es cam-bis e perque er occitan tan-p lan que pens i mos pòt daurir d'autes possibilitats coma era comprenen^a mutua damb es Catalans o era comprenen^a de d'autes lengües romaniques coma er italian per exemple. tM,-Alavetz auies era impression que se podie pèrder un patrimòni? LP.Òc. ben. Mès i a tanben era beresa dera lengua, era dubertura entàs autes cul-tu res m e d i t e r r a n e n q u e s damb es quaus auem fòrcja causes semblantes o comu-nes. E un dia me'n di comp-de que podíem compréner to t un p ia lè r de causes damb era lengua occitana. Lli-^ aguesta actitud.

aguesta manèra tua de hèr, la trapes en d'auti joeni occitans o ès ua des pàgues persones que pense atau? LP.l a joeni que s'intègren en p lan de mov i me n t s qu'existissen aué per aué ara recerca d 'a r ra ï tz ver-tadères e ara per ara se v i ren de cap ara l engua occitana pr'amor qu'atau se pôden hargar ua identi tat propia qu'abantes cercauen laguens d 'ua determinada région. IJL-Açô passe tanben en d'auti Idcs a on i a ua len-gua propia e ua auta domi-nanta. Mès era gent soent pense qu'ei mès util d'estu-diar anglés, aleman, espanhàu, mès lèu qu'era lengua mairau. Alavetz entà convencer a un estu-diant que s'estime mès apréner eth francés o er espanhàu que li dideries? L.P.Me semble q u ' a q u e r a actitud non ei pas era miel-hor , p r ' a m o r q u ' a b a n t e s d'estudiar e apréner d'autes lengües, eau conéisher era prôpia, era de casa, ath delà dera nacionau, aquera qu'ei impausada peth govèrn.

B.M,-£>e qué estudiès ena Universität? Quin siguec eth ton caminament? LP.Comencè en tot hèr corsi de lengua entà saber com escriué-la, liegé-la e parlà-la. Despús de dus ans a t au , passé ua licéncia d'occitan que i a de civilisacion, de l i teratura, de gramatica e de lingüistica en prohondi-tat. iM,-Donques existís ua licéncia e mès corsi de fìlo-logia occitana. Quines son es autes possibles aufèrtes? LP.Er occitan aufris d'autes possibilitats tanben coma ua mestria de lingüsitica, de l i t e r a t u r a occ i t ana e podem passar dempús eth concors d ' occ i t an , e th CAPES, entà èster professor d'occitan e d'ua auta matè-r ia . E e v i d e n t m e n t pòs arténher d'èster ensenhaire d'occitan ena Universität. %M,-Guairi estudiants i a qu'estúdien er occitan en Montpelhièr? LP.N'i deu auer ues 700 o 800 persones que seguissen corsi d'occitan, yt-fî ua chifra plan consi-

derabla. E era gessuda natu-rau d'aguesti estudiants sera er ensenhament? LP.Òc, ben segur. Û - M è s non existissen pas sufísentes escoles entà toti aqueri futurs ensenhaires. Se hèn pressions en ministèri d'educación entà obtier mès Iocs de trabalh en aguest sentit? LP.Creigui que prumèr me eau expl icar e th s i s tèma e d u c a t i u . I a dus t ipes d 'escòles. Es Calandretes que son escoles m a i r a u s que se pôden p e r l o n g a r enquia th collègi e des de n o n hè gua i r e e n q u i a t h licèu. E i a tanben es classes dites bilingues laguens des escoles publiques. UL-E en Montpelhièr, a on viues tu, com penses que serà era lengua d'aciu a vint-e-cinc ans? LP.Non t'ac sai pas pr'amor q u ' a r a i a p rob lèmes a nivèu politic. Era persona qu ' a d ' amia r era cu l tu ra ena region ei de th Front Nacionau e aquerò met en perilh eth finançament des projèctes occitans. I a força occitanistes que vòlen pas

trabalhar damb eth. E don-ques era situación der occi-tan en Montpelhièr ei força greù. Que va plan mielhor enes autes regions coma Tolosa o Pau. Totun, a des-piet d'açô, se hèn causes. iMi-Donques ès optimista en çô que hè ath futur dera lengua. È liejut quauques enquèstes que parlen d'ua reculada dera lengua, laguens de La Setmana, per exemple. Maugrat aguesta realitat penses que pòt cam-biar era situación e era len-gua pòt reviscolà-se? LP.E òc, era situación pòt cambiar. Eth problèma ei que i auec ans de repres-sion lingüistica ena escòla de finaus de segle passat e alavetz es nòsti grani non an illusion de t ransméter era lengua as mès pet i ts . Totun, aué i a força mainat-ges que tornen a apréner era l engua e que vòlen redescurbir es sues arraïtz. Cau èster, donques, opti-mista sus eth futur. ÍJL-Crees qu'era constitu-ción dera Union Europèa pòt ajudar ar occitan? Sem-ble qu'eth poder serà cen-tralisât mès ath viatge sem-ble que i a mès interés cap as regions e es lengües minorisades, non? LP.Non m'agrade bric era idia d'ua Euròpa uniformi-sada e centralisada. Pensi que se hará ua Europa des regions.

iîM,-5aber de lengües sem-ble qu'ajude força entà aprené-ne d'autes. Qué haries tu entà incitar es joeni a apréner era/es len-gua/lengües? L.P.Donques çô que didia adès. Qu'er occitan ajude a compréner es autes lengües romaniques. Tanben ei ua fo rma de redescurb i r ua cultura qu'ei plan diuèrsa e arrica, que permet mielhor era comprenença de d'autes cultures e lengües que non pas ua cultura força unifor-misada coma era francesa. %M,-E a nivèu personau ara, as projèctes previsti? LPiM'agradarie de poder montar ua associacion cul-turau e establir atau con-tactes damb Catalonha.

JAUMEVILALTA President

CRISTINA COLL HUIX Directora general

VlCENTSANCHiS Director

IXiríS MARTINEZ Subdirector

Redacció: SILVIA HJÈRTOIAS

Márquetíiig i Comunicació CANDI CASADEMONT

Próducció técnica: JORDlPEtÄEZ

Pubìicitat: ALBERT BORRÀS

jORDl RIBAS

CmtraJeM Tel.: 93-316 39 00 - Fax: 93-316 39 36

Publicitac Tel.: 93-316 39 23 - Fax; 93-316 39 25 Sabsadptors Tel.: 93-316 39 44 - Fax; 93i"3i6 3915 Distribuci6 tel.: 93-316 3916 - Fax: 93-316 3915

Cornell de cent, 425'osoog Barcelona

Telefons a la Vail d^Aran Redacció. 909 50 92 02 Pubìicitat. 908 69 29 50

DI: B20.249-1976 DIRISIÓ CONTROLADA PER L'OJD

A V U I

D I S S A B T E

6 DE J U N H DE 1 9 9 8 I I I

Era Xi edición dera Corsa populara d'Aran artenli etti rècord de participación Eth guanhador absolut siguec, per tresau an consecutiu, eth tnarroquin Omar Madith

Silvia Puértolas

D VI ELMA

imenge passat era Val d 'Aran acue lhec per onzau an consecut iu

era corsa populara d'Aran, ua des proves esportiues damb mès participación des que se hèn annaument. Entàs dètz e mieja deth maitin cent setan-ta cinc corredors incrits pre-neren era gessuda d e u a n t deth Palai de Gèu de Vielha, entà recórrer un totau de vint-e-un qu i lomèt res e miei enquia arribar ara meta en carrèr des Banhs de Les. Era pròva superane atau eth nom-bre de participaires, en com-paración as edicions anterio-res e mercaue un ñau rècord de participación. Tot e qu'eth nombre de corredors siguec pro important, eth prumèr en cro tzar era l inha de meta siguec, per tresau an consecu-t iu , e th m a r r o q u i n Omar Madith de th c lub Sicoris, qu'estèc ua ora e cinc minutes en hèr eth recorregut.

En aguesta edición cau des-tacar tanben era participa-ción des aranesi Oscar Balsells de th Salomon que quedèc segon ena generan e Carlos Pedarrós deth C.A.E.I qu'en-trée ena siesau posicion.

Ena classificacion generan per hemnes, era guanhadora siguec Marcela Sanchez Valiente deth Club Domingo Catalan. Era atlèta tardée ua ora e dètz-e-nau minutes en recórrer es vint-e-un quilomè-tres e miei, repetint atau eth triomf que ja artenhec est'an passat. Per categories

A mès dera classificacion generau absoluda tanben se liurèren es prèmis as guanha-dors per categories. Ena cate-goria sènior masculina eth guanhador siguec Juan Mar-tin Guerrero(Xafatolls), des femines, Briguite Corominas (Spiridon).

En categoria j u n i o r eth p r u m è r en a r r ibar en Les siguec Daniel Rodriguez. Es veterans guanhadors, dividits en tres categories sigueren:

Era representación aranesa ei cada an mès nombrosa

Vicente Fuga (VI), Jean Pierre Sanchez (V2) e Pierre Badets (V3). Des hemnes ena catego-ria de ve teranes s igueren Daniele Caminade (VI), Marie Therese Evillet (V2) e Jacqueli-ne Gongasian (V3). Par ièr qu'enes autes edicions tanben se hec era classificacion per clubs. En categoria masculina eth club guanhador siguec eth Xafatolls de Mollerusa, en tot qu'ena femenina eth tro-feg se l 'emportée eth Spiri-don de França.

Era organisacion tanben volee hèr un reconeishement as esportistes locaus, que pre-neren part en aguesta XI edi-ción dera corsa popu la ra d'Aran, e autregèc un prèmi ath prumèr corredor locau classificat. Des òmes siguec Hector Cardet en tot que des hemnes guanhèc Maria Puyol.

Coma anecdota dera pròva cau destacar era participa-ción der atlèta der equip dera Once Florencio Gracia Esco-lan. Aguest corredor siguec un des r ep ré sen t an t s es-panhòus paral impics enes Olimpiades d'Atlanta, a on a r t e n h e c era mida lha de b ronze ena d is tànc ia des 5.000 mètres.

Era procedéncia

Enguan es organisadors dera pròva s'an mostrat força satisfèts dat eth gran nombre d'equips qu'an prenut part en aguesta mieja maratón. Un totau de tretze clubs de pro-cedéncia espanhòla e dètz estrangèrs, son un ciar exem-ple dera acceptacion que con-solide an da r r è r d 'an era mieja maratón.

Entre es païsi qu' au ien béth représentant cau desta-car Itàlia, Portugal, Marròc e sus to t França. D 'agues t dárrér país eth club Spiridon, damb un totau de 14 atlètes siguec eth mès representar. Eth responsable dera organi-sacion dera corsa popular d'A-ran, Antonio Cambronero, des taquèc é th n o m b r e de corredors francesi que sigue-ren presents en aguesta edi-ción de dimenge, ja qu'es par-t ic ipai res p roceden ts d'aguest pais s'an incremen-tat en un 200 % respecte as edicions anteriores.

Per çô que. tanh as clubs es-panhòus, eth que mès repré-sentants auec siguec eth Fon-distes Tarragona, damb dètz-e-ueit participants. Es clubs

SILVIA PUÉRTOLAS

aranesi tanben compdèren damb diuèrsi représentants que preneren part ena pròva. Un club entàs aranesi

Dada era participacion de corredors aranesi que s 'an amassat en aguesta edicion, un t o t a u de 24, Anton io Cambrone ro , pense que "serie bon que se fondèsse un club d 'At le t i sme dera Val d'Aran; ei ua possibilitat que ja a u e m c o m e n t a t d a m b quauque des par t ic ipaires aranesi. Ara aguesta idia a d'éster ua rea l i ta t e entad aquerò mos i cau méter a tra-balhar".

Era participacion ena cincau IVlini-maraton tanben s'incremente

Para l l è lament ara Corsa Populara d'Aran, enguan tan-ben se correc ua naua edicion dera mini-maraton infantil-que tanben vedec incremen-tar eth nombre de participai-res. Aguesta celebrane era sua cincau edicion.

Des sies categories que i auie, des quaus en quauqu'ua non i auec representación, es guanhadors sigueren: Oriol Reig en categoria infantil,Vin-cen t Lagout te en alevins, aguest corredor siguec a mès eth guanhador absolut dera pròva. Aymar Navarro ena ca tegor ia de b e n j a m i n . E Ruben Sánchez, per çô que hè as participaires de mès curta edat.

Des mainades, es guanha-dores sigueren : Elodie Ticha-dou en cadets. Elodie Mar-quie en infant i l s . Carolina Bernerce d'alevins, Andrea Ané de benjamins, Lidia Cara-bias de pre-benjamins e Sofia Sirat dera categoria mes peti-ta . Aguesta m i n i - m a r a t o n infan t i l compdec damb ua participacion d'uns quaranta ma ina tges , ua ch i f r a que segontes es responsab les encara s'aurie d'incrementar mès.

XALET-REFUGI JULI SOLER SANTALÓ •gfmt CfNMEXCÜRSKMSTAK CATALUNYA

• Dutxa i lavabo a totes les habitacions • Servei de restaurant • Bar cafeteria • Menjars casolans

Carretera del Port, s/n - Tel. 973-64 50 16 25598 SALARDÚ - LLEIDA

La ^etmana B. p. 86 — 64230 LESCAR

Telefone : 05 59 68 66 79 Telecopia : 05 59 68 67 17

Setmanér occitan d'Informacions publicat per la S. C. O. P. — S. A R. L. VISTEDIT

Las Campanhas 64150 SEUVALADA

Director de la publicación : David Grosclaude

O'A^ Propietarl:

JOSEP ALTADILL GONZALEZ

Bstabliment Gourmet Pinxos - Tapes

Bodega (criances, reserves i grans reserves)

Productes de la Valí Menjar preparat per emportar

Passeg dera Libertat,5 • Vielha Tel . /Fax (973) 6 4 0 8 8 2 2 5 5 3 0 VIELHA (LLEIDA)

IV U É A V U I D I S S A B T E 6 DE J U N H DE 1 9 9 8 Mielhora dera cauçada de dus carrèrs de Tredòs

R e d a c c i ó n

VIELHA

Era entitat menor descen-tralisada de Tredòs pòrte a tèrme es òbres de mielhora de dus carrèrs deth pòble. Des de hè quauqui dies s'a dubèr t complè t amen t eth carrèr de Santa Maria qu'a-mie enquiara plaça Major.

En aguesta mie lhora se contemple era portada des aigües, ja qu'ei eth carrèr que les distribuís tara rèsta deth pòble, es canaus de desaigüe e er enlumenat public atau coma es l inhes de telefon.

que son es servicis que demo-rarán sosterranhs peth nau cauçadat. Eth matériau trigat entara òbra ei era pèira de barrina damb ua sòrta d'ado-quins, tà non trincar damb er aspècte tradicionau des carrèrs aranesi.

Segontes er alcalde de Tredòs, Andrés España :"s'a trigat aguest matériau, degut a que pendent tot er iuèrn, damb era nhèu, es carrèrs son expausats a maumeté-se pera sau que se i lançe entà-des.heigué-la. Aguest cauça-dat ei premanit entà resistir en aguestes condicions".

tfilefons d'iiittrès gentrau 64 18 01 Coluelh Generau d 'Aran

64 18 IS Muséu V a l (TAran 641815 Ecomuxéu de Vilantôs 64 !8 15 Musèu S. J o a n d'Arties

64 00 80 Pompièri V a l d'Aran n 64 00 04 64 82 29 64 82 11

64 53 88 64 43 46 64 23 46 64 25 85 64 20 39 64 82 07 64 72 44

Espitau V a l d'Aran Dispensari medicau - Les Dispensari medicau - Bossòst

S Farmacia Pala - Baquèira Farmacia Pala - Arties Farmacia Cataiâ - Vieiha Farmacia Pala - Vidha Farmacia Moralejo - Bôrdes Farmacia Almansa - Bossòst Farmacia Almansa - Les

64 12 91 Parroquia de Salardú 64 00 21 Parroquia de Vieiha 64 82 53 Parroquia de Bossòst 64 81 05 Parroquia de Les m 64 20 44 Mòssos d'esquadra 64 80 14 Comiisaria - Les 64 52 77 Guàrdia Civil - Baquèira 64 00 05 Guàrdia Civil - Vielha 64 81 77 Guàrdia Civil - Bossòst 64 72 29 Trafic - Bossòst 64 01 75 Case m a militar - Vieiha

64 20 88 Gasolinera - Wetha 64 72 91 Gasolinera - Eta Bordeta 64 71 00 Gasolinera • Pontaut

64 57 26 64 16 12 64 01 10 64 82 07 64 72 44 64 44 55 64 09 79

Infor, torisme Salardù Infor, torisme Art les Infor, torisme V I e l h a Infor, tor isme Bossèst Infor, torisme Les Infor. B a q u è i r a Beret C e n . Inlc iat ives Torlst lques

64 72 32 O e p o r t u r 64 24 44 C a m i n s d e s P i r i n è u s 64 08 88 E x c ô l a d ' E q u I t a c i o n 64 28 64 P a l a i d e G è u

Çô de Saforcada

Major, 36 Major, s/n etra. Baquèira. s/n

etra. Nadonau, 230

Espitau, 5 Pl. dera Glèisa, s/n Sorieus, s/n

Edif. Campalias, s/n etra, deth Pòrt s/n Avda. Pas D'/Vrò, s/n Sentin, 1 /\ntecada, s/n Eduardo /\unòs, s/n Querimònia, 3

SantAndrèu, I Pas d'Arró, 8 Major. 31 PI. dera Glèisa, s/n

Edif. Tressens baish etra, de França, s/n Parcatge Baquèira. s/n Montcorbison, s/n Sorieus. s/n Sorieus, s/n Pas d'Arrò, s/n

etra, deth Tunel, s/n etra. N-230, s/n etra. N-230, s/n

Balmes, 2 PI. Urtau, 26 Sarriulera, 5 Eduardo /Vunòs. s/n PI. der/\juntament. s/n Nucleu Baquèira, s/n Avda. Castièro, 15

SantRòc, 1 Pas d'Arró Baishi, s/n etra. França, s/n Eth Solan, s/n

(25530 Vieiha)

64 81 57 C o m p l è x e e s p o r t l u B o s s ò s t Era Lana, s/n

[25530 Vieiha) [25551 Vilamòs) [25599 Arties)

[25530 Melha)

[25530 Welha) (25540 Les) [25550 Bossòst)

[25598 Baquèira) [25599 Arties) [25530 Vieiha) [25530 Vieiha) [25551 Es Bordes) [25550 Bossòst) [25540 Les)

[25598 Salardu) [25530 Vieiha) [25550 Bossòst) [25540 Les)

[25539 Betren) [25540 Les) (25598 Baquèira) (25530 Vieiha) (25550 Bossòst) (25550 Bossòst) [25530 Vieiha)

[25530 Vieiha) [25551 EraBordeta) [25549 Pontaut)

[25598 Salardù) [25599 Arties) [25530 Vieiha) [25550 Bossòst) [25540 Les) [25598 Baquèira) [25530 Vieiha)

[25550 Bossòst) [25530 Vieiha) [25530 Vieiha) [25530 Vieiha) [25550 Bossòst) m

64 0 1 95 P a r a d a d e t a x i s (Vieiha) PI. Sant/\ntàni, s/n (25530 Vieiha) 932 65 65 92 C o c h e s d e l l n h a 906 33 00 03 i n f o r m a c i ó n m e t e o r o l o g i c a 900 12 35 05 i n f o r m a c i ó n c a r r e t è r e s

Eth cost totau entar apraia-ment d'aguest carrèr ei de vint-e-ueit milions de pesse-tes.

Era quantitat ei finançada per Ajuntament de Tredôs qu'apôrte vint-e -un milions des pessetes, es sèt milions restants provien deth Plan Unie d 'Obres e Servicis (PUOS). Aguest carrèr non s'auie apraiat des des ans seishanta Un dusau carrèr

Eth dusau carrèr que tan-ben se renauis ei eth que se coneish coma Cap d'Aran, deth que déjà est'an passat se hec era prumèra fase. Es tra-balhs dera via an un cost de 33 mil ions de pessetes. Aguesti son f inançats per Ajuntament deth Naut Aran e pera empresa Baver 2000, qu'en son dia se comprome-tec a pagà-ne 15 milions.

Andrés España non descar-te que de cara ar an que ven se porten a tèrme ues autes actuacions entà acabar de apraiar d'auti carrèrs deth

Un des carrèrs que s'apraien en Tredòs SILVIA P U B l T O L t ó

pòble que non se trapén en massa bon estât.

Ua auta òbra pendenta de finalisacion en Tredòs ei era-de th cementè r i , a on ena actualitat tanben s'apraien

es cabòts e lapides. Es òbres, que comencèren en 1989, s'auien arturat. Entà podé-les acabar er ajuntament a hèt ua inversion de dètz milions de pessetes.

SILVIA PUÉRTOLAS

Dissabte passat se clausurèc en Arties era quinzau edición des Jornades Tecniques sus bòsqui. Aguestes jornades, que son adreçades basicament a propietaris forestaus, pagesi, estudiants 0 joeni professionaus forestaus entre d'auti, se desvoiopèren enes dus darrèri dies en Paihàrs e era Val d'Aran, e anèren adreçades ara gestion des bòsqui de montanha.

Enguan es quinzaus Jornades Tecniques, se heren en marc de celebración deth cinquen-tenari deth Consòrci Forestau de Catalonha. Er acte de clausura siguec presidit peth Sin-dic d'Aran, Carlos Barrera, e peth Director Generau de Medi Naturau, Jordi Peix.

Ena clausura tanben intervengueren diuèrsi représentants deth Centre dera Propietat Forestau, dera Escòla d'enginheria agrària de Lhèida, deth Centre Tecnologie Forestau de Catalonha atau coma deth Consòrci Forestau de Catalonha, qu'ei qui organisaue es jorna-des.

Dempús des parlaments, se hec eth liurament des certificats as assistents, que virauen ath torn dera cinquantia de persones.

A V U i DISSABTE 6 DE JUNK DE 1998 E • V E t h conselh tanben refuse e r a contunhitat deth p r o g r a m a Life Aguest acòrd se preme en session plenària, damb eth supòrt de toti es grops politics

Redacción VIELHA

Eth píen deth Conselh Ge-neran d'Aran aprovéc dimars en session extraordinaria, eth son refiisament ara continua-ción deth programa Life de reintroduccion der os brun en Pirenéu. Aguesta decision siguec presa per unanimitat, damb eth suport de toti es grops politics representats en govern aranés. Damb aguest acord se demanará ara Gene-ralität que dongue per acabat eth p rograma Life, que se trape ara en fase experimen-tan enquiad aguest mes de junh. Tanben en aguest punt s'includic era petición entá que se recapturen es exem-plars deishadi anar enquia ara e se tornen tath son loe d'orígen. En aguest píen se manifestéc eth desir, qu'era Generalitat se hésque cargue des indemnisacions as pagesi deth parean pes atacs qu'en-cara pogue patir eth bestiar enes mon tanhes dera Val d'Aran.

D a r r è r acòrd

Era contunhitat dera rein-troduccion der OS brun en Pi-renèu se portée a session ple-nària, dempùs que s'aguessen prononcia t tot i es a junta-

E t h Gonselh demane que se retiren es ossi des montanhes araneses ments deth parçan sus er ahèr, despús d'uà amassada que mantengueren en mes de hereuèr alcaldes, alcaldes-pedanis e représentants deth Conselh, damb era intención de trapar ua postura conjun-ta dera opinion des politics aranesi.

Es a j u n t a m e n t s de Naut Aran , Vilamòs, Arres, Cane-jan , Bossòst, Bausen, Les e Vielha se prononcièren, cada un per separat , en contra dera contunhitat deth progra-ma e remeteren un informe

posterior ath Conselh damb era desicion prenuda. Er unie municipi qu'encara non a remetit eth sòn informe tath Conselh Generau, e que votèc a favor dera cont inuación d'aguest programa ei eth d'Es Bordes. Ua decision prenuda pes sons vesins, ena consulta populara convocada per Ajuntament, en qué des 173 censats votèren ua trentia.

Eth Conselh Generau, qu'a estât eth darrèr en pronon-ciàse sus er ahèr , ja que

demoraue era postura des a juntaments , remeterá ara aguesti informes ara Genera-litat entà que se tenguen en compde ara ora de decidir sus era continuitat deth pro-grama de reintroduccion.

Eth Sindic d'Aran, Carlos Barrera, manifestée dempús deth plen que "damb era aplicación d'aguest progra-ma e des de que se liberésse e th p r u m è r exemplar en 1996, s'a violât era soberanía de toti es aranesi." Ua valora-

ción ena que coincidiren es portaveus d'Unitat d'Aran, Emilio Medan, e d 'Union Democratica Aranesa, Ampa-ro Serrano.

Barrera tanben higec que: "mos trapam damb ua espe-cia en qué eth comporta-ment ei d'atac as ramats enes montanhes. Aguesta reintro-duccion ei un fracas totau ja que non ei compatibla damb eth regim ramader e damb eth foncionament tradicio-nau dera comarca, e nosati non èm disposats a cambiar aguest regim". D'auti punts t r a c t a t s

A més d'aguest punt , en plen tanben s'acordèc era ad-judicación ara empresa Ge-cesa dera gestion dera resi-déncia entara gent grana e centre de dia de Vielha. Tan-ben s'aprovéren es bases deth Convéni de collaboracion en-t re eth Conselh Generau d'Aran e es ajuntaments en-tath condicionament des ca-mins forestaus e cabanes de nau ta m o n t a n h a , plaçadi enes montes dera sua apartie-nença. Aguest convèni sera ara signât per part des alcal-des dera Val. En plen deth dimars tanben s'acordèc era adesion de supòrt per part dera maxima institución ara-nesa ara campanha "Prou dones maltractades", qu'er Ins t i tu t Català de la Dona pòrte a tèrme. Un aute des acòrds que se p r e n e c ei era elaboración d'un estudi dera prestación en matèria de ser-vicis sociaus e benestar que se da ac tuaumen t en parçan entà delimitar quin ei eth camin e era quantitat econo-mica que s'a de hér servir entà atier totes es demanes que se dan. En aguesti mo-ments i a uns 12 milions de pessetes destinats ara assis-téncia sociau.

Naut Aran premanís es activitats d'estiu entara mainadèra

Redacción

Ahèrs de mainadèra, premanís es activitats d'estiu

VIELHA En tot coincidir damb es

darrèri dies deth cors esco-lar, eth municipi deth Naut Aran ja se p remanís en tà au fe r t a r act ivi tats en ta ra mainadéra de cara as mesi d'estiu.

Aguesta aufèrta de léser e ara ora educatiua la presen-te un an mès "Ahèrs de Mai-nadéra", ua iniciatiua con-j u n t a en t res pares des pòbles que comprenen eth municipi de Naut Aran e eth supòrt , des dera sua crea-ción, der ajuntament.

Entres es moltes activitats des quaus pòden gaudir es mainatges cau destacar es manualitats, eth patinatge o era natación. Tanben se les po r t a r á a coné i sher es pòbles dera Val d'Aran, a hèr excursions pes montanhes o a pa r t i c ipa r en g incames entre d'autes causes.

Aguesta auferta d'activi-tats d'estiu, que dauris eth son per iode d ' inscr ipcion eth propléu dimércles dia détz, ei dubérta entá toti es mainatges dera Val d'edats comprenudes entre es quate e es onze ans.

Es pares poderán trigar se des i ren insc r íue r as sóns hilhs per quinzenes o a th long de tot eth mes. Agues-tes activitats durarán enquia mejans deth mes de seteme. Tanben poderán t r igar se vólen qu'es sons mainatges gaudisquen d'aguestes acti-vitats ath long de tot eth dia o ben sonque ath maitin o ena tarde. Eth punt de tro-bada será era escola en Salardú, de deluns enquia diuendres, a compdar des ñau deth maitin.

Eth prétz per maina tge será de 12.000 pessetes eth mes sencér o de 9.000 pesse-tes es que triguen era opcion

de miei mes. En aguestes activitats se hará ua auferta especian en tàs f ami lhe s enes quaus i age mes d'un mainatge.

Un an mes "Ahérs de mai-nadèra" tanben auferirá un servici de minjador.

Era data l imit entá pre-sentar es inscripcions, en ajuntament deth Naut Aran, ei eth trenta de junh.

"Ahèrs de mainadèra"

"Ahérs de m a i n a d è r a " neishec en estiu de 1995 d a m b era i n t e n c i ó n de poder aufr i r as mainatges un espaci de trobada damb ua foncion educatiua coma supòrt ath jòc. Era propòs-ta siguec presentada en sòn dia per Maite Moga, respon-sabla des activitats qu 'ath long d'aguesti ans s'an des-volopat.

A V U I

D I S S A B T E

6 DE J U N H DE 1 9 9 8

bramay

Catars Era Associacion culturau ProHisPer (en Prò de la Historia Perduda) orga-nise, pendent aguesti dies, en Gra-nollers, era Prumèra Setmana Cata-ra. Eth catarisme ei/siguec un movi-ment ath torn d'un conjunt de cre-dences qu'ara fin deth segle XII s'implantèc damb força en Occità-nia e tanben en Catalonha. Era reli-gion catara creiguie ena existencia d'un dualisme entre dus principis irreductibles, Diu e dimoni, ben e mau, . . . predicaue eth mensprètz deth còs, refiisaue eth matrimòni e era relación sexuau, anaue contra eth consum de cèrti aliments, afavo-rie eth comèrç e es activitats mer-cantils... Eth catarisme siguec hòrta-ment perseguit pera glèisa católica , pes francesi e pera inquisición. Ua crotzada siguec era forma escuelhu-da entà justificar es fortes persecu-cions e es bestieses que se produsi-ren contra es catars e contra toti es que viuien en tèrres occitanes. Era crotzada servie de pretèxte entà ani-quilar eth pòble occitan que comba-tie jos eth simbèu dera crotz qu' apareish ena bandèra dera Val d'Aran, incorrèctament nomentada coma era Crotz Catara. Eth rei Peir I dèe supòrt e amparament as zones perseguidess e en gèr de 1213 un vast territòri corresponent (quasi) as actuaus Regions de Provença, Lan-guedòc-Rousilhon, Mieijom Pirenèus e Catalonha (damb Ara-gon) s 'administrauen jos es sues

ordes (dirèctes o indirèctes), en tot conformar era grana nación Occita-noCatalana que se trincarle pera malurosa pèrta dera Batalha de Muret en seteme de 1213, ena qué eth madeish Rei résultée mòrt. Ath rei Pèir I se lo coneish coma eth Catolic, quan en realitat perdec era vida en tot lutar contra es catolics en defensa des catars. Me semblarle força mès coërent batià-lo damb eth subernòm d'Eth Catar. Eth rebrembe deth Catarisme pòrte necessàriament era reflexion sus era relación occitanocatalana e justa-ment atau Josep Claret, President de ProHisPer assegure qu'ara Setmana Catara "... pretenem donar-li un caire d 'agermanament entre dos pobles,... el català i l'occità..., sembla que el futur ens ha d'acabar unint definitivament sota una sola bande-ra: la de la nova Europa" Era Val d'Aran non demorèc ath margen d'aqueri moviments. Segon-tes Jordi Ventura Subirais en Conci-li Catar célébrât er an 1167 en Sant Félix de Caramanh, se consagrèren bisbes entad aqueres regions impor-tantes qu'auien glèises. Entre es bis-bes nomentas i a Raymon de Casais escuelhut pes "homines Aranenses, concilium ecclesiae Aranensis" entà èster Bisbe dera Val d'Aran. Ei de suposar qu'aguest Bisbe auie coma mission importanta era difusión deth Catarisme en Catalonha. Era Val d'Aran a estât tostemp un lòc de

pas, un centre neuralgic de comuni-cación entre es dus costats des Pirenèus, era "clavis Pirenensis". Eth Bisbe Raymon de Casals siguec subs-titu'it uns ans dempús peth Bisbe Raymon de Baimiac, que pr'amor dera persecución a qué sigueren sos-metuts es catars siguec hèt presoèr en 1181 e acabèc convertint-se ath catolicisme e damb eth temps serie

. canonge en Sant Sernin de Tolosa. Posteriorment arren se sap de cap comúnitat Catara ena Val d'Aran. Es

, interpretacions des documents de hè 80G ans son variables. I a estudio-si, que contràriament ath Sr. Ventu-ra, interprèten qu'enes documents testimòni des Concili de Sant Félix de Caramanh a on met Aranenses deuie de méter Agenenses e qu'en 1ÒC d'Aran calle interpretar Agen. Era naturau interpretación egocen-trica des aranesi mos hé creir es lee-tures de Ventura. En aguesta epòca (1175) es aranesi signéren damb eth Rei Alfons I eth Cast (tanben coneishut coma Eth Trobador), eth Tractat d'Empa-ran^a. Èren es tempsi deth comen^ament d'uns privüégis e d'ues situacions que mercarien un realitat peculiara entara Val d'Aran. Ena Occitània de Franca se desvolo-pe des de hé quauqui ans un procès de lan^ament dera sua istòria Cata-ra. Excursions, visites, publicacions, impuls de centres d'estudis especia-lisats,... Tota aguesta activitat impli-

que hér difusión der Occitan e d'Occitània. I a qui pense qu'ath darrér de tot i a un procès, intencio-nat o non, de projectar er Occitanis-me en un situación de malautia e de desparicion e de mòrt. "Talament coma era religion Catara, er Occitan s'acabèc enes segles dera Edat Mieja e ara lo podem estudiar mès, sajar de revitalisà-lo, ei impossible d'arténher.Er Occitan ei era lengua d'uà societat que pertanh ath pas-sat". Pensar atau ei un error. Cau profitar dera veneración peth medievalisme Catar entà possar es hèts dera actualitat Occitana. Er lEO-Lengadoc e eth Sr. Claudi Moli-nièr hèn eth Catalòg des creadors Occitans dera actualitat; an remas-sat es referéncies de 340 escrivans, 70 revistes, 30 cantaires e 90 grops de musica. Ei pro móstra dera sua vitalitat?. Possar era divulgación deth Catarisme coma era d'uà reali-tat força desconeishuda e importan-ta tara nòsta istòria de pòble ac cau hèr ath costat dera información dera existéncia d'uà realitat occita-na qu'encara ei viua, força viua.; talament coma ei en cèrti actes dera Setmana Catara de Granollers.

Jusèp Lois Sans Socasau

Institut d'Estudis Occitans -Aran

Era Val compdarà damb naues senhalisacions

Redacción VIELHA

Des de hè quauqui dies eth Conse lh G e n e r a u p ò r t e a tèrme es trabalhs de senha-l i s a c i o n dera Val d ' A r a n . Aguest i t raba lhs consistis-sen e n a c o l l o c a c i o n de p a n n è u s i n d i c a t i u s e n e s punts d'interès deth parean.

Era s e n h a l i s a c i o n d e r a comarca a comen(;at damb eth plagament des pannèus q u e m è r q u e n es p u n t s d'entrada entara Val.

A ores d 'ara j a se pòden veir es que i a pla(;ats ena Boca Sud deth túnel de Viel-ha, e eth q u e se t r a p e en Còth deth Portilhon.

A m è s d ' a g u e s t i d u s pannèus , que m è r q u e n es accèssi tara Val encara man-quen per pla?à-ne dus mès de d i m e n s i o n s s i m i l a r e s , que son: eth d'era entrada de Pònt de Rei e e th der accès de Montgarri.

Ath delà d 'aguest i quate indicadors de grana dimen-

sion, j a se placen tanben, en çô q u e s e r i e u a p r u m è r a fase de senhalisacion, trenta tres pannèus mès que mèr-quen era entrada tà totes es poblacions.

Es camins vesinaus e prin-cipaus punts d'interès tan-ben comencen d'èster sen-ha l i sa t s d a m b mès de dus c e n t s p a n n è u s q u e j a se p ò d e n t r o b à r per d i u è r s i endrets.

Es prumèri pobles a on j a se p ò d e n ve i r a g u e s t e s naues senhalisacions son es pòbles deth Baish Aran, dat qu'ei per ací a on s 'an co-mençat a plaçar.

Finançament

Eth p r e s s u p ò s t g l o b a u , e n t à p o r t a r a t è r m e t o t a aguesta prumèra fase de sen-h a l i s a c i o n , ei d ' u n s sèt milions de pessetes. D'agues-ta partida, quate milions an estât aportats peth Departa-ment de Torisme dera Gene-ralität, qu'a pagat eth còst

Eth Gòth deth Portilhon ja compde damb es pannèus de senhalisacion

des pannèus, Eth Conselh i a invertit es tres milions res-tants ena col locac ion d'a-guesti indicadors.

Totun, un v ia tge s ' agen plaçat toti es pannèus, non s 'aurà acabat damb aguest plan de senhalisacion. En-cara m a n c a r á n dues fases mès enes que se contemple era senhalisacion des pistes

f o r e s t a u s e es c i r c u i t s de nauta montanha.

Per (;ò que hè ath finan^a-ment d 'aguestes dues fases posteriores, qu'auràn un còst totau aprox imat d'uns cin-quanta milions de pessetes, e th C o n s e l h t a n b e n en pagará ua part importanta. En aguesta posteriora se-nha-lisacion tanpòc se desbreni-

barán es pannéus indicadors. d'emplaq:ament des refugis e de cabanes de montanha.

Atau se c o m p l e t a r á n es t r a b a l h s e n t a r e m p l a ^ a -ment des pannéus que fa-c i l i t a rán era loca l i s ac ion des endrets d' interés tant entara gent dera Val d'Aran coma entá toti aqueri que mos visiten.

A V U I D I S S A B T E

6 D E J U N H D E 1 9 9 8 u VII Carona enjós

Aquitània: espèra una politica lingüistica David Grosclaude

Í

LESCAR

La region Aquitània representa la mitat de la partida gasco-na del país occitan. L'enquèsta lingüisti-ca aquesta deuriá servir per lançar una oli tica de sosten a a lenga e a la cultu-ra occitanas segon ÇÔ que diguèt lo novèl responsable de la cultura al conselh regional de Bordèu après las recentas eleccions. I a maitas annadas que las

associac ions occ i t an i s t a s demandavan que se faguèsse una enquèsta lingüistica.Éra lo p r i m i è r còp q u ' u n a enquès t a l i ngü i s t i c a sus l 'occitan se fasiá dins una region ont se tròba una vila t a n i m p o r t a n t a coma Bordèu. Que son 600 000 es ta t jants amb l 'aglomera-cion, e lo departament de la Gironda r ep resen ta sol lo tèrç de la populacion regio-naia.

Bordèu e sa region

Los résultats mòstran cla-rament que la vila de Bordèu es mai desoccitanizada que la rès ta de la reg ion . Òm comprend mens e òm parla

mens l'occitan dins la capita-la r eg iona l a que d ins los autres parçans, mas es pas estonant. Çaquelà las chifras globalas per Aquitània mòs-t ran que lo percentatge de personas que comprenon la lenga es bon : 35 %. Mas las diferencias regionalas son fòrtas. 54 % de las personas in terrogadas en Dordonha comprenon , 48 % dins las Landas, 42 % en Òlt e Garona 41 % dins los Pirenèus Atlan-tics, 27 % en Gironda (fora Bordèu) e 11 % dins Bordèu.

Cai ajustar als que compre-non 18 % de personas qu'an avu t u n c o n t a c t e a m b la lenga e que dison compren-dre mots e expressions. Per lo parlar òm tròba la meteissa ierarquia geografica. Lo 34 % de la populacion parlan occi-tan en Dordonha mentre que a Bordèu es sonque lo 3 %. Per l'ensemble de l'Aquitània es lo 19 %. Aquò nos permet d'evaluar a 550 000 personas los occitanoparlants. Coma dins las autras enquèstas òm constata que los que compre-non e los que parlan son mai nombroses dins las comunas petitas e dins cèrtas catego-rías socioprofessionalas (agri-cultors, retirats, mestierals, caps d'entrepresas). Mai los enquestats son joves mens parlan o comprenon mas òm constata que i a pels 15/24 ans 15 % que comprenon.

La practica de la lenga es pas totjorn aisida, òm practi-ca pas la lenga cada jorn. 29 % de las personas que dison

Bordèu, capitala d'Aquitània OFFICE DU TOURISME DE BORDEAUX

p a r l a r 0 f an cada j o r n o sovent . 36 % de t e m p s en temps 28 % rarament e 7 % jamai.

Ensenhament : demanda forta

Lo 20 % de las personas que dison comprendre l'occi-tan se voldrián perfeccionar e lo 10 % dels que compre-non pas desiran aprendre o s ' iniciar (puja a 11 % dins Bordèu).

Los joves son mai deman-daires que los autres coma los quadres p las professions intellectualas. Per çô qu'es de l'escola, lo 40 % dels enques-tats pensan que la plaça de

l'occitan i es pas pro impor-tanta. L'ensenhament bilin-güe sembla tanben légitimât quand ôm legis que. 11 % de las personas i n t e r rogadas aimarián que lors mainatges seguiguèsson una escolaritat bilingua occitan e francés. Lo 14 % v o l d r i á n l ' o cc i t an ensenhat coma lenga viva e lo 26 % una iniciación a la lenga. Legir e escriure

Los q u ' a n d é c l a r a i que comprenon l'occitan (quita-m e n t q u a l q u e s mo t s e expressions) dison a 45 % que

sabon legir (quitament amb dificultats). Representan lo 23 % de tota la populacion regionala. Lo 2 % de la popu-lac ion g loba la d ison que legisson sovent o cada jorn. Los autres o fan a l'ocasion. Lo 16 % d'aqueles que dison que sabon legir declaran que son capables d'escriure. Aquitània : 2,9' milions d'estajants Cinc departaments : Dordon-ha, Gironda, Landas, Ôlt e Garona e Pirenèus Atlantics. Cinc V i l a màgers : Bordèu, Pau, Agen, Mont de Marsan e Peirigús. Comprendre la lenga Aquitània (global) : 35% Dordonha 54% Landas 48% Ôlt e Garona 42% Pirenèus Atlantics 41% Gironda (fora Bordèu ) 27% Bordèu 11% Parlar la lenga Aquitània (global) 19% Dordonha 34% Landas 28% Ôlt e Garona 25% Pirenèus Atlantics 22% Gironda (fôra Bordèu) 13% Bordèu 3% Enquès t a r ea l i zada per Média Pluriel Méditerranée. Escan t i lh 1212 pe r sonas . Enquès t a deu 24/06 au 04/07/1997 suis cinc departa-ments de la region Aquitània mens la partida bascofôna.

E s pas çô pus costumièr de veire tornar s'editar i u n a poesia "nòva" de SOS c i n q u a n t a ans , f r esca tala qu'espeliguèt.. . Encara mens s'aquò son de recuèlhs d ' u n a b e u t a t coma aquela d'"Aquarèla" (1946) o "Bran-ca tòrta" (1964), de Leon Còr-das, dos l ibròts que faguè-ron data e qu'aviatz de mal a t r a p a r , ago t a t s q u ' è r a n d e m p u è i bèla pausa , mas que t r o b à v e t z t o t j o r n de manca al moment de voler tornar legir çô que l'occita-n i s m e d ' a p r è p g u è r r a capitèt a nos balhar de mai esclet e requist. Solide: Leon Còrdas, nascut en 1913 a Menèrba e trespas-sa t d ins M o n t p e l h i è r en 1985, es u n dels n o m s coronéis dins aquela genera-c ión p o e t i c a e m i l i t a n t a d'obrièrs de la paraula que p renguè t lo relai lo lende-m a n de la L iberac ión , en 1945, en tot constituir l'IEO. Una generación que raquèt pas a l'ora de s'atalar al ser-vici d ' u n a lenga e de son pòble e que comprén d'òmes coma Caries C a m p r ó s , Ismaèl Girard, Renat Nelli 0 Max Roqueta.

"ÒBRA POÈTICA" DE LEON CÒRDAS

Leon Còrdas es estât, en mai de poèta, un òme de teatre -e aquí nos cal mençonar "La Font de Bonas Gràcias" que en 1967 Xavier Fàbregas nos ne balhèt sa revirada catala-na-, u n n a r r a t o r de t a l h a ("Sèt p a n s " , 1974; "Los m a c a r é i s " , 1977) e, d in s totes los fronts que voldretz, u n b o l e g a i r e a f o g a t que joguèt d'à fons son rôtie. Quant a son ""bra Poética", ne devèm aquela reedición de 1997 al "Centre Interna-c iona l de D o c u m e n t a c i ó n Occitana", lo CIDO sedut a Besièrs, qu'es a mand d'èstre remplaçât pel CIRD"C.

Del cant al sirventés

Per çô qu 'es d '"Aquarèla", vaquí de vèrses qu 'a tenhon d ins sa p u r e t a t m a i n u s a aquela "branca dels ausèls" que Mistral s ' è ra d ich d ' i tocar e que vos cal plaçar de còsta aquel saborós "Bestia-ri" (1947) de Carles Camprós

Jaume Figueras i Trull e los "Saumes de la nuöch" (1942) de Max R o q u e t a . Aquô son al mai sovent de cançons de vèrs cortet, mas tanben de romances e some-tas que vos cal debanar de t i ra , nau t a votz, e que vos traparetz de los aver apreses per côr sens vos n'avisar. . . Puèi que lo ritme vos empor-ta tre lo refranh, en tot far endevenir una lenga aluser-pida -aquela d ' un pöble de r a m o n e t s , boièrs e vende-miaires- ambe tota la noble-sa dels t robadors classics e mai de novèlas voses vengu-das d'endacôm mai s'i afrai-rar, coma la de Josep Sebas-tià Pons o Federico Garcia Lorca..., lo tot passat dins la votz t i n d a n t a d ' enavans e coratjosa de son autor. Aquí d'images beluguejants son fargats a torn de braç, ont entendretz a cascalhejar l'aiga viva d'aquel païs garri-guenc que Cordas i es nas-cu t : u n pa ïs de v i n h a s e d 'o l ius , de to r to rè las e de r o m a n i n , de l u n a s e de

vents... E aquí nos cal tornar d i re ambe Pons: "Q.uan el poeta canta / u n a herba li respon..." Se pòt que dins los l ibres

que seguisson aque la jô ia qu ' en focava sa votz se siá e n r a u c a d a - t a n t val d i r e encoler ida . . . P r ' amor qu ' a c o m p t a r d ' a r a l ' a u t o r va acordar "lo buf coral de son cant solidari" al pas redde fèrm d'aqueles qu'an gausat t r auca r solets sa via, dem-puèi los faidits o los cremats d ' un còp èra e fins ais vin-h a i r o n s en s u s m a u t a de 1907 o los cantaires pòrta-paraula de las annadas 70. Atal, es dins "Branca tòrta"

(1964) e "Dire son si" (1975) ont van restontir los sirven-teses mai p o n h e n t s , coma "Sègas", "Lo darrièr crostet" o "La romança pel grand rei Lois", a la memòria d'aquel "rei solelh" bufarèl qui lhat en e s t a t u a sul P e i r o n , al Clapàs, sul quite endrèit ont de camisards coma Boeton foguèron passats a la rôda.

Una r o m a n ç a que Cordas, trufandièr, va clavar en pro-clamant. "Val mai un ase a Testable qu 'un rei a Paris." Mas i a t a n b e n l ' a m i s t a t , mai que mai dins "Se conti que conte" (1980), ont gaire-ben to tes los p o è m a s son estats coralament dedicats: per Jôrgi Reboul, per Carles Galtièr, per Jaumelina... Enfin: vaquí los vèrses -ambe d'inédits...- d 'un ôme conse-q u e n t que sa v ida t o t a se devorét per Occitania e que somiava "a de lanças al côr f icadas de l ' i nd i fe rénc ia e del mesprètz", al dire de son amie Joan M® Petit dins lo p re fac i que dobr í s aque la edición.

Col labora l'Arxiu Occità de la UAB

Institut d'Estudis Medievals. Edifici B.

08193 Beliaterra (Barcelona) Telèfon 93 581 11 44

E-mail arxiuoccita@blues.uab.es

mailto:arxiuoccita@blues.uab.es

vili A V U I D I S S A B T E 6 D E J U N K D E 1 9 9 8 mircillieiii-iiios

Eth "tramvai dera Vàr'desapareishec quan es coches arribèren

Montse Moran

Guairi còps vam entath mètge o ac entenem ena television que mos diden coma ei de bon caminar entara circulación o entath cor. En temps d'abantes se hègen fòr(;a qui-lomètres a pè. Anar tath camp, na dannar o na hestejar damb ua gojata en pòble vesin, portar eth bestiar na pèisher d'un lòc tar aute e ath delà tara hèira entà sajar de vené-lo, ... tot aq:ò se hège a pè. Es distàncies non se guardauen tant e auien eth temps entà anar d'un lòc tar aute sense pressà-se.

Aquerò èren es distàncies cuertes, entàs longues hègen a servir shivaus. Shivaus que portauen es "diligéncies", coma era qu'auie Talabart en Les e que conduie enquia Franga quan i calie hèr bèra comission.

Mès tard apareisheren es prumèrs autobusi, aquari que portauen es arròdes massisses e ua lampa de car-bur entà illuminà-se. Eth chofer e es que seiguien deuant anauen caperats

Esprumères linhes que s'ins-tallèren ena Val d'Aran sigueren era "da Hispano Aranesa" e "La Pirenaica". Hègen era rota de Saìardu a Pònt de Rei.

damb lònes. Ath darrèr i pujauen tanti coma podien e, en dies concrèta coma eth retorn des vrenhes, es que non i cabien laguens les trapam en tet damb es pògues valises qu'era gent traginaue.

Es prumères linhes que s'installè-ren ena Val d'Aran sigueren era "Cia. Hispano Aranesa" e mès tard "La Pire-naica". Hègen era rota de Salardù a Pònt de Rei. Era doana ère en Hòs e aquiu se poirie cuélher eth tramvai qu'arribaue enquia Marinhac. Aguest tramvai francés auie eth nòm de "Tramvai dera Val d'Aran", a despiet

que sonque arribaue enquiara doana, pr'amor qu'eth projècte ère alongar era linha enquiath pòble de Salardù, mès ère pian difícil qu'era adminis-tración espanhòla en aqueri moments destinèsse tanti sòs coma èren de besonh. Aquiu, en Hòs, i auie bordes o hangars pròp dera gara entà sauvar era carreta se volies cuélher eth tramvai, dilhèu entà anar tath mètge especialista quan aciu non i auie espitau, o entà anar a hèr eth servici mili tar se començaues en iuèrn e, barrat eth port dera Bonai-gua, calie arribà-se a crotzar era ter-mièra ena Junquera. Aguest tramvai desapareishec quan era proliferación de coches arribèc tanben enquiath territòri.

E aué volem parlar dera persona que, degun ac dubte, ei qui sabie mès dera aparición de veïculs e era sua evolucion ena Val d'Aran. Ei Jusèp Boya, coneishut damb eth nòm de Pepe d'Artiga, e enes sòns prumèrs ans "Pepe eth Ihòco". Un òme respon-sable quan ère ath volant de quause-volh veïcul e damb un aire de bon

vivant que l'acompan-• • • • • • • • • harà enquiara vielhe-

sa. Es sòns prumèrs

contactes damb eth mon der automobil sigueren abantes der an 25, quan comencèc a conduïr es autobusi dera Cia Hispano Ara-nesa. Mès, en tot bais-har de Salardù, en un coche particular damb eth sòn companh Fe-derico, auec er acci-dent dilhèu mès im-portant dera sua inci-pienta carrèra, que l'a-propèc ara mòrt pera

sua gravetat. Siguec internat en Tolo-sa força temps, mès aquerò non lo aluenhèc dera sua grana passion, es coches.

Mès entà dauant, passée a èster eth prumèr chofèr de "Productora de Fuerzas Motrices, SA". Portaue d'aciu entà delà as enginhèrs que venguien de dehòra e as que déjà s'auien insta-llât ena Val, tostemp damb eth coche ludent e révisât enquiara darrèra pèça.

Quan se metec en marcha era cen-tran electrica de Pònt de Rei, a comp-dar der an 1960, Pepe d'Artiga por-

Pepe d'Artiga en un des sòns viatges a Tolosa

taue tanben as trabalhadors enes tres toms entàs cinc deth maitin, entara ua de meddia e entàs nau deth sèr. ÇÔ madeish hec damb es auti trabal-hadors dera companhia, sustot en Cledes e Bossòst.

E atau enquia agarrar era jubila-ción, e a compdar d'alavetz, dediquèc eth sòn temps a suenhar çô que mès estimane : Aguest coche que, dempús deth temps d'estauviar, poguec comprà-l'ac a Aurelio des de Barés. Ère un Seat 1500 qu'encara ei ena cochèra des d'Artiga, ena plaça deth haro de Les, e qu'a Pepe li agradaue hèr a luder coma se Vanésse a trèir a passejar.

A mès, era passion d'aguest pes autos le portée a hèr conéisher as sòns vesins deth pòble es veïculs

qu'eth estimane. Atau, en tornar deth sòn passeg diari de Les a Bossòst a pè, tostemps damb ua cana que soent Iheuaue entà saludar ara gent o espantar es mainatges, le trapàuem en tot comprar creions de colors en 9Ò de Capdevila entà diboishar veí-culs que dempús regalarle en tot dà-les forma de quadre. En podem veir ena escòla e en cases de vesins de Les.

Auem d'arregraír a un aute Jusèp Boya, de Les, parent encara de luenh de Pepe d'Artiga, que s'a prestat a rebrembar damb nosati era figura d'aguest òme que trabalhèc damb eth e compart ic era sua afición pes coches. Lo vedem ena fotografia quan ère mainatge, damb Pepe e, coma non, damb un coche darrèr e cape-rats entara ocasion.

Miquel Sánchez

OBERT DESDE EL 12 DE JUNY

APART AT DE CORREUS num. 80 25530 VIELHA

Tel 973 64 18 09 Tel RefugI 973 29 70 90

ENTA ANONCIS TRUCAR

TATH TELÈFON

908.69.29.50

ran & rte, s.l. Rètols lluminosos

Senyalització d'obres Retulació de vehicles

Creacions de neó Disseny de logotìps

Adhesius

Ora. de Gausac (Edifici Val d'Aran) 25530 VIELHA (Lleida) Tel. i Fax: 973-64 28 41