Estudiar en xandall: quan l’esport s’aprèn a les universitats Un cop graduats, els alumnes de CAFE troben feina com a professors, gestors de centres esportius, entrenadors o monitors de lleure ··· trEbAll dE CAmp 7

maría montejano és l’única catalana que competeix professionalment en skeleton, una modalitat de descens en trineu ··· EntrEvistA 3

«Espero participarals Jocs d’Hiverndel 2014»

EstUdis dE pEriOdismE dE lA UpF

03.07.2012

la raquel Acinas i el Juanjo méndez lluitaran per aconseguir la medalla d’or en la seva nova vida

Ciclistes paralímpics, esprint final cap a Londres

rEpOrtAtgE ··· 4 i 5

ESPECIALESPORTS

L’estiu més olímpic

dels jovescatalans

mar

c c

usc

ó

2.Enllaços DIMARTS3 De julIol Del 2012

cetrencada@cetrencadauPF

(*) HRT F1 Team: Primera escuderia espanyola que va obtenir, el 2009, la llicència per competir en la temporada 2010 al Campionat Mundial de Fórmula 1

Bloc de blocs

Cum laude

L’amic ninotaire

Mireia Miró Varelaesquiadora de Muntanya

queralt Casas CarrerasJugadora de Bàsquet

gemma Corbera ColladoCoMpetidora de Btt

rogerCanadell BoixaderMeCàniC de FórMula 1

··· Amb 12 anys es va apuntar a la unió excursionista de Gràcia. Ara, amb 23, resideix als Alps Su-ïssos per tal d’entrenar l’esquí de muntanya, esport amb el qual ja ha guanyat la Copa del Món del 2011 i diversos campionats eu-ropeus. No obstant això, confes-sa que va començar a practicar-lo per provar i que s’hi va enganxar “per la gent i no per l’esquí”.

··· De ben jove ja va tenir clar que volia ser jugadora de bàsquet pro-fessional. Nascuda a Girona fa 19 anys, ha fitxat pel madrileny Ri-val ecópolis, un dels equips més importants de bàsquet femení, i ha entrenat amb els Minnesota lynxs dels estats units. Somnia a fer els 21 anys per poder jugar a les categories superiors, com la lliga Absoluta espanyola.

··· Aquesta esportista de 20 anys practica una disciplina peculiar de bicicleta tot terreny (BTT): el dirt jump, una modalitat que con-sisteix a practicar acrobàcies amb la bicicleta, tant en la ciutat com en camps habilitats. A més, ella va ser la primera catalana a fer un backflip; és a dir, completar una volta sencera a l’aire amb la bicicleta.

··· Manlleuenc de 23 anys, inte-grant de l’escuderia espanyola HRT F1 Team*. Va estudiar a l’escola de mecànica Monlau Competició de Barcelona, i en un any ha passat de formar part del World Series de Renault, a An-glaterra, a mecànic d’un equip de Fórmula 1. Això li ha permès treballar amb pilots consolidats, com Pedro Martínez de la Rosa.

Amunt i avallExcursionsamuntiavall.wordpress.comRelats i aventures de l’excursio-nista Albert Salvany.··· Què: Combina cròniques de les sortides a la muntanya, amb l’anàlisi de dades financeres des del punt de vista d’un expert.··· Qui: l’Albert Salvany, entès en mercats i, alhora, esportista.

Palabra de futbolistaComentarispalabradefutbolista.comuna barreja entre futbol i política, feta per l’il·lustrador i infografista madrileny Artur Galocha.

Conversaciones Declaracionsconversaciones.tumblr.comentrevistes i citacions sobre l’es-port, a càrrec del periodista i po-litòleg Àlex Cubero.

·1·

·2·

·3·

AlbERT ToRREsHUMORISTA GRÀFIC. AlUMne de l’eSCOlA

d’ART I SUpeRIOR de dISSeny d’OlOT. pUBlICA A Sa TramunTana

Opinió

uedeu-vos a casa, mireu-ho per la televisió. Ni tan sols us hi

arrisqueu perquè podeu acabar tornant en un taüt”. Aquesta va ser la dràstica advertència que Sol Campbel, exfutbolista anglès d’as-cendència jamaicana, va fer da-vant les càmeres de la BBC sobre l’Eurocopa finalitzada fa dos di-es a Polònia i Ucraïna. Abans i tot que la competició comencés, ja es van deixar veure grups d’ideolo-gia nazi pels voltants dels estadis i es van registrar episodis de vio-lència i discriminació racista.

Aquesta és la crua realitat de moltes de les grans celebracions internacionals avui dia: els estats escollits com a seu compleixen els requisits en les instal·lacions, pe-rò no sempre respecten els drets humans i els seus ciutadans patei-xen greus desigualtats socials. Per molt que es transmeti una imat-ge de modernitat a l’exterior, la situació real sovint reflecteix el contrari.

solucions dubtosesEn altres casos, en canvi, ser selec-cionat pot tenir efectes positius si el país decideix actuar per resol-dre els problemes socials, tot i que les formes no sempre són les més apropiades. És el cas de Rio de Ja-neiro, al Brasil, que acollirà els Jocs Olímpics del 2016. Les autoritats carioques van optar per ‘pacificar’ les faveles –els barris més pobres de la ciutat– i ja n’han enderrocat diverses amb la consegüent expul-sió dels seus residents. Els progra-mes de reallotjament promesos a canvi, però, no han complagut els afectats, que els veuen com a pe-gats temporals.

Aquesta és la hipocresia que ro-deja moltes de les seus dels grans esdeveniments esportius. Són mi-ratges d’harmonia que s’esvaei-xen després de la festa deixant al descobert el seu fosc rerefons so-cial i fent una aportació discutible al poble que els ha acollit. ···

el miratge de les seus esportives

Qui som? el suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de periodisme de la Universitat pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de periodisme. Aquesta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UpF-Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetren-cada). ··· EDICIÓ Javier domínguez, laura Fabregat, Alba González i lara Hitos ··· ART I FoToGRAFIA lluís Chamorro, Marc Cuscó i Andrea Gómez ··· REDACCIÓ Sergi Castells, Víctor Cervantes, Anna Corbatera, Judit Contreras, pep Corral, núria díaz, Alberto Fernández, Xavi Fernández, Gemma Font, Irene García, Aina Ginard i Verónica Hernández ··· PRoJECTE EDIToRIAl, DIssENY I DoCÈNCIA Teresa domingo i Olga lamas ··· CooRDINACIÓ EDIToRIAl Irene da Rocha, Ariadna Fernández, Marta narberhaus i Xavier Ramon ··· CooRDINACIÓ DE lA REDACCIÓ INTEGRADA Salvador Alsius ··· CoRRECCIÓ Gabinet lingüístic de la UpF. ··· FACEbooK facebook.com/UpFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUpF ··· E-MAIl cetrencada.upf@gmail.com

JaVier doMínguez

“q

Traient l’antifaç.3cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Bobsleigh: Esport de gel en què dos o quatre ocupants descendeixen per una pista de gel en un trineu. És esport olímpic des dels primers Jocs d’Hivern, el 1924

«La discriminació es nota més en els esports col·lectius»

··· Només tu competeixes en skeleton femení a Espanya?··· Sí. A masculí hi ha l’Ander Mi-rambell, que competeix a la Copa del Món, la categoria més alta, i l’Aleix i el Marc Alcaraz, que van començar fa poc i ja han competit als Jocs Olímpics Júnior.··· Per què l’skeleton?··· L’Ander estudiava amb mi Ci-ències de l’Activitat Física i de l’Es-port i entrenàvem junts a atletis-me. Ell va començar a entrenar skeleton i vaig voler provar-ho. La idea inicial que ell tenia era fer bobsleigh*, però és molt més car i necessites una o dues persones amb tu. ··· Quan vas començar?··· El 2008. Vaig fer l’escola de pi-lots, una setmana a Àustria. Allà t’ensenyen el més bàsic, el materi-al, com funciona una mica la pis-ta... I després vaig competir di-rectament al Campionat del Món Júnior. Sense entrenar ni res, vaig anar-hi directa.··· Com s’entrena un esport de gel sense tenir les infraestruc-tures per practicar-lo?··· Quan estic a Barcelona entre-no velocitat, igual com es fa per a l’atletisme. També faig força, salts. Es treballen les distàncies curtes, sprints. Després s’entre-na la sortida amb un trineu en sec. Com si fossis un sprinter pe-rò en comptes de 100 metres, en fas 30 o 40.··· Com ho fas per entrenar un esport de gel en un país sense gel?··· A l’octubre normalment mar-xo a Letònia, per entrenar les bai-xades. Aquest any he estat tam-bé a Alemanya. Les competicions

comencen a finals de novembre i duren fins a febrer-març. Vaig vi-atjant. El país més al sud amb in-fraestructures és França, on han homologat recentment la pista que tenia als Alps. La més exclu-siva potser és la de Saint-Moritz, a Suïssa, de gel natural i molt cara. Altres països amb pistes on s’acos-tuma a competir són Àustria, Es-tats Units, Canadà i, des de fa poc, Rússia. Allà se celebraran els pro-pers Jocs d’Hivern, el 2014. ··· T’hi veurem?··· Això espero! Ara mateix es-

tic competint a les categories Eu-ropa i a Intercontinental, que és com la Copa del Món però amb la meitat de participants. Els pa-ïsos que no tenen infraestructu-res són considerats petites-naci-ons i acostumen a tenir una quo-ta de participació fixa d’un atle-ta per país.··· Quan no tens competici-ons, què fas?··· Em preparo tot l’any per a l’hivern. Faig entrenament d’atletisme, que també em ser-veix. A vegades competeixo en

100 metres amb el meu club.··· Qui tria el teu entrenador?··· La Federació Espanyola em va demanar que entrenés amb la per-sona que porta l’Ander, però jo continuo amb el meu entrena-dor de tota la vida, el Sebas. No cobra de la Federació, ho fa per amor a l’art.··· Hi ha practicants deskele-ton no professionals?··· Molts més que no pas professi-onals! No té el mateix seguiment que l’esquí, perquè el material és molt car i has de pagar les llicèn-cies, que són la teva assegurança. Als països on hi ha pista tenen es-cola. Els nens van a fer luge, una altra modalitat de descens en tri-neu on, a diferència de l’skeleton, els esportistes van tombats boca amunt i la sortida es fa impulsant-te amb els braços. Quan són més grans fan bobsleigh.··· Vas col·laborar també amb la selecció de Nova Zelanda.··· Em van demanar si els podia fer de suport audiovisual. No teni-en entrenador ni res. Hi ha equips

amb superestructures i un entre-nador gravant a cada corba del circuit per comentar després les imatges. Vaig col·laborar-hi, tot i que tenen molta més experièn-cia que jo. Els gravava, els ajuda-va amb el material, i si veia algu-na cosa, la comentava.··· Com veus la situació de les dones als esports d’hivern?··· Em sembla que la discrimina-ció es nota més en els esports col-lectius, no ja d’hivern sinó en ge-neral, com el futbol; però en els que són individuals, no. Per exem-ple, l’skeleton es retransmet per te-levisió igualment, primer les no-ies, després els nois. Crec que en el cas d’Espanya estem prou bé. Tenim un bon equip de patinat-ge sobre gel, i també de cúrling. Sempre que he demanat alguna cosa me l’han donada. ··· Però a l’skeleton no sempre hi ha hagut paritat.···L’skeleton el va inventar un an-glès a Saint-Moritz a finals del se-gle XIX, en un club molt elitista. En aquella època les dones no-més el podien practicar un cop a l’any. Més recentment, el 1996 es va considerar com esport olím-pic però només podien compe-tir -hi els homes. Després el van treure del programa olímpic fins a l’any 2002. En aquells Jocs d’Hi-vern, a Salt Lake City, les dones van poder competir a skeleton per primer cop.··· Única en aquest esport sí, però no l’única esportista d’alt rendiment a la família.··· El meu germà petit, el Ramon, porta anys competint en atletis-me a les categories de 100 metres, 200, 400, relleus...··· El vas introduir tu, en aquest esport?··· Sí. Quan vaig començar a fer atletisme li vaig dir al meu entre-nador: “Tinc un germà que cor-re molt”. L’entrenador li va fer una prova de 60 metres. Per la ca-ra que va fer crec que havia acon-seguit la mínima d’Espanya (riu). Des d’aleshores entrenem junts. El mitjà, l’Edu, també venia amb nosaltres al principi, però ho va deixar quan va començar Engi-nyeria. ···

Única. Poques vegades aquest adjectiu té un sentit tan literal. María Montejano (Barcelona,1986) és l’única dona de l’estat espanyol que practica professionalment l’skeleton, un esport d’hivern que consisteix a baixar boca avall sobre un trineu una pista de gel a velocitats de fins a 140 km/h.

··· TRINEU 5.000 €Els materials amb què es fan són molt cars, i també ho és l’estructura interior.··· GANIVETES 500 €Cada parell. Es trien segons la pista i la temperatura i la duresa del gel.

Què es necessita per fer skeleton?

MARÍA MONTEJANO

L’ÚNICA CATALANA QUE COMPETEIX EN SKELETON

··· CASC 400 €··· VESTIT 400 €··· BAmBES 200 €··· GUANTS 10-100 €Només cal que siguin fins. En aquest cas no requereixen una gran inversió, el que es vulgui gastar cadascú.

IRENE GARCÍA PÉREZ

Trencant el gel. Sobre els trineus, els pilots de skeleton poden agafar velocitats d’entre 120 i 140 km/h, segons la pista, l’estat del gel i l’habilitat del corredor. M. CuSCó

DIMARTS3 DE JULIOL DEL 2012

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Black Train Films: productora de documentals de temes socials, que es financia a través de micromecenatge, és a dir, aportacions voluntàries de la gent del carrer

Pedalades de superació

El repte dels ciclistes paralímpics

“Després de tenir l’accident vaig pensar: he perdut la cama i el braç, què vols que hi faci? No em po-saré a plorar ara. Només volia se-guir lluitant”. L’any 1992, el Juan-jo Méndez va patir un accident

Quan s’apaguen els llums dels Jocs Olímpics, comença una altra competició, amb menys repercussió, però que amaga milers de drames convertits en èxits. Són els Paralímpics.

ALBERTO FERNÁNDEZAINA GINARD

mentre anava en moto que li va canviar la vida i li va costar du-es extremitats. Aquesta situació, que hauria enfonsat qualsevol, li va donar encara més forces per ti-rar endavant.

Es va iniciar en el ciclisme pa-ralímpic i ara, vint anys i moltes caigudes després, s’ha convertit en campió d’Espanya i una de les referències mundials d’aquest es-port. Al seu palmarès destaquen, entre d’altres, dues medalles de plata i una de bronze als Jocs d’Atenes i Beijing. Ara, però, té un nou objectiu: aconseguir l’or als

Paralímpics de Londres 2012, que tindran lloc entre el 29 d’agost i el 9 de setembre.

La història de la Raquel Aci-nas és força similar. Fa vuit anys va tenir un accident de moto en què va perdre una cama, però ai-xò tampoc la va aturar. “Em fal-tava una cama, però estava viva. No volia quedar-me quieta, volia seguir corrent”.

Va començar amb la natació, però es va avorrir tant que aviat es va passar al ciclisme paralím-pic. No va haver-hi marxa enrere. Només un any després, i gràcies a

l’ajuda del Juanjo, va disputar el seu primer campionat d’Espanya, on va guanyar la medalla d’or. A partir d’aleshores, el ciclisme es va convertir en el seu únic objectiu i la resta va venir per si sol: quatre medalles de plata i una de bronze als campionats del món.

La Raquel i el Juanjo són exem-ples de com no rendir-se mai pot arribar a donar els seus fruits.

Més que un esport“Aquí no només t’enganxa el ciclisme, sinó l’ambient. Al Ve-lòdrom d’Horta entrenem tots

junts, encara que a nosaltres ens falta una cama. Et sents integra-da, et sents una més”. El ciclisme paralímpic és un estil de vida on tothom té un lloc i una oportuni-tat per triomfar. La Raquel ho ad-met: “Ara l’esport marca la meva vida, és la meva prioritat”.

No obstant això, aquest es-til de vida no sempre és econò-micament viable. Els esportistes discapacitats estan sotmesos a un sistema d’ajuts reduït i exigent, i no tothom pot optar-hi. “Viu-re d’això és molt complicat, pe-rò depèn del que necessitis”, re-coneix la Raquel, que segueix tre-ballant com a arquitecta tècnica a temps parcial.

“El mínim que has d’aconse-guir per optar a una beca és una medalla als campionats del món. Jo ara rebo una beca de 1.600 € al mes per haver-ne aconseguit una de plata, però mai no saps si la tor-naràs a aconseguir l’any vinent”, puntualitza.

Malgrat aquesta situació, que difícilment permet desvincular-se completament del món laboral, el Juanjo explica com ha evolu-cionat el panorama en els darrers temps: “Ha canviat moltíssim. Al principi anàvem amb una mà al davant i una al darrere i fins fa poc no rebíem cap mena de be-ques. Encara avui en dia és molt

Somrients. La Raquel i el Juanjo s’han convertit en dos referents mundials del ciclisme paralímpic. Entrenen al Velòdrom d’Horta. MaRc cuscó

Plaça central.5DIMARTS3 De julIol Del 2012

“No tots els esportistes necessiten suport psicològic”, assegura la psi-còloga de l’esport, Marta Ocaña. Segons l’especialista, els esportis-tes paralímpics s’enfronten a un doble repte: el primer és superar la discapacitat i assumir que la vida canvia. El segon consisteix a acon-seguir la fortalesa mental que et permeti competir a un nivell tan alt. Aquesta terapeuta resumeix en sis punts la filosofia d’un es-portista de màxim nivell.

··· Ajuda professional ··· “Quan tens un accident que

canvia radicalment el teu estil de vida, se’t cau el món a terra i és fonamental l’ajut d’un psi-còleg per refer-te”

··· Adaptació a la nova vida··· “S’han de passar moments de

patiment i de dol, que són na-turals. Perden una part del seu cos, i necessiten un temps per adaptar-se a la nova situació”

··· Nous objectius··· “És molt important el caràcter

de les persones per tenir ganes de fer activitats. L’esport pot ser una motivació per gaudir de la vida i per sentir-se realitzats”

··· Angoixa a l’elit ··· “Molts cops són els esportistes

més professionals els que re-córren a nosaltres perquè no els pugui la pressió en les grans cites. Necessiten molta concen-tració ja que s’ho juguen tot en una dècima”

··· No amagar-se··· “La psicologia de l’esport està

més introduïda del que sembla. Moltes vegades es porta en se-cret, però cada cop menys”

··· Maduresa del psicòleg ··· “Un psicòleg ha de ser prou res-

ponsable per veure el patiment en l’altre i que no et desmunti. De vegades és dur”

dur, especialment a l’hora de co-mençar, quan no tens res”.

Tot i això, tots dos coincidei-xen: “això no ho fem per diners, sinó perquè ens agrada”.

Piratas Team“on anem, juanito? A l’infern!”. Amb aquest crit el juanjo va fer un gir a la vida. el medallista re-coneix que després de l’accident es va engreixar molt. “No em mo-via de la cadira i vaig arribar a pe-sar 100 quilos”. Tant ell com el seu amic i preparador físic, el Bernat Moreno, van pensar que podria començar a fer bicicleta: “Al prin-cipi anava més ràpid el Bernat cor-rent que jo amb la bici”.

Així va sorgir el lema del Pira-tas Team, que fa referència a l’es-perit lluitador i al tatuatge que té el juanjo a la cama. els agradava tant que van decidir fer una asso-ciació oberta a qualsevol amant de la bici. Avui en dia, l’equip Géne-sis, que és el nom oficial, compta amb 90 socis, 19 dels quals tenen alguna discapacitat.

Recentment han posat en mar-xa cursos de BMX, una modalitat de bicicleta semblant al motocròs. Tenen molta participació i estan oberts a totes les edats, inclosos els infants. el juanjo n’està orgullós: “ensenyar nens als quals els falta una cama no es paga ni amb me-

“Hi anem els millors dels millors. Hi ha gent molt bona que no pot viatjar als Paralímpics perquè no hi ha places. Arribar aquí ja és un mèrit”, afegeix la ciclista.

el juanjo i la Raquel han de su-perar dos tipus de proves. D’una banda, la contra rellotge o compe-tició de velocitat, on el que comp-ta és l’esperit de voler guanyar. De l’altra, la prova de persecució, que requereix més preparació física: pedalejaran entre 40 i 60 quilò-metres. Ambdues, a més, es dis-puten tant en pista com en car-retera.

No obstant això, no estaran sols. espanya comptarà amb deu homes i tres dones defensant la samarreta en la competició de ci-clisme adaptat, xifra que els situa com un dels equips que més es-portistes en presenta. Aquesta se-

L’opinió dels experts

“l’esport és una motIVaCIÓ per GauDIr De la VIDa”

Marta OcañapsicòlOga EspOrtiva

Palmarès

raquel acinas. BarcElOna, 34 anys

CAMPioNATs d’EsPANyA 24 2 1CoPA d’EuroPA 1 1 -CoPA dEl MóN 4 4 1CAMPioNATs dEl MóN - 6 1JoCs dE BEiJiNg 2008 DIploma

or plata Bronze

Juanjo Méndez. BarcElOna, 45 anys

CAMPioNATs d’EsPANyA 60 - -CoPA d’EuroPA 5 6 6CoPA dEl MóN 5 4 1CAMPioNATs dEl MóN 1 9 4JoCs dE BEiJiNg 2008 - 1 2JoCs d’ATENEs 2004 - 1 -

or plata Bronze

dalles ni amb res. Aquí tractem a tothom igual, busquem l’amistat, que la gent se senti còmoda”.

Propera parada: londres “Durant la cerimònia inaugural dels jocs, sents tota la gent pen-dent de tu. entres al túnel i se’t posen els pèls de punta”, recor-da la Raquel dels seus primers Pa-

ralímpics a Beijing. Ara tota la se-va atenció està centrada en lon-dres, on se celebrarà la propera edició d’aquesta competició in-ternacional.

Arribar als jocs no és fàcil. el juanjo s’adona que en els darrers anys la competitivitat ha augmen-tat molt i no tots els campions dels Mundials poden arribar-hi.

JuANJo MéNdEz: “Ensenyar nens als quals els falta una cama no es paga amb medalles”

lecció de ciclisme, al seu torn, es dividirà en cinc categories, segons el seu grau de discapacitat.

la Raquel espera amb entusi-asme el moment de sortir a la pis-ta a “donar-ho tot”. “la gent ho viu, no deixen d’animar. l’ambi-ent bull”, comenta emocionada. els dos reconeixen que anar als jocs cada quatre anys és el súm-mum de qualsevol esportista pro-fessional.

Artistes de cinemala Raquel i el juanjo, juntament amb l’eli Cazalla, la darrera incor-poració pirata, estan fent les pri-meres passes al cinema. Concreta-ment, són els protagonistes d’un documental, Imparables, que se-gueix la seva evolució fins als jocs de londres.

Tot va començar quan la pro-ductora Black Train Films* es va posar en contacte amb el Comitè Paralímpic, amb l’objectiu de fer una pel·lícula que reflectís i pro-mogués valors com l’esforç o l’es-perit de superació a través de di-ferents esports adaptats.

“un dia van venir a veure el que fèiem al Velòdrom d’Horta. Quan van sentir les nostres histò-ries, es van oblidar dels altres es-ports: aquí hi havia molt per con-tar!”, explica la Raquel.

Gràcies a aquest documental, les històries dels membres del Gé-nesis Team sortiran a la llum. el públic serà testimoni de com, fins i tot en les pitjors situacions, amb actitud positiva i força de volun-tat, sempre pot haver-hi una opor-tunitat per sortir endavant. ···

sacrifici. la raquel competeix arreu d’espanya i d’europa. aquí, durant una contra rellotge a Cantimpalos, segòvia, el 2010. xaVI ruBIo

6.Traços DIMARTS3 De JULIoL DeL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

“Àrbit, és penal!”. Aquesta canta-rella és el pa de cada cap de setma-na per al Sergi Bañó. Un jove de tan sols quinze anys que un dia, empès pels seus pares , va decidir iniciar-se en l’arbitratge.

Va començar el curs de forma-ció a l’octubre i des de ja fa cinc mesos recorre cada dissabte i diu-menge els camps dels voltants de la seva ciutat, Terrassa. Avui és l’úl-tim diumenge de competició. Li ha tocat xiular un partit d’alevins als quals només els treu tres anys d’edat. De moment el partit es-tà anant força bé. Arriba a la mit-ja part i, ja al seu vestidor, el jo-ve àrbitre confessa amb la llen-gua fora: “Aquesta experiència m’ha fet canviar la meva mane-ra d’entendre el futbol, ara sóc molt més comprensiu, he après a estar tranquil en moments de tensió”. en Sergi també juga en un equip de futbol, ara ja no pro-testa mai. “Veure l’esport des de l’altra banda de la barrera m’ha

Un àrbitre precoç lluita per ser el Messi del xiuletLa figura dels àrbitres de futbol acostuma a estar envoltada de polèmica. Centenars de col·legiats catalans xiulen en tot tipus de categories sota l’atenta mirada d’uns i altres. Malgrat la pressió que comporta arbitrar, hi ha molts que encara s’animen i decideixen embarcar-s’hi des de ben d’hora.

víCtor Cervantes

fet adonar-me com n’és de difícil, és molt més complicat del que la gent es creu”.

L’edat, un handicapS’ha acabat el temps de descans; només tornar a trepitjar el ter-reny de joc se li acosten els dele-gats dels dos equips a dir-li algu-na cosa, sembla que amigable: “Si no tingués quinze anys, això no s’atrevirien a fer-ho; ells proven fins a on em poden collar”. S’ini-cia la segona part i segueix l’em-pat al marcador. A mesura que van passant els minuts la tensió aug-menta entre els nens però també

a les grades, on els pares i mares s’ho miren amb molta expectació, potser massa: “La gent quan ve a veure els fills es pensa que arriba-ran a ser Messi o qui sap què, per això a vegades es posen com es po-sen. el pitjor és que els nens molts cops també s’ho creuen”. Per sort, avui ha tingut un partit prou cal-mat. “Tant de bo fossin tots així”, fa broma. encara que va comen-çar com una manera de pagar-se les despeses i malgrat els proble-mes que comporta, l’arbitratge ha enganxat del tot el Sergi i no des-carta, algun dia, dedicar-s’hi de manera professional. ···

Fer-se vaLer aL terreny de joC

Sergi Bañó. El jove àrbitre assenyala un fora de joc al camp del San Cristóbal (Terrassa). VíCTor CErVanTES

El rècord de joventut entre els ar-bitratges catalans el té David Ro-sa Solsona. ··· Àrbitre adscrit a la Delegació

del Bages.··· Va debutar el 12 de maig d’en-

guany amb tan sols catorze anys i quatre dies.

··· L’edat mínima per fer-ho és, pre-cisament, de catorze anys.

··· A Catalunya hi ha 2.113 àrbitres i assistents federats.

Els més joves

esmorzar cavall amb arròs a les set del matí i dinar una truita de 12 clares és només el començament. Si practiques el culturisme profes-sional, al final del dia també hau-ràs menjat gairebé 1 kg d’aliments entre pollastre, peix blanc i verdu-ra. És el cas del Pedro Sarabia, que s’aixeca a les sis del matí per pre-parar els àpats del dia. Cada tres hores, estigui on estigui, no pot saltar-se la dieta: el culturisme re-

«els abdominals es defineixena la cuina i no al gimnàs»jUdIt ContrerasverÓnICa HernÁndeZ

entrenaMent aMb eL Pedro sarabIa, CULtUrIsta ProFessIonaL

quereix un gran esforç tant dins del gimnàs com a fora.

el Pedro té 33 anys, és de Barcelo-na i treballa en una

empresa gràfica, però des del 2009 participa

en campionats professio-nals de culturisme clàssic*. Amb molta dedicació, l’any passat es va classificar segon de Catalunya dins la categoria de 175 cm.

D’adolescent pesava 98 kg i per això es va apuntar al gimnàs. Ara

va cinc dies a la setmana a un dels centres de la cadena DIR. el seu entrenament, de 45 minuts de du-rada, consta d’exercicis d’escalfa-ment, de volum i d’estiraments de tan sols un grup muscular. “No-més faig exercicis cardiovasculars quan necessito aprimar-me ràpi-dament”, afirma el Pedro. Als en-trenaments porta una llibreta on escriu tots els exercicis que fa per controlar el pes que aixeca, les sè-ries i les repeticions.

el seu preparador Nacho Vare-la, de la botiga Muscle Factory, li planifica la rutina per als campio-nats, que prepara amb un any vis-ta. Tot aquest esforç es veurà re-compensat en un físic més defi-nit, uns músculs més forts i amb majors possibilitats de guanyar els propers campionats. ···

El Pedro Sarabia mostra el perfil

de bíceps, posició obligatòria als campionats.

jUDIT ConTrEraS

(*) Culturisme clàssic: Mentre el culturisme normal classifica els participants segons el seu pes, el clàssic també té en compte l’alçada; és a dir, és una modalitat més estètica

Dels Jocs olímpics del 1992 en sa-ben poc o res. Alguns afirmen ha-ver escoltat coses a la família o la televisió, però els noms del neda-dor Martín López Zubero –or en 200 m espatlla– o de Fermín Ca-cho –or en 1.500 m llisos– els són totalment desconeguts.

els nens arriben de bon matí al Museu i reben una llarga xerrada sobre la història dels Jocs olím-pics, amb la qual han repassat temes vistos a classe. Tot i això, no saben gaire coses sobre l’ori-gen dels Jocs olímpics. “Se cele-braven a París, oi?”, pregunta un. També parlen de la seva abolició i posterior restauració el 1896, o del sorgiment dels Jocs Paralím-pics després de la Segona Guer-ra Mundial “perquè a molts sol-dats els faltaven braços”, simpli-fica un altre.

“Ara que tinc vint anys”Després de la xerrada, l’organit-zació dóna als nens un quadern amb preguntes sobre la història dels Jocs que han de completar. Les respostes estan per tot el Mu-seu i no paren de córrer i pregun-tar-se entre ells qui eren la gimnas-ta Nadia Comaneci o el nedador Johnny Weissmüller, mites olím-pics guanyadors de cinc i sis me-dalles respectivament. entre pa-nells i fotografies s’hi pot veure també material esportiu antic.

Mentre aprenen, avancen per les sales fins arribar a una exposi-ció temporal sobre el Cobi. el Mu-seu ha obert una mostra sobre la mascota dels Jocs de Barcelona per commemorar els vint anys de la seva celebració, anomenada “Ara que tinc vint anys”. També està dedicada a la no tant coneguda Petra, mascota dels Paralímpics. Un cop acabada l’activitat al Mu-seu, els alumnes del Marta Mata enfilen cap a l’estadi olímpic, on s’acabarà una classe d’història tan única per a ells com la de la fun-dació de Barcino o la de l’exposi-ció Universal del 1888. ···

Uns alumnes de deu anys del Col·legi Marta Mata de Girona visiten el Museu olímpic de barcelona. La majoria d’ells descobreixen per primera vegada un dels moments més importants de la història recent de la ciutat.

serGI CasteLLsxavI FernÁndeZ

barcelona 92 ressuscita al Museu olímpic

HoMenatGe a en CobI

Traços.7DIMARTS3 De julIol Del 2012

cetrencada@cetrencadauPF

(*) Course-navette: Prova de resistència en la qual el participant ha de recórrer una distància de 20 metres en intervals de temps cada vegada menors

n el nostre cas el físic no és un condicionant per dur a terme el nostre treball”. Agustín lleida, de 27 anys, fa tres anys que va comple-tar els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’es-port (CAFe) a la universitat

de Vic (uVic) i ja treballa com a director de preparació física d’un equip de futbol de primera divisió de Mèxic. les xifres ho avalen, gairebé la totalitat dels estudiants de CAFe acaben trobant feina dins la branca esportiva.

el camí per arribar a aquests estudis és divers. A hores d’ara el grau en CAFe s’imparteix a cinc centres univer-sitaris de Catalunya: universitat de Barcelona (uB), uni-versitat de Girona (udG), universitat de lleida (udl), universitat Ramon llull (uRl) i uVic.

els aspirants als estudis de CAFe no necessiten tan sols haver superat el batxillerat −qualsevol modalitat és viable− i la selectivitat o els cicles formatius de grau su-perior, sinó que també han de realitzar una Prova d’Ap-titud Personal (PAP). Durant aquest examen han de dur a terme quatre proves: natació, agilitat, course-navette* i salt horitzontal. les PAP valoren les tres millors puntu-acions obtingudes en aquestes quatre proves i, per ser admès, el resultat ha de ser igual o superior a 9.

A Catalunya, en comparació amb altres comunitats autònomes com podria ser el País Valencià, l’accés a CAFe és complicat. Segons explica Andreu Carapuig, de 21 anys, estudiant de grau de la universitat Miguel Hernández d’elx (uMH), el requisit per superar les PAP és força diferent a elx, on s’han de sumar 25 punts en-tre les cinc proves realitzades. els exercicis físics també varien, ja que es posa el focus en “les tasques explosives de curta durada i d’alta intensitat”.

Si l’Andreu va marxar de Catalunya no va ser només per l’aparent facilitat en les activitats d’accés, sinó també perquè a la comunitat veïna la matrícula universitària costa al voltant d’un 45 per cent menys (12,5 € per crè-dit a la uMH pels 24 € de les públiques catalanes).

Més que esport “Pots estar fins a la jubilació treballant en relació amb l’esport sense necessitat de tenir un cos d’esportista”. Guillem de Masramon, de 21 anys i estudiant de CAFe a la uRl, afirma que hi ha una creença infundada que els alumnes de Ciències de l’Activitat Física i de l’esport es passen el dia “corrent i fent esport”. Aquest és un punt que l’indigna força ja que, en realitat, “hi ha un predo-mini teòric” en les assignatures que cursa.

És més, els estudiants de CAFe coincideixen en la idea que el canvi de llicenciatura a grau ha beneficiat les as-signatures teòriques en detriment de les pràctiques. “els alumnes potencials d’aquests estudis acostumen a ser esportistes i s’esperen quelcom més pràctic”, comenta Dídac Pérez, de 20 anys i alumne de la udl, quan se li

Treball de camp

De l’aula al gimnàs: l’esport com a professió Els alumnes de Ciències de l’Activitat Física lluiten per trencar els estereotips que

els acusen de cursar un grau pràctic i que només serveix per exercir de mestre··· pep corral i laura fabregat···

pregunta per les expectatives que tenia amb la carrera. Toni Florit, estudiant de 22 anys de la uB, va més enllà i no s’està de manifestar que les coses no s’han fet mas-sa bé en l’entrada en vigor del Pla Bolonya.

I després, què?“la gent aliena a la carrera es pensa que només pots tre-ballar de professor d’educació física, però no és així”, diu el barceloní Guillem de Masramon. Així doncs, a part de la feina en escoles, els graduats en aquests estu-dis també poden treballar en la direcció de centres es-portius, com a entrenadors personals i en activitats de lleure o altres relacionades amb la salut.

un dels llocs on acaben treballant més titulats en CAFe és en gimnasos. Aquest és el cas, per exemple, de Meritxell Serrano, de 23 anys, que l’any passat va com-pletar els estudis a la udl. Des d’aleshores ha treballat com a monitora de diverses activitats de fitness i ha im-partit cursets de natació. A més, afegeix que li ha cos-tat “relativament poc” trobar feines relacionades amb l’activitat física i que, per sort, la majoria de vegades no ha hagut d’anar a demanar treball sinó que han estat els mateixos gimnasos qui n’hi han ofert.

Com a monitor de gimnàs també hi treballa en jo-an Robles, de 28 anys, llicenciat per la udl; una feina que complementa fent de monitor d’esquí alpí. I és que, com reconeixen la majoria d’ entrevistats per a aquest reportatge, un dels avantatges de la professió és que uneix aficions i feina en una mateixa activitat.

Es poden compaginar estudis i esport d’elit?en contra de la creença general, el nombre d’esportis-tes que competeixen professionalment alhora que es-tudien CAFe segueix sent minoritari. l’exigència que comporta entrenar al màxim nivell sovint resulta in-compatible amb la dedicació que requereixen uns estu-dis superiors. Per aquest motiu alguns centres han ha-gut d’adaptar-ne els continguts perquè, qui ho neces-siti, pugui combinar estudi i competició.

en situacions com aquestes la uB opta per donar cer-tes facilitats als alumnes que ho necessitin. “la princi-pal diferència amb altres centres”, explica el seu direc-tor, Xavier Iglesias, “és que en el nostre cas, el profes-sorat sol entendre millor la situació i acostuma a tenir una major predisposició per adaptar-se”. Malgrat tot, això no implica que els esportistes d’alt nivell gaudei-xin d’un tracte preferent. “en cap cas, l’exigència és me-nor; només se’ls dóna facilitats si el període d’exàmens els coincideix amb alguna competició”, apunta.

De totes maneres, aquestes facilitats no sempre fun-cionen i alguns alumnes han de buscar alternatives per continuar els estudis. Aquest és el cas, entre altres, de l’esquiadora Mireia Miró, que va marxar de Barcelona a França, on les polítiques d’assistència d’aquestes fa-cultats són més laxes. Tota una mostra que compaginar feina i estudis encara és poc viable al nostre país. ···

ÍNDEX D’OCUPACIÓ

Troben feina en el seu camp en menys de tres

mesos després de la graduació.

Treballen en el seu àmbit entre tres i sis mesos

després de graduar-se.

No troben feina en el seu sector.

Alumnes de la UB preparen

els exàmens de final de curs

fent exercicis d’agilitat. MArc cUscó

85%

13%

2%

“e Quants alumnes de la UrL van trobar feina

en el curs 2010-11?

FoNT: UrL

cetrencada DIMARTS3 De julIol Del 2012

cetrencada@cetrencadauPF

Adreça’t

Jordi ríosActor de teatre i dels programes de TV3 Crackòvia i Polònia

En confiança

«L’esport és el gran circ per distreure els ciutadans»

CeTrenCAdA

Cetrencada és un taller integrat on estudiants de tercer de perio-disme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear produc-tes periodístics propis:

ràdiowww.upf.edu/upfradioTeleVisiówww.btv.cat/cetrencadaWeB www.vilaweb.cat/cetrencada

ricatura més difícil per a ell. “No m’hi assem-blo gens” assegura. Del capità del Barça, Carles Puyol, amics des de la seva aparició a Hat Trick*, explica que és el perso-natge imitat a qui triaria per sortir una nit.

en jordi Ríos és “molt” del Barça, però no li agra-da gaire el futbol. el descriu com un esport tonto on on-ze persones “corren darrere una pilota per posar-la en-tre tres pals”. ell pràctica golf, que tampoc s’escapa de la crí-tica. Creu que avui dia l’esport s’ha convertit “en el gran circ per distreure la gent” i cita com a exemple la proposta d’esperan-za Aguirre de suspendre la darre-ra final de la Copa del Rei.

Durant la setmana viu entre els focus, però en el seu temps lliure prefereix allunyar-se del punt de mira del públic. Incapaç de veu-re un gos i no acariciar-lo, té pre-dilecció per llocs que el fan sen-tir com a casa.

Gemma FontaLba GonzáLez

Per a en Jordi, no hi ha res com poder saborejar

una bona tapa de croquetes de pollastre. Ell prefereix la cuina tradicional a les “pijades“. El bon ambient, la proximitat a casa seva i que la cuina tanqui a les 2.00 són els tres elements d’aquest restaurant que li tenen el cor robat. ON RONDA SANT ANTONI, 39PREU MIG DE 26 A 30€WEB moritz.com

FàBriCA MoriTZ

Com a bon amant dels gossos, el Jordi mima els

seus quatre Jack Russell Terrier portant-los a passejar per un dels millors llocs de Barcelona. “Havíem de decidir entre gossos o nens, i van guanyar els gossos”, bromeja. Afirma que respirar tranquil·litat a la ciutat és un privilegi que s’ha de saber apreciar.ON AL COSTAT DEL CEMENTIRI IDEAL PER PRENDRE L’AIRE AL SORTIR DEL TEATRE GREC

MonTJUÏC

Com a Johan Cruyff, un dels personatges que

imita, el Jordi és un aficionat al golf. Conscient d’aquesta similitud, li agradaria tenir l’oportunitat de preguntar-li si fa tantes trampes com es diu. De tant en tant, també es deixa veure en algunes competicions d’aficionats que s’organitzen entre clubs de Catalunya.ON CARRER SEGuRA, S/N WEB golfmontjuic.com

GolF MonTJUÏC

(*) Aparició a Hat Trick: Carles Puyol va ser el primer jugador del Barça en acceptar un cara a cara televisiu amb el seu àlter ego de Crackòvia, encarnat pel Jordi Ríos

SEMPRE qUE POt S’ESCAPA UNA EStONA

A GAUDIR DE LES vIStES DE MONtJUïC.

M. CuSCó

GironAdansa orientalLa Fundació Oncolliga, juntament amb vàries ballarines de dansa ori-ental de Girona, oferiran un espec-tacle de dansa i música oriental a la Rambla de Girona. Un esdeve-niment solidari amb l’objectiu de recollir diners per a tots aquells que pateixen càncer.QUAn 16 DE JULIOL A LES 19.00 on RAMBLA DE GIRONA PreU DONACIó vOLUNtàRIA

BArCelonACampionat del Món Júnior d’AtletismeLa ciutat de Barcelona acollirà el Campionat Mundial d’Atletisme Júnior 2012 amb motiu del 20è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Seran cinc dies de du-ra competició amb la muntanya de Montjuïc com a escenari princi-pal. Prop de 2.000 atletes d’entre 16 i 19 anys es trobaran en aques-tes jornades. QUAn 10-15 DE JULIOL on EStADI OLÍMPIC LLUÍS COMPANYS, Av. DE L’EStADI, 52 PreU 3 €

TArrAGonAPatinatge en famíliaEls dimecres, el club de patinat-ge tarrac Rolle organitza sortides per aprendre a patinar amb tota la família. Una manera de conèixer gent i fer esport passant una bona estona. Només calen patins, casc, coderes i roba còmoda.QUAn 11 DE JULIOL on PARC FRAN-COLÍ, tARRAGONA PreU GRAtUït MÉs inForMACió A info@tecletes.org

lleidAestiu XoffSón un conjunt d’activitats aquà-tiques per a joves que tindran lloc a les piscines de diversos barris de la ciutat. Els participants podran practicar esports com l’aquaerò-bic, el waterpolo o la natació. tam-bé s’organitzaran gimcanes. La di-versió està garantida. QUAn 15-26 DE JULIOL on PISCI-NES DEL SECà PreU GRAtUït edAT DE 13 A 17 ANYS MÉs inForMACió paeria.cat/joventut

en jordi Ríos és un dels actors del programa Crackòvia, de TV3, on parodien el món de l’esport i, so-bretot, el futbol. Dels personatges principals, ell imita el Carles Puyol, el johann Cruyff o el Sergio Ramos. Però tot i haver guanyat populari-tat gràcies a la televisió, Ríos con-fessa que prefereix el teatre: “sentir els aplaudiments de la gent és la co-sa més gratificant del món”.

Tot i la seva predilecció pel te-atre, no es tanca portes. explica que si tingués el seu propi progra-ma seria un late night show com el que presentava Andreu Buenafu-ente a la Sexta. el que encara no té clar és si faria imitacions o hu-mor sobre el dia a dia.

Molt conegut per la paròdia que fa de Ramos, el defensa del Reial Madrid, explica que pot estar fent cua al teatre quan algú li de-mana que el representi. “els per-sonatges agafen vida pròpia, dei-xen de ser una imitació”. També ens parla del Pichi Alonso, la ca-