ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF

27.03.2012

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF

«Si se’m plantegés l’opció de nou, tornaria a la Xina»

De viatgers i nens encuriosits a la Fundació Tàpies

Baruc Nsue, actualment jugador del Manlleu de tercera divisió, ens explica la seva experiència al SC Kitchee de Hong Kong ··· ENTREVISTA 3

Noves i velles mirades s’entrecreuen per la Col·lecció #2 de l’artista català, mesos després de la seva mort ··· CRÒNICA 6

2.Enllaços DIMARTS27 DE MARÇ DEL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) La monja enterrada en vida: Obra escrita a fi nals del segle XIX pel dramaturg i empresari Jaume Piquet, director del desaparegut teatre barceloní Odeon

Bloc de blocs

Cum laude

L’amic ninotaire

Àlex López LamielESTUDIANT DE CUINA

Laura Brotoi Jan Aymamí RESTAURADORS

Loida Garcia GómezESTUDIANT DE CINEMA

Shang-Ye, Nao Albet i Marcel BorràsACTRIU I DIRECTORS TEATRALS

··· La universitat ja no és l’única sortida després del batxillerat. Ca-da vegada hi ha més valents com ell que decideixen fer de la seva passió un ofi ci. Estudia a l’Escola Superior d’Hosteleria de Barcelo-na (ESHOB), on l’educació teòrica s’enllaça amb la pràctica. La seva professió li impedirà gaudir d’uns horaris fi xos, però n’és conscient i encara el repte amb il·lusió.

··· La parella va decidir deixar la ciutat per establir-se a Maldà. En aquest poble situat a l’Urgell, on viuen 200 habitants, s’encarre-guen del bar i organitzen activi-tats per als més menuts. Des de fa vuit anys, en Jan viu en una caba-nya que va construir ell mateix re-utilitzant eines i materials. L’ener-gia de les plaques solars li propor-ciona l’electricitat.

··· El testimoni d’un antic mafi -ós convertit al cristianisme la va motivar a anar a un viatge missi-oner a Yambol, la zona més po-bra de Bulgària. La seva universi-tat, la Ramon Llull, li ha permès exposar les seves fotografi es i prò-ximament l’editorial Andamio li publicarà el llibre. Les seves fotos es poden trobar a: www.fl ickr.com/photoloi2010

··· Tenen menys de 25 anys i ja re-presenten sols l’obra La monja en-terrada en vida*, al teatre La Seca, al Born (Barcelona). Shang-Ye n’és la protagonista i Nao Albet i Marcel Borràs la dirigeixen. L’obra ha es-tat reconvertida, fi ns al punt que Bola de Drac és la banda sonora i l’actriu principal parla en xinès i per això es necessiten subtítols. Es pot veure fi ns sl 8 d’abril.

Gent normalCultura www.gentnormal.comCrítica, reportatges, última hora de la cultura “jove”.··· Què? Allò que interessa a la majoria: música, cinema, televi-sió, art i literatura. ··· Qui? Gent normal, vaja: peri-odistes, dissenyadors i estudiants de comunicació audiovisual.

MiRA el blog!Música i recerca audiovisualwww.mirabcn.cat/blogReportatges i entrevistes sobre l’es-cena electrònica i visual més actu-al, des del festival MiRA!

Foto Motor EsportEsports de motorfotomotoresport.wordpress.comFotografi a i motor, dues afi cions unides en un bloc que ja s’ha fet un lloc entre els bojos de les rodes.

·1·

·2·

·3·

Apunts

L’última enquesta rea-litzada per l’American Academy of Matrimo-nial Lawyers (AAML) in-

dica que els missatges de mòbil són la prova més utilitzada en els processos judicials per divorci. Els segueixen els correus electrònics, el registre de trucades, l’histori-al d’adreces del GPS del cotxe o les cerques fetes per Internet, que també es poden fer servir en con-tra de l’exdona o l’exmarit. L’any passat, la mateixa enquesta pre-sentava que la prova més evident de la mala relació entre una pare-lla eren els missatges que s’envia-ven per Facebook.

Però per què els nous testimo-nis legals són els SMS? Per la im-mediatesa amb què s’escriuen, sense temps per pensar i amb poc espai per argumentar o justi-fi car res. No només són el mirall del corrent d’idees i sentiments que passen pel cap i el cor d’una persona i, per tant, la prova per-fecta per saber què opina algú so-bre el seu adversari, sinó que tam-bé serveixen per conèixer la veri-table situació de la parella que es vol divorciar.

Proves descontroladesDes de sempre, en els judicis es presentaven proves materials i es convocaven testimonis perquè de-claressin, ja fos un veí que expli-qués la relació de l’exparella, la professora dels fi lls o el forner on compraven cada dia el pa. L’advo-cat podia preparar les preguntes que faria i el declarant, assajar les respostes que diria.

Ara la situació es complica i s’han de tenir en compte més elements. I en aquest nou entorn d’immediatesa pública, l’únic que poden fer els lletrats és revisar tot el que escriuen els seus clients du-rant el procés judicial, perquè no enviïn res fora de lloc. Han d’in-culcar-los que sempre val la pena pensar abans d’escriure. Ara bé, els divorciats són els únics que ho han de fer? ···

Missatges de text inculpatoris

ÀLEX GALLEGOHUMORISTA GRÀFIC ESPECIALITZAT EN CARICATURES.

HA COL·LABORAT, ENTRE D’ALTRES A L’AVUI, L’ARA I ANTENA3http://www.alexgallego.com

MIREIA PRAT DURAN

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aquesta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF-Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetrencada). EDICIÓ Marta Lacima, Pol Masdeu i Estefania Molina ··· ART I FOTOGRAFIA Joëlle Philippe, Silvia Pino i Ana Ramírez ··· REDACCIÓ Maria Llort, Jaume Macià, Marc Mosull, Gemma Nieto, Anna Pacheco, Victor Paradis, Anna Pazos, Patri-cia Pérez, Laura Pitart, Mireia Prat, Marina Puy i Javier Rico ··· PROJECTE EDITORIAL, DISSENY I DOCÈNCIA Teresa Domingo i Olga Lamas ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Irene da Rocha, Ariadna Fernández, Marta Narberhaus i Xavier Ramon ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ INTEGRADA Salvador Alsius ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL cetrencada.upf@gmail.com

Traient l’antifaç.3DIMARTS27 DE MARÇ DEL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Quatre catalans més: A banda de Baruc Nsue, l’entrenador del Kitchee SC, Josep Gombau, va fi txar altres jugadors catalans: Albert Virgili, Sergi Auré, Ubai i Javi Pérez

BARUC NSUE BURCET

EXJUGADOR DEL KITCHEE SC DE HONG KONG, ACTUALMENT AL MANLLEU DE TERCERA DIVISIÓ

Personatge mediàtic«A una botiga d’esports, els dependents em van dema-nar fotos i autògrafs»

Model per sorpresa«Mentre anava en cotxe en direc-ció a Hong Kong vaig veure la me-va cara en un cartell publicitari de carretera»

Famós a Xina

«A una botiga d’esports, els

«Mentre anava en cotxe en direc-

De pare equatoguineà i mare catalana, Baruc Nsue Burcet (Tona, Osona, 1985) és un d’aquells futbolistes que conformen la intrahistòria del futbol del nostre país. Va acceptar una oferta a fi nals de 2009 d’un club de Hong Kong quan estava al Manlleu, i una inoportuna lesió no li va permetre debutar amb Guinea Equatorial.

MARC MOSULL VICTOR PARADIS

··· Com un equip de Hong Kong es fi xa en un jugador del Man-lleu de tercera divisió? ··· El Kitchee SC havia fi txat Jo-sep Gombau, entrenador del fut-bol base del Barça. Ell m’havia vist jugar contra l’Amposta i li havia agradat. Llavors, es va posar en contacte amb el meu represen-tant, a falta d’un mes per acabar la temporada 2008-2009, per por-tar-me a Hong Kong.··· Per què decideixes acceptar l’oferta del Kitchee SC? ··· Estava a l’atur, no tenia pare-lla i em va semblar una molt bo-na oportunitat, tant personal com futbolística. No me’n penedeixo d’haver pres la decisió i, si se’m tornés a plantejar, sens dubte re-petiria.··· Com va ser la teva estada? Vas tenir problemes d’adap-tació? ··· El fet que hi haguessin qua-tre catalans més* a l’equip, tots ells portats també per Gombau, va fer que la meva adaptació fos molt senzilla. Em vaig enamorar de Hong Kong i vaig aprendre a dir quatre coses en cantonès. A més, nosaltres entrenàvem cada dia excepte el dia de partit. Era for-ça exigent el ritme de preparació, però almenys no havia d’estar-me massa hores sol a casa. ··· Quan decideixes tornar a casa?··· El meu contracte era d’un any. Un cop acabada la temporada, el president volia renovar-me. Ho havia jugat tot, havia estat el mà-xim golejador de l’equip i era molt estimat per l’afi ció. Ja havia viscut

una gran experiència, però la dis-tància va fer que tornés. Trobava a faltar moltes coses.··· I un altre cop al Manlleu...··· Des del moment que vaig de-cidir tornar, Francesc Cargol, en-trenador del meu exequip, es va posar en contacte amb mi per par-lar del meu retorn a Manlleu. No vaig dubtar-ho. I és que Manlleu és casa meva. ··· I resulta que un dia reps la trucada de la selecció de Gui-nea Equatorial...··· Ja se m’havia plantejat l’opció

quan estava a Hong Kong, però va ser l’any passat quan es va concre-tar. Havia d’anar-hi convocat en un amistós contra el Marroc, però dies abans em vaig lesionar. Em va fer molta ràbia; però la sort in-fl ueix molt. Tot i així, només tinc 26 anys i confi o en poder debu-tar amb la selecció.··· Llavors, et sents equatogui-neà?··· No, realment em sento català. Però sóc conscient que ni Catalu-nya ni Espanya em convocaran. A més, el meu pare és equatogui-neà, així que, si tornés a arribar l’oportunitat de jugar amb aques-ta selecció africana, no m’ho pen-saria. ··· Com valores el rol de la se-lecció de Guinea Equatorial a la Copa d’Àfrica 2012?··· Guinea Equatorial va fer una Copa d’Àfrica increïble. Va gua-nyar el seu primer –i segon par-tit– en la història de la competi-ció i va passar a quarts de fi nal, on va topar amb un dels gegants del continent, com és Costa d’Ivo-ri. Al llarg del torneig he estat en contacte amb molts dels jugadors de la selecció.··· El Manlleu s’ha classifi cat per primer cop per unes semi-fi nals de la Copa Catalunya, i tu vas donar l’assistència de l’únic gol...··· Va ser molt maco; vam der-rotar el Girona de segona A des-prés d’un gran partit. Ara haurem de disputar-nos l’accés a la fi nal contra el Barça o l’Espanyol. Tan-mateix, els jugadors no oblidem que l’objectiu de la temporada és aconseguir mantenir-nos a terce-ra divisió i, si podem, lluitar per l’ascens.··· Pots viure del futbol? ··· Actualment malvisc del fut-bol (riu) i no treballo. Ho puc fer perquè encara estic a Tona, a ca-sa dels pares.··· On et veus quan acabis la carrera de futbolista?··· Fent alguna cosa que em faci sentir realitzat, estigui o no relaci-onada amb el meu esport. El món del futbol és meravellós, però et treu temps per gaudir de moltes altres coses. ···

Passat i present. Baruc recorda la seva estada a Hong Kong i mostra la samarreta del Kitchee SC i la del Manlleu, el seu club actual. M. MOSULL

Quatre dels jugadors catalans del Kitchee SC celebren l’any nou xinès. B. NSUE

«Espero que em torni a trucar Guinea Equatorial»

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Societat Francesa de Grafologia: Fundada al 1871 per Jean-Hippolyte Michon, va ser la primera escola a publicar un sistema complet sobre l’estudi de l’escriptura

La ciència d’un grafòleg

Autoretrats manuscrits

Fa gairebé cent anys que els met-ges forenses van començar a ana-litzar les notes manuscrites que deixaven els suïcides. Gràcies a l’escriptura, descobrien si real-ment es tractava de morts vo-luntàries o si amagaven un ho-micidi encobert. Aquests van ser els primers passos de l’anàlisi de la lletra en l’àmbit científi c. Molt abans, però, a l’antiga Roma, ja s’estudiava la cal·ligrafi a als judi-cis per descobrir l’autor d’escrits anònims. D’aquí neix la grafolo-gia, la ciència que s’encarrega de l’estudi de l’escriptura.

Un grafòleg no és un bruixot. Ja ho deixa clar la coordinado-ra del màster en Grafoanàlisi Eu-ropeu de la Universitat Autòno-ma de Barcelona, Mª Luz Puente, quan afi rma que “la grafologia no endevina res”. Per tant, és una ci-ència social que segueix un proce-diment basat en un mètode rigo-rós. I, per això, els experts lluiten per reivindicar el caràcter cientí-fi c d’aquesta disciplina.

La formació dels grafòlegs, per tant, està cada cop més regulada. Des de fa uns anys hi ha màsters a les universitats catalanes, però fi ns fa poc calia formar-se a través de diferents institucions europees, com la Societat Francesa de Gra-fologia*. Cadascuna de les esco-les té la seva pròpia visió de la gra-fologia. Algunes donen més im-portància al text en conjunt. D’al-tres, en canvi, se centren més en les lletres en concret. Per exem-ple, la manera de traçar la barra de la “t” mostra la voluntat d’ac-ció d’una persona. Si és llarga, pro-

tèntica amb les dubtoses”, expli-ca Puente. Un cop disposen dels escrits, s’avaluen diferents indica-dors per veure si coincideix l’es-criptura del sospitós amb el do-cument original.

Per a què serveix?Les diverses aplicacions de la gra-fologia tenen en comú el mètode aplicat, però es diferencien pels seus objectius. En el cas de la gra-fopsicologia, aquesta s’utilitza en

processos de selecció de personal. La cal·ligrafi a actua com un mirall que refl ecteix les habilitats de ca-dascú. Així, la lletra d’una perso-na ordenada, amb intel·ligència pràctica i mentalitat realista mos-tra que encaixaria en una feina com a administrativa. La grafò-loga Mireia Hernández aclareix, però, que la motivació desenvo-lupa un paper decisiu.

No obstant això, és possible enganyar amb la cal·ligrafi a? Po-

La grafologia lluita contra la imatge esotèrica que l’acompanya i reivindica el seu caràcter científi c. De fet, l’estudi de l’escriptura s’aplica en la selecció de personal, en els judicis o en l’autentifi cació d’obres d’art.

MARIA LLORTPATRICIA PÉREZ

dem simular una altra persona-litat? Tot i que aquí no és tan ha-bitual, en altres països, com ara a França, la grafologia és un proce-diment molt utilitzat en recursos

La grafologia permet identifi car l’autor de notes anònimes o signatures falses

bablement es tractarà d’una per-sona amb empenta, mentre que si la barra és molt senzilla demos-tra poca energia.

Generalment, s’associa la pa-raula grafologia a la grafopsicolo-gia, és a dir, a l’estudi de la perso-nalitat a partir de la seva lletra. Una escriptura arrodonida revela delicadesa, mentre que les formes anguloses són símptoma d’agres-sivitat. “Fer un retrat de persona-litat és complex perquè la gent no és quadrada, no és blanc o ne-gre”, especifi ca Puente. Per això, s’han de valorar tots els trets ana-litzats en conjunt per fer un retrat equilibrat: les tendències es com-pensen o es potencien. Amb tot, la grafopsicologia només és una de les diverses branques que de-riven de la grafologia.

Un altre d’aquests camps d’es-tudi és la reeducació grafoestruc-tural. El director de l’Institut de Ciències del Grafi sme, Francesc

Viñals, explica que aquesta disci-plina està dirigida als nens amb més difi cultats per adquirir els mecanismes de l’escriptura. Per exemple, és molt habitual que els costi enllaçar les lletres. Per als es-querrans acostuma a ser més com-plicat, ja que s’ensenya a escriu-re amb la dreta i el professor se n’adona més tard que el nen té una altra lateralitat. “Si comen-cessin a escriure amb l’esquerra, aquests problemes no passarien”, conclou el doctor Viñals.

Per la seva banda, la pericial cal-ligràfi ca s’encarrega de determi-nar qui és l’autor d’un text. “Per això necessitem sospitosos, per poder comparar l’escriptura au-

Les diverses aplicacions de la gra-fologia tenen en comú el mètode aplicat, però es diferencien pels

En el cas de la gra-fopsicologia, aquesta s’utilitza en

pràctica i mentalitat realista mos-tra que encaixaria en una feina com a administrativa. La grafò-loga Mireia Hernández aclareix, però, que la motivació desenvo-lupa un paper decisiu.

No obstant això, és possible enganyar amb la cal·ligrafi a? Po-

Com s’analitza l’escri ptura?Segons la Societat Francesa de Grafologia, hi ha vuit paràmetres per estudiar els textos manuscrits. Apareixen recollits en el llibre de Mª Luz Puente i Francesc Viñals, Psicodiagnóstico por la escritura.

1:GrandàriaLa mida de les lletres en el paper avalua el nivell d’autoestima i el grau d’extraversió.

NORMAL (de 2,5 a 3,5 mm)-Equilibri entre extraversió i introversió-Equilibri entre visió global i particular

GRAN (de 3,5 a 4,5 mm)-Extraversió-Sociabilitat -Confi ança en un mateix-Generositat

Forma

2:És l’estructura general de l’es-criptura i avalua el nivell cultural, el comportament ètic.

ANGULOSA-Duresa-Energia -Disciplina

CORBA-Dolçor-Adaptabilitat -Emotivitat

Plaça central.5DIMARTS27 DE MARÇ DEL 2012

humans. Per això, hi ha candidats que llegeixen llibres de grafologia per intentar simular unes habili-tats en concret. Hernández asse-gura, però, que un grafòleg pot detectar incoherències amb fa-cilitat. Seria el cas d’una persona que, amb la intenció d’aparentar energia i determinació, recolza amb força el bolígraf sobre el pa-per però, d’altra banda, no allar-ga l’escrit fi ns al fi nal del marge dret del paper.

Als judicis, la grafologia desen-volupa un rol essencial per deter-minar l’autoria d’alguns escrits: signatures de contractes, notes anònimes o testaments escrits a mà. Mireia Hernández n’explica un cas recent. S’atribuïa un deu-te de 4.000 euros a una dona que negava haver signat aquell docu-ment. La sorpresa va arribar quan es va descobrir que la fi rma del contracte era d’una persona dre-tana, mentre que la sospitosa es-crivia amb l’esquerra. “Aquest cas va resultar senzill, però hi ha su-pòsits molt més complicats com, per exemple, quan s’ha de deter-minar si la fi rma s’ha estampat en un document en blanc que des-prés s’ha omplert amb dades”.

L’autentifi cació d’obres d’art constitueix una altra aplicació de

la grafologia. Analitzar una signa-tura estampada en un llenç sobre diverses capes d’oli resulta com-plicat. La fi rma està escrita amb un pinzell i sobre un quadre en posició vertical. A més, l’estat de conservació de la pintura moltes vegades no és l’òptim.

Per corroborar l’opinió d’un expert en història de l’art s’uti-litza la grafologia, ja que pot ha-ver-hi fi rmes falses en quadres autèntics. Sembla una parado-xa, però té la seva explicació. Per exemple, durant la Guerra Civil espanyola alguns propietaris de quadres de Ramon Casas o de Jo-aquim Mir volien dissimular el valor de la pintura i esborraven la signatura. Més tard, quan van voler reivindicar l’autenticitat de les seves obres d’art, van reescriu-re la fi rma.

La grafologia no sorgeix com a resultat d’una mera intuïció. En-cara que molts la relacionin amb els coneixements esotèrics, l’es-tudi de l’escriptura no és un art ocult, sinó la identifi cació de les habilitats d’una persona seguint un mètode procedimental i ri-gorós. Per aquest motiu, la gra-fologia és considerada una cièn-cia. Social i no matemàtica, pe-rò ciència. ···

··· Els temps canvien i amb ells la manera d’expressar-se. Els textos manuscrits estan deixant pas als escrits mecanografi ats i, per tant, la grafologia més clàssica comen-ça a conviure amb un nou mèto-de d’analitzar l’escriptura: la gra-fologia digital.

Per tal de poder entendre els trets distintius d’un individu, la ti-pografi a, el color, la grandària de la lletra emprada i l’ús dels signes de puntuació són quatre elements importants a l’hora d’analitzar els

La grafologia digital

ELEMENTS D’ANÀLISI···1··· Color. Un text en verd dóna sen-sació de dinamisme i joventut. En canvi, un escrit en blau expressa apropament i amistat.

···2··· Tipografi a. Times News Roman representa la normalitat o el clas-sisme. D’altra banda, la Comic Sans s’utilitza en textos escrits per a nens.

documents. Tot i així, cal destacar que la grafologia digital és sim-plement auxiliar, ja que no resul-ta tan fi able com l’estudi d’un text escrit a mà.

Per exemple, segons Mª Luz Puente, en la redacció d’un cor-reu electrònic hi ha un estil estàn-dard ja predeterminat. D’aques-ta manera, tot el que es desvia de la norma demostra un esforç per personalitzar el contingut en re-lació amb les característiques prò-pies de l’autor.

···3··· Dimensió. En relació amb la mi-da, una lletra de grandària exces-siva pot simbolitzar un gran “jo”. En canvi, una lletra més petita re-presenta que l’autor és especialis-ta en alguna matèria.

···4··· Signes de puntuació. Un exemple clar seria l’ús dels punts suspensius, que simbolitzen un pensament in-acabat i poc defi nit.

··· El professor Francesc Viñals analitza la fi rma de la presenta-dora del programa de TVE 59 se-gons:

“Receptiva i fàcil d’impressionar. La seva rapidesa i enginy potencia la capacitat d’improvisar sobre la marxa. Gaudeix d’una gran ima-ginació. Analitza ràpidament els fets observats i les intuïcions cap-tades. Sintetitza i resumeix sense que li costi cap esforç.”

Què diu la signatura de Cristina Puig?

va resultar senzill, però hi ha su-pòsits molt més complicats com, per exemple, quan s’ha de deter-minar si la fi rma s’ha estampat en un document en blanc que des-prés s’ha omplert amb dades”.

L’autentifi cació d’obres d’art constitueix una altra aplicació de

PETITA(de 2 a 2,5 mm)-Timidesa i introversió-Detallisme-Gasiveria-Sentiment d’inferioritat

4:DireccióL’orientació de la línea d’es-criptura indica l’estat d’ànim i el grau d’es-tabilitat d’una persona.

3:Inclinació

7: OrdreQuè és?La distribució del text en el paper i els mar-ges que es dei-xen.Què s’avalua?-La capacitatd’organització -La claredat mental-L’autodomini

8: VelocitatQuè és?Nombre de pa-raules que s’es-criuen per mi-nut.Què s’avalua?-La rapidesaamb què es reacciona davant les diferents situacions

INVERTIDA-Prudència-Introversió-Tendència a ser egoista-Desconfi ança

RECTA O VERTICAL-Predomini de la raó-Objectivitat-Autocontrol-Refl exió

ASCENDENT-Optimisme-Entusiasme -Extraversió

HORITZONTAL-Harmonia-Serenitat -Constància

DESCENDENT-Pessimisme-Cansament -Depressió

ver-hi fi rmes falses en quadres

xa, però té la seva explicació. Per

valor de la pintura i esborraven

gons

ASCENDENT HORITZONTAL

diferents situacions

INCLINADA- Predomini dels sentiments- Extraversió- Cordialitat

Què és?És el grau d’unió o sepa-ració entre les lletres.Què s’avalua?-Constància-Regularitat -La capacitat lògica o intuitiva

Què és?La força que es fa amb el llapis en escriure so-bre el paper.Què s’avalua?-Vitalitat-Energia -Grau de salut

6: Cohesió

5: Pressió

PETITA(de 2 a 2,5 mm)(de 2 a 2,5 mm)-Timidesa i

Mostra el grau d’obertura emocional i la facilitat per relacionar-se amb els al-tres.

6.Traços DIMARTS27 De MARç DeL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

L’obra que corona la façana llui-ta amb el gris del cel d’un dia nu-volat. el pintor català va morir el passat febrer però les portes de la seva Fundació romanen obertes al públic. el bullici del carrer. La serenitat del museu.

en passar-les, l’informalisme, l’estil més paradigmàtic de l’ar-tista, inunda els assistents. Al pri-mer pis de la Fundació se situa la Col·lecció #2 de Tàpies. Pintu-res imponents, fosques, granula-des i violentes pengen de parets blanques sota una atmosfera càli-da, tènue, sòbria. els visitants co-mencen a arribar, primer a poc a poc, amb comptagotes; després, per grups. Al migdia, la sala co-mença a omplir-se.

el silenci propi d’un museu s’interromp pel rebombori d’un grup de nens que, encuriosits, atenen les explicacions de la se-va guia. estirats al terra, com si fos casa seva, observen les obres de l’artista. Una taula, penjada de la paret, crida l’atenció d’un dels pe-tits. “Aquesta taula està guixada i la mama diu que no guixi la taula

De passeig amb l’artista que podia guixar taules

Un divendres al matí, el carrer Aragó continua tan bulliciós com de costum. En la cruïlla amb passeig de Gràcia, s’alça el monumental edifici modernista que guarda la creació de l’artista català Antoni Tàpies.

SílviA PinoAnA RAmíREz

de casa”, observa el nen. “És que Tàpies era un artista i per això, de vegades, feia coses que nosaltres a casa no podem fer”, li contes-ta la guia de la Fundació. Aques-ta resposta sembla saciar l’interès de l’infant.

Altres assistents passegen per la sala, gairebé com si es tractes-sin de peregrins en busca del seu destí. S’aturen davant una obra, l’observen, intenten copsar el seu significat i continuen caminant. Una vintena dels visitants són es-trangers. “els catalans no acostu-mem a interessar-nos pels nostres

propis museus”, explica una de les vigilants de l’exposició.

el moviment pendular conti-nua. Gent que va i ve. els que ja el coneixien vénen a la Fundació per no oblidar-lo. Aquells que no n’havien sentit a parlar hi arriben per descobrir l’obra d’un dels ar-tistes d’avantguarda més recone-guts. Tàpies va morir fa poc, però la seva memòria continua viva, ja sigui pels vells coneguts, amants del seu estil, o per les noves mi-rades que arriben a la Fundació, com la del nen que es pregunta per què guixava taules. ···

(RE)DEScobRinT TàPiES

Interior de la Fundació. La taula guixada i la cadira plena de roba són algunes de les obres més paradigmàtiques de la Col·lecció #2. S. Pino

La Fundació Tàpies disposa d’un fons de més de 48.000 llibres i ca-tàlegs especialitzats en art modern i contemporani, tot i que no per-met treure’ls en préstec. Per con-sultar aquest fons, cal concertar ci-ta prèvia per correu electrònic.

Adreça Aragó, 255. BarcelonaTelèfon: 93 487 03 15Web: www.fundaciotapies.org

Biblioteca

Dilluns, Apolo. Dimarts, Be Cool. Dimecres, Razz. Dijous, Sutton. Divendres, Costa Breve... “Mol-ta festa i poc descans”, reconeix Hannah Landau, estudiant fran-cesa d’erasmus. Té 20 anys, estu-dia Comunicació i viu a Barcelo-na des del setembre. Li dóna la raó en Luca Franken, estudiant holan-dès, mentre fa un glop de cerve-sa al Ryan’s Pub, un bar irlandès situat al carrer Paradís. en aquest local, hom sent que ha sortit de Barcelona per plantar-se momen-tàniament en algun país del nord d’europa on les pells envermelli-des, la parla anglesa i la cervesa per un euro són quelcom habi-

la ciutat paral·lela de cerveses a un euro

El sentiment és unànime: els Erasmus estimen barcelona. Però arriben a conèixer aquests barcelonins a termini l’essència del que significa viure a la capital catalana?

JAUmE mAcià AnnA PAzoS

bARcElonA ERASmUS

tual. La Hannah explica que és un bar concorregut pels estudi-ants d’erasmus a Barcelona, ai-xí com el George Payne, a plaça Urquinaona, i el local Sonora, de Marina.

Ambdós joves forment part de l’erasmus Student Network (eSN), una xarxa formada per uns 150.000 universitaris que orga-nitza viatges, visites guiades i sor-tides nocturnes a preus assequi-bles. en Luca admet que aquest tipus d’organismes no propicien l’apropament als autòctons de la ciutat. La comunitat d’estudiants estrangers a Barcelona, raona, “es-tà força tancada sobre si matei-xa” i formar un grup d’amistats de gent d’aquí requereix un es-forç que pocs estan disposats a fer. Tant la Hannah com en Lu-ca parlen anglès i castellà, però el català els costa més i a vegades és un handicap per integrar-se. Tot i això, els encanta ser aquí, espe-cialment pel cosmopolitisme, la riquesa cultural i la variada vida nocturna de la ciutat. ···

“La comunitat d’Erasmus a Barcelona està força tancada sobre si mateixa”

(*) Escola de Pastors: És una iniciativa de l’associació Rurbans per ensenyar la ramaderia a joves. Enguany hi participen 13 persones, de les quals dues són dones

Costa perdre’s a Terradelles, un poble de l’Alt empordà amb no-més 63 habitants. Per això, enca-ra que l’adreça sigui “Afores, sen-se número”, és fàcil trobar i arri-bar a Mas Alba. en aquesta ma-sia del segle XVIII viu un disse-nyador gràfic de formació, però pastor per devoció.

L’Hospitalet de Llobregat és el punt de partida de Marc Alvare-

Escola de Pastors, la pedrera dels nous ramaders catalans

mARiA lloRTPATRiciA PÉREz

oFiciS obliDATS

da, un jove de 25 anys que ha can-viat el fum i l’asfalt per un ritme de vida més sostenible. Tot i que que sempre li havia apassionat la muntanya, no va descobrir el seu interès pel treball al camp fins que va viatjar durant dos anys per l’Ín-dia, Turquia i Croàcia.

Just en tornar a casa, va deci-dir inscriure’s a l’Escola de Pastors*, un programa per a persones sen-se experiència en ramaderia. Pri-mer va rebre durant un mes clas-ses teòriques en un refugi a Lla-

gunes, al costat de Sort, convivint amb els altres estudiants. Un cop finalitzades les classes intensives, va arribar l’hora d’aplicar els con-ceptes apresos.

Mas Alba és la segona destina-ció del Marc com a pastor en pràc-tiques. Abans havia viscut dos me-sos a la Vall d’Aran. Durant nou hores diàries, es dedicava a pas-turar el ramat per alta muntanya. Ara, la seva feina ha canviat. De bon matí, va al corral a munyir, netejar i donar menjar a les 200 cabres. A la tarda, és l’hora de fer formatges.

Avui és l’últim dia a la masia. No descarta tornar a l’Hospitalet, però admet que mai deixarà de banda el món rural. “Perquè, si tothom va a viure a la ciutat, qui s’encarregarà del camp?”. ···

Marc Alvareda, un jove pastor en pràctiques. P. Pérez

Traços.7DIMARTS27 De MARç DeL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Crèdits ECTS: Amb el Pla Bolonya, l’European Credit Transfer System compta les hores d’assistència a classe i també la dedicació a fora de l’aula (25-30 hores)

Treball de camp

Assajar entre classe i classe

A les aules de teatre els estudiants universitaris poden desconnectar de les assignatures per cultivar les emocions

··· MArtA lAciMA, Pol MAsdeu, estefAniA MolinA i joëlle PhiliPPe ···

s difícil explicar què és el teatre per a mi. en un primer moment, pensava que era una manera de sortir dels problemes quotidi-ans, però m’he ado-nat que és tot el con-

trari, que el teatre parla de tots aquests problemes”, diu la Marta Garolera, estudiant de tercer curs d’His-tòria de l’Art a la Universitat de Barcelona (UB) i integrant de l’aula de teatre.

Algunes universitats ofereixen als estudiants un espai de teatre per tal de promoure el seu desenvo-lupament artístic i escènic. A més a més, aquestes aules serveixen de complement acadèmic. A Pol Re-baque, estudiant de segon de Comunicació Audi-ovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el te-atre l’ha ajudat a empatitzar amb els actors que ha de dirigir en les seves pràctiques de curtmetratge.

Personalment, els beneficis són nombrosos. Perdre la vergonya, treballar les emocions o tenir consciència de les pròpies limitacions i superar-les són algunes de les aportacions mencionades pels membres de les aules teatrals. D’altra banda, la par-ticipació en aquesta activitat extracurricular com-porta una bonificació en forma de crèdits que, en les universitats públiques, oscil·la entre els 2 i 4,5 crèdits eCTS* (exceptuant la Universitat de Llei-da, que no n’ofereix).

Animar-se a fer teatreel camí per formar part de l’aula de dramatúrgia és ben divers. Les universitats menys exigents no requereixen cap prova d’accés. Són les de Lleida, Girona i la Rovira i Virgili. D’altra banda, n’hi ha que són més rigoroses i s’ha de demostrar un cert nivell d’interpretació mitjançant una audició. Dos exemples significatius són els casos de la UPF i la UB. Aquest últim, tan sols, en el segon curs.

No obstant això, per a la Laura Picallo, de segon de Comunicació Audiovisual, també a la UPF, “el més difícil és decidir apuntar-se a fer la prova d’ac-cés”. Malgrat que en la seva universitat és on es de-manen més requisits, tant ella com el seu company, Pol Rebaque, confessen que aquesta exigència els va obligar a preparar-se la prova a consciència. Tot i així, després de dos anys d’experiència, s’han ado-nat que en aquell moment no disposaven de les eines necessàries. No n’hi havia prou a mostrar les emocions; calia saber quan fer-ho.

El paper de les universitatsNo totes les facultats destinen els mateixos recur-sos a aquesta iniciativa. el pressupost invertit va-ria segons cada universitat. en algunes, l’alumne

ha d’abonar una quota independent de la matrí-cula. La UB és la més cara i cada integrant ha de pagar 60 euros anuals, mentre que a la UdL, 20. A la UdG, la URV i la UPF només s’han d’abonar les taxes de reconeixement dels crèdits. La inver-sió no es limita al sou dels professors. Per exem-ple, la UPF destina una part del pressupost a un tècnic de llum i a vestuari.

Les instal·lacions facilitades són un món a ban-da. Mentre que la UdG i la UdL s’han d’espavilar per trobar un lloc per assajar, la URV té un con-veni amb l’Ajuntament de Tarragona per desen-volupar el teatre en espais municipals.

Però si un factor tenen en comú les aules de teatre és la seva projecció: representar una obra a final de curs en què els alumnes mostren el que han après. L’espectacle continua, fins i tot fora de la universitat: algunes (UdG, URV i UdL) or-ganitzen un festival que permet als actors ama-teurs interpretar en altres ciutats. ···

Feina del dia a dia. Un dels estudiants de la UB en ple assaig de l’aula de teatre de la Facultat de Geografia i Història. J. pHilippe

el treball final de l’aula de teatre de la URV es representa en espais cedits per l’Ajuntament de Tarragona. AUlA de TeATRe de lA URV

“É

pEr A méS inFormACió···UAB cultura.enviu@uab.cat···UB tonigalmes@ub.edu···UpC info.univers@upc.edu···UpF pie.biblioteca@upf.edu···UrV aulateatre@urv.cat···UdG aula.teatre@udg.es···UdL culturals@culturals.udl.es

cetrencada DIMARTS27 DE MARÇ DEL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

Adreça’t

CRISTINA PUIGPeriodista i presentadora de 59 segons a TVE

En confiança

«La Barceloneta dels llençols penjats m’evoca l’Havana»

GIRONAMishimaEl grup català de pop independent arriba a Girona per presentar el sisè àlbum. Aquí engegarà la no-va gira d’aquests barcelonins que es van endinsar en la música l’any 1999. Des d’aleshores s’han conso-lidat com una de les bandes més populars de la música d’autor ca-talana. Avui ha de sortir a la venda el seu nou disc L’amor feliç.AUDITORI DE GIRONA PG. DEVESA, 35 QUAN 13 D’ABRIL A LES 21.00 PREU 18 €

BARCELONAEl teatre més petit del món Les microsales estan de moda. Si t’agraden les distàncies curtes, al centre de la ciutat comtal pots gaudir d’un concert de música clàssica per a unes 30 persones. Chopin, Beethoven o Mozart. The New York Times ja ho diu: “Pot ser la teva vetllada musical més en-cantadora a Barcelona”. EL TEATRE MÉS PETIT DEL MÓN EN-CARNACIÓ, 25 QUAN TOTS ELS DIS-SABTES A LES 21.00 PREU 22 €

TARRAGONAEnglish Corner TarracoHello, do you want to speak English? Si aquest és el cas, pots fer-ho sen-se sortir de Tarragona. En aquest pub irlandès, mentre prens unes cerveses, pots conversar amb gent de moltes nacionalitats. Només hi ha una condició indispensable: tot ha de ser en anglès!BAR KENNEDY CARRER DE NATZARET, 14 QUAN TOTS ELS DIJOUS A LES 20.30 PREU GRATUÏT

LLEIDAPastís de monaEls fogons ja s’estan escalfant al Centre Juvenil de Lleida. Afanya’t abans no arribi el Dilluns de Pas-qua i tingues la teva mona prepa-rada. Un equip de voluntaris, de 16 a 30 anys, t’ensenya a cuinar el teu pastís perquè estigui a punt aquesta Setmana Santa. CENTRE JUVENIL LA PALMA, 6-10 QUAN DIVENDRES 30 DE MARÇ, 22.00 PREU GRATUÏT

CETRENCADA

Ja ho diuen això que els periodis-tes no tenen vida ni horaris. La presentadora de televisió Cristi-na Puig sap com aprofi tar el poc temps lliure que té a Barcelona. Diu que no és de llocs fi xos com per dir “la Cris, si es perd, bus-ca-la allà”, i li agrada descobrir llocs nous. Tan bon punt fa una llarga passejada com es queda a casa fent zàping, veient una pel-lícula o llegint.

Tot i ser de Sant Andreu de to-ta la vida, ara viu a l’Eixample, el centre neuràlgic de la ciutat. A un pas té la pastisseria Escri-bà, que li ha resolt molts proble-mes. “Jo sóc la que sempre acaba portant les postres”, confessa. I també ben a prop, el Renoir Flo-ridablanca, on gaudeix del cine-ma en versió original.

Quan arriba el bon temps, la Cristina es perd pel passeig ma-rítim i la Barceloneta. Els carrers amb llençols penjant li recorden l’Havana, amb aquell “punt de-

Cetrencada es fa a un taller inte-grat on estudiants de tercer de Pe-riodisme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear produc-tes periodístics propis:

RÀDIOwww.upf.edu/radioupf

TELEVISIÓwww.btv.cat/cetrencad

WEB www.vilaweb.cat/cetrencada

cadent” que tant li agrada. Des-prés va a fer un àpat al mercat de Santa Caterina i segueix pel bar-ri del Born.

A més a més, a l’agenda de la Cristina hi ha altres propostes com menjar japonès, un restau-rant alhora minimercat i un es-port alternatiu.

La periodista recomana tres títols

imprescindibles S. PINO

GEMMA NIETO ANNA PACHECO

Aquest local de l’Eixample s’inspira en

el popular Dean & Deluca de Nova York. Tant hi pots anar a dinar, com a comprar i, si seus una estona, et sentiràs gairebé al Soho de Manhattan. La Cristina te’l recomana per anar a prendre alguna cosa i llegir un llibre tranquil·lament.ON VALÈNCIA, 225 QUAN TOTS ELS DIES WEB corneliaandco.com

CORNELIA&CO.

El Bikram “no és de relaxació, és un ioga

molt bèstia”, diu la Cristina Puig. Ho va provar amb la intenció de fer-ho només un cop i confessa que enganxa. A 40ºC de temperatura només es pot practicar en una escola a tot Catalunya. Un esport de moda per posar-te en forma com els famosos! ON PAU CLARIS, 97 QUAN TOTS ELS DIESWEB bikramyoga.es

BIKRAM YOGA

La Cristina Puig té la teoria que si proves un

restaurant japonès per primer cop amb algú que li apassiona, a tu també t’encantarà. Ella hi va anar amb l’Albert Om i des de llavors n’és una incondicional. El seu preferit és el Nomo. Mentre espera el plat s’entreté amb l’edamame*.ON GRAN DE GRÀCIA,13 QUAN TOTS EL DIES WEB restaurantenomo.com

NOMO

(*) Edamame: Mongetes de soja bullides amb aigua i sal i servides senceres, un plat típic de l’Extrem Orient

LA CRISTINA PUIG AL CORNELIA&CO

A. RAMÍREZ

un llibre

una pel·lícula

una cançó