Suplement Ara

andorraNÚMERO 08

DIJOUS 25 D’JUNY DEL 2015

VÍCTOR SADA

l’entrevista

Jugador de bàsquet

“M’adapto bé allà on vaig, i a Andorra s’hi viu molt bé,

però els que venim de Barcelona hi trobem a faltar diversitat d’oferta cultural”

IMPULS AL CICLOTURISME

POLÍTICA TURÍSTICAP 04-05

S’ADAPTEN DOS NOUS PORTS DE MUNTANYA ALS CICLISTES

MARTA TORT

Manuel Valls avala la gestió de

la crisi de BPA

P 09

Primera visita d’un primer ministre francès a Andorra

Les ONG aposten per l’educació

i la sensibilització

P 16-17

Vuit projectes de cooperació opten a 250.000 € en ajudes

LA VUELTA I LA PURITO AJUDARAN A POTENCIAR-NE L’ATRACTIU

02 DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra

Associacionisme i activitats solidà-ries són més vives que mai. En temps de dificultats per a molts, la societat andorrana fa costat als que ho necessiten. En l’àmbit social i humanitari són nombroses les en-titats i els voluntaris que treballen per posar un granet de sorra a situ-acions d’emergència i necessitat. Sense fer soroll, amb discreció. Per això avui des d’aquesta columna em permeto un reconeixement a favor seu.

La tradició solidària és esperan-çadora. El recent terratrèmol del Nepal és l’últim dels exemples de la mobilització ciutadana per ajudar víctimes de tragèdies d’arreu del món. Al cap de l’any Andorra orga-nitza més de 300 accions per re-captar fons i fer campanyes de mi-cromecenatge per assolir objectius humanitaris.

Tant des de la iniciativa privada com des de la pública. Tant hi fa el lloc on s’hagi produït la tragèdia o l’emergència. Les mobilitzacions són actives i continuades. Captació de fons per mitjà d’una trucada de telèfon, polseres, pedalades popu-lars, curses o mercadets de segona mà per recollir donatius per ajudar infants, persones en risc d’exclusió social, malalts de càncer o víctimes d’una catàstrofe natural. Són no-més alguns exemples d’una llarga llista de gestos solidaris.

L’acollida que va oferir el Govern d’Andorra el 2006 a un grup d’eri-treus abocats a la mort dins una pastera al Mediterrani va ser segu-rament un dels gestos més visibles perquè la premsa se’n va fer ressò. Una iniciativa noble i que malgrat l’etiqueta de país insolidari que al-guns s’entossudeixen a posar a An-dorra, va suposar un granet més en la muntanya de sorra que entre tots hem de construir. Tot i ser un país petit, en aquest món el Coprincipat també hi te alguna cosa a dir. Deu-res, responsabilitats i indubtable-ment sentit de la solidaritat.

Andorra, país

solidari

ÀLEX TERÉS

PERIODISTA

ARAPASSA

L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha fet públic el pla de resolució de BPA pel qual preveu crear un banc bo amb els actius i els passius legítims de l’enti-tat. L’objectiu és que aquest banc pont, lliure de qualsevol actiu o pas-siu tòxic, sigui venut abans de final d’any a alguna entitat andorrana o estrangera. D’altra banda, l’AREB s’ha compromès a negociar amb els treballadors de BPA un conveni de comiats i de recol·locacions. Els em-pleats volen que es tinguin en comp-te les condicions aplicades als treba-lladors de Banco Madrid.

Els fons lícits de BPA, en venda

L’1 de juliol entrarà en vigor el con-veni per evitar la doble imposició (CDI) entre Andorra i França. El text va ser signat a París el 2 d’abril del 2013 pel ministre de Finances, Jordi Cinca, i el ministre francès d’Economia i Finances, Pierre Mos-covici, i després va ser ratificat per les cambres franceses i andorrana. És el primer CDI que entra en vigor per a Andorra i vol garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i potenciar el procés d’ober-tura econòmica.

Entra en vigor el CDI amb França

A LA XARXA

FACEBOOK Facebook.com/araandorra

TWITTER @ARAandorra

ARA.AD www.ara.ad

Jordi Torres Arauz (@JTorresArauz) Cònsol menor d’Encamp

“Un exemple d’esportista, gran persona, gran Purito, @PuritoRodriguez”

Guillem Lluch (@guillemlluch) Periodista

“Es dóna per inaugurada la temporada de pedregades d’estiu a Andorra.

#UnaHistòriaQueComençaEnBlanc”

Marc Ballestà (@marcballesta) Enginyer de telecomunicacions

“Visita curta però de gran valor [la de Manuel Valls]. Demostra el bon

moment de les relacions bilaterals i la voluntat d’intercanvis econòmics”

Pau Iglesias (@artenick) President de l’Agrupació Ciclista Andorrana

“Algú hauria de fer arribar a Andorra els dirigents francesos per carretera entre

Tarascó i Andorra... #VisitaValls”

Albert Batalla (@albertbatalla) Alcalde de la Seu d’Urgell

“Els Jocs eren l’oportunitat per situar els #Pirineus al món. La decisió unilateral

d’@AdaColau ens sorprèn i decep”

Oliver Vergés (@oliververges) Historiador

“Per acabar el #ContrabanTabacTV3 d’avui només faltaria un capítol de Gran Nord per

acabar de vomitar més tòpics sobre el Pirineu...”

Ricard Riba Alcobé (@ricardriba) Conseller del Comú de Canillo

“Estrenant el Mercadona de la Seu. Mig Andorra comprant...”

Joan Sans (@joansansurgell) Conseller de la minoria al Comú d’Encamp

“Després que el Govern modifiqués el reglament de la CASS perquè envaïa

competències, arriba l’arrest domiciliari”

Jordi Cinca (@jordicinca) Ministre de Finances

“El Marcos Sanza, garantia d’èxit per a l’atletisme andorrà. Medalla d’or

als Jocs d’Islàndia als 10.000. Felicitats!”

Ingrid G. Landero (@ilandero) Llicenciada en publicitat i RP

“Tres noves revistes d’estil en un mes a #Andorra. Morirem de glamur?”

Josep Anton López (@josepantonlopez) Exconseller comunal

“Arguments de pa sucat amb oli per a la NO participació als actes de l’1 de maig. El cert és que Cambrils sembla la 8a parròquia #alloro”

Albert Roig (@loscertales) Periodista

“Despenalitzar l’avortament, rebaixar la nacionalitat i regular el dret de vaga, recomanacions de l’ONU [a Andorra]”

vist altwitter

(Autor: Francesc Ferré)

RETALLSD’AHIR

El 8 de juny del 1965, fa 50 anys i 17 dies, es va inaugurar la Casa d’An-dorra a París, que va marcar l’inici de la promoció andorrana a França. L’edifici, un imponent chateau d’eau neoclàssic, estava situat a la cruïlla del carrer Saint-Honoré amb el de l’Arbre Sec. L’oficina va ser in-

augurada per Charles de Gaulle, president de la República Francesa i copríncep d’Andorra, i pel Consell General en ple, encapçalat pels sín-dics Julià Reig i Josep Baró, així com els directius de l’antic Sindicat d’Iniciativa, l’organisme que s’en-carregava de la promoció turística.

50 anys de la inauguració de la Casa d’Andorra a París

les claus del dia

SETCLAUS

03ara andorra DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015

A L’ANDORRANA LAPROPOSTA

A DIFERÈNCIA DE L’HIVERN, en què l’atractiu turístic estrella és l’esquí, a l’estiu no hi ha un produc-te que tiri del carro i que faci venir visitants al país per ell mateix. Mal-grat tot, en els últims anys es nota un increment de l’interès pel turis-me de muntanya, i tant el sector públic com el privat estan actuant en conseqüència, ja que invertei-xen en nous refugis de muntanya, condicionen i senyalitzen nous iti-neraris de cicloturisme i fan venir esdeveniments esportius de ressò internacional per promocionar productes com els itineraris de BTT que ofereixen les estacions.

Totes aquestes activitats estan relacionades amb la natura i l’aire lliure. Defugen el turisme urbà i de compres i mostren la cara més des-coneguda d’Andorra.

Cercant nous atractius

per a l’estiu

ENPARLEM

MARTA TORT PERIODISTA

Andorra Turisme ha volgut donar un impuls al bus turístic per fer front a la disminució d’usuaris que ha anat experimentant des del 2012. És per això que, des del dia 1 de juny, per primera vegada s’ofereixen rutes cada dia de la setmana. Pel que fa als preus, s’han mantingut, de manera que el circuit continua costant 15 euros i el recorregut de dia sencer que s’ofereix els dissabtes, 35.

A banda, aquest any s’ha obert la possibilitat de reservar els tiquets per internet, des dels hotels i través de la companyia d’autobusos Nadal, que els comercialitza juntament amb la línia regular que presta entre Barcelona i el Principat. Pel que fa a l’ofer-ta de recorreguts, aquest any es mantenen els cinc circuits que combinen el paisatge amb el romànic, l’hàbitat urbà, els oficis, l’energia i les tradicions. El servei de bus turístic s’oferirà fins al 30 de setembre.

El bus turístic s’amplia

les claus del dia

Bander és el nom que reben els agents del cos que a Andorra s’encarrega de controlar i vi-gilar el medi ambient i tot el que té a veure amb el medi natural en general; unes tasques similars a les que duen a terme els agents ru-rals al territori veí de Catalunya. El nom de bander ve de l’expressió “bandejar”, que an-tigament volia dir acompanyar el bestiar d’una banda a l’altra de la muntanya.

Amb el pas dels anys la tasca del cos ha evolucionat i ha adquirit també competèn-cies en els diferents àmbits que afecten el medi natural, com ara la muntanya, els llacs i els rius. Els banders, doncs, són els encar-

regats de controlar la caça i la pesca, perquè no hi hagi pràctiques furtives i tothom tin-gui la llicència adequada. També vigilen l’encesa de focs i comproven, en general, que tothom que fa activitats que requerei-xen permisos concrets a la muntanya els tinguin.

L’activitat forta dels banders comença aproximadament al mes de març, quan es desfà la neu de les muntanyes i comencen les temporades de caça i pesca. La presència de gent a la muntanya –per tant, també la feina dels banders– baixa amb l’arribada de la neu, a partir del mes de novembre.

Bander

La collada de Beixalís

La collada de Beixalís uneix les parròquies d’En-camp i la Massana i s’enfila fins als 1.795 me-tres. El vessant massanenc i una part de l’en-campadà, gairebé fins a les bordes de Beixalís,

estan asfaltats. Des d’aquí fins a Vila, però, la via és una pista forestal, tot i que per poc temps, ja que s’hi estan fent obres d’asfaltatge. A més de convertir-se en un nou

atractiu cicloturista –d’aquí poques setmanes acolli-rà una etapa de la Vuelta–, també suposarà una nova via de comunicació interparroquial, així com un punt d’accés a una zona de gran valor paisatgístic. L’indret ofereix vistes panoràmiques de les parròquies d’En-camp i la Massana i permet accedir fàcilment al pic de Padern, que és un mirador excel·lent de la vall central.

RACONS

04 DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 ara andorra temadeldia

Desestacionalitzar L’opció del ciclisme

Tenint en compte les possibilitats que té el país, amb carreteres de gran desnivell, l’objectiu és poten-ciar encara més aquest sector.

Per aconseguir-ho, l’estratègia del Govern és anar ampliant aques-tes rutes ciclistes. Sense anar gai-re lluny, aquest estiu el Principat disposarà de dos itineraris nous: el coll de la Gallina, a Sant Julià de Lò-ria, i la collada de Beixalís, entre Encamp i la Massana.

En tots dos casos es tracta de colls als quals fins fa poc només es podia accedir a través de carretera asfalta-da per un sol vessant. Gràcies a ai-xò ja eren punts molt freqüentats per ciclistes i, en el cas del coll de la Gallina, fins i tot havia sigut final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

Des del Govern i els comuns s’ha volgut prioritzar la finalització de l’asfaltatge d’aquests dos ports, ja que això permetrà completar un iti-nerari circular i optar a acollir més curses de primer nivell mundial. De fet, aquest mateix any el coll de Bei-xalís acollirà l’etapa andorrana de la Vuelta, un cop completades les tasques d’asfaltatge.

El ministre d’Ordenament Ter-ritorial, Jordi Torres, destaca que

inicialment s’ha apostat per prio-ritzar aquestes dues vies, ja que “són les més importants, perquè te-nen sortida i generen un bucle”. Tot i això, la voluntat de l’executiu és asfaltar la resta de carreteres se-cundàries que puguin suposar un atractiu per als cicloturistes.

D’altra banda, el director de Nous Projectes d’Andorra Turisme, Enric Torres, destaca que el fet que alguns colls i zones altes d’Andorra hagin sigut final d’etapa d’aquestes com-peticions de primer nivell mundial també estimula força els cicloturis-tes. És per això que es detecta que indrets com el coll de la Botella –fi-nal d’etapa de la Vuelta–, la Coma d’Arcalís –on ha acabat el Tour– o el mateix coll de la Gallina s’han con-vertit en alguns dels indrets més freqüentats pels ciclistes. Precisa-ment, com que aquest any una eta-pa de la Vuelta acabarà als Cortals d’Encamp, ja s’hi està notant més presència de ciclistes.

De moment la parròquia que ha fet una aposta més ferma pel ciclis-me ha sigut Sant Julià de Lòria, que ha lligat la finalització del coll de la Gallina –considerat de categoria es-pecial– amb Joaquim Rodríguez, el

Purito, i ha batejat aquesta ruta amb el nom d’aquest reconegut ciclista, resident al país.

Precisament el nom del Purito és un atractiu que el Principat no es vol deixar perdre, i és per això que Go-vern i comuns han donat un clar su-port a la Marxa Purito Andorra, una cursa cicloturista que s’ha engegat aquest any –se celebrarà el 9 d’agost– i que recorrerà els princi-pals ports de muntanya del país, precedint el recorregut que farà uns dies després la Vuelta.

Previsiblement hi haurà més de 500 participants, entre els quals hi haurà figures del ciclisme com ara el mateix Miguel Indurain. El punt de sortida dels tres circuits que tin-drà la marxa serà Sant Julià de Lò-ria, i el seu cònsol menor, Manel Torrentallé, destaca el fet que l’es-deveniment atraurà molts ciclotu-ristes, de manera que “serà una al-tra manera de donar a conèixer el país, ara que el seu nom s’associa més aviat a qüestions negatives”.

Establiments adaptats Qui més ha notat aquest increment de cicloturistes són els hotels que s’han especialitzat a acollir aquests tipus d’usuaris. Actualment al país n’hi ha 27, que han decidit adaptar-se a les necessitats d’aquest col·lec-tiu. Tal com explica Enric Torres, aquesta adaptació comporta tenir espais per guardar i netejar les bici-cletes; disposar d’eines per reparar-les; oferir informació complementà-

El cicloturisme d’alçada s’oAndorra aposta per atreure ciclistes

condicionant ports de muntanya i donant suport a la celebració de proves de primer nivell A l’hivern l’esquí és el principal mo-

tor turístic d’Andorra, i garanteix amb escreix l’afluència de visitants al Principat. Però ja fa anys que el país intenta buscar una fórmula que permeti desestacionalitzar-se i també atreure un volum important de visitants durant els mesos en què els remuntadors estan aturats. Des del Principat s’és conscient que di-fícilment es poden igualar les xifres de visitants de l’hivern, però s’in-tenta anar trobant activitats com-plementàries que facin que la dife-rència entre una temporada i l’altra no sigui tan gran. El món de la bici-cleta és un dels que sembla que té més números per aconseguir-ho.

Ja fa temps que les estacions d’esquí exploten la pràctica de la BTT i, en paral·lel, el país va fent passos per convertir-se en una des-tinació de referència del cicloturis-me. Andorra disposa d’un total de 20 recorreguts senyalitzats per a ciclistes, molts dels quals discor-ren per vies que han sigut protago-nistes de curses de primer ordre com el Tour, la Vuelta o la Volta i que estan considerats ports de pri-mera categoria o, fins i tot, de cate-goria especial.

Durant els últims anys des del Govern s’ha detectat un increment del nombre de turistes que arriben a Andorra per practicar el ciclisme.

ANDORRA LA VELLAGUILLEM LLUCH

Atractiu Molts ciclistes arriben al país per descobrir les vies per on han passat les grans curses

EL PURITO COM A RECLAM 01. El Purito dóna nom a

la ruta del coll de la Gallina. SFGA 02. Un ciclista al coll d’Ordino. G.LL.T.

01

05ara andorra DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 temadeldia

obre camí

50 anys de promoció turística d’Andorra a l’exterior

xí a les delegacions del Principat a l’estranger: a la Gran Bretanya, els Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca i Portugal. Les representacions utilitzaven el ma-terial que proporcionava el mateix Sindicat d’Iniciativa.

Una mostra d’aquest creixement és que agents de circulació de l’Ajun-tament de Barcelona van venir a An-dorra a dirigir el trànsit i a instruir el personal. Encara van passar uns anys fins que Andorra va tenir el seu propi cos d’agents.

50 anys de la Vuelta També en aquesta dècada es van acollir per primera vegada dues pro-ves esportives d’alt nivell: el Tour de França (1964) i la Vuelta Ciclista a

Espanya (1965), que aquest any compleix 50 anys. En el terreny au-tomobilístic, l’Automòbil Club d’Andorra va començar a organitzar proves de velocitat de gran rellevàn-cia. En aquest sentit, la gran afluèn-cia de turistes va motivar reformes a la frontera hispano-andorrana. Ai-xí, l’any 1965 es va obrir un pont fronterer i l’any següent es va acor-dar que la duana quedés oberta tot l’any, i també a la nit.

La dècada dels anys seixanta va marcar l’inici de la promoció tal com la coneixem ara. Durant les dè-cades successives s’ha anat evoluci-onant fins al que tenim avui, un pla estratègic de comunicació segmen-tat amb un públic objectiu molt més ampli.e

Es compleix mig segle del primer pas de la Vuelta per Andorra

Cartells publicitaris editats als anys seixanta pel Sindicat d’Iniciativa, que és el nom que tenia l’entitat de promoció turística del país. LA PUÇA

Fa segurament més de 50 anys que Andorra va començar la tasca de difusió i promoció turística a l’ex-terior. Però no va ser fins a la dè-cada dels anys seixanta que aquest fet va cobrar una importància re-llevant. Calia marcar i definir enca-ra més la identitat del país, que ja s’estava començant a desenvolu-par com a destinació turística d’hi-vern. L’atractiu de la muntanya va agafar importància i al mateix mo-ment es van començar a fer inver-sions en infraestructures. L’any 1960 es va crear el departament de Turisme al Consell General, que va assentar les bases del desenvolu-pament turístic. No obstant això, el Sindicat d’Iniciativa, que ja existia des del 1925, era el que s’encarre-gava de la promoció turística del país i ja duia a terme diferents ac-cions. Durant la dècada dels cin-quanta es rebia molta demanda d’informació escrita que no podia ser atesa per falta de personal qua-lificat i de material promocional.

Per explicar què era Andorra, es van fer servir aparicions al No-Do espanyol. Així es van convidar pe-riodistes d’altres països a visitar An-dorra i es van iniciar una sèrie d’ac-cions per donar a conèixer el país com a destinació d’oci i comerç.

Primer telecabina el 1963 Les inversions privades, així com les públiques, van tirar endavant un se-guit d’apostes que van marcar el desenvolupament del país, tant pel que fa als esports d’hivern com a la muntanya a l’estiu i al comerç du-rant tot l’any en general. A banda dels hotels, una de les primeres in-versions més emblemàtiques va ser la posada en funcionament del pri-mer telecabina del país, que unia Encamp amb el llac d’Engolasters, l’any 1963. Aquest giny va ser idea del mateix propietari de l’Hotel Ro-saleda, que va creure que els visi-tants del seu hotel i del país podrien gaudir del llac amb més facilitat, te-nint en compte el mal estat de les carreteres.

L’any 1961 es va fundar la Unió Hotelera d’Andorra i el mateix any es va estrenar la plaça de Toros Mo-numental, situada en plena avingu-da Carlemany d’Escaldes-Engor-dany, amb una capacitat de 3.000 places. A més dels braus també es van fer concerts musicals, combats de boxa i altres esdeveniments. Anys més tard es va obrir una altra plaça coberta per evitar les incle-mències del temps, tot i que no va tenir tant d’èxit i va tancar al cap de poc temps.

L’any 1965 es va inaugurar la Ca-sa d’Andorra a París, que s’afegia ai-

ANDORRA LA VELLADIANA PÉREZ

ria que pot ajudar els ciclistes, com ara telèfons de fisioterapeutes o massatgistes, i adaptar els esmor-zars a les seves necessitats, tant en horari com en contingut. En relació amb els hotels que disposen d’aquest distintiu, Torres destaca que el nombre augmenta, “sobretot en parròquies en què ja hi ha tradi-ció en la pràctica del ciclisme”.

Tot i aquest increment, des d’Andorra Turisme es detecta que el país té potencial per créixer en-cara molt més en aquest àmbit. “Encara tenim un volum baix de ci-cloturistes en relació amb el que podem arribar a acollir”, afirma, i posa com a exemple Mallorca, que s’ha convertit en “un referent del cicloturisme fora de la temporada d’estiu, especialment gràcies al mercat alemany”. “Volem seguir aquest mateix camí: donar-nos a conèixer com un espai per a la pràc-tica del cicloturisme en alçada i no tancar-nos només al mercat espa-nyol o francès, sinó buscar-ne d’al-tres que tenen molta sensibilitat per aquest tipus d’esport, com ara l’alemany, l’holandès o l’anglès”, afegeix per a Andorra.

Així mateix, el Govern ja ha anunciat que té per objectiu que to-tes les carreteres principals acabin disposant d’un carril bici, una acció que pot fer més fàcil i segura la cir-culació dels ciclistes quan baixin dels ports de muntanya i es disposin a pedalar per les carreteres en què hi ha més trànsit.e

Referent Andorra vol ser un referent del cicloturisme del sud d’Europa

Carrils bici El Govern impulsa la implantació de carrils bici a totes les vies principals

02


Pel que fa als refugis lliures, Pa-trimoni Natural fa el manteniment de les instal·lacions i els excursio-nistes poden resguardar-s’hi de manera gratuïta portant tot el ma-terial necessari.

Comapedrosa, el primer guardat El refugi guardat del Comapedro-sa fa més de vint anys que està en funcionament. Presenta una capa-citat per a 48 persones i està obert des de juny fins al setembre, tot i que la resta de l’any disposa d’una part lliure per a unes deu persones. Està situat als peus del pic més alt d’Andorra, el Comapedrosa, i molt a prop de l’estany de les Truites. Es troba al llarg del recorregut del GR-11, el GRP i l’HRP (Alta Ruta Piri-nenca). La guarda d’aquest refugi, Margaret Baró, es confessa una “amant de la naturalesa” i recoma-na aquest allotjament a tots els que vulguin gaudir “d’un entorn espec-tacular”.

Juclà, el refugi de Canillo No arriba als deu anys des que Ro-ger Ferrer i David Naudí, pisters durant l’hivern, van decidir em-prendre aquesta aventura i conver-tir-se en els guardes del refugi de Juclà, situat a la vall d’Incles. Aquestes instal·lacions són per a 45 persones i estan obertes de juny a setembre, tot i que la resta de l’any hi ha una sala comuna i un dormi-tori de nou places, a més d’un refu-gi lateral per a dues persones. S’hi pot arribar des del fons de la vall

d’Incles aproximadament amb una hora i mitja d’ascens.

Sorteny, el més accessible El refugi guardat de la Borda de Sorteny és el més actual i el més ac-cessible, ja que en 30 minuts s’hi pot arribar des de l’aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny. És l’únic que obre a l’hivern, tot i que amb un horari més limitat.

Aquest refugi, amb una capacitat per a unes 50 persones, és al camí de gran recorregut GR País, al GR Transfronterer de les Tres Nacions, i al traçat de l’Alta Ruta Pirinenca. La titularitat, com els altres equipa-ments guardats, és del Govern i la gestió és comunal –en aquest cas, a càrrec del Comú d‘Ordino, que l’ha donat en concessió a Nerea Barre-nechea i Carme Botargues.

Manteniment A l’inici de la temporada, els refu-gis de Juclà i del Comapedrosa des-

placen els operaris amb helicòpter per posar a punt tots els serveis im-prescindibles, com ara la xarxa d’aigua, la de gas, el circuit elèctric i la revisió de la teulada. La seva si-tuació fa necessària una revisió ex-haustiva. En canvi, la ubicació del refugi de Sorteny faciliten el seu manteniment.

L’èxit de l’esport de muntanya Tal com coincideixen els responsa-bles dels refugis guardats, és evi-dent que l’afició per l’esport a l’ai-re lliure s’ha anat multiplicant. Ba-ró assegura que fa vint anys els ex-cursionistes passaven amb comptagotes, “els inicis van ser molt durs, avui trobes molta gent a la muntanya”. La temporada ante-rior el refugi de Juclà va acollir gent de més de setze nacionalitats dife-rents. “Augmentem el nombre de clients de manera suau però tenim la sensació que cada cop surt més gent”, indica David Naudí.

La xarxa més extensa

de refugis del Pirineu

N’hi ha una trentena de lliures, tres de guardats i un quart en procés

ALLOTJAMENT ALTERNATIU

L’esport a l’aire lliure és una de les modes que més han arrelat en els últims anys. Cada cop més la gent surt a la muntanya, ja sigui a córrer, a caminar o a passejar. És una pràc-tica molt saludable i de baix cost. Andorra està fent un gran esforç per oferir una àmplia oferta de tu-risme de muntanya. Últimament arriben al Principat més turistes buscant alguna cosa més que esquí i compres, i així ho estan notant els refugis, els allotjaments rurals i els càmpings.

Destinació de natura El territori andorrà és eminent-ment muntanyós i està format per valls i cims que ronden els 3.000 metres d’altitud, com ara el pic del Comapedrosa, amb 2.942 metres, el cim més alt d’Andorra, o el pic de l’Estanyó, de 2.916 metres. Una bo-na opció per conèixer l’altra cara d’Andorra és seguint les rutes de senderisme que ofereix el territori. Aquesta oferta és accessible per a tothom, ja que el país disposa d’una trentena de refugis de muntanya que permeten parar a descansar en qualsevol moment del recorregut, sense estar obligat a fer una gran quantitat de quilòmetres.

Xarxa de refugis Per extensió, la xarxa de refugis d’Andorra és possiblement una de les més extenses del Pirineu, tal com assegura el director de Nous Productes d’Andorra Turisme, En-ric Torres, que afegeix que “s’està fent un gran esforç per millorar l’acollida dels turistes i les instal·la-cions dels refugis”.

Actualment hi ha en marxa tres refugis guardats i un altre que està en procés de convertir-se en el quart i donar així la possibilitat de fer el tomb a tot el país amb quatre o cinc dies pernoctant en aquests allotjaments. Més de 3.300 perso-nes van fer nit als refugis guardats l’any 2014, un allotjament mantin-gut per un guarda i que té un preu pel servei de llits, mantes, dutxes, bar, etc.

ANDORRA LA VELLAMAYTE BARRACHINA

Allotjaments per a tots els gustosAndorra presenta una àmplia ofer-ta d’allotjaments per a tot tipus de turistes i de preferències. A més de la tradicional xarxa hotelera –es compten uns 250 hotels–, també hi ha sis allotjaments rurals –quatre cases i dues bordes–, quatre al-bergs, onze hostals, vuit càmpings i una zona d’acampada.

La llei d’allotjaments turístics es va modificar el 2012 per regular els establiments rurals, que es van dividir en dos tipus: les cases ru-

rals, que han d’estar situades dins un nucli de població, i les bordes rurals, aïllades dins un entorn na-tural o en una explotació agrícola o ramadera. De moment, sis establi-ments s’han adaptat a la nova llei.

En els últims anys s’ha notat un augment considerable dels turis-tes que opten per aquest tipus d’allotjament, ja sigui pel canvi de tendència cap a un turisme rural i de muntanya o bé per la recerca d’opcions més econòmiques.

El refugi guardat més nou és el de Sorteny, situat a la parròquia d’Ordino. ANDORRA TURISME

Xifres Més de 3.300 persones van fer nit als refugis guardats l’any 2014


De la BTT al golf, l’oferta estiuenca de les estacions

llegendes Mon(t) Màgic. A més, Ar-calís oferirà activitats familiars a la Coma del Forat, a 2.200 metres, i obre el restaurant La Gírgola i el re-fugi Les Portelles, el restaurant més alt d’Andorra i el segon del Pirineu, situat a 2.552 metres, que ofereix un servei de transport en 4x4 per po-der-hi accedir.

El camp de golf més alt d’Europa Un dels productes més singulars que ofereix Andorra a l’estiu és el camp de golf de Soldeu, que està si-tuat a 2.250 metres i és el més alt d’Europa. Es tracta d’una instal·la-ció que es va estrenar fa sis anys i que es dóna per consolidada, ja que la qualitat de l’herba és immillora-ble malgrat l’alçada. Amb tot, ara els

esforços se centren a fer promoció per captar més jugadors, sobretot del mercat nacional. L’oferta de Grandvalira a l’estiu es completa amb el Kàrting Marc Gené, situat al Tarter, i el Funicamp, que permet fer excursions a peu o amb un auto-bús 4x4 fins als llacs de Pessons.

Obertura fins al setembre Les estacions han donat el tret de sortida a la temporada d’estiu aquest juny i les activitats s’allarga-ran fins a mitjan setembre. En el cas de Vallnord, una avaria al telecabi-na de la Massana n’ha retardat l’obertura fins al mes de juliol i s’ha habilitat un servei de transport gra-tuït entre la Massana i el pla de la Caubella.e

Els circuits de descens en bicicleta tot terreny són la gran aposta de les estacions d’esquí per atreure visitants a l’estiu. VALLNORD

Grandvalira i Vallnord volen créixer en visitants i facturació

Un cop la neu es retira i dóna pas al verd de l’estiu, les estacions tornen a obrir les portes, aquest cop amb un ventall d’activitats ampli per arribar a tot tipus de públic. L’objectiu fixat per Grandvalira és incrementar un 10% el nombre de visitants, mentre que Vallnord es marca el repte de fer créixer la facturació d’estiu per-què representi un 10% dels ingres-sos anuals.

Un dels productes estrella de l’estiu a les estacions d’esquí són els circuits de descens per a bicicletes tot terreny, que aprofiten el desni-vell de les pistes d’esquí de la zona de Pal i de Soldeu.

Aquest any el Bike Park de Vallnord estrena el circuit Com-mençal, que serà el descens més llarg dirigit especialment als debu-tants. El nou recorregut se suma als 23 circuits de descens que ja hi ha i que ofereixen més de 40 quilòme-tres de pistes. També s’ha remode-lat el circuit de DH per als Campi-onats del Món de BTT i trial, que l’estació acollirà per primera vega-da en la història aquest estiu. Una altra de les novetats de Vallnord és la posada en marxa del forfet anual Bike & Ski, només un euro més car que el de la temporada d’hivern.

Pel que fa al Bike Park de Soldeu, que disposa de 13 circuits de des-cens dissenyats per l’excorredor ca-talà Òscar Saiz, aquest any ha fet un pas més per millorar el manteni-ment dels recorreguts gràcies a l’ad-quisició d’una màquina exclusiva.

Activitats d’oci familiar Però el ventall d’activitats és molt més ampli i totes tenen un denomi-nador comú: l’emplaçament a l’ai-re lliure i a l’alta muntanya. Els dos dominis disposen d’una zona dedi-cada als infants, el de Vallnord, situ-at a Pal, i el de Grandvalira, al Forn de Canillo. Precisament en aquest últim sector, aquest estiu Grandva-lira estrena una tirolina de 40 me-tres de llargada i el nou circuit de

ANDORRA LA VELLAM.T.

També Nerea Barrenechea, una de les responsables del refugi de Sorteny, considera que “hi ha un boom important de gent que quan pensa en vacances també pensa en la muntanya”.

“Viu i deixa viure” Els refugis tenen poques normes de funcionament, l’únic que s’exigeix és respecte cap a la resta d’excursionis-tes. Les actituds dels excursionistes són diferents, ja que hi ha naciona-litats amb més “cultura muntanyen-ca” que d’altres. Segons els respon-sables dels refugis, la gent que arriba de les capitals té més dificultats per entendre la diferència entre refugi i hotel. Els refugis reben clients de tota mena, des de famílies que visi-ten la zona per gaudir de les vistes i dels parcs naturals fins a gent més professional. “Allà tothom és igual, tots som iguals, fem el mateix camí, mengem el mateix i tenim les matei-xes normes”, assegura Ferrer.e

01

01. El refugi de Juclà, a Canillo, al costat del llac del mateix nom. 02. Per ascendir al pic més alt d’Andorra es pot fer nit al refugi del Comapedrosa. ANDORRA TURISME

02


Precisament el Principat li facili-ta força que pugui conjugar aques-tes dues grans passions, ja que “hi ha molts llacs d’alçada i després de fer una bona caminada pots practicar la pesca”. En aquest sentit no es con-forma només amb el llac d’Engolas-ters i a l’estiu també fa excursions fins a Pessons o Juclà.

Uns metres més enllà d’on pesca el Bruno hi ha el Guillem i el Jean-Claude, nét i avi. El nen, que enca-ra no ha fet 11 anys, explica que li agrada molt pescar a Engolasters: “Hi puc trobar truites molt ma-ques”. Actualment viu amb el seu pare a França i sovint quan vénen a Andorra a visitar els avis ho aprofi-ten per pujar a Engolasters a practi-car aquesta disciplina, a la qual ja fa més d’un any que el Guillem s’ha afi-cionat força. Mentre el Guillem pes-ca, el José, un resident gallec, guar-da al cove una truita que acaba de treure del llac. Explica que li agra-da molt pescar i que, de fet, hi dedi-ca dos o tres dies a la setmana.

El llac d’Engolasters també és el seu lloc preferit per fer-ho, especi-alment les setmanes de primavera en què els rius encara van massa plens. Quan els cabals baixen opta per anar al riu d’Os, a Sant Julià de Lòria, on assegura que també es pesca molt bé. Més entrat l’estiu també li agrada pujar fins als es-tanys de Tristaina.

La truita és l’únic animal que es pot pescar en aigües andorranes i n’hi ha de tres classes: l’autòctona és la que s’anomena fario, però també n’hi ha del tipus salmó de font i d’arc iris.

Pel que fa a les zones de pesca que tenen més tirada actualment al Principat, Torres esmenta prin-cipalment el llac d’Engolasters i el riu Gran Valira, al seu pas per la parròquia de Sant Julià de Lòria. Pel que fa a la modalitat, assegura que cada vegada hi ha més trams de pesca sense mort, que és la pràctica que ha crescut més en els últims anys.

Els estanys d’alta muntanya tam-bé representen un gran atractiu, tot i que lògicament requereixen un es-forç molt superior. Explica Torres que la recompensa és que els pesca-dors hi troben truites autòctones, que són “molt més maques”. En canvi, a llocs com Engolasters no n’hi ha d’autòctones i aproximada-ment cada tres setmanes s’hi fan re-poblacions.

El que s’està promovent ara des del Govern és que la repoblació de les aigües del país es pugui fer des d’Andorra mateix. Així, la piscifac-toria de les Salines, a Ordino, és la que proveeix de truites la immensa majoria de llacs i rius del Principat.

Per conscienciar, també s’han impulsat cursos de pesca sostenible perquè els infants, acompanyats dels seus pares, assumeixin des de ben petits uns bons hàbits en aquesta matèria.e

Una afició que es resisteix a desaparèixer

La pesca és una disciplina amb un fort arrelament a Andorra i continua atraient turisme

ANDORRA A L’ESTIU

Tarda de dissabte al llac d’Engolas-ters. Parelles, famílies i grups d’amics aprofiten el bon temps de la primavera per descansar i passar-s’ho bé asseguts a l’herba del vol-tant. Molts d’ells contemplen el gra-pat de pescadors que passen la tar-da intentant que piqui alguna trui-ta. A Andorra són molts els llacs i els rius on es pot dur a terme aquesta pràctica. El llac d’Engolasters, per la seva proximitat i la facilitat d’accés, és un dels llocs que congrega més practicants.

Dècades enrere el Pirineu en ge-neral va esdevenir el paradís del pescador. Indrets com Martinet, el Pont de Bar o el riu de Bescaran atreien pescadors d’arreu de Cata-lunya i també de França, on aques-ta pràctica sempre ha tingut un gran arrelament. Andorra no en va que-dar al marge i els rius i llacs del Prin-cipat es van convertir en un impor-tant punt d’atracció.

Amb el pas dels anys aquesta pràctica ha anat a menys a la majo-ria del Pirineu, i Andorra tampoc ha sigut una excepció. Tot i això, al Principat s’hi ha mantingut un cert gruix de practicants que fins i tot ha aconseguit esquivar la greu crisi econòmica iniciada el 2008.

Tal com explica el president de la Federació Andorrana de Caça i Pes-ca (FACIP), Òscar Torres, aquesta crisi va fer que molts residents espa-nyols i portuguesos aficionats a la pesca marxessin del país i, per tant, deixessin de fer-hi aquesta pràctica. Així doncs, si anys enrere el Princi-pat havia arribat a tenir més de 3.000 federats, ara la xifra ha caigut fins als 2.500. L’aspecte positiu, re-marca Torres, és que si bé és cert que fins al 2010 la caiguda va ser cons-tant, d’aleshores ençà el nombre de practicants s’ha estabilitzat. El re-lleu generacional sovint és compli-cat, però no són pocs els infants i jo-ves que han anat seguint l’afició ini-ciada pels seus pares i avis.

Els practicants d’aquesta disci-plina, explica Torres, continuen sent els residents espanyols i portu-guesos. Els francesos també tenen una presència important als llacs i rius andorrans, tot i que en un nom-bre més reduït. N’hi ha tant de re-sidents com d’estrangers vinguts de regions pròximes al Principat. “L’ampli ventall de llacs i rius que els ofereix Andorra els suposa un gran atractiu”, resumeix Torres.

Experiències de pescadors Un d’aquests pescadors és el Bruno, un resident francès del Pas de la Ca-sa que mentre pesca a Engolasters explica que, tot i que l’hivern li agra-da molt perquè pot “gaudir amb l’es-quí”, prefereix l’estiu: “Aprecio molt el que ofereix Andorra, ja que em permet pescar i fer senderisme”.

ENGOLASTERSGUILLEM LLUCH

PESCA A ENGOLASTERS El llac d’Engolasters congrega

a la primavera i a l’estiu nombrosos pescadors. G.LL.T.

Sostenibilitat Cada cop més persones es decanten per la disciplina de la pesca sense mort

Nacionalitat Els visitants de França són el principal col·lectiu que encara ve a pescar a Andorra


Manuel Valls avala la gestió en l’afer BPAabans de final d’any. Encara es des-coneix la quantitat exacta de comp-tes que estarien relacionats amb el blanqueig de diners, tot i que algunes fonts pròximes a l’auditoria que s’es-tà duent a terme parlen que només hi hauria un centenar de comptes il·lí-cits dels 30.000 totals. Està previst que els resultats finals de l’auditoria s’enllesteixin a mitjans d’agost.

Pel que fa a la venda, de moment el Govern es mostra prudent a l’ho-ra de parlar de possibles compra-dors. En tot cas, es preferiria que fos un comprador estranger. Així, les paraules de suport de Valls podri-en servir per donar confiança a al-gun banc internacional disposat a adquirir el banc bo.

La visita de Manuel Valls també va servir per inaugurar un nou cen-tre de control de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), que garanteix el subministrament d’electricitat amb uns temps de tall inferiors a deu mi-nuts per any. El contacte amb la ciu-tadania el va tenir a la recepció que va oferir a l’ambaixada francesa, a la qual van assistir uns 200 francesos residents a Andorra.

Però l’acte central va ser la reu-nió mantinguda amb el cap de Go-vern, Toni Martí, i després la troba-da entre la delegació francesa i an-

dorrana. Durant les dues reunions, a més de repassar els esdeveni-ments arran de la crisi BPA, es va posar de manifest la necessitat de tornar a equilibrar les relacions eco-nòmiques amb França, gràcies a la imminent entrada en vigor del con-veni de doble imposició. En aquest sentit el primer ministre francès va reconèixer que França ha perdut terreny a Andorra en les relacions econòmiques. Valls també va adme-tre que França “ha de fer els deures” pel que fa a la millora dels accessos a Andorra, tot i que no va anunciar inversions concretes, sinó que va la-mentar que no és possible pressu-postàriament una remodelació in-tegral de la carretera RN20. En re-lació amb la possibilitat que el Va-ticà renunciés al coprincipat d’Andorra, Valls va defensar l’equi-libri històric que el país ha tingut amb els dos coprínceps.

El primer ministre francès, que en alguns moments es va expressar en català, també va voler explicar que no era la primera vegada que vi-sitava Andorra, ja que de ben jove havia passat algunes temporades a la casa que té la seva cosina Roser Capdevila als Plans de Canillo, on va tenir ocasió de conèixer les munta-nyes andorranes.e

El cap de Govern, Toni Martí, i el primer ministre francès, Manuel Valls, a Andorra. JORDI DOMINGO

El primer ministre francès visita per primer cop Andorra i dóna ple suport a les reformes

VISITA OFICIAL

El primer ministre francès, Manuel Valls, es va desplaçar divendres a Andorra, en la que va ser la primera visita oficial d’un primer ministre francès al Principat. El missatge principal que va donar Valls va ser el suport de França a les reformes fe-tes pel Govern i a la voluntat de sig-nar un acord d’associació amb la Unió Europea, així com l’aval a la gestió feta en l’afer de la Banca Pri-vada d’Andorra (BPA). El mandata-ri va reconèixer que l’expedient pre-sentava “un risc greu i que s’havia d’actuar ràpidament”. En aquest sentit va destacar que la gestió feta pel Govern “ha sigut i continua sent la bona”, i la va qualificar de “ràpida” per poder aïllar el banc contaminat i aprovar una llei que ha permès ins-taurar un pla de resolució.

La venda de BPA, a final d’any El 15 de juny l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va do-nar a conèixer el pla de resolució de BPA, que consisteix en la creació d’un banc bo amb els actius i passius legítims, amb l’objectiu de poder-lo vendre mitjançant una subhasta

ANDORRA LA VELLAMARTA TORT


Anys després es van parar les ac-tivitats d’oci als Cortals, i també el Funicamp va deixar d’oferir servei i va estar tancat durant cinc estius. Mas recorda que des de fa quatre anys han tornat a posar-lo en marxa per “potenciar l’activitat turística en aquesta època de l’any”, ja que el poble d’Encamp es va veure molt perjudicat per aquesta aturada. “No tenim la mateixa capacitat que anys enrere, però és important ser-hi presents”, assenyala.

De fet, a causa de l’elevada despe-sa que comporta la seva posada en marxa, el Funicamp només s’obre des de finals de juliol fins a principis de setembre, que és quan es concen-tra bona part de l’ocupació turística de l’estiu. Durant aquest període l’any passat es van registrar uns 11.000 usuaris, 2.000 més que l’any anterior, però sense assolir l’objec-tiu fixat pel Comú d’arribar als 20.000 passatgers.

Senderisme i rutes 4x4 Jordi Mas reconeix que el Funi-camp és un motor econòmic de la parròquia tant a l’hivern com a l’es-tiu, ja que els hotels, restaurants i comerços treballen durant el perí-ode d’obertura. “Si no el tinguéssim

obert no veuríem a ningú Encamp”, admet.

Tot i no haver aconseguit recupe-rar les activitats d’oci familiar que s’oferien als Cortals, el Comú ha op-tat per organitzar rutes en un auto-bús 4x4 des de l’arribada del Funi-camp i fins als llacs de Pessons, molt apreciats pels practicants de sende-risme. De fet, l’oferta al voltant del Funicamp està especialment dirigi-da als amants de la natura no ave-sats a caminar grans distàncies, ja que permet admirar els paisatges de l’alta muntanya sense cap esforç. Així, un cop se surt del telefèric es pot optar per una ruta a peu, l’excur-sió en 4x4 o simplement per admi-rar la vista panoràmica i fer un mos al restaurant de Solanelles. A més, també s’obre al públic el restaurant de Pessons. Un altre dels atractius és la pesca, una activitat que va a l’al-ça, sobretot entre els turistes fran-cesos i alemanys.

L’orri del Cubil, gran atractiu A més de natura, el Funicamp tam-bé ofereix l’oportunitat de visitar una de les joies del patrimoni cultu-ral del país, l’Orri del Cubil. Es trac-ta d’un dels pocs orris restaurats del país i del Pirineu, unes estructures

que entre els segles XIV i XIX es van construir en molts prats alpins i ser-vien perquè els pastors hi munyis-sin les ovelles i hi fessin el formatge. Patrimoni Cultural va escollir aquest orri per dur a terme la seva excavació i restauració el 2011 pel fet de disposar d’una munyidora de fins a 90 metres de llargada. El con-junt està format per tres cabanes, un resguard per al gos i la munyido-ra, i durant l’estiu un pastor amb el seu ramat ofereix una visita guiada per l’orri i explica com era la vida de pastor en l’antiguitat.

Aquest estiu com a novetat hi haurà un servei de transport d’ana-da i tornada a l’orri des de l’arribada del Funicamp per fer-lo accessible a tots els públics.

El ‘funitel’ més llarg d’Europa El Funicamp és un remuntador per cable únic als Pirineus. Es tracta del funitel (funicular + telefèric) més llarg d’Europa, amb un recorregut de 5,6 quilòmetres, una distància que recorre en poc més de 20 mi-nuts. A més, amb una velocitat de 7,2 m/s, és el telefèric més ràpid del Pirineu. El sistema funitel consis-teix en un transport per cable d’al-ta capacitat amb dos cables tractors per oferir més resistència al vent. A més, el doble cable també permet suportar unes cabines de dimensi-ons més grans, que disposen de 24 places i, per tant, ofereixen una ca-pacitat de transport de 1.500 perso-nes per hora.

Una altra de les característiques més destacables del telefèric és la seva parada intermèdia a la vall dels Cortals, que dóna accés a diverses rutes de senderisme, vies ferrades i un rocòdrom.e

Aposta pel Funicamp per recuperar el turisme d’estiu

El Comú assegura que el telefèric, tot i no tenir tants passatgers a l’estiu com fa uns anys, és un motor econòmic

NATURA I CULTURA El Funicamp (01) permet accedir

a l’alta muntanya (02) i visitar un orri reconstruït (03). MARTA TORT

ANDORRA A L’ESTIU

El Funicamp, un telecabina únic al Pirineu que uneix Encamp amb la collada d’Enradort, a més de 2.500 metres, tornarà a obrir aquest estiu per potenciar l’activitat turística de la parròquia en aquesta època de l’any. L’origen d’aquest telefèric es remunta a l’any 1996, quan l’equip comunal de l’època va plantejar la idea de convertir Encamp en un peu de pista, amb un telfèric que donés accés a les pistes d’esquí.

El Funicamp es va inaugurar la temporada 1998/1999 i va perme-tre que el poble d’Encamp es con-vertís en un centre d’esquí, poten-ciant l’activitat dels hotels i els apartaments i creant així activitat econòmica, ja que fins llavors els esquiadors passaven de llarg cap al Tarter o Soldeu.

L’actual cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, que també ocupava aquest càrrec durant el mandat en què es va tirar endavant la construc-ció del telefèric, destaca que el Funi-camp ha permès “sense cap dubte” el creixement dels negocis i de l’ac-tivitat durant els mesos d’hivern.

Però a l’estiu, aconseguir que la posada en marxa del Funicamp si-gui rendible ha sigut molt més difí-cil. Als inicis, durant la temporada de bon temps, la instal·lació aconse-guia entre 25.000 i 35.000 passat-gers gràcies a l’important oferta d’activitats que s’organitzaven als Cortals d’Encamp, accessible a tra-vés de l’estació intermèdia del Fu-nicamp, i pel volum important d’ex-cursionistes que en aquella època visitaven Andorra a l’estiu.

ENCAMPMARTA TORT

01 02

03

Orri del Cubil Un dels seus atractius és la visita a un orri per conèixer la història de la ramaderia

11ara andorra DIJOUS, 25 DE JUNY DEL 2015 PUBLICITAT

Mirades Primer naixement de dos óssos bruns

Fotografia: Naturlandia El parc d’animals Naturlandia ha donat a conèixer els seus dos nous habi-tants, dues cries d’ós bru que van néixer durant la hibernació de la seva ma-re, la Iaia. El pare és el Julio, l’únic mascle del parc, que juntament amb l’En-ciam, l’altra femella, van arribar a la Rabassa a finals de maig de l’any 2013.

ara.ad25-06-2015

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l’aramirades


La tecnologia al servei

de les persones dependents

El servei que Andorra Telecom està provant amb familiars dels tre-balladors de l’empresa, pràctica que es coneix dins el sector com un test d’usuaris amics (FUT, per les sigles en anglès), és un sistema d’assistèn-cia basat en la col·locació de dife-rents sensors a casa de l’usuari.

El projecte ja té molt desenvolu-pada la part de la llar, amb diferents dispositius domòtics que els serveis de teleassistència habituals no acostumen a incloure.

Andorra Telecom oferirà un servei innovador d’assistència a distància

De fet, l’operador ja ha avançat que el paquet bàsic inclourà una tauleta de comunicació que perme-trà contactar amb l’usuari a casa se-va en cas d’emergència, a través de videoconferència, per conèixer el seu estat. El paquet inicial es com-pletarà amb un botó d’emergències col·locat a la llar, un braçalet amb un dispostiu GPS i un sensor de cai-gudes que pot generar una trucada d’emergència a mòbils, un sensor de porta oberta programable o un sensor de temperatura i humitat. Són només algunes de les primeres opcions, que ja s’han testat els úl-tims mesos en la prova pilot que s’ha fet en un domicili, en col·labo-ració amb els assistents socials i amb un usuari de la parròquia de la Massana.

Capacitats d’ampliació El programari desenvolupat per l’empresa no té límit tèoric de dis-positius enllaçats. Per això, en un futur se’n podrien arribar a afegir d’altres per a necessitats específi-ques, com una càmera IP, sensors de moviment –per exemple, poden servir per comprovar si s’ha obert una caixeta de pastilles o de medica-ments–, sensors de presència, inter-ruptors automàtics, termòstats i al-tres opcions del proveïdor asiàtic que els fabrica.

Tot està controlat per un punt central, una mena de router connec-tat a internet que actualitza la infor-mació al núvol. Els familiars de l’usuari i altres persones autoritza-des poden consultar totes les inci-dències a través d’internet. Fins i tot es poden programar accions per a

ANDORRA LA VELLAJORDI DOMINGO

AVENÇOS TECNOLÒGICS

Xarxa L’usuari podrà triar tota mena de sensors per a la llar

Potencial El servei es pot arribar a exportar fora del Principat

De serveis de teleassistència n’hi ha molts. Per posar-ne algun exemple, la Creu Roja, l’Ajuntament de Bar-celona, la Generalitat Valenciana o Movistar ofereixen diferents ser-veis basats en un aparell que posa en contacte una persona gran –o usuaris dependents– amb els ser-veis socials, un operador o un fami-liar. Responsables d’Andorra Tele-com asseguren que van més enllà i que d’aquí poc –comença ara una fase avançada de proves que han de durar uns tres mesos– l’operador presentarà un producte que desen-volupa el concepte per oferir un “entorn segur” a la gent gran, de-pendent o amb dificultats per mou-re’s i que necessita seguretat i aten-ció. Però l’operador no fa servir el terme teleassistència. Insisteix que

no hi ha cap altre producte similar al mercat i que el que ja tenen en-llestit, i que proven amb deu usua-ris en un entorn real, tindrà un va-lor afegit que fins ara ningú ha im-plementat.

Ecosistema de sensors a la llar El servei, que té com a nom comer-cial Seguretat i Benestar, és una de les idees que ha sortit del departa-ment de l’empresa que treballa en la recerca, el desenvolupament i la im-plementació de noves vies de nego-ci que serveixin per deslligar l’ope-rador de la gran dependència dels ingressos per roaming. No obstant això, el producte neix de la “respon-sabilitat pública d’Andorra Tele-com”, assegura una de les responsa-bles de trobar nous projectes per a l’operador. No n’és l’únic exemple, l’empresa també ha presentat altres productes basats a posar en comú la ciutadania amb les tecnologies.

L’ús de la domòtica en l’atenció de les persones dependents

L’operador de telecomunicacions estrenarà un servei per poder controlar i ajudar els familiars i les persones dependents a través d’internet i les xar-xes mòbils, amb dispositius tecnològics sense fils.

Millores en cobertura i connexions de telefonia i banda ampla

Al marge dels nous projectes, An-dorra Telecom continua millorant les connexions de telecomunicaci-ons amb l’exterior. Actualment es disposa de quatre línies de banda ampla que uneixen el país amb França i Espanya, i a finals d’any se’n posarà en marxa una cinque-na cap a França per garantir la connectivitat sense cap saturació a la xarxa durant molts anys.

Pel que fa a la cobertura de tele-fonia mòbil, a finals del 2014 es va completar la primera fase del des-plegament de la xarxa 4G, de ma-nera que actualment hi ha cober-tura 2G a un 95% del territori, 3G a un 70% i 4G a les zones més pobla-des. De moment ja hi ha 10.000 cli-ents amb 4G i abans de finals d’any es tancaran convenis de roaming amb els països veïns perquè també en disposin els visitants.


The Cloud, un edifici nou i singular per a Andorra Telecom

Una quinzena de despatxos d’arquitectura es van presentar al concurs d’idees per renovar les instal·lacions d’Andorra Te-lecom a l’avinguda Meritxell. El guanyador va ser un edifici de vidre de catorze plantes, amb uns 12.000 metres quadrats útils i inspirat en un núvol. L’espai dissenyat s’elevarà so-bre la part central dels edificis actuals i no tocarà a terra. Per-metrà que hi hagi un contacte directe entre l’avinguda comer-cial i la zona del darrere, a tra-vés d’una gran plaça. El despatx guanyador, Arid Arquitectura, té fins a l’octubre del 2015 per lliurar el projecte executiu. L’obra es podria inaugurar el 2018 i el cost podria ascendir a 30 milions d’euros.

INTUÏTIU Els dispositius del paquet són sense fils i porten programari

preinstal·lat. JORDI DOMINGO

casos concrets, com per exemple re-bre un missatge al mòbil quan la porta de casa de l’usuari quedi ober-ta durant més de cinc minuts o qual-sevol altra possibilitat imaginable, gairebé sense límits.

Un projecte de país Les possibilitats d’aquesta nova tecnologia desenvolupada per An-dorra Telecom són molt àmplies. Veurem si pot arribar a ser un pro-ducte revolucionari, però segur que serà molt útil per a un país que vol esdevenir smartcountry –una de les paraules més repetides des de fa anys pels representants polítics– i que, en el seu afany per diversificar l’economia, té la combinació entre la tecnologia, la salut i el benestar com un eix principal.

De fet, Andorra Telecom ja ima-gina els camps de creixement pa-ral·lels que s’hi poden afegir, com la telemedicina i el seguiment d’histò-ries clíniques a través de la quanti-ficació dels signes vitals. “És un pro-jecte molt ambiciós”, assegura un dels caps d’aquest nou producte.

Quan es va desenvolupar l’estra-tègia de fer d’Andorra un smart-country, els responsables de tirar endavant aquest nou servei de l’únic operador de telefonia andor-rà van analitzar les possibilitats i van decidir que posarien “les tecno-logies al servei de la ciutadania” i que un dels camps més interessants per poder-ho fer era el del benestar i la salut. No obstant això, i tot i que

preveuen que en el futur es pugui arribar a acords per subvencionar el servei o per oferir-lo des de les ins-titucions, serà una activitat amb un cost que de fet busca diversificar el negoci de l’empresa.

De moment encara no s’ha reve-lat quin preu tindrà però els seus responsables preveuen que sigui una quota mensual que garantirà el lloguer i el manteniment dels apa-rells i el servei 24 hores.

Potencials interessats La Creu Roja calcula que a Andor-ra hi ha 250 usuaris dependents. D’altra banda, Andorra Telecom creu que el servei podria arribar a interessar a més de 500 persones, perquè preveu que també el con-tractaran famílies amb persones grans a càrrec, que són autònomes però que d’aquesta manera poden tenir més tranquil·litat. “Andorra serveix com a banc de proves de nous productes amb una escala pe-tita però controlable”, afegeix un dels responsables, abans d’expli-car que en un futur la idea és ven-dre el producte desenvolupat aquí a usuaris de fora del país. De mo-ment encara no hi ha res tancat. L’equip que s’encarrega de la im-plantació és més aviat prudent i treballa per assegurar que no hi ha cap problema en un servei tan sen-sible com aquest i que es complei-xen els estàndards de qualitat in-ternacionals de màxima prudència i redundància.e


per al Desenvolupament (PNUD) i el Banc Mundial, i els països amb els quals Andorra manté relacions bilaterals. D’altra banda, les sego-nes busquen la protecció dels més vulnerables, sobretot infants i do-nes, però també persones amb dis-capacitat i altres col·lectius, així com la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic; el treball sobre l’aigua en tots els seus vessants i la sensibilització de la po-blació andorrana, i l’educació per al desenvolupament.

Mentre que la inversió global a la cooperació s’ha mantingut en els últims anys, el 2014 es va rebaixar l’import màxim dels projectes de gran format dels 50.000 als 40.000 euros. Les ONG poden demanar ajudes per a un projecte d’aquest import i un altre de fins a 7.500 eu-ros, que es pot sol·licitar en qualse-vol moment de l’any. A més, es pre-veuen aportacions de fins a 3.000 euros per a projectes d’educació per al desenvolupament o per a la sensibilització, que tenen especial impacte en la població del país i la seva conscienciació.

La dotació per al 2015 és de 250.000 euros, però l’any passat les ajudes atorgades van arribar als 185.000 euros. Aquest any s’han presentat vuit projectes a la convo-catòria de subvencions de fins a 40.000 euros, que es va tancar el 30 de març.

Projectes 2015 Entre els projectes que han sol·lici-tat ajudes de cooperació hi ha els de seguiment d’Unicef i Cooperand, i dos de nous de Daktari i Aigua de Coco. El primer busca el reconeixe-ment dels drets i la cobertura de les necessitats bàsiques de la població autòctona del Congo. Està en una fase “molt avançada”, com reconeix la directora d’Unicef Andorra, Mar-ta Alberch, i és que fa gairebé deu anys que treballen al país. Així, es tracta d’informar les comunitats nòmades sobre els seus drets i com poden reclamar-los. A més, es pre-tén l’escolarització dels infants a través d’una educació prèvia a l’es-cola perquè puguin agafar el nivell oficial. Són dos anys pont per acce-dir amb les bases mínimes a l’edu-cació reglada, i se’ls ofereix un pa-quet nutricional i material escolar per fomentar l’assistència i garan-tir un àpat al dia. Ara es vol consoli-dar a la regió de Likouala i es vol que 600 nens d’aquesta comunitat ac-cedeixin a l’escola formal.

Cooperand ja entra a l’equador del projecte Educación Digital, que

busca la immersió en el món digital dels 2.000 nens que passen anual-ment per les llars d’acollida del pro-jecte Don Bosco, a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia. El projecte com-prèn una primera formació per ob-tenir el títol d’operador de compu-tadora i una altra de quatre anys per ser consultor en soluciones digitals. Fins ara 3.400 nens han assistit a les formacions, dels quals 197 han assolit el primer títol i n’hi ha 20 se-guint les sessions per aconseguir el segon. A més, s’ha tancat un acord amb tres empreses locals que ofe-reixen 50 llocs de treball per als que acabin la carrera d’aquí a tres anys.

Pel que fa a Aigua de Coco, la pro-posta se centra en la lluita contra la malnutrició a la regió de Tulear, a Madagascar. Per dur-la a terme vo-len aconseguir atenció social, nutri-cional i sanitària per a gairebé 5.000 nens amb problemes de desnutrició

aguda i crònica. La voluntat és que els menors superin l’estat de mal-nutrició, que la comunitat de Tule-ar disposi d’un cens nutricional per avaluar la salut dels nens i sensibi-litzar la població sobre aquests pro-blemes i les mesures de prevenció.

Un últim exemple seria el de Daktari, que –a més dels projectes d’assistència veterinària als poblats pròxims als parcs nacionals d’Uganda– vol rehabilitar un canal i construir un embassament al pa-ís de Basongora. Amb aquesta no-va font d’aigua s’evitaria la trans-missió de malalties entre els ani-mals salvatges i el bestiar i els pos-sibles atacs de depredadors com els lleons i cocodrils, i s’abastiria més de 15.000 caps de bestiar. També plantaran arbres fruiters a les vores de l’embassament per donar suport nutricional a les famílies i uns in-gressos extres a les dones.e

La cara més solidària d’un

petit paísEducació i sensibilització dels infants

i accés a l’aigua, projectes del 2015

COOPERACIÓ

El Govern d’Andorra convoca anu-alment les ajudes per a organitzaci-ons sense ànim de lucre que volen dur a terme projectes de coopera-ció i desenvolupament en països tercers.

Només al registre comunal d’as-sociacions sense ànim de lucre d’Andorra la Vella hi ha unes 200 entitats inscrites, i any rere any moltes presenten algun projecte de gran format o de petit impacte per promoure el desenvolupament de les zones més necessitades i el ben-estar de les persones, els animals o el medi ambient, entre d’altres.

Durant el 2014, sis ONG es van beneficiar de les subvencions de fins a 40.000 euros que preveu el Govern d’Andorra. Per exemple, Cooperand amb Llatinoamèrica va posar en marxa un projecte d’edu-cació digital per promoure la inte-gració laboral dels joves acollits a les llars del projecte Don Bosco a Bolívia. La Fundació Ibo Àfrica va utilitzar els fons per a la formació professional i pluridisciplinària de la població vulnerable a l’illa d’Ibo, a Moçambic, en l’àmbit de turisme sostenible i responsable i de l’em-prenedoria. Finalment, Aigua de Coco va rebre una ajuda per a un projecte de desenvolupament rural sostenible a la comunitat de Bela-landa, a Madagascar. Així mateix, aquestes i altres ONG fan accions més petites o permanents com són el programa de Vacances en Pau, per portar nens sahrauís a passar l’estiu al Principat de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí; les ini-ciatives de sanejament animal i re-forestació de Daktari, a Uganda, o la gira del cor Malagasy Gospel d’Ai-gua de Coco.

I és que encara que és difícil ob-tenir els fons necessaris per tirar endavant els projectes, i més arran de la crisi econòmica, les ONG reco-neixen sovint que la població d’An-dorra és solidària i col·labora en els actes que s’organitzen per donar suport a actuacions concretes o en la tasca general de les entitats.

Pla rector Els criteris que regeixen aquestes ajudes es recullen al Pla Rector de Cooperació, que estableix les prio-ritats geogràfiques i temàtiques del Govern per donar suport als projec-tes. Les primeres beneficien els pa-ïsos més desafavorits, segons el Programa de les Nacions Unides

ANDORRAMARIA CREIXELL

Ajudes Cada entitat pot sol·licitar una ajuda de fins a 40.000 euros i una altra de 7.500

Adsaps i Cooperand duen a terme projectes amb els nens refugiats del Sàhara i amb els infants sense llar de Bolívia. MARIA CREIXELL


Preservar el medi ambient des de la infànciaten als llocs adequats a l’escola, al pati o als voltants de les instal·laci-ons per formar tancats. “Donen fruits, flors i branques per fer mo-bles”, expliquen els nens. També n’obtenen llenya per fer foc, poden consumir els fruits i vendre els so-brants. A més, “ho transmeten a casa perquè també tenen plan-ters”, afegeix un dels professors de l’escola de primària de Chihe, al parc de M’gahinga.

Majoritàriament planten arbres fruiters per complementar la die-ta dels alumnes a l’escola i a casa, però a cada zona han de tenir en compte el tipus de sòl i les condici-ons climàtiques per seleccionar les espècies que s’adapten millor i po-den donar més bon rendiment. Ai-xí, a M’gahinga es planten sobretot plantes autòctones i s’aprofiten per reforestar els vessants de les mun-tanyes. A altres zones, com a Queen Elizabeth, es decantarien per ar-bres fruiters i coníferes que perme-ten elaborar tancats al voltant dels centres i protegir els alumnes de possibles atacs de fauna salvatge i de la intrusió en el funcionament habitual a les escoles.

El projecte té una segona fase de conscienciació i sensibilització dels joves sobre la transmissió de malal-

ties entre els animals i les persones, així com la gestió del bestiar, l’ali-mentació i la conservació de les es-pècies. I és que, com expliquen des de Daktari, encara que viuen al cos-tat dels parcs nacionals molts d’ells no han vist mai un lleó i no coneixen el seu comportament ni les amena-ces per a la seva supervivència.

Per acabar, també treballa amb escoles del Principat per desenvo-lupar un projecte que relaciona alumnes andorrans i ugandesos i promou l’intercanvi de coneixe-ments en temes d’apicultura i de conservació de la biodiversitat.

En la mateixa línia, durant el curs Daktari acudeix a les aules d’alguns centres d’Andorra per do-nar a conèixer la seva tasca i acostar la realitat dels parcs nacionals de l’Àfrica als infants. Se sensibilitza els més menuts respecte a la neces-sitat de tenir cura de l’entorn na-tural, dels animals domèstics i sal-vatges, etc. En aquestes sessions els infants del país tenen l’oportunitat de satisfer la seva curiositat sobre aspectes diversos, des de quants volcans hi ha a Uganda fins a l’ali-mentació dels goril·les, i els ajuda a prendre consciència de les reali-tats tan distants que viuen els nens segons el lloc on neixen.e

Els escolars de M’gahinga gestionen petits vivers per replantar les vores del parc nacional. MARIA CREIXELL

Uns 1.600 escolars d’Uganda aprenen a reforestar les proximitats dels parcs nacionals

Un dels projectes que recentment ha pogut seguir de prop l’ARA An-dorra és el d’educació i sensibilitza-ció de l’Associació Andorrana de Cooperació Veterinària, Daktari, al Parc Nacional de M’gahinga Gorilla, al sud-oest d’Uganda. Actualment hi ha tres escoles que hi participen, amb la implicació d’uns 1.600 nens. Però la idea de l’ONG és estendre’l a totes les escoles pròximes a aquest parc i aplicar-lo als de Queen Eliza-beth i Murchinson Falls. D’aques-ta manera i en col·laboració amb les ONG locals, en un any i mig volen arribar als 20.000 joves.

Els professors inclouen en les se-ves lliçons l’estudi sobre quins ele-ments formen el medi ambient, per què és important preservar-lo i qui-nes mesures s’han de prendre per conservar la biodiversitat. Però el projecte no és només teòric sinó que els nens, principalment de se-cundària, aprenen a plantar les lla-vors i tenir cura dels arbres.

Les escoles tenen planters on els alumnes caven els forats per posar-hi les llavors i regar-les fins que creixen. Quan broten es trasplan-

ANDORRA LA VELLAM.C.


1

2

3

4

5

6

7

Ordino

la Massana

Canillo

FRANÇA

ANDORRAA RA

ESPANYAES

Sant Juliàde Lòria

Andorrala Vella

Encamp

Escaldes-Engordany

Puigcerdà

7. LES MARMOTES DE GRAU ROIGN 42° 31.384’ E 001° 41.396’ Un dels primers geoamagatalls creats per Dani Buyo, un entusiasta d'aquesta activitat que ha viatjat per tot el món

6. BENVINGUTS A RÀMION 42° 29.853’ E 001° 34.355’A l'antic poble de les Bordes de Ràmio, dins la vall del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco

5. SANT MARTÍ DE NAGOLN 42° 28.500’ E 001° 29.635’Amagat en una ermita romànica del segle XI penjada d'un precipici impressionant, s'hi arriba després d'una caminada

4. GEOCACHING EXTREM: SANT VICENÇ D'ENCLARN 42° 29.722’ E 001° 29.655’ Només per a valents, situat al final de la via ferrada que porta fins a la preciosa ermita de Sant Vicenç d'Enclar

2. A LA RECERCA DE LA MECAN 42° 33.425’ E 001° 32.148’Primer d'"Els sis tresors d'Ordino" amagats per l'Oficina de Turisme de la parròquia. Qui els trobi té premi!

1. ELS TRESORS DEL COMAPEDROSAN 42° 34.822’ E 001° 28.388’Un dels sis geoamagatalls que es poden trobar al Circuit Interpretatiu del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa

3. VALL D'INCLESN 42° 35.695’ E 001° 40.399’Col·locat pel Centre Andorra Sostenible com a part d'una prova per descobrir-ne la utilitat divulgativa

Set parròquies,set geoamagatalls

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: E. Forroll

Geoamagatalls d’Andorra

Geoamagatalls destacats

Gaudir del camí i no de la meta –el tresor–, tot i que hi ha amagatalls que mereixen tot el reconeixement a les ments imaginatives dels seus creadors i, de vegades, algun impro-peri per la dificultat de l’indret. N’hi ha de tot tipus, de més petits i de més grans, a llocs espectaculars i també dins les ciutats, però tots re-galen una petita història per expli-car o un paisatge memorable.

Geoamagatalls per tot arreu A Andorra hi ha 151 amagatalls ofi-cials, però segurament el total fins i tot és més gran. A Catalunya n’hi ha 14.283. Per tant, si estàs llegint això, és probable que en tinguis un ben a prop d’allà on siguis.

L’espectacularitat de les munta-nyes del Pirineu, les ermites romà-niques, les vies ferrades, els llacs i els pobles antics són llocs que es presten especialment a amagar tre-sors. Tal vegada per això l’activitat triomfa entre els turistes i, sobretot, famílies, que aprofiten l’excusa per-què els més petits coneguin el patri-moni natural i cultural del territori.

Utilitat turística o comercial Encara lluny de l’ús comercial que se’n fa als EUA, per exemple a An-dorra algunes entitats han detectat la utilitat divulgativa i turística del que en principi va néixer com un passatemps privat. El Comú de la Massana té sis geoamagatalls al cir-cuit interpretatiu del Parc Natural Comunal de les Valls del Comape-

La recerca del tresor del segle XXIMés de sis milions de persones busquen amagatalls per tot el món, també a Andorra

GEOCERCA

Quan Robert Louis Stevenson va publicar L’illa del tresor, el 1883, se-gurament no imaginava que l’afició a buscar tresors en llocs amagats acabaria esdevenint un fenomen mundial amb el nom de Geoca-ching. La geocerca té avui 2.650.724 geoamagatalls i més de sis milions d’usuaris a tot al món –almenys a la web geocaching.com, la referència dins d’aquest món–. No obstant ai-xò, hi ha comunitats i plataformes alternatives lliures diferents de l’oficial, com Opencaching.

Per a qui encara no la conegui, la geocerca, que va néixer en un grup de notícies en línia l’any 2000, ens fa sentir com Jim Hawkins salpant cap a l’illa del tresor. El procés és ben senzill: triem una plataforma, bus-quem un geoamagatall que ens agra-di, el marquem al mapa, apuntem la pista secreta per si ens cal una peti-ta ajuda in situ i, amb una mica de sort –i un mòbil amb GPS–, el troba-rem. Ara bé, per sort no hi ha la fi-gura del pirata John Silver, tot i que sí que hi ha allò que en la comunitat es coneix com muggles, en homenat-ge a aquells que no tenen sang de bruixot a l’univers de Harry Potter. És a dir, persones que no coneixen aquest món i ens claven els ulls quan estem buscant amagatalls.

L’objectiu de la geocerca bàsica-ment és passar-s’ho bé, carpe diem.

ANDORRA LA VELLAJORDI DOMINGO 2.650.724

Són el nombre d’amagatalls oficials al món, incloent-hi Andorra i Catalunya

Altres usos Les entitats turístiques i comercials ja han trobat altres utilitats al fenomen

drosa. D’altra banda, el Comú d’Or-dino proposa la cerca dels Sis Tre-sors d’Ordino, amb dos nivells: els tresors iniciatius i els més ben guar-dats. Qui els trobi té premi a l’Ofi-cina de Turisme parroquial.

Des que van amagar el 2013, una cinquantena de persones han de-manat el premi per haver aconse-guit trobar els amagatalls. Des del departament de Turisme reconei-xen que no fan gaire publicitat –més enllà de la informació que do-nen els hotels i les oficines d’infor-mació– però que és una proposta senzilla de mantenir i que aporta activitats alternatives a l’oferta de la parròquia.

Una altra entitat del Principat, el Centre Andorra Sostenible, també ha explorat les possibilitats de la ge-ocerca amb un amagatall a la vall d’Incles, un indret de gran valor pa-trimonial. Reconeixen que, tot i no ser el primer de la llista, hi ha un projecte per fer-ne més i donar-los a conèixer millor. Els responsables del centre mediambiental creuen que pot tenir una aplicació de “sen-sibilització i difusió de bones pràc-tiques mediambientals” i que pot servir per descobrir el patrimoni més enllà d’una acció lúdica, “més enllà de la recerca del tresor”.

Geocercadors experts El pas natural després de conèixer el món de la geocerca i haver trobat els primers amagatalls és convertir-se en amagador. Per exemple el Da-

ni Buyo n’ha amagat uns quants a Andorra i a Catalunya. Va conèixer aquest món fa 15 anys, quan tothom anava amb el GPS de muntanya i en-cara no hi havia tot el ventall d’apli-cacions per a mòbil que hi ha ara. Recorda com abans es feia tot de manera manual, prenent notes, co-ordenades...

Però en el fons no deixa de ser una activitat per conèixer llocs. Buyo reconeix que “no és una acti-vitat extrema”, tot i que la mort d’un jove alemany de 21 anys que va cau-re amb mala sort mentre buscava un amagatall va sacsejar la comunitat el 2011. Malgrat això, com explica Buyo, “és una oportunitat per mos-trar indrets que t’agraden i compar-tir-los amb altra gent”. A més, el component més interessant és el “repte” que et suposa trobar segons què. De fet, aquest amagador qua-lifica l’activitat com “una gimcana global” que apel·la al nostre esperit infantil de trobar tresors. Ell n’ha trobat a l’Argentina, el Kazakhstan, Turquia, Malta, el Marroc, etc.

La geocerca també ha rebut críti-ques perquè alguns consideren que “embruta” el medi –de fet s’ha pro-hibit a alguns parcs–, però la recer-ca del tresor del segle XXI ho té tot: superació, que s’experimenta en trobar la fita; bellesa, dels paratges naturals, d’amagatalls impossibles, del patrimoni cultural, i tecnologia. Per debutar, n’hi ha prou amb una cerca ràpida de la paraula a les bo-tigues d’aplis més habituals.e


A quest cap de setma-

na l’Andorra Ultra

Trail Vallnord donarà

el tret de sortida al

calendari d’esdeveni-

ments esportius de l’estiu. L’oferta

de cites esportives d’aquesta època

de l’any es consolida any rere any

gràcies al suport d’Andorra Turisme,

que patrocina les diferents iniciati-

ves amb l’objectiu de convertir-les en

un referent internacional i, alhora,

promocionar l’oferta turística de què

disposa el país durant l’estiu, tenint

en compte que no hi ha un únic pro-

ducte estrella, com passa a l’hivern

amb l’esquí.

Andorra Ultra Trail Vallnord (25-28 de juny) Es tracta d’un dels esdeveniments

esportius que aglutina un volum de

corredors més elevat –aquest any

s’ha arribat al nou rècord de 2.600

participants–, que no para de créi-

xer i internacionalitzar-se. La cursa,

organitzada per l’empresa Cims Mà-

gics, permet posar Andorra en el

mapa mundial de les proves de re-

sistència i de les curses de munta-

nya i aconsegueix mostrar el poten-

cial que té el senderisme al país.

Campionat del Món de Trial (4-5 de juliol) En l’àmbit del motor, Sant Julià de

Lòria acollirà el Campionat del Món

de Trial, un esdeveniment que aju-

da a promocionar tot el que té a veu-

re amb el món de la moto i en espe-

cial els establiments comercials de-

dicats a aquest àmbit.

Volta als Ports (12 de juliol) La Volta als Ports d’Andorra és la pri-

mera de les diferents curses ciclis-

tes que tindran lloc aquest estiu,

que serveixen per potenciar Andor-

ra com a destinació de cicloturisme.

Es tracta d’un dels productes turís-

tics de l’estiu amb més potencial, ja

que l’oferta de rutes i de ports de

muntanya és extensa i s’ha ampliat

últimament amb l’asfaltat de dos

nous ports, així com el nombre

d’allotjaments adaptats als practi-

cants d’aquesta activitat.

Andorra Outdoor Games (25-26 juliol) Després de tres edicions, l’Andorra

Triatló es converteix aquest estiu en

l’Andorra Outdoor Games, amb l’ob-

jectiu d’atreure més participants. Ai-

xí, a banda de les disciplines de tri-

atló –amb la prova de natació en un

llac d’alta muntanya com a atractiu

estrella–, s’hi afegeixen altres mo-

dalitats lligades a la cronoescalada

i a les curses de muntanya. A més, la

majoria de les proves tindran lloc a

Naturlandia, que oferirà activitats

complementàries per als familiars i

acompanyants dels corredors.

La Purito (9 d’agost) Una de les novetats del calendari es-

portiu d’aquest any és la Purito, una

cursa ciclista organitzada pel corre-

dor professional resident a Andorra

Joaquim Rodríguez, el Purito, que

també hi prendrà part. Pretén donar

a conèixer la duresa de l’etapa reina

de la Vuelta a Espanya, que aquest

any tindrà lloc a Andorra.

La Vuelta a Espanya (2-3 de setembre) L’etapa més dura de la Vuelta aquest

any es disputarà a Andorra, que aco-

llirà per primer cop una etapa íntegra

de la ronda espanyola, en un dels es-

deveniments esportius de l’estiu que

es preveu que aplegui més especta-

dors. La cursa s’allarga 138 quilòme-

tres, amb sis ports, un de segona (la

Comella), quatre de primera (Beixa-

lís, el coll d’Ordino, el coll de la Rabas-

sa i Cortals d’Encamp) i un de catego-

ria especial, el coll de la Gallina.

L’Andorra Ultra Trail enceta el calendari d’esdeveniments esportius de l’estiu

MARTA TORT

DESCOBRIR ANDORRA Pàgina especial

Mundials de BTT i trial (1-6 de setembre) Finalment Vallnord acollirà per pri-

mera vegada en la seva història un

campionat del món de bicicleta tot

terreny i bicitrial, un aparador ide-

al per promocionar Andorra com a

destinació per a la pràctica de la bi-

cicleta tot terreny, amb instal·laci-

ons habilitades a les pistes de

Vallnord i de Grandvalira. A l’esde-

veniment hi haurà més de 1.800

corredors de 55 nacionalitats dife-

rents, 300 periodistes acreditats i

s’estima que el retorn econòmic

dels mundials pugui ser superior als

7 milions d’euros.

ANDORRA TURISME

ANDORRA TURISME

UL

TR

A T

RA

IL

ANA


ma sanitari per a mi és millor i el sistema educatiu d’aquí és una

plataforma en què els nens po-den parlar portuguès, fran-

cès, català i castellà i su-posa un bagatge molt

important”, afegeix el president de la Casa de Portugal.

Un exemple és la Maria Helena Ma-chado, que s’ha convertit en empre-

nedora i regenta la seva pròpia pastisse-

ria. Va arribar a Andor-ra el 1991. Poc abans s’hi

havia traslladat la seva ger-mana. “Ens explicava coses bo-

nes d’un país modern”, recorda. “Ens va il·lusionar”, admet, i va decidir deixar el seu poble a Por-tugal per endinsar-se en un país ple de botigues i d’oportunitats.

“He trobat feina, en el meu cas com a autònoma, i

considero que estic integrada al país”,

afirma. Encara que hi

van sobretot per motius econòmics, la majoria aca-ben fent-hi ar-rels. “Jo porto

aquí 30 anys i tinc la meva vida

feta aquí”, indica Da Silva. “Els meus

fills han nascut aquí, hi

tinc el meu negoci i Andorra tam-bé forma part de mi, és la meva se-gona pàtria”, assenyala.

També ha tornat a Andorra per la família el president de la Peña Encarnada, Jose Manuel da Costa, que explica que el seu pare va arri-bar al Principat quan tenia 30 anys i ell i el seu germà van venir amb ell. Més tard van marxar a Portugal per fer els estudis, però quan van aca-bar va optar per establir-se a An-dorra. “Tenia tota la família aquí i vam tornar per quedar-nos”, recor-da. Així mateix, reconeix que hi ha molts portuguesos al país i “la llen-gua tampoc és un inconvenient”.

Ambaixadors de la cultura Els portuguesos que viuen a Andor-ra es reconeixen integrats, però al-hora es consideren ambaixadors i portadors de la seva cultura i les se-ves tradicions allà on van. D’una banda, mantenen costums com la celebració del Dia de Portugal, la Mare de Déu de Fàtima o la sardi-nada. “Sempre que hi ha una data important a Portugal se celebra aquí”, destaca el president de la Pe-ña Encarnada. De l’altra banda, adopten festivitats locals com les calçotades o el camí cap al Santua-ri de Meritxell per la diada nacio-nal. “Els fills van a l’escola aquí i a mesura que creixen van involu-crant-se en les activitats del país”, indica Borges.

Però aquest procés d’adaptació també s’ha viscut en la direcció oposada. “El 10 de juny [el Dia de

Portugal] va mostrar el destí. Si vo-lem ensenyar Portugal no és a nos-altres que ho hem de fer, sinó a la comunitat on vivim”, remarca el president de la Casa de Portugal. “Cada cop més gent no portuguesa ve a les nostres festes, a beure, a menjar, etc.”, afegeix Da Costa. Gaudeixen del fado, dels balls fol-klòrics i les cantades de janeiras, i van a veure el FC Lusitans com qualsevol aficionat.

Mirant al futur En els últims anys la comunitat por-tuguesa ha viscut la pèrdua de l’am-baixada, que finalment s’ha substi-tuït pel consolat honorari que pre-sideix Da Silva. Amb tot, el cònsol ha volgut aclarir que poden fer “tota la documentació, només hi ha una gestió que no: els casaments civils”.

En l’àmbit polític s’espera poder signar el conveni per evitar la doble imposició amb Portugal, que facili-taria les relacions entre els dos pa-ïsos. S’espera que igual que s’ha fet amb Espanya i França, un represen-tant del govern lusità es desplaci al Principat per rubricar l’acord. “Si pot venir el primer ministre a signar el CDI seria ideal”, desitja Jose Ma-nuel da Silva. Però han d’esperar el desenllaç del procés electoral.

Estrènyer els contactes entre empresaris portuguesos i residents a Andorra és una de les propostes del col·lectiu. També demanen més suport a les entitats culturals i en l’àmbit educatiu i social al govern del seu país.e

FOLKLORE PER RECORDAR LES ARRELS 01. Les associacions que representen la comunitat portuguesa mostren a través del seu folklore les tradicions i els costums del seu país. 02. Jose Manuel da Silva. 03. David Borges 04. Jose Manuel da

Costa 05. Maria Helena Machado. ANA / MARIA CREIXELL

Ambaixadors de LusitàniaUns 11.000 portuguesos resideixen a Andorra i formen una de les comunitats més nombroses

COMUNITATS

La comunitat portuguesa és una de les més nombroses i antigues del Principat. La seva presència al país es constata des de fa almenys 50 anys. Alguns van venir de joves amb la família i uns altres ja són nascuts aquí però mantenen les arrels por-tugueses. També destaquen per ser dels més actius. A través de les seves associacions fan conèixer les seves tradicions culturals i socials. La Ca-sa de Portugal, l’associació Alto Minho i la Peña Encarnada repre-senten els residents portuguesos amb els grups de balls folklòrics, el futbol o les activitats per celebrar les dates rellevants del país veí.

Segons les dades del consolat de Portugal, fa 30 anys es podien comptar uns 5.000 o 6.000 portu-guesos registrats i es va arribar fins als 16.000. Amb la crisi econòmica i, sobretot, la davallada de l’activi-tat de la construcció –un sec-tor que ocupava molts residents d’aquesta comunitat–, la xifra s’ha reduït consi-derablement. La majoria dels que han marxat ho han fet a França, Luxemburg o Suïssa, no de tor-nada a Portugal, segons explica el president de la Casa de Portugal, David Borges.

En els últims dos anys la població es manté estable al vol-tant dels 11.000 ciutadans. “Els mesos de juny i juliol, després de l’escola, es produïen més baixes”, admet el cònsol hono-rari de Portugal, Jose Manuel da Silva. Ara aquesta davallada a final de curs ja no és tan acusada. “La recuperació econòmica a Andorra s’està comen-çant a notar i això tam-bé és bo per al nostre país”, assenyala.

Feina, seguretat i educació “Portugal sempre ha sigut un país d’emigrants”, ad-met el cònsol por-tuguès. A l’inici pot-ser venien d’Espanya o anaven a França, però molts s’han quedat perquè han trobat feina estable, un bon nivell de seguretat al país i valoren el sistema sanitari i l’educatiu.

Els motius laborals i econòmics són una de les principals motivaci-ons. Molts tenen “contractes esta-bles amb empreses que funcionen, es guanyen bé la vida i gaudeixen d’una qualitat de vida millor que a Portugal”, exposa Borges. “El siste-

ANDORRA LA VELLAMARIA CREIXELL

01

05

03

02

04


GUIA D’OCI

Andorra Ultra Trail Tot el país 25-28 de juny

Cursa

Amb més de 2.600 corredors ins-crits de fins a 40 nacionalitats dife-rents, l’Andorra Ultra Trail es con-solida com un esdeveniment espor-tiu de primer nivell. Per a aquesta setena edició, que se celebra des d’avui i fins diumenge, es mantenen els cinc recorreguts que resseguei-xen les muntanyes andorranes: la ronda dels Cims (170 km i 3.000 m de desnivell positiu), la Mític (112 km), la Celestrail (83 km), la Marató dels Cims (42,5 km) i la So-lidaritrail (10 km).

FeMAP 26 poblacions del Pirineu 3 de juliol - 30 d’agost

Música

El 3 de juliol el Quartet Casals se-rà l’encarregat d’inaugurar la cin-quena edició del Festival de Músi-ca Antiga dels Pirineus (FeMAP). El festival, que comptarà amb 45 concerts repartits en 26 poblacions del Pirineu, dedicarà dues terceres parts de la programació als músics catalans i per primera vegada in-corpora un municipi de la Cerda-nya Nord, la Guingueta d’Ix. Tam-bé s’incorporen Encamp, Canillo, Sant Llorenç de Morunys i Sant Jo-an de les Abadesses.

L’espectacle de l’any passat va estar dedicat a la mare naturalesa. NEREA MORENO

Per tercer any consecutiu el Cir-que du Soleil visita el Principat amb un espectacle a l’aire lliu-re únic a tot Europa. Amb cinc representacions setmanals,

del 4 de juliol a l’1 d’agost la companyia canadenca presentarà Storia, una funció “feta a mida” mitjançant la qual es podran descobrir les llegendes i la història del po-ble andorrà.

La Dama Blanca, la figura principal A través de coreografies, acrobàcies aèri-es i una imponent escenografia, la Dama Blanca, protectora divina de les munta-nyes i protagonista de la llegenda que més reforça la identitat del país, serà l’encar-regada de guiar l’espectador perquè pu-gui descobrir els secrets de la història d’Andorra.

Durant el transcurs de l’actuació tam-bé faran acte de presència altres perso-natges il·lustres com Carlemany i Ermes-senda i la llegenda de la font d’Argent. Com en les dues edicions anteriors, la companyia actuarà en un escenari de 19 metres d’alçada davant de 5.000 perso-nes. La meitat de l’aforament és de paga-ment i correspon als seients en grada, mentre que l’altra meitat és d’entrada lliure i a peu dret.

Més aforament i funcions Després de l’èxit de les edicions prece-dents, una de les novetats més impor-tants de la representació d’aquest any se-rà l’increment del nombre d’actuacions i l’augment de l’aforament de la grada ubicada a l’aparcament del Parc Central. D’aquesta manera l’aforament per funció continuarà establert en les 5.000 perso-nes, esperant que puguin gaudir-ne fins a un total 105.000 espectadors durant els dies que es representi.

Pel que fa al nombre d’actuacions, amb el nou espectacle també s’incrementa la quantitat, en què s’assoliran les 21 fun-cions, repartides durant cada setmana de juliol de dimarts a dissabte.

Un esdeveniment que es consolida L’any 2012 va ser quan el Govern va deci-dir tancar un acord amb la companyia ca-nadenca Cirque du Soleil perquè portés a Andorra un espectacle exclusiu amb l’objectiu de crear un nou atractiu turístic que permetés captar un nombre impor-tant de visitants durant la temporada d’estiu. La intenció era oferir al país un format d’espectacle únic a Europa, perso-nalitzat i a l’aire lliure, d’una hora de du-rada i que es representés diverses vegades durant el mes de juliol. La iniciativa es va engegar l’estiu del 2013 amb Scalada, un espectacle dedicat a les quatres estacions d’Andorra i va tenir continuïtat el 2014 amb Mater natura, una funció amb la ma-re naturalesa com a protagonista. L’es-tiu passat més de 80.000 persones van gaudir de l’espectacle. L’esdeveniment va atreure sobretot públic de proximitat, provinent de Catalunya, i la majoria van aprofitar per fer una estada a Andorra. Per això Andorra Turisme calcula que l’any passat l’espectacle va tenir un impacte al país de 13,4 milions d’euros.

Un 77% de les entrades, ja reservades L’èxit d’aquest esdeveniment s’evidencia amb el nombre de reserves prèvies, ja que, tal com ha confirmat Andorra Turis-me, ja s’han reservat un 77% de les entra-des disponibles. En concret, s’han venut un 64% de les entrades de pagament as-segudes (15 euros per persona) i s’han re-servat fins a un 91,5% de les entrades gra-tuïtes, tot i que encara en queden de dis-ponibles entre setmana.e

ANDORRA ULTRA TRAIL El Cirque du Soleil torna amb l’espectacle ‘Storia’

En farà 21 funcions, tant gratuïtes com a un preu de 15 euros, des del 4 de juliol fins a l’1 d’agost

14a Trobada de Buners Ordino 8-9 d’agost

Música

Ordino acull aquest estiu la 14a Tro-bada de Buners, un festival que se celebra a cada dos anys amb la bu-na (gaita) com a instrument prota-gonista. Aquest any el Pont d’Arca-lís serà el plat fort de l’edició, i hi presentarà el seu disc La Seca, la Meca i les Valls d’Andorra. També hi actuaran els gallecs Juan Luna & Naia i Bellón Maceiras, així com els occitans Medin’Aqui. Els primers obriran el 8 d’agost la cita a la plaça Major amb un repertori de ballables d’arrel celta.

ANA

Jambo Street Music Centre Històric 25-27 de juny

Música

Des d’avui i fins dissabte el Jambo Street Music tornarà al centre his-tòric d’Andorra la Vella per oferir tres dies de música al carrer de ma-nera ininterrompuda. Aquesta se-gona edició del festival disposa d’una vintena de bandes, que es complementaran amb grups de fo-ra del país i tindrà com a plat fort un concert del grup català Gossos i un espectacle vertical a càrrec de la banda Likantropika. L’objectiu és generar un aparador per al panora-ma musical del país.

Elton John en concert Andorra la Vella 18 de juliol

Música

El Poliesportiu d’Andorra la Vella acollirà el dia 18 de juliol un dels concerts de la gira de comiat que la banda d’Elton John està fent arreu d’Europa. Amb el títol Once in a li-fetime, el polifacètic i arxipremiat músic anglès aprofitarà les funci-ons programades a Gijón i Madrid per fer una aturada al Principat i oferir un concert inèdit en terres andorranes. Les entrades per assis-tir a l’espectacle ja es poden adqui-rir a través del portal www.ticket-master.es.

ANA

La Purito Andorra 2015 Tot el país 9 d’agost

Cursa ciclista

El dia 9 d’agost, aprofitant que l’eta-pa reina de la Vuelta a Espanya 2015 es disputarà a Andorra (2-3 de se-tembre), se celebrarà la primera edició de la Purito Andorra, una marxa cicloturista apadrinada per Joaquim Purito Rodríguez. Amb Miguel Indurain encapçalant una llista que espera superar els 500 participants, la Purito Andorra ser-virà per donar a conèixer la duresa de l’itinerari que un mes més tard recorreran els ciclistes que disputin la competició espanyola.

SFGA

25.6.2015

Nascut a Badalona el 1984 en una família vinculada al bàsquet, l’exbase del FC Barcelona i l’Akasvayu Gi-rona va arribar a Andorra

després de guanyar-ho gairebé tot amb una de les millors generacions. Aquí bus-ca el protagonisme que últimament li va faltar amb el Barça. Assegura que encara té prou corda per continuar.

Quin balanç fas de la temporada? L’objectiu principal era la permanència i a partir d’aquí el que poguéssim. Tam-bé em marcava objectius més ambiciosos, però han passat moltes coses durant la temporada. Hem sigut bastant irregulars i hem tingut entrebancs. Personalment la lesió em va afectar bastant, perquè havia arribat amb molta energia i ganes. Vaig fer una pretemporada molt bona i aques-ta hèrnia discal em va aturar; em va cos-tar arrencar. Però al final hem agafat un gran nivell col·lectiu i individual.

¿Et trobes millor ara? Hauria jugat 20 partits més, físicament estic bé. El balanç és correcte, però sem-pre m’agrada demanar-me més. Tot i que és millor començar malament i acabar bé la temporada que no al revés.

En l’àmbit extraesportiu, com ha anat la teva adaptació al país? M’adapto bé a tot arreu i a Andorra es viu molt bé, molt tranquil. Tot i això, els que venim de Barcelona, o jo, que sóc una persona bastant activa, trobem a faltar la varietat cultural. Aquí hi ha coses a fer, evidentment, però està més encaminat a l’esquí i a les compres. En tot cas crec que ens hi hem adaptat bé amb la meva pa-rella. Cada dues setmanes baixem a casa, però hi ha gent que m’explica que va ve-nir a Andorra fa 15 anys i s’hi ha quedat tota la vida. S’hi està bé.

A tu et tira més la platja... Sóc de platja… Ara amb el bon temps, i també quan fa mal temps. No he esqui-at mai [riu]! Un dia vam fer motos de neu, però sóc més de mar...

¿Però us deixen esquiar? No, no. Però encara que estigués permès, tampoc no ho faria, perquè és una cosa que veig que no pots controlar. A part, si mires les estadístiques de lesions…

¿I l’adaptació en l’àmbit esportiu? Al Barça sempre hi ha hagut els millors jugadors d’Europa. És normal que aquí noti el canvi, però crec que quan tothom ha sigut conscient de la feina que havia de fer, hem assolit un gran joc i victòries. M’he adaptat als meus companys i vice-versa. Al cap d’un mes estàs a mort amb els companys i ja no compares. L’equip funciona quan és conscient de la seva

VÍCTOR SADA

25.6.2015

“Estem molt contents amb l’afició andorrana, la gent es porta bé”

l’entrevista

JORDI DOMINGO

“M’adapto bé allà on vaig i a Andorra es viu molt bé, molt tranquil. Malgrat això, els que venim de

Barcelona, o potser jo, que sóc una persona bastant activa, trobem a faltar diversitat en l’oferta cultural”

va dir des del principi: l’objectiu és la per-manència però no ens tanquem a res.

¿És el culpable que siguis aquí, jugant amb el Morabanc Andorra, o ho és el Francesc Solana, el director esportiu? Vaig tenir una reunió amb el Francesc a casa meva i em va agradar molt com em va explicar les coses i la confiança que em va transmetre. A partir d’aquí, vam espe-rar una mica per veure si ho acabàvem de

tancar. Sobretot perquè havia d’anar a un altre país, pel tema fiscal, etc. La veritat és que des d’un principi van apostar per mi i només he de donar les gràcies. Tam-bé vaig parlar amb el Peñarroya, que em va deixar les coses molt clares, em va ex-plicar la seva filosofia, tot i que l’hem ha-gut d’adaptar, i hem encaixat molt bé.

Quin és el paper del Peñarroya? Canvia al llarg de l’any. Si estàs una mi-ca més avall en la taula, hi ha més derro-tes, i has de saber gestionar més bé la si-tuació. El Joan és una persona molt po-sitiva, que ho sap gestionar bé. El més important que ha de fer un entrenador, i el Joan ho sap fer, és intentar que tot-hom estigui com més content millor, amb màxima confiança i físicament fort.

Com un psicòleg? És psicòleg, però evidentment de bàs-quet n’has de saber, i el Joan ha jugat molts anys a l’ACB amb el Manresa i en sap, de bàsquet. El Francesc també en sap, de bàsquet, i es nota. Que tant el Francesc com el Joan hagin jugat a l’ACB ens dóna un plus d’experiència, tant als despatxos com a la pista.

Canviem de tema, ¿et trobes amb ga-nes? ¿Fins quan tens corda? Depèn de com et preparis durant l’estiu, però a mi m’agradaria continuar jugant, perquè em sento a gust, amb confiança. Si haguéssim guanyat un parell o tres de partits més a la primera volta potser hau-ríem tingut opcions d’entrar al play-off. Gairebé tota la meva vida he jugat les fi-nals, és realment el moment important de la temporada. L’any se m’ha fet curt sobretot per la lesió, però encara em que-den molts anys.

Parlant de la Lliga, durant la tempora-da s’han vist massa pavellons a mig om-plir, com quan vosaltres vau jugar a la pista del Madrid, al Palacio de los De-portes. Què es pot fer per promocionar el bàsquet? És complicat, podríem parlar de molts factors: màrqueting, cultura esportiva, familiar, els preus de les entrades, impli-cació dels jugadors a la casa... Tu mires els equips ACB i de jugadors de la casa n’hi ha pocs a cada equip. Cada any es canvien sis, set o vuit jugadors, això tam-bé complica que l’aficionat s’hi impliqui. Hi ha mil factors. En aquest sentit estem molt a gust a Andorra. La gent es porta bé, estem molt contents de l’afició.

Una d’anècdota per acabar, ¿és veritat això que diuen de la teva passió pels dònuts? [Riu, mira als voltants] Qui t’ho ha dit ai-xò? M’agraden, m’agraden... Diguéssim que acostumo a menjar dònuts quan a casa se m’acaba el menjar...e

missió, quan no mira al passat, sinó al present i al futur.

¿Faries algun canvi a la plantilla de ca-ra al futur? Com més gent continuï millor. Però ara les decisions depenen d’uns altres, evi-dentment. Jo no sóc qui més mana.

Quins objectius et planteges? El Joan [Peñarroya, l’entrenador] ens ho

JORDI DOMINGO

Jugador de bàsquet

ad

Suplement Ara

Documents

Transcript of Suplement Ara