MÀSTERSSUPLEMENT

ABRIL / 2009L’HIP

ERBÒLI

C

“Cap a una formació de futur”

SUPLEMENT MÀSTERS

PRESENTACIÓTreball, formació i futur

REPORTATGESegones oportunitats

REPORTATGECooperatives de treball

EXPOELEARNINGAefol i L’Hiperbòlic t’hi conviden

PROJECTE CLARINRecerca en humanitats

NOBELS JOVESAra el pots guanyar

REPORTATGECatalà en línia

2

4

5

6

7

9

11

L’HIPERBÒLIC

2 SUPLEMENT MÀSTERS - PRESENTACIÓ

Treball, formació i futurCoincidint amb el Saló de l’Ensenyament, els dies 20 i 21 de març, se celebra, al Recinte Montjuïc de Barcelona, el Saló Futura, dedicat als llicenciats i professionals interessats en màsters i postgraus, el Fòrum del Treball, per als que bus-quen ocupació, i el que han anomenat Expoelearning.

Amb més de 70 expositors, els 5.000 visitants que s’es-peren en aquesta edició podran trobar universitats, esco-les de negocis, centres de formació contínua, consultors i col·legis professionals, que donen a conèixer els nous cursos als titulats i professionals. També hi haurà presents empreses de gestió d’ofertes laborals.

Des de L’Hiperbòlic, i com cada any, hem volgut aprofi -tar l’ocasió per oferir-vos aquest Suplement Màsters que us presentem a continuació. Aquí, hi trobareu informació sobre beques, un reportatge sobre eines per treballar mi-llor en català i un seguit de recursos, en defi nitiva, per orientar-vos en el vostre futur acadèmic i professional. I és que, en temps de crisi, la informació és més important que mai.

Tal i com diu un article d’aquest suplement, sempre hi ha una segona oportunitat per a tot. Visitar el Saló, i seguir aquesta guia de propostes, us pot servir per seguir creixent en les vostres expectatives, reorientar els vostres objectius o, simplement, obrir-vos a noves oportunitats. I és que el nostre destí l’escrivim, dia a dia, nosaltres mateixos i millor fer-ho amb la formació que el nostre talent necessita.

REPORTATGE

Segones oportunitats

4 SUPLEMENT MÀSTERS - REPORTATGE

Fa uns dies, assegut a la barra d’un bar o fent cua al forn de pa —l’escena la podeu triar vosaltres—, escoltava dues perso-nes joves —tant hi fa que siguin homes o dones— xerrant:- Saps que he entrat a estudiar inferme-

ria? Ara m’ho puc combinar i podré bai-xar a la tarda a estudiar a Barcelona.

- Que bé!, –contesta l’interlocutor,– jo també m’he apuntat a fer un cicle for-matiu de grau superior en instal·lacions electrotècniques.

No eren adolescents, però probablement tenien les mateixes expectatives de futur i la mateixa il·lusió que pot tenir un xicot o xicota de 16 o 17 anys. El sistema edu-catiu actual permet, a persones que en el seu moment no van fi nalitzar els seus es-tudis, reiniciar-los en el punt que es van deixar o, millor encara, prendre opcions més concretes i amb les quals sentin més afi nitat.

La possibilitat d’obtenir el Graduat en ESO, l’opció d’accedir a un cicle formatiu de grau mitjà o superior o, fi ns i tot, po-der accedir a la universitat, són alternati-ves que el sistema actual permet amb la superació de proves d’accés lliure.

Cal saber, doncs, quines són les condi-cions d’accés, gairebé sempre lligades a l’edat i a l’experiència laboral i no al fet d’estar en possessió d’un títol acadèmic.

Cal saber els continguts, el format i els calendaris de les proves d’accés, gairebé sempre amb un format de coneixements comuns (expressió escrita en català i cas-tellà, coneixement d’una tercera llengua i coneixements de cultura general) i una part específi ca vinculada a l’opció temà-tica escollida.

No queden excuses, doncs. Totes aque-lles persones que encara es retreuen no haver fi nalitzat els estudis poden plante-jar-se de nou viure com a estudiants, i fer-ho des de la perspectiva de la motivació. El resultat fi nal sempre recompensa.

Per acabar, vull explicar-vos l’anècdota personal d’un antic alumne meu, ara un bon amic, el Joan, que fa prop de 15 anys va decidir tornar a la universitat. En aquell moment, ho va fer pensant en la millora professional i va fer la prova d’accés per a més grans de 25 anys. Un cop superada la prova, va cursar Graduat Social i va fi -nalitzar al mateix temps que un dels seus fi lls. Actualment, tots dos col·laboren amb una gestoria.

Històries com aquesta són possibles. El fet de gaudir del coneixement pot aportar una millor expectativa laboral i personal. No perdeu aquesta segona oportunitat.

Carlos Oriol Cap d’Estudis. Acadèmia Triangle

REPORTATGE - SUPLEMENT MÀSTERS 5

Les cooperatives de treball, una oportunitat laboral emergent

Si tens una idea i vols tenir el teu propi negoci, crear una cooperativa o ser-ne soci és una opció per entrar a la vida laboral amb una empresa exactament com tu: amb va-lors, iniciativa, respecte cap a les persones i cap a l’entorn.

Un negoci a midaLa cooperativa és una fórmula empre-sarial moderna, amb projecció de futur, creadora de treball estable i vàlida per a tots els sectors de l’economia. A més, la cooperativa és una empresa col·lectiva i democràtica, on no decideixen els capi-tals, sinó les persones sòcies, segons el principi: una persona, un vot.

Els avantatgesDecidir-se per la fórmula empresarial cooperativa té avantatges concrets: au-toregulació i llibertat per fi xar el calen-dari laboral, la retribució i els permisos; l’elecció del règim de la Seguretat Social al qual voleu pertànyer i l’accés als ajuts de l’Administració Pública i avantatges fi scals. Si voleu crear una empresa co-operativa o ser-ne soci, podeu capita-litzar la prestació de l’atur. A Catalunya existeixen més de 4.000 cooperatives i a tot el món 800 milions de persones hi treballen.

Per començar el negociLes entitats del cooperativisme donen suport a la creació de cooperatives i as-sessoren i ajuden a crear el pla d’empre-sa. Des d’AraCoop, s’ha impulsat l’Espai Llavor, un nou servei adreçat a empre-nedors cooperatius que ofereix una pri-

mera seu social, recursos i estructura mínima d’empresa i acompanyament personalitzat entre d’altres serveis.

Orígens del cooperativismeTot i que la cooperació sempre ha existit, l’empresa cooperativa com a tal apareix a fi nals del segle XIX, quan les persones s’alien per satisfer les seves necessitats bàsiques. El model empresarial coope-ratiu és una fórmula empresarial apli-cable tant a una empresa local de tres socis com a una gran corporació (de fet, Eroski ja és la cooperativa de treballa-dors més gran d’Espanya).

Cooperatives universitàriesDiverses empreses cooperatives han nascut arran d’iniciatives del món acadè-mic. Te’n presentem un parell per a què puguis conèixer la seva experiència. Si-nergia: Control Intel·ligent de l’Energia, SCCL va sorgir de la UPC i es dedica a la industrialització i posada en marxa dels projectes industrials (pots visitar el seu web a www.cinergia.coop). També de la UPC és Aiguasol (www.aiguasol.coop/), una cooperativa que té cinc anys de vida i està especialitzada en el desenvolupa-ment, disseny i implantació de sistemes avançats d’energia solar tèrmica.

Institucions per a les cooperatives

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

És l’entitat que aglutina, re-presenta i lidera les empreses cooperatives de treball a Cata-lunya. Dóna suport a les em-preses associades impulsant programes i eines per enfor-tir-les. El conjunt d’empreses que representa ocupa més de 42.000 persones repartides per tot el territori català.

Aposta

Des del 2004, Aposta, Escola de Cooperativisme s’ha con-solidat com a referent de for-mació a socis i treballadors de cooperatives organitzant cursos, seminaris i formació a mida per al sector cooperatiu, universitats, escoles i col·legis professionals Pots visitar el web a www.aposta.coop.

Ara Coop

És la cooperativa que promou la creació de cooperatives. El seu servei d’assessorament i acompanyament et permetrà rebre el suport necessari per a la posada en marxa del negoci. L’Espai Llavor és el nou servei que ofereix amb l’objectiu d’im-pulsar la creació i consolidació de l’empresa cooperativa cata-lana. www.aracoop.coop

Les cooperatives avui i aquí

A Catalunya hi ha 4.000 cooperatives. Un 75% són co-operatives de treball.

Un 73% de les cooperatives de treball es troben a Bar-celona. La resta es reparteixen per les províncies de Girona, Tarragona i Lleida.

Juntes, les cooperatives de treball tenen uns ingres-sos d’explotació de gairebé 6.000 milions d’euros.

www.cooperativestreball.coop

L’Hiperbòlic i AEFOL us conviden a l’EXPOELEARNING09

Estàs pensant en ampliar els teus estudis?

Saps quina és la millor opció en formació?

Doncs ara ho tens més fàcil perquè arriba

EXPOELEARNING, el Congrés Internacional

i el Saló professional d’e-learning que s’ha

consolidat com l’esdeveniment de referèn-

cia de l’any realitzat a Espanya dedicat al

sector de la formació on-line.

El VIII Congrés EXPOELEARNING 2009 es

realitzarà durant els dies 19 i 20 de març

al Palau de Congressos de la Fira de Barce-

lona: “eBCNing, Barcelona, capital mundial

de l’e-learning”

Per què cal anar-hi? Perquè consta del més gran fòrum de debat.

Perquè té la més gran afl uència de congressistes de diferents països.

Perquè ofereix la presentació de les novetats més rellevants de l’any.

Per conèixer les últimes tendències i aplicacions en e-learning.

Perquè és l’oportunitat d’augmentar el teu e-learning.

Per les múltiples activitats a mida dels teus interessos.

Per aprendre de l’experiència de les millors empreses.

Perquè ofereix cinc salons professionals al mateix recinte.

AEFOL, fundada el 2001, té com a missió: “donar a conèixer al món què

és l’e-learning i la de desenvolupar-lo mitjançant els seus dos webs i

els esdeveniments que organitza directament o participant en d’altres.

AEFOL, el primer Club de serveis de màrqueting per a empresa d’e-

learning, pretén crear una comunitat virtual en la qual, mitjançant la

utilització d’un conjunt d’eines útils, es puguin adquirir i compartir els

coneixements necessaris per impulsar i millorar l’e-learning.

+Info:AEFOL

Edifi ci Fòrum-La Rotonda

Carretera de Sant Cugat a Rubí, 40-50, 3r 4a

08173 Sant Cugat del Vallés (Barcelona)

Telèfon i Fax: (+34) 936741258

http://www.expoelearning.com

http://aefol.com

PROJECTE CLARIN - SUPLEMENT MÀSTERS 7

El projecte CLARIN, recerca en humanitats

Si esteu pensant estudiar alguna fi lo-logia, humanitats o belles arts, ara ho teniu més fàcil per poder investigar ja que el projecte CLARIN, una iniciativa de més de 30 organitzacions europees de diferents països, té l’objectiu de crear una infraestructura que permeti facilitar i incrementar la utilització de la tecno-logia en les activitats investigadores en els àmbits de les Humanitats i les Cièn-cies Socials, i potenciar així la recerca d’excel·lència.

Dins d’aquest marc, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) de la Generalitat de Catalunya i la UPF, com a membre del projecte euro-

peu CLARIN, han signat un conveni per construir el demostrador català CLARIN-CAT, que permetrà integrar recursos de la llengua catalana a l’e-infraestructura des de la fase inicial. La construcció d’aquest demostrador està liderada per l’Institut Universitari de Lingüística Apli-cada (IULA).

El projecte CLARIN-CAT, coordinat per Núria Bel, vol reforçar el lideratge català en la consolidació de l’e-infraestructura a Europa i a l’estat espanyol, impulsant la creació d’un centre de competències per a l’ús de l’e-infraestructura CLARIN per a la recerca en Humanitats i Ciències Socials.

Per què?

• Per dur a terme recerca d’excel·lència en els àmbits de les humanitats i les ciències socials.

• Per dinamitzar la cooperació en la re-cerca.

• Per formar i assessorar els grups de recerca per integrar els recursos i uti-litzar aquesta nova tecnologia.

El projecte CLARIN

CLARIN, que és una xarxa per a la creació d’una infraestructura comuna de tecnologies i recursos lingüístics, permetrà accedir, analitzar i explotar els recursos lingüístics que tingui emmagatzemats de forma digital. És, doncs, un projecte ambiciós amb el qual les humanitats i les ciències so-cials entren a formar part de l’e-ciència i poden fer ús d’eines tecnològi-cament avançades, processament intensiu i accés a dades distribuïdes.

El que fi ns avui signifi cava una gran inversió de temps i recursos, que-darà simplifi cat per l’ús tant de tecnologies grid d’accés a dades distri-buïdes com de tecnologies lingüístiques d’anàlisi. Els investigadors i les investigadores que treballen consultant i explotant textos i dades lingüís-tiques podran cercar i localitzar les fonts dels seus estudis, accedir a ma-terial textual digitalitzat a tota Europa i analitzar-lo mitjançant una única interfície.

CLARIN ha estat seleccionat pel Fòrum Estratègic Europeu per a les In-fraestructures de Recerca (ESFRI) com a iniciativa prioritzada, i la seva fase preparatòria està sent cofi nançada pel 7è Programa Marc de la Unió Europea i el Ministeri de Ciència i Innovació.

Amb la col·laboració de:L’HIPERBÒLIC

CURSOS D’IDIOMES

DUBLÍNCORKLONDRESWIMBLEDONBRISTOLEDIMBURGOTORONTOVANCOUVERPARÍSBERLÍNFRANKFURTMUNICHSIDNEY

PENSANT EN EL

TEU FUTUR

BERLÍNMUNICH

EDIMBURGO

DUBLÍNCORKDUBLÍNCORKDUBLÍNLONDRESCORKLONDRESCORK

WIMBLEDONBRISTOL

EDIMBURGOBRISTOLEDIMBURGO

WIMBLEDONBRISTOLWIMBLEDON

TORONTOEDIMBURGOTORONTOEDIMBURGO

VANCOUVERBERLÍN

VANCOUVERBERLÍN

TORONTOVANCOUVERTORONTOPARÍSBERLÍNPARÍSBERLÍN

VANCOUVERPARÍSVANCOUVER

BERLÍNVANCOUVERBERLÍNPARÍSBERLÍN

VANCOUVERBERLÍN

FRANKFURTBERLÍNFRANKFURTBERLÍN

MUNICHFRANKFURTMUNICH

SIDNEYMUNICHSIDNEYMUNICH

DUBLÍNDUBLÍNDUBLÍNCORKDUBLÍNCORKDUBLÍNLONDRESCORKLONDRESLONDRESLONDRESLONDRESWIMBLEDONWIMBLEDONWIMBLEDONWIMBLEDONBRISTOLWIMBLEDONBRISTOLWIMBLEDONBRISTOLBRISTOLBRISTOLWIMBLEDONBRISTOLWIMBLEDON

BRISTOLWIMBLEDONBRISTOLWIMBLEDON

EDIMBURGOEDIMBURGOEDIMBURGOEDIMBURGOBRISTOLEDIMBURGOBRISTOLEDIMBURGOBRISTOLEDIMBURGOEDIMBURGOEDIMBURGOBRISTOLEDIMBURGO

TORONTOEDIMBURGOTORONTOEDIMBURGOTORONTOTORONTOTORONTOEDIMBURGOTORONTOEDIMBURGOTORONTOEDIMBURGOTORONTOEDIMBURGOVANCOUVERTORONTOVANCOUVERTORONTOVANCOUVERVANCOUVERVANCOUVERTORONTOVANCOUVERTORONTOVANCOUVERTORONTOVANCOUVERTORONTOPARÍSPARÍSPARÍSPARÍSBERLÍNPARÍSBERLÍNPARÍSFRANKFURTFRANKFURTFRANKFURTFRANKFURTMUNICHFRANKFURTMUNICHFRANKFURTSIDNEYMUNICHSIDNEYSIDNEYSIDNEYSIDNEYSIDNEY

ROSA DELS VENTS,AER LINGUS i

L’HIPERBÒLIC

902504003

APUNTA’TAL SALÓ

PRACTICAUN ALTREIDIOMAEN EL PAÍSD’ORIGEN

www.rosadelsvents idiomas.es

Amb la col·laboració de:

SORTEGEM 2 CURSOS D’IDIOMES

+ 2 VOLS A IRLANDASENSE TAXES

Contacta’ns al 902 502 737 o bé a través de la nostra pàgina

VINE I GAUDEIX-NE!!!

Les millors tarifes per a joves estudiants

Aer Lingus, vols directes a Irlanda

REPORTATGE - SUPLEMENT MÀSTERS 9

Més informació

- L’Stockholm Water Prize és el premi internacional més im-portant en investigació sobre l’aigua en les seves dues versi-ons, sènior i júnior (Stockholm Junior Water Prize).

- A Estocolm, hi participen més de 30 països i és una oportuni-tat perquè el fi nalista de cada país visqui una experiència especial, amb altres joves in-vestigadors de tot el món, així com científi cs consagrats.

- Poden participar-hi joves que no superin els 21 anys d’edat durant el 2009 i que, a títol in-dividual o col·lectiu, presentin un projecte pràctic sobre l’ai-gua i el medi ambient. La re-cepció de treballs es tanca el dia 30 d’abril de 2009. Bases del premi i criteris a seguir per als treballs a: www.sjwp.es.

9

S’acaba d’obrir la convocatòria del premi internacional Stock-holm Junior Water Prize 2008, que correspon a l’onzena edició del premi a Espanya. Tots els joves que no superin els 21 anys l’any en curs, i presentin un projecte pràctic sobre l’aigua i el medi ambient, podran enviar els seus treballs fi ns el dia 30 d’abril, segons criteris i bases que trobaran a www.sjwp.es.

A la fi nal espanyola, que es celebra cap a fi nals de maig o principis de juny de 2009, hi accedeixen tres treballs, que se-ran seleccionats de la següent manera: un treball s’escull entre els presentats a Exporecerca (que té lloc a Barcelona a principis d’abril) i els dos treballs restants es seleccionen entre tots aquells que es reben durant març i abril. El Comitè Naci-onal encarregat de la selecció dels treballs fi nalistes està presidit pel catedràtic d’En-ginyeria Ambiental Rafael Mujeriego.

Experiència a Suècia amb joves de tot el món i científi cs consagrats

L’Stockholm Junior Water Prize (SJWP), organitzat per l’Stockholm Internacional Water Institute (SIWI), és el premi inter-nacional per a joves investigadors més important que existeix avui dia dedicat a la investigació en temes d’aigua, tant pel seu prestigi com per la seva dota-ció econòmica (5.000 $). També és una oportunitat única per a què el jove inves-tigador fi nalista de cada país visqui una experiència a Suècia molt especial, amb altres joves de tot el món, així com cien-tífi cs consagrats.

El lliurament del premi guanyador mun-dial és a càrrec de la Princesa Victòria de Suècia, en una gala júnior similar a la dels premis Nobel. L’any 1999, va guanyar l’equip espanyol del Col.legi Maravillas de Benalmádena (Màlaga) i, a l’edició de 2005, l’IES Els Tres Turons d’Arenys de Mar (Barcelona) va rebre un accèssit al fi nalista més destacat.

Ara pots guanyar el “Nobel per a joves”

D’ORIGEN

Català en línia

10 SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

Les llengües han deixat de ser un valor a l’alça i s’han convertit en una clau (mestra?) que obre moltes portes, tant en l’àmbit acadèmic com professional. Anglès, francès, alemany, italià i, fi ns i tot, xinès són les llengües que més s’estudien avui. Però no ens hem d’oblidar del català perquè, a petita escala, també és una llengua que ajuda a obtenir bones oportunitats. Si tens un ordinador a l’abast i ganes d’aprendre’n més, aquí tens un recull dels recursos en línia més interessants per aprendre’l i millorar-lo.

Parla.catParla.cat és el recurs més nou que ha aparegut i conté moltes possibilitats per aprendre català: s’ofereixen quatre ni-vells d’aprenentatge (bàsic, elemental, intermedi i sufi ciència), que s’organitzen en tres graus (d’unes 45 hores cadascun). Pots fer una prova de nivell que et per-metrà saber quin és el teu coneixement

del català i, segons el resultat, podràs tri-ar per on començar. Les modalitats són dues: la primera és lliure i gratuïta i la segona és amb tutoria (i de pagament), i en aquest cas l’aprenent compta amb UN tutor/a que guia i motiva l’aprenent. Has de saber també que els continguts dels cursos preparen per a les proves ofi cials que es convoquen regularment. Si t’esti-mes més fer cursos presencials, adreça’t al Consorci per la Normalització Lingüís-tica (CPNL) a www.cpnl.cat.

Català Les llengües han deixat de ser un valor a l’alça i s’han convertit en una clau (mestra?) que obre moltes portes, tant en l’àmbit acadèmic com professional. Anglès, francès, alemany, italià i, fi ns i tot, xinès són les llengües que

Diccionaris

DIEC: http://dlc.iec.cat/Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.catOptimot: optimot.gencat.cat

Per aprendre’n en líniaParla.cat: www.parla.catFont del cat: http://ice.uab.cat/fontdelcat/

11

Les faltes descompten?A hores d’ara deus, estar ben tip de pre-sentar treballs i més treballs escrits. I ja deus tenir clar que cal redactar-los bé perquè no fer-ho comporta sovint una re-ducció de la puntuació fi nal. Per això, et volem recordar que les faltes no desapa-reixen només amb el corrector del pro-cessador de text. Si no saps com escriure una paraula, pots consultar el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis catalans o l’Enciclopèdia Catalana, que compta amb 433.154 articles. A més, hi ha també l’Op-timot, una eina creada l’any 2007, que conté fi txes de dubtes amb les solucions i que es va ampliant a mesura que els usuaris van fent noves consultes.

Eines universitàriesDiverses universitats dels territoris de parla catalana han creat eines pera què els estudiants universitaris (sobretot els que fan el seu programa Erasmus a Ca-talunya) puguin acostar-se a la realitat del català d’una manera que s’adeqüi al seu context quotidià, és a dir, la univer-

sitat i el seu entorn. Així, hi ha les gui-es de conversa universitària, de la UB, disponibles en llengües com ara l’italià, el francès i l’alemany però també, l’ama-zic, el japonès el rus i les quatre llengües de l’estat: castellà, basc, aranès i gallec. Pots consultar també Speakc@t, un curs de català de supervivència adreçat especialment a estudiants estrangers i ambientat en un context universitari, hi trobaràs exercicis i d’activitats que et permetran conèixer la gramàtica i el vo-cabulari bàsics de la llengua, entendre-la i animar-te a parlar en català.

Parlar pels descosits

Si el que t’agrada és aprendre la llengua relacionant-te amb persones que la parlen, mira’t aquests programes (són gratuïts i oberts a tothom!):

Voluntariat per la llengua (VxL). Va néixer al 2003 i consisteix a posar en contacte dues persones (un vo-luntari i un aprenent) que puguin quedar un mínim de deu sessions d’una hora per parlar en un context real i relaxat. Més de 15.000 parelles ja hi han participat.

Parlacatala.org Si prefereixes utilitzar l’ordinador per comunicar-te amb els altres pots visitar un portal en línia que relaciona voluntaris i aprenents que mantenen converses mitjançant el programa Skype.

Intercat. També tens l’opció de fer un intercanvi lingüístic amb estudiants es-trangers de la teva universitat. A Intercat, t’expliquen com fer-ho.

UniFiccions

ESPAi

Ficció

Amb el suport de:

Organitzen:

NO HO LLENCIS, PARTICIPA!

www.fi ccions.catl’aventura de crear històries

2a edició

iPodsa la millor història de cada universitat

Participa i guanya

un viatge a Egipte