ESTUDIASUPLEMENT

ABRIL / 2008

“Una mirada al teu futur: saló Estudia”

http://bloc.deria.cat

entra, participa, informa't, suggereix...

bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

SUPLEMENT ESTUDIA

PRESENTACIÓSaló Estudia

MEDITARRANILa formació turística més especialitzada

IEDConcurs de disseny

CAIXA MANRESALes bones notes tenen premi

ABAT OLIBADobles llicenciatures i un portàtil a l’Abat Oliba

SALUT I ALIMENTACIÓQuè menjar per aprovar els exàmens

FUNDACIÓ MESEstudis amb futur

EUNCETLes millors garanties d’èxit professional

ENTREVISTABlanca Palmada

2

3

4

5

7

11

12

SECUNDÈRIA

2 SUPLEMENT ESTUDIA - PRESENTACIÓ

El Saló de l’Ensenyament Estudia, que es celebra entre el 2 i el 6 d’abril a la Fira de Barcelona, reunirà 180 centres de tots els nivells educatius i es reforçarà la FP. Un punt de trobada on els joves podran escollir el seu futur acadèmic i professional.

En el següent suplement que Secundèria ha preparat, po-dreu trobar algunes de les propostes més interessants. Podreu consultar alguns dels estudis oficials, escoles professionals i ofertes universitàries. Tot un ventall de possibilitats que cal analitzar amb tranquil·litat per escollir allò que més convingui a cadascú, segons els interessos personals, les qualitats i les expectatives laborals i aca-dèmiques.

Aprofitem, per tant, per saludar-vos i animar-vos a què ens visiteu a l’estand que tindrem a la fira. Estarem en-cantats de parlar amb vosaltres, explicar-vos com fem la revista, com estem treballant en el nou web i escoltar els vostres suggeriments. Està previst que més de 70.000 persones visitin Estudia i, per això, entre tanta informació, esperem que aquesta petita guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar propostes educatives.

Saló Estudia

13

14

SUPLEMENT ESTUDIA - PRESENTACIÓ REPORTATGE - SUPLEMENT ESTUDIA 3

Mediterrani ofereix a Barcelona la formació turística més especialitzadaMirant les més de 1.000 ofertes que hi ha a la borsa de treball de l’Escola Universitària de Turisme MEDITERRANI, es pot constatar que el turisme s’ha convertit en una de las millors vies per trobar feina a Catalunya, ja que el sector turístic viu una creixent exigència de professionals qualificats.

I és aquí on MEDITERRANI juga des de fa més de 20 anys un paper fonamental, ja que aquesta institució, totalment es-pecialitzada en formació turística, im-parteix des de la Diplomatura oficial en Turisme, passant pels Cicles Formatius d’Agències de Viatges, d’Allotjament, i d’Informació i Comercialització Turísti-

ques, fins arribar als Postgraus més pres-tigiosos com el Màster en Direcció Es-tratègica d’Empreses Turístiques, amb titulació de la UdG i que ofereix quatre iti-neraris d’especialització: Direcció de Cre-uers, Direcció d’Empreses d’Allotjament,

Direcció de Màrqueting i E-Commerce i Direcció de Qualitat i Medi Ambient. Pel que fa als serveis que ofereix el cen-tre, cal destacar que MEDITERRANI tam-bé posseeix la prestigiosa certificació de qualitat UNE-EN ISO 9001:2000 i a les seves instal·lacions, situades en un cèn-tric edifici de nou plantes, els estudiants disposen de serveis de primer ordre, com la biblioteca especialitzada en continguts turístics, les sales d’informàtica amb ordi-nadors d’última generació i accés il·limitat a Internet sense fils (wi-fi), sales de tuto-ries amb la finalitat d’oferir una tracte per-sonalitzat del qual també fa gala el centre

i aules ergonòmiques dotades d’avançats sistemes multimèdia. Sense oblidar-nos del generós cybercafè situat a l’àtic de l’edifici que, amb les seves vistes i la seva agradable terrassa, ofereix un lloc de tro-bada ideal tant per als estudiants com per a la resta de visitants.

Si desitgeu tenir la garantia de ser atesos per un diplomat/da en Tu-risme, podeu visitar l’Edifici Medi-terrani de dilluns a divendres (no cal demanar cita) de 9:30 a 13:30 i de 17 a 20 hores.

Premis dissenyats per a tu! • Primer Premi: 1 MINIMAC• Segon Premi: 1 Iphone• Millor de segon de Batxillerat: beca parcial IED per valor de 9.000€ que et

permetrà estudiar un curs triennal a l’Instituto Europeo di Design.• A més a més: El dissabte 31 de maig, de 10:00 a 13:00 hi haurà workshops

gratuïts per als 30 finalistes impartits per professors de l’IED: Vídeo Editing: s’editarà de manera professional un vídeo de 3 minuts. Web Design: per aprendre a crear un blog. Còmic: estampació de vinyetes sobre samarretes.

I a les 13’30h, coneixerem els guanyadors!Els workshops i l’entrega de premis, tindran lloc a l’IED Barcelona.

Els premis no es podran canviar pel seu import en efectiu.

Arriba el nou concurs de disseny de l’IED

4 SUPLEMENT ESTUDIA - CONCURS IED/SECUNDÈRIA

Cansats de veure sempre les mateixes imatges? Ensopits de tanta repetició? Teniu alguna idea original? Si ets estudi-ant de tercer o quart d’ESO, de batxillerat o de CFGS i t’agrada el disseny, aquest és el teu concurs perquè l’IED conjuntament amb la revista Secundèria han ideat un con-curs a la teva mida. Si tens un vídeo, un còmic o un banner donant voltes al cap, aquest és el concurs que esperaves per deixar sortir tot allò que portes a dins!

L’Istituto Europeo di Design (IED) és un grup internacional dedicat a l’ensenya-ment en les àrees del disseny, les arts visuals, la moda i la comunicació. Nas-cut a Milà el 1966, el grup té seus, a més d’a Milà, a Torí, Roma, Venècia, Madrid, Sao Paolo... El 18 de setembre de 2002 es va inaugurar la seu de Barcelona. Al llarg d’aquest breu però intens període, l’evolució de l’escola ha estat notable i ha superat totes les expectatives. El grup IED mou cada any més de 9.000 estudiants, dels quals més de 1.000 són alumnes de l’IED de Barcelona. 80 naci-onalitats diferents, més de 52% d’alum-nes estrangers i alguns cursos impartits en anglès fan de la seu de Barcelona una de les més cosmopolites del grup, que manté alhora una forta connexió amb la realitat cultural i empresarial catalanes.

Tres categories · Vídeo de 3 minuts (amb càmera o mòbil)· Còmic (mínim 10 vinyetes, màxim 15)· Banner (468 x 60 ó 181 x 181 píxels)

Dos temes a seguir! · L’aigua, un recurs limitat. Avui, la re-

flexió al voltant dels recursos naturals no ens pot deixar indiferents. L’escas-setat d’aigua, el canvi climàtic... són problemes que s’han d’abordar des de tots els fronts possibles. Com ho

faries per conscienciar la gent? Se t’acut algun vídeo, banner o còmic?

· La immigració, educació per la convi-vència. En un món globalitzat l’ente-sa entre cultures és fonamental per a una convivència pacífica. Saber com és l’altre, compartir experiències i do-nar-nos a conèixer forma part d’uns dels reptes de la nostra societat. Se t’acut alguna forma de transmetre aquest missatge?

Calendari del concurs

· Primer tema, l’aigua:

de l’1 al 20 abril.

· Segon tema, la immigració:

del 21 d’abril fins al 5 de maig.

· Elecció finalistes:

14 de maig.

· Lliurament de premis:

31 de maig.

i vídeos

Participa amb:

bànerscòmics

[ ]

CAIXA MANRESA - SUPLEMENT MÀSTERS 5

Les bones notes tenen premiEls Ajuts Universitaris que atorga Caixa Manresa tornen a superar-se. I és que enguany, la dotació econòmica ascendeix a 465.000 euros, 65.000 més que en la passada. En aquesta edició 2007-08 dels Ajuts Uni-versitats, s’han rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya i les beques han estat atorgades a alumnes de 27 comarques i 156 poblacions del territori català. La dotació econòmica s’ha incrementat notablement, la qual cosa ha permès concedir ajuts a estudiants amb una nota d’accés a la universitat igual o superior a 8’5. La nota més alta va ser un 9’81.

Si esteu interessats en participar en la pròxima edició, només us heu d’adreçar a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu i, sobretot, estudi-ar molt. Però si encara no ho veieu clar, hem parlat amb alguns dels alumnes que s’han emportat alguna de les beques.

profunditat en aquesta temàtica. De to-tes maneres, tant una carrera com l’altra tenen un gran ventall de sortides cap de les quals em desagrada.

Creus que aquest tipus d’iniciativa mo-tiven a treure millor nota?Sense cap mena de dubte, ja que aquest és un dels pocs ajuts universitaris que s’atorguen pels mèrits obtinguts al bat-xillerat. La majoria de les beques tenen establert no superar un llindar econòmic fixat, i això impossibilita el fet que molt bons estudiants vegin recompensats els seus esforços en beques i ajuts. Amb aquesta beca es promou l’excel·lència acadèmica de tal manera que s’encoratja als qui ara comencen aquests estudis a dur-los a terme intentant potenciar al mà-xim les seves capacitats intel·lectuals.

A què dedicaràs l’ajuda?En primer lloc, els utilitzaré per a material didàctic útil per a la universitat. Per altra banda, una part la dedicaré al transport, ja que m’he de desplaçar setmanalment de Girona a Barcelona. Una idea seria as-sistir a diferents cursos o formació com-plementària de cara al futur professional. I la resta, per gaudir-los en companyia.

Marta Fernández Soldado Estudiant d’Història a la UAB “Són incentius molt positius per als alumnes i un estímul més per a què continuem posant-hi tota la nostra voluntat”

Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa?Va ser la cap d’estudis de batxillerat de la meva escola qui m’ho va comentar amb

força temps, com de fet va fer amb tots aquells alumnes que portaven una bona nota mitjana per a què estiguessin al cas en funció de les notes de selectivitat.

Estudies o estudiaràs Història, a què t’agradaria dedicar-te en un futur?La història per a mi és una passió i la con-sidero essencial per a la meva formació i per als coneixements que espero obtenir a la universitat. L’ideal seria dedicar-me a la investigació però això m’ho hauré de treballar i ho hauré d’anar veient amb el temps. De fet, Història no és la única titula-ció que m’he proposat d’estudiar. A partir de l’any que ve, m’agradaria simultaniejar-la amb Filologia Hispànica, ja que la litera-tura és la meva altra passió i no vaig poder decidir-me a deixar de banda cap de les dues; vaig decidir cursar les dues titulaci-ons invertint-hi més temps però conscient que era el que volia fer. Tenint en compte doncs aquest pla, el món editorial és un altre dels camps que m’atrau molt espe-cialment. De totes maneres, tot just acabo d’aterrar a la universitat i el futur ja l’ani-ré veient més clar a mida que passin els anys. De moment, sobretot vull aprendre.

Creus que aquest tipus d’iniciativa mo-tiven a treure millor nota?El que és segur és que aquest tipus d’ini-ciativa suposa un reconeixement de l’es-forç invertit i potencia les oportunitats de tots aquells que tenen una bona nota. Les bones notes són prèvies i les recompen-ses posteriors, però sí és cert que pot ac-tuar com a estímul no tan sols per obtenir aquella nota determinada sinó de cara al futur, és a dir, a continuar treballant bé. Són incentius molt positius per als alum-nes i un estímul més per a què continu-em posant-hi tota la nostra voluntat.

A què dedicaràs l’ajuda?Penso que invertiré l’ajuda en anar a estudi-ar a l’estranger aquest estiu per millorar el meu nivell d’idioma. Perquè ja he pogut te-nir l’oportunitat de fer aquest tipus d’esta-des anteriorment gràcies a altres ajuts i han estat genials per tot el que es pot arribar a aprendre alhora que es coneix gent d’arreu del món i es gaudeix de les vacances.

Alba Puig Castro Estudiant d’Enginyeria de Telecomunnicacions i Matemàtiques a la UPC. “Aquest és un dels pocs ajuts universitaris que s’atorguen pels mèrits obtinguts al batxillerat”

Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa?La veritat és que ho vaig llegir a diver-sos llocs. Primer va arribar informació a l’escola on estava cursant el batxillerat, i un cop vaig endinsar-me en el món uni-versitari també vaig trobar molts cartells informatius. Personalment, opino que la difusió d’aquestes beques és eficaç.

Estudies Enginyeria de Telecomunicaci-ons i la Llicenciatura de Matemàtiques, a què t’agradaria dedicar-te en un futur?Sincerament, aquest és un fet que, tot i tenir-lo present, no em preocupa gaire a hores d’ara. El que més m’agrada és el camp de la investigació científica, així que no descarto acabar la formació a l’estranger per poder-me endinsar amb

ABAT OLIBA - SUPLEMENT ESTUDIA 7

Dobles llicenciatures i un portàtil a la Universitat Abat Oliba CEULa societat de la informació i del coneixement en la qual estem immersos requereix que l’ensenyança universitària estigui totalment adaptada als nous reptes del segle XXI. Per aquesta raó, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix un pla d’estudi de dobles llicencia-tures i un portàtil per a cada alumne per aprofitar tots els avantatges de les noves tec-nologies.

Pionera en aquesta metodologia docent, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix als seus alumnes la possibilitat de realitzar dues llicenciatures simultàniament en un total de cinc anys. Per aconseguir-ho, els plans educatius s’enfoquen a la comple-mentarietat dels diferents estudis com per exemple: Administració i Direcció d’Empreses i Dret; Dret i Ciències Polí-tiques i de l’Administració, Ciències Po-lítiques i Periodisme; Periodisme i Rela-cions Públiques, etc. Igualment, la UAO ofereix programes internacionals durant el primer i el segon cicle per fomentar la mobilitat dels estudiants amb altres centres internacionals. Entre aquests cal destacar els programes bilingües CEU amb la Boston University, amb la Saint Thomas University of Houstoun (EEUU) o amb el centre francès IDRAC.

La Universitat Abat Oliba, un opció de confiançaLa idea de les dobles llicenciatures o dels programes d’intercanvi es veu reforçada per la dimensió de la UAO, que recorda els petits colleges de les universitats an-glosaxones. El fet que hi hagi un nombre determinat d’alumnes per any facilita la personalització de la docència, la relació

entre professor i alumne, i l’orientació a la qualitat de tots els serveis universitaris.

Un ordinador portàtil per a cada alumneEl campus virtual de la Universitat permet als alumnes accedir als seus materials de docència, bibliografia, informació útil, links als principals mitjans de comunicació, etc. Per aquest motiu, la Universitat Abat Oliba CEU facilitarà a tots els seus alumnes un ordinador portàtil d’última generació (re-nobable anualment) i una taquilla tecnolò-gica. A més, la UAO disposa de xarxa wifi facilitant als seus estudiants l’ús de les no-ves tecnologies de la comunicació aplica-des a la seva formació universitària. Amb totes aquestes iniciatives es vol dotar als alumnes dels últims avenços tecnològics.

Segurament teniu un germà o una germana, un conegut o un veí a qui heu sentit dir algun cop “quatre anys de carrera estudiant com un burro i ara, a l’atur”. De la mateixa manera, segur que també coneixeu algú que havent estudiat algun cicle formatiu ara té feina i no s’ha de preocupar de buscar qualsevol feineta per anar tirant. Pot ser un fuster, un mecànic, un tècnic de laboratori... que ara es guanya les garrofes dignament. I és que la situació és ben preocupant, l’excessiva quantitat d’universitaris deixa buida tota una manera d’enfocar una carrera professional.

Un article de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya (CCAEC) ens diu que a la Unió Europea la proporció d’alumnes que trien cicles formatius és del 60%, quan només el 40% va a la universitat. Fins i tot, als països més rics de la UE (Alemanya, Holanda o Bèlgica), els alumnes que realitzen aquests estudis superen el 70%.A Catalunya, no obstant, l’empresa demanda més tècnics qualificats dels que actualment s’estan formant. Les autoritats educatives remarquen la necessitat que en els propers quatre anys s’arribin a tenir 100.000 nous alumnes de cicles formatius.

El perquè de l’èxit dels cicles formatius:

- Perquè són uns estudis adreçats a formar tècnics qualificats a través d’un aprenentatge eminentment pràctic, d’acord amb el perfil professional que demanda l’empresa.

- Perquè cada especialitat de cicle formatiu utilitza en la formació la mateixa metodologia i mitjans que són utilitzats en l’àmbit laboral. Entre un 40 i un 60% dels crèdits es realitzen en aules-taller.

- Perquè és una formació reglada. En finalitzar aquests estudis, s’obté una titulació oficial.

- Perquè entre un 25 i un 30% del total d’hores de qualsevol especialitat dels cicles formatius es realitzen fent pràctiques en una empresa, formant part del currículum de l’alumne. S’anomenen FCT (Formació en Centres de Treball).

- Perquè la normativa sobre els cicles formatius permet flexibilitat en l’aprenentatge, essent compatible la realització d’aquests estudis tècnics amb altres responsabilitats.

- Perquè en el cas dels cicles formatius de Grau Superior, és possible continuar estudis universitaris sense necessitat d’examen d’accés, amb una convalidació acadèmica que està al voltant del 33% de les diplomatures afins al cicle formatiu realitzat.

Tanmateix, la CCAEC considera que s’han de tenir en compte certs factors a l’hora de triar un centre que imparteixi cicles formatius, com ara el professorat i instal·lacions d’alt nivell, atenció personalitzada, relació del centre amb el món empresarial i inserció laboral. Aquests factors marquen la diferència d’una bona educació amb garanties d’èxit.

Carles Camí Aquest 20 de febrer ens hem reunit amb Carles Camí, president de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Cata-lunya, per parlar, com a entitat amb més de 30 anys d’experièn-cia al sector, sobre la importància dels cicles formatius.

Amb més de 30 anys d’experiència al sector, com veu la CCAEC la forta demanda social de tècnics qualificats?Els últims anys han sortit una sèrie de mesures de flexibilització per afavorir que els alumnes optin amb igualtat de condicions a uns cicles formatius que compten amb una inserció laboral del 100%, en detriment d’uns estudis universitaris amb una elevada taxa d’atur. Per això, el reconeixement social que està obtenint la formació professional ve del canvi de paradigma en la percepció social d’aquests estudis basats en l’elevada demanda i en l’elevada inserció laboral. És una formació pràctica, a curt termini i amb una inserció laboral garantida.

Vostè, com a president de la CCAEC, què diria a aquells que no estan segurs sobre els cicles formatius?Hi ha un aspecte a tenir en compte, els alumnes, en acabar la formació professional, poden accedir a la universitat amb una convalidació de crèdits d’un 25-30% aproximadament. Per tant, aquest prestigi social que se li havia negat durant els últims anys ha estat restaurat. Encara que el camí sembli més llarg, quan un tria un cicle formatiu, a mesura que avança en els estudis, va

aconseguint una sèrie de titulacions que d’una altra manera no s’aconsegueixen.

Quines mesures s’han creat per facilitar als joves l’accés als cicles formatius?Des de la matriculació per crèdits, els alumnes poden adaptar els estudis a les seves necessitats, seguint el sistema de crèdits de la universitat. La segona mesura és la flexibilització. Per a la gent amb limitacions horàries, s’ha creat un ensenyança semipresencial (50 % hores lectives i 50% hores a casa). A més, en tercer lloc, per als joves que no poden assistir cap dia a classe, s’ha creat l’ensenyament a distància.

Quin valor afegit aporten les escoles adscrites a la CCAEC?Els centres de la Confederació, centres de qualitat, reconeguts socialment, són una actiu que compta amb més de 30 anys d’experiència. Els cicles formatius necessiten unes instal·lacions de qualitat que possibilitin que els alumnes exerceixin les seves pràctiques en les condicions òptimes. Com a fruit dels 30 anys d’experiència, es pot assegurar que la Confederació ha estat capdavantera apostant per uns cicles formatius quan ningú hi creia, dotant-los d’unes instal·lacions i material de qualitat, tutories personalitzades i contacte amb el món empresarial que pràcticament garanteixen la inserció laboral.

Els CiClEs formAtius unA nECEssitAt

Què és la CCAEC?La Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, fundada l’any 1978, és una associació professional de centres d’ensenyament reglats, privats, concertats i no concertats, que representa a nivell institucional els seus interessos jurídics, institucionals i socials.Els diferents centres d’ensenyament que s’integren dins l’àmbit de la Confederació estan repartits per tot Catalunya i gaudeixen d’una llarga tradició al sector de la formació. La seva experiència, els seus plans pedagògics i els equips de professionals de què disposen fan possible aconseguir uns alts nivells d’estudis que permeten als seus alumnes afrontar amb èxit futures decisions, ja

sigui per seguir estudiant a les universitats o per accedir al mercat laboral amb garanties d’èxit..

CAtAlunyA (Comarques)

bArCElonA (Ciutat)

rElACiÓ DE CiClEs QuE imPArtEiXEn Els CEntrEs DE lA ConfEDErACiÓ DE CEntrEs AutÒnoms D’EnsEnyAmEnt DE CAtAlunyA

CiClEs formAtius DE GrAu mitJÀ - GESTIÓ COMERCIAL I MÀRKETING - PASTISSERIA I FORNERIA - CUINA- SERVEIS DE RESTAURANT I BAR- GESTIÓ ADMINISTRATIVA- COMERÇ- EQUIPS I INSTAL.LACIONS ELECTROTÈCNIQUES- ELECTROMECÀNICA DE VEHÍCLES- CURES AUXILIARS D’ENFERMERIA- FARMÀCIA- CARROCERIA- EQUIPS ELECTRÒNICS DE CONSUM- EXPLOTACIÓ DE SISTEMES INFORMÀTICS- EXPLOTACIONS AGRÀRIES EXTENSIVES- JARDINERIA- TREBALLS FORESTALS I DE CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL- ELABORACIÓ DE VINS I ALTRES BEGUDES- INSTAL.LACIÓ I MANTENIMENT ELECTROMECÀNIC DE MAQUINÀRIA I CONDUCCIÓ DE LÍNIES- MECANITZACIÓ

CiClEs formAtius DE GrAu suPErior- ADMINISTRACIÓ I FINANCES - COMERÇ INTERNACIONAL - RESTAURACIÓ - DIETÈTICA - SECRETARIAT - AGÈNCIES DE VIATGE - GESTIÓ COMERCIAL I MÀRKETING - ADMINISTRACIÓ I SISTEMES INFORMÀTICS - DESENVOLUPAMENT D’APLICACIONS INFORMÀTIQUES- SISTEMES DE TELECOMUNICACIONS O INFORMÀTICS- AUTOMOCIÓ - DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA - INTERPRETACIÓ DE LA LLENGUA DELS SIGNES- INTEGRACIÓ SOCIAL- EDUCACIÓ INFANTIL- ANATOMIA PATOLÒGICA I CITOLOGIA- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE RECURSOS NATURALS I PAISAGÍSTICS- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES AGROPECUÀRIES- HIGIENE BUCODENTAL- LABORATORI DE DIAGNÒSTIC CLÍNIC- IMATGE PER EL DIAGNÒSI- ANIMACIÓ D’ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES- SISTEMES DE REGULACIÓ I CONTROL AUTOMÀTICS- PRODUCCIÓ PER MECANITZACIÓ

Centre d’estudis PolitèCniCsPça. Urquinaona, 10- 08010 BCNtlf: 93.302.02.24www.cepnet.net

Cultura PràCtiCaC./ Sant Pere, 36-38 08221 Terrassa - tlf: 93.783.25.88www.cpractica.net

roger de llúriaC./ Mare de Déu del Coll, 4008023 BCN - tlf: 93.217.10.46www.rogerdelauria.com

esColes Freta-CalellaC./ Costa i Fornaguera, 2-1408370 Calella - tlf: 93.766.19.83 esColes Freta-MataróPg. Rocafonda, 45-4708304 Mataró - tlf: 93.790.47.58www.escolesfreta.es

eduCeMPl. Maluquer i Salvador, 19 08400 Granollers - tlf: 93.870.15.99www.educem.com

santa María dels aPòstolsC./ Pere IV, 562 / Rbla. Prim, 146-152080191 - tlf: 93.314.91.00www.smapostols.org

el Pinar de nuestra señoraC./ Canal de la Mànega, 3-5 08197 ValldoreixSant Cugat del Vallès tlf: 93.674.14.00

santíssiMa trinitatCtra. d’Esplugues, 62-70 - 08034 BCNtlf: 93.204.63.12www.trinitariasbarcelona.es

aCadeMia igualadaC. Sant Josep, 110-11208700 Igualada - tlf: 93.803.14.94www.academiaigualada.com

Centre tèCniC ilerdenseC/ La Garrotxa nº 11 baixos25005 LLEIDAtlf: 973 22 00 17

esCola tèCniCa girona, s.l. Ctra. Barcelona, 199 - 17005 GIRONA (Gironès - Girona) tlf: 972 208316 Centre tèCniC d’autoMoCió, s.l. Polígon Clos de Fires C/ Garrigàs, nau nº 1 17600 FIGUERES (Alt Empordà - Girona) tlf: 972 - 505498

esCola FaMiliar agrària QuintanesMas Quintanes, s/n - 08508 Les Masies de Voltregà -tlf: 93.850.24.41 / 93.850.23.75 www.quintanes.com

stuCoMC./ Pelai, 8 - 08001 BCN tlf: 93.301.56.96 www.stucom.com

MonlauC./ Monlau, 2-10 - 08027 BCNtlf: 93.340.82.04 www.monlau.cat

esC. FaMiliar CaMP JoliuCrtra. 340, - 43720 L’arboçtlf: 977.67.01.02 www.campjoliu.orgObra Social de Caixa Penedès

ubae Centre de ForMaCióC./ Comte Borell, 21-33 - 08015 BCNtlf:93.443.93.15 www.ubaeseae.es

XaloCGran Via Zona Nord, s/n08902 Hospitalet de Llobregattlf: 93.335.16.00 www.xaloc.org

les HeuresAv. Alcalde Rovira Roure, 4 25006 Lleida - tlf: 973.23.59.86

roCaAv. Meridiana, 263 - 08027 BCN tlf: 93.243.07.70 www.ceroca.com

aF Centre d’estudisC./ Fontanella, nº 19 - 08010 BCNtlf: 93.318.93.35www.af-ciclos.jazztel.es

Centre Cultural PinedaC. dels Joncs, 108902 Hospitalet de Llobregattlf: 93.263.79.90www.pineda.es

Centre d’estudis sant FranCesCC./ Taquígraf Serra, nº 7 - 08029 BCNtlf: 93.321.83.77www.cesftech.com

Ceyr-VillarroelC./ Villarroel, 5 i 7 - 08011 BCNtlf: 93.423.30.86www.ceir-arco.org

SALUT I MENJAR - SUPLEMENT ESTUDIA 11

Què menjar per aprovar els exàmens

Fatiga, cansament intel·lectual, ment en blanc... La vida de l’estudiant durant els exàmens no és un camí de roses. Saps que hi ha maneres d’alimentar-se per evitar aquest estrès?

En principi, tothom sap que per aprovar els exàmens, s’han de preparar amb temps i mètode. També és cert que depèn de les capacitats de cada persona o de l’estat aní-mic que es té en el moment en què l’estrès li juga a més d’un. Tant de bo que menjant això o allò poguéssim millorar el resultat d’un examen o, inclús, pujar la nota.

No obstant això, una alimentació adequa-da és una de les bases, juntament amb l’estil de vida, esport, etc., de la nostra quotidianitat i ens pot ajudar a esquivar possibles malalties i viure amb una bona

qualitat de vida. A més, en el cas dels es-tudiants, amb una natura en desenvolu-pament i amb un desgast d’energia intel-lectual gran, saber quins aliments són millors durant els estudis és fonamental. Una dieta mal feta, hàbits malsans, no fer esport o no dormir suficient són la causa de futurs problemes no solament físics sinó que també afecten, i és molt impor-tant, la capacitat de rendiment mental.

La massa cerebral és tan sols un 2 o 3 % del nostre pes corporal i. encara que sigui tan poca cosa en comparació, té la necessitat de consumir i absorbir fins a un 20 % de les propietats energètiques dels aliments. S’alimenta concretament d’hidrats de carboni, glucosa i, si no en té prou, de proteïnes i grasses. I no cal dir que quan arriba el temps dels exàmens, necessita encara molt i molt més.

Pautes alimentàries per als exàmens

Esmorzar bé. Començar el dia amb energia i sense baixades de sucre.Per als dinars principals, apostar per la dieta mediterrània i mai pel fast food o menjars ràpids (pizzes, ham-burgueses, entrepans...)Sucs naturals i infusions en lloc de be-gudes amb sucre, amb o sense gas.Com que estudiar consumeix molta energia, pot aparèixer una sensació de buit, de gana. Per això, és millor repartir el àpats en 5 o 6 menjars, dos de principals i la resta com a bere-nars. Sempre triant per aquests úl-tims fruita fresca i seca, sucs, batuts o entrepans vegetals.No beure massa cafè o begudes amb cafeïna, estarem més desperts, però molt poc concentrats i menys des-cansats de cara a les proves.Els complexos vitamínics no són neces-saris si feu una alimentació equilibrada.

S’ha de preparar la màquina, cos i estat mental, per poder resistir tots aquets anys d’ intensa feina intel·lectual i sobre-viure. Practicar una certa activitat física, no cal que sigui súper intensa, portar una disciplina d’estudi i descans, sense obli-dar també d’acompanyar-ho tot amb un bon grapat d’alegria, és part del pla de vida recomanat durant els mesos d’es-tudi. En particular, per al temps d’exà-mens, hi ha tot un assortit d’aliments que ajuden a tenir més rendiment.

I què hem de fer? Doncs per començar, no augmentar les calories. No necessitem digestions pesades o guanyar pes. Però sí, incrementar nutrients com les vitami-nes del grup B, i E, certes sals minerals (potassi, magnesi i cinc) i oligoelements

com el liti, silici, seleni i crom. Preneu nota perquè tots estan relacionats direc-tament amb el rendiment intel·lectual, la concentració, la memòria i, fins i tot, alguns estats emocionals. Són elements dels aliments poc agressius, naturals, que ens fan costat per poder superar mo-ments durs com solen ser els exàmens.

Fundació M.E.S, estudis amb futur

12 SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

Segur que la majoria de nosal-tres estaríem d’acord amb què la salut és un dels pilars, sinó el més important, de la felicitat. És per això que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut no tan sols com l’absència d’afeccions o malal-ties sinó també com l’estat complet de benestar físic, mental i social. En aquest sentit, cal fer referència a la medicina os-teopàtica com a medicina funcional que intenta conjugar diversos aspectes de la salut. Concretament, la Fundació per la salut M.E.S es dedica, a les seves esco-les, a formar professionals que mirin per la salut de les persones.

En aquest sentit, la Fundació M.E.S re-cull la filosofia de la medicina tradicional segons la qual els metges, amb vocació, no estaven pendents del rellotge i sí es-taven pendents dels pacients i tenien el jurament hipocràtic com a norma. Així, si estàs pensant en dedicar-te al món de la salut, tens motivació i la disposició

La història

L’any 1892, Andrew Taylor Still, doctor i cirurgià nord-americà, va fundar la primera escola d’osteopatia del món. Des del comença-ment, es va centrar en la importància d’una correcta estructura corporal per a què la salut sigui perfecta, i va crear una medicina funcional basada en l’observació i relació de totes les informacions que el cos ens dóna. Va constatar, d’aquesta manera, la rellevància del símpto-ma en tant que ens dóna la possibilitat de detectar qualsevol desequilibri tant bioquímic com mecànic. A partir d’aquestes patologies, l’osteopatia permet restablir la lliure circulació de la informació al cos.

A qui va adreçat?

A tots aquells joves interessats en el món de la salut que vulguin adquirir uns estudis amb futur reglats a nivell europeu o a aquells joves posseïdors d’uns estudis, com pot ser fisioterà-pia, infermeria, medicina..., que vul-guin ampliar els seus coneixements amb una carrera que està avançant a la medicina tradicional en la com-prensió funcional i global de la salut, i que dota al pacient d’una qualitat que va més enllà de la pura prescripció, tenint la possibilitat d’escollir, a més de l’osteopatia, homeopatia i medici-na tradicional xinesa

per a una formació de conjunt, la Funda-ció M.E.S et pot oferir la millor formació per part de professors titulats, les millors instal·lacions amb aules adaptades i bi-blioteques especialitzades. A més de la pràctica, compta amb una rigorosa for-mació acadèmica que assoleix la biolo-gia cel·lular, histologia, embriologia, bio-física, bioquímica, fisiologia, anatomia...

Des de 1997, el Parlament Europeu ha reconegut fins a set medicines alterna-tives entre les que es troba l’osteopatia. Es preveu que a la pròxima legislatura, Espanya segueixi la normativa europea reglant uns estudis de cinc anys, seguint l’exemple del Regne Unit, França, Bèlgi-ca, Portugal... En aquest sentit, la Fun-dació M.E.S comparteix model educatiu amb els països de la Unió Europea, fet que permet cursar part dels estudis a l’estranger.

fundacion.mes.free.fr(sense www)

EUNCET - SUPLEMENT ESTUDIA 13

La Borsa de Treball

Un dels serveis més interessants de l’Euncet és el de la borsa de treball. Per entrar-hi com més preparat possible, als estudiants d’últim curs de carrera se’ls fa un Assessment Centre, és a dir, un programa d’avaluació múltiple per a la detecció de competències. Per al recent diplomat, és molt útil saber quins són els seus punts forts, tant en coneixements com en capacitat i competències, per oferir-se amb garanties al món laboral.

La borsa de treball de l’escola compta amb més de 8.000 empreses que s’hi adrecen buscant persones qualificades. La borsa, a més de coordinar les sol-licituds i les demandes, assessora, pre-para i planifica la carrera professional de l’estudiant.

Les millors garanties d’èxit professional

Si allò què t’agrada són les ciències empresarials, no et pots perdre l’oferta formativa de l’Escola Universitària Caixa Terrassa. El seu pla d’estudis dóna prio-ritat a la innovació, a la personalització i a la qualitat per a què els seus estudiants surtin plenament capacitats per incorpo-rar-se al món laboral.

La creació del nou Espai Europeu d’En-senyament Superior (EEES) implica un canvi profund en el sistema universitari d’Europa i, dins d’aquest marc, l’Euncet ha definit noves estratègies i procedi-ments per encarar aquest procés amb el màxim de garanties. Una de les novetats que presenta l’escola és, precisament, un nou programa per als estudiants de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per aconseguir que els titulats i les titulades tinguin les millors compe-tències, tant teòriques com pràctiques, en el camp de la seva professió.

La finalitat del nou programa de l’Eun-cet és aconseguir que els estudiants, a més dels coneixements teòrics propis de cada ensenyament, també adquirei-xin habilitats, actituds, valors i eines per enfrontar-se amb garanties al món labo-ral. Per tirar endavant el projecte, s’han definit tres línies d’actuació.

Servei d’Orientació Personal

Així s’anomena l’assignatura que l’Euncet ofereix als seus alumnes de Ciències Em-presarials i d’Informàtica de Gestió per tal de treballar les competències a millorar en cada cas i facilitar les eines necessàries de superació i reforç. Desenvolupament Pro-fessional es du a terme ens grups reduïts per fer que el seguiment sigui com més personalitzat possible. Igualment, es com-bina el treball individual i en grup, amb l’objectiu de treballar diferents aspectes com l’autoconfiança, el treball autònom, el treball en equip, l’empatia i el compromís ètic, la planificació i l’organització, les habi-litats comunicatives, la presa de decisions, etc. Englobat dins d’aquest marc, l’escola ofereix també el Servei d’Orientació Perso-nal, per donar als estudiants tota l’asses-sorament que necessitin, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic i en el social. L’objectiu de l’Escola és que properament es pugui anar implantant en els diferents cursos al llarg de tota la carrera.

Accés personalitzat

Els alumnes de nou accés de l’Escola Universitària Caixa Terrassa hauran de respondre a una bateria de proves psico-tècniques i competencials amb l’objec-tiu de conèixer quin és el seu perfil. Així doncs, es poden identificar les àrees de millora de manera personalitzada.

14 SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

“Hem aconseguit acords que tindran un efecte important en els propers anys”

Blanca Palmada (Banyoles, 1963) és la comissionada d’Universitats i Recerca. La professora Palmada impartia les seves classes de Filologia Catalana a la Universitat de Girona, on ha anat desenvolupant les seves recerques en el camp de la fonètica i la fonologia del català

Quin balanç fa d’aquest any al càrrec?Hem pogut desencallar algunes qüestions que portaven massa temps encallades, com ara el pla d’inversions universitàries o els nous estudis de medicina, i ciència i salut animal. També hem aconseguit acords que tindran un efecte important en els propers anys, especialment els criteris per a l’elaboració del mapa i la ga-

rantia del coneixement de l’anglès. Però, per sobre dels resultats concrets, em sa-tisfà la clarificació que hem pogut fer del paper que pertoca al govern en la política universitària i la relació de confiança i de compromís compartit que tenim amb les universitats i amb els altres agents del sistema de recerca.

Ens pot fer un petit resum de la situació actual de les universitats catalanes i el seu futur?La feina de les universitats es complica perquè se n’espera molt. Han de donar resposta a noves demandes que van més enllà de les funcions clàssiques de docència i recerca. A més, ho han de fer sense aplicar fórmules fixes, perquè s’han de diferenciar i adaptar-se al mo-ment i a l’entorn concret que tenen. Tot això, que ja és prou complex, ho han de dur a terme en un marc que té rigideses importants i una governança difícil.

En quina situació es troba la relació en-tre govern i els rectors?Estem treballant pel mateix i tenim les tasques ben distribuïdes. Els rectors i rectores estan resolent qüestions com-plexes i han de tenir tot el suport del govern per executar-les amb llibertat i encert pel bé del país.

Creu que s’ha fet un gra massa amb la reclamació de més finançament per part de les universitats?Hi ha un compromís d’inversió del go-vern fins al 2010 que fixa un creixement molt important i que ha estat pactat amb les universitats. Hi ha una qüestió puntual referida a una quantitat que re-presenta menys del 2% del global de l’import que reben. Hem garantit que en podran disposar i ara estem tancant els indicadors que ens permetran distribuir el conjunt dels recursos condicionats a l’assoliment d’objectius.

15

En quin estat es troba l’adaptació de les titulacions al nou espai europeu?Les universitats han fet les seves propos-tes i hi ha 35 titulacions de grau que tenen el vistiplau del govern i que ara estan en el procés de verificació que du a terme ANE-CA. Les universitats estan treballant en el disseny de la resta d’ensenyaments i hem encetat unes trobades que anomenem “Converses per al mapa” per promoure acords entre universitats, assegurar que les bones idees es difonen i coordinar la programació a nivell nacional.

Està canviant la mentalitat pel que fa a “Bolonya”?Segur que n’hem de parlar més. I sobre-tot destriar cadascun dels aspectes que s’associen al desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Si els trac-tem un per un, sabrem com actuar i quins riscos hem de controlar. El procés no es pot fer sense els estudiants i hem d’entrar en una discussió més concreta que ens condueixi a solucions aplicables.

Quina és la posició del govern sobre el tancament de carreres “no sostenibles”?No tenim com a objectiu tancar titulaci-ons, però les propostes que vinguin de les universitats han de satisfer el requisit que va aprovar el Consell Interuniversi-tari de Catalunya en el sentit de poder inferir que l’ensenyament proposat tin-drà un nombre d’estudiants de nou ac-cés a l’entorn de 80 i, en tot cas, mai per sota de 30, llevat de casos especials que s’hauran de justificar expressament.

Diego Giménez, diego@edicat.cat