secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA abril 2008 - any 13 - www.deria.cat

número

124

Gisela, Una veu de conte

Tiratge: 54.300

Concursos secundèria:

consulteu pàgines 3, 11 i 21

Participa i guanya:

un Portàtil, un MINIMAC, un iPhone, una beca IED,un viatge a Futuroscope...

De relats, vídeos, banners, còmics, blocs i fotografíes

Llegir a través del telèfon mòbil - Parlem amb Emili Teixidor

ESTUDIA

SUPLEMENT

02 nosaltres www.deria.catl’e

ditorial

Bon Sant JordiEl 23 d’abril es celebra la diada de Sant Jordi a Catalunya. Els car-rers, com es tradició, es tornaran a omplir de roses i llibres en una jornada festiva on es commemora, a la vegada, la mort de Miguel de Cervantes, de Josep Pla, el naixement de William Shakespeare i la desaparició del propi Sant Jordi, l’any 303.

En aquest número de Secundèria, hem volgut transmetre aquest gust per la literatura que, des de fa temps, compartim amb tots vo-saltres. Per una banda, podreu llegir l’entrevista a l’escriptor Emili Teixidor, autor d’obres com Pa Negre o El llibre de les mosques. Per altra banda, hem volgut explicar-vos les noves tendències lite-ràries que ens arriben des del Japó, on els telèfons mòbils s’han convertit en eines on llegir novel·les de gran èxit, que estan apro-pant el món de les lletres a milions d’adolescents. Això, mentre Ficcions segueix sent un punt de trobada, amb més de 1.000 par-ticipants. I quan, a l’abril, comencen el concurs Joves i Conducció, organitzat pel RACC, i un nou concurs sobre disseny: L’IFiccions, l’aventura de crear imatges. Tecnologia i creativitat, un altre cop, de la mà.

Tot plegat, quan arriba, del 2 al 6 d’abril, una nova edició del Saló Estudia, un lloc on conèixer totes les possibilitats i ofertes educa-tives. Des de la revista, hem volgut oferir-te una extensa guia per a què no et perdis amb tanta informació, i hem elaborat un suple-ment on podràs trobar totes les dades que necessites per escollir la teva millor formació de futur.

Tiratge: 54.300

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Montse San Agustín, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas,

Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana:

54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 ·

Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Subscripció 1 €

25IV Premi de Disseny Portada Més Jove

26 27 28La vida en singular

30recomenem

30abril 2008

31Tot el poble cantarà...

escola d’escriptura

13Llegir novel·la a traves del mòbil

15A l’hora de comprar roba

16El telèfon mòbil supera el fix

19Les cròniques de Sarah Connor

20Els transgènics, necessitat o negoci?

124ABRIL 2008

02Bon Sant Jordi

03concurs Joves i Conducció

04Latitud Júnior

05walk like an egyptian

06Roger de Gràcia i Quim Vila

07Gisela Lladó

la convidadaaltaveula imatgereportatgeraccnosaltres

món viutv3reportatgeapren a consumir

tema del mes

agendaculturasexualitatcalaix de sastre

guia jovejoventut 22Emili Teixidor

11concurs de blocs: NetReporter

la malla

boca a boca

PARTICIPA AL CONCURS JOVES I CONDUCCIOI GUANYA:

UNA CÀMERA DE FOTOSUNA CÀMERA DE VÍDEOUN PORTÀTIL O UN VIATGE

A QUÈ ESPERES?

WWW.JOVESICONDUCCIO.CATCONCURS DE RELATS, FOTOGRAFIA I VIDEO

secundèriaOrganitzen:

El primer tema del concurs, Factors de risc i conducció, planteja una sèrie de questions a tenir

en compte per tothom, i crea un espai de reflexió on la creativitat pot ser expressada. Per això,

ens preguntem quina és la causa que morin tants joves en accidents de trànsit? En quasi tots

aquests accidents, la màxima responsabilitat cau en algun dels conductors implicats. L’excés de

velocitat, la conducció sota els efectes de l’alcohol o altres drogues, les distraccions al volant, les

maniobres inadequades, la no utilització del cinturó de seguretat o del casc són comportaments

que realitzen amb freqüència els conductors de vehicles i que en moltes ocasions causen, amb

major o menor incidència, un accident. Aquestes causes es poden sintetitzar en dues: les que

fan referència a l’aptitud i les que fan referència a l’actitud.

Factors de Risc entre els joves

Arriscant, te la jugues!- Perdre algú.

- Perdre la integritat física.

- Causar un accident.

- Perdre el carnet.

- Perdre el cotxe o la moto.

Els factors de risc més comuns en els joves!

- Conduir sense cinturó de

seguretat o casc.

- Conduir sota els efectes

de l’alcohol o substàncies

psicoactives.

- No respectar els límits de

velocitat.

- No respectar els senyals.

- Perdre la tranquil·litat conduint.

- La influència dels amics

L’aptitudEls joves, a causa de la seva manca d’experiència,

tenen menys perícia al volant. S’estima que

durant el primer any de possessió del carnet,

la probabilitat de tenir un accident és fins

a cinc vegades superior a la d’un conductor

experimentat.

L’actitudEls joves, sobre tots els nois, tenen

més propensió al risc. Això es deu,

en part, a raons evolutives, però

sobretot respon al fet que, sovint,

l’entorn del jove fa prevaler els

comportaments temeraris sobre la

conducció responsable i prudent.

Concurs Joves i Conducció www.jovesiconduccio.cat

CALENDARI:- Factors de Risc: 25 març fins el 6 d’abril- Seguretat: 7 abril fins el 20 d’abril- L’entorn: 21 d’abril fins el 4 de maig- Conseqüències dels accidents: 5 de maig fins el 18 de maig

04 tv3 www.deria.cat

Latitud Júnior, cooperació i desenvolupament a ulls dels joves

Els primers 15 minuts ens ensenyen la vida dels joves en aquests països i ser-veixen, d’aquesta manera, com a punt de partida d’una sèrie de col·loquis amb joves de Catalunya que opinen sobre els temes esmentats. Així, assistim al testi-moni de l’Álvaro Gutierrez, un jove de 25 anys de Catarina, Nicaragua, que ens ensenya, al cinquè documental, la seva feina en la lluita pel medi ambient; o el testimoni de la Fanny, una jove indígena de l’Equador que lluita per recuperar la seva identitat i la seva cultura de l’oblit provocat per la colonització. En defini-tiva, tota una sèrie de testimonis que obren el debat posant sobre la taula te-mes d’actualitat, de desenvolupament i cooperació que seran exposats sota la mirada dels joves de Catalunya.

Els documentals, amb una durada de 25 minuts cadascun, segueixen el següent ordre:Sobreviure a PalestinaMoçambic: stop sidaConstruint la pau a ColòmbiaDones al Marroc: camí a la igualtatDefensors de la natura a NicaraguaIndígenes, guardians de l’Amazònia d’Equador.

Moçambic: stop sida

Sobreviure a PalestinaCom veuen i com viuen els joves dels països subdesenvolupats el món en què vivim? Què diuen els joves de Ca-talunya sobre la sida, el medi ambient, la pau, els drets de les dones...? Si ho voleu saber, “Latitud Júnior”, una sèrie de documentals produïts per TV3 en col-laboració amb centres d’ensenyament secundari de Catalunya i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ens proposa sis respostes a aquests interrogants que s’emetran pel K3 durant els mesos de febrer i març.

+informaciówww.tv3.cat/latitudjunior

05la imatgewww.deria.cat

walk like an egyptianautor: kallejipporigen: photocase

Roger de Gràcia i Quim Vila: el caçador i la presaEl cantant de verb promiscu Quim Vila és l’encarregat de tancar cada capítol de la sèrie “Caçadors de paraules” de TV3 amb una cançó. Roger de Gràcia, pre-sentador del programa, l’acompanya cantant, rapejant o tocant allò que calgui. Country, folk, jota, tecno, blues, rap... Tots els estils musicals són bons per a aquest particular duo.

Vila agafa el relleu de Quimi Portet, as-tre intercomarcal, filòsof de guàrdia de la primera temporada del programa. “Bé, en Quimi no cantava i jo, sí”, aclareix Quim Vila. El cantautor de Moià explica que les seves aparicions a “Caçadors de paraules” “són tot un repte i al mateix temps un plaer, perquè ja surto prou so-vint per la televisió fent l’imbècil, però en aquest cas és diferent perquè és un

programa amb prestigi, i això és guai. És un tipus d’humor diferent, no és el show dels Morancos ni ens llancem pastissos a la cara”. Però qui va ser l’espavilat que va decidir fitxar-lo? Els esdeveniments es van precipitar arran de la intervenció del músic vallesà al darrer capítol de la primera temporada de “Caçadors de pa-raules” titulat “Catalunya canta”: “Hi vaig aparèixer com a exponent de músic amb infància cumbaià, cantant tots els tòpics de les cançons d’acampada, xiruca i foc de camp”. Amb Roger de Gràcia no es coneixien abans de coincidir a la petita pantalla. “Ens havíem dit hola i adéu a les oficines de RAC 1, perquè ell col·labora amb l’equip d’en Toni Soler”, diu Vila. Per al caçador de paraules és tot un repte en-frontar-se a un personatge com aquest: si féssim un símil cinegètic, per abatre

un depredador de l’abecedari com Quim Vila s’ha de ser un campió en caça ma-jor. ”No sabíem on ens ficàvem. Ara no ho tornaríem a fer. Aquest paio està boig. Hem acabat tots marejats, “ironitza Roger de Gràcia”. En realitat, ha estat una expe-riència molt divertida. Vila té una sobre-dosi d’energia i treballar amb ell sempre carrega molt les piles. Però bé, acabem tots molt atabalats, perquè una de les seves característiques és que diu moltes paraules i molt ràpid. ”D’entre tots els du-ets que han realitzat, Roger de Gràcia en destaca una cançó a l’estil Pimpinela, en un capítol dedicat a les feines de la casa. “Ell tocava el piano, que no el sap tocar gaire, i jo el violí, que no el sé tocar gens. Va ser força psicotròpic, tot plegat.”

Roger Palà

Fotos: Juan M. Morales

Plouen CatximbesTelescopiTelescopi és una obra valenta, en la qual han aban-donat els patrons que tan bons rèdits els han reportat. Han fet saltar l’única fórmula que la premsa musical va trobar per etiquetar-los: Plouen Catximbes = Umpah-Pah + The Police. S’han convertit en una banda que escapa de tot intent de classificació taxonòmica, tot i tenir un nom que remet a ritmes i “aromes” jamaicans i formar part d’una discogràfica de rock radical. JoRDI RIBA

www.enderrock.cat

RauxaTeràpia de grup

Amb el permís dels Macedònia, Rauxa ha estat el grup amb més projecció de la factoria Sona 9. Si el debut de Rauxa s’havia d’entendre com una ex-cusa per convidar a la festa, el segon disc tant es pot escoltar com ballar. La gràcia de Rauxa és que són capaços de sonar com un esplai de hòbbits d’excur-sió pel mig del Montseny, sense despentinar-se i amb orgull. RoGER PALà

Meritxell GenéInesperadament

El primer disc en solitari de la lleidatana, acordionista i cantant del grup de Ponent Skalivada, té uns bons ingredients: lletres pròpies i curosament elaborades que es barregen amb l’adaptació de poemes, un so ben produït i varietat melòdica. Una bona carta de presentació d�una de les joves promeses de la darre-ra i “fructífera” collita de cantautors novells, feta amb inquietud, curiositat i il·lusió. ELISENDA SoRIGUERA

06 altaveu www.deria.cat

07la convidad

Gis

ela

Lla

dó

Gisela Lladó ha aconseguit fer-se, poc a poc, un lloc dins del món dels musicals. Ara, Dagoll Dagom ha comptat amb ella per fer de Ventafocs a l’espectacle Boscos endins. A més, al maig, representarà a Andorra al Festival d’Eurovisió, competint amb el televisiu Rodolfo Chiquilicuatre.

08 la convidada www.deria.cat

Gisela Lladó, cantant

“Els contes ofereixen missatges universals”Gisela Lladó, aquest somriure etern i amable, i aquesta veu dolça i de conte, és la Ventafocs del nou musical Boscos endins, de Dagoll Dagom. Amb tres dis-cos publicats, i amb tres musicals a l’es-quena, ja s’ha formant una carrera sòlida i coherent abans que, al maig, representi Andorra al Festival d’Eurovisió.

Ja fa 7 anys de la teva participació a Operación Triunfo. Com recordes, amb la perspectiva del temps, aquella expe-riència?El balanç és positiu. El concurs va ser molt maco i, encara que ho vam passar mala-ment amb les nominacions setmanals, va ser una experiència irrepetible. Ara, se-gur, pagaria per tornar a repetir-ho.

Encara tens contacte amb algun com-pany o professor? Amb quin?Sí, intentem tenir contacte. Sobretot, amb les no-ies. Però totes treballem molt... i és difícil.

Llavors estudiaves Periodisme. No has volgut tornar-hi?La veritat és que, com he treballat sem-pre, i he tingut molta sort, no m’ho he plantejat. Però mai se sap.

I la teva passió pels cavalls? Encara pots gaudir-ne?Ho tinc una mica apartat, perquè amb tanta feina és difícil. A més, és un esport de risc. Però ho trobo a faltar...

Nom complet: Gisela Lladó Cánovas.Lloc i data de naixement: Barcelona, 01-01-1979.Un llibre que ens recomanaries: El perfume.I una pel·lícula: El sexto sentido.Plat que cuines millor: La pasta.Una mania: Anar sempre molt ben perfumada.Una qualitat: Pencaire.Un somni: Continuar vivint en un somni.On t’agradaria anar de viatge: Al Japó, per exemple.Tens fama de ser molt… alegre.

Tal com raja

Des del principi de la teva carrera, has tingut una relació molt estreta amb el món Disney. Per què creus que la teva veu encaixa amb aquestes històries?Suposo que no només és la veu. També, la imatge. Tinc una veu que no és gruixuda, i la meva imatge sempre riallera encaixa bastant amb aquests tipus de pel·lícules.

El 2003, vas guanyar la Gaviota de Plata del Festival Viña del Mar amb “Este amor es tuyo”. Quines portes et va obrir?Va ser una satisfacció molt gran, anar a un festival tan important i guanyar-lo. Vaig fer promoció a Xile i va servir per a què em coneguessin a l’altre costat de l’oceà.

Al teu segon disc, Más allá (2003), t’estre-nes com a lletrista. Des de quan escrius?

Sempre he pensat que, si l’escrius, la cançó és una mica més teva. Tenia

moltes ganes d’explicar coses.

“SEmpRE hE pEnSaT QUE, Si L’EScRiUS, La cançó éS Una mica méS TEVa”

09

El 2006, surt el teu tercer disc, Ni te lo imaginas. Com creus que ha evolucionat la teva música? Per quan un altre disc?Espero que el més aviat possible. Vaig poc a poc. M’agradaria fer alguna cosa més moderna, però això es va veient durant el procés.

Ara, al maig, representaràs Andorra al Festival d’Eurivisió. D’on treus el temps per preparar-t’ho tot?No sé... (riu). Em cuido molt, i estic molt per la feina. Ara, estaré sense vida per-sonal per aprofitar totes les hores i pre-parar-me bé, com a mi m’agrada.

Boscos endins és l’obra que ara re-presentes, interpretant a Ventafocs, al Teatre Victòria. Es tracta d’un musical a partir de diversos contes populars. Com s’enllacen?Tot s’enllaça dins del bosc. Boscos endins és el punt de trobada on els contes es co-

“OT Va SER Una ExpERiència iRREpETiBLE”

neixen entre ells, i tots volen aconseguir el mateix, i passar pel mateix camí.

És una obra que ja es va estrenar a Girona, amb un notable èxit. Per què creus que aquests tipus de contes en-ganxen a la gent? Són símbols eterns?Els contes ofereixen missatges univer-sals i, per tant, sí, són eterns. L’amor és amor sempre, la por és por... Són con-ceptes sense temporalitat, de l’ésser humà.

I què és allò que més t’ha sorprès de treballar amb Dagoll Dagom.Sens dubte, la seva qualitat humana. La seva calidesa. Són artistes en tots els sentits. Això s’agraeix molt.

És el teu tercer musical. I sortir a es-cena no només vol dir cantar. T’agra-daria arribar a ser actriu de text?M’encantaria. M’atrauen molt el món del cinema i la televisió. Seria un pas més endavant. Si surt l’oportunitat, m’agradaria molt.

Albert Lladó, albert@edicat

11secciówww.deria.cat

cOncURS nETREpORTER DEL DiaRi DiGiTaL lamalla.net i Secundèria

penja el teu bloc a internet i guanya un ordinador portàtil i un ipod

Saps què és un bloc? Ja el tens? Has pen-sat en crear-ne un amb alguns dels teus companys d’institut? El bloc s’ha conver-tit en una de les eines de comunicació més ràpida i més utilitzada per la gent jove, i amb més possibilitats per interac-tuar amb altra gent. De mica en mica, Internet va guanyant terreny a la televi-sió. Els joves passen cada vegada més ho-res davant l’ordinador, ja sigui per estudi o per entretenir-se, i menys hores davant el televisor.

laMalla.net, un dels diaris digitals de referència a Catalunya, i Secundèria han obert un concurs destinat a premiar els millors blocs fets per joves, ja siguin estudiants d’institut o universitaris. El concurs es diu NETREPORTER i busca fo-mentar i posar de relleu la creativitat i la iniciativa dels joves a la xarxa.

Fins quan tens temps?El període d’inscripció de blocs per concursar començarà el dia 25 de març i es-tarà obert fins al 18 d’abril. El dia 23 d’abril s’obrirà el període de votació popular per escollir els millors blocs del concurs. Es podrà votar fins el dia 9 de maig. Un dia de la segona quinzena del mes de maig, sabràs si el teu és un dels millors blocs segons els internautes i rebràs el teu ordinador portàtil i el teu Ipod en un acte de lliurament que es farà conjuntament amb el concurs literari Ficcions.

Per participar a NETREPORTER, cal tenir o crear un bloc a Internet, tenir entre 16 i 25 anys, i viure a qualsevol dels munici-pis de Catalunya. Aquesta primavera, pots presentar el teu bloc a concurs i, si el teu surt escollit com el millor, guanyaràs un ordinador portàtil i un Ipod.

Les bases del concurs NETREPORTER es publicaran molt aviat al diari digital laMalla.net www.lamalla.net/netreporter, però aquí et resumim alguns detalls importants:

hi haurà dues categories: - Millor bloc fet per estudiants de batxille-

rat (entre 16 i 18 anys)- Millor bloc fet per universitaris (entre 18

i 25 anys)

Pots participar-hi individualment o, si feu un bloc col·lectiu, en grup (màxim tres persones)

Què has de fer per participar?

Els participants hauran d’enviar per correu electrònic o per correu postal: Nom i cognomsFotocòpia del DNICòpia d’un document que acrediti el curs i el centre on es cursen estudisL’URL del bloc amb el qual es vol concursar

Si optes per enviar les teves dades per cor-reu postal, ho has de fer a:

PREMIS NETREPORTER ‘laMalla.net’Xarxa Audiovisual LocalTravessera de les Corts, 131-159Pavelló Ponent – Recinte Maternitat08028 – BARCELONA

secundèria

12 tema del mes www.deria.cat

Llegir novel·la a través del telèfon mòbilÉs indiscutible, avui, que la xarxa ha revolucionat la manera de comunicar-nos. Però també, la manera de consu-mir cultura. Vídeo, text i àudio són més accessibles que mai. Ara, sembla que la literatura comença a reaccionar i a aprofitar les noves eines que Internet ens ofereix. Arriba la novel·la per a te-lèfons mòbils.

Llegir a través de la pantalla és molt incò-mode. Aquest és un dels arguments dels que no veuen clar això que el paper desa-pareixerà. Però amb el Kindle això podria canviar. Es tracta d’un dispositiu sense fils de lectura que patrocina Amazon. Els seus defensors asseguren que la resolució de la pantalla és molt similar a la del paper però amb la gran diferència que es poden em-magatzemar desenes de llibres digitals. És un aparell de només 300 grams i amb una bateria que pot durar fins a 30 hores, i que costa prop de 300 euros.

Què és el Kindle?

El Japó, sempre pioner

Com en la majoria de coses relacio-nades amb les noves tecnologies, la novel·la per entregues a través del telè-fon mòbil ha començat a fer-se popular al Japó. I és que des de fa 5 anys, les “keitai shousetsu” s’han convertit en els nous best seller per a adolescents. Es tracta de textos breus, de temàtica ro-màntica o policíaca, que creen addictes. Amb constants referències als videojocs o al món del còmic, les novel·les per en-tregues són les més llegides pels joves nipons. Els abonats al servei reben els capítols, diàriament, al seu telèfon mòbil per una quota fixa.

13

Nou gènere literari

Alguns intel·lectuals es neguen a accep-tar la novel·la per a mòbil com un nou gènere literari, ja que els arguments són massa simples i el llenguatge no deixa de ser pobre i escàs. Tot i així, és veritat que el format és diferent i té unes carac-terístiques molt especials.

Generalment, els capítols no superen els 2.000 caràcters, els diàlegs són curts i rà-pids, hi ha molta tensió per mantenir al lector amb l’intriga constantment i les fra-ses són molt breus. Pràcticament, no hi ha comes i no s’utilitzen metàfores gaire treballades. En definitiva, se li dóna més importància a l’acció que a la descripció.

De la pantalla al paper Mika, autora novell, s’ha convertit en una escriptora de culte amb l’obra Cel d’amor, que han llegit més de 20 mili-ons de persones a través del seu telèfon mòbil o el seu ordinador. I és que el fe-nomen ha arribat a les llibreries. L’últim any, de les 10 novel·les en paper més venudes al Japó, 5 eren originalment per a mòbil.

El cas català

Encara que no és comparable, a Catalu-nya, Màrius Serra ja va experimentar les noves possibilitats que la telefonia ofe-reix al joc literari. L’escriptor va publicar, el 2006, una nova novel·la anomenada La veritable història de Harald Blueto-oth, basada en la vida del rei danès del segle X Harald Blaatand. Es tractava de la primera novel·la curta enregistrada per a què es descarregués, gratuïtament i en format àudio, al mòbil amb tecnologia bluetooth. En total, es van fer catorze ca-pítols que es podien baixar des del centre comercial l’Illa Diagonal de Barcelona.

És difícil predir com afectaran les noves tec-nologies, en 5 o 10 anys, al terreny de la li-teratura. El que sembla evident és que, més enllà de la qualitat o no de les noves pro-postes, el format condicionarà la forma de narrar. Com dèiem, ja han sortit molts crítics amb aquests experiments. Asseguren que empobreixen els gèneres i que no aporten res de nou, en realitat. Altres, veuen en les novetats tècniques l’oportunitat de provar amb altres llenguatges i registres. El temps donarà la raó a uns o a altres. O a tots.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

15apren a consumirwww.deria.cat

Què fem?

Imagina’t que ets en una botiga, mira les samarretes que hi ha l’aparador i escull quina samarreta et compraries i quina no.

a l’hora de comprar roba...Sabies que...

A l’hora d’escollir la roba es tenen més en compte els criteris associats a l’emoció que els associats a la raó.

Els criteris racionals són aquells més ob-jectius, com la qualitat, la talla, el tipus de botiga, el país d’origen, l’etiquetatge... Els criteris emocionals són aquells en què hi intervé la subjectivitat de la perso-na consumidora, com el gust, la marca, l’estil, el disseny, la combinació...

Escola del consum de catalunyaGran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11

a/e: aula.consum@gencat.cat

pensa en....

Com és la teva compra de roba? Què fas si no tens prou diners per comprar-te la peça de roba que t’agrada? Prefereixes dues peces més econòmiques o una de més cara? Totes aquestes preguntes, i més, són les que ens podem fer quan anem a comprar roba.

Recorda que a l’etiqueta trobaràs infor-mació que et serà útil a l’hora d’escollir: el preu, la talla, la composició, les dades del fabricant, com s’ha de rentar...

A l’hora de comprar roba, hi ha una gran diversitat de criteris que ens orienten per tal de consumir de manera reflexiva, críti-ca i responsable. Per això, podem consi-derar la compra com un entramat de crite-ris racionals i emocionals indissociables.

Quins aspectes han decantat la teva de-cisió? (senyala aquells criteris que han entrat en joc)

Talla Gust Color Marca País Moda Originalitat Qualitat Disseny Teixit Estil Preu Combinació Missatge Botiga Altres

Quins criteris tenen més pes en la teva decisió, els racionals o els emocionals? Creus que podem tenir en compte no-més els criteris emocionals? I només els racionals? Pensa-hi...

Aquesta activitat està basada en una part del taller “Anem de compres?” que es re-alitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum i que vol reflexionar sobre els diferents criteris que es tenen a l’hora d’anar a comprar.

EMOCIÓ64,08%

RAÓ35,92%

Raó-EmOció

Font: Estudi dels criteris que tenen en compte els joves de

Catalunya a l’hora de comprar productes de vestir. Agència

Catalana del Consum. 2007.

www.consum.cat

25 euros 45 euros 47 euros 8 euros 38 euros

82 euros 10 euros 15 euros 60 euros 15 euros

16 reportatge www.deria.cat

Tot i que és probable que molts pensa-ven que el telèfon fix no estava de moda i que el mòbil acabaria amb la seva he-gemonia, ara ja podem afirmar que sí, que tenien raó. Per primera vegada, el nombre de gent que té telèfon mòbil, i que el fa servir habitualment, comença a superar al que té telèfon fix.

En el recent estudi que ha fet l’Àrea de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona entre 1.000 ciutadans, ha quedat demostrat que el 86’4% té telè-fon mòbil, mentre que si parlem del fix, aquest tant per cent es redueix al 84’3%. Encara que pot semblar que no és una gran diferència, és molt significatiu que el telèfon fix hagi estat superat per la telefonia mòbil, una tecnologia relativa-ment nova. Els mòbils ofereixen una gran quantitat de serveis, són els serveis tradicionals (truca-da i sms) els més utilitzats pels ciutadans: el 93’3% dels enquestats fan trucades des del mòbil i el 62’5% sovint el fan servir per a l’enviament o recepció de sms.

Altres aplicacions, com són la navegació per a Internet, la vídeotrucada o el correu electrònic, són gairebé desconegudes per a la majoria dels enquestats. I tot i que aquestes aplicacions formen part de la gran majoria de telèfons d’avui dia, no-més un tant per cent molt petit, 12’3%, fa servir alguna d’aquestes utilitats.

És més que probable que el poc ús que fem de les noves aplicacions de dades que permet avui dia la telefonia mòbil estigui influenciat per les tarifes actuals, molt allunyades de la resta de tarifes eu-ropees, que no permeten un ús tan ex-tensiu com el cas de veu. No és d’estranyar, doncs, que el 72’2% dels enquestats trobin que el seu telèfon té tot allò que necessiten. És a dir, tecnolò-gicament cobreix les seves necessitats. Hi ha dos aspectes desitjables a l’hora d’adquirir un terminal mòbil. En el cas dels joves, és important que sigui eco-nòmic. Per contra, les dones i la gent de més de 55 anys troben més important que sigui fàcil d’usar i intuïtiu.

El telèfon mòbil supera el fix

17

Però fins a quin punt la telefonia mòbil està present a les nostres vides? Doncs bàsicament depèn de l’edat dels usua-ris. En general, hi ha 2’3 mòbils al nucli familiar. Però si fem un estudi més acu-rat, la gent gran, que normalment són dos membres per unitat familiar, té 1’2 mòbils, i en el cas dels nuclis familiars més joves, on hi ha 3’6 persones per llar, hi ha 3’4 mòbils.

Aquest estudi deixa patent que la tele-fonia mòbil ha deixat de ser un comple-ment de la telefonia fixa i s’ha instaurat com a servei consolidat dins de la soci-etat actual.

Tot i que els serveis en mobilitat enca-ra no s’han fet extensius entre els ciu-tadans, d’aquí a uns anys, es preveu que siguin més populars. No únicament perquè les tarifes siguin més ajustades i a l’abast de tothom, sinó perquè les no-ves generacions estan creixent en una societat envoltada de tecnologia que els facilitarà l’adaptació a aquests serveis i

un ràpid aprenentatge de les aplicacions que puguin sorgir en un futur.

A mitjans de febrer d’aquest any, Barce-lona es va omplir de professionals i ex-perts en tecnologia mòbil. És el què es coneix com el Mobile World Congress, abans anomenat 3GSM. Aquest congrés es celebra a Barcelona des de fa ja alguns anys i és el retrobament per excel·lència del sector de la telefonia mòbil a nivell mundial. Aquells dies, els hotels i res-taurants de la ciutat s’omplen a base de bé. Però a banda d’omplir hotels, el què tota aquesta gent reunida aconsegueix és marcar tendències de futur en l’ús dels mòbils, i llançar al mercat nous pro-ductes i serveis. Aquestes novetats, molt probablement al cap de pocs mesos, ens són oferts a través de les nostres opera-dores i en podem fer ús. D’aquí doncs, la importància d’aquest esdeveniment, ja que té un impacte directe sobre les pos-sibilitats tecnològiques que té el nostre telèfon mòbil.

19TV3www.deria.cat

Ja podem pronunciar el “saionara baby” al tedi televisiu. Som molts els que feia temps que desitjàvem que el món del cyborg més famós del cel-luloide tingués el seu correlat a la te-levisió. I, per sort, ja no hem d’esperar més perquè arriba “Les cròniques de Sarah Connor”, una sèrie estructurada en nou capítols i que ens traslladen a les dificultats que la Sarah (Lena He-adey) descobreix tant en protegir el seu fill, John Connor (Thomas Dekker), com en intentar detenir la rebel·lió de les màquines. La proposta televisiva vol recuperar l’esperit de Terminator 2, el dia del judici final, és a dir, quan John té uns 15 anys Ara ella i John es tro-ben sols en un món molt perillós i molt complicat. Són fugitius de la justícia i saben que poden ser atacats en qualse-vol moment per més enemics del futur i també del present.

seguida, Cameron passa a ser quelcom més que una confident ja que, sense cap por, fa de protectora de Sarah i John. Pel camí es creuaran amb molts perills del futur, però també amb un agent de l’FBI, intel·ligent i intrèpid, James Ellison (Ric-hard T. Jones), que es convertirà en un aliat d’allò més poderós. “Terminator: Les cròniques de Sarah Connor” és una emocionant versió de la saga Terminator, on la intrèpida i forta Sarah descobreix que protegir el seu fill i aturar l’aixeca-ment dels robots és una tasca molt més difícil del que mai no hauria imaginat.

En l’estrena de la sèrie, de nou amb l’amenaça dels Terminators implacables que no s’aturaran per res fins que John, el futur cap de la resistència, quedi eli-minat, Sarah Connor deixa de fugir per passar a l’ofensiva contra el destí i els robots que volen aniquilar el seu fill.

actorsLena Headey - Sarah ConnorThomas Dekker - John ConnorSummer Glau - Cameron PhillipsRichard T. Jones - James Ellison

Sarah s’encara a aquesta realitat mentre John pren coneixement que ell pot ser el futur salvador de la humanitat, tot i que encara no es veu preparat per assu-mir la responsabilitat de lideratge que se li ha predestinat. John se sent indefec-tiblement atret per Cameron (Summer Glau), una alumna enigmàtica del seu institut que sembla d’un altre món. De

arriba Terminator a TV3

“Les cròniques de Sarah connor”

20 món viu www.deria.cat

Els transgènics, necessitat o negoci?Sabeu què són i com funcionen els ali-ments transgènics? Sabeu si aquelles patates fregides que tant us agraden, aquella poma, taronja... han estat mo-dificades genèticament per millorar la seva productivitat? Anant una mica més enllà, en el cas que estigueu menjant-ne, sabeu si són perjudicials? El debat al voltant dels aliments transgènics està carregat de polèmica. Això es deu a què els aliments transgènics són potser l’exemple més clar d’avenç tecnològic amb possibles repercussions econòmi-ques, ètiques, jurídiques i socials.Per una banda, els detractors, general-ment relacionats amb el món ecologis-ta, sostenen que la modificació genètica és del tot incontrolable, que no podem preveure les conseqüències d’unes tèc-niques que escapen al control total i que obeeixen més a motius econòmics que a motius socials, posant en perill tant la salut pública com la salut del planeta.

Per altra banda, hi ha qui sosté, com el premi Nobel de la Pau, Norman Borlaug, que en la lluita de l’home contra la fam al món, la “revolució verda”, és a dir, el progrés científic aplicat a l’alimentació, seria la clau que, conjuntament amb la sostenibilitat del creixement poblacio-nal, podria acabar amb unes dels princi-pals problemes de la humanitat.

Què són els transgènics?Les característiques de tot ésser viu, des de la seva aparença fins a les respostes més elementals al medi, estan als gens, les unitats bàsiques d’informació a par-tir de les quals es formen les proteïnes. Aquestes defineixen com és, com es

· EFSA (European Food Safety Authority): www.efsa.europa.eu Al seu web, s’especifiquen els forts proto-

cols d’assignació que els aliments han de seguir a Europa.

· Greenpeace: www.greenpeace.org/espana Organització ecologista políticament i eco-

nòmicament independent.

· Fundació Norman Borlaug: www.normanborlaug.org Al seu web, trobareu informació sobre les

tasques investigadores i solidàries de la fundació.

Webs interessants

desenvolupa i com interacciona qualse-vol organisme viu amb el seu entorn. El conjunt de gens rep el nom de “geno-ma” i el de les proteïnes, “proteoma”. Ambdós constitueixen la informació ge-nètica, que és única per a cada espècie i per a cada individu.

21

Un transgènic és un organisme modifi-cat genèticament, és a dir, un ésser viu al qual se li ha introduït un nou gen que passa a formar part del seu genoma. Aquest gen pot provenir d’una espècie emparentada o d’una completament di-ferent. D’aquesta manera, els aliments transgènics són aquells que han estat sotmesos a enginyeria genètica i es po-den consumir, també són aquells que contenen algun additiu obtingut per ma-

nipulació genètica o aquells que per la seva producció han necessitat l’ajuda d’un enzim manipulat genèticament.

En contra·Per als ecologistes, el debat ve precedit, en primer lloc, pel fet que els “vectors de transformació” (anomenats “paràsits genètics”) que s’utilitzen per a la intro-ducció de gens forans als organismes, són sovint inductors de tumors, sarco-

mes i leucèmies. Tot i que aquests vec-tors estan “controlats” des del laboratori per eliminar les propietats patògenes. ·En segon lloc, la possibilitat de mono-poli per part de les empreses que co-mercialitzen amb transgènics, en la me-sura que posseeixen la patent, obliguen indirectament als pagesos a comprar tant els seus productes com els insecti-cides específics a cada espècie.

A favorEn canvi, hi ha qui sosté, dins de la co-munitat científica, que els arguments ecologistes no tenen fonament:

· Per exemple, asseguren que els ecolo-gistes s’aprofiten del desconeixement del procediment científic per part de la societat per crear una alarma inexistent.

· Pel que fa als motius econòmics, ar-gumenten que l’obtenció d’aliments transgènics pot ajudar a resoldre el pro-blema de la fam al món afirmant que, des de 1960 fins l’actualitat, la fracció de població de països que viuen sota el llindar de la desnutrició ha passat d’un 56% a un 10% gràcies als avenços cien-tífics aplicats a l’alimentació.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

participa i guanya!coneix els nous concursos i demostra les teves habilitats:

NetReporterwww.lamalla.net/netreporter

Blocs personals

t'esperen molts regals i premis

Joves i Conducciówww.jovesiconduccio.cat

Relats, fotografia, vídeo

iFiccionswww.ficcions.cat

Bàners, còmic i vídeo

secundèria

secundèria secundèria

22 boca a boca www.deria.cat

Emili Teixidor, escriptor

Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933), amb una producció literària molt extensa, ha escrit per a infants, joves i adults. Premi Nacional el 2004 per la seva novel·la mes-tra Pa Negre, ha insistit en la importància de l’hàbit i la disciplina a l’hora de trans-metre la passió per la literatura als nous lectors. Recentment, i amb una llarga experiència com a professor i escriptor, ha publicat La lectura i la vida (Ariel), on explica les claus per transmetre aquest virus crònic anomenat “literatura”.

Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres, Pe-riodisme i Magisteri. En quina carrera va aprendre més?Recordo professors, no assignatures. Fi-losofia i Magisteri eren molt semblants, i vaig estudiar Dret perquè a casa creien que no podria viure de professor. I Peri-odisme, ho vaig fer perquè abans, en un diari, t’ho exigien.

Sempre va saber que volia ser escriptor?Aquestes coses, penso, mai se saben. Vas fent i t’hi vas trobant...

Durant molt de temps, vostè ha escrit per a infants i per a joves. Existeix, real-ment, un gènere independent que sigui el juvenil?Hi ha unes certes característiques mecà-niques, com la comprensió, el vocabu-lari ... És un gènere complex perquè, els best-sellers, també són literatura per a joves, de 3 a 99 anys.

Què no es pot explicar en el gènere per a joves?

A part de les característiques tècni-ques, hi ha unes experiències vitals, molt fonamentals, que la literatura no ha d’avançar. Es pot parlar de tot, però adequant-ho a l’edat psi-cològica del lector, de tal manera que pugui integrar-ho al seu món.

Però, no estem sobreprotegint els joves?És que jo crec que algú amb 12 anys pot llegir, ja, pràcticament qualsevol cosa. Depèn de la prepa-ració que hagi tingut. L’edat lectora depèn de la maduresa psicològica de cadascú.

Per tant, només existeix literatura per a nens i literatura per a adults. La literatura juvenil només és un in-vent editorial?La literatura juvenil és un gènere per a grans que volen divertir-se. És una

literatura sense esforç, que té molt d’èxit perquè sembla que aprens mol-tes coses.

Però no creu que s’ha idealitzat el món literari? Vull dir: no és millor una bona pel·lícula que un mal llibre?Per això, la poesia és el que es llegeix menys. Sembla que només importa la forma i no, el contingut. Però el cinema no ens donarà mai el llenguatge que ens dóna el text. Són molt diferents.

Ha sigut professor durant molt de temps. Què és allò que més li va agra-dar d’aquella època?La recordo amb molt de gust. Amb el pas dels anys, el que penso és que els hauria d’haver fet llegir més (riu). Hi ha-via un clima molt bo.

I el que menys?No m’agradava la intervenció externa. Comprenc que hi ha de ser l’administra-ció i els pares, però hi havia massa bar-reres. Es perd molt de temps.

Sempre es diu que els joves no llegei-xen. És tan greu la situació?És un tòpic. Ara es llegeix més que mai. És veritat que es llegeix menys compa-rat amb altres països, però és que no venim del mateix lloc. Ells porten anys fomentant la lectura.

Vostè defensa la memòria com a ins-trument per aprendre. Per què creu que ha tingut tan mala premsa durant tants anys?En sortir del franquisme, es va voler can-viar el model educatiu. L’escola estava molt malament i es va fer un gir. S’ente-nia la memòria com un càstig. I és veritat que no s’havien d’aprendre algunes co-ses de memòria però d’altres, sí. Però ja tornarà. També es va suprimir la lectura en veu alta, i és mot important.

“Un TExT inTEL·LiGiBLE éS aQUELL QUE S’ha

D’inTERpRETaR”

“aBanS S’EnTEnia La mEmòRia cOm

Un càSTiG”

“per gaudir de la literatura, cal esforçar-se”

23

També diu que és important no enga-nyar els joves. Per gaudir de la literatu-ra, és necessària una certa disciplina i un cert esforç, no?I tant. Per gaudir de la literatura cal es-forçar-se. Ells entenen perfectament que si vols jugar bé al futbol, has d’entrenar-te. Amb la literatura passa el mateix...

En algun article, ha parlat de diferents graus en la formació d’un lector. Ens els pot explicar breument?El primer grau és el contacte immedi-at, amb els mínims obstacles, només el vocabulari. Després, el text ha de ser interpretat i, per tant, poden haver-hi di-verses lectures. El següent pas és teo-ritzar-lo. Posar-ho en el seu context. És important, aquí, no llegir només a través d’una teoria. Buscar en un text la teva forma de veure el món és un perill. Et pots perdre altres interpretacions i punts de vista. I, l’etapa final, és quan ens con-vertim en lectors pràctics. Sabem per-fectament què volem llegir.

Quina diferència hi ha entre un text transparent i un text intel·ligible?Un text intel·ligible és aquell que s’ha d’interpretar, en què s’ha d’entendre el punt de vista, en què s’ha de llegir en

panoràmica. Es tracta de trobar la clau d’allò que es diu.

Parlem dels seus llibres per a adults. En tots, podem veure uns temes recurrents: el misteri, el descobriment de l’edat ma-dura, una lluita entre la seguretat i la rebel·lió, entre allò material i espiritual... Un escriptor, en realitat, no està escri-vint sempre la mateixa història?És possible. Sí, però hi ha escriptors molt diferents. N’hi ha que sempre parlen del mateix, però també n’hi ha que, a cada novel·la, tracten temes molt diferents. Depèn de cadascú. Hi ha gent que par-la de les seves vivències, i llavors parlen de temes molt recurrents, però hi ha gent que escriu només a través de la documentació.

Quin llibre ha rellegit més?Proust l’he rellegit molt, per-què potser no havia acabat d’entendre la seva riquesa quan l’havia llegit de jove. Però potser allò que més rellegeixo és poesia. Riba, Espriu...

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Absorbeix l’energia urbana i condueix-la pel circuit de cursos i activitats KATA. Més de tres mesos per gaudir, des del pròxim 29 de març fins al 14 de juny, d’activitats i tallers adreçats a joves de 12 a 30 anys, i distribuïdes per tots els indrets del centre de la ciutat i els barris.

TOTES AQUESTES ACTIVITATS SÓN GRATUÏTES

Taller de creadors visuals: En el marc del KATA i Estiu jove, es realitzaran tallers de videoart, trobades d’artistes, workshops amb creadors reconeguts i mostres al carrer que es perllongaran fins a l’agost.

Sortides d’aventura: El KATA ens ofereix sortides d’aventura com ara l’espeleologia per les coves urbanes de Tarragona, la iniciació a l’escalada a Siurana i les caminades organitzades pels caps de setmana.

Documental de carrer: Continuen els tallers de documental de carrer encetats durant la primavera passada al barri de Torreforta (Tarragona). Aquesta segona edició, emmarcada en

el KATA d’enguany, es realitza amb joves del barri de Campclar.

A partir del proper 25 de març, ja es podran reservar les places, rebre més informació i fer inscripcions del KATA a les taquilles del Teatre Metropol, o bé al tel. 977 24 47 95. Per a més informació, pots consultar el programa a www.tarragonajove.cat.

Tel. (+34) 93 227 80 90 - Aragó, 55 - 08015 Barcelona

Diplomatura Universitària en TURISME

Gestió hotelera

Agències de viatges

Informadors i Guies turístics

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

Centre adscrit a:

www.ceta.edu.es

25joventutwww.deria.cat

EnVia Ja LES TEVES pROpOSTESEl bon disseny pot tenir un premi. Ja s’ha convocat el concurs IV Premi de Dis-seny Portada Més Jove organitzat per la Secretaria de Joventut. Té com a atrac-tiu que el guanyador obtindrà un contracte laboral de col·laboració de 2.200 euros per il·lustrar onze números de la revista Més Jove, del Carnet Jove.

Si ets creatiu, t’agrada el disseny i ets titular del Carnet Jove, apunta’t a aquest projecte. Tens fins al 30 de maig de termini. L’objectiu és impulsar la teva creativitat i imaginació. La feina implica l’edició dels teus dibuixos dins de la revista Més Jove que té una tirada de 240.000 exemplars i es reparteix amb el diari ADN l’últim dimecres de cada mes.

Consulta les condicions del concurs a

www.carnetjove.cat més informació: JOVE.CAT

Quan vas saber que t’agradava el disseny?Sempre m’ha agradat el món del disseny i des de sempre he tingut clar que volia dedi-car-m’hi. Vaig començar a fer arts gràfiques, després preimpressió i ara disseny. He tingut la sort de tenir les idees clares i saber per on volia dirigir-me en el món professional.

Quins són els passos a seguir quan algú de-cideix estudiar disseny?No t’has de deixar portar per la idealització que es pot tenir en un principi. S’ha de ser conscient que el disseny és un treball molt tècnic, i has de dedicar molt de temps a pen-sar una solució gràfica però quan la trobes, és molt gratificant. Dins del disseny, hi ha diverses famílies pro-fessionals i al principi és confós distingir-les.

Abans d’estudiar disseny, t’has d’informar molt de les diverses opcions.

Com està el món laboral?Com en totes les professions, sempre et diran que el treball està malament. Però si un hi posa interès, acaba trobant feina.

En aquest sentit, el Premi de Disseny Porta-da Més Jove és un bon trampolí?Per molt que estudiïs, si no accedeixes al món laboral, no adquireixes pràctica i la re-vista Més Jove dóna l’oportunitat que els estudiants s’iniciïn en el món laboral i obrin pas al seu futur.

Com i quan et vas assabentar del concurs?Va ser part d’un treball de classe quan estava al primer curs. En cap moment vaig plantejar-me que podria guanyar-lo.

Vas trigar molt a preparar la teva proposta? La revista donava una proposta que era “La cultura i els joves” i vaig trigar més temps en pensar la idea que en desenvolupar-la. A l’ho-ra de pensar la il·lustració, em vaig adaptar a l’estil de la revista, al públic a qui va adreçada i als colors que identifiquen la revista. El meu

propòsit principal era que la il·lustració esti-gués en harmonia amb el conjunt.

En què et vas inspirar?A la meva proposta, sortia un jove fent un graffiti de la Venus de Botticelli i una noia amb un skate amb una imatge de la Mona Lisa. La idea era fusionar el concepte de cultura i joves, i em vaig inspirar per a la part estètica en l’estil de l’art urbà.

Per últim, algun consell als nous participants o per a la gent que vol estudiar disseny? Els animo a participar al concurs ja que és una bona oportunitat, encara que sempre hauran de treballar a contrarellotge. Així és el món la-boral... i aquesta tensió és part de l’encant del treball de dissenyador.

iV premi de Disseny portada més Jove

Entrevista a Javier comellasGuanyador del Premi Disseny Portada Més Jove 2007 del Carnet Jove

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

BatxilleratsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSECursos Selectivitat per a Estrangers

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34unitec@unitecbcn.comwww.unitecbcn.com

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

26

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en recer-ca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotja-ment, agències de viatges i informació tu-rística, fins la diplomatura en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

27passatempswww.deria.cat

hU

mO

R

mO

TS

En

cR

EU

aT

S RO

Da

EL

mó

n i

TO

Rn

a E

L m

OT

HORITZONTALS: 1. Més dura que una simple ferida, perquè va a l’atac. Dat pel cul / 2. Furor que sol envair l’interí. Passa (i, si no, corre) / 3. Portada de revista. Actitud imitativa a la manera del camaleó. Portada de setmanari / 4. Resposta del pres quan li demanem com es troba a la cel·la. Fatiguem molt / 5. Tret per l’esquena. En matèria de nòduls és generosa / 6. Protegida contra la grip de les vaques. Aperitiu d’un bon tiberi / 7. Reflexioni sobre si convé que m’editi o no. El més vital de qualsevol organisme / 8. Desplaçar-se a les Canàries. Llavi tan botit que el posaries al pessebre / 9. Anima de màrtir. Quan l’Església es trenca, com aquell qui diu, la crisma. Vocalitzen en lituà / 10. Silicat de titani i calci, que no es ven així com així. Estalviar un disgust / 11. La que es balla. Enumerada franja per franja. I la que es xiuxiueja / 12. Tancada de cara a la paret. Arriba i trastoca la veda / 13. Quan en duu tres a damunt no es veuen mai. No serà mai ni jueu ni holandès.

VERTICALS: 1. Gàbia per a fures amb aspecte de canciller alemany. Atabalar la perdiu fins que perboca / 2. Anticipació de l’ut. Pessebres que aviat incorporaran el logo d’un súper. Mal ús / 3. Trastocada d’un xut a boca de canó. Manyoc de cabells caient com la neu / 4. El més acolorit del lirisme. Tija que s’arrapa a la paret del circ com un cisell / 5. Massa petit perquè tinguis temps de dir “minut”. Principi no ideològic / 6. A la dreta de déu. Pseudònims del president Morales?: no, arbustos del Japó. Símptomes de senilitat / 7. Giravoltada per una erupció. Callar la descomposició del meteor / 8. Aquí a Orpesa. Anunciava que es cobria de pèl. Actrius sense actius / 9. Testimonis presents al crim de l’òptica. Del centre de la roda fins a dalt / 10. Glop just després del pa al típic restaurant. Allunyada d’una coça en la disputa per la guitarra / 11. No falten a dinar ni a sopar. Artista de carrer especialista a no fer re. Per la vena / 12. Facin perdre els sentits a les senyoretes romàntiques. Extra transformat en arc romànic.

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

SUDOKU

Fà

cil

Dif

ícil

ca

La

ix

DE

Sa

ST

RE

solucions

Sudoku per SudokusWeb.com

Per P

au V

idal

Fà

cil

Dif

ícil

pa

ssa

tem

ps

Gras

Demà és avui

I l’endemà què? Doncs res, l’endemà res. L’en-demà, senzillament, ja no existeix, ni com a terme ni com a concepte. Què ha desaparegut abans, el mot o la idea?

L’endemà, entès com a paraula, té tres vari-ants precioses, deformacions dialectals que ens poden il·luminar sobre el perquè d’aques-ta desaparició: el sendemà, que reflecteix una idea espiritual, quasi religiosa, del futur: el ‘sant demà’; el soldemà, que eleva l’avenir a la ca-tegoria d’astre rei, font de vida i d’esperança: el ‘sol demà’; i l’anydemà, que concreta la im-precisió del concepte demà amb un termini concret: un any, com si volguéssim dir que “el demà dura un any”.

Totes tres variants, així com la forma original, es troben en vertiginosa extinció, substituïdes per aquest horrorós “el dia següent”, un dels fetus més bords que ha donat el catanyol. No el destaco ni en cursiva, no fos cas. Però no cal patir, tampoc, perquè es tracta d’una subs-titució temporal. El deixarem de sentir demà mateix, quan aquest concepte tan sofisticat de ‘un dia immediatament posterior a un esde-veniment futur’ sigui massa complicat per als nostres cervellets absorbits per la immediatesa de l’avui. Avui passen tantes coses, i ens les ex-pliquen des de tants fronts, i tenim tantes emo-cions per viure, i tants jocs per dur a la pràctica, que qui vols que pensi en… en l’endemà? I ara, què dic! Ni en demà mateix, volem pensar! Us en recordeu d’aquell vell concepte antediluvià, sacrifical, del ‘dia de demà’? Quin riure, oi?

Vaig deixar de dur els carrets a revelar a un fo-toprix de sota casa perquè em demanaven per quina hora els volia. “Per quina hora? No ho sé, ja passaré quan em vagi bé, avui no, un dia d’aquesta setmana, si de cas…” El meu al·legat anti-pressa era, naturalment, ignorat amb la fra-se de rigor: “Estaran a les (i aquí poseu-hi una hora després de l’hora que era)”. M’angoixava, pensar que les meves fotos es podrien durant tres o quatre dies en una botiga, avergonyides per totes les altres, rabents, que no s’hi devien estar més de quatre o cinc quarts. No havíem quedat que una fotografia era un instant fixat per a l’eternitat?

L’eternitat, doncs, es veu que ara només dura un dia. Tant com la vigència dels juraments d’aquests estafadors professionals que ens prometen l’oro i el moro i l’endemà ja no se’n recorden. Potser ells són capaços de viure sen-se sants ni sols ni anys, però tingueu present que el mot demà prové de matí, i ser capaços de llevar-se al matí sense matí ja sembla una mica més difícil.

PAU VIDAL

Pau Vidal(filóleg) FERIDURA TAD

UTERI OCORRER MIMETICA SEVASIVA UGEMRIT NODULOSA VACUNADA TI

MEDITI ORGAN

ANAR MOLSUT RT CISMA IUAESFEN EVITARJ LLISTADA XASOLCER ADVERUC INERRANT

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

La Sílvia va deixar l’Àlex l’any passat. Actualment, no manté cap relació sen-timental amb ningú i el seu estil de vida ha canviat moltíssim. Ara surt molt més amb els seus amics i dedica més temps a ella mateixa. S’ha conver-tit en allò que socialment es denomina una “single”!

La societat actual està canviant a un rit-me vertaderament molt ràpid. A l’Espa-nya dels anys 60, 70, 80 i, fins i tot, dels 90, es considerava que una persona que no tenia parella i no aconseguia casar-se era una persona que havia fracassat en la seva vida personal. Moltes noies eren tildades de “rares” només pel fet d’ha-ver trencat una relació sentimental o no tenir cap noi al seu costat. Encara avui dia es troben reminiscències d’aquella manera de pensar i és freqüent sentir en persones grans la frase “espavila, se’t passa l’arròs!”.

Afortunadament, la societat està evo-lucionant en una altra direcció i en els darrers anys ha sorgit la figura del “sin-gle”, és a dir, una persona que ha decidit voluntàriament o involuntàriament no tenir parella. En realitat, la paraula “sin-gle” prové de l’anglès i significa “sexy, intelligent, naughty, gently, lovely and exciting”; és a dir, atractiu, intel·ligent, amable, gentil, encantador i excitant.

És difícil trobar una parella estable i per a tota la vida tal i com es feia abans. A més, molts joves no és això allò que busquen. Tot i que encara s’ha de tre-ballar molt en el camp de l’educació i en els aspectes referents a les diferèn-cies de gènere, els joves creixen en una societat menys sexista que anys enrera i no és atípic que les dones tinguin es-tudis superiors, treballin fora de casa i compaginin perfectament la feina amb la casa i la família. Fa uns anys, això era totalment impensable.

El ritme de vida actual obliga a treba-llar els dos membres de la parella amb la qual cosa cada membre de la pare-lla afegeix a la vida en parella un extra d’estrès conseqüència de les seves res-pectives vides laborals. Ja no existeix una moral que obliga l’home i la dona a estar casats amb la parella la resta de les seves vides. En un moment donat, la parella pot estimar-se molt, però en un altre moment de la vida poden sorgir problemes insalvables que facin raona-ble una separació.

A més, cal tenir en compte que de la ma-teixa manera que la persona evoluciona, també evoluciona l’amor. I decidir en un moment donat passar la resta de la vida amb una persona, no vol dir que l’amor no pugui acabar-se i una de les parts

decideixi que ha arribat el moment que cadascú faci la seva vida.

És per això que, donat que cada vega-da hi ha més gent soltera i més famílies monoparentals, és necessari normalit-zar aquesta situació. L’oferta del turisme i l’oci ofereix cada vegada més alter-natives per a aquells que viatgen sols, aquells que acudeixen sols al teatre, etc. Per Internet, l’oferta encara és molt més àmplia. L’anonimat del xat permet par-lar amb persones en la mateixa situació sense haver d’identificar-se, en el cas que la persona així ho desitgi.

Aquestes ofertes estan adreçades a or-ganitzar trobades amb altres persones solteres però no necessàriament amb la finalitat de trobar parella sentimental. Es pot recórrer a aquests xats per tal d’es-tablir amistat amb altres persones.

Barcelona i Madrid són pioneres en aquest mercat i anualment acullen un congrés per a singles. Aquests congres-sos informen sobre un ampli ventall de possibilitats, des de fires fins a congres-sos i activitats per a solters. En aquests congressos, es donen a conèixer aque-lles empreses que organitzen activitats per a singles i empreses especialitzades en trobar parella. Però també es pot tro-bar informació sobre oci i viatges per a

una sola persona, es pot participar en jocs i actuacions interactives amb altres singles i es pot aprendre en cursos, con-ferències o tallers.

El que és evident és que la societat està canviant. Tenir o no parella és una lliure elecció personal que no s’ha de veure forçada per res. Cada persona ha de decidir quins són els avantatges i desavantatges que li pot suposar tenir parella. I en cas de voler tenir parella i no trobar la persona adequada, s’ha d’aprendre a desdramatitzar la situació i conèixer tots els recursos que tenim al nostre abast per tal de poder ampliar les nostres possibilitats.

Laura Cerdán Rubio, Psicòloga

28 sexologia www.deria.cat

La vida en singular

LLIBRES

AutoestopToni SalaEdicions 62

Inscrita dins d’allò que podríem anomenar literatura de viatges, la darrera novel·la del català Toni Sala ens ofereix un retrat de Ca-talunya on la llengua i la recerca d’un mateix donen coherència a una proposta que va més enllà de la descripció.

CINEMA

Sweeney Todd. El barber diabòlic del carrer FleetTim BurtonUSAEl primer musical de Tim Burton comp-ta amb la interpretació del seu actor fetix, Johnny Deep, que aquest cop interpreta un barber assedegat de sang.

Enciclopèdiahttp://www.enciclopedia.catL’any 2008, l’Enciclopèdia inicia un procés de renovació, d’ampliació i d’adaptació de la Gran Enciclopèdia Catalana a les noves tec-nologies de la informació i la comunicació.

MISCEL·LÀNIA

Sonic Riders Zero GravitySegaPS2, Wii Torna l’eriçó blau a la velocitat que ens te-nia acostumat. Aquest cop han de tornar a competir en gravetat zero, ja que la col·lisió d’un meteorit amb propietats misterioses farà que les coses funcionin d’una forma estranya.

RECOMANEM

Djuna y DanielEna Lucía PortelaMondadori

Ambientada al París dels anys vint, la pro-posta de l’autora cubana presenta la vida de dos personatges històrics, Djuna Barnes, autora d’ El Bosc de la nit, i el seu amic Daniel A. Mahoney, personatge excèntric del barri llatí de París. La novel·la, segons l’autora, tracta l’amistat, el desarrelament, les relacions de parella, l’alcoholisme, els diners i certs aspectes, diguem un pèl pro-blemàtics, de l’ofici d’escriptor.

JumperDoug LimaUSAThriller futurista basat en les novel·les d’Stephen Gould, la història comença quan el protagonista, Hayden Crhistensen, desco-breix que posseeix una estranya habilitat.

AGENDAABRIL2008

del 02/04/8 al 06/4/2008Fira Estudia - Saló de l’EnsenyamentFira - Tota la informació del estudis universitaris i FP.Lloc: Fira de Barcelona. MontjuicPreu: 4,5 euros+info: www.ensenyament.com

del 04/04/2008 al 12/04/2008La Bossa Fataka de RameauDansa - La companyiaMontalvo-Hervieu porta l’espectacle visual d’un món irreal i meravellós de mags i transformacions.Lloc: Barcelona. Mercat de les FlorsPreu: 7 euros+ info: http://www.mercatflors.org

del 05/04/2008 al 27/04/2008La llegenda de Sant JordiTeatre - La Cia La Roda ens apropa a la seva versió de la llegenda de Sant Jordi.Lloc: Teatre Guasch. BarcelonaPreu: 8 euros+info: http://www.guaschteatre.com

5, 6,12 i 13/04/2008Pere i el LlopTeatre - Espectacle basat en el conte simfònic de Sergei Prokofiev fet per la companyia del Per Poc al SAT.Lloc: Barcelona. Teatre Sant AndreuPreu: 7,50 euros+ info: http://www.bcn.es/santandreuteatre

07/04/2008The HivesMúsica - La banda del blanc i negre torna amb un nou àlbum.Lloc: Barcelona. Sala ApoloPreu: 25 euros+ info: http://www.sala-apolo.com

del 10/04/2008 al 04/05/2008Radicals lliureTrobada teatre - Una trobada de propostes escèniques de diversos formats. Un lloc per debatre sobre les arts escèniques.Lloc: Barcelona. Espai Teatre LliurePreu: Gratuït+ info: www.teatrelliure.com

del 11/04/2008 al18/04/200814a Mostra de Cinema Llatinoamericà de LleidaCine - Torna la Mostra de Lleida on es poden veure diversos films, llargs i curts, del més modern cine llatinoamericà. Lloc: Diversos espais. LleidaPreu: 6,80 euros+info: www.mostradelleida.com

12/04/2008AlegrettoMúsica - Música feta per joves orquestres.Lloc: Girona. Auditori de la MercèPreu: Gratuït+ info: http://www.ajuntament.gi/ccm

12/04/2008Antonio VegaMúsica. - El creador de 3.000 noches con Marga trenca motlles a les seves composicions. Juga i ens mostra el seu fons literari.Lloc: Barcelona. Sala BikiniPreu: 22 euros+ info: http://www.bikinibcn.com

30 cultura www.deria.cat

07/04/2008Katherine Hepburn i la dona modernaExposició - Dona independent, decidida, inconformista. La seva vida va ser un model per a generacions futures.Lloc: Girona. Museu del CinemaPreu: Gratuït+ info: http://www.museudelcinema.org

del 17/04/2008 al 20/04/200826º Saló Internacional del Còmic Fira - Moebius, Michael Golden, Milo Manara, entre d’altres, seran els convidats al Saló.Lloc: Fira de Barcelona. MontjuïcPreu: 6 euros+ info: www.ficomic.com

del 19/04/2008 al 20/04/2008Món llibreFesta - Còmics, trobades amb autors i músics, cinema, tallers i jocs... Més de cent activitats coincidint amb Sant Jordi.Lloc: CCCB. MACBA. BarcelonaPreu: Gratuït+ info: www.bcn.es/cultura/monllibre

20/04/08Eooo¡¡¡Teatre - Claqué, jazz, funky i balls sobre tapes de cubells d’escombraries i més coses. Companyia Trakatap.Lloc: Teatre de Salt. GironaPreu: 5 euros+ info: http://www.ajuntament.gi/teatre

23/04/08Festa de Sant Jordi, el llibre i la rosaFira - Una rosa i un llibre per simbolitzar l’amor i la cultura. Un dels dies més celebrats per tots els catalans.Lloc: Tot CatalunyaPreu: Segons els llibres que compris+ info: www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cat/celebracio.htm

fins al 04/05/2008Prínceps etruscs. Entre Orient i OccidentExposició - Avui seguim parlant del “misteri etrusc”, un poble misteriós, diferent a la resta que van poblar la Itàlia antiga.Lloc: Barcelona. Caixa FòrumPreu: Gratuït+ info: http://obrasocial.lacaixa.es

fins al 11/04/2008Tu Tries. Fòrum virtualXerrades - Preguntes sobre el futur i dubtes sobre els estudis i carreresUniversitàries.Lloc: Fòrum digitalPreu: Gratuït+info: www.bcn.cat/informat

fins al 13/04/2008. Los Persas. Réquiem por un soldadoTeatre - Calixto Bieito adapta Èsquil. “Un gran lament pels soldats i les víctimes civils de les guerres”Lloc: Teatre Romea. BarcelonaPreu: 27 euros+ info: http://www.teatreromea.com

Oriol Junqueras(historiador)

Tot el poble cantarà...

El 12 de març de 1987 es va estrenar a Broadway la versió americana del musical Els Miserables, inspirada en la novel·la homònima de Víctor Hugo (1862). Des de llavors, Els Miserables d’Alain Boublil i Claude-Michel Schönberg, amb llibret mu-sical d’Herbert Kretzmer, ha girat per 38 països, s’ha representat en 21 llengües di-ferents i l’han vist més de 50 milions de persones. I, a més, ha guanyat molt premis importants, incloent-hi vuit premis Tony, un d’ells com a Millor Musical.L’obra de Víctor Hugo retrata les turbulències econòmiques, socials i polítiques de la França de la primera meitat del segle XIX. I, més en concret, les enormes dificultats que pateixen les classes socials més desfavorides en els tres lustres que s’estenen entre la batalla de Waterloo (juny 1815) i la “Revolució de Juliol” (1830). Sigui com sigui, aquesta novel·la romàntica ha estat considerada un veritable cant en defensa dels oprimits i a la voluntat de sobreposar-se a les dissorts de la vida, en qualsevol lloc i en qualsevol època. La novel·la presenta una trama força complexa, que gira al voltant de la vida de Jean Valjean, condemnat a presó per robar una barra de pa per poder menjar. Conscient que la pena és injusta, decideix fugir i reintegrar-se a la societat darrere una nova identitat. Uns anys més tard, en aproximar-se la revolució de 1830, Val-jean és un home ric i respectat, propietari d’una fàbrica en un suburbi obrer. Però tot canvia en arribar a la ciutat l’inspector Javert, amb qui havia coincidit a la presó. De fet, Javert reconeix Valjean i s’obsessiona en aconseguir que aquest confessi la seva veritable identitat, amb l’objectiu de tornar a empresonar aquell que n’havia fugit quan l’inspector n’era el responsable.Els Miserables ha esdevingut un dels musicals amb més èxit de la història per-què ha sabut tocar el cor del públic internacional, tant per la força descomunal de l’adaptació teatral com per la vigència de bona part del contingut de la novel·la titànica en què es basa l’espectacle. Doncs, sens dubte, Víctor Hugo és un dels màxims exponents del Romanticisme europeu i un dels pares de la literatura social, que tan profundament ha marcat la cultura contemporània. Gairebé un segle i mig després de la seva publicació, Els Miserables ens recorda que les ànsies de justícia i llibertat són universals.

Helena Moliné(periodista)

31

HISTÒRIESDECATALUNYA

del 25/04/2008 al 03/05/2008BAFF 10 Festival de cinema asiàtic Cine - El cinema asiàtic més innovador, inquietant i recent arriba una vegada més a Barcelona.Lloc: CCCB, Casa Àsia, cines Aribau, Caixa MadridPreu: 6,80 euros+info: www.baff-bcn.org