Secundèria 121

24
secun dèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA nadal 2007 - any 13 - www.deria.cat número 121 Aina Clotet La força de la innociència Parlem amb Josep Maria Flotats - Regals originals Tiratge: 54.300

description

Revista gratuïta per instituts

Transcript of Secundèria 121

Page 1: Secundèria 121

secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA nadal 2007 - any 13 - www.deria.cat

número

121

Aina ClotetLa força de la innociència

Parlem amb Josep Maria Flotats - Regals originals

Tiratge: 54.300

Page 2: Secundèria 121

02 nosaltres www.deria.cat

19Josep Maria Flotats

20Tu al nord, jo al sud

21Guia Jove

22Gener 2008

23Tragèdia en escena

històries de catalunya

10Diverteix-te fent regals originals al Nadal!

14CRAM

16Una nova època, un nou model cultural

121NADAL 2007

02Ficcions.

03NOW. Trobades en el Present Continu.

04Whiskyn’s

06Aina Clotet

la convidadaaltaveula imatgenosaltres

reportatgemón viutema del mes

culturaguia jovesexualitatboca a boca18Fusta i mobles

09Sona 9.Joventut amb la música jove.

joventut

fp

l’editorial

Qui diu que els joves no llegeixen?Acabem l’any amb bon sabor de boca. Aquesta temporada hem construït, entre tots, un esdeveniment únic a la xarxa catalana. Ficcions s’ha convertit en un punt de trobada de referència on llegir i escriure històries, literatura sense complexos, narrativa nova, fresca, imaginativa. Més de 1.000 alumnes han demos-trat que el mite, la llegenda urbana, que diu que els joves no llegeixen, és mentida.

I és que nosaltres sempre hem cregut en la participació. I per fer-ho, cal adaptar-se al mitjà, parlant un mateix llen-guatge, utilitzar Internet per potenciar la cultura i l’educa-ció. Per això, ja estem treballant en la nova edició de Ficcions. Des de Secundèria, podreu anar descobrint les noves propostes. Un projecte que, per aquest 2008 que comença, vol arribar a tots els territoris de parla catalana amb molts més premis i sorpreses. Premiar la creativitat és fer una aposta de futur, una inversió a llarg termini amb un èxit assegurat.

La xarxa és l’excusa, l’eina, la finestra. Tenim clar que el nostre missatge, la nostra manera de ser, té molt a veure amb això. Per aquest motiu, cada dia desenvolupem una mica més el nostre portal a Internet, www.deria.cat, que ha de traslladar, a l’espai digital, el nostre compromís. El paper, i la xarxa, han de ser dues cares complementàries d’una mateixa manera d’entendre la lite-ratura, l’art, la música, la ciència i, fins i tot, l’esport. La mateixa que, des de fa ja tretze anys, hem volgut mostrar als nostres arti-cles i entrevistes.

FICCIONS

Tiratge: 54.300

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Montse San Agustín, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Per-

domo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300

exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces

electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: [email protected] (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, [email protected] Subscripció 1 €

Page 3: Secundèria 121

03la imatgewww.deria.cat

NOW. Trobades en el Present ContinuSteve LambertExposició del CCCBwww.cccb.org

Page 4: Secundèria 121

04 altaveu www.deria.cat

Reus-París-Londres, les noves coordenades de Whiskyn’s

A On et preguntaves “on sóc?”, Sou-venirs era sortir de l’ou i viatjar arreu, i ara Reus-París-Londres és la reorien-tació, la ruta que voleu seguir?Sí, potser sí. És un disc de tornada a casa, són cançons gestades des de Reus. En el meu cas, després de deu anys fora, en fa dos que he tornat. És un disc molt hivernal, de tornar al cau i mirar enrere. Les lletres estan tintades d’una certa melangia.

Més enllà de la ruta de l’aiguardent, què tenen en comú Reus, París i Lon-dres?Potser “cadascú en el seu lloc i escala pertinent” el caràcter emprenedor. Reus sempre ha estat una ciutat avantguar-dista, molt vinculada al món de la cul-tura, empresarialment i econòmicament un motor del Camp de Tarragona.Celebreu quinze anys de carrera pre-sentant una dotzena de temes nous...

Sí, aquest disc tanca una trilogia, i alho-ra és un disc de transició, de la mateixa manera que ho va ser el Lluny (2001) quan estàvem amb DiscMedi. Amb On vam aconseguir dir coses noves amb un llenguatge diferent, amb Souvenirs vam seguir el camí, i amb aquest nou àlbum l’acabem d’arrodonir, amb un equip de producció consolidat, que és en Pemi Rovirosa (Lax’n’Busto). Estilís-ticament vindria a ser un entremig dels dos últims, fins i tot de sonoritat, d’in-tenció, de direcció...

Quin paper han jugat Pemi Rovirosa i Jesús Rovira (Lax’n’Busto) en aquest moment de Whiskyn’s?En Jesús ha gravat els tres últims dis-cos i en Pemi els ha produït. Els dos anteriors els vam mesclar juntament amb en Marc Parrot a Grabaciones Silvestres, però ara amb l’estudi nou d’en Jesús hem apostat per fer-ho tot allà. En Pemi Rovirosa és una peça clau de l’etapa més recent del grup. En un moment de transició després del Lluny, va ajudar a dibuixar tot allò que volíem dir amb la nostra música. Sabíem que havíem de dir coses no-ves, les teníem al cap, però no sabíem com ordenar-les, com separar el gra de la palla. És molt més bon productor del que la gent pot imaginar, nosaltres tenim la sort de saber-ho.

Elisenda SorigueraFotos: Noemí Elias/ENDERROCK

Rosa-LuxemburgAutobiografia oficial

En el seu segon disc –encartat a l’Enderrock 145– Rosa-Luxemburg consoliden el so eclèctic. El més característic és segurament la poderosa veu de Pol Fuentes, i algunes pinzellades de teclat que donen a alguns minuts del disc un aire entre operístic i gòtic particular. Rock per a perdedors i lluitadors, com diu el grup, concís, escèptic, amb aire combatiu i protoni-hilista però amb un rerefons sentimental.Conrad Vallverdú

www.enderrock.com

MesclatCròniques colonials

Mesclat ha madurat i ha fet quallar la seva arriscada proposta. Per la defensa del territori canten “Rates”, dedicada als regidors d’urbanisme dels últims trenta anys. Per encoratjar els ànims en els temps difícils i confusos canten per la “Revolta permanent”. Per viure la festa amb rauxa i foc, “Crema catalana”. La protesta popular i catalanista d’avui és un combinat de rock i música d’arrel.Helena M. Alegret

Antònia FontCoser i cantar

Celebrar deu anys en un grup no és poca cosa. An-tònia Font, però, és dels grups que sap que allò que queda és l’obra, i per això han triat una vintena de “grans èxits” i els han posat en solfa amb una orques-tra (la Simfònica de Bratislava). Al DVD, aclareixen la relació del grup amb aquesta ciutat. Antònia Font arraconen la part que han tingut de patxanga, en un doble disc que es fa escoltar amb calma i serenitat.Helena M. Alegret

El vuitè disc de la banda de Reus és un viatge de retorn: Reus-París-Londres. Un treball que tanca una trilogia edita-da amb Música Global i iniciada amb la falsa desorientació d’On (2004) i el viatge de Souvenirs (2005). La cara més visible del grup, Joan Masdéu, ens explica com ha estat la gestació del nou treball.

Page 5: Secundèria 121
Page 6: Secundèria 121

06 el convidat www.deria.cat

Aina Clotet, actriu

“53 días de invierno és una pel·lícula que t’agafa de la mà”Veu dolça i mirada intensa. Aina Clo-tet, aquesta jove actriu llicenciada en Comunicació Audiovisual, és la barreja perfecta entre la innocència de l’eterna adolescent i la profunditat d’uns ulls que reflecteixen un món interior ric, complex. Ens trobem amb ella per parlar de la seva carrera i del seu paper a la pel·lícula 53 días de invierno, que acaba d’estrenar sota la direcció Judith Colell.

Quan encara ets una nena, comença la teva carrera com a actriu a “Estació d’enllaç”. Com arribes a aquest món?Tenia 11 anys i va ser, naturalment, per casualitat. El meu pare és metge i la Fina Brunet li va fer una entrevista. Li va co-mentar que estaven buscant nens per a les noves sèries de TV3. Al meu germà, li feia gràcia anar a veure els estudis i l’hi

vaig acompanyar. Per sorpresa, em van agafar a mi.

Anys més tard, de mans de Ventura Pons, formes part de la pel·lícula Anita no perd el tren. Sí, va ser la primera aparició. Molt cur-ta. Després vaig fer un paper secundari amb ell a Animals ferits i, el 2004, ja ha-via fet Joves, que va ser molt important per a mi, i Mala uva.

Et consideres un actriu més de cine o de televisió?Jo crec que s’és actor. No entenc que algú pugui ser “actor de tele” o “actor de cine”. Un actor és un actor i, després, t’adaptes al mitjà. En totes les discipli-nes, s’aprenen moltes coses. A la televi-sió, s’ha de resoldre ràpid i, al cine, hi ha un altre ritme. El teatre és més pur, tenir el públic en directe... Però, com dic, tots els mitjans són molt interessants.

A “El cor de la ciutat”, interpretaves la Mònica, una noia amb problemes de bulímia. Com vas preparar el paper?Vaig anar a parlar amb l’associació FADA, i amb gent que havia patit abusos sexuals. Van ser unes setmanes molt du-

res. Entres en un món que no coneixes i em va afectar, sens dubte.

Quan fas papers tan intensos, és difí-cil, un cop surts de la feina, oblidar-te d’allò que acabes d’interpretar?Jo ho passo pitjor abans de fer el perso-natge. El procés, en el meu cas, és a la inversa. En el treball de camp sí que ho passo malament. Després, quan comen-ces a actuar, és diferent.

El teu pare és en Bonaventura Clotet, un dels majors experts en la investiga-ció sobre la SIDA. Això t’ha servit per col·laborar en el guió de Positius. Com recordes l’experiència?El meu pare va escriure uns llibres amb Cecilia Alcaraz amb històries reals sobre gent que pateix la SIDA. Després, vaig proposar a l’Àlex Mañas fer un guió

“A LA teLevISIó, S’hA de ReSOLdRe RàPId

I AL CINe, hI hA uN ALtRe RItme”

“LA vALeRIA S’AdONA Que tOtS eStem SOLS

eN AQueSt móN”

Page 7: Secundèria 121

07

Nom complet: Aina ClotetLloc i data de naixement: 23 de setembre de 1982Un llibre que ens recomanaries : La immortalitat de Milan Kundera I una pel·lícula: Ficció de Cesc GayPlat que cuines millor: L’alegria (riu)Una mania: DubtarUna qualitat: OptimismeUn somni: Treballar amb Woody AllenOn t’agradaria anar de viatge: A qualsevol lloc si estic ben acompanyada... Tens fama de ser molt… perfeccionista

tal com raja

d’històries quotidianes, parlant amb gent d’ONG’s i anant a llocs on hi havia gent afectada. Volíem mostrar el dia a dia. La directora de Positius és Judith Co-lell, la mateixa amb qui ara estrenes 53 días de invierno, on interpretes la Va-leria, una estudiant de violoncel, amb una relació familiar complexa i amoro-sa. Qui és, en realitat, la Valeria?La Valeria és una noia que està entrant a la vida adulta, que s’adona que tots es-tem sols en aquest món, i es recolza en l’amor amb l’Hugo, que és mentida. És un mirall d’ella i de les seves pors.

La fotografia del film és predominant-ment gris. És una pel·lícula trista?És realista. És una pel·lícula que t’agafa de la mà i et fa companyia. Parla de la fragilitat de les persones en un món com el nostre, l’occidental, on la competitivi-tat fa el dia a dia molt dur.

Amb quin actor no has treballat encara i t’agradaria fer-ho? I director?Amb molts! No sé... Directors... amb Cesc Gay, que m’agrada moltíssim. Amb en Medem, l’Almodóvar, el Fernando León... Amb actors... a mi m’encanta la Clara Segura. Però molts... Javier Bar-dem, Sean Penn, Robert de Niro... (riu)

Quin és el proper projecte on veurem l’Aina Clotet?Ara, al desembre hem estrenat Positius. També m’agradaria dirigir algun curt l’any que ve, i estic pendent d’altres pro-jectes. Ja veurem...

Albert Lladó, [email protected]: Susana Perdomo

“m’AgRAdARIA dIRIgIR ALguN CuRt

L’ANy Que ve”

Page 8: Secundèria 121
Page 9: Secundèria 121

Sona 9Joventut amb la música jove

COm eS POt ACCedIR AL CONCuRS de mAQueteS SONA 9 Hi poden participar grups o solistes registrats en tres categories: pop-rock (amb les variants de rock’n’roll, heavy, trash, hardcore, ska, reggae, electrònica, etc), cançó d’autor i folk/noves músiques. No hi poden participar aquells que tenen un contracte discogràfic en vigència o hagin publicat discos amb contracte discogràfic.

Els premis són:

- Premi de la Secretaria General de la Joventut al grup o artista amb més projecció de futur, dotat amb 3.000 euros en material musical.

- Enregistrament i edició d’un disc, sota la direcció d’un productor professional.

- Campanya de publicitat a TV3, Catalunya Ràdio i Enderrock/Folk.- Videoclip promocional.- Minigira per Catalunya amb un mínim de cinc concerts

promocionals.

09joventutwww.deria.cat

més informació: www.jove.cat

Sona 9 és un concurs de maquetes per fomentar grups musicals i solistes del país, i que es con-sidera com el premi més important a Catalunya. Convocat per Enderrock, TV3, iCatFM i Ritmes.net, i patrocinat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat, ha fet la seva sisena edició i va lliurar els premis a la sala Razzmatazz el passat mes de novembre.

El jurat, format per professionals de la industria musical i periodistes, va decidir donar el primer premi al grup empordanès, The Gruixut’s, supe-rant al dos altres finalistes: Manel i Bikimel. Per arribar a la final, els grups van haver d’actuar da-vant del públic i el jurat.

Abans del lliurament dels premis, va pujar a l’es-cenari el grup Xazzar per presentar el disc gravat gràcies al seu triomf al Sona 9 2006. La festa va acabar amb el concert de les estrelles convida-des Lax’n’Busto.

La veu dels joves talents del 2007The Gruixut’s, va recollir el primer premi d’en-guany de mans dels presentadors, Sara Loscos i Bruno Sokolowicz. El segon finalista, guanyador del premi Joventut concedit per la Secretaria, va ser per al solista Manel. El premi consisteix en l’edició, gravació i distribució d’un mini de 4 cançons, a més d’una mini gira de 5 concerts. El premi Èxit, per al tercer, es va atorgar als va-llesans Bikimel, i consisteix en 3.000 euros en material musical. I finalment, el premi fet per vo-tació popular va ser per al duet menorquí L’Ate-lier, que participarà en els concerts de difusió als mitjans del concurs a TV3, Catalunya Ràdio, Ritmes.net i Enderrock.

Fotos: Carles Rodríguez / Enderrock

Page 10: Secundèria 121

ànec grocPetit, senzill i simpàtic. Li agrada l’aigua i ens il·lumina, s’encén per dintre amb diferents colors durant les nostres remu-llades. Té piles per a 180 banys de 15 mi-nuts (més llargs no són gens ecològics).www.revolutum.com

10 tema del mes www.deria.cat

diverteix-te fent regals originals al Nadal!El Nadal és un època d’il·lusió. Són uns dies durant els quals tothom fa i rep regals. Uns presents de tota mena: obligats, d’amor.. o per veure els ulls brillants de la canalla. De vegades, són originals i creatius, i hi ha tot un assortit que, a més, ens dóna l’oportunitat de divertir-nos fent les compres nadalenques. Aquí us mostrem un quants exemples.

Montse San Agustín, [email protected]

Sabatilles esportives“Customiza” el teu vestuari!! I què tal començar pels peus? Qualsevol sabatilla pot canviar segons la personalitat del seu propietari. Dibuixos romàntics, de còmic, ciència-ficció...www.visteadecuadamente.com

Bosses mIuBosses de mà per portar el mò-bil, motxilles... o per als bolígrafs i llapis. Les més cool del mercat. Només a seccions de capricis de grans magatzems.

Xoco-telegramDolçor i personalització. La xocolata, a més del seu sabor, porta una sorpresa: un mis-satge que és només per a la persona que rep el regal. Una dedicatòria molt dolça.www.chocotelegram.com.es

Protagonistes de còmicAmb les fotos que desitgis i escollint el ti-pus d’història que vulguis, romàntica, de por o de suspens... Hi ha un munt de pro-grames per fer-ho des de casa teva, pots convertir qui vulguis en un heroi de ficció. www.muchomasqueunregalo.es

Page 11: Secundèria 121

11

diverteix-te fent regals originals al Nadal!

Animalets ballarinsTota una família de granotes, porcs, mus-sols i gossos que en realitat són uns al-taveus mp3 amb sensors. Il·luminats amb moltes combinacions de colors, tots ballen la música amb diferents moviments que faran la delícia dels més petits.www.regaletes.com

un tros de llunaAra pots regalar, o ser propietari, d’un tros de Lluna (i també de Mart o Venus). L’em-presa Lunar Embassy, ven i dóna els certi-ficats de 1000m2. Romanticisme o potser inversió?www.muchomasqueunregalo.es

Contes personalitzatsUn regal preciós per a la canalla, o bé per a aquelles persones que es-timen especialment la fantasia i que guarden dins seu el nen o la nena que van ser.www.e-nans.com

Page 12: Secundèria 121
Page 13: Secundèria 121
Page 14: Secundèria 121

món viu www.deria.cat14

hivern

CRAmLa Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals marins

Una epidèmia vírica, el 1991, va provo-car la mort de centenars de dofins a la costa catalana. Els animals arribaven a les platges greument ferits i un d’aquells exemplars va ser atès a Premià de Mar per un veterinari que treballava com a tècnic de Medi Ambient a la població del Maresme. Des d’aquell dia, el Ferran Alegre no ha parat de treballar per mi-llorar les infraestructures per assistir els animals marins en perill d’extinció.

Alegre va convèncer l’Ajuntament per a què, a la casa ruïnosa que el consistori tenia davant de la platja, es construís un Centre de Recuperació d’Animals Ma-rins. Amb el suport de la Generalitat, des de llavors, Premià de Mar s’ha conver-tit en un referent a tota la Mediterrània, inaugurant oficialment el primer centre d’aquestes característiques el 12 de juli-ol de 1994. El CRAMC (Centre de Recu-peració d’Animals Marins de Catalunya) naixia amb pocs recursos però amb moltes ganes. La recuperació de tortu-gues marines i dofins, des del principi, era un dels objectius més urgents.

La voluntarietat era un de les caracte-rístiques dels primers temps i, sense grans estructures, es van aconseguir resultats espectaculars en investigació i conservació. De fet, la col·laboració

amb la Facultat de Veterinària va per-metre fer necròpsies a tots els dofins que apareixien morts i, així, cercar les causes de malalties que no es coneixi-en fins aleshores.

Tot i així, i amb tots els èxits aconse-guits, el Ferran Alegre era conscient que sense uns recursos determinats era molt difícil avançar. D’aquesta manera, amb set companys més, van transfor-mar el Centre en una Fundació on es puguin obrir noves línies d’investigació i desenvolupar programes educatius. Així, els objectius de la CRAM (Funda-ció per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins) són recuperar espèci-es en perill d’extinció per reintroduir-les als seus medis, desenvolupar projectes de recerca en aquest camp i, per últim, sensibilitzar a la societat.

Convertida en una entitat privada, sense ànim de lucre, la CRAM avui és un centre especialitzat i equipat per continuar la fei-na de més de 13 anys. La tasca actual es centra en la investigació de les principals espècies i ecosistemes amenaçats del medi marí, i en l’educació mediambien-tal en aquest sentit. Amb una clínica per tractar els animals, s’identifiquen cons-tantment espècies de tortugues marines,

taurons, aus marines i altres espècies. Els cursos i seminaris que organitzen, i les visites guiades, han servit per cons-cienciar joves i adults de la importància de conservar la riquesa mediambiental de què gaudeixen les nostres costes. La història del CRAM, i la constància del Ferran Alegre, és una història d’amor al món marí i els seus habitants.

Albert Lladó, [email protected]

el vell marí, un vaixell per a la biodiversitat

El Vell Marí és un vaixell construït l’any 1980 i adquirit per la Fundació CRAM a finals de 2004. És un veler amb capacitat per a deu persones que disposa d’un laboratori, un quiròfan i una sala de treball per ampliar i diversificar els projectes en favor de la biodiversitat de les nostres costes.

Per a més informació:www.cram.org

Fotos: CRAM/ A. Lorente

Page 15: Secundèria 121
Page 16: Secundèria 121

16 reportatge www.deria.cat

Hi ha ocasions i situacions a la vida que sen-se llibertat no es poden desenvolupar i créixer per tal que l’ésser humà les gaudeixi plena-ment. L’amor n’és un bon exemple. De tant en tant, qualsevol pot trobar-se amb algunes conductes perverses, també entre joves i ado-lescents, que segueixen fortament arrelades a la societat des de fa dècades. Aquestes, podríem dir, trenquen la marxa natural de les relacions entre homes i dones i, malaurada-ment, poden arribar a ser la gènesi de maltrac-taments, amb conseqüències de lesions físi-ques i psicològiques irreversibles, i, en alguns casos, de morts.

La estèticaAmb una estètica que recorda els anys 70, una dècada plena de reivin-dicacions juvenils i un colorista movi-ment hippy, es vol remarcar que unes conductes específiques, de control i dominació, no són gens engrescado-res ni creatives.

Amb l’objectiu d’arribar a la gent jove i adoles-cent, s’ha posat en marxa una nova campanya, del 15 de novembre al 6 de desembre, per tal d’ajudar a detectar conductes agressives, de control, possessió i domini que poden aparèi-xer durant les primeres relacions sentimentals. L’eslògan principal, “L’amor ha de ser lliure. Lliure de masclisme, lliure de bronques, lliu-re de gelosia”, de l’Institut Català de les Dones vol estimular un canvi cultural i que els com-portaments violents no formin part de l’ideari d’aquesta nova època.La campanya es fa dins del marc del dia In-ternacional per a l’eliminació de la violència

envers les dones, el 25 de novembre, i s’hi han destinat 900.000 euros. Els espots, falques ra-diofòniques i insercions en premsa i revistes, així com els cartells, s’emetran en tot tipus de mitjans d’àmbit català: televisions, cinemes, ràdios, diaris, convencionals i digitals, i OPIS al metro i carrers. Aquesta campanya de sensibi-lització, forma part de l’anomenada “Talla amb els mal rotllos”, un programa de prevenció de la violència masclista entre la població jove que va començar la Generalitat l’any 2004.

una nova època, un nou model cultural

Page 17: Secundèria 121
Page 18: Secundèria 121

18 fp www.deria.cat

Fusta i mobles, com treballar amb ells Molts mobles i elements quotidians són de fusta. Aquesta matèria natural que surt dels arbres ha format part de la nos-tra vida des de temps remots. El coneixe-ment de com s’ha de treballar amb ella, en especial si es dedica a la fabricació dels mobles, és la finalitat principal d’aquest curs de grau superior. També, gestionar i controlar la producció en indústries de fusteria i mobles, programar, preparar i supervisar els recursos, així com els tre-balls necessaris per a la transformació de la fusta i el suro i la fabricació i la instal-lació de fusteria i moble.

Els estudis tenen una durada de 2.000 hores, que es divideixen en dos cursos acadèmics, un de 1.600 hores al centre docent i 400 al centre de treball on es fa-ran les pràctiques.

La manera d’accedir als estudis d’aquest grau superior és fàcil. Per una banda, hi podran prendre part tots aquells alumnes que hagin superat qualsevol de les mo-dalitats de batxillerat. Les prioritàries són les Ciències de la naturalesa i de la salut i Tecnologia, i haver superat la prova d’ac-cés als cicles formatius de grau superior.

Centres públics on s’imparteix

IES La SéniaC. Domenges, s/n 43560 – La Sénia 977 713 065

IES Escola IndustrialC. Calderón, 56 08201– Sabadell 937 258 744

IES Vil·la RomanaC. Santa Maria del Camí, s/n 08530– La Garriga 938 718 303

Què i on ho podré fer?El grau superior en producció de fusta i moble et proporcionarà els coneixements necessa-ris per a la gestió del magatzem de material i productes en indústries de fusteria i moble, i l’organització de la fabricació en indústries d’aquest sector. Tot això, ho podràs fer a di-versos àmbits de treball com, per exemple, indústries del suro, serradores, assecadors, fabricació d’embalatges i derivats de la fus-ta. Igualment a fàbriques de mobles, portes, finestres, revestiments i estructures de fusta, així com a empreses d’instal·lació de mobles a mida i elements de fusta.

Contingut del grau superior en producció de fusta i moble

Gestió de magatzem en indústries de fusteria i moble

Organització de la producció en indústries de fusteria i moble

Fabricació automatitzada en indústries de fusteria i moble

Gestió i control de la producció en indústries de fusteria i moble

Processos en indústries de la fusta

Transformació de fusta i suro

Fabricació i instal·lació de fusteria i moble

Acabament industrial en fusteria i moble

Gestió de la qualitat

Plans de seguretat

Relacions en l’àmbit de treball

Formació i orientació laboral

Formació en centres de treball

Síntesi

Un cop superat el cicle es pot accedir als estudis universitaris de:

Arquitectura tècnica

Enginyeria tècnica agrícola *

Enginyeria tècnica de mines *

Enginyeria tècnica en disseny industrial

Enginyeria tècnica forestal *

Enginyeria tècnica industrial *

* Totes les especialitats

sxc.hu

sxc.hu

sxc.hu

Page 19: Secundèria 121

19entrevistawww.deria.cat

“el teatre de text ha de promoure el debat i la reflexió”Un dels millors actors i directors de tea-tre catalans de tots els temps ha tornat a Barcelona. Amb Stalin, escrita i dirigida pel mateix Josep Maria Flotats, versio-nant la novel·la Une exécution ordinai-re de Marc Dugain, es vol convidar a la reflexió sobre els excessos del poder i la seves justificacions. Sense caure en caricatures, i sense grans parafernàlies tècniques, Flotats ens parla del terror del règim comunista centrant la història en l’afer de les bates blanques. És una bona ocasió per trobar-nos amb ell i repassar els seus 50 anys de carrera artística.

Després de 10 anys sense estrenar obra a Barcelona, i quan compleix 50 anys damunt de l’escenari, torna per inter-pretar Stalin. Com va el retrobament amb el seu públic?Bé, va molt bé, però no m’agrada dir re-trobament perquè jo no tinc la sensació d’haver perdut el contacte mai amb el públic de Barcelona. Primer, perquè vaig estar 10 anys al Poliorama. Després, al TNC i, més tard, els dos espectacles que he fet fora de Barcelona, Arte i París 1940 que vaig crear a Madrid, els he por-tat aquí. Per tant, no és un retrobament perquè no m’he allunyat mai del tot.

Aquesta és “l’estrena mundial”. Podem veure l’obra a Barcelona fins el 13 de gener. Però on continuarà la gira? Hi

haurà versió en castellà?En principi després del Tívo-

li, farem una gira per

Catalunya i tenim previst, amb la versió castellana, fer una gira per Espanya.

L’obra, dirigida i escrita per vostè ma-teix, és l’adaptació del primer capítol de la novel·la Une exécution ordinai-re de Marc Dugain. Què el va atrapar d’aquest text?La història i com estava explicada. L’es-til. S’ha escrit molt d’allò de què parla, però no d’aquesta manera. És un text fantàstic perquè promou el debat i la re-flexió. I aquesta és la funció que ha de tenir aquest tipus de teatre.

Era difícil mostrar un Stalin que no fos una caricatura. Com s’aconsegueix?Sí, aquesta era una de les grans dificul-tats. Aquest tipus de personatges, en la vida quotidiana, tenen una aparença de normalitat encara que siguin realment uns malalts absoluts. Es tracta de donar veritat al personatge. A totes les foto-grafies que tenim dels grans dictadors, sempre es pot veure com estan rodejats de nens petits, amb flors, amb gent fent-li petons... Aquesta és la imatge d’Stalin. A l’obra veiem un avi amb aparença de bona persona que va justificant uns fets terribles. Una cosa és allò que ell diu que ha fet i, una altra, és el seu compor-tament real.

Era un home, com es pot veure a l’obra, absolutament sol.Qui té el poder absolut, qui decideix so-bre la vida i la mort dels altres, té una soledat absoluta. Això surt molt al text de Dugain. Fent el que fa, sent un assas-sí de masses, no té confiança en ningú. Shakespeare ens parla a totes les tragè-dies d’aquesta angoixa per ser assassi-nat. Ricard III és això. Aleshores, aquesta obsessió de l’atemptat, es barreja amb aquesta necessitat de parlar amb algú com el personatge que interpreta Carme Conesa, i que ell pot fer desaparèixer en qualsevol moment.

D’allò que sí que es parla, encara que no es mostra explícitament, és del terror.L’escenografia l’he pensat com un uni-vers mental, tancat, i paranoic. Hi ha una mena de túnel, sense línees rectes. És un univers on la dona, i els seu marit, pa-teixen el terror. L’obra mostra com el po-der intenta destruir fins i tot l’amor més íntim d’una parella. Al mateix temps, és la metàfora de tot un país.

La cosa que més sorprèn de l’obra, potser, és com Stalin va justificant els seus crims. Clar. És un text que et va mostrant l’ex-terior i l’interior. Stalin va explicant els crims amb absoluta impunitat i, a la vegada, els va justificant. Són les dues

cares de la moneda. L’aparen-ça, els discursos, davant

d’una realitat cru-

Josep maria Flotats

el, d’uns fets terribles. És disposar de la vida dels altres i justificar que és pel bé del poble. Està autoconvençut que és el Messies. Però, ara, també vivim en una època on hi ha molt de messianisme...

Per tant, estem davant d’una obra que també ens parla de l’actualitat.Sí, avui tenim des de dictadors en països molt coneguts fins a integrismes de tot tipus. Salvadors de la religió, salvadors del poble, la fe... És exactament això.

En aquests 59 anys de carrera, com ha estat la seva relació amb el poder?Depèn del moment. La relació, en gene-ral, del món de la creació i el poder és complicada, complexa i difícil. Qui té el poder mana i hi ha artistes que baixen el cap i n’hi ha d’altres, que no.

Són molts anys de professió. Encara es posa nerviós en sortir a l’escenari?Cada vegada més (riu). Jo pensava que aniria posant-me menys nerviós amb els anys, però és al revés. Potser és que et va augmentant el sentit de la responsa-bilitat... Potser un mateix es posa el llistó més alt. Però jo tinc les mateixes ganes de fer teatre que el primer dia. La matei-xa passió.

Tindrem a Flotats més sovint a Barce-lona?Jo espero que sí. Depèn de moltes co-ses, depèn de si trobes el teatre que busques... Ara, jo tenia moltes ganes d’estrenar aquesta obra aquí. Però des-prés no sé què faré.

Albert Lladó, [email protected]: Ivan Gimenez

“tINC LeS mAteIXeS gANeS de FeR teAtRe Que eL PRImeR dIA”

Page 20: Secundèria 121

sexualitat www.deria.cat20

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem

resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! [email protected]

tu al nord, jo al sud

La Cristina i l’Ivan es van conèixer fa un any en un poblet de la costa mentre passaven les seves vacances. Van agradar-se des del primer mo-ment en què es van veure i van intentar passar el màxim de temps possible junts. Però, al final de l’estiu, tots dos van haver de tornar a les seves respectives ciutats. Tot i que els separen més de quatre-cents quilòmetres, mantenen el contacte a diari i somnien amb què arribi el moment de tornar-se a veure.

Cada vegada és més freqüent establir contacte amb persones que viuen en una ciutat diferent a la pròpia. La facilitat per a viatjar permet que això ocorri amb major facilitat que temps enrera. Les noves i freqüents necessitats de desenvolupa-ment personal i acadèmic o professional també donen peu a aquests tipus de relacions. A més, les noves tecnologies fomenten i fan més fàcil tant conèixer gent d’altres localitats com man-tenir-hi el contacte diari. És possible doncs, tenir la parella sentimental a molts quilòmetres i, tot i així, mantenir un estret contacte amb aquesta.

Deia Sòcrates: “Vaig a parlar amb el cap tapat

relacions dependrà de les estratègies utilitzades, la implicació i el compromís d’ambdós.

Pot ser que en un primer moment, la distància no sigui important o sigui una aspecte més de les circumstàncies de la parella. Però no tots els aspectes de tenir una relació amb aquestes ca-racterístiques són positius.

No tenir a prop la persona que s’estima és molt dur i pot dificultar que la relació avanci com la parella desitja, però cal que el sentiment que ex-perimentin sigui molt fort per tal de fer front als problemes que puguin sorgir.

Aquest tipus d’interacció a distància amb l’altre pot crear certa depen-dència. Això succeeix si tot el temps lliure de què es disposa, la persona deixa de banda la seva vida per dedi-car-se per complet a tenir contacte amb la parella. D’altra banda, el nivell de confiança que exigeix una parella així acostuma a ser molt més gran, donat que el fet de pensar que no es té a prop l’altra persona, facilita a vegades creure que hi ha més facilitat per conèixer algú altre. Aquest nivell de desconfiança pot crear una gelosia insana.

Un altre aspecte negatiu és l’absència de con-tacte físic, de comunicació personal i de su-port directe. Fins i tot, el poc contacte sexual pot generar problemes a la parella. La manera d’expressar afecte, tal i com es deia a les líni-es anteriors, són molt diferents a les habituals. Cal que totes dues persones estiguin d’acord amb aquest tipus de contacte afectiu i trobin recursos que puguin substituir d’alguna manera aquestes mancances.

Per tant, els problemes més freqüents que pot tenir una parella a distància són la gelosia, la desconfiança, l’ independentisme, i el temor i la inseguretat que suposa tenir lluny l’altre. Però de-pendrà de la fortalesa del seu amor per fer front aquests obstacles. Si aquest sentiment és real-ment fort i la parella està disposada a fer esfor-ços, no han d’oblidar que tot és possible!

Laura Cerdán Rubio (Psicòloga)

per a què, cavalcant per les paraules, arribi rà-pidament fins el final, i no em freni de vergonya quan et miri”. A partir d’aquesta afirmació, Plató, deixeble de Sòcrates, afegeix que és més fàcil tenir una relació i mantenir-la en el temps amb una persona a la qual no es veu freqüentment.

Els estudis demostren que tot i que, des de l’èpo-ca de Sòcrates i Plató han passat molts segles, les afirmacions d’aquests filòsofs són certes. Això es deu a diverses causes. En primer terme, no tenir un contacte cara a cara permet a la per-sona expressar els sentiments d’una altra mane-ra a com es faria si es tingués pròxima la parella. Per a les persones tímides i/o amb més dificultat per expressar sentiments, és més senzill expres-sar-se telefònicament o via ordinador. En un altre terme, tenir lluny la parella dóna més llibertat a cadascun dels dos membres.

Aquests són alguns aspectes positius de tenir lluny la parella. Aspectes que fan que, tot i que generalment s’acostuma a creure que no és possible mantenir una relació sentimental a dis-tància, no sempre és així. La duresa d’aquestes

sxc.hu (davdibiase)

sxc.hu

Page 21: Secundèria 121

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 [email protected]

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

BatxilleratsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSECursos Selectivitat per a Estrangers

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 [email protected]

Per una societat millorEt motiva el contacte directe amb les perso-nes? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer dife-rents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.C/ Santaló, 37 (Barcelona)Tel.: 902 410 [email protected] www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

21

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 [email protected]

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

[email protected]

Agencia de modelosbusca...Agencia de modelos busca chicas/os con o sin experiencia para anuncios TV, video-clips, catalogos, pasarelas,... Tlf: 93 200 71 88

MO

DA

Page 22: Secundèria 121

Joves CuinersA tothom qui li agradi la cuina els interessarà conèixer l’associació Joves Cuiners, formada per onze cuiners de deu restaurants de les comarques gironines. Es van associar per

promoure una cuina amb personalitat pròpia, equilibrant la millor tradició culinària catalana amb les noves tendències. Sempre concedint una especial atenció a les

matèries primeres que utilitzen i amb la voluntat d’oferir un servei tradicional i modern alhora, cadascú afegeix el seu toc personal i creatiu. L’any 2005, Joves Cuiners van rebre

el prestigiós guardó l’Anxova d’Or per la seva difusió arreu del món del producte més carac-terístic de l’Escala. Enguany, l’associació porta endavant diversos projectes entre els que cal destacar diversos cursos de gastronomia per a no professionals i la construcció d’un saló de banquets a la població garrotxina de Sant Ferriol.

www.jovescuiners.com

FEJUP, Federació d’Entitats de PonentA la ciutat de Lleida es pot trobar el FEJUP, la Federació d’En-titats de Ponent que acull diferents agrupacions de la capital

del Segrià. Entre els seus membres hi ha el Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils Contra l’Atur (CIJCA), l’Associació de Joves Intercultural de Ponent (AJIP), l’Associació Juvenil Iler-rock, l’Associació Juvenil de Rol Tramuntana-Lleida, l’Orfeó Lleidatà, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) i la Joventut Socialista de Catalunya. Totes aquestes entitats desenvolupen les seves activitats paral·lelament i s’uneixen per celebrar diferents actes al llarg de l’any, com taules rodones o la Fira d’Entitats, per mostrar als joves els projectes que duen a terme.

www.fejup.org

22 cultura www.deria.cat 23participa

Alba, Associació d’AtencióL’Associació Alba té com a objectiu, des de la seva fundació ja fa 30 anys, oferir atenció pedagògica i social a aquelles perso-nes amb minusvalies psíquiques, per tal que aconsegueixin el

seu màxim desenvolupament humà i la seva integració a la societat. Per fer-ho possible, han anat ampliant les seves instal·lacions fins a poder oferir diferents serveis com el de l’escola, els tallers i la residència. L’últim projecte d’Alba ha estat l’obertura de la cafeteria El Gat del Rosal a Tàrrega, on hi treballen cinc persones amb discapacitat. L’objectiu és continuar treba-llant en aquest projecte amb la mirada posada en ampliar a vuit els treballadors en el mínim període de temps. Si vols formar part de l’equip humà de l’associació, has de saber que Alba acull, des dels seus inicis, voluntaris tant de Catalunya com de la resta d’Europa a través del Servei de Voluntariat Europeu.

www.associacioalba.org

Si vols més informació sobre associacions juvenils, entra al bloc Punt_J, al Portal Jove o a xarxajove.net

www.puntj.cat

www.gencat.cat/joventut

www.xarxajove.net

agendaExposició

“Com un mar mestís”De l’1/12/2006 al 7/1/2007Museu Marítim de Barcelona. Preu: 3 euros.

“…amb les mans”De l’1/12/2006 al 5/1/2007Centre Cívic Torre Llobeta (Barcelona). Gratuït.

exposició de llibresDel 28/11/2006 al 9/12/2006 Salt. Gratuït.

Esport

Iv Competició de Bulder13 de desembre de 2006Valls

Fires

Auto-Retro Del 6/12/2006 al 10/12/2006Fira de Barcelona. Preu a consultar.

Fira de Santa Llúcia Desembre 2006Barcelona

Teatre

el gran secret d’A. espinosa, Comediants i tNC.1 de desembre de 2006Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Música

Picasso en mis ojos, de diego el Cigala6 de desembre de 2006 Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Cinema

Amb veu pròpia. La toma.1 de desembre de 2006Lleida. Preu: 3 euros.

eXPOSICIó “PuNtS de Re-

FLeXIó: LeS vIOLèNCIeS

CONtRA LeS dONeS”

Del 20 de novembre al 5 de desembre de

2006. Casa Elizalde.

Amb la col·laboració de l’Institu

t Català de la Dona, l’ex-

posició busca donar visibilitat a les discrim

inacions cap

a les dones com a primer pas per canviar le

s menta-

litats i la cultura de la violència per la

cultura de la

pau en les relacions socials i personals.

Preu: gratuït

www.casaelizalde.com

eXPOSICIó “gRANS meStReS

de LA PINtuRA euROPeA de

the metROPOLItAN m

uSeum

OF ARt, NOvA yORk ‘d

eL gRe-

CO A CezANNe’”

Del 30 de novembre de 2006 al 4 de març de

2007. MNAC.

Per primera vegada a Catalunya, es podran visitar una qua-

rantena d’obres procedents del Metropolitan Museum

of Art de Nova Yo

rk. L’exposició recull m

olta qualitat ja

que es podran contemplar obres d’El Greco, Van Dyck,

Goya, Corot, Courbet, M

illet, Picasso, M

anet, Degas,

Sisley, Monet, R

enoir i Gauguin.

Preu: entra

da general 8’5 euros.

Mireu descomptes.

www.mnac.es

LA tORNAdA, CONteS I

múSIQueS de LA gueRRA

CIvIL.

30 de novembre de 2006 a la Sala Mirona

de Girona. A

les 19:00h.

La Tornada rememora la Guerra Civil Espanyola i la

con-

següent postguerra. En clau de ficció, parla de la recon-

ciliació, de la recuperació de la memòria històrica des

d’un punt de vista local i individual, és a dir, d

e tot

allò que va passar als pobles i als seus ciutadans.

Preu: 5 euros

www.lamirona.net

meRCAt medIevAL de vIC

Del 6 al 10 de desembre de 2006

Com cada any, pel pont de la puríssima, Vic fa un viatge

a través del te

mps per endinsar-se en l’Edat M

itjana. Els

carrers i places de la capital d’Osona s’omplen, pel Mercat

Medieval, de parades de productes artesanals, de merca-

ders d’altres èpoques, d’artesans que mostren la seva

destresa i, sobretot, d

e visitants que no es volen per-

dre una magnifica ambientació pel casc antic de la

ciutat.

Preu: gratuït

www.ajvic.cat

TT

Poesia

Autor/a

LA POESIA

participa!!participa!!

22 cultura www.deria.cat

agendaTeatre

després de mi, el diluviDe Lluïsa Cunillé, direcció Carlota SubirósDia: del 13/12/007 al 13/01/2008Barcelona. Espai Lliure.

el senyor Perramonde Josep mª de SagarraDia: Fins 06/01/2008Barcelona. Teatre Romea. Preu: de 17-27 €.

Música

CooperDia: 14/12/2007Tarragona. Sala Loop.

Non ServiumDia: 22/12/2007 Barcelona. Sala Razzmatazz. Preu: 10 €.

BabyshamblesDia: 11/01/2008Barcelona. Sala Apolo. Preu: 25 €.

Dansa

macadam macadamde la coreògrafa Blanca LiDia: 21/12/2007 – 29/12/2007Barcelona. Mercat de les flors. Preu: 18 €.

Xerrades

“estudiar a l’estranger” Dia: 20/12/2007Barcelona. CIAJ. Preu: gratuït.

Quatre conferències sobre la ciutat contemporània i la cultura visualDia: 18/12/2007-19/12/2007Barcelona. BAC_BLA Festival Internacional d’Art Contemporani

Festival

Festival del mil.lenniDia: 13-12-2007 al 19-03-2008.Barcelona. Palau de la Música.ww.festivalmillenni.com

Fires

Fira de la cultura ecològicaDia: del 14/12/2007 al 16/12/2007Fira de Girona.

Fira d’artesaniaDia: del 12/12/2007 al 24/12/2007Fira de Vic.

Fira de mercat del BadanadalDia: del 21/12/2007 al 23/12/2007Fira de Manlleu.

Cinema

Resfest. Festival itinerant d’art multimèdia, audiovisual, vídeo i cinemaDia: del 21/12/2007 al 23/11/2007Barcelona. Espai Movistar.

gener 2008

eL SeNyOR PeRRAmON

Dia: fins 06/01/2008. Barcelona

A partir del clàssic L’a

var de Molière, Josep Mª de Sa-

garra va fer una comèdia en la qual, com sempre en el

gènere, tot acaba bé. L’a

cció transcorre en una ciutat de

certa importància, allà pel segle XVII, on els fills d’un usu-

rer estudien lliurar-se de la tira

nia del seu pare i, alhora,

beneficiar-se de la seva herència.

Preu:17-27 euros.

http://www.teatreromea.com/

de

LIRIu

m.

CIR

Qu

e d

u S

OLe

IL

Dies: Del 19/12/2007 al 22/12/2007. Barcelona

Delirium

és la nova aventura del Cirque du Soleil on, per

primera vegada, crea un espectacle en què les m

elodies, els

músics i els cantants són la força conductora. Tot am

b acci-

ons multim

èdia en directe i un repartiment internacional de

36 artistes que actuen simultàniam

ent.

Preu: 39- 72 euros

http://ww

w.cirquedusoleil.com/CirqueDuSoleil/es

Foto: Grup Marlango, portada del CD Automatic Imperfection (2005)

www.marlango.net

Page 23: Secundèria 121

Joves CuinersA tothom qui li agradi la cuina els interessarà conèixer l’associació Joves Cuiners, formada per onze cuiners de deu restaurants de les comarques gironines. Es van associar per

promoure una cuina amb personalitat pròpia, equilibrant la millor tradició culinària catalana amb les noves tendències. Sempre concedint una especial atenció a les

matèries primeres que utilitzen i amb la voluntat d’oferir un servei tradicional i modern alhora, cadascú afegeix el seu toc personal i creatiu. L’any 2005, Joves Cuiners van rebre

el prestigiós guardó l’Anxova d’Or per la seva difusió arreu del món del producte més carac-terístic de l’Escala. Enguany, l’associació porta endavant diversos projectes entre els que cal destacar diversos cursos de gastronomia per a no professionals i la construcció d’un saló de banquets a la població garrotxina de Sant Ferriol.

www.jovescuiners.com

FEJUP, Federació d’Entitats de PonentA la ciutat de Lleida es pot trobar el FEJUP, la Federació d’En-titats de Ponent que acull diferents agrupacions de la capital

del Segrià. Entre els seus membres hi ha el Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils Contra l’Atur (CIJCA), l’Associació de Joves Intercultural de Ponent (AJIP), l’Associació Juvenil Iler-rock, l’Associació Juvenil de Rol Tramuntana-Lleida, l’Orfeó Lleidatà, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) i la Joventut Socialista de Catalunya. Totes aquestes entitats desenvolupen les seves activitats paral·lelament i s’uneixen per celebrar diferents actes al llarg de l’any, com taules rodones o la Fira d’Entitats, per mostrar als joves els projectes que duen a terme.

www.fejup.org

22 cultura www.deria.cat 23participa

Alba, Associació d’AtencióL’Associació Alba té com a objectiu, des de la seva fundació ja fa 30 anys, oferir atenció pedagògica i social a aquelles perso-nes amb minusvalies psíquiques, per tal que aconsegueixin el

seu màxim desenvolupament humà i la seva integració a la societat. Per fer-ho possible, han anat ampliant les seves instal·lacions fins a poder oferir diferents serveis com el de l’escola, els tallers i la residència. L’últim projecte d’Alba ha estat l’obertura de la cafeteria El Gat del Rosal a Tàrrega, on hi treballen cinc persones amb discapacitat. L’objectiu és continuar treba-llant en aquest projecte amb la mirada posada en ampliar a vuit els treballadors en el mínim període de temps. Si vols formar part de l’equip humà de l’associació, has de saber que Alba acull, des dels seus inicis, voluntaris tant de Catalunya com de la resta d’Europa a través del Servei de Voluntariat Europeu.

www.associacioalba.org

Si vols més informació sobre associacions juvenils, entra al bloc Punt_J, al Portal Jove o a xarxajove.net

www.puntj.cat

www.gencat.cat/joventut

www.xarxajove.net

agendaExposició

“Com un mar mestís”De l’1/12/2006 al 7/1/2007Museu Marítim de Barcelona. Preu: 3 euros.

“…amb les mans”De l’1/12/2006 al 5/1/2007Centre Cívic Torre Llobeta (Barcelona). Gratuït.

exposició de llibresDel 28/11/2006 al 9/12/2006 Salt. Gratuït.

Esport

Iv Competició de Bulder13 de desembre de 2006Valls

Fires

Auto-Retro Del 6/12/2006 al 10/12/2006Fira de Barcelona. Preu a consultar.

Fira de Santa Llúcia Desembre 2006Barcelona

Teatre

el gran secret d’A. espinosa, Comediants i tNC.1 de desembre de 2006Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Música

Picasso en mis ojos, de diego el Cigala6 de desembre de 2006 Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Cinema

Amb veu pròpia. La toma.1 de desembre de 2006Lleida. Preu: 3 euros.

eXPOSICIó “PuNtS de Re-

FLeXIó: LeS vIOLèNCIeS

CONtRA LeS dONeS”

Del 20 de novembre al 5 de desembre de

2006. Casa Elizalde.

Amb la col·laboració de l’Institu

t Català de la Dona, l’ex-

posició busca donar visibilitat a les discrim

inacions cap

a les dones com a primer pas per canviar le

s menta-

litats i la cultura de la violència per la

cultura de la

pau en les relacions socials i personals.

Preu: gratuït

www.casaelizalde.com

eXPOSICIó “gRANS meStReS

de LA PINtuRA euROPeA de

the metROPOLItAN m

uSeum

OF ARt, NOvA yORk ‘d

eL gRe-

CO A CezANNe’”

Del 30 de novembre de 2006 al 4 de març de

2007. MNAC.

Per primera vegada a Catalunya, es podran visitar una qua-

rantena d’obres procedents del Metropolitan Museum

of Art de Nova Yo

rk. L’exposició recull m

olta qualitat ja

que es podran contemplar obres d’El Greco, Van Dyck,

Goya, Corot, Courbet, M

illet, Picasso, M

anet, Degas,

Sisley, Monet, R

enoir i Gauguin.

Preu: entra

da general 8’5 euros.

Mireu descomptes.

www.mnac.es

LA tORNAdA, CONteS I

múSIQueS de LA gueRRA

CIvIL.

30 de novembre de 2006 a la Sala Mirona

de Girona. A

les 19:00h.

La Tornada rememora la Guerra Civil Espanyola i la

con-

següent postguerra. En clau de ficció, parla de la recon-

ciliació, de la recuperació de la memòria històrica des

d’un punt de vista local i individual, és a dir, d

e tot

allò que va passar als pobles i als seus ciutadans.

Preu: 5 euros

www.lamirona.net

meRCAt medIevAL de vIC

Del 6 al 10 de desembre de 2006

Com cada any, pel pont de la puríssima, Vic fa un viatge

a través del te

mps per endinsar-se en l’Edat M

itjana. Els

carrers i places de la capital d’Osona s’omplen, pel Mercat

Medieval, de parades de productes artesanals, de merca-

ders d’altres èpoques, d’artesans que mostren la seva

destresa i, sobretot, d

e visitants que no es volen per-

dre una magnifica ambientació pel casc antic de la

ciutat.

Preu: gratuït

www.ajvic.cat

TT

Poesia

Autor/a

LA POESIA

participa!!participa!!gener 2008

eLeCtRICAL mORNIN

g.

mARLANgODia: 11/01/2008. Auditori de

Girona.

Electrical M

orning és el nou projecte liderat per la ca-

rismàtica actriu i cantant Leonor W

atling. Un pas més en la

carrera d’aquesta banda, que pren el nom d’un personatge

de Tom Waits. La música de Marlango té influències de

rock, jazz, la música de cabaret d’entreguerres i in

clús

de bandes sonores de pel·lícules de David Ly

nch o

Hal Hartley.

Preu: 18- 24 euros

http://www.auditorigirona.org

“uN

CO

S S

eN

Se

LímItS

Dia: fins 27/01/2008. Fundació Joan Miró. Barcelona

Encara som a tem

ps per poder gaudir de les variades expres-

sions i mirades d’artistes com

ara Derain, Matisse, Picasso,

Bacon, Giacometti, Chagall, M

iró, Freud, Magritte, Staël,

Klein i Tàpies cap el cos humà sense m

isteris amb la seva

veritat i bellesa.

ww

w.bcn.fjmiro.cat

Oriol Junqueras

23històries de catalunya

Tragèdia en escena

La nit del 7 de novembre del 1893, tot és llest per a l’estrena del Guillem Tell de Rossini, que enceta la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu. Al carrer, entre el xivarri de la multitud, s’hi poden distingir els renecs dels carreters. I a l’interior del magne edifici, el soroll dels talons sembla posar ritme al xiuxiueig a cau d’ore-lla d’allò que es voldria poder dir en veu alta, i a les salutacions exageradament amables a persones a qui es preferiria no haver trobat. Per l’entrada principal del teatre, situada a les Rambles, hi desfila l’alta societat barcelonina, que no vol de-saprofitar l’oportunitat de mostrar la seva distinció. Mentre que la majoria dels espectadors entren per la modesta porta del carrer de Sant Pau. I, precisament, per aquí, s’esmuny fins al quart pis en Santiago Salvador.

Passades les deu de la nit, a l’inici del segon acte, aquest jove anarquista llença dues bombes Orsini contra els espectadors de platea. La primera esclata entre les files 13 i 14, tot provocant una vintena de morts. La segona s’amorteix a les faldi-lles de la senyora Cardellac, asseguda sense vida a la fila 13, i rodola suaument per terra sense arribar a explotar. Enmig de la foscor, la sala s’omple de fum, de crits de dolor i de xiscles de terror. De fet, el caos afavoreix que l’assassí pugui escapar, tot i que no passa desapercebut i l’acabaran identificant.

En Santiago Salvador és un “propagandista pel fet”, convençut que el règim mo-nàrquic i conservador és massa injust per suportar-lo i massa fort per enderrocar-lo. El Liceu representa tot allò que ha de ser destruït: l’abús de poder, l’ostentació dels diners, la hipocresia social... Ell somia una revolució que obri les portes d’un món millor i realitza un acte terrorista que fa que el món sigui pitjor. Sens dubte, una excel·lent metàfora de la convulsa història de la Catalunya del segle XIX i de bona part del segle XX.

L’impacte d’aquest atemptat serà molt notable. La temporada operística queda suspesa i, amb ella, la primera representació d’una òpera escrita per una dona, la Lluïsa Casagemas, que mai s’arribarà a estrenar. En concret, el Liceu no tornarà a obrir les portes fins el 18 de gener de 1894. Aquell mateix any, després d’un pro-cés sense cap mena de garanties judicials, en Santiago Salvador i sis anarquistes més són executats al castell de Montjuïc. I tres anys després, el cap del govern (Cánovas del Castillo) serà assassinat per un anarquista italià, com a resposta a l’anomenat “procés de Montjuïc”. L’espiral de violència es retroalimenta.

Helena Moliné i Oriol Junqueras

L’OMBRA DE L’ALTRE MAR

Hauràs de tornar a escriure l’obscur epíleg de la teva lògica, ja que ignores, encara, noms d’ocells I d’eines oblidades de conreu. El déu de les mans buides ha tornat cercant el que no has escrit encara. Hauràs de prendre al desencís la pròpia, desitjada grandesa, ja que, sempre, a les teves històries hi surten columnes i ponents, un vell costum de solitari.

Joan Margarit Helena Moliné

POEMA

Page 24: Secundèria 121