secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA Maig 2007 - any 12 - www.deria.cat

número

115

Gemma Mengual, una pedra preciosa

Tiratge: 54.300

Aprendre anglès aprenent en anglès - Descobreix el museu de les aigües

02 nosaltres www.deria.catl’e

ditorial

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) Publicitat: Alba Vidal Telèfon: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

sum

ari

115

Tiratge: 54.300

15... món viu

16... tema del mes

29... guia jove

30... agenda, cultura

11... diputació de barcelona

12... joventut

27... calaix de sastre

28... reportatge, les càmeres fotogràfiques

06... l’any de la ciència

08... gemma mengual

22... sexe, triomfador

24... boca a boca

04... caixa manresa

05... altaveu

19... tv3, les millors estrenes

21... abat oliva

02... l’editorial

03... la imatge

17... fundació pere tarrés

18... fp, tècnic en obres de formigó

Arriba un altre Sant Jordi, una altra festa del llibre i de la rosa quan la primavera comença a fer de les seves. La literatura té d’escenari el carrer, amb les paradetes plenes de flors de tots colors i la gent que vol regalar les millors línies a la gent que s’estima.

Aquest mes, Secundèria entrevista a la Gemma Men-gual tot just quan ve de guanyar a Melbourne sis me-dalles i convertir-se, així, en la millor nedadora catala-na de tots els temps. L’esport, com la literatura i l’art, és una de les formes més autèntiques, i apassionants, d’expressar-se. La música que interpreta a l’aigua la Gemma Mengual és literatura d’alguna manera. Ella ho sap, i ens explica el sacrifici diari que hi ha darrera.

Com que la literatura sortirà al carrer, com a cada Sant Jordi, des de Secundèria, hem volgut que vosaltres també tingueu el vostre espai. De fet, com sabeu, fem coincidir el final del concurs Ficcions amb el 23 d’abril. I, per això, volem organitzar una bona festa per cele-brar l’èxit del concurs literari que s’ha fet un referent a la xarxa, amb més de 2.000 participants i 150 instituts d’arreu de Catalunya, les Illes i València.

El marc per celebrar aquesta festa serà el millor: l’Ate-neu Barcelonès, que és a tocar de les Rambles de Barcelona, ha vist passar els intel·lectuals més impor-tants dels segles XIX i XX. Al mateix espai on Guimerà, Domènech i Montaner, i Pompeu Fabra van passar mol-tes de les seves hores, els guanyadors de Ficcions re-colliran els seus premis en un acte on tots els centres que han participat estan convidats a assistir-hi.

Sant Jordi, com sabeu, és una excusa, és una manera de posar una data a una passió que molts compartim. La lectura, com l’esport, ens fa més humans. La ima-ginació, la comunicació i valors com la tolerància o la disciplina s’aprenen amb la lectura i l’escriptura. Però, sobretot, el que aprenem cada vegada que creem una ficció és a ser més lliures. De fet, atrevir-se a omplir una pàgina en blanc és atrevir-se a ser valents amb nosal-tres mateixos.

0�la imatgewww.deria.cat

Imatge del disc Noisomatic, del grup eb7m. autora: Amparo Penadés

Quines empreses hi participen?Algunes de les empreses que hi par-ticiparan són Ausa, Busquet, Caixa Manresa, Denso, Hayes lemmerz, Indepol, Olivas Torras, Pirelli, Pujol Muntalà, Tecniacero, Lemmerz, etc. Els perfils que solen buscar perta-nyen a diverses àrees com ciències, ciències socials i tècnica. I entre els més sol·licitats hi ha els enginyers tècnics i superiors; empresarials; ADE; operaris de mecànica; pèrits agrícoles; cicles formatius de les branques del metall, matrius i mot-lles, manteniment electromecànic i operació de línies productives; psicòlegs; tècnics en prevenció de riscos laborals, nivell intermedi i su-perior; tècnics comercials i personal sanitari.

0� caixa manresa www.deria.cat

Busca la millor sortida al Mercat de Treball ÀgoraUn cop acabats els estudis, toca el més difícil: trobar una feina que s’adigui a la nostra titulació i que ens ajudi a comen-çar la nostra carrera professional. Una gran oportunitat per iniciar la recerca amb garanties és el Mercat de Treball Àgora, organitzat per Caixa Manresa, que posa en contacte els estudiants uni-versitaris i de cicles formatius amb em-preses de primer nivell, tant industrials com de serveis, que busquen persones motivades i formades.

La 7ª edició del Mercat de Treball Àgora tindrà, com l’any passat, dues jornades. La primera serà a Manresa el dia 5 de maig, de 10 a 14 hores, al Museu de la Tècnica de Manresa i la segona, a Igua-lada l’11 de juliol, de 16 a 20 hores, a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tèc-nica Industrial d’Igualada, dins la prime-ra edició de la Universitat d’Estiu d’Igua-lada. L’accés serà lliure i gratuït.

Què hi trobaré?

L’esdeveniment que acull Caixa

Manresa està plenament consolidat

dins el món educatiu, ja que gairebé

2.000 estudiants s’hi apleguen any

rere any. Igualment, unes 80 empre-

ses de diversos sectors econòmics

busquen joves amb ganes d’inserir-

se al món laboral.

Per conèixer des de dins el Mer-

cat de Treball Àgora de Caixa

Manresa, hem parlat amb Antoni

Tachó, director de recursos hu-

mans de l’empresa AUSA, una de

les participants en el certamen.

- Com és que AUSA assisteix al Mer-

cat de Treball Àgora?

Ausa assisteix a l’Àgora des de la seva

primera edició, ja que cada cop costa

més trobar bons professionals i cal apro-

par-se als possibles candidats per donar

a conèixer les diferents opcions de feina

que pot oferir la nostra empresa.

Totes les iniciatives que van en aques-

ta direcció són sempre benvingudes, i

aquesta de Caixa Manresa ho és en es-

pecial en tenir un àmbit territorial més

proper, més que no pas les que fan a

Barcelona o en altres poblacions.

A part, creiem que si una entitat com

Caixa Manresa promou un acte com

l’Àgora, les empreses de la comarca hi

hem de donar el nostre suport.

- Quina és la seva experiència havent

participat en anteriors edicions?

La nostra experiència ha estat sempre

positiva, ja que hem fet publicitat del

que fem a persones que són o poden

ser en un futur possibles candidats a

incorporar-se al nostre equip. A part,

hem tingut l’oportunitat d’incorporar

alguns estudiants en pràctiques que

han mostrat interès per AUSA durant el

Mercat de Treball Àgora.

- Creu que aquest tipus d’iniciatives be-

neficien a l’estudiant i a les empreses?

Sense cap mena de dubte, ja que en mol-

tes ocasions els estudiants desconeixen

quines són les empreses més atractives

per anar a buscar feina. I encara que ho

sàpiguen, sempre els serà més fàcil con-

tactar-hi en un acte com aquest, on hi ha

tota la receptivitat possible, que enviar

un CV o trucar a porta freda per si els fa

falta algú del seu perfil.

- En el seu cas, quin tipus de perfil

busquen?

En un espai com l’Àgora, busquem fo-

namentalment estudiants que encara

no han acabat la carrera per incorporar-

se com a becaris, enfocant-nos princi-

palment a estudiants d’enginyeries,

tot i que també busquem estudiants

d’Empresarials (Economia, ADE...).

05altaveuwww.deria.cat

www.enderrock.com

EQUilibriDEPT.

Des del 2001 Dept. han editat quatre discos, un cada dos anys. En aquest quart àlbum que-da reflectida una evolució de qualitat, sempre buscant nous colors musicals. Dept. tenen un so que els identifica, a més de la veu de David Rosell, però sense deixar de tastar d’aquí i d’allà. Un disc amb cançons rodones per es-coltar en equilibri amb tu i l’entorn. Helena M.Alegret

OxigEnGossos

Cançons noves que miren de trencar les re-ticències dels que els relacionen amb un estil molt menys madur. Gossos han fet el procés químic invers: amb el temps s’han regenerat, en lloc d’oxidar-se. Amb Oxigen reafirmen i perfeccionen la línia més elèctrica, en un treball que més enllà del rock es passeja pel reggae o pel hip-hop. Cançons amb força que segueixen una filosofia clara: “Resistirem”. Elisenda Soriguera

TUpOlEvTUPOLEV

Es pot combinar la paròdia i l’humor amb la pro-funditat i la crítica social? El pop fresc pot ser sensible? Sí, i això és ben present en aquest disc, des de la primera cançó. Tupolev és un grup que s’estrena però amb un bagat-ge important al darrere d’alguns dels seus membres (exSapo). Un primer disc que sap mantenir l’energia electritzant i la frescor en tot moment. Helena M.Alegret

El pop català viu nous temps. Mazoni, Sanpedro, Mishima o Erm són alguns dels noms d’un boom emergent.

L’empordanès Jaume Pla, alma mater de Mazoni podria ser la bandera d’aquesta escena pop que es cou a Barcelona. El músic se’n va anar una setmana de no-vembre a l’hotel Els Caçadors de Ribes de Freser per forçar-se a fer les cançons del tercer disc, Si els dits fossin xilòfons (BankRobber, 2007).

Què t’agrada i què no de l’escena pop emergent de barcelona?Quan diuen que hi ha una escena sembla que es parli d’un tipus de gent que es re-laciona molt més del que ens relacionem: de fer concerts junts, d’estar molt més al tanto del que fa l’altre, que entre els grups n’hi hagi dos o tres que siguin amics i sur-tin junts. M’agrada molt com està pintant, però veig que encara no és una escena consolidada. Musicalment és una escena molt oberta. Cadascú va fent el seu pro-jecte. Som a dins del mateix, però no som com l’escena de ‘la movida madrileña’, que era un corrent estètic total.

i què és el que falla?M’agradaria que el públic accedís a l’es-cena, que anés creixent, i que el que fins l’any passat era una cosa més de l’àmbit de la crítica es convertís en un fenomen, no vull dir multitudinari, però sí que hi hagués un suport més gran del públic, perquè això ajuda molt a què es puguin fer millors discos, que hi hagi unes con-dicions més bones per a la gent que toca i que no es mori l’escena.

Què et passaria si els dits se’t conver-tissin en xilòfons de veritat?Doncs que qualsevol cosa que toqués seria musical. Em passaria com al rei Mi-des, que tot el que tocava es feia d’or, i li agradava molt, però al final no va poder viure perquè també se li convertia en or el menjar. Seria un malson. I m’agrada el silenci. No sé si als altres músics també

els passa, però quan has estat treballant molt, s’agraeix estar en silenci total.

“i dius que el que em dius és veritat” és una crítica corrosiva a la hipocresia dels més moderns i fashions?Siiií, evidentment, totalment sí (riu). I em refereixo, més que a un tipus de gent, al fet de substituir coses reals per altres de virtuals. Avui dia tot és com un simulacre de vida. Ara hi ha el Second Life, per In-

ternet. Quan viatges fas fotos per mirar-ho quan arribes a casa! Però quan hi eres no ho estaves assaborint. S’hauria d’anar de viatge sense càmera, passar-t’ho bé i guardar-ho al cap. I la cançó és imaginar-te com una persona que ho ha portat tot a l’extrem en aquest sentit, si et digués una cosa no te la podries creure, perquè segur que seria un préstec d’algú.

Helena M. Alegret

El secret de l’arc de Sant Martí“Pel maig, cada dia un raig”. I tal com diu el refrany, en un més on, si tot va bé, la pluja és la protagonista, el Museu Agbar de les Aigües et proposa descobrir què s’amaga darrera l’arc de Sant Martí.

El Museu Agbar de les Aigües ha de-cidit parlar d’aquest arc multicolor per la importància que l’aigua desenvolu-pa a l’hora de poder-lo veure. L’arc de Sant Martí és un fenomen metereolò-gic a l’abast de tothom i, per les seves característiques, des de sempre ha estat motiu de diferents observacions i interpretacions populars així com ob-jecte d’estudi al llarg del temps. Per poder entendre d’on sorgeix, com es forma i perquè el podem veure, les activitats inclouran diversos experi-ments com descomposar llum blanca. Les activitats estaran amagades en set cups diferents, tants com colors hi ha a l’arc de Sant Martí.

Continuant amb les activitats de l’Any de la Ciència, el Museu Agbar de les Ai-gües oferirà aquest mes de maig una ac-tivitat anomenada “L’Arc de Sant Martí, els colors de l’aigua”. Des de principis del 2007, els set centres de ciència de Barcelona i la seva àrea metropolitana s’han unit per oferir un tiquet conjunt anomenat “Tiquet Ciència”. A més, al llarg de l’any, aquests centres duen a terme el programa “Colors i Ciència”, on cada un podrà oferir la seva pròpia mira-da sobre els colors.

Qui no ha vist mai l’arc de Sant Martí i els seus colors? Us heu preguntat mai per què apareix? És més, per què el podem veure? Hi ha desenes d’històri-es al voltant d’aquest estrany fenomen, però no sempre se’ns resolen tots els dubtes. Per arreglar-ho i entrendre l’arc de Sant Martí, el Museu Agbar de les Aigües ha preparat unes activitats per explicar les lleis òptiques, l’art, les tra-dicions, els mites i les llegendes que l’envolten.

Entre altres coses, ens aproparem a les lleis de la física que governen el fenomen, coneixerem els principals ci-entífics que se n’han interessat, escol-

I per què l’arc de Sant Martí i els seus colors?

L’arc amb més color

L’aigua és un element importantíssim a la nostra vida i al medi ambient, i la millor manera per tenir-ne cura és co-nèixer-la. Per aquest motiu, el Museu Agbar de les Aigües te l’apropa. “L’Arc de Sant Martí, els colors de l’aigua” es durà a terme els caps de setmana dels mesos de maig i agost, però el Museu està obert de dimarts a dissabte de 10h

a 19h i els diumenges de 10h a 14h. El preu de l’entrada és de 4 euros, però es pot gaudir de diferents descomptes. Si voleu més informació, la podreu trobar a: www.museudelesaigues.com.

0� any de la ciència www.deria.cat

tarem aquells mites, llegendes i contes al voltant de l’arc de Sant Martí, i apren-drem que als ulls de cada persona pot ser diferent.

1�08 la convidada www.deria.cat

Gemma Mengual, esportista

“La força mental és molt important”

La seva companya inseparable: Paola TiradosSi hi ha algú amb qui es compenetra a las mil meravelles, és la seva companya Paola Tira-dos. Amb ella, la Gemma competeix en duo i estan considerades una de les millors parelles del món de la natació sincronitzada. Tirados, que té 24 anys i és canària, fa molt temps que viu a Barcelona. El seu somni després de deixar la natació és ser arquitecta.

Tot just en arribar del Mundial de Na-tació de Melbourne, on s’ha consolidat com una de les esportistes catalanes més importants de tots els temps, Gem-ma Mengual ens atén en una recepció plena de periodistes. Tothom vol parlar amb la campiona de sis medalles, quatre de plata i dues de bronze, que ha fet de l’equip de natació sincronitzada un dels més importants del món. L’èxit es veu reflectit en els expressius ulls d’aquesta noia jove, que ja pensa en l’or en els prò-xims Jocs Olímpics de Pequín.

- Com s’aguanta aquest ritme de tants exercicis en tants pocs dies?A part de portar molts anys entrenant, i tenir una condició física molt determina-da, la força mental també és molt impor-tant. T’has de conscienciar que es pot i has de confiar en les teves possibilitats.

-

Quan ets aquí, quantes hores entrenes al dia?Entre vuit i onze hores diàries.

Nom complet: Gemma Mengual Civil

Lloc i data de naixement: Barcelona, 12 d’abril

de 1977Quin és teu pitjor defecte: Sóc desordenada.

I la millor virtut: La tolerància.

El teu programa de televisió predilecte: No

en tinc cap. Acostumo a veure pel.lícules.

Algú a qui admiris: A la gent que aconsegueix

els seus objectius a través de treball i disciplina.

El plat que cuines millor: Sóc experta en fer

amanides originals.

Si no fossis esportista series... actriu.

La cosa que valores més en una persona:

La sinceritat.

Un somni que et quedi per complir: Ara per

ara, la medalla olímpica.

Tal com raja

“LES ruSSES EnTrEnEn MEnyS

anyS, PErò aMB MéS InTEnSITaT”

0�

- i amb què gaudeixis més als entrena-ments?Potser amb les acrobàcies. Entrenem com si fóssim gimnastes.

- i el més dur?Potser la coreografia és el més cansat. Repe-

tim els mateixos moviments i girs. Potser hi dediquem quatre hores cada tarda, a això.

- Què tenen les russes que sempre van un pas per endavant?Tenen un altre tipus d’estructura en tots els sentits. El seu plantejament i la seva forma d’entrenar són totalment diferents. Tenen moltes més llicències federatives allà. Segurament, entrenen menys anys però amb més intensitat. Dediquen més temps a cada categoria... les que fan el Duo només fan el duo, les que fan equip

només fan equip... És molt diferent.

- i creus que es podrà optar a l’or?És difícil, perquè elles sembla que tenen avantatge, però nosaltres estem molt a prop... Mai se sap.

- Què té la natació sincronitzada que t’agrada tant?M’agrada molt l’aigua, m’agrada molt la música i poder expressar-me a través del cos és el que m’atrau d’aquest es-port. És molt complet.

Els inicis La Gemma està considerada una de les mi-

llors esportistes de tots els temps al nostre

país. Va començar amb la natació sincro-

nitzada als 9 anys gràcies a la seva cosina

Judith i, des del primer moment, la barre-

ja de natació, música i ball la van fascinar.

És a partir de l’any 2000 que comencen a

caure les medalles i premis en campionats

europeus, campionats del món, campionats

d’Espanya i, l’any 2003, els trofeus a millor

esportista femenina catalana i espanyola. A

l’últim Mundial de Natació a Melbourne, s’ha

endut 6 medalles, 4 de plata i dues de bron-

ze. Tota una fita en el món de l’esport.

- D’aquí cinc anys, on veurem a gemma Mengual?No sé... tinc diversos projectes, però en-cara no tinc decidit res. Però bé, d’aquí un temps, segur que serè una mamà molt feliç, això sí.

Albert lladó, albert@edicat.cat

Fotografies: ivan gimenez

és gemmòloga

La Gemma, a part d’una gran esportista, és

gemmòloga. Una professió molt adient al

seu nom perquè es tracta d’aquella persona

que treballa amb les gemmes, del llatí gem-

ma, que vol dir pedra preciosa. Així doncs, ja

ho veieu, aquesta noia ho té tot.

“ L’aIGua, La MúSIca I ExPrESSar-ME a TravéS dEL coS éS

EL QuE MéS M’aTrau d’aQuEST ESPorT”

11diputació de barcelonawww.deria.cat

coneix els riscos de la carretera

l’any 2005 van morir a Catalunya 641 persones per accident de trànsit, mol-tes de les quals eren d’edats compreses entre els 15 i els 24 anys. realment, som conscients del perill de la carretera? l’exposició “El risc de l’asfalt” produï-da per la Diputació de barcelona, amb la col·laboració de la Fundació rACC, informa, sensibilitza i preveu d’una ma-nera propera aquests riscos i les princi-pals causes dels accidents.

El factor humà és la causa principal dels accidents de trànsit, per això és neces-sari implicar els joves en aquest projec-te que depèn i afecta a tothom. “El risc de l’asfalt” proposa, de manera amena i utilitzant suports amb llenguatge molt proper, situacions quotidianes i perso-natges identificables per tal de detectar aquelles imprudències que poden ser fatals per a un mateix i per als altres. L’objectiu de l’exposició és conscienciar els joves i evitar que es produeixin tan-tes morts a la carretera.

on la podem trobar? Després d’estar-se gairebé un mes al centre de recursos juvenils Mas Fonollar de Santa Coloma de Gramanet, “El risc de l’asfalt” és al municipi d’Abrera, a l’IES Voltrera, del 18 d’abril al 2 de maig i d’aquest dia fins al 30 de maig, es traslladarà a Canovelles.

Si voleu més informació sobre l’exposició “El risc de l’asfalt”, la podeu trobar al web:

Què hi trobarem a “El risc de l’asfalt”?

L’exposició està dividida en tres parts. La primera consta de cinc panells infor-matius sobre les dades dels accidents de trànsit. A la segona, una projecció comen-ta vuit casos d’accidents i les seves con-seqüències. I la tercera és un autotest per comprovar quin és el comportament de cadascú com a conductors/es. Aquesta secció final es pot dur a terme de manera individual, ja sigui a través de dos ordina-dors o omplint una butlleta.

La Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina del Pla Jove ofereix aquesta exposició als municipis que ho desitgin juntament amb material de suport als tècnics i formadors i la possibilitat de re-alitzar dos tallers paral·lels que comple-menten els continguts de l’exposició.

www.diba.cat/plajove/asfalt.asp

apunta’t al millor estiu!

Comença el bon temps, els dies llargs i tornen les ganes de fer activitats a l’aire lliure. per què abans que arribi l’estiu tingueu ben clar el què voleu fer, Secretaria de Joventut editarà al maig la guia d’Activitats d’Estiu 2007, organitzades per associacions educatives infantils i juvenils d’arreu de Catalunya. Si durant les vacances t’aburreixes és perquè vols.

L’oferta dels diferents esplais, casals de joves i agrupaments escoltes és molt variada, per això en fem un petit recull. A tu només et caldrà escollir el què més t’agradi!

campaments Són activitats que es fan en contacte directe amb la natura, l’allotjament és

en tendes de campanya i es fan jocs, excursions, sortides, descobertes, vet-llades, etc. De 8 a 16 anys.

camps de treballAquest tipus d’activitat consisteix en que un grup de joves dugui a terme un treball desinteressat en un projecte de dimensió social ajudant a persones, protegint la natura, restaurant edificis d’interès,etc. De 14 a 30 anys.

Estades Durant uns dies es dedica un temps important a fer una activitat concreta (idiomes, esports, fotografia, escalada, etc.) en un espai de la geografia que convida a fer-ho. L’allotjament se sol fer en un alberg o casa de colònies. De 8 a 16 anys.

IntercanvisPer tal d’afavorir el coneixement mutu i el diàleg entre diferents ambients i cultures. Hi pot participar gent de pro-cedència diversa, d’un mateix país o de diverses nacions, i normalment el grup d’acollida retorna la visita al grup visitant. De 14 a 30 anys.

rutesSón recorreguts que es fan seguint un itinerari d’interès, ja sigui a peu, amb bicicleta, amb carro, a cavall o amb al-tres mitjans de transport. Cada nit es pot dormir en un lloc diferent. De 12 a 18 anys.

012 joventut www.deria.cat

Més informació: Pel què fa al termini de les inscripcions, no hi ha unes dates concretes ni un procediment establert. Es pot trobar més informació a la xarxa de Punts d’Informació Juvenil, en els ajuntaments, al web de la Secretaria de Joventut (http://www.gencat.cat/joventut) i a la guia d’activitats d’estiu de que es publicarà al maig. Per inscriure-us us podeu adreçar directament a les associacions que organitzen les activitats.

Parlem-ne!“M’ho vaig passar tant bé,

que repetiré”

L’Arnau és de Badalona i l’any passat va participar en una de les Activitats d’Estiu. Va escollir uns campaments a prop del pantà de Sau, a Osona. Ningú com ell per explicar-nos en primera persona com es viu aquesta activitat entre els joves.

Com és que vas decidir a apuntar-te a uns campaments?Doncs em va semblar que seria una ma-nera divertida de passar l’estiu. A més, co-nèixer gent nova també m’atreia i passar uns dies fora de la ciutat també està bé.

Com va ser el procés d’inscripció?Vam anar amb els meus pares a l’esplai que organitzava els campaments. Ens van explicar què hi fèien, on ens allot-jaríem, etc. Ens va agradar i ja ho vam tirar endavant.

Et va agradar l’experiència?Moltíssim. Vaig passar deu dies molt divertits, amb gent nova i fent un munt d’activitats. Com que la casa estava al mig del bosc vam poder fer un munt de coses a l’aire lliure.

repetiries?Sí, sense cap mena de dubte! Però també m’agradaria provar altres coses. Quan sigui una mica més gran potser m’apunto a unes estades, a algun camp de treball o un intercanvi. M’agradaria poder combinar les activitats d’esports amb els idiomes, per exemple. En què creus que t’ha ajudat aquesta experiència?Doncs no sé…conèixes gent nova i això sempre t’agrada. A més, aprens a espa-vilar-te una mica pel teu compte sense tenir els pares sempre a sobre.

Foto: Secretaria de Joventut

Més de 200 històries per llegir

Te les perdràs?Aviat tindrem guanyadors...

1� secció www.deria.cat1� tema del mes

aprendre anglès aprenent en anglès

Creuem tot el Maresme amb tren veient l’aigua de la platja a un pam. Ha sigut un trajecte agradable fins a Calella, on ens esperen el Miquel Costa i el Carles Marín, professors de Filosofia i Ciències naturals de l’iES bisbe Sivilla. Ens han d’expli-car què és això del “learning En-glish by learning in English”.

Des d’aquest curs, l’Institut de Calella porta a terme un projecte on els estudi-ants, voluntàriament, poden estudiar en anglès assignatures no lingüístiques. Els organitzadors del projecte ens expliquen com “es vol engrescar els alumnes a ex-

pressar-se en anglès, de manera escrita i oralment, per a què guanyin confiança en aquesta llengua”.

El Miquel Costa, el professor de Filoso-fia a Batxillerat que dóna classes en an-glès a la meitat dels seus alumnes, vol deixar clar que “no es tracta de fer una classe de llengua anglesa, sinó que es fa la matèria que toca”. Com comenta, el coneixement d’anglès a Batxillerat ja és força ampli però “hi ha problemes amb la fluïdesa i l’expressió oral”. De totes formes, el material que es facilita als alumnes, ens aclareix, sempre és en edició bilingüe.

Per què?L’anglès és una llengua molt impor-tant per a tots els camps de treball. A part dels coneixements teòrics sobre l’idioma, és fonamental habituar-se a utilitzar-lo per millorar la comprensió i l’expressió oral.

Els alumnes de primer d’ESO, de la mà del professor Carles Marín, poden aprendre Ciències Naturals en anglès. Una proposta en la qual, en aquest curs 2006-2007, ja han participat 20 alumnes d’un total de 80. Els alumnes, voluntàri-ament, reben en anglès una tercera part de les classes de Ciències (una hora a la setmana).

Totes les estadístiques diuen que els jo-ves d’aquí tenen un nivell en anglès molt pitjor que els joves del nord d’Europa. El Carles Marín apunta que “és un pro-blema utilitzar aquesta llengua com a cosa habitual”. “Estudiar Ciències en an-

glès és molt important”, ens assegura, “perquè tots els articles científics estan escrits en anglès”. “Si ens acostumem a parlar i escriure en anglès, després utilit-zarem aquesta llengua amb molta més naturalitat”, apunta Marín.

“Learning English by learning in English” és una aposta per canviar les estadísti-ques negatives. I sembla que funciona. Per això, aquest any ja són quinze els instituts catalans que han volgut oferir aquesta possibilitat als seus estudiants. De fet, la Generalitat, des de la Direcció d’Innovació Educativa, ha aportat mate-rial audiovisual i una dotació econòmica

on?Aquest any ja s’han sumat a aques-ta iniciativa 15 instituts catalans, i la Generalitat subvenciona els centres d’ensenyament que s’hi apuntin.

Per a més informació podeu consultar al web:

www.peretarres.url.edu Telf.: 902 140 000sio@peretarres.org

Fundació Pere Tarrés

Treball i educació social a l’amèrica Llatina Educació Social i Treball social són dues diplomatures que es dedi-quen a la resolució de problemes en les relacions humanes, la prime-ra des de l’acció educativa i la sego-na tenint en compte la xarxa familiar i social de les persones. A Les Escoles Universitàries de Treball Social i Edu-cació Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull s’encarreguen de proporcionar-te els mi-llors coneixements en ambdues disciplines, sempre buscant un ensenyament de qualitat i oferint un gran ventall de sortides per als dos estudis.

Qui pot explicar millor el pas per les EUTSES Pere Tarrés-URL és l’An-tònia Buenaventura, exalumna que enguany coordina el Programa de suport a l’educació intercultural bilingüe a les escoles de l’Alto Bio Bio a Xile, projecte presentat per les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Fundació Pere Tarrés-URL UTSES en el marc de la Càtedra UNESCO de la Universitat Ramon Llull. Tal i com explica Buenaventura, el “projecte sorgeix de la mobilitat d’estudiants que es duu a terme entre les EUTSES pere Tarrés-Url i la Universidad Tecnológica Metropolitana de Santiago de Chile (UTEM)”. En aquest projecte, la tasca principal dels educadors i treballadors socials recau en el suport a les persones més vulnerables dins una societat, en potenciar els valors i principis, promoure aliances, defensar els drets humans, treballar la desigualtat social des d’una perspectiva multi-cultural i intercultural per acompanyar les persones i les comunitats en el seu propi procés de desenvolupament. Parlant més concreta-ment del projecte que coordina l’Antònia, ella destaca que “una de les fortaleses d’aquest projecte és, precisament, que s’alimenta dels propis alumnes, tant de l’UTEM com de la EUTSES pere Tarrés-Url. Allò que es pretén és que els alumnes que tinguin la inquietud de realitzar les pràctiques universitàries en l’àmbit de la intercultura-litat i les comunitats indígenes d’Amèrica llatina es vinculin dins del marc del projecte i siguin ells mateixos, conjuntament amb les comunitats beneficiàries, els veritables agents de canvi i desenvolu-pament social”. La coordinadora del projecte conclou que “per tant, volem que amb la seva acció puguin contribuir al desenvolupament dels pobles indígenes amb respecte i equitat, consolidant el teixit social, fomentant el respecte i els drets humans, la promoció de la igualtat de gènere i el respecte al medi ambient”.

Les EUTSES Pere Tarrés-URL, conscients que els treballadors i edu-cadors socials s’enfronten a un gran repte, treballen per a què els seus alumnes adquireixin els coneixements i aptituds necessàries i puguin desenvolupar els seus coneixements en el lloc més indicat. “Els professionals han de viure el conflicte a través del diàleg i l’ac-ció, han d’analitzar i actuar, aplicant tots els seus coneixements”, explica Antònia Buenaventura. El Programa de suport a l’educació intercultural bilingüe a les escoles de l’Alto Bio Bio a Xile va comen-çar el passat mes d’abril.

17

Què?“Learning English by learning in English” és un projecte pioner que consisteix en impartir diferents assignatures en anglès per a què els alumnes guanyin confiança i millorin la seva capacitat en l’expressió oral.

per facilitar la realització de les activitats previstes als centres que implementen el projecte.

La iniciativa ha tingut tant èxit que el Mi-quel Costa i el Carles Marín ja estan pen-sant organitzar algun tipus d’intercanvi amb altres centres europeus per a què la pràctica de l’expressió oral de l’anglès encara sigui més intensa. Diuen que un idioma s’aprèn practicant-lo. Aquest projecte sembla demostrar-ho.

Albert lladó, albert@edicat.cat

18 fp www.deria.cat

Les obres de formigóDarrera les construccions, més grans o més petites, hi ha professionals en-carregats de que tot surti correctament. Un d’ells és el tècnic en obres de formi-gó que, entre altres coses, s’encarrega d’organitzar i realitzar treballs d’enco-frament. Si t’agrada aquest món, no dubtis que aquest grau mitjà és la cosa que necessites!

Quins coneixements adquiriràs?

Al grau mitjà de serveis d’obres de formigó adquiriràs els coneixements necessaris per tenir competències professio-nals en tasques d’organització i confecció de treballs d’enco-fratge, estintolament, estrebat i armadura, posada en obra del formigó i conduccions lineals sense pressió en les con-dicions de seguretat i qualitat establertes. Igualment, serà competència del tècnic/a en obres de formigó comprovar i disposar els mitjans de seguretat de l’obra.

Què estudiaràs?

- Projectes, amidaments i valoracions

- Organització i control d’obres de formigó

- Encofrats i estrebats

- Armadures

- Formigó

- Prefabricats estructurals

- Conduccions lineals sense pressió

- Seguretat en la construcció

- Administració, gestió i comercialització en la petita empresa

- Relacions en l’equip de treball

- Formació i orientació laboral

- Formació en centres de treball

- Síntesi

de què pots treballar?

Aquest grau mitjà d’obres de formigó et permetrà treballar en edificacions i reha-bilitacions d’habitatges, edificis industri-als, comercials i de serveis, i en obra civil (aeroports, carreteres, obres marítimes, obres subterrànies, ferrocarrils).

Titulació: Tècnic/a en obres de formigó

durada: 2.000 hores (dos cursos acadèmics). D’aquestes, 1.600 hores són al centre docent i 400 hores, de pràctiques.

centres públics on s’imparteix:IES Escola de Sobrestants C. Salvador Espriu, 2 25300 - Tàrrega 973312303 Públic

1�reportatgewww.deria.cat

Les millors estrenes a Tv3 La vida dels romans a TàrracoAquesta història comença l’any 24 abans de Crist, quan ja fa quasi dos se-gles que les primeres legions romanes han arribat a les terres que actualment anomenem Catalunya. En concret, els romans havien desembarcat a Empúries l’any 218 a.C. i ben aviat van instal·lar la seva base principal a Tàrraco.

Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de te-nir la seva dona, Llívia, ben lluny, el cè-sar Octavi August fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l’excu-sa de dirigir personalment les campa-nyes bèl·liques. Tàrraco es converteix així en el centre de l’univers, és a dir, en la capital d’un imperi que domina mili-ons de persones.

August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia. En ple atac d’hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre’l d‘uns desordres intestinals terribles que el tenen doblegat de dolor. Pompeu es trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les dues filles del doctor, els seus cunyats amb els seus dos fills barons i la terrible so-gra, que controla el clan; en l’altre hi van els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port perquè influïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la seva llibertat.

La família Escipió es troba, doncs, amb una casa nova i amb una incapacitat ab-soluta per fer front a la rutina diària sen-

TV3 estrenarà ben aviat dues noves sèries. L’una, de producció pròpia, anomenada Via

Augusta, espera revalidar els èxits de Ventdelplà o Mar de Fons, i l’altra, “Heroes” la

sèrie revelació als EUA aquesta temporada, espera ser-ho també a Catalunya.

“Heroes”, l’èxit dels Eua arriba a Tv3 “Heroes”, la sèrie de l’NBC que està trencant els índex d’audiència als EUA, ha estat adquirida per TV3, que l’eme-trà pròximament. El punt de partida: un grup de persones sense cap connexió aparent repartits per tot el món desco-breixen que tenen poders especials.

se l’ajuda del servei. S’han de comprar esclaus i d’això se’n carrega Asdrúbal, una mena de capatàs i majoral cartagi-nès que fa tres quartes parts de la seva vida que serveix els Escipions.

Un lot de 8 ibers bruts arriben a la vila i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens procliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del metge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou i defensa com una fura. Per si encara no hi hagués prou problemes d’adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l’envolten; especialment dels constructors del seu projecte més am-biciós: la carretera que ha d’unir Gades (Cadis) amb Roma, la Via Augusta.

Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa co-mencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.

Algunes persones han nascut amb po-ders extraordinaris. Habitants de dife-rents punt del món, aparentment nor-mals i sense cap mena de connexió, descobreixen que tenen capacitats increïbles per a la condició humana. A Nova York hi ha un home que pot volar. A Texas, una noia descobreix que és in-destructible, cap cop li fa ferida. Al Japó, un oficinista veu com pot aturar un re-llotge amb la força de la ment... Aquests només són alguns dels personatges que configuren la història d’”Heroes”, éssers especials que comencen per compro-var fins on poden arribar amb les seves noves habilitats per decidir després que han de fer un esforç per combinar els seus poders i fer-los servir per altres fi-nalitats col·lectives. Ells mateixos aniran descobrint que res és per casualitat i que... tenen una missió.

“Heroes” és una ambiciosa sèrie drama-ticofantàstica de Tim Kring, creador de “Crosing Jordan”. Als EUA va arrencar amb 15 milions d’espectadors de mit-jana i ràpidament va encapçalar el ràn-quing d’audiència de sèries entre les quals hi havia les més consolidades de les últimes temporades.

21abat olibawww.deria.cat

Un aspecte complementari de la forma-ció d’un alumne universitari, molt valo-rat per les empreses, és la realització de part dels estudis a l’estranger. Per aques-ta raó, la Universitat Abat Oliba CEU et dóna la possibilitat de fer part de la for-mació en una universitat estrangera.

Programes de mobilitat Què t’ofereix la UAO? Intercanvis amb universitats d’Europa i Estats Units, amb tot l’assessorament que necessitin els alumnes en temes de caràcter internacional. Igualment, facili-ta l’obtenció de feina a l’estranger, una opció que permet adquirir molta experi-ència laboral i perfeccionar l’idioma del país en el qual es treballa.

Quins programes hi ha?· Sòcrates-Erasmus: la Universitat Abat

Oliba CEU facilita intercanvis amb altres universitats d’arreu d’Europa. La durada és d’entre 3 i 9 mesos i els llocs on es pot anar són Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia, Portugal i Suècia.

· intercanvis bilaterals o directes: són intercanvis establerts directament en-tre la UAO i altres universitats d’Euro-pa i els Estats Units durant un període d’entre 3 i 9 mesos. Un d’aquests pro-grames és el Programa CEU – Boston (CEU – BU Bilingual Program) a través del qual els alumnes de les Llicen-ciatures en Administració i Direcció d’Empreses i Economia, així com els de les Dobles Titulacions que hi estan associades, podran rebre formació es-pecífica, en anglès, vinculada als seus estudis oficials de Llicenciatura.

Pràctiques a l’estrangerAmb doble finalitat d’incrementar les competències dels alumnes en una llen-gua estrangera i aportar un element dife-

rencial al currículum, la Universitat Abat Oliba CEU té una gran oferta de pràcti-ques als EE.UU, Anglaterra i Alemanya. S’han signat convenis de pràctiques professionals remunerades amb empre-ses tant importants com Barclays Bank, Royal Bank of Scotland, Rover Marke-ting, Epson, Siemens, Marks & Spencer, Body Shop, Ricoh, Nestlé, Merlin Gerin, Holiday Inn, etc.

Aquest passat mes de febrer també s’ha formalitzat la col·laboració amb DIALO-GO, un assiació hispano-francesa que promou les relacions professionals i culturals entre aquests dos països. Al-gunes de les empreses amb les que es treballa són: Accor Hoteles España, Air France, BBVA, Carlson Wagonlit, Cepsa,

Deloitte, Hispasat, L’Oreal, Peugeot, Re-nault, Sogecable o Thales.

Idiomes Amb la mirada sempre posada en la im-portància de conèixer almenys un idioma estranger, la Universitat Abat Oliba CEU considera l’anglès com a llengua pròpia, juntament amb el català i el castellà. Per aquest motiu anima als seus alumnes a arribar a un alt coneixement d’aquest idioma, incorporant en el primer cicle assignatures de llengua estrangera, amb professors nadius que utilitzen un sistema natural d’aprenentatge basat en la comunicació, la conversació i par-ticipació de l’alumne. Un altre programa amb gran èxit és la Zona Xat, que facilita

la relació amb els alumnes estrangers que s’incorporen a través dels programes d’intercanvi al Campus Abat Oliba CEU.

on puc anar? Per aquest proper curs 2007/2008, la Uni-versitat Abat Oliba CEU ofereix als alum-nes que vulguin fer un intercanvi amb alguna universitat europea o nordame-ricana, diferents destinacions: Austràlia, Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia, Portugal i Suècia. A cada país hi ha una o més universitats on els alumnes de la UAO podràn impartir alguna d’aquestes llicenciatures: Administració i Direcció d’Empreses, Economia, Dret, Polítiques, Periodisme, Publicitat i Relacions Públi-ques i Psicologia en l’idioma del país.

La universitat abat oliba fa internacionals els seus estudis

sexualitat www.deria.cat22

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

Triomfador

Durant anys s’ha cregut que l’única intel·ligència que existia era aquella que podia mesurar-se amb el Quofici-ent Intel·lectual (QI). Però es va veure amb el temps que el QI no determina l’èxit que pugui tenir una persona a la seva vida, ja que altres capacitats també són necessàries per triomfar a la vida. No són poques les persones que tenen un QI molt alt però una vida emocional desastrosa.

La intel·ligència emocional és una ca-pacitat de les persones que té a veure amb la forma d’interactuar amb el món. Aquest tipus d’intel·ligència s’anomena “emocional” perquè té en compte els sentiments i engloba habilitats com el control d’impulsos, l’autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseve-rància, l’empatia, etc. Totes aquestes habilitats conformen trets de personali-tat com l’autodisciplina, la compassió o l’altruisme, que són indispensables per a una bona i creativa adaptació social.

Daniel Goleman ha estat un dels autors que més ha escrit sobre aquest tema. Segons Goleman, els components de la intel·ligència emocional són:

a) autoconeixement emocional o consciència d’un mateixEs refereix al coneixement de les nostres pròpies emocions i com aquestes ens afec-ten. Realment, és important saber com el nostre estat anímic influeix en el nostre comportament. Exemple: En Pau i la Lucía són amics des de fa temps. Tenen molt bona relació però ara la Lucia sent que l’amistat que té amb en Pau i els senti-ments que té respecte a ell són diferents a la res-ta d’amistats. S’ha adonat que s’està enamorant d’en Pau a poc a poc, que s’alegra quan el veu i que és una persona molt important per a ella.

b) autocontrol emocional o “autorregulació”L’autocontrol permet no deixar-nos anar pels sen-timents del moment. Implica reconèixer què és transitori en una crisi i què perdura en el temps. Exemple: La Sònia i l’Eric són parella. Avui, quan han sortit de l’institut, l’Eric ha vist a la Sònia parlant amb l’Ivan i s’ha posat gelós. S’ha enfadat amb la Sònia però, de seguida, ha vist la incongruència de la seva inseguretat i s’ha disculpat amb la Sònia.

c) automotivacióDirigir les emocions cap a un objectiu ens permet mantenir la motivació i fixar la nostra atenció en les metes i no, en els obstacles. Per a això cal, no obstant, una mica d’optimisme i iniciativa. Exemple: El pare del Víctor ha treballat com a fuster tota la seva vida. Té un taller propi i al Víctor li agradaria tenir la mateixa professió que el seu pare. Per això, s’està esforçant tant en tenir la formació adequada.

d) reconeixement d’emo-cions d’altres o “empatia”Les relacions socials es basen moltes vegades en saber interpretar senyals que altres emeten de manera inconscient i que, sovint, no són verbals. Reconèixer les emocions dels altres és el primer pas per a entendre-les i identificar-nos amb elles. Exemple: Avui, a classe, la Maria ha fet un exer-cici a la pissarra i li ha sortit malament. Alguns companys s’han burlat d’ella. Però, en acabar la classe, la Paula li ha donat ànims perquè ha en-tès perfectament com s’havia sentit la Maria.

e) relacions interperso-nals o “habilitats socials” És la capacitat per relacionar-se amb els altres i no només amb la família o les amistats, sinó tam-bé amb aquells que estan en una posició superior, com poden ser professors, caps de feina, etc. Exemple: L’Àlex ha decidit que ja és hora de co-nèixer la família de la seva xicota, l’Anna. Està nerviós però és molt educat i simpàtic i, en el moment de la presentació, ha sabut guanyar-se la família de l’Anna.

El dèficit d’intel·ligència emocional re-percuteix en molts aspectes de la vida quotidiana, des de problemes de pare-lla fins a trastorns de la salut. Descuidar la intel·ligència emocional pot arruïnar la vida de la persona i, en el cas de nens i adolescents, pot conduir a la depres-sió, els trastorns alimentaris, agressivi-tat i delinqüència.

Laura Cerdán Rubio, Psicòloga

La Sandra i el Jose són parella des de fa uns mesos. Mai han tingut proble-mes seriosos però, aquest últim mes, la Sandra té un problema familiar molt greu i necessita més que mai el suport de la seva parella. El Jose està molt capficat amb el futbol i els amics, i té una mica descuidada la Sandra. Així que, tot i que no és una decisió agradable, la Sandra ha decidit aca-bar amb la relació.

2� boca a boca www.deria.cat

Marta voltas, gerent de l’associació contra l’anorèxia i la Bulímia

D’on sorgeix el problema?Tant l’anorèxia com la bulímia són mul-ticausals. Tot i això, hi ha persones que són psicològicament i genèticament més vulnerables. Podríem dir que sur-ten de la manca de visió de perill de les dietes que porta aparellada la recerca d’un cos prim.

Hi intervenen factors biològics i socials?Sí. Per exemple, les dones tenen una re-acció més violenta davant una restricció alimentària. D’altra banda, els factors socioculturals, com la influència de la moda, de les talles o els ideals estètics, són clau.

“La unificació de talles és una mesura política”

Imatges del Programa d’activitats de formació i prevenció de transtorns del comportament alimentari de l’ACAB

Pots descarregar-ho a : www.acab.org/cat/noticies/Programa_prevencio_2006-2007.pdf

la Marta voltas és la gerent de l’As-sociació contra l’Anorèxia i la bulímia (www.acab.org). l’ACAb va néixer a finals del 1991 amb l’ajut de l’Hospi-tal Clínic amb l’objectiu d’oferir suport mutu als pares d’adolescents que pati-en algun tipus de trastorn alimentari. Avui dia, no actua com un autoservei sinó que fa activitats enfocades a ter-ceres persones i centra la seva atenció en persones o col·lectius de risc. A ban-da, l’ACAb treballa amb la sensibilitza-ció dels poders públics, les administra-cions i les empreses, i proposa canviar la legislació vigent per evitar la facilitat amb què es promociona la malaltia.

Quin tipus de prevenció es fa des de l’ACAb? Una prevenció de tres nivells. El primer es fa amb persones que no pateixen la malaltia i es procura “vacunar-los” per tal que no es converteixin en població en risc. El segon nivell de prevenció està basat en aquelles persones que presen-ten signes d’alarma, i es parla amb la fa-mília o l’entorn per poder fer-ne el millor diagnòstic i aconsellar el tractament més adequat. I el tercer nivell de prevenció, que mai és sanitari, consta de la inserció social de les persones que han patit la malaltia i ja l’han superada.

25

podríem dir que aquestes malalties són un problema de baixa autoestima?Sí. La punta de l’iceberg dels trastorns alimentaris és això mateix, l’alimentació, però el que hi ha al fons és, sens dubte, un problema de baixa autoestima.

Què s’ha de fer si se sospita que un fa-miliar té anorèxia o bulímia?Parlar amb la persona des del sentiment, no des del símptoma. Cal apel·lar al fet de com veiem l’altre i dir-li que el veiem trist, que ja no té tantes ganes de fer co-ses, que ha canviat el caràcter. No po-dem dir-li que no menja perquè la per-sona es tancarà en banda. L’ideal seria trucar a l’ACAB i des d’aquí els donaríem les pautes per tenir un correcte compor-tament, ja que cada cas és diferent.

Què fa l’ACAb per als afectats?Orienta pautes d’actuació i els acull. Hi ha persones que només necessiten que les escoltin. Ajudem en la fase de rebu-da del problema, en què el malalt ha de buidar tot el que porta dins. La fase prè-via ajudarà que la persona pugui pren-dre consciència del que li està passant i consideri la importància de la malaltia.

Quin és l’objectiu prioritari que té avui dia l’ACAb?Legislar la venda de laxants, diürètics i cessants (pastilles que et poses a la boca i et fan passar la gana). Aquests tipus de medicaments es venen a menors i resul-ten molt perillosos. En moltes ocasions, són substitutius del menjar i es compren sense recepta mèdica.

De quina manera afecten els estereo-tips de la societat actual?Afecten i molt. Al Clínic es va fer un es-tudi que demostra que els darrers deu anys la concepció del que és un cos prim ha canviat considerablement. Per als adolescents d’avui dia, les dones que surten a l’anunci d’una crema per a la pell que va fer una campanya perquè es fessin servir dones “reals” als anun-cis, són “grasses i lletges”, quan, per a nosaltres, són dones normals, en el seu pes.

influirà d’alguna manera la mesura d’unificar les talles?De moment, gens. El text del conveni preveu que s’arribi a un acord amb vis-ta al 2011, és a dir que han de passar

cinc anys fins que el consumidor final en vegi els resultats. Aquesta mesura és molt política i no s’ha demanat el parer a cap tipus de societat científica, ni de consumidors ni d’usuaris.

i el fet que no s’hagi permès desfilar models que no arriben al 18% de mas-sa corporal?La veritat és que ha influït molt. És una mesura coactiva que feia falta a la nostra societat. La passarel·la no només afecta com un element d’influència social, sinó que en la professió de les models, el risc de patir la malaltia es multiplica per cinc.

És important que a la passarel·la es mostrin cossos de totes les talles?Molt. Cal evitar l’infrapes. El fet que no

s’admeti l’infrapès sever farà que aques-tes noies no estiguin tan properes al risc de patir la malaltia. Serà difícil avaluar-ho, però el que ja se sap és que és una mesura per protegir les models.

A banda de les models, quina altra professió té més risc de patir tras-torns alimentaris?L’anorèxia també està molt present en els boxejadors. En professions on s’ha de mantenir un pes concret i no saltar de talla, la persona s’arriba a obsessionar. Contínuament es passa per la bàscula i qualsevol persona vulnerable s’obses-siona i emmalalteix.

Maria Camino

www.acab.org

Marta voltas, gerent de l’associació contra l’anorèxia i la Bulímia

“La unificació de talles és una mesura política”

27passatempswww.deria.cat

ÀriesAMOR: Molt, moltíssim. Ets un ós amorós. A CASA: Arribaràs tard a casa els caps de setmana. Massa amor. ESTUDIS: Seu davant el teu amor..

Aquest és l’horòscop per a tot el mes. Té un encert d’un 0,7% i, per tant, és l’horòscop més solidari del planeta. Les probabilitats que encertem són pràcticament nul·les, però també ho són quan jugues a la loteria, quan vas a l’examen de mates sense haver estudiat i vols aprovar, o quan intentes lligar amb aquell/a sex símbol. I no per això ho deixes de fer.

Hu

Mo

rP

aS

Sa

TE

MP

S

HoròScoP MaIG

Si hem encertat més del 0,7 %, envia’ns un correu. Pensarem que menteixes, però estarem molt satisfets de parlar amb tu.

L’astròleg Llunàtic, llunatic@edicat.cat

HORITZONTALS: 1. L’un s’ocupa de la vigilància, l’altre de la continuïtat. Ara mateix / 2. Sistema de seguretat de ressonància social. De la trona n’he tret una estàtua / 3. La centenària. A sobre de ser un poti-poti l’han rescalfat. La semi-centenària / 4. Llàntia a l’esquena. Confon les paraules per culpa del trets / 5. Obol obtingut de la suma femella-mascle. Caus malament per culpa de l’edicte del tsar / 6. Pell incorporada a la manta. Arreus de pescar i ocultar pateres / 7. Es presenten regularment. Al mocador d’en Xavier Tubau Presseguer / 8. Va de sant, però sona com un gra al... El gran regne de la samarreta de paleta / 9. Cor de lleó. Antiga família francesa amb interessos a Itàlia. L’H tal com sona / 10. Estirada immòbil de cara a la paret. Apèndix filiforme a la moqueta / 11. Cap de brot. Abonyegats per l’escultor colombià. Una mica de seriositat / 12. Gregues amb RH de calci. Heroïcitats de joventut / 13. De l’organització que a Cuba és total. Soda xarbotada per animar les coves.

VERTICALS: 1. Primer moviment del partit. Fa de mal blegar, car no té pèls / 2. Article de franel·la. Sessió de música amb rerafons econòmic. Límits naturals dels homes / 3. Acompanya tots els aparells fins que arriba el dia. Estrany brot a la cua del turbot / 4. Atreu de mala manera l’ester d’àcid carbàmic. Recorda la gasosa, però té les qualitats del formatge / 5. El Front Monetari Internacional, en alça. Eixut, de resposta ràpida i sovint humiliant. Ningú la guanya en virtut / 6. Quin turment, un disc de la cupletista! Delegació centreuropea al Poliorama / 7. Ingredient principal de l’espetec. Vomitada a escala planetària. Típic paper de camperol / 8. Nou grossa. Si és Puig, trinxi/ 9. Homenatge al pare del reporter Tribulete. Regles a seguir per qui esputa sense control / 10. Liquida el condemnat disparant enlaire. Revolt al cul de la duquessa / 11. Als extrems del jejúnum. Retocat en benefici de la blancor de la veu. Edició abreujada / 12. Serralada marroquina. Martell molt útil a l’hora de transformar les figures en cubs.

TaureAMOR: No ha sigut un mes fàcil, però s’arreglarà. A CASA: El Messenger no funciona correctament, per això ha sigut un mes tan difícil. ESTUDIS: Com a mínim, t’ha servit per estudiar

Bessons AMOR: Per fi tindràs parella. A CASA: Naturalment, als teus pares no els hi agradarà.

ESTUDIS: Els què?.

crancAMOR: Estàs cada dia més enamorat/da. A CASA: La teva mare sospita alguna cosa. Sempre sospita algu-na cosa. ESTUDIS: No et dóna temps a estudiar gaire, amb tant d’amor....

LleóAMOR: No és un bon mes. La teva parella cada vegada és més garrepa, i no ha volgut convidar-te al cine. A CASA: El teu pare sí que ha volgut, però té un gust horrible per les pelis. ESTUDIS: Com a mínim, has pogut estudiar. A la tele tampoc feien gaire cosa.

vergeAMOR: La teva parella, que és lleó, no ha volgut anar al cine amb tu. A CASA: El teu pare, sí. ESTUDIS: Doncs... a estudiar.

BalançaAMOR: L’horòscop de la teva revista preferida et dirà que el teu amor platònic és a punt d’arribar. A CASA: Et toca fregar la cuina. Algun dia havia d’arribar això de netejar... ESTUDIS: El “profe” t’enxamparà llegint l’horòscop de la teva revista preferida.

EscorpíAMOR: No creus en els horòscops. Per això, no llegiràs això. A CASA: Estàs llegint?

ESTUDIS: El que es fa, i es llegeix, per no estudiar...ó.

SagitariAMOR: Molt bé. T’estima, t’ho ha dit. A CASA: T’estimen, t’ho han dit. ESTUDIS: La de matemàtiques t’estima, encara que no t’ho digui.

capricornAMOR: Tens un company de classe irresistible. A CASA: Irresistiblement, hauràs d’ajudar a la mare a anar al sú-per. ESTUDIS: Irresistibles..

aquari AMOR: Aquest mes és molt millor que el passat. A CASA: També, encara que no sabem ben bé què significa això. ESTUDIS: Els estudis aniran igual. Sempre ens quedarà setem-bre.

PeixosAMOR: T’estimen tant... A CASA: Al teu pare no li fa gràcia aqquest noi que t’estima tant. ESTUDIS: Aix... l’amor no es pot estudiar!

SudoKu

Fà

cil

dif

ícil

caLaIx dE SaSTrE

solucions

Sudoku per SudokusWeb.com

Per P

au V

idal

Fà

cil

dif

ícil

Pa

ssa

tem

ps

Man

el F

ontd

evila

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

28 reportatge www.deria.cat

Les càmeres fotogràfiques en el temps

“El color dels records. Càmeres fotogrà-fiques en el temps” és la nova exposi-ció temporal organitzada pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb durada d’un any. Es tracta d’un recorregut inèdit per l’evolu-ció tècnica dels aparells fotogràfics des de la seva primera aparició, amb Daguer-re el 1839, fins als darrers models de cà-meres en tecnologia digital. Una història que va començar fa 168 anys i que no para d’evolucionar, ara amb les noves cà-meres digitals adaptades en els telèfons mòbils i en les agendes electròniques. L’exposició s’inicia donant una visió en blanc i negre i després en color, a través de la història i de la memòria. Ens permet conèixer, d’una banda, com a partir de la segona meitat de segle XIX la càmera fotogràfica es va popularitzar i va passar de ser un instrument exclusiu d’inven-tors i experimentadors a ser una eina de

treball per a retratistes i paisatgistes, fins que de mica en mica va anar fent-se un lloc en la vida de les persones. De l’altra, ens posa en contacte amb aparells que han format i formen part de la nostra his-tòria, uns aparells que ens han permès enregistrar fragments de les nostres vi-des per esdevenir, finalment, part de la nostra memòria.

El mNACTEC acompanya l’exposició amb sis interactius on els visitants podran, en-tre altres coses, observar com funciona un obturador, entendre com era una cà-mera fosca o veure en relleu visions este-reoscòpiques de diverses èpoques.

Per a més informació:www.mnactec.com o a la ramblaÈgara, 270. 08221 Terrassa

Paral·lelament, el mNACTEC organitza els dies 15 i 16 de maig un seminari so-bre la història de les càmeres fotogràfi-ques. Per a inscriure’s s’ha de trucar al telèfon 93 736 89 63

EDUC

ACIÓTurisme,

una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Di-plomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

Per una societat millorEt motiva el contacte directe amb les perso-nes? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer dife-rents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.C/ Santaló, 37 (Barcelona)Tel.: 902 410 000sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

Per publicitat a laGuia Jove:Alba Vidal93 451 61 70alba@edicat.net

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

2�

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

Batxillerats HomologatsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSE i per a EstrangersEscola de Formació d’Adults autoritzada per la Generalitat de Catalunya

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34unitec@unitecbcn.comwww.unitecbcn.com

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

maig 2007

concurS dE MonòLEGS

aMaTEurS

Dia: 10/05/2007 (in

ici)

El Bar Musical 30yQ?, d

el Vendrell, iniciarà aquest m

aig el

concurs de Monòlegs Amateurs amb els actors Carles Fla-

vià i Toni Cano com a mestres de cerim

ònies. Cada dijous

a les 22:00h, hi haurà actuacions i la final se celebrarà a

mitjans de juliol. El guanyador s’emportarà 1.000 eu-

ros, a més de la possibilitat de partic

ipar a la Festa

Major del Vendrell.

ww.30yq.com

�0 cultura www.deria.cat

agendaExposicions

aus, adaptacios al mediDia: 02/05/2007 al 11/06/2007Girona. Preu: gratuït.

cultures del món, col·leccions del Museu nacional de dinamarcaDia: 10/05/2007 al 22/07/2007Girona. Preu: gratuït.

Fires

Fira de Pastisseria artesanaDia: 06/05/2007 Sta. Coloma de Farners. Preu: gratuït.

Fira del carquinyoliDia: 05/05/2007 al 06/05/2007Espluga de Francolí. Preu: gratuït.

Conferències

consells per a primers auxilisDia: 08/05/2007Agramunt. Preu: gratuït.

Teatre

action!, companyia clown TeatreDia:18/05/2007Vilablareix. Preu: gratuït.

Tal com sóc, companyia Pere HostaDia: 04/05/2007Cassà de la Selva. Preu: 6 euros.

dones, companyia Lapsus Teatre cortsDia: 06/05/2007Barcelona. Preu: 3,80euros – 5,70euros.

Qui té por de virginia Wolf?, Grup Teatre l’EsferaDies: 26/05/2007 i 27/05/2007Barcelona. Preu: 3,80euros – 5,70euros.

Èric i l’exèrcit del FènixDies: 18/04/2007 al 24/06/2007Barcelona. Preu: 18 euros – 21 euros.

Fotografia

Trobada fotogràfica: Passant FotoDia: 04/05/2007 al 05/05/2007Passant i Belltall. Preu: gratuït.

Dansa

aèdes suite I, companyia Les 4 souffles cia de dansaDia:04/05/2007Barcelona. Preu: 3,30euros – 5,90euros.

Música

Banc de proves: anònims + The Gruixut’sDia: 31/05/2007Salt. Preu: gratuït.

2n TornEIG FIFa 06

Dia: 19/05/2007

Si l’any passat t’ho vas perdre, enguany tornes a tenir

una altra oportunitat per partic

ipar en el Torneig FIFA

06

que organitza el Punt d’Informació Juvenil d

’Hostalric. La

trobada està pensada per a joves d’entre 13 i 30 anys,

les inscripcions són limitades i hi haurà premi per als 3

primers classificats.

pijhostalric@gmail.c

om

MEduSa/PLuGES d’ESTIu

Dia: 05/05/2007 al 20/05/2007

Aquest any el Teatre Nacional de Catalunya obre els seus

jardins al públic i els encarregats d’inaugurar-lo

s seran la

companyia Artristas presentant dos espectacles diferents:

Medusa, una obra itinerant, fr

esca, plena de fantasia; i

Pluges d’estiu, espectacle basat en un seguit de pluges

festives que refrescaran la nostra imaginació.

preus: 5- 10 euros

www.tnc.cat

EL v

En

TaLL

dE

Lad

y W

Ind

Er

ME

rE

Dia: 19/04/2005 al 10/06/2007

A la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, Josep Maria

Mestres dirigeix aquesta obra de teatre d’Oscar W

ilde ambi-

entada a l’Anglaterra de finals del segle XIX, una gran reflexió

sobre la mediocritat conservadora de la societat victoriana.

Entre els actors que hi intervenen hi trobem Abel Folk, Carm

e

Elias o David Selvas.

preus: 13-24 euros.

ww

w.tnc.cat

maig 2007

aPLEc dEL carGoL

dE LLEIda

Dia: 18/05/2007 al 20/05/2007

Els amants de la gastronomia o els que els agrada gaudir

d’una gran festa no es poden perdre l’Aplec del Cargol, que

com cada any té lloc a la capital de la terra ferma, Lleida.

Durant tres dies, els lleidatans es reuneixen en colles per

degustar el vertader protagonista de la festa: el cargol.

La trobada es fa al parc dels Camps Elisis a mitjans

del mes de maig.

www.aplecdelcargol.com

RES NO ÉS MESQUÍ

Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit del bany: que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l’onada del mar sempre riu, Primavera d’hivern -Primavera d’istiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l’heu demanada. I si l’heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja.Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui demà i ahir s’esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-papasseit

LA POESIA

2n TornEIG FIFa 06

Dia: 19/05/2007

Si l’any passat t’ho vas perdre, enguany tornes a tenir

una altra oportunitat per partic

ipar en el Torneig FIFA

06

que organitza el Punt d’Informació Juvenil d

’Hostalric. La

trobada està pensada per a joves d’entre 13 i 30 anys,

les inscripcions són limitades i hi haurà premi per als 3

primers classificats.

pijhostalric@gmail.c

om

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes... a revista@edicat.net te’ls publiquem!

El comiat- Senyor Fuzzi, presenti’s al meu despatx de seguida.Aquest sóc jo, va pensar en Daniele, aterroritzat de saber que l’amo l’havia fet cridar pel megàfon per a què tothom ho pogués sentir ben clar. Mentre recorria el passadís, se sentia observat pels seus companys i li semblava que amb la cara de pomes agres li volien dir “ens sap greu” o “tan bon noi que és” o “ha es-tat un plaer haver-te conegut”, donant per fet que el director en persona el faria fora de l’empresa. D’un salt, va pujar els tres graons que donaven a la porta del despatx del senyor Ferrara, la va obrir i el va trobar al telèfon. Mai havia entrat el despatx, una habitació cilíndrica voltada de vidres i amb vistes a les ruïnes del castell dels ducs per una banda i als treballadors de la fàbrica per l’altra.- No marxi, de seguida estic per vostè. Segui.Com si es tractés d’un truc i el senyor Ferrara fos un màgic, en Fuzzi no va sentir la conversa telefònica per més que parava l’orella. Era evident que gesticulava i movia els llavis, però la veu no li sortia. Va penjar l’aparell i va anar directe al gra, sense moure’s d’on era, palplantat i mirant sempre el castell ducal.- Fuzzi, últimament el seu rendiment ha baixat considerablement i he cregut oportú substituir-lo. No cal que torni. La senyoreta Bodoglia li donarà un sobre. Adéu i gràcies per aquest anys de fidelitat.Es va quedar glaçat. Trenta anys en aquella empresa i ara, per un malentès, el feien fora sense miraments. Va marxar del despatx, va agafar el sobre i va mar-xar d’allà. Però fins aleshores no s’havia adonat de la immensitat de l’empresa. Passadissos i més passadissos, i portes i més portes, i gent que mai havia vist i llocs on mai havia estat. Els rellotges de paret que hi havia pertot arreu marca-ven les cinc de la tarda, ara les nou del vespre i encara es passejava per vés a saber quin passadís. No hi havia manera humana de sortir d’allà.

Ferran Genis

�1el racó