secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA març 2009 - any 14 - www.deria.cat

número

133

Toni Albà, la necessitat del bufó

Tiratge: 54.300

Torna “Joves i Conducció” | Mevlana, un cant a la tolerància

SUMARI MARÇ2009 / 133

2 - nosaltres Un únic missatge

3 - la imatge Llibres i bicicleta

5 - ficcions Més de 900 joves

atrapats per l’aventura de crear històries

6 - el convidat Toni Albà

8 - mans unides Per què hi ha rics i pobres?

9 - altaveu M’en torno a Sau, el tribut

10 - tema del mes Mevlana, un cant a la

tolerància

12 - joves i conducció Torna Joves i Conducció

14 - joventut “Lliga’t a la música” amb

Joventut

16 - boca a boca Entrevista amb Àlex Terés i

Jordi Segarra, assessors de Barack Obama

18 - lamalla Segona edició de Netreporter,

el concurs de blocs a la xarxa

20 - guia jove

22 - recomanem i agenda

23 - històries de catalunya Rapsòdia d’un blues blau

Tiratge: 54.300

02 nosaltres www.deria.cat

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament

lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD

Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.

deria.cat www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Subscripció 1 €

02 nosaltres www.deria.cat

Un únic missatgeTotes les religions, les creences i les cultures cerquen, en última instàn-cia, les mateixes coses. Alguns posen èmfasi en la identitat del grup al qual es pertany, altres en l’harmonia entre allò material i allò espiritual i altres en un missatge que afavoreixi l’amor. Els diferents tipus d’amor. Però, en essència, tothom cerca la felicitat a través d’una vida allunyada de l’agressivitat, la crueltat i els diversos tipus d’injustícies.

Que un grup, normalment reduït, utilitzi un text simbòlic – com ho són tots els religiosos – per aprofi tar-se de la ignorància de qui pa-teix la pobresa més absoluta, no és culpa de la religió en sí. Com no és culpa del futbol que existeixin personatges que vulguin portar la violència als terrenys de joc. Això, després del que ha passat a Gaza, és molt important tenir-ho clar. I és que, des d’uns anys ençà, no pocs han sigut els que han volgut criminalitzar el món àrab per, així, poder cometre tots els excessos que han volgut.

És precisament per aquest motiu pel qual obrim aquest número del Secundèria apropant-nos a la fi gura de Mevlana, un místic del segle XIII molt important dins de l’Islam, i que va insistir en un únic mis-satge molt clar: la tolerància il·limitada entre tot tipus de gent. Potser la fi gura d’aquest fi lòsof sufí ens serveix per entendre que ningú es pot apropiar de la fe de ningú, i que, contra més coneixem a l’altre, menys murs haurem de construir, siguin mentals o no.

Però, per desgràcia, de murs encara n’hi ha molts al món. Un dels més amagats, i del qual ens hauríem d’avergonyir més, és el de la Fam. Ara, Mans Unides, amb la col·laboració d’aquesta revista, dis-tribueix un còmic on ens intenta explicar la situació actual en aquest sentit, i què podem fer per canviar-la. I, per sort, sempre es pot fer quelcom. Encara depèn de nosaltres.

Editorial

per Marc Benítez

illustració

03la imatgewww.deria.cat

Llibres i bicicletaAutor: El pingüí v/n

05ficcions 09www.deria.cat

Més de 900 joves atrapats per l’aventura de crear històriesFa tot just quinze dies que el concurs Ficcions ha engegat la seva tercera edi-ció i ja compta amb més de 900 partici-pants registrats de tots els racons dels territoris de parla catalana. Si t’agrada escriure i t’engresca que els altres ho llegeixin, encara ets a temps de partici-par a Ficcions, l’aventura de crear his-tòries. Qui no s’arrisca, no pisca, diuen. I en aquest cas val molt la pena fer-ho: hi ha ordinadors portàtils, iPods i molts més obsequis per guanyar!

Aquesta arrancada fa preveure que, en-cara amb gairebé un mes per endavant per fer el registre i per publicar el primer capítol, la tercera edició superarà el mi-ler de participants que va tenir l’última edició. D’aquesta manera, amb la vostra participació Ficcions es consolida com l’espai de trobada a la xarxa dels joves

estudiants amb afi ció a l’escriptura i in-quietuds literàries.

El funcionament del concurs és molt senzill: una vegada hagis accedit al web –www.fi ccions.cat– has d’escollir un dels cinc inicis d’història que s’hi proposen. Segurament et són molt familiars, per-què són textos extrets d’Ostres tu, quin cacau!, de Maite Carranza; Què farem, què direm?, de Pep Coll; No se sap mai, d’Imma Monsó; Sang de la nostra sang, de Sergi Pàmies i Gràcies per la propi-na, de Ferran Torrent. Un cop triat el teu inici, ja pots fer el registre. Recorda que pots participar individualment o en grup de fi ns a tres membres. A partir d’alesho-res, ja pots començar a pensar, inventar i crear la teva història, de la qual n’hauràs de publicar un capítol al web cada quinze dies. A més, al web hi trobaràs notícies,

Si en voleu saber més, feu un cop d’ull a:www.fi ccions.cat/fi ccions

entrevistes i enllaços d’interès i sortejos de diferents obsequis (llibres, entrades de cinema i a parcs d’atraccions, CDs, etc.).

El concurs començarà el 2 de febrer i s’acabarà el 20 d’abril i la participació pot ser individual o en grups de fi ns a tres persones; tots els estudiants que estiguin interessats a participar-hi ja poden triar el seu inici i registrar-se al concurs.

La tercera edició arriba carregada de novetats. A més a més dels premis als guanyadors, fi nalistes i els setze premis territorials, es preparen també tot de no-vetats, com una gran trobada de cap de setmana amb escriptors a principis de maig a les terres de ponent.

Irene Torra, irene@edicat.cat

06 el convidat www.deria.cat

Toni Albà, bufó

“El bufó és qui assenyala el poder”

Lloc i data de naixement: Vilanova i la Geltrú, 13 d’agost de 1961Un grup de música: Estanislau VerdetUna pel·lícula: La trilogia d’El Senyor dels anells.Un llibre: El alma está en el cerebro, d’Eduard Punset.Plat que cuines millor: El xató de Vilanova.Una mania: Tancar-ho tot amb clau.Una qualitat: Diuen que sóc un pesat. Massa treballador.Un somni: Que d’aquí dos mesos neixi el fi ll que espero i tot vagi bé.On t’agradaria anar de viatge? Tornar a l’Àfrica, per exemple.Tens fama de ser molt... Pesat.

Tal com raja

Per què és tan necessari l’humor per als humans?Podríem buscar moltes raons. Perquè ens fa fer conscients de moltes coses, perquè ens fa tenir sensacions molt semblants a la felicitat... Però penso que el més important és que l’humor allò que fa és aturar, una mica, el viatge que tots fem cap a la mort.

I, en pocs anys, tornes a Catalunya. L’es-tiu de 1983 substitueixes Paco Mir a Ma-nicòmic. Recordes quan el Tricicle et va trucar?Sí, i tant. Jo ja els coneixia. Vam estudiar junts al Timbal i a l’Institut del Teatre. Jo venia de vacances a Catalunya i em van trucar. En pocs dies, ja estava a l’escena-ri. Vaig arribar amb unes melenes... Vam riure molt.

Quan vas marxar fora, sempre tenies al cap tornar?No. No tenia res al cap (riu). Em van pro-posar fer un espectacle en acabar i al fi -nal em vaig quedar 11 anys en total.

Parlem de la fi gura de bufó. Creus que avui segueix sent tant necessària com fa uns anys? L’humorista ha de tenir un paper reivindicatiu?Jo penso que sí. El bufó és qui assenyala el poder. I el poder és molt gelós. Sem-pre intenta mantenir-se. Lluita per això. És molt important que algú els assenyali els defectes i el públic rigui d’això. Sinó, si no permetem la presència del bufó, el poder començar a crear tabús.

Plou. Hem quedat a Barcelona Televi-sió però el fotògraf arriba tard. El Toni Albà, per comptes de fer mala cara pel retard, comença a imitar tot tipus de personatges. Riem sense parar durant 15 minuts, fi ns que comencem l’entre-vista. Però res canvia. Aquest amant del teatre, encara que s’ha fet més conegut gràcies a la televisió, porta més de 25 anys omplint escenaris arreu del món. Potser perquè s’interpreta a sí mateix, perquè quan fa que riu, riu de veritat.

El Toni Albà, com es defi neix a sí ma-teix? Actor, home de teatre, imitador, clown, pallasso, bufó?Una mica de tot. Però jo sóc home de teatre perquè escric, dirigeixo, actuo, produeixo...

Tens algun còmic com a referència?Molts. Sobretot, Charles Chaplin. I Buster Keaton, Charlie Rivel, els germans Marx...

Després d’estudiar al Timbal (1979) i a l’Institut del Teatre (1980), te’n vas a for-mar-te a París, a l’École de Théatre Ja-ques Lecoq (1982). Com recordes aque-lla època?Professionalment, la recordo com l’èpo-ca més productiva de la meva vida. Allà vaig aprendre tot allò que sé. Vaig descobrir moltes coses i vaig conèixer molts professionals. Imagina’t, amb 21 anys te’n vas a París... En aquella època, la ciutat estava plena de teatres.

Tot just acabar d’estudiar, ja formes una companyia pròpia, no? Com són els pri-mers espectacles?El primer espectacle que vaig fer a França va ser Le maitre m’a dit... que va escriure un company de l’escola. Després, amb un altre alumne, vam fundar una companyia amb la qual vam fer l’obra Opération Fu.

Obra amb la qual, durant 8 anys (1985-1993), recorres tot el món. Quin és el lloc més estrany on has actuat? Sí, vam estar a fi ns a 29 països diferents. Jo recordo molt quan vam estar a l’Àfrica. Un cop vam fer un gag on fèiem veure que pujàvem una escala mecànica i, és clar, no es va entendre. Només n’havien vist a la televisió. Però la resta de l’espectacle agradava molt i ho entenien a tot arreu.

De què riuen més els catalans?Als catalans, no els agrada la sal grossa. Volen cercar la sal fi neta... L’humor blanc agrada a tothom, però els catalans cer-quen les segones i terceres intencions.

Hi ha humor intel·ligent o tot l’humor és intel·ligent?Tot l’humor és intel·ligent. Altres animals, com els ximpanzés o els orangutans, tenen capacitat per riure. Però només riuen si els fas pessigolles. L’ésser humà és l’únic que riu recordant o fent ironia. Per tant, l’humor forma part de la intel·ligència, sí.

Ara ja pots baixar-te les nostres revistes amb entrevistes, fotos...

Concursos i Sortejos Participa i Guanya!!!

Dèria.cat estrena nou portal: la versió digital de les revistes per a joves Secundèria i L’Hiperbòlic. Els nostres objectius són entretenir, facilitar la participació i fomentar l’esperit crític.

Concursos i Sortejos

Dèria.cat estrena nou portal:la versió digital de les revistes per a joves

deria.cat

07

Has tingut algun problema de censura?He tingut intents de censura. I m’han arribat a suspendre una actuació. En un acte on es reclamaven els papers de Salamanca, vaig fer de rei dient “Visca Catalunya lliure”. I, és clar, no va agradar segons a quins sectors. Fins i tot, vaig rebre amenaces...

Parla’ns de com és el procés de creació? Ets metòdic?No sóc gens metòdic. Vaig escrivint allò que em ve al cap. Sempre porto una lli-breta i vaig apuntant idees, personatges...

Encara que havies fet televisió molt abans, amb Emilio Aragón (1993), quan et coneix el gran públic a Catalunya és quan fas el programa “7 de notícies”. Com entres en contacte amb El Terrat?Jo coneixia El Terrat de veure’ls a la tele-visió i escoltar-los a la ràdio. I m’agradava molt allò que feien. Els anava seguint i ar-riba un dia i em truquen i em diuen “Es-colta, volem fer alguna cosa amb tu. No sabem què, però...” I vam tenir la sensació de ser del mateix tipus de gent. Ens agra-daven les mateixes coses. I vaig comen-çar a imitar a diversos personatges...

Com va sorgir la idea d’imitar el rei?Ja estàvem fent “7 de nit”. Vam marxar de vacances a Menorca i, el primer dia, ens

vam trobar amb en Toni Soler. Vam anar a sopar i, fent broma, va sorgir la idea.

Alguns dels teus personatge més recor-dats són el rei o el Papa. Què tenen que arriben tant al públic?Suposo que perquè no són, només, una imitació sinó, una caricatura. A mi, m’agrada més aquest registre, exagerar el personatge fi ns fer la transposició. Aquest és el joc que més m’interessa.

Ara parleu del naixement de Jesús a l’obra El Messies, on actues junt al Fermí Fernández. Explica’ns una mica l’obra i què hi pot esperar l’espectador?El Messies, quan la vam llegir en Fermí Fernández i jo, vam tenir la impressió que estava feta per a nosaltres. De fet, no és res més que explicar la història del Messies interpretant tots els personat-ges. És un joc de clown, amb el pallasso seriós i el menys intel·ligent.

Sembla que hi ha molta complicitat en-tre vosaltres. Com us podeu aguantar el riure?No podem (riu). És molt difícil. Intentem no mirar-nos massa a la cara perquè sempre estem rient. Però és que és im-possible... Impossible...

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Fotos: Iván Giménez

08 mans unides www.deria.cat

Per què hi ha rics i pobres? Quina pregunta més tonta, oi? Doncs no, no ho és tant, de tonta. Saps quins són els ODM? Saps quin és el percen-tatge de nens explotats al Tercer Món? Saps com són l’estat de la pobresa i la fam al món? Doncs ara ho tens més fàcil per informar-te ja que Mans Unides ha creat el còmic Què està passant?, que vol sensibilitzar sobre les causes de la pobresa i sobre la importància d’asso-lir els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni. El còmic és obra del pe-riodista i dibuixant Alfons López i està adreçat a joves d’entre 15 i 18 anys.

Alfons, com sorgeix l’idea del còmic?No és fàcil intentar resumir en un còmic quines són les causes de la pobresa i la fam al món. No obstant això, ho he inten-tat perquè val la pena que els adolescents del present, que són el futur de la nostra societat, sàpiguen ja, des d’ara, com fun-ciona realment el nostre planeta.Per això, al còmic de Mans Unides, he utilitzat una de les vies que ells més apre-cien, l’humor, i en un dels formats que més els atreu: els còmics. A més a més, he contextualitzat la trama del còmic en un món que els hi és molt atractiu: el de l’esport. Així, la història comença en un partit de bàsquet.

Què està passant al món?Amb la despesa militar mundial, 1.300.000 milions de dòlars, es podria cobrir 26 vegades la quantitat que la FAO demana per eradicar anualment la fam al món. No obstant això, 963 milions de persones pateixen fam al món! A part, hi ha uns 2.700 milions d’éssers humans que viuen en la misèria total: sense feina, sense ali-ments sufi cients, sense un sostre decent, sense aigua potable, ni escoles, ni hos-pitals, ni…

En canvi, al 2007, un alt executiu d’una de les 15 més grans empreses dels Estats Units cobrava 500 cops més que un tre-ballador mig (al 2003 aquesta diferència “només” era de 300 cops).

I com va començar tot?Durant quasi 200.000 anys, que és quan va aparèixer l’espècie homo sapiens, no

Assabentat de què està passant al món a In-ternet, llibres, premsa i... jugant a www.unjo-cperillos.org. Pots jugar sol o en grup, i afegir les teves pròpies preguntes a aquest joc, un trivial que també és un manual per a què no t’enganyin.

Si no vols viure indiferent, posa’t les piles i actua!

va existir la propietat, és a dir, no hi havia rics ni pobres. Però, farà uns 10.000 anys, alguns grups d’humans van deixar d’anar amunt i avall per caçar, recol·lectar o pes-car, es van fer sedentaris i van aprendre a conrear la terra i a domesticar animals. Fins aquell moment, l’espècie humana era com les altres. “No hi ha animals po-bres”, va aparèixer la riquesa. I amb la riquesa, va sortir l’aportació cultural més exclusiva de l’espècie i que ha condicio-nat el món des de llavors: la cobdícia.

Per fer front a tot això, 189 països a l’ONU van posar en marxa l’any 2000 els Objectius del Mil·lenni (ODM). El primer objectiu dels ODM és reduir a la meitat el percentatge d’humans que pa-teixen fam.

ES DISTRIBUIRAN 60.000

EXEMPLARS DEL CÒMIC

QUÈ ESTÀ PASSANT

COM A SUPLEMENT DEL

SECUNDÈRIA A INSTITUTS

DE TOT CATALUNYA

Però no anem bé...Durant els anys 2007 i 2008, més de 100 milions d’éssers humans han anat a fer més grossa la llista dels que pateixen gana per causa de la pujada de preu de les primeres matèries. I uns 73 milions de-penen directament de l’ajuda humanitària per poder menjar.En part pels biocombustibles. La suposa-da gran troballa dels EEUU i Europa per substituir a poc a poc el petroli i el seu CO2 (causant del canvi climàtic) per com-bustibles extrets de cereals, ha fet que es deixin de vendre bona part d’aquests pro-ductes en el mercat alimentari humà per passar a alimentar els nostres automòbils, mercat que, naturalment, paga més bé. Això suposa el 30% de l’encariment mun-dial d’aliments.

Pots descarregar-te el còmic a www.man-sunides.org

Fa 50 anys, Mans Unides va néixer amb el lema “Declarem la guerra a la fam”. 50 anys després, han de continuar la seva lluita contra la pobresa perquè la fam augmenta en lloc de disminuir. I això s’ha de canviar.Si no fos pels seus socis i donants, Mans Uni-des no podria fer cada any més de 800 pro-jectes de desenvolupament a l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Són projectes agrícoles, edu-catius, sanitaris, socials i de promoció de la dona que milloren les condicions de vida de centenars de milers de persones. 800 projec-tes cada any semblen molts, però no n’hi ha prou. Queda molt per fer.

Si no fos...

09altaveuwww.deria.cat

M’en torno a Sau, el tributSau forma part de l’imaginari col·lectiu. Seguidors i detractors, tothom en co-neix les seves cançons. Com retre un tribut a una de les bandes històriques del rock en català? Amb motiu del desè aniversari de la mort de Carles Sabater, Enderrock ha impulsat un recopilatori amb una selecció de bandes joves que han revisat la discografia de Sabater & Sala i l’han adaptada al seu univers. De manera desinteressada, s’han gravat els catorze temes de Me’n torno a Sau. Al-guns del col.laboradors ens parlen del tema que han triat.

L’ANA ÉS UN KOALA, “Tu encens el meu foc”A aquest trio li agraden els reptes: “Hem triat aquesta cançó perquè, tot i estar força allunyada del nostre registre, te-nia possibilitats de mutar i fer-la virar cap a un terreny més nostre”. Així miren d’aprendre de “la força i del carisma de Carles Sabater” per fer-se seu el foc de Sau i reconvertir-lo al pop dels Koales.

a la vora del foc amb amics”, expliquen els vilanovins. Així han enfocat el tribut a Sau, una banda que, segons consi-deren, “va formar part d’una generació que va saber atreure un públic majori-tàriament adolescent al consum massiu de música en català. Les noves collites de pop tenen públic minoritari, més cul-te pel que fa a referents però adult i no tan entusiasta, si ho comparem amb els precedents”.

IX!, “Tanca els ulls”“No sabíem que Sau tenia una cançó de bressol i, com que és un tema tan despullat i alhora popular, ens deixava moltes opcions per fer-ne una revisió”, comenten els Ix!. I per fer-se-la encara més seva, han utilitzat “els instruments no-rock per tal de fer-ne una cançó de bressol senzilla, però galàctica...”.

LA PUERTA DE LOS SUEÑOS, “Tren de mitja-nit”“És molt més que un dels temes més emblemàtics de Sau”, confessen els músics de La Puerta de los Sueños. “Les imatges que fan servir ens semblen es-pecialment boniques. La cançó fa una descripció brillant d’un estat d’ànim que regeix bastant la vida de molts artistes: la insatisfacció i la solitud com a fruit d’un esperit llunàtic, apassionat.”

ROSA-LUXEMBURG, “És inútil continuar”“És un temàs! I la lletra també és força

rosaluxemburguesa, per allò del desa-mor, el desengany i l’autocompassió ba-rata que tant ens agrada”, comenta Pol Fuentes. Aquests roquers han mirat de respectar l’original “mantenint l’essèn-cia i tornant-la a produir des del present, afegint-li l’agressivitat que Sau no tenien i nosaltres, com a éssers virils exem-plars, sí que tenim. Hi ha molts números que, a la nostra versió, allò que en l’ori-ginal era titllable d’ensucrat esdevingui potencialment gai!”

MIQUEL ABRAS, “Només ho faig per tu”“La lletra parla d’un amor molt intens, amb punts de molt de romanticisme.” Aquesta és una de les raons per les quals el bisbalenc ha elegit “Només ho faig per tu” i se la fa seva: “La versió comença amb uns arranjaments de gui-tarra acústica d’Àlex Rexach. Després Carlus Ramió al baix i Roger Guàrdia a la bateria entren a la meitat de la cançó per fer que acabi de créixer”.

EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC, “Boig per tu”Van decidir versionar aquest hit (inclòs al seu segon senzill) per “fer la guitza al poble català”, i sense adonar-se’n se’l van fer seu passant-lo pels ritmes caribenys. Per als Badabadocs, Sau són “un forat negre a la història dels Països Catalans que ens ha acabat xuclant”... I que xu-clin!

BIKIMEL, “Envia’m un àngel”“He buscat textos que no se’m fessin es-tranys i els pogués cantar com a dona”, raona Bikimel sobre la tria del seu tema, “Envia’m un àngel’, que ha decidit “por-tar cap a un estil més càlid i tranquil”. I sobre Carles Sabater? “Com a cantant, té una tessitura bastant àmplia, crec que la seva interpretació abocada era un dels grans pilars del grup.”

LA BRIGADA, “Si un dia he de tornar”“N’hem fet una adaptació per cantar-la

www.enderrock.cat

10 tema del mes www.deria.cat

Mevlana, un cant a la tolerància

Alguns versosVine, vine de nou, siguis qui siguis, vine!Infi del, religiós o pagà, poc importa.La nostra caravana no és la desil•lusió!La nostra caravana és l’esperança!Vine, encara que hagis trencat mil cops les teves promeses!Vine, tot i així, vine!

Més informació:

Si vols més informació sobre la vida i l’obra de Mevlana, pots consultar el següent web. Encara que és en anglès, hi ha traductor automàtic:www.mevlana.net

estranyes. Per això, aquest mes hem volgut parlar-vos de Mevlana, un fi lòsof i místic molt important de l’Islam i que és un exemple d’aquest cant a favor del diàleg entre religions i cultures.

Mevlana, el pensador musulmàMevlana, també conegut com a Rumi, va ser un fi lòsof i religiós musulmà que va néixer el 30 de setembre de 1207 a Balkh (l’actual Afganistan) i que va morir el 1273 a Konya (l’actual Turquia, on es pot visitar una mesquita realitzada en el seu honor).

El seus ensenyaments, molt infl uits per la branca de l’Islam anomenada sufi sme, estan enfocats en la unitat de tota la rea-litat i, per tant, de tots els éssers humans independentment de les seves creences, races o religions. Mevlana creia que, per créixer espiritualment, s’havia d’estimar a l’altre com a part d’un mateix, sense limitacions culturals, ja que formava part de la mateixa essència: la Humanitat.

Després del atemptats de les Torres Bessones a Nova York i de la tragèdia de Madrid, molts han volgut associar la violència amb el món àrab i, en es-pecial, amb els seguidors de Mahoma. D’aquesta manera, sense adonar-nos-en, diem que són actes de “terroristes islàmics”. Sens dubte, això és injust per-què l’Islam, com totes les religions, és un cant a l’amor i a l’espiritualitat. Que uns grups reduïts hagin fet servir, i en-cara ho facin, la religió musulmana per matar i expandir l’odi no vol dir, en ab-solut, que aquest sigui el missatge que segueixen milions de persones al món.

La ignorància – que, per una altra banda, és normal que tinguem – és un dels pe-rills més importants contra els que hem de lluitar. Però no pot servir d’excusa. La tolerància és activa. No vol dir despre-ocupar-nos del que fa el veí, sinó tot el contrari, vol dir apropar-nos-hi per inten-tar, en la mesura del possible, conèixer les realitats que a nosaltres ens semblen

11

Les seves obresEl viatge espiritual que proposava Mevla-na per arribar a la “veritat” el va reflectir en un seguit d’obres escrites. Les més im-portants són els sis llibres del Masnavi, els Discursos, les Cartes, i els Sis sermons.

L’altre treball important de Mevlana va ser el que s’anomena Diwan-e Shams e Trabriz-i (el treball de Shams de Tabriz), que consta de 40.000 versos dedicats al seu amic i mestre Shams. I és que la poe-sia, la dansa i la música eren fonamentals per transmetre aquest cant a l’esperança i, en últim terme, per aprendre a meditar.

Els dervixosEls dervixos són els seguidors de Mevla-na que, a través d’una dansa creada per

ell, mediten amb els sons de les flautes i els tambors de fons. Els homes – des de fa poc, també dones – giren sobre sí ma-teixos vestits amb faldilles blanques i bar-rets molt alts, fins arribar a l’èxtasi místic simbolitzant així el ball dels planetes. A aquesta dansa se l’ha conegut com a “sema” i es realitza, sobretot, a Turquia.

D’aquesta manera, el camí fins a expe-rimentar allò diví té uns fonaments tan racionals com els cercles que dibuixaran els dervixos amb els seus vestits i balls. Es tracta de traçar, metafòricament, un cercle invisible de l’univers on tothom està unit.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Entre els valors que creia més impor-tants, cal destacar el raonament posi-tiu, la tolerància il·limitada, la bondat de l’ànima, el caràcter pacífic, l’abandona-ment de l’ego, la caritat o l’educació de la sensibilitat a través de l’amor.

www.jovesiconduccio.cat

Torna Joves i Conducció

T’agrada escriure, fotografiar i

filmar? Saps inventar històries? Segueix les activitats

que el RACC proposa sobre la Seguretat Viària i la nova

assignatura “Educació per a la ciutadania”, i fes una

història. T’hi animes?

El RACC i la revista Secundèria organitzen per al curs

2008-09 la segona edició del concurs de relats, vídeos

i fotografia JOVES I CONDUCCIÓ, a la darrera edició

del qual hi van participar 600 estudiants d’ESO,

Batxillerat i CF de centres educatius de tot el territori

de parla catalana.

Segur que sabeu, i no cal haver estudiat Darwin, que la

influència de l’entorn és decisiva a l’hora de comprendre com

interaccionem amb el medi que ens envolta. La família, l’institut

i els amics formen la xarxa de relacions que configuren l’entorn

en què els joves creixen i adquireixen els seus valors i judicis.

Com creieu que influeix aquest entorn quan parlem dels joves

i la conducció? Creieu que la família té un paper important

a l’hora d’educar i promoure iniciatives de conscienciació? I

l’institut? Per altra banda, si parlem de la influència dels amics,

podeu reconèixer les influències negatives? Més important,

vosaltres mateixos, què promoveu? Si tens un vídeo, una foto

o un relat, expressa tot allò que portes dins al concurs Joves i

Conducció 2a edició.

Concurs Joves i Conducció

El passat mes de maig, es va celebrar a les oficines del

RACC a Barcelona l’entrega de premis de la primera

edició del concurs Joves i Conducció, que va aplegar a

més de 600 participants d’arreu dels territoris de parla

catalana. Al voltant de 150 persones, van poder assistir

al reconeixement de l’esforç, dedicació i compromís

d’uns joves que tenen molt a dir i que, amb il·lusió,

han intentat fer de les carreteres un lloc més segur.

Els guanyadors de la primera edició!

Vídeo •Grup:SEGURETATMÀXIMA,LaSalle3rB(AnnaSolé,Núria

LlahíiEstherCerdaña).Vanguanyarunacàmeradevídeopera cadascuna.

Fotografia•Grup:JOANV,EscolaArtOlot(JoanVilaCarbonell).Vaguanyarunacàmeradefotos.

Relats •Grup:XAVI90,IESTorrentdelesBruixes,1rBatxillerat(XaviGarciaBalaguer)•Grup:KAO,IESElsTresTurons,1rF(CristinaZhangYu).Vanguanyarunordinadorportàtilcadascú.

La millor classeguanyadorad’unviatgeaFUTUROSCOPEésLa Salle 3r BdeLaSeud’Urgell.Noobstant,volemfelicitarlaparticipaciódel’IESBadiadelVallèsdeBadiadelVallès,ElSagratCordeSarriàdeBarcelona,laclasseLaSalle3rESOAdeLaSeud’Urgell,elcol·legiMaredeDéudelaSerradeMontblanc,l’IESPinedaL’HospitaletdeLlobregat,l’IESMontclard’Igualadail’IESRamonPontdeTerrassapelseualtcompromísambelconcursilatemàticaqueenshaaplegatatotsalvoltantdelsJovesilaConducció.

Elsguanyadorsdelaprimeraedició,seleccionatsentreelsmésde600 participants per professionals del món de la conducció i de l’educació,vanser:

Torna Joves i ConduccióL’objectiudelconcursésimpulsarlacreacióilareflexióalvoltantdelaseguretatviàriaiel

treballenequipperatotsaquellsdevosaltresambinquietudscreativesiculturals.L’any

passat, laFundacióRACCielServeiCatalàdeTrànsitvanposarenmarxaelprograma

Jovesiconducció:undretiunaresponsabilitat,ambl’objectiudefrenarl’accidentalitat

de joves a la carretera. Amb la finalitat de conscienciar dels problemes, responsabilitats i

riscos a la carretera, van crear el pack educatiu sobre seguretat vial Joves i conducció: un

dret i una responsabilitatadreçatajovesd’educaciósecundàriaiBatxillerat.

“Lliga’t a la música” amb Joventut

Més informació: www.folc.cat www.terceravia.org/lligat JOVE.CAT

14 joventut www.deria.cat

T’agrada la música? Tens una cançó donant vol-tes al cap? Doncs ara tens l’oportunitat de fer del teu somni una realitat ja que arriba el “Lliga’t a la música”, un concurs que va adreçat als joves grups musicals o solistes dels Països Catalans. És la primera gran oportunitat de futur en el món de la música. Te la deixaràs perdre?

Quins requisits heu de complir per participar-hi ?Per poder participar al “Lliga’t a la música” cal que la meitat dels membres del grup tingueu en-tre 14 i 18 anys. Els grups o solistes participants podreu practicar qualsevol estil, sempre i quan sigui cantat. S’hauran de presentar un mínim de 3 cançons pròpies (no versions) en català.

Com ho heu de fer per presentar-vos al “Lliga’t”?Heu de penjar les vostres cançons directament al web www.terceravia.org/lligat, on també hi trobareu la fi txa d’inscripció al concurs. També podeu presentar els vostres CDs o maquetes i la fi txa d’inscripció al carrer Poeta Vicent Garcia, 3, 43500 Tortosa (Baix Ebre). Tant si feu la inscripció per Internet com si ho envieu per correu postal, cal que presenteu una còpia dels DNI dels mem-bres del grup d’entre 14 i 18 anys a la mateixa adreça de correu postal o bé a info@folc.cat.

Quant de temps teniu per participar-hi ?El període de recepció de maquetes fi nalitza el 20 de març de 2009.El jurat, format per representants del món mu-sical, cultural i educatiu, donarà a conèixer el resultat del concurs el dia 6 d’abril.

Quin és el premi ?El grup o solista guanyador tindrà com a premi principal un val de compra de material musical per valor de 1.000 euros i es classifi carà direc-tament entre els 20 primers seleccionats del concurs ”Enganxa’t a la música” 2009. També podrà incloure una cançó al disc recopilatori del concurs i actuar, com a mínim, en un concert en directe.

Qui ho organitza?“Lliga’t a la música” està organitzat per la Fede-ració d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), amb la col·laboració de la Secretaria de Joventut, la Secretaria de Política Lingüística i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.Es tracta de la primera edició del certamen, que és la versió juvenil del concurs de maquetes dels Països Catalans “Enganxa’t a la música”.

“Lliga’t a la música”

16 boca a boca www.deria.cat

Entrevista amb Àlex Terés i Jordi Segarra, assessors de Barack ObamaDesprés de la dilatada campanya electoral i les posteriors eleccions als Estats Units del passat 4 de novembre, avui entrevistem al lleidatà Àlex Terés i l’andorrà Jordi Segarra de la Consultoria Política SegarraTerès, assessors polítics de la candidatura del president electe del Partit Demòcrata, Barack Obama.

Per què ha guanyat Obama?Obama és un superdotat, un líder nat. Ha guanyat perquè, a banda d’estar ben preparat, té taules. I, naturalment, està acompanyat d’un equip guanyador.

El candidat demòcrata també ha guanyat la batalla als mitjans audiovisuals i a Internet?Barack Obama disposava de les matei-xes eines de comunicació que John Mc-Cain. Però el candidat demòcrata les ha sabut utilitzar millor. N’ha sabut fer un ús òptim. Per exemple, en el cas d’Internet, Obama ha demostrat que la política es pot fer popular i que interessa a més gent de la que ens pensem. Internet ha estat la demostració que la política està viva i que la gent no passa d’ella. Què té Obama que no ha tingut cap al-tre candidat a les primàries?Com deia abans, Obama és un líder. Un guanyador. Molta gent s’hi sent identifi -cada. Representa el canvi, aire fresc, el futur. Els Estats Units necessitaven un gir, un canvi de rumb que Obama repre-senta molt bé. A més, Barack Obama ha sabut donar el protagonisme a les bases, als ciutadans, a la gent, per a què siguin les persones les que decideixin cap a on han d’anar els Estats Units. Amb Obama, es fa realitat el somni de molta gent. Quina valoració fas del conjunt de discursos del candidat demòcrata?Els discursos d’Obama han estat sempre molt ben estructurats. A cada frase, hi havia un missatge. I a cada missatge, hi havia una mà estirada a qui la necessita-va. Els discursos d’Obama han generat optimisme, confi ança i, sobretot, la cre-ença col·lectiva que les coses - en polí-tica - es poden fer d’una altra manera a la que ens tenien acostumats els Estats Units en els darrers anys.

tres. Sigui com sigui, el nostre objectiu no era conèixer Obama. El repte ha es-tat participar en una campanya històri-ca, aportar el nostre granet de sorra per aconseguir que el Partit Demòcrata torni a la Casa Blanca després de molts anys. Darrera el vostre assessorament hi ha hagut un ample col·lectiu de professi-onals?Més que al darrere, jo diria que en paral-lel. A la campanya, hi han participat mi-lers de persones: assessors, consultors, tècnics, militants, simpatitzants, volunta-ris... Tothom ha aportat el seu granet de sorra. Nosaltres ens hem limitat a fer allò que se’ns ha demanat, amb modèstia i la màxima professionalitat, treballant molts cops a hores poc usuals - amb Europa hi ha una diferència horària d’ almenys 6 hores - però sobretot treba-llant amb il·lusió i sabent que teníem un repte gran. Què ha ofert la campanya demòcrata a una empresa europea, catalana i andorra-na com la vostra? On no podia arribar una consultoria política nord-americana?A nosaltres, ens ha ofert la possibilitat de compartir experiències. La possibilitat de veure de prop com seran les campa-nyes europees d’aquí a poc temps. Ens ha permès avançar-nos a les tendènci-es de la comunicació política que aviat s’aplicaran a Europa. Per la nostra part, crec que hem aportat un punt de vista exterior que els nostres col·legues dels Estats Units agraeixen força. Un punt de vista on convergeix la clau europea i la llatina alhora. Creiem que això, a banda

Un altre èxit de la seva campanya ha estat democratitzar els donatius? Com ho ha fet?Principalment, gràcies a Internet. Més del 80% de les recaptacions per a la causa demòcrata han arribat a través de la xar-xa. Com? Molt fàcil: fent que qualsevol ciutadà, sigui quin sigui el seu estatus, pugui participar a la campanya amb un donatiu. Se’n podien fer a partir de 5 dò-lars, amb la qual cosa s’ha afavorit la po-pularització de la campanya i la participa-ció i implicació de moltes persones que, si se’ls hagués demanat massa diners, no s’haguessin mobilitzat. Donar 5 dòlars et converteix en actor, en part activa, i això és el que ha estat més innovador. Personalment, creieu que Barack Oba-ma apunta cap a una nova i insòlita for-ma de governar?No ho sabem. Cal esperar els pròxims mesos per veure-ho. En primer lloc, fi ns al 20 de gener no prendrà possessió del càrrec. A partir de llavors, cal donar els 100 dies de confi ança que es mereix tot mandatari democràtic. És aviat per fer valoracions en aquest sentit, tot i que personalment creiem que farà una ges-tió política innovadora i fresca. Quins i com han estat els vostres contactes amb els assessors d’Obama i el mateix candidat?Sobretot el Jordi, que és qui ha passat més setmanes als Estats Units, ha po-gut viure amb tota la intensitat el dia a dia d’una campanya. Ell era director de camp a l’estat de Colorado. S’ha ocupat de mobilitzar voluntaris i simpatitzants a diverses poblacions de la zona, especial-ment entre col·lectius de parla hispana. Hem tingut l’oportunitat de compartir moments amb dirigents del Partit Demò-crata, com la senadora Hillary Clinton, i també hem pogut ser als mateixos esce-naris que Barack Obama. Això sí, per ra-ons de seguretat no ens ha estat permès acostar-nos excessivament a Obama, ni a nosaltres ni a cap altre col·laborador del partit. Confi o que en els pròxims mesos, quan Obama prengui possessió del càrrec, tornarem als Estats Units i, ja amb més tranquil·litat i sense la pressió de la campanya, podrem compartir una estona amb ell i el seu equip de confi an-ça, integrat per alguns companys nos-

de la nostra preparació o experiència, ens fa ser un pèl diferents i ens atorga valor afegit. Després d’una activitat frenètica, què toca ara durant la ressaca post electoral?Ara toca continuar treballant. Tenim ofertes interessants. Hem començat a fer feina amb diversos partits d’arreu. Tenim projectes oberts a diversos pa-ïsos: Espanya, Portugal, França, Perú, Mèxic, Estats Units... El 2009 tenim pre-vist treballar en una dotzena de cam-panyes, entre aquestes les eleccions al Parlament Europeu. No podem dir gran cosa més. Per deontologia, no ens agra-da parlar dels nostres clients.

Per poder col·laborar al mateix temps des de Barcelona-Andorra-Brusel·les-Washington, això només es possible gràcies a l’inaturable progressió de les noves tecnologies. Acabarem votant per Internet? Bé, jo crec que si no es vota per Internet és perquè no hi ha la voluntat. Avui dia, que podem saber-ho tot al moment i a qualsevol hora, no té sentit fer una cua per exercir un acte tan senzill i alhora im-portant com el de votar. Quan es pugui votar per Internet, estem segurs que la participació creixerà. Votar és un acte íntim i personal. Fer-ho des de casa, aju-darà a reforçar aquesta idea. Tot i que hi ha molta gent a qui li agrada anar al col-legi a dipositar la seva papereta en una urna. Suposem que durant un temps conviuran les dues maneres de votar: la tradicional i la digital.

Àlex atén mitjans de comunicació a Washington, la nit electoral

17www.deria.cat

Creieu que continuareu assessorant d’alguna manera Barack Obama a partir que sigui proclamat president el proper 20 de gener de 2009?Naturalment continuarem en contacte amb els nostres col·legues nord-ame-ricans. Als Estats Units, hi ha eleccions cada any i campanyes continuadament. El Partit Demòcrata genera molta feina en aquest sentit i, si tot va bé, allà estarem. Quins nous reptes té la vostra empresa per endavant? Hi haurà un abans i un després de la vostra col·laboració amb la candidatura demòcrata?

És aviat per saber-ho. Ara mateix, la nos-tra empresa vol continuar creixent i, so-bretot, fer que l’equip que la integra con-tinuï sent capdavanter. Tenim una gran plantilla i aquest és el nostre gran actiu. Vam començar dues persones i ara som una quinzena de professionals amb rols molt específi cs a cada àrea de la comu-nicació. Entre tots, fem possible que això sigui una realitat. Però no serem nosal-tres els que ens qualifi quem. Creiem que qui ens ha de qualifi car són els nostres clients a través de la feina ben feta. De moment, sembla que és així.

Per Ramon TexidóÀlex (esquerra) i Jordi, amb Joseph Napolitan, gurú de la comunicació política

Jordi i Àlex atenen mitjans de comunicació a Washington, la nit electoral

18 lamalla www.deria.cat

CONCURS NETREPORTER DEL DIARI DIGITAL laMalla.cat i Secundèria

Segona edició de Netreporter, el concurs de blocs a la xarxa

Per participar a Netreporter, cal tenir o crear un bloc a Internet, tenir entre 16 i 25 anys, i viure a qualsevol dels municipis de Catalunya. Les bases del concurs Netreporter es publicaran molt aviat al diari digital laMalla.cat www.lamalla.cat/netreporter, però aquí et resumim alguns detalls importants:

Hi haurà dues categories:- Millor bloc fet per estudiants de batxillerat (entre 16

i 18 anys)- Millor bloc fet per universitaris (entre 18 i 25 anys)

Pots participar-hi individualment o, si feu un bloc col·lectiu, en grup (màxim tres persones)

Saps què és un bloc? Ja el tens? Has pensat en crear-ne un amb alguns dels teus companys d’institut? Aquest mes de març lamalla.cat convoca una nova edició dels premis NetReporter, per pre-miar els millors blocs fets per joves uni-versitaris i per joves estudiants de batxi-llerat o formació professional.

El bloc s’ha convertit en una de les eines de comunicació més ràpida i més utilit-zada per la gent jove, i amb més possibi-litats per interactuar amb altra gent. De mica en mica, Internet va guanyant ter-reny a la televisió. Els joves passen cada vegada més hores davant l’ordinador, ja sigui per estudi o per entretenir-se, i menys hores davant el televisor.

LaMalla.cat, un dels diaris digitals de re-ferència a Catalunya, i Secundèria bus-quen fomentar i posar de relleu la creati-vitat i la iniciativa dels joves a la xarxa.

Fins quan tens temps?

El període d’inscripció de blocs per concursar començarà el mes de març. A partir de Sant Jordi, els internautes podran votar els millors blocs presentats al concurs a través de lamalla.cat. El re-sultat de les votacions i els blocs guanyadors i fi nalistes es conei-xerà a mitjans del mes de maig.

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fi ns a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

T’agrada el Turisme?Adscrits a la pr imera universitat en re-cerca tur íst ica del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allot jament, agències de viatges i in-formació tur íst ica, f ins la diplomatura en Tur isme.Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Ins-cr ipció ja ober ta! Descobreix per què som líders en tur isme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

20

EDUC

ACIÓ

EUSS - Programes ADD* EUSS Activa* LaborEUSS* ProfEUSSional* fEUSS-te enginyerPregunta’ns acomunicacio@euss.catpel programa que millors’adapta als teus estudis actuals

EUSS EnginyeriaPg. Sant Joan Bosco, 74932 805 244www.euss.cat

EDUC

ACIÓ

sexualitatwww.deria.cat 21

SOS! Sóc adolescent!

Avui la Marta fa 14 anys. És dimarts i, com cada dimarts, la seva mare la dei-xa a la porta de l’ institut. S’ha aixecat molt contenta i amb moltes ganes de trobar-se amb les seves amigues. I és que, últimament, les estones de pati s’han convertit en vertaderes tertúlies on la Marta i les seves amigues parlen de tots els dubtes i preguntes que els passen pel cap. I és que la Marta pensa que hi ha coses que només les amigues saben entendre com cal.

Tot i que sembli contradictori, el pensa-ment de la Marta és vertader i fals alhora. Cert és que l’adolescència és un període en què els joves es senten identifi cats principalment amb altres joves i, per tant, acostumen a compartir experièn-cies, dubtes, il·lusions, que altres joves entenen perfectament pel fet d’estar en

un mateix període evolutiu i amb unes circumstàncies més o menys similars. Però el pensament de la Marta és fals en el sentit que no només els amics saben entendre’ls. Els adults que envolten els adolescents poden empatitzar bé amb els joves i, en alguns casos, poden estar més i millor capacitats per donar una in-formació correcta i adequada.

L’adolescència ha de ser entesa per adults i per joves com un període de transició entre l’edat infantil i l’edat adul-ta. El jove ha de donar resposta a tot un seguit de preguntes al mateix temps que entra en un període de socialització.

El jove pot entrar en contradicció amb sí mateix ja que, en aquesta etapa, es qües-tionen pensaments i creences que han estat integrats des de petits. No és d’es-

tranyar, per tant, que l’adolescència sigui per excel·lència una etapa confl ictiva.

Actualment, i ja des de fa uns anys, les societats més desenvolupades han mos-trat una tendència a allargar el període adolescent i a allargar-lo fi ns a l’accés al treball i la independització del niu famili-ar. Les característiques d’aquestes soci-etats faciliten aquests demora, la qual té com a avantatge principal que el jove té un període més llarg d’assimilació i as-sumpció de responsabilitats pròpies del món adult.

Durant l’adolescència, el jove busca la pròpia identitat corporal, sexual i psi-cològica, i també el seu lloc en el grup d’amics i el seu rol en el nucli familiar. En aquesta transició, caracteritzada pel pro-cés de socialització, es dóna també una

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

maduració de la capacitat de raonament i de la capacitat lògica i crítica.

A l’adolescència, cobra especial impor-tància la sexualitat. I, en aquest sentit, els joves busquen resposta als seus ne-guits en fonts com la família, els amics i Internet principalment. Però també, als mitjans de comunicació, els llibres, l’escola i, en menys percentatge, met-ges i centres de planifi cació familiar. És convenient que pares i mestres facin una bona tasca educativa i informativa. Aquesta informació serà la base per a la necessitat d’experimentació que senten els adolescents. Aquesta experimenta-ció no és negativa en sí mateixa, però pot convertir-se en perjudicial quan es tracta de conductes de risc o quan cer-tes conductes es converteixen en mals hàbits. En aquest interès per experimen-tar, els joves imiten i tendeixen a integrar conductes pròpies dels adults, sobretot dels que els envolten. Busquen amb aquestes conductes la seva maduresa mentre posen els seus propis límits.

L’adolescència és un continu de l’exis-tència del jove, on es realitza la transició d’infant a adult. Aquesta transició de cos i ment prové no solament de si mateix, sinó que es conjuga amb el seu entorn, el qual és transcendental i de vital im-portància. L’adolescència és un feno-men biològic, cultural i social, per tant els seus límits no s’associen solament a característiques físiques, sinó també emocionals, socials, psíquiques, etc. L’adolescència com a tal ha de ser en-tesa tant per adults com pels mateixos adolescents d’aquesta manera.

Laura Cerdán, Psicòloga

22 cultura www.deria.cat

AGENDAMARÇ2008

Dies: del 06/02/2009 fi ns al 09/04/2009Curts guanyadors del XII festival Curt fi ccionsCinema.- El ataque de los robots de Nebulosa-5 de Chema García, Reacción de David Victori i Consulta 16 de José Manuel Carrasco són els 3 guanyadors de la 12ª edició del Festival Curt Ficcions i, com cada any, a part del guardó i el premi que correspon a cada categoria, els 3 es projectaran davant de les millors pel·lícules a les sales de cinema de 21 sales de cinema de 19 ciutats espanyoles. A Catalunya, els curts faran parada a Girona, Tarragona, Granollers, Barcelona, Sabadell, Manresa, Olot, Figueres,Terrassa i Sant Cugat.+info: www.curtfi ccions.org

Dies: 01/03/2009Teatre Mort de dama, de Llorenç Villalonga Teatre.- Arriba a la Sala Petita, en coproducció amb el Teatre Principal de Palma, l’adaptació d’un clàssic contemporani de les lletres catalanes. Mort de dama va ser la primera novel·la de Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897-1980), i suposà la seva entrada, per la porta gran, al món literari. Escrita l’any 1931, funciona com una sàtira esplèndida de la societat burgesa mallorquina i repassa la història, la cultura i la societat de l’illa mentre retrata amb una cruesa despietada l’Escola Mallorquina.Lloc: Teatre Nacional de CatalunyaPl. Arts, 1. Eixample, Barcelona+info: http:// www.tnc.cat

Dies: fi ns al 04/03/2009Copyrights: música i cultura popularTaula rodona.- En un moment clau de transformació dels models clàssics de producció i distribució d’art i cultura, es presenta un debat al voltant de com s’articula el present i el futur de les noves formes de propietat intel·lectual, drets d’autor i nous mercats musicals.Lloc: L’ESTACIÓ ESPAI JOVEC. Santa Eugènia, 17, baixos 1. Girona19 h - 21 h+Info: 972222565

Dia: del 07/03/09 fi ns al 28/03/2009Black music festival 2009 Festival.- El festival tindrà lloc del 7 al 28 de març de 2009 a Salt i Girona.Des de fa un parell d’edicions, el baixista dels Stones, Bill Wyman era un dels objectius dels responsables de la programació del festival però, per diversos motius de calendari, no ha estat fi ns a la edició 2009 quan es veurà materialitzada aquesta actuació. Wyman no sol prodigar-se en escenaris fora del Regne Unit però, el 2009, ha decidit trepitjar el continent europeu, en una gira per Alemanya i Holanda durant el gener i febrer que el portarà també a La Mirona de Salt com a única data confi rmada a l’Estat Espanyol.+info www.blackmusicfestival.com

Dia: fi ns al 11/03/2009La crisis fi nanciera internacionalConferència.- La crisis fi nanciera internacional: antecedentes y consecuencias, a càrrec de Ramón Sánchez Tabarés. Organitza: Càtedra Unesco de desenvolupament humà sostenible de la UDG, VII Cicle de conferències: Agenda política del desenvolupament humà sostenible.Lloc: UdG. Facultat de DretC. Lluís A. Santaló Sors, 1, baixos 2. Girona17 h - 20 h+info: 972 418 100

Dies: fi ns al 24/03/2009El nido del cucoConcerts.- El nido del cuco amb Versión 1.0 (FAM - La Mercè Records, 2008) proposa un crit de llibertat i una opinió personal de la veritat des d’on desenmascarar les mentides quotidianes d’un sistema social una mica espatllat. Aquest crit es proposa des d’una veu enèrgica i melòdica, des d’uns textos compromesos i, en defi nitiva, des d’un pop rock urbà que fusiona diversos estils. El nom del grup està íntimament lligat i inspirat amb els conceptes que l’autor Ken Kesey refl ecteix a la coneguda obra, més tard portada al cine per Milos Forman, Alguien voló sobre el nido del cuco. En aquesta obra, l’autor refl ecteix la sospita de viure en un món poc sa, on l’autèntica realitat es margina i se silencia.Lloc: Sala Apolo 2C. Nou de la Rambla, 111. Barcelona 08004+Info: www.elnidodelcuco.com

Tot serà blancAnna Carreras AubetsEd. Lleonard Muntaner

Tot serà blanc és la història de l’Annieke, una dona que pateix un profund sentiment de solitud i d’incomunicació, l’estat propi dels esperits inquiets. Per superar l’esquizofrènia vital entre allò que veu i allò que voldria veu-re, s’evadeix de la realitat, asfi xiant i medio-cre, i es desdobla en dona i en escriptora.

Jackson Pollockwww.jacksonpollock.org

Voleu fer un Pollock? Doncs visiteu aquest site i proveu les tècniques de l’artista nord-americà. Paul Jackson Pollock (28 de gener de 1912 a Cody, Wyoming, Estats Units - 11 d’agost de 1956) va ser un infl uent artista nord-americà i un referent en el moviment de l’expressionisme abstracte. És conside-rat un dels pintors més importants dels Es-tats Units al segle XX.

Verbalia.com www.verbalia.com

Verbàlia és un país imaginari fundat pels amants de l’enginy verbal a fi nals de l’any 2000, a cavall entre un mil·lenni i l’altre. Els habitants de Verbàlia s’anomenen “ver-bívors” i es nodreixen fonamentalment de verbs i termes afi ns. Com que és un país sense fronteres gaire defi nides ni està pre-vista cap llei d’estrangeria, els colons ver-bívors provenen de països tan diversos com aparentment allunyats.

RECOMANEM

Una dona incòmo-daMontse BanegasEd. Proa

Novel·la d’iniciació. Una dona incòmoda ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta d’una noia de poble que arriba a Barcelona per estudiar la carrera d’histò-ria a la universitat. Assistim a les difi cultats d’emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’insti-tut fi ns a la lectura de la seva tesi doctoral.

A Cegues de Fernando Meirelleswww.blindness-themovie.com

Adaptació del llibre Assaig sobre la cegue-sa del Premi Nobel portuguès José Saramago. Una curiosa epidèmia de ceguesa sacseja un país. Les primeres víctimes d’aquest accident són tancades en un hospital sense rebre expli-cacions ni suport. Entre elles, hi ha una dona que conserva la seva vista en secret per poder acompanyar el seu marit cec. Al tancament es donaran tot tipus d’atrocitats i al carrer domi-narà el caos i el terror...

LLIBRES RECOMENATS PER:

CINEMA

MISCEL·LÀNIA

The Visitor de Thomas McCarthywww.karmafi lms.es/thevisitor

Walter Vale (Richard Jenkins), un professor universitari que viatja a Nova York, es veu embolicat en la vida d’un jove parella immi-grant que descobreix vivint al seu apartament de Manhattan.

23

Oriol Junqueras

Rapsòdia d’un blues blau

El 1924, la banda de Paul Whiteman va estrenar a Nova York Rapsòdia en Blau (Rhap-sody in Blue), la primera obra per a concert del compositor George Gershwin.

Fill d’una família jueva immigrant d’origen rus, Gershwin, (1898-1937) va néixer a Brooklyn. El seu primer treball com a pianista va ser en una campanya publicitària (1916) i, alguns anys més tard (1931), el seu espectacle Of Thee I Sing va obtenir un premi Pulitzer, el primer atorgat a una comèdia musical. Una gran part de les seves obres de música vocal i per a l’escena, les va escriure amb l’ajuda del seu germà gran, l’escriptor Ira Gershwin. I moltes d’aquestes peces van ser enregistrades per la cantant de jazz Ella Fitzgerald, el 1959. Una iniciativa que, posteriorment, també han protagonitzat altres intèrprets com Frank Sinatra, Billie Holiday i Nina Simone, o músics de la talla de John Coltrane. A Europa, però, és més conegut per la seva faceta de compositor simfònic i per l’òpera Porgy and Bess.

Sigui com sigui, és probable que la seva obra més cèlebre sigui Rhapsody in Blue, que ha estat mal traduïda com Rapsòdia en Blau, ja que l’autor no es refereix al color sinó al gènere musical que deriva del jazz, el blues.

L’èxit va ser aclaparador i, molt aviat, després de l’estrena a Nova York, es va con-vertir en indispensable en el repertori de les més famoses orquestres d’Amèrica i Europa. De fet, aquesta obra ha exercit una enorme infl uència sobre molts com-positors, que han utilitzat patrons típics del jazz en les seves composicions melòdi-ques. Un fet que, sens dubte, ha contribuït al prestigi d’aquest gènere musical.

Amb Rapsòdia en Blau, George Gershwin va aconseguir unir tres dels elements fonamentals de la música del seu país en aquella època. D’una banda, la tradi-ció popular pianística; de l’altra, el tractament harmònic de la música de teatre de varietats, i, en última instància, destaca tota l’atmosfera del blues afroamericà. D’aquesta manera, es va desenvolupar una expressivitat simfònica modernitzada.

Tal vegada, el més curiós és que aquesta partitura va ser un encàrrec del director Paul Whiteman per a un concert de la seva orquestra. Però Gershwin se’n va obli-dar fi ns que va veure un anunci del concert en què l’obra central seria la seva peça. Aleshores, a corre-cuita, en només tres setmanes, aquell jove compositor de tan sols 25 anys va crear Rapsòdia en Blau. I, certament, l’èxit de l’estrena va corrobo-rar que Whiteman no s’equivocava en haver-la-hi encarregada. Tots dos estaven contribuint a què el jazz ascendís al cim.

Helena Moliné

HISTÒRIESDECATALUNYAAGENDAMARÇ2008

Dies: 12/03/2009The Sisters of MercyConcerts.- Un dels grups més importants del rock gòtic format a l’època del post punk. Té tres àlbums d’estudi First and Last and Always (1985), Floodland (1987) i Vision Thing (1990); un recopilatori, Some Girls Wander by Mistake (1992), i un grans èxits, A Slight Case of Overbombing (1993).Lloc: Sala 1C. Almogàvers, 122 - Barcelona+info: http://www.salarazzmatazz.com

Dia: fi ns al 24/05/2009Exposició ‘Turisme. Espais de fi cció’ Exposició.- Exposició que connecta el disseny amb la vida quotidiana i concretament amb el sector del turisme: la construcció del desig de viatjar a través de la publicitat i el cinema, l’experiència del viatge en espais que reprodueixen, reinterpreten o tematitzen models idealitzats d’oci, així com projectes de nous espais.Lloc: Disseny Hub BarcelonaC. Montcada, 12. Ciutat Vella - Barcelona

Dies: 25/03/2009The RasmusConcerts.- The Rasmus és un grup de música fi nlandès format per Lauri Ylönen, Pauli Rantasalmi, Eero Heinonen i l’Aki Hakala. El grup es va crear a Hèlsinki el 1994 i en un principi era un grup de funk i rapcore, però va anar evolucionant cap a un rock alternatiu molt proper als gèneres gòtics.Lloc: Sala 1C. Almogàvers, 122 - Barcelona+info: http://www.salarazzmatazz.com

FiccionsTercera edicióL’aventura

de crear històries

Fem de l,escriptura un joc

Participa i guanya un portàtil un iPod i més

fi ccions.cat

Organitza:

Amb el suport:

ESPAi

Ficció

Patrocina:

ESPAi

Ficció