secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA desembre 2007 - any 13 - www.deria.cat

número

120

Bizarre, Difícil d’oblidar

Gaudeix de Nivalia I Coneix totes les llegendes urbanes

Tiratge: 54.300

PARTICIPA I GUANYA www.deria.cat

Busca’ns a NIVALIA

NIVALIA

02 nosaltres www.deria.cat

17 18desembre 2007

19a l’ave van mal da-des, o mal datades?

especial neu

10llegendes urbanes

12passió per la xocolata

13boscos, paisatges i parcs

14va de sexe

15conscienciar-se jugant

120DESEMBRE 2007

02veritat o mentida

04Gerard Quintana

05nou carnet jove

06bizarre

convidatsjoventutaltaveunosaltres

mans unidessexefpreportatgetema del mes

columna d’en pau vidal

agenda de cultura

guia jove16tornar a les coves

08josep ritort, presi-dent de l’acpg

boca a boca

món viu

l’editorial

Veritat o mentida?A vegades, allò que sembla una cosa evident, ina-movible, inqüestionable, resulta ser fals, enganyós i, encara que semblava impossible, irreal. Els ru-mors i els tòpics, en són bons exemples, d’això. Per aquest motiu, hem de qüestionar-nos cada esdeve-niment, cada situació, cada sentiment. Hem de rein-ventar les nostres veritats per, al final, si cal, tornar a creure en les antigues.

Aquest mes de fred, Secundèria ha volgut oferir-vos, com a tema del mes, un reportatge sobre les llegendes urbanes. Qui no n’ha escoltat mai alguna? Qui no ha tingut por, en alguna ocasió, de coses que havia escoltat a amics, família o coneguts i que, si ho pensem racionalment, no tenen cap sentit. I és que diuen que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. Aquesta és la nostra feina, el nostre treball. Si volem ser consci-ents d’allò que som, de les nostres conviccions, hem de ser capaços de saber què és veritat i què és mentida, ho diguin un cop, dues o un milió de vegades. No és fàcil però si estem atents, i som fidels al nos-tre criteri, serem més lliu-res per decidir quines són les nostres veritats i, per tant, els nostres valors.

No patiu. Si a vegades és difícil diferenciar entre què és real i què és fantàstic, sempre podem refugi-ar-nos en una de les veritats més absolutes: la mú-sica. En aquest sentit, ens hem trobat amb el grup Bizarre, creadors, entre d’altres, de la cançó “Difícil d’oblidar”. Perquè, i aquesta és una de les gràcies de tota proposta artística, somiar és una de les for-mes més reals d’experiència vital.

Tiratge: 54.300

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Montse San Agustín, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Per-

domo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300

exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces

electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net SUBSBRIPCIÓ 1 euro

Imat

ge: s

xc.h

u(Is

rael

Pap

illon

)

04 altaveu www.deria.cat

Gerard Quintana, amb el cap fora de la closca

Després de Senyals de fum (2003), Les claus de sal (2004) i Per un tros de cel (2005), tots editats per Música Global , Gerard Quintana presenta el seu últim viatge: Treu banya.

A grans trets, quin és el conte del Treu banya?Si a Les claus de sal la portada era un car-gol de mar, i era un disc molt cap endins, de sensibilitat, ara volia que el cargol sor-tís a fora i fes una mirada a l’exterior. Amb la pretensió no de fer un viatge amb un fil argumental, sinó deixar córrer aquest cargol i deixar-lo mirar, a través de la dis-tància d’una bèstia que és bàsica, que té un ritme i un tempo propis, amb la casa a coll sempre.

El disc té quatre parts i un epíleg...Hi ha moltes coses que es divideixen en quatre parts, la vida mateixa (infantesa, joventut, maduresa i senectut), les estaci-ons... El disc té el mateix esperit. El prin-cipi és de matí, primavera; la segona part

és al migdia, l’estiu o la llum; la tercera té la maduresa, però alhora els temes són més compromesos, i la quarta part, que és més fosca, acaba amb el Bola nocturna , de Perejaume. Sense voler ser evident, a la primera cançó comença el dia, i l’úl-tima és la nit. El disc, però, tindrà moltes més lectures implícites. I l’epíleg és Treu banya, una mena de faula.

Cantes “Quan la música és falsa, és ne-goci només”. Algun cop has sentit que la teva música fos només negoci?No, més aviat parlo d’una mirada enfora. A la música, hi poso quasi la vida no diré tota, per no fer-ho dramàtic, perquè no separo la feina de la vida. La música que queda fora són les �Operacions Triunfos� i totes aquelles coses basades només en la propaganda a través dels mitjans pú-blics i privats. Molts músics, en lloc de sortir a fer la seva cançó amb sinceritat a un programa de la tele, han de sortir fent playback. Són programes que s’estan fent aquí mateix a la nostra televisió, on

et fan sortir a interpretar una cançó que no és teva i formar part d’un show, o a actuar de bufó...

Com tu al “Mania” amb Mazoni cantant “Pretty Woman”?Exacte! La sensació és aquesta. Més que haver-me sentit jo mateix, en algun mo-ment forces la màquina. Tot i que et dius, per tal conformar-te: És amb el Mazoni, que em cau bé i hi ha bon rotllo, però no és el que triaria. És el que et trobes. Ca-gum l’hòstia! És que més enllà dels pro-grames a les tantes de la nit, no hi pot haver alguna cosa feta amb gust, amb un mínim de sinceritat... Cada cop hi ha més capital humà, més diversitat i qualitat. No caldria fer-lo de dues hores, però... a TV3! La música ha de ser més que un article de col·leccionista, ha de conviure més amb tot, penso que és possible, al carrer passa i a la vida passa.

Helena M. Alegret. Fotos per Juan Miguel Morales

Marc ParrotInterferència

Amb el seu segon disc en català, Marc Parrot torna a obrir la finestra al seu univers particular. Parrot fila prim en les seves lletres, joies que tant poden donar pau, com Ara que estic mort, com electrificar cada porus i neurona amb els seus Cinc caps atenció al directe, la posada a escena tampoc no té pèrdua. Cançons bones per sobreviure a les “interferències” de l’existència.

Helena M. Alegret

www.enderrock.com

Teràpia de ShockTeràpia de Shock

Són molt joves, entre 14 i 18 anys, però tenen una qualitat i maduresa musical prematures. El seu debut discogràfic té la malenconia de “La soledat” i desen-cadena les penes a “La taverna”, amb aires de Do-ver i un primer déjà-vu amb Lax’n’Busto. Temes com “La nit al bar” respiren del punk-pop dels Green Day. Tanquen el disc amb “Sense tu”, el hit amb què van guanyar el premi al Concurs de Cançó de Salitja.

Elisenda Soriguera

Cabo San RoqueMúsica a màquina

Començar un disc amb un tema de més de vuit minuts i que això no el faci treure del reproductor té el seu mèrit. Música a màquina (no hi ha cap veu) sorgeix d’instruments de confecció pròpia com la rentadora: el fons i font d’inspiració que ha bastit el tercer disc del grup barceloní. Cabo San Roque ha aconseguit mantenir la navegació del seu vaixell, i si l’enfonsen, que ho fan, és perquè volen.

Helena M. Alegret

Nou carnet jove

COM ES POT ACCEDIR AL NOU CARNET JOVE

Titulars actuals

Si ets titular i vols substituir el teu plàstic pel nou, des de l’1 de novembre del 2007 fins l’1 de gener del 2008, ho pots fer per correu o a través de les oficines de “la Caixa”, i rebràs dos obsequis:- Nova Guia d’Avantatges- Val de descompte especial per a Port Aventura amb un descompte de 27 €No titulars

Si t’adhereixes ara amb el sistema de renovació automàtica, pots fer-te el Carnet Jove i no pagar la quota fins el 2008. També podràs accedir a la nova Guia d’Avantatges i al des-compte especial de Port Aventura.

05joventutwww.deria.cat

Més informació:

www.jove.cat i www.carnetjove.cat

6.000 avantatges per a tu

existents i n’incorpora 1.000 de nous millorant la dis-tribució territorials dels mateixos i prioritzant el àmbits que els titulars valoraren en l’estudi d’opinió realitzat l’any 2006: la cultura (museus, sales de música, cine-ma...), la formació (especialment en cursos d’idiomes), l’esport (activitats esportives, d’aventura i material es-portiu) i el lleure. També s’han ampliat en àmbits com el turisme, la salut...

Programa Connecta’t: El Programa Connecta’t del Carnet Jove t’ofereix la pos-sibilitat d’anar més enllà dels avantatges i descomptes. Et proposa una sèrie d’iniciatives orientades a potenci-ar el vessant social i cultural i aposta per a què siguis una peça activa del Carnet. Pots participar-hi a través de convocatòries de concursos fotogràfics, de disseny, de cinema, de ràdio... o a través del compromís soli-dari que els titulars del Carnet tenim amb un projecte a Etiòpia.

Ampliació del límit d’edat dels 25 als 29 anysA partir d’ara, el Carnet Jove ofereix també els seus ser-veis als joves de fins a 29 anys, que poden beneficiar-se de quasi la totalitat dels seus avantatges. En l’àmbit europeu, però, aquesta ampliació serà progressiva.

Les darreres novetats i propostes al nou web: www.carnetjove.catAquest nou web, et permetrà que puguis estar informat de tots els avantatges de forma totalment actualitzada: els permanents (a Catalunya i a Europa) amb els seus canvis i els temporals que es van afegint constantment, així com les propostes del programa Connecta’t.

El nou Carnet Jove de la Generalitat de Catalu-nya està preparat i ja pots demanar-lo a qualse-vol de les oficines de “La Caixa”. La Secretaria de Joventut, a través de l’Agència Catalana de la Joventut, posa a l’abast dels seus 500.000 titulars milers d’avantatges en més de 40 països europeus i sobretot, la possibilitat de participar per fer del Carnet una eina cada cop millor. Utilitza’l i treu-ne el màxim profit!

Assegurança gratuïta d’assistèn-cia en viatges internacionals: Si ets titular del Carnet Jove, et beneficiaràs d’una assistència en viatges internacionals (sempre que aquests no superin els 90 dies).

6.000 avantatges al teu abast:Amb el nou carnet Carnet Jove, rebràs la Guia d’Avantatges que actualitza els 5.000 avantatges ja

06 convidats www.deria.cat

Bizarre, musics

“La formació actual del grup és el resultat de moltes casualitats”Aquest grup de Blanes ha entrat fort al mercat discogràfic. Dues veus que encaixen a la perfecció. La Meri trans-met delicadesa, innocència, la bellesa de la veu d’un àngel. El Javier aporta la melodia potent, l’essència de Bizarre, la barreja de sensacions. Una proposta acompanyada amb la música d’uns ci-entífics convertits en investigadors de la passió, el desamor i la nostàlgia.

- Com neix el grup?Javier García: Cadascú de nosaltres per separat havia anat fent les seves coses en música, però és al 2003 quan es con-solida Bizarre amb la formació actual. Al principi, érem només l’Alfonso i jo, i fèiem música tecno. Després, s’hi van anar afegint en Jordi a la guitarra, l’Àlex al baix i la Meri, inicialment, com a se-gona veu. Jordi Bonastre: Llavors va venir el nos-tre primer concert important, a la sala Razzmatazz de Barcelona i vam contac-tar amb en Billy, que des d’aleshores ha estat el nostre bateria.Meritxell Marín: La veritat és que la for-mació actual del grup és el resultat de moltes casualitats. Som gent amb per-

sonalitats i maneres de viure molt dife-rents i Bizarre avui no es podria enten-dre sense l’aportació dels sis membres. - Molta gent es pregunta què significa bizarre.Javier: Com que cantàvem en anglès, i fèiem una música una mica estranya, entre tecno, pop i rock, un amic nostre ens va proposar el nom de Bizarre.Meri: Bizarre és una paraula d’origen francès, que no es llegeix tal com s’es-criu, i això ha derivat en què la gent ens acabi coneixent per la pronunciació es-panyola o catalana. Nosaltres l’hem feta nostra... i amb el temps s’ha tornat el nostre segell d’identitat.

- Després de l’anglès, us passeu al caste-llà i, una vegada publicat el disc, feu, amb gran èxit, les versions en català “Difícil d’oblidar” i “No escoltes mai”. Quina és la vostra llengua preferida per cantar? Jordi: Per a nosaltres, la llengua no és un problema. Al contrari. De fet, hem fet versions en anglès i italià, fins i tot.Javier: Sí, a més les cançons en català han tingut una gran acceptació. I, natu-ralment, ens fa molta il·lusió. Molt pro-bablement en continuarem fent més. Meri: Som dels que creiem que una bona cançó agrada independentment de la llengua en què es canti. - Es por dir que feu pop, rock, tecno... És difícil definir-vos. A quin grup s’as-sembla Bizarre? Jordi: És molt difícil. L’ideal seria que no ens assembléssim a cap cosa que es pugui escoltar al mercat, tot i que és inevitable que acabis tenint coses de l’un o de l’altre.

JAVIER: “A MéS, LES CANçONS EN CATALà

hAN TINGUT UNA GRAN ACCEPTACIó”

Javier: Jo crec que si agafes a U2, li afegeixes també una veu de noia, el toc electrònic de Keane i Depeche Mode, una mica de guitarres de Coldplay i uns tocs grunge de Nirvana, i ho barreges tot, surt la música de Bizarre.Meri: La veritat és que és complicat. Pot-ser el més curiós de tot és que entre els membres del grup hi ha gustos musicals molt diferents i això produeix més varie-tat en les cançons.

- Una veu femenina i una veu mascu-lina. És difícil tenir dues veus prota-gonistes?Javier: La veritat és que, a priori, ens semblava molt difícil. Nosaltres es-tàvem acostumats només a una veu principal, i així és com vam començar. Més tard, vam conèixer la Meri que s’encarregava de les segones veus, però vam veure que la seva veu podia ser principal també. Jordi: Sí, la pròpia inèrcia ens va por-tar a tenir les dues veus. I crec que una de les gràcies del grup és com es complementen.

Nom del grup: BizarreLloc i data de naixement: Blanes, 2003.Algú a qui admireu: Kurt Cobain, U2, Fito, Depeche Mode, Que-en, Pat Metheny...Un concert que recordeu especialment: El del Hard Rock Cafè de Barcelona.I una cançó: Sé, que és la que ens ha donat a conèixer i ens ha obert més portes. On us agradaria tocar: Home... posats a somiar... el Palau Sant Jordi. Un somni que us quedi per complir: Tots. Estem encara al principi. Ja hem gra-vat un disc però ens queden moltes coses a fer. Si ets inconformista, aniràs creant-te contínuament nous reptes i nous somnis

Tal com raja

JORDI: “LA PRòPIA INèRCIA ENS VA PORTAR A TENIR LES DUES VEUS”

- El disc ha estat produït per Micky For-teza, el mateix productor del disc Ade-lantado de Jarabe de Palo. Com és el treball amb el productor? Jordi: Home, la diferència és molt gran. Nosaltres no estàvem acostumats a treba-llar amb ningú més, i al principi xoca molt.Meri: En Micky deixa la pell en cada projecte que fa, és una persona molt compromesa. Javier: La cosa que més ens va sobtar d’ell era que ens proposava petits can-vis en els arranjaments que potser no-saltres no vèiem clars al principi, però la majoria de vegades al final encertava i les cançons creixien. Té molta experièn-cia. Et poses a la mà d’un professional, i es nota.

- La majoria del grup sou gent de cièn-cies. Hi ha un físic, un matemàtic, un delineant i un enginyer. És casualitat o precisament per això us vau conèixer? Javier: Jo diria que no és casualitat.Jordi: Sí, és per l’ambient per on ens movíem. Era fàcil trobar-nos.

- I com vau arribar a enregistrar el disc? Vau enviar maquetes a totes les disco-gràfiques? Javier: La veritat és que no. Ens vam as-sabentar d’un concurs de maquetes dels 40 Principales a Girona, i ens hi vam pre-sentar. I vam guanyar el concurs! Jordi: Sí, llavors ells mateixos ens van animar a entregar la maqueta a la gent de Música Global, que també són de Gi-rona, i vam acabar fitxant per a ells.

- Youtube, com a molts grups, us ha servit per promocionar-vos. Quan vau penjar el vídeo “Sé” vau pensar que el podrien veure més de 80.000 persones?Javier: Uf! I tant que no! Esperàvem que el veiessin com a molt 10 o 15 amics (riuen).Jordi: No t’ho esperes mai. És increïble el que ha passat amb Youtube. Cada dia

creix el número de gent que veu el ví-deo, el comenta, ho enllaça...

- Fa poc vau composar l’himne del Club Hoquei Blanes, la vostra ciutat. Com va sorgir aquest encàrrec i com ha estat el procés de creació? Jordi: Pedro Hormigo, un amic que coneix molt el club, va tenir la idea. Ell va fer la lle-tra i nosaltres hi vam posar la música. Javier: Sí, tot plegat va ser increïble! Fa tres mesos va tenir lloc la Tarradellas Cup, un torneig internacional amb les se-leccions més importants del món, i entre elles la catalana. Quan es van situar tots els jugadors del Blanes en fila i va co-mençar a sonar l’himne amb què havíem estat treballant tot aquell temps...

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Fotos: J.M.Morales

07

08 boca a boca www.deria.cat

Josep Ritort, President de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta

“La premsa gratuïta és el gran fenomen comunicatiu en català”“El 2008 serà l’any dels mitjans digitals de l’ACPG, és la nostra gran oportunitat com a empreses de comunicació i com a associació”, afirma Ritort

Quins objectius té la nova junta de l’ACPG?La nova junta té uns objectius clars i com-partits en un sector en creixement. Actual-ment, a Catalunya, la gran expansió de la premsa gratuïta és un cas únic a Europa, com vam constatar a les Segones Jorna-des Internacionals de la Premsa Gratuïta, i l’ACPG és l’associació d’empresaris de premsa solvents i d’èxit de lectors.

Per tot això, els grans reptes de la nova junta són continuar creixent en nombre d’associats, equiparar els gratuïts amb la premsa de pagament, portar a terme les Terceres Jornades i aprofitar Internet com una gran oportunitat per a la prem-sa gratuïta. Per complir tots aquests rep-tes, tenim una junta organitzada amb diferents equips de treball per tirar en-davant tots aquests projectes.

Enguany, l’Associació celebra el desè aniversari. En quin moment es troba la premsa gratuïta a Catalunya?La premsa gratuïta es troba en un mo-ment de continua expansió. Fixem-nos només en les xifres d’associats de l’ACPG. El 2005 érem 37 capçaleres i enguany ja estem superant les 100, amb una tirada conjunta de més de tres mi-lions d’exemplars. A més, veiem com la premsa gratuïta és un gran fenomen empresarial que s’ha escampat per tot el territori, arriba a tothom i fomenta la lec-tura entre els joves, i que potencia l’ús del català en immigrants.

Cap on ha d’anar aquest tipus de premsa?S’ha de continuar treballant en la professio-nalització de totes les capçaleres i en seguir avançant per oferir un producte qualitat, i també ens agradaria arribar a l’equiparació dels gratuïts amb la premsa de pagament pel que fa als ajuts públics. Els motius de l’equiparació en són molts, per exemple, que som clarament líders en l’ús del català, arribem a tothom i fomenten la lectura en-tre els joves i els nouvinguts.

Quins són els seus punts forts i els febles?Una gran tirada i una excel·lent distribu-ció que són una garantia per arribar a tothom, i també que la gran majoria som una premsa de proximitat. Aquests són els nostres punts forts i pels quals ens fan confiança els nostres clients, els anunci-ants. Punt feble, bàsicament és que les ad-ministracions públiques i els grans planifi-cadors no han entès encara la importància i la utilitat de la premsa gratuïta al nostre país. Aquest any, tot just comencen tots a entendre que som un sector a valorar. Creu que la premsa gratuïta s’emmira-lla en els mitjans de pagament?Actualment la resposta és no, perquè són dos models informatius de premsa completament diferents. Nosaltres tre-ballem uns factors: proximitat, agilitat informativa, etc. Ells, en general, tre-ballen més temàtiques especialitzades, temes en profunditat i s’adrecen a un segment de la població reduït, que són altres variables que fan tinguin un altre concepte de comunicació i negoci.

Em pot explicar aquesta afirmació: “la premsa gratuïta en català és clarament líder”.La premsa gratuïta és el gran fenomen co-municatiu en la utilització de la llengua ca-talana. En els diaris de pagament, el català és clarament minoritari i en les revistes de pagament té un paper encara molt menys significatiu. Quin percentatge de revistes hi ha en un quiosc en català?. Molt petit. En canvi, en la premsa gratuïta, el català és clarament líder. Per exemple, només en l’associació més del 90% de les capçale-res utilitzen el català i el 70% ho fa tot en català, més de dos milions i mig d’exem-plars surten en cada tirada fent ús de la nostra llengua. En quin altre mitjà de co-municació es mouen actualment aquests percentatges tan majoritaris?.

La premsa gratuïta és rendible?Potser la sort dels editors de la premsa gratuïta és que som i volem ser empre-saris de comunicació amb negocis ren-dibles. I la premsa gratuïta n’és un. Això ho demostra el fet que tenim més de 100 capçaleres associades amb solvència

empresarial i èxit, i, a més, com figura en un cens de 2003 fet per l’ACPG, hi ha més de 300 capçaleres de premsa gratuïta pel territori català. La rendibilitat de la prem-sa gratuïta ve donada per la captació de publicitat. Si les grans tirades arriben a la gent, les empreses prefereixen comuni-car i anunciar-se als nostres mitjans.

Fa un parell d’anys es va iniciar un pro-jecte molt ambiciós, les Jornades Inter-nacionals de Premsa Gratuïta a Barcelo-na. En què consisteixen i què reforçaran en la tercera edició?A les Segones Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, vam aprendre que el fe-nomen de la premsa gratuïta a Catalunya és únic a Europa. Amb la tercera edició, volem continuar fomentant aquest aspec-te i fer que les Jornades a Barcelona si-guin un dels principals referents internaci-onals de la premsa gratuïta. Les Jornades han de ser un aparador de la potència de la premsa gratuïta, no només de la que te-nim aquí sinó també d’altres països. A la tercera edició, es reforçarà el component internacional i per això comptarem amb les universitats catalanes i amb associa-cions internacionals de premsa gratuïta, i establirem una xarxa de col·laboradors de prestigi internacionals.

Veu possible que la premsa gratuïta faci el salt a Internet o algun altre suport?Jo diria més, ja s’està fent el salt a Internet. La gran majoria de capçaleres de l’ACPG ja disposen de pàgina web, algunes fun-cionen veritablement com a portals de premsa o diaris digitals, i el camí és avan-çar en aquesta línia. Per això, aquest any s’ha obert des de l’ACPG l’àrea de digitals que pretén ajudar la premsa gratuïta a fer el salt a empresa digital i agrupar des de l’Associació els mitjans digitals gratuïts que hi ha al nostre país. El 2008 serà l’any digital de l’ACPG, és la nostra gran opor-tunitat com a empreses de comunicació i com associació.

Anna Salarich

10 tema del mes www.deria.cat

Llegendes urbanesQui no ha sentit mai una llegenda urba-na? Si ho penseu bé, en trobareu mol-tes: la gran muralla xina que es veu des de l’espai, una tinta dolenta farà que es vagin desfent els bitllets d’euros, el missatge satànic de la cançó “Asere-je”... Les llegendes urbanes són molt vives i amb Internet han reviscut amb més força i creativitat

L’element principal de les llegendes ur-banes són les històries o contes amb un missatge fantàstic, peculiar o extra-vagant. En ser transmeses pel boca a boca, afegeixen sempre noves dades de l’estil particular de la darrera perso-na, que la presenta com si fos comple-tament nova i hagués succeït en un lloc reconegut, que generalment són ciutats o hi està relacionat.

Trets que les distingeixen

La principal característica d’una llegen-da urbana és que no podreu trobar mai un testimoni directe del fets que narren. Sempre és un amic que coneix un altre que ho va sentir d’un altre. Això vol dir que les fonts de la historia són fosques o, en tot cas, són impossibles de veri-ficar. Un altre tret és que, segons estu-dis, són un producte de la imaginació popular, en concret de la superstició de l’ésser humà, de les pors més íntimes i profundes del nostre col·lectiu. La sorti-da usual acostuma a ser molt creativa i, a més, ens agrada sentir històries i con-tes de misteris sense resoldre.

Avui dia, cadascuna de les llegendes urbanes, les de sempre i les noves que apareixen de tant en tant, acullen un al-tre detall molt important: la rapidesa de transmissió dels mitjans actuals, que dificulta encara més trobar l’origen de la informació original. Tot això fa que el camp d’acció sigui el món sencer i el seu abast quasi infinit. Llavors, és fàcil comprendre que Internet sigui la reina de les eines per on es difonen totes les llegendes en poques hores, i un focus de creativitat que rep suport dels fò-rums, xats i e-mails.

D’on vénen?

Sembla ser que la denominació “llegen-da urbana” és moderna i estrictament co-mercial. Abans eren conegudes només com llegendes o contes, i designaven narracions populars d’esdeveniments, sovint amb un fons real, que per refor-çar el realisme de l’argument s’anaven desenvolupant i transformant segons els costums i tradicions del seu entorn. Així doncs, podria dir-se que moltes de les que hi ha neixen de creences rurals, sobretot si es troben en llocs una mica aïllats. Però també, cada vegada més les ciutats han agafat un paper protagonista a les noves històries d’universos foscos i supersticiosos d’aquestes llegendes.

De fet, encara que el seu començament estigui arrelat en diferents punts geo-gràfics, el seu funcionament, la seva dinàmica moderna, farà que el misteri d’origen agafi proporcions gegantines adaptant-se als costums del lloc però que en essència sempre sigui la mateixa historia. Plantejament, nus i desenllaç són l’estructura fonamental. Quasi la mateixa que les notícies o les pel·lícules, que han de tenir elements d’acció, ritme i suspens per poder impressionar. Això en unió als arquetipus i escenaris con-crets, que poden ser reconeguts, refor-cen tota la història.

En un principi, segons alguns científics, aquestes històries impliquen un interès social: il·lustren les pors de les persones i les supersticions o tabús que no es re-coneixen habitualment.

sec

undèr

ia

NEUSUPLEMENT

DESEMBRE/2007

SUPLEMENT DE NEU - ENTREVISTA2

- La concessió de la Copa del Món d’Alpí per al

desembre de 2008 és una meta aconseguida molt

important. Què significa?

La Copa del Món d’Alpí, dins del que és la Federació

Internacional d’Esquí, és el màxim, és el més valo-

rat. La veritat és que aconseguir tenir una estació

dins de la Copa del Món és molt difícil. A Espanya,

se n’ha fet una únicament a Sierra Nevada i als Piri-

neus, serà la primera. És una fita molt important per

a nosaltres i que, finalment, hem aconseguit.

- L’organització de les Copes d’Europa d’alpí femení

a La Molina, el 2008, i de la Copa del Món d’Snow,

el 2011, són la millor manera de celebrar el 100

aniversari de l’estació, però també és un gran repte.

Tenim les infraestructures necessàries?

Aquest any, La Molina, encara que ja estava molt

ben preparada, ha fet algunes modificacions. Serà,

sens dubte, una de les pistes més maques de la

Copa d’Europa. A més, està tot el tema de la neu

artificial, que s’està reforçant, per assegurar que

tot surti bé.

- L’esquí a Catalunya està més de moda que mai.

És un esport popular, ja?

És un esport molt practicat. Hi ha un col·lectiu molt

gran de catalans que esquien. Es calcula que hi

poden haver a prop d’un milió de persones que

van a un pista, com a mínim, un cop cada any.

Però hem de fer que tothom en parli, fer-ho més

atraient encara.

“La Copa del Món d’Alpí és el màxim”Ramon Carreras. President de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern

- Per a què tothom en parli és molt important que

tinguem representants en la màxima competició.

De fet, ara dos catalans han participat a la prova

inaugural de la Copa del Món...

Sí, l’Andrea Jardí, que és molt jove, i el Ferran

Terra. Estem fent una feina de col·laboració molt

engrescadora amb la Real Federación Española de

Deportes de Invierno (RFEDI) i, sumant esforços,

es poden veure aquests resultats.

- Ara, a més, arriba la posada en marxa de l’estadi

d’Espot.

Això suposa una revolució per a aquesta estació.

Hi haurà activitat permanent. Als estadis, nevi o no

nevi, com que s’utilitza neu molt dura, normalment

de canó, es pot competir en una zona tancada. Això

significa que cada cap de setmana hi haurà moltes

persones esquiant i, per tant, es potenciarà la res-

tauració, l’hostaleria i els serveis de la comarca.

- Per a qui no ho sàpiga, què són els centres de

tecnificació?

Els centres de tecnificació són llocs on s’agrupen

esportistes d’edat escolar que combinen l’activitat

esportiva amb els estudis. L’objectiu principal és

que no deixin d’estudiar sota cap concepte. Per fer-

ho, existeix una adaptació curricular. Nosaltres te-

nim un centre a Barcelona i un altre, a la Cerdanya.

- Una de les prioritats de la Federació és la segure-

tat. Com s’intensifica ara la Campanya del Casc?

Hem volgut fer una campanya per reforçar la

imatge del casc, la seva importància, i a l’estand

de la Federació a Nivalia es podrà aconseguir un

casc a un preu molt reduït.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Als centres de tecnificació

s’agrupen esportistes d’edat

escolar que combinen l’activitat

esportiva amb els estudis

Hem volgut fer una

campanya per reforçar

la imatge del casc

TargeNeuLa millor assegurança dels esports d’hivern

Federa’t per tan sols 54 €

Federació Catalana dʼEsports dʼHivernBalmes, 191, 5è 1a 08006 BarcelonaTelef. 93 415 55 44 Fax 93 237 85 26www.fceh.cat info@fceh.org

Més informació a:

La millor assegurança365 dies lʼanyCobertura mundialRevista “Esports dʼHivern” gratuïta (4 números)Descomptes a la xarxa de botigues col.laboradoresSeràs solidari amb els esports dʼhivern: faràs possible els Equips Catalans i les Seleccions Catalanes

Avantatges que tʼofereix la TargeNeu

PROMOCIÓ CASC ettoper 100 euroscarnet+casc2€ Val de descompte

Valid per una sola personavals no acumulables

11

Hi ha un nombre considerable de llegen-des urbanes:

- La d’un submarinista recollit per equivo-cació per un hidroavió que agafa aigua per combatre un incendi. És de caràcter internacional perquè aquesta història es pot sentir a Austràlia, Amèrica i Europa.

- Una altra és la de persones a les quals segresten durant una festa per treu-re’ls-hi un ronyó.

- L’autoestopista fantasma d’ara va ser al començament una noia que crida-va als genets i despres és muntava al darrera dels cavalls.

- La por de Walt Disney als ratolins o que un dels Disneyworld està edificat sobre un cementiri indi.

- El nom de la droga coneguda com LSD hauria inspirat la cançó dels Beatles: “Lucy in the Sky with Diamonds”.

- Més actuals tenim la dels rostres que es veuen dibuixats en incendis o nú-vols de pols durant la caiguda de las Torres Bessones de Nova York

- Els mòbils Nokia detectan radars. És una notícia que el 90% de la gent dóna per bona. Nokia va emetre un comuni-cat qualificant-la de llegenda urbana. Hi ha molts enllaços a Internet per fer funcionar el procediment.

- Una altre té a Ana Obregón com a pro-tagonista. Enmig d’un vol, amb la pres-sió, li van esclatar els pits. La silicona va ser la culpable. És una d’aquestes que gairebé és donen per veritat.

- Baileys i la Coca Cola van ser objectes d’una altra llegenda: junts fan una potent barreja homicida, una mena de matè-ria que bloqueja l’estomac i produeix la mort. És clar que com ningú no vol mo-rir, no s’arrisquen a comprovar-ho.

- Nova York, atemorida per la presència de caimans a les seves clavegueres. Comprats com a mascotes, quan van créixer van ser abandonats per la tas-sa del wc i es van reproduir, la qual cosa va provocar un col·lapse al servei de clavegueres del subsòl. Llegenda antiga que ve del anys 30.

- Declaracions racistes de Tommy Hilfi-ger. Molt moderna, encara que ningú va veure el dissenyador fent-les en un programa de l’Oprah Winfrey sobre el seu objectiu en dissenyar la seva roba.

- Fals tsunami. Amb fotografia, i fins i tot, un vídeo a Youtube, el fals tsumani va succeir, segons les fonts, en dife-rents llocs del món.

Un grapat de llegendes urbanes

12 reportatge www.deria.cat

Passió per la xocolataA quasi tothom li agrada la xocolata: calenta, en pastís, bombons. De pos-tres, com a esmorzar o inclús per fer un regal molt especial. Era un aliment tradicional que ens acompanyava en senzills berenars o bé en reunions fa-miliars i festes. Ara, la revolució gas-tronòmica també ha arribat a la xoco-lata que tenim a l’abast i podem gaudir d’una renovació dolça de gourmet.

El moment innovador i creatiu que viu la cuina catalana amb xefs coneguts arreu del món com Ferran Adrià, San-ti Santamaria o Carme Ruscalleda, ha fet que la pastisseria, abans considera-da com el parent pobre, es beneficiï i s’enriqueixi. Ara mateix, podem trobar llocs renovats amb propostes encisa-dores d’una nova generació de joves pastissers. A més d’un assortit de bom-bons fets amb flors, espècies, herbes o infusions, de dissenys i formes moder-nes, es troben d’altres que combinen materials impensables com ara vinagre i safrà o formatge i anxoves que juguen amb textures i sabors.

Nous estils de xocolata Son xocolaters, pastisseries i escoles de postres que marquen tendència amb plantejaments cosmo-polites i traspassant fronteres: Xocoa, Cacao Sampaka, Chocolat Factory o Espai Sucre. Malgrat tot, s’ha de dir que tenen al darrere grans mestres com els pastissers Escribà i Sabat que van revoluci-onar, allà pel 1900, l’univers de la xocolata introduint ingredients nous amb els quals van començar a fabricar les delicioses mones de Pasqua. De ben segur, estarien prou orgullosos d’allò que hi ha actualment al món de la xocolata .

Un mica d’històriaEl cacau creixia de forma espontània a les selves d’Amèrica central. Les primeres no-tícies que tenim del seu ús, com a aliment, són dels indis de la civilització Olmeca (cap el 1500 a.c.), que van ser els primers en con-sumir-lo. Desprès els maies, els tolteques i, més tard, els asteques van deixar vesti-gis del seu cultiu a Amèrica central. Quan Henán-Cortés va arribar al nou món, era mo-neda de canvi i un llegat del déus. Ho feien servir com a medicina i beguda estimulant, i aquesta és la manera com va venir cap a Europa. Al començament, era més aviat amarg però molt energètic i no va ser fins uns quants anys desprès que se li va afegir sucre per tal de fer-lo més bo. D’un bon prin-cipi, van ser els espanyols els propietaris de la fórmula de la xocolata i l’aristocràcia era l’única que la tastava. Al segle XVII, va tri-omfar, ja endolcit, a la cort i es va estendre per França i Flandes, i a la resta d’Europa.

Per llepar-se els dits

Cacao Sampakawww.cacaosampaka.com

Xocoawww.xocoa-bcn.com Espai Sucre (restaurant escola)www.espaisucre.com Chocolat Factorywww.chocolatfactory.com

Les persones amb passió per la xoco-lata estan de sort. Ara mateix, tothom mira que hi ha de nou a Catalunya ens qüestions de dolços. El antics xoco-laters ara són el més innovadors, són gent com Ramon Morató, Xano Saguer, Enric Rovira, Jordi Butrón i Albert Adrià (germà d’en Ferran) entre d’altres, que investiguen i fan nous plantejaments que van des de la recuperació de cul-tius del cacau de la millor qualitat, amb les varietats botàniques més bones (cri-ollo, forastero i trinitario) a textures ini-maginables i pastisseries que s’apropen al client i on ell mateix pot fer la capsa de bombons del seus somnis, triant els tipus de bombons que l’omplirà.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Chocolat Factory

Espai Sucre

Cacao Sampaka

Xocoa

Imat

ge: P

hoto

case

Imat

ge: s

xc.h

u

13fpwww.deria.cat

Boscos, paisatges i parcs, el més important La protecció del medi natural i el paisatge és fonamental perquè repercuteix a les nostres vides i a la societat en general. Gestionar els recursos naturals i paisat-gístics, a més de programar i organitzar els recursos humans i materials, així com assolir certs objectius de producció, són les matèries incloses en els estudis de Tècnic/a superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics.

Els estudis tenen una durada de 2.000 ho-res, és a dir, dos cursos acadèmics dividits en 1.590 hores al centre docent i 410 en un centre de treball per fer-hi pràctiques.

La manera d’accedir a aquest grau su-perior és molt senzilla. Per una banda, hi podran prendre part tots aquells alumnes que hagin superat qualsevol modalitat del batxillerat, tenint preferència el de Ciènci-es de la naturalesa, de la salut i Tecnolo-gia, i qui hagi superat la prova d’accés als cicles formatius de grau superior.

Contingut del Tècnic/a supe-rior en gestió i organització dels recursos naturals

Organització i gestió d’una empresa agrària Gestió dels aprofitaments forestals Gestió dels aprofitaments cinegètics i piscícoles Gestió silvícola Protecció de les masses forestals Instal·lació i manteniment de jardins i restauració del paisatge Mecanització i instal·lacions en una empresa agràriaGestió de l’ús públic del medi natural Gestió i organització de la producció de plantes Relacions en l’àmbit de treball Formació i orientació laboralFormació en centres de treball Síntesi

IES El Pont de SuertBarri Aragó s/n 25520 – El Pont de Suert 973690040

IES d’Horticultura i JardineriaAutovia de Bellisens, s/n43204-Reus977753929

IES Rubió i Tudurí Av. del Marqués de Comillas, 36 08004-Barcelona 934243707

ECA d’Amposta Av. Josep Tarradellas, 2-12 43870- Amposta 977701500

Les Masies de VoltregàEFA QuintanesMas Quintanes, s/n08508-Les Masies de Voltregà938502441

IES MollerussaCtra. Torregrossa, km 1,925230-Mollerusa973600359

ECA de Santa Coloma de Farners Finca Casa Xifra 17430-Santa Coloma de Farners 972841765

ECA del Solsonès Finca s. Just, ctra. Manresa-Solso-na, km 7 25286-Olius 973480713

Què i on ho podré fer?

El grau superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics et proporcionarà els coneixements neces-saris per estudiar i controlar els treballs d’instal·lació i manteniment de parcs i jar-dins, així com la restauració del paisatge i l’aprofitament dels recursos forestals. Tot això, ho podràs fer a diversos àm-bits de treball com, per exemple, espais naturals, parcs naturals, parcs nacionals, empreses de protecció i conservació del medi natural. També als servis públics de parcs i jardins d’ajuntaments i altres organismes oficials, i grans i petites em-preses de jardineria i floristeria.

Centres públics on s’imparteix

Imat

ge: s

xc.h

u(co

nsta

ntin

jurc

ut)

sexualitat www.deria.cat14

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

Va de sexe

Aquests últims dies, la premsa s’ha fet ressò de la nova proposta que el Depar-tament d’Educació de la Generalitat ha fet a les escoles i instituts de Catalunya. La nova proposta consisteix en introduir l’educació sexual a les aules de primà-ria. Les matèries de sexualitat han estat reservades durant molt de temps als adolescents i, en cas d’abordar-se, es tractaven als instituts, però ara la nova proposta es basa en normalitzar aquest tipus d’educació entre els nens i nenes de més curta edat.

Les millors fonts d’educació sexual són els pares, els programes escolars i les campanyes de salut pública. Però quan un jove no troba aquí les respostes que busca, sol informar-se inadequadament en fonts com poden ser els amics o la te-levisió, que generalment donen una infor-mació sesgada i errònia.

L’educació sexual com a tal és el procés de proveir de capacitació i coneixements so-bre sexualitat. L’educació sexual comprèn tant els aspectes físics com els aspectes emocionals de la salut sexual i reproducti-va. En realitat, aquesta educació comença el mateix dia que el nen neix ja que el nen comença a educar-se sexualment mitjan-çant els actes, actituds, opinions, consi-deracions i tabús d’aquelles persones que estan al seu voltant, i evidentment

la família és l’entorn més immediat. Això succeeix encara que les persones que es-tan en contacte amb el nen no en siguin conscients. Per això, és tan important el comportament d’aquests ja que el nen els prendrà com a principal referent.

Cal tenir present que la sexualitat no desperta a una determinada edat sinó que neix amb l’ésser humà i l’acompa-nya durant tota la vida. Comença amb el comportament natural i instintiu del bebè d’explorar-se a sí mateix i buscar con-ductes que li donin plaer. Durant la pu-bertat, la sexualitat desperta activament i es recorre tot un camí d’aprenentatge i experimentació que acabarà amb la ma-duresa sexual.

A partir d’aquí, les següents preguntes són “a quina edat s’ha de parlar de sexe?” i “qui ho ha de fer?”. Això depèn en gran mesura dels interessos i maduresa dels nens i nenes. Sovint, les preguntes dels nens incomoden els adults i existeixen falses creences respecte l’educació se-

xual. Alguns d’aquests temors sense fo-nament són: creure que el coneixement fomenta el desig sexual, creure que l’edu-cació sexual pot alterar emocionalment els nens, considerar que la sexualitat és un tema molt delicat com per deixar-lo en mans de l’escola, etc.

La proposta de la Generalitat de Catalunya obre un debat sobre qui hauria d’encarre-gar-se d’aquesta tasca. On s’ha de portar a terme l’educació sexual, a casa o a l’esco-la? Des del punt de vista de la psicologia i la pedagogia, es considera molt avantatjós la coordinació entre escola i família, però aquesta només és possible si a casa s’han instaurat unes pautes sobre les quals sigui possible treballar a l’aula.

La tasca de l’escola hauria de ser la de continuar allò que s’ha començat a casa, és a dir, donar explicacions més comple-tes sobre la sexualitat que puguin aclarir i corregir possibles errors o malinterpreta-cions dels nens. S’ha de garantir una in-formació sistemàtica referent als aspectes

tant biològics com psicològics i socials implicats en la sexualitat.

A part de tot aquest coneixement, s’hauria de donar una base moral que no permeti frivolitzar sobre els aspectes de l’educació sexual ni tampoc veure aquesta matèria com una matèria superficial.

Anima’t i dóna’ns la teva opinió sobre aquest tema al correu del Secundèria!

Laura Cerdán Rubio (Psicòloga)

La Natàlia i la Núria són amigues des

de fa anys. Tenen molta confiança

l’una en l’altra i s’ho expliquen tot. Des

de fa temps, les dues han començat

a fixar-se més en els nois de la seva

classe i la Natàlia ha començat a sortir

amb l’Àlex fa unes setmanes. Això ha

accentuat que es facin més preguntes

sobre sexualitat. La Natàlia i la Núria

parlen sovint sobre aquest tema, però

totes dues es troben que no tenen res-

postes per a les seves preguntes i no

saben a qui preguntar.

Natàlia Núria

Imat

ge: s

xc.h

u

15reportatgewww.deria.cat

Mans Unides convida a conscienciar-se jugant

Exposició “Vuit propostes per fer un altre món”L’activitat “Un joc perillós” es complementa amb l’exposició sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni “Vuit propostes per fer un altre món”, amb l’objectiu de donar a conèixer la importància dels ODM en l’eradicació de la pobresa i la fam, així com per arribar al compromís mundial amb la pau i la justícia. Van ser aprovats per l’Assemblea de l’ONU l’any 2000.

Saps que actualment al món hi ha 246 milions de nens i nenes que treballen? I que el 33 % de la població mundial no té accés als medicaments? O que entre el 1970 i el 2000 els ecosistemes de la terra s’han reduït un 37%?

Mans Unides ha desenvolupat un joc multimèdia sobre relacions nord-sud i solidaritat, al qual es podrà accedir a tra-vés de la web general www.mansunides.org i de la web del joc www.unjocperi-llos.org. És un joc de preguntes on-line amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i les relacions desiguals ar-reu del món com a temàtica base. El joc comença amb diversos personatges mo-vent-se per un mapa del món. Els passos que donin com a resultat del llançament d’un dau, determinaran quin tipus de pregunta toca al jugador a cada torn: pre-gunta, fotopregunta, ruleta de la sort...

Cada pregunta té tres possibles respostes, com si es tractés d’un trivial. Si la respos-ta és correcta, sortirà una breu explicació

que ampliarà la informació sobre el tema. El jugador/a podrà comprovar quins són els seus coneixements sobre la realitat del món i ampliarà els seus coneixements tant amb els encerts com amb els errors.

En general, l’estètica que s’ha volgut se-guir és jove i colorista, amb abundants elements en clau d’humor i vinyetes satí-riques. L’Alfons López, conegut humoris-ta gràfic, és l’encarregat de fer aquestes il·lustracions i vinyetes. El disseny és a càrrec del Tomás Fernández, dissenyador multimèdia que va començar a col·laborar amb Mans Unides a partir de la seva parti-cipació al 1r Concurs de Clipmetratges.

Aquest joc, l’ofereix Mans Unides als professors/es com a proposta d’activitat per a la classe d’Informàtica, Tutories, Educació per a la ciutadania, Ciències socials... El joc, amb suport multimèdia, uneix un joc divertit amb una part edu-cativa, i és una eina adequada per intro-duir noves formes de sensibilització.

món viu www.deria.cat16

hivern

Tornar a les coves

Per a més informació:

www.biovivienda.com

Les cases que construeixen estan fetes a partir d’un sistema modular d’alta resis-tència que assegura l’aïllament tèrmic i acústic. Es tracta de cases prefabricades com les que ja existeixen al mercat, però la seva característica principal és que, després d’instal·lar-les, es cobreixen els laterals, i la part superior, amb la sorra del seu entorn. Així, s’aconsegueix crear un microclima que manté la humitat durant tot l’any a 18 graus. Ni calefacció ni aire condicionat, la mateixa terra s’encarrega de regular una temperatura estable.

Estem davant, per tant, d’una alternati-va a l’actual desenvolupament urbanís-tic. Encara que el 85% de la superfície queda enterrada, es pot tenir llum, aigua i electricitat. A més, aprofitant energies alternatives com la solar, es pot arribar a estalviar el 60% del consum energè-tic habitual. De fet, abans de construir la casa, es fa un estudi geobiològic per tenir molt en compte les radiacions natu-rals, els camps magnètics i les energies artificials que hi pugui haver al voltant. La ubicació final serà cabdal per aprofitar els recursos de l’entorn.

La domòtica, les aplicacions electròni-ques a l’habitatge, també té un paper protagonista. Si els diversos sistemes electrònics i automàtics de la casa s’inte-gren en un de sol, la sostenibilitat, i l’es-

talvi, és encara més gran, sense perdre la possibilitat d’una llar amb el màxim de confort.

Sembla que aquells avantpassats que ocupaven les coves per viure-hi, no ho feien perquè sí. Si s’aconsegueix aplicar les noves tecnologies als immillorables recursos naturals que la Terra ens ofe-reix, podrem viure millor i sense fer mal-bé el nostre entorn, sense tants sorolls, sense tant estrès, sense la necessitat de gastar energia a cada instant.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

La cova s’ha utilitzat, des de temps im-memorials, com a habitatge a la cultura mediterrània. Diversos pobles han utilit-zat les condicions del món natural per excavar allò que hauria de ser la seva casa. I és que les coves eren de fàcil construcció, de despeses mínimes i amb la capacitat de mantenir una temperatura estable durant tot l’any.

Ara, l’empresa Biovivienda vol redefinir el concepte de cova per a què es conver-teixi en l’alternativa real per combatre els inaccessibles preus dels pisos i cases, proposant un model de sostenibilitat on els recursos energètics necessaris es redueixin al mínim. Amb diversos mo-dels, les cases que ofereixen combinen els avantatges de l’habitatge tradicional amb les comoditats d’una llar moderna. I tot això s’aconsegueix reduint l’impacte mediambiental, els costos de construc-ció i el manteniment.

Imat

ge: s

xc.h

u

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

Per una societat millorEt motiva el contacte directe amb les perso-nes? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer dife-rents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.C/ Santaló, 37 (Barcelona)Tel.: 902 410 000sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

17

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

Agencia de modelosbusca...Agencia de modelos busca chicas/os con o sin experiencia para anuncios TV, video-clips, catalogos, pasarelas,... Tlf: 93 200 71 88

MO

DA

18 cultura www.deria.cat

agendaTeatreUn hombre que se ahogaVersió lliure de Les tres germanes d’AntonTxèkhovDia: del 15/11/2007 al 02/12/2007Barcelona, Teatre Lliure. Preu: 10 a 24 euros.

Peer Gynt, d’henrik Ibsen Dia: a partir del 05/12/2007 al 06/12/2007Girona, Teatre Municipal. Preu: 10,18 i 24 euros.

MúsicaMarc ParrotDia: 29/11/2007Barcelona. Bikini. Preu: 14 euros.

Finos Reggae (Reggae)Dia: 18/11/2007 Bellpuig. Lleida. Preu: 18euros.

MÚM+SEABEARDia: 5/12/2007 Barcelona. Sala Razzmatazz. Preu: 22 euros.

Wintercase San MiguelDia: del 01/11/2007 al 26/11/2007Barcelona. Sala Razzmatazz. Preu: 22 a 26 euros.

Festival39 Festival Internacio-nal de Jazz de BarcelonaDia: fins 01/12/2007Barcelona. Sala Bikini, l’Auditori, Palau de la Música Catalana. Luz de Gas, L’Espai, TNC.Preu: a determinar www.barcelonajazzfestival.com

Drap Art. Festival Inter-nacional de Reciclatge ArtísticDia: del 14/12/2007 al 16/12/2077Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Preu: a determinar. www.drapart.org

eBent.- Festival Interna-cional de Performance-Dia: 09-11-2007 al01-12-2007 Sabadell, Barcelona, diversos es-pais com CCCB, Convent de Sant Agustí, Centre Cívic Cotxeres Borrell. Preu: a determinar.

FiresSaló del hobbyDia: del 16/11/2007 al 18/11/2007Fira de Barcelona. Preu: a determinar.

Fira de Santa LlúciaDia: del 02/12/2007 al 23/12/2007Catedral de Barcelona.

CinemaFecinema. Festival de cinema negre Dia: del 14/11/2007 al 18/11/2007Manresa. Preu: a determinar

Festival Internacional de Cine de Muntanya i AventuraDia: del 16/11/2007 al 25/12/2007Torelló. Barcelona. Preu: gratuït.www.torellomountainfilm.com

desembre 2007

FESTIVAL INTERNACIONAL

DE PALLASSOS. MEMORIAL

ChARLIE RIVEL

Dies: Del 1/11/2007 al 26/11/2007. C

orne-

llà de Llobregat

Considerat per la Unió Europea com un dels més grans

en el seu gènere, és una plataforma per conèixer pallas-

sos de renom mundial desconeguts al nostre país.

Preu: a determ

inar.

www.festivaldepallassos.com

BO

SCOS EN

DIN

S PER

DA

GO

LL DA

-

GO

M, D

’STEPh

EN SO

ND

hEIM

Dia: 22, 23, 24, 25 de novembre. G

irona. Tea-

tre Municipal

Una reflexió lúcida i alhora divertida d’allò que passa en els con-

tes després del popular “van ser feliços i van menjar anissos”.

Una faula on la màgia dels contes tradicionals es barreja am

b

els conceptes de moralitat en el m

ón adult. És l’estrena mundi-

al de la nova producció musical de Dagoll Dagom

, que aquesta

vegada s’endinsa, ni més ni m

enys, en tot un clàssic d’uns dels

mestres del gènere a Broadway: Into the W

oods, d’ Stephen

Sondheim.

Preu: 34, 22, 12 euros.

ww

w.tem

porada-alta.net

Imat

ge: s

xc.h

u

desembre 2007

UN hOMBRE QUE SE AhOGA

Dia: del 15/11/2007 al 02/12/2007. Barce-

lona

Un hombre que se ahoga és una personalíssima ver-

sió de Les Tres Germanes d’Anton Txèkhov en la

qual el director, Daniel Veronese, ha intercanviat el gènere

dels personatges respecte a l’obra original, sense tocar,

però, ni una sola coma del text.

Preu:12 euros.

www.teatrelliu

re.com

FES

TIVA

L DE

CIN

E IN

DE

PE

N-

DE

NT (D

OC

UM

EN

TALS

, CU

RT-

ME

TRA

TGE

S, C

INE

)

Dia: del 16/11/2007 al 24/11/2007. C

entre

de Cultura C

ontemporània. Barcelona

Plataforma dedicada a la prom

oció i distribució de pel·lícules

que pel seu caràcter innovador i comprom

ès no troben lloc

per ser vistes. Hi haurà seccions competitives, retrospecti-

ves, programacions tem

àtiques, treballs d’escoles d’arreu del

món...

Preu: per determinar

alternativa.cccb.org

ESCARABATS

Lents, lluents, per les coves més fosques que ells mateixos excaven, fan camí consirosos. Senten l’altra presència? Altres èlitres durs? Dubten, retrocedeixen, tots amb el seu fardell. De cop, hi ha un refrec instintiu. Goig o dolor? S’ataquen acarnissadament, llancen sucs verinosos. Una dansa macabra de taüts xarolats. Hi ha qui perd i qui guanya. Tu mira-te’ls: recorda que també et són germans.

Narcís Comadira (Girona, 1942)

LA POESIA

19roda el món i torna el mot

A l’AVE van mal dades. O mal datades?

“Noah Gordon presenta El celler, una novel·la sobre un viticultor català

del segle XIX” (AVUI, 23/10)

“Foment decideix ajornar l’arribada del TGV a l’Estació de Sants” (AVUI,

24/10)

No hi ha manera de desempallegar-se de la RENFE. Ni en el terreny real

de la via fèrria ni en el virtual de l’actualitat informativa. Ara les raons

vénen perquè la data balla: l’un diu que s’ha d’inaugurar de totes totes el

dia 21; els altres, que no hi arribaran a temps. La dada important, doncs,

és la data. I no és estrany que hi hagi embolics, perquè data i dada són

germanes gairebé bessones. La data té un origen epistolar, d’olor de

pergamí: els papes remataven les missives amb la fórmula ‘epistola data

die…’, és a dir, ‘carta datada el dia…’; com que el dia exacte de la redacció

d’un document és una informació important, va acabar esdevenint una

dada per ella mateixa. I au, ja tenim la troca embolicada. Paradoxalment,

a la cerimònia de la confusió hi ha contribuït la normalització lingüística,

perquè abans dèiem “els datos”, que era un barbarisme però no induïa a

equívocs. Per acabar-ho d’adobar, les informatitzades “bases de dades”

solen aparèixer a les pantalles dels ordinadors en la forma anglesa, “bases

de dades”. L’embolic, doncs, està servit.

La data que sí que han respectat, en canvi, ha estat la del llançament de

l’últim totxo del senyor Noah Gordon, un d’aquests escriptors americans

de xurros. Vull dir de llibres que es venen com xurros. Confesso que no

n’he llegit mai cap, i em penso que continuaré així, perquè això que hagi

batejat el protagonista, un pagès català del segle XIX, amb el nom de

Josep Álvarez… Voleu dir que n’hi havia gaires, d’Álvarez, a Catalunya fa

un segle i mig? I, sobretot, a la vinya? Però vaja, anacronismes a part, la

virtut que jo li trobo al títol és que servirà per recuperar definitivament el

terme celler, que fins al recent boom de l’enologia havia estat injustament

suplantat per bodega. Dic injustament perquè de bodegues, malgrat que

ara el mot ens soni tan natural, només n’hi ha a les embarcacions, i més

que ampolles de vi el que solen allotjar són fardells de tota mena, polissons

i sobretot rates. Per cert, una curiositat. Es veu que el senyor Gordon, que

té una jove catalana, ha volgut que la versió alemanya d’El celler es tituli

Der Katalan. Tenint en compte que la invasió de Frankfurt encara fumeja,

vols dir que ha estat una bona idea?

Pau Vidal