MÀSTERSSUPLEMENT

abril / 2007L’H

IPER

BÒ

LIC

amplia els teus estudis: màsters i postgraus

SUPLEMENT MÀSTERS

INTRODUCCIÓ

UNIVERSITATS

CAIXA MANRESA

MÀSTERS

ESTUDIA A L’ESTRANGER

RECTORS

BLANCA PALMADA, COMISSIONADA PER A UNIVERSITATS I RECERCA

2

2

3

4

7

8

10

L’HIPERBÒLIC

2 SUPLEMENT MÀSTERS - PRESENTACIÓ

Els propers dies 23 i 24 de març hi haurà a Fira de Barcelona la Setmana de la For-mació i el Treball anomenada Futura, especialitzada en màsters, postgraus i formació contínua, i el Fòrum del Treball. En aquest saló, hi haurà la presència d’universitats, escoles de negoci, consultores de recursos humans, col·legis professionals i centres de formació contínua que oferiran uns 3.500 màsters i post-graus de totes les espe-cialitats.

Futura, l’únic saló d’aquestes característiques a tot l’estat Espanyol, realitzarà diver-ses jornades tècniques per a professionals i estudiants. Entre elles, hi ha jornades de màrqueting i comunicació que organitzen Món Empresarial i Medigrup. També està previst que paral·lelament al saló se celebri el Congrés d’Expoelearning, que ja es va celebrar l’any passat.

Al voltant de 30 empreses també es reuniran al Fòrum del Treball, on podràs trobar ofertes de treball pròpies o de terceres entitats i que busquen candidats per als seus processos de selecció. L’oferta estarà integrada per consultores de recursos humans, empreses de treball temporal i serveis d’ocupació.

Si voleu conèixer tota l’oferta formativa superior de Catalunya o voleu trobar feina, ja ho sabeu, Futura és el vostre lloc.

Futura, troba allò que busques

UAB

Un alumne de la UAB, nº 1 del MIR

La nota més alta de la convocatòria del 2007 del MIR (Metge Intern Resi-dent) ha estat per a Jaume Francisco Pascual, llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Si es confi rma la seva nota, seria el primer en escollir plaça de les 5.590 que s’ofereixen. La seva preferència és cardiologia a l’hospital de la Vall d’Hebron.

www.uab.edu

UAB

Exposició d’esport i immigració

Des del passat mes de març i fi ns el 12 de maig, es podrà visitar al Mu-seu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC), a Sant Adrià del Besòs, l’exposició “Immigració: una nova mirada cultural a l’esport”. El treball de fotoperiodisme i d’investi-gació social ha estat portat a terme per Kim Manresa i Chris Kennet. L’ex-posició mostra com l’esport pot ser una eina d’integració social, sobre-tot per a aquelles persones que pro-venen de fora la geografi a catalana. Manresa i Kennet han estat més de dos anys viatjant per Catalunya se-guint la pràctica de diferents esports com són el futbol gaèlic, el hurling, l’hoquei irlandès, criquet, futbol, ka-badi, beisbol, curses, bitllets catala-nes, ta-ka-tà i korfball, que queden refl ectits en onze petits reportatges. L’horari del MhiC és de dimarts a dis-sabte de 10 a 14 hores, i els dimarts i els dijous de 16 a 19 hores.

www.uab.edu

URV

Fòrum d’Ocupació a la URV

El Campus Sescelades rebrà els dies 18 i 19 d’abril el III Fòrum d’Ocupa-ció Universitària, el lloc perfecte per a la trobada d’alumnes i empreses. A la Fira podreu rebre informació de primera mà de les empreses i entitats més importants del territori, entregar el vostre currículum, obtenir assesso-rament sobre proves de selecció, etc. També podreu rebre informació sobre els programes de pràctiques i les pla-ces disponibles, els passos per anar a treballar a l’estranger i la manera de crear una empresa, per posar només alguns exemples. L’horari d’obertura és dimecres dia 18 d’11h a 14h i de 16h a 19h; i dijous dia 19 de 10h fi ns a 14 h i a la tarda el mateix horari que el dia anterior.

www.urv.cat

UdG

Aprèn a anar amb cavall

Una de les activitat més interessant per a aquest mes d’abril de la Univer-sitat de Girona és el curs per introdu-ir-se en el món de l’equitació, que tin-drà lloc els dies 13 i 25 de 12 a 14h a Serinyà. Les inscripcions es poden fer al Servei d’Esport de la UdG i els preus són de 12e per als socis i de 15e per als no socis. Es recomana l’ús de roba còmoda i elàstica, i portar botes.

www.udg.cat

LES UNIVERSITATS

CAIXA MANRESA - SUPLEMENT MÀSTERS 3

Les bones notes tenen premi

Quina carrera has triat? Estic fent Traducció i Interpretació a la UPF. Sempre m’ha encantat llegir, es-criure i aprendre llengües, i com que es-tudiar Traducció et permet fer totes tres coses, vaig pensar que era la carrera perfecta. A més, té més sortides que moltes altres carreres de lletres.

I en un futur què t’agradaria fer?Suposo que m’agradaria fer de traducto-ra! M’agradaria traduir literatura, i potser pel·lícules i coses així, però no se sap mai. També vull fer Filologia Catalana, algun dia, i crec que amb les dues carre-res podria fer feines molt interessants.

Què se sent tenint aquestes notes?Satisfacció! Jo almenys n’estic molt contenta. Treure bones notes és un premi a l’esforç i t’anima a seguir treba-llant.

A què dedicaràs l’ajuda?Mmm... no ho sé pas! De moment en-cara no he tocat els diners, però segura-ment els faré servir a partir del setembre, perquè me’n vaig d’Erasmus a Liverpool i la vida allà és molt cara.

Els Ajuts Universitaris que otor-ga Caixa Manresa no podien celebrar de millor manera els seus deu anys de vida. I és que enguany, són 563 els es-tudiants que rebran una ajuda de 612,24 euros. Aquests han estat seleccionats tenint en compte el seu rendiment aca-dèmic d’entre un total de 1.111 sol·licituds, número que con-� r ma la consolidació d’aquest programa dirigit als joves.

En aquesta edició 2006-07 dels Ajuts Uni-versitats s’han rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya i les beques han estat otor-gades a alumnes de 26 comarques i 156 poblacions del territori català. La dotació econòmica s’ha incrementat notable-ment, la qual cosa ha permès concedir ajuts a estudiants amb una nota d’accés a la universitat igual o superior a 8’5. La nota més alta del curs va ser un 9,92.

Si esteu interessats en participar en la pròxima edició, només us heu d’adreçar a qualsevol ofi cina de Caixa Manresa a la comarca on residiu i, sobretot, estudi-ar molt. Però si encara no ho veieu clar, hem parlat amb alguns dels alumnes que s’han emportat una de les beques.

Pablo Santomá, estudiant d’Enginyeria Química a l’Institut Químic de Sarrià.

“Aquest ajut és com una recompensa al meu esforç”

Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa?La veritat és que me’n vaig assabentar d’una forma bastant fortuïta. La germa-na gran d’un company de classe ha-bia rebut un Ajut Universitari de Caixa Manresa feia un parell d’anys. Vaig anar a la sucursal de Caixa Manresa a Sant Cugat (visc allà), em vaig acabar d’assa-bentar de tot i vaig decidir optar a l’ajut.

Estudies Enginyeria química, a què t’agradaria dedicar-te en un futur?Dons la veritat és que no ho tinc gaire clar. Vaig escollir aquesta carrera perquè era la que més em faria disfrutar, però no pensant què faria en un futur. Possi-blement voldria dedicar alguns anys a investigació i recerca, però encara hi ha temps per decidir-se.

Creus que aquest tipus d’iniciativa mo-tiven a treure millor nota?Crec que sí. En el meu cas, però, no ho considero així. Jo sempre he intentat fer les coses que faig de la millor mane-ra possible, és a dir, no comformant-me amb un 9 si realment puc arribar a un 10. Per tant, jo em prenc aquest ajut com una recompensa a aquesta fi losofi a d’esforç. D’altra banda, és cert que aquest tipus d’iniciatives poden motivar a estudiants a posar un extra d’esforç que els permeti assolir una millor nota i, per tant, és una bona iniciativa en aquest sentit.

Eva Bosch Roura, estudiant de Traducció i Interpretació

“Estic molt contenta amb l’ajuda!”

Com vas saber que hi havia aquests Ajuts Universitaris?Em va arribar una carta de Caixa Manresa a casa, i com que l’únic requisit perquè et concedissin la beca era la nota de tall, vaig pensar que ja hi tenia molt de guanyat.

3.000 estudiants es matriculen en els nous màsters

4 SUPLEMENT MÀSTERS - REPORTATGE

Els nous màsters, que formen part dels nous programes de postgrau i que s’han avançat al futur títol de grau per al curs 2008-2009, han tingut un ampli ressò en-tre els estudiants. De fet, més de 3.000 estudiants s’han matriculat en aquestes titulacions que s’adapten a l’Espai Euro-peu d’Educació Superior (EEES).

En concret, han sigut un total de 3.317 els estudiants que s’han matriculat en els 156 màsters ofi cials d’aquest curs. Un estudis que volen aprofundir en l’especialització de la formació dels estu-diants, i que tenen una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120. O sigui, una durada d’entre 1 i 2 anys. El nombre d’alumnes matriculats a cada màster, de mitjana, ha sigut de 24.

L’EES té un sistema d’aprenentatge basat en el sistema d’aprenentage-ensenya-ment, donant menor pes a la classe pre-sencial i cercant una major professionalit-zació. De fet, l’estructura d’aquests cursos està inspirada en el sistema de còmput de crèdits “ECTS”, on es valora tot el temps del treball teòric de l’estudiant.

Els nous màsters, classifi cats pels dife-rents àmbits de coneixement (Ciències, Humanitats, Salut, Socials i Tècnic), es-tan integrats en els programes ofi cials i, per tant, els preus són públics. Així, el preu de cada crèdit varia entre 15 euros i un màxim de 28 euros.

En els propers anys acadèmics, es conso-lidarà el desplegament d’aquests màsters, i es posaran en marxa els nous. Al ma-teix temps, s’iniciaran els nous doctorats adaptats a la nova estructura de l’EEES, que just ara està en procés de negociació entre el Ministeri d’Educació i Ciència, les administracions educatives i els rectors.

Sens dubte, l’aplicació d’aquests màs-ters ara, i dels estudis de postgrau i doc-torats més tard, afavorirà la qualitat de l’ensenyament públic i la igualtat per a tots els estudiants. La professionalització i, per tant, l’especialització, és un factor fonamental per al futur laboral dels joves universitaris catalans. La bona accepta-ció dels nous màsters, amb un nombre tan elevat de matriculats, demostra que els alumnes en són molt conscients.

Àmbit ciències

- Aigua: anàlisi interdisciplinària i gestió sostenible UB- Aqüicultura UAB, UB, UPC- Astrofísica, física de partícules i cosmologia UB- Biodiversitat animal UB- Biodiversitat: evolució i conservació UB- Biofísica UB- Bioinformàtica (BIOINFO) UB, UPF - Biologia humana UAB, UB- Bioquímica, biologia molecular i biomedicina UAB- Biotecnologia alimentària UdG- Biotecnologia avançada UAB- Biotecnologia mèdica (BIOTEC) UPF- Catàlisi URV- Ciència i enginyeria de materials URV- Ciència i tecnologia de l’aigua UdG- Ciència i tecnologia químiques UAB- Enginyeria matemàtica UPC- Estadística i investigació operativa UPC- Estudis ambientals UAB- Física computacional i aplicada UB, UPC- Genètica UAB- Història de la ciència: ciència, història i Societat UAB, UB- Immunologia UAB, UB- Laboratori d’anàlisis clíniques (BIOLAC) UPF- Matemàtica aplicada UPC- Matemàtica avançada UAB- Matemàtica avançada i professional UB- Medi ambient UdG- Meteorologia UB- Microbiologia UAB- Química a la indústria URV- Recerca biomèdica (BIOMED) UPF- Recerca en química i enginyeria química URL

Àmbit tècnic

- Arquitectura de computadors, xarxes i sistemes UPC- Automàtica i robòtica UPC- Ciència i enginyeria de materials & European Master in - Advanced Materials Science and Engineering (AMASE) UPC- Ciències en tecnologies de la informació i la comunicació

(MINT) UPC- Ciències del mar UPC- Ciència en enginyeria i gestió de les telecomunicacions

(MASTEAM) UPC- Computació UPC, UdG- Dasonomia europea UdL- Enginyeria ambiental UPC, URV- Enginyeria electrònica UPC, URV, UB- Enginyeria física UB, - Enginyeria informàtica i de la seguretat URV- Enginyeria micro i nanoelectrònica UAB- Enginyeria de programari lliure UdL- Enginyeria del terreny i enginyeria sísmica UPC- Enginyeria estructural i construcció UPC- Enginyeria química i de processos URV- Enginyeria telemàtica UPC- Enginyeria tèxtil, paperera i gràfi ca UPC, UdG- Enologia URV- Erasmus mundus d’enginyeria mecànica (EMMME) UPC- Gestió i valoració urbana UPC- Informàtica avançada UAB- Informàtica industrial i automàtica UdG- Intel·ligència artifi cial UB, UPC,URV- Investigació en tecnologies de la informació i les comuni-

cacions (MERIT) UPC- Logística, transport i mobilitat UPC- Mètodes numèrics en enginyeria UPC- Millora genètica vegetal UPC, UdL- Nanociència i nanotecnologia UB, UPC,UdG,URV- Paisatgisme UPC- Planifi cació integrada per al desenvolupament rural i la

gestió ambiental UdL- Programari lliure UOC- Recursos hídrics & European Master in Hydroinformatics

and Water Management UPC- Sanitat i producció porcina UAB- Sanitat i producció porcina UdL- Sistemes agrícoles periurbans UdL- Sistemes agrícoles periurbans UPC- Tecnologia a l’arquitectura UPC- Tecnologies de la informació UPC- Teoria i història de l’arquitectura UPC- Teoria i pràctica del projecte d’arquitectura UPC- Tecnologies de la informació, la comunicació i els mitjans

audiovisuals UPF- Urbanisme UPC- Visió per computador i robòtica UdG

Els màsters ofi cials de les universitats catalanes

A mesura que es vagi implantant el Tractat de Bolonya, el nombre de màsters ofi cials que oferiran les universitats de Catalunya aniran augmentant. Els del curs 2006/07 han estat els següents.

Àmbit ciències Àmbit tècnic

5

Àmbit de ciències de la salut

- Atenció integral al malalt crític i emergències UB- Biofarmacologia (BIOFARMA) UPF- Biomedicina UB- Biotecnologia molecular UB- Ciències de la infermeria UdL, UIC, URV- Enginyeria biomèdica UB, UPC- Intervenció psicosocial UB, UdG, URL- Neurociències UB, UdL- Nutrició i metabolisme UB, URV - Phoenix EM Dynamics of Health and Welfare (Salut i

benestar comunitari) UAB- Primatologia UB- Recerca en veterinària i ciències alimentàries UAB- Recerca, desenvolupament i control de medicaments UB- Salut pública (MSP) UAB, UPF

Àmbit Ciències Socials

- Ciències polítiques i socials UPF- Comunicació i gastronomia UdV- Comunitat sorda, educació i llengua de signes UB- Direcció d’empreses i sistemes de producció UIC- Direcció i planifi cació del turisme UdG,URV- Dret ambiental URV - Dret de l’empresa i la contractació URV- Dret de l’empresa: assessoria i gestió tributària i dret

dels negocis URL - Educació i TIC (e-learning) UOC- Estudis territorials i de la població UAB- Europeu en treball i política social UAB- Ficció en cinema i televisió. Producció i realització URL- Gestió de continguts digitals UB, UPF- Gestió de recursos humans en les organitzacions UAB- Innovació empresarial i gestió de la tecnologia (Business

Innovation and Technology Management) UdG- Innovació i qualitat televisives UAB, UPF- Investigació en psicologia social UAB- Investigació etnogràfi ca, teoria antropològica i relacions

interculturals UAB- Màster en direcció de màrqueting URL- Màster en gestió internacional URL- Màster en innovació i gestió hotelera URL- Màster internacional en anàlisi econòmica UAB- Organització industrial URV- Planifi cació territorial i gestió ambiental UB- Psicologia de l’educació-MIPE UB,UAB, UdL, UdG,URV,

URL- Psicologia del treball, les organitzacions i els recursos

humans UB- QEM: Models i mètodes d’economia quantitativa UAB- Recerca en economia UPF- Recerca en empresa UPF- Recerca en fi nances UPF- Recerca en psicologia: anàlisi dels processos psicosocials

en contextos interactius específi cs URL- Societat de la informació i el coneixement UOC- Tecnologia educativa: e-learning i gestió del coneixement

UdL, URV

Àmbit humanitats

- Adquisició de l’anglès i comunicació intercultural UAB - Arqueologia UB- Arqueologia clàssica UAB, URV - Arqueologia del quaternari i evolució humana URV- Antropologia mèdica i salut internacional URV - Antropologia urbana URV- Ciència cognitiva i llenguatge UB, URV, UAB, UPF, UDG- Estudis catalans: llengua i literatura i les seves aplicacions

UAB- Estudis culturals mediterranis URV- Estudis de traducció: estratègies i procediments UPF- Expert en espanyol com a llengua estrangera en àmbits

professionals UB- Filosofi a i estudis clàssics UB- Formació de professors d’espanyol com a llengua

estrangera UB, UPF- Gestió cultural UB- Gestió del patrimoni cultural UB- Gestió del patrimoni cultural en l’àmbit local UdG- Història comparada, segles XVI-XX UAB - Història contemporània UAB- Història i cultura de l’alimentació UB- Lingüística i aplicacions tecnològiques UPF- Literatura comparada: estudis literaris i culturals UAB- Lògica pura i aplicada UB, UPC- Llengües, moviments de població i construcció social UdG- Pràctica i disseminació d’arts contemporànies UdG- Produccions artístiques i recerca UB - Traducció, interpretació i estudis interculturals UAB- Tecnologies de la informació, la comunicació i els mitjans

audiovisuals UPF- Urbanisme UPC- Visió per computador i robòtica UdG

Àmbit de ciències de la salut Àmbit ciències socialsÀmbit humanitats

REPORTATGE - SUPLEMENT MÀSTERS 7

Estudia a l’estranger

Més informació: www.gencat.cat/

Cursos “Abril 2007”

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.org (Horari i Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

Cursos abril - Matrícula oberta fi ns el 12 d’abril ‘07En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Curs “La Història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de BarcelonaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascunaInici: a partir del 14 d’abril del 2007Diferents dies i horaris de matí i tarda, de 3 o 6 hores setmanals (consultar web)Matrícula: 60€ Inclou: llibres, material docent i entrades a museus.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat fi nal

CURSOSCURSOS

JULIOLJULIOL

INTENSIUSINTENSIUS

El nou Tractat de Bolonya està creant un espai europeu d’educació superior que fomenta, entre d’altres punts, la mobili-tat dels estudiants. Hi ha diferents pro-grames d’intercanvi en els quals es pot participar al llarg de la carrera. Te n’infor-mem per a què, arribada l’hora, tinguis tota la informació que necessitis.

Programa SòcratesEl programa Sòcrates és el que fomenta la mobilitat dels estudiants, professorat i personal tècnic pels diferents països de la Unió Europea. Les accions que s’en-globen dins d’aquests són: Comenius, Erasmus, Grundtvig, Lingua, Minerva i altres accions conjuntes.

ErasmusÉs el programa més conegut pel que fa a la mobilitat d’estudiants entre les univer-sitats europees. Creat el 1987, hi ha 31 països implicats, amb la participació de més de 2.000 institucions acadèmiques de grau superior. La durada de l’estada en un altre país pot anar des dels 3 mesos a un any, i algunes assignatures es poden convalidar mitjançant una taula d’equi-valències establertes. Mentre que molts europeus trien Barcelona o Madrid com a primera opció, els d’aquí cada vegada es decanten més pels països nòrdics com Suècia, Finlàndia o Dinamarca.

Adreçat a estudiants i professorat uni-versitari.

LinguaAquest programa promou l’ensenya-ment i l’aprenentatge de les diferents

llengües de la Unió Europea, mantenint la diversitat lingüística d’Europa. Les accions es divideixen en dues parts: la primera, adreçada a sensibilitzar i pro-moure entre els ciutadans l’estudi de di-ferents llengües; la segona, encaminada a desenvolupar i difondre noves mane-res d’aprenentatge lingüístic.

Lingua està adreçat a professorat de llengües i responsables de les polítiques d’ensenyament de llengües de tots els sectors educatius.

Leonardo da VinciAmb el nom del gran geni Leonardo da Vinci, aquest programa té com a objectiu donar suport a projectes de cooperació transnacional en l’àmbit de la formació professional. A més de promoure la FP continuada, el programa vol ampliar la contribució que aquest tipus de forma-ció dóna al sector empresarial.

Va adreçat a joves estudiants de FP, jo-ves treballadors per a l’adquisició d’ex-periència professional suplementària i formadors, planifi cadors i gestors.

MinervaAixí s’anomena l’acció destinada a treure el màxim rendiment, en temes d’educa-ció, a les noves tecnologies de la comu-nicació i la informació que permetin no-ves maneres d’aprenentatge basades en la innovació pedagògica de les ICT (Infor-mation and Comunication Technologies). D’aquesta manera, alumnes i educadors poden veure cobertes totes les seves possibles necessitats educatives.

Adreçat a l’alumnat, professorat i perso-nal responsable de la política educativa.

GrundtvigEl programa adopta el nom del fi lòsof, poeta, pedagog i teòleg danès Nikolai Frederik Severin Grundtvig, i està adreçat a reforçar la mobilitat dels educadors de persones adultes. Té com a objectiu que almenys un de cada cinc educadors hagi participat en un programa europeu.

Adreçat a adults i a d’altres itineraris educatius.

TempusCreat per fomentar i coordinar els in-tercanvis i la mobilitat dels estudiants i professorat amb els països de l’Europa Central i de l’Est.

AlfaPrograma de mobilitat entre les univer-sitats europees i les llatinoamericanes. Adreçat a estudiants i postgraduats uni-versitaris.

Programa Joventut amb EuropaAquest programa està pensat per donar suport a un ampli ventall d’activitats que contribueixen a l’educació dels joves fora de les estructures de l’ensenyament i de l’aprenentatge.

Està adreçat a joves d’entre 15 i 25 anys que vulguin conèixer altres països, llengües i cultures, i que tinguin ganes de participar en diferents projectes de molts àmbits diferents.

Universitat descentralitzada

8 SUPLEMENT MÀSTERS - REPORTATGE

Francesc Xavier Grau, rec-

tor de la Universitat Rovira

i Virgili

- Què pot oferir una universitat com la vostra que no ofereixin les grans uni-versitats de l’àrea metropolitana de Barcelona?

La cosa que ens singularitza és pro-porcionar una formació de proximitat en la qual la ràtio d’alumnes per pro-fessor permet desenvolupar un model docent de qualitat i l’estudiant és real-ment el centre de totes les accions. Aquesta mateixa situació facilita no només la formació de bons profes-sionals sinó també la de ciutadans. A més, l’alt nivell de recerca de la URV i la qualitat de vida de la zona potencien encara més l’entorn formatiu al qual s’incorporen els alumnes.

- Com ha anat la implantació dels nous màsters de l’espai europeu d’educació superior (EEES)?

Ha estat un procés compartit des del primer moment i en el qual s’ha im-plicat tota la comunitat universitària. Després d’una primera fase pilot amb força èxit i d’un primer any de màs-ters ofi cials amb resultats de matrícula excel·lents, ara afrontem ja la segona temporada amb més oferta de progra-mes i unes expectatives magnífi ques.

- Realment algunes universitàries ca-rreres poden desaparèixer amb el Tractat de Bolonya?

La convergència amb l’espai europeu d’educació superior (EEES) compromet els governs, juntament amb les univer-sitats, a revisar el mapa de titulacions. Per fer correctament aquest procés, caldrà trobar l’equilibri entre les neces-sitats de la societat, la demanda laboral i l’harmonització europea que compor-ta la globalització i la creixent mobili-tat de les persones. La qüestió clau en aquests moments és aconseguir que l’administració competent acceleri el procés. La pregunta no és si desapa-reixeran algunes carreres sinó com es defi nirà la nova oferta d’ensenyaments.

- I com veu el futur de les universitats catalanes?

El veiem amb força optimisme. Les ad-ministracions públiques, la societat i les empreses tenen en les universitats els seus aliats estratègics per afrontar adequadament els nous reptes socials i econòmics. Les universitats estan obligades i disposades a contribuir-hi retornant en coneixement, tant en formació com en recerca, els recursos que els proporciona la societat.

Anna M. Geli, rectora de

la Universitat de Girona

- Què pot oferir una universitat com la vostra que no ofereixi les grans uni-versitats de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Sempre hem parlat de proximi-tat, d’una relació més directe amb l’alumne, de la possibilitat d’un con-tacte intel·lectual molt més dinàmic i profi tós.

Però no hem d’oblidar que aquestes circumstàncies, que són certes, es ba-sen en una docència de qualitat que no solament no queda disminuïda sinó augmentada pel fet que es tracta d’una universitat de mides racionals, adaptades al desenvolupament humà i professional de l’estudiant.

A més, el campus de la UdG, pel fet d’integrar-se en la ciutat, recull tots els avantatges de les estructures culturals i lúdiques de Girona

- Com ha sigut la implantació dels nous màsters de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)?

Ja fa anys que la UdG va apostar per dur a terme programes pilot de les noves titulacions previstes en l’Espai Europeu d’Educació Superior. En aquest sentit, més enllà d’aquests graduats, cal esmentar la implantació dels màsters que aquest curs arriben a la xifra de 18 i que representen una part fonamental de l’aposta de la UdG pel que signifi ca la declaració de Bolo-nya.

En aquest sentit, la valoració és po-sitiva, tant per la pròpia qualitat i pes dels màsters com per les perspectives de futur. Partim, doncs, d’experiències concretes i comprovables.

- Realment algunes carreres univer-sitàries poden desaparèixer amb el Tractat de Bolonya?

El nou Espai Europeu preveu la “des-aparició” de totes les carreres. És a dir, que es reconvertiran en nous graus, amb denominacions diferents. Això no vol dir, evidentment, que “desapa-reguin”, sinó que es reconvertiran en funció dels paràmetres previstos a Bolonya. Aquesta circumstància ens ha d’ajudar a racionalitzar el sistema universitari. No tant perquè s’hagin d’esborrar carreres sinó perquè s’han de programar amb fl exibilitat d’acord amb les circumstàncies i amb un crite-ri global.

- I com veu el futur de les universitats catalanes?

Caldrà comprovar quin grau d’implicació i d’adaptació als nous temps seran capaços de certifi car en els propers anys. En tot cas, és evi-dent que hi haurà d’haver, d’acord amb l’administració, importants punts d’acord i de col•laboració per afrontar aquests nous reptes.

A Catalunya hi ha tres importants universitats situades fora del radi metropolità que ofereixen també una gran oferta formativa als joves que inicien els seus estudis superiors. Hem parlat amb els rectors de les universitats de Girona, Lleida i Tarragona.

Universitat Rovira i Virgili

Universitat de Girona

Joan Viñas i Salas, rector

de la Universitat de Lleida

- Què pot oferir una universitat com la vos-tra que no ofereixin les grans universitat de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Els darrers anys hem fet un esforç molt important per donar a conèixer la nostra oferta formativa, el nostre estil de com pensem que han de ser els estudis superiors sense renunciar, però, a la projecció de la Universitat de Lleida (UdL) a Catalunya, a Espanya i, fi ns i tot, a nivell internacional.

La UdL és una excel·lent universitat, la més antiga de Catalunya, fundada l’any 1300. Però al mateix temps també és jove. Reinstaurada l’any 1991, compta amb una gent extraordinària. El perso-nal, els estudiants, s’hi troben bé −així ens ho diuen. La UdL és una universitat de mides humanes que permet un con-tacte proper entre els membres de la comunitat universitària.

Actualment, compta amb 50 titulacio-ns ofi cials, algunes de les quals només es poden cursar a la nostra universitat, com ara les enginyeries superiors en l’àmbit agroforestal. El nostre tret dife-rencial és que els estudiants gaudeixen del procés d’ensenyament-aprenentage i poden créixer com a persones, desen-volupant no només les seves capacitats professionals, sinó també altres activi-tats formatives, culturals o lúdiques. La UdL ofereix una docència personalitza-da, centrada en la formació personal, acadèmica i professional, però sense oblidar la docència virtual i semipresen-cial. Una docència que fomenta la mobi-litat nacional i internacional com a eina per completar la formació i que creu en la corresponsabilització de l’estudiantat en el procés d’ensenyament-aprenen-tatge i en la gestió de la universitat.

-Com ha estat la implantació dels nous màsters de l’EEES?

La UdL va fer una aposta de màster on es primava un alineament entre recerca i docència. Els màsters 2006-07 han es-tat ben acollits i hem estat de les poques universitats catalanes amb una matrícula sufi cient com per poder tirar endavant els màsters sense haver d’anul·lar-ne cap. Destaquem els màsters de l’àmbit agroalimentari i forestal, on s’estan for-mant alumnes d’arreu del món.

- Realment algunes carreres univer-sitàries poden desaparèixer amb el tractat de Bolonya?

La Universitat de Lleida no té previst tan-car cap titulació però, com faran totes les universitats en el moment oportú, haurà de redefi nir els seus títols, d’acord amb les exigències del procés de Bolonya. Es-tem treballant en el nou mapa de graus de la UdL que redissenyarà estudis i farà una aposta global, des dels diferents àm-bits del coneixement, competitiva, vin-culada a les necessitats del mercat i amb dimensió internacional.

- I com veu el futur de les universitat catalanes?

Les universitats estan submergides, des de ja fa temps, en un notable pro-

cés de canvi. Els reptes d’una societat en ràpida i continuada transformació, així com la integració en el marc euro-peu, i per tant, la nova orientació que cal donar als estudis, a les maneres d’ensenyar, i a la mateixa organitza-ció de la institució universitària, són ara com ara els dos principals desa-fi aments que les universitats tenim plantejats. En la mesura que sapi-guem respondre a aquests reptes, el futur serà més o menys optimista. Cal, però, repensar el sistema de fi nança-ment de les universitats. Entenc que repartir recursos escassos sempre és més difícil que distribuir l’abundància. Ara bé, l’actual sistema és, en ter-mes generals, discriminatori amb les universitats perifèriques. L’altre gran tema important que ara mateix té plantejat, i que defi nirà el futur del sistema universitari català, és el del seu propi mapa. La “reprogramació” i confi guració d’aquest mapa s’hauria de fonamentar en dues qüestions: les necessitats objectivables del sistema universitari públic −d’acord amb crite-ris de qualitat, efi càcia, excel·lència−, i la voluntat de reequilibrar el territori.

9

Universitat de Lleida

“Entrar i sortir de la universitat ha de ser més fàcil”

10 SUPLEMENT MÀSTERS - BLANCA PALMADA, Comissionada per a Universitats i Recerca

És la nova comissionada per a Universitats i Recerca, des que va desaparèixer el Departament d’Educació i Universitats i part de les seves funcions es van integrar en el també nou Departament d’In-novació, Universitats i Empresa, al desembre de 2006. La professora Palmada (Banyoles, 1963) impar-tia les seves classes de � lologia catalana a la Universitat de Girona on ha anat desenvolupant les se-ves recerques en el camp de la fo-nètica i la fonologia del català.

Digui’ns tres grans reptes que es plante-ja a hores d’ara com a comissionada? Hem d’aplicar molt de realisme i sentit pràctic a les polítiques universitàries sabent que l’educació superior ja no és una qüestió d’elits, sinó que és un àmbit d’actuació del govern que afecta a to-thom. Totes les famílies tenen algú que cursa una educació superior. Hem de ser seriosos i reconèixer els punts febles del sistema, que sempre es poden corregir. No s’hi val a resignar-se i dir “la univer-sitat és així”. I hem de comunicar bé el que s’està fent per a que es generalitzi, encara més, el convenciment que la in-versió en recerca és un bon negoci.

Pel que fa als estudis universitaris, i més concretament?Els estudis universitaris han de donar competències concretes per tenir èxit a la vida, personalment i professional. No poden haver competències rellevants que no es desenvolupin, ni insistir en coneixements que no calguin. Defi nim molt bé els currículums en els nous

“Cal trencar

amb una cultura

acomodatícia i

de por al fracàs”

11

plans, sent valents a l’hora d’identifi car els coneixements que cal que tinguin els estudiants. Per exemple, domini de l’anglès, capacitat de lideratge... Calen més advocats? No ho sé. Però més gent preparada en lleis, amb anglès, capaci-tat de treballar en equip, d’afrontar nous reptes... està clar que sí! Les universitats han de fer un esforç d’efi ciència i mo-dernització en un context molt canviant.

Centrar-se més en les habilitats i menys en uns continguts fi xes implica tot un canvi de mentalitat...Sí. Ara que ve el Saló de l’Ensenyament i els joves es plantegen quina carrera esco-llir, jo els hi diria que està bé saber quines en tenen més sortides, però si s’hagués de plantejar una, en tot cas falsa, dicoto-mia entre escollir uns estudis que tenen sortida i uns que els agrada molt, hau-rien de triar aquests darrers. Perquè una persona que ha estudiat el que li agrada, de debò, sempre estarà de bon humor i oberta a reenfocar constantment els seus estudis com calgui. Tant de bo molts es decideixin per fer de mestres, o per ser metges o enginyers, que ens fan falta, se-ria una sort que coincidís la necessitat del país amb les ganes d’estudiar-ho, però com a mínim necessitem joves activats pel procés educatiu, no amargats.

Per anar bé aquest reenfocament cons-tant dels estudis hauria d’implicar la possibilitat real de dissenyar el propi currículum.Els estudis universitaris han d’estar més oberts a entrar i sortir. La qüestió del tre-ball i els estudis s’ha plantejat en termes equivocats com dues etapes completa-ment diferenciades de la vida. Cada vega-da hi ha més gent que simultaneja amb-dues coses i amb molt bons resultats. De fet, els que es dediquen només a estudiar són els que presenten un índex més alt de quatre convocatòries. Hem d’eradicar el

malentès que suposa un estudiant que fa tres anys que repeteix. I això s’arregla el dia que va a treballar i després d’uns anys torna amb una valoració real dels estudis. Per altra banda, ja no té sentit plantejar-se els estudis com una cosa que faràs només durant quatre anys de la teva vida i des-prés ja està. Entrar i sortir de la universitat ha de ser més fàcil.

Això serà així amb l’aplicació de pla Bo-lonya?Bolonya no és més que posar-se d’acord tots per trencar una mica amb certes inèrcies d’unes institucions tan antigues com són les universitats. No és res que no s’hagués de fer abans. Però més enllà d’unes pautes concretes el que cal, com deia, es canviar actituds. Situar realment a l’estudiant com a protagonista. Ell ha de poder dir que li sembla tot plegat. La consciència dels drets de l’estudiant ha de créixer molt ràpidament.

És curiós perquè si d’una cosa és queixen les associacions d’estudiants és del procés de Bolonya, no?La marca Bolonya està molt gastada i no sóc partidària d’insistir-hi. Deixem-nos estar de discussions “Bolonya sí, Bo-lonya no”, parlem del que estem fent i de si els interessa als estudiants. És un símptoma de la falta de maduresa del

“La marca

Bolonya està

molt gastada”

moviment estudiantil que no es discu-teixin més fets concrets.

I, des del punt de vista de la recerca, que és més prioritari?En recerca s’han produït uns resultats esplèndids els darrers anys amb la crea-ció de nous centres que han tingut resul-tats immediats i amb tota una generació de joves investigadors molt preparats. Però hem d’aconseguir que aquests re-sultats també tinguin una traducció en

l’economia productiva i en la competiti-vitat. No sempre el potencial de recerca de les universitats s’explota des de la in-dústria i la qüestió no és tan simple com dir que cal fer més recerca aplicada. Cal un mecanisme de traducció i contacte constant entre la recerca i l’empresa per a que passin coses. Cal atrevir-se a tenir noves idees i menys por al fracàs.

Un altre canvi de mentalitat?Sí, la idea americana que qui no ha fra-cassat mai no té currículum és impor-tant. Hem de trencar amb una certa cul-tura acomodatícia i del resultat immediat amb investigadors més implicats en la seva comunitat, en voler aportar-hi al-guna cosa redirigint en aquesta direcció els seus propis interessos de recerca.

Quines carreres es tancaran com es va anunciar fa unes setmanes?En principi aquest curs és l’últim amb el sistema actual de titulacions. El que vo-líem dir és que, en la línia de l’efi ciència, quan hi hagi menys de quinze estudiants d’entrada en uns estudis cal aprofi tar aquesta ocasió per replantejar-se estratè-gies per sumar amb altres estudis, per no tornar a plantejar, en el nou panorama, productes acadèmics que no són soste-nibles amb quatre estudiants per classe.

Per acabar, com afecta que ja no hi hagi un conseller d’universitat sinó una co-missionada?No seria bo que la gent no pensés que allò al que es dedica ha de tenir el màxim de reconeixement dins del govern. Però no s’ha de confondre l’existència o no d’un conseller específi c amb la importància que se li vol donar. Per exemple, una de les prioritats del govern és la immigració i no hi ha un departament d’immigració. El que marca la importància és el pressupost que no només es manté sinó que creix. Que jo fos consellera no canviaria res. I que siguem al departament d’innovació i empresa posa èmfasi en aquest retorn a la societat al que feia referència.

Jaume López, jaumelopez@edicat.net