Suplement LI 119

8
LI 119- octubre 12 SUPLEMENT Per la r Per la r Per la r Per la r Per la reconstr econstr econstr econstr econstrucció de la IV Inter ucció de la IV Inter ucció de la IV Inter ucció de la IV Inter ucció de la IV Internacional nacional nacional nacional nacional Trobada internacional a Istambul Els propers dies 2, 3 i 4 de Novembre se celebrarà a Istambul (Turquia) una trobada Internacional d’organitzacions revolucionàries, amb l’objectiu d’acordar campanyes internacionals a desenvolupar sobre dos eixos principals de la lluita de classes actual: la resposta a la crisi dels treballadors europeus i la revolució siriana. La trobada ha estat impulsada per Lluita Internacionalista (LI, Estat espanyol) i Front Obrer (FO, Turquia), que compartim un Comitè d’Enllaç Inter- nacional. Ja han confirmat la seva assistència els companys de la Unitat Internacional dels Treballadors- Quarta Internacional (UIT-CI), i de l’Organització dels Comunistes Internacionalistes de Grècia (OKDE), així com el Grup Socialista Internacionalista de França (GSI), que hi assistiran com a observadors. El temari de la reunió inclou la discussió sobre la situació de la lluita dels treballadors/es europeus contra les polítiques dels governs davant la crisi, especialment a Grècia, i sobre el moment actual de les revolucions del Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, especialment a la revolució siriana. Al costat d’això, es discutirà com donar continuïtat al suport a la candidatura d’Orlando Chirino i el Partit Socialisme i Llibertat (PSL) a Veneçuela, en polèmica amb el fals socialisme del segle XXI de Chávez, que té el suport de bona part de l’esquerra europea. La possibilitat de començar a donar passos, tot i que encara siguin petits, en la unitat d’acció i en la discussió política entre grups de l’esquerra revolucionària europea de diferents països, és una prioritat per a nosaltres; especialment en aquests moments, quan la classe obrera lluita cada vegada més contra les burgesies nacionals, aïlladament i sense poder confluir en una contraofensiva obrera a la mateixa escala internacional de l’ofensiva burgesa. Per aquest motiu hem triat Europa, Síria i Veneçuela com eixos polítics principals. Amb la Trobada d’Istambul esperem poder avançar en la necessària reconstrucció de l’esquerra revolucionària capaç d’aixecar una resposta obrera i socialista a la crisi actual del capitalisme.

description

Suplement de Lluita Internacionalista

Transcript of Suplement LI 119

Page 1: Suplement LI 119

1

LI 119-octubre 12SUPLEMENT

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

Trobada internacionala Istambul

Els propers dies 2, 3 i 4 de Novembre se celebrarà aIstambul (Turquia) una trobada Internacionald’organitzacions revolucionàries, amb l’objectiud’acordar campanyes internacionals a desenvoluparsobre dos eixos principals de la lluita de classes actual:la resposta a la crisi dels treballadors europeus i larevolució siriana. La trobada ha estat impulsada perLluita Internacionalista (LI, Estat espanyol) i Front Obrer(FO, Turquia), que compartim un Comitè d’Enllaç Inter-nacional. Ja han confirmat la seva assistència elscompanys de la Unitat Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (UIT-CI), i de l’Organització delsComunistes Internacionalistes de Grècia (OKDE), aixícom el Grup Socialista Internacionalista de França (GSI),que hi assistiran com a observadors.

El temari de la reunió inclou la discussió sobre lasituació de la lluita dels treballadors/es europeus contrales polítiques dels governs davant la crisi, especialmenta Grècia, i sobre el moment actual de les revolucions delNord d’Àfrica i el Pròxim Orient, especialment a larevolució siriana. Al costat d’això, es discutirà comdonar continuïtat al suport a la candidatura d’OrlandoChirino i el Partit Socialisme i Llibertat (PSL) a Veneçuela,en polèmica amb el fals socialisme del segle XXI deChávez, que té el suport de bona part de l’esquerraeuropea.

La possibilitat de començar a donar passos, tot i queencara siguin petits, en la unitat d’acció i en la discussiópolítica entre grups de l’esquerra revolucionària europeade diferents països, és una prioritat per a nosaltres;especialment en aquests moments, quan la classeobrera lluita cada vegada més contra les burgesiesnacionals, aïlladament i sense poder confluir en unacontraofensiva obrera a la mateixa escala internacionalde l’ofensiva burgesa. Per aquest motiu hem triatEuropa, Síria i Veneçuela com eixos polítics principals.Amb la Trobada d’Istambul esperem poder avançar en lanecessària reconstrucció de l’esquerra revolucionàriacapaç d’aixecar una resposta obrera i socialista a la crisiactual del capitalisme.

Page 2: Suplement LI 119

22

La resistència del poble sirià noha parat de créixer des de l'inici delprocés revolucionari iniciat al marçde 2011. La lluita del poble sirià for-ma part de les lluites populars deTunísia i d'Egipte i que s'han estèsals altres països de la regió.

Però també, el procésrevolucionari sirià s'inscriu en el marcde les lluites anti-capitalistes a nivellmundial. Els moviments delsindignats i els de les ocupacionshan trobat la seva inspiració en lesrevolucions àrabs. En més de 700ciutats de 70 països han ressonati, en alguns ressonen encara, lesconsignes i les reivindicacions d'unmoviment que es manifesta contrala precarietat i el poder de lesfinances. Així mateix, la resistènciadel poble grec contra els diktatsimposats per les agènciesfinanceres i d'auditorieseconòmiques internacionals ésigualment una batalla per la dignitati la justícia social, però sobretot perl'emancipació de l'ordre capitalista,i no per la seva submissió, ques'inscriu des d’aleshores en les lluitesdels pobles de la regió.

L’aixecament popular sirià, quesorgeix com a conseqüència de lacrisi financera i econòmica mundial,és igualment una revolta contra lespolítiques neoliberals imposades pelrègim autoritari, i encoratjades perles institucions financeresinternacionals, com el FonsMonetaris Internacional (FMI) i elBanc Mundial (BM).

Les mesures neoliberals hanpermès el creixent desmantellamenti debilitament els serveis públics alpaís, la supressió de subvencions isobretot, dels béns de primeranecessitat i han accelerat elsprocessos de privatització que estandirigits a beneficiar les classesdirigents i burgeses lligades al po-der polític.

Les reformes neoliberals del règimhan potenciat una política basadaen la recepció de les inversionsdirectes estrangeres, eldesenvolupament de les

exportacions i del sector delsserveis, en particular del turisme.L'aparell repressiu d'aquest país haexercit «d'agent de seguretat»d'aquestes companyies, protegint-les dels disturbis i de lesreivindicacions socials. L'Estat siriàha jugat el paper de mitjancer perals capitals estrangers i les gransmultinacionals, garantintl'enriquiment d'una classe burgesalligada al règim.

Aquestes polítiques neoliberalsrepresenten un autèntic calamitatper a Síria. Cal Esmentar l'elevadataxa d'atur, particularment entre elsjoves diplomats universitaris que notroben sortida en una economiaque, a partir d'ara, es concentra enels treballs de poc valor afegit, i onel treball qualificat és escàs. O si no,el subocupació, conseqüència di-recta d'aquestes mesures.

El procés de liberalitzacióeconòmica ha creat una desigualtat

cada vegada més gran a Síria. Elsmés pobres tenen problemes pertirar endavant a causa de la faltade possibilitats de treball, mentre”la classe mitjana” està en caiguda

lliure cap al llindar de pobresa perquèels seus ingressos no han seguit lainflació que es va elevar al 17 % en2008. Ara hi ha taxes d'atur del'ordre del 20-25 %, aconseguint 55% per als menors de 25 anys (enun país on les persones menors de30 anys representen el 65 % de lapoblació total). El percentatge desirians que viuen sota el llindar depobresa ha passat del 11% en2000 al 33% en 2010 segons lesxifres oficials. A aquestes dades calafegir un altre 30% de la poblaciósiriana que viu entorn del llindar depobresa, és a dir amb menys de 2$ per dia.

A l 'agr icultura, diversoscentenars de milers de camperolsdel nord-est pateixen laprivatització de la terra a causa dela sequera [des de 2008] que noés només una catàstrofe natural.En efecte, l ' increment i laintensificació de l'explotació inten-siva de les terres per grans

Carta oberta de l'esquerrarevolucionària siriana sobre larevolució popular a Síria

Page 3: Suplement LI 119

3

contract istes agr ícoles(agrobusiness), incloent les terresanteriorment conservades per a lapastura, la perforació il•legal depous i així com la posada en marxade conduccions selectives d'aiguaque responen únicament a lesexigències dels nous granspropietaris – tot encobert i facilitatper la corrupció de l'administraciólocal – han desenvolupat la crisiagrícola.

La polít ica de liberalitzacióeconòmica del règim ha gairebéreproduït la situació socioeconòmicaque existia abans que els baassistesprenguessin el poder el 1963: el5?% de la població posseeix mésde 50?% de la renda nacional.

Els processos de privatització hancreat nous monopolis que estan enmans de les persones properes alpoder, que formen part integrant delsistema de corrupció i nomésaprofita principalment a la classegovernant: la família Makhlouf, pri-

mer germà de Bachar a l'Assad.Aquesta última hauria acumulatmés del 50% de les riqueseseconòmiques sirianes.

Lluita de les classesLluita de les classesLluita de les classesLluita de les classesLluita de les classesproletàries i explotadesproletàries i explotadesproletàries i explotadesproletàries i explotadesproletàries i explotades

El sector més important delmoviment revolucionari sirià és eldels proletaris rurals i urbans i de lesclasses mitjanes econòmicamentmarginalitzades que han patitl'aplicació de les polít iquesneoliberals, sobretot des del'arribada al poder de Bachar al-Assad al juliol de 2000. Els grupsarmats de l'Exèrcit Sirià Lliure (ASL)

s'han nodrit d'aquest sector de larevolució.

Els treballadors i les treballadoreshan estat, d'altra banda, l’objectiude la repressió. Durant el mes dedesembre 2011, a Síria s'handesenvolupat amb èxit campanyesde desobediència civil així com va-gues generals. S'han paralitzatimportants sectors del país,mostrant així que la mobilització dela classe treballadora i dels explotatses troba en el cor de la revoluciósiriana. És per aquesta raó que ladictadura, que busca trencar ladinàmica de la revolta, haacomiadat més de 85.000treballadors i treballadores entregener de 2011 i febrer de 2012 i hatancat 187 fàbriques (segons lesxifres oficials).

Les universitats han esdevingutigualment centres de la resistènciapopular. A la Universitat d'Alep hiha hagut importants manifestacionsd'estudiants en el passat mes de

maig, que són continuació de lesdesenvolupades anteriorment.Aquestes manifestacions han estatviolentament reprimides per lesforces de seguretat que han matatquatre persones i arrestat a diver-sos centenars més. Ara, no passauna setmana sense que les veus iels càntics dels estudiants de laUniversitat de Damasc no siguins’escoltin al palau presidencial, quees troba a només uns centenarsde metres, mentre quemanifestacions gairebé quotidianestenen lloc a les universitats deDeraa i Deir Al-Zur. La Universitatd'Alep ha suspès els seus cursosper temor d'una revolta dels joves,

mentre les bales dels fusells sónmés nombroses que els llibres a laUniversitat d'Homs.

Els estudiants representen unaquarta part de tots els màrtirs a Síriades del començament de larevolució al març 2011, segons laUnió dels estudiants lliures de Síria(SFSU). Fundada el 29 de setembrede 2011 per lluitar contra el règim,la Unió constitueix un bastió polític isindical de la resistènciademocràtica del moviment estu-diantil. El sindicat organitza lesmanifestacions dels estudiantslliures i la resistència popular a lesuniversitats en tot el país.

El moviment popularEl moviment popularEl moviment popularEl moviment popularEl moviment popularcontinua actiucontinua actiucontinua actiucontinua actiucontinua actiu

El moviment popular a Síria nos'ha retirat dels carrers, de lesuniversitats i dels llocs de treballmalgrat la repressió multiforme i vio-lenta del règim, tant política commilitarment. Des del començamentde la revolució i a causa de larepressió del règim criminal delsAssad hi ha hagut a Síria més de40.000 màrtirs caiguts, més de200.000 persones arrestades, mésde 30.000 persones detingudes iuns 65.000 desapareguts. Calafegir a aquestes tristes notícies 2,5milions de persones desplaçades alpaís i uns 300.000 refugiats alspaïsos veïns.

El moviment popular, no obstantaixò, segueix lluitant contra el règim.La principal forma d'organització haestat la creació de comitès decoordinació populars als pobles,barris, ciutats i regions. Aquestscomitès de coordinació popular sónla veritable punta de llança delmoviment popular que mobilitza elpoble en les manifestacions. Handesenvolupat també formesd’autogestió popular basada enl'organització de les masses a lesregions alliberades del control delrègim. S'han engegat consellspopulars revolucionaris, sovintelectes, per atendre les necessitatsde les regions alliberades, la qualcosa demostra que qui provocal'anarquia és el règim i no el poble.

El procés revolucionari sirià ésun veritable moviment popular idemocràtic que mobilitza a lesclasses explotades i oprimides con-tra l'elit capitalista lligada a l'ordre

Page 4: Suplement LI 119

44

mundial, molt semblant a les seveshomòlogues del món àrab. Elmoviment va començar de manerapacífica exigint reformes, però elrègim va respondre amb la violènciai amb una repressió generalitzada.Certs sectors de la població sirianavan decidir aleshores organitzar laresistència armada per defensar-se dels atacs dels serveis deseguretat i dels delinqüents delrègim, coneguts sota el nom delsshabihas.

L'exèrcit sirià lliure representa eldret del poble a defensar-se contrala repressió i ha permès lacontinuació de la resistència popu-lar a certes regions enfront delsatacs del règim. S'han creatconsells revolucionaris a Síria, igualque comitès de coordinació de lesaccions polítiques i militars. D'altrabanda, la major part dels grupsarmats que formen part de l'exèrcitsirià lliure han signat un codi de bonaconducta, respectant el dret inter-nacional i contra el confesionalismo.Aquest exèrcit popular troba lesseves autèntiques arrels en el si dela insurrecció perquè està compostper soldats desertors i per civilsque han pres les armes.

El poble sirià segueix rebutjant elconfesionalismo, malgrat totes lestemptatives del règim per encendreaquest perillós foc del que en fa úsdes de la pujada al poder del clanAssad en 1970. El moviment po-pular ha reafirmat la seva lluitaunitària i ha potenciat un sentimentde solidaritat nacional i social quetranscendeix les divisions ètniques iconfessionals.

Les grans potències occidentalsimperialistes, les altres potènciesimperialistes mundials com Rússiai Xina i les regionals com Iran iTurquia, en el seu conjunt i senseexcepció, busquen a Síria unasolució de tipus iemenita, o ditd'una altra manera -tallar el capdel règim, el dictador Bachar Al'Assad, i mantenir la seva estruc-tura intacta– com s'ha pogutconstatar durant les trobades en-tre of ic ia ls nord-americans irussos, o durant la conferència in-ternacional del 30 de juny a Gi-nebra. L'únic punt de discrepànciaés la posició russa que encaraintenta per tots els mit jansmantenir Assad al poder, però que

podria el sacrificar, en un futurproper, per preservar els seusinteressos a Síria.

Les grans potències no tenen, enefecte, cap interès a veure coms’enfonsa el règim. Aquest hapermès estabilitzar les fronteres ambIsrael i ha col•laborat amb lespotències occidentals repetidamenta «la guerra contra el terrorisme”llançat per l'expresident nord-americà George Bush, així com ales guerres contra l'Iraq en 1991.A més, a partir de 2003, el règimha participat en els “interrogatoris”de presoners de les potències

occidentals, sense oblidar laintervenció militar a Líban realitzadaamb el suport de les forcesoccidentals i d'Israel per dominar laresistència palestina i l'esquerralibanesa en 1976.

La política neoliberal ha viscut unaacceleració extraordinària des del'arribada al poder de Bachar Al'Assad, perquè ha obert Síria anombrosos inversors occidentals idel Golf abans el començament dela revolució popular. Aquestespolítiques han enfonsat a més de lameitat de la població en la misèria ila pobresa.

Els poders reaccionaris regionals,Aràbia Saudita i Qatar al capdavant,intenten, per la seva banda, des-viar la revolució siriana per reconduir-la sobre la via dels seus propisobjectius que no són uns altres queels seus interessos propis a la regiói no els de el poble sirià. Lesdireccions reaccionàries d'aquests

països volen intervenir a Síria per li-mitar el procés revolucionari i res-tringir les conseqüències polítiques,socials i econòmiques de lesrevolucions. Així mateix potencienun discurs i una visió confessionaldel conflicte, recolzantfinancerament els grups armats quetenen un comportamentconfessional en contradicció amb elmissatge d'unitat popular de larevolució siriana. Aquests podersreaccionaris intenten a Síria i enaltres llocs de la regió impedir ladifusió i l'aprofundiment delsprocessos revolucionaris que ame-nacen l'ordre establert i s'esforcen

a fons per acabar amb ells.

El poble sirià, malgrat tot, resisteixi continua la seva lluita per construiruna nova Síria.

La revolució és permanent.La revolució és permanent.La revolució és permanent.La revolució és permanent.La revolució és permanent.La revolució permanent significa

oposar-se i enderrocar el règim dic-tatorial dels Assad i oposar-se alsimperialismes mundials i regionals,que intenten de desviar el procésrevolucionari sirià per defensar elsseus propis interessos i per atacarels de el poble sirià. És per aquestaraó que rebutgem i condemnemtotes les intervencions estrangeresa Síria, ja sigui mitjançant l'eix occi-dental i saudita-qatari, com l'eixirano-rus perquè sostenen el règimen la seva repressió contra elmoviment popular i li donen suportmilitar i financer.

La continuació de la revoluciós'inscriu, també, en la voluntat deconstruir una Síria l l iure,

Page 5: Suplement LI 119

5

Declaració del Front Obrer sobre elDeclaració del Front Obrer sobre elDeclaració del Front Obrer sobre elDeclaració del Front Obrer sobre elDeclaració del Front Obrer sobre elconflicte turc-siriàconflicte turc-siriàconflicte turc-siriàconflicte turc-siriàconflicte turc-sirià

Contra les polítiquesbèl·liques de l'imperialisme idel Govern turc, tot elsuport a la revolució siriana

El 3 d'octubre, cinc ciutadans van morir en caure un obús sirià dins de lafrontera turca al poble d’Akçakale. El Govern turc del Partit Justícia iDesenvolupament (AKP), va utilitzar aquest incident per enfortir la sevapolítica intervencionista a Síria, va bombardejar com a resposta posicionsmilitars sirianes i va obtenir al Parlament una autorització que permetl'enviament tropes a països estrangers.

Davant el procés sirià, el Govern de l’AKP es troba en un carreró sensesortida. Després que retirés l'any passat el seu suport al règim d'Al-Assad,va intentar construir un bloc d'oposició sota la seva tutela per poder con-trolar la revolució siriana, però va fracassar. També el va deixar sorprès elcreixent control del poble kurd a la zona est de Síria. Per això el Governturc, tant per impedir la formació zona kurda alliberada a Síria, com perpoder controlar el procés de la revolució siriana, està donant suport a lacreació d'una “zona de seguretat" (no-flight zone) al costat sirià al llarg dela frontera turca.

Actualment, però, l'imperialisme no té previst ficar-se en una guerra aSíria, així que ni la creació d'una zona de seguretat, ni la intervenció deTurquia pel seu compte a Síria tenen viabilitat per ara. Els tambors deguerra del Govern de l'AKP, no són més que un rugit nacionalista perpoder dissimular el seu fracàs en la política siriana.

Això no vol dir que una intervenció imperialista a Síria no estarà mai enl'ordre de dia. Canvis dramàtics en l'escenari polític poden empènyeraquesta possibilitat a l'agenda de l'imperialisme. Sigui quina sigui la situació,nosaltres els revolucionaris sempre estem contra de qualsevol intervencióde països com els Estats Units, Turquia, Gran Bretanya o França (agrupatssota la lema d"Amics de Síria"), o dels governs com Rússia, la Xina o l’Iranque donen suport al règim sirià.

Qualsevol intervenció estrangera a Síria perjudicarà en primer lloc el poblesirià, que està lluitant heroicament contra el règim d'Al-Assad, al qual lidonaria legitimitat. El poble sirià que enfronta el règim dictatorial d'Al-Assadno necessita el "suport" de l'imperialisme ni del govern turc, que volensegrestar la revolució. El que es necessita a Síria és la solidaritat interna-cional organitzada de la classe treballadora i l'Esquerra mundial.

5/10/2012

democràtica, laica irevolucionària que elimini totesles desigualtats i discriminacionssocials, ètniques, de gèneres ireligioses, que recolzi el dret al'autodeterminació del poblekurd, que respecti les minoriesreligioses i ètniques i quegaranteixi les l l ibertatsdemocràtiques i polítiques detots i totes.

La revolució serà permanentperquè es comprometigualment a recolzarl'alliberament del Golan ocupat,a sonar suport els drets delpoble palestí per al retorn delsrefugiats, a l'autodeterminaciódel territori de la Palestinahistòrica i a donar suport alsaltres pobles de la regió en lesseves lluites contra els seusdictadors i l'imperialisme.

És necessari que totes lesÉs necessari que totes lesÉs necessari que totes lesÉs necessari que totes lesÉs necessari que totes lesforces progress is tes iforces progress is tes iforces progress is tes iforces progress is tes iforces progress is tes idemocràt iques recolz in a ldemocràt iques recolz in a ldemocràt iques recolz in a ldemocràt iques recolz in a ldemocràt iques recolz in a lmoviment popular sir ià i amoviment popular sir ià i amoviment popular sir ià i amoviment popular sir ià i amoviment popular sir ià i al 'esquerra revo luc ionàr ial 'esquerra revo luc ionàr ial 'esquerra revo luc ionàr ial 'esquerra revo luc ionàr ial 'esquerra revo luc ionàr iasiriana implicada en la sevasiriana implicada en la sevasiriana implicada en la sevasiriana implicada en la sevasiriana implicada en la sevalluita contra el règim dictato-lluita contra el règim dictato-lluita contra el règim dictato-lluita contra el règim dictato-lluita contra el règim dictato-rial. Per això us convidem arial. Per això us convidem arial. Per això us convidem arial. Per això us convidem arial. Per això us convidem aexpressar clarament el vostreexpressar clarament el vostreexpressar clarament el vostreexpressar clarament el vostreexpressar clarament el vostresuport i la vostra solidaritat asuport i la vostra solidaritat asuport i la vostra solidaritat asuport i la vostra solidaritat asuport i la vostra solidaritat ala revolució siriana i al poblela revolució siriana i al poblela revolució siriana i al poblela revolució siriana i al poblela revolució siriana i al poblesirià revoltat.sirià revoltat.sirià revoltat.sirià revoltat.sirià revoltat.

Visqui la RevolucióVisqui la RevolucióVisqui la RevolucióVisqui la RevolucióVisqui la Revoluciópopular sirianapopular sirianapopular sirianapopular sirianapopular siriana

Damasc, 23 de setembre 2012

Corrent de l'esquerrarevolucionària siriana

Email: Email: Email: Email: Email: [email protected]:Blog:Blog:Blog:Blog: http://syria.frontline.left.over-blog.com/

Page 6: Suplement LI 119

66

L'11 de setembre una multitudL'11 de setembre una multitudL'11 de setembre una multitudL'11 de setembre una multitudL'11 de setembre una multitudassaltava el consolat dels Estatsassaltava el consolat dels Estatsassaltava el consolat dels Estatsassaltava el consolat dels Estatsassaltava el consolat dels EstatsUnits a Bengasi, responent a unUnits a Bengasi, responent a unUnits a Bengasi, responent a unUnits a Bengasi, responent a unUnits a Bengasi, responent a unvídeo insultant contra l’ Islam i elvídeo insultant contra l’ Islam i elvídeo insultant contra l’ Islam i elvídeo insultant contra l’ Islam i elvídeo insultant contra l’ Islam i elsentit comú, i matavasentit comú, i matavasentit comú, i matavasentit comú, i matavasentit comú, i mataval'ambaixador i tres treballadors.l'ambaixador i tres treballadors.l'ambaixador i tres treballadors.l'ambaixador i tres treballadors.l'ambaixador i tres treballadors.Ràpidament les protestesRàpidament les protestesRàpidament les protestesRàpidament les protestesRàpidament les protestess'estenien a gairebé tots elss'estenien a gairebé tots elss'estenien a gairebé tots elss'estenien a gairebé tots elss'estenien a gairebé tots elspaïsos de la zona. No és lapaïsos de la zona. No és lapaïsos de la zona. No és lapaïsos de la zona. No és lapaïsos de la zona. No és laprimera vegada que s'assaltenprimera vegada que s'assaltenprimera vegada que s'assaltenprimera vegada que s'assaltenprimera vegada que s'assaltenles ambaixades dels EUA, ja hales ambaixades dels EUA, ja hales ambaixades dels EUA, ja hales ambaixades dels EUA, ja hales ambaixades dels EUA, ja hapassat en moltes ocasions apassat en moltes ocasions apassat en moltes ocasions apassat en moltes ocasions apassat en moltes ocasions aIran, TIran, TIran, TIran, TIran, Tunísia, etc. Aquestesunísia, etc. Aquestesunísia, etc. Aquestesunísia, etc. Aquestesunísia, etc. Aquestesaccions són realitzades peraccions són realitzades peraccions són realitzades peraccions són realitzades peraccions són realitzades permilitants islamistes, de lamilitants islamistes, de lamilitants islamistes, de lamilitants islamistes, de lamilitants islamistes, de lamateixa ideologia que va portarmateixa ideologia que va portarmateixa ideologia que va portarmateixa ideologia que va portarmateixa ideologia que va portaral poder als aiatol•làs a l’Iran enal poder als aiatol•làs a l’Iran enal poder als aiatol•làs a l’Iran enal poder als aiatol•làs a l’Iran enal poder als aiatol•làs a l’Iran en1979 en la seva lluita contra el1979 en la seva lluita contra el1979 en la seva lluita contra el1979 en la seva lluita contra el1979 en la seva lluita contra elSha, els mateixos que comba-Sha, els mateixos que comba-Sha, els mateixos que comba-Sha, els mateixos que comba-Sha, els mateixos que comba-ten contra la invasió ianqui aten contra la invasió ianqui aten contra la invasió ianqui aten contra la invasió ianqui aten contra la invasió ianqui al’Afganistan, els que governen al’Afganistan, els que governen al’Afganistan, els que governen al’Afganistan, els que governen al’Afganistan, els que governen aGaza i s'oposen alGaza i s'oposen alGaza i s'oposen alGaza i s'oposen alGaza i s'oposen alreconeixement de l'Estatreconeixement de l'Estatreconeixement de l'Estatreconeixement de l'Estatreconeixement de l'Estatd'Israel, els que al Líban comba-d'Israel, els que al Líban comba-d'Israel, els que al Líban comba-d'Israel, els que al Líban comba-d'Israel, els que al Líban comba-ten les ocupacions sionistes, elsten les ocupacions sionistes, elsten les ocupacions sionistes, elsten les ocupacions sionistes, elsten les ocupacions sionistes, elsque van combatre a l’Iraq i estanque van combatre a l’Iraq i estanque van combatre a l’Iraq i estanque van combatre a l’Iraq i estanque van combatre a l’Iraq i estanempresonats a Guantánamo, elsempresonats a Guantánamo, elsempresonats a Guantánamo, elsempresonats a Guantánamo, elsempresonats a Guantánamo, elsque envien brigadesque envien brigadesque envien brigadesque envien brigadesque envien brigadesinternacionals a lluitar a Líbia,internacionals a lluitar a Líbia,internacionals a lluitar a Líbia,internacionals a lluitar a Líbia,internacionals a lluitar a Líbia,Síria, l’Iraq, allà on regni laSíria, l’Iraq, allà on regni laSíria, l’Iraq, allà on regni laSíria, l’Iraq, allà on regni laSíria, l’Iraq, allà on regni lainjustícia. Com diu un amic,injustícia. Com diu un amic,injustícia. Com diu un amic,injustícia. Com diu un amic,injustícia. Com diu un amic,l’internacionalisme islàmic esl’internacionalisme islàmic esl’internacionalisme islàmic esl’internacionalisme islàmic esl’internacionalisme islàmic esposiciona. Tposiciona. Tposiciona. Tposiciona. Tposiciona. Tot aquest movimentot aquest movimentot aquest movimentot aquest movimentot aquest movimentes dóna en un procés de canvi aes dóna en un procés de canvi aes dóna en un procés de canvi aes dóna en un procés de canvi aes dóna en un procés de canvi ala zona al qual nosaltresla zona al qual nosaltresla zona al qual nosaltresla zona al qual nosaltresla zona al qual nosaltresanomenem revolució i altresanomenem revolució i altresanomenem revolució i altresanomenem revolució i altresanomenem revolució i altresdiuen simplementdiuen simplementdiuen simplementdiuen simplementdiuen simplementcontrarevolució. Què diucontrarevolució. Què diucontrarevolució. Què diucontrarevolució. Què diucontrarevolució. Què diul'esquerra mundial de tot això?l'esquerra mundial de tot això?l'esquerra mundial de tot això?l'esquerra mundial de tot això?l'esquerra mundial de tot això?Com ho utilitzen els EstatsCom ho utilitzen els EstatsCom ho utilitzen els EstatsCom ho utilitzen els EstatsCom ho utilitzen els EstatsUnits?Units?Units?Units?Units?

Una caracterització de l’ islamismeUna caracterització de l’ islamismeUna caracterització de l’ islamismeUna caracterització de l’ islamismeUna caracterització de l’ islamismeSens dubte, el referent mundial

revolucionari de gran part del'esquerra està avui en Chávez,Castro, Morales, Correa, i la sevaposició ha estat clara davant lesrevolucions àrabs: molt poc suporta les mobilitzacions a Tunísia iEgipte, total suport a Gaddafi a Líbiai a Baixar a Síria. Aquesta posició

es basa en què abans a Líbia, i araa Síria, havia governsantiimperialistes i tot estavaorquestrat des de l'exterior per adonar suport a mercenaris armatsper la CIA contra aquests governs.Aquests “mercenaris” són elsislamistes, classificats de diferentsmaneres pels qui pensen així desde l’esquerra: els iranians són bonsperquè són antiimperialistes (tot i quelapiden dones per adulteri i les obli-guen a vestir de certa manera); elsde Hezbolá també són bons perquècombaten Israel (tot i que el partitde Déu sigui burgès i antisocialista);si són de Hamàs són mig bonsperquè combaten l'ocupacióisraeliana –però ja se'ls comença aveure el llautó amb el Qatar, i ni unaparaula quan empresonensindicalistes a Gaza per celebrar elprimer de maig; si són els talibansno es defineixen clarament; si sónels presos de Guantánamo que vanlluitar a l’Iraq es demana la sevallibertat si els empresona EstatsUnits, però silenci quan sónassassinats en presons de Líbia oSíria, encara que siguin els mateixos,perquè si aquests islamistes són libissón molt dolents, i si són sirisdolentíssims. Tot semblaria indicarque els xiïtes són bons i els sunnitesdolents per a l'eix bolivarià.

Nosaltres discrepem d’aquestescaracteritzacions. Per a nosaltresl’islamisme, xiïta o sunnita, és, d'unabanda producte del movimentantiimperialista a la zona (i s'enfrontaals EUA, a Israel i a les potènciesoccidentals), i de l'altra totalmentreaccionari, arribant a fregar elsmètodes feixistes, un enemic delssocialistes revolucionaris i de laclasse obrera mundial. L’ islamismemilitant té un doble caràcter, perquèarrossega les capes mésempobrides de la societat i alhoraserveix de fre a la revolució. Comexplica Chávez que els mateixos

que han estat armats fins a les dentsper la CIA per a enderrocar Gaddafi,en només sis mesos hagin matat al'ambaixador dels EUA a Bengasi?Nosaltres ho expliquem pel contextdel procés revolucionari que es viua la zona, que afebleix l'imperialisme,el dirigeixi qui el dirigeixi, ja queaquest procés ha trencat el statuquo de la regió, el centre de la qualés l'estat d'Israel com garant del'ordre econòmic i polític del qualformaven part Ben Ali, Mubàrak,Gaddafi i Baixar, socis fidels del'imperialisme, tot i que amb la bocapetita deixessin anar discursos con-tra Israel.

Com combatre l’ islamisme políticCom combatre l’ islamisme políticCom combatre l’ islamisme políticCom combatre l’ islamisme políticCom combatre l’ islamisme políticL'esquerra calla davant la mort de

l'ambaixador nord-americà perquèno sap què dir. Els més amics deGaddafi diuen que als ianquis ja elsestà bé per haver embolicat la quevan embolicar a Líbia: si nohaguéssiu donat suport als rebelslibis, amonesten, no us haurienmatat l'ambaixador. I com si fossinconsellers de l'imperialisme, elsadverteixen que pot passar-los elmateix a Síria, i que els està passantel mateix a Egipte. James Petrasho diu així: “el règim d'Obama vaconduir la guerra aèria i marítimaque va devastar l'economia de Líbia,va destruir la seva integritat nacio-nal i va permetre que una granquantitat de grups fonamentalistesterroristes estrangers i nacionals esfessin amb el control de vastesregions del país (…) Elsfonamentalistes islàmics, els clans,les bandes, els tribalistes,monàrquics i dotzenes d'altressenyors de la guerra locals que laUE i Washington van finançar, vanarmar i van importar per aenderrocar a Gadafi van fer moltmés: van destruir tot el teixit de lasocietat civil organitzada, l'Estat il'autoritat pública. Enfront d'un mónhobbesià i caòtic de feus en gue-

L'islamisme militant, l'esquerramundial i la lluita de classes alnord d'Àfrica i orient mitjà

Assalt al consolat dels EUA a LíbiaAssalt al consolat dels EUA a LíbiaAssalt al consolat dels EUA a LíbiaAssalt al consolat dels EUA a LíbiaAssalt al consolat dels EUA a Líbia

Page 7: Suplement LI 119

7

rra, molts han retornat als seusgrups primaris —família, clan,autoritats religioses-, que puguinoferir certa protecció mínima a la llar,al carrer i al lloc de treball. L'assaltal consolat d'Estats Units ha estatnomés un dels milers d'atacs violentscontra la propietat i les autoritatsnacionals, regionals i locals. La pròpiapolicia, l'exèrcit i els ministeris estaninfiltrats per faccions armadesreligioses i laiques que pretenenassegurar-se els escassos ingressosdel petroli per al seu grup particular”.

El que Petras no diu és queassaltar una ambaixada i matar al'ambaixador és un acteantiimperialista. Podrem estard'acord o no amb el mètode, peròassaltar una ambaixada de la majorpotència mundial, que assassina ifa cops d'estat, per exemple aVeneçuela, és un atemptat “contral'ordre establert”, un atac “contral'autoritat nacional i la propietat”… i

en una revolució es tracta d'aixòjustament. És gairebé insultant queal mateix temps que parla d'unatemptat contra l'estat i l'autoritatpública, negui que estiguem davantd’una revolució. Democràtica? So-cialista? Podem discutir-ho, però ésuna revolució com una casa ijustament pel que diu el mateixPetras. Encara que no digui que siaquests islamistes creixenpolíticament és per la totalinoperància d'una part de l'esquerramundial i àrab, que l'únic que ha fetha estat deixar abandonat el campantiimperialista i de la lluita declasses, donant suport a dictadors

salvatges a l'esti l de Videla,Pinochet o Franco, i fent-los passaren alguns casos –Gaddafi, Basharo Ahmadinejad- per l ídersantiimperialistes, encara queassassinin els comunistes, com elsdel Tudeh a l’Iran. Tal com aquestaesquerra va fer amb SaddamHussein quan envaïa Kuwait oassassinava kurds, o ara ambNashral•lah, silenciant el seucaràcter de classe burgès. L'únicamanera de plantar cara a lainfluència islamista al Líban, Pales-tina, Líbia o Síria, és donant suporttotal a aquestes revolucions, lluitantcontra els seus dictadors idenunciant a l' islamisme perinconseqüent, perquè per trencaramb l'imperialisme cal donar demenjar als treballadorsnacionalitzant la terra, el petroli, etc.I això l'islamisme no ho fa, perquèa més de religiosos són burgesos;de segona divisió en comparacióamb Obama, però burgesos. La

denúncia de l'islamisme en si noserveix de res si no denunciem alsque tenen el poder a la zona i nolluitem contra ells, acompanyant elprocés, i no burlant-nos-en com fal'esquerra mundial, es digui Chávez,Castro o PCE. Aquestes revolucionssón producte de la situaciód'injustícia a la zona, de la falta dellibertats i de la misèria. I això és elque cal denunciar, com van fer elstreballadors i els joves en la concaminera a Tunísia contra Ben Ali, fentvagues pel treball, insurreccions, iara també contra Ennahda, peròdes de la barricada, denunciant elsalafisme i al govern com

instruments del capital.

Els governs de Cuba i Veneçuela,mitjançant els seus ministeris deRelacions Exteriors, se sumen a lacondemna internacional per l'atacterrorista perpetrat contra elconsolat nord-americà a Bengasi.Així ens va al Pròxim Orient i el nordd'Àfrica, de quin antiimperialismeparlem?

La reacció dels Estats UnitsLa reacció dels Estats UnitsLa reacció dels Estats UnitsLa reacció dels Estats UnitsLa reacció dels Estats UnitsEl primer que fa Obama és en-

viar avions a la zona, qualificantl'acte de terrorista (no deixa de sercuriós que els qui estaven contra laintervenció militar a Líbia fa unsmesos, ara callin davant els avionsque envia Estats Units) i exigint ladissolució de les milícies líbies. A lesseves ordres es posa el nou governlibi, que ràpidament convoca aBengasi una manifestació de suportal govern i per la dissolució de lesmilícies. Que els líders libis plorin perl'assassinat de l'ambaixador és nor-mal, també és normal que vulguinel desarmament de les milícies pera tenir ells tot el control; el que noés normal és que les milícies,qualificades de “mercenàries de laCIA” i “imperialistes”, s'enfrontinamb el govern libi i assaltin unaambaixada imperialista. Elsmarxistes hauríem d'estaracostumats i analitzar aquestescontradiccions, indissociables de leslluites dels pobles i els marcsgeoestratègics. Com va passar al’Afganistan, on els talibans lluitavenamb l'imperialisme contra la URSS,i ara s'han girat en contra seva.Doncs igual que al seu moment esva demanar la sortida de la URSS,i la dels EUA d'Afganistan, ara caldemanar que els Estats Unitsmarxin de Líbia i de Síria, i que siguiel poble qui decideixi el seu destí.

L'imperialisme pot arribar a acordsamb els islamistes, és clar que sí,però amb qui no arribarà a capacord és amb el poble àrab entornde la supervivència d'Israel i elrepartiment dels recursosenergètics de la zona. Els EstatsUnits vol aturar aquestesrevolucions a la zona, controlar-lespolíticament, i és per això queintervé a Líbia –no per “derrocar ungovern del poble”, sinó perquè nose'ls escapi res de les mans.Desgraciadament per a l'esquerramundial, el primer que escapa alsimperialistes és l’islamisme, que és

Page 8: Suplement LI 119

88

qui els dóna mals de cap, a Rafah,a Gaza, a Síria, o a Tunísia, donantsuport a revolucions legítimes delpoble, mentre d’altres se’n riuen iels deixen la via lliure. Als carrers deLíbia hi ha molt poder i aquest po-der és el que els Estats Units volendestruir; per això ràpidament cridenal desarmament de les milícies.Oposar-se a aquestes mesuresnord-americanes i del nou governlibi és ser antiimperialista, i no ho ésdonar suport als tirans de la regió,ni amonestar als pobles insurgents ilamentar-se dels riscos certs que esviuen a les revolucions.

L'esquerra mundial en fallida:L'esquerra mundial en fallida:L'esquerra mundial en fallida:L'esquerra mundial en fallida:L'esquerra mundial en fallida:hem de reaccionarhem de reaccionarhem de reaccionarhem de reaccionarhem de reaccionar

La present reflexió tractad'incorporar una crida a total'esquerra mundial -incloent Chávez,Castro i els Partits Comunistes-perquè abandonin la seva políticaactual i donin suport amb tot a lesrevolucions àrabs. Perquè és just,perquè és l'única manera d'acabaramb la influència islamista i ambl'imperialisme, i sobretot perquè laseva pretensió que aquestesrevolucions han estat patrocinadespels Estats Units, armades per laCIA i per Israel a través del’islamisme i de “mercenaris”, s'harevelat completament falsa, comho demostren els assalts a lesambaixades, les manifestacionscontra Israel i els milers de vaguesque s'estan donant en tots aquestspaïsos. Això tot just comença. Elprocés és llarg i encara hi som atemps. A Síria es juga una batallacrucial contra un altre tirà, i de nouels islamistes es faran forts gràciesals nostres errors. La classe obre-ra del nord d'Àfrica i el PròximOrient ha de veure manifestacionsa Europa i a Llatinoamèrica, les hande veure com un far per a la sevarevolució i com un suport. D'altramanera, després de la caiguda deBaixar, no callem o ens posem aplorar quan els islamistes sirisassaltin els alts del Golàn i cremina l'ambaixador nord-americà, i elCNS o el govern titella de torn cridia la pau, a l'ordre i al desarmamentde les milícies que ataquen Israel.Llavors ja serà massa tard, se'nshaurà passat el moment, irepetirem de nou el sermó sobreels islamistes feixistes: que aquestesrevolucions no han servit per res.No vam dir el mateix de la revolucióportuguesa, per exemple, i mireucom està Portugal ara; o de la

sandinista i mireu com està Nicara-gua ara. Encara hi ha temps de rec-tificar, com l'esquerra va fer en el59 amb Cuba, on un barbut -comels islamistes d'ara-, armat per laCIA segons deien aleshores elscomunistes oficials, al costat del CheGuevara, a qui deien “aventurer”,va prendre el poder; els mateixosque ho criticaven llavors ho deïfiquenara, i els mateixos que criticaven larevolució iraniana contra el Sha ladeïfiquen ara. És l’hora l'esquerraes situï correctament al costat delprocés revolucionari; no ploremdemà per com està el món si nohem actuat avui.

James Petras fa aquest balançde les revolucions: “en tot el mónmusulmà, una nova onada depolítics reaccionaris, corruptes iservils han pres les regnes del po-der amb el suport dels mateixosmilitars, la mateixa policia secretai el mateix poder judicial que vansostenir als governants anteriors.La mort i la destrucció sónrampants; la pobresa i la misèrias'han multiplicat, han trencat la lleii l'ordre, matons reaccionaris hanpres el poder polític quan abanseren una força marginal. Els nivellsde vida han caigut, les ciutatsestan devastades i el comerç estàparalitzat. I presidint aquest “Hivernàrab” es troben les potènciesoccidentals, Estats Units i la UnióEuropea —amb l'ajuda de lesmonarquies absolut istesdespòtiques del Golf, el seu aliatturc i un exèrcit var iat demercenaris terroristes islamistes iels seus possibles portaveus del'exili”.

El missatge de Petras als poblesinsurgents ós clar: només heuaconseguit enfortir a l'imperialisme,millor haver-se quedat a casa sensemenjar, o a la presó de Kasserine oAbu Salim, el vostre esforç va seren va, ara esteu pitjor, Ben Alimantenia a ratlla als islamistes,també als vaguistes miners deRedeyef. No hi ha diferència entreel missatge de Petras i el del'imperialisme nord-americà ieuropeu de fa dos anys: elsdictadors contenen els barbuts. Sónmissatges com aquest els que fancréixer precisament la sevainfluència. Un revolucionari marxis-ta descriuria el procés d'una altramanera: heu acabat amb un tiràque només us donava presó imisèria, la vostra lluita té tot el nostresuport; va caure Alí Babà però esvan quedar els 40 lladres, us volenrobar la revolució, no ho permeteu;la mateixa policia que us reprimia iempresonava amb Ben Ali és la queara mana, la que va matar alsvostres fills i segueix reprimint alcarrer, l’exèrcit que us va assassinarsegueix intacte, la misèria i l'atur sóniguals, les multinacionals guanyenmilions… per això és necessària unasegona revolució que trenqui ambl'imperialisme i nacionalitzi les sevesempreses, pel pa, pel treball i lallibertat.

José Díaz