S U P L E M E N T S E T M A N A U D E T H D I A R I A V U I . D I S S A B T E , 1 7 D ' A B R I U D E 1 9 9 9

Eth Conselh apròve en plen amiar en% ] dauant eth nau centre aucupacionau Era institución aranesa comprará era nau ena quau s'abilitarà eth centre que se meterá en marcha en seteme ITTlEn plen deth Conselh, l U I célébrât dimèrcles en Arrôs, s'acordèc amiar entà dauant era concertacion d'un credit a long tèrme, de 40 milions de pessetes, tà auançar

ena compra dera nau e ade-quacion des installacions deth futur centre aucupacionau tà discapacitats damb un grad per dessús deth 65%, qu'entra-rie en foncionament en sete-

me. Per ua auta part, tanben s'acordéc era adjudicación des obres de pavimentación e mel-hora de diuérses carretéres e camins deth hilat vesinau. En apartat de precs e demanes.

eth portaveu d'UA, Emilio Medán, sollicitée ath sindic, Carlos Barrera, ua amassada d'alcaldes entà consensuar ua postura comuna sus eth pas de véiculs pesats pera N-230.

Eth plen se hec dimèrcles ena Gasa deth Senhor d'Arròs SILVIA PUERTOUS

AJUDEM ETH POBLE DE KOSOVO CAMPANHA D'ARREMASSADA DE MATERIAU D'URGÉNCIA ENTÀS REFUGIAIS KOSOVARS

LES-BOSSÒST Enes respectius pares de Pompièrs deth 21

d'abriu enquiath 7 de mai de 18.00 a 21.00 ores.

VIELHA C/ Sarriulèra, 12 (baishi) ath cant dera oficina de toris-me. Botigues de comestibles de supermecats junhuts ara campanha. Deth 21 d'abriu enquiath 15 de mai.

UDA e UDC anaràn per separat entas pròplèus municipaus • n j E t h maxim represen-l i A tant d'Union Democra-tica Aranesa, Josèp Calbetó, anonciaue deluns un pacte de coal ic ion pree lec torau d'aguesta formacion aranesa damb eth Partit Popular qu'a compdar d'ara s'amassen jos eth nom d'Union Popular Aranesa (UPA).

Aguest pacte, desaprovat per Unió Democràt ica de Cata lunya, suposaue eth trencament deth protocòu signât ara hè 12 ans entre UDA e es democristians cata-lans.

Era ñaua coalicion a pre-bot jat tanben era renóncia dera numerò dus d'Union Democratica Aranesa, Ampa-ro Serrano . Des d 'aguest madeish moment Serrano se metie a disposición des diri-gents d'UDC qu'anonciauen dimèrcles en Vielha era crea-ción d'uà comission gestora, dirigida per era madeisha entà garantir atau era pre-séncia des d e m o c r i s t i a n s catalans ena Val d'Aran.

M I R A L H E M - M O S

n j n i En aguesta secc ión l i U I auem volut anar enquiath sègle XVIII entà recuperar ua d 'aqueres legendes que viatgen, de boca en boca, a trauèrs des ans.

Era legenda a lòc en Bossòst e explique er origen des set capèles qu'entorne-gen aguesta vila deth Baish Aran.

Se voletz saber quin ei aguest origen e quina rela-ción a tot ago tamb era pés-ta, alavetz temuda malautia mortau, sonque auetz de pas-sar ara plana Vili.

II w ra

A V U I B I S S A S T E

1 7 D ' A B R I U D E 1 9 9 9

ERA E N T R E V I S T A Santiago Temprado

Escrivan "Es libres qu'escriui son un reconeishement ara mia dusau pàtria qu'ei era Val d'Aran" Silvia Puértolas ARRES

Santiago Temprado, frair dera Salle, a dedicai part dera sua vida, dètz ans, ara dirección deth collègi qu'a-guesta institución aule temps enta darrèr en Viel-ha. Dempús deth temps passat des de qu'aban-donèsse Aran e un viatge retirât a volut tornar entath parçan ta escriué-ne. Ac hè en tot passar lon-gues estones en Arres a on era sua familha i a ua casa.

Silvia Puértolas. Vosté passe era grana majaría des sues estones de léser ena Val d'Aran entà recuélher maté-riau entas sons libres. Santiago Temprado. Practica-ment vengui entad aciu dues d imenjades ath mes. Eth temps que sò en Aran Io dediqui a cercar información concrèta, ja sigue enes archius des glèises, pòbles e sustot par lan t damb era gent. S.P. Mos parle coma plasme es sues recèrces enes libres qu'enquia ara a escrit. S.T. Hi un prumèr libre sus Arres, qu'ei a on era mia familha a ua casa e a on pas-si era major part deth temps que demori aciu. Entà jo siguec un descurbiment dat qu 'e th pöble ei dividit en dus, Arres de Jos e Arres de Sus e damb ua tradición plan antica que date deth temps des romans. Tanben era famosa glèisa medievau de Sant Sernil destrusida poste-riorment. I descriui es cases importantes coma era deth modista Cristian Dior que tot e que molti ath desco-neishen neishec en Arres. Eth mèn prumèr libre ven a èster un recuelh d'aguest pöble. S.P^ Eth son dusau libre ei, poiriem dider, ua contunha-cion deth prumèr. S.T. Arres se t rape en ua montanha qu'ei eth Montlu-de. Jo non sabia, per aqueri tempsi qué ère eth Montlu-de. Un dia anè entara Enteca-da, ath dessus de Luishon; des d'aquiu lo vedi e descur-bí tot eth son encant. Ua pin-tura hèta per un pintor fran-cés, des d'aguest madeish punt, m'ensenhèc es quinze pòbles que compòsen eth terçon d'Irissa. Eth Montlude

P E R F I L

SILVIA PUÉRTOLAS

e eth terçon d'Irissa sigueren es dues pròplèus referéncies enes quaus me fixé entà con-tunhar damb era mia biblio-grafia sus Aran. D'aguesti dus libres, en prumèr hèsqui quauqu'ua referéncia a poè-mes der escrivan aranés Mossèn Condò Sambeat entà, per exemple, adentrà-me en parlar sus es constellacions que des d'aguesta montanha e a plen ser se poden con-templar. S.P. En son libre que parle d'Irissa que i poden trapar es lectors?

Basicament hèsqui ua descripción des pòbles e familhes que compausen aguest terçon des de Vilamòs, Arres, Benós, Begós, Arròs, Arró, Es Bòrdes, Era Bordeta e es pòbles qu'aban-tes tanben èren anexionats, coma Bossòst, Les, Bausen e Canejan. S.P. Era sua òbra ja comence a èster extensa. Mos parie deth sòn quatau trabalh. S.T. Est 'an passat se me

demanèc que hessa un petit estudi de Baquèira Beret. Es sòns inicis, Montgarri e tot aquest parean d'Aran. Aquiu me'n di compde que Montga-rri auie que veir damb es "Moga". En pòble de Cèssa i é era casa des de "Chè" damb un frontespici en quau se i pot liéger "Es de Mogarre". Aguesti Mogarre semblarien èster que sigueren es fonda-dors deth santuari dera Vèr-ge de Montgarri. A compdar d'aquiu me metí a trabalhar en cognòm des Moga. Enes documents qu'è t rapat ja apareish aguest cognòm a compdar der an 1500 apruprètz. Eth mèn quatau l ibre vire ath torn deth madeish e es cases d'Aran qu'encara lo consèrven. En aguest l ibre tanben parl i dera nhèu e <;ò que, pendent eth temps que viuí aciu, sig-nifiquèc entà jo. S.P. Totun vosté contunhe damb aguesta tematica de cognòms. S.T. Me situi en mèn darrèr

Santiago Temprado neis-hec en Aliaga un pöble d'Aragon. Maugrat qu'ara ei retirât era màger part der sua vida l'a dedicada ar ensenhament en coUè-gis dera SaUe. En aguesti moments a despiet qu'a ñxada era sua residéncia en Barcelona, se dedique a ua des sues principaus af ic ions coma ei era escritvura, emmarcada en un endret, tant impor-tant entada eth, coma ei era Val d'Aran. Era rason que l'a portât a escrluer sus era comarca a estât eth long temps que se i trapèc vinculat en tot impartir classes en Viel-ha. Santiago Temprado siguec pendent dètz ans director der antic coUègi Joan March. Es sons libres, ditz, son era sua petita contribución ara Val i'Aran.

recuelh que vire ath torn d 'un aute des cognòms coneishuts en Aran coma ei eth de Boya que se t rape m a j o r i t à r i a m e n t en Les. Aguest lo hè acabat non hè pas massa temps e va vincu-lat tanben damb era Salle. Coma en Les i sigueren es germàs dera Salle enquia non hè plan massa ans e volut, prumèrament, hèr un estudi de totes es institu-cions que i auec en pöble. Hèsqui un estudi des Boya, parl i deth castèth deth pòble, dera baronia, capèles, der antic ressèc, deth grop de dances Es Corbiihuèrs, era net de Sant Joan... Ben ven-gui a hèr un balan^ non son-que de ^ò que siguec eth pòble senon coma ei ara en tot re lac ionà 'c damb un' cognòm tant arraitzat coma son es Boya. S.P. Quin tèma a ara en cap entà contunhar damb eth sòn trabalh? S.T. Ara sò recopilant infor-mación sus eth arriu Carona.

Entà jo ei era coIona verte-bran, er èish ath torn deth quau vire era istòria, econo-mia...dera Val; ei eth mès important des Pirenèus. Eth men pròplèu trabalh vire ath sòn entorn e profitaments que se hègen abantes (mòles, batans, ressècs, centraus, e fabriques de lan, eca...) Cer-qui totes es donades que des deth sòn neishement enquia-ra sua en t rada en França pogui arténher d'auer. S.P. Era sua òbra ei en castel-han. A pensât bèth viatge escriuer en lengua aranesa? S.T. Jamès m'ac an demanat. Jo sò d'educacion e mentali-tat castelhana e m'ei pian mès facil d'escrluer e pensar en castelhan que non pas en aranés. Totun enes mès libres introdusisqui quauque fragment en aranés. ^P. A recebut bèth prèmi literari? S.T. Er an 1997 m'autregèren un guardón enes prèmis Ute-ris Mossèn Condò. Totun tà jo non se traete de cercar reconeishements publics coma escrivan senon elabo-rar un trabalh a titol particu-lar coma un aumenatge ara mia dusau pàtria. S.P. A on se pòden trapar es libres que vosté escriu? S.T. Basicament enes libre-ries dera Val d'Aran.

JAUMEVILALTA President

CRISTINA COLI HUIX Directora general

VICENTSANCHIS Director

IXUiS MARTÍNEZ Subdirector

Redacció: SILVIA PUÉRTOLAS

Producció tècnica: JORDl PELAEZ

Publicitat: ALBERT BORRÀS

JORDI RIBAS

Centraieta T e l . : 93-316 3 9 00 - F a x : 93-316 3 9 3 6 Publicitat T e l . : 93-316 39 2 3 - Fax: 93-3i6 3 9 2 5 Subscriptors T e L : 93-316 39 44 - F a x : 93-316 39 15

Distribucid T e l . : 93-316 39 16 - F a x : 93-316 39 15

Consell de Cent, 425 - oSoog Barcelona

Telefons a la Vail d'Aran Redacció. 609 50 92 02 Publicitat 608 69 29 50

DI: B20.249-Î976 DÍFUSIÓ CONTROLADA PER L'Op

A V U I D I S S A B T E 1 7 D'ABRIU DE 1 9 9 9 III

L u m verda ath nau centre auGupacionau ta disminuïts Es installacions se meterán en foncionament afinaus d'ostiu

Redacción V IELHA

En píen deth Conselh Gene-ran celebra i dimèrcles ena Casa deth Senhor

d'Arròs s ' aprovaue amiar entà dauant era concertacion de diuèrsi credits a long tèrme entà auan^ar na sèrie de projèctes d'immediata exe-cucion.

Entre eri subergés eth que se sollicitarà, per part dera maxima institución aranesa, entà amiar a tèrme era com-pra e condicionament dera

Matacabòs de Les. Un aubèrja que se vò apraiar entà que servisque tanben entà acuél-her es estudiants dera Escòla d 'Ostalar ia . Era sol l ici tud deth credit tad aguest ahèr preten accelerar es òbres entà que pogue foncionar en mes de seteme, quan es alumnes s'incorpòren ath centre d'en-senhament. Melhores de camins

Un aute des pun t s dera orde deth dia ère era adjudi-cación, ara empresa Benito Arno, dera òbra de pavimen-

posicionament unanim. Segontes e th por taveu

d'UA:"Eth pas de nombrosi camions ath long d'Aran afec-te toristicament es pòbles per on crotzen abantes d'entrar en Fran(;a". Ena sua demana Medán senhalèc: "Ath delà es vesins aranesi son expausats a un perilh Constant. Qò que cau hèr ei sajar d'auer toti ua madeisha idia, arribar a un acòrd damb es comarques vesies pes quaus passe era N-230 e forgiar entre toti que i age ua iniciatiua parlamentà-ria que dongue alternatiues

Eth centre aucupacionau se bastirá ath cant dera lauaria industriau SILVIA PUERTOLAS

nau industriau, plagada en Vielha, ath cant dera lauaria dera Once, entà plagà-i eth nau centre aucupac ionau entà persones damb un grad de discapacitat per dessús deth 65%.

Eth credit que se dema-narà entad aguest ahèr serà de quaranta milions de pesse-tes, vint-e-cinc des quaus se destinarán ara crompra dera nau en tot qu 'es aut i se higeràn a ua aportacion hèta pera Fondacion Caixa, de dètz milions de pessetes, entà adequar er interior deth cen-tre.

Era nau, d'uns cinc cents mètres quarrats, poirie èster t o t a u m e n t apra iada entà hène us aguest pròplèu mes de seteme, segontes auangaue eth sindic d'Aran, Carlos Barrera.

Laguens d'aguest madeish apartat , per 90 que tanh a operacions de credit, tanben s'aprovèc era demana de 28 milions de pessetes entath condicionament dera Aubèrja

tacion e melhora de diuèrses carretères e camins deth hilat vesinau e r u r a u dera Val d'Aran programades est 'an passat. Es trabalhs s'adjudi-cauen ad aguesta empresa, per un pressupòst de quaran-ta sèt milions de pessetes. Segontes explicaue eth sindic d'Aran, Carlos Barrera: "Era empresa Benito Arno a pre-sentat ua serie de melhores tecniques ath delà d'aquerir eth compromis d'executar es òbres en un plaç de tres mesi, ÇÔ qu'a comportât que se li agen adjudicat es trabalhs". Camions

Per ua auta part, eth porta-veu d'Unitat d'Aran, Emilio Medán, en apartat de precs e demanes , hec ua pet ic ión puntuau en referéncia ath pas de veïculs pesats peth tunèu de Vielha atau coma pera N-230.

Medan demanèc ath sindic era convocatòria d'uà amassa-da d'alcaldes entà tractar era problemat ica e t r apar un

ad aguest transport pesât en son pas pes Pirenèus".

En aguest sentit eth sindic Barrera anoncièc que: "se convocara aguesta amassada d'alcaldes entà consensuar un madeish posicionament sus er ahèr".

En plen tanben se deses-timèren, damb es vôts en con-tra de CDA, tres alegacions presentades as pressupôsti deth Conselh Generau entar exercici 99 que hegen refe-réncia ara sedença de th govèrn aranés propietat deth a jun t amen t de Vielha, ara ajuda tath sanejament deth deute deth Palai de Gèu e ara partida que des deth govèrn aranés se destine, en aguesti pressupôsti, entà finançar era publicación en aranés deth diari Avui.

Un viatge explicat eth per-qué se desestimauen es alle-gacions presentades , s'aprovèren definit iuament es pressupôst i d 'enguan damb eth vôt en contra d'Uni-tat d'Aran.

La formació universitària via Campus Virtual a Internet és la nostra especialitat.

Formar els professionals del futur amb els mitjans més avan^ats és el nostre objectiu.

Psicopedagogia (2n. cicle)

Dret Humanitats (també accés a 2n. cicle des d'altres estudis universitaris)

Filologia Catalana Documentació (2n. cicle)

Ciències Empresarials i Administració i Direcció d'Empreses Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Graduat Multimédia (titulació propia inteniniversitària amb la UPC)

S o l l i c i tud d ' a c cè s :

de l 2 2 d e m a r ç al 3 0 d ' a b r i l d e 1 9 9 9

I n i c i p e r i o d e l e c t i u : s e t e m b r e d e 1 9 9 9

T i t u l a c i ó p r o g r e s s i v a

C o n s u l t e u la n o v a m o d a l i t a t

d e c e r t i f i c a t s u n i v e r s i t a r i s p a r c i a l s , q u e e s

p o d e n o b t e n i r a l l l a r g d e l s e s t u d i s .

1 902 141141 www.uoc.es

Universität Oberta de Catalunya

Informeu-vos-en també ais centres de suport de la DOC a Barcelona, Lleida, Manresa, Reus, Sabadell, Salt, Sant Feliu de Llobre--gat, Terrassa i Brussel-les.

1 / 5

QJ Ç / 5

o C

QJ O

a C / 5

QJ >

c

a

IV A V U I

DISSABTE 1 7 D'ABRIU DE 1 9 9 9

Josèp Galbetó trenque eth protocòu damb Unió Democràtica de Catalunya

Redacción VIELHA

Eth maxim représentant d'Union Democratica Aranesa (UDA), Josèp Calbetó, anonciaue deluns, en

róda de premsa, un pacte de coalicion preelectorau entre era filiau d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) en Aran e eth Partit Popular.

Aguesta ñaua coalicion se presen-tará, entàs eleccions deth mes de junh, jos eth nom d'UPA (Union Popu-lar Aranesa) tot e qu'es dues forma-cions mantieràn era sua estructura de partit. Ua comission mixta s'encue-darà a compdar d'ara d'articular eth nau pian de trabalh.

Entara presentación dera naua coa-licion se desplacèc entara Val d'Aran eth president deth PP catalan, Alberto Fernández, atau coma d'auti repré-sentants provinciaus deth Partit Popu-lar. Calbetó explicaue er acòrd arten-hut en tot sajar de restar vòts ara recent formada coalicion PSC-Unitat d'Aran-Gent per Aran.

Aguesta siguec ua des rasons que tanben li dèe ath dir igent d'Unió Democràtrica de Catalunya, Josèp A. Duran i Lleida, en tot li comunicaue era decision prenuda des d'UDA de formar coalicion damb es populars.

Ores dempús Duran auançaue que des d'Unió Democràtica de Catalunya se desconeishie que se trabalhèsse en arténher un acòrd entre era filiau ara-nesa e eth PP. D'aquerò que, segontes Duran -atau l'ac anonciaue a Josèp Calbetó- era coalicion entre es popu-lars e es democristians aranesi signi-ficane eth trencament deth protocòu qu'UDC e UDA auien signât ara hè 12 ans.

Reaccions Dempús dera signatura deth pacte

UDA-PP es reaccions per part de quau-qui militants e simpatisants d'Union Democratica Aranesa non tardauen en arr ibar . Dimars madeish era numerò dus d'Union, Amparo Serra-no, convocane ua róda de premsa entà explicar era sua desaprobación dera decision prenuda en tot dar a conéisher era sua renóncia ara alavetz ja exfiliau aranesa. Serrano, pian afec-tada pera negociación de Calbetó, ratificane eth sòn trencament en tot auangar que se mantierie fidèu ara formacion democristiana e naciona-lista de Josèp Antoni Duran.

Era exsindica se metie a disposición d'UDC en tot comunicar era visita eth dimèrcles deth secretati d'organi-sacion, Josèp Sánchez Llibre, e deth

E r a presentación dera coalicion UDA-PP se hec deluns SILVIA PUÉRTOIAS

delegai dera demarcación de Lhèida, Jesús Bartolomé. Dempús d'uns dies d'impàs e amassades es dirigents d'U-nió anonciauen era creación d'uà comission gestora dirigida per A. Serrano tà recuperar atau era presén-

cia d'Unió Democràtica de Catalunya en Aran. Aguesta comission gestora compde damb eth supòrt d'Emili San-llehy coma vicepresident, Francese Xavier Bordes coma secretari e Jordi Caseny coma tresaurèr.

Serrano ath cap dauant deth nau projècte à'UDC

Vint-e-quate ores dempús qu'es res-ponsables d'Unió

Democràtica de Cata-lunya coneishessen er acòrd prenut entre Union Democratica Aranesa e eth Partit Popular, era numerò dus d'UDA, Amparo Serrano anonciaue era sua renóncia dera exfil iau des demo-crist ians en Aran. Serrano deishaue d a r non voler for-mar part dera coali-cion, ja coneishuda coma Union Popular Aranesa (UPA). Era

numerò dus hège publica era sua deci-sion en tot díder que Calbetó l'auie anon-ciat e th pacte per telefon, un dia aban-tes que se hesse ofi-cian.

En róda de premsa Serrano se metie , dempús de renonciar ara exfiliau d'Unió en Aran, a disposición d'UDC, en tot anon-ciar que "me manten-gui hòrta e fidèu as mèns principis per aquerò, se des d'Unió me demanen que tra-balha entada eri atau

ac haré". Ua comis-sion gestora nombra-da eth dimèrcles en Vielha e dirigida pera ex-sindica s'encue-darà, a compdar d'ara, de veir damb guaire efectius dispò-sen de cara as pròplèus eleccions e del imi tar a tau era naua situación.

Era actúan numerò un d'Unió Democràti-ca de Catalunya en Aran, se mos t rane plan "dolguda" e "decebuda' ' pera manèra en qué Calbe-tó a actuat.

SILVIA PUERTOLAS

A. Serrano presidenta d'UDC en Aran

telefens dlnterès generau

973641801

973641815 973641815 973641815 973642569

973 640080

973640004 973 64 82 29 973 648211

9736444 62 973 6443 46 973642346 973642585 973642039 973648207 973 64 72 44

973 6420 44 973 64 8014 97264 5277 973640005 973648177 973647229 973 64 0175

{¡OBMllifiBMnnfilrsn

Mú'lm

-JmfkiSM MwicGsnenui finit

EspituiValiTAraii ten^nwicau-les Disptsnri nndGaB

E FarnàfiiiPaià-j iwii idt i^-

: l-Vielha Araidal - M a fìtrmàdal

\ - m j-Bo

Tndle - Bossòst

ÇodeSafiDrcada

, 3 m .or. s/D (25551

etra. Basuèira, s/n (2SS99 Arties M^r,s7n (25537 irrös

etra. Nacionau, 230 (25530 Vietila)

Espitau, 5 Fl.deraGl sa,s/n SorieiB,s/n

(25530», (25540 Les

(25SS0 Bossòst

Edff.Tressenstal Ctra-deitams/D Parcage Baquèira, & MofltcoHiison, s/n 8orieus,s/n SoHeus, s/fi Pasif'Arré,s/B

(25539 Betreu) (25540 Les)

9re64ïï26

973 64 82 07 973647303 973644455 97364 0979

97¡ 973 64 82 97364811»

64 in 9326S$5! 90633 00 9001235

9 7 3 6 4 7 2 5 2 973 64 2 4 4 4 973 64 06 83 9 7 3 6 4 2 8 6 4 973646157

973642088 373647291 973647100

íflfor. Lorian» Bosrtit bifer.LorlimeLea

ImToHUIques

i>an<5ipiiadftSaianiû PvròpidBVieU S S Ä S i ^ WTMlUnuSLM

m tÉbrmi^ BMÉMNflliB Mtfnuäoli cainlinK

enohta-Vieliia

Santftnilrèu,1 Pasd'Afr6,â M^r,31 Pl. dera Glèisa, s/n (25540 Les

Pl. Sant Antoni, s /n (25530 Vielha)

(2SSS0Sossdst) aisiii,s/R ••

Ctra. Franga, s/n £tli Solan, s/n Era Lana, s/n (25^0 Bossäst)

etra, deth Tunel, s/n (25530 Vielha) etra. »-230, î/n (25551 Ira Bórdela Cö«.ll-5S0,s/n '

A V U I D I S S A B T E

1 7 D'ABRIU DE i q g g U É V

Torne era competición de botifarra damb era fasa comarcan

Redacción VIELHA

Era Oficina de Joenessa deth Con-selh Generau d'Aran a organisai entath prôplèu dimenge 25

d'abriu era tresau edición deth Cam-pionat Comarcau de Botifarra que se hará en locau Saxo Blu de Vielha a compdar des tres dera tarde.

Aguesta ei ua activitat plan arraït-zada ena Val d'Aran e ei practicada per persones de totes es edats. Ei jus-tament per aç5 qu'ena competición organisada non s'a mercat ua edat limit de participación.

Entàs que se volguen inscríuer ena competición ac poiràn hèr eth madeish dimenge en Saxo Blu, mieja

ora abantes der inici e per parelhes. Eth prètz entà podé-i préner part será de tres mil pessetes per equip.

Un viatge tancada era inscripción, depenent deth nombre de participai-res, se determinará eth sistèma d'eli-minacion.

Gampionat Nacionau Ath delà d'èster ua competición

d'àmbit comarcau eth campionat ser-virà tanben entà assignar es equips que representarán ara Val d'Aran enes pròplèus Campionats de Catalonha. Eth nombre de parelhes classificades anarà en foncion des persones inscri-tes ena pròva que se hará en Aran. Totun, segontes eth reglament, de cada quate equips participaires un

Prumèr Campionat Comarcau disputât en Aran

anarà entath Campionat de Catalon-ha. En aguest sentit cau auançar qu'e-ra Val d'Aran opte tà celebrar aguest Dusau Campionat Nacionau deth jòc dera botifarra.

Es prèmis que s'assignaràn ena fasa

comarcau serán de 25.000 pessetes e trofèu tàs guanhadors e trofêu e dètz mil pessetes tara parelha finalista. A mès i aurà un present entà toti es qu'artenhen era classificacion entàs nacionaus.

ESPÒRTS U.D.BOSSdST

"Première Division Poule A"Liga Fran-icesa Luchon 0 - tíIXBossóst 2

iJAué dissabte, tàs 19:30 ores en camp deth Bossòst. UI>.Bossòst-Isle en Dodon

A M B S "Proinotion Poule A" Liga Francesa Al l ies 0 - Boussan 1 Aué dissabte, tàs 20:30 ores en camp deth Villeneuve de Riv. ' Villeneuve de Riv. - AFLLes

F.C.VIELHA "2e Division Poule B" Liga Francesa

kF.CWei&a-Labarthe (Aplaçat) /Deman dimenge, tàs 15:00 ores en camp deth Valentine. Valentine -F.C.Weiôa

E S G Ò U DE FÚTBOL (Categoria mens 11) Liga pj-ancesa Cierp - Esc. de Fótbol (Aplaçat).

"Sïtio,™ (Categoria mens 13) Liga Francesa Non jogueren era passada dimenjada.

ESCOLA . ,, , ' MUNiCIPAU :: eSPORTlUA (Categoria mens 15) Liga Fran-cesa Esc.de Fótbol 3 - St.Gaudens 2

HO (-m HS)

(Categoria mens 17) Liga Fran-cesa Esc.de Fótbol -Plainede Riv. (Non se presentee er equip francés).

H7)

manca de tres Jornades entà Iqu'acabe era

competición dera liga de Comenges, per çô que tanh as equips aranesi, era Union Deportiua Bossòst ja s'a procla-mât guanhadora dera categoria 1ère, division Foule A.

Er equip deth Bossòst, que joguèc dissabte passat contra eth Luchon en camp francés non desaprofitèc era prumèra des quate possibilitats de qué disposane entà proclamàsse guanhador dera liga 98-99. Eth résultat deth partit siguec de dus gols a zèro en favor der equip aranés.

Ar equip sonque li mancane guanhar un des quate partits que li quedauen per jogar entà hè-se damb es punts qu'auie de besonh tà proclamà-se matema-ticament campeón,

Ei atau qu'entar an que ven jogaràn ena maxima categoria ara quau se pòt accedir en dis-tricte de Comenges, era d'Exce-llence.

Eth darrèr viatge qu'era U. D. Bossòst optèc a pujar de catego-ria siguec era sason 95-96» tot e qu'alavetz non podec èster dat que non compdaue damb cap arbitre que le representèsse atau coma ac exigís eth reglament.

Eth sòn entrenador, Jordi Delaurens, se mostraue pian

satisfèt damb er èxit artenhut per equip atau coma pera regu-laritat e rendiment mostrat ath long de tot eth campionat. ;

Es jogadors e directius deth club poiràn brindar era liga as aficionats aué dissabte en camp deth Bossòst en partit que les enfronte ar Isle en Dodon.

SILVIA PUERTOLAS l i n n » a SILV5APUERTC Era U. D. Bossòst damb eth neu equipament mostrat enguan

^ 2 1 » " J o r n a d a L i g a T e m p s ü u r e

Pi:|òfo B l ARTI! s - ' X -r.SlRI-.l.LA D A M M 2 1SC()1.A 8 Ryro's ( A S I I . A R ' K N TOHI'XX) 3 c;oN.s.AMin.i . C O D I N A ' , 5 A R T I E S S f l A I I - Ì O Ì O T A I R OSSI D ' A E A N -

Pròplèu 22 d'abriu

COl^iJVMltLL- luiu-^ . ' y i T I E S - T O B E C O

OSSI D ' A R < W - C O D I N A A R T I E S " X " - C A E I - T O Y O T A

Es partits se disputen toti es düaus e diuendres a compdar des 20.30 ores en poliesportiu de Vielha.

A V U I

D I S S A B T E

1 7 D ' A B R I U D E 1 9 9 9

' 1

Eth mèn país entà deman Sò demorat agradiuament sus-

prenut en tot recéber era infor-mac ión d ' u à expos ic ion sus

Occitània promocionada peth Con-selh Generau de l'Haute Garonne. Encara non ei inaugurada e non è podut visità-la, mès e th p a n n è u publicitari, força polit e a tot color, anóncie eth titol: "Occitània mon país per deman". Ei ua exposicion hèta per Institut d'Estudis Occitans; plan segur qu'aura qualitat . Dem-pús des dies encara sò estonat. En h u e l h e t o n de p resen tac ión (hèt majoritàriaments en occitan) eth Sr. Pierre Izard, president deth Conseil General de l 'Haute Garonne, ditz qu'aguesta exposicion se hè entà "didé-vos que podem ester orgulhosi d 'agues ta cu l tu ra occi tana qu 'a aportat ath mon valors tant essen-ciaus coma er Amor e era Toleràn-cia. Entà qu'aguest passat tan rie sigue present deman, mos a sem-blât de besonh de dà-vos totes es claus d'aguesta cultura que des de hè mil ans a h a r g a t es òmes d'aguest pais. Desiri qu 'eth fu tur que li daratz serà digne de ce qu'a estât: ua grana cul tura d 'Europa portadora d'esperança en respècte de cadun..."

Aguesta non ei era Erança centra-lista e jacobina que coneishi. Es paraules deth Sr. Izard m'agraden e me platz e th son convenciment . Demori era i n a u g u r a c i ó n dera exposicion e de ben segur que ne tornaram a parlar. E coma se tracte

d'ua exposicion itineranta, ei ben possible que pogue córrer pera Val d'Aran e per Catalonha.

Era Erança que coneishi ei era deth prefècte de Bretanha (e era de to ti es prefèctes francesi, vertadèrs censors sociaus e perseguidors, sus-tot der auanç des lengües minorisa-des) que deuant era decision dera Region de subvencionar era cons-trucción d 'un Insti tut d'ensenha-ment segondari en breton, a metut toti es problèmes que podie entà que non se realisè-se, en tot cercar empediments legaus. To tun, es bre-tons an reaccionat e açô li a costat ua manifestación de ueit mil perso-nes ena ciutat de Karaez, çô que pot provocar ua intervención estatau e ua possibla revision des disposi-cions que proïbissen aguestes sub-vencions.

Talaments coma passée en Ara-gon hè quauqui dies, a on eth Partit Popular a auut de mau capvirar era dec is ion des Còrts d 'Aragon de declarar oficiaus es lengües catala-na e aragonesa enes territòris a on encara se parlen (se hec damb es vòts a favor de totes es forces, damb era excepción deth PP, qu'ei qui govèrne). Eth conselhèr aragonés d'educacion, en clara manifestación de mau perdedor, s'a dedicat a ani-mar campanhes en t re organisa-cions sociaus entà anar contra era aplicación d'aguesta lei. Ei indig-nant!

Tant indignant coma es paraules

d e t h s e n h o r Federico J iménez Losantos ena revista Època dera set-mana deth 25 de març quan, evi-den tmen t en castelhan, ditz: "Jo pensaua qu'eth deliri nacionalista en tèrres espanhòles auie arribat ath son zenit ...Tanben suposaua, innocent (ditz "iluso") de jo, qu'es disbarats basqui e catalans vacuna-rien a tota persona miejanaments alfabetisada contra eth virus dera ut i l isacion polit ica dera lengua. Donques non ena mia propia tèrra aragonesa,... un grop uman, non sabi se m i n o r i t a r i o sonque en expansion, s'a proposât convertir en oficiau e dempús en escolar, açô ei, en obligatoria , ua lengua ara quau criden pomposament arago-nés quan jamès passée de fabla (...) a on jamès arrés s'expressèc en tèr-mes tan "chuscos", au mens que vol-guesse imitar a Paco Martínez Soria. Mès ad aguest engendre filologie l'an deelarat ja es polities aragonesi l e n g u a e coof ie iau . Non to t i es somèrs anauen a èster dehòra der Èbre, tot e qu'ad aguesti nacionalis-tes era fabla se les a quedat en "chu-fla" . E seguís damb mès desquali-fieaeions.

Cau conéisher aguestes opinions e as individus que les mantien e eau èster prevengut contra eri, mès ..., ara m'estimi mès non contestà-li o me serie difícil evitar er insult, tos-temp desagradiu.

Er aragonés ei ua lengua romani-ca, damb fortes influéncies occita-

nes, en un auançat estât de despari-cion qu'inieièe ua rapida minorisa-cion ath delà deth sègle XV (er Occi-tan en sègle XIII). Talaments coma er occitan, p r ' a m o r dera manea d'un govèrn de referéncia, ei força dialeetalisat en tot aué-se divulgat força eth nom des dialèetes: cheso, ansotano, fabla,...En sègle XII auee un important emplee literari, en tot arribar enquiath País Valencian. Ei força present en poèma de Ronces-valles, en La Razón de amor, en el Fuero de Jaca o enes Establimentz (de Jaca) en tot destacar es obres istoriques de F. de Heredia (sègle XIV). Siguee lengua emplegada peth govèrn catalanoaragonés deth sègle XV (e anteriors). A començaments d e t h sègle XX e a t h long d e t h madeish un impor tan t renaishe-m e n t der a ragonés hè que s 'escriuen òbres en diuèrsi estils literaris e posse era renaishença de boni escrivans de novèlla, de teatre, de poesia, eth nom des quaus apa-reish enes enciclopèdies mès impor-tantes (que seguraments non con-sulte eth Sr. Jiménez Losantos)

Izard, eth president dera Haute Garonne, acabe era sua introduc-ción ara exposicion indicada : "Ena auba deth tresau millenari, sò eon-vençut que i a un futur entara aven-tura culturau occitana". Jo tanben.

Jusèp Lois Sans Socasau Institut d'Estudis Occitans - Aran

jsansl@pie.xtec.es

Torisme Yal d'Aran ratifique era sua junta directiua

Redacción VIELHA

Er ent de promocion toristi-ca "Torisme Val d'Aran" s'amassèc dimèrcles ena

sedença deth Conselh Gene-rau entà ratificar era sua junta directiua formada per tretze membres.

Eth organigrama d'aguesta naua junta a demorat don-ques constituit en tot ostentar era presidéncia der ent eth sindic deth Conselh Generau. Eth nombre de vicepresidents serán quate, eth cargue de vicepresident prumèr requè ena figura deth conselhèr de torisme, en tot qu'es tres res-tants serán entà un membre dera cramba de comèrç, eth grèmi d'Otalaria e eth CITVA.

Era rèsta dera junta ei com-pausada per ueit vocaus, cada un des quaus pertanh a despa-rièrs sectors laboraus aranesi.

Ath delà de ratificar era junta directiua dera entitat, ena amassada tanben s'aprovèc eth pi'essupòst entà

enguan en tot ar ténher es trenta cinc milions sèt centes mil pessetes. En aguest pres-supòst iniciau, dat que poirie aumentar en base ath nombre d'associats qu'a Torisme Val d'Aran, se i contemplen es quotes annaus des sòcis qu'an artenhut es dètz milions de pessetes a mès dera aporta-ción de vint-e-cinc milions qu'eth Conselh destine ath recent créât ent de promo-cion.

Segontes auançaue eth recent nomentat vicepresi-dent prumèr, Joan Batalla, eth plan d'accions que s 'amiaràn a tèrme entà enguan passen per ua promo-cion dirècta e indirècta atau coma era assisténcia der ent entà Fam Trips e Work Shops.

Er ent de promocion toristi-ca s'encuedarà enguan dera organisacion deth "Romanic Musicau" damb un totau de dotze actuacions previstes pes glèises araneses entàs mesi d'ostiu. En aguest sentit cau dfder que Batalla ja a anon-

ciat qu'eth prumèr acte que daurirà eth calendari se harà eth pròplèu 25 de junh ena glèisa de Sant Miquèu de Viel-ha.

Ua auta des activitats que se premanis des de Torisme Val d'Aran entà enguan, pre-vista entàs mesi de juriòl e agost, passe per çô qu 'an batiat coma "tardes de gres-ca". Açô comportará un totau de trenta quate actuacions pes carrèrs des cincs pòbles que receben mès volum de gent pendent era sason d'estiu, coma son Les, Bossòst, Vielha Arties e Salardú. Era prumèra d'aguestes actua-cions ja s'a previst entath 3 de juriòl e acuelherà actuacions adreçades sustot ara mainadè-ra damb grops coma Xip-Xap e Xarop de Cambra entre d'auti.

Per ua auta part Batalla anonciaue tanben qu'ena edi-ción deth Salon Internacio-nau de Torisme de Catalonha (SITC), a celebrar entre finaus d'abriu e començaments de

Eth conselhèr Batalla n'el eth vicepresident prumèr

mai en Barcelona, s'a previst ua jornada dedicada ara Val dAran. Pendent es dies que dure eth SITC tanben s'aproñ-tará entá hér eth dusau sopar

d'afrairament d'aranesi e sim-patisants dera comarca que viuen en Barcelona. Enguan eth sopar se hará en Otél Hil-ton.

A V U I D I S S A B T E 1 7 D ' A B R I U DE 1 9 9 9 U E VII

Carona enjós Benaset Ros cambia en doçor l'émission 'Viure ai país'

David Grosclaude LESCAR

Benaset Ros p r e n g u è t la seguida de Maurici An-dr ieu . Dempuèi qua t r e

meses l'émission en occitan de France 3 Sud, Tolosa e Mont-pelhièr a cambiai. Primièr es de 26 minutas en plaça de 42. Un jornalet de 6 minutas lo dissabte deuriá venir compen-sar aquela pèrda de t emps d 'an tena . Los cambiaments venon t a n b e n del fa i t que Benaset Ros vol far l'émission d'un biais diferent de çô que fasiá Maurici Andrieu.

Puèi i a tanben l 'ambient general qu'es benleù pas favo-rable al desvolopament de l'occitan a la television. La cre-ación de mai de programas regionals, la mai granda auto-n o m i a de las es tacions de France 3 demòra encara un sòmi. Mas aquò es l'encastre general, e l'occitan a la televi-sion es pas sol en question en aquel afar. Cal esperar la lei sus l'audiovisual e benleù un desblocatge, enfin, de la situa-ción mai que centralizada de la television en França.

Benaset Ros voldr iá que l ' émiss ion del d imenge foguèsse mai interactiva e que lo public intervenguèsse mai. A de còps lo sent iment que l ' émiss ion aur iá besonh d'èstre mai en contacte amb

las iniciativas que se prenon en favor de la lenga o mai en contacte amb un public jove que s'interèssa mai a la lenga e a la cultura que d'autres còps.

David Grosclaude: Vòstra coneissença de la lenga es de familha o apresa?

Benaset Ros: Es lo còp clas-sic, es a dire que dins un pri-mièr temps ma maire quand anèt a l'escòla sabiá pas un mot de francés, se faguèt tus-tar suis dits, e se diguèt que se un jorn aviá de dròlles lor parlariá pas la lenga, pr'amor n'aviá trop patit . Amb mon fraire avèm pas ausit la lenga amb los p a r e n t s ; p r ' a q u ò , coma son ag r i cu l to r s , lo pep in e la m a m e t a è ran a l 'ostai e eles se carravan de parlar la lenga donc nosau-tres l 'avèm ausida. leu l 'ai apresa pr 'amor trobavi aquò amusant e per èstre complici un pauc amb los g r a n d s pa ren t s qu 'a imavi força. E aprèp aquò deveniá un jòc.

G.^-.Una coneissença quasi nulla de la lenga mediatizada abans de venir a Tolosa...

B ^ : Ùc! ieu viviái en aquel ambient familial, dels vesins, dels amies que parlavan la lenga. E encara un còp èra un ligam amb los adultes e me permetiá benlèu d'èstre mai complici amb mas grands, al vilatge, de lor parlar aquela lenga.

D.G.: L'idea que la lenga dèu èstre aparada es una conscién-cia recenta?

B.R.: Un còp de mai òc! En aquel encastre familial e del v i la tge a imavi de par la r . Vesiái pas t ròp l 'u t i l i ta t de l'aparar pr'amor cada jorn ieu la parlavi donc aviái pas cons-ciéncia d ' aquò . Manca de coneissenças istoricas e lin-güisticas benlèu. Aprenguèri aquò mai tard.

D.G.: Maurici Andrieu es demorat 17 ans responsable de l'émission e donc incarna-va l'occitan a la television. Es malaisit de prendre atal la seguida?

B.R.: Segur que Viure al pais èra marcat per la personalitat de Maurici Andrieu. Es difícil pr'amor es el que portèt pen-dent d ' annadas l 'émission, que se batèt per far avançar las causas. Donc ieu, que soi de n a t u r a pro t imidò ta , ai avançat pas a pas. Me soi dit atención, aquí i a una mena d' insti tucion e ieu pòdi pas encara far passar ma persona-litat.

D-G.: Avètz pas paur d'èstre vos tanben, al cap de quau-ques annadas una institución?

B ^ : leu, ÇÔ que vóli, es evi-tar de personalizar l'émission. Soi pas aquí per far lo show Benaset Ros. Soi aquí per essa-jar de servir e d'aparar l'occi-tan. Benleù que justament tot

lo traballi qu'a fait lo Maurici per montar tota aquela estruc-tura, ieu soi pas obligat de o far, e pòdi demorar mai en reire.

D-G.: La creación d'un joma-let de 6 minutas pòt portar quicòm?

BJL: L'idea del 6 minutas es qu icòm de ve r t ad i e ramen t bon e qu'esperàvam dempuèi pro de temps.

leu aimi mai que las causas

siân despartidas un pauc cada jorn pusleù que d'aver un blòc del dimenge qu'es agachat pel monde que son mai que mai iniciats. Lo dissabte aquò es francament un autre public. Donc cal far una autra emis-sion. Cal far vertadierament ac tua l i t a t e ès t re presents dins la real i tat quot idiana, economica, sodala, politica, culturala...

Lo problèma es qu'a l 'ora d'ara cai trobar mejans per far tot aquò. Mas cresi que s'avèm pas de mejans vertadièrs per aquò, cai essajar de far escam-bis amb Marselha per exemple per trobar subjèctes per Viure al Pais e desgatjar mejans per far subjèctes per aquel jornai. Nos podèm pas acontentar de far l'actualitat, ja faita.

Benaset Ros prenguèt la seguida de Maurici Andrieu

Aprèp un an de publica-ción de l'Aué, cal soscar sul prètzfait realizat e

la significación d'aquesta ini-ciativa per l'ensems d'Occità-nia. Es pas mestièr d'insistir sus l ' importància d'aqueste suplement tan per encausa de la difusión de la lenga e de la c u l t u r a a ranesa , coma pr'amor de l'autoconsciénda l ingü i s t i ca e c u l t u r a l a qu'aquô aviá générât dins la comunitat aranesa.

Çô que voldriai ponderar dins aquestas qualques regas es lo p r è t z f a i t q u ' a q u e s t e suplement setmanièr a acom-plit pel demai d 'Occitània. Tots e totas gaireben, sabèm que Ca ta lonha es uèi un model economic e cultural (e lingüistic!) per tantas e tantas de reg ions o c o m u n i t a t s minorizadas, non pas sonque las de Testât francés, mas tan-ben las del qu i t e es tâ t espanhôl.

D'Occitània estant foguèt celebrada l'edicion de l'Aué amb un bèl tarabast. E foguèt festejada pr'amor que per pri-mièr côp una lenga minoriza-da gaus iss iá d ' u n m e j a n d'expression periodic amb un

Aué e Occitània tiratge de milierats d'exem-plars. E s'aiçô passava èra per la certitud qu'una brava part d'aquestes exemplars anavan pas dirigits sonque als occita-nistas militants ni a la popu-lación aranesa, mas a tota la comunitat de lenga catalana. Aqueste occitan arañes, que compta sièis mila parlaires potenciáis, a gausit, tan grà-cias a l 'abil i tat politica del Síndic e l'esfôrç de la comuni-tat aranesa, coma gracias a la decision, l'escomesa e lo com-promis del director del Jornal d ' u n a p resénc ia e d ' u n a implantac ión efectiva dins l ' a m b i t d ' exp res s ion ma i impor tan t de la comuni ta t l ingüist ica major i tà r ia (la catalana) dins la que l'aranés, tan per de rasons de tradición po l i t i ca coma c u l t u r a l a a l'encòp, es situada.

Dins rOcci tània francesa s'o pod ián pas cre i re . Èra coma aver un s u p l e m e n t

Antoni Rossell

setmanièr de cinc o uèit pagi-nas dins "Le Monde". E foguèt per aquesta rason que tantas e tantas personas, tan de catala-nas coma d'occitanas an vol-gut participar d'un biais desin-teressat a la redacción d'arti-cles per aqueste suplement.

A mai d'aqueste argument pro important, l'Aué èra arri-bat a una formula de consen-sus que, malgrat que siá neci-ta e i r r e m e d i a b l a amb lo temps, d i f ic i lament podriá existir dins l'Occitània firance-sa per de rasons d ' ident i ta t lingüistica. L'AVUI causiguèt l'aranés coma lenga del suple-ment, mas a consagrat, a ten-gut, una pagina a la varietat occitana centrala estandard: lo lengadocian. Remembram aquí un còp mai que l'aranés es una var ie ta t gascona de l'occitan.

Aques te s u p l e m e n t s 'es avanq:at aitai a una situación possibla, l'expression escrita

dins de varietats dialectalas, sens càser dins d'arguments unificaires, que malgrat que cal reconéisser que pòdon èsser efectius a nivèl de l'esco-larizacion dels nenons, son de mal comprendre per las gents d 'eda t mai avançada que parlan e sabon pas brica e sc r iu re la lenga s i euna . L ' impos ic ion d ' u n mode l estranh pòt li crear a aqueste parlaire real un refds, tan cap a la varietat normalizada (ja que sovint la compren pas), e u n r e fú s cap a sa p r ò p r i a v a r i e t a t que cons ide ra de segonda classa e qu'a mens d'importància qu'aquela que li vòlon impausar . Caldriá d'individus d'un nivèl acade-mic e de consciéncia lingüis-tica elevats per pas tombar dins lo pessimisme mai abso-lut e abandonar la lenga mai-rala per la de l'Estat.

Dins lo suplement setma-nièr Aué, ambedoas modali-

tats coexistisson, primant la modalitat aranesa; aital balha mai d'importància tanplan a l ' informadon lócala. Es a dire que l'Avui a sabut conjugar un model lingüistic e social comparable al de les caissas chinesas ont tots los ambits i son presents e implicats.

Que l'Aué a marcat un pre-cedent es evident per tots los sectors occitans e catalans. Aquesta iniciativa a générât non pas sonque un interés per la Val d'Aran e sa cultura mas tanben de novas iniciati-vas periódicas que constituïs-son amassa amb "la Setmana" o lo b u t l e t i n mesad i è r de l ' I n s t i t u t Occi tan los pôls d'informacion occitana.

Col labora l'Arxiu Occità de la UAB

httpV/www.uab.es/inst-ESTUDIS-MEDIEVALS/ARXIU-OCCITA/

institut d'Estudis Medievals. Edifici B.

08193 Bellaterra (Barcelona) Telèfon 93 581 11 44

E-mail arxiuoccita@blues.uab.es

vili A V U I

DISSABTE 1 7 D'ABRIU DE 1 9 9 9

mircillìtiii-itios

ÌWic •

"Era pésta non arribará se bastitz sèt capèles tot ath long deth pòble"

ANA M . FORMENT

D'açô qu'ara explicarè he déjà un bon pialèr d'ans, mès de dus sègles de ben

segur. Era Pésta Nera deth sègle XIV tornane a miaçar a toti es pòbles d'Europa en sègle XVIII. Era Val d'Aran non ère pas ua excepcion e toti es aranesi èren espantadi pera arribada d'aguesta malautia mortau. Era gent encara rebrembaue aquerò qu'auie escotat dider as sons dauancèrs : mès de quaranta milions de persones en tot eth mon non poderen resistir ara terribla malautia. Era pésta ère considerada alavetz un castig divin, qu'amassa tamb era hame e era guèrra consti-tuïen eth qu'era gent didie "eth triple castig de Nòste Sén-her". Tanben se didie qu'ère era precurssora dera fin des tempsi. Era epidèmia tornane ara a semiar eth panic entre era poblacion.

Conde ua des legendes mès escotades en pöble de Bossòst qu'un òme dera vila, desespe-rat pera rapida expansion dera pésta e des sues conse-qûéncies dramatiques, decidic huger e escapar entàs montan-hes en un darrèr intent per sauvar era vida. Anaue corrent er òme pera Plana d'Aiguabè-ra quan vedec aparéisher d'entre es arbes ua figura qu'avançaue ena sua direc cion. Er òme tot plorós s'arturèc, donques ua ludenta lutz l'empedie de contunhar tamb eth sòn camin. Q.uan se'n dee compde ère ajolhat dauant d'aquera figura esco-tant aquerò que li didie : "Bon òme, non as de hùger deth tòn pòble. Era pésta non arribarà se bastitz sét capèles ath long torn deth pòble de forma que des de cada ua d'eres se'n vei-gue ua anta. Aquerò vos prote-girà d'era malautia". Eth prau-be òme, encara tremolant, se'n dèe compde qu'aquerò ère ua aparicion de Nòste Sén-her e responec : "Atau qu'ac harè, mès arrés me crederà. Dideràn que sò Ihòco". E aque-ra veu prohonda parlée de

Gapèla de Sant Joan Crisostòm, en Bossòst

nau : "S'en pòble non te cre-den torna aciu un aute còp". E era lutz e era figura desapa-reisheren atau coma auien apareishut.

Eth vesin de Bossòst demoréc encara ua estona entà baishar tath pòble e con-dar a toti aquerò qu'acabaue de veir e d'escotar, donques en aqueri moments non podie articular ne ua paraula. Ja mès tranquil, hec eth camin que portane tath pòble. Un còp aquiu, recorrec totì es carrèrs dera vila cridant : "Eth Senhor se m'a apareishut e m'a dit qu'entà sauvà-mos dera pésta sonque auem de bastir sét capèles tot ath long deth pòble". Mès passée aquerò que des d'un principi pensane que passarle. Arrés le credec. Toti penseren qu'era pòur l'aule virat eth cap.

Er òme non se'n dee per vençut. Sabie qu'ère enes sues mans desliurar eth pòble dera malaïda malautia e atau ei que tornéc tara Plana d'Aiguabéra, aquiu a on parlée

tamb eth Senhor eth dia ante-rior. Non hec sonque arribar en 1ÒC, que vedec qu'aquera lutz qu'auie vist déjà eth dia anterior començaue a aparéis-her de nau. Aguest còp non podec veir cap figura, donques non podec ne daurir es uelhs deth fort resplandor. Sonque entenec era prohonda veu que li didie : "Quan daurisses es uelhs veiràs gravat en òr ena tua capa era mia man. Se quaqu'un artenh trèir era man d'aquiu non serà vertat que m'as vist. Baisha tath pòble e conda.-les aquerò que t'acabi de dider". Er òme de Bossòst dauric es uelhs tan rapid coma era ludenta lutz li permetec. Ère segur qu'ara toti l'aurien de creir e aguest còp non demoréc ne un segon mès entà baishar corrent tath pòble.

Aquerò madeish qu'auie hèt er aute viatge ac hec un ante còp. Carrér per carrèr, casa per casa, condèc a toti es vesins de Bossòst coma eth Senhor l'auie gravat era man

ena capa e coma aqueth diboish en òr non marcharle jamés. Mès d'un volee compro-var qu'aquerò que condaue eth bon òme ere vertat e arrés des qu'ac sagèren podec tréir dera capa "era man d'òr. Non les quedèc, donques, mès remedi as de Bossòst que creir eth sòn vesin. En pòc temps eth pòble deth Baish Aran comencéc a bastir es sèt capè-les ath sòn torn de forma qu'entre totes eres i aguesse un contacte visuau, atau e coma les aule indicat eth Sen-hor.

Era legenda ditz qu'era pésta jamés arribéc en Bossòst. Era fe deth pòble, simbolisada en aqueres sét capèles, hec qu'era terr ibla malaut ia s'aluenhesse dera vila. Atau a arribat as nòsti dies aguesta istòria que s'a anat passant de pares a hilhs e que gràcies ad aquerò aué auem podut expli-car.

Encara aué sies d'aqueres sèt capèles demoren en pé. Sonque era capèla de Santa

Eulàlia, ena cóva deth castèth, zòna coneishuda populara-ment coma Suala de Casteràs, ei actuament en ruines. Es sies restants confòrmen enes nòsti dies eth centre dera vida reli-giosa deth pòble, amassa tamb era gléisa romanica deth cen-tre dera vila. Cada ua des capè-les recep eth nòm deth sant ath quau ei dedicada : Sant Antoni, Sant Ciriac, mès coneishuda coma Sant Serat, Sant Joan Crisostòm, Sant Ròc, Sant Fabian e Sant Sebastian e era Vèrge dera Pietat. Atau, cada capèla aule es sòn devòts. Es pagesi pregauen a Sant Antòni entà que protegisse es sòns ramats e es hemnes que vollen maridà-se pujauen caminant enquia aguesta capèla entà qu'eth sant les ajudésse a trapar un òme. Sant Serat ajudaue ad aqueri tamb malauties mentaus e a Sant Ròc se li pregane per aqueri malauts de pésta. Era sua imatge mos móstre es lla-gues produsides pera malau-tia encomanada pes malauts que guarie.

Tanben son moites es hèstes que se hén ath torn des sies capèles. Atau, eth dia tretze de junh se hè era plegària de Sant Antòni. Toti es deth pòble pugen caminant enquia-ra capèla e aquiu que celébren ua missa. Dempüs totì se que-den a dinar ena montanha. Entà Bossòst aqueth ei un dia de hèsta. Sant Ròc qu'ei eth patron deth pòble. Se célébré eth dia setze d'agost e ath torn d'aguest dia ei quan Bossòst hè era sua Hèsta Major. Ena capèla de Pietat, que célébré eth sòn dia eth eine d'agost, era dança des balhs aranesi compiè ten era hèsta.

Aguestes e moites autes celebracions ath torn des sèt capèles mos hén a veir era importància qu'an en pòble. Coma auem vist, eth sòn ori-gen ei ben estonant. Molti còps es legendes, luenh d'éster explicades en libres d'istòria, mos ajuden a conéisher e enté-ner un shinhau melhor es cre-ences e era vida deth nòste pòble.

UA VAL D'ARAN LIMPIA • TRÉIR ERA LORDÉRA DEMPÚS

DES 20 OR, DETH SER • NON MÉTER LIQUITS LAGUENS

DES CONTIENEDORS • PLEGAR ES CAISHES DE CARTON,

ENTÁ REDUTR ETH VOLUM

• UTILISAR ES CONTIENEDORS DE LHAUNES E DE VEIRE.

• MÉTER TOSTEMP ERA LORDÉRA EN UA BOSSA E LAGUENS DETH CONTIENEDOR.

• NON MÉTER LAGUENS ES CONTIENEDORS, MAQUINES, TARCUM D'ÒBRA, MÒBLES, ECA.