La Marta, l’Ana i l’Agnès, tres universitàries que participen en programes socials ··· PÀGINA 7

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF

28.02.2012

Enric Bañeres als jardins de la Universitat de BarcelonaUn cop jubilat ha decidit tornar a estudiar. Ara, psicologia a la Universitat de l’Experiència, un programa d’estudis complementaris per a gent gran

L AU

RA V

IVES

Crèdits a canvi de solidaritat

Joves comunicadors expliquen les seves vivències encoratjadores tot i els temps difícils que travessa el sector ··· PÀGINES 4 I 5

Tres històries optimistes de la televisió local

··· PÀGINA 3

«Creuen que acabode fer classe, però

jo sóc l’alumne»

2.Enllaços DIMARTS28 DE FEBRER DEL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Super 8: Format de pel·lícula cinematogràfi ca dissenyada el 1965 per Kodak amb una fi nalitat domèstica. Actualment, amb la moda retro, torna a tenir èxit

Bloc de blocs

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aquesta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF-Ràdio), televisió (BTV) i Internet (elpuntavui.cat i vilaweb.cat). EDICIÓ Laia Vicens, Pau Rumbo i Marina Vicens ··· ART I FOTOGRAFIA Joan Serra i Laura Vives ··· REDACCIÓ Laura Rodas, Alejo Rodríguez, Marina Sala, Paul Sánchez, Marta Sánchez, Clàudia Serra, Rosa Soto, Fermin Suárez, Meritxell Torras, Joana Valent, Neus Vidal i Janire Zurbano ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY Teresa Domingo i Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT A PREMSA David Caminada i Carlos Pérez de Rozas ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Irene da Rocha, Fabiola Alcalá, Ariadna Fernández, Marta Nar-berhaus i Xavier Ramon ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ INTEGRADA Salvador Alsius ··· CORRECCIÓ Gabinet lingüístic··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL cetrencada.upf@gmail.com

Cum laude

L’amic ninotaire

PompeunomicsEconomia per a totspompeunomics.wordpress.comTractament dinàmic de temes econòmics i empresarials per a tots els públics.··· Què? Entrevistes i lliçons d’eco-nomia per entendre millor l’ac-tualitat.··· Qui? Estudiants d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

El món del QuimBloc personalelmondelquim.wordpress.comUn adolescent amb síndrome de Down refl exiona en format vídeo sobre els temes que li interessen.

La cultura no val resOci a ‘low cost’www.laculturanovalres.com Música, cinema, art, dansa, mo-da, teatre..., per a tots els gustos i butxaques.

·1·

·2·

·3·

Apunts

El mòbil, les claus i el mo-neder. Aquests són els objectes bàsics amb què podria sortir de ca-

sa sense cap problema, però mai no trobo on posar-los. Per què les butxaques dels pantalons de noia són tan petites o inexistents? Amb prou feines pots desar-hi més que una moneda d’un euro!

Totes, o gairebé totes, les mar-ques de roba femenina fabriquen pantalons, ja siguin acampanats o de cigarreta, que marquen perfec-tament la corba del cos. Aconse-gueixen que la silueta i la fi gura quedin ben marcades o que s’in-sinuï la forma. Però les butxaques no serveixen per a res: un simple adorn que si l’omples es defor-ma, i a sobre, no hi cap pràctica-ment res.

Tant costa dissenyar uns panta-lons còmodes i elegants amb but-xaques útils? Potser és demanar massa, però segurament no els in-teressa. Obtenen més benefi cis fa-bricant pantalons d’una banda, i 50 mil bosses, motxilles i tot ti-pus d’accessoris per anar a l’últi-ma moda, de l’altra.

Despesa inútilAixí, si et gastes 20 euros en uns pantalons, te n’has de gastar 20 més en una bossa que combini bé, i després 20 més en una bossa per als vestits de festa, una altra per anar a la platja, una a conjunt amb el vestit vermell, una bossa gran, l’altra petita, rodona, quadrada, de pell de cocodril o de tigre de Bengala... I així podem continuar fi ns a l’infi nit.

Sí, és cert que les bosses són útils, pots desar-hi tot el que vul-guis i, fi ns i tot, són molt maques. Però, i si arriba un dia que et can-ses i et fa mal l’espatlla, i estàs obli-gada a agafar la bossa perquè no tens cap altre lloc on portar les claus, el moneder, el mòbil, o un simple paquet de mocadors...? Per què les butxaques dels pan-talons dels homes són tan amples? Per què no dissenyen bosses per a ells?···

Em falten butxaquesals pantalons!

BURNIN’PERCEBES (burninpercebes.blogspot.com)EL TÀNDEM BURNIN’PERCEBES ES DEDICA A L’HUMOR AMB ELS SEUS VÍDEOS

I DIBUIXOS. SÓN JUAN GONZÁLEZ, ESTUDIANT DE CINEMA A L’ESCAC, I NANDO MARTÍNEZ, ESTUDIANT DE BELLES ARTS A LA UB

ROSA SOTO

Paco ElviraFOTOPERIODISTA, PROFESSORI BLOCAIRE D’ÈXIT

··· Amb més de 40 anys d’experi-ència, no s’ha estancat en el temps i ha sabut treure profi t dels nous avenços tecnològics. Admet que encara aprèn coses cada dia i que els seus exalumnes han estat qui l’han ajudat a desenvolupar-se amb les xarxes socials. Això l’ha convertit en un blocaire de refe-rència i li ha obert altres portes laborals.www.pacoelvira.com

Josep RieraJOVE EMPRESARI RAMADER I AGRICULTOR

··· Aquest gironí de 25 anys és pa-gès. Forma part de la Unió de Jo-ves Pagesos i, des de fa cinc anys, té la seva pròpia empresa. Es dedi-ca a la producció de llet i al conreu dels camps. Pertany a la quarta ge-neració de la família i, des de pe-tit, ha tingut clar que volia aques-ta opció de vida. Afi rma que tot i treballar entre deu i dotze hores diàries, ser pagès el fa feliç. www.uniopagesos.org

Adrián PinoESTUDIANT DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

··· És, amb 22 anys, el president i portaveu de Nakadaska, un grup creatiu jove que va néixer el 2010 i que desenvolupa art experimen-tal a partir de la introspecció emo-cional. Això vol dir que s’uneixen per “crear” en qualsevol terreny artístic: teatre, fotografi a, cine, vi-deoart... Com a matèria d’experi-mentació utilitzen els pensaments i sentiments de l’ésser humà. www.nakadaskafactory.com

Maria ComaCOMPOSITORA, PIANISTAI CANTANT

··· Amb només 25 anys ja ha fac-turat dos discos en solitari, farcits d’un pop molt personal. Ara està abocada en la promoció del segon, Magnòlia. També ha col·laborat en bandes sonores i al grup u_mä. Aprofi ta els seus estudis d’audio-visuals per realitzar alguns dels seus videoclips i fer dissenys per als discos i webs. Ha gravat el clip de Tots els colors en Super 8*.www.mariacoma.com

Traient l’antifaç.3DIMARTS28 DE FEBRER DEL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Estudis complementaris: Aquest curs s’han matriculat aproximadament mil alumnes majors de 50 anys a les universitats públiques de Catalunya

«Estem convençuts que tornara les aules és molt gratifi cant»

UNIVERSITAT DE L’EXPERIÈNCIA

ENRIC BAÑERES, PERIODISTA JUBILAT I ESTUDIANT DE PSICOLOGIA DE LA UB

··· Com va ser la teva primera vegada a la universitat?··· Em va agafar el maig del 68, es-tudiant Polítiques a Madrid. Ales-hores, la universitat era molt com-bativa perquè hi havia la dictadu-ra. Es respirava un clima molt po-lititzat amb mobilitzacions diàri-es. Ara és molt més lectiva i aca-dèmica, sense aquest tipus d’an-goixes.··· I ara hi tornes...··· Després de jubilar-me d’una professió full time i dels comen-taris de la gent com “i ara què fa-ràs? Veuràs obres i jugaràs a petan-ca?”, vaig plantejar-me d’ocupar el meu temps al màxim perquè no fos tan abrupte aquest pas. Volia evitar aquella sensació d’inutilitat que et pot dominar. Tot i continu-ar col·laborant en mitjans, pensa-va que tindria massa hores lliures. Llavors va sorgir l’oportunitat de la Universitat de l’Experiència. Em va semblar interessant i vaig ins-criure’m a Psicologia. ··· Per què Psicologia? ··· L’any passat l’oferta era més reduïda que ara. Només hi havia Psicologia, Documentalisme i Bi-blioteques, Llengua i Literatura, i Pedagogia i Societat. Em va sem-blar que Psicologia podia aportar-me quelcom nou i diferent al que portava fent tota la vida. ··· Explica’ns l’experiència.··· És una vivència molt interes-sant i gratifi cant, no ho dic no-més per mi, sinó pels altres cin-quanta que vam començar junts el curs. Hi vaig dues hores dilluns i dimecres. Fem assignatures tron-

La Universitat de Barcelona ofereix un programa de formació per a majors de 55 anys: la Universitat de l’Experiència. Durant un o dos anys els alumnes cursen estudis complementaris* per al seu enriquiment personal. El periodista Enric Bañeres es troba en el seu últim any acadèmic de Psicologia. Està molt conforme amb el programa i no en faria cap crítica.

MARTA SÁNCHEZJANIRE ZURBANO

L. CALVET

cals destinades només a la gent gran, i optatives que compartim amb els alumnes de grau. Vam co-mençar amb matèries introductò-ries i ara n’estem fent de més es-pecífi ques. ··· Feu exàmens? ··· No, fem pràctiques; però, so-bretot, es valora l’assistència i la disposició dels alumnes, perquè el títol no té validesa per exercir la professió. Els exàmens són po-testatius, pots presentar-t’hi amb els alumnes de grau... però jo no

entusiasme, són classes molt par-ticipatives, i ens ho passem bé. Fem amics i ens relacionem amb persones d’àmbits diferents als que hem compartit tota la vida. Sovint, els amics i coneguts sor-geixen de la feina. En canvi, allà hi ha gent que procedeix del món de la banca i de la sanitat, que té co-ses a explicar i vivències que l’han enriquit al llarg de la vida.··· I amb la gent jove?··· L’any passat ens miraven com a bitxos raros i nosaltres hi anà-vem una mica cohibits, sense in-tervenir massa a les classes i evi-tant ser el típic abuelo cebolleta con sus historias. Els joves es pregun-taven “què cony foten aquests ia-ios aquí?”; però nosaltres no es-tàvem per molestar, sinó per fer una tasca conjunta, i al fi nal ens han acceptat (riu).··· Tens professors més joves que tu. ··· És pitjor per a ells quan han de fer callar un senyor de l’edat del seu avi. Però ens respectem; la nostra actitud és positiva i recep-tiva, i no hi ha ningú que digui “aquest paio és un niñato”.··· Què en pensen els amics?··· Els fa gràcia. Quan, per exem-ple, vaig a un programa de tele-visió o ràdio i dic: “perdona, que vinc de la universitat”, molts pen-sen que vinc de fer classe i he de remarcar que sóc alumne. ··· I a casa?··· Visc amb la meva fi lla de 22 anys, que estudia Enginyeria d’Edifi cació. Vivim sols a casa, i quan ve algú i està un mica desen-dreçat dic: “penseu que això és un pis d’estudiants”(riu). ••• Enric Bañeres a la UB. Obre les

portes al coneixement. LAURA VIVES

Currículum··· Edat: 67 anys.··· Ha treballat a múltiples mit-

jans com Diario de Lérida, El Cor-reo Catalán, Tele/eXpres, Diario de Barcelona, Cadena SER, Ca-talunya Ràdio i TV3, entre al-tres.

··· Col·labora amb La Vanguardia i Mundo Deportivo.

vull fer exàmens! I dubto que algú ho hagi fet. La tortura dels exàmens la vaig passar en el seu dia i ja la tinc superada. ··· Fas vida universitària?··· No gaire. Tinc el meu carnet per disposar de tots els equipa-ments, però la veritat és que no tinc gaire temps. Dino allà moltes vegades, quedo amb els de clas-se, sortim junts i tot això. Però no faig una vida plena d’estudiant.··· Què tal amb els companys?··· Molt bé. La gent s’ho pren amb

··· Universitat de l’Experiència

ub.edu/experiencia/

··· Universitat a l’Abast

abast.uab.cat/estudiants/

··· UPF Sènior

upf.edu/upfsenior/

··· Programa Sènior

senior.udl.cat/index.php

··· Formació per a la gent gran

udg.edu

··· URV Ciutadana

urv.cat

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

L’experiència de tres joves comunicadors a la televisió local

Resistint a primera línia de la notícia

FERMIN SUáREZNEUS VIDAL

(*) Televisió Comunitària: Entitat sense ànim de lucre amb col·laboració econòmica dels socis, la finalitat de la qual és emetre informació sobre allò que passa al poble

S’acostuma a inculcar des de les facultats que el periodisme ha de ser entès com una professió vocacional, de resistència davant els obstacles, d’horaris intempestius, i de trobar la recompensa en la transmissió d’informacions. Treballar dedicant-te al que més t’agrada és motiu de satisfacció en un context en què flaquejar no està permès.

“Sempre es pot millorar, però estic content: poder fer el que t’apas-siona és la bomba i, a més, treba-llar avui dia és tot un luxe”, ex-plica en Roger Sánchez, periodista de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), qui, amb el seu testimoni de vitalitat contagiosa, reconfor-ta la perspectiva d’una professió que es dessagna lentament.

També conviden a l’optimis-me les situacions de l’Anna Fer-nàndez, col·laboradora de la Tele-visió Comunitària* de Cardedeu, i d’en Dani Agudo, editor dels in-formatius de Vallès Oriental Tele-visió (VOTV). Dos joves comuni-

cadors que, malgrat la crisi, assa-boreixen poder informar en clau de proximitat.

En els últims anys, les televisi-ons locals han mantingut un pa-per rellevant en la cohesió social del país. Majoritàriament en cata-là, han aconseguit informar d’allò que passa a barris, carrers i veïnats, i que no té cabuda als mitjans ge-neralistes.

L’Anna, implicada des de fa anys, és coneixedora del que su-posa la seva televisió per als car-dedeuencs: “A l’espectador el que li interessa és el que li queda més a prop. Al poble passen més co-ses de les que ens pensem”. Hi coincideix en Dani: “La premsa local ha d’existir per veure’ns a nosaltres mateixos i parlar d’allò que tenim més proper. Si els mit-jans locals no hi fossin, s’empo-briria la relació entre pobles i ciu-tadans”.

La potenciació del sentiment de pertinença a un determinat ter-ritori és l’eix bàsic d’uns mitjans orientats a explicar les històries més properes i quotidianes que, sovint, s’obvien. En aquest sentit, en Roger destaca que “paradoxal-ment, com més globals ens tor-nem, més necessitat hi ha de te-

nir una informació local que faci de contrapès”, i arrodoneix que “els temes que ens permeten dife-renciar-nos de la resta són els lo-cals, ja que aporten un valor afe-git”. En aquest aspecte, a XTVL ho tenen clar. “Quan vaig entrar, una de les màximes era dedicar-li el mateix temps al Barça, a l’Espa-nyol, al Voltregà femení i al Club Atlètic Terrassa d’hoquei herba”, recorda en Roger.

Tots tres periodistes, acostu-mats a recórrer la geografia cata-lana, reconeixen, després d’anys de convivència amb els mitjans locals, que aquest tipus d’infor-macions hauria d’existir sempre, perquè, en cas contrari, ningú par-laria dels temes que afecten direc-tament els ciutadans.

Cultura de l’intercanviEn una conjuntura de crisi, i amb els ajuntaments endeutats, és el moment en què afloren les difi-cultats que travessen les televisi-ons locals per trobar fonts de fi-nançament; les esquerdes queden al descobert, sense el maquillatge d’unes subvencions públiques ca-da cop més escasses.

La Televisió de Cardedeu es no-dreix d’una forma alternativa per

subsistir. “Els recursos s’obtenen de subvencions i també dels socis; encara hi ha gent que paga una quota trimestral per veure un ca-nal”, analitza l’Anna, conscient del que comporta: “Et dóna res-ponsabilitat saber que hi ha gent que està pagant pel que fas. Tot i així, costa trobar nous contri-buents”. No obstant aquest fet, a vegades és difícil saber qui hi ha a l’altra banda del televisor: “Po-dem pensar que no ens veu ningú, però, de vegades, comencem cinc minuts tard i ens truquen pregun-tant què ha passat”.

En canvi, i atenent la tasca que realitza l’XTVL de crear i submi-nistrar continguts a les televisions locals adherides a la xarxa, en Ro-ger esbossa un model sinergètic per sustentar-les: “Que s’imposi la cultura de l’intercanvi, que hi hagi un equilibri en el flux d’in-formacions entre els mitjans lo-cals”. Aquest feedback ajuda a mi-tigar les limitacions de les televi-sions a l’hora de desplegar-se més enllà dels seus àmbits d’acció. “Per exemple, anem a cobrir l’arriba-da de la selecció femenina d’ho-quei herba a l’aeroport d’El Prat, i fem una notícia d’això. Però, si, a més, el Canal de Terrassa ens de-

ROGER SÁNCHEZ

«A la Xarxa de Televisions Locals tractem igual al Barça, a l’Espanyol i al Voltregà femení»

ANNA FERNÀNDEZ

«Et dóna responsabilitat saber que hi ha gent que està pagant pel que fas»

DANI AGUDO

«Si els mitjans locals no hi fossin, s’empobriria la relació entre pobles i ciutadans»

Editor d’informatius de Vallès Oriental Televisió. Va estudiar Sociologia i Periodisme

Dani Agudo (30) Presentadora de l’informatiu de Televisió de Cardedeu. Cursa Comunicació Audiovisual

Plaça central.5DIMARTS28 DE FEBRER DEL 2012

Cardedeu, la primera població que va dotar-se d’un sistema audiovi-sual propi, va començar les emis-sions de la seva televisió comuni-tària l’any 1980. A partir d’aquest moment, les televisions locals han proliferat a tota la geografi a cata-lana, però la crisi econòmica ha deixat al descobert els problemes de fi nançament que travessen.

La dependència amb les ad-ministracions públiques afegeix un factor d’inestabilitat a la situ-ació de les televisions locals. Al-guns ajuntaments, i també altres òrgans de l’administració, adjudi-quen, a través d’un concurs, l’ex-plotació d’informatius a diverses productores. Aquestes concessi-ons s’han de renovar periòdica-ment, i amb la situació econòmi-ca actual, molts dels professionals que habiten les redaccions locals afronten un període d’incertesa.

El tancament d’una de les cade-nes més potents, com era Televisió de l’Hospitalet després de fi nalit-zar l’acord amb la productora La-vinia TV, o l’acomiadament de mit-ja plantilla de Maresme M1TV, són dos dels exemples que fan patir a molts professionals per la situació dels seus mitjans, quan s’acosta la renovació dels contractes.

El futur de les concessionsLa Xarxa de Televisions Locals (XTVL) depèn exclusivament de la Diputació de Barcelona, que, a través d’un òrgan que gestio-na els mitjans, adjudica en for-ma de concurs el servei d’infor-matius. Actualment, la concessió la té Antena Local, empresa del grup Mediapro, i expira el proper 30 de juny.

El cas de Vallès Oriental Televi-sió (VOTV) és similar: un consorci format per deu ajuntaments del Vallès Oriental fi nança la televi-sió comarcal i convoca un concurs periòdic per adjudicar la creació dels programes, que va ser gua-nyat l’últim cop per la productora Catalana de Televisió Local (CTL). L’acord, però, té una durada limi-tada i, al maig, se celebrarà nova-ment una convocatòria on també participaran altres empreses.

D’aquesta manera, la incertesa, a l’hora de saber qui guanyarà el concurs i amb quines condicions ho farà, plana en l’aire d’unes re-daccions, per si soles prou negui-toses per l’efecte contagi que es-tant vivint les televisions locals a Catalunya.

mana també declaracions d’una jugadora en concret, les agafem i les hi passem, i viceversa”, expo-sa en Roger.

Quan toca parlar de rutines de treball coincideixen: no hi ha temps per avorrir-se, el dia és in-tens, s’han de cobrir successos a diferents llocs i editar vídeos que més tard s’emetran. “Cadascú té dos o tres rodatges al dia, més muntar les notícies i produir-ne per al dia següent, i això desgas-ta. Moltes vegades, per la neces-sitat de produir tant, se’n res-sent la qualitat”, descriu en Da-ni, que treballa vuit hores al dia, però confessa amb un somriu-re còmplice: “N’acabo fent més, entre 46 i 47 a la setmana. Ara me les apunto”. La situació es re-peteix amb en Roger: “Entro a les onze i plego a les vuit del vespre. No és que vagi angoixat però tam-poc t’hi pots repenjar. De fet, sem-pre tens la sensació que t’has dei-xat alguna cosa per fer”.

L’altaveu del pobleEn Dani Agudo, en Roger Sánchez i l’Anna Fernàndez són tres exem-ples de joves comunicadors que gaudeixen amb la feina que més els omple: la cobertura de la infor-

mació local, entrevistant esportis-tes amateurs, polítics municipals o presidents d’entitats culturals. Els seus recursos són limitats, però saben trobar l’encant en vides més anònimes, titulars menys resso-nants, històries poc il·luminades i casos molt propers on sovint és fàcil sentir-s’hi identifi cat.

“Al fi nal és el mateix cobrir una roda de premsa d’Artur Mas que una de l’alcalde de Granollers. El que passi a la Generalitat tindrà més importància; però, si t’agra-da informar i explicar què passa, t’agradarà fer-ho des d’una capi-tal de comarca del Pallars o des de Barcelona”, confessa en Dani. A més, segur que entrevistar el presi-dent de la Generalitat és més com-plicat perquè no se’l pot assaltar al carrer mentre està comprant. “Informar sobre el poble ens per-met trobar l’alcaldessa al mercat i demanar-li directament una en-trevista”, descriu l’Anna amb to-tal normalitat.

Tots tres són conscients que la seva comesa, i la de tants altres pe-riodistes que s’entreguen en cos i ànima a la informació local, és atorgar un altaveu a qui difícil-ment en tindrà dins un mitjà ge-neralista.•••

LES NEGOCIACIONS CONTRACTUALS PREOCUPEN ELS PERIODISTES

Incertesa

Somriure davant la crisi. En Dani, l’Anna i en Roger s’enfronten amb optimisme, davant i darrere les càmeres, a l’àrdua tasca d’informar en uns temps difícils. L. VIVES

Anna Fernàndez (19)

RogerSánchez (26)Redactor esportiu de la Xarxa de Televisions Locals. Va estudiar Comunicació i Periodisme

temps per avorrir-se, el dia és in-tens, s’han de cobrir successos a diferents llocs i editar vídeos que més tard s’emetran. “Cadascú té dos o tres rodatges al dia, més muntar les notícies i produir-ne per al dia següent, i això desgas-

me les apunto”. La situació es re-peteix amb en Roger: “Entro a les onze i plego a les vuit del vespre. No és que vagi angoixat però tam-poc t’hi pots repenjar. De fet, sem-pre tens la sensació que t’has dei-

En Dani Agudo, en Roger Sánchez i l’Anna Fernàndez són tres exem-ples de joves comunicadors que gaudeixen amb la feina que més els omple: la cobertura de la infor-

6.Traços DIMARTS28 De febReR DeL 2012

cetrencada@cetrencadaUPf

(*) GBU: Grups Bíblics Universitaris. Branca de la International Fellowship of Evangelical Students, que es reuneix setmanalment per interpretar la Bíblia i compartir la seva fe

el so de la cançó You’re Beautiful, de James blunt, ens guia cap a un tombant de l’estació de metro de Passeig de Gràcia, on l’Osvaldo Ramos va desgranant peça a pe-ça el seu repertori. Com ell, dia re-re dia, molts altres músics omplen de notes el laberint subterrani de barcelona.

en total, hi ha 34 punts habi-litats en tota la xarxa on els mú-sics –acreditats– poden tocar per al públic. el metro, doncs, es con-

Els acords de guitarra ressonen pels passadissos del metro. El públic no para massa atenció, abstret per la música dels seus iPods i distret per les pantalles dels seus mòbils. De tant en tant, el dring d’una moneda interfereix en l’harmonia de la peça; és algú que s’ha aturat a escoltar el músic, donant un descans al seu dia atrafegat.

Pau rumbomarina VicEns

verteix en un espectacle musical del qual tots podem gaudir.

Anualment, l’Associació de Mú-sics del Carrer i el Metro (AMUC), amb la mediació de l’Ajuntament de barcelona, sotmet a examen els aspirants davant d’un jurat qualifi-

cat. Només aquells qui superen les proves d’idoneïtat obtenen el car-net d’AMUC i, per tant, la llicència per actuar a la xarxa del suburbà.

L’Osvaldo té el permís per to-car des de fa vuit mesos. Aquest veneçolà, resident a barcelona

«a les seves cares puc veure si els agrada una cançó o no»

un Dia amb L’osVaLDo ramos, un mÚsic DEL mETro

des de fa un any i mig, és llicenci-at en Música. Aquí, però, es con-forma tocant a bars del barri Gò-tic, oferint concerts a casaments amb el seu grup, i baixant al me-tro a practicar les seves versions. “en comptes d’assajar a casa, ho

Músic subterrani. L’Osvaldo Ramos en plena interpretació en una cantonada de l’estació de metro de Passeig de Gràcia. P. RumbO

faig aquí, i així puc veure com re-acciona la gent davant els temes que toco”. en general, considera que els viatgers són receptius i la sintonia amb ells és bona. “en les seves cares puc veure si els agrada una cançó o no, i així puc triar el meu repertori”.

Qualitat garantidaels músics no poden decidir on toquen: la distribució en els dife-rents punts es fa a través d’un sor-teig quinzenal. A l’Osvaldo li agra-da molt el passadís llarg de Passeig de Gràcia, entre la L3 i el ves-tíbul de la L2 i la L4, perquè pel fet de ser tan llarg, “permet que la gent escolti el tema sencer”. Tot i això, diu que l’estació on va re-unir més diners va ser espanya, on va guanyar 35 euros en qua-tre hores.

L’Osvaldo és partidari que TMb reguli la música al metro. Així s’aconsegueix garantir la qualitat artística i evitar l’afany recaptatori d’alguns. Una bona iniciativa per-què l’harmonia en els nostres viat-ges al metro vagi in crescendo.•••

estudiantines, havaneres, ranxe-res, boleros, pasdobles... Ritmes immortals que, interpretats per una banda engalanada amb ves-tits tradicionals, creen una quími-ca sorprenent. La Tuna de Cièn-cies de barcelona va actuar al Ca-sal de barri Can Travi, a Mundet, vestint el color blau com a símbol de la seva facultat. Aquests nois d’edats diverses van tocar peces famoses de Tuna, com ara l’estu-diantina Clavelitos, i algunes cre-acions pròpies.

el públic, majoritàriament se-nyores grans, estava encantat amb les cançons que convidaven a ba-llar i picar de mans. els tunantes van acompanyar les composici-

amb capes, guitarra i pandereta, la Tuna de ciències dóna la notaPauL sánchEzrosa soTo

a riTmE D’EsTuDianTina

ons amb balls de capes i de pan-dereta. Durant el piscolabis pos-terior, els membres del grup, per separat, van coincidir a definir la seva experiència amb la Tuna com a “màgica”.

L’integrant més recent de la banda va comentar que la llàsti-ma de la Tuna és no conèixer les aventures de la vida bohèmia que implica. “Si se sapigués què hi ha a dins, més gent s’hi apuntaria”. en Conan, un membre de 24 anys, creu que estar amb la Tuna ha su-posat una “època de creixement com a persona”.

en Mate és el veterà del grup. Ha viatjat amb la Tuna a una tren-tena de països; ho demostren els nombrosos escuts que decoren la seva capa. ens va explicar que, amb el pas del temps i els nous

plans d’estudis, els universitaris no s’impliquen tant en activitats més enllà de les lectives. ens recorda: “S’ha de viure la Universitat”.

L’esperit universitariMolts estudiants opten per seguir el consell d’en Mate i es reunei-xen en associacions o grups sense ànim de lucre que comparteixen aficions, gustos, creences, ideolo-gies o objectius. Durant la nostra cerca de la Tuna, vam conèixer els UniversiGats i la GbU*.

La Roser Rodríguez, dels Uni-versiGats, explica que “controlen i cuiden la colònia de gats dels jar-dins de la Ub”. D’altra banda, la Mireia Gil, de la GbU, troba “molt gratificant” tenir “un espai on compartir les opinions i créixer amb altres persones”.•••

··· Un iniciat a la Tuna s’ha de “ba-tejar” banyant-se despullat en una font pública mentre els companys li toquen una cançó. Llavors s’ad-quireix el càrrec de muñón i actua als bolos de la Tuna amb disfresses ridiculitzants. Quan el muñón té més experiència, ascendeix a par-

una jerarquia basada en el mèritdillo. Ara deixa la disfressa i toca instruments més complicats. Des-prés, els músics del rang insolven-te poden dur la vestimenta tradi-cional de la Tuna, però sense l’es-cut de la facultat. Aquest s’obté quan s’arriba a l’últim esglaó, el de tuno.

Emoció i espectacle. En Zipy balla amb la capa de tuna. L. vivEs

Traços.7DIMARTS28 De febReR DeL 2012

cetrencada@cetrencadaUPf

(*) Crèdits ECTS: Amb el Pla Bolonya, els European Credit Transfer System compten les hores d’assistència a classe i també la dedicació a fora de l’aula (25-30 hores)

La Marta té un blau al braç. Se l’ha fet jugant a “tocar i parar” amb els interns del mòdul de delic-tes violents de la presó de Qua-tre Camins, molts d’ells con-demnats per homicidi i viola-ció. Allà col·labora en el pro-jecte de reinserció, una inicia-

tiva que va conèixer a la universitat. Com ella, hi ha molts altres joves estudiants que decidei-xen participar en programes de voluntariat, re-compensats amb crèdits eCTS*.

Solidaritat entre barrotsQuan arriben al centre, la Marta i les altres vo-luntàries es dirigeixen al poliesportiu de la presó, després del control de seguretat de l’entrada. Les sessions, una cada quinze dies, alternen jocs més estàtics per conèixer-se, amb d’altres més dinà-mics en què juguen, corren i fan exercici.

La Marta explica que al principi era inevitable sentir un cert recel cap als interns, però després van trencar la barrera que els separava i van anar deixant de banda els prejudicis. Diu que sessió rere sessió s’ha anat generant una confiança que és mútua i que, a vegades, fa molt difícil man-tenir una relació professional. De fet, confessa que encara que li diguin que “han degollat una dona”, li costa veure’ls com a culpables d’homi-cidi. Malgrat això, tot i que els presos els expli-

Treball de camp

Els crèdits no ho són tot

La Marta, l’Ana i l’Agnès participen en programes de voluntariat universitari a presons, hospitals i escoles. A canvi, sumen assignatures extra a l’expedient

··· JOAN SERRA, LAIA VICENS I LAURA VIVES ···

ub www.solidaritat.ub.eduuab www.uab.cat/fas udg www.udg.edu/cooperaciourv www.urv.cat/a_mes_estudiar/urv_solidariaudl www.udl.cat/serveis/ODEC.html

quin la seva vida sencera, elles no els poden donar cap dada personal.

«Si us plau, fins mai»Un altre cas de voluntariat és el de l’Ana. Cada set-mana visita la planta infantil de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Allà passa una estona amb els nens que hi estan ingressats, i intenta fer-los oblidar, encara que sigui per un instant, que estan malalts.

La seva és una història agredolça. L’Ana ens con-fessa que els nens li han ensenyat molt més que ella a ells, que la sorprenen cada dia amb innocents ocur-rències, i que mai deixen de somriure: “ells no ho saben, però m’ajuden a relativitzar les coses”. D’al-tra banda, li resulta molt dur retrobar-se cada set-mana amb el mateix nen: “Veure que la resta està de pas, i que ell o ella és un ingressat de llarga du-rada, frustra pacient, personal mèdic i voluntaris”. Amb un somriure però amb tristesa, ens explica que, encara que sembli una bajanada, el moment del comiat és complicat, perquè un “fins aviat” en aquests casos pot no ser la millor opció. Per això, sovint opten per un simple “que vagi bé!”, o fins i tot, per què no, “si us plau, fins mai”.

lliçons d’humanitatL’Agnès també treballa amb nens. Cada dilluns i di-mecres participa en el programa CROMA, en què s’organitzen tallers i activitats per als infants una ve-gada han finalitzat les classes. L’objectiu és potenci-

ar el català i millorar la comprensió lectora dels nens, així com crear una dinàmica de grup i aju-dar-los amb els deures. La seva feina contribueix a un dels pilars de la societat: l’educació.

L’estimació dels nens és la millor recompen-sa per a ella: “em fa sentir útil ser un referent per a ells”. el lligam que els uneix és tan estret que, quan la sessió no ha anat bé, se’n torna a casa donant-hi voltes. Però en cap moment pensa a fer-se enrere: “Ajudar els nens em fa créixer com a persona”, assegura sense dubtar.

una recompensa vitalPer aconseguir els crèdits eCTS, els estudiants han d’elaborar una memòria i una reflexió personal. La Marta, l’Ana i l’Agnès coincideixen que conti-nuarien participant més enllà d’aquesta recom-pensa acadèmica. “el voluntariat és donar sen-se esperar res a canvi”, explica l’Agnès. L’Ana hi està d’acord: “No és necessari el reconeixement acadèmic. La motivació és purament personal”. Són tres granets de sorra que, sumats, construei-xen una gran duna de solidaritat.···

Estudiants solidàries. La Marta, l’Ana i l’Agnès (d’esquerra a dreta) fotografiades a Barcelona L. VIVES

Marta Gràcia (20)

Ana Lorite (22)

Agnès Bartrina (18)

··· 3r de Pedagogia a la UB. Una entrevista li va fer descobrir les presons

··· 4t de Periodisme a la UAB. Vol dedicar-se a la comunicació social

··· 1r d’Anglès i Català a la UAB. Va conèixer el programa en una xerrada a la universitat

L’ Obra Social “La Caixa” organitza projeccions, col·loquis i altres activi-tats relacionades amb el cinema als diferents Caixafòrums de Catalunya Films per a tots els públics i gustos, en algunes ocasions a cost zero.

RetallsEl Caixafòrum de Girona et mostra una selecció de curts realitzats amb tot tipus d’imatges que combinen el collage i l’animació. Una manera de descobrir terrenys poc ex-plorats per les arts gràfi -ques amb un toc molt personal.ON C. CIUTADANS, 19, GI-RONA QUAN DEL 19 DE MA-RÇ AL 20 DE MAIG HORA DE LES 10.00 H A LES 20.00 H DE DILLUNS A DISSABTE, DE LES 11.00 H A LES 14.00 H DIU-MENGES I FESTIUS TELF. 972 20 98 36

Gaudeix de cinema de qualitat gratis o a preus molt reduïts

Desenllaç

cetrencada DIMARTS28 DE FEBRER DEL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

Xcèntric CCCBUna àmplia oferta de títols de cinema experimental amb poca circulació a les sales de projeccióEl CCCB et porta un any més el cinema de més di-fícil visibilitat, al marge de modes i formats, creat per autors independents a partir d’idees originals. Podràs assistir a diferents projeccions que et du-ran a la refl exió i a l’aprenentatge sobre la creació

audiovisual, totes en VOSC. Entre les sessions del mes de març, destaquen l’estrena d’Ensayo fi nal para la utopía, d’Andrés Duque, el dia 22; o el pro-grama Surrealismo y política de animación del dia 25, amb clàssics del gènere com Schwarz-Weiss-Rot (negre, blanc, vermell), de Helmut Herbst, el cartell del qual veiem a la imatge superior.···ON C. MONTALEGRE, 5 (BARCELONA) QUAN FINS EL 24 DE JUNY PREU 4 €/SESSIÓ. OFERTES A LA WEB xurl.es/xcentric

(*) Infoaccessibilitat: La UAB ha presentat els seus auditoris infoaccessibles entre les seves actuacions per atendre als estudiants amb diversitat funcional

Filmoteca Terres de LleidaAmb motiu del 40è aniversari de la Facultat de Lletres, el Caixafòrum de Lleida presenta una sèrie de fi lms d’adaptació d’obres relacionades amb el món de les lletres.

Cinema llatinoamericàLa XVIII Mostra de Cinema Lla-tinoamericà de Catalunya et permetrà conèixer el més des-tacat del cinema independent d’aquest continent.QUAN DEL 23 AL 30 DE MARÇ ON DI-VERSOS ESPAIS DE LLEIDA (VEGEU MAPA: xurl.es/lleidamap) PREU 3 € WEB xurl.es/mostrallat

Animac 2012Torna a Lleida la Mostra Inter-nacional de Cinema d’Animació de Catalunya. Aventures gràfi -ques per a totes les edats.QUAN DE L’1 AL 4 DE MARÇ PREU 9 € WEB xurl.es/animac

URVLa Universitat Rovira i Virgili de Tarragona t’ofereix diferents fi lms aquest març. Women wit-hout men el dia 7; un cicle de Ha-rold Lloyd el 13, 15, 20 i 22; i La vida de Brian el 28. ON AULA 301 DEL CAMPUS CATALUNYA (TARRAGO-NA) HORA 19.00 H WEB urv.cat

UABDins del Projecte d’Infoaccessi-bilitat* de la UAB es fa un cicle de projeccions gratuït. La pro-pera és la pel·lícula Layer Cake (2004), del director Matthew Vaugh. QUAN 19 DE MARÇ HORA 12.00 H ON CAMPUS DE BELLATERRA, CER-DANYOLA DEL VALLÈS TELF. 93 581 11 11

Cinema i gastronomiaLa Fundació Oncolliga Girona (FOG) t’ofereix un tastet gas-tronòmic relacionat amb l’ar-gument del fi lm que projecten prèviament.QUAN DEL 9 AL 24 DE MARÇ ON CINEMA TRUFFAUT, RAMBLA DE LA LLIBERTAT, GIRONA PREU 2 € WEB xurl.es/gastronomia

Cultura del KazakhstanDescobreix la història i l’afi r-mació de la identitat nacio-nal d’aquest país a través el ci-cle gratuït que organitza Ca-sa Àsia.QUAN FINS AL 17 DE MARÇ ON AU-DITORI TAGORE, AV. DIAGONAL, 373, BARCELONA WEB xurl.es/asia

Cinema infantil Arriba a Roquetes la 16a edi-ció del Cicle de Cinema Infantil en Català, amb pel·lícules que també poden agradar als més grans. QUAN DISSABTES, FINS EL 24 DE MARÇ HORA 16.00 H ON C. SEVERO OCHOA, 4, ROQUETES (TARRAGONA) PREU 4 € WEB xurl.es/infantil

CAIXAFÒRUM

Selecció naturalEl planetari digital del Cosmo-Caixa t’ofereix una sessió en 3D que mostra els detalls més sorpre-nents de la natura i l’univers.ON C. TEODOR ROVIRALTA, 47-51, BARCELONA HORA 17.30 H DE DI-MARTS A DIVENDRES, TOT EL DIA FESTIUS WEB xurl.es/planetari

Pensada per fer pensarSi no vols caminar, descobreix Co-llserola amb una exposició i tres audiovisuals que mostren la seva fauna, fl ora i canvis històrics.ON CTRA. DE VALLVIDRERA, KM 4,7, SANT CUGAT PREU GRATUÏT WEB xurl.es/collserola

CICLES

NATURA AUDIOVISUALLa FOG es dedica a ajudar els malalts de càncer a Girona

Els inicis de la comèdia americana per H. Lloyd, a la URV

Al mes de març, podem trobar aquestes tres projeccions:

El dia 5, Il Gattopardo, l’adaptació de la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa que relata la història del príncep de Salina durant l’èpo-ca de la unifi cació d’Itàlia.

El dia 12, Fahrenheit 451, basada en l’obra de ciència-fi cció de Ray Brad-bury i ambientada en una societat futurista totalitària on la lectura es-tà prohibida i condemnada i tot lli-bre trobat és cremat.

El dia 19, The front page, un llarg-metratge sobre un condemnat a mort que fuig de la llei i s’oculta en una ofi cina de premsa on és ajudat per un periodista a can-vi d’una exclusiva.

ON AVINGUDA BLONDEL, 3, LLEI-DA PREU 3 € (2 € REDUÏT) TELF. 973 27 07 88

··· LAURA RODAS I ALEJO RODRÍGUEZ ···

FESTIVALS

Curts europeusVisita el Festival Europeu de Curtmetratges. Els millors curts d’Espanya, a Cambrils; els d’Europa, a Reus. QUAN 1, 2 I 3 DE MARÇ (REUS) 8, 9 I 10 DE MARÇ (CAMBRILS) PREU 5 € (CONSULTEU DESCOMPTES) WEB xurl.es/curts

UNIVERSITATS

plorats per les arts gràfi -ques amb un toc molt

C. CIUTADANS, 19, GI-DEL 19 DE MA-

HORA DE LES 10.00 H A LES 20.00 H DE DILLUNS A DISSABTE, DE LES 11.00 H A LES 14.00 H DIU-

TELF. 972

La UAB ha presentat els seus auditoris infoaccessibles entre les seves actuacions per atendre als estudiants amb diversitat funcional

l’obra de ciència-fi cció de Ray Brad-bury i ambientada en una societat futurista totalitària on la lectura es-tà prohibida i condemnada i tot lli-bre trobat és cremat.

El dia 19, The front pagemetratge sobre un condemnat a mort que fuig de la llei i s’oculta en una ofi cina de premsa on és ajudat per un periodista a can-vi d’una exclusiva.

ON AVINGUDA BLONDEL, 3, LLEI-DA PREU 3 € (2 € REDUÏT973 27 07 88

EL planetari 3D del CosmoCaixa és el segon obert a Europa