La revista núm.8

Revista feta per Pau Mercier

amb la col·laboració de Víctor

Román

En aquesta revista:

Homes i dones: Qüestió de cromosomes: En

aquest apartat exposarem un dels motius pel qual es creu que l’home viu

menys que la dona.

Algun cop t’havies preguntat per què...:

En aquesta publicació tractarem; per què costa tant nedar en el mar mort?

Novetats del blog: Estigues a l’aguait de totes les novetats que

t’oferim en el nostre blog (Les entrevistes per Ràdio Molins de Rei i Com ràdio,

la pròxima celebració de l’any, etc.)

Darreres investigacions científiques han estat treballant sobre una de les

raons de perquè les dones acostumen a viure més anys que els homes. El

fet és que, alguns científiques, pensen que aquest succés es deu als

cromosomes.

Què són els cromosomes?

Per a tots aquells que les

classes de genètica resultaven

ser un avorriment i no paraven

atenció a classe, comentar tan

sols que els cromosomes es

troben en l’interior de les

cèl·lules del nostre cos i que,

entre d’altres, determinen el

sexe d’una persona.

En genètica, es coneixen dos

tipus de cromosomes: els X i els

Y. Els òvuls tan sols coneixen el

cromosoma X, mentre que els

espermatozoides juguen entre

l’X i el Y. Si un espermatozoide

X fecunda amb un òvul X, el

resultat serà femení (XX),

mentre que si l’espermatozoide

és Y enlloc de X, el resultat serà mascle (XY, o viceversa). Doncs bé, sembla

ser que, probablement, la raó per la qual la dona viu més que l’home es

troba en els cromosomes. Els científics creuen que, com que les dones

tenen dos cromosomes X, si un d’ells és defectuós pot substituir-se per

l’altre.

Aquesta idea es contraposa a un dels motius que s’ha acostumat a donar

sempre respecte l’esperança de vida de l’home i de la dona, doncs s’ha dit

molts cops que l’home viu menys ja que aquest corre més riscos. Aquesta

hipòtesi també té una base científica, doncs s’ha demostrat que els homes

tenen més possibilitats de morir en un accident de cotxe, de càncer de

pulmó pel tabac, o d’intoxicació etílica. Aquests dos darrers es deuen

simplement a què l’home acostuma a fumar i beure més que no pas la dona.

Homes i dones: Qüestió de cromosomes

Costa tant nedar en el mar mort?

El Mar Mort és el punt més baix del planeta Terra, doncs se situa a uns 400

metres per sota del nivell del mar, i el trobem en la desembocadura del riu

Jordà. El qualificatiu de “mort” se li atribueix al fet de què en les seves

aigües tan sols hi poden viure plantes minúscules i bactèries, a diferència de

la diversa fauna marina que trobem en la resta dels mars del planeta.

Aquest fet es deu a l’alta quantitat de sal que presenta el mar. Té unes

vuit vegades més sal que qualsevol altre mar normal, de fet, una quarta

part del seu pes és sal.

El mar mort també és famós pel fet de què permet a una persona estirar-

se en l’aigua sense haver d’enfonsar-se. Els qui han estat confirmen que

resulta més senzill estirar-se per llegir el diari, que no pas nedar en ell. El

causant de la dificultat de poder nedar en el Mar Mort és l’alt nivell salí.

L’aigua del mar mort, al ser més salada que la resta, presenta una densitat

major que no pas les aigües dels altres mars, que en comparació són més

dolces.

La major densitat de l’aigua la traduïm com a un augment en la força

ascensorial que provoca aquesta. La força ascensorial és la que realitza la

superfície de l’aigua contra el cos que s’hi ha submergit. És a dir, un individu

que es llença a l’aigua de, per exemple, el Mar Mediterrani, està realitzant

una força cap avall que és la causant de què aquest s’enfonsi. No obstant,

la superfície de mar també realitza una força contra aquest individu, i que

va cap a dalt. Quan la força que exerceix l’individu és major que la de l’aigua,

aquest s’enfonsa, però quan la força que exerceix el mar supera la de la

persona en qüestió, aquesta sura. Doncs bé, aquest darrer cas és el que es

dóna en el Mar

Mort: al ser el mar

més dens del

planeta, és l’únic

capaç de fer surar

a una persona.

L’alta quantitat de

sal eleva la

densitat de la seva

aigua i per tant la

força ascensorial.

Algun cop t’havies preguntat per què…:

Ràdio Molins de Rei i Com ràdio: Darrerament, els membres del Va de ciència,

hem realitzat un parell d’entrevistes per a Ràdio Molins de Rei i Com ràdio.

El passat 5 de maig, en el programa Bon dia i bona hora, es va emetre un

fragment destinat sobre, com ens va comentar el locutor del programa, dos

nois que van de ciència. L’experiència fou molt grata i vam aprendre molt

sobre el món dels micròfons. També, encara per a emetre, vam realitzar una

xerrada amb els membres del programa Eureka, de Com ràdio. El programa

és destinat totalment a temes científics, i per tant ens vam sentir molt

agusts dins del plató. A totes dues emissores de ràdio agraïm tot el temps

que ens van destinar i ens van deixar parlar sobre la pàgina.

A prop de l’any: El Va de ciència es troba a poc d’un mes de celebrar el seu

primer any (el 5 de Juny), i a menys de dues desenes d’entrades de

publicar-ne la número 100. Valorem molt positivament l’experiència viscuda

en aquest temps i esperem que continuï durant, almenys, un any més.

Últimes novetats del blog:

VD Ciència .blogspot.com

Segueix-nos en el nostre pròxim número