Revista curs 2010-2011

of 48/48
15 LA PETJADA de l’Aula Hospitalària de la Vall d’Hebron Curs 2010-2011
  • date post

    30-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    235
  • download

    9

Embed Size (px)

description

Revista de l'Aula Hospitalària de la Vall d'Hebron

Transcript of Revista curs 2010-2011

  • 15

    LA PETJADAde lAula Hospitalriade la Vall dHebron

    Curs 2010-2011

  • ELS MEUS 15 DIES A LHOSPITAL

    Em dic Xavier tinc 7 anys i se mhan caigut 8 dents. Vaig a lescola IPSI

    de Barcelona. Tinc un germ de 4 anys que es diu Joan i un hmster que es diu

    Blanquet.

    Mhan operat 1 vegada, he estat 15 dies a lhospital de la Vall dHebron i mhan

    agafat 6 vies. Tot un rcord per alg que ni sabia que era una via.

    La meva histria va comenar quan un dia sem va comenar a inflar un ull, vaig anar

    al cole tant tranquil fins que els meus pares em van venir a recollir abans dhora

    perqu tenia lull molt malament. Vem anar a la doctora i ens va enviar rpid a

    urgncies de la Vall dHebron perqu diu que son les millors. Noms arribar a

    urgncies em van dir que mhavien de fer un TAC. Jo no havia sentit mai aquella

    paraula fins que em van explicar que era una mquina que feia una foto de la part

    interna del cos que no eren ossos. Ms tard els metges ens van venir a donar el

    resultat. Jo no vaig entendre res per veia que els meus pares semblaven preocupats.

    Em van pujar a una habitaci molt petita amb un lavabo i una tele. El dibuix que em

    va tocar a lhabitaci van ser els tres porquets. Ms tard van comenar a passar

    metges i ms metges, tots em volien tocar lull i que mirs les lletres. Al final em van

    haver doperar de lull per treurem tots el mocs que tenia i que mhavien infectat

    lull. Quan vaig sortir de la operaci lull em feia molt mal i vaig plorar molt. A partir

    daqu els meus pares es van quedar ms tranquils i van comenar a visitar-me tots els

    meus amics. Lull sanava desinflant poc a poc fins que vaig tornar a veure b.

    Seguien passant els metges i tocant-me lull per cada dia que passava veia als metges

    ms contents. Jo en canvi estava molt fart destar a lhospital i volia anar a casa.

    Fins que va arribar el dia que em van donar la bona notcia que men podia anar.

    Quina alegria.

    A lhospital he aprs moltes coses, primer de tot que mhaig de treure els mocs

    sempre que en tingui, tamb que es molt important trobar-se b, tenir amics que et

    vinguin a veure i que tensenyin a jugar a la Nintendo.

    Xavier de la Fuente 7 anys

  • Em va passar que...

    El dimecres a la tarda, a lhora del menjador, vaig comenar a tenir fred i una mica de febre. El diumenge a la nit em vaig queixar del genoll dret i el dilluns al mat no podia mourel. Al migdia vaig anar al metge i em va dir que vingus aqu, a la Vall dHebron. Aqu em van dir que torns el dimecres, quan observs tota la febre que hagus tingut el dimarts. Quan vaig tornar el dimecres la pediatra em va fer ingressar.Em van portar a una habitaci molt petita de la planta vuit, amb un company molt entremaliat. Al cap de dos dies em van traslladar a la planta primera, a cirurgia peditrica.. Aqu vaig conixer el Marc. Amb el Marc estvem tot el dia jugant, per va marxar al cap duna setmana i va venir un altre nen que va marxar lendem dhaver arribat.Fa una setmana vaig conixer una mestra que em fa cada dia una hora de classe. Mho passo molt b. Faig tots els deures de la meva escola: francs, matemtiques, socials, catal, castell, ...Les infermeres shan portat molt b amb mi, sn molt amables i simptiques.Ara estic esperant els resultats duna bipsia, i com que ja no em fa tant de mal el genoll puc sortir de lhabitaci, passejar, sortir al recinte exterior de lhospital, anar a la sala de jocs, ... Jo no sabia que a lhospital hi havia sales de jocs, mestres, pallassos, mags, ... Les infermeres shan portat sempre molt b amb mi. Sn molt amables i simptiques, ... ara, per, ja estic desitjant de marxar.

    lex Oyonate

  • Una buena o mala fecha

    26 de Octubre del 2008, Ese da me diagnosticaron cncer, un sarcoma de Ewing en la

    pelvis derecha, que meda 25x15.

    Sin saber lo que tena, me puse a llorar asustado, desesperado, nervioso... Esperaba a

    una persona que me pudiese dar la respuesta de lo que tena, y an tengo.

    El tiempo no pasaba. Por mi mente slo rondaba la pregunta del porqu de un da para

    otro me vea en el box de urgencias de un hospital, sin conocer a nadie y con familia

    que haca aos que no vea. Lo de la familia fue una seal de que algo malo me

    pasaba.

    Al rato de estar en el box de urgencias del hospital Vall de Hebron , exactamente el

    box 2, vino la doctora Gallego, y me lo explic todo de una manera suave para que

    yo pudiera entenderlo sin asustarme, (aunque yo me asust an mas, por el temor

    que le tena a los mdicos) Pasadas unas cuantas horas me subieron a planta y me

    ingresaron en la habitacin 117. Al ver a todos los nios calvos pregunt a mi madre

    Yo tambin me quedar calvo?..... Quizs lo que ms me asustaba era quedarme

    calvo, y pensar, en que mis dos abuelos murieron de cncer. A m nadie me lo haba

    afirmado, pero al ver a los nios calvos y al haber escuchado las palabras de la

    doctora Gallego, tampoco me haca falta que nadie me lo afirmara. A los dos das me

    pusieron el porta cat, y empec mi primer tratamiento, lo que signific vmitos,

    nuseas i sensaciones raras y desagradables.

    Pas algo ms de un mes y lleg Navidad. Mis primeras navidades enfermo! Yo

    creo que fue una navidad difcil por el panorama que tena delante pero feliz por lo

    unidos que estuvimos todos los familiares.

    Pasados ya unos meses la noticia del temido autotrasplante de mdula el da 27 de

    julio del 2009 ingres en cmaras. Los mdicos de oncologa tenan miedo debido a

    mis nervios y ellos pensaban que lo pasara muy mal all dentro, (ellos pensando ya lo

    peor de mi)pero una vez dentro de cmaras se quedaron todos patidifusos, debido a

    mi comportamiento. Pareca, tan pero tan difcil, estar all dentro un mes sin poder

    salir para nada que incluso yo me qued impactado con mi comportamiento (Lo

    que pareca ms difcil fue lo ms fcil) Cuando sal estuve durante un tiempo

    recibiendo casi cada da trasfusiones de plaquetas i sangre, pero la recuperacin fue

    bastante rpida.

  • Dos meses sin quimios y lleg la radioterapia el da 24 de noviembre del 2009

    hasta el da 25 de Diciembre del 2009. S, el da de Nochebuena, una buena razn

    para celebrar ese gran da de navidades. Tambin decir que no es nada del otro

    mundo y tiene muy pocos efectos secundarios (tambin depende en que zona te la

    den). Pasados unos meses los resultados tan esperados del tratamiento de

    radioterapia, toda una decepcin, la radioterapia no me hizo nada, en seguida

    empezamos nuevas quimios y hasta el da de hoy seguimos con diferentes

    tratamientos hasta dar con el que funcione, que creo que no tardaremos mucho.

    Ahora creo que lo he contado todo. Todos los que hemos pasado por esto sabemos

    bien de lo que hablo.

    Y ahora voy con la explicacin del ttulo, Una buena o mala fecha. He decidido

    poner este ttulo porque para m en su da fue la peor fecha de mi vida. Pero me paro a

    pensar y, gracias a esto he podido madurar muchsimo aunque fuese antes de hora. He

    podido conocer a muchas amistades que me han enseado a apreciar la vida

    como ningn nio de esta edad puede apreciar si no es que ha pasado por lo

    mismo que nosotros o algo similar, conocer al mejor personal hospitalario del

    mundo, a las mejores personas que jams puedes conocer, aunque algunas

    tengan que abandonar esta vida, sin motivos. Conocer al personal de limpieza

    que son magnficas personas que te animan muchsimo, conocer a todos los

    celadores, conocer a esas profesoras que te obligan a ir a clase, esos pedazo de

    voluntarios de Afanoc, y como no, esas pedazo de payasas Popotama y Garza y

    como antes he dicho conocer a gente magnfica, que hacen que el hospital en vez

    de ser un hospital sea como una segunda casa que cuando la tienes que

    abandonar la echas mucho de menos por el trato que has recibido tanto de ellos

    hacia a ti como de ti hacia ellos.

    Hoy sigo con tratamientos, pero ya no es lo mismo. Lo que antes era un hospital fro

    ha pasado a ser una segunda casa en la que todos nos queremos y nos ayudamos.

    Gracias a todos por hacer que el da a da del hospital sea ms feliz y llevadero.

    Pau Parra Gmez, 16 aos

  • Una artria de ms

    Des de que era petit que estic sempre en hospitals intentant si em poden solucionar el problema que tinc: una artria de ms en un rony. Aix fa que tingui la pressi alta perqu entra ms sang a un rony que a laltre.Des de que tenia 7 anys que va ser quan mho van trobar sempre han intentat treure-me-la, per no han pogut. Ja porto 10 anys amb medicaci per anar fent. Primer vaig comenar a anar a Sant Joan de Du, Can Ruti.....i ara ja fa 5 anys que vinc a lhospital de la Vall dHebron, el millor hospital que hi ha.Ara mhan deixat el medicament per veure com reacciono i de moment totes les proves surten b.Espero que hi hagi sort i que mho puguin solucionar.nims a tots!!!

    Gerard Freixa

  • Desde la habitacin 116a los compaeros de la clase

    Hola compaeros,

    Cmo estis? He recibido vuestras dedicatorias y me han alegrado

    mucho. No me lo esperaba, me emocion mucho al leerlo, por eso yo

    tambin quiero escribiros algo.

    Muchas gracias a todos vosotros por animarme, gracias a vuestras cartas

    tengo ya ms fuerzas. Estar aqu resulta bastante aburrido, pero gracias a

    vosotros, a mi familia y a todos los que me estis apoyando voy saliendo

    adelante.

    Ya me han operado tres veces y las tres veces ha salido todo muy bien.

    Me han dicho que el tumor que tena en la cabeza ha desaparecido en ms

    de un ochenta por ciento. As que, chicos!, pronto estar con vosotros. Si

    os promet un bizcocho, os lo har, seguro!

    Todava estoy en una posicin en que no me puedo mover xD, tengo que

    estar tumbado en la cama. Me he mareado algunas veces y me he

    desmayado en dos ocasiones. Como no me puedo incorporar le estoy

    dictando este texto a la maestra del hospital y ella me lo escribe. Justo

    ahora me puedo empezar a mover un poco ms, me puedo sentar en la

    silla de ruedas y pasear por la planta. As que, chicos, muchas gracias, os

    quiero mucho. Nunca pens que nos estaramos diciendo estas cosas, pero

    es as, os quiero mucho! Saludos y un fuerte abrazo para vosotros y para

    los profesores.

    Kevin Rodrigo Gonzlez Carriel

  • Me gustara ver el mar desde mi ventana, y que el da est soleado y el calor del sol d en mi piel y me caliente. Ver la gente paseando sus mascotas y las mams dando un paseo con sus bebs. Ver el patio de mi casa y ver a mis cachorros y a sus padres jugar con una pelota al lado de la piscina.Ver a mi mam plantar las flores de la temporada de verano y verla guardar las flores de primavera en una maceta para cuando yo est abajo desayunando disfrutar de su olor.

    Natasha

  • Hola, soy Isaac y tengo 11 aos, vivo en Mallorca, pero estoy en Barcelona porqu maana me operan. Ahora estoy en dilisis, pero pronto me pondrn un rin nuevo que me da mi PATU (PAPA).

    Isaac Bentez Hernndez

    ESTA ES LA MQUINA DE DILISIS

  • EL DIARI PERSONALEl meu diari

    13 doctubre de 2010Em vaig despertar ben dhora i de cop i volta va aparixer la doctora i ens va dir que ara mateix ja podia anar cap a casa durant 4 dies. La meva mare es va posar molt contenta (jo ms) i va trucar a mon pare perqu ens vingus a recollir.

    14 doctubre de 2010Em vaig despertar ja pel mat al meu propi llit i em vaig sentir com si fos que no hagus estat a lhospital. La meva mare em va preparar un esmorzar fantstic i la resta del dia ha estat molt divertit perqu el vaig passar a la platja.

    15 doctubre de 2010Aquest dia va ser meravells. La meva mare em va cuinar els plats ms bons, els que ms magraden com el sushi, el rodaballo, els boquerons, les creps, la barbacoa, ... etc.

    16 doctubre de 2010Va ser un dia de visites inesperades i esperades. Vaig anar a casa duna amiga meva del casal, vam jugar i vam menjar jamn ibrico. Desprs, a la tarda, van venir dues amigues de lescola, la Marta i la Nria, i ens ho vam passar molt b....13 de gener de 2011Aquest va ser el millor dia de tots els dies perqu va ser el meu aniversari! Per sort, estava a casa. Va ser fantstic: molts regals, un dia ple de jocs, i per sopar vam anar a un restaurant japons, ja que mencanta el sushi!...7 de febrer de 2011Un dia a lhospital, com els altres. Ja fa temps que he acabat lltima quimioterpia i ra, quan em pugin les defenses, me nanir a casa per sempre! (quina sort que malliberi dun trasplantament!). Ara estic esperant notcies i una doctora mha dit que segurament men vaig la setmana que ve, quina il.lusi!!

    Tsenia Morkuntsova

  • El menjar de dilisi

    Hola, sc lAnna i vinc a lhospital tres cops a la setmana a fer dilisi; a vegades estic ingressada, com ara. Us explicar el menjar de lhospital :Entro a les nou a dilisi i em connecten. Quan ja estic connectada espero el menjar que s a les deu.Em porten bikini i patates fregides i per beure suc de poma. Altres vegades em porten carn arrebossada .Podem escollir el que volem per menjar, per tot el que em porten magrada.

    Anna Gispert Edat:12

  • EN UN INSTANT

    En aquell gir de volant, amb una firma en un simple paper blanc, en un viatge, en un instant, amb aquell S sec per sincer, amb un pet...

    Hi ha infinites maneres en las quals la vida, la TEVA vida, pot fer un gir de 180. Pot ser causat o tan sols el tenies escrit. Mai saps qu et pot passar ni quan. nicament vius el dia a dia. El present, recordant el passat i esperant amb ganes el futur. Per... quan et trobes en un situaci semblant a la meva, quan et diagnostiquen una malaltia la qual tothom coneix per poca gent gosa pronunciar la teva vida satura. Tot el que havies fet fins ara sembla no servir de res. Tensorres. Plores. Vius cada moment, dia i minut com si fos el ltim perqu saps que en qualsevol moment el fil es pot trencar.Tanques els ulls i desitges que tot torni a ser normal, per llavors, despertes i tot segueix igual. Aix que et dius: Paula! No hi pots fer res. Tha tocat, aix que has de trobar la manera de seguir caminant amb un somriure dibuixat malgrat la boira que et pots trobar pel cam i les dures i grises pedres que et poden fer caure. T'alces. Agafes aire. I et dius: ENDAVANT.

    Comena laventura. Obres la porta. Amb por, incertesa, amb el cor encongit.Tot s blanc, polit i amb una olor especial. Mires les cares et fixes amb els ulls. Tacullen. Et donen tranquillitat i confiana. No et sents estrany. De mica en mica entres en un mn en el qual pensaves que el sol no arribaria a sortir mai, que el dia seria ennuvolat i gris, per amb el pas del temps te'n adones que lnim guanya el desnim, la fortalesa a la feblesa i els somriures als plors. Et sents com a casa. All, cada porta s lentrada a una interessant i fascinant histria. I totes, entre altres coses, tenen quelcom en com... Les ganes de SUPERAR-SE! Jo vaig entrar a formar part duna daquestes histries.

    Tot va comenar aquell dia tranquil de novembre ja que ja portvem alguns dies esperant el temut resultat. Les meves orelles volien sentir que tot estava b, que era un simple quist que no mhavia de preocupar, per va ser tot el contrari. El meu cor tenia ganes de plorar per el meu jo no el deixava. Va ser una tarda difcil per mi.Quant lendem va tornar a sortir el sol sabia el que mesperava. Per, al veure que tothom, pares, germ, avis, tiets, ... tota la meva famlia estava al meu costat, sentir i veure que no em deixarien mai em va donar seguretat. M'ingressaren. Vaig haver dentrar a quirfan. Un lloc verd i on es pateix fred. Madormiren. Al obrir els ulls solament veia que bombolles i moltes bates blanques pronunciant el meu nom. No els vaig fer cas. El meu nic propsit era saber si la desconeguda via que macompanyaria en aquest llarg viatge i per la qual lendem mhaurien dintroduir el medicament que el cap de dues sessions mhauria de curar, ja estava sota la meva pell. La resposta va ser que si i em vaig tranquillitzar.

    Al cap de fora estona em portaren a la planta que en aquell precs moment passaria a convertir-se en la meva segona casa. M'installaren a la 125. Era petita i acollidora. Una televisi, finestra, lavabo i dos llits. Un era per mi i a laltre hi dormia la Lorena que amb tan sols deu anyets em va saber solucionar tots els dubtes i preocupacions, em va donar seguretat i una amistat que no oblidar mai.

    Aquella nit no vaig dormir molt b ja que cada dos per tres venien les simptiques infermeres, a veure com estaves, a prendre't la temperatura i a canviar-te el suero. Elles tamb van aconseguir que en aquell estrany lloc mhi sents b. Et donaven confiana i amb un sol cop que els hi diguessis el teu nom ja sel sabien.

    Al mat segent va comenar com tots els altres, per amb la diferncia que seria un dia

  • fora important per mi. Iniciava el tractament. Me'n tocaven dues, una de vermella i laltre de transparent. En total tres hores. Em pensava que desprs daquestes tres entretingudes i impacients hores, acabaria diferent de com havia comenat per la veritat, no vaig notar molt canvi. Mho imaginava molt ms dur i negre, per de vegades tot el que imagines o et penses, no acaba passant o si ms no succeeix duna altre manera. Em vaig alegrar. El dia segu amb una total normalitat.

    Mhi vaig estar uns dies ms. Tots amb noves descobertes i inquietuds, amb noves pors i alegries...

    A casa mesperaven impacients. Jo solament tenia ganes de dormir, descansar a la meva habitaci, al meu llit. No em tornaren a ingressar. Els segents dies es resumeixen en casa-hospital i hospital-casa.Els dies de descans arribaren i els efectes del tractament tamb. Cansament, malestar, gana, el cabell... Aquest s el que ms costa de superar, ja que al ser una noia el teu cabell s una part important del teu cos i perdrel, no et fa molta grcia. Per el simple fet dacceptar-ho, de saber que s momentani, tajuda, et dona forces per seguir.

    Una part molt important d'aquests dies van ser els AMICS. Ells, com qualsevol altre van quedar desconcertats. Em miraven amb una cara com dient: com pot ser? A la Paula?. Per rpid ho van afrontar. Em van fer costat, no em van deixar mai. Van fer que els dies semblessin normals, com si res no hagus passat.Un cop aquests dies van passar comen la segona sessi. Ara, ja podia comenar a veure el final del cam, per solament veurel encara no el podia tocar.

    Aquesta, la vaig tolerar molt millor. Ja tenia experincia i el meu cos ja shavia acostumat. Els dies van anar passant entre lhospital i a casa: Nadal, St Esteve,... fins arribar l'esperat dia 6 de gener del 2011. Per una part, va ser lltim dia de tractament i per laltre els Tres Reis dOrient em van portar un gran regal!. Una persona molt especial, forta, valenta, amb una gran sensibilitat i amb molt bon sentit de lhumor. Una persona nica, impossible de no estimar i inoblidable. En Pau. Aquest dia, del meu cor i la meva ment, mai ning podr esborrar.

    Al cap de pocs dies em van fer les proves que ens dirien si la malaltia ja mhavia dit adu o encara es volia quedar ms dies. Van ser uns moments viscuts amb molt neguit i amb ganes de tocar el final daquest llarg cam on tantes vivncies tan bones com dolentes havia experimentat.Una immensa felicitat em va envair quan obrirem la porta 25, quan la m del metge salava amb un ok! Quan de la seva boca sortir la paraula: ESPECTACULAR! Quan me mare em va agafar el bra, quan no m'ho creia... Tant els meus pares com jo sentrem un gran alleujament. Els batecs dels nostres cors s'ajuntaren i no van caldre paraules per saber el que sentem. Per fi, el meu cor va sentir el que desitjava sentir. Estava curada! El recordar com un dia especial, un gran i calors dia d'hivern en el qual, un bon amic meu, l'Arnau, en feia quinze.

    Ha estat un dur per intens cam en el que no tot van ser tempestes. Sin que tamb van haver-hi dies de sol on podies notar l'aire que t'acaronava la cara. L'hospital pot semblar feixuc i dur: tractament, proves, visites, nervis, ... per saps que no ests sol, que ells estan com tu: en Jonathan, la Lorena, el Leo, en Pau, el Mateu, l'Adriana, l'Andrea, en Toni... i t'estan esperant. Estar junts et dona un allicient, et dona fora i fa que et sentis comprs, acompanyat. L'hospital s un dels nostres punts de trobada. All, compartim

  • experincies, somriures, mirades, ens fem costat, sabem que ens curarem, per el cam es llarg i l'hem de viure b, amb fora, positivisme, normalitat i alegria.

    Paula Marc 15 anys

  • Lesqu, la meva gran aficiLesport que ms magrada es lesqu. Vaig aprendre a esquiar als 3 anys i des daleshores no he deixat de practicar lesqu. La setmana passada vaig anar a esquiar a la Molina amb els meus amics, amigues i els entrenadors del Club desports de la Molina. Havem de passar el cap de setmana esquiant, per vaig caure noms comenar a esquiar. Hem vaig donar un cop molt fort al cap i no puc recordar res a partir daquell moment. Em van portar al hospital de Puigcerd, per desprs em van traslladar a lhospital del Vall dHebron.He estat molt b a lhospital, les infermeres mhan tractat molt b, tamb van venir uns pallassos a lhabitaci i ha vingut una mestra que mha ensenyat unes quantes coses. Jo no sabia que en un hospital hi havien tants serveis per atendre a les persones malaltes. Segurament dem em donaran lalta desprs dhaver estat set dies ingressada.Ms endavant espero tornar a esquiar perqu magrada molt i espero tamb animar a unes altres persones a que continun amb el que estaven fent abans de patir alguna malaltia o accident.

    Laura Gargallo

    ..........................................................................................

    Hola! me llamo Aitor y estoy hospitalizado des del da 18 de septiembre por una infeccin en el hueso. Yo crea que me iba a pasar una o dos semanas aqu pero la suerte no corri a mi favor. Tambin crea que me iba aburrir pero a los dos das fui a un sitio llamado ludoteca y me divert bastante.A la semana y media vino un chico de 18 aos que se llamaba Samuel y que me cay muy bien. A los dos das vino conmigo a la Ciberaula (que haba descubierto das antes) que est en la planta 1 al lado del quirfano.Ayer, 14 de octubre, vino Leo Messi!! S, s, el del F.C.Barcelona !! Me firm un pster y una camiseta. Me hice una foto con l (y todo esto con la bomba del medicamento). Y hoy estoy todava aqu, escribiendo todo.

    Aitor Garca

    Ahora, pon t el ttulo:..........................................................................

  • Esta es mi historia

    Yo soy de Honduras. Mi madre me hizo venir a Barcelona, pero en el

    viaje lo pas muy mal. Tena mucho dolor de espalda y cuando venia por

    Mxico me detuvieron y me dijeron que no poda viajar a causa de una

    operacin que me haban hecho para ponerme una vlvula. Me detuvieron

    toda una noche y lo pas muy mal por el dolor de espalda. Esa noche no

    pude dormir.

    Al da siguiente mi padre llam al mdico que me oper en Honduras y

    nos ayud mucho. Por fin pudimos viajar a Barcelona. Me ingresaron de

    urgencias en el Hospital Vall dHebron, donde me han atendido siempre

    muy bien. Ya llevo un ao de tratamiento. Estoy contento porque tengo la

    esperanza de curarme muy pronto con el apoyo de mi familia y de todo el

    personal que me atiende en el hospital y al que estoy muy agradecido.

    Doy gracias a Dios que me ha dado fuerzas para continuar luchando

    contra esta enfermedad.

    Espero que mi historia ayude en algo a los nios que se encuentran

    deprimidos a causa del tratamiento. Mucha fuerza y nimo. Luchemos

    por seguir viviendo.

    Oscar Iduani Perdomo

    Gracias a todas las personas que nos apoyan

  • Hola a tots!Sc lEsteve, estic ingressat des del 3 de setembre perqu tenia mal al cap.Un divendres al mat em van operar durgncia, i ara ja estic del tot b.Estic molt b i molt content amb els avis de la Ciberaula.Jo no sabia que hi ha 5 mestres, faig classe cada dia, i desprs vaig a la sala de jocs fins que tanquen.Aqu he fet molts amics: Laia, Amanda i Marc.Estic molt ben cuidat per les infermeres i les auxiliars.Aqu hi ha molta gent. I sobretot els meus pares que macompanyen a tot arreu.

    Esteve Pino Charlez.

  • De llibre

    En un dia les coses poden canviar duna manera brutal. s diferent si no saps que ests malalt

    i de cop i volta et diuen que has danar corrent a lhospital, per tot i sabent-ho, tot i tenint

    diagnosticada la fibrosis qustica des dels meus primers 5 mesos de vida, en un dia les coses

    tamb poden canviar, i molt.

    Vaig ingressar el 16 de Juny del 2008, recordo aquell dia a la perfecci. Vaig tenir una

    hemoptisi, que s una expectoraci de sang fresca procedent de laparell respiratori. s una

    sensaci que s que per anys que passin, no oblidar mai. Massa forta com per oblidar-la.

    B, vam anar a lhospital i em van ingressar. Em van dir que noms em quedaria el cap de

    setmana (ara dic noms, per abans quedar-me tan sols dos dies, per mi, ja era molt). Em

    vaig enfadar per, qu hi podia fer? Va passar el cap de setmana i recordo que el diumenge al

    mat estava molt contenta: lhemorrgia no shavia repetit i lendem, dilluns, tornava a casa.

    Per mala sort, el diumenge al vespre vaig agafar febre. Primer ens pensvem que era per una

    gastroenteritis, per no va ser aquesta la causa. Va passar 1 mes, 2 mesos, 3 la febre no

    marxava i jo seguia all i cada vegada amb ms dificultat respiratria.

    Feia un any que estava en llista de transplantament, i quan era a casa, tenia molta por perqu

    podien trucar a qualsevol hora per dir que anssim a la Vall dHebron perqu ja hi havia uns

    pulmons. Malgrat la por, va arribar un dia en que, com la meva doctora ja mhavia dit,

    desitjava que truquessin duna vegada i aix no ofegar-me mai ms. Malauradament jo mai

    vaig arribar a sentir aquella trucada.

    Al cap de 4 mesos em van posar en llista 0, que vol dir que en qesti de poques hores els

    pulmons poden arribar. Al veure que passaven els dies i no era aix, quan ja no vaig poder ms

    em van baixar a la UCI. Recordo que li vaig demanar a una doctora que madorms, no podia

    ms, necessitava dormir i mofegava tant que ni tan sols podia adormir-me jo sola.

    No em volien intubar perqu quan ho fessin els meus pulmons amb qesti de dies deixarien

    de funcionar, per lendem mateix (que a mi aix mho han explicat, jo ja no recordo res de

    res) em van intubar perqu ni els metges ni els pares em volien veure ms en aquell estat.

    El cap de 3 dies els pulmons, tal i com havien dit els metges van deixar de funcionar. Van

    trucar als meus pares a la nit per parlar amb ells. Els pares, que es quedaven a dormir al cotxe

  • perqu no em volien deixar sola ni un moment, de seguida van baixar del cotxe i van entrar a

    lhospital. Els metges els van dir que hi havia una manera dallargar la meva vida una miqueta

    ms fins que els pulmons arribessin.

    Feia un mes que estava en llista 0 i encara no hi havia hagut cap donant. CAL QUE

    TOTHOM QUE PUGUI SIGUI DONANT, s molt necessari!!!! Tots en qualsevol moment

    de la nostra vida podem necessitar un rgan, i encara que no sigui el cas, hem de pensar i ser

    conscients que hi ha moltes persones que es moren per no tenir-ne.

    ECMO era la mquina de que els metges havien parlat als meus pares i a la que em podien

    posar per tal dallargar-me la vida, tot i que era una mquina per estar-hi pocs dies. Mhi van

    posar i van anar passant els dies. Els meus pares, el meu germ, els meus avis, els meus tiets,

    les meves amigues... tothom del meu voltant en general sentia una impotncia enorme per no

    poder fer-hi res. Tot i aix, sajuntaven per transmetrem tota la seva fora i energia.

    Finalment, el 21 de novembre, els meus pares, a les 3 de la matinada van rebre la trucada que

    feia temps esperaven. Els metges tenien un/a possible donant i havien anat a Mallorca per

    veure si els pulmons eren compatibles. Van servir, per eren una mica massa grans per mi i

    per primer cop en un hospital infantil en van tallar un tros. Va anar tot perfecte. A partir de

    llavors, amb aquesta nova tcnica, se nhan pogut fer ms.

    Quan em vaig despertar no podia moure ni un dit, i a ms a ms tampoc podia parlar perqu

    portava la traqueotomia. Seqelles del malalt crtic. Per per sort, tot va anar b. Vaig estar 3

    mesos a la UCI i quan em van pujar a planta, un altre mes i desprs cap a casa.

    He aprs moltssim de tot aix. A ms a ms, no us penseu que en 8 mesos i mig dhospital

    noms poden passar coses dolentes eh?! Ni molt menys, tamb nhi ha de bones, i de molt

    bones! Jo ara sc una nova persona.

    Va arribar un punt que vaig agafar una depressi molt gran, i grcies a un metge (o ms ben

    dit, amic) vaig veure que si estava trista i enfadada, el mal era el mateix que si reia i estava

    contenta, lnica diferncia era que si estava de mal humor el meu cos ho notava i encara em

    trobava pitjor. Tamb he aprs que a la vida tot s possible i que si una cosa te la planteges

    amb totes les teves forces, podrs aconseguir-la ms fcilment. Lesperana no sha de perdre

    mai. Una doctora li va dir a la meva mare que tenia un 1x1000 de probabilitats de sortir-men,

    i mireu Aix que nens, nois, joves, adults, tothom que estigui llegint aix ara mateix, si

    esteu passant per un moment difcil lluiteu, lluiteu i lluiteu. No perdeu mai lesperana, no ens

    avancem al futur, ning sap que passar, per tant, hem de lluitar amb totes les nostres forces

    fins que ens diguin prou.

  • Tot aix tamb mha servit per veure que a la vida rutinria ens enfadem per tonteries que no

    tenen importncia i que no valen la pena. Crec tamb que sc millor persona. Sc molt ms

    tolerant amb tot, i de fet, ara em molesta moltssim la gent que no ho s. Continuo tenint el

    meu fort carcter que amb moltes ocasions mha servit per superar les dificultats que encara

    tinc.

    Al novembre del 2009, per exemple, dos dies abans de que fes lany del transplantament, em

    van fer un autotrasplantament dos per regenerar la cadera (em van treure part del peron i em

    van treure cllules mare de la pelvis, per el procs no cal explicar-lo perqu s molt

    complicat) degut a una necrosis que me la va fer malb com a conseqncia de tot el que

    havia passat i de tot el temps que havia hagut destar sense mourem (sedada) esperant els

    pulmons; i repeteixo, siguem solidaris amb un tema com aquest i donem els rgans, que un

    cop morts no els necessitem!!!!

    Fer esport sobretot, que era i s la meva vida, encara no ho puc fer com jo voldria perqu

    encara no s crrer, tot i que a poc a poc, cada vegada faig un pas ms!

    Les meves amigues, que han viscut tot el procs molt intensament, em diuen que elles tamb

    han canviat molt desprs de tot aix.

    B, aix s un petit resum de la meva estada a lhospital. Molta gent em va dir que escrivs un

    llibre explicant la meva experincia. Mho vaig plantejar molts cops, fins que un dia em vaig

    posar a escriure i va sortir el que jo anomeno el meu llibre. Em faria moltssima illusi que

    algun dia sorts publicat per tal que la meva experincia pogus servir per veure la

    importncia de la donaci drgans, entre daltres. Magradaria tamb que el llibre pogus fer

    veure a persones que com jo han vist o veuen la seva vida trcer-se duna manera brutal, que

    en aquesta vida no hi ha res impossible, i sobretot ajudar-los a veure que lesperana s

    lltim que es perd i que lluitin amb totes les seves forces fins al final.

    Como no sabia que era imposible, lo hice. Albert Einstein.

    Irene Sol Iniesta 17 anys

  • La historia de una chica enfermaHola, me llamo Elena, tengo 14 aos y os voy a contar mi historia.

    Cuando nac, le dijeron a mi madre que tena un problema de rin llamado Poliquistosis Hepatorenal. Estuve un tiempo en la incubadora. Los mdicos no le daban a mi madre esperanzas de que viviera mucho tiempo. Cuando me dieron el alta y llegamos a casa, mi madre estaba tan preocupada que cuando me dorma me tocaba porque como estaba tan quieta, pensaba que estaba muerta.

    Al pasar el tiempo, fui creciendo a pesar de la enfermedad. Mi rin no funcionaba y tena que ingresar muy a menudo. A los 6 aos empec a hacer hemodilisis hasta que a los 7 me trasplantaron un rin. Durante estos aos estuve mucho tiempo en el hospital, me cambiaron muchas veces el medicamento, hasta que encontraron el que me iba bien.

    Despus del trasplante, pasados unos meses, volv a casa pero no poda salir. Tena una profesora particular que vena a casa para hacerme clases. Un tiempo despus ya poda salir, ir al colegio y hacer una vida ms o menos normal, con revisiones peridicas e ingresos en el hospital.

    Al cumplir los 13 aos los mdicos, en una de las revisiones, empezaron a notar que el rin iba dejando de funcionar. Ahora de nuevo estoy haciendo hemodilisis, y esperando otro trasplante.

    Saludos a todos. Elena Mateo.

  • La meva leucmia

    Us explicar tot sobre la leucmia que he tingut.

    Era el dia 28 de Juny de 2010, estava jugant a waterpolo a la piscina de casa meva amb un dels meus germans grans, en Jordi. Jo aquell dia estava

    molt feli perqu ja eren les vacances i, mancaven pocs dies per marxar de

    vacances a un poble que es diu Prullans que est al costat de Puigcerd.

    Per, lendem, em va comenar a fer molt mal el bess de la cama

    esquerra. Li vaig dir a la meva mare i em contest que segurament havia fet

    un mal gest. No s que va passar, quan vaig anar al lavabo, a la nit que em

    van comenar a fer mal els dos canells. Al mat li vaig comentar a la mare i va

    respondre que era estrany . Va trucar al meu pare per a qu em ports a

    lhospital de Matar.

    All ens vam tenir que esperar unes dues hores a la sala despera. Quan vam

    entrar a la visita ens van dir que entrssim en un box. Em van punxar per

    treure una mica de sang i se la van endur per fer una analtica. El meu pare

    va marxar i va venir la meva mare. Desprs ens vam haver desperar unes

    hores per a qu ens digussim qu tenia. Van cridar a la meva mare per a

    parlar amb la doctora. Aquesta va explicar-li que segurament tenia leucmia i

    que a lhospital Vall dHebron ja ens esperaven.

    Dijous 1 de Juliol de 2010Quan vaig arribar jo encara no sabia qu tenia. Em van posar en un box per

    posar-me una via. Vaig dormir a una habitaci durgncies. Lendem vaig

    pujar a la planta 1 (Oncologia i Hematologia). All vaig conixer a moltes

    infermeres i auxiliars: Maite, Indalecio (encara que tothom li diu Inda), Olga,

    Raquel, Ramiro, Maribel i molts i moltes altres. Casi cada dia em feien una

    prova o ms, i un dia daquests em van fer la punci a la medulla. Quan

    estava encara una mica adormida vaig sentir que cridaven i que anaven molt

    rpid i, estava tan greu, que en vam portar a la UCI perqu tenia els pulmons

    plens daigua. All ho vaig passar fatal perqu tamb vaig agafar pancreatitis.

    s una de les coses que em va fer ms mal. Tampoc podia menjar ni beure

    aigua, tot mho posaven per la vena i sempre connectada al srum. Vaig estar

  • 11 dies all i, de vegades, venien a veurem els meus metges: les doctores

    Bastida i Pisa i el doctor Dapena. Uns dies desprs vaig pujar a planta i tot va

    seguir igual.

    Desprs dun bon temps....Em feien el transplantament de medulla. Em van ingressar un altre cop, vaig

    anar al quirfan a que em posessin un catter i quan van acabar em van

    portar a la cambra 4. Passats dos dies comenava a anar a la radioterpia. A

    cambres hi vaig conixer a altres infermeres: Marta, Maria, Xaro i daltres.

    All tenia uns altres metges: les doctores Oliv, Daz de Heredia i Isazkun i el

    doctor Pablo i daltres. Fins i tot hi havia dos dArgentina.

    El 28 doctubre de 2010s el gran dia. Era quan em feien el transplantament. A la cambra estava jo,

    la Dra. Oliv, la Dra. Diaz, Dra. Izaskun i el Dr. Pablo. Tota lestona vam estar

    parlant del menjar que magradava fins que va acabar. Vaig ser una de les

    ms rpides en sortir. Noms vaig estar un mes all a dins. Ara ja han passat

    5 mesos del transplantament i normalment cada dimarts vaig a fer-me una

    analtica i a visitar-me amb els doctors.

    Divendres 18 de mar de 2011.

    Olga Pinart i Noguera

    11 anys

    NIMS A TOTS QUE AIX NOMS S UN

    MALSON!

  • LVIA

    Amb lvia juguem juntes, jo mamago, ella em busca i em troba

    de seguida.

    Ens agrada jugar al parxs, alguna vegada senfada perqu li mato dues fitxes

    en una sola jugada i ella es pensa que li faig trampes. En canvi jugant a

    cartes ens entenem molt b.

    FELICITATS VIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Que visquis molts anys ms.

    LA MEVA MARELa meva mare s molt maca i lestimo molt, em cuida molt b.

    Les coses que ms magrada fer amb ella sn:

    . Anar a comprar juntes, preparar la pasta que la fa bonssima, preparar

    lesmorzar, mirar juntes la televisi i que em vingui a buscar a lescola i a

    lhospital.

    MOLTES FELICITATS MARE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    TESTIMO MOLT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Anna Gispert

  • MI AMIGO PAUsta es la historia de un chico como t o como yo, un chico normal y

    corriente.

    sta es la historia de Pau.

    Pau, es un chico que ahora tiene 16 aos, tena 14 cuando yo le conoc. Es el

    chico ms alegre y divertido que he conocido, solo tena una pena, el sitio

    donde nos conocimos, el hospital.

    Al principio no hablbamos, a mi me daba vergenza porque no nos

    conocamos ms que de vernos por el hospital, pero un da el protagonista

    de sta historia vino a ver a mi compaera de habitacin, traa un MP3 que

    le haban regalado. En aquel momento l estaba muy contento, sin pensar

    que horas ms tarde perderamos una amiga en comn. Eso nos uni ms

    all de la edad, ms all de que l fuera un chico y yo fuera quien soy.

    Pau debe ser una de las personas ms conocidas del hospital por

    enfermeras, mdicos, auxiliares y pacientes, todos le quieren.

    Siempre tiene una palabra para animar a cualquiera, pero tambin se

    enfada cuando algo no va todo lo bien que debera, por eso cambia de mvil

    a menudo,-y es que los mviles no aguantan muchas cadas o golpes-, y

    algn enfado con los mdicos provocaba ms de una, pero cuando ya no

    estaba enfadado iba a disculparse y se senta mal, aunque los doctores lo

    comprenden y no se enfadan con l.

    La gran mayora de la gente piensa que estar en el hospital no es malo, sino

    peor. Pero lo que no saben es que cuando tienes un amigo, o alguien que es

    casi un hermano, cmo l, que re cuando tu res o est a tu lado cuando

    ests triste, se disfraza por los pasillos del hospital por las noches, hace

  • guerras de agua con jeringuillas, con quin hacer pancartas con sabanas

    reclamando a un mdico, hace tonteras para animarte cuando lo necesitas,

    hace carreras con las sillas de ruedas por los pasillos, o de madrugada

    prepara un aperitivo con ms personas de otras habitaciones. Estar en el

    hospital no es tan malo ni horrible cmo los dems piensan.

    Pau aun no est bien, le queda camino por delante. Ha perdido a algunos

    amigos por el camino, algunos como Amanda una persona muy especial. De

    todos ellos ha de sacar fuerzas para seguir adelante, no caer por el

    camino significa vencer la enfermedad, levantarse cuando caes significa

    vivir.

    Mi amigo Pau, es de esas personas a las que una vez conoces jams puedes

    olvidar, que siempre estn contigo. Pau es muy especial pero l no lo sabe.

    Algn da, dentro de muchos aos, cuando los dos seamos adultos nos

    reiremos de aquellas noches de fiesta en el hospital.

    Y slo recordaremos los buenos momentos, los que merece la pena

    recordar para siempre.

    Marina Ruiz

    1 de ESO B

  • MI SINUSITIS

    Mi nombre es Ekram, y tengo 14 aos. Vivo en Barcelona (Granollers).

    Sinusitis: Inflamaci dels sins de la cara per infecci a causa de dificultats de drenatge de la mucosa nasal.

    Os explico como ha comenzado todo. Era el mes de diciembre, tenia mucho dolor de cabeza, estaba dbil e incluso no poda caminar, el dolor se iba y vena, se iba y vena

    Al mes siguiente, lleg un da que no pude aguantar ms y mis padres llamaron a la ambulancia. Me llevaron al Hospital de Granollers, pero como no hay tantos preparativos ni especialistas de cabeza, me trasladaron al Hospital Vall dHebron de Barcelona.

    Me han hecho muchas pruebas resonancia magntica, electro, radiografa, TAC, etc y vieron que tenia mucosidad en la parte izquierda de la cara y en la frente.

    Primero me han hecho una pequea limpieza en la nariz, o sea, me han operado. Despus de la operacin, unos 4 das despus estuve peor, entonces repitieron otra vez las pruebas y probaron de operarme de la cabeza, despus de la segunda operacin me estoy recuperando. Todo 1 mes en el hospital ha valido la pena, aparte de haberme curado tambin por haber conocido compaeros y compaeras de habitacin, pasando el rato hablando de que porque estamos aqu

  • Lhospital

    Hola, em dic Naisla i tinc 14 anys. Sc del Marroc per visc a Premi de Mar . Vaig nixer el 7-1-1996 a Espanya. Als 4 anys els metges em van trasplantar el rony i ara estic b. Ara prenc molts medicaments. De tant en tant vinc a l hospital de control, o si em sento malament , per fer analtiques i de visita. Ara, des de el dia 14 9-2010 estic aqu perqu el metge va dir que em volia veure els ossos , perqu els tinc malament i perqu feia temps que no mingressava. Tamb mestan mirant lesquena perqu la tinc malament i creixo poc a poc.Espero que tots ens curem i que ens vagi molt b la vida.Grcies a tots els metges, professores, doctors/es, etc. perqu ens cuiden molt.

    Naisla

  • L HospitalSc la Naomi i visc a Santa Coloma per vaig nixer a LEquador. Ara estic a lhospital perqu quan tenia tres anys em van detectar una malaltia als ronyons.Quan tenis 5 anys em van fer una bipsia i van veure que perdia protenes. Els metges em van dir que havia d estar ingressada per poc a poc em vaig anar curant. Ara estic ingressada perqu em volen treure un medicament. Ahir, 15 del 9 del 2010, em van fer un rentat a tot el cos per eliminar els 5 anys que havia estat amb el medicament. Crec que la propera setmana em tornaran a fer un altre rentat . B magradaria explicar una mica ms la meva malaltia per he de marxar.Espero que us hagi agradat el meu text. Adeu .

    Naomi Parrales

  • Ola amigos de Vall dHebronOla eu sou a Brbara fao hoje 14 anos, estou internada no hospital Vall dHebron

    para ser operada a um tumor na medula. Este ano passei ca o meu aniversario que foi

    no dia 16 de fevereiro.

    Ja fui operada estou em recuperaao esta a ser um pouco difcil devido a minha perna

    direita que esta sem movimento. Como estou bem conto ir embora na ultima semana

    de fevereiro.

    Brbara Catarina 16-02-2011 Portugal

    Hola amics de la Vall d`Hebron

    Hola sc la Brbara i tinc 14 anys, estic ingressada a lhospital de la Vall dHebron

    perqu mhan operat dun tumor a la medulla. Aquest any he passat aqu el meu

    aniversari que va ser el dia 16 de febrer.

    Loperaci ha anat b i mestic recuperant, per costar una mica perqu no puc

    moure la cama dreta. De tota manera , penso que podr tornar a casa a finals de febrer.

    Brbara Catarina 16-02-2011 Portugal

    Mi hermana y mi hermanoTengo una hermana que se llama Patricia, tiene 10 aos, va a cuarto curso

    en el colegio Coves den Cimany. Tambin tengo un hermano que se

    llama Jason, tiene 15 aos. Yo soy la mediana, mi nombre es Estefany y

    tengo 12 aos. Estoy en el hospital desde el viernes 4 de febrero de 2011.

    Vine con mi hermano y mi padre. El jueves 10 de febrero sal del

    hospital.

    Estefany Romero

  • 13 de Abril de 2011

    Querida yaya :

    Soy yo, Joan, an estoy en el hospital, pero estoy mucho mejor. Cda da tengo ms ganas de salir y de jugar contogo a la pelota. Ahora estoy haciendo clase Y ya me han quitado la sonda !! Antes, con la sonda, no poda ni hablar, ahora ya puedo. An no puedo comer, pero me han dicho que dentro de poco ya podr, por eso me gustara que me hicieses una comida que la mama me ha dicho que la preparas muy bien, las MIGAS.

    Bueno yaya, como cada da estoy mejor, saldr pronto de aqu y podremos estar todos juntos en casa.

    Un beso y un abrazo.

    Joan

  • Una vez, hablando con un amigo por el facebook, nos aburrimos de hablar y comenzamos a contarnos cuentos; comenz l el suyo. Daba pena, as que yo vacilndole le dije: yo escribir uno mejor que se. l se puso a rer porque yo no acostumbro a leer o escribir cuentos ni poesas pero de ah sali El caballero oscuro.

    El Caballero oscuro

    Haba una vez un hombre llamado Iker, trabajaba en un castillo medieval en construccin. Un da se levant, se visti y se puso de camino hacia el castillo. Justo al llegar su jefa convoc una reunin. Era sobre otro castillo que se iba a construir justo al lado. Todos salieron de la sala menos Iker.

    Iker le dijo que dejaba el trabajo y que se tomaba unas buenas vacaciones. La jefa, enfadada, le mand a limpiar el foso con agua. l se puso a lavarlo con un amigo hasta que vio una joya de oro macizo y se acerc a cogerla, pero cuando ya estaba a punto se rompi la madera i se cay al agua. Sali del ro y se puso a caminar. Vio a una bella mujer y la sigui para saber quin era. Lleg a un pueblo desde donde se poda contemplar un gran castillo. Se puso en camino hacia el castillo. Unos guardias le preguntaron quien era: Soy Iker, de Canad. Los guardias, fascinados, le dijeron: Le esperbamos. Pase, el rey desea verle!

    El guardin le enseo su habitacin y le dijo: Dentro de 5 minutos te llevaremos ante el rey. l se visti con la ropa medieval y sali a ver al rey. El rey le pregunt: Cundo llegar el duque para casarse con mi hija? l pens: ah, bueno, es una actuacin, improvisar. Dijo: El duque llegar el sbado. Al da siguiente lleg el verdadero mensajero de Canad y el rey mand cortar la cabeza de Iker. Cuando le iban a cortar la cabeza se dio cuenta de que esos iban de verdad. Del cuello de Iker colgaba la joya de oro. La bella mujer, desde lejos, vio esa joya y se fue a salvarlo. Salieron del castillo y se fueron a una pequea casa donde haba mucha gente. Era una antigua organizacin que quera devolver el trono a su verdadero rey. l les enseo lucha libre y muchas ms cosas para combatir. Record que haba ledo sobre esa poca y que toda

  • la gente tema al caballero oscuro porqu haba matado a un dragn. Despus de eso se hizo inmortal. Al da siguiente, cuando fueron a atacar el castillo se dieron cuenta de que era una trampa ya que no haba nadie. De repente, cuando todo pareca perdido apareci el caballero oscuro. Todos empezaron a temblar menos los de la organizacin secreta que saban que les venan a ayudar.

    Lucharon y lucharon hasta que el rey cogi una espada y grit: Iker! El caballero oscuro se dio la vuelta y en ese momento todos se dieron cuenta que se trataba de Iker. Se fue corriendo hacia lo alto de la torre porque el rey tena all a la bella mujer. Lucharon hasta que el rey muri. Todo acab bien. El verdadero rey subi al trono. Iker le pidi a la bella mujer que fuese con l pero ella le dijo que no poda dejar a su familia.

    Cuando Iker se despert estaba en la camilla de una ambulancia, todo haba sido un sueo. En el hospital una enfermera que se pareca a la bella mujer.

    Fin

    Charif Damoun 14 anys

  • EL NGEL DE LOS NIOS

    Dedicado a todas las mamis del mundo

    Haba una vez un angelito que estaba en el cielo, le toc su turno de nacer como nio y le dijo un da a Dios : - Me dicen que me vas a enviar maana a la tierra. Pero, cmo vivir? tan pequeo e indefenso que soy .

    - Entre muchos ngeles escog uno para ti, que te est esperando y que te cuidar.

    Pero dime, aqu en el cielo no hago ms que cantar y sonrer, eso basta para ser feliz.

    Tu ngel te dir las palabras ms dulces y ms tiernas que puedas escuchar y con mucha paciencia y con cario te ensear a hablar.

    Y qu har cuando quiera hablar contigo?

    - Tu ngel te juntar las manitas te ensear a orar y podrs hablarme.

    He odo que en la tierra me encontrar con dificultades. Quin me ayudar?

    - Tu ngel te defender ms an a costa de su propia vida.

    Pero estar siempre triste porque no te ver ms Seor.

    Tu ngel te hablar siempre de m y te ensear el camino para que regreses a mi presencia, aunque yo siempre estar a tu lado.

    En ese instante, una gran paz reinaba en el cielo pero ya se oan voces terrestres, y el nio presuroso repeta con lgrimas en sus ojitos sollozando...

    -Dios mo, si ya me voy dime su nombre!. Cmo se llama mi ngel?

    - Su nombre no importa, tu le dirs : MAM.

  • EL MEU GOS

    El meu gos es diu Virqui, s molt petit, t el pl de color marr fluix, t els ulls negres, les orelles petites i planes, t les potes curtes i la cua rodona i petita. T noms quatre dies. Mel va comprar la mama perqu tingus companyia. Em vaig ficar molt content. Fa tot el que li dic i li agraden molt las galetes Duckyfrut.

    El meu gos s de peluix. Eduard Rivero - 8 anys

    El meu poble

    El meu poble es diu Camarles, s a les terres de lEbre. El

    poble s un poc petit, a l entrar hi ha una font que es diu

    Font dels Colors. El poble est situat entre lAmpolla i

    lAldea. De Camarles a Barcelona hi ha 2h de cam.

    Jo vinc a Barcelona, a la Vall dHebron per una malaltia

    que tinc que es diu Raquitisme. He estat operada

    11vegades i lltima vegada que he estat a lhospital ha

    estat el 8 de febrer per fer un control.

    Maria del Mar

    16 anys

  • Els animals del circ

    Em dic Salma i tinc vuit anys. Visc a Santa Coloma de Gramanet i vaig a lescola Joan Salvat Papasseit. Una vegada vaig anar al circ amb la meva classe. Era el Circ Cric. Vaig veure lactuaci dun pallasso que va explicar la histria del circ i feia riure molt. En aquest circ no hi havia animals per s que hi havia equilibristes i trapezistes.Ens van explicar que els circs que tenen animals els maltracten perqu han destar tancats i els peguen perqu facin les coses. En el circ cric hi havia una gbia buida i ens van dir si algun nen volia posar-shi. Tots volien. Shi van posar dues nenes i un nen, dun amb un perqu la gbia era petita. Van tancar la porta una estoneta i els nens van dir que volien sortir. Aix era perqu sadonessin que s molt dur que els animals estiguin all tancats tot el dia.

    Salma Oruadia8 anys

  • Les vacancesLes vacances han estat molt divertides perqu hem estat als Pirineus, a Tossa de Mar, a Lloret de Mar i a Hostalric. Dels Pirineus, hem estat a lAlta Ribagora, a Senterada, al Pallars Juss, la Pobleta de Bellve, a la Pobla de Segur i a Abell dAdons. Hem anat a la piscina, a pescar truites, a buscar bolets, a un camping i em vaig menjar un entrecot dun kilo i mig.A la platja de Tossa vaig fer submarinisme i vaig anar en vaixell. A Lloret vaig fer el mateix. A Hostalric hi vaig buscar bolets. A Hostalric,al meu terreny, ens hi entra cada dia un porc senglar.I ara estic aqu, a lhospital perqu se mha inflamat lintest.

    Xavier

    Ens en anem a la platja! La mare, la meva germana Cludia, la meva tieta Roser i jo cada estiu marxem cap a Vilafortuny de vacances.Perdoneu, no mhavia presentat! Sc la Lorena, tinc deu anys i visc a Lleida.Vilafortuny es troba a Cambrils, Tarragona, i al cant de Salou. Cada moment s tant divertit que no voldria que sacabs mai. A la piscina de lapartament tenim un monitor daquagym i un socorrista.Ara estic hospitalitzada per quan els metges em curin tornar a marxar amb la meva famlia a la platja.Aquest estiu vaig fer una amigueta, la Jlia. Magrada molt nedar i fer submarinisme. Porto unes ulleres per veure que hi ha al fons del mar. A vegades veig passar peixos pel meu voltant. Quina emoci!!Doncs espero que us hagi agradat el meu dia de platja.

    Lorena Marchal

  • 10 anys

  • Ingredients:GambesOlivesFormatge ratllatTonyinaCranc Salsa de tomquet

    Primer fem la massa, desprs amb una forquilla la trinxem molt b i hi posem la salsa de tomquet, la tonyina, les gambes, les olives, el cranc i una mica de pebre. Llavors hi tirem el formatge ratllat i la posem 15 o 20 minuts al forn.Ja tenim una pizza ven calenta.

    Bon profit!!! Sohayla

  • 5 anys

  • Viaje a la isla invadida

    En una isla conquistada por los monos y los tigres, se encuentra una alfombra mgica. La alfombra mgica se llama Faral. Un da un explorador fue a visitar esa isla, pero la barca del pequeo explorador se hundi. El tuvo suerte de sobrevivir, se qued en un trozo de madera y despus lleg a la isla. Al llegar a tierra se encontr rodeado de tigres. De repente apareci la alfombra mgica, Faral. Cogi al joven explorador y fueron volando entre las palmeras de cocos pero ah estaban los malvados monos, tirndoles los cocos a la cara, pero Faral era ms rpida que ellos. Faral llev al joven explorador a su cabaa donde tena de todo: tele, nevera, bao, sofs, play station 3, cinco camas y una tabla de surf. Al da siguiente Faral sin pensrselo dos veces llev al explorador a su ciudad. Faral estaba muy nerviosa y el joven explorador le pregunt si poda ser su alfombra mgica y le dijo que s y vivieron juntos para siempre.

    Alex Fernandez Cano

    5 anys

    Pau Parra Gmez, 16 aosUna artria de msOscar Iduani PerdomoDijous 1 de Juliol de 2010

    LVIA

    LA MEVA MARELhospitalL Hospital Naomi Parrales Estefany Romero

    El meu pobleViaje a la isla invadida