reivsta curs 2010-2011

Click here to load reader

  • date post

    09-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    226
  • download

    5

Embed Size (px)

description

Revista del cur

Transcript of reivsta curs 2010-2011

  • Orgens iformaci de lescincies socialsLectura 1

    Bernat Muniesa i Brito

    PID_00146841

  • FUOC PID_00146841 Orgens i formaci de les cincies socials

    ndex

    Introducci.................................................................................................. 5

    Objectius....................................................................................................... 7

    1. El predomini de la filosofia social: un llarg viatge.................. 91.1. Pensament i societat a la Grcia clssica: la polis grega .............. 101.2. La concepci teolgica de la societat: el gran llac medieval ....... 131.3. L'humanisme renaixentista: ruptura de l'ordre mtic ................. 161.4. Els pensadors del pacte social: Hobbes i Locke ........................... 211.5. La Illustraci: progrs i societat ................................................. 231.6. Els precursors de la cincia social contempornia ...................... 25

    2. La formaci de les cincies socials................................................ 302.1. Antropologia cultural i etnologia ............................................... 302.2. Economia ..................................................................................... 312.3. Geografia humana i demografia ................................................. 332.4. Histria ........................................................................................ 342.5. Dret .............................................................................................. 362.6. Psicologia social .......................................................................... 372.7. Sociologia ..................................................................................... 382.8. Politicologia ................................................................................. 39

    Resum............................................................................................................ 41

    Activitats...................................................................................................... 43

    Exercicis d'autoavaluaci........................................................................ 43

    Solucionari.................................................................................................. 45

    Glossari......................................................................................................... 47

    Bibliografia................................................................................................. 48

  • FUOC PID_00146841 5 Orgens i formaci de les cincies socials

    Introducci

    L'enunciat Metodologia de les cincies socials i humanes necessita d'una anlisiabans d'introduir-nos en els continguts que engloba. En utilitzar com a con-cepte definidor la paraula humana es podria pensar que no totes les cinciessn humanes, quan en realitat la cincia s el resultat del desig de conixer i,per tant, un producte de l'activitat intellectual de l'sser hum. Tota cincia,doncs, deriva de l'home.

    Tanmateix, el desig de conixer ha recorregut diversos espais. El primer el cons-titu la naturalesa, el medi ambient en el qual es desenvolupa l'activitat delsssers humans que, a ms a ms, en sn una part consubstancial. Aix doncs,al llarg de la seva evoluci com a espcie animal, els ssers humans hague-ren d'utilitzar la naturalesa per a extreure'n els mitjans de subsistncia, alhoraque se'n protegien quan els era hostil (per l'existncia d'altres espcies animalsdepredadores, pels canvis climtics, i pels accidents i catstrofes de la prpiadinmica objectiva natural, s a dir, de la prpia evoluci).

    El treball, com a forma de transformaci de la naturalesa, ha estat i s un mitjde relaci de les persones amb el medi natural, i tamb un fet que diferen-cia l'espcie humana de la resta del mn animal. Els estris o instruments quel'home ha fet servir perqu el treball fos progressivament ms efica i menysperills surten tamb de la necessitat d'afrontar el repte de la naturalesa.

    El desig de conixer, com diem al principi, fou ms aviat una necessitat deconixer. Conixer per a dominar i conixer per a transformar. Aquesta ne-cessitat va portar l'home a crear el que des de fa segles anomenem cincia,paraula que deriva del llat scientiam i que inicialment noms es referia a ladialctica entre els ssers humans i la naturalesa.

    Des dels temps ms llunyans fins a la sofisticaci actual, el coneixement dela naturalesa ha passat per dificultats de menes diferents. No podem abraaraqu aquest amplssim i accidentat procs, per no obstant aix, s importantassenyalar que en el seu curs es crearen les cincies naturals, d'entre les qualsl'aparici de la fsica, amb Galileu i Newton, en els segles XVI i XVII, va significarun decisiu aven del coneixement. L'origen de la cincia es troba en l'antiguitati especialment en el mn de les civilitzacions de la Mediterrnia oriental, ambGrcia com a primera potncia intellectual, per no s fins aquests segles queamb la fsica sorgeix un mn intellectual nou en el qual l'experimentaci i lateoria s'associen i fan nixer la cincia.

  • FUOC PID_00146841 6 Orgens i formaci de les cincies socials

    Progressivament, l'evoluci i l'especialitzaci de les cincies naturals (la fsica,la qumica, la biologia, la geologia, entre altres) port a la necessitat de fer-neun s coherent: la metodologia.

    En el procs de conixer, transformar i dominar la naturalesa, els ssers hu-mans es van veure obligats a cooperar per tal d'afrontar el repte del medi ambi-ent i els perills que abans esmentvem, i aix sorgiren agrupacions, collectius icomunitats, s a dir, el fetsocial, a partir del qual es formaren les societats. Defet, a la Grcia clssica, a l'edat mitjana i al Renaixement es feren aproxima-cions a la qesti social, per la veritat s que l'atracci per les cincies natu-rals retard el coneixement social, que segu dominat per apriorismes d'ndoleprovidencialista.

    En el segle de les llums, conegut tamb com el segle de la Illustraci (segleXVIII), culmin la lgica renaixentista i es consolid una visi antropologistade la vida, que va substituir la visi teista: el factor hum comen a ser elcentre d'inters per a l'home. Sota aquesta visi el fet social reclam renovadesatencions i, amb Montesquieu, s'inici un perode de formaci de les cinciessocials com a producte exclusivament hum, al marge de mitificacions sobre-naturals.

    El coneixement de les cincies socials tamb s'especialitz en les seves diversesrees (la histria, la sociologia, la geografia humana, l'antropologia cultural,entre altres) i, igual que en l'evoluci de les cincies naturals, les exigncies deprecisi i cientificitat imposaren la necessitat de cohesionar els seus diferentsaspectes: la metodologia.

    Les cincies naturals havien nascut, com hem assenyalat, amb l'impuls deconixer per a transformar i dominar la naturalesa. Les cincies socials naixe-ren tamb amb un impuls de progrs, el de conixer el mn creat pels ssershumans amb la finalitat de millorar-lo i fer-lo "ms hum", feina que, tanma-teix, trob i continua trobant encara nombrosos obstacles: sobretot haguerende superar la intromissi d'apriorismes d'origen religis i de diverses filosofiessocials.

  • FUOC PID_00146841 7 Orgens i formaci de les cincies socials

    Objectius

    En el transcurs d'aquest mdul se us oferir, a grans trets, l'evoluci del co-neixement, i ms especficament el lent desenvolupament del coneixementsocial, i tamb els moments que marcaren el naixement de les principals es-pecialitzacions de les cincies socials. Amb aquesta finalitat, els objectius delmdul sn:

    1. Definir el conjunt de factors que permeteren, en els segles XVI i XVI, allibe-rar les formes de coneixement que donaren origen a les cincies naturalsi als primers intents d'anlisi social.

    2. Justificar la importncia del racionalisme i la Illustraci en el procs desituar l'home en el centre de les preocupacions intellectuals i socials.

    3. Relacionar les implicacions que la revoluci industrial i el liberalisme tin-gueren en el pas definitiu cap al concepte de cincia social i les seves di-ferncies amb la filosofia social.

    4. Conixer les diferncies entre les diverses cincies socials: continguts prin-cipals, objectius i funcions.

    A ms a ms, el mdul us proporciona els mitjans necessaris perqu, si hodesitgeu, aprofundiu la temtica i aix podreu:

    Analitzar les diferncies entre les cincies naturals i les cincies socials.

    Aprofundir la importncia del mtode inductiu com a instrument d'anlisiper al coneixement i, en definitiva, per a la cincia.

    Analitzar la influncia de la metodologia de les cincies naturals sobre lametodologia de les cincies socials.

    Reflexionar sobre el distanciament de les cincies socials respecte a les fi-losofies socials o ideologies.

  • FUOC PID_00146841 9 Orgens i formaci de les cincies socials

    1. El predomini de la filosofia social: un llarg viatge

    La formaci del coneixement cientfic, s a dir, l'origen de la cincia en el sentitmodern, tal com hem assenyalat en la introducci, fou un procs difcil i pled'obstacles anterior al naixement de les cincies socials. Per la cosa certa sque, ocupat inicialment en l'estudi de la naturalesa, el desenvolupament delconeixement cientfic permetria el sorgiment de les cincies socials.

    A la Grcia clssica es donaren formes slides de coneixement en relaci ambl'origen de la vida i els seus significats. Els conceptes de ser, no-ser, no-res iesdevenir constituren la preocupaci que don lloc a la filosofia i divid elmn intellectual hellnic en dos amplis sectors, l'idealisme i el materialis-me, profundament enfrontats en poderosos debats intellectuals. En el primerhi ha pensadors com Parmnides i Plat, i en el segon Herclit i Demcrit, coma principals representants de l'escissi entre esperit i matria, escissi que haperdurat fins als nostres dies. I en cert sentit entre ambds trobem Aristtil,que busca solucions intermdies potenciant la visi idealista sense eliminar lavisi materialista.

    Els materialistes, des de Tales de Milet (segles VII-VI aC), van fer servir lainducci, basada en l'observaci directa dels fenmens, com a mtoded'investigaci: es tractava d'observar el particular per a arribar a definirel general. En canvi els idealistes feien servir la deducci, s a dir, par-tien d'una idea, un apriorisme, per a arribar a definir el tot en els seusaspectes particulars.

    Fou, sens dubte, un debat prodigis que, com diem, encara s obert. Perel mn intellectual medieval, dominat pel cristianisme institucionalitzat perl'Esglsia romana, aconsegu apagar-lo per imposar la seva concepci idealistadel mn, s a dir, una explicaci deductiva del tot.

    Al llarg de l'edat mitjana, dominada pel teologisme i l'escolstica, el coneixe-ment va haver d'adaptar-se a les circumstncies caracteritzades per l'enormepes del fet religis. Segons el criteri del pensador neerlands Johan Huizinga,calgu la conjunci de diversos factors perqu s'esquerdessin les comportes del'estany medieval.

  • FUOC PID_00146841 10 Orgens i formaci de les cincies socials

    El Renaixement obr les comportes de l'immens llac medieval i don lloc al'inici de la llibertat de coneixement que, segons les conjuntures, crearia cor-rents diferents: per una banda el racionalisme i l'empirisme i per una altra laIllustraci. En el segle XIX, dins del context del maquinisme i el liberalisme,les cincies socials tindran l'oportunitat de consolidar-se i definir-se.

    Entrem, doncs, a fer un llarg viatge, amb un trajecte per un espai limitat, Eu-ropa, per per un temps molt dilatat, dos mil cinc-cents anys.

    1.1. Pensament i societat a la Grcia clssica: la polis grega

    Polis s una paraula grega que designa la ciutatestat. No obstant aix, la polisno fou una creaci dels grecs, encara que la conduren al seu mxim esplen-dor. En les civilitzacions mesopotmiques, Sumer i Accad funcionaren com apolis. Fencia, que fou un gran imperi comercial, es va fundar en un conjunt deciutats estat, ms o menys confederades, i molts cops enfrontades, que con-queriren la mar Mediterrnia i fundaren Cartago, a l'actual Tunsia.

    Les polis foren unes agrupacions de carcter urb, d'extensi reduda, per enexpandir-se militarment i econmicament moltes aconseguiren un gran po-der ms enll de les seves fronteres. Aquestes ciutats estat foren una formad'organitzaci politicoadministrativa anterior a les de naci o imperi.

    La polis grega va nixer a partir de la fusi de les famlies, clans i tribus ambinteressos econmics, poltics i religiosos comuns. En l'agrupament trobarenseguretat i possibilitats de progrs, i es convertiren, posteriorment, en estatssobirans que tingueren el seu zenit en els segles VI i V aC. Els membres de lapolis reberen el nom de ciutadans, els quals gaudien de drets, uns drets queeren negats als esclaus i als estrangers o metecs.

    En el seu procs histric, les polis sofriren conflictes poltics interns que mar-caren i tipificaren diverses formes de govern.

    Orgens de Roma

    Roma va nixer com una po-lis, per, a diferncia de Fen-cia i Grcia, va evolucionar capa un gran imperi.

  • FUOC PID_00146841 11 Orgens i formaci de les cincies socials

    Formes de govern a l'antiga Grcia

    Monarquia: no es tracta del govern d'una persona; es tracta del no-menament d'un rei per a realitzar les funcions de culte.

    Oligarquia: s el govern d'un grup, generalment amb interessoseconmics comuns. Fou el sistema ms ests entre les polis gregues.

    Democrcia: s el govern del poble (demos, en grec). Aquest sistemaes fonamenta en la igualtat poltica dels ciutadans que tenien dreta participar en les decisions poltiques de la seva polis.

    Tirania: s el govern d'una sola persona, el tir, que, a diferncia delrei, no tenia poder religis. A moltes polis, aquest sistema de governva ser una mena de transici entre l'oligarquia i la democrcia.

    Les polis gregues

    Aquest context ens s til per a observar, en primer lloc, que es tracta d'unesquema que ha interessat no solament la histria, sin tamb altres cincies,com el dret, la sociologia poltica i la politicologia. En segon lloc, ens permetsituar les primeres reflexions sobre els models de societat i sobre les relacionsentre individus, encara que tant per a Plat com per a Aristtil el fetpolticest per sobre del fetsocial, ja que entenien el primer com l'organitzaci delpoder i el segon com la simple relaci entre individus, que pot ser familiar,econmica o cultural, entre altres.

    Plat, contemporani de la guerra del Pelopons entre la democrtica Atenesi l'aristocrtica Esparta, prengu part per Esparta. Fou un home molt preocu-pat per la poltica. Amb les seves observacions i la seva ideologia va concebreuna tipologia poltica ordenada segons la proximitat i l'allunyament respecteal model ideal: l'oligarquia seria nociva, perqu els grups econmics extorsio-

  • FUOC PID_00146841 12 Orgens i formaci de les cincies socials

    narien el poble i aquest proclamaria la democrcia, encara ms nociva, ja que"el govern de tots culmina en la guerra civil i aquesta en l'anarquia", a la qualsucceeix, afirmava, la tirania. A totes aquestes formes, successivament ms de-generades, antepos el seu model ideal d'estat o repblica, el de l'aristocrcia,"all ms prxim a la perfecci".

    El model aristocrtic seria una estructura social amb dos grans estrats: al cim,l'aristocrcia, amb la funci de dedicar-se al plaer, a la cultura i en ltimainstncia al saber; i a la base, el poble, ents com un "ramat", amb la funcide, simplement, fer (s a dir dedicar-se al treball). Entre ambds hi hauria elguerrer, al servei de l'aristocrcia, educat en la gimnstica (la fora) i la msi-ca (l'astcia, ja que els grecs entenien la msica com un art escnic). La sevafunci seria la d'actuar, s a dir, acovardir i conduir el "ramat" amb la finalitatque es mantingus a la base. En aquest plantejament, com es pot observar, jahi ha categories i funcions socials, que Plat copi de l'organitzaci polticad'Esparta.

  • FUOC PID_00146841 13 Orgens i formaci de les cincies socials

    Aristtil fou ms pragmtic que Plat i, desprs d'avaluar totes aquelles formesde govern, conclogu que l'ideal seria combinar elements aristocrtics ambelements democrtics. La principal aportaci d'aquest filsof fou el concep-te d'animalpoltic per a definir l'sser hum i expressar la impossibilitat deconcebre'l com un sser allat, individualitzat, i en conseqncia l'observ ivalor com un sser en relaci amb altres d'idntica condici biolgica. Arist-til, potser sense buscar aquest objectiu, havia centrat el punt de partida de lesfutures cincies socials.

    S'ha dit que Roma fou una cpia de la Grcia clssica. Aix s en part cert i enpart inexacte. Roma, com hem esmentat anteriorment, es fund com a ciutatestat, per al llarg de la seva expansi arrib a conformar un enorme imperique comprenia des de Mauritnia fins a Sria, incloent-hi tota la Mediterrnia,i en el seu ascens per Europa arribaria a assolir les illes britniques. Aquestaja s una diferncia essencial respecte a aquella confederaci de ciutats estatgregues.

    No obstant aix, la cultura romana s que fou un plagi de la creativitat gre-ga, en l'arquitectura, la potica, l'art, el drama i la comdia, i tamb, i moltespecialment, en la ideologia religiosa, de carcter politeista. Hi ha un tercerfactor que fa singular l'Imperi Rom que s important de concretar: es tractade l'anomenat dret rom, que encara s el fonament dels sistemes jurdics i delqual deriven la noci de sobirania de l'Estat i el ius gentium, o dret de gents,llavor del dret internacional.

    1.2. La concepci teolgica de la societat: el gran llac medieval

    Quan el 476 dC el cabdill germnic Odoacre va derrotar l'emperador RmulAugstul, l'Imperi Rom d'Occident es desintegr polticament i gran partd'Europa es convert en seu de la multiplicaci de nombrosos i petits poders,de carcter local o regional, que caracteritzaren l'etapa histrica coneguda comel feudalisme. Els feus eren territoris on els camperols, els serfs, se sotmetienal govern del senyor feudal, el noble.

    Tanmateix, per damunt de la dissoluci de l'imperi (a l'est d'Europa persistl'Imperi d'Orient) i de la fragmentaci poltica que signific l'ordre feudal,un element ideolgic hi perdur pertot: el cristianisme, institucionalitzat enl'Esglsia catlica i romana, amb seu a Roma.

    De fet, l'Esglsia catlica s'havia creat dins de l'Imperi Rom i el cristianismehi era la religi de l'Estat, i per altra banda els pobles germnics que traspassa-ren els limes o lmits imperials es convertiren progressivament al cristianisme,procs que es complet sota l'Imperi de Carlemany (segles VIII-IX).

    Aristtil

    La primera pedra de lescincies socials

    Aristtil va definir la vocacisocial de les persones, les qualsva valorar com uns ssers ques'havien de relacionar ambd'altres de la mateixa condicibiolgica: "L'home, per natura-lesa, s un sser social". Potsersense buscar-ho, Aristtil ha-via posat la primera pedra del'edifici de les cincies socials.

  • FUOC PID_00146841 14 Orgens i formaci de les cincies socials

    Aix, el cristianisme es convert en el nexe com de l'Europa feudal i la sevainstituci es configur com a inspiradora universal del coneixement, de la cul-tura i de la vida social d'un extens perode, en el qual el feu, com a institucisocioeconmica, era el smbol del nou ordre.

    Amb el ttol de "llac medieval", ents metafricament com a estancament,fem referncia a la tendncia central que domin aquest perode, per tambhem d'assenyalar que hi hagu nombrosos conflictes socials i dissidncies,generalment inspirades per idees religioses heterodoxes, s a dir, diferentsdel criteri teocrtic rom. Foren les heretgies, les quals no solament van serenfrontaments intellectuals per la interpretaci diversa dels textos sagrats,sin que en molts casos produren moviments socials de gran amplitud, elsmillenarismes. Un exemple s el cas dels albigesos i els ctars (localitzats alsud de Frana i fins i tot a Catalunya) que, a part de les divergncies doctri-nals amb l'Esglsia catlica, exigien un canvi de l'ordre social i la distribucicomunal de les terres.

    El millenarisme

    El millenarisme s una for-ma d'ideologia caracteritza-da per la creena en unes for-ces sobrenaturals que mouenles accions humanes, la dele-gaci de la iniciativa individu-al i collectiva en un escollit il'espera d'un canvi imminent,que s'ha de conixer a partirde senyals extrahumans.

    El poder espiritual i temporal de l'Esglsia catlica era present en tots els mbitsde la vida de les persones: des del naixement, al llarg de tota la vida i ms enllde la mort. L'Esglsia legitimava el poder, imbua el seu criteri en la legislacipoltica i social, i tamb en la moralitat dels costums.

    El model d'estratificaci social medieval recorda, a grans trets, l'esmentat dis-seny de Plat. L'alteraci o modificaci d'aquesta estructura social, "imbudaper Du", significaria atemptar contra la llei divina.

    Lectura complementria

    GeorgesDuby (1985). Gui-llermo el Mariscal. Madrid:Alianza Editorial, SA.

    En aquest perode histric, el coneixement, com tot, va quedar mo-nopolitzat per l'estament clerical i la cultura fou acumulada i conser-vada dins els monestirs, on els ordes religiosos eren les institucionsintellectuals especialitzades a vincular el mn amb Du, relaci que vasignificar el naixement d'un coneixement propi, la teologia, o lgicaprovidencialista, que fou la mxima expressi de l'activitat intellectualde l'edat mitjana.

    Cal remarcar que es van produir unes extraordinries sntesis intellectuals: lade sant Agust i, sobretot, la de sant Toms, influenciades pel platonisme enel primer cas i per l'aristotelisme (tamb amb influncies neoplatniques) enel segon.

    Teologia

    Cincia que tracta de Du odels dus. Durant l'edat mit-jana es va desenvolupar uti-litzant les eines que li propor-cionava la filosofia, sobretotl'aristotlica, que es va arribara definir com a ancilla theologi-ae (esclava de la teologia).

  • FUOC PID_00146841 15 Orgens i formaci de les cincies socials

    En la histria del desenvolupament del coneixement trobem sempre dos im-pulsos: el que opta per la reflexisobreelfetjaconegut i el que s'inclina capa la investigacidelsfetsnous. A l'edat mitjana, el primer fou el dominant ila deducci s'impos absolutament a la inducci.

    En termes generals, podem afirmar que l'activitat intellectual qued sotmesaal rgid esquema d'un coneixement jerarquitzat en el estrats segents:

    1) La llei divina, que s immanent a Du i els humans no hi tenen accs.

    2) La llei revelada, que s la part de la llei divina que Du volgu que l'homeconegus, s a dir, la teologia.

    3) La llei natural, que descriu (ms que no pas explica) el mn material ba-sant-se en el criteri teolgic.

    4) La llei humana, que regula les actuacions, els costums, les lleis socials i eldret poltic, basant-se tamb en el criteri teolgic.

    Aix, les cincies naturals disposaven de molt poc marge operatiu. Quedavenlimitades a l'anlisi d'efectes, la causa s'atribua sempre a la voluntat divina.El determinisme teolgic absolut no va permetre el desenvolupament de lescincies socials. Hagueren de transcrrer molts segles i donar-se simultnia-ment diversos factors perqu tant la societat mtica com el coneixement te-olgic s'esquerdessin, i aix permets l'inici de la modernitat.

    L'antic continent cap a l'any 500

    El mn i Du

    El mn es dedua a partir deDu: la interposici entrel'observador i la realitat del fac-tor div com a causa absoluta iomnipresent constitu un enor-me obstacle per al desenvolu-pament del coneixement, limi-tat a dades i observacions lainterpretaci de les quals sem-pre condua a Du.

  • FUOC PID_00146841 16 Orgens i formaci de les cincies socials

    1.3. L'humanisme renaixentista: ruptura de l'ordre mtic

    El cientfic de les cincies socials ha de defugir les interpretacions deterministesi les que es basen en una sola causa. Els grans canvis histrics sn processosque solen acabar amb una drstica ruptura, i es donen per la combinaci dediversos factors que sempre es relacionen mtuament, un dels quals pot serdecisiu.

    s important tenir en compte que aquesta introducci, que formaria part de lametodologia de la histria, s imprescindible per a entendre la conjuntura quemarca el procs de ruptura de l'ordre mtic sedimentat al llarg de l'edat mitjana,procs que no fou immediat per que signific l'inici del canvi, produt endiversos fronts de l'activitat humana.

    L'impacte del descobriment i la colonitzaci del Nou Mn al llarg delssegles XV-XVII marc el punt d'inflexi cap a la modernitat. Potser lamillor definici d'aquest smptoma s la clebre frase que Galileu Galileipronunci davant del Sant Ofici quan fou jutjat pel seu nou conceptedel coneixement: Eppur si muove (Malgrattot,esmou).

    Per tant, el llac de la quietud medieval comenava a fluir com un riu que aca-baria essent un corrent imparable, tal com Herclit, el filsof del materialismegrec, va concebre l'esdevenir: el riu que renova les aiges permanentment.

    La centralitzaci del poder poltic que es va donar essencialment als regnesibrics, a Anglaterra i a Frana es materialitz en les monarquiesabsolutes,encara d'arrels teocrtiques, perqu l'Esglsia de Roma va atorgar als nous mo-narques una legitimitat providencial que a la pennsula Ibrica, per exemple,es manifest en els anomenats Reis Catlics. Aquesta concentraci de poderfou a la vegada poltica i econmica, i per aix es pogueren projectar gransempreses. Signific la crisi de l'ordre feudal, la prdua del poder dels senyors,progressivament convertits en cortesans, i tamb el pas a un segon terme del'Esglsia catlica com a potncia poltica.

    La principal d'aquestes grans empreses de les noves monarquies fou "eixam-plar el mn", en paraules de l'historiador Amrico Castro (1885-1972). Desde la pennsula Ibrica s'inici l'aventura de circumnavegar frica per arribara l'Extrem Orient, i l'atreviment d'anar ms enll del finis terrae o Finisterre,s a dir, endinsar-se en l'oce Atlntic. Mentre els portuguesos navegaven pelcap de Nova Esperana i per l'oce ndic, el 1492, Cristfor Colom creuaval'Atlntic amb la intenci de trobar les costes de l'Extrem Orient i descobria,sense saber-ho, el Nou Mn, que ms tard es digu Amrica. El centre delsinteressos d'Occident es despla de la Mediterrnia a l'Atlntic.

    Lectura recomanada

    Per a aprofundir en el te-ma podeu llegir M.Gell;J.Muoz (1996). Noms s queno s res. Barcelona: Ariel; ve-geu l'annex 1.En el mateix sentit, per aaprofundir en el trencamentque significa la teoria de Ga-lileu, es pot llegir Galileo Ga-lilei, de Bertold Brecht.

    Vdeo recomanat

    Per a illustrar aquest mdulpodeu mirar la pellcula Ga-lileo Galilei, de Liliana Cava-ni.

  • FUOC PID_00146841 17 Orgens i formaci de les cincies socials

    Al marge d'altres consideracions histriques, aquest descobriment va signifi-car l'obtenci de noves primeres matries i l'obertura de nous mercats, i el co-menament d'una autntica revoluci comercial, que possibilit un correntd'emigrants, aventurers, comerciants i gent diversa que esperaven trobar Eldo-rado, una espcie de terra de promissi.

    Aparegueren noves necessitats i noves indstries, com la naval, que va ser con-trolada per les grans potncies citades anteriorment (regnes ibrics i posteri-orment Anglaterra i Frana), alhora que es formaren les ciutats. El feu, com asmbol del mn occidental, don pas a la ciutat, que es configur com el cen-tre de la indstria i del comer. Hi sorgiren noves professions, noves formesd'entendre les relacions entre les persones i una nova classe social, la burge-sia, protagonista de l'activitat, del treball i de l'economia. La ciutat esdevingusmbol de la llibertat mentre que el feu mantingu la imatge del mn agrari,smbol de l'opressi.

    La Reforma protestant inici una profunda revoluci religiosa amb repercus-sions per tota Europa, perqu va significar la ruptura de la unitat cristiana,institucionalitzada per l'Esglsia catlica de Roma.

    Luter

  • FUOC PID_00146841 18 Orgens i formaci de les cincies socials

    No ens podem estendre amb un tema que actualment encara es debat enl'mbit de la interpretaci histrica, per s que cal assenyalar els efectes revo-lucionaris de l'anomenada Reforma protestant.

    En primer lloc, l'escissi del cristianisme va possibilitar una certa llibertat enels mbits intellectuals, per limitada pel fet que les noves esglsies que tren-caven amb l'autoritat papal tamb foren centres de poder autoritari i fins i totconservador, ideolgicament parlant.

    Luter

    Quan el 31 d'octubre de 1517el monjo agust Mart Luter vafixar a les portes de l'esglsiadel castell de Wittenberg les95 tesis exigint una refor-ma del catolicisme, va pro-vocar una crisi del poder del'Esglsia.

    En segon lloc, el protestantisme, malgrat els seus compromisos amb els prn-ceps alemanys, va introduir la idea que no solament la pietat s la condici ex-clusiva per a la "salvaci eterna" dels homes, sin que la vocaci professional,el Beruf de Luter, ents com "l'xit a la terra", suposava "l'xit al cel". Analitzantaquests fets, Max Weber (1864-1920), socileg i economista alemany, afirmque el protestantisme es convertia en una religi que estava ms d'acord ambles necessitats ideolgiques de la nova classe emergent.

    En tercer lloc, produ les revoltes camperoles, de gran violncia a Alemanyaels anys 1524 i 1525, encapalades per Thomas Mnzer primer amic i desprsenemic de Luter, monjo que representava l'aspecte revolucionari i social delmoviment religis, s a dir, "l'esquerra protestant", segons la definici d'ErnstBloch (1885-1977).

    En aquest complex marc histric va nixer la fsica, eix central de les cinciesnaturals, illuminada per un canvi radical en el coneixement.

    La millor definici de l'ltim perode del segle XVI la proporciona un dels seusprotagonistes, l'infortunat Giordano Bruno (1548-1600), mort, com Servet, ala foguera, desprs de ser condemnat, en el seu cas, pel Sant Ofici catolicorom:

    "Du s totpoders i el seu coneixement s infinit. L'home s ignorant i noms coneixun gra de sorra, per aquest gra de sorra el coneix tan b com el pot conixer Du."

    Giordano Bruno (1967, pg. 27).

    Aquesta frase resumeix amb enorme fora el desig de defugir el totalitarismeprovidencialista que impedia qualsevol forma de progrs en la relaci de l'sserhum amb la naturalesa.

    Les cincies ocultes que eren clandestines com l'alqumia o l'astrologia pug-naven des de feia temps per sortir de la seva condici i desenvolupar-se. Pre-cientfics com Agrippa von Nettesheim (1486-1535) havien sospesat la ruptu-

    Miquel Servet

    Miquel Servet

    Miquel Servet va estudiar teo-logia, lleis i medicina. Les sevespublicacions teolgiques, lesquals el van fer mereixedor delttol de pare de l'unitarisme,el van fer fugir de totes les ciu-tats d'Europa on es va installarperseguit tant pels catlicscom pels protestants. Final-ment, a Ginebra, va ser detin-gut, empresonat, jutjat i con-demnat a morir a la foguerapel seu antic rival ideolgic Jo-an Calv.

  • FUOC PID_00146841 19 Orgens i formaci de les cincies socials

    ra amb el deductivisme escolstic, i el mateix Nicolau Coprnic (1473-1543)ja havia realitzat profundes incursions en un altre mode d'aproximar-se alsfenmens naturals, en el seu cas l'observaci de la mecnica celeste. Per fouGalileu Galilei (1564-1642), fsic, matemtic i astrnom, qui finalment intro-du la revoluciinductiva.

    Reproducci de l'Univers de Coprnic extretadel De Revolutionibus orbium coelestium.

    Al marge dels descobriments de Galileu de nous cossos siderals, dels movi-ments terrestres en l'mbit celeste, que anullaven la teoria geocntrica i asse-nyalaven la humil condici del planeta Terra de ser un planeta ms del Cos-mos, i de la verificaci de les lleis de la caiguda lliure dels cossos, entre al-tres que tants problemes li ocasionaren amb l'Esglsia catlica, el gran mritd'aquest savi itali fou el cam que segu per arribar a les seves conclusions,amb les quals don origen a la fsica. La manera d'aproximar-se a les coses i alsfenmens de Galileu recuper la clau del mtode inductiu dels materialistesgrecs, sepultada pel deductivisme teologista que hem descrit anteriorment.

    Galileu part del particular per definir el general, i en aquest trajecte s'obrienpas les cincies naturals fins a arribar a l'extraordinria amplitud i profunditatactuals. Per encara hi hagu ms: el mateix Galileu, sensible i intelligent,sabia que el mtode deductiu no s menyspreable, sin que, al contrari, formapart tamb del mtode d'investigaci si se'l despulla de l'apriorisme providen-cialista.

    Efectivament, quan la inducci ha perms elaborar una llei o teoria, apartir d'aqu es poden deduir noves qestions i d'aquesta manera el cosmetodolgic s'enriqueix i es sintetitza en ell mateix com un instrumentde valor excepcional.

    En el Renaixement comen un moviment que centr el seu inters en la visiantropolgica del mn, s a dir, situava l'sser hum en el centre del coneixe-ment. El producte d'aquesta inquietud fou l'humanisme, corrent intellectualmolt divers i amb diferents centres de referncia.

    Galileu.

    La nova cincia

    Galileu i el seu mtode forencondemnats a l'ostracisme,per la comporta cientfi-ca ja havia estat oberta i resno la podia tornar a tancar:l'arribada, prxima, de Des-cartes i de Newton acabariade donar l'impuls necessari aldesenvolupament de la novacincia.

  • FUOC PID_00146841 20 Orgens i formaci de les cincies socials

    Ara b, els humanistes retornaren al passat per trobar les seves referncies cul-turals i eludiren el futur: el mn clssic grecorom fou el seu ideal. Per altrabanda, aquests intellectuals no gosaren enfrontar-se obertament al poder del'Esglsia.

    Tant l'humanisme dels segles XIII-XIV com l'humanisme dels segles XV-XVI esvaren oposar a la rigidesa del co-neixement escolstic, d'origen aristotelicoto-mista. La seva producci literria va refusar els plantejaments filosfics, peren conjunt, els humanistes, des de Lorenzo Valla a Bernat Metge i des de Pe-trarca a Llus Vives i Erasme de Rotterdam, proposaren nous problemes queserien matria de reflexi per a les generacions posteriors. La seva aportacifou la divulgaci d'una gran quantitat de textos desconeguts, medievals i cls-sics, i crearen un eclecticisme filosfic.

    En aquest perode sorgeix tamb la utopia, una mostra extraordinriamentsignificativa de les dificultats per crear la cincia social, per s indubtable quedarrere de l'esfor intellectual de la Nova Atlntida de Francis Bacon (1561-1626), entesa com la ciutat de les cincies experimentals, de la Utopia de Tho-mas More (1478-1535), una ciutat ideal, i de La ciutat del sol de Tommaso Cam-panella (1568-1639), un smil de l'anterior, batega l'impuls del canvi social.

    Llus Vives.

    Llus Vives

    Llus Vives s un bon exempled'humanista catlic. Nascut aValncia el 1492 en el si d'unafamlia jueva, va anar a viurea Bruges, on es va casar ambuna jueva. Va ser amic de Tho-mas More i tutor de Maria Tu-dor. Va exercir de professor aLovaina, Pars i Oxford i va re-fusar la ctedra que li van ofe-rir a Alcal, segurament pera no tenir problemes pel seupassat familiar. Va manteniruna intensa correspondnciaamb els grans humanistes eu-ropeus, sobretot amb Erasmede Rotterdam.

    Foren els ms importants dels nombrosos utopistes i tots tingueren laciutat com a punt de referncia per a la regeneraci de la societat. Sen-zillament proposaren un mn que creien millor, sense tenir en comptesi era o no possible i sense reflexionar sobre el cam a seguir per canviarla realitat: assenyalaren el que hauria de ser en contraposici al que s.Amb la seva imaginaci pretenien veure l'sser hum com a sser social.

    Vdeo recomanat

    Podeu mirar la pellcula Unhombre para la eternidad, deFred Zinnemann sobre la bio-grafia de Thomas More.

  • FUOC PID_00146841 21 Orgens i formaci de les cincies socials

    En canvi, Maquiavel prefer escriure sobre elques i no sobre elquehauriadeser i en les seves obres aprofund en la condici humana, especialment enIl principe, opin que les relacions humanes es basen en l'inters, motivat perla por. El seu treball s'orient cap a l'anlisi del poder, i afirm que sorgeix dela necessitat de seguretat dels homes: l'Estat, en qualsevol de les seves formes,neix d'aquesta debilitat. Com ms fort s el poder ms seguretat ofereix i pera obtenir aquesta fortalesa Maquiavel afirm que "el fi justifica els mitjans".

    L'obra de Maquiavel s una aportaci rellevant en l'mbit de les cincies soci-als, encara llunyanes, per les raons segents:

    1) En primer lloc per haver utilitzat la inducci com a mtode d'investigaciabans que Galileu (tot i que ambds treballaren en temes absolutament dife-rents): en l'anlisi de la condici humana, partint del particular arrib a definirel general, el subjecte poltic en la seva mxima expressi, l'Estat.

    2) En segon lloc per contribuir a la formaci de les futures cincies socials, lasociologia poltica i la politicologia, i tamb per ser un precursor de la psico-logia social.

    3) Finalment per ser el primer a reclamar l'autonomia de la poltica respecte alpoder religis i exigir la necessitat de posar una frontera entre la ciutat de Du(l'Esglsia) i la ciutat humana (l'Estat), un tema que progressivament ocupariaun dels centres de debat de la modernitat.

    1.4. Els pensadors del pacte social: Hobbes i Locke

    Nicolau Maquiavel

    Nicolau Maquiavel

    Nicolau Maquiavel va ni-xer a Florncia el 1469 i vamorir a la mateixa ciutat el1527. Va arribar a ser cance-ller d'aquesta repblica. s msconegut pels seus escrits queno pas per l'aspecte poltic. Vaser desterrat de la ciutat sota elgovern dels Mdici i, a l'exili,va escriure, entre altres obres,Il principe inspirant-se, segonsdiuen alguns crtics, en la figu-ra de Ferran el Catlic.

    El descobriment del Nou Mn va tenir repercussions tant per al continentanomenat americ com per a la vella Europa. Per als pobles "descoberts", sa dir, les societats precolombines, les conseqncies foren nefastes: el geno-cidi d'aquests pobles indgenes, l'espoliaci de les seves riqueses. Alhora s'hiva afegir el comer d'esclaus africans. En definitiva, signific un colonialismeferotge que, per altra banda, supos l'enriquiment de les potncies europees,especialment els regnes ibrics i Anglaterra. D'aquest gran negoci sorgiren aEuropa occidental poderoses indstries navals i d'armament i tamb impor-tants centres txtils controlats pels estats de les monarquies absolutes.

    L'evoluci de les metrpolis va seguir diverses direccions. Anglaterra, els PasosBaixos i les monarquies on havia triomfat la Reforma protestant van viure ungran desenvolupament comercial i una incipient industrialitzaci de transfor-maci de matries primeres, i aix es configuraren com a potncies produc-tores. En canvi, en els estats on va triomfar la Contrareforma catlica, a lapennsula Ibrica fonamentalment, aquest procs comercial i industrial no esva donar i aquest pas es va mantenir com a potncia compradora.

    Vdeo recomanat

    Podeu mirar la pellculaAguirre, la clera de Dios, deWerner Herzog, que tractadel descobriment del NouMn.

  • FUOC PID_00146841 22 Orgens i formaci de les cincies socials

    En aquest context, Anglaterra fou l'escenari d'una tragdia pica collectiva:la revoluci poltica que s'inici el 1640 i finalitz el 1689. Fou un conflicteamb implicacions religioses, per el ms interessant s la lluita pel poder quehi hagu entre "l'elit del llinatge" (l'aristocrcia), que de-fen-sava la monarquiaabsoluta, i "l'elit del diner" (la burgesia), que de-fen-sava un sistema parlamen-tari. En el fons es discutia si el subjecte poltic legislador havia de ser la Coronao el Parlament. El procs revolucionari acab finalment amb un pacte entrela burgesia i una facci de la noblesa, de manera que es constitu la primeramonarquia constitucional d'Europa: el rei regnava per no governava.

    Aquests esdeveniments histrics interessen per a entendre el procs deformaci de les cincies socials, ja que van generar un debat intellectualsobre la forma de govern.

    Thomas Hobbes (1588-1679), autor del clebre tractat Leviathan (1651), va as-sumir el racionalisme empirista i afirm que el coneixement s el productede la percepci humana sobre la matria, excloent tota intervenci teolgica.Remarc, aix mateix, que la naturalesa social humana necessita seguretat ique aquesta s'obt grcies a la possessi i l'acumulaci, per que la insuficin-cia del medi ambient comporta una guerra social en qu l'home es converteixen homo homini lupus, "un llop per a l'home". L'home en estat salvatge, o denaturalesa, necessita un poder que el porti a una etapa de civilitzaci. Aix,Hobbes legitim l'Estat o el Leviatan.

    Aquest filsof defensava un Estat fort i centralitzat, la monarquia absoluta,amb l'objectiu de mantenir l'ordre social per a conservar la propietat. Hobbesestableix un pacte entre els sbdits i la monarquia.

    Per a Thomas Hobbes, autor del tractatLeviathan (1651), l'home es converteix en

    homo homini lupus, s a dir, "un llop pera l'home".

    Contemporani de l'ltima fase de la revoluci anglesa abans esmentada, el fil-sof John Locke (1632-1704) tamb es va definir com a materialista i empirista irebutj tota forma de coneixement innat o providencialista. Defens la neces-sitat de l'Estat de superar "l'estat salvatge o de naturalesa", per es mostr con-trari a la centralitzaci absoluta del poder. Locke don contingut intellectuali jurdic a la nova monarquia constitucional anglesa, encara que el Parlamentno era elegit per sufragi universal, sin que era corporativista, de manera quenicament hi estaven representats els interessos dels nobles i de la burgesia.

    Locke

  • FUOC PID_00146841 23 Orgens i formaci de les cincies socials

    Durant aquest segle XVII es va produir tamb l'anomenada revoluci ci-entfica. Mentre el vell ordre patia les convulsions poltiques, Isaac New-ton (1642-1727) fundava definitivament la fsica com a cincia, impul-sava els mtodes experimentals i descobria importantssims principis dela mecnica celeste i terrestre, que finalment el portaren a la formulacide la llei de la gravitaci universal. La seva curiositat el condu tamb aestudiar la naturalesa corpuscular de la llum.

    En realitat, aquest cientfic angls va ser el mxim exponent d'un conjuntd'investigadors que sorgiren en aquest segle, com per exemple Johannes Kepler(1571-1630), Evangelista Torricelli (1600-1647) i el matemtic Pierre de Fermat(1601-1665), que contriburen a consolidar el coneixement cientfic.

    En l'mbit filosfic destac Ren Descartes (1596-1650) que tamb contribua la fonamentaci cientfica. Fou un filsof i matemtic que s'interess perla nova fsica i que es va especialitzar en "l'art de pensar", feina encara moltperillosa a la Frana absolutista, on el catolicisme i el protestantisme lluitavenen sagnants guerres religioses per obtenir l'hegemonia.

    Descartes, practicant l'exercici de pensar, va arribar a la conclusi cogito ergosum ("penso, doncs existeixo"). Amb aquesta senzilla sntesi, exposada en laseva obra Discurs del mtode, se situava ell mateix, com a sser, en el centre dela seva prpia inquietud, sense la necessitat de recrrer a Du. Obr, d'aquestamanera, l'espai de la llibertat de pensar, una llibertat que aviat ja no tindriaun altre enemic que, paradoxalment, els mateixos humans. El concepte dera prenia amb Descartes una funci pura per desenvolupar-se en qualsevoldirecci, i la persona humana comen a ser entesa per si mateixa, s a dir,es consider mesura de totes les coses. I, com hem vist en el cas d'Anglaterra,Hobbes i Locke tamb s'interessaren per aquesta ra encara que l'aplicaren al'Estat.

    1.5. La Illustraci: progrs i societat

    El segle XVIII ha estat anomenat el segle de la Illustraci i tamb el segle de lesllums. En aquests anys el mn intellectual burgs se sent amb la fora sufici-ent per a fer un pas ms per a allunyar-se del passat de les tenebres teolgiquesi fer llum. I encara que en persistiren algunes, aquelles foscors anaren desa-pareixent davant de les llums de la ra, una poderosa central que, cent anysabans del descobriment de l'electricitat, illuminava ja la conscincia d'unamplia elit i amenaava d'estendre's en els pobles. Encara ms: el potencialera tan fort que fins i tot alguns aristcrates preferiren viure amb llum queromandre a les tenebres.

    L'aportaci de Locke al'Estat modern

    Locke va proposar un principid'equilibri de poders en qu,tot i que es reconeix el paperdel rei com a element modera-dor, el govern i l'elaboraci deles lleis passen a ser competn-cia del Parlament.

  • FUOC PID_00146841 24 Orgens i formaci de les cincies socials

    Un d'ells, un autntic prncep de les cincies socials, fou Charles-Louis de Se-condat, bar de La Brde i de Montesquieu.

    Montesquieu reunia l'esperit teric de Descartes i el sentit prctic de Locke, endefinitiva la raprctica. En l'obra L'esperit de les lleis (publicada a Ginebra el1748, sense signar) va mostrar que dominava perfectament el mtode inductiude les cincies naturals. No va estudiar la societat a partir de lleis prvies, sinal contrari: part de la realitat, de la naturalesa humana i del mn social, perdescobrir-ne les lleis.

    Aquest historiador i jurista rebutj la irracionalitat del concepte nima delspobles. Els pobles no sn, digu, sin que es fan ells mateixos, i d'aqu sorgeixla seva psicologia i la seva singularitat. Va despreciar tamb, com a rigorscientfic de la histria, l'existncia de causes niques, i afirm la pluralitat defactors causals com els segents:

    1) Les condicionsgeogrfiques, s a dir el clima, la qualitat de la terra, lasituaci de les comunicacions i, per tant, la importncia del comer.

    2) El comer, la funci del qual era l'intercanvi que enriquia els pobles i for-mava l'economia obrint nous mercats.

    3) La cultura, com a instint i voluntat, moguda pel desig de conixer i crear.

    Charles-Louis de Secondat, bar de LaBrde i de Montesquieu (castell de La Brde,

    1689Pars, 1755)

    Montesquieu, que vivia a Frana sota la monarquia absoluta, observ la se-pa-raci de poders poltics vigents a Anglaterra i teoritzats per Locke i relacionels conceptes segents: la democrcia amb la virtut dels governats, la monar-quia amb l'honor del governant, i el despotisme amb la por dels governats ila fora del governant. Aquest autor propos per primer cop a la vella Europacontinental la divisidepoders, s a dir, l'Estat de dret.

    L'obra ms important per a l'impuls de les cincies socials fou l'Enciclopdia,inspirada des de 1750 per Denis Diderot (1713-1784) i Jean Le RondD'Alembert (1717-1783), el producte intellectual ms representatiu del seglede les llums. En aquesta obra van abocar els seus coneixements els millorsintellectuals francesos de l'poca: Montesquieu, Helvetius, Turgot, Quesnay,Voltaire, Rousseau, entre molts altres. Aquests pensadors introduren el con-cepte de cinciesdel'home per estudiar la cultura i la societat. L'Enciclopdiaens interessa, ms que pels seus continguts concrets, pel simbolisme que com-porta i per les voluntats que manifesta:

    L'Estat de dret

    Per Estat de dret enteneml'Estat que fonamenta la legiti-mitat en la voluntat dels ciuta-dans expressada amb un sufra-gi universal lliure i democrtic.Estat de dret, doncs, va lligatal model poltic democrtic.D'altra banda, l'Estat de dretimplica la igualtat dels ciuta-dans davant la llei i la diviside poders.

  • FUOC PID_00146841 25 Orgens i formaci de les cincies socials

    1) La voluntat d'agrupar el saber conegut.

    2) La voluntat de donar a conixer pblicament aquest saber.

    3) La voluntat del suport popular (fou finanada per ms de quatre milsubscriptors).

    4) La voluntat de la cooperaci cientfica (van collaborar-hi desenesd'homes de la cincia i de la cultura).

    Un dels filsofs illustrats que ms ha influt sobre el sistema poltic contem-porani, i per tant, sobre la teoria poltica del pacte que culmin en el sistemademocrtic, fou Jean Jacques Rousseau (1712-1778). Amic i enemic de Vol-taire, elabor una inquietant teoria sobre la legitimitat de l'Estat. s cert quel'antropologia de Rousseau s discutible: "l'home neix lliure i est encadenatpertot arreu..." afirm, quan en realitat l'sser hum neix presoner de les se-ves prpies necessitats naturals i s en la lluita contra aquestes quan intentaalliberar-se. Per tamb s cert el contingut d'El contracte social (1762), en quconclou que per a l'Estat no hi ha altra legitimitat que la de la voluntat de lamajoria popular. El poble esdevenia, aix, tericament, protagonista del procshistric.

    Rousseau proposava, en la seva teoria, la societat democrtica. Ell mateix en-tenia que aix era una utopia i afirm que "la democrcia, malgrat tot, sola-ment podia funcionar en un mn de dus". El repte estava proposat; el desen-volupament mateix de les forces socials cap al seu alliberament tindria l'ltimaparaula. S'havia sembrat la llavor de la Revoluci Francesa (1789-1804).

    1.6. Els precursors de la cincia social contempornia

    A la segona meitat del segle XVIII s'inici a la Gran Bretanya un perode de can-vis econmics, socials i poltics que es coneix histricament com la Revolu-ciIndustrial. Aquest pas es convertiria durant dues generacions en el tallerdel mn. Un dels fenmens que es van produir fou la reconversi de la cin-cia terica en cincia aplicada: el resultat fou la tecnologia. El llarg peroded'acumulaci de lleis i teories cientfiques condu al descobriment de novesformes d'energia, com el vapor (i ms endavant les energies elctrica i nuclear),tot aix impulsat per la demanda de nous mercats estimulats pel benefici.

    L'industrialisme fou, aix mateix, impulsat per una ideologia, el liberalisme,i estudiat per una cincia especfica que s'hi vinculava, l'economiapoltica,especialitzada en l'estudi del mercat, la producci i la distribuci, la qual, mal-grat que estava relacionada amb l'estudi de l'activitat humana i social, preteniaseparar-se'n i ser exclusivament econmica.

    La illustraci

    En aquell complex perodees donava un fenomen soci-al i poltic de gran importn-cia per a la histria d'Amricai d'Europa: les colnies ame-ricanes d'Anglaterra iniciarenuna revoluci anticolonial idemocrtica que culmin enla fundaci dels Estats Unitsd'Amrica del Nord, esdeveni-ment que va rebre la influnciadel moviment intellectual dela Illustraci.

  • FUOC PID_00146841 26 Orgens i formaci de les cincies socials

    El resultat de la industrialitzaci fou la mquina, un nou instrument interme-diari entre les persones i la naturalesa; la seva generalitzaci, el maquinisme;i el smbol d'aquesta poca, la fbrica. L'anlisi de qu s la fbrica ens permetconstatar les implicacions socials de l'industrialisme, ja que aquesta nova en-titat es va configurar com a:

    1) Seu de la creaci i acci de les noves tecnologies.

    2) Seu de la producci de mercaderies.

    3) Seu de creaci de riquesa.

    4) Seu de l'explotaci del treball hum.

    5) Seu dels conflictes socials.

    Adam Smith (1723-1790) i Jeremy Bentham (1748-1832) foren els dos tericsde la ideologia liberal que tenien com a punt de referncia Hobbes i Locke.Smith va assenyalar que el comer era l'ndex de la riquesa de les nacions itot all que suposava un obstacle per al seu desenvolupament havia de desa-parixer. El laissez faire, laissez passer va tenir vigncia durant tot el peroded'expansi industrial i comercial del segle XIX.

    Laideologialiberalesbasaen:

    1) La llibertat d'iniciativa individual.

    2) La propietat privada dels mitjans de treball.

    3) La llibertat de producci.

    4) La llibertat de comer.

    5) L'apropiaci privada dels excedents o beneficis.

    Jeremy Bentham (1967) en certa manera pensava, com Maquiavel, que "el bsorgeix del mal", ja que afirmava que "de l'egoisme individual sorgir el benes-tar general". El liberalisme, de fet, va nixer ali a les teories poltiques i calinsistir que va nixer desvinculat de la democrcia, s a dir, el liberalisme i lademocrcia eren dues ideologies diferents que tardarien decennis a relacionar-se. Per als liberals l'Estat havia de tenir unes poques funcions: la protecci deles fronteres, la protecci de la llibertat de comer i el manteniment de l'ordresocial burgs. Proposaven, doncs, una societat en qu la solidaritat i la justciasocial fossin exercides per la caritat institucional o privada. En definitiva, elliberalisme confonia la llibertat amb la llibertat de mercat, com va assenyalarl'historiador Harold Laski.

    Adam Smith

    Adam Smith

    Adam Smith va exposar la sevadoctrina a Inquiry Into the Na-ture and Causes of the Wealthof Nations. No s un tractat sis-temtic d'economia, sin unrecull de totes les teories ante-riors que Smith creia vlides.De tota manera, The Wealth...s el fonament de l'economialiberal clssica.

  • FUOC PID_00146841 27 Orgens i formaci de les cincies socials

    L'impuls de la Revoluci Francesa, malgrat el triomf de la Restauraci (1814-1815), va ser extraordinari i enva tota la vida europea. Aquest impuls i elsgrans desequilibris socials generats per la industrialitzaci i la ideologia liberalportaren a la confrontaci de la burgesia i el proletariat i configuraren la soci-etatdeclasses. Sorg aix la reacci antiliberal que va promoure movimentssocials i noves teories sobre com hauria de ser la societat.

    A Frana, un aristcrata desclassat, Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon (1760-1825), es convert en el defensor de la "fraternitat universal".Aquest socialista utpic propos la necessitat d'una cincia de la societat, unadisciplina que tingus l'objectiu de "conixer la societat per a perfeccionar-lai fer-la ms justa". Saint-Simon defensava l'industrialisme i era un autnticfantic de la cincia i la tcnica. Project el canal de Suez i el canal de Panam,a Espanya propos un canal que uns la Mediterrnia amb l'Atlntic, i va re-prendre l'ideari de fraternitat i solidaritat que havia germinat durant la Revo-luci Francesa.

    Europa de 1815 a 1848

    Font: M. Marin (1986).

  • FUOC PID_00146841 28 Orgens i formaci de les cincies socials

    Charles Fourier (1772-1837), francs de classe mitjana, s considerat un delssocialistes utpics destacats d'aquest perode. Desenganyat pel clima de cris-paci social de la seva poca, critic les ambicions burgeses i l'aristocrcia. Vaproposar la seva "cincia social" en l'obra Teoria dels quatre moviments (1808). Elseu objectiu no era igualar la societat, sin harmonitzar-la per construir nousmodels socials basats en la producci cooperativista i la divisi equitativa deltreball. Aquesta nova societat tindria com a base organitzativa els falansteris,unitats socials fonamentades en l'amor lliure i l'hedonisme. Fourier menys-pre l'industrialisme i el productivisme i defens les societats agrries, el tempslliure i la llibertat.

    Robert Owen (1771-1858), el tercer dels socialistes utpics pioners de la cin-cia social, possiblement el ms realista de tots perqu potser era un industrialbritnic, tamb va veure la necessitat d'estudiar la societat per perfeccionar-la,per sobretot va creure en la necessitat de dignificar la classe obrera. Defensel cooperativisme com la forma d'emancipar la classe treballadora, i ell mateixfund colnies industrials: a la Gran Bretanya, la New Lanark, i als EUA, laNew Armony. Fou el promotor del sindicalisme ents com l'associaci de tre-balladors per a defensar els seus drets (fou fundador de les Trade Unions brit-niques). Exig al Govern mesures socials i defens la necessitat de legitimarl'accs poltic dels obrers al Parlament. Va inspirar el moviment conegut coma cartisme (1837-1848), que reivindicava el sufragi universal mascul.

    Fourier

    Els falansteris

    Fourier va concebre els falans-teris com a sistemes socialsautnoms i autosuficients.Els habitants dels falansteris vi-vien sota el guiatge d'un direc-tor, elegit democrticament,compartien la propietat i esdedicaven a feines que es feienamenes perqu eren intercan-viables.

    Saint-Simon, Fourier i Owen van compartir el desig de conixer la so-cietat, malgrat que la seva contribuci a la cincia social fou mnima.Van ser reformistes, no revolucionaris, perqu creien, com Rousseau,que "l'home era bo per naturalesa", i era la societat que el corrompia.

    Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) s considerat per alguns autors un soci-alista utpic, per cal diferenciar-lo dels tres autors esmentats, perqu Proud-hon fou partidari del conflicte social i particip en projectes revoluciona-ris per a conquerir l'estat d'anarquisme integral. D'origen obrer, Proudhondefens la propietat collectiva i l'emancipaci de la classe treballadora mit-janant el cooperativisme i la formaci de sindicats llibertaris, instruments dedefensa i de revoluci.

    Proudhon obr un debat amb Karl Marx sobre el tema de la poltica i l'Estat.Defensava la necessitat de l'autonomia obrera enfront de la poltica i les ins-titucions de l'ordre burgs, considerant que l'Estat reprodua i conservava lesdesigualtats socials. El ms interessant d'aquest autor s la idea de federalismeque va influenciar poltics com Pi i Margall (president del poder executiu dela Primera Repblica Espanyola).

    Lectura recomanada

    I.deCabo (1987). Los socia-listas utpicos (pg. 164-194).Barcelona: Ariel Textos deHistoria; vegeu l'annex 2.

  • FUOC PID_00146841 29 Orgens i formaci de les cincies socials

    Per a concloure el primer bloc d'aquest mdul cal assenyalar que a laprimera meitat del segle XIX, encara que no es pugui parlar de cinciasocial, s que s'estudien els fets socials i les seves lleis per conixer icorregir l'evoluci de la societat.

  • FUOC PID_00146841 30 Orgens i formaci de les cincies socials

    2. La formaci de les cincies socials

    L'organitzaci cientfica de les cincies socials t una realitat prvia objectiva,tan objectiva com s per a les cincies naturals l'existncia de la naturalesa.Aquesta realitat, com ja hem esmentat, la va mencionar Aristtil: l'sser humcom a animal poltic, s a dir, com a individu en relaci amb altres individus.D'aqu sorgeix el concepte d'animal social, del qual naixer el grup social, ques per tant el primer fet social, origen, com diem, nic i radical de les cinciessocials.

    L'objectiu d'aquestes cincies s buscar les lleis socials mitjanant elmtode inductiu (i deductiu), interessant-se no per les excepcions, sinper les repeticions dels fets socials, que sn la base essencial per a poderestablir una llei social.

    L'organitzaci de les cincies socials va implicar la diversificaci. Des delsseus orgens sorgiren interessos diversos que es materialitzaren en temtiquesd'estudi diferents, encara que sempre vinculades al fet social.

    2.1. Antropologia cultural i etnologia

    En el segle XVIII sorgiren els primers estudis de l'espcie humana com a membrebiolgic del medi natural. Carl von Linn (1707-1778) situ l'sser hum enl'escala animal i el Comte de Buffon (1707-1788) intent crear una histrianatural de l'home.

    Amb el mateix inters, el naturalista i metge alemany Johann Friedrich Blu-menbach (1752-1840) va arribar a classificar "cinc races humanes", i el 1833Pierre Flourens, a Pars, inici un curs sobre la histria natural de l'sser hum iamb aquest nom s'obr una ctedra a la Universitat de la Sorbona. Quatrefagesde Brau (1810-1892) fou el primer a utilitzar el terme antropologia (la lgicade l'home).

    Tots aquests estudis que contemplaven l'espcie humana des del punt de vistafsic i anatmic es concretaren en l'antropologia fsica, com una cincia zool-gica. Per l'sser hum s alguna cosa ms, s un animal que es relaciona ambd'altres de la mateixa espcie, pren actituds (etologia) i es relaciona amb elmedi natural (ecologia). En aquests processos de socialitzaci i de relaci ambla naturalesa sorgiren fenmens nous: les cultures.

  • FUOC PID_00146841 31 Orgens i formaci de les cincies socials

    Calia estudiar les cultures des del punt de vista de les relacions de l'sser humamb el seu entorn: l'agricultura, la pesca, la caa, la ramaderia, la tecnologia,entre altres. Alhora calia estudiar les primeres formes de relaci social: la fam-lia, el clan, la tribu, els costums, els ritus, la llengua, etc. D'aquesta manerasorg la mo-derna antropologiacultural i si-multniament naixia l'etnologia,concepte introdut pel naturalista sus Jean de Chavannes (1731-1803) per de-finir el projecte d'una nova cincia destinada a "l'educaci intellectual". Noobstant aix, el concepte s'identific amb el de raciologia, o lgica de les raceshumanes.

    Les relacions entre l'antropologia cultural i l'etnologia foren complexes finsque arribaren a coordinar-se, encara que se'n poden diferenciar els conceptes.Actualment, s'entn l'etnologia com una branca central de l'antropologia cul-tural o social. Per altra banda, l'etnologia havia creat una disciplina auxiliar,l'etnografia, considerada avui com la fase d'estudi inicial de les altres duescincies i que t com a objectiu la classificaci dels fets socials: fer inventarisi monografies (s a dir, la descripci detallada d'un poble, com la dels indisiroquesos dels EUA de Lewis H. Morgan).

    L'etnologia actualment s'ocupa de les conclusions teriques verificadesa partir de documents etnogrfics i el seu objecte d'estudi est orientatcap als problemes de la difusi cultural, del contacte entre cultures, deles reconstruccions globals del passat i dels orgens de les formes cul-turals. En canvi, l'antropologia cultural o social estudia els contingutsespecfics de les cultures: les seves formes i el seu funcionament.

    Al marge del que acabem d'explicar, cal preguntar-se: quines sn les societatso grups humans que estudien tant l'antropologia cultural com l'etnologia?L'objecte d'estudi sn les anomenades societats primitives, que ms tard esvan dir subdesenvolupades, o fins i tot pobles "sense histria", la qual cosaera un error, ja que la mateixa disciplina ha demostrat que totes les societatso pobles tenen histria, encara que molt diferent de la del mn occidental.Actualment, el ventall de treballs d'investigaci antropolgica s ms ampli iabraa els grups urbans, els petits pobles rurals, els grups marginats i els centresindustrials, entre altres.

    2.2. Economia

    El grecs creien que l'activitat econmica derivava de l'acci social. Aris-ttilsubordinava l'economia a l'tica i creia, igual que els romans, que mitjanantla ra es podrien descobrir les seves lleis naturals. Al llarg de l'edat mitja-na l'escolstica consider, en canvi, que les normes de l'activitat econmicas'havien de descobrir amb la revelaci divina. Des del segle XV fins al segleXVIII va dominar, amb la consolidaci del comer internacional i la forma-ci dels grans estats, el mercantilisme, que no es pot entendre com una cin-

    Els boiximans viuen al desert de Kalahari, aBotswana i Nambia.

  • FUOC PID_00146841 32 Orgens i formaci de les cincies socials

    cia, sin com un conjunt de mesures dominades pel trfic comercial i ambl'objectiu d'acumular metalls preciosos, que en aquesta epoc s'identificavaamb la riquesa de les nacions.

    Al final del segle XVIII i principi del XIX comena l'economia poltica com acincia: aquest canvi es produ a partir dels estudis d'Adam Smith (1723-1790),i tamb dels de Thomas R. Malthus (1776-1834), David Ricardo (1772-1823)i Jean Baptiste Say (1767-1832), entre altres, que iniciaren l'escolaclssica.L'objectiu d'aquests economistes era construir una teoria econmica basada enel liberalisme, i defensar la llibertat total de l'activitat econmica. L'aplicacide la teoria d'aquests autors provoc una fase de crisi, amb un seguit de crti-ques a l'economia poltica encapalades per l'alemany Karl Marx (1818-1883),que la va definir com una "cincia ideolgica al servei de la burgesia".

    Amb Lon Walras (1834-1910) s'obr l'escolaneoclssica, que va intentar re-organitzar la teoria econmica sobre bases positivistes i fug d'ideologies (li-beralisme o socialisme), separant la teoria de l'aplicaci, amb l'objectiu de si-tuar la teoria en el nucli de la cincia econmica. Durant aquest perode, esvolgu convertir aquesta cincia en una disciplina independent i positivista;per aquests esforos toparen amb dificultats i el resultat ha estat, a vegades,considerar-la una cincia abstracta.

    El principal problema de la cincia econmica es troba en la concepcide com s'ha d'aplicar el cos teric dels coneixements, s a dir, la teoriaeconmica, ja que aquestes aplicacions depenen de judicis de valor noeconmics.

    Els judicis de valor sn concepcions de com s'han de tractar els fets econmicsi la seva anlisi, per a aplicar-los, posteriorment, a una teoria econmica. Peraix es parla d'una economialiberal (el mercat com a factor primordial, elsistema capitalista), d'una economiaestatalitzada (planificada i centralitzadaper l'Estat, el socialisme estatal), d'una economiasocialdemercat (el mercatcom a subjecte principal amb la intervenci correctora de l'Estat, s a dir, key-nesianisme o economia socialdemcrata) i tamb d'una economiaautogesti-onada (el cooperativisme com a base del socialisme).

    John Maynard Keynes (1883-1946)

    L'economia

    L'economia s una "cinciaque estudia la producci i ladistribuci dels bns materials,com tamb la seva relaci ambles forces socials que interve-nen en la seva creaci i con-sum". Les doctrines de Keynesvan ser adoptades per la majo-ria dels governs europeus du-rant la postguerra.

  • FUOC PID_00146841 33 Orgens i formaci de les cincies socials

    2.3. Geografia humana i demografia

    Tant la geografia humana com la demografia estudien la morfologia il'estructura exterior dels grups humans i com es relacionen amb el medi natu-ral o material, s a dir, el medi geogrfic.

    La influncia dels factors geogrfics sobre la vida social ja interess Aristtili Plat a la Grcia clssica, per fou en el segle XVIII quan aquest fet prenguimportncia amb Montesquieu, que relacion la psicologia dels pobles ambels factors geogrfics (el clima, la fertilitat de la terra i les comunicacions na-turals). Posteriorment, Frdric Le Play (1806-1882) va exposar dos exemplesclebres: les terres frtils i el clima clid configuraren la famlia patriarcal i lestendncies collectivistes de l'organitzaci econmica, mentre que les terresmenys frtils i els climes freds originaren formes d'organitzaci social indivi-dualistes. L'escola alemanya, fundada per Friedrich Ratzel (1844-1904), utilitzel concepte d'antropogeografia i afirmava que la vida d'una naci t les arrelsen la terra, i que la terra condiciona el dest dels pobles. Es tracta de dos tipusde determinisme que sn significatius per a subratllar la importncia que esdonava al fet geogrfic amb relaci al fet social.

    Ms moderat i possibilista en els seus judicis, el francs Paul Vidal de la Blache(1845-1918) va dir que:

    "La naturalesa ofereix possibilitats i l'sser hum decideix... La geografia s com un paperon l'home pot dibuixar o delinear un projecte."

    En aquest sentit, s important tenir present que les societats reflecteixen lescondicions geogrfiques en qu viuen, i alhora que tamb contribueixen a mo-dificar l'entorn geogrfic. Per tant, ambdues realitats van unides en el desen-volupament dels pobles.

    En el segle XX, als EUA s'introdu el terme d'ecologia per a la cincia que estu-dia les relacions entre els organismes biolgics o socials i el seu medi ambient,i s'iniciaren noves disciplines com la sociologiarural i la sociologiaurbana.

    Encara que el terme demografia l'utilitz per primer cop Achille Guillard el1855, anteriorment Thomas R. Malthus (1766-1834) ja parlava de la relacientre l'evoluci de les poblacions i el procs social en l'obra Assaig sobre elsprincipis de la poblaci (1798).

    Parallelament a la demografia sorg l'estadstica, encara que des del segle XVIIja es realitzaven taules de mortalitat. Posteriorment, les tcniques estadsti-ques es varen desenvolupar amb treballs d'investigaci sobre la poblaci msespecfics, com pirmides de poblaci, clculs de taxes de mortalitat i natalitat,clculs d'evoluci segons els sexes, clculs d'ndexs de la poblaci per edat, etc.

    Thomas R. Malthus.

  • FUOC PID_00146841 34 Orgens i formaci de les cincies socials

    La demografia estudia i analitza el desenvolupament de la poblaci i pertant s una cincia interrelacionada amb la geografia humana, la sociologiai l'antropologia cultural, ja que el demgraf ha de posar en relaci les dadesestadstiques amb els fets del medi natural, els fets socials i els culturals.

    2.4. Histria

    La histria s la ms complexa de les cincies socials, perqu aquestes necessi-ten la histria per a explicar la seva evoluci en el temps, alhora que la hist-ria, com a cincia globalitzadora, demana els seus coneixements especfics.

    Podem definir la histria com l'estudi dels fets passats en relaci ambl'sser hum i les seves creacions en tots els mbits de la seva activitat.

    La histria, abans de convertir-se en cincia, va haver de recrrer un llarg cam.La tradicioral prehistrica va donar pas a testimonis ms precisos i, a Grcia,Herdot (484 aC-420 aC), Xenofont (430 aC-355 aC) i Tucdides (465 aC-395aC) van deixar escrits que anaven ms enll del marc geogrfic grec. Tucdidesva intentar separar el relat mtic del relat histric. A Roma, la histria, ambTitus Livi (59 aC-7 dC) i Tcit (55 aC-? dC), tingu continguts moralitzants.

    A l'edat mitjana sorg la crnica, relat dels fets d'un monarca, un personatgeo un viatge. Al Renaixement, Maquiavel va fer una tipologia histrica sotauna visi antropolgica molt pessimista; ara b, la seva obra, com la de Bodin(1521-1596) i Guicciardini (1483-1540), introdu la intenci pedaggica enl'anlisi del fet poltic.

    En el segle XVII, amb Giambattista Vico (1668-1744) s'inici un esforintellectual per a trobar les lleis que governaven el naixement, el desenvolu-pament i l'ocs dels imperis i nacions.

    Al grfic segent podeu veure'n la complexitat.

    Predicci catastrofista

    Thomas R. Malthus fa una pre-dicci catastrofista del creixe-ment de la poblaci mundi-al afirmant que augmenta enprogressi geomtrica mentreque els aliments augmentenen progressi aritmtica.

  • FUOC PID_00146841 35 Orgens i formaci de les cincies socials

    En el segle XVIII, Montesquieu afirm que no s la fortuna la que governa elmn, sin que hi ha causes generals de tipus moral o fsic que operen en ca-da reialme i l'enlairen, el mantenen o el destrueixen. Tots els accidents estansotmesos a aquelles causes. En el mateix segle, Edward Gibbon (1737-1794)afirmava que el progrs de la humanitat est vinculat als factors materials.

    En el moviment romntic de principis del segle XIX hi ha un inters pels gransfets i els grans personatges, i Auguste Comte (1798-1857) intent una histriapositivista, per va caure en el determinisme dels tres perodes (l'estadi religis,el militar i l'industrial), s a dir, l'evoluci de la humanitat havia de passar peraquestes tres fases.

    Per altra banda, Karl Marx utilitz l'anlisi econmica per a extreure'n conclu-sions histriques i sociolgiques.

  • FUOC PID_00146841 36 Orgens i formaci de les cincies socials

    Marx elabor el materialisme histric, un nou determinisme quecondicionava l'evoluci de la humanitat a formes de propietat id'explotaci: l'esclavisme, el feudalisme i el capitalisme. El resultatd'aquest procs seria el socialisme o comunisme.

    Aix mateix, el positivista Leopold von Ranke (1795-1886) pretenia explicarels fets tal com havien succet, s a dir, una histria sense histria.

    En el segle XX, els francesos Marc Bloch (1886-1949) i Lucien Febvre (1878-1956), fundadors de la revista Annales (1929), iniciaren un gran esforintellectual per a fer una histria "total", integrant-hi la poltica, la societat,l'economia i la cultura.

    2.5. Dret

    El dret s anterior al naixement de les cincies socials. Malgrat aix, hi t con-nexions evidents, perqu s el conjunt de lleis, preceptes i normes que regulenels comportaments dels ssers humans en la vida social.

    Wilhem Dilthey(1833-1911)

    Aquest filsof i historiador in-trodu la idea que hi ha dueshistries, la que va succeir real-ment i la interpretada pels his-toriadors.

    Els grups socials primitius solien regir-se pel costum, en l'poca en qu l'Estatencara era embrionari. Posteriorment el costum es convert en llei i sorg aixla lleisocial, com una normativa que t per finalitat el funcionament ordenatde la societat (en aquest sentit, no es pot confondre amb la llei social de lametodologia de les cincies socials). La llei s, doncs, la principal font del dreti en els temps moderns s l'expressi de la voluntat de la naci.

    L'anomenat dret positiu s el cos de lleis que regeix les conductes socials delsindividus i sorg abans que es forms la moderna concepci de l'Estat naci.La seva evoluci ha estat constant, ja que expressa les relacions de cada lloci poca entre els diversos grups socials i els factors poltics i econmics quehi operen. A Grcia ja s'inici un debat sobre la naturalesa del dret. Mentreels sofistes com Sol (ca. 640 aC-ca. 558 aC) consideraven que no hi haviacap principi superior capa d'influir sobre els legisladors i que el dret es potexpressar per la llei, Scrates, Plat i Aristtil creien que per sobre del dret hihavia la moral, un apriorisme que a l'edat mitjana els escolstics i Sant Tomssubstituren per Du com a causa primera i inspiradora. Hobbes i Locke, en elsegle XVII, consideraven que la font inspiradora del dret era la prpia naturalesahumana. D'aquesta manera es vincul el dret a un principi metafsic, el dretnatural, sobreposat al dret positiu.

    D'aquest procs evolutiu del dret cal assenyalar, per la influncia que ha exer-cit, el dretrom, que s el cos de lleis que sorg amb el naixement de Roma enel segle VIII aC. Aquest corpus culmin amb la compilacideJustini, empe-rador rom d'Orient (527-565). El dret rom subsist a la destrucci del propi

    ElCodid'HammurabiUn dels textos jurdics ms antics que es

    coneixen s el Codid'Hammurabi, creat peraquest emperador de l'Imperi de Babilnia (ca.

    1728 aC-ca. 1686 aC), gravat en una estelade diorita. Aquesta pea es troba al Museu del

    Louvre de Pars.

  • FUOC PID_00146841 37 Orgens i formaci de les cincies socials

    Imperi i a partir del segle XI va renixer a l'Europa occidental i es convert enla guia jurdica d'aquesta part del mn. Desprs de diferents interpretacions,actualment encara s'estudia, i s la base de la formaci dels nous juristes.

    El dret s tamb objecte d'investigaci de les cincies socials com a reflex dela societat i com a expressi de les relacions entre les nacions i els Estats (eldretinternacional).

    Finalment, cal fer referncia al dretcomparat, que gener una gran diversitatd'opinions i que en l'actualitat s'ha redut a dues concepcions. La primera,restringida, que el considera un mtode de treball i investigaci de les cinciesjurdiques, basat en la comparaci de fonts, lleis, institucions i casos concrets.I la segona, mplia, que inclou no solament el mtode comparatiu, sin tambl'anlisi de les fonts i els sistemes jurdics en tota la seva diversitat (hi ha tantssistemes jurdics com Estats). En el primer cas, el dret comparat s simplementun mtode de treball; en el segon, es converteix en una matria autnoma.

    El dret comparat com a mtode

    Com a mtode, cal remarcar que el dret comparat exigeix els segents passos:

    1) L'existncia d'afinitats en els drets comparables.

    2) La valoraci de les diverses fonts del dret en cada sistema jurdic.

    3) L'anlisi de la situaci social particular que expressa un dret concret.

    4) La valoraci tant de la llei escrita com de les seves aplicacions.

    5) El coneixement de les diverses categories jurdiques.

    2.6. Psicologia social

    En el segle XVIII, l'alemany Christian von Wolff (1679-1754) fou el primer autilitzar el terme psicologia en l'obra Psicologia emprica. No obstant aix, nova ser fins al segle XIX que, amb el tamb alemany Max Wundt (1832-1920),comen la psicologiaexperimental amb l'objectiu d'investigar la conductadels individus per a trobar les lleis que determinen el seu comportament.

    La psicologiageneral estudia la conducta humana i el seu objectiu metodol-gic s descobrir les lleis comunes i generals que mouen l'activitat de l'individu.

    La psicologiacomparada centra la seva anlisi en els trets especfics que dife-rencien les cultures tenint en compte la conducta de l'individu. Totes aquestesbranques de la psicologia es poden considerar socials, de la mateixa maneraque la psicologiaaplicada connecta amb altres disciplines i forma la psico-lingstica, l'etnopsicologia, la psicopedagogia i, so-bretot, la psicosociologia.

    Sigmund Freud (1856-1939) va commocionarel mn intellectual i el concepte de psicologia

    amb la teoria de la psicoanlisi. Una partd'aquesta teoria connecta amb les cinciessocials, concretament quan s'hi afirma que

    l'individu t una tendnciainnataalplaer quetopa amb el principiderealitat (les normes

    socials).

  • FUOC PID_00146841 38 Orgens i formaci de les cincies socials

    La psicosociologia s una part de la sociologia desenvolupada especialmentals EUA i orientada a la investigaci de petits grups; fins i tot, a vegades haestat errniament identificada amb la prpia socio-logia.

    De fet, la psicologia social s'ha d'entendre com una cincia dirigidaa la interpretaci d'uns fenmens sociolgics particulars, les relacionsinterindividuals en grups reduts, com per exemple la famlia, una em-presa, un collectiu determinat.

    2.7. Sociologia

    La sociologia s, de fet, la cincia social bsica. Estudia els fenmens socials iculturals que es donen en les relacions entre els individus (entesos com a grupsocial) i amb el medi ambient del qual formen part.

    El francs Auguste Comte (1798-1857) va ser el primer a fer servir el termesociologia, ents com a coneixement de la societat, i tamb fou el primer quela plantej definitivament com a cincia (utilitz el terme de cinciapositivadonant a entendre que rebutjava tot tipus d'influncia religiosa o filosfica).

    La sociologia es consolid en el segle XIX amb una problemtica ideolgicade fons que implic els seus fundadors: mentre el propi Comte, fundador delpositivisme, i el britnic Herbert Spencer (1820-1903), considerat el fundadorde l'organicisme, concebien la sociologia com un instrument de coneixementper a millorar la societat ja existent, l'alemany Karl Marx (1818-1883), funda-dor del materialisme histric, entenia la necessitat d'estudiar la societat per arevolucionar-la, s a dir, per a canviar-la.

    Aquests continguts ideolgics han impregnat la sociologia fins als nos-tres dies, i ha passat el mateix, de fet, amb les altres cincies socials coml'antropologia, la cincia poltica i la histria.

    Aquestes influncies ideolgiques han dividit la sociologia en nombrosos cor-rents interpretatius. La sociologia que s'interessa pel marc global de la societats la sociologiageneral. Ara b, l'evoluci d'aquesta cincia ha fet que apare-guessin les especialitzacions de la sociologia de la co-municaci, la sociologiadel coneixement, la sociologia del dret, la sociologia del llenguatge, la socio-logia poltica, la sociologia urbana i la sociologia de la famlia, entre les msdestacades.

    Auguste Comte

    Comte tingu el mrit d'iniciaruna metodologia basada enl'observaci del fet social per adeterminar-ne les lleis.

  • FUOC PID_00146841 39 Orgens i formaci de les cincies socials

    La sociologia s tamb una cincia auxiliar, per exemple de la histria, ambla qual mant una estreta collaboraci, perqu la histria s essencialmentdinmica i cronolgica. Quan l'historiador estudia un moment determinat ien fa un tall sociolgic, la sociologia li proporciona un cos metodolgic deconceptes i tcniques d'indubtable valor.

    2.8. Politicologia

    La politicologia, anomenada actualment cinciapoltica, s la ms modernade les cincies socials i, per tant, t un estatus cientfic molt frgil. Per aquestmotiu es confon moltes vegades amb la sociologia poltica.

    Com hem vist al llarg del mdul, Maquiavel, Hobbes, Locke i Montesquieuvan fer, cada un a la seva manera, un esfor per allar el fet poltic de les impli-cacions religioses o filosfiques. Aquests autors entengueren aquest concepteen un doble vessant:

    1) L'Estat com a dipositari de la violncia legtima.

    2) L'Estat com a organitzador del consentiment del poble.

    Vdeo recomanat

    Podeu mirar la pellcula Elsirviente, de Joseph Losey,que s una reflexi sobre elpoder.

    En el segle XIX, poca dominada per la ideologia liberal i la concepci burgesade la societat, el fet poltic, que semblava deslligat de la influncia filosfica,fou assumit pel dret. Aix sorg una teoriageneraldel'Estat i un dretpolticamb nombroses subdivisions que obeen, malgrat aquest esfor, als interessosde la burgesia de crear el seu propi Estat, basat en la democrcia censatria,que amagava la realitat dels conflictes socials que naixien en la nova societatindustrial.

    Davant la realitat d'una societat pluralista, el coneixement del fet poltic exi-gia superar l'estret marc jurdic i s'obria la tercera fase que culminaria amb elconcepte de cincia poltica.

    En el segle XX, a Europa es va mantenir la tendncia a estudiar el fet poltic dinsde la disciplina del dret. Fou als EUA on l'estudi del fet poltic es va organitzaren dues direccions: per una banda, com a cinciadel'Estat o estudi jurdicnormatiu, i per una altra, com a cinciadelpoder o estudi en relaci amb lasocietat (d'aqu sorg la confusi amb la sociologia poltica).

    Finalment, el 1948, amb l'impuls de la UNESCO, un equip d'especialistes sin-tetitz l'mbit de treball de la cincia poltica en els segents punts:

    1) Teoria poltica:

    Conceptes terics. Histria de les idees poltiques.

    Democrcia censatria

    Democrcia censatria saquella en qu el vot s res-tringit a una part de la pobla-ci.

  • FUOC PID_00146841 40 Orgens i formaci de les cincies socials

    2) Institucions poltiques:

    Les constitucions. El govern central. Els governs regional i local. L'administraci pblica. Funcions econmiques i socials del govern. Institucions poltiques comparades.

    3) Partits, grups i opini:

    Partits poltics. Grups de pressi i associacions poltiques. Relaci amb els ciutadans. Opini pblica.

    4) Relacions internacionals:

    Poltica internacional. Institucions internacionals. Dret internacional.

  • FUOC PID_00146841 41 Orgens i formaci de les cincies socials

    Resum

    En aquest mdul s'ofereix un doble viatge: per una banda, un desplaamentpel temps i per l'espai obert d'Occident per a seguir el procs general del desen-volupament del coneixement cientfic; per una altra, un desplaament, tambpel temps per per espais ms delimitats, per a veure l'evoluci de les princi-pals cincies socials fins a la seva consolidaci en el nostre temps.

    En el primer viatge es veuen els factors que impediren, retardaren i afavorirenl'expansi del coneixement fins que aquest assol la forma de cincia en elsentit modern. Tamb s'hi observa com les cincies naturals anaren molt perdavant de les cincies socials en el cam cap a l'estatus cientfic, i tamb comles causes que expliquen aquest desfasament.

    En el segon viatge s'ofereix el procs de formaci de cada una de les principalscincies socials (perqu, com assenyal el filsof britnic Alfred North White-head, "tota cincia que oblida els seus fundadors est perduda"). Tamb s'hiexposen, a grans trets, els diversos objectes d'estudi i les connexions entre lesdiferents cincies socials.

  • FUOC PID_00146841 43 Orgens i formaci de les cincies socials

    Activitats

    Activitatscomplementries1. Realitzeu un comentari sobre una de les pellcules recomanades seguint les pautes

    segents:a) Fitxa tcnica del film:

    Director, adaptaci i dilegs.Fotografia.Decorats.Msica.Actors.Estudis.Productora.Lloc de l'estrena i l'any.

    b) Gnere cinematogrfic del film.c) Identificaci del director i biografia breu.d) Anlisi del film, en aquest cas del contingut:

    Tema.Esquema argumental.Identificaci dels personatges ms significatius que surten a la pellcula.Context histric i localitzaci.Valoraci personal.s un exercici que facilita l'observaci i la reflexi.

    2. Recolliu la informaci actual sobre la relaci entre cincia i Esglsia Catlica. Com podeullegir al mdul, el problema entre la religi i la cincia no s nou, sin que existeix desde fa molts segles. Busqueu les dades de quan l'Esglsia Catlica va acceptar les teories deGalileu i Darwin. Qu deia l'Esglsia Catlica sobre aquest tema?s un treball de reflexi sobre la cincia i la religi, i pot ser motiu d'un frum entrecompanys o un tema de discussi entre amics o familiars. Un tema d'actualitat si ms no.

    Exercicis d'autoavaluaci

    Se us proposen els exercicis segents perqu comproveu si heu assolit els objectius d'aquestmdul. A la vegada, es tracta de conixer la forma de les proves d'autoavaluaci continuadaque us trametr el professor consultor i les posteriors proves presencials finals.

    s important que un cop contestades les preguntes, consulteu el solucionari per saber si heurespost adequadament o si us cal insistir en l'estudi dels continguts del mdul.

    D'eleccimltipleiderelaci

    1. Les formes d'Estat de la Grcia clssica configuren una tipologia que ser fonamental pera l'estudi de les cincies socials. Ordeneu-les segons la proximitat i l'allunyament respecte almodel ideal de Plat:a) Anarquia.b) Oligarquia.c) Tirania.d) Aristocrcia.e) Democrcia.

    2. Relacioneu els conceptes segents:a) Materialisme.b) Deducci.c) Inducci.d) Idealisme.

    3. Qui va aproximar les dues concepcions del mn, la materialista i la idealista, a la Grciaclssica?a) Parmnides.b) Plat.c) Aristtil.d) Herclit.

    4. Quina s la principal aportaci d'Aristtil a les futures cincies socials?a) El fet social.b) El grup social.c) L'animal poltic.d) Les persones humanes.

  • FUOC PID_00146841 44 Orgens i formaci de les cincies socials

    5. Quin cientfic introdu en els segles XVI-XVII el mtode inductiu i de quina poca recuperaquest mtode?

    a) Kepler.b) Coprnic.c) Galileu.d) Bacon.

    1) Illustraci.2) Grcia clssica.3) Edat mitjana.4) Renaixement.

    6. Quin concepte ha aportat Montesquieu a les cincies socials i s considerat la base delsistema democrtic?a) L'animal poltic.b) La cincia de l'home.c) El fet social.d) L'Estat de dret.

    7. Relacioneu els autors de la teoria del pacte poltic amb el sistema de govern que pro-posen:

    a) Hobbes.b) Locke.c) Rousseau.

    1) Democrcia universal.2) Monarquia parlamentria censatria.3) Monarquia absoluta.

    8. Relacioneu l'antropologia (1), la demografia (2), la histria (3) i la sociologia (4) amb elsobjectes d'estudi segents:a) Els fets passats amb relaci als ssers humans i les seves creacions.b) Formes i funcionament de les diferents cultures.c) Fenmens socials i culturals que engloba una societat.d) Els moviments de la poblaci i la seva evoluci.

    Qestionsbreus

    Desenvolupeu breument les qestions segents:

    1. Quin mtode de coneixement s'impos a l'edat mitjana i per quin motiu?

    2. Quins sn els factors que provocaren el trencament de l'ordre mtic o feudal?

    3. Expliqueu el nexe que hi ha entre Galileu i Maquiavel en la teoria del coneixement.

    4. La utopia s el projecte d'una societat futura de la qual deriven diferents conceptes clauper a les cincies socials. Quins sn?

    5. Explica quin s el nexe com entre les diferents cincies socials.

    Desenvolupamentdeltema

    Desenvolupeu en una pgina el tema "la ruptura de l'ordre mtic".

  • FUOC PID_00146841 45 Orgens i formaci de les cincies socials

    Solucionari

    D'eleccimltipleiderelaci

    1. Plat conceptualitz una tipologia poltica ordenada segons la proximitat i l'allunyamentrespecte al model ideal, l'aristocrcia (d), que antepos a: l'oligarquia (b), la democrcia (e),l'anarquia (a) i la tirania (c), successivament ms degenerades.

    2.a-c/b-d. Els materialistes utilitzaren el mtode inductiu (observar el particular per arribara definir el general) i els idealistes usaren el deductiu (partien d'una idea, un apriorisme, perarribar a definir el tot en els seus aspectes particulars).

    3.c. Aristtil busc solucions intermdies potenciant la visi idealista sense eliminar la partmaterialista, situant-se aix entre ambdues concepcions.

    4.c. Aristtil utilitz el concepte d'animal poltic per a definir l'sser hum i express laimpossibilitat de concebre l'sser hum com un sser allat, individualitzat, i en conseqncial'observ i el valor en relaci amb d'altres d'idntica condici biolgica.

    5.c-2. Galileu recuper la clau del mtode inductiu dels materialistes grecs, sepultada peldeductivisme teologista de l'edat mitjana.

    6.d. Montesquieu propos per primer cop a la vella Europa continental la divisi de poders,s a dir, l'Estat de dret.

    7.a-3, b-2, c-1.

    8.1-b, 2-d, 3-a i 4-c.

    Qestionsbreus

    1. En el llac medieval, el coneixement va quedar monopolitzat per l'estament clerical i lacultura es conserv en els monestirs. Els ordes religiosos eren el centre intellectual especia-litzat a vincular el mn amb Du, cosa que signific el naixement d'un coneixement propi,la teologia. Aix doncs, a l'edat mitjana, la reflexi sob