ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA · 2010. 7. 13. · CURS 2010-2011 . Primer i segon curs ....

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA

Campus Catalunya

GRAU EN INFERMERIA

CURS 2010-2011

Primer i segon curs

Guia docent del Grau en Infermeria Curs 2010-11

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ ____________________________________________________________________3

2. DIES MUNDIALS RELACIONATS AMB LA SANITAT_________________________________5

3. ESCOLA SENSE FUM ______________________________________________________________6

4. ORGANITZACIÓ DE L’ESCOLA ____________________________________________________7 4.1. ÒRGANS DE GOVERN _______________________________________________________ 7 4.2. DEPARTAMENT D’INFERMERIA _______________________________________________ 11

5. TUTORIES _______________________________________________________________________12

6. MATRÍCULA _____________________________________________________________________12 6.1. CALENDARI DE MATRÍCULA _________________________________________________ 12 6.2. SISTEMA DE MATRÍCULA ___________________________________________________ 12 6.3. TRASLLAT D’EXPEDIENT____________________________________________________ 13 6.4. CONSULTA DE L’EXPEDIENT ACADÈMIC________________________________________ 14 6.5. LÍMITS DE MATRÍCULA_____________________________________________________ 14 6.6. NORMATIVA DE PERMANÈNCIA ______________________________________________ 14 6.7. ASSEGURANÇA ESCOLAR ___________________________________________________ 14

7. PRÀCTIQUES ____________________________________________________________________15 7.1. PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ___________________________________________________ 15 7.2. VACUNACIÓ I PROFILAXI DE L'HEPATITIS B ____________________________________ 16 7.3. BIOINOCULACIÓ O EXPOSICIÓ PERCUTÀNIA____________________________________ 16 7.4. TRAMITACIÓ DE LA SOL·LICITUD DE PRESTACIÓ DE L’ASSEGURANÇA EN RELACIÓ A LA

BIOINOCULACIO _________________________________________________________ 16 7.5. CENTRES DE PRÀCTIQUES TARRAGONA _______________________________________ 17 7.6. CENTRES DE PRACTIQUES TORTOSA__________________________________________ 21

8. PROGRAMES D’INTERCANVI _____________________________________________________25

9. SECRETARIA DE CENTRE_________________________________________________________27

10. CRAI I BIBLIOTECA _____________________________________________________________27

11. BORSA DE TREBALL______________________________________________________________28

12. ALTRES SERVEIS DE LA URV ALS ESTUDIANTS___________________________________28

13. PLA D’ESTUDIS __________________________________________________________________29

14. ACTIVITAT ACADÈMICA _________________________________________________________31 14.1. CALENDARI ACADÈMIC 2010/2011 ___________________________________________ 31 14.2. ITINERARI I HORARIS DE DE PRIMER CURS CAMPUS CATALUNYA__________________ 32 14.3. ITINERARI I HORARIS DE SEGON CURS CAMPUS CATALUNYA _____________________ 36 14.4. CALENDARI D’EXÀMENS CAMPUS CATALUNYA __________________________________ 40

15. PROGRAMES DOCENTS PRIMER CURS CAMPUS CATALUNYA_________________________ 42 16. PROGRAMES DOCENTS SEGON CURS CAMPUS CATALUNYA _________________________ 84

Disseny imatge coberta: M. José Ripoll

2


Presentació

3

1. PRESENTACIÓ En el procés d’harmonització amb l’espai Europeu d’Educació Superior, la Universitat Rovira i Virgili ha iniciat aquest curs la implantació del Grau en Infermeria, que suposa l’extinció gradual de l’actual pla d’estudis de la Diplomatura en Infermeria. Hem planificat el curs 2010-11 amb il·lusió i rigor, tractant de millorar el nostre treball diari per facilitar el vostre aprenentatge. L’objectiu d’aquesta guia és donar-vos la informació necessària per a facilitar-vos les vostres tasques com a estudiants i d’aquesta manera passar a formar part activa dels diferents òrgans establerts en aquest centre. Per tant els vostres suggeriments i crítiques positives son importants per al bon funcionament de l’Escola. Esperem que hi trobeu la informació necessària per començar a conèixer l’Escola i el seu funcionament, i també per facilitar-vos el bon desenvolupament del curs i la comunicació interna. Us recomanem que la llegiu amb cura i que la conserveu durant el curs perquè us pugui servir de referència. Segons la Llei d’ordenació de les professions sanitàries, corresponen als graduats en infermeria, la direcció, avaluació i prestació de les cures d’infermeria orientades a promoure, mantenir i recuperar la salut, com també a prevenir malalties i discapacitats. La base de la infermeria és cuidar les persones al llarg de tot el cicle vital aplicant la metodologia científica. Les infermeres són expertes en proporcionar cuidatges. La nostra tasca és que, al llarg dels vostres estudis, us aneu formant per adquirir les competències que us capacitaran per realitzar la vostra funció com a bons professionals capaços de donar resposta a les demandes que la societat ens fa. Per tant, l’Escola Universitària d’Infermeria s’ha marcat els següents objectius de formació: Objectius que els estudiants han d'adquirir:

1. Ser capaç, en l'àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que atenen, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

2. Planificar i prestar cuidatge d'infermeria dirigits a les persones, família o grups, orientats als

resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta un problema de salut.

3. Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria.

4. Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat,

dintre del seu context social i multicultural.

5. Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, família o grups, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes.

6. Basar les intervencions de la infermeria en l'evidència científica i en els mitjans disponibles

7. Comprendre sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i

socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional.

8. Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en

la presa de decisions de les persones ateses, d'acord amb la forma que viuen el seu procés de salut - malaltia.

9. Fomentar estils de vida saludables, l’autocuidatge, donant suport el manteniment de conductes

preventives i terapèutiques.

10. Protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, garantint la seva seguretat.


Presentació

11. Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys i fomentar l'educació per a la salut.

12. Conèixer el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques

de la salut en un context mundial en transformació.

13. Conèixer els principis de finançament sanitari i sociosanitaria i utilitzar adequadament els recursos disponibles.

14. Establir mecanismes d'avaluació, considerant els aspectes científictècnics i els de qualitat.

15. Treballar amb l'equip de professionals com unitat bàsica en la qual s'estructuren de forma

unidisciplinar o multidisciplinar i interdisciplinar els professionals i altre personal de les organitzacions assistencials.

16. Conèixer els sistemes d'informació sanitària.

17. Realitzar el cuidatge d'infermeria basant-se en l'atenció integral de salut, que suposa la

cooperació multiprofesional, la integració dels processos i la continuïtat assistencial.

18. Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de símptomes, dirigides al pacient i família, en l'aplicació de cures pal·liatives que contribueixin a alleujar la situació de malalts avançats i terminals.

4


Presentació

2. DIES MUNDIALS RELACIONATS AMB LA SANITAT Finals gener Dia Mundial de la Lepra (UNESCO – WHO) 04 febrer Dia Mundial del Càncer 08 març Dia Internacional dels Drets de la Dona (UNESCO) i la Pau Internacional (ACIV) 24 març Dia Mundial de la Tuberculosis (UNESCO - WHO) 1rs abril Dia Mundial de l’Embaràs (OPIC) 07 abril Dia Mundial de la Salut (UNESCO – WHO) 23 abril Dia Nacional de la Fibrosi Quística (OPIC) 05 maig Dia Mundial de l’Asma (UNESCO 08 maig Dia de la Cruz Roja Internacional (ONU) 12 maig Dia Internacional de la Infermeria (OPIC) 15 maig Dia Internacional de la Família (UNESCO) 21 maig Jornada Mundial del Malalt (OPIC) 23 maig Dia Mundial contra el Càncer (ACIV) 28 maig Dia Internacional per la Salut de les Dones (ONU) 31 maig Dia Mundial sense Tabac (UNESCO – WHO) 04 juny Dia Mundial del Donant (OPIC) 04 juny Dia Internacional dels infants Innocents Víctimes de Agressions (UNESCO) 21 juny Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (OPIC) 26 juny Dia Internacional contra l’Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de les Drogues (UNESCO) 06 juliol Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple (OPIC) 12 agost Dia Internacional de la Joventut (UNESCO) 21 setembre Dia Mundial de l’Alzheimer (OPIC) 29 setembre Dia Mundial dels Sords (ACIV) 30 setembre Dia Mundial del Cor (Federació Mundial Cardiologia) 01 octubre Dia Internacional de la Gent Gran (UNESCO) 10 octubre Dia Mundial de la Salut Mental (OPIC) 10 octubre Dia Mundial de la Vista (Club de Leones) 16 octubre Dia Mundial de l’Alimentació (UNESCO - FAO) 19 octubre Dia Mundial contra el Càncer de Mama 23 octubre Dia Mundial contra l’ICTUS 11 novembre Dia Internacional de la Ciència per la Pau 14 novembre Dia Mundial de la Diabetis (OPIC) 20 novembre Dia Universal de l’Infant (UNESCO - UNICEF) 21 novembre Dia Nacional de l’Espina Bífida (OPIC) 01 desembre Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA (UNESCO – WHO) 03 desembre Dia Internacional de les Persones Discapacitades (UNESCO) 05 desembre Dia Internacional del Voluntariat (UNESCO) 18 desembre Dia Nacional de l’Esclerosi Múltiple (OPIC) 21 desembre Dia del Nen amb Càncer (OPIC)

5


Presentació

6

3. ESCOLA SENSE FUM Segons el que disposa la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, l’article 7 estableix que:

“Es prohibeix totalment fumar, a més d’aquells llocs o espais definits a la normativa de les Comunitats Autònomes, en:

a) Centres de treball públics i privats, a excepció dels espais a l’aire lliure. b) Centres i dependències de les Administracions públiques i entitats de Dret públic. c) Centres, serveis o establiments sanitaris. d) Centres docents i formatius, independentment de l’edat de l’alumnat i del tipus d’ensenyament.

Confiem en la col·laboració de tots els estudiants per poder complir aquesta Llei i que l’Escola sigui un espai lliure de fum.


Organització

4. ORGANITZACIÓ DE L’ESCOLA

L’Escola Universitària d’Infermeria de la URV té tres unitats docents:

Campus Catalunya Campus Terres de l’Ebre Seu Baix Penedès

Avinguda Catalunya, 31 C/ de les Esplanetes, 14 Avinguda Palfuriana, 104

43002 Tarragona 43500 Tortosa 43880 Coma-ruga

(El Vendrell) Telf: 977 29 94 41 Telf: 977 519 145 Telf: 977 684950 Fax: 977 29 94 01 Fax: 977 519 998 FAX 977 683 882

4.1. ÒRGANS DE GOVERN

El govern de l’Escola depèn de la Direcció i de la Junta d’Escola

a) Òrgans Unipersonals:

Directora: Sra. Carme Vives relats Sots-directora: Sra. M. Rosa Aparicio Casals Secretària: Sra. Florència Sáez Vay Responsables d’ensenyament Campus Catalunya Sra. Sagrario Acebedo Urdiales Campus Terres de l’Ebre Sra. M. del Carmen Nieto de la Fuente Seu Baix Penedès Sra. M Jesús Aguarón García Màster Ciències Infermeria Dra. Mar Lleixà Fortuño Doctorat Infermeria Dra. Carme Ferré Grau

b) Òrgans Col·legiats:

Junta d'Escola: Està formada per l’equip de direcció, professors, alumnes i personal

d'administració i serveis. És l'òrgan col·legiat representatiu i de govern del centre. Són funcions del centre i competències de la seva junta:

Elaborar, aprovar inicialment i revisar els plans d’estudi. Organitzar i coordinar acadèmicament i administrativament els estudis homologats i

propis que s’hi imparteixin. Vetllar per la qualitat de la docència i de l’atenció a l’alumnat que s’exerceix en els

centres. Coordinar l’activitat docent i l’atenció a l’alumnat del professorat dels departaments que

imparteixen matèries corresponents als ensenyaments del centre. Avaluar la qualitat dels ensenyaments del centre. Supervisar el funcionament dels ensenyaments adscrits i l’activitat del professorat que hi

imparteix docència. Informar sobre les propostes dels departaments relatives al professorat que impartirà

docència en els ensenyaments del centre. Publicar la guia docent del centre. Publicar els programes i els criteris d’avaluació de les assignatures. Coordinar els aularis i horaris de totes les activitats acadèmiques dels ensenyaments del

centre. Organitzar cursos d’especialització, perfeccionament i actualització de coneixements

científics, tècnics i artístics en l’àrea o àrees de coneixement de la seva competència. Totes les altres que els Estatuts i les normes que els desenvolupin li atribueixin


Organització

COMPOSICIÓ DE LA JUNTA DE CENTRE

JUNTA DE CENTRE DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA SECTOR MEMBRES ELECTES

Sra. ALFOCEA SOLE, Mireia Sra. BATET VILAR, Vanessa Sra. CANDELA MAESTRE, Enoe Sra. DIAZ MONTERO, Mònica

ESTUDIANTS INFERMERIA CAMPUS CATALUNYA

Sra. MECA FERNANDEZ, Alba Sr. LOZANO VAZQUEZ, Jorge Sr. MIES PADILLA, Sergio Sra. NAVARRO VERNET, Nuria Sra. RUBIO ORTEGA, Sandra

ESTUDIANTS INFERMERIA CAMPUS TERRES EBRE

Sra. STIRBU, M. Magdalena Sra. BERTRAN LAVISIERA, Anaïs ESTUDIANTS INFERMERIA

SEU BAIX PENEDÈS Sra. OYANEDER RIVERA, Elisa Estefania ESTUDIANTS MASTER I POSTGRAUS VACANT

Sra. ACEBEDO URDIALES, Maria Sagrario Sra. AGUARON GARCIA, Maria Jesús Sra. APARICIO CASALS, Maria Rosa Sra. BURJALES MARTÍ, Maria Dolors Sra. CID BUERA, Maria Dolores Sra. FERRATER CUBELLS, Maria Dra. FERRÉ GRAU, Carme Dra. JIMÉNEZ HERRERA, Maria Francisca Sra. MARTORELL POVEDA, Maria Antonia Dra. MONTES MUÑOZ, Maria Jesús Sra. NOGUÉS DOMINGO, Maria Carmen Sra. RICOMÀ MUNTANÉ, Maria del Roser Sra. RODERO SÁNCHEZ, Virtudes Sra. TIÓ MOLIST, Carme Sra. VERDURA ANGLADA, Maria Teresa

PROFESSORAT CAMPUS CATALUNYA

Sra. VIVES RELATS ,Carme Sra. ALBACAR RIOBÓO, Nuria Maria Sra. BONFILL ACCENSI, Encarna Sra. GARCIA MARTÍNEZ, Montserrat Sra. GONZÁLEZ GARCIA, Elena Dra. LLEIXA FORTUÑO, Maria del Mar Sra. MALDONADO SIMÓ, Maria Lluïsa Sra. MATEU GIL, Maria Luisa Dra. MONTESÓ CURTO, Maria Pilar Sra. NIETO DE LA FUENTE, Maria del Carmen Sra. PANISELLO CHAVARRRIA, Maria Luisa Sra. QUEROL VIDAL, Maria Paz Sra. ROMAGUERA GENIS, Sara de Fátima Sra. SÁEZ VAY, Florència

PROFESSORAT CAMPUS TERRES EBRE

Sra. SANTACATALINA UBIEDO, Lola Sra. ABELLÓ RILEY, Elena PROFESSORAT ASSOCIAT CAMPUS

CATALUNYA Sra. BOQUÉ CAVALLÉ, Montserrat PROFESSORAT ASSOCIAT CAMPUS TERRES EBRE

Sra. BERENGUER POBLET, Marta

Sra. BLANCO SEGURA, M. Antònia Sra. DURAN SÁNCHEZ, Rosa Maria Sra. MARSAL GUARDIOLA, Delian VACANT VACANT

PAS

VACANT

8


Organització

Comissió de Centre (pla d’estudis títol Grau)

Sra. Carme Vives Sra. Dolors Cid Sra. M. Rosa Aparicio Sra. Mar Lleixa Sra. Virtudes Rodero Sra. M. Lluïsa Panisello Sra. Carmen Nieto

Professorat:

Sra. Roser Ricomà Sra. Florencia Sáez PAS: Sra. Delian Marsal Dra. Carme Ferré VACANT Dra. M. Jesús Montes VACANT Sra. Sagrario Acebedo

Alumnes: Vacant

Professorat:

Sra. Núria Albacar Comissió Econòmica:

Sra. Dolors Burjalés Sra. Sara Romaguera Sra. Carme Ferré Sra. Carmen Vives Sra. Maria F. Jiménez

Professorat: Sra. Carme Tió

Sra. M. Jesús Montes PAS: Sra. Delian Marsal Sra. Carme Nogués Alumnes: VACANT

Professorat:

Sra. Florencia Sáez Comissió Relacions Internacionals:

Sra. Elena Abelló Riley Sra. Virtudes Rodero Sra. Encarna Bonfill

Professorat Sra. Carme Vives

Sra. Elena González VACANT Sra. Maria Luisa Mateu VACANT

Professorat:

Sra. Roser Ricomà Alumnes:

VACANT Comissió d’Infrastructures:

Sra. Sagrario Acebedo Professorat Sra. Carme Vives Sra. Carme Ferré VACANT Sra. Mª Jesús Montes VACANT Sra. Carme Nogués

PAS: Sra. Delian Marsal

Sra. Roser Ricomà Alumnes: VACANT

Professorat:

Sra. Virtudes Rodero Comissió de Política Lingüística:

Sra. M. Rosa Aparicio PAS: Sra. Delian Marsal Sra. Maria Ferrater Alumnes: VACANT Professorat: Sra. M. Lluïsa Maldonado

Comissió de Biblioteca:

Sra. Dolors Burjalés Professorat: Sra. Carme Vives Sra. Dolors Cid PAS: VACANT Sra. Maria F. Jiménez VACANT Sra. M. Antònia Martorell

Alumnes: VACANT

Professorat:

Sra. M. Jesús Montes

9


Organització

10

Comissió de Qualitat:

Sra. Sagrario Acebedo Sra. M. Paz Querol Sra. Núria Albacar Sra. Roser Ricomà Sra. Dolors Cid Sra. Sara Romaguera Sra. Maria Ferrater Sra. Virtudes Rodero Sra. Carme Ferré

Professorat:

Sra. Carme Vives Sra. Mar Lleixà Sra. M. Antònia Blanco Sra. Mª Jesús Montes

PAS: Sra. Delian Marsal

Sra. Carmen Nieto VACANT Sra. Carme Nogués VACANT

Professorat:

Sra. M. Lluïsa Panisello Alumnes:

VACANT Comissió de la URV Solidària:

Sra. Dolors Cid Sra. M. Lluïsa Panisello Sra. Maria Ferrater

Professorat: Sra. Carme Vives

Sra Montserrat García VACANT Sra. Elena González VACANT Sra. M. Luisa Mateu VACANT Sra. M. Antonia Martorell

Alumnes:

VACANT

Professorat:

Sra. Carmen Nieto Comissió de Tutories

Sra. M. Jesús Aguarón Sra. Florencia Sáez Sra. Núria Albacar Sra. Carme Nogués Sra. M. Rosa Aparicio Sra. M. Paz Querol Sra Montserrat García Sra. Virtudes Rodero Sra. Maria F. Jiménez

Professorat:

Sra. Carme Vives Sra. Mar Lleixà VACANT Sra. Antonia Martorell VACANT

Professorat:

Sra. Carmen Nieto Alumnes:

VACANT


Departament d’Infermeria

4.2. DEPARTAMENT D’INFERMERIA

És la unitat bàsica encarregada d’organitzar i desenvolupar la recerca i programar i impartir la docència en l’ensenyament propi de la seva àrea de coneixement. Òrgans unipersonals Directora: Dra. Maria Jesús Montes Muñoz Secretària: Dra. Maria Jiménez Herrera a) Consell de Departament

Format per professors, alumnes i PAS. És l'òrgan col·legiat encarregat de donar a conèixer i aprovar els plans de docència de grau i postgrau i recerca dels seus membres. El Consell de Departament crearà i aprovarà les comissions que consideri oportunes.

Els alumnes representants són: Infermeria Campus Catalunya

Sra. Rosa M. Nolla Castells Sra. Maria Isabel Pascual Venteo

Infermeria Campus Terres de l’Ebre

Sr. Sergio Mies Padilla

Infermeria Seu Baix Pendès Sra. Sara Font Donato

Màster, doctorat i postgraus FURV

VACANT Són funcions dels departaments i competències dels consells de departaments: Organitzar, desenvolupar i avaluar les activitats docents relatives a les matèries pròpies de l’àrea o

àrees de coneixement de la seva competència, d’acord amb els requeriments del centre o centres en els quals es desenvolupin i dels plans d’estudi.

Organitzar, desenvolupar i avaluar programes de doctorat. Poden organitzar també cursos d’especialització, perfeccionament i actualització de coneixements científics, tècnics i artístics en l’àrea o àrees de coneixement de la seva competència.

Decidir, un cop escoltats els centres, el professorat que exercirà en les matèries de la seva competència

Debatre i aprovar les línies generals de la política docent del departament. Aprovar el pla anual de docència Organitzar i coordinar la docència corresponent a una mateixa assignatura o matèria, quan sigui

impartida per més d’un grup. Vetllar perquè els programes de les assignatures s’ajustin a les directrius dels plans d’estudi, evitar

continguts repetitius i graduar els continguts entre les diferents matèries i cursos. Totes les altres que els Estatuts i les normes que els desenvolupin li atribueixin.

11


Matrícula

5. TUTORIES L’Escola assignarà professor/a tutor/a als alumnes que han estat admesos per primera vegada en els ensenyaments que imparteix. La tutoria té com objectiu fer el seguiment acadèmic dels alumnes, orientant-los i donant-los consell de manera grupal o individualitzada en allò que afecta el progrés acadèmic en els seus estudis durant tota la seva estada a l’Escola. L’atenció del tutor/a coincidirà amb les hores d’atenció als alumnes de cada professor. És necessari que els alumnes de segon i tercer curs consultin amb el seu tutor/a perquè els orienti cara a la seva matrícula. Els dies 22, 23, 26 i 27 de juliol i els dies 2, 3 i 6 de setembre s’han organitzat tutories prematrícula per als alumnes que han accedit a través de la preinscripció oficial. En cada sessió de matrícula es faran tutories grupals a les 9 i a les 11, amb informació sobre: Pla d'estudis Grau. Horaris, permanència, segona llengua, calendari acadèmic i avaluació continuada,

pràctiques clíniques Normativa de permanència Serveis universitaris en el Campus Tutories Automatrícula

JORNADA D'ACOLLIDA: tindrà lloc la setmana del 6 al 9 de setembre Tant els professors com els tutors tenen assignat un temps setmanal dedicat a l’atenció dels alumnes en la matèria que imparteixen. Els dies i els horaris s'anuncien en els despatxos dels professors.

6. MATRÍCULA L’alumne es matricula sota la seva responsabilitat i té obligació de conèixer i respectar les condicions de les normatives de matrícula i acadèmiques. Aquestes normes estan disponibles a la web de la Universitat: http://www.urv.net/ 6.1. CALENDARI DE MATRÍCULA

TERMINIS DE MATRÍCULA

a) Criteris de distribució Per facilitar l’elecció d’assignatures optatives i de crèdits lliures, la matrícula s’iniciarà per la inicial alfabètica resultant del sorteig establert anualment per la Generalitat de Catalunya, què ha correspost a la lletra “T”.

b) Alumnes de nou accés: Les dates de matrícula vénen fixades de manera general per a tot Catalunya: - del 22 al 28 de juliol, alumnes de primera preferència - del 2 al 7 de setembre, alumnes de segona a vuitena preferència - del 4 al 6 d’octubre, alumnes admesos a partir de la preinscripció de setembre - 21 d’octubre, alumnes admesos el mes d’octubre procedents de la matrícula lliure

Fins com a màxim el 30 de setembre (període ordinari) i el 28 d’octubre (període extraordinari), les secretaries poden regularitzar els expedients dels alumnes que impliquin emissió d'informes acadèmics, tipus: trasllat d'expedient, adaptacions, convalidacions, etc. És convenient que, en el moment de la matricula es tingui clara la selecció de les assignatures i/o crèdits de què l’alumne es vol matricular. Així s’afavoreix la deguda fluïdesa en tot el procés. 6.2. SISTEMA DE MATRÍCULA

- Alumnes de nou accés: Automatrícula a l’Aula d'usuaris del Campus, amb una tutoria

acadèmica i administrativa

12


Matrícula

6.3. TRASLLAT D’EXPEDIENT Aquest tràmit es refereix als estudiants que estan seguint o han seguit estudis de Grau en una altra universitat, volen ser admesos a la URV per cursar els mateixos o uns altres estudis. El RD 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l’accés als estudis universitaris oficials de grau i els procediments d’admissió a les universitats públiques espanyoles, condiciona l’admissió del canvi d’universitat i/o d’estudis oficials espanyols al nombre de crèdits reconeguts (mínim 30 ECTS). Per això, prèviament a la sol·licitud de trasllat d’expedient, cal conèixer el nombre de crèdits reconeguts. Criteris de resolució de sol·licituds de trasllat, aprovats en Junta de Centre (març 2010)

1. Cada curs s’acceptarà un màxim de 25 trasllats d’expedient, repartits per les 3 seus on s’imparteix el Grau en Infermeria

10 al Campus Catalunya: 1 per estudiant amb estudis estrangers d’Infermeria, 3 per estudiants d’infermeria d’altres universitats, 6 per estudiants de l’EUI que demanen canvi de campus 10 al Campus de les Terres de l’Ebre: 1 per alumne amb estudis estrangers d’Infermeria, 3 per estudiants d’infermeria d’altres universitats, 6 per estudiants de l’EUI que demanen canvi de campus. 5 a la Seu del Baix Penedès: 2 per estudiants d’infermeria d’altres universitats, 3 per estudiants de l’EUI que demanen canvi de campus. Les places que quedin vacants es cobriran segons els criteris enunciats en el punt 2.

2. L’ordre de priorització de les sol•licituds seguirà els següents criteris:

Estudiants d’infermeria de la URV que vulguin canviar de Campus - Crèdits reconeguts - Qualificacions de l’expedient acadèmic

Estudiants d’infermeria d’altres universitats - Crèdits reconeguts - Qualificacions de l’expedient acadèmic

Estudiants amb estudis estrangers d’Infermeria - Crèdits reconeguts - Qualificacions de l’expedient acadèmic

Estudiants d’altres ensenyaments àmbit sanitària - Branca de coneixement dels estudis cursats - Estudis cursats - Qualificacions d’accés a la universitat - Qualificacions dels seu expedient acadèmic

També es considerarà els motius que provoquen la petició de trasllat i si s’escau s’ampliarien en 2 places més en situacions d’especial dificultat, a valorar per la Comissió de Trasllats. Termini - Període per estudiants d’infermeria de la URV que vulguin canviar de Campus: de l’1 de juny al 5

de juliol. - Període ordinari per estudiants d’infermeria d’altres universitats i estudiants d’altres ensenyaments

àmbit sanitària: de l’1 de juny al 31 de juliol Procediment Es troba detallat a http:// www.urv.cat – Intranet (perfil alumne) – Tràmits administratius.. Aquest tràmit comporta el pagament de la taxa de trasllat a la universitat d’origen i el pagament de la taxa d’estudi de reconeixement a la URV.

13


Matrícula

14

Els alumnes d’una altra universitat i/o estudis que volen ser admesos a la URV i als quals se’ls reconegui menys de 30 crèdits estan subjectes al procés de preinscripció i l’admissió a l’ensenyament a través del procés de preinscripció, suposa la concessió del trasllat d’expedient. 6.4. CONSULTA DE L’EXPEDIENT ACADÈMIC Els alumnes, per mitjà de la pàgina Web de la Universitat podeu fer la consulta del vostre expedient acadèmic, tant del nombre d’assignatures i de crèdits matriculats i superats, com de la informació sobre què us fa falta per acabar la carrera. L’adreça és: http://wis.si.urv.net/infoalumnes/exp.asp o a través de la secretaria virtual de la Intranet Heu de tenir cura de comprovar si la distribució de crèdits concorda amb el que preveu el vostre pla d’estudis i les altres disposicions d’ordre intern de la Universitat. Aquesta revisió serà imprescindible abans de formalitzar la matrícula de l'últim any de carrera per evitar desajustaments de l'expedient que puguin comportar problemes a l'hora de l'expedició del títol 6.5. LÍMITS DE MATRÍCULA Límits mínims de matriculació Els alumnes heu de matricular-vos de 60 crèdits mínims quan accediu per primera vegada a un

ensenyament de Grau (Grau en Infermeria) Per als alumnes que es matriculen per segon cop, els limits de matrícula són 30 crèdits mínims i 72

crèdits màxim

6.6. NORMATIVA DE PERMANÈNCIA Alumnes de primer curs L’alumne de nou ingrés en un primer cicle ha d’obtenir en el seu primer curs acadèmic, entre assignatures bàsiques i obligatòries d’Universitat un mínim de 12 crèdits. Quan d’acord amb l’apartat anterior un alumne hagi de deixar els estudis que ha iniciat, no pot tornar a fer la preinscripció dels mateixos estudis fins al cap d’un curs acadèmic i per una sola vegada més. L’alumne procedent de les proves d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys no pot tornar a accedir als mateixos estudis fins al cap d’un curs acadèmic i per una sola vegada més. L’alumne que es trobi en la situació de no poder continuar als mateixos estudis a la URV podrà iniciar, si té plaça assignada a través del procés de preinscripció, uns altres estudis dels que s’imparteixen a la URV. L’alumne procedent de les proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25 anys, podrà iniciar, si ha superat aquestes proves per un altre ensenyament, uns altres estudis dels que s’imparteixen a la URV. 6.7. ASSEGURANÇA ESCOLAR Tots els alumnes menors de 28 anys, en el moment d'abonar la matrícula, fan efectiva de forma obligatòria la quota d'assegurança escolar. El tràmit en el cas que n’hagués de fer ús és el següent: Demanar l'imprès (sol·licitud de prestació de l’assegurança escolar) a la Secretaria i omplir-lo degudament. El mateix imprès detalla la documentació que haurà d'adjuntar l'alumne segons la prestació que sol·liciti. La tramitació de la sol·licitud es farà a través de la Secretaria de l'Escola o del/de la propi/a interessat/da.

http://wis.si.urv.net/infoalumnes/exp.asp


Pràctiques

7. PRÀCTIQUES

7.1. PRÀCTIQUES CLÍNIQUES Les pràctiques clíniques són obligatòries i es realitzen en els centres hospitalaris, d’atenció primària, centres psiquiàtrics etc. de les nostres comarques. A l’alumne se li assignarà una infermera/tutora. L’horari de les pràctiques serà l’acordat per les coordinadores de les assignatures i dels centres de pràctiques. NORMATIVA 1. L’alumne ha de dur a terme les pràctiques en el centre assignat i en el període indicat per l’Escola.

Si l’alumne vol sol·licitar canvis en la realització de les Pràctiques Clíniques entre el Campus de les Terres de l’Ebre i el Campus Catalunya, cal que presenti una sol·licitud del 15 de setembre al 15 d’octubre i, - Tenir motius raonats:

o Econòmics o De salut o Laborals

El nombre de canvis acceptats, no podrà ser superior al nombre que el Centre receptor pugui assumir.

2. L’alumne ha d’acudir uniformat a la unitat corresponent a l’hora en què comencin les pràctiques, i ha

d’estar a la seva disposició fins a l’hora en què acabin, sempre que no hi hagi programada alguna activitat de l’Escola.

3. Uniforme

En els centres de pràctiques s’ha d’utilitzar l’uniforme complet de l’Escola

4. Sol·licitud de permisos Els permisos s’han de sol·licitar sempre per escrit i per mitjà de la professora de pràctiques. Els permisos s’han de sol·licitar amb antelació. En cas de no assistir a pràctiques per una causa imprevista s’ha de comunicar a la unitat on

s’estan fent les pràctiques, a la professora o a la secretària de l’Escola durant la jornada. En cas d’haver d’abandonar el centre de pràctiques s’ha d’avisar la professora de pràctiques

i el responsable del servei. La professora de pràctiques pot demanar un justificant per escrit de les absències totals o

parcials.

5. Durada de les pràctiques: Cal consultar el calendari acadèmic. Abans del període de pràctiques s’exposen les llistes al Moodle, on hi consta el lloc, el període, etc.

6. És obligatori complir totes les hores de pràctiques, regulades per les directrius europees de

l’ensenyament d’infermeria. Si l’alumne cursa altres activitats dins l’horari de pràctiques, haurà de recuperar les hores de pràctiques no realitzades.

7. Seguiment d’avaluació de les pràctiques

Cada alumne té assignat un professor de pràctiques que realitza el seu seguiment durat el període de les mateixes, així com l’avaluació un cop finalitzat el període de pràctiques. Per qualsevol dubte l’alumne s’ha dirigir a aquest professor. Els alumnes que no superin les pràctiques o que per motius justificats no les puguin realitzar en el període establert, podran recuperar-les en el mes de juny, sempre que sigui possible, prèvia valoració dels responsables de les assignatures de pràctiques clíniques.

ALUMNES NO PRESENTATS: Es considera NO PRESENTAT en un cicle pràctic, l'alumne que no realitzi el 100% del període assignat i aquesta serà la qualificació que l'alumne obtindrà al juny.

15


Pràctiques

16

7.2. VACUNACIÓ I PROFILAXI DE L'HEPATITIS B És un programa adreçat als estudiants d'infermeria com a grup de risc que està en contacte amb sang i fluids corporals. Els alumnes de primer curs abans d’anar a pràctiques, si no estan vacunats, han de fer-ho al Servei de Medicina Preventiva. La coordinació d’aquest servei entre els estudiants i el Servei de Medicina Preventiva la porta la direcció del centre. Tant la programació com el procés de vacunació per prevenir l'hepatitis B es porta a terme durant el primer curs acadèmic.

7.3. BIOINOCULACIÓ O EXPOSICIÓ PERCUTÀNIA En cas de bioinoculació o exposició percutània a líquids corporals en horari de pràctiques clíniques se seguirà el protocol de cada centre de pràctiques.

7.4. TRAMITACIÓ DE LA SOL·LICITUD DE PRESTACIÓ DE L’ASSEGURANÇA EN RELACIÓ A LA BIOINOCULACIO

L’alumne que realitza pràctiques clíniques en un Centre Hospitalari o CAP, pot patir d’algunes de les següents incidències: punxades, contusions, caigudes, etc.. Quan un alumne en pràctiques pateix un d’aquests incidents es segueix el protocol de la tramitació de la sol·licitud de prestació de l’assegurança escolar:

La Infermera/Tutora responsable de l’alumne l’acompanya al Servei d’Urgències, perquè l’atengui un metge, que emet un informe mèdic que dóna a l’alumne.

L’alumne portarà l’informe mèdic, amb un fotocòpia del DNI a la Secretaria de l’EU Infermeria, on

omplirà un imprès de sol·licitud de prestació de l’Assegurança Escolar”. La Secretària de l’EU Infermeria signarà el “parte de l’accident escolar” i l’EU d’Infermeria enviarà

l’original de la sol·licitud de prestació junt amb còpia de l’informe mèdic i còpia de seu DNI a l’INSS

Una còpia serà lliurada a l’alumne perquè el Servei de Medecina Preventiva dels Hospitals com

Joan XXIII, St. Pau i Sta. Tecla a Tarragona, Sant Joan a Reus, Pius Hospital a Valls, l’Hospital Verge de la Cinta a Tortosa i l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, per a que facin el seguiment de l’alumne.

Els alumnes que realitzin les pràctiques a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedes hauran de

formalitzar un certificat de vacunació complert abans de les pràctiques.


Centres de Pràctiques

7.5. CENTRES DE PRÀCTIQUES TARRAGONA

HOSPITAL UNIVERSITARI JOAN XXIII:

HOSPITAL UNIVERSITARI JOAN XXIII Dr. Mallafrè Guasch, 4 43007 TARRAGONA Tel: 977295800 CENTRE SOCIOSANITARI FRANCOLÍ Dr. Mallafrè Guasch, 4 43007 TARRAGONA Tel: 977 230 888 PADES TARRAGONÈS Hospital Universitari Joan XXIII Dr. Mallafré Guasch, s/n 43007 Tarragona Tel: 977 191 281 / 977 191 281 CENTRE D’ATENCIÓ I SEGUIMENT DE DROGODEPENDÈNCIES (CAS) JOAN XXIII Dr. Mallafré i Guasch, 4 – Edifici D 6a. Planta 43007 TARRAGONA Tel: 977 95 892

HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS:

HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS C/ Sant Joan, s/n 43201 Reus Tel: 977 310 300 ext. 5366

CENTRE SOCIOSANITARI HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS C/ Sant Joan, s/n 43201 Reus Tel: 977 310 300

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL SANTA TECLA

HOSPITAL SANT PAU I SANTA TECLA Rambla Vella, 14 43003 TARRAGONA Tel: 977259906 SÒCIOSANITARI SANTA TECLA-LLEVANT C/ Internet, s/n 43007 Tarragona Tel: 977 258 003 ABS SANTA TECLA-LLEVANT C/ Joan Fuster i Ortells, s/n 43007 Tarragona Tel: 977 258 005 Fax.: 977 25 80 19

PIUS HOSPITAL VALLS PIUS HOSPITAL VALLS Pl. St. Francesc, s/n 43800 VALLS, Tarragona Tel: 977613000 CENTRE SÒCIOSANITARI PIUS HOSPITAL Pl. St. Francesc, s/n 43800 VALLS, Tarragona Tel: 977613000

17



PADES VALLS Pl. St. Francesc, s/n 43800 VALLS, Tarragona Tel: 977613000 RESIDÈNCIA ALT CAMP Camí del Bosc, s/n 43800 VALLS, Tarragona Tel: 977 600 292 CLÍNICA REDDIS MATT Pin i Soler, 12-14 43002 Tarragona Tel: 977 217 900

INSTITUT PERE MATA HOSPITAL PSIQUIÀTRIC UNIVERSITARI Ctra. Institut Pere Mata, s/n 43206 REUS, Tarragona Tel: 977310066 SANATORI VILLABLANCA Carretera de Bellissens, s/n 43204 REUS, Tarragona Tel: 977 390 011 CENTRE MARINADA Carretera de Cambrils, Km. 5 43207 REUS, Tarragona Tel: 977 750 193 CENTRE DE SALUT MENTAL TARRAGONA NORD C./ Rovira i Virgili, 9 43002 TARRAGONA Tel: 977 218 853 CENTRE DE SALUT MENTAL REUS Passatge de la Rodona, 2 43201 REUS, Tarragona Tel: 977 341 656

CENTRE SÒCIO SANITARI CIUTAT REUS Camí de Tarragona, 10-12 43204 Reus Tel: 977 300 021

RESIDÈNCIA D’AVIS CAMBRILS. FUNDACIÓ VALLPARADÍS Bertran de Cambrils, s/n Apt. 301 43850 CAMBRILS, Tarragona Tel: 977 364 715 / 93 736 50 16 DEPARTAMENT BENESTAR I FAMÍLIA CENTRE NTRA. SRA. DE LA MERCÈ Passeig Sant Antoni, 100 43003 Tarragona RESIDÈNCIA AVIS ICASS Av. S.XX, 1 43202 REUS, Tarragona LLAR CONCA DE BARBERÀ Avinguda Manel Ribe, 46-48 43400 MONTBLANC, Tarragona

18



HOSPITAL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS C./l’Espirall, s/n 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS, Barcelona Tel: 93 818 04 40 HOSPITAL COMARCAL DE MORA D’EBRE C/ Benet Messeguer, 2 43740 Mora d’Ebre Tel: 977 401 863 RESIDÈNCIA NATZARET Avinguda Miracle Descàrrega, 8 43740 Móra d’Ebre Tel: 977 400 881 / 977 400 931 HOSPITAL DE LA CARITAT TORREDEMBARRA FUNDACIÓ PRIVADA PERE BADIA Pere Badia, 2, 4 43830 Torredembarra Tel: 977 641 132

CENTRES D'ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA ALT CAMP

CAP ALCOVER Fonts del Glorieta, s/n 43460 Alcover Tel.: 977 76 06 90 Fax.: 977 84 64 09 CAP DOCTOR SARRÓ ROSET Vallvera, 8 43800 Valls Tel.: 977 60 11 10 Fax.: 977 61 28 34 CAP VILA-RODONA Pl. dels Arbres, 7 43814 Vila-rodona Tel.: 977 63 90 19 Fax.: 977 63 90 40

CENTRES D'ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA BAIX CAMP

CAP GIMBERNAT Pl. de l'Ajuntament, 4 43850 Cambrils Tel.: 977 36 30 74 Fax: 977 36 64 08 CAP LA SELVA DEL CAMP El Vilar, 2 43470 La Selva del Camp Tel.: 977 84 57 17 Fax.: 977 84 57 59 CAP L'HOSPITALET DE L'INFANT Carretera de Móra, 15-18 43890 L'Hospitalet de l'Infant Tel.: 977 82 03 36 Fax.: 977 82 06 40 CAP LLIBERTAT C. General Moragues, 52 43201 Reus Tel.: 977 77 85 05 Fax.: 977 34 19 59 (Reus 4) 977 34 02 52 (Reus 3) CAP MARIÀ FORTUNY C. Astorga, s/n 43205 Reus Tel.: 977 77 68 02 Fax.: 977 77 68 03

19



CAP SANT PERE Camí de Riudoms, 53-55 43202 Reus Tel.: 977 77 85 05 Fax.: 977 32 24 50

CENTRES D'ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA TARRAGONÈS CAP BONAVISTA Carrer set, 36 43100 Tarragona Tel.: 977 55 10 96 Fax.: 977 55 10 96 CAP CONSTANTÍ Carrer dels Horts, 6 43120 Constantí Tel.: 977 52 15 15 Fax.: 977 52 00 23 CAP JAUME I Jaume I, 45-49 43005 Tarragona Tel.: 977 24 71 65 CAP EL MORELL Av. Tarragona, s/n 43760 El Morell Tel.: 977 84 00 15 Fax.: 977 84 23 36

CAP MURALLES Escultor Verderol, s/n 43002 Tarragona Tel.: 977 24 94 04 CAP SANT PERE I SANT PAU Edifici del CAP (al costat de les vivendes de la guàrdia civil) 43007 Tarragona Tel.: 977 20 06 38 Fax.: 977 20 04 84 CAP SANT SALVADOR Av. de Sant Salvador, 114 bis 43130 Tarragona Tel.: 977 52 34 10 Fax.: 977 52 34 10 CAP SALOU Carrilet, 12 43840 Salou Tel.: 977 38 31 04 Fax.: 977 38 07 42 CAP TÀRRACO C/ Doctor Mallalfré Guasch, s/n 43007 Tarragona Tel.: 977 22 18 71 CAP TORREFORTA-LA GRANJA La Gomera, 10 43006 Tarragona Tel.: 977 54 80 88 Fax.: 977 55 12 00 CAP TORREDEMBARRA Onze de Setembre, s/n 43830 Torredembarra Tel.: 977 64 38 09 Fax.: 977 64 38 01

20



CAP VILA-SECA Tarragona, 22 43480 Vila-seca Tel.: 977 39 40 27 Fax.: 977 39 40 38

7.6. CENTRES DE PRACTIQUES TORTOSA

HOSPITAL DE TORTOSA VERGE DE LA CINTA Esplanetes, 44-58 43500 Tortosa Tel.:977 51 91 00 CLÍNICA TERRES DE L’EBRE Pl. Joaquim Bau, 6-8 43500 Tortosa Tel. 977 58 82 00 HOSPITAL DE LA SANTA CREU Pg. Mossèn Valls, 1 43500 Tortosa Tel.:977 50 05 33 RESIDENCIA DE ANCIANOS DIOCESANA SAN MIGUEL ARCÁNGEL C/ Poeta Vicente García, 12 43500 Tortosa Teléfono: 977 44 11 47 HOSPITAL COMARCAL DE MORA D’EBRE C/ Benet i Messeguer, s/n 43740 Mora d’Ebre Tel: 977 40 16 74 HOSPITAL COMARCAL D'AMPOSTA C/ Jardí 3 43870 Amposta Tel.: 977 70 01 00 RESIDÈNCIA D’AVIS AMPOSTA C/ Cervantes, s/n 43870 Amposta Tel: 977 04 06 25

CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL L’ÀNGEL C/ Josep Tarradellas, 14-34 43870 Amposta Tel: 977 70 48 69 CENTRE OCUPACIONAL L’ÀNGEL C/ Josep Tarradellas, 14-34 43870 Amposta Tel: 977 70 48 69 LLAR RESIDÈNCIA L’ÀNGEL C/ Josep Tarradellas, 14-34 43870 Amposta Tel: 977 70 48 69 RESIDÈNCIA IBERA C/ Josep Tarradellas, 14-34 43870 Amposta Tel: 977 70 48 69

21



CENTRE DE SALUT MENTAL DE TORTOSA (FUNDACIÓ PERE MATA TERRES DE L’EBRE) Av. Colom, 16-20 43500 Tortosa Tel: 977 50 19 47

UNITAT POLIVALENT (FUNDACIÓ PERE MATA TERRES DE L’EBRE):

CENTRE DE SALUT MENTAL DE AMPOSTA HOSPITAL DE DIA UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ C/ Amèrica, 15 43870 Amposta Tel: 977 70 43 81

SERVEI D’ATENCIÓ PRIMARIA (SAP) TERRES DE L’EBRE

CAP Aldea Av. Catalunya, s/n 43896 L’Aldea Tel: 977 45 12 13 CAP Alcanar Av. del Remei cantonada c/ Càlig, s/n 43530 Alcanar Tel. 977 73 19 32 CAP L’Ametlla de Mar C/ Llibertat, 70 43860 L’Ametlla de Mar Tel: 977 49 38 49 CAP L’Ampolla C/ Manuel Ferrer, s/n 43895 L’Ampolla Tel: 977 46 06 01 CAP Amposta Av. Catalunya, 2 43870 Amposta Tel: 977 70 28 90 CAP Masdenverge C/ Balmes, s/n 43878 Masdenverge Tel. 977 71 84 69 CAP La Galera C/ Carasol, s/n 43515 La Galera Tel. 977 71 87 88 CAP Godall C/ Reverenda Mare Teresa Blanch, s/n 43516 Godall Tel. 977 73 81 05 CAP Sant Jaume d’Enveja Pl. Francesc Graupera, 89-91 43877 Sant Jaume d’Enveja Tel. 977 46 84 82 CAP Camarles Pl. Tortosa, s/n 43894 Camarles Tel: 977 47 05 61

22



CAP Deltebre C/ Esportiva, 164 43580 Deltebre Tel: 977 48 96 91 CAP Gandesa Ctra. Vilalba, s/n 43780 Gandesa Tel: 977 42 09 65 CAP Perelló C/ Lluís Companys, 20 43519 Perelló Tel: 977 49 02 13 CAP Santa Bàrbara Av. Verge de Montserrat, s/n 43570 Sta. Bàrbara Tel: 977 71 84 79 CAP Sant Carles Av. Constitució, 62 43540 Sant Carles de la Ràpita Tel: 977 74 16 67 CAP La Sénia C/ Aragó, 2 43560 La Sénia Tel: 977 57 50 00 CAP Ulldecona C/ Maestrat, 1 43550 Ulldecona Tel: 977 72 09 60 CAP El Temple Plaça Carrilet, s/n 43500 Tortosa Tel. 977 51 09 51 / 977 51 00 18 CAP Bítem C/Hereus d’en Gasol, s/n 43510 Bítem Tel. 977 59 67 64 CAP Campredó C/ Escardó i Valls, s/n 43897 Campredó Tel. 977 59 75 98 CAP Tivenys C/ Abadia,10 43511 Tivenys Tel. 977 49 61 63 CAP Baix Ebre Av. Colom, 16-20 43500 Tortosa Tel: 977 50 17 97 CAP Aldover C/ Sant Domènech cantonada C/ Catalunya s/n 43591 Aldover Tel: 977 47 34 22

23



24

CAP Benifallet C/ Marcel·lí Domingo, 1 43512 Benifallet Tel: 977 46 22 12 CAP Jesús Ctra. Roquetas-Jesús, s/n 43590 Jesús Tortosa Tel: 977 50 32 11 CAP Roquetes Pg. Del Canal, 11 43520 Roquetes Tel: 977 50 23 21 CAP Xerta C/ Martí i Martí, s/n 43590 Xerta Tel: 977 47 34 89


Programes d’intercanvi

8. PROGRAMES D’INTERCANVI L’espai europeu d’educació superior facilita la lliure circulació de professionals en tots els estats membres. Aquests programes d’intercanvi ofereixen l’oportunitat de conèixer altres realitats que poden ser rellevants pel futur desenvolupament professional dels alumnes Un del objectius de l’Escola d’infermeria és potenciar els intercanvis a nivell internacional, tant d’alumnes com de professors. Els programes d’intercanvi internacionals permeten als alumnes, i a la Escola en el seu conjunt, obrir-se a altres maneres d’entendre la docència en infermeria, així com a altres cultures del cuidar. Estem convençuts que aquesta obertura ens enriqueix a tots tant a nivell humà com professional, ajudant els alumnes a ser persones més tolerants i professionals més complets. Els programes internacionals en els que participa l’Escola d’Infermeria són: Programa Sòcrates-Erasmus: subvencionat por la Unió Europea preveu estades entre tres mesos i

un any acadèmic. La subvenció té la finalitat de cobrir despeses ocasionades per l’estada. L’Escola té convenis signats amb les escoles d’infermeria de Naevsted (Dinamarca), Trondheim (Noruega), Boras (Suècia), Reggio Emilia (Itàlia), Lisboa i Azores (Portugal), Sairaalamaki (Finlàndia) i Lyon (França).

Nom del centre Contacte Relacions Internacionals País

Sygeplejeskolen i Storstrøms www.cvusyd.dk

[email protected] Dinamarca

Finlandia Kimenlaakso Polytechnic plaza.kyamk.fi

[email protected]

França Institut de Formation en Soins

Infirmiers www.crf-hopital-des-charmettes.com

[email protected]

Univ.degli Studi di Modena e Reggio Emilia

www.unimo.it [email protected]

Itàlia Seconda Università degli Studi di web.unina2.it

[email protected] Napoli

Noruega Høgskolen i Sør Trøndelag www.hist.no

[email protected]

Escola Superior de Emfermagen de Lisboa

www.esemfr.pt/iniciar.html [email protected]

Escola Superior de Emfermagen Cidade do Porto

cp.esenf.pt [email protected]

Universidade dos Açores (Angra do Heroismo ilha Terceira

www.uac.pt [email protected]

Portugal

Cooperativa de Ensino Superior Politécnico e Universitário

www.cespu.pt [email protected]

University of Brighton * www.brighton.ac.uk

[email protected] Regne

Child Health Dept. Child City Unit www.city.ac.uk University

Suècia Vardhögskolan i Borås www.hb.se

[email protected]

Xile Universidad de La Frontera

Programa Sèneca: Mobilitat d'estudiants de 1r i 2n cicle a universitats de l'Estat Espanyol. L’Escola

té convenis signats amb les Escoles d’Infermeria de la Universitat de Lleida, la Universitat del Pais Basc, la Universitat d’Alacant, la Universidad de Córdoba, la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i la Universidad Rey Juan Carlos que preveuen estades entre tres i nou mesos.

25

http://www.sasu.dk/

http://www.hist.no/english/index.htm

http://www.sasu.dk/

http://www.cvusyd.dk/

mailto:[email protected]

http://plaza.kyamk.fi/Resource.phx/community/mainpage/mainpage.htx


http://www.crf-hopital-des-charmettes.com/


http://www.unimo.it/




http://web.unina2.it/




http://www.hist.no/

http://www.hist.no/


http://www.esemfr.pt/iniciar.html


http://cp.esenf.pt/

http://cp.esenf.pt/

http://cp.esenf.pt/


http://www.uac.pt/


http://www.cespu.pt/pt-PT/


http://www.brighton.ac.uk/

http://www.brighton.ac.uk/


http://www.city.ac.uk/sonm/child/

http://www.city.ac.uk/sonm/child/

http://www.city.ac.uk/

http://www.hb.se/english/

http://www.hb.se/



Programes d’intercanvi

26

European Nursing Module Network: Xarxa d’Escoles d’Infermeria adscrites al sistema de 15 països d’Europa (tant de dins com de fora de la Unió Europea) que ofereixen places d’intercanvi tres vegades l’any: març, maig i octubre. És un programa de quatre setmanes de duració: la primera i la última al seu propi país, i la segona i la tercera al país escollit. Hi ha dos maneres de participar: una és visitar un altre país com a “estranger”, i l’altre és com a “host student” en el propi país. L’idioma del programa és l’anglès ja que durant les estàncies poden coincidir alumnes de diferents països. Durant l’intercanvi s’organitzen diferents activitats per afavorir la relació entre tots els alumnes, intercanviar coneixements i experiències, practicar l’anglès, a més a més de donar a conèixer el nostre país. És de finançament privat però els alumnes tenen la possibilitat de demanar una ajut a l’Escola. Per a més informació podeu consultar la web de l’European Nursing Module Network: http://www.leeds.ac.uk/europeannursing/

Programa Interuniversitari de l’Agència de Cooperació Iberoamericana del Ministeri d’Afers Exteriors. Destinat a estudiants de l’últim any de carrera i postgraduats de tot l’Estat Espanyol en universitats d’Amèrica Llatina, Àsia, Oceania, Àfrica i països d’Europa del Est. L’estudiant realitzarà tasques de recolzament a la docència i a la recerca en el departament que hagi ofertat la plaça.

Persona de contacte: Campus Terres de l’Ebre: Maria Luisa Mateu: [email protected] Campus Catalunya: Roser Ricomà Muntané [email protected] Per a més informació podeu consultar la web de l’International Center de la URV http://www.urv.cat/mobilitat/ o les adreces de correu

[email protected] [email protected]

http://www.leeds.ac.uk/europeannursing/



http://www.urv.cat/mobilitat/




Serveis

9. SECRETARIA DE CENTRE Ofereix informació administrativa i acadèmica a l’alumnat i al professorat.

Informació general Tramitació de títols Sol·licitud de convalidacions d'estudis cursats Certificacions Matriculació Trasllats, etc..

Campus Catalunya Campus Terres de l’Ebre Seu Baix Penedès Avinguda Catalunya, 35 C/ Teodor González, 43 Avinguda Palfuriana, 104 43002 Tarragona 43500 Tortosa 43880 Coma-ruga (El Vendrell) 977299441 977299482

977449747 / 977449753 977449740

977684950

FAX 977 29 94 01 FAX 977 445 828 FAX 977683882 [email protected] [email protected] [email protected] Horari d’atenció al públic Horari d’atenció al públic Horari d’atenció al públic Dilluns a divendres: 10 a 13 Dilluns a divendres: 9:30 a 13:30 h Dilluns a divendres: 10 a 13 h Dimarts i dimecres: 16 a 17.30 h Dimarts i dijous: 16 a 17.30 h Dilluns: de 16 a 18 h

10. CRAI DEL CAMPUS CATALUNYA El CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) és un entorn comú amb tots els serveis universitaris de suport a l’aprenentatge, la docència i la recerca relacionats amb la informació i les tecnologies de la informació. Els usuaris són estudiants, docents i personal d’administració i serveis de la URV. Els seus fons bibliogràfics i recursos estan especialitzats en les matèries dels ensenyaments d'estudis Anglesos i Alemanys, Antropologia, Comunicació audiovisual, Dret, ,Geografia, Història, Historia de l’art, Infermeria, Filologia Catalana, Filologia Francesa, Filologies clàssiques, Lingüística, Llengua i literatura hispàniques (Filologia hispànica), Periodisme, Publicitat i relacions públiques, Relacions laborals i Treball Social. Horari:

De dilluns a divendres: de 8h. a 22h. Dissabtes: de 9h. a 21h. Diumenges: de 9h. a 14h. En període d’avaluació: de dilluns a divendres de: 8h a 24 h.

dissabtes i diumenges de: 9h a 24 h.

Serveis:

- Punt d’atenció a l’usuari: tota la informació que necessites saber de la URV. - Informació bibliogràfica - Consulta del catàleg i del fons de la biblioteca. - Espais de silenci i estudi, de treball individual i en grup - Accés lliure al fons de llibres, revistes i material audiovisual - Fons de reserva i fons bibliogràfics especialitzats - Préstec de documents - Préstec interbibliotecari i obtenció de documents d’altres biblioteques de fora de la URV. - Préstec d’ordinadors portàtils - Guies d’ajuda i tutorials. - Servei de reprografia (fotocopiadores d’autoservei) - Lectors i reproductors en diversos suports - Cursos de formació per conèixer l’ús de les eines i els recursos de la biblioteca, així com per

assolir altres competències TIC.

27


Serveis

28

- Biblioteca digital - Connexió a Internet i xarxa oberta (Wifi) - Connexió als recursos-e des de fora de la URV - Factoria: assessorament tècnic i suport tecnològic per millorar els treballs acadèmics. - Espai d’aprenentatge de llengües: suport per a la millora de l’anglès, el català i el castellà. - Aula d’informàtica: amb 100 ordinadors de lliure disposició.

Professionals al teu servei:

Bibliotecaris especialitzats, professionals de la informació, tècnics multimèdia i tècnics lingüístics. Per a més informació: Consulteu la web: http://www.urv.cat/biblioteca/index.html Truqueu-nos al telèfon 977 559 524 Adreceu-nos un missatge a traves de Pregunt@: http://wwwa.urv.cat/biblioteca/QP/

11. BORSA DE TREBALL Un cop els alumnes assoleixin la titulació tenen, a través de la informació arribada a l'Escola, moltes oportunitats de trobar llocs de treball, que s’exposa a la web de l’EU Infermeria. La borsa de treball està gestionada per Sotsdirecció. Al llarg del curs s’ofereixen xerrades informatives d’ofertes de treball d’institucions i d’empreses estrangeres i nacionals. Dins dels hospitals existeix una borsa de treball, destinada a aquells alumnes de primer i segons curs de la grau (que tinguin el títol d'FP 1, branca sanitària) que vulguin treballar durant les suplències d'estiu, com a auxiliar d'infermeria. 12. ALTRES SERVEIS DE LA URV ALS ESTUDIANTS Servei d’esports de la URV Coordinació amb el servei d’Esports de la Universitat, difusió de cartells, informació a totes les persones interessades a practicar qualsevol esport, dins del marc de la URV (lligues universitàries de futbol sala, de bàsquet, etc.), formalització del carnet del Servei. Borsa de treball de la URV Difusió de totes les ofertes de treball del Servei d’Estudiants i de l’Extensió Universitària (SEGEU) de la URV i tramitació de les dades dels estudiants que volen entrar a formar-ne part, mitjançant una sol·licitud i els diversos documents que calen.

Borsa d’habitatge de la URV Llistat a disposició dels estudiants de tots els habitatges, pisos d’estudiants, pisos particulars, que estan disposats a acollir alumnes de la URV i que s’han inscrit a la Borsa. Becari d’atenció a la comunitat universitària (BACU) Persona encarregada d’informar els universitaris dels serveis que ofereix la Universitat.

Per a més informació consulteu la intranet de la web:

https://www.urv.net/urvnet/

http://www.urv.cat/biblioteca/index.html

Guia docent del Grau en Infermeria Pla d’estudis

Curs 2010-11

13. PLA D’ESTUDIS PLA D’ESTUDIS DEL GRAU EN INFERMERIA

Durada: 4 cursos Crèdits acadèmics: 240

Orientació per a la matrícula:

Crèdits ECTS Curs

Formació Bàsica

Obligatòries Optatives Pràctiques clíniques

Treball Fi de Grau

Total

1r

48 9 - 3 - 60

2r

12 36 3 9 - 60

3r

- 27 15 18 - 60

4t

- - 48 12 60

Totals 60 72 18 78 12 240

PRIMER CURS

ANUAL Assignatura Crèdits ECTS Codi Infermeria Bàsica en el Cicle Vital 9 18204101 Fonaments de Psicologia Aplicada 6 18204005 Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i Documentació 6 18204008

PRIMER QUADRIMESTRE Assignatura Crèdits ECTS Codi Estructura i Funció del Cos Humà 6 18204001 Biologia i Microbiologia 6 18204004 Ètica del Cuidatge i Bases Conceptuals d’Infermeria 6 18204009

SEGON QUADRIMESTRE Assignatura Crèdits ECTS Codi Funció del Cos Humà 6 18204002 Bioestadística 6 18204003 Salut Pública i Educació per a la Salut 6 18204007 Introducció a les pràctiques clíniques 3 18204109

SEGON CURS

ANUAL Assignatura Crèdits ECTS Codi Farmacologia 6 18204107

PRIMER QUADRIMESTRE Assignatura Crèdits ECTS Codi Relació Terapèutica i Comunicació en la Infermeria 6 18204006 Infermeria a la Gestació, Infància i Adolescència 6 18204102 Infermeria en la Joventut 9 18204103 Principis de Nutrició a Infermeria 3 18204108 Assignatures Optatives

18204205 International Nursing 3 Introducció Tècniques Complementàries en els Cuidatges d’Infermeria 3 18204210

SEGON QUADRIMESTRE Assignatura Crèdits ECTS Codi Antropologia i Ciutadania 6 18204010 Infermeria en la persona adulta 12 18204104 Pràctiques Clíniques I 9 18204110

29

Guia docent del grau en Infermeria Pla d’estudis

30

TERCER CURS PRIMER QUADRIMESTRE

Codi Assignatura Crèdits ECTS 18204105 Infermeria en la Persona Gran 9 18204111 Pràctiques Clíniques II 9 18204115 Gestió i Experiència Organitzativa 6

Optatives 6 SEGON QUADRIMESTRE

Codi Assignatura Crèdits ECTS 18204106 Infermeria en Situacions Complexes de Salut Mental i Física 12 18204112 Pràctiques Clíniques III 9 Optatives 9

QUART CURS ANUAL

Codi Assignatura Crèdits ECTS 18204113 Pràctiques Clíniques IV 24 18204114 Pràctiques Clíniques V 24 18204301 Treball de Fi de Grau 12

Guia docent del Grau en Infermeria Activitat acadèmica

Curs 2010-11

14. ACTIVITAT ACADÈMICA

14.1. CALENDARI ACADÈMIC 2010/2011

PERÍODE PRIMER CURS

Docència amb avaluació continuada: Aula Del 6 de setembre al 21 de gener de 2011

1R QUADRIMESTRE

Tancament d’avaluacions i qualificació Del 24 al 28 de gener de 2011.

Actes Data límit

4 de febrer de 2011

Docència amb avaluació continuada: Pràctiques clíniques Del 31 de gener al 18 de febrer de 2011

Docència amb avaluació continuada: Aula Del 21 de febrer al 10 de juny de 2011

2N QUADRIMESTRE

Tancament d’avaluacions i qualificació Del 13 al 23 de juny de 2011

Data límit 30 de juny de 2011

Actes

PERÍODE SEGON CURS

Docència amb avaluació continuada: Aula Del 6 de setembre al 21 de gener de 2011

1R QUADRIMESTRE

Tancament d’avaluacions i qualificació Del 24 al 28 de gener de 2011.

Data límit 4 de febrer de 2011

Actes

Docència amb avaluació continuada: Aula

Del 31 de gener al 13 de maig de 2011

Docència amb avaluació continuada: Pràctiques clíniques Del 16 de maig al 17 de juny de 2011

2N QUADRIMESTRE Tancament d’avaluacions i qualificació

Del 20 al 23 de juny de 2011 Data límit

30 de juny de 2011 Actes

Vacances de Nadal Del 20/12/10 al 6/01/2011

Setmana Santa Del 18 al 25 d’abril de 2011

31

Guia docent del Grau en Infermeria Campus Catalunya

PRIMER CURS

14.2. ITINERARI I HORARIS DE DE PRIMER CURS CAMPUS CATALUNYA

Grau en Infermeria - Pla d’Estudis 1820 ITINERARI CURRICULAR DE PRIMER CURS

ASSIGNATURA CRÈDITS PROFESSOR

RESPONSABLE DEPARTAMENT CODI

ASSIGNATURES ANUALS

Infermeria Bàsica en el Cicle Vital 9

Virtudes Rodero Carme Vives Infermeria 18204101

Fonaments de Psicologia Aplicada 6 Xavier Moriones Psicologia 18204005

Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i Documentació 6 Teresa Verdura Infermeria 18204008

ASSIGNATURES 1er QUADRIMESTRE

Estructura i Funció del Cos Humà

6 Ana Borruel Mercedes Gómez Rosa Sansegundo

Infermeria Ciències Mèdiques Bàsiques

18204001

Biologia i Microbiologia 6 Maria José Figueras Ciències Mèdiques Bàsiques 18204004

Ètica del Cuidatge i Bases Conceptuals d’Infermeria 6


ASSIGNATURES 2n QUADRIMESTRE

18204002 Funció del Cos Humà 6 Ana Borruel Infermeria

18204003 Bioestadística 6 M. Rosa Aparicio Infermeria

Salut Pública i Educació per a la Salut

6 Dolors Cid Infermeria 18204007

Introducció a les pràctiques clíniques

3 Carme Nogués Infermeria 18204109

32

Guia docent del grau en Infermeria Campus Catalunya

PRIMER CURS

HORARI DE PRIMER CURS CAMPUS CATALUNYA

PRIMER CURS TARRAGONA Pla d’Estudis 1820 PERÍODE: 6 de setembre al 21 de gener de 2011 PRIMER QUADRIMESTRE ANY ACADÈMIC: 2010/2011

DILLUNS DIMART

S DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

8-9

Estructura i funció cos humà

Bioquímica Teoria

6/10 a 10/11 A. 502

Ètica del Cuidatge i Bases Conceptuals

d’Infermeria Teoria

5/11 al 17/12 A. 502


d’Infermeria Teoria A. 502 Seminari A B

9-10 15,22,29 setemb. 17 i 24 nov /1 des

A. 311 i 312

Biologia i microbiologia Teoria

De l’1/10 al 17/12 A. 502

10-11

Infermeria bàsica Pràctiques Lab. A,B,C 1/10 a 26/11 A.502,415 i 410

Fonaments Pscologia

Seminari A 10/9 a 15/10 A. 309

Biologia i microbiologia

Teoria A. 502

Infermeria Bàsica en el Cicle Vital

Teoria

11-12 16set x2h=32h

A. 502

Fonaments de Psicologia aplicada

Problema A

21/10 a 13/01

A. 309 Fonaments Psicologia Problema C

22/10 a 14/01 A.309 Infermeria bàsica Pràctiques Lab. D,E,F 1/10 a 26/11 A.502,415 i 410 12-13


d’Infermeria Seminaris A i B 8/09 al 27/10

A.309 i 310

Fonaments Psicologia Seminari B

10/9 a 15/10 A.309

Fonaments de psicologia aplicada

Teoria A. 502

DIA

D’E

ST

UD

I I

DE

RE

ALIT

ZA

CIÓ

DE T

REB

ALLS

Ètica

13-14 8 Grups d’ABP

Del 3/11 a l’1/12 A. de la 508-515

Fonaments de psicologia

Problema B

21/10 a 13/01

A. 309 Fonaments Psicologia Problema D

22/10 a 14/01 A.309

14-15 DESCANS DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

15-16

Estructura funció cos humà Anatomia

Teoria 14/9 al 2/11

de 16 a 18 hores A. 502

Estructura funció cos humà

Anatomia Seminaris C D 11/11 al 20/1 de 15 a 18H A.309 i 310

16-17

Biologia i microbio grups A i B

4, 6, 7, 8 d’octubre

grups C i D 11, 13, 14, 15

d’octubre (15 a 20 h )

17-18

Seminaris A,B,

9/11 al 18/1 de 15 a 18 hores

A. 309 i 310

18-19

Biologia i microbiologia

grups A i B 4, 6, 7, 8 d’octubre

grups C i D

11, 13, 14, 15 d’octubre

(15 a 20 h)

(Seminaris al laboratori de

Reus)

Estructura funció Bioquímica

21 i 28 octub. 16 a 18h

(Campus Sescelades)

Biologia i microbio


grups C i D

11, 13, 14, 15 d’octubre

(15 a 20 h)


Reus)

Biologia i microbiol.


grups C i D

11, 13, 14, 15 d’octubre

(15 a 20 h)


Reus)

19-20

Vacances de Nadal del 20 de desembre al 6 de gener L’adjudicació de l’aulari pot estar subjecte a canvis per necessitats del Campus

NOTA: les línees discontínues indiquen que s’imparteix en la mateixa franja horària

33


PRIMER CURS

HORARI DE PRIMER CURS TARRAGONA Pla d’Estudis 1820

HORARI DE PRIMER CURS CAMPUS CATALUNYA Pla d’Estudis 1820

PERÍODE: del 31 de gener al 18 de febrer de 2011 ANY ACADÈMIC: 2010/2011

DILLUNS

DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

8-9

9-10

10-11

11-12 Pràctiques Clíniques 12-13

13-14

14-15

15-16

16-17

17-18

31 de gener al 18 de febrer de 2011

5 hores al dia al llarg de les 3 setmanes

34


PRIMER CURS

35

HORARI DE PRIMER CURS TARRAGONA Pla d’Estudis 1820

PERÍODE: del 21 de febrer al 10 de juny de 2011 SEGON QUADRIMESTRE ANY ACADÈMIC: 2010/2011

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES DIJOUS

DIVENDRES

8-9

9-10

Infermeria Bàsica en el cicle vital

8 grups ABP 21/2 al 28/3

A. de la 508-515

Teoria 4/04 i 11/04

A. 502

2 Grups seminaris A B 18/4 al 06/6 A. 309 i 310

Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i Documentació Seminari A Del 23/02 al 18/05 Aula Inf. docència 4

Bioestadística Seminari B

Del 23/02 al 4/05 A. 309

Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i problema A,B 25/2 al 20/5 Aula Inf. docència 2 i 4

Salut pública i educació

per a la salut ABP D, E, F

25/2 al 27/5 A.420,421,422

10-11

11-12

Salut pública i educació per a la salut Seminaris A B 28/2 al 16/5 A. 309 i 310

Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i Documentació Seminari B Del 23/02 al 18/05 Aula Inf. docència 4

Bioestadística Seminari A

Del 23/02 al 4/05 A. 309

Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i problema C,D 25/2 al 20/5 Aula Inf. docència 2 i 4

Salut pública i educació per a la salut ABP A, B, C

13setx2h=26h 25/2 al 27/5

A.420,421,422

12-13

TIC Teoria

21/2 al 23/5 Aula Inf. docència 4

Salut pública i Educació per a la salut Teoria

23/02 a l’1/06 A. 502

13-14

DIA

D’E

STU

DI

I R

EA

LIT

ZA

CIÓ

DE T

REB

ALLS

Bioestadística Teoria

23/2 a l’1/6 A. 502

DIA

D’E

STU

DI

I R

EA

LIT

ZA

CIÓ

DE T

REB

ALLS

Bioestadística Laboratoris A B 25/2 al 27/5 A. 309 i 310

14-15

Infermeria Bàsica Teoria

Del 21/02 al 7/03 A. 503

2 Grups seminaris A B

14/3 A. 309 i 310

DIMARTS DIMECR DIJOUS

16-17 Funció del cos humà: Fisiologia

Seminaris A, B 24/2 al 7/4

16 a 18 hores A. 309 i 310

17-18

Funció del Cos Humà. Fisiologia Teoria

22/2 al 24/5 A. 502

18-19

Laboratori A,B, C, D 14/4 al 9/6

16 a 19 hores A. 309,310, 408,415

19-20

DIA

D’E

ST

UD

I I

REA

LIT

ZA

CIÓ

DE T

RE

BA

LLS

Bioestadística Laboratoris C;D

22/2 al 24/5 A. 309 i 310

DIA

D’E

ST

UD

I I

REA

LIT

ZA

CIÓ

DE T

RE

BA

LLS

DIA

D’E

ST

UD

I I

REA

LIT

ZA

CIÓ

DE T

RE

BA

LLS

Vacances de Setmana Santa: Del 18 al 25 d’abril de 2011, ambdós inclosos L’adjudicació de l’aulari pot estar subjecte a canvis per necessitats del Campus



SEGON CURS

14.3. ITINERARI I HORARIS DE SEGON CURS CAMPUS CATALUNYA

Grau en Infermeria - Pla d’Estudis 1820 ITINERARI CURRICULAR DE SEGON CURS



ASSIGNATURES ANUALS

18204107 Farmacologia 6 Montse Giralt Ciències Mèdiques Bàsiques


Relació Terapèutica i Comunicació en la Infermeria 6 M. Dolors Burjalés Infermeria 18204006

Infermeria a la Gestació, Infància i Adolescència 6 M. Jesús Montes Infermeria 18204102

18204103 Infermeria en la Joventut 9 Carme Tió Infermeria

Principis de Nutrició a Infermeria 3 Pendent Infermeria

Bioquímica i Biotecnologia

18204108

OPTATIVES

International Nursing 3 Elena Abelló Infermeria 18204205

Introducció Tècniques Complementàries en els Cuidatges d’Infermeria

3 Roser Ricomà Infermeria 18204210


Antropologia i Ciutadania 6 M. Antònia Martorell Infermeria 18204010

Infermeria en la persona adulta 12 Sagrario Acebedo Infermeria 18204104

Pràctiques Clíniques I 9 Sagrario Acebedo

Roser Ricomà Infermeria 18204110

36


SEGON CURS

HORARI DE SEGON CURS Pla d’Estudis 1820

PERÍODE: 6 de setembre al 21 de gener de 2011 PRIMER QUADRIMESTRE ANY ACADÈMIC: 2010/2011

HORA DILLUNS DIMARTS DIM DIJOUS DIV

Infermeria Gestació, ABP Grups 1,2,3,4

13/9 AL 25/10 A. 508-511

Farmacologia Teoria

9,16 SET 1,14,28 OCT 4,11,18 NOV

9 DES 20 GENER A. 502

8-9 Infermeria en la Joventut ABP Grups 1,2,3,4 8/11 AL 17/01 A. 508-511

Infermeria a la Gestació, Infància i Adolescència

Seminaris A i B 7/9 al 9/11 A. 309 i 310

Seminari A

16/11 a 11/01 A. 309

9-10 Relació Terapèutica

Seminari A B A. 420 i A.421

Relació Terapèutica

Seminari C D 16/11 a 11/01 A. 420 i A.421

Farmacologia Laboratori AB

7,21 OCT 25 NOV/2 ,16 DES

13 GENER A. 420 i A.421

Infermeria Gestació, ABP Grups 5, 6, 7, 8 13/9 AL 25/10 A. 508-511

10-11 Infermeria en la Joventut ABP Grups 5, 6, 7, 8 8/11 AL 17/01 A. 508-511

11-12 Relació Terapèutica

Seminari C D A. 420 i 421

Relació Terapèutica Teoria

7/9 al 9/11 A. 402

Seminari A B

16/11 a 11/01 A. 420 i A.421

Infermeria a la Gestació, Infància i Adolescència

SEMINARI B 16/11 a 11/01

A. 309

Infermeria en la Joventut Teoria

A. 502

12-13

Infermeria a la Gestació, Infància i

Adolescència Teoria A. 502

13-14

Infermeria en la Joventut

seminari A i B A setmanes alternes

grups A i B A. 309

Infermeria en la Joventut Taller 1, 2, 3

14/9 al 14/12

A. 420, 421, 422

DIA

D’E

ST

UD

I I

RE

ALIT

ZA

CIÓ

DE T

REB

ALLS

Principis de Nutrició a Infermeria

Teoria A.502

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS

16-17

Principis Nutrició Seminari AB De 16 a 18

A. 420 i A.421

International Nursing Teoria

De 16 a 18 A.502

17-18

Farmacologia Lab CD

4,18 OCT

22, 29 NOV 13 DES

10 GENER

A. 420 i A.421

Seminari CD De 16 a 18 A setmanes

alternes 15/9 a 12/1

A. 420 i A.421

Introducció Tècniques

Complementàries en els Cuidatges

d’Infermeria. Teoria

9/9 al 14/10 A. 506

Problemes 1,2,3,4 21/10 a 20/1

A.420,421,411,409

18-19

Infermeria en la Joventut

Taller 4, 5, 6

14/9 al 15/12 A. 420, 421, 422

DIA

D’E

ST

UD

I I

RE

ALIT

ZA

CIÓ

DE T

REB

ALLS

Vacances de Nadal del 20 de desembre al 6 de gener L’adjudicació de l’aulari pot estar subjecte a canvis per necessitats del Campus

NOTA: les línees discontínues indiquen que s’imparteix en la mateixa franja horària Farmacologia: Aula informàtica de docència 2 els dies 18 i 21 d’octubre

37


SEGON CURS


PERÍODE: del 31 de gener al 13 de maig de 2011 SEGON QUADRIMESTRE ANY ACADÈMIC: 2010/2011

DILLUNS

DIMARTS DIM DIJOUS DIV

Infermeria en la persona adulta

ABP grups 1, 2,3,4

15/2 A 26/4 A. 508-511

8-9

Antropologia i Ciutadania Teoria

31/1 a 28/3 A.502

Seminari A 1 i 8 febr/ 3 i 10 maig

A. 309

Farmacologia Teoria

20 GEN

10, 17, 24 FEB 3 MARÇ 12 MAIG A. 502

9-10

Antropologia i Ciutadania Seminaris AB

4/4 a 9/5 A.313 i 314

Antropologia i Ciutadania Grups problema 1, 2

A. 420, 421

LABORATORI AB 3 FEB,

10, 17, 24 MARÇ 7, 28 ABR I 5 MAIG

A. 420, 421


ABP grups 5, 6,7,8

15/2 A 26/4 A. 508-511

10-11

Seminari B 1 i 8 febr/ 3 i 10 maig

A. 309

Infermeria en la persona adulta Teoria A. 502

11-12

Infermeria en la persona adulta Teoria A.502

Antropologia i Ciutadania Grups problema 4, 5, 6

A. 420, 421, 422

12-13

13-14


Seminari A B

7/2 A 28/3 A.502 i 302


Problemes grup 1,2,3 3/2 al 17/3

11 a 14h

24/3 al 12/5 11 a 13h

A. 420, 421, 422

14-15

15-16

16-17

17-18

Farmacologia Laboratori CD

31 GEN,

7, 14, 21 MARÇ 4, 25 ABR I 2 MAIG

A.420, 421

DIA

D’E

ST

UD

I I

RE

ALIT

ZA

CIÓ

DE T

REB

ALLS


Problemes grup 3,4,5 3/2 al 17/3

15 a 18h

24/3 al 12/5 de 15 a 17h

A. 420, 421, 422

DIA

D’E

ST

UD

I I

RE

ALIT

ZA

CIÓ

DE T

REB

ALLS

L’adjudicació de l’aulari pot estar subjecte a canvis per necessitats del Campus

Farmacologia: Aula informàtica de docència 2 els dies 21 i 24 de març


38


SEGON CURS

39


PERÍODE: del 16 de maig al 17 de juny de 2011 SEGON QUADRIMESTRE ANY ACADÈMIC: 2010/2011

DILLUNS

DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

8-9

9-10

10-11

11-12

12-13

13-14

14-15

15-16

16-17

17-18

Pràctiques clíniques Del 16 de maig al 17 de juny de 2011

7 hores al dia al llarg de les 5 setmanes


Calendari d’exàmens PRIMER curs

14.4. CALENDARI D’EXÀMENS CAMPUS CATALUNYA

PLA 1820 PRIMER CURS

Assignatures del 1r Quadrimestre Tancament de l’avaluació continuada i qualificacions del 24 al 28 de gener de 2011 Actes: Data límit 4 de febrer de 2011 Assignatures anuals i del 2n quadrimestre Tancament de l’avaluació continuada i qualificacions del 13 al 23 de juny de 2011 Actes: Data límit 30 de juny de 2011 La realització o no d’un examen final queda a criteri del professor, donada l’avaluació continuada de les assignatures de Grau

EXÀMENS PLA 1820 Primer curs

1R QUADRIMESTRE

ANUALS I 2N QUADRIMESTRE

GENER JUNY ASSIGNATURES Dia Hora Aula Dia Hora Aula Anuals

Infermeria Bàsica en el Cicle Vital 21 10 18204101

Fonaments de Psicologia Aplicada 25 10 18204005

Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i Documentació

14 10 18204008

Primer Quadrimestre Estructura i Funció del Cos Humà 24 16 18204001

Biologia i Microbiologia 26 10 18204004

Ètica del Cuidatge i Bases Conceptuals d’Infermeria

28 10 18204009

Segon Quadrimestre

Funció del Cos Humà 23 16 18204002

18204003 Bioestadística 16 10

Salut Pública i Educació per a la Salut 13 10 18204007

Introducció a les pràctiques clíniques - - - 18204109

40


Calendari d’exàmens SEGON CURS

PLA 1820 SEGON CURS Assignatures del 1r Quadrimestre Tancament de l’avaluació continuada i qualificacions del 24 al 28 de gener de 2011 Actes: Data límit 4 de febrer de 2011 Assignatures anuals i del 2n quadrimestre Tancament de l’avaluació continuada i qualificacions del 20 al 23 de juny de 2011 Actes: Data límit 30 de juny de 2011 La realització o no d’un examen final queda a criteri del professor, donada l’avaluació continuada de les assignatures de Grau

EXÀMENS PLA 1820 Primer curs

1R QUADRIMESTRE

ANUALS I 2N QUADRIMESTRE

GENER JUNY ASSIGNATURES Dia Hora Aula Dia Hora Aula Anuals

Farmacologia

23 9 18204107

Primer Quadrimestre

Relació Terapèutica i Comunicació en la Infermeria 24 10

18204001

Infermeria a la Gestació, Infància i Adolescència 25 12

18204102

Infermeria en la Joventut 28 12

18204103

Principis de Nutrició a Infermeria 26 12

18204108

International Nursing 27 16

18204205

Introducció Tècniques Complementàries en els Cuidatges d’Infermeria 27 16

18204210

Segon Quadrimestre

Antropologia i Ciutadania

21 10 18204010


20 10 18204104

Pràctiques Clíniques I

- - - 18204110

41

Guia docent del Grau en Infermeria Programes docents

CAMPUS CATALUNYA PRIMER CURS

15. PROGRAMES DOCENTS PRIMER CURS CAMPUS CATALUNYA

Grau en Infermeria CAMPUS CATALUNYA- Pla d’Estudis 1820



ASSIGNATURES ANUALS

Infermeria Bàsica en el Cicle Vital 9


Fonaments de Psicologia Aplicada 6 Xavier Moriones Psicologia 18204005

Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i Documentació

6 Teresa Verdura Infermeria 18204008


Estructura i Funció del Cos Humà

6 Ana Borruel Mercedes Gómez Rosa Sansegundo

Infermeria Ciències Mèdiques Bàsiques

18204001

18204004 Biologia i Microbiologia 6

Maria José Figueras Roxana Beaz-Hidalgo

Ciències Mèdiques Bàsiques

Ètica del Cuidatge i Bases Conceptuals d’Infermeria 6 Carme Vives Infermeria 18204009


18204002 Funció del Cos Humà 6 Ana Borruel Infermeria

18204003 Bioestadística 6 Elena Abelló M. Rosa Aparicio Infermeria

Salut Pública i Educació per a la Salut 6 Dolors Cid Infermeria 18204007

Introducció a les pràctiques clíniques 3


42

Guia docent del grau en Infermeria Programes docents 1r curs

CAMPUS CATALUNYA 18204101 Infermeria Bàsica en el Cicle Vital

DADES IDENTIFICATIVES

INFERMERIA BÀSICA EN EL CICLE VITAL Codi 18204101 Assignatura

Ensenyament Grau d' Infermeria (2009)

Crèd. Tipus Curs Període Cicle Descriptors

9 Primer Anual 1r

Idioma Cata là

Departament Infermeria

Coordinador/a RODERO SANCHEZ, VIRTUDES

VIVES RALATS, CARMEN

PI É SALVAT, MONTSERRAT

RODERO SANCHEZ, VIRTUDES

FORTES DEL VALLE, MARIA ÁFRICA

MONTOYA ALCOLEA, MARÍA DESAMPARADOS

PIÉ SALVAT, MONTSERRAT

GÓMEZ DOMÍNGUEZ, MARÍA AURORA

VI VES RALATS, CARMEN

Adreça electrònica

[email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected]

Professors/es

Web

Descripció general

Es una activitat curricular teòrica, anual que introdueix a l'estudiant en el coneixement de la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques des de la perspectiva holística i global. Profunditza en el procés evolutiu de la persona sana des de les etapes del cicle vital

Competències

Tipus A Codi Competències Específiques

A2 Conèixer, dirigir i aplicar els principis que sustenten les cures integrades d'infermeria per a treballar d'una manera holística, reconeixent la singularitat i la diversitat multicultural.

A7 Conèixer i valorar els canvis associats a les diferents etapes del cicle vital i la seva repercussió en la salut, identificant les modificacions estructurals, funcionals, psicològiques de formes de vida.

A11 Utilitzar el judici clínic en el procés de cuidar i desenvolupar plans de cures per a arribar a els estàndards de qualitat i la pràctica basada en l'evidència.

A13 Habilitat per a realitzar procediments i tècniques coneixent l'ús i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d'infermeria, tenint en compte la seguretat de la persona i del professional.

Tipus B Codi Competències Transversals

B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.

B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.

B5 Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.

Tipus C Codi Competències Nuclears

C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d’aprenentatge

Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge

A2

Analitzar les característiques universals de cadascuna de les necessitats de la persona al llarg del cicle vital en funció dels canvis que presenten, des de la perspectiva de prevenció, promoció i qualitat de vida, tenint en compte el context sociocultural Descriure intervencions i orientacions infermeres que mes s'adeqüen a la cura de la persona relacionades amb les necessitats al llarg del cicle vital

A7 Identificar en el cicle vital l'etapa de creixement i desenvolupament físic, psicològic i cognitiu i explicar les modificacions corporals, funcionals, psicològiques i la seva relació amb l’entorn sociocultural

A11 Explicar el procés de judici clínic i ètic en situacions de cures.

A13 Descriure i aplicar procediments bàsics orientats al confort i la seguretat de la persona a cadascuna de les necessitats al llarg del cicle vital

43




Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge

B3 Analitza una situació donada i identifica aspectes que cal millorar

B4 Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa

B5

Té en compte els punts de vista dels demés i retroalimenta de forma constructiva Fomenta que tots els membres es comprometin amb la gestió i funcionament de l'equip

Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

C4 Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric

Continguts

Tema Subtema

Es defineixen les diferents etapes, les característiques i les cures en cada una d'elles. En el nounat i el lactant, s'estudien les característiques físiques i les necessitats de nutrició/eliminació, seguretat, regulació, temperatura, higiene, activitat, en les etapes pre-escolars i escolars s'estudiaran els aspectes singulars de les necessitats de seguretat, pertinença, activitat, repós, son

Unitat temàtica II.- El nen/la nena: nounat i infáncia

Necessitats situades en la base de la jerarquia de supervivència; funcionals; de integració; assoliment; i les de recerca de creixement: l'actualització; Característiques de les necessitats humanes al llarg del cicle vital des de la perspectiva holísticaa i dinàmica de la ciència del caring

Unitat temàtica I.-Necessitats Humanes Bàsiques des de la perspectiva del Caring

S’estudiaran els aspectes singulars de les necessitats de seguretat; (anticoncepció), pertinença, autoestima i autoimatge, aprofundint en l'anàlisi de la sexualitat i les seves implicacions socials de gènere. S' estudia la reproducció: en el cicle menstrual. L'autoconeixement, autoexploració, els programes de prevenció per el càncer ginecològic i de mama, prevenció ETS, i l'anticoncepció

Unitat temàtica III:_ L'Adolescéncia

S'aprofundeix en les necessitats de activitat-inactivitat, d'assoliment. S' desenvolupa el concepte i funció de pertinença. S'analitzen els problemes de soledat, aïllament, desarrelament i es treballen les actituds per ajudar a la prevenció i promoció de la salut

Unitat temàtica IV.- Dones i homes adults

Unitat temàtica V.- Embaràs, part i puerperi

S'Aprofundeix en les necessitats que poden plantejar-se a les dones durant l'embaràs, part i puerperi, considerant la participació de la parella i gup familiar

S’estudien els conceptes de gerontologia, geriatria, envelliment, senescencia, senilitat, senectut, ancià vell. Ancià i tipus d’edat. L’evolució i creixement demogràfic de l’envelliment. S’estudiaran els canvis físics, psicològics i socials associats a aquesta etapa de la vida i la seva repercussió en les necessitats de nutrició/eliminació, seguretat, regulació de la temperatura, higiene, activitat, seguretat, estima, amor i pertinença, repòs i son i actualització. La infermeria en l’atenció geriàtrica i gerontològica.

Unitat temàtica VI.- La gent gran.

Unitat temàtica VII: Processo de raonament clìnic

S'explica el procés de cures com mètode per elaborar el judici clínic: judici diagnòstic y judici i acció terapèutica

Metodologies :: Proves

(*)Hores a classe

Hores fora de classe

Hores totals

Activitats Introductòries 2 0 2

Sessió Magistral 46 40 86

Pràctiques a laboratoris 20 8 28

Seminaris 18 12 30

PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes 17 22 39

Presentacions / exposicions 16 10 26

Atenció personalitzada 1 1 2

Proves pràctiques 2 2 4

Proves de desenvolupament 4 4 8

44



Metodologies

Descripció

Questions plantejades el primer dia de classe per constatar els coneixements previs de l'estudiant envers a la disciplina d'infermeria

Activitats Introductòries

Presentació en l’aula dels conceptes fonamentals de cadascuna de les necessitats, aprofundint en les més prevalents de cadascuna de les etapes. S'identifiquen els canvis anatomo- fisiològics i psicològics que caracteritzen l'etapa d'estudi, així com els conceptes i terminologia específica, mitjançant l'exposició dels continguts, suport visual i discussió de dubtes i preguntes

Sessió Magistral

Tallers interactius per a l'estudi i l'aplicació de mecànica corporal, canvis posturals, higiene i asèpsia, constants vitals, respiració. relaxació

Pràctiques a laboratoris

1.- Dos seminaris que, consisteixen en sessions en les que es projectarà una pel•lícula comercial relacionada amb els temes estudiats de les necessitats de sexualitat, d'integració i recerca de creixement: assoliment, partenença, actualització. 2.- Seminaris d'aprofundiment de situacions del cicle vital: nen/nena, adolescent, persona gran-familia

Seminaris

Estudi de dues situacions clíniques amb diferents escenaris segons els objectius del tema i amb dades addicionals a demanda dels alumnes, que abasten situacions de cuidatge de prevenció i promoció de salut de les unitats temàtiques d'estudi

PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes

Elaboració d'un treball de Camp: Judici Clínic Entrevista anàlisi de dades Identificació de comportaments, hàbits i estils de vida Identificació de problemes o situacions de cuidatges Judici Diagnòstic Judici Terapèutic

Presentacions / exposicions

Atenció personalitzada

Descripció

Seguiment dels treballs individualitzats i de grup, amb el programa virtual Moodle. Tutories presencials obligatòries planificades dintre del temari i horari de l'assignatura

Avaluació

Competències Descripció Qualificació Metodologies

A2

A7

A11

B3

B4

B5

C4

Elaboració del Pla de treball grupal i/o individual Recerca de fonts documentals Exposició oral, presentació i argumentació dels principis científics basats en fonts documentals Anàlisi i discussió de les fonts documentals Treball autònom i de grup Cooperació amb el grup Autoavaluació individualitzada i grupal

20% PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes

A2

A7

A13

B3

B4

Examen de habilitats pràctiques en l'aula de laboratori amb diferents escenaris, S’utilitzen llistes de comprovació amb paraules claus que expressen l'habilitat mostrada i la escala de qualificacions

Apte- No apte


A2

A7

Desenvolupament en profunditat dels temes: de nen/nea neonat; adolescència- sexualitat, la persona grand. Presentació en classe; exposició oral; fonamentació documentals dels principis

30% Seminaris

45



Metodologies Competències Descripció Qualificació

A11

B3

B4

B5

C4

científics. Anàlisis, discussió, conclusió Elaboració d'una narrativa d'intronspecció el relació a les necessitats de avanç, pertenença, actualització

A2

A7

A11

A13

B3

B4

Treball: Judici Clínic 20% Presentacions / exposicions

A2

A7

A11

A13

B3

B4

B5

C4

Conceptes i principis científics impartits en classes magistrals, seminaris i PBL. Judici Clínc El estudiant desenvolupa en profunditat temes d'estudi, amb preguntes curtes o tipus test

30%. Proves de desenvolupament

A2

A7

A11

A13

B3

B4

B5

C4

Examen teòric pràctic apte-no apte Proves pràctiques

Altres

Altres comentaris

Avaluació continuada. Per aprovar l'assignatura s'ha de tenir totes les proves i activitats aprovades. Es recomana l'assistència a les classes magistrals. Els seminaris són de caràcter obligatori. Les sessions de PBL són obligatòries.

Fonts d'informació

Bàsica

Alfaro-Lefevre,R. Aplicación del proceso enfermero. Barcelona: Masson: 2003 Aranguren, J.L. La vejez como autorrealización personal y social: Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales. Instituto Nacional de Asuntos Sociales: 2009 Benner, P. Practica progresiva en enfermería. Manual de comportamiento profesional. Barcelona: Grijalbo: 1987 Benavent, A; Ferrer, E; Francisco, C. Fundamentos de enfermería. 1º ed. Madrid: DAE, S.L.: 20001 Erikson, E. El ciclo Vital Completado. Barcelona: Paidós: 2000 Gárcia López, M.; Rodriguez Ponce, C. y Toronjo Gómez, AM. Enfermeria del anciano. Ed. DAE (Grupo Paradigma), Madrid, Valencia: 2001 Generalitat de Catalunya. Protocol per l'asistencia normal. Departament de Salut: 2007 López, N. Curso Educativo afectivo-Sexual. La Coruña: Netbiblo: S.L. 2003 Llibre Blanc. Activitats preventives per la gent gran. Generalitat de Catalunya. Département de Sanitat i Seguretat Social. Barcelona: 1999 Marriner, A. Alligoog MR. Modelos y teorias de enfermeria. 6º ed. Madrid: Harcourt Brace de España, S.A; 2007 Maslow, A. El hombre autorrealizado: hacia una psicología del ser.10º ed. Barcelona: Kairos; 1993 Potter. Perry. Fundamentos de enfermeria. 5º ed. Barcelona: Harcourt: 2002

46



47

Fonts d'informació

Kohan. ¿Qué es lo mejor de ser abuelos?. Grijalbo: Barcelona: 2005 Kozier, B. Fundamentos de enfermeria: Conceptos, procesos y prácticas. V. I, II. Madrid: Pearson Prentice, Hall: 2008 Ribera, J.M: Gil, P. Alteraciones de los órganos de los sentidos en los ancianos. Clínicas Geriátricas. Madrid: Editores Médicos: 1994 Seguranyes, G. Enfermería Maternal. Barcelona: Doyma: 2000 Spencer, A; Nevad, J; Fichener-Rathus. Sexualidad Humana. Madrid: Pearson. Prentice Hall: 2005 Torralba, F. Antropología del Cuidar. Madrid: MAPFRE, S.A.: 2005 Watson, Jean. Le Caring. Paris: Seli Arslan: 1998 Watson, J. Nursing. The Philosophy and Sciencie of Caring. Publishes by the University Press of Colorado. EE.UU: 2008

Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari

INTRODUCCIÓ A LES PRÀCTIQUES CLÍNIQUES/18204109

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS HUMÀ/18204001 Assignatures que es recomana cursar simultàniament

BIOLOGIA I MICROBIOLOGIA/18204004

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS HUMÀ/18204001

ÈTICA DEL CUIDATGE I BASES CONCEPTUALS D'INFERMERIA/18204009

FONAMENTS DE PSICOLOGIA APLICADA/18204005

Altres comentaris Es recomana l'assistència a classe. És obligatòria l'assistència als seminaris i PBL. Per superar l'assignatura és

necessari tenir totes les parts aprovades.

Guia docent del Grau en Infermeria Programes docents 1r curs

CAMPUS CATALUNYA 18204001 Estructura i Funció del Cos Humà


ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS HUMÀ Codi 18204001 Assignatura

Ensenyament Grau d'Infermeria (2009)


6 Primer Primer 1r

Idioma Castellà

Català Departament Bioquímica i Biotecnologia

Infermeria Coordinador/a SAN SEGUNDO MOZO, ROSA MARÍA

GÓMEZ ARNAIZ, MARÍA MERCEDES

SAN SEGUNDO MOZO, ROSA MARÍA

BORRUEL LLOVERA, ANA MARIA

CABRÉ BARGALLÓ, MARIA


[email protected] [email protected] [email protected] [email protected]

Professors/es

Web

Descripció general Anatomia i Bioquímica

Competències



A18 Conèixer i identificar l'estructura i funció del cos humà. Comprendre les bases moleculars i fisiològiques de les cèl•lules i els teixits.



Resultats d'aprenentage


A7

Comprendre els mecanismes bioquímics i la seva regulació dels diferents òrgans i sistemes que configuren el cos humà. Diferenciar els òrgans i estructures com components de sistemes i aparells del cos humà Distingir l'estructura de les biomolècules, les diferents vies metabòliques, i les biomolècules implicades en els processos de transmissió i expressió de la informació biològica, amb la intenció d'integrar-les en el funcionament de l'organisme

A18 Utilitzar les bases morfològiques i funcionals per a realitzar una exploració infermera eficaç



Continguts

Tema

BIOQUÍMICA PROGRAMA TEÒRIC (30 hores) Tema 1.- Bioelements i biomolècules Bioquímica i biomedicina. Elements químics de la matèria viva. Polímers biològics i els seus monòmers

Tema 2. -Aigua i dissolucions aquoses L’aigua, propietats, forces intermoleculars. Dissolucions aquoses. Propietats col.ligatives. Pressió osmòtica. Àcids i bases. Concepte de pH. Solucions amortidores, importància biològica, amortidors fisiològics.

Tema 3.- Glúcids Concepte. Classificació: monoglúcids simples i derivats, oligoglúcids, poliglúcids simples i derivats. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica.

Tema 4.- Lípids Concepte. Classificació: àcids grassos, lípids simples, lípids complexos i lípids isoprenoides. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica.

Tema 5. -Proteïnes Concepte. Aminoàcids; classificació i propietats. Pèptids. Proteïnes; nivells d’estructuració, desnaturalització. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica

Tema 6. -Àcids nucleics Concepte. Bases púriques i pirimidíniques. Nucleòsids i nucleòtids. DNA i RNA: estructura. Propietats i funcions biològiques dels àcids nucleics. Interès a la clínica.

48



Continguts

Tema 7.- Membranes biològiques Composició i estructura de les membranes. Model de mosaic fluid.

Tema 8.- Mecanismes de pas a través de membranes Mecanismes de pas, classes i nomenclatura. Difusió simple. Transport passiu. Transport actiu: impulsat per ATP i per gradient iònic. Canals iònics. Mecanismes de transdució de senyals.

Tema 9.- Catàlisi enzimàtica Catàlisi enzimàtica: característiques generals. Classificació i nomenclatura dels enzims. Cinètica enzimàtica; relacions entre concentració de substrat i velocitat. Coenzims i vitamines. Interès a la clínica.

Tema 10.- Introducció al metabolisme Cicle de la matèria i flux d’energia a la biosfera. Concepte, fases i etapes del metabolisme. Metabolisme energètic; processos de producció, emmagatzemament i consum d’energia, ATP.

Tema 11.- Metabolisme oxidatiu Acetil CoA i piruvat; fonts i destins. Cicle dels àcids tricarboxílics (COT): reaccions, rendiment i regulació. Cadena respiratòria mitocondrial (CRM); transport d’equivalents de reducció, estructura de la cadena. Fosforilació oxidativa (FO), concepte d=acoblament CRM-FO. ATPasa mitocondrial.

Tema 12.-Metabolisme dels glúcids Paper central de la glucosa-6-P; destins possibles. Glicòlisi, gliconeogènesi, glicogenòlisi, glicogenogènesi i ruta de les pentoses fosfat: fases, reaccions, rendiment i regulació.

Tema 13.- Metabolisme dels lípids Fonts d’àcids grassos, alimentació i síntesi endògena. Transport de lípids, lipoproteïnes. Els triglicèrids com a substància de reserva: biosíntesi i mobilització. Oxidació dels àcids grassos: fases, reaccions, rendiment i regulació. Síntesi i utilització de cossos cetònics, reaccions i regulació. Biosíntesi de lípids de membrana

Tema 14.- Metabolisme dels aminoàcids Origen dels aminoàcids. Reaccions de desanimació oxidativa, transaminació i transdesaminació. Degradació dels esquelets carbonats: aminoàcids glucogènics i cetogènics. Cicle de la urea: reaccions, rendiment i regulació.

Tema 15.- Metabolisme dels nucleòtids Biosíntesi de ribonucleòtids i desoxiribonucleòtids, factors reguladors. Biosíntesi de nucleòtids coenzimàtics. Degradació de nucleòtids, catabolisme de bases púriques i pirimidíniques, víes de recuperació.

Tema 16.- Regulació del metabolisme Regulació i integració metabòlica. Regulació metabòlica en l’home. Ajustaments metabòlics en: cicle dejuni alimentació, obesitat, embaràs, lactància, exercici, diabetis i estrès.

Tema 17.- Metabolisme del DNA Genoma eucariota. Organització cromosòmica. Replicació del DNA. DNA polimerasa i altres enzims. Lesions del DNA, reparació. DNA mitocondrial.

Tema 18.- Metabolisme del RNA El DNA motlle de la síntesi de RNA. Mecanisme de la transcripció: iniciació, elongació i terminació. RNA polimerasa. Processament posttranscripcional dels RNAm, RNAr i RNAt.

Tema 19.- Metabolisme de les proteïnes Codi genètic, característiques. Estructures i molècules protagonistes de la traducció. Activació d’aminoàcids. Mecanisme de la síntesi proteica: iniciació, enlogació i terminació. Modificació posttraduccional. Control de la transcripció en procariotes i en eucariotes. Degradació de les proteïnes.

ANATOMIA PROGRAMA TEÒRIC (20 hores) Tema I: Introducción. 1.1. Definición. 1.2. Constitución del cuerpo humano. 1.3. Posición anatómica. 1.4. Aspecto del cuerpo humano. 1.5. Causas que determinan la forma y la constitución del cuerpo.

Tema II: Sistema locomotor. 2.1 Introducción del sistema musculoesquelético Los huesos y el sistema esquelético. 1. Tipos de huesos y clasificación. 2. Marcas y características de los huesos. 3. Desarrollo de los huesos. 4. Vasos sanguíneos y linfáticos de los huesos. Inervación. 5. Arquitectura y funciones de los huesos. Articulaciones. 1. Clasificación de las articulaciones. 2. Irrigación arterial y drenaje venoso de las articulaciones. Inervación. 2.3. Sistema muscular. 1. Tipos de músculo. 2.2. Columna y tórax. 1. Columna vertebral. 2. Músculos de la espalda 3. Costillas y esternón. 4. Articulaciones y músculos del tórax. 2.3. Miembro superior. I. Huesos y articulaciones del miembro superior. 1. Clavícula, articulaciones esternoclavicular y acromiovlavicular. 2. Escápula. 3. Húmero y acticulaciòn del hombro. 4. Radio, cúbito y sus articulaciones. 5. Huesos de la mano, metacarpianos y dedos. Articulaciones. II. Sistema muscular del miembro superior. 1. Músculos del hombro. 2. Músculos del codo. 3. Músculos del antebrazo. 4. Músculos de muñeca y mano. III. Compartimentos del miembro superior IV. Inervación del miembro superior. V. Vascularización del miembro superior 2.4. Pelvis y miembro inferior I. Huesos y articulaciones del miembro inferior. 1. Pelvis: hueso coxal. Articulaciones y ligamentos. 2. Fémur. Articulación y ligamentos de la cadera. II. Sistema muscular del miembro inferior. 1. Músculos del tronco. 2. Músculos de cadera. 3. Músculos de rodilla. 4. Músculos de tobillo. III. Compartimentos miembro inferior IV. Inervación del miembro inferior. V. Vascularización del miembro inferior 2.5. Cabeza y cuello. 1. Huesos del cráneo y de la cara. 2. Sistema muscular de cabeza-cara-cuello. 3. compartimentos del cuello. 4. Vascularización e inervación de cabeza-cara-cuello. 5. Estructuras viscerales del cuello.

Tema III: Sistema nervioso 3.1. Organización básica del Sistema Nervioso. 3.2. Médula espinal. 3.2.1. Fascículos ascendentes. 3.2.2. Fascículos descendentes. 3.2.3. Meninges. 3.3. Encéfalo: Cerebro 3.3.1. Corteza cerebral. 3.3.2. Núcleos del cerebro. 3.4. Encéfalo: tronco. 7.4.1. Núcleos de nervios craneales. 7.4.2. Vías centrales. 3.5. Encéfalo: cerebelo. 3.6. Vascularización

Tema IV: Organos de los sentidos. 4.1. Aparato ocular. 4.2. Oido.

Tema V: Sistema cardiovascular. 5.1. Estructura macroscópica del corazón. 5.2. Estructura microscópica del corazon. 5.3. Sistema de conducción. 5.4. Inervación del corazón. 5.5. Vascularización. 5.6. Pericardio. 5.7. Grandes vasos. 5.8. Mediastino. 5.9. Circulación fetal. 5.10. Diafragma.

Tema VI: Sistema respiratorio. 6.1. Tracto respiratorio superior. Nariz. Faringe. Laringe. 6.2. Tracto respiratorio inferior. 1. Tráquea. 2. Arbol bronquial. 3. Pulmones. 6.3. Inervación y vascularización.

Tema VII: Sistema Digestivo. 7.1. Cavidad bucal. 7.2. Faringe. 7.3. Esófago. 7.4. Estómago. 7.5. Intestino delgado. 7.6. Colon. 7.7. Recto. 7.8. Hígado y vías biliares. 7.9. Páncreas. 7.10. Bazo.

Tema VIII: Sistema Urinario. 8.1. Riñones. 8.2. Via excretora: cálices, pelvis renal y réter. 8.3. Vegiga. 8.4. Uretra. 8.5. Neuroanatomía

Tema IX: Sistema Reproductor. Masculino: 91. Órganos internos: Próstata Cordón espermártico Testículos Epidídimo Conducto deferente Vesículas seminales Uretra 9.2. Órganos externos: Escroto Pene Femenino: 9.3. Órganos internos:

49



Continguts

Ovarios Trompas uterinas Útero Vagina Ligamento ancho 9.4. Órganos externos: Labios mayores Labios menores Vestíbulo vaginal Clítoris 9.5. Mamas.

Tema X: Sistema Endocrino. 10.1. Relaciones. 10.2. Hipófisis. 10.3. Epífisis. 10.4. Tiroides. 10.5. Paratiroides. 10.6. Glándulas suprarenales. 10.7. Páncreas.

Tema XI: Sistema Sanguíneo y linfático.


(*)Hores a classe


Hores totals

Activitats Introductòries 0.5 0 0.5




Seminaris 12 24 36


Proves objectives de tipus test 2 0 2

Metodologies

Descripció

El primer dia de classe es fa una introducció del programa de l’assignatura


Sessió Magistral Exposició dels continguts teòrics


Estudi d'un cas clínic

Pràctiques a laboratoris Valoració d'una corba de glucosa

Seminaris Treball en equip d'un tema assignat pel professor


Descripció

L'estudiant contactarà previament la cita amb la professora

Avaluació


A7

A18

Part Anatomia: Es faran grups de treball per desenvolupar un tema en concret

A la prova d'Anatomia

Seminaris

A7

A18

Part de Bioquímica: La prova objectiva tipus test tindrà continguts de la part teòrica, pràctica de laboratori i BPL Part Anatomia: La prova objectiva tipus test tindrà continguts només de la part teòrica

50%

50%

Proves objectives de tipus test

Altres

Altres comentaris

50



51

Fonts d'informació

Bàsica

BIOQUIMICA BIBLIOGRAFIA RECOMENDADA McKEE T & McKEE JR., Bioquímica. La base molecular de la vida., Ed. Interamericana McGraw-Hill., 2003 LOZANO JA, GALINDO JD, GARCÍA-BORRON JC, MARTÍNEZ LIARTE JM, PEÑAFIEL R, SOLANO F, Bioquímica y Biología Molecular para Ciencias de la Salud., Ed. Interamericana McGraw-Hill., 2000 MüLLER-ESTERL W, Bioquímica. Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida. Ed. Reverté 2008. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA LEHNINGER A, NELSON D, COX M, Principios de Bioquímica., Ed. Omega.4ª edición., 2003 BERG JM, TYMOCZKO JL, STRYER L, Bioquímica. Ed. Reverté. 6ª edición, 2007. ANATOMIA THIBODEAU G, PATTON KT. Anatomía y Fisiología. Ed. Harcourt. 4ª edición. 2000. LATARJET M, RUIZ LIARD A. Anatomía Humana. Ed Panamericana. 3ª edición. 1995. SOBOTTA J, BECHER H. Atlas de Anatomía Humana. Ed Panamericana. NETTER FRANK H. Atlas de Anatomía Humana. Ed. Masson. S.A.

Complementària


CAMPUS CATALUNYA 18204004 Biologia i Microbiologia


BIOLOGIA I MICROBIOLOGIA Codi 18204004 Assignatura



6 Primer Primer 1r

Idioma Castellà

Cata là

Departament Ciències Mèdiques Bàsiques

Coordinador/a FIGUERAS SALVAT, MARIA JOSEFA

GUARRO ARTIGAS, JOSEP

FIGUERAS SALVAT, MARIA JOSEFA

GENÉ DÍAZ, JOSEPA

STCHIGEL GLIKMAN, ALBERTO MIGUEL

SILVERA SIMÓN, MARÍA CAROLINA

BEA Z HIDALGO, ROXANA



Professors/es

Web http://http://www.fmcs.urv.cat/cmb/unitat/biologia_microbiologia/

Descripció general

Aquesta assignatura és una introducció a l'estudi de l'organització estructural i funcional de les cèl•lules, dels principis de la genètica i la microbiologia. L’objectiu general de l’assignatura és que l’alumne adquireixi una base tant teòrica com pràctica dels fonaments cel•lulars, moleculars i genètics del funcionament del cos humà, tant en estat de salut com de malaltia, fen especial èmfasis en l’estudi dels microorganismes i dels processos infecciosos, això li permetrà més endavant comprendre les bases biològiques de la patologia i de la terapèutica. Tots aquests coneixements estan estructurats en tres blocs temàtics: Biologia Cel•lular, Genètica i Microbiologia.

Competències


A8 Conèixer els processos fisiopatològics, els problemes de salut mental i les necessitats nutricionals d'aquests processos; reconèixer i interpretar factors de risc i signes normals o canviants de salut-mala salut, sofriment i incapacitat de la persona en les diferents etapes del cicle vital.







A8

Distingir els microorganismes més comunament associats a les infeccions, mecanismes de transmissió. i les estratègies de control i tractament Definir els conceptes d'immunització activa i passiva i saber explicar els tipus de vacunes i la seva utilitat Explicar les bases de la resposta immunitària a la infecció i conèixer els factors que l'alteren.

A13 Definir els conceptes de esterilització i desinfecció i saber explicar els processos de esterilització, desinfectació i d'ús dels antisèptics

A18 Saber distingir els diferents tipus cel•lulars, composició, funció i interrelacions Explicar les bases genètiques de l'herència i de les malalties hereditàries. Comprendre els mecanismes que regulen el desenvolupament embrionari i la diferenciació cel·lular



52



Continguts

Tema Subtema

Tema 1. Introducció a la biologia cel•lular i funcions fonamentals dels organismes. Teoria cel•lular. Morfologia i composició de la cèl•lula. Propietats estructurals, genètiques i fisiològiques de la cèl•lula. Cèl•lules procariotes, eucariotes. Tema 2. Estudi de l'organització cel.lular I: Matriu extracel•lular i membrana plasmàtica. Estructura, composició química i activitat fisiològica. Matriu citoplasmàtica i citoesquelet (microfilaments, filaments intermedis i microtúbuls). Estructura, composició química i actividad fisiològica. Paper de citoesquelet en la dinàmica cel•lular. Reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, endosomes, peroxisomes i mitocòndris. Tipus, estructura, activitat fisiològica i biogènesi. Nucli: matriu nuclear, nuclèol i ribosomes. Organització estructural. Tipus de cromatina i nivells d’organització molecular. Paper del nuclèol en la biogènesi dels ribosomes. Tema 3. Estudi de l'organització cel.lular II: Cicle cel•lular, divisió cel•lular i desenvolupament embrionari. Cicle cel•lular i mitosis. Meiosis i reproducció sexual. Gametogènesi i fecundació. Diferenciació cel•lular.

Bloc 1: BIOLOGIA CEL.LULAR. (6 hores)

Tema 4. Cromosomes i herència. Genètica mendeliana: conceptues bàsics. Lleis de Mendel. Tema 5: Mutacions cromosòmiques y gnòmiques. Tema 6: Trastorns monogènics o mendelians en els éssers humans: Herència autosòmica i herència lligada al sexe.

Bloc 2: GENÈTICA (3 hores).

Tema 7. Microbiologia. Evolució històrica. Conceptes bàsics i contingut. Estructura bacteriana. Components de la cèl•lula bacteriana. Fisiologia, nutrició i creixement. Medis de cultiu. Identificació dels bacteris. Genètica bacteriana. Tema 8. Interrelacions hoste-paràsit. Microbiota normal o indígena. Conceptes d’infecció. Postulats de Koch. Factors determinants d’acció patògena. Defenses naturals contra la infecció. Inflamació. Fagocitosi. Complement. Immunologia. Resposta immune específica. Immunoteràpia i immunoprevenció. Vacunes. Tema 9. Quimioteràpia. Antibiòtics i quimioteràpics. Mecanismes d’acció. Classificació dels antibiòtics. Antibiograma. Tema 10. Diagnòstic de les malalties infeccioses. Recollida de mostres, conservació i transport. Diagnòstic directe i indirecte. Cultiu. Reaccions serològiques. Tècniques de biologia molecular pel diagnòstic. Tema 11. Cocs grampositius i gramnegatius. Staphylococcus. Streptococcus. Neisseria. Cocs anaerobis. Tema 12. Bacils grampositius i gramnegatius. Corynebacterium. Listeria. Bacillus. Clostridium. Enterobacteriaceae. Vibrio. Campylobacter. Pseudomonas. Acinetobacter. Bacils gramnegatius anaerobis. Haemophilus. Brucella. Legionella. Bordetella. Tema 13. Micobacteris. Mycobacterium tuberculosis. Altres micobacteris d’interès mèdic. Espiroquetes. Treponema, Borrelia, Leptospira. Micoplasmes rickèttsies i clamídies. Característiques generals. Tema 14. Micologia. Característiques generals del fongs. Els fongs com organismes patògens. Tipus i característiques de les micosis. Diagnòstic i tractament. Tema 15. Virologia. La partícula vírica. Estructura i mecanismes de multiplicació. Diagnòstic i tractament de les infeccions víriques. Virus ADN. Herpesvirus. Citomegalovirus. Virus d’Epstein-Barr. Papillomavirus. Hepatitis víriques. HepatitisA, B, C, D. Altres tipus d’hepatitis. Tema 16.Virus ARN. Virus de la grip. Virus de la parotiditis. Virus del xarampió. Virus sincític respiratori. Virus de la poliomielitis. Enterovirus. Virus de la ràbia. Virus de la rubeola. Rotavirus. Virus de la immunodeficiència humana. Prions: Estructura i malalties que provoquen. Tema 17. Parasitologia. Característiques generals dels paràsits d’interès mèdic. Tipus de paràsits i malalties en l´home. Definicions. Tècniques de diagnòstic..- Protozous. Amebes. Giardia. Trichomonas. Leishmania, Plasmodium, Toxoplasma, Cryptosporidium, Leishmania, Trypanosoma. Helmints. Enterobius. Ascaris. Trichinella. Echinococcus. Anisakis. Artròpodes paràsits i transmissors de malalties. Tema 18. Bacterièmies. Sepsis. Hemocultiu. Endocarditis. Meningitis infeccioses.

Bloc 3: MICROBIOLOGIA (22 hores)

53



Continguts

Tema Subtema

Tema 19. Infecció respiratòria. Infeccions del tracte respiratori superior. Infeccions del tracte respiratori inferior. Tema 20. Infeccions urinàries: característiques generals, tipus, diagnòstic i tractament. Tema 21. Malalties de transmissió sexual: característiques generals, tipus, diagnòstic i tractament. Tema 22. Infeccions gastrointestinals: característiques generals, tipus, diagnòstic i tractament. Tema 23. Infeccions de la pell, teixits tous, osteomielitis: característiques generals, diagnòstic i tractament. Infeccions de la boca: característiques generals, tipus mecanismes de defensa i tractament. Tema 24. Control de les poblacions microbianes. Concepte d’esterilització i desinfecció. Efectes dels agents físics i químics sobre els microorganismes. Radiacions. Filtració. Agents químics esterilitzants. Desinfectants. Antisèptics. Conservants. Graus d’acció dels germicides. Tècniques per a l’avaluació de la seva activitat. Tema 25. Infecció hospitalària i infecció adquirida en la comunitat. Prevenció de la infecció hospitalària. Paper de la infermeria en el control de la infecció hospitalària.

PRÀCTICA 1: Introducció al estudi dels microorganismes en un laboratori de Microbiologia. Les persones i l’ambient com a vehicle de transmissió de microorganismes. PRÀCTICA 2: Introducció a l’ús del microscopi. Observació a l'estructura cel•lular: organismes procariotes i eucariotes. PRÀCTICA 3: Fongs d’importància clínica. PRÀCTICA 4: Paràsits d'importància clínica. PRÀCTICA 5: Divisió dels organismes: mitosi i meiosi. PRÀCTICA 6: Espermatogènesi i ovogènesi. PRÀCTICA 7: Determinació de grups sanguinis.

PRÀCTICAS AL LABORATORI (20 hores)

Planificació


(*)Hores a classe Hores fora de classe Hores totals






Metodologies

Descripció

Activitats Introductòries Presentació genèrica de l' assignatura

Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Estan programades tres hores lectives setmanals. Els continguts del temari explicats a les classes magistrals s’avaluaran a traves d’un examen parcial i d’un examen final o de síntesi que s'hauran de superar amb una nota mínima de 5 sobre 10 per a considerar-los aprovats. El alumnes que hagin superat l’examen parcial no hauran d'examinar-se al final de la part del programa avaluada en l’examen parcial. Els alumnes haurien d'examinar-se de tota l'assignatura en cas de no haver aprovat el primer parcial. El primer parcial contarà un 40% de la nota final; i el segon parcial amb un 50% en el qual s'inclourà una pregunta de pràctiques. Els alumnes que no superin qualsevol dels dos exàmens haurien d'anar amb la part suspesa l'examen de recuperació del gener.

Sessió Magistral

54



Metodologies

Per donar una visió pràctica dels conceptes explicats, els alumnes, en grups de tres o quatre, han de realitzar a classe una exposició de 10 minuts (presentació en Power Point) en la que han de participar tots els membres del grup sobre un tema d’interès i d’actualitat que proposarà el professor. Per realitzar les presentacions els alumnes contaran amb la supervisió e orientació del professor. Aquesta presentació és obligatòria per tots els alumnes (excepte per els repetidors) i serà enviada al professor a traves del Moodle abans de la seva presentació.


Les pràctiques guiades són obligatòries per tots els alumnes excepte per els repetidors. Tindran una duració d’un total de 20 hores, distribuïdes en 5 hores diàries durant 4 dies segons l’horari oficial. El contingut de les pràctiques està orientat de tal forma que permeti a l'alumne una millor comprensió de la part teòrica del programa. També aborden aspectes tractats més superficialment a les classes teòriques. Requisits previs: 1) els alumnes hauran de portar bata de laboratori i el guió de pràctiques que esta disponible al Moodle. 2) abans de cada pràctica l'alumne haurà de llegir amb atenció el protocol de la mateixa; això li permetrà un millor aprofitament i l'ajudarà en la confecció del qüestionari corresponent. Avís important: aquells alumnes que faltin a més de dues pràctica sense causa justificada se’ls hi farà un examen personalitzat de les mateixes (veure avaluació) que es realitzarà avanç de l'examen final. Això no l’eximirà de tenir que respondre en l'examen final a la pregunta de practiques, ja que només es una forma de avaluar les pràctiques a les que no s'ha assistit donat que son d’obligatòria assistència. Els coneixements derivats de les pràctiques s'avaluaran en l'examen final amb una pregunta de respostes curtes que contarà un 10% de la nota final.



Descripció

Els alumnes poden consultar els seus dubtes directament amb els professor, de forma virtual a traves de correu electrònic, pero també en una entrevista personalitzada, el dia i l’hora de la qual es concertarà prèviament per correu

electrònic adreçat a cadascun dels professors.

Avaluació

Competències Descripció Qualificació Metodologies

A8

A13

A18

Exposició de 10 minuts (presentació en Power Point) sobre un tema d’interès i d’actualitat que proposarà el professor. S'avaluarà la capacitat de anàlisis i síntesi, expressió oral així com capacitat de comunicació. La nota contarà un 10% de la nota final.

10 Presentacions / exposicions

A8

A13

A18

La avaluació de les pràctiques guiades es realitza a traves de la assistència que es obligatòria, per tots els alumnes i a traves 1 qüestió inclosa al examen final que contarà amb un 10% de la nota final. Aquells alumnes que hagin faltat a més dues pràctiques sense causa justificació se’ls li farà una prova addicional exclusivament d’aquesta part del programa avanç de l`examen final.

10 Pràctiques a laboratoris

A8

A13

A18

Els continguts del temari explicats a les classes magistrals s’avaluaran a traves d’un examen parcial i d’un examen final o de síntesi que s'hauran de superar amb una nota mínima de 5 sobre 10 per a considerar-los aprovats. El alumnes que hagin superat l’examen parcial no hauran d'examinar-se al final de la part del programa avaluada en l’examen parcial. L’examen final o de síntesi inclourà preguntes curtes o esquemes dels tres blocs temàtics, una pregunta de pràctiques i un problema de genètica. La nota final de l’assignatura serà la derivada de les notes aprovades obtingudes en els dos exàmens més la nota obtinguda de la presentació. Sinó es així, la nota final suspesa serà nomes la obtinguda en el examen final o de síntesis. Totes aquells alumnes que no hagin aprovat algun dels exàmens tindran l'oportunitat de fer un examen de recuperació (segona convocatòria) que tindrà la mateixa estructura que l'examen final. Al igual que els altres

80 Proves de desenvolupament

55



56


exàmens haurà de superar-se en una nota mínima de 5 sobre 10, sinó es així, no es podrà considerar en la nota final ni la nota del parcial o final si esta aprovada ni la de la presentació. La nota de la presentació es guardarà durant el següent curs acadèmic per els alumnes repetidors.

Altres

Els alumnes repetidors no tenen obligació de repetir les practiques si les varen realitzar totes però si cal que s’examinin de la pregunta de practiques en l’examen final. Així mateix no caldrà que facin la presentació de nou i se lis guardarà la nota obtinguda nomes durant el següent curs acadèmic. Les notes parcial aprovades dels continguts teòrics no es guarden per el següent curs acadèmic.

Altres comentaris

En l’ànim d’orientar a l’alumne a obtenir els resultats òptims (nota màxima) en l’examen es fan els següents comentaris:

1. Quan se li demana a l’alumne que defineixi un concepte, s’espera que l’alumne respongui 3 punts bàsics: a. Què és? (estructura, composició, procés específic que es realitza)

b. On és? (localització de l’estructura o del procés) i c. Per què serveix? (funció específica del component, etapa o procés)

Així mateix, i si procedeix, s’espera que posi algun exemple concret o faci un dibuix si és pertinent. Si en la pregunta es demana fer un esquema és important fer-lo de manera clara i entenedora. Si és adient es

complementarà amb una breu explicació. Els alumnes que vulguin revisar el seu examen, hauran de portar els seus apunts per tal de poder comprovar i valorar

més acuradament el perquè de la puntuació obtinguda.

Fonts d'informació

Bàsica

- Paniagua R., Nistal, M., Sesma, P., Álvarez-Uría, M., Fraile, B., Anadón, R., Sáez, F. J. , Biología Celular. Cuarta edición. McGraw-Hill Interamericana (2007). - Gerald Karp. Biología Celular y Molecular. Conceptos y Experimentos. Quinta edición. Mc Graw Hill. (2008). - Alberts, B. & cols. , Introducción a la Biología Celular, 2n, Panamericana. Barcelona (2006). - Warren Levinson. Microbiología e inmunología médicas. Octava edición. McGraw Hill Interamericana (2004). - W. John Spicer. Microbiología clínica y enfermedades infecciosas. Texto y atlas en color. Segunda edición. Elsevier Churchill Livingstone (2009). - Michael R. Cummings. Herencia Humana. Principios y Conceptos. Cuarta edición. Editorial Médica Panamericana (1998). - Patrick R. Murray, Ken S. Rosenthal, Michael A. Pfaller. Microbiología Médica. Sexta edición. Elsevier Mosby (2009).

Complementària


CAMPUS CATALUNYA 18204005 Fonaments de Psicologia Aplicada


FONAMENTS DE PSICOLOGIA APLICADA Codi 18204005 Assignatura



6 Primer Anual 1r

Idioma Català Departament Psicologia

Coordinador/a MORIONES PELLISÀ, FRANCISCO JAVIER

MORIONES PELLISÀ, FRANCISCO JAVIER


[email protected] Professors/es

Web

Descripció general

Descripció general L’objectiu de la infermeria és la cura de la persona durant tot el seu procés vital, tenint-la en compte com a ser integral, per tant, el professional d’infermeria ha de tenir coneixements de les bases i de les principals funcions del comportament humà. Durant l’exercici professional ajuden les persones a desenvolupar estratègies per assolir l’equilibri amb elles mateixes, els altres i l’entorn. Per oferir unes cures de qualitat s’ha de considerar la persona com un tot únic amb les seves particularitats biològiques, intel•lectuals, emocionals, socials i creences, el funcionament integral de les quals contribueix en el procés de salut i malaltia. Si aquestes dimensions i processos no s’integren i interactuen adequadament l’equilibri es trenca i la persona necessitarà ajuda. Per reconèixer i donar resposta a aquestes necessitats cal conèixer les diferents dimensions i processos de funcionament del comportament humà des de les vessants filogenètica, evolutiva, bàsica i social, fent servir com a referents els diferents marcs teòrics o models conductuals actuals.

Competències



A22 Expressar i gestionar les pròpies emocions, les del pacient, famílies i membres de l'equip.


B1 Aprendre a aprendre.






A7 Identificar i analitzar els processos psicosocials bàsics Explicar els diferents processos i condicionants evolutius Conèixer les diferents teories del desenvolupament i evolució humana

A22 Conèixer las pròpies reaccions emocionals Prendre consciència de la importància de la gestió de les emocions


B1 Pregunta per aprendre i s’interessa per aclarir els seus dubtes

B3 Reconeix les limitacions i punts dèbils en els seus processos i mètodes de treball

B5 Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències


Continguts

Tema Subtema

1.- La psicologia com estudi de la conducta humana: què és una conducta?. 2.- Perspectiva holística del comportament humà: la conducta com un sistema.

Unitat temàtica I: Introducció i conceptes generals.

57



Continguts

Tema Subtema

3.- Filogènesi de la conducta humana: adaptació al medi i herència de l'espècie. 4.- El binomi herència-aprenentatge 5.- Models psicològics d'estudi de la conducta humana. 6.- Trets d'una psicologia aplicada a la infermeria: l'ésser humà és l'objecte de la pràctica infermera. (aquest punt es desplegarà a l'assignatura: "Relació terapèutica i comunicació en la infermeria" al 2n curs.

1.- Concepte de Període d’Empremta: dependència i afecció. Patologia de la afecció. 2.- El concepte de maduració: aprenentatges bàsics. 3.- Desenvolupament emocional. 4.- Desenvolupament intel•lectual. 5.- Desenvolupament psicosocial

Unitat temàticaII: Processos i condicionants evolutius

1.- Dimensió emocional: motivació, emoció i conflicte. Intel·ligència emocional , afrontament i adaptació al canvi. 2.- Dimensió intel•lectual: sensopercepció, atenció, aprenentatge i memòria. Pensament , intel•ligència i llenguatge. 3.- Dimensió social: la comunicació i els condicionants socioculturals.

Unitat temàtica III: Processos psicosocials bàsics

Planificació





Seminaris 12 12 24

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària 20 0 20

Portfolis/ Carpeta d’aprenentatge 1 17 18


Metodologies

Descripció

Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.


Exposició dels continguts de l’assignatura de forma interactiva i participativa introduint elements d’anàlisi reflexió.

Sessió Magistral

Exposició de material audiovisual relacionat amb un tema director i monogràfic extret dels continguts teòrics. El tema es definirà al començament del curs.

Seminaris

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Desplegament, anàlisi. debat i resolució del material presentat als seminaris.

L'alumne anota en el portafoli electrònic i discrecionalment (es a dir segons el seu criteri i ritme) els temes i les resolucions treballats en els espais seminari i resolució de problemes respectivament. Aquestes elaboracions personals les farà servir per presentar un treball-resum, tipus memòria al final del quadrimestre.

Portfolis/ Carpeta d’aprenentatge

58




Descripció

L'atenció personalitzada es planteja de forma voluntària, es a dir, a demanda de l'alumne i sempre relativa a dificultats en el seguiment de l'assignatura.

Avaluació


A7

A22

B1

B3

B5

Prova objectiva tipus test de tota la teoria al final el quadrimestre. La prova serà de aproximadament 50 items amb tres possibilitats de resposta. Aquestes poden ser correctes, en blanc o errònies. els errors descompten la puntuació final.

65% sobre 10 Sessió Magistral

A7

A22

L'alumne presentarà quinze dies abans de la prova objectiva un treball-memòria de 5 cares de full aproximadament, sobre les seves elaboracions i progressos en relació al tema monogràfic exposat i treballat als espais seminaris i resolució de problemes. La presentació de la memòria és obligada per poder realitzar la prova objectiva. Ja que el tema monogràfic es treballarà també al espai de sessió magistral, l'alumne tindrà en compte la teoria desenvolupada a classe a l'hora de construir el treball.

35% sobrfe 10 Portfolis/ Carpeta d’aprenentatge

Es tindrà en compte l'assistència i intervencions a classe a l'hora d'arrodonir la nota si cal.

Altres

Altres comentaris

Fonts d'informació

Bàsica Tazón P, Aseguinolaza L, García-Campayo J., Ciencias psicosociales., Masson., 2004 Barcelona. Stassen K, Thomson R., Psicología del desarrollo: Infancia y adolescencia., Medica Panamericana.,

2004 Madrid. Myers DG., Psicología., Medica Panamericana., 2005 Madrid Puente, A., Manual de Psicología Básica. Panamericana. Madrid. 1993 Fierro, A., Manual de Psicología de la personalidad. Paidos. BCN.1996 Perez, V., Procesos psicológicos básicos. Pearson Madrid. 2005 Nelly, J,A., Entrenamiento de las habilidades sociales. Desclée de Brouwer. Bilbao 1998

Latorre JM,., Ciencias psicosociales aplicadas I., Síntesis., 1995 Madrid. López F, Desarrollo afectivo y social, Pirámide, 2003 Madrid Lange S, El libro de las emociones, EDAF, 2004 Madrid. Aguado L, Emoción, afecto y motivación, Alianza, 2005 Madrid Lluch M. T,, Enfermería psicosocial y de salud mental: marco conceptual y metodológico.,

Universidad de Barcelona., 2005 Barcelona. Goleman D, Inteligencia social, Kairós, 2006 Barcelona Gil J., Psicología de la Salud., Pirámide., 2004 Madrid.

Nieto J, Abad M A, Esteban M, Tejerina M., Psicología para Ciencias de la Salud: estudio del comportamiento humano ante la enfermedad., McGraw-Hill., 2004 Madrid.

Penzo W., Psicologia per a les Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, 1999 Barcelona Olivares J, Méndez FX, Técnicas de modificación de la conducta, Biblioteca nueva, 2005 Madrid Shives L.R. Enfermería psiquiátrica y de salud mental: conceptos básicos. McGraw-Hill, 2005

Madrid

Complementària

http://wwwpsiquitria.com, http://wwwcop.es, http://wwwpsicologia-online.com, http://wwwrems.com, http://wwwpsicocentro.com , http://psicovirtual.com

59

http://wwwpsiquitria.com/

http://wwwcop.es/

http://wwwpsicologia-online.com/

http://wwwrems.com/

http://wwwpsicocentro.com/

http://psicovirtual.com/



60

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament



Altres comentaris Escriure correctament. Desplegar un mínim de vocabulari que es correspongui a l'exigència dels estudis universitaris, i

fer-lo servir de manera comprensible. Mostrar els trets mínims del saber estar que demana la convivència i fer-se càrrec tant dels encerts com dels errors. A L'HORA DE CONSTRUIR EL TREBALL DE LA MEMÒRIA ES FARAN SERVIR

ELS CRITERIS DEL MODEL "VANCOUVER" SOBRE REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES . EL PLAGI TOTAL O PARCIAL DE QUALSEVOL DOCUMENT SERÀ PENALITZAT AMB LA ANUL·LACIÓ DEL TREBALL SENSE ALTERNATIVA.


CAMPUS CATALUNYA 18204009 Ètica del Cuidatge i Bases Conceptuals d’Infermeria


ÈTICA DEL CUIDATGE I BASES CONCEPTUALS D'INFERMERIA Codi 18204009 Assignatura



6 Primer Primer 1r

Idioma Castellà

Cata là


Coordinador/a RODERO SANCHEZ, VIRTUDES



JIMÉNEZ HERRERA, MARÍA FRANCISCA


Adreça electrònica [email protected] [email protected] [email protected]

Professors/es

Web

Descripció general

En aquesta matèria s’estudien els principis ètics de la professió d’infermeria, explicant els elements per identificar el cuidar a la persona com essència de la professió. S’expliquen els conceptes del metaparadigma d’ infermeria des de la perceptiva del caring. També s’estudia l’evolució històrica de l'atenció a la salut i el procés evolutiu de l’activitat de cuidar al llarg del cicle vital

Competències


A1 Mantenir un compromís ètic seguint els principis deontològics i legals en el context professional.

A4 Reconèixer els diversos rols, responsabilitats i funcions de la professió.

A17 Identificar, integrar i relacionar el concepte de salut i cura des d'una perspectiva històrica i comprendre l'evolució dels conceptes centrals de la disciplina infermera i els models teòrics més rellevants des d'una perspectiva ontològica i epistemològica.





C5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.



A1 Explicar els conceptes bàsics de filosofia, ètica i bioètica i dret, així com els principis ètics més rellevants en infermeria Reconèixer les dimensions ètiques de la cura humana

A4 Prendre consciència del rol professional en les diferents dimensions del cuidatge

A17

Explicar la influencia de la cultura i la societat en la construcció dels valors, creences i costums, estils de vida que repercuteixen sobre la salut, la malaltia i la curació Relacionar i analitzar els fets històrics de la disciplina i l'evolució humana amb el desenvolupament de la concepció social del ser humà Identificar els diferents paradigmes, escoles i els conceptes dels models teòrics i filosòfics més rellevants en infermeria Saber explicar i entendre els conceptes de salut, persona, entorn i cuidatge. Comprendre i saber explicar els diferents factors de cuidatges des de la perspectiva filosòfica del caring


B5 Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències


C4 Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric

C5 Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics

61



Continguts

Tema Subtema

Significat de cuidatge. Filosofia del caring. Cuidar, essència de la professió. Marc conceptual: -Persona- entorn-necessitat-salut

Caring i bases conceptuals de la infermeria

Principis ètics de la professió infermera. Introducció de la Bioètica al mon del cuidatge. Valors i creences. Sensibilititat. Desenvolupar una relació de cuidatge humà d'ajuda i confiança. Promocionar i acceptar l'expressió de sentiments. Acceptació de forces existencials, fenomenològiques i espirituals.

Principis étics de la professió. Factors de cuidatges.

Rol professional. Infermeria i cuidatge

Competències professionals: Introducció al rol professional. Introducció al dret sanitari.

Treball d' anàlisi de les fonts documentals i/o artístiques de l'etapa de la història de la infermeria a estudi: 1.-Anàlisi del concepte de salut -malaltia, rol professional, institucions de cuidatge, tipus de cuidatge, tenint en compte l'estructura sociopolítica econòmica en l'etapa a estudi. 2.-Anàlisi de les corrents de pensament en infermeria.

Història del cuidatge al llarg del procés evolutiu del ser humà.

Planificació


(*)Hores a classe


Hores totals



Seminaris 20 20 40




Proves mixtes 4 12 16

Metodologies

Descripció

Presentació assignatura. Introducció a la metodologia d'aprenentatge i metodologia d'avaluació. Valoració inicial del concepte de cuidar.


Ensenyança expositiva: distingim dues maneres de fer les classes magistrals, en les quals l'aprenentatge es duu a terme a l'aula, envers l'exposició oral d'un tema pel docent i les classes expositives-interactives on, a més de la lliçó magistral, hi ha la participació de l'alumne, introduint la relació comunicativa entre el docent i el discent.

Sessió Magistral

Dirigits als alumnes on es fa una exposició breu d'un tema en concret i els objectius a assolir. Es treballarà amb diferents tipus de materials (vídeos, diaris, situacions...) per estimular la discussió i l'anàlisi, on l'alumne ha d'arribar a unes conclusions envers a les qüestions plantejades.

Seminaris

Presentació oral del treball a l'aula utilitzant les TIC i/o expressions artístiques elaborant un vídeo, teatre, dibuix...


62



Metodologies


Estudi de situacions pràctiques per comprendre el cuidatge de l'ésser humà des de totes les seves perspectives (clíniques, ètiques, socials, culturals...) en el camp de la infermeria.


Descripció

Es farà seguiment de l'estudi sobre l'historia del cuidar mitjançant dues tutories per grup. Es faran tutories en relació a les situacions d'estudi que es treballin amb ABP. Es faran tutories de seguiment de l’aprenentatge.

Avaluació


A1

A4

A17

C5

Síntesi bibliogràfica envers la filosofia del caring. Participació en l'anàlisi dels principis ètics, valors i creences. Participació en l'anàlisi dels factors de cuidatges a partir d'una situació (caring-cinema). Anàlisi de les competències professionals: introducció al rol professional. Introducció al dret sanitari.

15%

10%

Seminaris

A1

A4

A17

B5

Anàlisi situació factors de cuidatge. Fonamentació científica. Interrelació amb el grup de treball. Assistència i participació activa.

10%


A17

B5

C4

Exposició oral del tema d'estudi. Capacitat d'anàlisi i síntesis oral i escrita. Creativitat en la presentació.

15% Presentacions / exposicions

A1

A4

A17

C4

Realització de dos exercicis teòrics amb preguntes curtes i de desenvolupament.del contingut impartit en les classes magistrals els seminaris i PBL.

50% Proves mixtes

Altres

Altres comentaris

Avaluació continuada. Per aprovar l'assignatura l'alumne/a ha de superar el 50% de cadascuna de les activitats.

63



64

Fonts d'informació

Bàsica

� Acebedo.S.; Rodero. V,; Aguarón, MJ.; Jiménez, M.; Tió, C.; Vives,C.; Ricomá,R. Pràctiques clíniques. Manual per a l'alumne i el tutor d'infermeria i altres carreres de ciències de la salut. Tarragona: URV. Publicacions:2010 � Antón Almenara P. Ética y legislación. Barcelona: Masson-Salvat: 1994 � CODIGO DEONTOLÓGICO DE LA ENFERMERIA ESPAÑOLA. Consejo General de Colegios de Diplomados de Enfermería. Madrid: 1989 � CODIGO DEONTOLÓGICO DEL CONSEJO INTERNACIONAL DE ENFERMERAS. Ginebra. ICN; 1988 � Collière, M.F. Promover la vida.Paris: Inter Editions; 1982 � Collière, M.F. Hacia el reconocimiento enfermero. Barcelona: Salvat Rev. Notas de Enfermería, nº 9, sept; 1991 � Corbella i Duch. J. Curs de legislació sanitària. Barcelona: Thassàlia; 1995 � Chalifour, J. Relación de ayuda en enfermería. Una perspectiva holística y humanista.Barcelona: SG. Editores; 1994 � Garcia,C. et al. Historia de la Enfermería .Evolución historica del cuidado enfermero. Barcelona: Edit Harcourt; 2001 � Gallar, M. Promoción de la salud y apoyo psicológico.Madrid: Paraninfo; 2006 � Jiménez Orantes M. Legislación derecho sanitario. Introducción al Derecho. Barcelona: JIMS; 1993 � Johson B.S. Enfermeria de Salud Mental y Psiquiatria. 4ªed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 1999 � Kéruac et. Tal.El pensamiento enfermero. Barcelona:Ed. Masson; 1996 � Marriner, A. Alligoog, MR. Modelos y Teorías de Enfermería.6ªed. Madrid: Hacourt Brace de España, S.A; 2007 � Medina Castellano D. Ética y legislación. Madrid: DAE; 2000 � Siles, J. História de la Enfermería .Alicante: Agua Clara; 1999 � Siles, J. Pasado, presente y futuro de la enfermería en España. Consejo de enfermería de la Comunidad Valenciana, Alicante 1996 � Torralba, F. Antropología de cuidar. Madrid: MAPFRE, S.A.; 2005 � Valls, R. Infermeres catalanes a la Guerra Civil espanyola. Barcelona: Universitat de Barcelona; 2008 � Vielva J. Ética profesional de la enfermería. Bilbao: Descleé De Brouwer; 2002 � Watson, J. Le caring.Paris: Seli Arslan; 1998 � Watson, J. Nursing. The philosophy and Science of caring. EEUU. University Press of Colorado; 2008

Complementària

Recomanacions

Altres comentaris Es recomana l'assistència a les classes magistrals. Els seminaris són de caràcter obligatori. Les sessions ABP de rol

professional i els d'estudi dels factors de cuidatge són obligatoris. L'assistència a les sessions d'exposició de la història del cuidar és obligatòria.


CAMPUS CATALUNYA 18204002 Funció del Cos Humà


FUNCIÓ DEL COS HUMÀ Codi 18204002 Assignatura


Crèd. Tipus Curs Període Cicle Descriptors 6 Primer Segon 1r

Idioma Català Departament Infermeria

Coordinador/a BORRUEL LLOVERA, ANA MARIA

SAN SEGUNDO MOZO, ROSA MARÍA

BORRUEL LLOVERA, ANA MARIA


[email protected] [email protected] Professors/es

Web

Descripció general

Aquesta assignatura pretén aportar a l'alumne aquells coneixements que li són necessaris per a comprendre els mecanismes que influeixen en les necessitats bàsiques i deduir les implicacions que aquests coneixements tenen, en la valoració, planificació de l'atenció i en els procediments d'infermeria. L'atenció de les persones sanes o malaltes defineix la infermeria com a professió i per a poder dur a terme aquesta tasca és imprescindible conèixer l'estructura de l'organisme i el seu funcionament en condicions normals. L’estructura, morfologia i el funcionament són la base de l'assignatura

Competències








A7 Aplicar els coneixements d'estructura, morfologia i funcionament en la integració dels signes de normalitat del cos humà

A18 Diferenciar els òrgans i estructures com components de sistemes i aparells del cos humà Relacionar les estructures i les funcions orgàniques independents de forma integrada Utilitzar les bases morfològiques i funcionals per a realitzar una exploració infermera eficaç



Continguts

Tema Subtema

• Concepte de fisiologia. • Organització funcional de l'organisme. • Mitjà intern. . Sistema, òrgan i aparell. . Fisiologia cel·lular. . Metabolisme cel·lular . Substància fonamental

Tema 1: Introducció a la fisiologia.

. Tipus de teixits. Característiques.

. Teixit epiterial

. Teixit connectiu o conjuntiu

. Teixit muscular

Tema 2. Els teixits

• Miologia i mecànica muscular. • Estructura muscular i unió neuromuscular. • Propietats funcionals dels músculs llis i estriat

Tema 3.- Sistema Muscular.

Tema 4. Sistema muscular del membre superior.

• Músculs de l'espatlla i el colze. • Músculs de l'avantbraç, canell i mà.

Tema 5. Sistema muscular del membre inferior.

• Músculs del tronc, cadera, genoll i turmell.

Tema 6. Sistema muscular del cap i del tronc

. Músculs del cap

. Músculs de la cara

65



Continguts

Tema Subtema

. Músculs del coll

. Músculs de l'abdomen

. La neurona. Unió neuronal. Sinapsis i neurotransmisors.

.Comunicació interneuronal

. Fisiologia del Sistema Nerviós Central (SNC). Cervell. Hemisferis cerebrals. Lòbuls cerebrals. Cerebel. Funcions. . Fisiologia del Sistema Nerviós Periferic (SNP) . Nervis espinals. . Parells cranials . Sistema nerviós vegetatiu: sistema simpàtic i parasimpàtic.

Tema 7:.Fisiologia del sistema nerviós

. Fisiologia ocular

. Fisiologia de l'oïda

. La pell

. L'olfat

Tema 8: Fisiologia dels òrgans dels sentits.

• Activitat mecànica i elèctrica del cor. • Electrocardiograma normal. • Sistema circulatori perifèric: o Estructura funcional i regulació. o Control de la circulació. o Regulació de la tensió arterial. o Dinàmica capil·lar. o Espais líquids corporals. o Sistema limfàtic

Tema 9: Sistema cardiovascular

• Ventilació pulmonar • Intercanvi alveolar de gasos. • Transport d’oxigen i anhídrid carbònic en la sang. • Regulació de la respiració

Tema 10: Sistema respiratori

• Estructura , mobilitat i funcions secretores. • Digestió i absorció. • Funcions del fetge

Tema 11: Fisiologia del sistema digestiu.

• Estructura i funció renal. • Funcions glomerulars i tubulars. • Mecanismes de formació i excreció d’orina. • Equilibri àcid-base. • Distribució dels líquids corporals: Regulació del volum i composició. • Metabolisme fosfocàlcic

Tema 12: Fisiologia sistema urinari

• Les glàndules endocrines: funció i localització. • Hipotàlam i hipòfisi. • Tiroides i paratiroides. • Glàndules suprarrenals. • Pàncrees

Tema 13: Fisiologia del sistema endocrí

• Aparell genital masculí • Aparell genital femení • Endocrinologia reproductiva

Tema 14: Fisiologia del sistema reproductor.

• Cèl•lules germinatives i fecundació. • Primeres fases del desenvolupament embrionari; anidació. • Formació de les membranes fetals, placenta. • Diferenciació del som embrionari; ectoderm, endoderm i mesoderm.

Tema 15: Introducció a l'estudi de l'embriologia.

• Composició de la sang, cèl·lules sanguínies. • Eritròcits. • Metabolisme del ferro i de l'hemoglobina. • Granulòcits • Sistema mononuclear fagocític. • Sistema del complement • La resposta inflamatòria. • Linfòcits. • Immunoglobulines. • Immunitat específica. Immunització. • Grups sanguinis. Immunohematologia. • Hemostàsia i coagulació.

Tema 16: Hematologia.

66



Planificació



Activitats Introductòries 0.5 0 0.5

Sessió Magistral 25 52.5 77.5

Seminaris 15 15 30




Metodologies

Metodologies

Descripció

Presentació de l'assignatura i explicació del seu desenvolupament així de la metodologia d'avaluació.


Exposició dels diferents temes continguts en l'assignatura, amb exposició oral a l'aula.

Sessió Magistral

Exposició d'un tema concret, relacionat amb el temari, per tal d'estimular la participació i afavorint la discussió dels alumnes.

Seminaris

Activitats pràctiques en relació a la matèria que han de servir per despertar la inquietud intel·lectual de l'alumne.



Descripció

Atenció personalitzada i individualitzada prèvia sol·licitud via correu electrònic a la professora. Mètode individualitzat per orientar a l'alumne d'acord a les seves necessitats d'aprenentatge.

Avaluació


A7

A18

Presentació de treballs elaborats en grup, seguint les indicacions del professor.

15% Seminaris

A7

A18

Desenvolupament de treballs teorico-pràctics en relació a determinats aspectes del temari i que hauran de ser exposat en grup.

15% Pràctiques a laboratoris

A7

A18

Proves tipus test, amb 4 respostes de les quals una és la vertadera.

70% Proves objectives de tipus test

Altres

Altres comentaris

67



68

Fonts d'informació

, , , , , , THIBODEAU, G.; PATTON, K. T., Anatomía & Fisiología., Ed. Harcourt. 4ª edición., 2000

Madrid. VAN de GRAFF, K. M.; RHEES, R. W., Anatomía Humana y Fisiología., Ed. McGraw-Hill.,

1998 Madrid. LATARJET, M; RUIZ LIARD, A., Anatomía Humana., Ed. Panamericana. 3ª edición., 1995

Madrid. , ANATOMOFISIOLOGÍA I. Master de Enfermería., Ed. Masson., 1995 Barcelona. PERLEMUTER, LÉON, Anatomofisiología., Ed. Masson., 1999 Barcelona. STUART FOX, Fisiologia Humana, Ed.McGraw-Hill, 2009 Madrid REITH, E; BREJDENGACH, B; LORENC, M., Texto básico de Anatomía y Fisiología para

enfermeras., Ed. Doyma., 1992 Barcelona.

Bàsica

Complementària LATARJET, M; RUIZ LIARD, A., Anatomía Humana., Ed. Panamericana. 3ª edición., 1995 Madrid. , ANATOMOFISIOLOGÍA I. Master de Enfermería., Ed. Masson., 1995 Barcelona. MATHEWS CK & VAN HOLDE KE., Bioquímica., Ed. Interamericana Mc Graw–Hill. 3ª edición.,

2002 LEHNINGER A., NELSON D., COX M., Principios de Bioquímica., Ed. Omega.3ª edición., 2001 GUYTON, A.C., Tratado de Fisiología Médica., Ed. McGraw-Hill., 1995 Madrid.


CAMPUS CATALUNYA 18204003 Bioestadística


BIOESTADÍSTICA Codi 18204003 Assignatura



6 Primer Segon 1r

Idioma Català Departament Ciències Mèdiques Bàsiques

Infermeria

Coordinador/a APARICIO CASALS, MARIA ROSA

APARICIO CASALS, MARIA ROSA



Web

Descripció general

Per poder conèixer la distribució dels problemes de salut, els seus determinants, la influència dels factors que condicionen la presentació de les malalties, i els efectes de les intervencions sanitàries, tenim com a eines de treball: L’estadística, la demografia i l'epidemiologia. Aquestes disciplines són bàsiques per a la comprensió del procés salut-malaltia i per a la identificació de factors de risc amb la finalitat de programar activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia.

Competències


A16 Analitzar les dades estadístiques referits a estudis poblacionals per a identificar i analitzar la influència dels factors interns i externs en el nivell de salut d'individus i grups per a posar en pràctica accions de promoció, prevenció i educació sanitària.

A20 Coneixements rellevants sobre les evidències científiques en salut per a aplicar-lo a la investigació, la presa de decisions i la resolució de problemes en la pràctica infermera.


B2 Resoldre problemes complexos de forma efectiva.


C3 Gestionar la informació i el coneixement.



A16 Saber interpretar els resultats dels estudis estadístics Utilitzar els mètodes estadístics per a quantificar la distribució de la salut i la malaltia en les poblacions.

A20 Analitzar l'estructura i dinàmica d'una població Identificar els elements bàsics de la demografia Conèixer el mètode epidemiològic i la seva aplicació en ciències de la salut.


B2 Recull la informació significativa que necessita per resoldre els problemes en base a dades i no només opinions subjectives i segueix un mètode lògic d’ anàlisis de la informació


C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors

Continguts

Tema Subtema

1. Introducció a la bioestadística. Estadística descriptiva i inferencial. Conceptes bàsics: població, mostra i tipus de variables (qualitatives i quantitatives). 2. Estadística Descriptiva: variables qualitatives (dicotòmiques, politòmiques i ordinals). Escales de mesura. Distribució de freqüències. Representació gràfica. 3. Estadística Descriptiva: variables quantitatives (discretes i contínues). Mesures de tendència central (moda, mediana i mitjana) i Mesures de posició (quartils, decils i centils). 4. Estadística Descriptiva: variables quantitatives. Mesures de dispersió: amplitud, desviació mitjana, variància i coeficient de variació). Mesures de forma. Representació gràfica. 5. Estadística Bidimensional. Organització de les dades. Taules de doble entrada. Correlació

UNITAT TEMÀTICA I: BIOESTADÍSTICA

69



Continguts

Tema Subtema

i Regressió entre dos variables estadístiques. Variables dependents i independents. 6. Probabilitat. Conceptes. Propietats. Formula de Bayes. 7. Distribucions mostrals: binomial, Poisson i normal. Característiques de la corba Normal. 8. Mostres. Tipus de mostres. Tècniques de mostreig: probabilístic i no probabilístic. 9. Estadística Inferencial : concepte. Estimació puntual, teorema central del límit, error estàndard i intervals de confiança. 10. Estadística Inferencial: contrast d’hipòtesis. Hipòtesis nul•la i alternativa. 11. Estadística Inferencial. Nivell de significació “p”. Tipus d’errors (I i II). 12. Estadística Inferencial. Proves paramètriques (t de Student i Anàlisi de la variància). Proves no paramètriques ( khi quadrat i ANOVA).

1. Conceptes generals. Aplicacions sanitàries. Evolució Històrica. 2. Fonts de dades demogràfiques. 3. Instruments per a l'anàlisi demogràfica: Taxa, raó, proporció. Tipus d'estudi. 4. Estructura de població. Dinàmica de població. 5. Fenòmens demogràfics: Natalitat, fecunditat, fertilitat, nupcialitat. Concepte i mesura.. Mortalitat:Components, causes, mesura. Estandardització. Esperança de vida. Taules de vida i aplicacions.. Migració. Concepte. Evolució i mesura. 6. Tendències i política de població.

UNITAT TEMÀTICA II: DEMOGRAFIA

1. Concepte d’epidemiologia. Desenvolupament Històric. Objectius i aplicacions. Multicausalitat. Raonament epidemiològic. Classificació dels estudis epidemiològics. 2. Mesures de freqüència. Raó, proporció, taxa. Indicadors de freqüència de mobilitat i mortalitat. 3. Fonts d'informació. 4. Epidemiologia descriptiva. Epidemiologia analítica: Estudis transversals, longitudinals. Cas/control i de cohort. Epidemiologia experimental. Estudis d'intervenció i experimentació. 5. Avaluació dels programes de cribatge. Validesa de les proves diagnostiques. Requisits d'un programa de cribatge. Definició de malaltia. 6. Vigilància epidemiològica. Patrons i tendències de morbi mortalitat. 7. Lectura crítica de publicacions científiques amb continguts d'epidemiologia. 8. Epidemilogia de les malalties transmisibles

UNITAT TEMÀTICA III: EPIDEMIOLOGIA

Planificació





Seminaris 20 32 52



Proves mixtes 3 0 3

Metodologies

Metodologies

Descripció

Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura

Sessió Magistral Explicació dels conceptes bàsics de les unitats temàtiques

Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals.

Seminaris

Formulació, anàlisi, resolució i debat de problemes o/i exercicis, relacionats amb el temari de l'assignatura. Anàlisi i reflexió d'articles publicats aplicant els conceptes treballats en l'assignatura.

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària


Descripció

Disponibilitat per atendre l'alumne i resoldre dubtes per via presencial, correu electrònic, espai moodle

70



Avaluació


A16

A20

B2

C3

Resolució de problemes integrant els coneixements d'estadística, epidemiologia

30% Seminaris

A16

A20

B2

C3

Realització d'exercicis, cerca d'informació i anàlisi en epidemiologia, demografia i estadística

30% Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

A16

A20

Prova escrita per avaluar l’assimilació dels conceptes mínims de l'assignatura

40% Proves mixtes

Altres

Altres comentaris

Fonts d'informació

Institut d'estadística de Catalunya., Anuari estadístic de Catalunya , Generalitat de Catalunya., varis anys Icart Isern M. Teresa, Enfermeria Comunitaria: epidemiologia, Masson varies edicions, Rothman K.J., Epidemiología moderna., Díaz de Santos., 1987 Madrid. Ritchey,FJ., Estadística básica para las ciencias sociales, Mc-Graw-Hill_Interamericana,

2001 México Colimon K-M., Fundamentos de epidemiologia., Díaz de Santos., 1980 Madrid. Bioestadística,, Glantz, Stanton A., , McGraw-Hill,, 2005 Mèxic Estadística Básica para las Ciencias Sociales y del Comportamiento, Hopkins, K et al , Ed.

Prentice-Hall Hispanoamericana, 1997 Pressat R., Introducción a la demografia., Pirámide., 1975 Madrid. Martin Zurro A, et al., Manual de atención primária: organización y pautas de actuación en

la consulta., Doyma S.A. varies edición., 1989 Barcelona. Piedrola Gil G., Medicina preventiva y salut pública., Salvat. 8ª edició., 1988 Barcelona. Estadística para Biología y Ciencias de la Salud. , Milton, S, Ed. McGraw-Hill.

Interamericana, 2001 México Bases demogràfiques de significació Sanitària, Salas K.; et al, EUB, 2000 Barcelona

Hubert G., Guillaume W., Demografía., Pirámide., 1975 Madrid. Presser E, et al., Diagnóstico de salud y formulación de programas para 1986 en la

comunidad floral de navarra., Gobierno de Navarra Departamento de Salud y bienestar., 1986 Navarra. Armijo-Rojas R., Epidemiología., Interamericana. 2ªedición., 1978 Buenos Aires. Leguina J., Fundamentos de demográfia., Siglo veintiuno de España, Editores S.A. 4ª

edición., 1989 Madrid. Pineault R, et al., La planificación sanitaria, conceptos, metodos estrategias., Masson S.A.

2ª edición., 1989 Barcelona. Weeks J.R., Sociologia de la población., Alianza Editorial., 1984 Madrid.

Bàsica

Complementària

Altres Recursos: Haupth A, Kane T.T. Guia rapida de poblacion del population reference bureau: una guía rápida sobre la dinámica de la población para periodistas, personas encargadas de formular políticas, personal docente, estudiantes y otras personas interesadas en la demografía. 4a ed. Washington D.C.:Population Reference Bureau; 2003. [Consultat el 9 de setembre del 2008]. Disponible a: http://www.prb.org/pdf/PopHandbook_Sp.pdf Red nacional de vigilancia epidemiológica de España. Protocolos de las enfermedades de declaración obligatoria área de vigilancia epidemiológica centro nacional de epidemiología [consultada 10 de setembre del 2008]. disponible a: http://www.isciii.es/htdocs/centros/epidemiologia/procedimientos/proedo00.pdf

71

http://www.prb.org/pdf/PopHandbook_Sp.pdf





http://www.isciii.es/htdocs/centros/epidemiologia/procedimientos/proedo00.pdf



72

Fonts d'informació

El EpiCentro: un sitio de apoyo al aprendizaje de la epidemiología [consultada 10 de setembre del 2008]. disponible a: http://escuela.med.puc.cl/Recursos/recepidem/index.htm Fisterra .com : Atención primaria en la red [consultada 10 de setembre del 2008]. disponible a: http://www.fisterra.com/ Instituto Nacional de Estadística (INE) www.ine.es Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) www.idescat.net

Recomanacions

Altres comentaris Mantenir un ritme constant en l’estudi, la realització de totes les activitats programades i la prova escrita, és

pràcticament segur que superaràs l’assignatura sense problemes Per aprovar l’assignatura cal aprovar cadascuna de les Unitats temàtiques (bioestadística, demografia i epidemiologia)

http://escuela.med.puc.cl/Recursos/recepidem/index.htm

http://www.fisterra.com/

http://www.ine.es/

http://www.idescat.net/


CAMPUS CATALUNYA 18204007 Salut Pública i Educació per a la Salut


SALUT PÚBLICA I EDUCACIÓ PER A LA SALUT Codi 18204007 Assignatura



6 Primer Segon 1r


Coordinador/a APARICIO CASALS, MARIA ROSA

CID BUERA, MARÍA DOLORES

TIÓ MOLIST, CARMEN

GÓMEZ DOMÍNGUEZ, MARÍA AURORA

BOQUÉ CAVALLÉ, MONTSERRAT

CID BUERA, MARÍA DOLORES

APARICIO CASALS, MARIA ROSA

MORON UGALDE, MARIA AMAYA



Professors/es

Web

Descripció general

La salut és un recurs essencial per a la vida i una forma d'aconseguir-lo és treballar conjuntament els conceptes salut i educació. L'assignatura proporciona als/les alumnes els coneixements i les eines necessàries per ajudar a la població a conèixer quins son els factors que influeixen en la salut, com poden millorar-la i com afrontar la malaltia.

Competències



A3 Educar, facilitar, donar suport i animar la salut, el benestar i el confort, promovent la participació del pacient, família i comunitat en el seu procés de salut - malaltia.

A19 Coneixement rellevant per a aplicar les cures infermers, proporcionant i garantint benestar, qualitat, i la seguretat a l'individu, família i comunitat.


B7 Tenir sensibilització en temes mediambientals.




A2 Identificar els components ambientals en relació a la salut. Conèixer la història natural del procés salut-malaltia i la seva relació amb els nivells de prevenció.

A3

Conèixer els fonaments de l'educació per a la salut com instrument per a capacitar a les persones, família i comunitat per a gestionar la seva pròpia salut Conèixer els programes d'educació- promoció i prevenció al llarg del cicle vital Adquirir habilitats per a desenvolupar programes d'educació per a la salut en diferents àmbits d'actuació

A19 Conèixer i analitzar els determinants de la salut


B7

Conèixer el concepte de desenvolupament sostenible Coneix les diferents aproximacions al desenvolupament sostenible i entendre les seves implicacions socials, econòmiques i ambientals, tenint en compte els posicionaments polítics i ideològics Identifica els problemes i conseqüències derivades del desenvolupament sostenible


73



Continguts

Tema Subtema

Determinants ambientals. Determinants socioculturals i estils de vida. El sistema sanitari com a determinant de la salut.

Unitat Temàtica I: Els Determinats de la Salut

Història natural de la malaltia. Concepte de prevenció. Nivells de prevenció.

Unitat Temàtica II: El procés d’emmalaltir

Concepte i evolució de la Salut Pública. La SP com a element bàsic de millora de la salut de la població.

Unitat Temàtica III: La salut pública

Identificació del nivell de salut de la població. L'educació per a la salut com a instrument de promoció i foment de la salut. Metodologia d'intervenció en EpS.

Unitat Temàtica IV: La intervenció infermera i l'Educació per a la Salut

Planificació


(*)Hores a classe


Hores totals




Seminaris 6 30 36


Metodologies

Metodologies

Descripció

S'explica l'organització i el programa de l'assignatura. Activitats Introductòries

S'expliquen els elements teòrics que figuren en els continguts de l'assignatura.

Sessió Magistral

Estudi de casos en diferents escenaris segons els objectius del tema relacionat amb les unitats temàtiques i amb dades adicionals a demanda de l'alumne.


Seminaris interactius per l'estudi i aplicació de les diferents tècniques d'educació per a la salut.

Seminaris


Descripció

Es dona a l'alumne suport guia i assessorament (individual i al grup) en el seu treball a l'aula, als seminaris i en el procés de l'ABP.

74



75

Avaluació


A2

A3

A19

S'avaluaran els continguts teòrics de l'assignatura mitjançant una prova objectiva tipus test.

30% Sessió Magistral

A2

A3

A19

S'avaluarà l'estudi de casos en els diferents escenaris segons els objectius formulats.


A2

A3

A19

B7

S'avaluarà el procés de coneixement i aprofundiment dels programes de salut i les diferents metodologies d'educació per a la salut.

30% Seminaris

Altres

Altres comentaris

Fonts d'informació

Bàsica A. Martín Zurro y J. Cano Pérez , editrs., Atención Primaria. Conceptos, organización y práctica clínica, Elsevier, 2003 A. Sánchez Moreno, V. Aparicio Ramón, C. Germán Bes, L. Mazarrasa Alvear, A. Merelles Tormo,

A. Sánc, Enfermería Comunitaria 3. Actuación en enfermería comunitaria. Sistemas y programas de salud, McGraw-Hill/interamericana, 2000 A. Sánchez Moreno, V. Aparicio Ramón, C. Germán Bes, L. Mazarrasa Alvear, A. Merelles Tormo,

A. Sanc, Enfermería Comunitaria I. Concepto de Salud y factores que la condicionan, McGraw-Hill/Interamericana, 2000 Carmen Caja López, Enfermería Comunitaria III, MASSON, 2003 Araceli Garcia Suso; Manuel Vera Cortés; Antonia Campo Osaba, Enfermería Comunitària. Bases

Teóricas, Ediciones DAE (Grupo Paradigma), 2001 Keith Tones, Sylvia Tilford, Health Education. Effectiveness, efficiency and equity, Chapman &

Hall, 1995 Jennie Naidoo, Jane Wills, Health Promotion. Foundations for practice, Baillière Tindall, 1994 Inmaculada Úbeda Bonet, Carmen Caja López, Montserrat Roca Roger, Instrumentos para la

práctica profesional de la enfermera comunitaria, Monsa Prayma, 2005 Helena E. Restrepo, Hernán Málaga, Promoción de la Salud. Cómo construir vida saludable,

Panamericana, 2001

Complementària


CAMPUS CATALUNYA 18204008 Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i Documentació


TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ I DOCUMENTACIÓ

Codi 18204008 Assignatura



6 Primer Anual 1r

Idioma Cata là


Coordinador/a VERDURA ANGLADA, MARIA TERESA

VERDURA ANGLADA, MARIA TERESA

HERN ANDEZ VILLEN, OLIVIA



Web

Descripció general

Aquesta assignatura parteix d’un concepte dinàmic, ampli i divers de les TICS i la documentació. Cada dia surten noves eines amb maquinaris i programaris que ens permeten documentar-nos, comunicar i emmagatzemar la informació d’una manera diferent i nova. Es per aquest motiu que aquesta assignatura es planteja des de la perspectiva de proporcionar un domini bàsic de les tècniques de documentació i de les tecnologies de la informació i comunicació. Es posarà l’accent a tot el que faci referència a ciències de la salut i específicament a infermeria i a la cura de les persones. Cal estar preparats pels canvis que de manera continua es plantejaran tant pel que fa als usos professionals com als dels usuaris. L’accés a les TICS es una magnifica ocasió per transmetre i rebre informació que ofereixi credibilitat i proporcioni una eina mes de comunicació i d'educació per a la salut.

Competències






C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.




A20 Identificar les necessitats d’informació relacionades amb les cures de salut tant personals com les dels usuaris


B4 Gestiona i organitza el treball i el temps d’ acord amb la planificació donada Fa el treball previst d’acord amb els criteris de qualitat donats


C2 Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...

C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús

Continguts

Tema Subtema

Concepte de societat de la informació i del coneixement. Noves terminologies. Influència de les TIC en la societat del coneixement. Ús professional en ciències de la salut. Competències personals i professionals necessàries per aquesta nova societat.

Unitat temàtica I. Societat de la Informació i del coneixement i la seva relació amb les TIC

Unitat Temàtica II: Les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Internet El correu electrònic la telefonia

76



Continguts

Tema Subtema

firma digital administració electrònica Intranet Extranet Entorns virtual d'ensenyança/aprenentatge

Elements bàsics d'un ordinador i els seus perifèrics. Característiques de la connexió a internet. Programari lliure i de pagament. Software ofimàtic: processador de textos, full de càlcul, presentacions. Elaboració de documents electrònics. Normes en la redacció dels missatges. Normes per a la participació en fòrums i debats . Problemes que ens pot generar un mal ús de la tecnologia.

Unitat Temàtica III :Elements i tecnologia de la informàtica aplicada.

Unitat Temàtica IV. Informació i documentació científica

Concepte i classificació.

Concepte. Consulta de catàlegs: Cerca simple i cerca avançada. Les matèries i paraules clau. Els límits. Descripció i ús de catàlegs: catàleg de la URV, Catàleg de les Universitats Catalanes (CCUC), Catàleg de les Universitats espanyoles (REBIUN). El catàleg de publicacions periòdiques en ciències de la salut.

Unitat temàtica V. Els catàlegs bibliogràfics.

Unitat temàtica VI. Introducció a les bases de dades de ciències de la salut.

Concepte de base de dades. Tipus. Estructura. Desenvolupament d'habilitats de cerca: operadors per combinació, llenguatges d'interrogació, limitadors, ús del thesaurus. Estratègies de cerca. Revisió i manipulació dels resultats.

Descripció i ús de les bases de dades d'infermeria d'àmbit estatal: Cuidatge, Cuiden, Enfispo. Descripció i ús de les bases de dades de ciències de la salut d'àmbit estatal : Indice Médico Español i IBECS. Descripció i ús de bases de dades d'altres disciplines d'interès per l'àmbit de la infermeria.

Unitat Temàtica VII. Bases de dades en ciències de la salut d'àmbit estatal.

El dret d'accés universal a la informació. Respecte per les persones i les cultures. Privacitat i confidencialitat. Propietat intel·lectual i copyright Comportament en la Societat en xarxa. Preservació i emmagatzemant de la informació.

Unitat Temàtica VIII: Ètica en la cerca i difusió de la informació.

Planificació





Fòrums de discussió 0 6 6

Resolució de problemes, exercicis 5 10 15

Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària 4 10 14

Treballs 4 34 38

Tècnica del dilema 2 20 22

Pràctiques a través de TIC 2 15 17


77



Metodologies

Descripció

Presentació de l'assignatura. Recollir les expectatives dels estudiants. Informació sobre el nivell d’accés i de coneixement de les TICS. Informació respecte a l'evolució i cronograma de les activitats del programa i de l'avaluació. Recomanacions de bibliografia.


Exposició de continguts teòrics de l'assignatura. Es posarà l'accent en les novetats aparegudes darrerament en ciències de la salut. Temes clau sobre els que s'ha de reflexionar.

Sessió Magistral

Activitat en el Moodle de l'assignatura on es debatran temes d'actualitat i d'altres relacionats amb exercicis i treballs programats en el decurs de l'assignatura.

Fòrums de discussió

A partir d'un problema o exercici, s'analitzarà el cas i es resoldrà el tema motiu d'estudi.

Resolució de problemes, exercicis

Plantejament d'una situació, real o fictícia a fi de que l'estudiant aporti una solució argumentada, resolgui també preguntes concretes i finalitzi amb una reflexió global.

Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària

Treballs que realitza l'alumne de forma autònoma i també en grup, amb seguiment per part de la professora mitjançant tutoria presencial o virtual i que l'estudiant haurà de lliurar en una data concreta a l'espai Moodle.

Treballs

S'introduirà cada tema i l'estudiant l'aplicarà des de l' ordinador connectat a la xarxa, sempre tutoritzat per tal de garantir que l'alumne assoleix els coneixements que es pretenen.

Tècnica del dilema

Es treballarà i analitzaran els diferents recursos: informàtics, radiofònics, en format televisiu i cinema,

Pràctiques a través de TIC


Descripció

L'atenció a l'estudiant podrà ser presencial un mínim de tres ocasions, es recomanable i demanar prèviament cita segons l'horari de tutoria que la professora ha establert. La modalitat virtual per mitjà del correu electrònic,

sempre que calgui.

Avaluació


C2

C3

Avaluació del grau de participació de l'estudiant en el tema proposat. Apropament a l'objecte d'estudi fonamentat en cerca d'informació que tingui credibilitat.

10% de la nota final


A20

B4

C3

Qualificació del contingut, de la presentació i del lliurament en el termini marcat.


Resolució de problemes, exercicis

B4

C3

Avaluació mitjançant el rendiment a l'aula i el lliurament d'exercicis.


Tècnica del dilema

A20

B4

C2

C3

Qualificació seguint les indicacions tant del contingut, com de l'extensió. Presentació seguin les indicacions. Lliurament en el termini marcat.

30% de la nota final Treballs

A20

C2

Prova escrita de conceptes bàsics sobre les TICS.

5% de la nota final


78



79

Avaluació


A20

B4

C2

C3

Proves sobre exercicis pràctics preparats per avaluar la comprensió i el seguiment de les sessions magistrals


Pràctiques a través de TIC

Ús proactiu de l'aula virtual 5% de la nota

final Altres

Altres comentaris

Fonts d'informació

Bàsica , , , Julio Cabero Almenara , Diseño y producción de TIC para la formación : nuevas tecnologías

de la información y de la comunicación , 2007, UOC Charo Lacalle, El discurso televisivo sobre la inmigración, 2008, Omega Nicholas Carr, El gran interruptor, 2009, Deusto Enric Bruguera, Els blogs, 2006, UOC Adriana Gil i Tere Vida, Els videojocs, 2008, UOC , http://www.cindoc.csic.es/, , , http://www.cindoc.csic.es/, , , http://www.flashticsalut.cat, , , Integració dels nens sords , 2008, Televisió de Catalunya Miquel Tresserras, La Ciutat de risc : el prodigi de la televisió i altres tecnologies , 2005,

Trípodos directed by Charles Winkler, La Red , , / José Luis Orihuela , La Revolución de los blogs : cuando las bitácoras se convirtieron en el

medio de comunicación de la gente, 2006, La Esfera de los libros Ricard Ruiz de Querol, Jordi Buira, La Sociedad de la información , 2007, UOC Miquel Rodrigo i Anna Estrada, Les Teories de la comunicació , 2008, UOC Francesc Balagué Puxan, Felipe Zayas Hernando, Usos educatius dels blogs : recursos,

orientacions i experiències docents , 2007, UOC , www.gencat.cat, ,

Complementària

Recomanacions

Altres comentaris cal emprar els coneixements adquiririts en qualsevol assignatura, especialment pel que fa a la cerca de dades de

documentació.


CAMPUS CATALUNYA 18204109 Introducció a les pràctiques clíniques


INTRODUCCIÓ A LES PRÀCTIQUES CLÍNIQUES Codi 18204109 Assignatura



3 Primer Segon 1r


Coordinador/a NOGUÉS DOMINGO, MARIA CARMEN

AGUARÓN GARCÍA, MARÍA JESÚS

TIÓ MOLIST, CARMEN


FORTES DEL VALLE, MARIA ÁFRICA

NOGUÉS DOMINGO, MARIA CARMEN

VIVES RALATS, CARMEN



Professors/es

Web

Descripció general

Aquesta assignatura introdueix a l'estudiant en el àmbit de les pràctiques clíniques, per ajudar als pacients i família en les necessitat humanes bàsiques des de la perspectiva de la promoció i prevenció de la salut, orientant el cuidatge a la qualitat de vida des de la perspectiva subjectiva de la persona i la perspectiva objectiva professional

Competències



A4 Reconèixer els diversos rols, responsabilitats i funcions de la professió.

A9 Respondre a les necessitats del pacient, famílies i comunitat, planificant, executant i avaluant les cures d'infermeria.


A12 Habilitats per a mantenir la dignitat, privadesa, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i família.





B7 Tenir sensibilització en temes mediambientals.




A1 Identificar i analitzar valors ètics i legals en les seves pràctiques clíniques. Reconeix l'autonomia com principi ètic fonamental

A4 Identificar les funcions i rols d'infermeria com membre de l'equip de salut, en els diferents àmbits de pràctiques.

A9 Identificar necessitats bàsiques i la seva interrelació en l'atenció al pacient i família

A11 Mostrar una actitud reflexiva davant les diferents situacions de cures. Utilitzar les fonts documentals i els registres bàsics.

A12 Demostrar a través de les intervencions com preserva la intimitat i confidencialitat

A13 Realitzar cures d'infermeria garantint la màxima seguretat per a les persones que ho reben i per a ells mateixos


B1 Comparteix i assumeix els objectius d’ aprenentatge proposats pel professor

B3 Reflexiona sobre les noves formes de fer les coses

80




B7 Aprofundeix en les habilitats i actituds necessàries per integrar el concepte de desenvolupament sostenible en la presa de decisions


Continguts

Tema Subtema

Es tracta d’una assignatura obligatòria de caràcter pràctic – clínic que té com a propòsit iniciar als estudiants en l’atenció d’infermeria, a la persona al llarg del cicle vital. Aquesta assignatura pretén integrar en la pràctica professional els principis científics de les matèries: Ètica del Cuidatge i Bases Conceptuals en Infermeria, Infermeria Bàsica en el cicle vital, Estructura i Funció del Cos Humà, Biologia i Microbiologia, Fonaments de Psicologia aplicada. Les pràctiques permetran a l’alumne introduir-se en la realitat assistencial i aplicar cuidatges bàsics en relació a les necessitats de: nutrició, eliminació, activitat/inactivitat i seguretat, tenint com a eix transversal el factor cuidatge. “Creació d’un entorn, físic, mental, sociocultural espiritual de sostentació, protecció i/o correcció”. Aplicar cuidatges a través del procés de raonament clínic reflexiu posant èmfasi en el confort, la dignitat, la igualtat, l'autonomia, l’ètica i l’educació per a la salut.

1.- Estades de tres setmanes de pràctiques clíniques en Institucions Sanitàries: hospitals, soci-sanitaris, geriàtrics i centres d'atenció primària. 2.- Sessions clíniques amb la professora tutora, pel seguiment del portafolis de l'estudiant

Planificació




Pràctiques clíniques 32 30 62



Metodologies

Descripció

En la matèria d'Infermeria Bàsica, s'han realitzat tallers de laboratori per introduir a l'estudiant en la aplicació de cuidatges bàsics. Explicació: de la realitat assistencial, normes de comportament ètic, estètic, institucional, així com el pérfil de les persones i les seves famílies que l'estudiant a de tenir cura. Presentació del tutor/a de pràctiques, Lliurament i explicació de la documentació de treball de pràctiques: Portafolis Explicació de la metodologia de preparació i exposició de les sessions clíniques


• Pràctiques Clíniques: (60 hores) Es realitzaran en centres i serveis assignats en relació a las competències i resultats d’aprenentatge, que ha d’adquirir l’alumne de primer curso. • En el procés d’aprenentatge de l’ assignatura Introducció a les pràctiques clíniques, l’estudiant te assignat un tutor infermer/a de la institució, que realitza la tutorització individualitzada directa i continuada durant l’horari de pràctiques, guiant a l’alumne en el seu aprenentatge en l’aplicació de procediments, la gestió de la unitat, en l’observació, vigilància i la reflexió en acció. Així com en actituds de relació d’ajuda, interrelació i integració amb l’equip professional. Així mateix durant les pràctiques clíniques l’alumne manté una relació amb el tutor de la universitat, en la que es porten a terme, sessions de seguiment amb tutorització individualitzada i de grup per l’aprenentatge i la reflexió, guiades por el tutor mitjançant una sèrie d’entrevistes i sessions clíniques en diferents moments del desenvolupament de las pràctiques. Treball autònom autoritzat per el professor/a d’universitat: recerca i estudi de documentació, maneig vademécum, elaboració memòria/ portafolis: (15 hores) Portafolis que inclourà: objectius personals, pla de treball, diari de camp, cicles reflexius, estudi de casos, observacions clíniques. Presentació al grup el treball realitzat per l’alumne per la seva anàlisi, discussió i emergència de continguts.

Pràctiques clíniques

81




Descripció

En el procés d'aprenentatge de l'assignatura Introducció a les pràctiques clíniques, l'estudiant te assignat un tutor/infermer/a de la institució, que realitza la tutorització individualitzada, directa i continuada durant l'horari de

pràctiques, guiant a l'alumne en el seu aprenentatge en l'aplicació de procediments, gestió de la unitat, en l'observació, vigilància i la reflexió en acció. Així como en actituds de relació d'ajuda, interrelació i integració del

equip professional

Avaluació


A11

A12

B1

Responsabilitat, serietat i compliment de la realització dels treballs pactats i l’assistència a les sessions clíniques, presentació periòdica del portafolis emplenat i tolerància a las suggeriments. de la universitat, en la que es porten a terme, sessions de seguiment amb tutorització individualitzada i de grup per l’aprenentatge i la reflexió, guiades por el tutor mitjançant una sèrie d’entrevistes i sessions clíniques en diferents moments del desenvolupament de las pràctiques.

20% Atenció personalitzada

A4

A9

A11

A12

A13

B1

B3

B7

. Se realitzarà avaluació continua mitjançant: • Execució de la pràctica: L’avaluació tindrà com a base l’autoavaluació de l’alumne i del tutor (de la universitat i de la institució). Al finalitzar el període de pràctiques es realitzarà una avaluació en la que es mesurarà la consecució de les competències i dels objectius marcats en el programa, mitjançant l’observació i l’aplicació de l’instrument d’avaluació per a mesurar coneixements, habilitats i actituds. • Treball/memòria: Es valorarà el portafolis que inclou els treballs realitzats al llarg de la pràctica. Es valorarà la fonamentació del treball, les evidencies aportades, la capacitat d’anàlisi i síntesi.

80% Pràctiques clíniques

Altres

Altres comentaris

Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografía Benavent, A; Ferrer, E; Francisco, C. Fundamentos de enfermería. 1º ed. Madrid: DAE, S.L.: 20001 Erikson, E. Infancia y sociedad. Barcelona: Paidós; 1993 Erikson, E. El ciclo Vital Completado. Barcelona: Paidós: 2000 Ericson, E. Ética y psicoanálisis. Buenos Aires: Hormé: Lumen : 1993 Ericson, E. Identidad: juventud y crisis. Madrid: Tauros: 1990 Ericson, E. Sociedad y Adolescencia. Mexico, D.F.: siglo XXI: 1995 García López,M.; Rodriguez Ponce, C y Toronjo Gòmez, AM. Enfemeria del anciano. Ed. DAE (Gurpo Paradigma), Madrid, Valencia Marriner, A. Alligoog MR. Modelos y teorias de enfermeria. 6º ed. Madrid: Harcourt Brace de España, S.A; 2007 Maslow, A. El hombre autorrealizado: hacia una psicología del ser.10º ed. Barcelona: Kairos; 1993 Potter. Perry. Fundamentos de enfermeria. 5º ed. Barcelona: Harcourt: 2002 Kozier, B. Fundamentos de enfermeria: Conceptos, procesos y prácticas. V. I, II. Madrid: Pearson Prentice, Hall: 2008 Torralba, F. Antropología del Cuidar. Madrid: MAPFRE, S.A.: 2005 Watson, Jean. Le Caring. Paris: Seli Arslan: 1998

Complementària

82



83

Recomanacions



INFERMERIA BÀSICA EN EL CICLE VITAL/18204101



FONAMENTS DE PSICOLOGIA APLICADA/18204005 Assignatures que es recomana cursar simultàniament





FONAMENTS DE PSICOLOGIA APLICADA/18204005 Assignatures que es recomana haver cursat prèviament




FONAMENTS DE PSICOLOGIA APLICADA/18204005

Altres comentaris L'assistència a pràctiques i sessions clíniques té aràcter obligatori.

Guia docent del Grau en Infermeria Programes docents 2n curs

CAMPUS CATALUNYA

16. PROGRAMES DOCENTS SEGON CURS CAMPUS CATALUNYA

Grau en Infermeria CAMPUS CATALUNYA- Pla d’Estudis 1820



ASSIGNATURES ANUALS

18204107 Farmacologia 6 Montse Giralt Ciències Mèdiques Bàsiques


Relació Terapèutica i Comunicació en la Infermeria 6 M. Dolors Burjalés Infermeria 18204006

Infermeria a la Gestació, Infància i Adolescència 6 M. Jesús Montes Infermeria 18204102

18204103 Infermeria en la Joventut 9 Carme Tió Infermeria

Principis de Nutrició a Infermeria 3 M. Teresa Verdura Infermeria

Bioquímica i Biotecnologia

18204108

OPTATIVES

International Nursing 3 Elena Abelló Infermeria 18204205

Introducció Tècniques Complementàries en els Cuidatges d’Infermeria

3 V. Rodero C. Vives Infermeria 18204210


Antropologia i Ciutadania 6 M. Antònia Martorell Infermeria 18204010

Infermeria en la persona adulta 12 Sagrario Acebedo Infermeria 18204104

Pràctiques Clíniques I 9 Sagrario Acebedo Roser Ricomà

Infermeria 18204110

84


CAMPUS CATALUNYA 18204107 Farmacologia


FARMACOLOGIA Codi 18204107 Assignatura



6 Segon Anual 1r

Idioma Català Departament Ciències Mèdiques Bàsiques

Coordinador/a GIRALT BATISTA, MONTSERRAT

GIRALT BATISTA, MONTSERRAT

Adreça electrònica [email protected] Professors/es

Web

La realització de la teràpia farmacològica té caràcter interdisciplinari, de manera que tots els professionals de la salut desenvolupin activitats complementàries amb tendència a millorar el rendiment del tractament farmacològic. Així, el professional d’infermeria per a poder ser eficaç, mitjançant l’ús dels coneixements i metodologia adequats, ha de plantejar-se uns objectius, activitats o adquisició d’habilitats relacionades amb aquest tema, com: • Administrar els fàrmacs segons les seves propietats. Seguir totes les observacions contingudes en la prescripció mèdica. • Valorar l’eficàcia del tractament, controlar les circumstàncies fisiològiques i fisiopatològiques que poden afectar-lo. • Valorar els senyals d’alarma indicatius de toxicitat lleu/greu. Posar en funcionament, si escau, els mecanismes d’urgències específics. • Analitzar les interaccions potencials clínicament significatives. • Prevenir la toxicitat del fàrmac per a incrementar la seguretat del pacient. Disminuir o alleujar les molèsties del tractament farmacològic; valorar i controlar les circumstàncies precipitants. • Informar al pacient, valorar els seus coneixements previs i el compliment del tractament prescrit.

Descripció general

Competències



A14

Conèixer els diferents grups de fàrmacs, els principis de la seva autorització, ús, indicació i els mecanismes d'acció, avaluant els beneficis, els riscos i efectes derivats de la seva administració o consum. Demostrant habilitat per a administrar amb seguretat fàrmacs i altres teràpies. Així com identificar els nutrients que es troben en els aliments; seleccionant les recomanacions dietètiques adequades i identificant els problemes nutricionals i seleccionant/aplicant les cures d'infermeria.








A9 Organitzar les pautes d'administració de fàrmacs a nivell hospitalari i domiciliari seguint un protocol de tractament i tenint en compte les necessitats del pacient.

A14

Conèixer els principals conceptes de la farmacologia Explicar els paràmetres farmacocinètics en la utilització clínica dels medicaments. Conèixer les propietats farmacològiques i terapèutiques de les substàncies utilitzades en la pràctica clínica diària. Identificar els diferents tipus d'interaccions, efectes adversos i tòxics dels fàrmacs. Qüestionar-se l'automedicació i la presa de consciència de quan suposa un risc pr a la salut.


B2 Utilitzar i avaluar de forma crítica la informació sobre els medicaments.


C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient

C4 Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa

85



Continguts

Tema Subtema

Tema 1-. Farmacologia clínica. Concepte de fàrmac. Fonts d'obtenció dels medicaments. Concepte de Farmacocinètica i Biodisponibilitat. Tema 2-. Farmacocinètica: vies d’administració Tema 3-. Farmacocinètica: absorció, distribució. Tema 4-. Farmacocinètica: biotransformació i eliminació de fàrmacs. Tema 5-. Farmacodinàmica: mecanisme d'acció dels fàrmacs, relació dosi-efecte. Interaccions. Tema 6-. Reaccions adverses dels medicaments. Iatrogènia. Tema 7-. Concepte d'abús, dependència, addicció i toxicitat dels fàrmacs. Intoxicacions Tema 8-. Adherència al tractament

UNITAT I: TERAPÈUTICA MEDICAMENTOSA. GENERALITATS

Tema 9-. Fàrmacs simpaticomimètics. Fàrmacs simpaticolítics. Tema 10-. Fàrmacs parasimpaticomimètics i parasimpaticolítics. Placa Motriu: bloquejants neuromusculars.

UNITAT II. FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM I PERIFÈRIC.

Tema 11-. Relaxants musculars centrals. Benzodiacepines. Antiepilèptics. Tema 12-. Antiparkinsonians. Psicofarmacologia: alucinògens. Nootrops. Antidepresius. Antipsicòtics. Ansiolítics. Tema PA-. Fàrmacs anestèsics. Concepte d'anestèsia.

UNITAT III. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL I PSICOFARMACOLOGIA

Tema 13 i cas clínic -. Tractament del dolor i la inflamació. Us en la utilització clínica. Tema 14 i cas clínic-. Tractament del dolor i la inflamació. Abús en la utilització clínica.

UNITAT IV. FARMACOLOGIA DEL DOLOR I LA INFLAMACIÓ

Tema 15-. Aspectes generals en el tractament de les infeccions. Mecanismes d'acció dels antiinfecciosos i resistències bacterianes. Antibiòtics de reserva. Grups d’antiinfecciosos. Tema PA.- Antisèptics i desinfectants. Tema 16.- Antibiòtics: Principals indicacions, efectes adveroso i interaccions dels Betalactàmics. Tema 17.- Antibiòtics: Principals indicacions, efectes adveroso i interaccions dels Macròlids, Aminoglucòsids. Tema 18.- Antibiòtics: Principals indicacions, efectes adveroso i interaccions dels Quinolones i Glicopèptids. Altres antibiòtics. Tema PA i Cas clínic.- Antifúngics. Antiparasitaris. Quimioteràpia de la tuberculosi. Antivírics. Fàrmacs utilitzats en el tractament de la SIDA.

UNITAT V. FARMACS ANTIINFECIOSOS.

UNITAT VI. FARMACOLOGIA DE L'APARELL RESPIRATORI

Tema PA i cas clínic-. Antitussígens. Broncodilatadors. Expectorants. Antihistamínics H1.

Tema 19-. Teràpia cardiovascular. Principals grups de fàrmacs: Digoxina, IECA. Tema 20-. Teràpia cardiovascular. Principals grups de fàrmacs: ARAII, antagonistres del calci. Tema 21-. Teràpia cardiovascular. Principals grups de fàrmacs: nitrats. Tema 22.- Fàrmacs utilitzats en el tractament de la coagulació.

UNITAT VII. SISTEMA CARDIOVASCULAR

UNITAT VIII. FÀRMACS RELACIONATS AMB L'EQUILIBRI HIDROSALI

Tema PA-. Hidroelectroteràpia. Nutrició enteral i parenteral Tema PA-. Diürètics.

Tema PA-. Fàrmacs utilitzats en la malaltia ulcerosa. Tema PA-. Farmacologia de la secreció biliar. Antiemètics. Tema PA-. Antidiarreics. Fàrmacs en el tractament del restrenyiment o constipació. Laxants.

UNITAT IX. FARMACOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU

Tema 23-. Hormones hipofisàries i hipotalàmiques: Generalitats, Adenohipòfisi, Neurohipòfisis. Hormona del creixement, Hormones tiroïdals. Tema 24-. Hormones de l'escorça suprarenal: glucocorticoides i mineralcorticoides. Tema 25-. Hormones de l'escorça suprarenal: Hormones sexuals I. Tema 26-. Hormones de l'escorça suprarenal: Hormones sexuals II. Tema 27-. Antidiabètics: insulina, hipoglucemiants orals. Tema 28-. Antigotosos. Antiateromatosos. Tema 29-. Metabolisme del calci i del fòsfor. Tema 30-. Fàrmacs antianèmics.

UNITAT X. FARMACS RELACIONATS AMB L'ALTERACIO DE L'EQUILIBRI HORMONAL I METABOLIC.

UNITAT XI. QUIMIOTERAPIA ANTINEOPLÀSTICA

Tema Taller-. Quimioteràpia oncològica. Citostàtics.

Debat 1-. Infeccions. SIDA Debat 2-. Unitat VIII, tema antiemetics, antidiarreics, laxants Debat 3-. HTA, coagulació, diabetes, antigotosos, anestèsics, anestèsics

DEBATS (PREGUNTES APLICATIVES)

86



Continguts

Tema Subtema

Debat 4-. Digestiu (ulcera), respiratori

Taller 1-. Fons d’informació Taller 2-. Formes farmacèutiques i administració de medicaments Taller 3-. Maneig de citostàtics. Taller 4-. Dosificació

Tallers

Integra: Adherència al tractament. Informació medicaments. Pla terapèutic. Informació al malalt/cuidador. Educació a la població. 4 sessions: Sessió 1. Presentació, adherència i cerca informació (informàtica) Sessió 2. Interaccions i dosificació del cas clínic Sessió 3. Pla terapèutic del cas clínic Sessió 4. Presentació del cas clínic

sessions de Cas clínic

Planificació





Pràctiques a laboratoris 6 4.5 10.5

Debats 8 16 24

Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques 2 0.5 2.5

Supòsits pràctics/ estudi de casos 8 24 32



Metodologies

Metodologies

Descripció

Explicació del programa: continguts, material i activitats a desenvolupar per l’alumne de forma independent i en grup. Explicació del procés d’avaluació: proves i activitats avaluables. Explicació del funcionament de les tutories (lloc i horaris).


Sessions magistrals, proporcionant-li a l’alumne els esquemes, preguntes aplicatives i bibliografia en l’espai del moodle.

Sessió Magistral

3 tallers en grups reduïts sobre: - formes farmacèutiques i administració de medicaments - normes generals de manipulació de citostàtics i càlculs a realitzar en la seva preparació - càlculs de dosificació Treball en grup de 20 alumnes Avaluació a l'aula, assistència obligatòria


Debats: Sessions de seminaris, per la discussió de preguntes aplicatives en grup reduït, algunes unitats treballades exclusivament amb aquesta metodologia. Treball en grups de 20 alumnes.

Debats

Sessió sobre fonts d'informació a l'aula d'informàtica amb supòsits pràctics. Assistència obligatòria

Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques

Assignació d’un cas clínic per grups de 5-6 alumnes. Cada alumne del grup ha de buscar informació sobre un medicament del cas clínic i respondre a unes preguntes. Tot el grup ha de fer la programació horària de l’administració de medicaments al pacient, adequar la informació al llenguatge del pacient i a la població en general. Exposició oral del cas clínic Per al desenvolupament de les pràctiques es proporciona un llibre de pràctiques que l’alumne haurà de lliurar complimentat al professor per a la valoració final. assistència obligatòria

Supòsits pràctics/ estudi de casos

87




Descripció

Presencials: Els dies de classe magistral al finalitzar la classe. Totes les tardes de dilluns a dijous de 15 a 17 h a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. En tot cas, altres hores de consulta seran a convenir. Virtuals: A través del

moodle o correu electrònic. Fòrum obert de dubtes.

Avaluació


A9

A14

B2

C3

S'avaluarà durant les sessions presencials de forma individual i col·lectiva. Assistència obligatòria

15 Pràctiques a laboratoris

A14

C3

En els seminaris de les preguntes aplicatives s'avaluarà l’assistència (obligatòria), la participació activa i les respostes dels alumnes a les preguntes del debat conegudes i altres de noves. Aquesta nota serà conjuntament a la prova tipus test el que permetrà aprovar el bloc de coneixements per l'avaluació continuada

10 Debats

A9

B2

C3

S’avaluarà la participació del estudiant i la resolució del supòsit pràctic plantejat. Assistència obligatòria

2,5 Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques

A9

A14

B2

C3

C4

L'estudiant serà avaluat durant les sessions presencials: - sessió d'informació dels medicaments i dosificació - sessió pla terapèutic - exposició del cas i també s'avalarà el treball presentat per escrit de forma individual i col·lectiva. Assistència obligatòria

30 Supòsits pràctics/ estudi de casos

A14

Continguts teòrics: Desenvolupament de dues proves amb 40 qüestions de tipus test amb 5 opcions de resposta amb una sola correcta. Cada resposta correcta suma un punt positiu. Cada resposta errònia resta 0.25 punts. Serà necessari contestar el 90% de les preguntes i tenir una nota mínima de 3,5 sobre una puntuació de 10 en cada prova per fer promig amb les altres notes

40 Proves objectives de tipus test

Altres Qüestionari moodle sobre dosificació 2,5

Altres comentaris

La nota de la pràctica és la suma del treball dels tallers (laboratori), aula d'informàtica, càlcul (moodle) i del cas clínic (total 100 punts), dividit per 10. La falta no justificada en el blocs obligatoris resta 5 punts del total de 100.

L’alumne aprovarà la part pràctica si obté una nota mínima de 5. La nota de coneixements (teoria) serà la suma de les dues proves més les notes dels 4 debats. L’alumne aprovarà la part teòrica si obté una nota mínima de 5. La

part que no aprovi haurà de presentar-se a un examen a la segona convocatòria.

88



89

Fonts d'informació

Bàsica

Farmacología humana. Barcelona: Elsevier Masson; última edició disponible. Farmacología en enfermería. Madrid etc.: Elsevier; última edició disponible.

Complementària

J.M. Mosquera i col·l. Farmacología para enfermería. Ed. Interamericana-Mcgraw-Hill.

M Taylor, PJW Reide. Lo esencial en Farmacología. Cursos de Crash de Mosby. Harcourt Brace,

E Pacheco. Enfermería. Farmacología práctica de enfermería. Serie de Manuales de enfermería. Masson.

DJ Birkett. Farmacocinética fácil. Ed. Interamericana-Mcgraw-Hill.

Recomanacions


CAMPUS CATALUNYA 18204006 Relació Terapèutica i Comunicació en la Infermeria


RELACIÓ TERAPÈUTICA I COMUNICACIÓ EN LA INFERMERIA Codi 18204006 Assignatura



6 Segon Primer 1r


Coordinador/a BURJALES MARTI, MARIA DOLORS

BURJALES MARTI, MARIA DOLORS



Web

Descripció general

Introduir l’alumnat en els aspectes de comunicació i relació d’ajuda bàsics pel desenvolupament de la seva pràctica professional en relació a la persona, la família i el grup amb una perspectiva de cuidatge integral.

Competències


A21 Comunicar-se de forma efectiva amb pacients, família, comunitat i amb l'equip interdisciplinari.


A23 Establir relacions terapèutiques amb les persones i les seves famílies.

A24 Informar, registrar, documentar i derivar cuidats utilitzant les tecnologies adequades.



B6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.




A21

Afavorir la dinàmica grupal. Distingir els diferents components de la comunicació. Reconèixer els diferents estils de comunicació. Practicar habilitats assertives per al desenvolupament del rol professional.

A22 Analitzar els processos cognitius i la seva relació amb les emocions que provoquen als individus. Identificar les diferents emocions. Identificar els conceptes bàsics de la intel·ligència emocional i aplicar-los per a regular les emocions.

A23 Desenvolupar les habilitats bàsiques per a establir la relació terapèutica. Conèixer els elements bàsics de l’entrevista clínica. Desenvolupar habilitats comunicatives que afavoreixen la relació terapèutica.

A24 Valorar la importància dels registres i practicar la seva realització.


B2

Reflexionar sobre la importància de desenvolupar les tècniques cognitives-conductals a la pràctica professional. Aplicar les tècniques cognitives conductals per a resoldre situacions complexes a la vida professional i/o professional.

B6 Adquirir habilitats per a establir converses, parlar en públic i interactuar en diferents escenaris socials.


90



Continguts

Tema Subtema

• Relació intrapersonal: Autoconeixement: autocura, autoestima, autoconcepte, valors i creençes, Anàlisis transaccional • Procés comunicatiu: comunicació • Estils comunicatius • La infermera com a persona i com a membre del equip

Unitat temàtica I: Comunicació intrapersonal i dinàmica grupal

• Relació Terapèutica: Empatia, Escolta activa, Observació, Fases de la relació terapèutic • Expectatives i temors del professional • Expectatives i temors dels pacients • L’entrevista • La comunicació en el sistema familiar • Comunicació intercultural • Procés comunicatiu en situacions difícils • Registres d’infermeria

Unitat temàtica II: Comunicació i relació terapèutica

•Tècniques per desenvolupar els recursos personals: Tècnica de resolució de problemes, Reestructuració cognitiva, assertivitat •Tècniques de negociació •Tècniques benestar psicològic •Habilitats per parlar en públic

Unitat temàtica III: Tècniques d’assessorament i negociació

Planificació








Metodologies

Descripció

Presentació de l’assignatura i activitats per a prendre contacte i recollir informació dels alumnes.


Tallers interactius en grups reduïts, participatius, basats en el treball i participació activa de l’estudiant. Es reflexionarà (de forma oral i escrita) individual i en grup sobre els diferents aspectes de les habilitats de comunicació. S’entrenarà per l’adquisició d’aquestes habilitats mitjançant simulacions, exercicis, reflexions, dinàmiques grupals, casos pràctics i visionat de pel•lícules i/o documentals.

Sessió Magistral


Realització del portafoli on es recolliran tots els treballs i aportacions realitzades durant l’assignatura: treballs de grup, resolució de problemes, reflexió, aplicació i/o transferència a la pràctica en la vida personal i/o professional seguint les normes de presentació prèviament facilitades a l’alumnat.

Tallers interactius en grups reduïts, participatius, basats en el treball i participació activa de l’estudiant. Es reflexionarà (de forma oral i escrita) individual i en grup sobre els diferents aspectes de les habilitats de comunicació. S’entrenarà per l’adquisició d’aquestes habilitats mitjançant simulacions, exercicis, reflexions, dinàmiques grupals, casos pràctics i visionat de pel•lícules i/o documentals.



Descripció

Es realitzaràn atencions personalitzades a l'alumnat sempre que ho requereixin, prèvia demanda, de forma presencial o en l'espai moodle, en les hores establertes per a realitzar aquesta activitat.

91



92

Avaluació


A21

A22

A23

A24

B2

B6

Realització d'una prova mixta que integrarà preguntes curtes i/o tipus test i exercicis pràctics.


Sessió Magistral

A21

A22

A23

A24

B2

B6

S’avaluaran el conjunt de treballs realitzades durant l’assignatura: treballs de grup, resolució de problemes, reflexió, aplicació i/o transferència a la pràctica en la vida personal i/o professional Presentació: expressió escrita, capacitat d’anàlisi i síntesi, i bibliografia.



A21

A22

A23

A24

B2

B6

S’avaluarà l’assistència, participació activa en les dinàmiques que es realitzin, així com la presentació oral



Altres

Altres comentaris

Cal superar cadascuna de les parts segons el barem establert. Cal complir amb un 80% d'assistència als tallers, la no assistència quedarà penalitzada mitjançant la nota final.

Fonts d'informació

Bàsica • Roca, E., Cómo mejorar tus habilidades sociales, Ultima edició disponible. , 2003 • Valverde, C., Comunicación terapeutica en Enfermería, Ultima edició disponible., 2007 • Novel, G. et al., Enfermeria Psicosocial, Ultima edició disponible., 1991 • Tazón, P.et al., Relacion y comunicación, Ultima edició disponible., 2000 • Cibanal, L.et al., Tecnicas de comunicación y relacion de ayuda en Ciencias de la Salud,

Ultima edició disponible., 2010

Complementària

Es proporcionarà bibliografia específica per a cada Unitat Temàtica.

Recomanacions


CAMPUS CATALUNYA 18204102 Infermeria a la Gestació, Infància i Adolescència


INFERMERIA EN LA GESTACIÓ, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA Codi 18204102 Assignatura



6 Segon Primer 1r

Idioma Castellà

Català Departament Infermeria

Coordinador/a MONTES MUÑOZ, MARIA JESUS


MONTES MUÑOZ, MARIA JESUS




Web

Descripció general

Aquesta assignatura es centra en l'atenció d'infermeria davant les alteracions de salut de dos grups de població. D'una banda les dones durant el procés reproductiu de l'embaràs, part i puerperi, i de l'altra, en la infància i adolescència. Es proporcionaran coneixements a nivell d'infermera generalista que permetin a l'alumnat donar cures des d'una perspectiva integral considerant les implicacions familiars, socials i culturals.

Competències











A1 Distingir les situacions de gestació i part que impliquen dilemes ètics i la seva gestió en els aspectes de relació i legislació involucrats.

A3 Reconèixer les necessitats emocionals de les dones i les criatures durant el procés salut-malaltia en la salut reproductiva i en el creixement fins a l'adolescència, considerant la seva repercussió en el grup familiar.

A9

Analitzar les necessitats de les dones amb alteracions obstètriques i de les criatures amb problemes de salut en les seves dimensions física, psicològica i la seva repercussió en el context familiar. Explicar les maneres d'intervenció en les situacions identificades en les dones i/o criatures distingint les que impliquen el rol infermer. Aplicar procediments en relació a primers auxilis, mediació i valoració del dolor en les criatures.

A19 Explicar el coneixement bàsic sobre les alteracions més freqüents en l'embaràs, part i puerperi incloent l'atenció i prevenció des d'una perspectiva holística. Reconèixer signes i símptomes de les malalties més freqüents en les criatures incloent la prevenció



C5 Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat

93



Continguts

Tema Subtema

Infertilitat FIV

Hipertensió Diabetes Hemorragies Altres Atenció d'infermeria.

Problemes en l'embaràs

Alteracions abans, durant i després del part. Atenció d'infermeria.

Problemes durant el part

Problemes més freqüents. Depressió puerperal.

Alteracions en el puerperi

Lesions i malformacions Reanimació del nadó Exploració del neonat

Actuació en sala de parts

Alteracions nutricionals Regurgitació Dolor abdominal

Manifestacions de problemes en l'etapa de la làctancia

Problemes d'audició i visió La por en el nen La son en la infància La conjuntivitis

Alteracions en la primera infància

Mononucleosi infecciosa Enuresis i encopresis Activitats esportives

Alteracions en l´etapa escolar

Respiratòries Gastrointestinals Neurològiques

Patologies més freqüents en pediatria

Planificació


(*)Hores a classe


Hores totals



Seminaris 27 27 54




Metodologies

Descripció

Presentació de l'assignatura i exposició teòrica dels continguts Pressa de contacte i recollida d'expectatives dels alumnes.


Classes magistrals participatives amb els continguts teòrics

Sessió Magistral

Exercicis en grup a l'aula de temes rellevants d'actualitat complementaris a la teoria.

Seminaris


Estudis de situacions pràctiques per aprofundir en les alteracions de la salut i els cuidatges d'infermeria.

Presentacions / exposicions Exposició oral a l'aula, d'un tema treballat.

94



95


Descripció

Es faran tutories personalitzades de recolzament i resolució de problemes de l'alumne.

Avaluació


Seminaris

A1

A3

A9

A19

Es valorarà la participació i les aportacions al grup. Es valoraran els treballs realitzats a l'aula.

20%


A1

A3

C5

Exposició oral d'un treball individual d'aprofundiment en un tema específic a triar per l'alumne.

20%

Sessió Magistral

A1

A9

A19

Es valorarà a partir d'una prova objectiva tipus test.

40%


A1

A9

A19

C5

Es valorarà el compromís, participació i aportacions al grup; l'aprofundiment dels continguts i l'assoliment dels objectius planificats en el grup de treball.

20%

Altres

Altres comentaris

Avaluació continuada. Per superar l'assignatura l'alumne haurà de superar el 50% en cada una de les proves.

Fonts d'informació

Bàsica

Aguilar Cordero, M.J. Tratado de enfermería infantil cuidados pediátricos. Madrid. Elsevier.2003 Didona, N A.; Marks MG.; Kumm, R.: Enfermería Maternal. México: McGraw-Hill Interamericana 1997 Garcés, B. Manual de procediments i tècniques d’infermeria pediàtrica. Tarragona. Servei de publicacions Universitat Rovira i Virgili. 1998 Mompart García, M.P. la enfermería viva. Actualizaciones. Madrid. DAE. 2006 Olds, S.; London,M.; Ladewing, P.; Enfermeria Maternal I y II. Madrid: 2000 Pritchard, A.; Maldonald, P.; Williams Obstetricia. Barcelona: Salvat 2002 Seguranyes, G.; Enfermería maternal. Barcelona: Masson Salvat 2000 Behrman, KliegmaN, Jenson. Nelson Tratado de pediatría I y II. Madrid: McGraw-Hill- Interamericana: 2000 Waechter, E.H. Enfermería pediátrica I y II. Méjico: McGraw-Hill-Interamericana 1993 Wong, D.L. Enfermeria pediátrica. Madrid: Mosby/Doyma. 1995

Complementària Es proporcionarà bibliografia específica.

Recomanacions


CAMPUS CATALUNYA 18204103 Infermeria en la Joventut


INFERMERIA EN LA JOVENTUT Codi 18204103 Assignatura



9 Segon Primer 1r


Coordinador/a TIÓ MOLIST, CARMEN

TIÓ MOLIST, CARMEN



Web

Descripció general

Aquesta assignatura tracta dels problemes de salut mes prevalent-se en la persona jove, considerant imprescindible conèixer la realitat actual i els processos canviants que afecten a la salut en aquesta etapa

Competències



A5 Respondre a les necessitats de salut de la població, reconeixent les situacions de risc vital i executant maniobres de suport vital bàsic i avançat en aquelles situacions que ho requereixi.











A1 Analitzar els components de risc per a la salut dels joves reflexionant sobre els judicis de valor i el propi comportament. Conèixer les implicacions legals del consentiment informat en el menor madur.

A5 Demostrar maniobres de primers auxilis i de RCP bàsica.

A7 Reflexionar sobre la violència, sexualitat, aliments, tòxics i falta de percepció del risc i la seva associació amb els problemes més freqüents de salut en el jove.

A8

Identificar els problemes de salut prevalents en el jove contextualitzant-los en els diferents àmbits assistencials. Explicar les alteracions de salut del jove, factors associats incloent la prevenció, i les implicacions físiques, psicològiques, en el personal i en el familiar.

A9

Explicar les maneres d'intervenció en les situacions identificades en els joves distingint les que impliquen el rol infermer. Reconèixer les necessitats del jove i la seva família en els problemes de salut estudiats i explorar maneres d'ajuda

A13

Aplicar procediments en relació a primers auxilis, ferides, teràpia nutricional i fàrmacs (administració i càlcul de dosis). Aplicar valoracions en relació als problemes de salut tractat: dolor, ferides, nutricionals, de primers auxilis...


B4 Presentar resultats d'allò que s'espera en la manera adequada d'acord amb la bibliografia donada i en el temps previst.

96





C5 Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics

Continguts

Tema Subtema

Anàlisis epidemiològic en quant a la prevalença dels problemes de salut en l’adult jove. La discussió sobre les conductes de rics i altres factors implicats permetrà a l'alumne contactar amb la pròpia vivència personal, atès que la seva edat sol correspondre al grup de població estudiada.

Unitat temàtica I: Introducció als problemes de salut de l'adult jove

Factors que confluïxen en la presentació de lesions traumàtiques. La falta de percepció del risc o el consum de substàncies addictives, són factors de l'estil de vida del jove associats a aquests problemes de salut. Coneixements teòrics i pràctics bàsics sobre lesions i traumatismes freqüents. Intervenció segons el tipus de lesió. Valoració estat general a nivell de primers auxilis i el procés en una situació d'ingrés hospitalari. Valoració nivell consciencia. Valoració ferides. Valoració del dolor en el sentit global del concepte.. El procés quirúrgic. El consentiment informat del menor madur. Intervencions traumatològiques. Asèpsia. Ferides. Prevenció infecció nosocomial. Aspectes psicosocials implicats en la vivència de l'ansietat davant el ingrés, la intervenció quirúrgica , dolor, i situació de crisi familiar.

Unitat temàtica II: Vivències i problemes de salut per les conductes de rics que comporten lesions traumàtiques

En aquesta unitat els alumnes aprofundeixen en els problemes de salut derivats del consum de substància addictives. Es desenvolupen conceptes com: droga, substància psicoactiva, dependència, tolerància, toxicitat i síndrome d'abstinència. En el treball dels continguts es tenen en compte els criteris diagnòstics del DSM-IV i el CIE-10 i s'analitzen els efectes físics, conductuals, familiars i socials que comporten. Un aspecte a destacar en el treball del rol infermer és el anàlisis i reflexió sobre els propis sentiments i actituds enfront de les persones amb trastorns per utilització de substàncies psicoactives donada la repercussió que aquests tenen en la qualitat de la cura.

Unitat temàtica III: Vivències i problemes de salut pel consum de substàncies addictives

En aquesta unitat els alumnes reflexionen sobre la interrelació de factors que confluïxen en els estats de malnutrició en el jove. Es desenvolupen els conceptes teòrics i pràctics associats a l'anorèxia, bulímia i obesitat com problemes de salut predominant en el jove. S'analitzen factors psicosocials i culturals, ressaltant el increment d'aquests problemes en relació als hàbits i estils de vida i a l'equilibri emocional com crisi de desenvolupament en el jove. Les dietes hipercalòriques i falta d'exercici o fenòmens com el culte per la imatge corporal, l'aïllament o l'autoestima són factors claus a aprofundir. Els alumnes aprenen també a fer valoracions sistemàtiques a nivell nutricional i habilitats de procediments terapèutics relacionats amb la nutrició.

Unitat temàtica IV: Vivències i problemes de salut per les conductes de rics en l'alimentació

Unitat temàtica V: Vivències, situacions i problemes de salut per les conductes de rics en las relacions sexuals i l’expressió de la sexualitat

D'especial importància en aquest tema, és l'anàlisi sobre la sexualitat la seva associació a relacions de poder, abús i agressió. Com afecta la malaltia en l'expressió de la sexualitat i quines alteracions es poden produir en ella. Malalties de transmissió sexual com el VIH/SIDA entre altres i les conductes de risc que poden produir aquestes malalties de transmissió sexual.

Aquest tema ha de servir a l'alumne per a reflexionar sobre la cronicitat i les malalties associades en el jove. Es revisaran dades epidemiològiques en busca dels problemes de salut predominants amb aquest caràcter. En el seu estudi es tindrà en compte que el diagnòstic d'un problema de salut amb caràcter de cronicitat suposa un important impacte per al jove i la seva família per les associacions que les persones fan sobre dels canvis en els seus hàbits i estils de vida. Es reflexionarà també a prop de l'excel•lent posició i compromís infermer en l'equip de salut, perquè el jove aprengui sobre la seva cura de manera que pugui afrontar la incertesa, viure amb autonomia i qualitat de vida. Es desenvoluparà conceptes teòrics i pràctics bàsics sobre la diabetis especialment sobre la tipus I per ser la patologia predominant associada a la cronicitat en el jove, i també sobre la diabetis tipus II per el increment actual en el jove associat als canvis en l'estil de vida

Unitat temàtica VI: Vivències i problemes de salut relacionats amb la cronicitat del jove

97



Planificació


(*)Hores a classe


Hores totals



Seminaris 16 24 40




Proves mixtes 2 3 5

Metodologies

Descripció

Presentació de l'assignatura on s'explica la metodologia, objectius, continguts i avaluació


Sessió Magistral Classes explicatives i participatives

Treball i participació activa dels alumnes sobre temes concrets

Seminaris

PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes Estudi de situacions clíniques amb diferents escenaris segons els objectius del tema

Demostració pràctica i assaig d'habilitats de procediments relacionats amb el tema



Descripció

L'atenció personalitzada es planteja de forma individual/voluntària, es a dir, els alumnes podent consultar els seus dubtes i necessitats d'aprenentatge, en l'horari d'atenció a l'alumne prèviament establert o demanar cita

Avaluació


A1

A7

A8

A9

Prova objectiva


A1

A5

A7

A8

Prova objectiva

20% Seminaris

A1

A5

A7

A8

A9

B4

Assistència, participació, prova objectiva


98



99

Avaluació


A1

A5

A7

A8

A9

A13

B4

Examen pràctic sobre les diferents habilitats realitzades als laboratoris


Altres

Altres comentaris

La nota final de l'assignatura resultarà de la suma de cada una de les parts que han d'estar, obligatòriament aprovades

Fonts d'informació

Williams L. S. y Hoper P, Enfermería medicoquirúrgica, 2009, Madrid. McGrawHill LeMone P. y Burke K. , Enfermería Medicoquirúrgica. Pensamiento crítico en la asistencia del

paciente (2 vol.), 2009, Madrid. Pearson Educatión Fuente (de la) M. (Coord), Enfermría Médico-quirúrgica (3 vol), 2009, Madrid. DAE:

(Paradigma) Gonzalez I.C. y Herrero A., Procedimientos y técnicas de Enfermería, 2008, Madrid: DAE

Bàsica

Complementària Zabalegui A, Mangues I, Molina JV. Toneu L., Administración de medicamentos y cálculo de dosis, 2005, Barcelona. Masson Bastos F. Valle J, Diccionario enciclopedica ilustrado de traumatología, 2007, Monsa Praima

ediciones Lorenzo P, Drogodependencias, 2009, Madrid: Panamericana Rigol A. y Ugalde M., Enfermería de Salud Mental y Psiquiatria, 2001, Barcelona: Masson Pagana K. D., Guía de pruebas diagnosticas y de laboratorio, 2008, Madird: Mosby Ruiz J, Martín MªC, y García R, Procedimientos y técnicas de Enfermeía, 2006, Barcelona:

Edi Rol Phillips N, Técnicas de Quirofano, 2005, Barcelona: Elsevier Ronald M. , Tratamiento práctico de fracturas, 2003, Madrid: Elsevier

Recomanacions


CAMPUS CATALUNYA 18204108 Principis de Nutrició a Infermeria


PRINCIPIS DE NUTRICIÓ A INFERMERIA Codi 18204108 Assignatura



3 Segon Primer 1r

Idioma Departament Bioquímica i Biotecnologia

Infermeria

Coordinador/a


Professors/es

Web

Descripció general A l'inici de curs es presentarà l'assignatura i s'especificaran els detalls en relació a continguts, metodologies, planificació, avaluació...

Competències




A14








A2 Conèixer la història de l'alimentació humana i reconèixer els diferents factors que incideixen a l'alimentació de l'home en el decurs de la història.

A8 Conèixer les necessitats alimentàries en les diferents etapes del cicle vital: embaràs i lactància materna, primera i segona infància, adolescència, etapa adulta i etapa d'envelliment. Realitzar valoracions de l'estat nutricional.

A14

Identificar els nutrients, el contingut nutritiu dels aliments, així com els diferents factors que poden influir negativament sobre la qualitat dels aliments. Conèixer l'equilibri alimentari. Explicar els aspectes bàsics de l'alimentació com a teràpia.


B1 Posar en pràctica de forma disciplinada els enfocaments, mètodes i experiències que proposa el professor.


C4 Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa

Continguts

Tema Subtema

Es defineixen el següents conceptes: nutrient, aliment, nutrició, alimentació, dietètica i dietoteràpia. Relació entre salut i alimentació. Breu repàs de la història de l'alimentació humana. Factors que incideixen en l'alimentació humana.

Unitat temàtica 1: Introducció

En aquest apartat s'estudia el valor energètic dels nutrients, les necessitats energètiques de l'home i els factors que influeixen.

Unitat temàtica 2: Energia i nutrients

100


CAMPUS CATALUNYA 18204108 Principis de Nutrició a Infermeria

Continguts

Tema Subtema

Es descriuen els diversos nutrients i elements que es troben en els aliments: glúcids, lípids, proteïnes, elements químics essencials, vitamines, aigua i electròlits, fibra vegetal.

Compren la classificació dels diferents aliments segons el seu contingut nutritiu en grups d'aliments. S'estudien els aliments funcionals. Es fa referència també als antioxidants i els seus efectes sobre la salut

Unitat temàtica 3: Els aliments

Macronutrients. Transport epitelial. Absorció d'aminoàcids, lípids i glúcids. Metabolisme dels àcids biliars. Micronutrients. Vitamines hidrosolubles i liposolubles. Macrominerals (Ca, Mg) i oligoelements (Fe, Zn, Cu, Cr, Se, I, Mn)

Unitat temàtica 4: Digestió i absorció dels constituents bàsics de la nutrició

Unitat temàtica 5: Metabolisme dels xenobiòtics

Biotransformació de xenobiòtics, citocrom P450: funcions biològiques

Unitat temàtica 6: Interrelacions metabòliques

Cicle dejú-alimentació. Interrelacions metabòliques dels teixits en diversos estats nutricionals i hormonals

Unitat temàtica 7: Alteracions de la ingesta

Malnutrició protèica i energètica. Excés d'ingesta protèica i energètica. Conseqüències metabòliques de l'obesitat i les seves implicacions en la salut

Es descriuen les característiques de l'equilibri nutricional, el concepte de ració i racions recomanades. Es contemplen les variacions de l'alimentació en les diferents etapes de la vida

Unitat temàtica 8: Equilibri alimentari

Unitat temàtica 9: Manipulació d'aliments. Conservació d'aliments.

S'estudia la repercussió que la manipulació dels aliments pot tenir sobre la seva qualitat. S'analitzen les diferents formes de conservació dels aliments

Es descriuen les generalitats de la dietoteràpia: objectius de les dietes terapèutiques, dietes quantitatives i qualitatives, paràmetres nutricionals a modificar en les dietes terapèutiques, dietes progressives. S'estudien també els diferents aspectes que permeten valorar l'estat nutritiu de la persona

Unitat temàtica 10: Conceptes bàsics sobre dietoteràpia. Valoració de l'estat nutritiu.

Planificació





Metodologies

Metodologies

Descripció



Avaluació


Altres

Altres comentaris

Fonts d'informació

Bàsica

Complementària

Recomanacions

101


CAMPUS CATALUNYA 18204205 International Nursing


INTERNACIONAL NURSING Codi 18204205 Assignatura



3 Primer 1r

Idioma Anglès Departament Infermeria

Coordinador/a


Professors/es

Web

To introduce the student in the concept of nursing in other countries reinforcing their general English communication skills and learning specific nursing vocabulary.

Descripció general

Competències






C1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.



A11 To develop his/her understanding of the influence of historical, philosophical, ethical, economic, political and professional factors on their own and others professional cultures.


B3 To apreciate the intercultural aspect of the nursing profession in the XXI century and the need to adapt to it.


C1 Comprèn instruccions sobre classes o tasques assignades pels professors

Continguts

Tema Subtema

Intoduction to International Nursing.

English as the common language within the European Union.

Module 1. Health related vocabulary.

The hospital. Health professionals. Vital signs. Signs and symptoms. Hygiene. Medication. Nutrition. Accidents and emergencies. Caring for the elderly.

Percutaneous venipuncture. Wound dressing. Insertion of nasogastric tube. Female and male catheterization.

Module 2. Nursing procedures.

Module 3. Care plans. Nursing theorists and models. Virginia Henderson and Jean Watson.

European Nursing Module Network: host student's vs guest student. Nurse's role in other European countries. Nursing curriculum in other countries.

Module 4.International exchange programmes.

102



Planificació








Metodologies

Descripció

Assessment of the student's proficiency in English. Introduction to the course, the assignments and the assessment. Setting of working groups.


Health related vocabulary. Basic concepts.

Sessió Magistral

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Grammar exercises. Reading and comprehension of English articles related to health, culture and society. Listening comprehension of an English film related to nursing. Assessment of a patient using a care model.

Oral presentation of the Curriculum and the nurse's role in other countries.



Descripció

Personalized attention to help and guide the student to achieve the objectives.

Avaluació


A11

B3

C1

Attendance in class. Basic English grammar exercises. Health related vocabulary exercises. Participation in classroom's activities (scrabble, role play, show and tell). Presentation of film and/or article abstract. Provide a care plan.

60% Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

B3

C1

Oral English presentation of the research on nursing in other countries.

20% Presentacions / exposicions

Participating in an International Exchange Programme.

20% Altres

Altres comentaris

Classroom attendance and active participation is necessary to be able to achieve a good oral and written technical English level.

103



104

Fonts d'informació

Parkinson J., A manual of English for the Overseas Doctor., Churchill Livingston, Edinghburgh 1985 Fitzpatrick, J & Whall, A. L., Conceptual Models of Nursing: analisis and application.,

Prentice-Hall International Limited, Londres 1989 , European Nursing Module Network: http://www.leeds.ac.uk/europeannursing/, , Citores, R. & Pellegrinelli, M., Healthy English, Elsevier Masson, Barcelona 2009 Grice, T., Oxford English for careers: Nursing, Oxford University Press., Oxford 2007 , Transcultural Nursing Society: http://www.tcns.org, ,

Bàsica

Complementària Ochoa, I & López Socasou, F, From lost to the river-De perdidos al rio., Temas de hoy., Madrid 2000 Oxenden, C. & Lathan-Koenig, C., New English File: Intermediate Student's book, Oxford

University Press., Oxford 2006 Rowan, J. , New English Grammar for Bachillerato, Burlington Books, London 2005 Ochoa, I. & López Socasau, F., Speaking in Silver- Hablando en plata., Temas de hoy.,

Madrid 2003

Recomanacions

Altres comentaris Basic knowledge of English is needed to attend and participate in class.


CAMPUS CATALUNYA 1820 Introducció Tècniques Complementàries en els Cuidatges d’Infermeria


INTRODUCCIÓ A LES TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES EN ELS CUIDATGES D'INFERMERIA

Codi 18204210 Assignatura



3 Primer 1r


Coordinador/a RICOMÀ MUNTANÉ, MARIA DEL ROSER

RICOMÀ MUNTANÉ, MARIA DEL ROSER

Adreça electrònica [email protected] Professors/es

Web

Descripció general

Aquesta assignatura ajuda a l’alumne a tenir cura de l’ésser humà en la seva totalitat a través de teràpies complementàries, emmarcades en el model holístic que milloren el benestar i confort, afavoreixen la promoció de la salut, i mobilitzen els recursos personals per fer front a les situacions d’estrès i de malaltia.

Competències












A3 Explorar la manera en que les persones poden integrar algunes tècniques complementàries a la seva vida.

A12 Realitzar les teràpies preservant la intimitat i confidencialitat.

A19

Aprendre a reconèixer les diferents zones reflexes del peu i la seva relació en les diferents parts del cos Comprendre la dimensió i magnitud de les teràpies conegudes com a complementàries o alternatives a la medicina alopàtica.

A22 Conèixer les pròpies reaccions emocionals que poden generar algunes tècniques. Experimentar els canvis que pot produïr la reflexoteràpia. Explorar les emocions que li generen les reaccions del pacient.


B4 Fa el treball previst complint els compromisos.


C5 Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics

105



Continguts

Tema Subtema

Marc conceptual Reflexoteràpia Aromateràpia Relaxació Respiració complerta

Introducció: Itineraris terapèutics

Teràpia de les zones reflexes Topografia de les zones reflexes Tècnica del massatge Reaccions

Microsistemes

Tècniques Respiració complerta Beneficis i aplicacions

Relaxació

Protocol d'aplicació d'aquestes teràpies Indicacions

Aplicació en el camp de la infermeria

Planificació









Metodologies

Descripció

Introducció de la assignatura. Presència a l'exposició dels continguts introductoris que fonamenten la matèria Activitats Introductòries

Presència obligatòria. Es fonamenta el què i el com dels procediments pràctics, actius i habilitats. Elaboració de mapes per sistemes.

Sessió Magistral

Pràctiques a laboratoris Aplicació de les tècniques de respiració, relaxació i reflexoteràpia

Presentacions / exposicions Exposició d'un treball relacionat amb aquests tractaments.


Descripció

Guia, orientació i seguiment en les pràctiques de taller i en les diferents tutories que es vagin produint.

Avaluació


A3

A19

A22

Exposició dels treballs al gran grup 20 % Presentacions / exposicions

A12

B4

C5

Aprenentatge de les habilitats per l'aplicació de les diferents tècniques.

20 % Pràctiques a laboratoris

106



107

Avaluació


Proves pràctiques

A3

A12

A19

A22

B4

C5

Avaluació de l'habilitat, els continguts i les actituds mitjançant un exercici pràctic. 60 %

Altres

Altres comentaris

Fonts d'informació

Zemach-Bersin D, Rose M., Ejercicios de relajación, Barcelona: Paidos, 1990 Goleman D, Bennett-Goleman T, Guia de relajación, Barcelona: Mertinez Roca, 1990 Hendericks G, La respiración consciente, Barcelona: Urano, 1997 Masson S., Las relajaciones, Barcelona: Gedisa, 1985 Marquardt, Manual práctico de la terapia de las zonas reflejas de los pies, 4º Ed. Barcelona: Urano, 2003 De Domenico G, Masage, técnica de Beard, Madrid: Harcount, Brace, 1998 Monneret S., Saber relajarse, 2º Ed. Bilbao: Ediciones Mensagero, 1985 Elliot M.F., Saber respirar bien, Bilbao, Mensagero, 1980 Shone R., Visualización creativa, Madrid: Edaf, 1988 , Visualizaciones curatives y de relajacion., Barcelona: Mertinez Roca, 1995

Bàsica

Complementària

Berstein D.A., Entrenamiento en relajación progresiva, 10ºEd. Bilbao: Descleé de Brouwer, 1999 Viñas F., La respuesta está en los pies, 7º Ed. Barcelona: Integral, 1995 Dobss B, Paratte P, Poletti R., Reflexología, Barcelona: Ediciones Rol, 1990 Stomer C, Reflexología, Barcelona: Paido Tribo, 2001 Cautela J., Técnicas de relajación, Barcelona: Matínez Roca, 1986

Recomanacions

Altres comentaris Es recomana assistir amb roba còmoda.


CAMPUS CATALUNYA 18204010 Antropologia i Ciutadania


ANTROPOLOGIA I CIUTADANIA Codi 18204010 Assignatura



6 Segon Segon 1r

Idioma Cata là


Coordinador/a MARTORELL POVEDA, MARIA TÒNIA AN

MARTORELL POVEDA, MARIA TÒNIA AN



Web

Descripció general

La lògica d’aquesta assignatura respon a la necessitat d’incorporar la mirada antropològica al coneixement del processos de salut/malaltia/atenció que ajudarà al professional d’infermeria a adquirir una major comprensió dels mateixos. Està pensada com a un curs bàsic d’antropologia de la salut per tal d’introduir les aportacions que l’antropologia fa a l’estudi dels fenòmens de la salut i la malaltia. En aquest sentit, s’exploren aportacions teòriques i metodològiques.

Competències






B8 Gestionar projectes tècnics o professionals.





A2

Analitzar com influeixen els factors socials i culturals en el desenvolupament dels processos de salut/malaltia/atenció. Reflexionar sobre la relació salut, immigració i desigualtat social. Prendre consciència de la influència de la cultura i de les relacions socials en els processos de morbi-mortalitat. Definir i ser capaç de percebre la dimensió biològica (disease), cultural (illness) i social (sickness) de la malaltia identificant el model explicatiu del professional i de la persona. Reconèixer la influència dels aspectes socioculturals en el pluralisme assistencial. Aplicar una lectura relativista sobre la construcció de les categories cos, gènere i salut mental.

A20 Problematitzar i qüestionar-se determinades situacions de la seva pràctica clínica. Explicar l'ús de metodologia qualitativa en els treballs científics infermers. Conèixer i identificar tècniques qualitatives i ser capaç d'aplicar almenys una tècnica qualitativa.


B3 Reflexionar sobre els límits natura/cultura. Demostrar de forma oral i escrita tenir capacitat de síntesi i crítica.

B8 Adquirir la destresa suficient, d'acord al seu nivell, per a plantejar un projecte segons necessitats detectades i valorar l'ús de la tècnica qualitativa més adient.


C5 Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics

108



Continguts

Tema Subtema

Unitat 1. Introducció a l'antropologia social i cultural

L'antropologia com a disciplina. Conceptes bàsics: cultura, etnocentrisme, relativisme, endoculturació, aculturació. Positivisme i fenomenologia. Les tècniques qualitatives d'investigació.

Antropologia Mèdica i Antropologia de la Salut. Antropologia i Infermeria. Els procés salut/malaltia/atenció. La dimensió biològica, social i cultural de la malaltia. Les narratives del patiment. Els models d'atenció. La medicalització i el control mèdic.

Unitat 2. Antropologia de la salut

Unitat 3. Globalització i desigualtats socials

Drets humans i ciutadania. Els conceptes de globalització i desigualtats socials. Migracions a Catalunya. Pobresa i mortalitat infantil. Marginació, cultura i drogues.

Introducció a la teoria antropològica del cos. La construcció social i cultural del gènere i les emocions.

Unitat 4. Cos i gènere

Unitat 5. Alimentació i cultura

Aspectes socioculturals de l'alimentació. La mirada antropològica en els trastorns alimentaris. Les epidèmies alimentàries.

Planificació





Seminaris 10 18 28

Pràctiques de camp/sortides 30 32 62


Metodologies

Descripció

Presentació de l’assignatura i activitats per a prendre contacte i recollir informació dels alumnes. Organització dels grups de treball.


Exposició dels continguts teòrics de l’assignatura de forma interactiva i participativa introduint elements d’anàlisi i reflexió. Sessió Magistral

Sessions de treball per l'anàlisi de documents escrits o visuals que permetin la profundització en els continguts teòrics i projectin l'aplicació pràctica.

Seminaris

Exposició dels continguts metodològics del treball antropològic aplicat al camp de la infermeria i posada en pràctica de dues tècniques d'investigació qualitativa. Pràctiques de camp/sortides


Descripció

Sessions de seguiment i acompanyament de l'estudiant en el seu procés d'aprenentatge. Tant podran ser presencials com mitjançant l’espai moodle de l’assignatura.

Avaluació


A2

C5

La integració dels continguts serà valorada a partir de la capacitat d’anàlisi, reflexió, crítica, problematització i qüestionament dels fenòmens socials i de la pràctica infermera que mostri l’estudiant mitjançant els exercicis proposats d'avaluació continuada.


A20

B3

B8

Es realitzaran dues pràctiques de camp basades en l'aplicació del treball antropològic al terreny de la salut.

70% Pràctiques de camp/sortides

109



110

Avaluació


Seminaris

A2

A20

B3

C5

Es realitzaran dues activitats d'avaluació continuada consistents en l'anàlisi documental dels materials que es proposin.

30% (es correspon al mateix de les

sessions magistrals)

Altres

Altres comentaris

Fonts d'informació

Bàsica

Comelles, JM., Martorell, M.A., Bernal, M. Enfermería y antropología: padeceres, cuidadores y cuidados. Un homenaje a Dina Garcés I. Barcelona: Icària, Institut Català d’Antropologia, 2009. Esteban, ML. Antropología del cuerpo. Barcelona: Bellaterra, 2004. Geertz, C. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, 1992. Gracia, M. Alimentación y cultura: perspectivas antropológicas. Barcelona: Ariel, 2005. Hammersley, M. y Atkinson, P. Etnografía. Barcelona: Paidós, 2001. Martinez, A., Comelles, JM. Enfermedad, cultura y sociedad. Madrid: Eudema, 1993. Martinez, A. Antropología Médica: teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona: Anthropos, 2008. Martorell, M.A., Comelles, JM., Bernal, M. Antropología y enfermería: campos de encuentro. Un homenaje a Dina Garcés, II. Tarragona: Publicacions URV, 2010 [Disponible en: www.librosdeantropologiamedica.blogspot.com (descàrrega gratuita)]. Menéndez, E. L. y Di Pardo, R. B. De algunos alcoholismos y algunos saberes : atención primaria y proceso de alcoholización. México, D.F. : Ciesas, 1996. Scheper-Hughes, N. La muerte sin llanto: violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona: Ariel, 1997.

Complementària

Hi haurà una bibliografia complementària per cada tema.

Recomanacions

http://www.librosdeantropologiamedica.blogspot.com/


CAMPUS CATALUNYA 18204104 Infermeria en la persona adulta


INFERMERIA EN LA PERSONA ADULTA Codi 18204104 Assignatura



12 Segon Segon 1r

Idioma Cata là


Coordinador/a ACEBEDO URDIALES, MARIA SAGRARIO

ACEBEDO URDIALES, MARIA SAGRARIO



Web http://moodle.urv.net/moodle

Descripció general

L'assignatura de l’ Adult és de caràcter teòric-pràctic i té com a propòsit preparar els estudiants en l’atenció d’infermeria a l’adult amb problemes de salut en un primer nivell de complexitat. Es té en compte que la vida adulta cobreix una amplia gamma d’edats -des de la joventut fins a la vellesa- i que els problemes de salut prevalents, les causes, efectes, maneres d’afrontar-los i necessitats d’atenció, són diferents en relació a l’edat i a la gravetat i complexitat de les situacions. En la línea d’allò que els estudiants han treballat en primer curs, el marc filosòfic i conceptual d’aquest programa és L’Escola Filosòfica del Cuidatge Humà amb un enfocament fenomenològic i constructivista de l’aprenentatge. Els temes s’organitzen en relació a les necessitats i/o sistemes corporals més afectats per problemes de salut en la vida adulta, i integren coneixements relacionats amb l’ètica, infermeria psicosocial i salut mental, infermeria comunitària, infermeria medicoquirúrgica, així com els aspectes bàsics lligats a la gestió de cuidatges. S’espera que els objectius, temes i escenaris que es plantegen cobreixen aquesta varietat de perspectives. També s’espera afavorir en l’estudiant el desenvolupament de conceptes, habilitats i actituds en l’atenció a l’adult en un diàleg real entre edat, problemes de salut, situacions i escenaris, tot projectant l’atenció a la família i a la comunitat. Programada a 2on. curs i en el 2on. quadrimestre, l’activitat curricular teòrica i pràctica s’organitza al llarg de 14 setmanes, del 31 de gener al 13 de maig, amb un total de 12 crèdits ECTS (120 presencials i 300 no presencials), que en nombre d’hores estan distribuïts en: teoria 40h., seminaris 25 h., taller/laboratori 35h., i ABP 20h. La distribució aproximada de crèdits per setmana és: magistrals 3h., ABP 2 h., i tallers, de 4 a 2 h.

Competències








A14





111





A3 Conèixer els programes de promoció i prevenció associats als problemes de salut de l'adult mig.

A8

Identificar i relacionar els factors associats als problemes de la salut de l'adult en edat mitja com el sedentarisme, l'obesitat, el consum d'alcohol, tabac o l'estrès. Explicar les alteracions de salut de l'adult i les implicacions físiques, psicològiques, en el personal i en el familiar derivades del diagnòstic i tractament contextualitzant-los en els diferents àmbits assistencials. Comprendre que significa conèixer al pacient Comprendre el significat del símptoma/clínica en la seva dimensió global

A9

Explorar la manera en que es veuen afectades les necessitats de l'adult i la seva família en relació als problemes de salut estudiats Identificar maneres d'ajudar Explicar maneres d'intervenció tenint com a referència normes i guies de pràctica clínica

A11 Desenvolupar una actitud crítica i reflexiva en els exercicis proposats a estudi Contrastar l'evidència de les fonts d'informació i la seva utilització en les situacions d'estudi.

A12 Reflexionar des de l'ètica de la cura sobre el respecte, autonomia i estils de vida.

A13 Aplicar procediments en relació a tècniques terapèutiques, protocols de cures, proves de diagnòstic i fàrmacs: venoclisis; ECG; Sondatge, administració i càlcul de dosis...

A14 Conèixer els fàrmacs utilitzats en les situacions a estudi Conèixer i relacionar la teràpia nutricional amb les situacions clíniques a estudi.


B4 Presentar resultats d'allò que s'espera en la manera adequada d'acord amb la bibliografia donada i en el temps previst.


Continguts

Tema Subtema

La fenomenologia de conèixer a l'adult malalt. Hàbits, estils de vida i problemes de salut en l’adult a l’edat mitja. Coneixement epidemiològic en quant a la prevalença de problemes de salut en l’adult a l’edat mitja i els factors relacionats aliments, sedentarisme, estrès i tòxics com el tabac, alcohol i altres substàncies addictives. Aproximació als programes de prevenció i intervenció en aquests problemes de salut, identificant la seva relació amb la assistència primària i hospitalària i les guies de pràctica clínica infermera amb la que es treballa al nostre entorn. Drets de l'adult malalt, principi d'autonomia.

Unitat temàtica I: Introducció. L' adult amb problemes de salut i infermeria

Es treballaran continguts teòrics i pràctics relacionats amb problemes de salut i el seu afrontament. Es considera la situació i intervenció davant de l'ansietat, l'estrès i el consum de substàncies psicoactives, especialment l'alcohol. S’analitzaran els propis sentiments i actituds en front l'adult malalt.

Unitat temàtica II: L’experiència persona/situació/malaltia i el seu afrontament

Significat de la malaltia cardíaca i/o respiratòria en la vida de l'adult. Coneixements teòrics i pràctics bàsics sobre les lesions més freqüents que alteren la ventilació, transport i perfusió (Processos infecciosos; Càncer; Asma; Anèmies; Infermetat coronària; HTA; Arítmies...). Factors associats, tractaments enfocats a la lesió i el nivell d’intervenció infermer segons el tipus de lesió i escenaris en que es troben les persones. Valoracions sistemàtiques de l’estat d’oxigenació a nivell respiratori i cardiovascular. Maneig dels símptomes i intervencions terapèutiques: fisioteràpia, teràpia inhalatòria, aspiració de secrecions... Informació i educació per la salut i reflexió des de l’ètica de la cura sobre el respecte, la autonomia i estils de vida.

Unitat temàtica III: L’experiència persona/situació/malaltia i problemes d’oxigenació

Significat de la malaltia digestiva, metabòlica i endocrina en la vida de l'adult. Coneixements teòrics i pràctics sobre les malalties i lesions que afecten a la resposta digestiva metabòlica i endocrina (els trastorn inflamatoris i obstructius, la insuficiència hepàtica, la diabetis i les seves complicacions, trastorns tiroïdals...). Factors associats, tractaments enfocats a la lesió i el nivell d’intervenció infermer segons els tipus de lesió i escenaris en que es troben les persones. Exploració de necessitats afectades i el impacte en la imatge corporal o en l’estil de vida que suposen alguns tractaments com les ostomies. Maneig dels símptomes i intervencions terapèutiques: Control vòmits, SNG, ostomies, nutrició enteral, diabetis... Informació i educació per la salut i reflexió des de l’ètica de la cura sobre el

Unitat temàtica IV: L’experiència persona/situació/malaltia i problemes de salut digestius metabòlics i endocrins

112



Continguts

Tema Subtema

respecte, la autonomia i estils de vida.

Coneixements teòrics i pràctics sobre les malalties i lesions que afecten al ronyó i vies urinàries: Insuficiència renal, trastorns obstructius, infeccions. Factors associats, tractaments enfocats a la lesió i el nivell d’intervenció infermer segons el tipus de lesió i escenaris en que es troben les persones. Control dietètic, diàlisis, urostomies, informació i educació per la salut i reflexió des de l’ètica de la cura sobre el respecte, la autonomia i estils de vida.

Unitat temàtica V: L’experiència persona/situació/malaltia i problemes de salut en la eliminació urinària

Es treballaran conceptes teòrics i pràctics de les alteracions de salut més prevalent en la salut reproductiva en l’home i la dona i el càncer de mama. Coneixement dels mètodes i tècniques de diagnòstic tant ambulatòries com hospitalàries. Estudi de necessitats considerant factors culturals i valors individuals de la reproducció. Informació i educació per la salut i reflexió des de l’ètica de la cura sobre el respecte, la autonomia i estils de vida.

Unitat temàtica VI: L’experiència persona/situació/malaltia i problemes de salut reproductiva

Aquest tema ha de servir a l'alumne per a reflexionar sobre la cronicitat i les malalties associades en l'adult mig. Dades epidemiològics dels problemes de salut que prevalen amb aquest caràcter, malalties degeneratives del SNC, fibromiàlgia o fatiga crònica. Impacte en la vida de l'adult associada als rols propis d'aquesta etapa de la vida i l'activitat. Informació i educació per la salut i reflexió des de l’ètica de la cura sobre el respecte, la autonomia i estils de vida.

Unitat temàtica VII: L’experiència persona/situació/malaltia i problemes de salut crònics que afecten a l’activitat -moviment

Planificació


(*)Hores a classe


Hores totals




Seminaris 25 25 50


Supòsits pràctics/ estudi de casos 19 19 38


Fòrums de discussió 1 13 14


Proves mixtes 5 5 10

Metodologies

Descripció

Activitats encaminades a prendre contacte i recollir informació dels alumnes i presentació de l'assignatura


Exposició del contingut de l'assignatura de manera interactiva i participativa

Sessió Magistral

PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes Estudi de situacions clíniques amb diferents escenaris que exigeix un treball de col·laboració.

Treball amb diferents tipus de material (vídeos, lectures...)per propiciar la discussió i l'anàlisi per part dels estudiants

Seminaris

Demostracions pràctiques i assaig d'habilitats de fisioteràpia respiratòria, oxigenoteràpia, teràpia inhalatòria, aspiració de secrecions, ECG, punció arterial, venoclisi, SNG, nutrició enteral i procediments urològics


Plantejament de situacions on l'estudiant ha de resoldre una sèrie de preguntes concretes i realitzar una reflexió global.

Supòsits pràctics/ estudi de casos

113



Metodologies

Realització d'un portafoli electrònic on l'alumne recopila i organitza evidències que promouen la reflexió de l'estudiant sobre la seva evolució.


Debat i discussió sobre diferents temes relacionats amb l'assignatura



Descripció

Es faran tutories de seguiment de l'aprenentatge

Avaluació


A3

A8

A9

A11

A12

A14

B4

Elaboració de pla de treball grupal i/o individual. Recerca de fonts documentals. Exposició oral, presentació i argumentació dels principis científics basats en fonts documentals. Treball autònom i de grup. Cooperació amb el grup. Autoavaluació. Avaluació grupal


A13

A14

Examen d'habilitats pràctiques a l'aula de laboratori amb diferents escenaris. S'utilitzaran llistes de comprovació amb paraules claus que expressen l'habilitat mostrada i l'escala de qualificacions.


A8

A9

A11

A12

B4

S'avaluaran els diaris reflexius i els exercicis pràctics treballats a l'aula

30% Portfolis/ Carpeta d’aprenentatge

114



115

Avaluació


A3

A8

A9

A12

Participació en els diferents Forums

5% Fòrums de discussió

A3

A8

A9

A11

A12

A14

Preguntes tipus test sobre els conceptes bàsics de la matèria. Preguntes curtes sobre coneixements i raonament crític

30% Proves mixtes

Altres

Altres comentaris

Per aprovar l'assignatura es requisit tenir aprovats el Portafoli i les proves mixtes

Fonts d'informació

Bàsica AA VV , Cuidados enfermeros en atención primaria.programa de salud del adulto y el anciano , última edició disponible , Sevilla: Ed. MAD Williams L V , Enfermería Medico-Quirúrgica, última edició disponible , Madrid: Mc Graw-

Hill/Interamericana Lewis S M. , Enfermería medicoquirúrgica ( 2 vol.). Valoración y cuidados de problemas

clínicos , última edició disponible , Elsevier Esteve J, Mitjans J , Enfermería técnicas clínicas , última edició disponible , Madrid: Mc

Graw-Hill/Interamericana Esteve J, Mitjans J , Enfermería técnicas clínicas II , última edició disponible , Madrid: Mc

Graw-Hill/Interamericana Smith S F, Duell D J, Martin B C, Técnicas de enfermería clínica. De las técnicas básica a las

avanzadas , última edició disponible, Madrid: Pearson Benner Patricia & Wrubel Judith , The Primacy of Caring: Stress and Coping in Health and

Illness , 1989 , Califòrnia: Prentice Hall

Bibliografia específica es pot trobar a la guia didàctica de cada tema.

Complementària

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament

ANTROPOLOGIA I CIUTADANIA/18204010

FARMACOLOGIA/18204107 Assignatures que es recomana haver cursat prèviament



FUNCIÓ DEL COS HUMÀ/18204002

PRINCIPIS DE NUTRICIÓ A INFERMERIA/18204108

INFERMERIA EN LA JOVENTUT/18204103


CAMPUS CATALUNYA 18204110 Pràctiques Clíniques I


PRÀCTIQUES CLÍNIQUES I Codi 18204110 Assignatura



9 Segon Segon 1r

Idioma Departament Infermeria

Coordinador/a ACEBEDO URDIALES, MARIA SAGRARIO


ACEBEDO URDIALES, MARIA SAGRARIO




Web

Descripció general

Es tracta d’una assignatura obligatòria de caràcter pràctic clínic, que té com a objectiu que l’alumne desenvolupi competències en relació a tenir cura de les persones y família hospitalitzades. Al llarg de les diferents experiències, l’estudiant va progressivament capacitant-se per mobilitzar recursos que li permetin analitzar i comprendre els contextos presents en qualsevol situació de cuidatges: el context de la persona, el context de la professió i el context de la unitat on es desenvolupa l’acció dels cuidatges.

Competències









A14


A21 Comunicar-se de forma efectiva amb pacients, família, comunitat i amb l'equip interdisciplinari.







A1 Identificar i analitzar valors ètics i legals en les seves pràctiques clíniques. Reconeix l'autonomia com principi ètic fonamental

A2 Desenvolupar la comprensió de les experiències de salut/malaltia en la vida de la persona i els principis que orienten la pràctica infermera

A8

Desenvolupa habilitats per reconèixer i interpretar en el pacient signes normals o canviants de salut relacionant-los amb el procés de malaltia que està vivint. Explora habilitats de valoració relacionats amb el confort i el dolor, el descans i la son, l'alimentació i la nutrició, la seguretat del pacient.

A9 Explorar com afecta la malaltia i l'entorn a la qualitat de vida i satisfacció de les necessitats

116




bàsiques com a persona i com a família. Desenvolupar habilitats per promoure el benestar i confort del pacient i família.

A11 Desenvolupar una actitud crítica i reflexiva davant la seva pràctica. Contrastar l'evidència de les fonts d'informació i la seva utilització en la pràctica clínica.

A12 Desenvolupar habilitats d'implicació i protecció envers el pacient i família

A13 Aplicar procediments relacionats amb l'àmbit assistencial de la pràctica utilitzant criteris que garanteixen la màxima seguretat per a les persones que ho reben, per a ells mateixos i a nivell mig ambiental.

A14 Desenvolupar habilitats per administrar tractament que garanteixin la seguretat del pacient.

A21 Desenvolupa habilitats de presència i de empatia.

A22 Analitzar mitjançant cicles reflexius els pensaments i les emocions associats a situacions que es plantegen en la seva pràctica.


B1 Desenvolupa responsabilitat i compromís en el seu aprenentatge Participa de manera activa en les activitats d'aprenentatge programades


Continguts

Tema Subtema

Responsabilitat, Asertivitat, Solidaritat y actitud cooperativa en el grup d’iguals. Desenvolupament de la capacitat d’assolir rols i, el compromís en l’aprenentatge, la socialització y capacita per treballar en equip de manera tolerant Respecte per les persones: la intimitat, autonomia, els drets, creences i desitjós de la persona. Desenvolupament del compromís ètic, sensibilitat, escolta i empatia

EIX 1: Desenvolupament personal, relacional, ètic social i cultural

Es treballa la capacitat de concebre, d’inferir, l'anàlisi, la síntesis, la autoconciencia i el coneixement en relació a les experiències de salut i malaltia. Desenvolupa la comprensió de fenòmens, la creativitat i la inquietud per la pràctica reflexiva Realitza valoracions seguin guies de practica clínica: estat nutricional, dolor i ferides... Es treballa sobre els fàrmacs de uso freqüent en la unitat, les propietats farmacocinètiques, terapèutiques i d'administració

EIX 2: Desenvolupament d’un coneixement científic i del pensament crític

Es treballa la capacitat de conèixer al pacient com a persona. La capacitat de identificar en les intervencions i orientacions de la infermera els principis de cura humana. La comprensió del holisme en la situació particular del pacient i família Habilitats per garantir entorns de seguretat i confort. Aplicació de normes d’higiene i asèpsia; valoració de signes de lesió de la pell, dolor i alteració dels signes vitals; l’entorn com element de confort ... Reflexionant en la acció sobre les capacitats i potencialitats de persona

Eix 3: Desenvolupament d’un cuidar integral a l’ésser humà

Planificació




Pràctiques clíniques 85 90 175


Seminaris 15 0 15


117



Metodologies

Descripció

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA ALUMNES, INSTITUCIONS, TUTORS Explicació del programa, portafoli, centres de pràctiques i serveis. Lliurament de documentació, avaluació i procés de seguiment. Funcions de la professora de pràctiques i tutors.


ESTADA DE PRÀCTIQUES L’alumne ha de realitzar una estada de 9 crèdits clínics en el lloc de pràctiques corresponent. Es duran a terme al llarg de 5 setmanes, 5 dies per setmana, 7 hores cada dia, en l’horari que s’estableixi en relació amb el de la infermera tutora. A l’alumne se li assignarà entre dos i 4 pacients hospitalitzats, als quals haurà de proporcionar una atenció personalitzada i integral. L’aprenentatge en les diferents unitats clíniques, va capacitant l’estudiant a una comprensió progressiva de la complexitat implícita en les situacions de cuidatges, no limitant-se a una simple acumulació de sabers i experiències diferents

Pràctiques clíniques


On l’estudiant recopila i organitza els documents i evidències que mostren la seva evolució, trajectòria i reflexions envers l’aprenentatge de les practiques clíniques i demostren el seu assoliment de competències. El portafoli està supervisat per la professora.

Es realitzen sessions cíniques. Es tracta d'un treball cooperatiu en grups reduïts on l’alumne exposa i reflexiona sobre situacions viscudes a la pràctica clínica. Aquestes sessions estan guiades per la professora.

Seminaris


Descripció

L’estudiant tindrà assignat un tutor acadèmic o professor universitari i un infermer/ infermera tutor/ tutora responsable dins la institució on realitza les pràctiques clíniques. Ambdós tutors/es es responsabilitzaran de fixar el

pla de treball de cada estudiant, fer un seguiment de les pràctiques efectuades i participar en la valoració de les pràctiques de l’estudiant tot complimentant el full de valoració de pràctiques de l’alumne tenint en conte els

objectius pactats amb l’ estudiant. És convenient que l’alumne s’adreci al seu tutor acadèmic abans d’iniciar les pràctiques, especialment una vegada coneix el lloc de pràctiques. Igualment durant l’estada de pràctiques és necessari que l’alumne presenti el portafoli de pràctiques cumplimentat al seu tutor acadèmic almenys dues

vegades. També és convenient que l’estudiant contacti amb el seu tutor acadèmic per tal d’orientar el treball. El coordinador del pràcticum atén consultes de forma individualitzada d’aquells alumnes que requereixen d’orientació de pràctiques, o tenen dubtes del tipus d’activitat a realitzar o simplement s’interessen pel desenvolupament de les

mateixes.

Avaluació


A1

A2

A8

A9

A11

A12

A13

A14

A21

A22

B1

Es farà una avaluació continuada i progressiva on es valorarà la consecució de les competències i objectius d’aprenentatge del programa de l’assignatura per part del professor, mitjançant l’observació directa i l’aplicació d’un instrument d’avaluació per mesurar els coneixements habilitat i actituds. A meitat del cicle de pràctiques l’alumne farà una autoavaluació que s’utilitzarà per orientar l’alumne en el seu aprenentatge

50 % Pràctiques clíniques

118



Avaluació


A1

A2

A8

A9

A11

A14

A21

A22

B1

S’avaluarà el lliurament puntual i acurada dels diferents elements que componen el portafoli. Es tindrà en compte la fonamentació del treball, les evidències aportades i fonts documentals, i la capacitat d’anàlisi i síntesi.

25% Portfolis/ Carpeta d’aprenentatge

A1

A2

A8

A9

A11

A14

A21

A22

B1

S’avaluarà l’assistència a les sessions, l’actitud, el grau de participació, la tolerància als suggeriments i la capacitat de reflexió.

25% Seminaris

Altres

Altres comentaris

L’avaluació es farà de manera continuada A meitat de període es farà una avaluació formativa escrita per l’estudiant i validada pel seu professor, la qual cosa

s’utilitzarà per donar orientacions concretes quant a la manera de procedir. Un cop finalitzat el període es farà una avaluació per el professor i el tutor. La qualificació final es realitzarà

mitjançant un informe realitzat per la professora que tindrà como guia l’ instrument d’ avaluació. Resta a criteri del professor i coordinador com assolirà els objectius no superats.

El coordinador del centre estarà pendent de tot el procés avaluatiu: objectius de l’alumne, treballs, sessions clíniques. Intervé també en situacions especials en quan a la presa de decisions.

El professor responsable de l’ assignatura rebrà el treball del alumne una vegada avaluat. És el responsable de la qualificació final de l’alumne

Fonts d'informació

Bàsica Lewis S M. , Enfermería medicoquirúrgica ( 2 vol.). Valoración y cuidados de problemas clínicos , última edició disponible , Elsevier Esteve J, Mitjans J , Enfermería técnicas clínicas , última edició disponible , Madrid: Mc

Graw-Hill/Interamericana Medina J.L. , La Pedagogía Del Cuidado: Saberes Y Prácticas En La Formación Universitaria

De Enfermeria, 1999, Alertes.Barcelona Chalifour, Jacques., LA RELACION DE AYUDA EN CUIDADOS DE ENFERMERIA. Una

perspectiva holísitica y humanista, última edició disponible , SG Editores, SA. Watson J. , Le Caring: philosophie et science des soins infirmiers, 1998, Paris:Éditions Seli

Arslan Acebedo, S et all. , PRÀCTIQUES CLÍNIQUES Manual per a l’alumne i el tutor d’infermeria i

altres carreres de Ciències de la Salut, 2010, Publicacions URV Benner Patricia & Wrubel Judith , The Primacy of Caring: Stress and Coping in Health and

Illness, 1989 , Califòrnia: Prentice Hall

Complementària

119



120

Recomanacions


INTRODUCCIÓ A LES PRÀCTIQUES CLÍNIQUES/18204109 Assignatures que es recomana haver cursat prèviament


INFERMERIA EN LA GESTACIÓ, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA/18204102

INFERMERIA EN LA PERSONA ADULTA/18204104

INFERMERIA EN LA JOVENTUT/18204103

Altres comentaris Es recomana que tant les assignatures bàsiques de branca com la Farmacologia, Nutrició i Dietètica i Relació

Terapèutica estiguin cursades

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA · 2010. 7. 13. · CURS 2010-2011 . Primer i segon curs ....

Documents

Transcript of ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA · 2010. 7. 13. · CURS 2010-2011 . Primer i segon curs ....