Editorial......................................................................................... 2

E. Infantil........................................................................................5

1r cicle Primària Activitats comunes..........................................................................11 Segon..............................................................................................15

2n cicle Primària Tercer..............................................................................................17 Quart...............................................................................................20

3r cicle Primària Façana marítima..............................................................................23 Visita Son Fornès.............................................................................24 Imatges setmana cultural..................................................................25

Atenció a la diversitat.....................................................................28

Educació ambiental.........................................................................29

Biblioteca........................................................................................31

Records de l’escola (ex mestres, alumnes i pares)..............................32

Tots els mestres que han passat per l’escola (o quasi).......................39

25è aniversari

Benvolguda comunitat educativa,

Un altre any tornam a trobar-nos a l’editorial de la revista de l’escola i aquesta vegada vull contar-vos un poc la història d’aquest centre i el

paper que he tingut en aquesta història.

El més important, com ja sabeu és que fa 25 anys que es va aconseguir que les aules que hi havia repartides per la barriada es reagrupassin en un

sol edifici: LA NOSTRA ESCOLA. Quan es va construir era un centre només d’EGB, no hi havia educació

infantil. L’any 1990 començaren els primers petits i el curs 91-92 vam tenir la primera mestra definitiva d’educació infantil, Margarita Munar

Muntaner (la Srta Margarita).

Uns anys més tard l’escola va passar a ser un centre d’educació infantil i primària i es varen mantenir durant 2 anys 1r i 2n d’ESO. Desprès aquests

cursos van passar a l’IES S’Arenal i actualment estam adscrits a l’IES La Ribera.

Aquesta és la història de l’edifici però la meva història està lligada a tot

això. Fa 22 anys que treballo aquí i això és quasi mitja vida.. Durant aquest temps han passat moltes coses: he conegut molta gent, hem dut

endavant projectes, he treballat amb molts de nins que ara ja no ho són tant, ... això i moltes altres coses han fet que la meva feina fos

engrescadora. A la meva feina de mestre s’ha d’afegir la de secretari del centre durant

10 anys. Aquells primers anys es varen anar succeint canvis i avui, si miro

enrere, penso en tot allò per al que vàrem treballar. Aquell primer ordinador a secretaria, aquelles classes de formació per poder

incorporar-nos poc a poc a les noves tecnologies, aquell primer programa de gestió, ...

Després d’aquests, començaren els 11 anys com a director amb nous

reptes i les mateixes ganes.

Es va posar en funcionament el menjador escolar, l’escola matinera, es va canviar el projecte lingüístic del centre, passarem a fer l’ensenyament en

català, immersió total des de educació infantil, fa 5 anys vam posar en marxa un projecte de medi ambient i avui som un centre ecoambiental, ja

tenim dos guardons, l’any 2007 es va inaugurar l’ampliació del centre, estam pendents que ens posin WI-FI a tot l’edifici.

Tota aquesta història ha esta possible perquè teníem uns grans

protagonistes, tots els alumnes i totes les alumnes que han passat els seus primers anys d’aprenentatge amb nosaltres i també tots els mestres

i totes les mestres que en un moment o altre d’aquests 25 anys es varen anar sumant a la il·lusió i les ganes de dur endavant tots aquests

projectes. He de donar les gràcies a tots.

Vull aprofitar, aquesta darrera editorial, per acomiadar-me de tots vosaltres com a director del centre, al mateix temps vull agrair d’una

manera especial la col·laboració, que sempre he tingut de Maria Garau, cap d’estudis, i de Mª Isabel Ribot, secretària del centre.

Després de tot això crec que queda clar que he gaudit de la meva feina durant tots aquests anys i es el mateix que desig a Guillem Munar i al seu

equip directiu. Molta sort!!!

Una abraçada molt grossa a tots.

Rafel Payeras Director

Juny 2010

AAAUUUCCCAAA DDDEEELLL 222555èèè AAANNNIIIVVVEEERRRSSSAAARRRIII

SORTIDA A LA GRANJA D'ESPORLES.

Enguany, el primer cicle de primària hem anat a la Granja d'Esporles, va ser molt divertit,

vàrem partir de bon matí amb l'autocar directes a Esporles per una carretera amb moltes curves

(quin mareig!!!). El primer que vàrem fer en arribar va ser berenar en un parc qui ha havia amb

gronxadors i una espècie de laberint fet d'arbres on ens amagarem i jugarem una estona. Més tard

vàrem començar un recorregut per tots els llocs de la granja, que és molt gran, primer per l'exterior

(patis, corrals amb els seus animals, jardins, diversos estris antics,...) i més tard per estàncies de la

granja (habitacions, salons, sala del metge, tintoreria, una habitació plena de joguines antigues d'allò

més variat, soterranis,...).

Va ser molt interessant i, a més, ens van convidar a menjar bunyols, que bons!!!

ANAM AL TEATRE

Aquest curs també hem anat al teatre, vam partir a peu de l'escola escoltats per la policia

(que guai!!!) fins arribar a la Porcíncula on es feia un teatre anomenat “Contes del món”. Va ser

molt divertit perquè ens van contar tres contes de diversos llocs del món i, la veritat, és que

s'assemblen molt als que coneixem aquí però amb personatges d'allí on és el conte (què curiós). Els

personatges que contaven el conte eren molt divertits i ens ho van fer passar d'allò millor.

En arribar a classe vam fer uns dibuixos per un concurs que du a terme la companyia de

teatre i els vam enviar, encara que aquí en tenim un que vos deixam perquè el vegeu.

PLANTA I MENJA

Una altra activitat que hem fet enguany, a principis de desembre, consistia en fer un planter.

Varen venir uns monitors a les nostres aules i ens varen explicar com poder fer un planter per,

després, transplantar-ho a un hort o un cossiol més gran.

Aquí vos deixam la fitxa que vàrem fer per si algun dia en voleu fer un:

25è ANIVERSARI

Pintam una paret del pati.

També vam sembrar un

lledoner al pati.

També decoram el passadís en motiu del 25è aniversari.

CONCURS D’INVENTS.

Aprofitant que a Medi vam conèixer alguns invents i inventors més importants

de la història vam decidir posar-nos en la seva pell i fer els nostres propis invents amb

l’objectiu de fer un concurs d’invents.

Ens vam posar a treballar de valent i, amb diversos materials que trobarem per

casa (la majoria reutilitzats), vam anar fent diferents invents: robots, cotxes voladors,

màquines del temps,... Quan tots vam tenir el nostre invent acabat es va dur a terme el

“gran concurs d’invents”. Amb un jurat d’allò més qualificat en el tema (mestre tutor i

mestres de suport de l’aula) es va procedir a l’exposició individual de cada invent

(material utilitzat, per a què servia, si havíem rebut ajuda,...) tot això ho escoltava

atentament el jurat que a més ens feia una fotografia a cada un amb el nostre invent. En

haver acabat totes les exposicions es va entregar un diploma a cada un dels participants,

ahh.. també ens van donar un caramel a cada un.

Va ser molt divertit,a més, després vam fer una exposició d’invents al passadís

de l’escola i vam penjar també les fotografies del concurs perquè tothom pogués veure

les grans idees que té el curs de 2n.

Algun dels invents que vam fer la classe de 2n

SOM INVENTORS

ELS RACONS DE LA MESURA

Una altra activitat que ens ha agradat molt al curs de 2n ha estat una gincana

sobre la mesura. Vam sortir al pati i ens vam trobar amb una sèrie de racons distints on

havíem de fer una sèrie d’activitats que estaven relacionades amb la mesura:

- Racó del pes: consistia en mesurar diferents

objectes per saber si pesaven més o menys

d’un quilo. Sabíeu que el pes es mesura en

quilos?

- Racó de la longitud: ens van donar unes

cintes mètriques amb les que havíem de

mesurar diferents objectes i posar quants

de centímetres feien. Sabíeu que les coses

petites es mesuren en centímetres i les

grans en metres?

- Racó de la capacitat: amb els litres

havíem de calcular quanta aigua hi cabia en

diferents recipients. Sabíeu que els líquids

els mesuram en litres?

Els nins i nines de segon cicle han realitzat diferents activitats aquest curs

i han volgut contar-vos les seves experiències. Així ho han viscut els nins de

tercer,

El Palma Aquarium

Hem anat a l'aquarim a peu des de l'escola. La policia ens ha acompanyat.

L'aquarium és molt gran. Hem vist molt de peixos, tortugues, morenes...La

part de defora estava plena de peixeres i n'hi ha una molt gran que té un

pont que està plena de taurons . A dins de l'aquarium hi ha els peixos

tropicals. Una cosa molt divertida han estat les lupes que hi havia al vidre

per veure-ho tot més gran. Hem berenat en un parc que té un vaixell pirata

que si pot pujar i un tauró i una tortuga molt grossos.

Després de berenar hem entrat en una jungla on s'estava molt fresquet.

Tenia un túnel molt curtet on es veu l'aigua que cau per una catarata. Per

últim hem entrat en un túnel de vidre on hem vist ells taurons més grossos i

peixos lluna i peixos molt grans. Després d'això ja hem sortit i hem tornat a

l'escola. Ha estat genial!!!!.

Enrique Casanova

Denitsa Ivanova Koleva

Seyla Ramis

Nicoll Rico

Dídac Roig

Laura Estrades

L' acampada a Orient

El 23 de març anàrem d'excursió al camp d'aprenentatge d'Orient. Quan

vàrem arribar deixàrem les motxilles i sortirem a la muntanya. Vàrem veure

unes vistes precioses de la Serra de Tramuntana. Arribàrem a un

campament de carboners i vàrem veure la barraca, la sitja, el

forn...Caminàrem fins arribar al Salt des Freu.

Baixava moltíssima d'aigua i dos homes

es tiraven des de dalt de tot.

Tornàrem al poble i jugàrem a la plaça.

Després repartírem les habitacions i

ens dutxàrem. El sopar va ser molt bo i

repetírem tots. Teníem molta

gana!.Després de sopar vàrem haver

d'escurar perquè el rentaplats estava

romput. Quina mala sort!! Més tard

jugàrem,contàrem històries de por...

Quan pujàrem a les habitacions jugàrem amb les llanternes abans de dormir.

El dematí següent partírem cap a Comassema, una possessió molt gran que

pareix un castell. En Tomeu ens va mostrar la tafona, les cuines i un

safareig molt gran. Tornàrem a les cases i partírem cap a casa. Hem aprés

moltes coses dels pobles de muntanya i a més ens ho hem passat molt

bé.

Lucas Muñoz

Maria Salas

Marta Oliver

Andrea Bejarano

Aitor Pérez

Adrián Ferreira

Alícia Teruel

Quart, el curs del 25è aniversari.

Tot va començar el mes de setembre. Vàrem començar 4t de primària sense na Mariví, però amb en Marc. Va ser una sorpresa per què des de primer d'infantil totes varen ser professores.Al principi ens constaven un poc els estudis, però ara ja ens surt.També feim coses divertides, com la línia del temps, cercar coses per Internet...

Se n'han anat companys nostres de classe com Adrian, Marcos, Ana, Estrella i Amy, però n'han vengut de nous com Alex i Ainhoa.

Ens han donat classe mestres que no ens havien donat fins ara, na Natàlia de religió, en Santi de música i lectura, que substitueix a na Maria José i n'Esther que ens ajuda molt a Medi.

Primer trimestre:

L'escola va rebre un premi de medi ambient que el varen anar a recollir na Maria “AL” i dos alumnes de 4t, na Marina i en Xisco.

En lloc de na Maria José de música, va venir en Santi, que és molt divertit.

La primera excursió varem anar al Palma Aquarium, acompanyats dels de 3r. Hi havia taurons, piranyes, peixos pallasso, esponges, cavallets de mar, vaca, llagostes, crancs i moltes espècies més de peixos.N'hi havia de les Illes Balears, però també de tropicals. Vam passar per un passadís rodejat de peixos, unes pedres de fòssils, un parc i moltes coses més.Hi havia tants de peixos que quasi no me'n record.

Un poc més endavant assajarem la cançó de Nadal amb en Santi: “Una rosa bella i poncella”. Per cert el concert va quedar d'allò més bé.

Segon trimestre:

Ens n'anàrem d'acampada al camp d'aprenentatge d'Orient acompanyats del nostre tutor Marc i Guillem.El primer dia varem pujar fins al castell d'Alaró que tenia dues entrades i una església. El nostre guia ens va mostrar els ossos del rei del castell. Quines bones vistes! Varem caminar moltes hores però va merèixer la pena. A la nit varem dormir molt bé.

Cada curs del col·legi va plantar un arbre amb l'ajuda de l'ajuntament. Ara els arbres han crescut un poc més i han brotat més fulles.Els darrers dies abans de les vacances de Pasqua tots els alumnes pintarem murals a les parets del pati, per la celebració del 25è aniversari. Nosaltres i els de 3r varem pintar una paret i quedà molt guapa.

Tercer trimestre:En el tercer trimestre, fa poc, hem anat a la Colònia Sant Jordi per visitar els vaixells del port. El guia ens va mostrar els tipus de vaixells que hi ha, les seves parts i on anaven els fems. Ja sabem el que es de pesca d'oci o professional. Vam jugar a ser guarda-molls i treure oli de l'aigua i a saber en quin contenidor anava una targeta amb un element.

En totes les excursions al igual que a classe, hem après molt i ho hem passat bé, aquí teniu alguns exemples:

El divendres, 7 de maig, els alumnes de 3r cicle de primària van dur a terme l'activitat “La façana marítima”.

En primer lloc ens esperava una monitora la qual va començar a explicar-nos la funció que tenien antigament els edificis més emblemàtics: Consolat, Llotja... Després d'haver berenat ens va repartir uns quaderns on hi havia els diferents tipus de barques que podríem trobar i el tipus de pesca que hi duen a terme: llaüt, barques de bou... Va ser molt divertit!

Seguidament vàrem anar amb un vaixell per fer un re corregut pels diferents ports: l'esportiu, de mercaderies... Per acabar l'activitat, la monitora va organitzar un joc que consistia en cont estar una sèrie de preguntes i per cada una d'encertada ens donava una peça d'un puzle que havíem de completar. Va ser molt entretingut!

Finalment, vàrem anar al Parc de la Mar per jugar u n poc i completar la jornada.

Ens ho passàrem molt bé!!!

Alumnes de 6è

Els nins de 5è i 6è vàrem anar d'excursió a veure les cases dels homes prehistòrics. El nostre guia es

deia Llorens, un home que ha estudiat per saber coses dels homes prehistòrics. Tots vam anar

a un lloc on abans hi havia cases dels homes prehistòrics...ens va contar en Llorens que ell i els seus companys

varen restaurar un poc les cases perquè estaven un poc destrossades perque havia passat molt de temps. Vàrem

veure un lloc on es cuinava i feien les matances dels animals. Els animals que tenien els homes eren: el porc,

el bou i les cabres. També havien ensinistrat els cans perquè guardessin les guardes d'ovelles. També vàrem

anar a un lloc on tenien els utensilis i les coses on menjaven i on cuinaven. També tenien els ossos de qualque

homo o dona prehistòrics. Després ens vam tornar a l'escola i fins aquí vàrem arribar. Després ens vàrem anar

cadascú a casa seva.

Alumnes de

5è

El mes de març vàrem fer la setmana cultural. Per celebrar-ho vam pintar uns murals a la paret del pati. Cada cicle va pintar un mural diferent i els d’infantil també. Primer en Pep Lluís, na Cati i na Tansy varen pintar el fons. Al dia següent vàrem pintar amb guixos i amb l’ajut d’unes plantilles. Després ho vàrem repassar amb pintura negra. I finalment pintàrem per dins amb colors diferents i preciosos i tot això ho vam fer perquè era el 25è aniversari de l’escola. Apart de pintar, les classes de 5è i 6è vàrem veure la pel·lícula El Cid.

Alumnes de 5è

Durant la setmana cultural, els alumnes del 3r cicle de primària vàrem fer un mural a

una paret del pati per commemorar el 25è

aniversari del nostre col·legi. Primer de tot, uns

alumnes van fer l'illa de Mallorca damunt un

paper. Després vàrem dibuixar diferents estris,

objectes... que representaven les diferents

assignatures. Primer ho vàrem dibuixar en negre

i després en diferents colors. Tots els alumnes

hi vàrem participar pintant una cosa o l'altra.

Pensam que va quedar molt bé i que d'aquesta

manera hem participat amb l'aniversari.

Alumnes de 6è

Com ja sabeu la nostra escola fa 25 anys, durant els quals ens ha proporcionat

molta d´informació del reciclatge. Hem après que: La Terra és la nostra casa i la de tots els éssers vius, sempre ens ha donat tot allò que hem necessitat per viure: aire, aigua, energia, aliment. Perquè continui succeint, la podem ajudar reciclant. Perquè durant els darrers temps, alguns dels comportaments humans han provocat greus problemes que posen en perill la vida a la Terra. T´imagines la quantitat de deixalles que produïm entre tots amb un sol dia? És impressionant! Però com podem ajudar?... seguint les REGLES DE LES 3Rs. 1, La primera regla: REDUIR: Consisteix en reduir el consum de les coses que només podem emprar una vegada. 2, La segona regla: REUTILITZAR: Diuen que ens hem d´avesar a no llençar objectes als fems si encara poden ser utilitzats per nosaltres o per altres persones. 3, La tercera regla: RECICLAR: Finalment és molt important deixar les deixalles als contenidors que els corresponen: *contenidor gris: restes d´aliments i deixalles en general, *groc: envasos de llaunes, plàstics, brics, etc..., *verd: vidre, *blau: paper i cartró, *marró: peladures de fruita com de verdura que siguin per fer-ne compostatge per als horts. També han fundat uns dies per recordar i per celebrar tot això que són els següents: “El dia de l´aigua” celebrat el 22 de març i “el dia de la Terra” que ho celebram el 22 d´abril. Però hem de pensar en el planeta tots els dies de l´any. Per recordar-ho el nostre col.legi ha fet moltes de coses:

− Sembrar l´hort per part de l´alumnat d´educació infantil, − sembrar un arbre cada curs, així el dia de demà, si el cuidam, creixerà alhora que es

farà fort, − teatres sobre medi ambient, − recordar sempre d´apagar el llum si no ens fa falta, − hem deixat de celebrar la festa de la manguerada per motius ecològics, − reciclam oli domèstic, − duim el berenar en carmanyoles i així estalviam paper, − registram el temps de l´estació meteorològica i en registram la moda i la mitjana, − rentam els tassons reutilitzables després de les festes d´aniversari i els aprofitam per

una altra festa, − feim tallers per aprendre a fer paper reciclat, − el passat mes de novembre vàrem recollir el guardó per la renovació com a centre

ecoambiental, premi per la feina feta pel medi ambient per part de la nostra escola. Enguany estam de celebració, l´escola fa 25 anys de la seva inauguració. Degut a aquesta circumstància tant professorat com alumnat hem fet activitats com per exemple: − vàrem fer un dibuix per estampar-lo a la camiseta i n´ha sortit un dibuix guanyador, − durant la setmana cultural just abans de Pasqua, mestres i alumnat de tota l´escola

vàrem fer murals a les parets del pati i la comissió de medi ambient amb un parell d´alumnes de 6è va dissenyar i pintar la rosa dels vents al pati nord.

Tot això que he comentat és una petita part de la feina que ha fet l´escola durant aquests 25 anys, dels quals jo he viscut els darrers 7 anys que m´han servit per tenir consciència de la importància del respecte al medi ambient. Marina Delgado Padilla alumna de 4rt de primària Personalment us diré que m´agrada molt venir a aquesta escola per tot això que us he comentat, per les meves amistats que he conegut des d´infantil i també pel professorat que m´ensenyen totes les matèries i altres coses que ells m´aporten a la meva educació. Joana Maria Salamanca Gayà alumna de 4rt de primària.

105

110

115

120

125

130

135

140

O7/O8 O8/O9 O9/1O

Enguany els encarregats de la biblioteca han estat na Natàlia Pérez i en Pep Lluís

Sard. El número de llibres en préstec al llarg del curs és de 127. Aquí teniu la

gràfica comparativa amb els darrers anys, així com el nom dels lectors amb més

préstecs.

Jéssica Cervera Eduardo Pérez Noelia Barrera Daniel Merino

Al tercer cicle hem organitzat una mena de

concurs de redacció per als alumnes de 6è.

Això ho hem fet puntuant les seves

redaccions al llarg de dos trimestres.

La veritat és que ha estat una competició de

gran nivell per laqual cosa hem decidit

atorgar tres premis amb un llibre de record

per a cada alumne/a.

Els guanyadors han estat:

1r. Míriam Hernández

2n. Pau Yániz

3r. Andrea Brondo

CARTA 25è ANIVERSARI

El setembre de 1991 vaig arribar a l’escola d’Es Pil·larí com a primera

mestra amb plaça definitiva d’educació infantil.

Des del primer moment em vaig trobar molt bé. El fet d’ésser una escola

petita em va agradar molt i sobretot l’entorn tan agradable que hi havia.

Quan vaig començar només hi havia una classe d’infantil de 5 anys creada

l’any anterior i l’aula estava situada a l’actual menjador. L’any següent

varen començar els nins/es de 4 anys i es va incorporar na Salud com a

mestra definitiva.

Tenir una companya a l’hora de fer feina va ésser molt important per jo,

ja que va suposar l’aportació de noves idees, compartir experiències,

aprendre coses i realitzar moltes activitats que varen servir-me per a

millorar molt.

L’escola al llarg de tots aquests anys ha canviat molt. Han passat molt

d’alumnes, companys/es, famílies…Encara n’hi ha que hi són i realment

tenc molts bons records de tots.

Després de treballar tants d’anys en aquesta escola s’ha creat un ambient

familiar entre tots els que formem part de la comunitat escolar.

Per acabar, comentar que també fa 25 anys que vaig començar a exercir

de mestra i sempre d’educació infantil.

FELIÇ 25è ANIVERSARI!!!!

Margarita Munar Muntaner

El meu pas pel CEIP ES PIL·LARÍ ... Fou breu, 1.993 - 98 , en relació al temps que jo hi hagués fet estada. Varen ser uns anys que dins el marc del meu exercici com a mestra tenint moltes ganes de treballar en equip , en caramulls d'activitats incloses innovacions i disposant de molt de temps personal i energies de joventut per a invertir en aquestes qüestions. Quina sort! Vaig trobar al CEIP Es Pil·larí un equip de mestres engrescats i engrescadors que me contagiaren i que m'acolliren tal com si hagués estat una mestra definitiva més; acceptant la meva participació obertament mai com un petit grup privilegiat. N'estic ben agraïda com també per tot el que allà vaig poder aprendre. Però, parlant de records: el primer que sento, encara ara, quan diem Pil·larí; és una nostàlgia d'una vivència probablement irrepetible. M'explic: l'escola, el treball quotidià, el companyerisme, l'oci, l'amistat: tot en el mateix bolic! Us en feis una idea? L'ambient escolar d'alumnes i pares que record correspon més bé amb una relació d'apreci o afectuosa. El temps de pati podies berenar tranquil·lament, prenint abundants cafetets, l'aroma dels quals anunciava trobada. No n'he tornat a beure tants com en aquells anys. Passavem l'esbarjo conversant amb el company de torn; i a vegades, sembrant, regant, cavant les patates, faveres i girasols del nostre hort, ajudada per un grupet de nins-es que esperaven àvids el seu torn. Especialment gratificants i divertits eren els viatges dins del programa Comenius que aquells anys dirigia Dª Catalina Morell, també directora del col·legi a qui he d'agraïr, novament, que perllongàs allà la meva estància. L'eslògan de la participació al programa Comenius I DE LA TECA , QUÈ? ens feia pensar en la teoria i en la pràctica: degustant plats de tot tipus. Record les diades a Sóller, capbussada i tiberi inclós, el rebre i guiar grups de mestres estrangers provocava a més d'esbutzar-se de rialles (la part festiva de la feina) jocs lingüístics; així per la pronúncia en Jeremi podia ser en Xirimies i a saber el nostre lèxic i fonètica quines associacions els permetia a ells de fer! A partir d'aquí va néixer la meva motivació per a millorar la llengua Francesa que em va dur a acabar els cinc anys a l'Escola d'Idiomes; d'altra manera pot ser no m'ho hagués plantejat. Per a tancar la ressenya, fer referència a dues anècdotes que al seu moment varen ser comentades i bé que en varem riure. La primera en un viatge a Copenhagen quan varem aparéixer a 40 km. d'extraradi tot per

no agafar el metro, segons tothom ens indicava. Així per comptes de fer 600 m sense haver de caminar en ferem sis vegades més, ara bé, amb tot un autobús només per a nosaltres! L'altra i darrera per avui va ser la de fer garapinyades amb ametlla torrada que vaig mesclar amb la crua per a que en sortissin gran quantitat... En definitiva que l'olor de les pells d'ametlla cremades va envahir tot el Pil·larí, i ja arribà na Cata, telèfon en mà per si calien bombers..... Encara m'empagaeix i em somric d'aquella inexperiència imaginant l'estesa d'escarabats torrats que na Maria Garau m'ajudava a rascar de les rajoles. Aquest dia allò de la teca es va convertir en la taca. Amb molt de carinyo dedicat als que foren, són i seran els meus companys pil·laraters. Margalida Fiol Ex-mestra Durant el curs 99-00 vaig ser tutora d'un sisè. El vaig començar amb moltíssima il.lusió, ganes i desig, ja que sempre havia estat amb infants més petits i per jo era tot un repte. Tenc molt bons records i l'experiència va ser inoblidable. Vaig estar molt a gust amb els companys i companyes de l'escola i amb el grup-classe, bé, no m'ho varen posar molt fàcil, però amb l'ajuda de tots, crec que va resultar un bon curs. Del que més me'n record i sempre cont coses del que vàrem viure, és del viatge cultural a Barcelona, que vàrem realitzar amb cinquè i sisè. Per jo era la primera sortida fora de l'illa amb un grup nombrós i realment en aquests viatges aprens moltes coses dels infants i et relaciones d'una manera diferent amb ells. Vàrem gaudir molt, ara que també record que vaig passar molta pena, supòs que per falta d'experiència. Ara tots tindran entre 22 - 23 anys i només de pensar-ho m'emocion, gràcies a ells i elles vaig poder viure un curs únic. Carme Valiente Ex-mestra

Al principi quan em varen dir de fer un escrit no sabia que posar, però sa

veritat és que pensant pensant em van venir múltiples records i

experiències que a part de ajudar-me com a persona m’han servit també a

la pràctica en la meva vida.

El meu pas per l’escola va ser des de ven petita per el que aquest col·legi

m’ha ensenyat des de aprendre a llegir, dibuixar a coneixements més

superiors que gràcies a ells he pogut arribar a aconseguir la meva fita que

era estudiar una carrera universitària.

Per jo aquest col·legi no només ha estat un lloc on aprendre de

coneixements acadèmics sinó també un lloc on he viscut primeres

vivències com saber el que és l’amistat, el primer viatge amb companys,

aprendre a cuinar, informàtica, teatre, música als tallers i com no les

festes de fi de curs o les disfresses a carnaval.

Un dels records que amb més intensitat record és quan vàrem fer un

espècie de restaurant per recaptar fons per el viatge d’estudis. On en

particular vàrem aprendre a fer un ventall amb el torcaboques. Avui en

dia tothom sap a la meva família i amics que quan hi ha una celebració jo

som l’encarregada de fer els torcaboques. Sempre que els faig record

amb nostàlgia aquells temps.

També tenc molts de records dels professors que són el pilar bàsic

d’aquest col·legi, com eren en Pep LLuis que sempre l’he tengut present. I

com no a na Margarita Fiol, na Isabel i en Rafel Coca amb les seves

classes de socials.

I com oblidar a Rafel Payeras i a Catalina que eren és que més respecte

ens donaven però que es feien apreciar com el que més.

Crec que molts d’aquests professors avui en dia ja no hi seran però estan

en el record de molts de nosaltres.

Ja han passat molts d’anys de tot això però cada vegada que pas per

aquest gran col·legi no puc evitar tenir nostàlgia d’aquells temps.

I es que al cap i a la fi tots érem una gran família.

María Cerdà Nicolau

Ex-alumna

Sempre em va agradar anar a escola. Visc on vaig néixer, al barri del Pil·larí de Palma. Un barri on, fins fa 25 anys, no hi havia col·legi.

Al Pil·larí vivia gent obrera que treballava principalment al turisme: cambreres de pisos, personal de bars i cuina, etc. No cal dir que no era abans, ni ho és avui en dia, un barri clau per els polítics en les eleccions a l’Ajuntament. Sense col·legi, sense autobús, sense farmàcia... moltes coses mancaven llavors però el que sí teníem era una forta conciència de poble, igual que Sant Jordi o S’aranjassa.

Els infants anaven a escola a uns barracons que estaven a prop de l’esglèsia. Els meus germans grans estudiaren uns anys allà, fins que es varen començar a habilitar locals com a aules repartits per tot el poble (a darrera l’esglèsia, al C/ Muntanya on ara està Sa Nostra, al C/ Roncal...). Després de fer el parvulari a ca ses monges, vaig començar a anar a classe al local de darrera l’esglèsia. A cada aula estàvem dos cursos. Això tenia una gran avantatja per els que anàvem al curs inferior, ja que podíem escoltar temes més difícils que feien “els grans”. Ara pentura sona un poc estrany però per nosaltres era ben normal. Els professors s’esforçaven perquè tenguem celebracions de Nadal, St. Antoni, Carnaval... feiem teatre, concursos, un poc de tot. No teníem pati cobert ni instalacios per fer gimnàsia però ja ens arreglàvem. El que més ens agradava era jugar a “mato” i a “sebas”. No sé si ara cap professor deixa als seus alumnes jugar a això. Cada dia arribàvem a casa amb blaus però cap pare ni mare anava a queixar-se. Els professors eren respectats i estaven considerats figures d’autoritat.

L’abandonament del barri/poble era gros i com que, tot te un límit, i un conjunt de pares i mares juntament amb l’associació de veïnats varen començar a punyir perquè es fes una escola. Mon pare, José Martín Rodríguez va ser un dels cinc pares que anaven a l’Ajuntament a reclamar el col·legi (Vidal, el difunt Tomás i dos més que ara no record). Encara record que mon pare sempre deia “hay que conseguir el colegio, si no para mis hijos, que ya son mayores, para los que vengan detrás”. També vàrem fer manifestacions, tallades de carrer... Finalment el col·legi va arribar a temps i encara vaig gaudir un any del col·legi: octau d’E.G.B. El meu darrer curs i estrenava un col·legi nou de trinca. Amb aules en bones condicions, amb un petit pati per si plovia, un menjador (que no funcionava encara) i un aula de pretecnologia! Era un somni fet realitat. A més tenguérem un consell escolar on es discutien propostes de millora i on vaig poder participar com alumna (la meva primera participació en un òrgan de representació).

Només quatre alumnes del curs d’octau d’E.G.B. vàrem seguir estudiant. Uns per fracàs escolar i els altres perquè el mercat laboral era massa fort. Tothom tenia feina a l’hosteleria en aquells dies i malgrat els esforços dels professors no es podia fer més.

Ara que jo també soc professora i mir enrera vull donar les gràcies a tots els professors que em varen donar classe al Pil·larí: Adela, José Cózar, Biel Caldentey, Xisco, Carmen, la incombustible “Cata” i tants altres. Crec que ens varen preparar bé i sobre tot ens inculcaren valors de respecte cap els altres. El català mai va ser un problema. Tot era tractat amb naturalitat. No hi havia drames per si s’havia de donar religió o ètica. Tampoc teníem uniformes i ningú ens deia com havíem de vestir. En definitiva érem lliures, molt diferents dels amics del barri que anaven a centres privats.

Em va fer molta ilusió visitar recentment el col·legi, veure les millores que s’han fet, retrobar professors que varen estar aquell any de la inaguració on cantàrem la Balanguera i vengueren els polítics a fer-se una foto. Crec que per el barri és un orgull tenir un col·legi amb professors tan dedicats i que donen el millor de sí mateixos cada dia a classe. Per acabar, vull donar les gràcies especialment al Director Sr. Rafel Payeras per donar-me l’oportunitat d’escriure aquestes línies i per l’esforç i la ilusió que ha posat per organitzar les celebracions dels 25 anys del nostre col·legi.

Per molts d’anys!

Antònia Martín Perdiz

Infermera. Professora de la Universitat de les Illes Balears

ANIMAOS A PARTICIPAR!

Durante los tres últimos años he sido presidente de la Asociación de

Madres y Padres de Es Pil·larí. Con un grupo de madres y padres hemos

trabajado por conseguir todo lo que estuviera en nuestra mano para

mejorar el equipamiento y las instalaciones del centro escolar. No ha sido

fácil, pero gracias a la colaboración de todos se han podido obtener

algunas subvenciones y algunas inversiones públicas.

Coincidiendo con el 25 aniversario de la escuela la dirección de la AMIPA

se ha renovado. Nuria García, la nueva presidenta, y el resto de la junta

directiva emprenden una nueva etapa con muchas ganas de trabajar. Es el

momento de que todos los que dispongais de un poquito de tiempo os

animeis a colaborar. Hacen falta muchas manos para cubrir todos los

frentes: subvenciones, obras, voluntariado para fiestas, venta de libros,

etc.

Contactad con nosotros en el mail de la AMIPA.

Jose Manuel Holguín Fernández

Ex presidente AMIPA