21

r XI DIADA PNEUMOLÓGICA

COMUNICACIONS

,r. Estudi de les resisténcies als fármacs Resultats. Hem obtingut el fenotip Pi de 46 d'ells: 25 MZ, 7 MM (2 antituberculosos de les soques de Mycobacterium no consanguinis), 5 SZ, 4 ZZ, 3 MS (un no consanguini) i 2 SS. Els tuberculosis aillades en un hospital general valors d'AAT es mostren a la taula (normal 200-400 mg/dl). lli ha

i dades completes de 26 familiars (14 homes i 12 dones, edat -1" I. Pujol, F. Ballester, S. Hernández, R. Tomás, J. Rovira, 30,2 ± 17,2 anys Ir = 9-65 anysl 10 són fumadors i 18 són menors

i J. Sala, Ll. Nualart i J. Joven de 35 anys). Vuit familiars (8/26, 30 %) van mostrar alteració de l'espirometria (de tipus obstructiu, en tots els casos), 5 eren homes i Laboratori de Microbiologia. Hospital Sant Joan de Reus. Tarragona. 3, dones; duna edat mitjana de 38 ± 19 anys. Tots excepte un eren fumadors (7/10 es 1/16 p <0,002), 6 eren PiMZ, un PiZZ i un L'objectiu d'aquest estudi és conéixer l'estat actual de la resistencia pimm.

(R) als principals fármacs antituberculosos de les soques de M. tuberculosis (MT) ánades a l'Hospital de Sant Joan de Reus.

Material i métodes. S'ha estudiat la sensibilitat in vitro a l'estrep- Fenotip AAT (mg/di) tomicina (SM), isoniazida (INH), rifampicina (RIF), etambutol (ETB) MM 212 + 22,5 i pirazinamida (PZA) de 101 soques de MT afiladas entre el 1990 i MS 208 + 12'1992 al nostre hospital. Els antibiogrames van realitzar-se per técni- MZ 127 + 25,6 ca indirecta al CNMVIS de Majadahonda. SZ 102 + 15,5 Les soques estudiades procedien d'altres tants malalts amb diferents SS 67,5 + 1,5 formes clíniques de tuberculosi, entre els quals s'hi comptaven ZZ 315 + 9,5 21(20,7 %) malalts amb SIDA i 4 (3,9 %) nens. ,

Resultats. De les 101 soques investigades, només una (0,9 %) va Conclusions. En estudiar els familiars de malalts amb emfisema per presentar R a algun dels fármacs estudiats. Es tractava duna resis- défict d'AAT, en quasi un terc es pot detectar alterado de la fundó téncia aillada a l'estreptomicina en una malalta de 77 anys amb respiratoria. Les persones amb alteracions funcionals són d'edat história previa de TBC a la joventut i en la qual no es va recollir superior i el major risc és per als portadors de la mutació Z. La

r. l'antecedent de tractament específic. N

influencia del tabac s'ha mostrat decisiva en l'aparició d'alteracions No es va detectar, per tant, cap soca resistent a INH, RIF, ETB ni a respiratóries. El control dels familiars perrnet fer una actuació pre-PZA. ventiva sobre l'aparició freqüent de malaltia pulmonar insistint en la

supressió del tabac sobretot en portadors de la mutació Z. Conclusions. La taxa de R de MT detectada en el nostre estudi (0,9 %) és inferior a les comunicacions recents de R primáries d'al-tres autors del nostre país (3,8 % i 7,6 %). Aixó s'adiu amb la .., tendencia a la disminució de les R primáries que s'observa en els últims anys. L'abséncia de R a INH, RIF i PZA, ens reafirma en l'aplicació de pautes curtes de 6 mesas amb 3 fármacs que seguim Alteracions produides pel factor activador de en el nostre centre. Encara que no s'han detectat R entre els malalts les plaquetes sobre l'intercanvi pulmonar de gasos, tuberculosos UDVP amb SIDA, aquest és un grup de població que l'hemodinámica pulmonar i la resisténcia del sistema caldrá seguir estudiant a causa del major risc de presentar R que es respiratori en asmátics lleus dona en aquests malalts.

M.A. Félez, J.A. Barbera, J. Roca, C. Santos, M.M. Rotger, ' 1 K.F. Chung* i R. Rodríguez-Roisin

Servei de Pneumologia. Hospital Chic i Provincial. Unita de Fisica Médica. • Estudi de familiars de malalts amb emfisema Universitat de Barcelona. Barcelona. *Brompton Hospital. National Ileart

1 per déficit d'alfa-l-antitripsina and Lung Institute. Londres. 1 M. Torrella, R. Vidal, M. Miravitlles M. Milá* El factor activador de les plaquetes (PAF) és un potent mediador de , , la inflamació que ha estat involucrat en l'etiopatogénia de l'asma per . M. Vendrell i X. Estivill* incrementar la permeabilitat vascular, el grau d'hiperreactivitat

Servei de Pneumologia. Hospital General Universitari de la Vall d'Hebron. bronquial i ser un agent broncoconstrictor. En subjectes sans, el *Servei de Genética. Hospital Clínic i Provincial. Barcelona. nostre grup ha demostrat que la seva inhalado produeix alteracions r transitóries de les relacions ventilació-perfusió (Ve/Q) pulmonars I Objectiu. 1. Valorar els nivells d'alfa-l-antitripsina (AAT) i els feno- sense canvis hemodinárnics associats, que són inhibides per l'adminis-tips Pi de familiars de malalts amb emfisema per déficit d'AAT, i 2. tracio previa de salbutamol. Amb l'objectiu d'investigar si el PAF avaluar la influéncia del tabaquisme i el fenotip Pi en les alteracions produeix alteracions similars en les relacions ventilació/perfusió de de la funció pulmonar. malalts asmátics es va estudiar 6 patients (22,8 ± 2 (SEMI anys). El

I PAF fou administrat (dosi total 12 pg) a través d'un nebulitzador amb Material i métodes. Hem estudiat 65 familiars (34 dones i 31 dosimetre. S'efectuaren medicions hemodinámiques pulmonars i sis-

[ homes) de 9 malalts amb déficit d'AAT (fenotip PiZZ). L'edat mitjana témiques, així com de la resisténcia del sistema respiratori (RSR) i de és de 34,5 ± 19 anys (r = 1-75 anys). Vint-i-cinc fumadors i 40 no gasos inerts, gasos respiratoria i leucócits. Les medicions es van fer

I fumadors i 32 menors de 35 anys. S'han determinat els valors d'AAT abans de la inhalació (situació basal), i seqüencialment als 5, 15 i 45 I per técnica nefelométrica i els fenotips per enfocament isoeléctric. mm n després d'aquesta. Ala 5 mm n de la inhalació de PAF la xifra total

Seis ha practicat una espirometria i considerem valors alterats a de leucócits va baixar de 5,8 ± 0,4 a 4,6 ± 0,5 x 109 (p < 0,05). De • FVC < 80 To, FEV1 <80 % i/o FEV1 % <80 % en menors de 30 la mateixa manera l'Aa PO2 s'incrementa de 17,0 ± 3,8 a 36,1 ±

anys i FEV1 % < 70 % en majors de 30 anys. Els valors numérica es 6,9 mmHg (p < 0,05). No observárem canvis en l'hemodinámica r - donen en mitja + desviació estándard i les comparacions entre pulmonar ni sistémica, peró es produiren alteracions en les relacions 1 grupa, per la fórmula exacta de Fisher (dues cues). ventilació/perfusió. La dispersió del flux sanguini pulmonar (Log SD

i 1

1

22 ANN MEO (BARC) VOL. LXX1X. NÚM. 2. 1993

Q) (0,50 ± 0,1-0,79 ± 0,2), la dispersió de la ventilació pulmonar Objectiu. Hem avaluat la possible colonització bacteriana de diver-(Log SD V) (0,55 ± 0,2-0,74 ± 0,2) (VN de 0,3-0,6 per ambdós), i ses parts deis equips que s'utilitzen habitualment a la medició de la la dispersió R-E (de 4,2 ± 1,5 a 8,2 ± 5,0) (VN < 3) (p < 0,05) funció pulmonar, per avaluar el risc que representen de transmissió s'incrementa (empitjoraren). També observárem un increment de la microbiana. RSR d'aproximadament un 30 % del valor basal (3,92 ± 0,4-5, 03 + 0,7). Als 15 mm de la inhalació de PAF persistien algunes d'aquestes Equipament. Espirómetre de H20 (Biomedin, Pádua, Italia) i un alteracions, peró als 15 mm n s'havien recuperat els valors basals (3,92 espirómetre amb un pneumotacógraf (Medical Graphics Corporation, ± 0,4-5,03 ± 0,7). Aquests resultats confirmen l'efecte broncocons- St. Paul, MN. EUA). trictor del PAF i suggereixen que la seva alliberació endógena facili-tada l'aparició d'anomalies en les relacions ventilació/perfusió pulmo- Metodologia. Es van prendre mostres diáriament, durant una setma-nars en pacients asmátics. na, de diferents parts deis equips. Pneumotacógraf: a) porció dista]

de la connexió amb la broqueta, i b) porció proximal de la connexió '1" amb el pneumotacógraf. Espirómetre d'H20: a) porció distal del tub;

Subvencionat per la beca FISSss 91/0290. b) porció proximal del tub; c) aigua de l'espirómetre, i d) superficie interna de la campana. Totes les mostres van ser cultivades quantita-

Embólia pulmonar i trombólisi amb bolus de rt-PA tivament, en mitjans aeróbic, anaeróbic i per a fongs.

E. Ballester, F.J. Casals*, N. Roger, J.M. Montserrat Resultats. Espirómetre d'H20. (Vegeu taula inferior.)i R. Rodríguez-Roisin A l'espirómetre d'H20 hi ha una contaminació amb tendencia incre-

mental que es fa patent després del tercer dia, fonamentalment els *Servei de Pneumologia. Servei d'Hemoterápia i d'Hemostásia. BGN són els d'incidencia més gran. L'espirómetre de pneumotacó-Hospital Clínic i Provincial. Universitat de Barcelona. Barcelona. graf no va presentar colonització. El rt-PA (recombinant tissue plasminogen activator) és un trombolí-tic d'efecte rápid, potent i eficac. Dades experimentals recents apun- Conclusions. Els espirómetres d'H20 poden representar un risc ten que l'administració en forma de bolus pot reportar avantatges Potencial de transmissió bacteriana, així mateix a la mostra realitza-sobre altres régims de dosificació establerts préviament. Segons el da, els espirómetres de pneumotacógraf no presentaren contaminació seu rápid aclariment de la circulació i la seva rápida incorporació a la bacteriana. fibrina s'espera d'aquest fármac una menor proteólisi plasmática i per tant una incidencia menor d'hemorrágia.

Subvencionat per les beques SEPAR-Roussel 1992 i FISss 93/0605. Població. Descrivim 5 malalts amb embolisme pulmonar en els quals es valora l'evolució a les 24 h tant de gasos arterials com d'una gammagrafia pulmonar ventilació-perfusió després de l'administració d'un bolus de rt-PA (dosi: 0,6 mg/kg). Tots els malalts rebien hepari- • Inculéncia de la ventilació mecánica domiciliaria na en perfusió continua previa a l'administració de rt-PA. en el son Resultats. Els malalts varen ser seleccionats segons una gamma- C. Disdier, J.F. Masa, J. Sánchez, M. Hernández i A. Sojo grafia d'alta probabilitat i evidencia de trombosi venosa a les extremi-tats inferiors. Després d'administrar rt-PA es varen obtenir diferents Hospital San Pedro de Alcántara. Cáceres. patrona evolutius tant en el comportament deis gasos arterials com de la gammagrafia pulmonar de perfusió. L'administració de rt-PA no Objectiu. Avaluar la incidencia de la ventilació a pressió positiva va produir sagnat significatiu en cap cas i la reducció del fibrinogen intermitent per via nasal (NIPPV) en el son. en el plasma fou d'intensitat moderada. Examinats globalment els resultats no es van obtenir dades que en el seo conjunt permetessin Metodología. S'inclogueren pacients amb insuficiencia respiratoria establir un comportament o una correlació determinats entre el com- d'origen toracogen (IRTC), tractats amb NIPPV a domicili durant el portament gasométric i el de la gammagrafia pulmonar a les 24 h. son. Realitzárem 2 estudis amb i sense NIPPV i es van registrar

durant un període superior a 6 h: EMG (glosso-faringi, diafragmátic i Conclusions. El rt-PA és un trombolític eficac (avaluat per gamma- esterno-clido-mastoidal), EEG, EOG, EKG amb electrodes cutanis; grafia) i amb poca efectes secundaris (no hi ha evidencia de sagnat flux naso-bucal (termistor); moviments tóraco-abdominals (bandes excessiu). El comportament de gasos arterials i la seva carencia de d'estirament); Sa02 (pols oximetria) y pCO2tc. Per a l'análisi compa-

; correlació amb la reperfusió gammagráfica está probablement en rativa es va escollir l'estudi de major eficiencia deis dos amb i sense relació amb diferents factors que intervenen a la resolució del trombe NIPPV, i es van mesurar: el son: eficiencia; nombre arousal y (edat trombe, fragmentació, malaltia previa cárdio-pulmonar, etc.). awakening; temps de vigilia, en son superficial, en son profund i en

REM; laténcia de son persistent, de fases 2, 3 i REM. Ventilació: índex d'apnees (JA) i hipoapnees (IH) i percentatge d'apnea i hipoap-

Financat per la beca FISss 93/0554. nea total al temps de son total (TST), en REM i NREM, subdividits < alhora en cadascun deis tipos: central, mixt i obstructiu deis 2

Els equips de funció pulmonar com reservori períodes. Intercanvi gasós: Sa02 mitjana i mínima en vigilia, REM,

de colonització i transmissió bacteriana NREM i TST; temps de Sa02 menor del 80 %, índex de dessaturació d'02 en REM y NREM; pCO2 mitjana en vigilia, REM i NREM i TST.

(resultats preliminars) ECG: freqüéncia cardíaca mitjana en vigilia i TST; R-R més curt i F. Burgos, C. Martínez, A. Torres, J. González, més Ilarg en REM y NREM. Activitat muscular: pic d'activitat •

J. Puig de la Bellacasa, J. Roca, M.T. Jiménez de Anta electromiográfica inspiratória diafragmática (PDia) i planell d'activi-• i R. Rodríguez Roisin tat inspiratória de l'esterno-clido-mastoidal (MEst).

Servei de Pneumologia. Servei de Microbiologia. Hospital Clínic i Provincial. Resultats. Son: no van obtenir diferéncies significatives en cap deis Barcelona. parámetres encara que es va observar una tendencia a un son menys

fragmentat. Ventilació: sense NIPPV la majoria de les apnees van ser La colonització bacteriana deis espirómetres ha estat poc estudiada i centrals (50 %) i la major part de les hipoapnees van ser obstructives no se sap si potencialment són o no font d'infeccions respiratóries. (60,2 %); el major nombre es produí en REM (IA 6,06 0,72 en

Germen Porció proximal Porció proximal Aigua de la campana Aigua de la campana (UFC x m1-1) (dilluns) (divendres) (dilluns) (divendres)

Bacils gramnegatius (BGN) 0 1.041 x 102 9 x 102 28 x 104Fongs 7 x 102 2 x 103 3 x 102 3 x 103

UFC: unitat forrnadora de colónies.

12

XI DIADA PNEUMOLÓGICA 23

NREM IH 3,38 2,56 en NREM). Intercanvi gasós: existeix una clara seva resecció i extracció de la cavitat pleural. La intervenció és tendéncia (p < 0,1) a una major Sa02, sobretot en REM i a una seguida a través d'un monitor de televisió. menor pCO2. ECG: es van produir taquicárdies menys importants Entre el novembre del 1991 i el novembre del 1992 hem utilitzat amb NIPPV, abrí com una freqüéncia de TST menor. L'activitat aquest métode en 38 casos (6 nóduls pulmonars, 3 tumors mediasti-muscular PDia descendí un 90 % i el MEst en un 91 %. nics, 2 tumors pleuroparietals, 12 pneumopaties difuses per biopsia i 15 pneumotórax iteratius). Vint-i-cinc eren homes, 13 dones i la Conclusions. En pacients amb IRCT la NIPPV minora l'intercanvi mitjana d'edat 44,2 anys.

de gasos, disminueix la freqüéncia cardíaca, produeix repós deis músculs respiratoris i, probablement, disminueix la fragmentació del Resultats. L'estada postoperatoria mitjana va ser de 7,5 dies. El son i anubla els episodis d'apnees. drenatge torácic ha estat retirat entre el tercer i el quart dia. Va ser

necessari fer una toracotomia immediatament després de la vídeo-toracoscópia per poder acabar la intervenció en 5 casos (2 hemostáti-ca, 3 exposició deficient-adheréncies). D'aquesta série va recidivar

Prevalenca de simptomatologia respiratória un pneumotórax que va ser tractat convencionalment, probablement en una població urbana per abrasió insuficient. No s'han donat complicacions postoperatb-

ries. J.A. Rodríguez Portal, F. Álvarez Gutiérrez, A. Segado Soriano, C. Carmona Bernal, F. Capote Gil Conclusions. La cirurgia endoscópica assistida per vídeo és una i J. Castillo Gómez. opció técnica, eficac i segura en un bon nombre de processos torá-

cics. Servei de Pneumologia. Hospital Universitari Virgen del Rocío. Sevilla. Des de comencaments del 1992 hem realitzat a la nostra área un estudi epidemiológic sobre símptomes respiratoris i asma bronquial. Presentem els resultats obtinguts fins el novembre del 1992.

Complicacions respiratóries greus en pacients Objectius. 1. Analitzar l'índex de resposta obtingut en l'enquesta receptors de trasplantament de moll d'os.

• epidemiológica. 2. Avaluar la prevalenca de símptomes respiratoris i Estudi autópsic de 54 casos asma bronquial en la nostra zona. X. Sanjuan, T. Ribalta, J.A. Barbera, J. Ramírez,

Material i métodes. Es va seleccionar una mostra aleatória de E. Carreras i R. Rodríguez-Roisin 4.000 persones d'ambdós sexes entre 20 i 44 anys, obtinguda del cens municipal. Se'ls va enviar per correu un qüestionari-screening sobre Servei d'Anatomia Patológica. Servei de Pneumologia. Hospital Clínic

i Provincial. Barcelona. símptomes respiratoris, que un cop completat havia de ser remés per la seva avaluació. El mostreig es realitzá amb la tramesa de fins i tot Les complicacions respiratóries, en particular les d'origen infecciós, 3 cartes succesives en cas que no es pogués obtenir resposta amb les es troben entre les causes més freqüents de morbiditat i mortalitat anteriors. deis pacients sotmesos a trasplantament de moll d'os (TMO). Els

virus es consideren els agents etiológics més comuns. No obstant Resultats. 589 persones (14,75 %) no van ser locafitzables. Respon- aixo, una determinada proporció deis casos, que oscil•la entre el gueren al questionari 1.792 persones, 872 homes i 921 dones. Rang 10-30 % en diferents séries, és d'etiologia desconeguda. Alguns d'ells de resposta del 52 %. No tenia cap simptomatologia un 51,06 %. De poden representar casos de pneumónia intersticial idiopática (PII) o la resta, la prevalenca de símptomes va ser: PI: xiulets, 23,3 %; P2: de bronquiolitis obliterants(B0), clínicament sospitats en el 27 % i en opressió al pit, 13,8 %; P3: atac de manca d'aire, 9,8 %; P4: atac de el 10 % deis pacients, respectivament. Descrivim les troballes respi-tos, 27,9 %; P5: atac d'asma, 3,4 %; P6: presa de medicació per ratóries en una série de 54 casos autopsiats, en qué s'ha investigat la l'asma, 3,5 %; P7: al-lérgia nasal o rinitis, 15,8 %. Hi ha diferéncies preséncia de NII i de BO. S'observaren alteracions respiratóries significatives en la resposta a les preguntes 1 i 4 entre sexes. Es greus en 47 casos (87 %). En 12 casos es va trobar lesió alveolar consideren asmátiques a aquelles persones que contesten afirmativa- difusa (22,2 %), associada a evidéncia morfológica d'infecció per ment a les preguntes 3, 5 o 6. Abú, la prevalenca d'asma és del CMV en 16 casos i d'infecció bacteriana en altres 5 casos. També 12,38 %. No hi ha diferéncies entre sexes (11,4 % en homes i 13,4 91 s'identificaren infeccions per Aspergillus, altres fongs, Toxoplasma en dones). sp., hemorrágia alveolar difusa i infarts. Un sol cas presentá criteris histológics de NII. Cap d'ells tingué característiques de BO. Conclusions. (Aquestes són provisionals.) Aquestes troballes indiquen que tant la NI! com la BO no semblen ser 1. Acceptable rang de resposta a l'screening per correu (52 %). lesions prevalents en la nostra série d'autópsies de TMO. Una 2. Hi ha diferéncies significatives entre sexes en símptomes com tos possible explicació podria ser que aquests processos quedessin em-o xiulets. Índex major en bornes. mascarats o destruits per altres malalties més agressives. 3. La prevalenca d'asma al nostre medi és del 12,38 %; semblant en

ambdós sexes. Subvencionat parcialment per les beques SEPAR-Roussel 1990 i FISss 92/ 0103.

La vídeo-toracoscópia com a opció técnica en cirurgia torácica Correcció de la Dko per la concentració

d'hemoglobina E. Canalís, M.A. Callejas, J. Albort, J.M. Gimferrer, • M. Mateu, M. Catalán, J. Belda i J. Sánchez-Lloret R.M. Marrades, M.A. Félez, J. Roca, J. Campistol,

J.A. Barberá, J.V. Torregrosa i R. Rodríguez-Roisin Servei de Cirurgia Torácica. Hospital Clínic i Provincial. Barcelona. Servei de Pneumologia i Unitat de Trasplantament Renal, Hospital Clínic L'aplicació de les noves técniques quirúrgiques endoscópiques ha i Provincial. Barcelona.

arribat a la cirurgia del tórax. Tot i mantenint les mateixes indica-cions quirtirgiques per cada patologia, la vídeo-cirurgia es presenta Les normatives d'estandardització internacionals (American Thoracic com una nova opció técnica amb avantatges ben palesos. Society [ATS] i European Community for Coal and Steel [ECCSJ)

recomanen la utilització de l'equació de Cotes et al per a la correcció Material i métodes. Amb el pacient en decúbit lateral, sota anesté- de la DL 0 per la concentració d'hemoglobina (Hb). En malalts amb sia general amb intubació selectiva, solem utilitzar triple abordatge trasplantament de moll d'os (TMO), el nostre grup va demostrar que (2 trócars de 12 mm i un de 10 mm, localització variable), que aquesta correcció era insuficient en l'anémia greu. En 14 malalts amb permet variar la col-locació d'óptica i instruments segons convingui nefropatia crónica en programa d'hemodiálisi (5 homes i 9 dones) en cada moment de l'operació. En cas de resecció de nbduls solem fer (edat 45,2 ± 10,8 [DE] anys), es va estudiar la selacio entre DLco i una minitoracotomia accessória que facilita la palpació de la lesió, la Hb abans i, de forma seqüencial, després d'efectuar un trasplanta-

13

24 ANN MED (BARC) VOL. LXXIX, NÚM. 2, 1993

ment renal fins a la normalització de l'Hb (mitjana de 4 mesures en Objectiu. Valorar l'eficácia de la CSS en esprai nasal (CSS-EN), en cada subjecte). Es va analitzar la funció de correcció (DLco corr/DLo l'osteoporosi incluida per corticosteroides durant un període de observada) per a cada malalt i es va estimar, mitjancant un ajusta- 2 anys. ment per mínims quadrats, una equació per a tot el grup: 1,

Població i métodes. Várem estudiar un grup de 44 asmátics corr = (2,535-0,165x + 0,004x2) DL 0 observada crbnics sotmesos a corticoterápia oral i continuada des d'un any

abans de comencar l'estudi. Es dividiren els malalts en 2 grups: el En els malalts hematológics abans referits es van observar diferén- grup 1, format per 22 malalts (3 homes i 19 dones; edat 58 + 7 anys, cies en la DL,0 pre-TMO entre el grup amb anemia aplásica (A) (Hb que rebien 10 ± 4 mg de prednisona al dia, des de feia 9 + 6 anys), 9 ± 1 g.d1-1) i el de subjectes diagnosticats de leucemia (L) (Hb 14 fou tractat amb CSS-EN amb una dosi de 200 U a dies alterns (una ± 3 g.d1-1) (DLco corr 73 ± 9 os 85 ± 11 % referencia, A i L, nebulització de 100 U a cada orifici nasal), més un g de calci respectivament) (p = 0,002). Amb l'ús de la nova fórmula de correc- equivalent diari. El grup 2, format per 22 malalts (3 homes i 19 do-ció aquestes diferéncies desapareixen (79 ± 10 i 85 ± 11 %) nes; edat 50 + 6 anys, que rebien 11 + 4 mg de prednisona al cha, (p = 0,15), el que indicaria l'interés d'utilitzar la nova equació en el des de feia 12 + 8 anys), fou tractat amb un g de calci equivalent

.1 laboratori de funció pulmonar. diari. Á tots els malalts sels mesuré la massa óssia mitjancant densitometria fotónica dual (Lunar DP3) a l'inici de l'estudi, a l'any, i als 2 anys de comencat el tractament. Es valoraren també els

Subvencionat per les beques FISss 91/0162 i CICYT DEP 90-0136. parámetres bioquímics i hormonals del remodelat ossi, així com els -r-possibles efectes indesitjables deguts a l'administració de l'esprai nasal. Cinc malalts de cada grup varen ser exclosos de l'estudi després del primer any, donat que ja no els calgué corticosteroides

Detecció de l'ADN de citomegalovirus i de virus orals per a control del seu asma. herpes simple en pacients receptors de trasplantament de moll d'os Resultats. 1. A l'any de seguiment, el grup tractat amb CSS-EN (22

malalts) va incrementar la seva massa óssia en un 2,7 % mentre que J.A. Barberá, J.M. Martín, T. Ribalta, E. Carreras el grup tractat només amb l'aportació de calci, va disminuir la seva i R. Rodríguez-Roisin massa óssia de forma significativa en un 2,7 To (p = 0,03). 2. Al final

dels 2 anys, els 17 malalts tractats amb CSS-EN, mantingueren la Serveis de Pneumologia, Anatomia Patológica i Hematologia. Hospital Clínic seva massa óssia, mentre que els tractats amb l'aportació de calci i Provincial. Universitat de Barcelona. Barcelona. varen disminuir la seva massa óssia significativament en un 7,4 % La insuficiéncia respiratória secundária a dany alveolar difús (DAD) (p = 0,007). 3. No es varen apreciar canvis en els parámetres és una de les principals causes de mortalitat en pacients receptors de bioquímics ni hormonals en cap deis dos grups ni a l'any ni als 2 anys trasplantament de moll d'os (TMO). En els pacients immunodepri- de l'estudi. 4. Els efectes indesitjables al tractament amb CSS varen mits, les infeccions víriques poden tenir un paper important en la ser molt pocs i de grau lleuger, i en cap cas motivaren l'abandona-patogenia del DAD. Tanmateix, el diagnóstic histológic d'aquestes ment del tractament. infeccions es troba dificultat per la marcada desestructuració del parénquima pulmonar que es produeix en el DAD. L'objectiu d'aquest Conclusió. El tractament amb CSS en forma d'esprai nasal és una estudi ha estat investigar la presencia de citomegalovirus (CMV) i de terapéutica efectiva quant a la preservació de la massa óssia. Donat virus herpes simple (VHS), utilitzant la técnica d'hibridació iñ situ que l'acceptació per part dels malalts és bona, a causa de la facilitat d'ADN, en mostres de teixit pulmonar amb alteracions característi- de l'administració i l'abséncia d'efectes indesitjables valorables, ens ques de DAD, en qué no havia estat possible d'establir cap altre Permet considerar-la com un tractament eficac en la prevenció de diagnóstic específic. S'estudiaren mostres de teixit pulmonar, obtin- l'osteoporosi per corticosteroides. gudes mitjancant necrópsia, de 8 pacients (5 homes i 3 dones) (30 ± 13 anys) que havien desenvolupat insuficiéncia respiratória amb infil-trats pulmonars i mort als 78 ± 45 dies després d'un TMO al•logé-nic. Els estudis d'hibridació in situ es realitzaren amb sondes de ADN de CMV i de VHS marcades amb biotina. Els controls positius Resposta nasal i bronquial al test d'esforc en malalts de la técnica s'efectuaren en mostres de teixit amb evidencia histoló- amb asma i/o rinitis gica d'infecció per CMV i per VHS, i els controls negatius en teixit pulmonar de pacients receptors de TMO que no havien presentat J. Serra BatIles, V. Plaza, J.M. Montserrat, E. Ballester complicacions respiratóries. Els estudis d'hibridació amb la sonda de i C. Picado CMV demostraren la preséncia de cél•lules portadores de l'ADN de CMV en 2 dels casos amb DAD i en tots els controls positius (n = 5). Servei de Pneumologia. Hospital Clínic i Provincial. Barcelona. En canvi, no es detectaren reaccions d'hibridació positiva amb la sonda de VHS en els pacients amb DAD. La hibridació amb les El nas i els bronquis pateixen malalties que tenen la mateixa etiopato-sondes de CMV i de VHS fou també negativa en el grup control sense génia (rinitis i asma) i participen conjuntament en el condicionament patologia pulmonar. Aquests resultats suggereixen que: a) els pa- de l'aire inspirat. Curiosament, els canvis de temperatura poden cients que desenvolupen DAD i insuficiencia respiratória després del provocar obstrucció bronquial durant l'exercici en malalts amb asma, TMO poden presentar una infecció pulmonar per CMV associada que peró rarament causen obstrucció nasal en els rinítics. L'origen d'a-

questa diferéncia es desconeix. no és aparent histológicament, i b) la técnica d'hibridació in situ és d'utilitat en el diagnóstic d'infeccions víriques ocultes en mostres de teixit pulmonar amb DAD. Objectiu. Valorar la resposta nasal i bronquial, a l'esforc en pacients

amb rinitis i/o asma.

Subvcncionat per les beques SEPAR-Rousse1/90 FISss 92/0103. Material i métodes. Es van estudiar 4 grups: 10 subjectes sans, 15 i amb rinitis i asma, 10 amb rinitis i 11 amb asma. Es va realitzar una prova d'esforc submáxima amb bicicleta ergométrica durant 6 min. Es va controlar la resposta bronquial i nasal amb espirometria forca-

Tractament de l'osteoporosi incluida per da i rinomanometria posterior, així com la frequéncia cardíaca i la • corticosteroides en els asmátics crónics ventilació total. Es va considerar com a prova d'esforc positiva quan

el VEMS disminuía en més d'un 20 %. corticodepenents amb calcitonina esprai nasal. Resultats finals després de 2 anys de tractament Resultats. 1. La freqüencia cardíaca i ventilació van augmentar de M. Luengo i C. Picado forma similar en els 4 grups. 2. Tretze dels 26 asmátics (50 %) van

desenvolupar broncospasme. 3. L'exercici va provocar dilatació nasal Servei de Pneumologia. Hospital Clinic i Provincial. Barcelona. en tots els subjectes. Aquesta resposta va ser similar als 4 grups, no

s'observaren diferencies entre els malalts amb rinitis i/o asma, ni L'eficácia del tractament amb calcitonina sintética de salmó (CSS), bé tampoc entre els pacients i el grup control. 4. La resisténcia nasal es sigui amb forma injectable o amb esprai nasal está demostrada, va normalitzar aproximadament als 25 mm n un cop acabat l'exercici en almenys en estudis de curta durada (un any). els 4 grups: 5. No obstant aixó, la resisténcia nasal deis pacients amb

14

XI DIADA PNEUMOLÓGICA 25

resposta positiva a l'esforc es va mantenir baixa durant més temps Objectiu. Comparar la influencia de les cél•lules epitelials de la que en els pacients sense asma bronquial. mucosa nasal normal (MN) amb la deis polips nasals (PN) sobre la supervivencia deis eosinófils. Les cél•lules epitelials toren cultivades Conclusions. Aquests resultats suggereixen que el nas respon de in vitro a confluencia i es genera' medi condicionat per les cél•lules manera inversa als bronquis en l'asma induit per l'esforc. Ja que un epitelials (MCE) amb RPMI suplementat amb sérum bovi fetal al estudi previ ha demostrat una resposta diferent de la tráquea respec- 10 % durant 48 h d'incubació. S'aillá poblacions pures (> 90 %) te als bronquis en els asmátics que desenvolupen asma d'esforc, els d'eosinófils de sang periférica fent servir gradients discontinus de nostres resultats suggereixen que, el mecanisme que regula la res- Percollo, i s'incubaren amb MCE. Al quart dia d'incubad& el posta de la tráquea i el nas a l'esforc, és diferent del que controla la MCE al 50 % tant de MN (64,5 % + 15,5 %; n = 4) com de PN resposta bronquial. (54,8 % ± 7,6 %; n = 4) causa l'augment més significatiu de la su-pervivencia deis eosinófils en comparació amb els controls (4,5 % ± 1,8 %; n = 8). El máxim efecte sobre la supervivencia deis eosinófils fou aconseguit pel 25 % de MCE en el cas de MN (73,4% ± 5,5%; n =26) i pel 10% de MCE en el cas de PN (74,5 % ± 8,4 %; n = 18). A més, per avaluar l'efecte de la dexame-Resultats terapéutics en 28 casos de malaltia tasona (DM) en la supervivencia deis eosinófils incluida pel MCE, es pulmonar per M. kansasii genera MCE en presencia o abséncia de DM (de 10 nin a 10 pm). La DM inhibí amb més potencia la supervivencia deis eosinófils incluida E. Castro, J. Sauret, S. Hernández-Flix*, L. Hernández pel MCE de MN (de 100 nm a 10 pm) que pel de PN (1-10 nm) en i V. Ausina** comparació amb el MCE generat sense DM. D'altra banda, la DM incubada directament amb els eosinófils durant 1 h també inhibí amb *Departament de Pneumologia. Hospital de Sant Joan de Reus. Tarragona.

**Servei de Microbiologia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona. més potencia la supervivencia deis eosinófils induida pel MCE de MN(10 nm-10 nm) que pel de PN (1-10 pm).

Objectiu. Presentar l'evolució i resposta terapéutica de 28 casos de Aquests resultats suggereixen que un o més factors segregats per les malaltia pulmonar per M kansasii. cél•lules epitelials indueixen la supervivencia deis eosinófils i que

l'efecte del MCE de PN sembla ser més potent que el de MN. A més, Material i métodes. S'han estudiat 28 malalts diagnosticats de la DM inhibeix la supervivencia dels eosinófils incluida pel MCE tuberculosi pulmonar per M kansasii, entre els anys 1987-1991, essent aquest efecte més potent sobre el MCE de MN que sobre el segons els criteris establerts per l'ATS: a) síndrome clínico- de PN. En conclusió, podríem argumentar que in vivo la MN i radiológica compatible amb tuberculosi activa o aparició de noves sobretot els PN segregarien mediadors responsables de la infiltració imatges en malalts amb lesions residuals, i b) aillament de múltiples eosinofilica de la mucosa respiratoria i que els mecanismes antiinfla-colónies per cultiu en més d'una mostra respiratória en abséncia matoris dels glucocorticosteroides inclourien tant un efecte sobre les d'altres micobacteris patógens. cél•lules epitelials com sobre els eosinófils. El grup estava format per 24 homes i 4 dones d'edat mitjana 57 ± 12 anys (rang: 36-80). El diagnóstic es va realitzar per aifla-ment en esput en 17 casos (60,7 %), BAS i esput en 10 casos Subvencionat per les beques DGICYT PM91/0041 i SEPAR-Merrell Dow/91. (35,7 %), líquid pleura] i esput en un cas (3,5 %). Catorze malalts van ser tractats durant 18 mesos amb rifampicina

-r (RMP), hidracides (INH) i etambutol (EMB) associats, en 6 casos, a pirazinamida (PZ) fins a la identificado per cultiu del micobacteri. Altres 14 malalts varen ser tractats amb la mateixa pauta durant 12 mesos (3 associant PZ i un, estreptomicina [ST]). Les citosines GM-CSF i TNF-a segregades

per cél•lules epitelials de mucosa respiratória Resultats. El patró radiográfic més freqüent va ser l'infiltrat alveo- augmenten la supervivéncia in vitro deis eosinófils. lar (82 %) de predomini en els lóbuls superiors (71 %). La cavitació Efecte de la dexametasona s'observa en el 53 % deis malalts. Com a malalties associades més freqüents destacá l'OCFA (82 %), tuberculosi residual (35 %) i gas- J. Roca i Ferrer, J. Mullo], A. Xaubet, A. Gaya, E. López, trectomia (14 %). La SIDA i/o infecció per VIH no estaven associades M.D. Fernández, M. Carrión i C. Picado en cap cas d'aquesta serie. Respecte als hábits tóxics: fumadors (82 %), enolisme (39 %). Serveis de Pneumologia i lmmunologia. Hospital Clinic i Provincial. Barcelona. La resposta terapéutica fou similar en les pautes de 12 i 18 mesos. Els mecanismes involucrats en la infiltrado eosinofílica de les vies S'obtingué la negativització de l'esput en tots els casos entre 1-6 mesos des de l'inici del tractament. No s'evidencia cap fracás tera- aéries de pacients amb rinitis i asma no han estat plenament demos-péutic. Vint malalts han seguit controls entre 12-24 mesos, i única- - " trats Estudis previs fets al nostre laboratori han demostrat que les ment s'observa una recidiva (amb pauta de 12 mesos) als 8 mesos cél•lules epitelials en cultiu augmenten la supervivencia dels eosino-després de finalitzar la quimioterapia. fils, possiblement mitjancant citosines.

Objectiu. Investigar quines són les citosines segregades per les Conclusions. 1. La malaltia pulmonar per M. kansasii té una bona resposta al tractament amb RMP, INH i EMB. 2. No és necessari cél•lules epitelials, i quines d'aquestes citosines són les responsables perllongar el tractament més de 12 mesos. de l'augment de la supervivencia deis eosinófils. Es generé inedi

condicionat per les cél•lules epitelials (MCE) després de 48 h d'incu-bació amb RPMI suplementat amb sérum boví fetal al 10 % en presencia o abséncia de dexametasona (DM, 10 pm), tant de mucosa nasal normal (MN) com de pólips nasals (PN). S'aillá poblacions pures (> 90 %) d'eosinófils de sang periférica fent servir gradients discon-

Control de la supervivéncia dels eosinófils per tinus de Percolle, i s'incubaren amb MCE. Hom calculé l'índex de les cél•lules epitelials de la mucosa respiratória: supervivencia dels eosinófils al quart dia. Abans i després del cultiu

fou avaluada la capacitat de les cellules epitelials de MN i de PN per comparació entre mucosa normal i mucosa produir ARN-m de diferents citosines (IL-1 fi, IL-3, IL-4, 1L-5, IL-6, inflamatória i efecte de la dexametasona IL-8, GM-CSF i TNF-cc) mitjancant una técnica de reacció en cadena E. López, A. Xaubet, J. Mullol, J. Roca i Ferrer, de la polimerasa (PCR). Mitjancant l'ELISA, es quantificá al MCE els M. Carrión, J. Fabra i C. Picado nivells de les citosines positives al PCR. Per determinar quines són

les citosines responsables de la supervivencia deis eosinófils, s'incuba Servei de Pneumologia. Hospital Clinic i Provincial. Barcelona. el MCE amb anticossos monoclonals anticitosines. Es detecté ARN-m

d'IL-1 13, IL-6, IL-8, GM-CSF i TNF-a a les cél•lules epitelials de MN Malgrat que els mecanismes responsables de la infiltració eosinofflica de PN, tant abans com després del cultiu, mentre que no se'n detecta de la mucosa respiratória deis pacients afectats de rinitis i d'asma d'IL-3, IL-4 i IL-5. La secreció espontánia de citosines per les bronquial no han estat totalment identificats, alguns estudis suggerei- cél•lules epitelials en cultiu de MN (GM-CSF 156,7 ± 10,7 pg/ml, xen la possibilitat que les cél.lules epitelials tinguin un paper impor- n = 15], IL-6 [243 ± 43 pg/ml, n = 16] i TNF-u [38,8 ± 17,7 pg/ml, tant en aquest procés inflamatori. • n = 161) i de PN (GM-CSF [98,5 ± 30,2 pg/ml, n = 7], IL-6

15

26 ANN MED (BARC) VOL. LXXIX, NÚM. 2, 1993

[213,1 ± 83 pg/ml, n = 8] i TNF-a [7 ± 3,7 pg/ml, n = 8]) fou inhibi- Població. Fins ara s'han inclós 5 homes consecutius (64 + 10 anys) da per la DM. D'altra banda, els anticossos anti-GM-CSF i -TNF-a amb MPOC (FEV I 24,4 + 7 [% ref.]) aguditzada per sobreinfecció inhibiren la supervivencia dels eosinófils incluida pel MCE en compa- respiratoria (pH 7,31 + 0,03, Pa02 49 + 7 mmHg i PaCO2ració amb els controls, mentre que els anticossos anti-IL-1 f3, IL-6 i 61 + 14). IL-8 no tingueren cap efecte. Aquests resultats suggereixen que malgrat que la IL-1 p, IL-6, IL-8, GM-CSF, i TNF-a són segregades Protocol. De forma aleatoria els malalts foren inclosos al grup per les cél•lules epitelials, solament el GM-CSF i el TNF-a tenen un control (N = 2) o BiPAP (pressió inspiratória: 14-20 cmH30; pressió efecte modulador sobre la infiltració eosinofílica de la mucosa respi- espiratória: 5 cmH20) (n = 3). Tots ells reberen també tractament ratoria. A més, l'activitat antiinflamatoria demostrada per la DM amb oxigenoterápia, broncodilatadors i corticosteroides. S'efectuaren podria ésser parcialment explicada per un efecte inhibidor de la mesures de diverses variables d'interés fisiopatológic el primer i secreció de citosines per les cél-lules epitelials. tercer dia d'ingrés hospitalari, abans (9 h) i després (18 h) de BiPAP

(Ti, T2, T3 i T4, respectivament).

Subvencionat per les beques DGICYT PM91/0041 i SEPAR-Merrell Dow/91. Métode. El grau de dispnea s'ha valorat mitjancant escala de Borg. S'han obtingut mesures de pressió a la boca i flux respiratori mitjan-cant sistema computat a la capcalera del malalt. A partir d'aquests senyals s'han calculat variables de patró ventilatori i pressions mus-culars máximes. S'ha calculat a més el temps que el malalt tolerava

Cáncer de pulmó en el vell una resistencia resistiva equivalent al 40 % de la seva PIM inicial (endurance). L'intercanvi de gasos s'ha valorat mitjancant gasome-

E. Barreiro Portela, F. Cardenal Alemany, R. Marcos tria arterial, sempre respirant aire ambient. Gragera i F. Manresa Presa

Resultats. Comparat amb el grup control, els malalts tractats amb Hospital de Bellvitge-Princeps d'Espanya. L'Hospitalet de Llobregat. BiPAP presentaren: a) evolució similar de l'índex de Borg (control: Barcelona. 6,5 [T1]-3,5 [T4]; BiPAP: 5[T1]-2,7 IT41); b) millor evolució gasomé-, S'ha realitzat un estudi descriptiu amb la intenció de conéixer, al trica: Pa02 (mmlig) (control: 50,3 [T1]-54,5 [T4]; BiPAP: 47,7 nostre mitja, les característiques de presentació i maneig del malalt [T1]-62,6 [T41), PaCO2 (mmHg) (control: 54,2 [T1]-52,1 [T4]; BiPAP: d'edat avancada amb cáncer de pulmó. 48,1 [T1]-42,6 [T4]); c) millor funció muscular, PIM (cmH2) (control: Han estat inclosos tots els malalts atesos al nostre centre durant 38,3 [T11-30,1 [T4]; BiPAP: 44,7 [T11-52 [Te; endurance (seg) l'any 1991, seleccionant els majors de 70 anys. (control: 155[T1]-235 [T4]; BiPAP: 106 [T1]-305 [T4]), i d) no hi

hagueren diferéncies al control ventilatori central, El nombre total de casos era de 350, dels quals 86 tenien més de Pioo (cmH20) 70 anys. La mitjana d'edat era de 75 (70-90). La relació respecte al (control: 2,5 [T11-2,45 [T4]; BiPAP: 2,47 [T11-2,51 [T4]).sexe era de 80 homes i 6 dones. El diagnóstic fou patológic (histoló-gic i citológic) en un 93 % deis casos. El tipus histológic predominant Conclusions. Aquests resultats, que han de ser considerats prelimi-va ser el carcinoma escamós (46,5 %). nars, suggereixen que la BiPAP pot ésser d'utilitat clínica en el Un 26,5 % deis casos corresponien a estadis localitzats (I i II), tractament regular del malalt amb MPOC aguditzada. Aquest efecte 45,3 % eren estadis regionals (III) i per últim un 24,4 % eren metas- podria ésser degut a la seva acció als músculs respiratoris (repos

muscular). tásics (IV). L'estadi només va ser desconegut en 3 casos. L'estadi es va realitzar per TAC en 48 malalts dels 62 casos amb malaltia icor-regional. El tractament va ser amb intenció radical en un 26,8 % (quirúrgic en un 14 %, radioterapia en un 7 %, combinades 5,8 %). Es va fer quimioterapia primaria en un 10,5 % deis casos. Hipoxémia aguda i activitat muscular respiratoria En 11 malalts amb estadis localitzats no es va fer tractament radical en pacients amb malaltia pulmonar per les seguents raons: malaltia intercurrent (4), tumor múltiple (3), obstructiva crónica (MPOC) 4 PFR (3), malestar general (1). La presencia de tumor múltiple afectava un 10,5 % deis casos (la M.C. Aguar, M. Orozco-Levi, J. Gea, X. Aran, G. Masdeu* majoria de cap i coll). i J.M. Broquetas No s'han trobat diferencies significatives en la comparació de sexe, histología i presencia de tumor múltiple, amb el grup de menors de Serveis de Pneumologia i *Cures Intesives. Hospital del Mar. Institut 70 anys, pero sí una tendencia a l'augment del nombre de carcinomes Municipal d'Investigació Médica. Universitat Autónoma de Barcelona (UAB).

Barcelona. escamosos i de tumors múltiples en els vells. En el nostre medi els estudis realitzats han estat similars als practi- La (unció deis músculs inspiratoris de subjectes sans pot ser modifica-cats en altres grups d'edat i s'ha pogut oferir tractament radical en da mitjancant la inducció experimental d'hipóxia. L'objectiu d'aquest un nombre important de malalts. estudi fou avaluar els canvis induits per la hipoxémia aguda en

l'activitat deis músculs inspiratoris de malalts amb MPOC.

Métode. Es van incloure 10 malalts (65 ± 9 anys) amb MPOC severa (FEVi 33 ± 9 % ref.) que cursava sense insuficiencia respi-

Suport ventilatori (BiPAP) en la malaltia pulmonar ratoria (Pa02 80 ± 8 mmHg). En tots els malalts es va enregistrar la saturació de l'hemoglobina (Sa02), el patró ventilatori, la pressió ••1

obstructiva crónica (MPOC) aguditzada transdiaframática (Pdi) i el nivell de FRC (pletismogratia inductiva). M. Rubí, F. Barbé, A. Mainto, B. Togores i A. GN. Agustí L'estudi es va realitzar respirant aire ambient i durant la inhalació

d'una mescla de gasos amb un 11 % d'02. Aquestes situacions es van Servei de Pneumologia. Hospital Son Dureta. Palma de Mallorca. permutar aleatóriament. La inhalació de la mescla hipóxica es va

mantenir fins a obtenir una Sa02 del 85 %. Introducció. S'ha suggerit que el suport ventilatori no invasiu amb pressió positiva nasal de doble nivell (BiPAP) pot evitar la intubació Resultats. Respirant aire ambient es va obtenir una Pdi, de 11,2 endotraqueal en el malalt amb MPOC aguditzada. Nogensmenys, + 2, 8 cmH20, una Pdi/Pdimax de 0,13 + 0,06 i un índex tensió-només una nunoria de malalts amb MPOC descompensada requerei- temps del diafragma (TTdi) de 0,05 + 0,02. Durant la inhalació de la xen intubació endotraqueal. En la situació clínica de presentació més mescla hipóxica, es va observar un increment significatiu de la Pdi (a habitual, l'eficacia de la BiPAP és desconeguda. 15,8 ± 3,3; p < 0,01) amb un deteriorament tant de la Pdi/Pdimax

(a 0,20 ± 0,09; p < 0,01) com del TTdi (a 0,08 ± 0,03; p <0,01). Objectius. En malalts amb MPOC aguditzada que no requereixen La FRC va augmentar en 333 + 374 ml. Aquest canvi (AFRC) no va intubació endotraqueal, s'ha de a) valorar l'eficacia clínica de la correlacionar amb l'empitjorament de l'activitat muscular respirató-BiPAP aplicada en régim estandarditzat (2 sessions de 3 h diáries els ria (Pdi, áPdi/Pdimax, ATTdi). En conclusió, la hipoxémia aguda tres primers dies d'ingrés hospitalari), i b) analitzar els seus efectes pot incluir al deteriorament de l'activitat muscular respiratoria, en sobre l'intercanvi pulmonar de gasos, la funció deis músculs respira- pacients amb MPOC. La modificació de la FRC (hiperinflació dinámi-toris i el control central de la ventilació. ca) no sembla tenir un paper predominant.

16

XI DIADA PNEUMOLÓGICA 27

r Funció diafragmática durant les apnees del son entre els grups benigne i maligne va evidenciar diferencies estadísti-cament significatives en el líquid pleural per al CEA (p < 0.0001) i X. Aran, M. Orozco-Levi, J. Gea, M.C. Aguar, M. Pastó CA 19,9 (p < 0,05), i en el sérum només per al CEA (p < 0,05). A la i J.M. Broquetas taula següent es detallen la sensibilitat (S), l'especificitat (E) i l'efica-cia diagnóstica (ED) per als 3 marcadors aillats i la millor combinació Servei de Pneumologia. Hospital del Mar. Institut Municipal d'Investigado de marcadors, amb o sense citologia (CT). Médica. Universitat Autónoma de Barcelona. Barcelona. En general, l'eficacia diagnóstica deis marcadors en el liquid pleura' S'ha suggerit que els esforcos inspiratoris repetits que es produeixen és millor que la del sérum. El CEA és el millor marcador considerat en el curs de les apnees del son, podrien determinar fatiga deis ailladament, tant en el liquid pleural com en el sérum. La millor músculs respiratoris. També s'ha dit que la fatiga d'aquests músculs combinació de 2 marcadors trobada en el liquid pleural és la (orinada podria ser la causa que determines la finalització de les apnees. Amb Pel CEA + CA 19,9; malgrat aixó la combinació del CEA + CT sembla ,

el fi de valorar aquestes 2 hipótesis hem estudiat 16 pacients (11 ho- ser superior. La determinació conjunta dels 3 marcadors augmenta la mes i 5 dones; 52 ± 11 anys) amb síndrome d'apnees del son (índex sensibilitat tot i perdre especificitat. La citologia afilada és molt poc , apnea-hipopnea = 45 ± 20 a-h/h). En tots ells a més deis parámetres sensible i altament específica; a l'afegir-la als marcadors n'augmen-habituals de polisomnografia es va enregistrar durant tota la nit, la ta mínimament la sensibilitat. (Les dades s'ofereixen a la taula infe-pressió esofágica (Pes) i la gástrica (Pga). La pressió transdiafragmá- rior.) tica (Pdi) es va obtenir per substracció d'ambdues (Pdi = Pga-Pes). •••--

, La Pdi máxima es va obtenir amb el pacient despert per la maniobra Lavatge alveolar protegit en el diagnóstic de Sniff. El patró ventilatori es va mesurar a partir de la corva de la de les pneumónies per gérmens oportunistes Pes. També es va realitzar un estudi funcional complet que incloía espirometria forcada, PIM, determinació deis volums pulmonars está- R. Jolis, J. Castella, M.C. Puzo, V. Ausina, C. Abeledo tics, resisténcia de la via aéria, capacitat de difusió del CO, i gasome- i A. Jaén i tria arterial. En 9 pacients, a més, es va mesurar l'evolució del TTdi , (índex tensió-temps) al llarg de l'apnea. Serveis de Pneurnologia i Microbiologia. Hospital de la Santa Crett i Sant Pan.

Barcelona. Resultats. L'estudi diafragmátic basal amb el pacient despert va Un estudi previ sobre el lavatge alveolar protegit (LAP) en pneurnó-

uegeri ser: Pdi 7 + 5 cmH20, Pdi máxima 93 + 29 cmH20, Pdi/Pdi nies bacterianes s a que el LAP nresentava una sensibilitat máximes 0,08 + 0,07, Ti/T total 0,40 + 0,06, TTdi 0,03 + 0,03, ' - • semhlant a la del lavatge alveolar convencional (LAC) i una especifici-PIM 76 + 30 cmH20. Durant les apnees el TTdi experimentava un tat similar a la del raspallat protegit (RP). increment logarítmic, tornant als seus valors basals després de fina-litzada l'apnea. El valor del TTdi al final de l'apnea era molt variable i depenia de la durada de l'apnea i del nombre d'esforcos inspiratoris Objectiu. Valoració del LAP en el diagnóstic de les pneumónies per

i valorar l'aportació i la informació sobregérmens oportunistes(r2 = 0,65 i 0,68, respectivament; p < 0,001), no superant el valor de 0,15 en el 55 % deis casos, aquesta técnica de pneumónies bacterianes per valorar si la práctica

única de LAP pot substituir la práctica conjunta del LAC i RP en el malalt immunodeprimit. Conclusions. I. Els esforcos inspiratoris repetits determinen un En 25 malalts irnmunodeprimits es van practicar simultániament i per deteriorament progressiu de la funció diafragmática que es recupera

després de finalitzar l'apnea. 2. El TTdi final depén de la durada i del aquest ordre un RP, un LAP i un LAC per a estudi bacteriológic (RP:1r nombre d'inspiracions de l'apnea, i el deteriorament d'aquesta varia- cultiu + ›- 102ufc/m1; LAP i LAC: cultiu + ...•.- 104 ufc/m1), per a gér-

ble no sembla ser la causa de la seva finalització. mens oportunistes en tots 2 LA. El LAP es va realitzar a través d'un doble catéter telescopat amb tap distal.

, Resultats. Segons aquests métodes, altres técniques microbiológi-Financat parcialment per la beca FISss 90/0618. ques i l'evolució clínica, es van diagnosticar 9 infeccions bacterianes o fungiques i 18 infeccions oportunistes en 20 malalts; en els altres 5 .1 es va descartar una infecció pulmonar. Marcadors tumorals: CEA CA 19,9 i CA 125, Els resultats obtinguts s'expressen a la taula superior de la página se-determinats en líquid pleural i sérum, güent.

en el diagnóstic deis vessaments pleurals Conclusions. I. Reafirmem l'opinió que el LAP és un bon métode L. Hernández Plaza, J. Rubio, J. Mora, C. Abeledo i A. Jaén diagnóstic de les pneumónies bacterianes. 2. Pensem que el LAP pot substituir la práctica conjunta del RP I LAC en els malalts immunode-Departament de Respiratori i Servei de Bioquímica. Hospital de la Santa

Creu i Sant Pan. Barcelona. primits. 3. Si el LAC es realitza amb el máxim de mesures per evitar la contaminació (mínima anestesia, no aspiració de secrecions i bon

El nostre objectiu fou determinar la capacitat diagnóstica de 3 marca- enclavament del broncofibroscopi), la seva práctica única pot ser dors tumorals en pacients afectats de vessament pleural. Várem suficient tant per a pneumónies bacterianes com per a gérmens opor-estudiar 112 pacients. Seixanta-tres foren considerats benignes i 49 tunistes. malignes. En tots ells es va determinar la concentració del CEA, CA - 19,9 i CA 125 en el líquid pleura] i en 74 d'ells en el sérum. La comparació de la mitjana de la concentració deis diferents marcadors, Subvencionat parcialment per l'accéssit de la beca Roussel-Ibérica 91. í

, Líquid pleural S E ED

^ CEA (valor de tall 5 ng/ml) 53,0 . 911,5 78,6 CA 19,9 (valor de tall 37 U/m1) 32,6 95,2 67,9 CA 125 (valor de tall 1.000 U/mi) 42,9 73,0 59,8 CEA + CA 19,9 59,2 93,7 78,6 CEA + CA 19,9 + CA 125 71,4 69,8 70,5 Citologia 28,6 100,0 70,0 CEA + CT 66,0 98,3 84,0 CEA + CA 19,9 + CT 70,2 93,2 83,0 CEA + CA 19,9 + CA 125 + CT 75,6 67,8 71,3

Sérum S E ED . CEA (valor de tall 5 ng/ml) 64,0 82,0 75,0

CA 19,9 (valor de tall 37 U/m1) 33,3 90,9 62,1 7---. CA 125 (valor de tall 35 U/m1) 75,7 27,3 51,5 Les xitres expressen el percentatge. •

17

28 ANN MEO (BARC) VOL. LXXIX, NÚM. 2, 1993 1

...., Sensibilitat Especificitat VPN* VPP**

B O B O B O B O 1 RP 60 — 93 — 77 — 85 —

LAP 100 100 93 100 100 100 90 100 1 LAC 90 100 93 100 93 100 90 100 1 1 B: bacterianes; O: oportunistes; * VPN: valor predictiu negatiu, i ** VPP: valor predictiu positiu.

Valoració de la imatge endoscópica en el diagnóstic nia petequial i simptomes neurológics. De vegades, la identificació del cáncer de pulmó central deis malalts amb EG és difícil en no complir-se en la seva totalitat els '•

criteris diagnóstics. C. Abeledo, C. Puzo, J. Castella, A. Jaén, L. Hernández, , S. Mota i J. Belda Objectiu. Valorar la utilitat del lavatge bronco-alveolar (LBA) en el

diagnóstic de l'EG. Es va practicar LBA a 16 malalts politraumátics Departament de Respiratori. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona. (4 amb criteris diagnóstics d'EG; 10 amb criteris incomplets d'EG i 2 — sense criteris d'EG), a 5 no traumátics amb IR, i a un grup control L'objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la fiabilitat de la imatge . constituít per 6 individus sense IR i radiografia de tórax normal. En

1 endoscópica del cáncer de pulmó central tant per al diagnóstic de cada cas es va valorar l'análisi cel•lular del LBA, així com el percen-neoplasia com per a rorientació del tipus histológic. tatge de macrófags alveolars positius amb la tinció d'OIL-red 0, que Hem revisat les 377 lesions de bronquis centrals biopsiades durant detecta les partícules intracelgulars de greix. Els resultats (X + DE) els anys 1990-1991. S'ha utilitzat la següent classificació: massa s'exPressen a la taula inferior. (lesió exofítica de limas precisos): grau I (superficie llisa, coloració Els malalts amb EG presentaven un elevat percentatge de macrófags rosada i uniforme), grau II (superficie llisa, coloració uniforme dife- OIL-red 0+. Prenent com a punt de tall el 3 %, 6 de 10 malalts amb rent de la mucosa normal) i grau III (superficie irregular i mamellona- criteris incomplets d'EG presentaven un percentatge elevat de da, coloració irregular, vermellosa o necrosi). Infiltració (lesió en macrófags OIL-red 0 (8-54 %), la qual cosa suggereix que en aquests superficie de límits mal definits): grau I (pérdua de lluentor o engrui- casos, el LBA pot ser útil per valorar la preséncia de la malaltia. El ximent o enrogiment, superficie regular), grau II (dos de: engruixi-I ment, enrogiment, superficie irregular, relleus longitudinals anómals) percentatge de neutrófils deis malalts amb EG no diferia del deis

malalts sense EG o amb IR d'una altra etiologia. , i grau III (tres de les anteriors). De les 377 lesions, 104 van ser en forma de massa (28 %) i 273 Conclusió. El LBA és una exploració útil per establir el diagnóstic d'infiltrats (72 %). La incidencia de neoplasia en cada grau es mostra d'EG. a la taula següent.

Grau I* Grau II* Grau III* Total Malaltia pulmonar obstructiva crónica: efectes Lesions biopsiades 66 120 191 377 de la hiperóxia sobre l'activitat del diafragma Y. I Neoplásies 15,23 % 90,75 % 183,96 % 288,76 % durant l'esforp submáxim

* Incloses les lesions en forma de massa i d'infiltració. J. Gea, X. Aran, M. Orozco-Levi, J. Sauleda, M.C. Aguar

La distribució de les 288 neoplásies per tipus histológics va ser: de i J.M. Broquetas , les 86 neoplásies que es van presentar com a massa, el 60 % va ser carcinoma escamós (CE), 7 % adenocarcinoma (AC), 10 % carcino- Servei de Pneumologia. Hospital del Mar. Institut Municipal d'Investigació < Médica. Universitat Autónoma de Barcelona. Barcelona. I ma de cél•lula gran (CCG), 7 % carcinoma de cél•lula petita (CCP), 10 % tumors de baixa malignitat, i la resta tumors de tipus indetermi- L'activitat física modifica el comportament deis músculs respiratoris. nat. De les 202 en forma d'infiltració, un 34 % va ser CE, 34 % CCP, Aixó comporta una pérdua de la reserva enfront de la fatiga en 15 % AC, 8 % CCG, 3 % tumors metastásics, i la resta de tipus inde- pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crónica (MPOC), que terminat. realitzen un exercici submáxim.

Conclusions. La classificació per graus de la imatge endoscópica és Objectiu. Investigar els eventuals efectes preventius de la hiperóxia fiable en l'orientació de malignitat, encara que qualsevol imatge pot sobre aquest deteriorament. traduir una neoplásia. La imatge endoscópica és poc fiable en l'orlen-tació del tipus histológic. Població. Es van incloure 16 bornes (62 ± 3 anys) amb MPOC, que

presentaven una alteració ventilatória severa amb hipoxémia modera- i da (FEV1, 37 ± 3 % [ref.]; Pa02, 72 ± 4 mmHg).

, Utilitat del lavatge bronco-alveolar en el diagnóstic Métodes. Els pacients van realitzar un exercici submáxim (60 % de l'embólia grassa máx.) a dues FI02 diferents: 0,21 i 1,00, permutades al•leatóriament l' N. Roger, A. Xaubet, C. Agustí, A. Bertrán, E. Zabala, i separades per una hora de repos. Es determinaren: saturació de

l'oxihemoglobina, ECG, patró ventilatori, pressió transdiafragmática A. Torres, C. Picado i R. Rodríguez-Roisin (Pdi, sondes-baló) i variacions en la capacitat funcional residual (CFR, Servei de Pneumologia. UCI Quirúrgica. Hospital Clínic i Provincial. Barcelona. pletismografia inductiva). - •

L'embolia grassa (EG) és una entitat clínica freqüent en els malalts Resultats. En respirar aire ambient, l'exercici va induir raugment politraumátics. El seu diagnóstic s'estableix per la preséncia d'insufi- de la CFR (930 ± 35 ml), de la relació Pdi/Pdi máximes (de ciencia respiratoria (IR), infiltrats pulmonars bilaterals, erupció cutá- 0,21 ± 0,03 a 0,42 ± 0,06; p < 0,001) i de l'index tensió-temps

Neutrófils Macrófags OIL-red O I

Embolia grassa 35 ± 29 (15-61)* 50 ± 19 (29-75)* Criteris incomplets EG 33 ± 26 (3-66)* 15 ± 17 (1-54)* Traumátics sense EG 32 ± 10 (25-39)* O ± 1 (0-1) IR d'altra etiologia 39 ± 33 (16-80)* 1 ± 1(0-3) Grup control O + 0 1 ± 1 (0-2) '

* p < 0,05. Les xifres entre paréntesi expressen el percentatge.

18

'

XI DIADA PNEUMOLÓG1CA 29

(TTdi, de 0,07 ± 0,01 a 0,15 ± 0,02; p < 0,001). En hiperóxia, les que no participa en la mecánica ventilatória. Tanmateix, recentment dues últimes variables també augmentaren significativament (Pdi/Pdi s'ha observat un augment en el diametre de les seves fibres en máximes de 0,18 ± 0,02 a 0,33 ± 0,04; p <0,01, i TTdi de 0,06 + pacients amb EPOC. 0,01 a 0,12 ± 0,01; p < 0,05), encara que aquest augment fou menys marcat que respirant aire ambient (p < 0,01 pel Pdi/Pdi Objectiu. Avaluar l'activitat del MDA durant l'aplicació de carre-máximes, i p < 0,05 pel TTdi). L'augment de la CFR també va ser gues inspiratóries progressives. més reduit (720 ± 30 ml).

Métode. Es van incloure 8 subjectes sans (31 + 2 anys; FEVI 98 + Conclusió. La hiperóxia preveu parcialment el deteriorament de 4 % ref.; PIM, 110 + 6 % ref.), dels quals es va avaluar l'activitat l'activitat diafragmática incluida per l'exercici en aquests malalts. electromiográfica del MDA no dominant. Aquesta es va obtenir amb Aixo podria ser degut a una major ap_ortació d'a, al múscul o a una eléctrodes de superficie (técnica bipolar), integrant i rectificant el relació longitud-forca més apropiada. Es a dir, al menor augment deis senyal, del que es va substreure l'ECG. Com a müscul control es va volums pulmonars en hiperóxia. Fenomen que pot haver estat secun- utilitzar el bíceps ipsilateral. L'activitat d'ambdós músculs s'enregis-dad a la formació d'ateléctasis per reabsorció, que podrien haver trá simultániament, tant en contracció voluntaria máxima (CVM) com compensat parcialment els efectes de l'atrapament aeri dinámic. en respiració basal i sota cárregues inspiratóries progressives (20-100 % de la PIM, amb intervals del 20 %).

Subvencionat per CIRIT AR 91/367 i IMIM 1642380. Resultats. L'activitat basal del MDA va ser del 1,9 + 0,5 % CVM. Durant l'aplicació de cárregues inspiratóries resistives l'activitat va mostrar un increment de tipus lineal (análisi de tendéncies, Tractament del pneumotórax amb catéter pleural p < 0,001), que fou significatiu (análisi de la varianca) per les cárre-de petit calibre gues del 40 % (p < 0,01), 60 % (p < 0,01), 80 % (p < 0,001) i 100 % (p < 0,001) de la PIM. En aquesta darrera situació l'activitat M. Lucas, V. Plaza*, J. Serra-Batlle*, A. Palomares va arribar fins al 21 ± 5 de la CVM. El múscul control únicament va i J. Brugués mostrar un augment discret de la seva activitat (7 % del seu CVM). Servei de Medicina Interna. *Secció de Pneumologia. Hospital General

de Vic. Vic. • Conclusions. En subjectes sans el MDA és reclutat progressiva-

El paper deis catéters pleurals de petit calibre (CPPC) en el tracta- ment en respirar sota cárregues resistives inspiratóries. Encara que ment del pneumotórax (PNX), independentment del seu tamany, aixó no necessáriament implica que el MDA intervingui en el desen-encara no está ben establert. volupament del treball respiratori, podria explicar la hipertrofia d'a-

quest múscul observada en pacients amb EPOC. Objectiu. Avaluar l'eficácia del tractament del PNX amb CPPC.

Material i métodes. Es van estudiar els 48 pacients que van acudir Subvencionat per les beques FISss 93/0314. ciRIT AR 91-367 i IMIM al servei d'urgéncies amb PNX (espontani i traumátic simple) durant 1642380. els anys 1989-1990. A tots els pacients que van necessitar drenatge pleural, sels va insertar a la cavitat pleural un CPPC (Pleurocatho Plastimed) de polietilé de calibre de 8 French i 50 cm de Ilargada. El CPPC es connectava, indistintament, a una válvula unidireccional de Heimlich o a aspiració continua subaquática tipus Bulau. Va ser criteri d'exclusió la preséncia d'hidro o hemopneumotórax. Diagnóstic de les pneumónies bacterianes en malalts

VIH+: utilitat d'un únic catéter de doble ús Resultats. La mitjana d'edat de presentació va ser de 31 anys (14-80), dels quals 36 (75 %) eren homes i 12 (25 %) dones. Respec- J. Sauleda, J. Ramírez*, A. Maimó, M. Riera**, B. Togores, te a l'etiologia, 44 (91,7 %) eren espontanis i 4 (8,3 %) traumátics E. Arteaga* i A. GN. Agustí simples. No hi va haver predomini en la localització deis PNX per un o altre hemitórax (50 % drets i 50 % esquerres). Quant a l'extensió, Servei de Pneurnologia,* Microbiologia i **Medicina Interna. Hospital Son 23 (48 %) eren totals i 4 (8,3 %) a tensió. Van necessitar drenatge Dureta. Palma de Mallorca. pleura] amb CPPC 32 (66,8 %) pacients. El CPPC el van portar una El catéter telescopat de doble Ilum amb oclusió dista] (CTO) i el mitjana de 4 dies (1-7) i va ser resolutiu en 27/32 (84,4 %); en 5/32 lavatee bronco-alveolar oroteeit (LBAP) han demostrat ser eficacos (15,6 %) malalts no va ser resolutiu i van necessitar tractament — • . • quirúrgic. No es van veure complicacions inicials durant la col•locació en el diagnóstic de les pneumónies bacterianes en malalts no num-

nodeprimits. No es coneix la seya efracia en malalts VIH+. Normal-del CPPC. Només 1/32 (3,1 %) va presentar una complicació major ment aquests nétodes requereixen Ida de 2 catéters distints. (fístula broncopleural permanent). En un cas va ser necessari la col•locació d'un segon CPPC per obturació del primer. I tan sois un Objectiu. Valorar l'eficácia diagnóstica del CTO i el LBAP realitzats pacient va necessitar més analgesia per controlar el dolor torácic. amb un mateix catéter en les pneumónies bacterianes en malalts Amb un seguiment evolutiu posterior a l'alta hospitalaria, un 21,5 % VIH+. Es van avaluar 26 pacients VIH+ (19 homes, 33 ± 12 anys van presentar recidives del seus PNX (mitjana: 19 mesos, 4-36 me- [51 + DE]) amb infecció respiratoria. En tots ells es va practicar per sos). aquest ordre, fibrobroncoscópia amb CTO, LBAP i lavatge bronco-

alveolar convencional (LBAC) en la zona de máxima afectació radioló-Conclusions. La utilització deis CPPC per al tractament dels PNX, • grca. El LBAC r el CTO es van realitzar segons la técnica habitual. inclosos els totals, és eficac, segura i amb poques complicacions. La Per realitzar el LBAP, després del CTO, es va tornar a introduir el freqüencia de recidiva posterior és similar a la que es presenta quan mateix catéter en el segment en qüestió, es va retirar el filferro i es s'utilitzen catéters pleurals de gran calibre, va realitzar un lavatge bronco-alveolar amb 30 ml de sérum fisiológic. Es va considerar el cultiu positiu a partir de 1.000 unitats formadores de colónies (UFC) en CTO i LBAP, i 10.000 UFC en el LBAC. Els Increment en l'activitat del múscul dorsal ample malalts es van dividir en 2 grups, segons la clínica, radiologia i els durant l'aplicació de cárregues inspiratóries resultats microbiológics: 1. amb pneumónia bacteriana: 13 pacients.

progressives Es van afilar 11 gérmens corresponents a 8 malalts. El germen més freqüent va ser l'Haemophilus influenzae (n = 5). 2. Sense prieurnó-M. Orozco-Levi, J. Gea, J. Monells, X. Aran, M.C. Aguar nia bacteriana: 13 pacients. La majoria d'ells afectats de pneurnónia i J.M. Broquetas per Pneumocystis carinii (n = 11). L'eficacia de les técniques ana-litzades es mostra a la taula superior de la página següent. Serveis de Pneutnologia i Neurotisiologia. Hospital del Mar. Institut

Municipal d'Investigació Médica. Universitat Autónoma de Barcelona. Barcelona. Conclusions. La realització del CTO i el LBAP amb un sol catéter

presenta 2 avantatges: a) suposa un estalvi economic important, i b) El múscul dorsal ample (MDA) s'utilitza habitualment com a control millora el rendiment de l'exploració endoscópica en el diagnostic en estudis estructurals dels músculs respiratoris. Aixó es fa assumint etiológic de les pneumónies bacterianes en pacients VIH+.

19

30 ANN MEO (BARC) VOL. LXX1X. NÚM. 2, 1993

Valor predictiu Valor predictiu Especificitat Sensibilitat positiu negatiu

LBAC 77 40 67 53 CTO 91 73 84 75 LBAP 77 73 79 71 CTO + LBAP 93 91 93 91

Les xifres expressen el percentatge.

Producció de radicals lliures d'oxigen en plaquetes respiratoris i/o radiografia de tórax patológica. Tots els pacients, de pacients amb asma induit per intoleráncia excepte 22, havien rebut tractament antibiótic, previ a la FB, durant a l'aspirina un període de 1-60 dies (61, anti P. carinii; 20, antibiótic d'ample •

espectre; 5, antituberculós; 18, mixte). Tots els pacients tenien V. Plaza, J. Prat*, E. Ballester*, J. Serra-Batlle, M. estudi d'esput negatiu per microbactéries i P. carinii, i es va rea-Carrión* i C. Picado* litzar una FB amb broncoaspirat i lavatge bronco-alveolar mitjancant

la técnica i criteris diagnóstics descrits préviament. L'análisi estadís-Servei de Pneumologia. Hospital General de Vic. Vic. *Servei de tica es va realitzar mitjancant la prova de la x2 per variables qualitati-Pneumologia. Hospital Clinic i Provincial. Barcelona. ves i la t d'Student (dues cues) o Wilcoxon Rank Sum Test (dues

cues) per variables quantitatives. S'ha descrit, en asmátics amb intolerancia a l'aspirina (ASA), un augment en la producció de radicals lliures d'oxigen (RLO) quan les R e sultats. Es van diagnosticar 85 pacients (69 %). Els gérmens seves plaquetes són incubades amb ASA. Per aixó s'ha fet la hipótesi aillats van ser: 40 P. carinii, 199 M. tuberculosis, 16 CMV, 18 infec-que les reaccions adverses que es donen en aquest grup d'asmátics cions bacterianes, 5 micobacteris ambientals (2 M. xenopi, 2 M. amb ASA, podrien ser degudes a la síntesi incontrolada de RLO kansasii, 1 MAI), 2 herpes simple, i un sarcoma de Kaposi. Deis plaquetaris quan ingereixen aquest fármac. 85 pacients diagnosticats, en 17 (20 %) els diagnóstics van ser múlti-

ples (2 gérmens en 13 casos i 3 gérmens en els altres 4 casos). Entre Objectiu. Quantificar la síntesi de RLO en plaquetes de pacients els 64 pacients amb tractament empíric previ, la práctica de la FB va asmátics amb i sense intoleráncia a ASA. perrnetre el canvi a un tractament específic en 40 casos (62,5 %). La rendibilitat diagnóstica va ser superior en els pacients sense tracta-Material i métodes. Es van estudiar un total de 33 pacients ment empíric previ en relació als que ho van rebre (p = 0,028) distribuits en 3 grups. Grup I: format per 11 individus sans; grup H: (20/22, 91 % vs 65/101, 64 %, respectivament). El diagnóstic d'in-amb 11 asmátics no sensibles a ASA (tolerants), i grup III: constituit feccions bacterianes va ser significativament superior entre pacients per 11 asmátics sensibles a ASA (intolerants). Tots els asmátics es sense tractament previ (p = 0,019) (7/22 vs 11/101). El temps mig trobaven en fase estable de la seva malaltia. Va ser criteri d'exclusió del tractament empíric anti P. carinii en pacients amb infecció per P. el tractament amb corticosteroides per via oral o parenteral. Després carinii (3,2 ± 1,8), va ser inferior al deis pacients en qué no es va de lavatge i recompte plaquetari, es va fer la quantificació de RLO detectar (5,4 ± 4,4) (p = 0,029). per quimioluminiscéncia. A la suspensió plaquetária, s'afegí lurninol,

.4. horse-radish-peroxidasa i els estímuls PAF, ASA i trombina. Conclusions. a) En pacients VIH positius i afectació pulmonar, la FB és una técnica d'alt rendiment diagnóstic, permet la detecció de Resultats. Malgrat que tots dos grups d'asmátics van sintetitzar gérmens múltiples i instaurar un tractament específic; b) un tracta-basalment una menor quantitat de RLO, no es van detectar diferén- ment empíric previ a la realització de FB, disminueix la rendabilitat cies significatives en comparar els 3 grups. Tampoc hi va haver d'infeccions bacterianes, i c) el tractament empíric anti P. carinii diferéncies, en comparar la producció de RLO amb els 3 estímuls superior a 4 dies sembla influir de forma negativa en la rendibilitat utilitzats. D'altra banda, el grup d'asmátics intolerants, va presentar diagnóstica del P. carinii. un gran increment en la síntesi de RLO després de l'estimulació arnb

ASA (va quintuplicar la producció respecte del grup control). Aquest increment, quan es va comparar amb l'obtingut amb PAF va ser significativament superior (p = 0,045), diferéncia estadística que no es va veure amb els altres 2 grups.

Funció pulmonar i endurance deis músculs Conclusions. Aquests resultats orienten cap a: a) un possible tras- respiratoris en la malaltia pulmonar obstructiva torn en la síntesi de RLO en les plaquetes deis asmátics amb intole-ráncia a ASA, i b) podrien reforcar la hipótesi del suposat trastorn crónica (MPOC) severa metabólic en les plaquetes deis asmátics com a causa de l'asma indult J. Sauleda, B. Togores, A. Maimó, F. Barbé, M. Rubí per ASA. i A. GN. Agustí

Servei de Pneumologia. Hospital Son Dureta. l'alma de Mallorca. Subvencionat per les beques FPI/89 de la Generalitat de Catalunya i CAICYT PB 86/0594. La capacitat de sostenir un esforc (endurance) deis músculs respira-

toris (MR) depén de factors intrínsecs (tipus de fibra muscular, dipósits energétics i integritat deis elements contráctils), i extrínsecs (aport d02, estat nutricional i grau de distensió [volum pulmonar)). Els malalts amb MPOC de severa intensitat poden presentar altera-cions deis diversos factors esmentats. L'objectiu d'aquest estudi va Valor diagnóstic de la fibrobroncoscópia en pacients ser avaluar quins deis mesurables al laboratori són més rellevants en VIH positius. Experiéncia en 123 casos malalts amb MPOC severa. A 10 bornes malalts amb MPOC (63 + 3

C. Mayordomo, M. Miravitiles, X. de Gracia*, A. Ferrer, anys, X ± SEM) en fase d'estabilitat clínica sels va practicar espiro-metria forcada, volums pulmonars i resisténcia de la via aéria (pletis-R. Coloma, E. Martín, E. Catalán i C. Bravo mografia corporal), DLCO (respiració única) i gasometria arterial

Serveis de Pneumologia i *Microbiologia. Hospital General Universitari de la (FI02 = 21 %). Es va mesurar l'index de massa corporal (BMI) com a Vall d'Hebron. Barcelona. parámetre de nutrició, i les pressions inspiratória i espiratória máxi-

mes (PIM i PEM) com a parámetres de forca muscular. L' endurance Objectiu. Valorar l'efecte deis tractaments empírics previs a la deis MR es va mesurar com el temps (Tlim), en minuts, que el fibrobroncoscópia (FB) en el diagnóstic de l'afectació pulmonar en pacient aguantava respirant una cárrega resistiva que produia una pacients VIH positius. pressió equivalent al 40 % de la seva PIM. Les relacions entre Tlim i

la resta de variables s'ha fet mitjancant l'índex de correlació lineal de Material i métodes. Durant els anys 1991-1992 s'han realitzat Pearson i l'estudi de regressió múltiple (Stepwise). La funció pulmo-123 FB consecutives a pacients VIH positius amb febre, símptomes nar va mostrar: FEV I 27 + 3 % (ref.), FEV I /FVC 41 + 4 %, TLC

20

•

XI DIADA PNEUMOLÓGICA 31

--s. FEVI (% ref.) RV (% ref.) TLC (% ref.) RV/TLC PEM (% ref.) _

Tlim r = 0,79 r = -0,66 r = -0,57 r -= -0,69 r = 0,67 p = 0,003 p = 0,01 p = 0,02 p = 0,01 p = 0,01

132 ± 11 % (ref.), RV 273 ± 37 % (ref.), RV/TLC 74%, SGaw Conclusions. a) Les caracteristiques clíniques, radiologiques i (un-0,03 ± 0,01 cm H20-1 x seg-1, DLCO 78 ± 3 % (ref.), KCO cionals de la BONO en el nostre medi no es diferencien de les 80 ± 3 % (ref.), Pa02 71 ± 3 mmHg, PaCO2 40 ± 1 mmHg. AaP02 observades en altres séries; b) la biopsia transbronquial ha demostrat 28 ± 3 mmHg. El BMI va ser de 24 ± 1 Kg/m2. Els parámetres de un bon rendiment diagnóstic en la BONO; (9 la resposta al tractament forca dels MR van ser: PIM 69 ± 6 % (ref.), PEM 82 ± 6 (ref.) i amb corticosteroides és bona encara que en un número apreciable de 7.,y endurance de 4 ± 2 mm . Les correlacions més rellevants es mos- casos es produeixen recidives, i d) en els 2 ultime paciente es va tren a la taula superior, observar una inversió del quocient CD4/CD8 en el lavatge bronco-La regressió múltiple va seleccionar únicament al FEV I com a alveolar. variable predictiva de Tlim (p < 0,01). Aquests resultats suggerei-xen que el factor determinant més important de l'endurance deis MR

-..,- en la MPOC severa és el grau d'obstrucció de la via aéria, possible-ment a l'augmentar de forma significativa el treball respiratori. Aixo juntament amb l'atrapament aeri i la hiperinsufiació pulmonar posarla en situació mecánica desavantatjosa al diafragma. D'altra banda, la Tractament substitutiu de l'emfisema per déficit correlació de l'endurance amb la PEM suggereix la participació d'alfa-l-antitripsina. Avaluació deis primers 5 anys activa dels músculs espiratoris en el treball respiratori en la MPOC. de protocol Per tant, aquests resultats confirmen observacions prévies en subjec-tes sans ja que l'augment del volum pulmonar disminueix l'endurance M. Miravitiles, R. Vidal, M. Torrella, F. Martin,deis MR, peró aporta com a novetat que el grau d'obstrucció de la via X. de Gracia i F. Morell aéria és crític en malalts amb MPOC. L'eficacia del tractament Servei de Pneumologia. Hospital General Universitari de la Vall d'Ilebron.

Barcelona. broncodilatador per millorar l'endurance dels MR en malaits amb MPOC s'haurá d'avaluar en futurs estudis.

Objectius. Vani iniciar el 1987 un protocol de tractament substitu-tiu de l'emfiserna per déficit d'alfa-l-antitripsina (AAT). L'objectiu d'aquest estudi és avaluar després de 5 anys aquest protocol, en els aspectes de compliment de la prescripció, complicacions del tracta-ment i manteniment deis nivells d'AAT durara el tractament. La bronquiolitis obliterant amb pneumónia

organitzativa idiopática al nostre medi. Material i métodes. Des del 1987 han iniciat el tractament Estudi de 15 casos 7 malalts (3 dones i 4 homes, mitjana d'edat 45 anys, r = 35-65 anys).

La mitjana de seguiment és de 17 mesos (r = 3-40 mesos). El FEV I a C. Mayordomo, C. Bravo, J. Ferrer, X. Muñoz, J. Lirola* l'inici del tractament va ser sempre inferior a 1,2 I (mitjana: 0,76 1). i F. Mora El tractament s'inicia amb 4 dosis setmanals de 60 mg/kg, seguides de dosis mensuals de 240 mg/kg d'AAT i.v. Préviament a cada dosi Servei de Pneumologia. *Servei d'Anatomia Patológica. Hospital General es verificaren els nivells d'AAT en sang per técnica nefelométrica. Es Universitari de la Val! d'Hebron. Barcelona. realitzá a tots els malalts espirometria, pletismografia i test de

Objectiu. Conéixer les característiques clíniques de la broncuiolitis transferencia del CO. Cada 6 mesos es practica una deteccióobliterant amb pneumónia organitzativa (BONO) al nostre medi. de marcadors de les hepatitis B 1 C i serologia VIII. Es recollí un

fi registre de símptomes relacionats amb l'administració del producte. I.'

Material i métodes. Hem revisat tots els casos de BONO idiopática en el nostre hospital entre el 1980 i el 1992. Estudiárem 15 pacients, Resultats. L'acceptació i el compliment del tractament per part deis6 dels quals (40 %) eren homes i 9 (60 %) dones, amb una mitjana pacients ha estat excel•lent, no hi ha hagut cap abandonament. Un d'edat de 59 anys (rang: 22-78); 7 (46 %) eren fumadors i cap d'ells malalt va morir per insuficiéncia respiratoria crónica. En 3 malalts els tenia antecedents de malaltia atopica. El temps mig d'evolució de la nivells d'AAT previs a la dosi seguent eren repetidament inferiorsinalaltia previ al diagnóstic va ésser de 2 mesos. El diagnóstic es va als nivells considerats protectors (50 mg/di), per la qual cosa es va

reduir l'interval d'administrado a 21 dies, aconseguint-se nivells realitzar per biopsia pulmonar quirúrgica en 8 pacients (53,3 %), per biópsia transbronquial amb quadre clínico-radiológic compatible en 4 adequats. En cap cas s'ha demostrat positivitat dels marcadors de(26,6 %) i per quadre clínico-radiológic compatible i resposta al ri l'hepatitis ni seroconversió pel VIH. En l'actualitat s'In administrat tractament amb corticosteroides en 3 (20 %); en un d'ells es va més de 150 dosis sense cap complicado remarcable.confirmar el diagnóstic de BONO idiopática als 2 anys per necropsia. • En cap cas es va poder evidenciar una etiologia coneguda com a causa Conclusions. S'ha observat un excel•lent compliment del protocolde la BONO. per part dels malalts. No hem observat efectes secundaris del tracia-

ment ni signes de transmissió de malalties víriques. En pautes men-, suals, els nivells d'AAT no sempre eón els adequats durant tot Resultats. Els símptomes, en el moment del diagnóstic, van ser: l quadre constitucional en 12 (80 %), febre en 9 (60 %), dispnea en 6 'interval, per aquest motiu és aconsellable individualitzar aquest(40 %), tos en 6 (40 %), dolor torácic en 3 (20 %), expectoració interval segons els nivells obtinguts. hemoptoica en 3 (20 %) i insuficiéncia respiratória en un (6 %). La radiografia de tórax va mostrar infiltrats alveolars bilaterals en 12 . (80 %), un d'ells cavitari; patró intersticial bilateral en 2 (13 %) i infiltrat alveolar unilateral en 1(6 %). El funcionalisme respiratori va evidenciar trastorn ventilatoYi restrictiu en 6 (40 %), obstructiu en 4 Estudi de les subclasses d'IgG (SIgG) en malalts(26,6 %), tots elle fumadors, mixt en 2 (13 %), normal en 3 (20 %). amb pneumónies de repetició El lavatge bronco-alveolar es va realitzar en 11 casos, 9 van presen- M Vendrell, J. de Gracia, R. Codina, M. Miravitiles, 1 tar un augment de cél•lules totals (neutrofilic en 3 [27,2 %j, limfocitic M. en 3 [27,2 %J i mixt en 3 127,2 %], i en cap cas es va detectar M.J. Rodrigo i F. Morellaugment del número d'eosinófils). En els 2 últims pacients es van Servei de Pneurnolo I.,ii Unitat d'Immunologia. Hospital General Universitari estudiar les subpoblacions limfocitáries en el lavatge bronco-alveolar de la Vall d'Hebron. Iiircelona. i cm ambdós casos es va detectar una inversió del quocient CD4/ CD8. Es va realitzar biopsia transbronquial en 6 pacients, van ser Objectiu. En alguns malalts amb déficit de SIgG s'In observat diagnostiques en 4 d'ells i en els altres 2 no es va obtenir material diversos episodis de pneumónia peró es desconeix la importancia que

-r, suficient. En l'evolució posterior es va observar recuperació clínica i aquest déficit pot tenir com a causa de pneumónies de repetició (PR). radiológica en 10 pacients i recidives en cinc. Un pacient va morir als L'objectiu de l'estudi és conéixer la prevalenca del déficit de SIgG en 2 anys per un tromboembolisme pulmonar. malalts amb PR sense altres factors de risc coneguts, així com les

21

32 ANN MED (BARC) VOL. LXX1X, NÚM. 2, 1993

característiques clíniques i immunológiques que ens hauran de fer La perfusió máxima total possible per a un pacient era de 54 punts. sospitar la seva preséncia i indicar el seu estudi. La importáncia de Es va considerar com a persistencia de cicatrius els valors inferiors diagnosticar un déficit en aquests malalts radica en el fet que poden a 52. ser tributaris de rebre tractament amb immunoglobulines.

Resultats. Dels 106 pacients amb TEP, 44 varen ésser exclosos i se Material i métodes. Es van estudiar 34 malalts (17 homes, 17 do- n'han estudiat 62. En 29 pacients (46,7 %) van persistir cicatrius a la nes; mitjana d'edat 30,2 ± 21,1 anys; rang 7-75 anys, 12 dels quals GP als 12 mesos i en 33 pacients (53,3 %) es va considerar una tenien menys de 16 anys) amb PR d'etiologia no coneguda. En tots recuperació total. En 6 pacients amb cicatrius (20,6 %) hi havia els malalts es va descartar la preséncia de bronquiectásies per TAC clínica de dispnea moderada o Ileugera. De 33 pacients en qué es va torácica d'alta resolució, fibrosi quística, déficit d'alfa-l-AT, hi- fer una difusió del CO, en 2 (6,6 %), que tenien cicatrius a la GP, es pogammaglobulinémia, déficit d'IgA, immunodeficiéncia secundá- va trobar alterada. La mitjana d'edat en qué persistien les cicatrius ria, malformació pulmonar congénita, etc. També es van estudiar era de 60,3 anys (r: 27-80) i la de la resta era de 54 (r: 25-80). 12 malalts (5 homes, 7 dones; mitjana d'edat 30 ± 23,5 anys; rang 8-78 anys) ingressats a l'hospital per un únic episodi de pneumónia Conclusions. La meitat deis TEP tenen persistencia de cicatrius sense cap altra patologia associada. A tots els malalts sels va rea- més o menys extenses als 18 mesos de l'episodi, pero solament un litzar un qüestionari estándard que recollia informació sobre la histó- 20,6 % tenen símptomes i un 6,6 % tenen alteració de la difusió. ria personal i antecedents patológics, amb especial referéncia en l'hábit tabáquic i malalties respiratóries. • Com a grup control es van estudiar 100 adults sans (50 homes, 50 do-nes; mitjana d'edat 40 ± 10 anys; rang 16-63) les característiques dels quals han estat préviament publicades. La quantificació deis Infeccions respiratóries i déficit d'IgA: importáncia nivells sérics d'immunoglobulines es va fer per técnica nefelométrica de l'associació del déficit de subclasses de la IgG i les SIgG per técnica d'ELISA. Es va practicar una espirometria a tots els malalts excepte el grup control. Totes les proves es van M. Miravitlles, X. de Gracia, R. Codina*, M. Vendrell, realitzar sense evidéncia d'infecció aguda durant els 15 dies previs M.J. Rodrigo*, V. Monforte i F. Morell com a mínim. La comparació entre grups es va fer per la prova X,2 i la fórmula exacta de Fisher (dues cues) per variables qualitatives i per Servei de Pneumologia. *Unitat d'Immunologia. Hospital General variables quantitatives la prova de la t d'Student (dues cues) o de Universitari de la Vall d'Hebron. Barcelona. Wilcoxon Rank Sum Test (dues cues) segons condicions d'aplicació.

Objectius. El déficit d'IgA (DIgA) és la immunodeficiéncia més Resultats. En 19 dels malalts amb PR es va detectar nivells baixos freqüent. S'ha detectat entre 1/600 a 1/2.000 donadors sans de sang. d'una o més SIgG (13 déficit d'IgG2, un déficit d'IgG3, un déficit En la major part de casos és asimptomátic, peró de vegades s'associa d'IgG4 i 4 déficit combinats). En 10 dels 12 malalts menors de a símptomes sobretot respiratoris. Una possible explicació seria 16 anys es va observar déficit de SIgG. No es va observar déficit l'associació d'un déficit de SIgG (DSIgG). Hem intentat d'establir la de SIgG en els malalts amb pneumónia única. En malalts amb PR i Prevalenca de DSIgG en malalts amb DIgA simptomátic i les seves déficit de SIgG la mitjana d'edat d'inici deis símptomes, incidéncia característiques clíniques, immunológiques i la trascendéncia d'a-d'EPOC/tabaquisme (p < 0,05) i nivells sérics d'IgA (p = 0,042) van questa associació. ser inferiors a la deis malalts amb PR i sense déficit. En comparar amb el grup control, els malalts amb PR i déficit tenien valors sérics Material i métodes. S'estudiaren 25 pacients amb DIgA simptomá-d'IgG1 superiors (p = 0,027). Entre la població adulta amb PR, els tic (18 homes, 7 dones; mitjana d'edat 18 12 anys, r: 7-58 anys; 12 valors de FEV1 i FEV I % en malalts sense déficit associat estaven d'ells eren menors de 16 anys). Es va descartar, en tots, la presencia reduits respecte els que tenien déficit (p = 0,01 i p <0,0001, res- d'altres causes d'immunodeficiéncies primáries o adquirides i fármacs pectivament). capacos d'alterar els nivells d'IgA. S'omplí un qüestionari estándard

amb informació sobre história personal i antecedents patológics amb Conclusions. El déficit de SIgG és una causa freqüent de PR. S'ha especial referéncia a medicacions prescrites i malalties respiratóries; de sospitar la seva preséncia en la població menor de 16 anys sense així com una espirometria forcada. El grup control van ser 100 adulta altra patologia que les afavoreixi, en adulta joves i en malalts no sans, les característiques deis quals han estat recentment publicades. fumadors. La preséncia d'EPOC secundária a tabaquisme és causa de Els nivells d'Igs es van determinar per técnica nefelométrica i els de PR. La preséncia d'un únic episodi pneumónic no justifica l'estudi de SIgG per ELISA segons métode de Metzger (modificat). Totes les SIgG. proves es van realitzar sense evidéncia de procés infecciós agut els

15 dies previa, com a mínim. La comparació entre grups es realitzá amb el test de la ;(2 i la fórmula . exacta de Fisher (dues cues) per variables qualitatives, per quantita-

Clínica, funció pulmonar i cicatrius tives la prova de la t d'Student (dues cues), prévia verificació de les condicions d'aplicació o de Wilcoxon Rank Sum Test (dues cues) gammagráfiques en el seguiment a llarg termini quan calia.

deis tromboembolismes pulmonars E. Martín, V. Monforte, M. Isamat*, M. Fraile*, J.M. Bofill Resultats. En 12 (48 %) pacients es va detectar nivells baixos d'una

o més SIgG (6 déficit d'IgG2, 1 d'IgG3, 3 d'IgG4 i 2 déficit combi-i R. Vidal nats). DIgG s'observaren en 7 dels 12 malalts menors de 16 anys. En malalts amb DIgG s'observá una incidéncia superior de pneumónies Serveis de Pneumologia i *Medicina Nuclear. Hospital General Universitari

de la Vall d'Hebron. Barcelona. de repetició (p < 0,04) i d'infeccions respiratóries recurrents (p < 0,03). En relació al grup control, els malalts amb DSIgG tenien valors

Objectiu. Estudi evolutiu a llarg termini deis tromboembolismes mitjans d'IgG i IgG1 superiora (p <0,05 i p < 0,007), pero inferiors pulmonars (TEP), comparant la funció pulmonar entre els pacients respecte a malalts sense DSIgG associat (p < 0,02 i p < 0,007). amb gammagrafia de perfusió (GP) normal i els que queden amb D'altra banda, entre els 12 malalts amb DSIgG, els valors de FEV i cicatrius permanents. FEVI% van ser inferiors en la població major de 15 anys respecte als

majors de 16 anys (p = 0,028 i p = 0,025), el que es corresponia Població, material i métodes. Cent-sis pacients diagnosticats de també amb un major nombre de malalts amb FEV I i FEVI% alterat TEP per GP de perfusió d'alta o de mitjana probabilitat amb demos- (p = 0,01 i p = 0,0045, respectivament). tració de trombosi venosa profunda. S'han exclós els casos amb recidiva del TEP i els que tenien pneumopatia o cardiopatia prévies o Conclusions. Quasi la meitat deis malalts amb DIgA simptomátic radiografia de tórax que hagi pogut confondre la valoració de les tenen un DSIgG associat. En aquests malalts es va observar una cicatrius a la GP. Ala 18 mesos del TEP es va valorar la clínica i es va major incidéncia d'infeccions respiratóries recurrents i de pneumó-practicar espirometria i difusió i una nova GP amb les 6 projeccions nies de repetició, així com una major tendéncia a desenvolupar una habituals. Es va fer una doble lectura de totes les GP amb el métode broncopneumopatia crónica. Per tot aixó, creiem que els malalts amb següent: la perfusió va ésser avaluada, per cada segment pulmonar, DIgA simptomátic són tributaris d'estudi de les SIgG, ja que la d'acord amb una escala semiquantitativa de 4 punts: 0: abséncia total preséncia d'un DSIgG permet d'indicar un tractament substitutiu de perfusió; 1: hipoperfusió del 50 % o més del segment; 2: hipoper- amb gammaglobulines per controlar els processos infecciosos recur-fusió inferior al 50 % de l'extensió del segment, i 3: perfusió normal, renta i el deteriorament de la funció pulmonar.

22

XI DIADA PNEUMOLÓGICA 33

Efectes del sulfat de morfina retardat en els pacients Conclusions. a) L'alteració de la FP és freqüent a l'AR, especial-amb dispnea invalidant ment la de tipus obstructiu en el grup amb SS, i la disminució de la TLCO en el grup sense SS; b) els malalts amb SS presenten, amb J. Sans Torres, A. Bueso Zaera, M.J. Julián Pascual, més freqüéncia, afectació funcional, si bé en aquest estudi les diferén-R. Estopá Miró i F. Manresa Presas cies no són significatives, i c) no hem trobat relació entre l'alterado de la FP i la presencia de FR i ANA. Servei de Pneumologia. Hospital de Bellvitge-Prínceps d'Espanya.

L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.

La dispnea és el símptoma fonamental dels pacients amb MPOC en fase avancada, que persisteix malgrat el tractament amb broncodila- Determinació i monitorització no invasiva tadors, corticosteroides i oxigenoterápia. Hem tractat 6 malalts MPOC amb sulfat de morfina oral d'alliberament retardat (MST de 1 mtercanvi gasós continu) amb l'objectiu d'estudiar el seu efecte sobre la dispnea, així S. Mota, A. Cáliz, J. Belda i C. Abeledo com la tolerancia i efectes secundaris d'aquest fármac. Es tracta de 6 pacients estables, ambulatoris, amb una mitjana d'edat Departainent de Pneurnologia. llospital de la Santa Creo i Sant Pau. de 72,8 (66-80), un VEMS mitjá de 818 (678-990), i amb unes Barcelona.

"r gasometries amb Pa02, mitjana de 55,5 mmHg (78-46) i PCO2, mitjana de 43 mmHg (37-62). Cinc d'ells són portadors d'oxigenote- La determinació de gasos a la sang arterial és el métode utilitzat a la

práctica clínica per a valorar l'estat de l'intercanvi gasós en els rápia domiciliaria. Han seguit tractament amb MST entre 2 mesos i un any, a dosis que oscil•len entre 10 i 30 mg/12 h. Seis ha realitzat pacients pneumológics. Coni a alternativa incruenta i senzilla s'han una entrevista que consta de 31 preguntes nn s'avalua l'efecte del Proposat diversos procediments i técniques que tenen un major o MST sobre la qualitat de vida i la dispnea, tenint en compte activitats menor éxit segons la finalitat a qué van dirigides. El nostre propbsit quotidianes, i recollint efectes secundaris. fou comparar la saturació arterial de l'Hb02 i la PaCO2, determinades Hem observat que es produeixen pocs canvis en la vida diária, amb a partir d'una mostra arterial i analitzades amb un equip IL-1306 mínims efectes sobre els hábits de dormir, menjar o sortir al carrer. (Instrumentation Laboratories), amb la saturació d'Hb02 mesurada La dispnea ha millorat en 3 pacients, sense cap resposta en la resta. Per espectrofotometria i la PaCO2 transcutánia mesurada amb un Un d'ells, que segueix tractament des de fa un any, no ha requerit equipament Fastrac de Critikon, determinades en el dit índex de la cap ingrés hospitalari des de llavors. L'efecte secundad més impor- má i en la zona pectoral, respectivarnent. tant és el restrenyiment, que és comú en tots els pacients i causa Es van realitzar determinacions simultánies en 35 pacients ingressats

'd'abandonamet definitiu en un, i temporal en altres dos. Tots han Per patologia diversa. En 15 dells es monitoritzaren les determina-precisat tractament addicional per combatre'l. No s'han observat cions durant 4 h i al final es repetiren les comparacions. La compara-nausees, vómits, sequedat de boca, ni complicacions derivades de la ció estadística es realitzá pel métode convencional i per análisi de la morfina com l'addicció, brots psicótics o descompensacions hipercáp- concordanca, proposat per Almand i Bland (1983). Les mitjanes niques. obtingudes foren: T: O hores, i T: 4 hores. El coeficient de correlació Amb aquest petit grup de pacients en fase terminal podem afirmar lineal va ser r = 0,92 per a la saturació d'Hb02 i r = 0,97 per la PCO2que: a les O h, i de r = 0,90 i r = 0,96 a les 1 h, respectivament. 1. El MST és una opció terapéutica per al tractament de la dispnea L'análisi de la concordanca va mostrar una dispersió aleatoria de les en pacients MPOC en fase d'insuficiencia respiratoria, considerant diferencies de saturació de l'Hb02 , expressada amb una mitjana de una dosi acceptable la de 30 mg/12 h. 0,1 ± 2,19 i una distribució exbiaixada de les diferéncies de PCO2 < 2. Cal evitar, des de l'inici, el restrenyiment amb un tractament IC del 95 %, 2,71 a 4,94). Per a les saturacions d'Hb02 superiors al complementad adequat. 90 % l'equip Fastrac va mostrar valors superiors (+ 2 %), i per a

saturacions inferiors, va mostrar valors inferiors (- 2 %). La PaCO2 a l'equipament Fastrac va mostrar quasi sempre valors inferiors als de referencia, amb una mitjana de 3,84 ± 3,33. En els 15 pacients als • Alteració de la funció pulmonar en l'artritis quals s'efectuaren determinacions a les 4 11, les mitjanes de les

reumatoide associada a síndrome de Sjógren diferencies no foren estadísticament significatives per a la Sa02(p = 0,18), pero sí per a la PCO2 (< 0,05). A. Supervía, C. Sanjuás, V. Curull, R Costa* ji. Carbonell* Es conclou que, encara que ambdós métodes van estar ben correla-cionats, i l'análisi de concordanca va mostrar una dispersió deis valors Serveis de Pneumologia i *Reumatologia. Hospital de l'Esperanca. Barcelona. que qüestiona, especialment per a la PCO2, la utilitat d'aquest equipa-

L'artritis reumatoide (AR) comporta amb molta freqüéncia altera- ment per prendre decisions terapéutiques. D'altra banda, en la seva cions de la funció pulmonar (FP), generalment subclíniques. Tanma- utilització com a monitor no es trobá diferéncies estadísticament teix, és poc conegut el paper que la síndrome de Sjogren (SS) significatives entre les mitjanes de les determinacions a T: O i a pot tenir en l'afectació de la FP en els malalts amb AR. Hem estudiat la T: 4 h per a la saturació d'Hb02, dada que confirma la utilitat per al FP de 57 malalts amb AR, no fumadors i sense patologia respiratória control evolutiu d'aquests pacients.per altres causes. En 14 d'ells (24,6 %) es va demostrar SS mentre que 43 (75,4 %) no la presentaven. Els 2 grups van ser comparables Utilitat de la determinació sérica i el lavatge quant a edat i temps d'evolució de l'AR (taula inferior). L'alteració funcional més freqüent, en el grup de pacients amb SS, va bronco-alveolar dels péptids del procol•lagen tipus I ser l'obstructiva, seguida de la disminució de la TLCO i de la i tipus III en la sarcoídosi restricció. En canvi, en el grup amb AR sense SS, l'afectació més V. Curull, R.M. Segura*, F. Morell, X. de Grácia freqüent fou la de la TLCO. En comparar les freqüéncies deis

idiferents tipus d'alteració funcional, les diferéncies entre els 2 grups C. Pascual*• no van assolir significació estadística. Tampoc es van observar dife-

ee e ° g S rv i d Pneur lo *Servei de Bioquímica. Hospital General Universitari réncies significatives en comparar les mitjanes de FVC, FEVi , FEVI/ de laVall d'Hebiron. lia.rcelona. FVC%, FEF 25-75 ni TLCO entre els 2 grups. No es va trobar

relació entre el factor reumatoide (FR) positiu, preséncia d'anticos- Els canvis en el metabolisme del col•lagen intervenen en la patogénia sos antinuclears (ANA) i FP. de la sarcoidosi (S) i d'altres pneumopaties intersticials difuses. Els

FP Totals ( n = 57) AR sense SS (n = 43) AR amb SS (n = 14) Normal 34 (59,6) 28 (65,1) 6 (42,8) Obstrucció 12 (21) 8 (18,6) 4 (28,6) Alt. FEF 25-75 3 (5,3) 2 (4,6) 1 (7,1) , Restricció 8 (14) 5 (11,6) 3 (21,4) Dism. TLCO 15/49 (30,6) 12/37 (32,4) 3/12 (25)

Les xifres entre paréntesi expressen el percentatge.

23

34 ANN MED (BARC) VOL. LXXIX, NÚM. 2, 1993

péptids deis procol•lágens, alliberats durant la síntesi de conagen, per a la seva sol•licitud. De forma paral•lela, es va realitzar una es-reflecteixen l'activació deis fibroblasts i la síntesi de col-lagen. En la S pirometria a 616 pacients (422 homes), cosa que representa una és motiu de discussió si l'increment en les concentracions (C) en incidéncia del 6 To deis pacients ingressats. L'edat va ser de 66 ± sérum i lavatge bronco-alveolar (LBA) del péptid N-terminal del 13 anys, la capacitat vital forcada del 71 ± 21 % del valor de procol•lagen tipus III (P-III-NP) indica fibrogénesi o només inflama- referéncia i el VEMS va ser el 61 ± 27 % del valor de referéncia. La ció. El paper del péptid C-terminal del procol•lagen tipus I (P-I-CP) prova fou patológica en 467 pacients (76 %). No van col•laborar en la encara és menys conegut. Amb l'objectiu d'analitzar si les concentra- realització 31 pacients (5 %). La taula al peu mostra el tipus i grau cions d'aquests péptids, en sérum i LBA, reflecteixen l'activitat i/o la d'alteració ventilatória. gravetat de la malaltia, várem estudiar prospectivament 36 pacients amb S, confirmada histológicament. D'ells, 26 es van incloure en el Conclusions. a) L'espirometria, malgrat ésser una prova incruenta i grup S activa (ACT) i 10 en el de S inactiva. No es van observar senzilla, s'infrautilitza en el nostre hospital. La prevalenca i la inci-diferéncies, entre els 2 grups, en les concentracions sériques deis déncia de sol-licituds, respecte l'esperada, fou molt baixa: del 13 i péptids. En LBA, les C de P-I-CP i de P-III-NP van ser superiors en 6 %, respectivament; b) només el 24 % de les espirometries sol•licita-

i el grup S ACT (p = 0,03 i p = 0,003, respectivament). El quocient des van ésser normals. Quan foren patológiques, l'alteració obstructi-P-I-CP / P-III-NP, en LBA, fou menor en el grup S ACT (p = 0,01). va de grau molt sever fou la que es va trobar amb major freqüéncia. No es va detectar correlació entre els péptids i la limfocitosi en LBA, Aquestes dades, molt probablement, indiquen que l'espirometria no-ni la gammagrafia amb gal•Ii. Tan sois les C sériques de P-I-CP, en el més es sol•licita quan la sospita clínica de patologia respiratoria és grup S ACT, es van correlacionar amb l'afectació funcional respirató- molt alta. ria (FVC i FEV1).

Conclusions. Els péptids deis procol•lágens, en LBA, s'han mostrat útils coni a indicadors d'activitat en la S. La disminució del quocient Trastorns respiratoris durant el son en pacients entre ambdós péptids, en la S ACT, reflecteix un major increment en amb cifo-escoliosi greu la síntesi de P-III-NP respecte la de P-I-CP. La manca de correlació entre els péptids deis procol•lagens i els altres marcadors d'activitat, C. Monasterio, J. Escarrabill, R. Estopá, I. Sampablo, suggereix que P-I-CP i P-III-NP mesurarien aspectes diferents de M. Andrés, M.L. González i F. Manresa l'activitat de la S i, per tant, tindrien una utilitat complementaria i no superposable a la deis altres indicadors. Servei de Pneumologia. Hospital de Bellvitge-Princeps d'Espanya.

L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.

Subvencionat per les beques FISss 89/1444 i SEPAR-1989. La cifo-escoliosi dorsal greu produeix restricció pulmonar i en oca-sions insuficiencia respiratoria. Les alteracions respiratóries s'agreu-gen durant el son pero no són ben conegudes. S'han estudiat 13 pacients amb cifo-escoliosi i restricció pulmonar

Espirometria: una prova infrautilitzada greu i s'ha practicat a tots una gasometria arterial basal, una espiro-metria, i una polisomnografia nocturna amb registre de EEG, EMG

en el medi hospitalari? mentoniá, EOG, saturació, moviments torácics i abdominals, flux F. Sánchez, J.L. Heredia, C. Viñas, J. Ayats, I. Mir, nasobucal, ECG.

A. Martín i D. Dalmau Resultats. La mitjana d'edat és de 50 anys (rang: 29-68), el BMI de Servei de Pneumologia. Hospital Mutua de Terrassa. Barcelona. 24 (DE = 7) i són 7 dones i 6 hornee. El FVC (percentatge del teóric)

mitjá és 36 % (DE = 10 %), i FEVI mig 35% (DE = 11 %). La Pa02L'espirometria és una prova senzilla, a l'abast de tots els hospitals i basal mitjana és 73 mmHg (DE = 19) i la PaCO2 49 mmHg (DE = centres d'assisténcia primaria, que permet conéixer de forma in- 14). Cinc pacients tenen insuficiéncia respiratória crónica (IRC). cruenta l'existéncia o inexisténcia d'una alteració ventilatória.

Polisomnografia. El temps mitjá de registre és de 426 mmn Objectiu. Determinar al nostre hospital: a) si l'espirometria és una (DE = 91). En 2 pacients només s'han obtingut els parámetres respi-prova infrautilitzada, i b) el tipus i grau d'alteració ventilatória en els ratoris. pacients en qué es va fer una espirometria.

Saturació. Els 5 pacients amb IRC presenten dessaturacions greus Material i métodes. L'estudi es va fer a l'Hospital Mútua de (Sa02 < 75 %) i la saturació es manté inferior al 90 % durant una Terrassa des de l'ú de novembre del 1990 fine el 30 de juny del mitjana de temps del 80 %. Deis 8 malalts sense IRC, 5 tenen 1991. Es van efectuar en 6 ocasione, en intervals de 40 dies, 100 en- una saturació superior al 90 % durant tota la nit, 2 presenten dessa-questes a l'atzar en pacients ingressats per veure quins d'ells tenien turacions moderades (Sa02 > 75 %) només en fase REM i en REM i indicació d'espirometria. Es va considerar indicació d'espirometria son lent lleuger. l'existéncia d'un o més deis següents criteris: a) fumadors amb edat superior ala 35 anys; b) bronquitis crónica; c) história de sibiláncies, i Patró respiratori. Un pacient amb IRC presenta apnees obstructi-d) dispnea de probable causa respiratória. Foren criteris d'exclusió: ves i a la resta predomina les hipopnees. Dos pacients sense IR tenen a) manca de col•laboració estimada; b) espirometria recent normal. un IAHH inferior a 10 i a la resta es troba entre 17-53. Aquests Durant el mateix període de temps es va recollir de forma prospecti- trastorns són significativament més freqüents en fase REM, que en va les dades clíniques i espirométriques deis pacients ingressats als fases 3 i 4, peró no en comparació amb les fases 1 i 2. quals sels realitzá una espirometria. La interpretació de l'espirome-tria i la valoració del seu grau de severitat es van fer segons la Son. Destaca un augment de la vigilia: 34 % (DE = 15 %), una normativa SEPAR. Durant el temps en qué es realitzá l'estudi, el disminució global de les fases 3 i 4: 5 % (DE = 15 %) i REM: 9 % (DE nombre d'ingressos a l'hospital fou de 12.663 pacients, amb una = 5 , i un augment de la relació NREM/REM: 86/14. estada mitjana de 12 dies.

Conclusió. Durant el son els pacients amb cifo-escoliosi presenten Resultats. Complien criteris d'indicació d'espirometria 264/600 pa- alteracions respiratóries que poden manifestar-se abans de la instau-cients enquestats (44 %). Es sol•licitá l'exploració (prevalenca) al ració d'insuficiéncia respiratoria i que ene podrien servir per a la 13 % deis pacients, deis quals el 2 % no tenia cap dele criteris fixats indicació de ventilació mecánica domiciliaria.

Grau d'alteració ventilatória

Tipus d'alteració Lleugera Moderada Severa Molt severa Total

Obstructiva 53(11) 102 (22) 94 (20) 111 (24) 360 (77) Restrictiva 46(10) 21(5) 4 (0,9) 2(0,5) 73(16) Mixta 4 (0,9) 12 (3) 9(2) 9 (2) 34 (7)

Les xifres entre paréntesi expressen el percentatge.

24

XI DIADA PNEUMOLOGICA 35

.. Susceptibilitat antibiótica de la flora orofaríngia demostrar 2 % de CBI. En el grup de no pneumónia 9/45 (20 %) deis pacients amb malaltia pulmonar obstructiva cultius del RBDC i 6/45 (14 %) cultius del LBAP varen ser positius. crónica greu En 2/25 (4 %) casos s'observaren 2 % de CBI. L'eficacia diagnós-tica d'aquestes técniques es mostra a la taula seguent. E. Prats, J. Salvá*, J. Dorca, B. Barreiro, J. Escarrabill

i F. Manresa Sensibilitat Especificitat VPP VPN Servei de Pneumologia.* Servei de Microbiologia. Hospital

de Bellvitge-Prínceps d'Espanya. L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. RBDC 87 80 70 92 En el context d'un estudi més ampli sobre la infecció bronquial deis LBAP 82 86 76 90

CBI > 2 % 79 95 90 89 pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crónica (MPOC), que — pretén analitzar les característiques de la colonització de les vies Les xifres expressen el percentatge. respiratóries, els factors de risc implicats, les espécies causants

, d'infecció i l'eficacia de diversos antibiótics, hem estudiat les caracte-rístiques de la flora oral de 78 pacients amb MPOC, insuficiéncia Conclusions. a) El LBAP perrnet de recuperar una quantitat de respiratoria crónica (IRC) i oxigenoterápia domiciliaria. material acceptable; b) els cultius quantitatius del RBDC i del LBAP Material i métodes. En régim ambulatori s'han estudiat 78 pa- proporcionen una correcta informació bacteriológica de la ¡menino-

inia, c) la detecció de k 2 % de CBI és un métode específic per a , cients consecutius (edat X: 68 i DE + 7,6) amb MPOC (FEV1 X: 704 confirmar la presencia de pneumónia. i DE + 279). Els pacients estaven en fase estable de la seva malaltia pulmonar, no tenien clínica de sobreinfecció respiratória i no havien rebut antibiótics durantels 15 dies previs. Es va recollir una mostra d'esput i en aquells que no es va poder obtenir, es va practicar un Pneumónia adquirida a la comunitat frotis faringi. De les mostres obtingudes es va realitzar una tinció de Per Haemophilus influenzae. Análisi de 28 casosgram i cultiu. Es va determinar la sensibilitat antibiótica d'aquelles B. Barreiro, J. Dorca, R. Verdaguer*, L. Esteban, E. Prats espécies aillades de manera única o predominant amb el métode de

i F. Manresa microdilució (Sensititre). Servei de Pneumologia. *Servei de Microbiologia. Hospital Resultats. S'han aillat gérmens en 34/78 mostres (43 %): Haemop- de 13ellvitge-Princeps d'Espanya. L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. hilus influenzae 11/34 (34 %), Pseudomonas aeruginosa 8/34

(23 %), Streptococcus pneumoniae 7/34 (20 %), Moraxella catarrha- Objectiu. Analitzar les característiques clíniques i microbiológiques lis 3/34 (8,8 %), Proteus sp. 2/34 (5 %), Klebsiella pneumoniae 2/34 de la pneumónia adquirida a la comunitat (PAC) per Haemophilus (5 %) i Alcaligenes xylosoxidans 1/34 (2 %). La sensibilitat de H. in- influenzae (III). fluenzae contra d'ampicil•lina va ser: CIM > 4 µg/m1 7/11 (63 %),

[ CIM = 2 µg/m13/11 (25 %) i CIM < 2 µg/m11/11 (9 %). Tres de les Material i métodes. S'han estudiat retrospectivament, entre el soques de pneumococ (42 %) presentaven una CIM a la penicil•lina > 1984 i el 1991, els casos de PAC per Hl. El diagnóstic de PAC es 1 1 0,1 µg/ml. considera segons criteris clínics, radiológics i raillament d'Hl en alguna de les següents mostres: punció transtorácica aspirativa .... Conclusions. a) Les especies aillades amb més freqüéncia han (PTA), raspallat bronquial amb doble catéter (RBDC), hemocultiu i/o estat: H. influenzae, P. aeruginosa i el pneumococ; b) el 63 % de les líquid pleural.

1 soques de H. influenzae presenten resistencia a l'ampicil•lina (CIM > 4 p.g/ml) i el 42 % deis pneumococs presenten almenys resistencia Resultats. Es varen diagnosticar 28 casos; 22 eren homes (78 %) i moderada a la penicil-lina (CIM > 0,1 µg/m1), i c) crida l'atenció el 6 dones (21 %), amb una mitjana d'edat de 49 + 17,8; 19 pacients nombre d'aillaments de P. aeruginosa 8/34 (23 %). eren fumadors i 12 tenien antecedents d'alcoholisme. La durada de

t. la clínica fou de 18,07 ± 19 dies. La patologia de base fou: MPOC 15 casos, carcinoma pulmonar 8 casos, diabetis 3 casos, patologia neurológica 3 casos i cardiopatia 2 casos. La presentació clínica es va caracteritzar per febre > 38°, tos i expectoració purulenta en 26 pa-cients (93 %), dolor torácic en 12 pacients (43 %) i semiologia de Lavatge bronco-alveolar protegit amb catéter-baló pneumónia en 20 (77 %). Solament 5 pacients varen desenvolupar en el diagnóstic de la pneumónia del pacient ventilat insuficiéncia respiratoria. Un 77 % dels pacients tenien xifres d'urea

mecánicament plasmática elevades i un 57 % havien rebut préviament antibiótics. La presentació radiológica fou unilobular en 22 casos (78 %), seg-B. Barreiro, J. Dorca, I. Catalá*, R. Verdaguer**, mentária en 2 (7 %) i multilobular en 4 (14 %). En 3 pacients (10 %) L. Esteban i F. Manresa es confirma embassarnent pleural i en 8 (28 %) cavitació pulmonar. Les técniques diagnostiques foren: PTA en 13 casos (46 %), RBDC . Servei de Pneumologia. *Servei d'Anatomia Patológica i **Servei en 13 (46 %), cultiu de líquid pleural en un (3 %) i hemocultiu en un de Microbiologia. Hospital de Bellvitge-Prínceps d'Espanya. L'Hospitalet de cas (3 %). Varen observar una concordáncia entre el cultiu de l'esput Llobregat. Barcelona. i les mostres obtingudes per métodes invasius en 11 casos (39 %).

1 Objectius. a) Conéixer la utilitat d'un catéter amb baló distal per a Un 32 % de les soques d'Hl varen ser resistents a amoxicil•lina i un la realització del lavatge bronco-alveolar protegit (LBAP) en pacients 7 % a amoxicil•lina-ácid-clavulanic. ventilats, i b) estudi de l'eficacia diagnóstica deis cultius quantitatius i del percentatge de cél•lules amb bacteris intracenulars (CBI). Conclusions. a) La presentació clínica de la PAC per Hl pot ser ... aguda, subaguda o crónica; 1)) és un quadre clínic que afecta fonamen-, talment a pacients amb MPOC; c) el cultiu de l'esput i l'hemocultiu Material i métodes. Es va realitzar un estudi prospectiu en els pacients ingressats en una UCI amb sospita de pneumónia nosoco- són técniques poc rentables en el diagnóstic de la PAC per Hl, i d) en mial. En tots els pacients es va realitzar una broncoscópia amb la nostra série, l'Hl presenta una elevada incidencia de resisténcies a raspallat bronquial amb doble catéter (RBDC) i posteriorment un l'amoxicil•lina, condicionant el tractament antibiotic empíric. LBAP segons la técnica de Meduri. Es va considerar com a positiu un creixement 103 ucf/m1 en les mostres de RBDC i ›- 10 1 ucf/m1 • en les de LBAP. Part del material del LBAP va ser tenyit amb Giemsa Valor pronóstic del pH en l'embassament pleural i es va considerar positiu davant un percentatge de CBI 2 %. neoplásic

Resultats. Es varen estudiar 74 pacients. El diagnóstic de pneumó- E. Farrero, R. Marcos, J.M. Querol, J. Dorca i F. Manresa nia es va confirmar en 24 pacients (32 %) i es va descartar en 45 Servei de

Pneumolog ia Hospital de Bellvitge-Princeps d'Espanya. (61 %). El diagnóstic fou indeterminat en 5 casos (7 %). La mitjana L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. del material recuperat pel LBAP fou del 30 %. En el grup de pneumó-

nia, 21/24 (87 %) cultius de RBDC i 19/23 (82 %) cultius de LBAP Objectiu. Valorar la utilitat del pH del líquid pleural, com a factor varen ser positius. En 19/24 (79 %) casos l'análisi citológica va pronóstic en l'embassament neoplásic.

25

36 ANN MEO (BARC) VOL. LXXIX, NÚM. 2, 1993 , ,

1 -* pH normal (n = 31) pH ácid (n = 20)

Glucosa (nmol/l) 7,41 (DE= 3) 3,54 (DE = 2,7) NS LDH p.ikat/I 12,8 (DE = 12) 28,4 (DE = 27) p < 0,0001 Proteines (g(l) 44,1 (DE = 8) 44 (DE = 9,9) NS Cél•lules 10'/1 1,7 (DE = 1,3) 5,1 (DE = 9) p < 0,0001 Supervivéncia (mesos) 4,5 (DE = 4) 2,5 (DE = 2,8) NS

i Material i métodes. S'ha estudiat prospectivament tots els pa- durant 10 mm . S'ha fet servir oxigen com a propel-lent, a un flux de T

cients que en el període 1990-1992 han estat diagnosticats d'embas- 6 limin. Als 15 i 60 mm n s'han fet novament GA i espirometria. S'ha , sament pleural maligne en el nostre servei. El diagnbstic fou esta- considerat que hi ha broncodilatació (BD) si el FEV I i/o FVC > 15 % blert per la troballa de cél•lules malignes en l'examen citológic del als 15 i/o 60 min. líquid pleural, la biópsia pleural o la necropsia. En la toracocentesi inicial es varen determinar, a més de l'estudi citológic per a maligni- Resultats. Podem observar els resultats a la taula inferior d'aquesta tat, el pH, la glucosa, les proteines totals, la LDH i el compte página. . —r cel•lular total i diferencial de leucócits. Tots els pacients foren , seguits fins a la seva mort. Conclusions. L'administració de 5 mg de salbutamol produeix bron-

codilatació en un 59 % dels pacients estudiats amb elevació temporal Resultats. Cinquanta-un pacients han estat estudiats amb les se- significativa de la PO2 i sense canvis significatius de la PCO2. La

, güents neoplásies primáries: pulmó 25 (49 %) (17 adenocarcinomes, utilització de fluxos elevats (6 1/mm ) d'oxigen per administrar simpa-

1 1 carcinoma de cél•lules grans i 7 carcinomes de cél-lula petita), ticomimétics no ofereix riscos per a l'intercanvi gasós del malalt. S'ha pleura (mesotelioma) 8 (15 %), renal 3 (6 %), ovan i 2 (4 %), adeno- de confirmar encara la conveniencia d'administrar-los en la MPOC , carcinoma d'origen desconegut 9 (18 %) i altres 4 (8 %). El pH fou descompensada subaguda, tal como es fa habitualment. normal (> 7,30) en 31 casos i ácid (< 7,30) en 20 casos. El test de la t d'Student fou aplicat per comparar les característiques del líquid pleural en els 2 grups amb els resultats expressats a la taula supe-rior. Rendiment de la fibrobroncoscópia en l'estudi Encara que no s'observa una diferencia significativa en la supervivén- del vessament pleural cia del conjunt de la població estudiada, s'hi observa si s'exclouen els

1 mesoteliomes (p < 0,05) i sobretot si s'analitza només el grup deis R. Coloma, J. Ferrer, X. Muñoz, A. Román, G. Sampol, , i adenocarcinomes d'origen bronquial (p < 0,01). Considerant altres X. de Gracia, Z. Drobnic i R. Orriols 1 possibles variables, s'observa una millor correlació entre els nivells I

pleurals de LDH i una menor supervivencia, tal com mostra la Servei de Pneumologia. Hospital General Universitari de la Vall d'Hebron. regressió lineal d'ambdós parámetres. El compte total de cél•lules, Barcelona. les proteines totals i la glucosa no varen mostrar cap implicació Objecti pronostica. u. Avaluar la utilitat diagnóstica de la fibrobroncoscópia (FB)

I en un estudi del vessament pleural (VP). ... I

Conclusions. Un pH baix s'associa a una supervivencia més curta Material i métodes. De 529 pacients amb VP estudiats al nostre en el grup d'embassaments malignes estudiats (excloent els mesote- ' liomes), i molt particularment en l'adenocarcinoma pulmonar. Mal- servei els anys 1981 a 1991, se n revisen 110 en els quals es va , grat tot, la LDH sembla tenir un valor pronóstic més fiable. practicar una FB.,

I Resultats. Podem observar el resultats a la taula següent. 1

Ús de l'oxigen a l'administració de salbutanol VPN I VPN I+ VPID I- VPID I+ Total amb nebulitzador en pacients amb insuficiencia

respiratoria crónica hipercápnica F13. 1 10 2 16 29 , FB- 11 12 31 27 81 I. Sampablo, R. Irigaray, C. Monasterio, J. Escarrabill Total 12 22 33 43 110 i F. Manresa , VPN: VP amb citologia del líquid pleural i/o de biópsia pleura] diagnostiques de

, Servei de Pneumologia. Hospital de Bellvitge-Prínceps d'Espanya. neoplasia; VPID: VP no diagnosticat un cop fet l'estudi pleura! (citologia del L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. líquid pleural i/o de biopsia pleural); I': FB indicada per la presencia d'un o més

, deis criteris següents: esput hemoptoic o hemoptisi, citologia d'esput sospitosa . . Es habitual l'administració de salbutamol nebulitzat en pacients amb de malignitat, radiografia de tórax suggestiva de neoplasia pulmonar (atelécta-.

insuficiencia respiratória crónica (IRC) ingressats per descompensa- si, nódul, massa o hil patológic); l': no hi ha existencia de cap dels criteris ; ció hipercápnica. anteriors; 1,13-: FB no diagnóstica. Hl': FB diagnóstica de neoplasia en tots els

casos, tret d'un cos estrany i duna tuberculosi, ambdues del grup VPID I'.

Objectiu. Avaluar els efectes sobre l'intercanvi de gasos i la inecá-nica pulmonar relacionats amb l'administració de salbutamol amb Fi02 > 30 %. Conclusions. 1) El rendiment de la FB en el VP fou del 26 % -,

(29/110); 2) el rendiment de la FB fou major en el grup de les I Métodes. S'han seleccionat 34 pacients (33 homes), edat 65 ± 5 FB indicades (26/65) que en el grup de les no indicades (3/45) anys, amb IRC, ingressats en la unitat d'hospitalització per una des- (p < 0,001), i c) en un petit nombre de casos tant en VP neoplásics compensació hipercápnica. S'ha realitzat una espirometria i una gaso- (1/12) com en VP no diagnosticats (2/33), la FB fou diagnóstica tot i metria arterial (GA) amb oxigen al 24 %, i immediatament després que, a part del vessament, no hi havia cap altra indicació per practi- , s'ha administrat salbutamol (5 mg) disolt en 3 ml de sérum fisiológic car-la.

/

Inicial (DE) p 15 mm n (DE) 60 mm n (DE) P

FVC 1.118 (351) p < 0,01 1.302 (440) 1.200 (451) p < 0,01 FEV i 553 (156) p < 0,001 662 (267) 653 (244) p < 0,01 . Pa02 63,8 (14) p < 0,01 67,6 (12) 63,8 (12) — PaCO2 62,2 (9) — 62,4 (9) 60,3 (8) p < 0,01 '

Tres de 34 pacients presenten un increment de la PaCO2 > 5 inmHg després de la nebulització. El 59 % deis pacients presenta BD+.

26

1

Xl DIADA PNEUMOLÓGICA 37

.., Interés clínic de l'estudi de la hipersensibilitat %KCOc amb el temps que portaven els pacients en tractament amb cutánia retardada inespecífica a l'alveolitis CiA. Per últim, van determinar els nivells sérics de CiA el mateix dia al•lérgica extrínseca que es practicava la prova de transferencia del CO, per intentar-los

correlacionar amb el %DLC0c i amb %KCOc. Métodes estadístics: V. Curull, F. More!!, R. Orriols i M. Montané prova de la t d'Student, análisi de la varianca i coeficient de carreta-ció de Pearson (r). Servei de Pneumologia. Hospital General Universitari de la Vall d'Hebron.

Barcelona. Resultats. No vam trobar diferéncies estadisticament significatives

Si bé l'estudi de la hipersensibilitat cutánia retardada (HCR) contra (DES) entre les mitjanes de %DLC0c (ni de %KCOc) dels pacients l'antigen (Ag) causal de l'alveolitis allérgica extrínseca (AAE), s'ha tractats amb CiA i amb AZA (taula 1), entre les mitjanes d'aquestes mostrat útil en el diagnóstic de la malaltia, la HCR inespecífica variables (%DLC0c i %KCOc) de cadascuna de les 4 subdivisions

-, ha estat molt ménys avaluada. Tot i que estudis inicials del nostre esmentades i tampoc vam poder demostrar DES (taula 2). No vam

[ grup van evidenciar-ne una disminució, la patogénia d'aquesta de- trobar correlació entre el temps que portaven els pacients en tracta-pressió és desconeguda. No disposem d'estudis que hagin relacionat ment amb CiA, amb el %Di CO., ni tampoc amb el %KCOCla disminució de la HCR inespecífica amb la inflamado pulmonar. (r: — 0,119; p = 0,226 i r: — 0,101; p = 0,263, respectivament). No Amb l'objectiu de conéixer la HCR i els factors que poden influir-hi, vam trobar correlació entre els nivells sérics de CiA ni amb el

—r vam estudiar prospectivarnent 20 pacients amb AAE tipus pulmó del %DLC0c ni amb el %KCOc (r = 0,205; p = 0,096 i r = 0,053; cuidador d'aus. Coincidint amb el diagnóstic, i seguint la metodologia p = 0,369, respectivament).

I habitual, es procedia a la injecció intradérmica d'una bacteria antigé-nica, constituida per candídina (CAN), tricofitina, PPD, toxoide estafi- Conclusions. a) No hem pogut trobar diferencies en la difusió entre lococ i estreptocinasa-estreptodornasa (EC-ED). Es va valorar la els pacients que prenen CiA i els que prenen AZA; b) no hem pogut reactivitat específica a cada Ag i la reactivitat global al conjunt d'Ag, demostrar que la CiA produeixi una disminució significativa ni de la ambdues de forma quantitativa i qualitativa. La definició de resposta DLCOc ni de la KC0c en diferents moments posttrasplantament, i no normal s'obtingué a partir deis estudis previs en un grup control de la han existit, amb el temps, variacions de la crco en els pacients mateixa área. L'Ag amb una major reactivitat fou el PPD, seguit de tractats amb CiA, i c) no hem trobat correlació entre la transferencia la CAN i l'EC-ED. Globalment, només un 35 % dels pacients van del CO i els nivells sérics de CiA. mostrar una resposta normal, des del punt de vista qualitatiu. No es va observar correlació entre la HCR i el temps d'evolució deis Taula 1 símptomes, ni el grau d'afectació funcional respiratória. En els pa-cients amb resposta cutánia normal, la limfocitosi en lavatge bronco- Nombre %D1,C0c %KCOc alveolar (LBA) era significativament inferior (32,6 + 8 %) a la que s'observa en els pacients amb depressió de la HCR (49,2 + 12 %) CiA 42 98,8* 107,9 (p = 0,04). AZA 9 99,5* 109,2

Prova de la t d'Student; p = 0,89; *p = 0,86. Conclusions. a) La disminució de la HCR inespecífica és una troba-lla freqüent en l'AAE tipus pulmó del cuidador d'aus; b) aquesta depressió no depén del temps d'evolució de la malaltia, ni de l'afecta- Taula 2 ció funcional, i e) la major limfocitosi, en el LBA, en els pacients amb

••• alteració de la HCR, suggereix que aquesta depressió pugui estar Nombre %DLC0c %KCOcrelacionada amb el cúmul de limfócits, l'anomenada compartimenta- CiA < 12 m 27 100,1* 108,8 lització de la resposta immunitária, a nivel! pulmonar. CiA 12-24 m 9 100,2* 112,4

CiA > 24 m 6 90,5* 97,0 AZA > 24 m 9 99,5* 109,2

1 Análisi de la varianca; p = 0,71; * p = 0,82.

Capacitat de transferéncia del CO en pacients amb trasplantament renal en tractament amb ciclosporina o azatioprina

Interés de l'espirometria a l'asma estable A. Juan, J.M. Bofill, X. de Gracia, M. Morlans*, A. Segarra*, B. Gallego i C. Mayordomo J.J. Heredia, M. Rodríguez, S. Quintana, I. Mir i C. Viñas Servei de Pneumologia. *Servei de Nefrologia. Hospital General Universitari Servei de Pneumologia. Hospital Mutua de Terrassa. Barcelona. de la Vall d'Hebron. Barcelona.

El propósit d'aquest estudi fou conéixer la capacitat que tenen els . Objectiu. S'ha suggerit una possible afectació pulmonar per la pacients amb asma de reconéixer la presencia duna obstrucció del

ciclosporina (CiA) que provoca una disminució de la capacitat de flux aeri, la milloria amb un broncodilatador, i les variacions de la transferencia del CO (CTCO) en pacients amb trasplantament car- situació funcional en dies diferents. Completaren l'estudi 39 pacients díac. Si es confirmessin aquestes observacions es podria qüestionar la (32 dones) amb asma estable i amb una edat de 49 + 16. Als seva utilització. Hem comparat la CTCO entre els pacients tractats pacients se'ls administrá, de forma aleatoria i en dies consecutius, amb CiA i amb azatioprina (AZA) i hem estudiat si la CiA pot afectar placebo i 600 lig de terbutalina en aerosol. A través d'un qüestionari a la CTCO en algun moment després del trasplantament. Tarnbé se'ls pregunta si estaven asimptomátics o no, si havien notat minora s'avalua si els nivells sérics de CiA podrien tenir relació amb aquesta després de cada aerosol, quin dels dos preferien, i si es trobaven igual possible alteració de la CTCO. que el dia anterior. Si els pacients havien distingit correctament, tots

dos dies, la presencia o abséncia de millora, sels considera percep-Material i métodes. Entre el 1989 i el 1991 vam estudiar 51 pa- tors sensibles (PS), i si no va ser així, perceptors insensibles (PI). cients amb una edat de 20-67 anys (mitjana: 43,8), 42 homes i 9 dones, que van ser sotmesos a un trasplantament renal (TR) entre Resultats. Presentaren obstrucció a l'espirometria 30 pacients, deis els anys 1979 i 1990. Vam determinar la CTCO pel métode de la quals 7 (23 %) deien estar asimptomátics. Nou presentaren una respiració única (DLCO„), la KCO: DLCOsa/V alveolar. Vam corregir espirometria normal, tres (33 %) dels quals afirmaven estar asimpto-I aquests valors amb l'hemoglobina i vam prendre com a variables el mátics. Foren PS 18 (46 %) i PI (54 %). Manifestaren millora subjec-seu percentatge respecte al teóric (%DLC0c i %KC0c). Després del tiva, amb el placebo, sense canvi significatiu al FEV1 16 (41 %). Van TR, 42 pacients van prendre CiA (34 homes, 8 dones; mitjana d'edat preferir la terbutalina 18, 5 preferiren el placebo i 16 no tingueren 43,2 anys [20-67)) i 9 AZA (8 homes, una dona; mitjana d'edat 46,3 cap preferencia. Dels pacients als quals un o altre inhalador els anys [37-54]) i vam comparar el %DLC0c i el %KCOc en ambdós resulta indiferent 7 (43 %), havien millorat significativament amb el grups. Els pacients es van dividir en: a) tractament amb CiA menys broncodilatador i no amb el placebo. La diferencia de FEV I entre els

7 de 12 mesos; b) CiA entre 12 i 24 mesos; c) CiA més de 24 mesos, i 2 dies fou 11 % en 18 pacients, dels quals 8 (44 %) la van d) AZA més de 24 mesos, comparant igualment el %DLC0c i el percebre, 11 (52 %) dels que presentaren una diferencia de FEV I%KCOc entre ells. Vam intentar correlacionar també el %DLC0c i el Ls 10 % van afirmar trobar-se igual tots 2 dies.

27

38 ANN MED (BARC) VOL. LXXIX, NÚM. 2, 1993

Conclusions. Els controls objectius (espirometria o peak-flow) són Material i métodes. Várem analitzar mostres de LBA i teixit imprescindibles en els pacients amb asma per conéixer: a) la presén- pulmonar obtingudes de pacients als quals se'ls va practicar una cia o no d'obstrucció al flux aeri; b) la resposta al tractament, i c) la exéresi quirúrgica (pneumectomia o lobectomia) i als qui sels hi millora o empitjorament en dies diferents. La impressió subjectiva del havia fet préviament una fibrobroncoscópia amb LBA. El grup estu-pacient és molt imprecisa. diat el formaven 10 pacients, 9 homes i una dona, d'edats compreses

entre 61,5 ± 7,1 anys, tributaris de cirurgia en 9 casos per neoplásia pulmonar i en un cas per bronquiéctasi. Les mostres de LBA (5 ml) van tractar-se amb Ileixiu comercial prefiltrat (5 ml) i després van ésser filtrades a través de filtres de policarbonat de 0,4 u de porus. Els filtres es van analitzar amb SEM i EDXA. Es va realitzar una

Importáncia de l'asma bronquial ocupacional análisi semiquantitativa deis elements presents en la mostra (Si, Al, a la població. Estudi preliminar Fe, Mg) determinant el peak/background (p/b) i el percentatge

atómic (%) deis diferents elements. Les mostres de teixit pulmonar J. Ribas, E. Monsó, A. Rosell, J. Sunyer*, I. Miró, es van recollir del matebc lóbul en qué s'hi havia fet el LBA, evitant J. Izquierdo i J. Morera les zones immediatament peribronquials, subpleurals i perineoplási-

ques, fragment de 20 mg de teixit (pes sec) que era tractat i analitzat Servei de Pneumologia. Hospital Germans Trias i Pujol. *Institut Municipal de la mateixa manera que la descrita pel LBA. d'Investigació Médica. Barcelona.

L'asma bronquial ocupacional és freqüent en alguns ambients labo- Resultats. Els resultats es mostren a la taula següent. rals, encara que fins ara no s'ha valorat la importáncia del factor etiológic ocupacional en la prevalenca de l'asma bronquial a la comu-nitat. LBA* Teixit* Correlacio** Objectiu. Conéixer la prevalenca d'asma bronquial d'etiologia ocupa- Si 0,6294 + 0,4629 1,214 ± 1,230 — 0,546 cional a la comunitat. Mg 0,8800 ± 1,0400 1,317 ± 1,285 0,730

Fe 1,500 + 1,9800 1,430 ± 1,180 0,824 Material i métodes. S'ha aplicat un qüestionari autocontestable per Al 0,1129 + 0,2100 0,645 ± 0,610 0,770 correu a 4.000 persones majors de 18 anys. Els escollits resideixen a Badalona i són triats aleatóriament a partir del cens electoral. Es *Mitjana i DE del peak/background de cada element; **correlació LBA-teixit realitzen 2 trameses i una trucada telefónica als que no hagin contes- (coeficient de Spearman). tat. L'enquesta está formada per 7 preguntes referents a simptoma-tologia d'asma (questionari IUAT), 3 sobre relació entre símptomes i ocupació i una sobre feines potencialment causants d'asma ocupa- Conclusions. Existeix una tendencia a la correlació inversa entre el cional. contingut de Si en el LBA i en el teixit pulmonar. Els pacients amb

una major fixació de compostos de Si (silici/silicats) en el teixit Resultats. Es consideren els resultats després de la primera trame- pulmonar tenen nivells de detecció de Si baixos en el LBA. Per tant,

1 sa. Deis 4.000 qüestionaris enviats, 41 corresponien a domicili erro- l'análisi mineralógica per SEM + EDXA del LBA no és prou escaient ni, 622 foren contestats i 3.337 no foren contestats. L'índex de per a estimar el contingut en silici/silicats del teixit pulmonar. resposta ha estat del 15,71 %. De les respostes obtingudes, existeix simptomatologia d'asma en 272 casos (43,72 %), antecedent laboral significatiu en 178 casos (28,61 %) i associació entre simptomatolo-gia en horari laboral i ocupació significativa en 54 casos (8,68 %). Els pacients asmátics amb simptomatologia en horari laboral i antece-dents laborals significatius representen el 19,85 % del total de la població asmática. Importáncia pronóstica de l'activació del oncogen

K-ras en cáncer de pulmó cél-lula no petita 1 Conclusions. Els resultats preliminars després de la primera trame-sa presenten, sens dubte, un biaix significatiu, donada la molt elevada A. Font, J. Roig, C. Hernández, J. Maestre, M. Canela, prevalenca de simptomatologia asmática a la població que ha contes- S. Li i R. Rosell tat el qüestionari. Malgrat aixó, es pot inferir que la proporció de malalts amb sospita d'asma bronquial ocupacional és forca elevada Servei d'Oncologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona. (19,85 % del total d'asmátics i 1,36 % de la població general). Si Barcelona. aquests resultats es confirmen en fases posteriors de l'estudi, la Els malalts amb mutilacions de l'oncogen K-ras —en línies cel•lulars—importáncia de l'asma bronquial ocupacional a la població pot ser molt superior a l'estimada fins ara. presenten una pitjor supervivencia. Per definir el valor pronóstic de

les mutacions de l'oncogen K-ras en el cáncer de pulmó de cél•lula no I petita (CPCNP) estudiat la presencia del K-ras mutat a les

mostres quirúrgiques de 66 malalts resecats durant 1988-1990 i a Subvencionat per CIRIT i la Fundado Catalana de Pneumologia. les biópsies de 32 malalts en CPCNP estadi IIIB i IV tractats amb carboplatí i etopósid. Es va realitzar la reacció en cadena de la polimerasa del ADN i posterior hibridització d'oligonucleótids per detectar possibles mutacions als codons 12, 13 i 61 del gen K-ras. Mutacions del K-ras es van trobar en 13 dels 66 malalts intervinguts, en 8 de 38 casos de carcinoma de cél•lules escamoses, en 3 de

• Material inorgánic: correlació entre lavatge 22 casos d'adenocarcinoma i dos de carcinoma. de cél-lula gran. Les bronco-alveolar i histologia pulmonar mutacions puntiformes foren múltiples, el patró més frequent va A. Carreres, E. Monsó, J.J. Tura*, C. Xaus*, A. Teixidó, ésser de glicina a valian, nou mutacions a nivell del codo 12 i 4 del

codó 61. La supervivencia deis malalts quirúrgics K-ras positiu va A. Rosell, M. Haro i J. Morera ésser pitjor que el grup K-ras negatiu (p = 0,01). La mitjana de

supervivencia pels 33 tumors no K-ras negatius va ésser superior als Servei de Pneumologia. Hospital Germain Trias i Pujol. Badalona. *Consell Superior d'Investigacions Cientifiques (ITOT). Barcelona. 48 mesos vs 18 mesos pel grup de 8 malalts no K-ras positiu. Pel

subgrup quirúrgic N2, la mitjana de supervivencia va ser de 15 mesos Degut a la relativa facilitat per a obtenir mostres de lavatge bronco- per 9 malalts amb tumors K-ras negatius i de 5 mesos en 3 casos de alveolar (LBA), podria ésser útil determinar si l'análisi del LBA és K-ras positius (p = 0,03). Deu de 32 malalts en estadi IIIB i IV (31 %) representativa del material inorgánic tissular. presentaven un ampli espectre de mutacions, als codons 12 i 61 i en

tots els subtipus histológics. Els malalts K-ras positius no van presen-Objectiu. Determinar la correlació entre el contingut elemental deis tar resposta a la quimioterápia, deis 22 malalts restants K-ras nega-diferents elements (Si, Al, Fe, Mg) en el LBA i en el teixit pulmonar tius va haver-hi una resposta completa i 6 parcials (32 %). La mitjana amb la utilització de microscópia electrónica d'escombrat (SEM) i de supervivencia del grup K-ras positiu va ser de 6,1 mesos en l'análisi dispersiva d'energia Rx (EDXA) (análisi semiquantitativa). comparació al grup K-ras negatiu de 10,4 mesos (p = 0,02).

28

XI DIADA PNEUMOLÓGICA 39

Conclusions. La identificació de l'activació del K-ras en un subgrup daris, 18, entre els contactes deis tuberculosos VIH(+) i 7, entre els de pacients en CPCNP representa un grup desfavorable amb inde- contactes deis VIH(—). Aquesta major freqüencia de casos secundaris pendencia de l'estadi i del tractament, confirmant les troballes en generada pels pacients tuberculosos VIH(+), era, estadísticament, línies cel•lulars. significativa (OR = 2,60; IC 95 lb: 1,01 — 7,50). També és de desta-car que mentre els VIH(—), generaven un cas de tuberculosi, només n'ocasionaven un a cada unitat familiar, els bacil•lífers VIH(+) van generar fins a cinc casos secundaris (tres casos índex van generar Revisió radiográfica de tórax als contactes familiars tres casos secundaris, un quart cas va generar dos casos secundaris,

de 66 casos de sarcoidosi un cinqué cas en va generar tres, un sisé cas va ocasionar-ne quatre i el seté en va generar cinc). E. Fité, J. Maña*, J.M. Alsina i J. Morera Conclusions. Els pacients tuberculosos bacil-lífers VIH(+) generen Servei de Pneumologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. una major freqüéncia de casos secundaris que els bacil•lifers VIH Badalona. *Servei de Pneumologia. Hospital de Bellvitge-Prínceps d'Espanya. negatius. Aixo explica perqué els VIH(+) ocasionen casos secundaris L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. de tuberculosi, generen més casos per cada cas índex que els bacil-lí-

Com la sarcoídosi és una malaltia iceberg, per estimar la verdadera fers VIH(—). incidéncia familiar i el patró de transmissió, alguna autora han propo--r sat la revisió radiográfica deis contactes familiars deis malalts.

Objectiu. Estudiar el rendiment de la radiografia de tórax en la detecció de sarcoídosi, entre els contactes familiars deis casos de sar- Mesotelioma vs adenocarcinoma. coídosi. Estudi immunohistoquímic mitjanpant

anticossos monoclonals: B72,3 i Ber-EP4 Població. Sebcanta-sis casos-índex de sarcoídosi, diagnosticats en 5 hospitals de Barcelona des del 1983 al 1989, que es varen autose- J. Ribas, J. Ruiz, M.D. López-Álvarez*, A. Ariza*, M. Haro, leccionar en acceptar participar en l'estudi. 976 contactes familiars J. Roig i F. Muñoz identificats, d'avis a néts deis casos índex i amb edat superior a 14

Servei de Pneumologia. * Servei d'Anatomia Patológica. anys. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona. Barcelona.

Métodes. El disseny de l'estudi va ser transversal. Els 66 casos- Els anticossos monoclonals (AM) B72,3 i Ber-EP4 slan afegit re-índex foren güestionats sobre els antecedents familiars de sarcoiclosi, centment al piafó immunohistoquímic, utilitzat pel diagnóstic diferen-i per identificar els contactes familiars i la intensitat o grau de cial entre mesotelioma i adenocarcinoina. Aquests 2 AM identifiquen convivencia que mantenien amb cada un d'ells. Ala 976 contactes glucoproteines presents a les cél-lules del l'adenocarcinoma i que no identificats seis hi proposava, a través del cas-índex, la participado en es troben a les cél-lules del mesotelioma. l'estudi de revisió. Als que varen acceptar sels practicava una radio- S'ha aplicat el B72,3 i el Ber-EP4, així com altres marcadors immu-grafia de tórax postero-anterior i lateral. nohistoquímics (queratina, EMA, CEA, LeuM I, vimentina i proteína S-100), a una série de biópsies quirúrgiques formada per 26 mesote-Resultats. Varen acceptar la revisió radiográfica 256 contactes deis liomes pleurals i 17 adenocarcinomes amb afectació pleural. Per a 976 identificats, 3,8 contactes per cas-índex. Varen col-laborar el catalogar un cas com a mesotelioma eren necessaris un context clínic 83,9 % deis contactes amb majar grau de convivéncia amb el cas-ín- i radiológic apropiats, així com una histologia compatible i la no dex, el 37,1 % deis de grau de convivencia intermédia i el 3,5 % deis positivitat pel CEA i LeuMl. de convivencia mínima. Per la história clínica deis casos-índex es Dels 26 casos de mesotelioma, 21 foren positius per queratina, 25 trobaren dos contactes amb sarcoídosi. La relació familiar en tots dos per EMA, 13 per vimentina, 2 per S-100, 6 per B72,3, 0 per CEA, casos fou mare-fill, i la relació de convivéncia del grau major. A O per LeuM1 i O per Ber-EP4. Deis 17 casos d'adenocarcinoma, 16 través del qüestionari i la revisió radiográfica no es detectaren nous foren positius per queratina, 16 per EMA, 12 per CEA, 5 per LeuM1, casos entre els contactes. 5 per vimentina, 5 per S-100, 17 per B72,3 i 7 per Ber-EP4. Els 5 casos d'adenocarcinoma negatius per CEA foren tots positius per Conclusions. a) La rendibilitat de la radiografia de tórax per a la B72,3. detecció de nous casos, entre els contactes familiars deis malalts de Els resultats semblen indicar que el B72,3 és un marcador sensible sarcoídosi, mitjancant un estudi de disseny transversal, ha estat per l'adenocarcinoma i que juntament amb el CEA pot ser útil en el nubla, i b) creiem necessari l'aportació deis estudis amb resultat diagnóstic diferencial mesotelioma vs adenocarcinoma. D'altra banda, negatiu per no produir biaixos en la literatura, en la nostra série el Ber-EP4 no ha estat tan bon marcador d'adeno-carcinoma com en altres séries.

Contagi de la tuberculosi en els contactes • de pacients tuberculosos VIH(+) o VIH(—). Estudi de casos i controls Quantificació de la dispnea durant

la broncoconstricció incluida per metacolina J.A. Cayla, J.M. Jansá i B. Iglesias J. Giner, F. Casan, J. Belda, M. Mayos i J. Sanchis • Institut Municipal de la Salut de Barcelona. Barcelona. Unitat de Funció Pulmonar. Departament de Pneumologia. Objectiu. Avaluar si hi ha diferéncies en el nombre de casos Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona. secundaris de tuberculosi bacil-Iffera generats pels pacients tubercu-

losos VIH (+) i els VIH(—). La dispnea es pot definir com la sensació de malestar durant l'acte de 1 respirar. Els mecanismes que intervenen per produir-la són múltiples

Material i métodes. S'han indos en l'estudi els pacients tuberculo- i diversos. Pot quantificar-se utilitzant escales categóriques i s'ex-sos bacil•lífers, residents a Barcelona, diagnosticats durant 1990- pressa a partir d'una equació exponencial, com la descrita per Ste-1991, i sempre i quan s'hagi realitzat un estudi de contactes. Els vens (1980) per a les sensacions. pacients han estat detectats pel sistema de vigilancia epidemiológica Una de les escales utilitzada per quantificar-la és ¡'escala de Borg, activa que porta a terme el Programa de Prevenció i Control de la que delimita el grau d'intensitat de dispnea en 12 categories, de O a Tuberculosi de 'Institut Municipal de la Salut a Barcelona. S'han 10, amb la següent gradació: considerat "casos" tots els individus tuberculosos bacil•lífers VIH(+) i "controls" els pacients tuberculosos bacil-lífers VIH(—). Cada "cas" ha O Gens 5 Intensa estat aparellat amb un "control" del mateix sexe, edat (± 3 anys) i 0,5 Molt, molt Ileugera 6 del mateix centre declarant. 1 Molt lleugera 7 Molt intensa

2 Lleugera 8 Resultats. S'han analitzat 68 "casos" i 68 "controls", que sumaven 3 Moderada 9 Molt, molt intensa 225 i 216 contactes, respectivament. Es va.cletectar 25 casos secun- 4 Una mica intensa 10 Intensíssima, máxima

29

40 ANN MEO (I3ARE) VOL. LXXIX, NÚM. 2, 1993

L'objetiu del nostre treball fou estudiar la relació existent entre Durada de l'efecte de la CPAPn en pacients l'estímul broncoconstrictor produit per la metacolina, administrada amb OSA per via inhalatória, i l'aparició i intensitat de dispnea, en un grup d'individus que acudien al laboratori per sotmetre's a un estudi de la J. Abad, J.A. Fiz, M.J. Cremades, E. Monsó, J. Roig seva funció pulmonar. i J. Morera Várem estudiar 80 individus (24 homes i 56 dones) amb una mitjana de 30 (12) anys i diagnóstic de presumpció d'asma bronquial. La Servei de Pneumologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

prova de provocació bronquial es va realitzar seguint la normativa Badalona. Barcelona.

SEPAR-1987, amb un nebulitzador Hudson-1499 i amb maniobres La terapia diaria amb CPAPn és efectiva en pacients amb OSA. La d'inhalació des de volum residual fins a capacitat pulmonar total, terapia intermitent ha estat proposada, peró es desconeix el temps duna dissolució tamponada de metacolina de 25 mg/ml. Préviament a que passa entre la interrupció de la CPAPn i el moment de reaparició la realització de cada espirometria es preguntava al pacient sobre la de les manifestacions de la malaltia del son. intensitat de la dispnea utilitzant l'escala de Borg. Dels 80 pacients estudiats, 48 varen mostrar una prova de provoca- Material i métodes. Cinc pacients afectats d'OSA (4 homes i una ció positiva, amb un descens mitjá del FEV1 de 30 (9) % i 32 varen dona; mitjana d'edat 55,4 ± 19,1; pressió mitjana de CPAP de ser negatius, descens del FEV1 de 10 (6) %. La intensitat mitjana de 8,6 + 1,9 cm d'H20) participaren en aquest estudi. Tots havien dispnea fou de 4 (2) en el grup de positius i de 1,9 (1,6) en el negatiu utilitzat CPAP, durant els 2 anys previs. Es va realitzar un estudi J

(p< 0,00005). La intensitat de dispnea s'expressa mitjancant l'equa- polisomnográfic i gasométric diari matutí, durant 5 nits consecutives ció: (primera nit amb CPAP i les següents 4 nits sense CPAP).

Dispnea = 12 — 0,12 x FEV1 %; r: — 0,739, p < 0,00001 Resultats. a) La IM1/11 va augmentar durant la segona nit (de 0,0 ± 0,0 a 34,6 ± 21,2). El test ANOVA de les 5 nits mostrá F:

L'estímul produit per la metacolina sobre els receptors vagals de les 5,08 (p < 0,008). La relació entre IAH i el número de dies fou de

vies aéries produeix, a més a més de la broncoconstricció, un estat de IAH/h: — 35,72 ± 4,4 (dia) — 6 (dia) (r: 0,69), i b) la saturació míni-

malestar en la respiració. En els pacients asmátics estudiats, el límit ma va disminuir progressivament durant les 5 nits (primera nit

préviament establert en el marge de descens del FENT], per interrom- 88,6 ± 4,7; darrera nit 67 ± 16,8). El test de Friedman va donar

pre la provocació, va condicionar que la dispnea apareguda fos només, X2 = 12,2, p < 0,016. La correlació del coeficient de Sperman, entre

de Ileugera a moderada intensitat, i que l'equació s'ajustés millar de la saturació d'oxigen en el número de dia: r: 0,58 (p = 0,002).

forma lineal. En qualsevol cas, la intensitat de la dispnea apreciada del pacient, fou directament proporcional al descens observat en el Conclusions. En pacients afectats d'OSA, l'efecte de la CPAP

FEV1 durant la prova de provocació. nocturna no es manté després de la seva interrupció.

9

e

30