Butlletí 80

Casal dels Catalans de Califòrnia Desmbre de 2009 - núm. 80

el butlletí|

Reconeixement de la tasca feta pels Catalans que viuen a l’exterior Per molts catalans que vivim a l’exterior, el fet de difondre i promoure la llengua i cultura catalana al país on residim és una manera d’estar més a prop del nostre país. Ho fem desinteressadament i voluntàriament sense esperar res a canvi. Per mi particularment, les tasques en les que he estat involucrada durant 22 anys, classes de català, festes tradicionals, reunions, xerrades, caminades, exposicions, sopars, cau de la mainada….no només m’han fet apropar a Catalunya, sinó que diria que m’han ajudat a viure al meu país d’acollida. L’IPECC, Institut de la Projecció Exterior de la llengua i Cultura Catalana, fa vint-i-un anys que va començar la convocatòria i atorgament del premi J.M. Batista i Roca a catalans i catalanòfils que viuen arreu del món, per reconèixer la tasca que duen a terme a fora de Catalunya i per mantenir la presència catalana al món i presentar Catalunya i la cultura catalana a l’exterior. El dia 6 de novembre del 2009 a Barcelona, es va fer l’entrega de la XXI edició d’aquests premis i sortosament, jo vaig ser una de les deu persones guardonades d’aquest any. Com he dit abans, tot el que he fet per Catalunya ho he fet sense esperar res a canvi. Difondre la cultura catalana a Califòrnia, ha sigut un repte que m’ha donat molta satisfacció. Quantes i quantes vegades quan alguna persona m’ha sentit parlar en català amb algú altre, ens ha preguntat quina llengua parlem. Sempre amb molt d’orgull i de manera molt detallada he dit que parlava en català i encara més, explicar que el català és una llengua que es parla a Catalunya i a tots el Països Catalans. Així també aprofitar per explicar on està, geogràficament situada, Catalunya. Durant aquesta trajectòria de més de vint anys, he passat moltes estones bones i he tingut moltes alegries i sempre m’ha fet feliç poder fer d’ambaixadora de Catalunya al meu país d’acollida.

Quan vaig rebre la notificació que m’havien atorgat el premi, no m’ho acabava de creure i tampoc creia que havia fet tant com això com perquè se’m concedís un premi. Mica a mica hi he anat donant voltes i ara em sento molt honorada que hi hagi gent que reconegui les tasques més petites o més grans dels catalans a l’exterior. Gràcies IPECC per el vostre reconeixement a aquesta tasca i també gràcies a tots el que han fet possible que jo pugués fer-la. No tan sols amics catalans i catalanòfils a Califòrnia que han format part del meu equip, sinó als amics i família de Catalunya, que en un moment o altre els he necessitat perquè m’enviessin alguna cosa o altra, una lletra d’una cançó, una llegenda de Sant Jordi, música, etc, etc i de manera molt especial agraeixo a la meva família. Al meu marit i a la meva filla que, incansablement, m’han acompanyat a gairebé totes les funcions que el Casal ha organitzat. Continuaré doncs amb aquesta tasca i continuaré engrescant a d’altres i sobretot als joves perquè al cap i a la fi, ells són el nostre futur. Gràcies a tots i visca Catalunya!

Carta de la Presidenta

Calendari 3

Notícies breus 5

Bona cuina 12

Actes del Casal 13

Sabies que... 19

Treu la llengua 21

Una volta al món 22

Epitom 23

Articles 28

L’entrevista 46

índex

Carme Roig

Casal dels Catalans

de Califòrnia PO Box 91142,

Los Angeles, CA 90009

Tel. +1 310 640 88 47

[email protected]

www.casalcalifornia.org

|

Editora en cap

Belén Vicéns

Co-editors

Pere Garriga

Josep Barberillo

David Barral

Xavier Cordobés

Fernán Saiz Poyatos

Correctores

Eva Aymamí

Núria Ros

Col.laboracions

Samuel Antoñanzas

Anna Batet

Joan Comellas

Lourdes Encinas

Pere Garriga

Carme Guimerà

Montse Jason

Josep G LLauradó

Angelina Miró

Isaac Moreno

Carme Roig

Núria Ros

Laia Vicens

Teresa Wroblewski

Disseny i fotografia de portada

Belén Vicéns

Les opinions expressades al Butlletí

són les dels autors/res dels articles

Amb el suport de la:

Crèdits

el But l let í ||||Casal dels Catalans de Cal i fòrnia

Casal dels Catalans de

Califòrnia PO Box 91142,

Los Angeles, CA 90009

Tel. +1 310 640 88 47

[email protected]

Letter from the president Recognition of the achievements of Catalans who live abroad

For many Catalans who live abroad the ability to divulge and promote Catalan language and cul-ture in our country of residence is a way of feel-ing closer to our country. We do this unselfishly and willingly without any expectation of a com-pensation.

For me, in particular, the work which I have per-formed over the last 22 years: Catalan classes, traditional festivities, meetings, talks, hikes, ex-hibits, dinners, the children’s club… has not only made me feel closer to Catalonia, but, I would say, has helped me live better in the country in which I live and has welcomed me.

IPECC, the Institut de la Projecció Exterior de la Llengua i Cultura Catalana (Institute of Promo-tion Abroad of the Catalan Language and Cul-ture), created some 21 years ago the Batista i Roca Prize to recognize the task that Catalans and Catalanophiles who live abroad perform to maintain Catalonia’s cultural presence in the world at large.

On November 6 2009, the XXIst edition of these prizes were awarded in Barcelona and by my good fortune, I was among the ten persons honored. As I said earlier, all of my work up to now has been completely altruistic. Promoting Catalan culture has been a challenge that has fulfilled me. I cannot count how many times someone has overheard me speaking Catalan and has asked me what language we were speaking. I have always been proud to give a full and detailed answer saying I was from Catalonia, that Catalan

is a language spoken in Catalonia and a number of surrounding countries. I have then explained where Catalonia is located geographically. During the more than twenty years in which this country has been my residence I have had so many good experiences, experiences which have made me very happy, while acting as Catalonia’s ambassa-dor.

When I received the notice of the award this year I could hardly believe I had done enough to merit the prize. But, little by little, I have been accepting in my own mind the honor that by this recognition other Catalans recognize the little or great work other Catalans living abroad perform. Thank you then IPECC for this recognition and thank you also all of you who have made possi-ble my award. No only those Catalans and Cata-lanophiles of California who have been members of my team, but friends and family in Catalonia, who at some time have helped me find some-thing: a song, a legend of St. Jordi, music, etc. In a very special way I want to thank my family, my husband and my daughter who, tirelessly, have supported me at nearly all of Casal’s events.

I will continue in this effort and I will continue encouraging others and, above all, young people to join me. They are truly our future.

Thank you all and long live Catalonia!

Carme Roig

el But l let í Casa l de ls Catalans de Cal i fòrn ia ||||

Actes del Casal compilades per Pere Garriga Calendari d’activitats previstes

GENER

7 FEBRER Dinar de dones al Museu d’Art de Long Beach

MARC Caminada. Lloc/Horari a determinar

Per propostes o preguntes contacteu a [email protected]

25 ABRIL Aplec de primavera al Rancho Dominguez

MAIG

26 JUNY Sant Joan. Lloc/Horari a derminar.


JULIOL

AGOST

11 SETEMBRE Dinar de Germanor. Lloc/Horari a determinar.


17 OCTUBRE Aplec de tardor al Rancho Dominguez

NOVEMBRE La Castanyada al Rancho Dominguez

DESEMBRE Dinar de Nadal al Rancho Dominguez


Calendari d’activitats previstes

JANUARY

FEBRUARY 7 Ladies lunch at the Long Beach Museum of Art

MARCH Hike. Location/Hour to be determent

For proposals and questions contact to [email protected]

APRIL 25 Spring Picnic at Rancho Dominguez

MAY

JUNE 26 Sant Joan. Location/Hour to be determent.


JULY

AUGUST

SEPTEMBER 11 Brotherhood Lunch. Location/Hour to be determent.


OCTOBER 17 Fall Picnic at Rancho Dominguez

NOVEMBER La Castanyada at Rancho Dominguez

DESEMBER Christmas Lunch at Rancho Dominguez


Actes del Casal compilades per Pere Garriga 1 de 6

REUNIÓ DEL CONSELL DEL CASAL DELS CATALANS DE CALIFORNIA Diumenge dia 11 d‘octubre 10 del matí Rancho Domínguez (sala soterrani) Assistents: Anna Batet, Quim Vallvè, Laia Vicens-Fuste, Nor-

ma Vargas, Montse Jason, Ornella Torralba, Anna Torrents i Carme Roig. Es van excusar: Marius Cucurny, Pere Garriga , Eli de Val i Patricia Hernandez Agenda Web Gasol Eleccions Castanyada/festa de Nadal Classes Català Reunió xarxa nord-americana WEB El primer tema a tocar va ser la nova web. Es va informar que no s‘ha fet res des de l‘última reunió. S‘ha decidit que el diumenge dia 25 ens reunirem al Rancho a les 10 ( abans de la castanyada) per a practicar com accedir i practicar com entrar la infor-mació. L‘Ornella contactarà amb en Ricard per veure si també pot assistir a la reunió. Pau Gasol. La Carme va informar que ha estat en contacte amb el manager d‘en Pau Gasol i que, tal i com vam quedar a la última reunió, li vaig donar tres caps de setmana al novembre i que em digués si al-gun dels caps de setmana fóra un bon dia per rebre al Pau al nostre Casal. Va dir que ell no tornava a LA fins el 12 d‘octubre i que em contactaria quan arribés, ja que havia de comprovar que el calendari estigués disponible per aquell dia. El dia que em va dir és el 21 de novembre. Es va parlar del que es podria fer: es va arribar a la conclusió que es faria al Rancho (La Montse miraria que estigués lliure aquell dia) i es convidaria a tothom que tenim a la llista. Es faria un ―catering‖ o una bar-bacoa. La barbacoa la faria un senyor que porta tots

els estris i fa el que li demanes, carn, pollastre, llom, etc. La Norma i la Montse contactaran amb la perso-na que elles coneixen. Es va parlar també de com organitzar-ho. Es va dir que es faria pagar un preu més reduït pels socis i també es va decidir d‘inscriure‘ns al servei Paypal. D‘aquesta manera, la gent pagaria abans d‘anar a la trobada i nosaltres tindríem els diners per a pagar el menjar per endavant. L‘Anna Torrents i l‘Ornella van dir que mirarien el que es demana i que es comunica-rien amb la Patricia per si ella ho volgués fer, ja que ella té la informació del número de compte etc. (encara portaria la caixa per la gent que no te accés a internet) També es va parlar de quant es faria pagar i com controlaríem a la gent que només vingués per veure al Gasol i marxar. Es va decidir que es faria pagar un mínim de 25 o 30$, no ho recordo bé ara, i que els nens pagarien 15$. Tindríem algú a la porta (pagant) que controlaria qui entrés. Becaris/butlletí La Carme va informar que el dia 24 de setembre es van reunir a UCI amb els nous beca-ris. Allà mateix, es van distribuir els càrrecs de cada becari. El butlletí es va modificar una mica per tal que no ens passin coses per alt. Així que ara hi haurà un organitzador que és en Fernan i ell serà el que s‘asseguri que tot el que entra vagi on ha d‘anar. Ell, el nou editor, en Pere Garriga i el grup de butlletigoo-glegroups rebran la informació i s‘anirà distribuint a qui toqui. Es va comentar que a l‘últim butlletí hi ha moltes fal-tes i ens assegurarem que no torni a passar. L‘Anna Torrents es va oferir a fer correccions quan sigui necessari. La Carme demanarà que s‘afegeixi al grup de butlletí. Els articles pel butlletí 70 s‘han d‘enviar abans del 15 de novembre. La Norma va demanar que, a més de posar anuncis al butlletí, ens ajudarien a finançar el butlletí, i que s‘afegeixi una llista de tots els socis i els negocis que tenen. Ho demanaríem per la llista de tothom i després també ho afegiríem al butlletí. Així tothom sap que si algú necessita un dissenyador, un arqui-tecte, un contable etc., hi pot accedir. A vegades això va molt bé, especialment per gent que acaba d‘arribar.


Actes del Casal

SEU La Norma va compartir amb nosaltres les opinions de la gent sobre els somnis de la Seu ideal per al Casal que va recollir el dia de l‘aplec. Va dir que estava molt interessada en saber com funcionen les subhastes, ja que hi ha oportunitats excel·lents per comprar propietats. La Norma va encomanar la seva il·lusió i el seu somni de la possibilitat de poder tenir una Seu. També es va parlar de la possibilitat de fer la compra entre uns quants socis i arreglar-ho de manera que el local es fes servir per a les activitats del Casal i després fer-lo servir per a llogar-lo. També es va proposar de fer la proposta a NY a la reunió de la xarxa, per a veure si la Generalitat pogués donar una subvenció. Reunió de la Xarxa Nord-americana a NY La Laia i l‘Ornella aniran a la reunió de la xarxa a NY. Van demanar què voldríem que es proposés. Es va decidir que el tema més important a tocar era el tema de la subvenció extraordinària que, segons la Generalitat i la Sra. Dotor, ens havien enviat al compte del Casal i que nosaltres mai hem rebut encara. Després de moltes indagacions, i després de suggerir que en el passat ja havia passat el mateix, i era que no s‘hagués enviat els diners a San Diego enlloc del nostre Casal. Efectivament feia uns dies que la Sra. Dotar va dir que havien trobat l‘error i que efectivament els diners els havien enviat erròniament al casal de San Diego, enlloc del nostre. Vam demanar que intentessin esbrinar el que va passar i quan rebrem els diners que ens van dir que ens atorgaven per la subvenció extraordinària (per al viatge a NY i per a l‘exposició de dones catalanes escriptores) La reunió es va acabar una mica més tard del que volíem (com sempre), però es van discutir moltes coses i es va fer molta feina.

Classes de Català per adults i nens Com que no tenim la subvenció ordinària per a pagar les classes de català durant tres anys, es va decidir que continuaríem cobrint la meitat de les despeses de les classes per a nens. L‘altra meitat, la cobriria la família. Es va proposar de fer un anunci que aniria a la llista del tothom i també al butlletí. Demanant qui està interessat en classes de català i on? Orange County o LA. Per OC, l‘Anna Torrents es va oferir de mestra, i a la zona de LA l‘Eva Aymamí també va dir que possiblement ho podria fer. Les classes començarien al gener. La Laia farà l‘anunci. Castanyada i Halloween L‘Anna Batet va dir que el grup del CAU voldria fer la castanyada/Halloween obert a tothom qui volgués. Es faria al Rancho, a dalt, al costat del soterrani, i fer servir el soterrani pel que fos necessari. Es va decidir fer-ho diumenge dia 25 d‘octubre a les 12 del migdia. Es va dir que algú faria panellets i que ho portarien tot preparat perquè els nens també en fessin. Per menjar es faria potluck. L‘Anna faria l‘evite i la Carme ho enviaria també al tothom i es penjaria a la web. Hi hauria concurs de disfresses per adults i petits, i també concurs de truites. Es portarien regalets per als guanyadors. Eleccions La Carme va demanar, sisplau, que algú s‘apuntés pels càrrecs vacants. Va demanar que s‘enviés la crida a les eleccions amb les responsabilitats de cada càrrec ASAP. Li demanaria al Pere que ho enviés. La Carme va dir que ha de sortir algú pels càrrecs de president i secretari, sobretot. Les eleccions s‘haurien de fer al novembre i llegir els resultats al desembre, potser a la festa de Nadal. Hi ha una colla de gent per vocals. La Laia va proposar que els càrrecs es doblessin. O sigui, que cada càrrec tingues un ajudant, excepte per president, que ja hi ha el vicepresident. També seria bo que es mirés on es viu, ja que si t‘has de reunir és millor estar a prop.

2 de 6


3 de 6

Sunday October 11, 2009 The meeting starts at 10:45AM in the Basement Meeting Room of the Rancho Dominguez with the at-tendance of Anna Batet, Quim Vallvè, Laia Vicens-Fusté, Norma Vargas, Montse Jason, Ornella Tor-ralba, Anna Torrents and Carme Roig. Marius Cu-curny, Pere Garriga , Eli de Val and Patricia Hernan-dez excused themselves. Web The first matter discussed was the new web page. No work has been done on it since the last meeting. On the 25th of the current month a meeting will be held at 10AM prior to the Castanyada to practice how to ac-cess information into it. Ornella will contact Ricard to see if he can attend. Pau Gasol Carme informed that she has been in contact with Pau Gasol. She gave him three weekends in Novem-ber as possibilities for Gasol to attend an Casal event and to let her know if any of them would be agreeable. He told her that Gasol wasn‘t going to be back in LA until tomorrow, October 12 and he would let her know if he would be available for any of those dates. A pos-sibility seems to November 21. We discussed what we might do. We will plan the event at the Rancho and Montse would take care of catering the affair or cooking a barbecue. The BBQ would be handled by someone that specializes in such who Norma and Montse know. We discussed how the event would be organized. It would be a for pay event with a cheaper cost for members than non-members. We agreed to apply for PayPal. This allows attendees to pay in ad-vance and Casal to pay for the food in advance using reservation funds. Anna Torrents and Ornella will find out how much they charge and they would in turn get in touch with the treasurer, Patricia, with the informa-tion so she could make the final arrangements given that she has our bank account number, etc. The ticket cash box would also be available at the event for those who do not have Internet access. We also discussed what the ticket cost would be and how we would handle people who only be attending to

see Gasol and leave. It was decided that the minimum cost would be $25 or $30 (uncertain now on what was agreed). Children would pay $15. Someone would watch the door. Balsells Fellows/Butlleti Carme informed that on September 24 she got to-gether with the new Balsells Fellows at UCI. The as-signments and responsible fellows were agreed to at the meeting. The Butlletí assignements were changed a little so insure that all phases were covered. In ac-cordance there will now be a Butlletí Organizer, Fer-nan, who will insure that all material is stored in the proper locations. The new editor will be Peter Garriga and the Butlletí google group will be means of Butlletí information distribution. It was commented that the last Butlletí had many spelling mistakes. Anna Tor-rents offered to help with the corrections. Carme will ask she be included in the Butlletí group. The dead-line for new articles to Butlleti 80 is November 15. Norma requested that in addition to putting ads in the Butlletí to help finance it, a list be also included of all member businesses. We would request this informa-tion via ‗tothom‘ and then copy it to the Butlletí. In this manner members would know who they could go to for different types of needs be it designers, architects, accountants, etc. This could be a very useful resource for members who have recently arrived to this coun-try. Classes of Catalan for adults and children Since we do not have the Ordinary Grant to pay for Catalan classes for three years, we would continue to pay for half of the cost of the classes of Catalan for children. The other half would be the responsibility of the parents of the child. It was proposed to announce the classes on ‗tothom‘ and the Butlletí and ask who is interested and where they would like to attend, Orange County or LA. OC classes could be given by Anna Torrent and in LA Eva Aymamí is a possibility. The classes are to start in January. Laia will take care of the ad.

Actes del Casal compilades per Pere Garriga


Actes del Casal

activities and also as a rental for other clubs. It was also suggested that this proposal be made at the Xarxa Meeting in New York to see if La Generalitat could make a grant to Casal in this regard. North-Amercan Network Meeting Laia and Ornella will attend the Netwrok (Xarxa) meeting in New York. They asked the board what they thought Casal should propose. It was decided that the most important matter was the Extraordinary Grant awarded Casal this year which according to La Gen-eralitat and Sra. Dotor has been sent to Casal but we have not seen the funds deposited to our account. It seems that after some research it has been deter-mined that the funds were sent by mistake to the Catalan club of San Diego instead of us. Sra. Dotor has in fact admitted this. We asked that they research this matter more thoroughly because we have yet to receive the funds which were awarded to buy the air-fare to NY and for the exhibit of Catalan women au-thors. The meeting ended later than we had expected but much work was done and many matters discussed.

Carme Roig

Castanyada i Halloween Anna Batet informed that the CAU group would like to offer a combined Castanyada/Halloween party open to all. The party would take place at the Ranch in the gardens. The basement room would be used for what-ever storage might be necessary. The party is to take place on October 25 at 12 noon. Someone will make panellets and there would also be the opportunity for the children to prepare and cook some. A potluck would be offered. Anna would do the Evite and Carme will take care of sending it on ‗tothom‘ and puttingit on the webpage. There will be adult and children costume contests as well as an omelet contest. Prizes will be given out for winners. Elections Carme asked candidates to come forward to fill the vacant positions of the board of directors. She asked that the request be made on the internet with a de-scription of the positions as soon as possible. She will ask Peter to sent it. She emphasized the critical posi-tions of president and secretary have to be filled. Ele-tions should take place in November and do the ballot count in December at, perhaps, the Christmas Party. There are a number of common board members. Laia proposed that the board positions be doubled, such that all positions would be occupied by two persons, one of which would be an assistant. This would be done for all positions except president which already has a vicepresident as an assistant. It would also be valuable that assistants be chosen in geographically close locations. SEU Norma shared with us the opinions of people attend-ing the last Casal aplec on what they might consider was the ideal Casal Club House. She said she was very interested in learning how auctions work for there are excellent opportunities at this time to purchase properties by this method. Norma transmitted her dream of getting a Club House. She also spoke about the possibility to buy a property between a few mem-bers and fix it up so that it could be used for Casal

4 de 6


5 de 6

ACTA CONSELL

28 novembre, 2009

El Consell es reuneix a les 12 del migdia al jardí del Rancho Domínguez.

A s s i s t e i x e n : C a r m e R o i g , presidenta, i els vocals Marius Cucurny, Norma Vargas i Montse

Jason. També assisteix el secretari en funcions Pere Garriga. S’excusen Quim Vallvé, Patricia Petherbridge, Anna Batet, Eli de Val i Ornel.la Torralba.

Agenda

La presidenta ha convocat la reunió per parlar especialment de dos temes d‘urgència: les eleccions al Consell i la festa de Nadal. Altres temes com el dia de reunió del Consell, magatzem, pàgina web, NAFCA, Exposició de Dones, Subvenció, es discutiran també breument.

Eleccions

Les eleccions al Consell del Casal van un any retressades. Es va enviar un email pel ‗tothom‘ anunciant i descrivint els càrrecs oberts i les seves descripcions. No s‘ha rebut cap candidatura. Després d‘una discusió de propostes de candidats entre els reunits es decideix presentar el següent full electoral: President, Pere Garriga; Secretari, Quim Vallvé; VicePresidenta, Laia Vicens-Fusté; Tresorera, Norma Lemoine; Editora Butlletí, Ornel.la Torralba; Cultura, Marius Cucurny; Relacions Públiques, vacant ; Activitats Socials, Montse Jason; Vocals, Anna Batet, Elisa De Val, Eva Aymamí. El Pere es posarà en contacte amb el Quim Vallvé per veure si pot acceptar la posició de Secretari.

Dia reunió de Consell

S‘acorda fer les reunions del Consell el primer diumenge de mes al Rancho Domínguez. La reunió serà de 11:00 a 13:00.

Magatzem

El Pere informa que degut al trasllat de domicili de la Eli s‘ha contractat un nou magatzem pel Casal a Extra Storage, un local al costat del Rancho

Domínguez. El cost és $64/mes amb els primeres tres mesos a meitat de preu. Es proposa demanar al P. Corominas usar els sòtanos del Rancho pel magatzem. El P. Corominas dona el seu consentiment. Els assistents del Consell inspeccionen el lloc i sembla reunir les condicions necessàries. Es farà el trasllat abans de l‘Aplec de Primavera.

Pàgina web i nova adreça electrònica

S‘acorda afegir un blog a la pàgina web del Casal. El Marius es compromet contractar a web experts de Golden State College per a posar la web en marxa. Cal que es posi en contacte amb la Ornel.la per a concretar les coses que hi faltaven fer de la pagina que Ricard Carreras havia dissenyat.

S‘acorda canviar l‘adreça electrònica del Casal de [email protected] a [email protected]. El Pere i la Carme seran recipients. El Pere es bosara en contacte amb els becaris responsables per a posar-ho en marxa.

NAFCA

La Laia explica que s‘està reactivant la NAFCA (North American Federation of Catalan Associations) de la que el Casal havia estat membre. En Gustau Alegret de Nova York n‘és responsable.

Exposició de Dones

S‘està fent una gestió per a presentar l‘exposició de Dones a Cal State Fullerton on hi treballa elnovio de la Ornel.la. El Marius s‘ha posar en contacte amb ell.

Subvenció

El Pere informa que la Patricia li ha dit que encara no s‘ha rebut la subvenció de la Generalitat per a Activitats Extraordinàries 2009.

Festa de Nadal

La Montse reparteix les responsabilitats del menjar de la festa de Nadal. Seguida la reunió es reuneix el grup al nou megatzem del Casal per treure les provisions que es necessiten per la festa.

Correu Casal

Cal posar al P. Garcia a la distribució del correu del Casal. El Pere ho farà.


mailto:[email protected]



Actes del Casal

November 28, 2009

The Consell meets at 12 noon in the garden of Ran-

cho Dominguez. In attendance are , Carme Roig,

president, Marius Cucurny, Norma Vargas and

Montse Jason. Also in attendance is Peter Garriga,

acting secretary. Quim Vallvé, Patricia Petherbridge,

Anna Batet, Eli de Val and Ornella Torralba are ex-

cused.

Agenda

The president has called the meeting to deal with two

urgent matters: the election to Consell and the Christ-

mas Party. Other matters such as the meeting dates

of Consell, the storage facilities, the web page,

NAFCA, the Catalan Women Writers exhibit, grants

will be discussed briefly.

Elections

The elections to Consell are a year behind schedule.

An email had been sent via ‗tothom‘ describing the

positions open. No one has submitted his candidacy.

After a discussion of possible candidates the following

ballot is agreed: President, Peter Garriga; Secretary,

Quim Vallvé; VicePresident, Laia Vicens-Fusté; Tre-

surer, Norma Lemoine; Editor Butlletí, Ornel.la Tor-

ralba; Culture, Marius Cucurny; Public Relations, va-

cant ; Activitats Socials, Montse Jason; Vocals, Anna

Batet, Elisa De Val, Eva Aymamí. Peter will get in

touch with Quim Vallvé to see if he agrees with being

secretary.

Consell Meetings Dates

It is resolved to hold Consell meetings on the first

Sunday of the month at Rancho Dominguez. The

meeting will be between 11:00 and 13:00.

Calendari

La Laia vol fer un Calendari 2010 del Casal amb fotos històriques i corrents del Casal. El Pere enviarà fotos històriques a Laia.

Consell 2008

Presidenta: Carme Roig (2008) (#)

Vice President: Joaquim Vallvé (2009)

Secretaria: Vacant (2009)

Tresorera: Patricia Petherbridge Hernández

(2008) (#)

Relacions Públiques: Norma Lemoine

(2009)

Cultura: Marius Cucurny (2009)

Activitats Socials: Montse Jason (2008)

Butlletí: Belen Vicens (2008)

Vocals: Anna Batet (2008), Laia Vicens-

Fusté (2007), Nuria Ros (2008), Elisa de

Val (2009) .

Representant de Becaris 2008-09 Xavier

Cordobés i Josep Barberillo

( # ) Càrrecs no renovables.

2 de 6


3 de 6

Storage Room

Peter informs that the storage room has been moved

from Eli de Val‘s garage to a new location at Extra

Storage, located close to Rancho Dominguez. The

cost is $64/month with the first three months at half

price. It is proposed to ask Father Corominas to use a

space at the Rancho basement. Father Corominas

gives his permission. After the meeting the location is

inspected which seems to fulfil our requirements. The

move to the new location at the Ranch will take place

after the Aplec de Primavera.

Web page and new email address

It is resolved to add a new blog to Casal‘s web page.

Marius will get in contact with a web expert at GWC to

put it in operation. It is necessary for Ornella to spec-

ify what is missing in the webpage Ricard Carreras

had designed.

It is resolved to change the email address of Casal

from [email protected] to [email protected].

Peter and Carme will be the recipients. Peter will be in

contact with the Balsells fellow responsible to make

the change..

NAFCA

Laia informs that NAFCA North American Federation

of Catalan Associations) is being reactivated. Casal

had been a member. Gustau Alegret of New York is

responsible.

Catalan Women Writers Exhibit

Casal is negotiating to present the exhibit at Cal State

Fullerton where Ornella‘s boyfriend works. Marius will

get in contact with him.

Grant

Peter informs that Patricia has not yet reported the

reception of the 2009 grant funds from La Generalitat

for Extraordinary Activities.

Christmas Party

Montse distributes the responsibilities for the Christ-

mas Party. After the meeting a group of party organiz-

ers get together at the new Casal storage to remove

whatever supplies are needed for the party.

Casal Mail

Father Garcia is to be included in the distribution of

Casal mail flyers. Peter will take of this.

Calendar

Laia wants to make a 2010 Casal calendar with his-

toric photos. Peter will send Laia some photos.





Notícies breus continua a la següent pàgina...

A proposit del poema “I tot plegat tot te [sic] una utilitat” per Marcos Bote

(Ref: Butlletí del Casal dels Catalans de Califòrnia [CCC], Set. 2009, Nº 79, p.33) L‘esmentat poema conté material que és ofensiu a un munt de persones tant si són cristianes com no amb tal que mantinguin una certa dignitat cívica. Elaborant sobre la formosa, i ben estimada a Catalun-ya, llegenda de St. Jordi, el ―poeta‖ Bote ens ha pre-sentat la princesa com una meuca en una casa de putes, freqüentada per ―clero verd i senil‖, en la qual un d‘ells s‘ha oblidat d‘endur-se‘n la bíblia després de la seva ―feina‖ (al menys ací hi ha quelcom positiu: no sabia que la clerecia anés a llocs amb bíblies [?]), la qual ha parat dins la bossa de la princeseta meuca. El príncep, del que hi ha dubte ―si mascle o femella‖, en comptes d‘anar corrents a defensar l‘aimia seva quan sortejada com a plat per al drac, passa el temps al futbol. Malgrat que el poema fins ara és tendenciós ( per què no milionaris, esportistes, policies, militars, etc. visi-tant les cases de putes?), potser podria qualificar-se‘l com dins una generosa augmentació de llicència li-

terària. Ara bé, l‘ús per part de la ―princesa‖ de l‘exemplar de bíblia com a projectil per a deixar el drac estabornit trobo que traspassa els límits del bon gust. Estic segur que en Bote no s‘hauria atrevit a posar un poema fent ús de l‘Alcorà com a míssil en una revista llegida per islàmics, o del Torà en una publicació on hi participen israelites, o d‘un llibre de Martin Luther King en un magazine d‘afroamericans. No, perquè, envers llenguatge provocador, la paciència d‘aquestes entitats ètnico-religioses és infinitesimal comparada a la dels cristians del segle XXI. Dissorta-dament, el nivell de testosterona entre molts cristians pareix ésser tant baix com el del príncep del que en-cara no sabem amb certitud el ver sexe, però que a la fi, permetent la princesa meuca neutralitzar el drac ella mateixa, surt com un acomplert aspirant a ―gigoló‖. En Bote ha abusat l‘hospitalitat que les pàgines del Butlletí li donaren. El menys que podem esperar d‘ell és una sincera disculpa. JOSEP G LLAURADO Soci Fundador CCC Ex-President CCC

Sóc avia… Quina joia més singular La Ximena Saraí va arribar el 18 de juny molt, però molt de matinada. I els pares i l'àvia som molt feliços. Ha complert 5 mesos i és tota una sen-yoreta. Aviat m'acompanyarà a un aplec perquè tots la coneguin. Moltes mercès a la família catalana per compartir aquest gran esdeveniment amb nosaltres.

Anuncis

Bústia


Notícies breus

Carme Roig guardonada amb el Batista i Roca

El 6 de novembre va tenir lloc el lliurament dels premis Batista i Roca 2009 a Barcelona. La Carme Roig, presidenta del Casal, va ser aquest any un dels guardonats. Aquest premi s‘atorga anualment a residents de fora dels Països Catalans que s‘han distingit al llarg de la seva vida per la seva fidelitat a mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la cultura catalana a l‘exterior. El premi és convocat per l‘Insitut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC).

Amb aquest any arribem a la XXI edició del premi. S‘atorga a 10 catalans o catalanòfils cada any. Enguany han estat guardonats sis residents de l‘Unió Europea, dos de Centre Amèrica i Nordamèrica i dos de Sudamèrica. El lliurement va tenir lloc brillantment en el marc d‘un hotel al centre de Barcelona després d‘un bon sopar al qual van assistir personalitats distingides de la Generalitat, membres del jurat de l‘IPECC i amics i parents dels guardonats. Es va gaudir també d‘un gran recital de cançons a càrrec de l‘Orfeo Laudate i es va acabar amb el cant dels Segadors, l‘himne nacional de

PRIMER APLEC DELS NOUS BALSELLS

Arribada

Arribem a les 9:10 am a Rancho Domínguez.

Ajudem a Pere Garriga a reunir tot el material que

necessitem i comencem a feinejar.

Primers treballs

S‘organitza l‘espai, es netegen i col·loquen taules,

s‘instal·la l‘equip de so i es prepara una senzilla

infraestructura que servirà per fer el plat estrella de

l‘Aplec: la paella. Bé, de fet, es faran tres

macropaelles.

Més treballs

Arriben reforços, entre els quals cal destacar en

Pere Balsells i la seva furgoneta plena de tot el que

hom es pugui imaginar. També arriba la Pepita,

encarregada de fer les paelles. Ho té tot estudiat i no

perd ni un segon en posar-se a treballar. Les paelles

a l‘Aplec són com la televisió a les llars americanes,

és a dir, l‘element vertebrador de les activitats que

s‘hi desenvolupen. L‘èxit de l‘Aplec l‘estableixen les

paelles: si surten malament, el balanç de la diada no

serà del tot positiu, i si surten bé, la diada haurà

estat un èxit. A més a més, els nous balsellencs som

els caps de turc de la diada: no serem responsables

Notícies breus

de l‘èxit, però serem els culpables del fracàs. Per

tant, és important que focalitzem totes les nostres

energies en ajudar a la Pepita a fer unes

macropaelles per llepar-se‘n els dits.

Comença a arribar gent

Ens acostem a les dotze del migdia i ja fa estona

que ha començat a arribar gent, catalans i no

catalans afins a la cultura catalana preparats per

passar una bona diada. Cada cop se sent més

enrenou, i les paelles comencen a agafar color. Els

nous balsellencs fem pinya amb els antics

balsellencs i els amics d‘ambdós bàndols que han

decidit assistir a l‘Aplec. Per cert, des d‘aquí, volem

agrair a tots ells l‘ajuda immensa que ens van

prestar durant tota la jornada.

La paella ja està llesta. Ja es pot començar a dinar.

Les amanides que serviran d‘entrant ja fa estona

que estan fetes i les palles ja estan apunt per ser

sacrificades. Els postres també estan llestos. Per

tant, ja està tot a punt per començar a dinar. Ens

col·loquem tots, nous i antics balsellencs i amics

d‘ambdós bàndols, a les nostres posicions per servir

el dinar als assistents a l‘Aplec. Tenen l‘estómac buit

i estan disposats a menjar-se una, dues, tres i les

paelles que faci falta per satisfer el seu apetit. Una

riuada incessant d‘ésser famèlics discorre per les

nostres posicions durant quaranta minuts

aproximadament. La riuada la compon gent de tota

mena amb gustos de tota mena. Les paelles són

mixtes, porten carn i peix.

Després de servir a tots els assistents a la diada,

ens servim els nostres plats i ens posem a dinar. La

paella, magnífica. Hom pot pensar que aquesta

valoració és subjectiva degut a la nostra condició de

nous balsellencs i, per tant, caps de turc de

l‘operació Aplec de Tardor, com hem dit

anteriorment. Doncs hom pensa bé. Evidentment no

és una paella magnífica. Valorar-la com a magnífica

seria un insult per la cuina valenciana. Ara bé, sí que

s‘ha de dir que la paella ha sortit bé. Mostra d‘això

és que al final del dia només quedarà un cul d‘una

de les tres macropaelles. Així doncs, els nous

balsellencs no passarem a la història, ja que d‘un

plat correcte, poca gent se‘n recorda. De la mateixa

manera que la paella, els postres també estan a

l‘altura de les circumstàncies.

El sol comença a pondre‘s. És hora de plegar veles.

La diada segueix transcorrent sense incidents. La

comunitat de catalans i no catalans afins a la cultura

catalana segueix gaudint de les activitats que el

comitè organitzador de l‘Aplec ha preparat.

Nosaltres gaudim d‘un bon sobretaula i de la nostra

pròpia companyia. Són dos quarts de cinc. Ja és

hora de netejar i recollir els trastos. Amb mandra i

pesar, ho fem.

Després de deixar-ho tot millor de com ens ho

havíem trobat, és hora dels adéus. Ens acomiadem

de l‘equip directiu de l‘Aplec i ens acomiadem entre

nosaltres, conscients que més d‘hora que tard ens

tornarem a trobar pel campus de UCI (University of

California, Irvine, pels no iniciats). Hem passat un

diumenge molt agradable i molt ben acompanyats.

Valoració final: positiva 100%, evidentment. Tot allò

que fomenta la germanor sempre és i serà benvingut

i, per tant, ben valorat, tot i que no sempre surti del

to bé.

Agraïments

Finalment, volem tornar a agrair l‘ajuda dels antics

balsellencs i de tota la gent que ens va ajudar a

realitzar les feines que, per definició, ens tocava fer

a nosaltres. També volem agrair l‘esforç de les

persones que mantenen viva la tradició dels aplecs i

que lluiten perquè hi hagi Catalunya més enllà de les

fronteres que la defineixen des del punt de vista

administratiu.


Notícies breus

La Castanyada i Halloween

Ens hauríeu d'haver vist. Abans d'anar cap al Rancho jo i en Damon, el meu xicot, ens vàrem empolainar ben bé. Havíem dit que faríem un concurs de disfresses de grans i petits i volíem causar sensació, així que ens vàrem vestir dels anys 70 amb “afros“ i tot! La veritat és que fèiem patxoca. Quan vàrem arribar al Rancho, però, ens vàrem adonar que érem els únics disfressats. Sort que la Carme després es va disfressar d'home gras (quina pinta que feia!) i entre nosaltres i els nens que anaven disfressats ja vàrem ser colla.

El concurs de truites va ser un èxit. He de dir que

vaig provar-les totes (quin atipament...) i eren boníssimes! El primer premi fou per la Ruth Cabré que va fer una truita tradicional de patates i ceba per llepar-se‘n els dits! Com a premi li vàrem donar una paella perquè es seguís superant en el món de les truites. El segon premi fou per l'Alba, qui va fer una truita ―new age― de pebrot verd, ceba i bacallà. Perquè celebrés l'èxit li va tocar una ampolla de sangria. El tercer premi fou per la Montse Jason amb una truita també boníssima d'albergínia, carbassó i ceba. Com que va guanyar el tercer premi, li vàrem regalar un pela patates.

Després de l'afartament de pa amb tomàquet, truites, amanides i altres coses que vàrem portar va venir l'hora de les castanyes i els panellets. Jo ja no podia més però vaig provar uns panellets ben bons que varen portar les mares del cau i la Carme i unes castanyes torrades al foc per l'Anna Batet ben bones. Em vaig recordar llavors de quan era petita i compràvem amb la mare o la iaia castanyes i moniatos de les castanyeres; aquelles dones velles, sempre vestides de negre que et donaven les castanyes en un cucurutxo de paper de diari...

Per a finalitzar havíem de fer el concurs de disfresses però vàrem decidir anul·lar-lo ja que només érem tres adults disfressats. Els nens anaven tots tan bonics amb les seves disfresses i es varen portar tan bé que vàrem creure que no era necessari fer distincions entre ells i causar brams. Vàrem decidir també que no era just que els pares tornessin cap a casa seva sentint crits de ―mama per què no he guanyat!‖ després d'una vetllada tan bonica. Així que vàrem deixar la festa en pau i vàrem decidir que tots els nens eren guanyadors.

Halloween and the ―Castanyada‖

You should have seen us. Before going to the

Rancho, my boyfriend Damon and I got dressed up

with our costumes. It had been decided that there

was going to be a costume contest and we wanted

to win, so we dressed up as people form the 70s

with ―afros‖ and everything! I must say we looked

groovy… When we got to the Rancho, however, we


Notícies breus

realized we were the only ones who were dressed

up. We were lucky that Came later put on her fat

man‘s costume (you should have seen her…LOL)

The potato omelet contest was very successful. I

must say I tried them all. I was stuffed! They all were

really good! First place was awarded to Ruth Cabre

who made a traditional omelet of potatoes and

onions. It was so good that it made you lick your

finger after eating it! As an award she got a pan to

continue making such omelets. The second place

was awarded to Alba who made a ―new age‖ omelet

of green peppers, potatoes and cod fish. To

celebrate her success she was awarded a bottle of

sangria. The third place was for Montse Jason who

made a very tasty omelet of eggplants, zucchinis,

and onion. As an award she got a potato peeler.

After having tried so many omelets, ―pa amb

tomaquet‖ (bred rubbed with tomatoes), salad, and

much other stuff it was time to eat the chestnuts and

the ―panellets.‖ I could barely eat anymore but I tried

―panellets‖ made my the mothers of ―Cau‖ and

Came. I also ate some very tasty chestnuts grilled by

Anna Batet. When I ate them, it reminded me of

when I was a little girl and I would go to buy

chestnuts and sweet potatoes with my mom or

grandmother. We would get them from the

―castanyeres‖, women dressed in black who would

sell you the chestnuts in a newspaper cone…

To finalize the day we had to do the costume

contest but we deiced to cancel it as there was only

three adults dressed up. The children were so cute

with their costumes and they had behaved so well

that we thought it was not fair to start to make

distinctions between them and cause possible

tantrums. We though it was not fair to the parents

either to go back to their homes hearing the children

screaming ―Mom! Why didn‘t I win?!‖ after having

had such an nice afternoon. Thus we decided that all

children were winners of the contest and left it this

way.

Laia Vicens-Fusté

FRICANDÓ DE VEDELLA

DE LA MONTSE FRANCH-JASON

1/2 Kg. de carn de vedella, a filets

(ho pots trobar al Costco. Veal fillets)

2 o 3 tomàquets madurs

1 ceba

½ Litre d‘aigua (o de brou de carn)

1 fulla de llorer

1 bosseta de bolets secs

1 copa de vi negre o blanc

Oli d‘oliva

Farina

Sal


Notícies breus

Pebre

Per la picada:

1 gra d’all

15 ametlles torrades

unes fulles de julivert fresc

Remulleu els bolets en un recipient amb aigua tèbia.

Salpebreu i enfarineu la carn.

Escalfeu un raig d‘oli d‘oliva en una paella i fregiu-hi els filets lleugerament, pràcticament volta i volta. Reserveu-los.

En una cassola (pot ser de fang), daureu la ceba ratllada amb un rajolí d‘oli, a foc mitjà.

Afegiu-hi els tomàquets ratllats i coeu-los, tot remenant, fins que aconseguiu un sofregit ben cuit, ben confitat.

Afegiu-hi la carn reservada i deixeu-la suar amb el sofregit durant un minut.

Agregueu-hi el vi i la fulla de llorer. Deixeu reduir l‘alcohol.

Cobriu la carn amb l‘aigua o el brou, afegiu-hi els bolets i una mica de sal. Deixeu que es cogui a la xup-xup durant una hora aproximadament.

Bon profit!!!

Grup dansaire

En Joan Comellas, qui havia estat el director del

Grup Dansaire del Casal, ens ha enviat la foto que

publiquem sota. El veiem en l'exposició que va

organitzar i muntar al Casal de la Gent Gran de

Berga el proppassat mes de març del 2009.

L‘exposició resumia la trajectòria artística de la seva

vida, començant a Berga als anys 50, seguint al

Brasil dels anys 60, a Los Angeles dels anys 90 i


Notícies breus

Ramona Colmenares

Ens ha arribat la trista notícia de la mort de la

Ramona Colmenares, vídua de Denny. Va morir

enguany el 8 d‘octubre. Acabava de complir els 89

anys. Havia nascut a Barcelona i havia viscut durant

molts anys a Alemània on el seu pare tenia negocis.

Va passar tota la Guerra Civil Espanyola en aquest

país i parlava perfectament el seu idioma.

Va tenir una filla, l‘Eileen, amb el seu primer

matrimoni. De segones núpcies es va casar amb el

Sr. Denny i es van establir a Orange County. Va

donar classes d‘espanyol durant molts anys a un

col.legi de Fullerton. A més a més del català, també

parlava molt bé el francés. Potser perquè tenia el

cabell roig i perquè era molt exigent amb els seus

alumnes l‘anomenaven carinyosament ―the devil

Denny‖.

Va ser una de les primeres socis del Casal. La

recordem portant infal·liblement aquelles formoses

roses que repartia entre les senyores el dia de Sant

Jordi als Aplecs de Primavera. Les collia amb molta

il.lusió del seu propi jardí. La veiem al centre de una

foto que reproduim a sota presa a l‘Aplec de

Primavera de 1985. D‘esquerra a dreta

l‘acompanyen Rosaura Montagut, Jordi Garcia

Buscató, Antoni Artigau, Quimet Andreu, Maria

Dolors Martí, Ramon Marti, i Jordi Rosell.

Era una dona molt ben instruïda. Li agradava llegir

sobre qüestions de política, història i religió i sempre

tenia una opinió per a encetar una conversa sobre

qualsevol d‘aquests temes.

La seva filla Eilleen és mestre, viu a Orange County,

i el seu marit, també mestre, donen classes a la

mateixa escola que ensenyava la Ramona.

Que en pau descansi.

Rosanina Boix

Forum Jove 2009

By: Anais Fuentes

This past summer, I spent one week in Bar-celona with the Forum Jove. It was basically a gath-ering of Catalans all over the world. There were people from Argentina, Ecuador, Panama, and many other counties as well. I represented the Casal Catalan of Los Angeles. I was the only person from the United States! It was a wonderful experience. We were able to share ideas with each other and learn more about how each culture celebrates the Catalan traditions. It was very interesting knowing that there are Catalans all over the world! I really enjoyed meeting each individual and in the end we all became a very close group. I found out about this possibility through Carme Roig, the president of the Casal Catalan of Los Angeles. She told me that if I really wanted to do it I had to take part in an online chat with the other Catalans. We all took part in the web cite e-catalunya and got to know each other through our messages. It was very interesting; I had never done anything like it before. We all met in Barcelona at the beginning of summer and we stayed at a very nice hostel. The whole program lasted one week and we really learned a lot from that


Notícies breus

week. I love how engaged everyone was in the Catalan culture. It made me very proud. It was an amazing experience! I met so many interesting peo-ple from all around the world. I definitely recom-mend anyone who is interested in meeting new peo-ple and learning more about the Catalan culture to do this. It was a memory I will never forget!

Publicacions Rebudes 7 gener 2010


Revista Números

Barcelona Bulletin Sept 09

Boletín Casa de España San Diego Oct 09, Nov 09, Des 09

Carta de España Sep 09, Oct 09, Dic 09

Catalonia Today, Catalan Newspaper Oct 09, Nov 09, Dec 09

Catalunya Writing June 09

Cartulari Catalunya Comtal Des 09

Drets, Sindic Defensor de Persones Nov 09

Esquerra Nacional 2 Nov, 23 Nov, 30 Nov, 7 Des 09

Estudis Economics La Caixa Num 36

Flama (Butlleti Toronto) Oct-Des 09

Gegants Tardor 09

Informe Mensual La Caixa Jul-Agost 09, Set 09, Nov 09

La Region Internacional Sept 09, Oct 09, Nov 09, Dic 09

Mon.Cat Maig-Agost 09

Nostra Veu (But Casal Costa Rica) Abril-Juny 09

Temple (Sagrada Familia) Jul-Agost 09, Set-Oct 09

Top Girona Des 09

La Veu Moviment Defensors de la Terra Oct 09

Xàfec de Vancouver Agost 09, Nov 09

Xipreret, Ateneu Hospitalet Oct 09, Nov 09

...Treu la llengua per Belén Vicéns

Benvolgudes, benvolguts,

Com va tot? Tot i que aquí, a South Bend (Indiana) ―fot un fred que pela‖, com aquell qui diu, em diuen els meus companys de classe que això no és res comparat amb allò que m‘espera ben aviat… Encara no neva i jo ja vaig amb la gorra, bufanda, abric, botes, com si me n‘anés als Pirineus cada dia. En fi, he pensat que potser us faria gràcia llegir aquestes línies fredoliques des de la vostra Califòrnia paradisíaca.

El tema d‘avui no serà el fred sinó les conjuncions, és a dir, aquelles paraules que ens ajuden a connectar idees quan escrivim i parlem (i pensem!). Segons Josep Lacreu de conjuncions n‘hi ha dotze tipus. Si us interessa aprendre les classificacions, vegeu les pàgines 307 a 316 del seu llibre Manual d’ús de l’estàndard oral (1990). A continuació trobareu un seguit d‘oracions (que he extret d‘aquest llibre) que demostren l‘ús correcte de les conjuncions. Entre parèntesi teniu la forma equivalent en castellà (incorrecta en català) que tot sovint interefereix quan fem servir el català. Al final de cada frase teniu el tipus de conjunció.

Només hi acudiren deu o onze persones (u). Disjuntiva.

Així com ahir va ploure, avui farà bon dia (así como). Distributiva.

Sigui la proposta d’ahir, sigui la d’avui, he de dir-te en tot cas que no m‘interessa (sea, sea). Distributiva. També és correcte fer servir siga,

siga.

No sols ho mantinc, sinó que estic disposat a demonstrar-ho (no sólo). Distributiva. També

és correcte no només.

Mentre que tu no fas cas, el teu germà és molt obedient (mientras tu). Adversativa.

Per tant, era fundat el meu temor (luego). Il.lativa.

Compra‘n un de nou, ja que el trencares tu (pues). Causal.

Com que no m’havien dit res, vaig fer el que vaig creure més oportú (como). Causal.

A causa dels seus rampells de gelosia, ha fet malbé el seu matrimoni (debido a). Causal.

Aquest retard és degut a una falta de planificació (debido a). Causal.

Ni tan sols m’ha dit el nom (ni tan siquiera). Continuativa.

No hi tinc res a dir (que). Completiva.

Aquest espectacle deixa molt a desitjar (que). Completiva.

Així que ho va saber es posà a plorar (nada más). Temporal. També són correctes a penes, de

seguida que.

T‘ho diré sempre que no vulguis saber qui m’ho ha dit (siempre y cuando). Condicional.

Han posat reixes perquè no entrin a robar (para que). Final.

Fins a la propera!


When we last left our diners, we had just finished the first course of our medieval culinary journey. Gener-ally in the Middle Ages, during an elaborate or cele-bratory banquet there would have been substantive entertainments during the spaces between courses: performances by individual or group musicians, bards, troubadours, as well as short theatrical inter-ludes (hence the words entremeses and farces); also elaborate politically complimentary dumb shows, es-pecially if this were a royal or noble visit. We chose a more sedate, if equally appropriate, means to enjoy ourselves between removes: storytelling. Our guests came up with some amazingly funny and intriguing accounts, and they contributed in no small measure to the evening‘s delight.

But soon enough it was time to embark upon the sec-ond course. A refresher of what was comprised therein:

Second remove:

Roast chicken, stuffed and endored; trio puree of car-rots, parnips, and leeks; mutton stew; frumenty; pears in syrup

We began with a very handsome dish, which would have been recognizable—if considered rather hum-ble—by our medieval brethren: a roasted stuffed chicken, endored with saffron and egg yolk. The Sent Soví begins with the technical aspects of properly dressing the capon (our chickens are fattened like their capons were, though ours more often with chemicals, alas!), including plucking them immedi-ately after their untimely demise, and the like. The recipe for the stuffing comes at the second para-graph:

―En el farcir pren porc fresc menys de cotna e devers lo llombrígol, e un poc de moltó si et vols, e carnsal-ada grassa. E quan l‘haurás molt capolat, e puis picat en un morter, mit-hi ous cruus e salsa a picar. Et hages un poc d‘agràs e sagí de porc fresc fus per mills metra a farcir, e puis mit-ho entre la carn e lo cuir. E puis enastats-los e lligats-los bé; e unta-los mentre couran ab ous e ab safrà debatuts ab del sagí fus….‖

To augment this somewhat scant recipe I had re-course to another in the Sent Soví, one for stuffing shoulder of mutton. I ended up with a forcemeat of chopped cooked sausage with its fat, a bit of chopped bacon, parsley, thyme, rosemary, garlic, raisins, eggs, onion, cheese, spices (ginger, cloves, pepper), and a cup and a half of good-sized bread crumbs, not men-tioned in the recipe but probably used as a given. I used about a third cup of sausage, the same amount of golden raisins, 2 T bacon, 2 tablespoons of chopped parsley, a half teaspoon dried thyme leaves, a half teaspoon ground dried rosemary, a tablespoon of chopped raw onion, 2 teaspoons of chopped fresh garlic, 2 T grated parmesan cheese, and ¼ teaspoon each of the ground spices. I used two egg whites to bind the stuffing and the yolks for the coloring. The chicken was basted with the egg yolk-saffron-pork fat-vinegar (in lieu of verjuice, which I didn‘t have on hand) mixture several times during cooking and was glorious to behold (and smell) on its silver platter, adorned with more fragrant rosemary.

To accompany it, there was a glass dish containing three separate vegetable purees, orange, white, and light green: carrot, parsnip, and leek. The recipe for carrot puree in the Sent Soví reads thus:

―Si vols fer pastanagat, hages pastanagues blanques e mit-les a coure. E quan seran cuites, trau-les-ne e mit-les en aigua freda e pera-les. E quan sien perades, prime-les entre dos talladors, quaix qui fa formatge. E si hi trobes cor, tran-lo‘n. Puis, elles pre-mudes, hages un bell mortar e pica-les bé….Si et vols, pots-hi metre llet de cabres.‖

For this recipe, I cooked finely chopped pared carrots over a slow fire in goat‘s milk, with a dash of salt, until it was quite reduced. I did the same with parsnips (you can see that this recipe is actually for them, as they are related root vegetables; these latter turned out even better than the carrots, in my opinion), then put the two mixtures individually in the blender to pu-ree. I had to reheat them (how the Middle Ages would have appreciated the microwave!) and used a small plate edge to separate them as I poured the two into the same long dish, keeping room with another plate (held by my ever-helpful husband) for the leek puree:


―Si vols fer porrada, talla redó los porros; e quan sien tallats, llavats-los bé e puis perbullits-los; e quan sien perbullits, treu-los de l‘olla e puis capola-ho. E quan sia bé capolada, hajats un poc d‘oli e molt llard de porc e un poc de carnsalada, e posats-ho a sof-regir….‖

I fried the thinly-sliced leeks gently with some chopped bacon until they were totally soft; I didn‘t need to boil them at all. Then I pureed everything to-gether. The result was pure heaven, and the three purees together truly made for a feast for the eye.

We brought the next dishes together to the table: a porcelain dish of savory mutton stew, a large silver bowl full of frumenty—coarse cracked or bulghur wheat cooked in chicken broth with a few strands of saffron-- and a glass dish on which were placed tiny seckel pears poached in red wine and spices. We‘ll start with the stew:

―Si vols fer arricoc a moltó, hages la carn e fe‘n peces així com de janet, e fes-les coure ab molt juivert e sàlvia e menta, moraduix e cebes moltes. E puis hages llet d‘ametlles; e quan deurà ésser cuita, mit-la-hi; e pica de bon fetge e pa e eous, e acò deu ésser blanc e espès. E puis bull-ho; e quan sia bullit, que sia ben espès, fe‘n escudelles.‖

I chopped about a cup and a half of lamb shoulder meat finely and cooked the pieces gently (using the marrow bones in the sauteing process) in a touch of olive oil with about a half cup total of minced onion and garlic in a large saucepan. Then for the stew, I added a bit more oil to the pan, keeping the fire con-stant but low, a half cup plus 2 T of red wine, a table-spoon of wine vinegar, 2 T parsley, 2 T chopped mint, 1 teaspoon of fresh oregano, 1 tsp dried crumbled sage, a half teaspoon of ground black pepper, and a half teaspoon salt (but I added more later). I also added a half cup of chopped prunes (not mentioned in the recipe, but oh did they add a pleasing sweet-ness) with a little water, and at the end, a half cup of pea-sized bread crumbs to make the stew thick. I chose not to use the eggs, as the stew was plenty thick as it was, and served it hot to table, with the fru-

menty or bulghur pilaf.

The poached or ―confit‖ (candied) pears were not a recipe found in the Sent Soví, but they serve as a good example of how what we think of as ―dessert‖ would be served in fact as a side dish in a main course. The spiced red wine and sweetness of the tiny pears—a variety I often find in the winter at Trader Joe‘s—perfectly complemented the savory dishes at the end of the course. The recipe is simplic-ity itself—half a dozen small pears in a cup of red wine, boiled gently with 2T honey, ¼ cup sugar, and powdered spices: ginger, cloves, cinnamon, white pepper, nutmeg, and cardamom. I turned the pears ever so gently in the poaching liquid, then took them out and reduced the sauce, to be poured around the warm pears and presented on a pretty dish with a raised lip (scudella).

At this juncture in the banquet Curt and I performed a ―dramatic reading‖ (well, comedic, really) of a late French medieval farce, Martin de Cambrai. This is a play I translated into English some years ago and which has had several successful productions. It was funny and quite salacious—and consequently very much enjoyed by our guests--but saying anything more lies a bit beyond the scope of this article!

And then it was time for dessert.

Dessert remove:

Broom pudding, with raspberry jam, shaped and decorated in the design of the senyera; honey nougat with pinenuts; cheeses, grapes, fresh berries; late harvest sweet wine

The desserts were, truth be told, pretty simple. We began with a showy dish that was another kind of sotelty: genestada, or broom pudding, a variant of menjar blanc (literally, white food) that was colored yellow with saffron and piped over with stripes of raspberry puree (OK, I cheated and used prepared fruit puree from Trader Joe‘s). It was shaped and decorated in the design of the Catalan senyera, and made for quite an ostentatious presentation upon the table. It was tasty, but rather heavy, considering it was a concoction of rice flour, sugar, ground almonds


made into almond milk, and saffron, all cooked to-gether:

―Si vols fer genestada a dejuni, fets llet d‘ametlles e cola-la e mit-la en una bella olla. Aprés hages farina d‘arròs ben picada e passa-la per un sedàs de seda, e puis destrempa-ho ab la dita llet, e sea ben clara, per tal que coga bé. Aprés, quan la‘n deuràs llevar, mit-hi safrà en guisa que torn a color de genesta. Hages canyella e clavells, e mit-ho a coure tot en-tregue; ha-n‘jo alguns que no volen que hi parega; hages un bell drap e embolca-ho dins. E bulla tota vegada. E pots-hi metre, si et vols, un poc d‘oli vell….‖

For this recipe, I also used a little bit of butter (instead of the oil specified) to bind the cooled ingredients so that it would be easier to shape. The Sent Soví recipe mentions using cinnamon and cloves to flavor this dish; to better balance the flavor of the saffron with the raspberry puree, I chose to use aniseed.

The second dish was a nut candy or nougat served in a silver dish, very typical of Italy and the Spanish pen-insula, and a relative/precursor to the much-loved Catalan turró. Candies, preserved fruits and nuts, and marzipan sweetmeats were very typical dishes to serve at the close of a banquet. The original called for both almonds and pinenuts, but I only used the latter, added to cooked honey (to which I added a small quantity of water and white sugar). The nougat (which I tinted with red food coloring; in period it would have been sandalwood) was poured out and left on a greased flat surface to cool, then broken into pieces:

―Si hi vols metre amenles ab pinyons, pera‘ls e tor-ra‘ls així mateix. Hages mel escumada e coga a carbó. E podeu conèixer quan serà cuita que en metats un poc en aigua.‖

Medieval Catalan banquets also tended to end with cheese and fruit. For this banquet, we chose fresh strawberries, just coming into season, the smallest we could find (the only strawberries known to our medie-val ancestors would have been the tiny and delicate fraises des bois so beloved in France), as well as blackberries and black grapes. We served the fruit

with a small board of cheeses—brie and goat—and a late harvest zinfandel. Fortified wines such as port and sherry were not produced in the medieval period, though they certainly knew both sparkling wines (without the later refinements of the méthode champenoise that produced cava) and sweet wines. I chose this wine as a slightly lighter way to end the meal, as the wine often served at the conclusion of the medieval banquet was the hot, spiced and sweet-ened wine called hypocras.

After the food, the wines, the merry tales, the theat-rics--I don‘t remember much about the end of the eve-ning…but I am sure it was most amusing, quite me-dieval, and utterly Catalan in spirit!

Bon profit!

See Boccaccio‘s Decameron, Chaucer‘s Canterbury Tales, Marguérite de Navarre‘s Heptameron….

The ―money prize‖ showpiece was a roasted peacock, dressed with its own plumes, with its beak and feet painted with gold leaf….

The Book of Sent Soví: Medieval Recipes from Catalonia, ed. Joan Santanach (Barcelona/ Woodbridge: Barcino Tamesis, 2008), 171.

There has been much discussion about why there are so many recipes for chopped or pureed foods in cookbooks of the Middle Ages. Common wisdom long held that people‘s teeth were so bad they needs must have recourse to something akin to baby food. Most scholars now theorize more complex reasons: such processed foods were a sign of refinement, a change of pace from the everyday, and an interesting sensory texture.

Sent Soví, 140.

Sent Soví, 180.

This dish is not present in the Sent Soví (though one for semolina is) but is included in the 14th-15th-century recipe book Curye on Inglysch, book IV, quoted in Maggie Black‘s The Medieval Cookbook (London: British Museum Press, 1992), 23.

Sent Soví, 160.

A recipe for ―Perys en confyt‖, taken from the English cookbook Forme of Cury, may be found in Lorna Sass‘ book To the King’s Taste (New York: The Metropolitan Museum of Art, 1975), 108-9.

Ask me at any Casal function and I‘ll tell you the plot!

The name comes from the color of genesta, the Spanish broom with its bright yellow flowers. Sent Soví, 94.

There is a separate recipe for llet d’ametlles, a staple of medieval kitch-ens. See Sent Soví, 110.

Sent Soví, 94. As before, I quoting the first (applicable) half of this rec-ipe.

A short but useful discussion is found in the otherwise fascinating cata-logue from the Museu d‘Història de la Ciutat de Barcelona, Del rebost a la taula: Cocina y alimentación en la Barcelona gótica (Barcelona: So-ciedad Editorial Electa España, 1994), 26. It has a peerless presentation of medieval porcelain dishes.

This recipe, ―Torrons melats, si en vols fer,‖ was not in the Sent Soví per se, but was included in the table of contents and was specified in the slightly later Llibre d’aparellar de menjar, listed in the Sent Soví edition‘s Appendix I, 220.


Gira del F.C. Barcelona per Califòrnia: Trobada amb Pep Guardiola

La temporada esportiva 2008-2009 ha estat la més gloriosa per al FC Barcelona en tots els seus 112 anys d‘existència. Aconseguí la troika de títols, es a dir, Campió de la Lliga espanyola, Campió de la Copa del Rei i el trofeu més envejat del món: el de la Champions d‘Europa!! Per si això no fos poc, quan la temporada començà de nou el setembre del 2009 hi afegiren la Recopa espanyola i la Recopa d‘Europa. No hi ha cap dubte que aquest èxit ha estat a causa de l‘entrenador de pura estirp

catalana, Pep Guardiola, antic jugador del Barça.

Abans d‘aquests èxits el Barça s‘havia compromès a fer un tour per Califòrnia durant l’agost. Alguns socis del Casal dels Catalans de Califòrnia [CCC] i simpatitzants havien expressat llur desig d‘anar a veure‘l, al menys, el partit a Los Angeles [en realitat al Rose Bowl de Pasadena] i com un somni irrealitzable el saludar personalment el personal del Barça que s‘havia desplaçat de Barcelona [BCN]. No cal dir què difícil és fer una trobada amb alguna d‘aquestes personalitats [moltes d‘elles ben tibades], però ací cal explicar les circumstàncies tan especials que afavoriren aquesta trobada, un exemple del refrany català “les persones es troben que les muntanyes no”.

A Redlands, a 3 illes més enllà d‘on vivim [Can Llauradó] hi viu la Marta Serra i Collell, una parenta d‘en Pep Guardiola, nascuda i criada a Santpedor, que després emigrà a Califòrnia. La Marta és ara Marta Waulters, muller de Bill i amb dues nenes maques i eixerides Julia i Jannell. Quan la Marta s‘assabentà que l‘1 d‘agost el Barça, encapçalat per en Guardiola, estaria a Los Angeles començà una comunicació telefònica intensiva entre el seu avi, ella mateixa i els pares d‘en Guardiola a Santpedor [Bages, prop de Manresa], a voltes durant la matinada (!), fins que finalment els pares d‘en Guardiola amb determinació entusiàstica arranjaren una troballa amb el seu parent Pep al Beverly Hills Hotel de Los Angeles [LA] el mig dia del dissabte 1 d‘agost 2009.

Per a fer l‘escapada a L.A. la Marta escollí la companyia d‘alguns membres de la família Llauradó, que originàriament l‘havien advertit de la gira del Barça, i de l‘amiga de la família búlgara Dotchkov, traslladats a Redlands i fanàtics del Barça . Així és com es desenvoluparen els fets i circumstàncies de la trobada amb en Guardiola que culminaren en aquestes fotografies.


En la foto ―A‖ es pot veure en Pep Guardiola i a la seva dreta un funcionari del FC Barcelona. D‘esquena amb el jersei lila de màniga hi surt la Marta Waulters i a la seva dreta la Myleen Llauradó amb la seva filla Gianna. A l‘extrem esquerre hi ha el meu net Thomas Llauradó de Milwaukee, Wisconsin, un altre fanàtic del Barça, qui havent vingut a LA a veure el partit a la tarda es trobà amb el magnífic bonus de saludar en Guardiola. Els altres dos homes són Vau Dotchkov i son fill Danny. Julie, la muller de Vau, prengué la fotografia.

En la foto ―B‖ tenim en Guardiola i els tres Llauradós: Gianna, Myleen i Wilfred {―Guifrem‖). Ni cal dir que durant l‘estona de la trobada en Guardiola fou increïblement amable amb aquesta colla de simpatitzants del CCC. La seva humilitat sincera es ben coneguda i fou molt percebuda en aquesta visita.

Un detall que vull explicar ara és que el 7 d‘octubre del 2009 els veïns de Santpedor (―Sant Pere d‘Or‖) ompliren la sala Cal Llobet d‘aquella localitat per a aclamar en Pep Guardiola com a fill adoptiu de Santpedor. Això havia requerit prèviament una modificació de les ordenances locals, ja que no existia aquesta qualificació en elles. En el seu

discurs en Guardiola constatava que als 13 anys el personal tècnic del Barça el tragué del club Gimnàstic de Manresa on jugava per emportar-se‘l a la Masia. Aquest és el lloc que el Barça té establert per a educar en tots els sentits, tan escolarment com futbolísticament, els joves que demostren aptitud per al futbol. En Guardiola esdevingué jugador important del FC Barcelona guanyant la primera Copa de Champions a Wembley (Londres) el 1992. Guardiola es la segona persona que fa cèlebre Santpedor, l‘altre es Isidre Llusà, el ―timbaler del Bruc‖, que guanyà l‘exèrcit napoleònic tot repicant el seu tambor. En Guardiola ha guanyat Europa!

La Gira fou molt profitosa per al Barça en 3 sentits:

1] resultats esportius: a LA victòria sobre el Galaxy 2-1; a Seattle amb l‘equip local victòria per 4-0; i a San Francisco empat 1-1 amb les Chivas USA;

2] el Barça s’endugué uns quants milions de dòlars;

3] contribuí a augmentar el prestigi mundial del Barça.

JOSEP G LLAURADÓ


Gira del F.C. Barcelona per Califòrnia: Trobada amb Pep Guardiola

Alzheimer, un repte actual

Després de més d‘11 anys, em costa acceptar i recordar que encara tinc la mare viva en aquest món, quan ja fa anys que no li sento la veu, no la sento riure ni plorar, no em pot fer el meu plat preferit quan vaig de visita o no em pot arreglar una peça de roba com ella sabia fer tan bé. Em costa reconèixer aquella ―persona‖ la meva mare, en un llit de la residencia arronsada i ―tiessa‖ en posició fetal que tampoc camina, i que no s‘asseu a la cadira i que no menja sola. La meva mare, des de fa uns set o vuit anys, només obra i tanca els ulls i respira. Per això sé que és viva.

Avui, tothom, qui més qui menys, coneix o sap d‘ algú que pateix la malaltia d‘Alzheimer. Fa uns 20 o 25 anys, aquesta malaltia, no existia o no havia estat descoberta encara. Els símptomes eren molt semblants als símptomes de l‘envelliment o la demència senil. Actualment aquesta malaltia es la més freqüent de les demències. Va ser descoberta, fa ja un segle, per un psiquiatre alemany que es deia Alois Alzheimer.

Com sabem que és Azheimer i no demència senil? A les primers etapes o fases d‘aquesta malaltia (N‘hi ha set ) és una mica difícil saber si és una cosa o l‘altra però, a mida que passa el temps els símptomes es van diferenciant. Per exemple; a una persona se li poden oblidar noms de persones que no veu cada dia de manera temporal. Això es ben normal, però si veus que la persona et mira i no sap qui ets o no es recorda com et dius, quan ets un membre de la família, això ja no es normal!

O per exemple, oblidar-te part d‘una experiència de fa molt de temps a no recordar-te si avui has o no esmorzat o si t‘has dutxat o no? ja es diferent també,

Encara més; desar coses…la compra per exemple, o la roba, i desar-ho en llocs completament fora de lloc.

Un altre símptoma importat és el canvi d‘humor. Tothom tenim dies i estones i podem esta de mal humor perquè alguna cosa no ha sortit bé, o perquè t‘has discutit amb alguna persona ..etc. etc però si la persona es torna violenta o cridanera, o plora o s‘escapa de casa etc, també s‘ha de considerar i parlar amb algú que hi entengui. Per últim, un altre símptoma d‘aquesta malaltia són les ganes de fer

coses; És normal que una persona de certa edat digui que vol canviar algunes de les activitats que fa, però quan una persona es comença a quedar inactiva, asseguda al sofà, que dormiria tot el dia si no la fessis llevar, aquest es un altre símptoma preocupant d‘Alzheimer.

La meva mare mai va ser violenta o cridanera, simplement s‘asseia al sofà o cadira i podien passar hores i hores. No havia fet el dinar com havia fet tant I tants anys per tota la família quan tots arribàvem a casa i potser havia desat alguna cosa al lloc on no tocava

Per experiència puc dir, que viure amb una persona amb Alzheimer es molt dur i molt trist. (I això que només ho feia els estius o algun Nadal) Que li ha passat a aquella persona tan vital, plena d‘energia i que ho feia moure tot?

Al principi et negues a acceptar la realitat però mica a mica els símptomes van canviant i no hi ha més remei que acceptar que la meva mare, en el meu cas, te aquesta terrible malaltia! És clar, vulgues o no, t‘espanta. No tan sols el fet de la malaltia, I com fer-ho per cuidar-la sinó que la meva àvia, la mare de la meva mare, ja ho van tenir i no pots evitar pensar que jo, una dels quatre fills que ella va tenir, pugui ser la propera a la família.

Tot i que es diu que l‘edat es un dels principals factors de risc, en el cas de la meva família, l‘avia, ja tenia 74 anys quan va començar a tenir els primers símptomes, la meva mare encara no en tenia seixanta.

Potser, i només potser, perquè era més jove quan va començar a tenir símptomes, les fases inicials van passar molt de pressa i ara ja fa 6 o 7 anys que està a l‘última fase. Això vol dir que ha perdut completament el contacte amb el món que l‘envolta, no parla, no camina, i està completament ―tiessa‖ en la posició fetal. En aquesta posició, la meva mare, I com he dit abans, respira, obre i tanca els ulls i quan amb la cullera, se li toquen els llavis, té un reflex (no sempre) i obre la boca. Cada dia però se li complica més la situació, i se li van atrofiant els òrgans. Molt sovint, quan li donem el dinar i el sopar (el meu pare ho ha fet tots aquests anys) li ve tos quan menja i s‘escanyota.


Diuen que molts dels malalts d‘Alzheimer no moren de la malaltia sinó d‘altres complicacions; molt comú és morir de pneumònia després d‘un refredat o infeccions o simplement que el menjar els hi va directament als pulmons al tenir problemes per empassar-se els aliments.

Aproximadament, avui, hi ha mes de 15 milions de persones al món amb la malaltia, uns 70,000 a Catalunya, 450,000 a l‘estat espanyol i només als Estats Units n‘hi ha uns 5 milions. Segons les estadístiques, aquest número només va creixent i de moment, tot i que s‘ha descobert algun medicament que sembla que aturi o faci que els símptomes no es desenvolupin tan de pressa, aquesta malaltia continua essent aterradora.

De moment i com a prevenció, es recomana que s‘activi el cervell i que se‘l faci treballar. També molt recomanable és mantenir una activitat física.

Continuem lluitant i fent un acte de fe i esperança que la investigació sobre la malaltia, aviat ens donarà els resultats per poder aturar o almenys alentir el curs d‘aquesta terrible malaltia.

P e r m é s i n f o r m a c i ó p o d e u c l i c a r www.AlzResourceCenter.com


Alzheimer, un repte actual

http://www.google.com/aclk?sa=l&ai=CntHdOe_9Sv-wNoSysQOE9M38C8Tf7YkBzJvf8QrY9sekARACIJ-LnQYoBVD04aWAA2DJ7v-GyKOQGaAB5-78_gPIAQGqBB1P0LfMy5V9cTMHbawFnwCzjevjG_Oyo8jh3OpWsA&num=2&sig=AGiWqtwbT9C7TlwY_EQ__IFwlk7Bb9R8Og&q=http://clk.atdmt.com/NYC/go/gglxxnma01200

ENGLISH-CATALAN KEYBOARD ON YOUR COMPUTER

For Windows VISTA:

Under Start menu, click on Control Panel Under CLOCK, LANGUAGE and REGION, click on Change keyboards and other input languages

A new window, named Regional and Language Options, will pop up. Look for Keyboards and Languages tab and click

on Change Keyboards… button.

Text services and Input Languages window will now pop up. Under General tab, the Default input Language should be English (United States) – US. Under Installed Services, click on Add.

Add Input language window will pop up. Select the language to add using the checkbox for Spanish Keyboard under Catalan Language. Then click OK.

The Catalan Keyboard configuration should appear below the English one as shown in the picture.

In order to know what keyboard you are using, go to Language Bar tab and make sure that docked in the taskbar and

show text label on the language bar are marked.


Finally, under Advance Key Settings tab, check what key sequence is given to change keyboards. Usually when

pressing left Alt+Shift, the language of the keyboard changes from US English to Catalan or vice versa. You should be able to see the icon CA for Catalan and the icon EN for English on the lower right task bar of your screen.

Cool, isn‘t it!!!

Remember that the keyboard configuration you will be using is:

Anna Torrents


EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA XXIX. PAPER MONEDA EMÈS PER LA GENERALITAT I

AJUNTAMENTS

SITUACIÓ MONETÀRIA A L‘ESCLATAR LA GUERRA CIVIL D‘ESPANYA:

Hi havia paper moneda de 25, 50, 100, etc. pessetes emès pel Banco de España. Hi havia monedes amb fort contingut d‘argent de 5, 2, 1 i 0,50 pessetes, una moneda de níquel foradada de 0,25 ptes i monedes de coure de 10 i 5 cèntims, dites xavalla. La moneda de 25 cts es deia un ral, i la moneda [o després el bitllet] de 5 ptes es denominava duro. Fins el 1936 el duro era de mida semblant al dòlar americà (el darrer fou el d‘Eisenhower) que amb prou feines encara circula [si bé no d‘argent!] als EUA. La gruixària del duro era 2,5 mm i el diàmetre 37,2 mm. Les monedes s’usaven també com a pesos per a transaccions comercials. Cada duro deia tenir un pes de 25 grams, quasi una unça. Jo encara me‘n recordo dels peixaters i fruiters ambulants que les usaven en llurs balances.

A la zona republicana el Govern aviat retirà la xavalla per la raó que s‘havia de fer material de guerra [canons] amb ella, mentre que les monedes de plata ben aviat escassejaren degut a l‘acaparament privat per part de la població. Com fos que els republicans experimentaren tot just començada la guerra contínues pèrdues de territori, moltes persones pensaven que els ―feixistes‖ podrien molt bé guanyar la contesa, i la gent sempre sabia que l‘or i la plata tenen una vàlua intrínseca, especialment en situacions econòmiques crítiques.

Amb una inflació considerable, el Govern a Madrid continuà emetent bitllets del Banco de España mentre que la zona franquista continuava difonent per ràdio que els bitllets emesos per la República després del 18 de juliol del 1936 no tindrien cap valor quan Franco guanyés la Guerra Civil d‘Espanya (GCE).

Aprofitant-se de les circumstàncies de l‘escassetat de moneda metàl·lica i de les discòrdies entre el Govern Central i la Generalitat, aquesta usà l‘ocasió per a emetre el 1937 paper moneda de 10, 5 i 2,50 ptes vàlid per a tot Catalunya. Llavors l‘Ajuntament de Barcelona (BCN) no volgué ésser menys i per a facilitar el canvi emeté, més modestament, paper moneda de 1,50 i 1 pta, i per a reemplaçar la

xavalla, bitlletets de 50, 15 i 10 cts vàlids per a l‘àmbit de BCN-ciutat. Sembla que la peça de 5 cts fou oblidada degut a la inflació!! Altres ciutats i pobles decidiren emetre paper moneda que només era vàlid dins llurs jurisdiccions, però naturalment no tingué la importància de les emissions fetes per la Generalitat i l‘Ajuntament de BCN.

DESCRIPCIÓ DELS BITLLETS EMESOS PER LA GENERALITAT:

A l‘anvers, el de 10 ptes [“A”; format original 75x168 mm] duu l‘escut de Catalunya, una espiga de blat i un martell; en la transparència, un rostre hel·lènic emmarcat per una corona de llorer. Al revers, unes barques de pesca i hi consta “Qualsevol intent de resistència o falsificació per tal de dificultar o pertorbar la circulació d’aquests bitllets, serà castigat amb les màximes sancions aplicables en temps de guerra”. Tiratge d’1 milió d’exemplars, si bé avui en dia l‘exemplar és rar.

En el de 5 ptes [“B”; 70x168] l’anvers és el mateix mentre que al revers hi ha uns fusells en feix, una cinta de metralladora i les figures d‘un obrer i un camperol. Tiratge d‘1 milió; avui rar.

En el de 2,50 ptes [“C”; 68x163] l’anvers és el mateix mentre que al revers hi ha siluetes d‘unes fàbriques amb xemeneies fumejants i la reproducció de l‘escultura de Josep Llimona ―El Treball‖, que es troba al Parc de Montjuic. Tiratge de 2 milions; avui rar.

Tots tres són segons uns boixos de Josep Obiols (1894-1967); l’impressor fou l’Institut Gràfic Oliva de Vilanova, BCN 1937.

DESCRIPCIÓ DELS BITLLETS EMESOS PER L‘AJUNTAMENT DE BARCELONA:

El de 1,50 ptes [“D”; 64x105] duu l’escut (d’aquell temps) de la ciutat sobre una caravel·la; al revers, l‘antiga façana gòtica de l‘Ajuntament. L‘anvers del bitllet d‘1 pta [“E”; 60x101] és el mateix; al revers hi ha el mateix escut de la ciutat. L‘anvers del bitllet de



50 cts [“F”; 56x94] és el mateix mentre que al revers mostra la porta d‘estil gòtic-plateresc amb columnes salomòniques del Saló del Consell de Cent de l‘Ajuntament.

L‘anvers dels bitllets de 15 [“G”; 31x52] i 10 [“H”; 31x47] cèntims està presidit per l’escut de la ciutat; al revers del de 15 cts hi ha un gerro artístic que es troba al Parc de la Ciutadella davant el Museu de Zoologia, i al de 10 cts, un vaixell amb totes les veles desplegades.

Aquests bitllets emesos per l‘Ajuntament de BCN no són rars de trobar. Foren impresos també per l‘Institut Gràfic Oliva de Vilanova de BCN.

BITLLETS EMESOS PER ALTRES MUNICIPALITATS:

Aprofitant-se de la descomposició de l‘autoritat republicana i de l‘escassetat de moneda, nombroses ciutats i viles a Catalunya emeteren paper moneda; només esmentarem ací el de Girona, Lleida i Tarragona.

El bitllet d‘1 pta de Girona [“I”; 65x105] duu a l‘anvers l‘escut de la ciutat, i una dona nua amb el puny enlaire i cofada amb la gorra frígia guiant uns combatents de l‘exèrcit popular. Al revers hi ha l‘escalinata de St. Martí amb l‘arcada del Palau del Vescomtat a l‘esquerra i l‘església de St. Martí Sacosta al fons. L‘impressor fou Casa Grafos.

El d‘1 pta de Lleida [“J”; 60x108] porta a l’anvers l‘escut de la ciutat i una sanefa de fruites. Al revers, dins d‘un medalló ovalat, la Seu Vella de Lleida. Impressor: Fotolitografia Barguñó.

El d‘1 pta de Tarragona [“K”; 50x90] duu, a l’anvers, l‘escut de la ciutat; al fons del revers, l‘aqüeducte romà. Impressor: F Sugrañes.

EPÍLEG:

Tots els bitllets referits a dalt porten la data original del 1937. Per a efectes de conservació en un museu, han estat digitalitzats l‘any 2009. Font: Paper Moneda del Pavelló de la República/Universitat de BCN.

L‘emetre moneda, paper o metàl·lic, és la prerrogativa d‘un Estat sobirà de bo. A conseqüència del trencaclosques geogràfic causat per la GCE, de la poca integració entre la Generalitat i el Govern Central, i de la manca de moneda per a transaccions comercials corrents, la Generalitat decidí aprofitar l‘ocasió per a fer imprimir paper moneda, que naturalment fou declarat nul a la victòria del franquisme. Qui sap si en un futur no gaire llunyà la Generalitat tindrà la veritable autoritat per a emetre moneda, metàl·lica, de paper o virtual!!!

Nota: a la contraportada del Butlletí estan il·lustrats els bitllets de l‘article.

Josep G Llauradó

Llicenciat i doctorat [tesi sobre Esteroids Anabòlics

el 1960] per la Universitat de Barcelona, màster en

Enginyeria Biomèdica per la Drexel University de

Filadelfia, diplomat en Medicina Nuclear pel Medical

College of Wisconsin. Ara és Professor de Radiation

Sciences a la Loma Linda University School of

Medicine. Convertit a la causa nacionalista. Un dels

dos residents a EUA que signaren el Manifest de

Prada: el català llengua d‘expressió científica.

Publicà el primer llibre en català sobre Enginyeria

Biomèdica el 1976. Premiat dos cops als Jocs

Florals de l‘exili, rebedor del premis Joan d‘Alòs i del

Batista i Roca. Casat amb la neozelandesa, Deirdre,

viuen a Redlands [perdó Terres Roges!] i tenen

quatre fills i dues filles i dotze néts.

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA XXIX. PAPER MONEDA EMÈS PER LA GENERALITAT I

AJUNTAMENTS

B

A

D

E

F

H

G

I

J

K

C

Referències pàgina 30-31

Butlletí 80

Documents

Transcript of Butlletí 80