El Forn d’en Xavi

Avda. Catalunya, 1Tel. 673 819 557

El Forn de la MartaAvda. Pallaresa, 136

Tel. 93 468 38 79

Sumari ditorialeL’any 2016 fem 70 anys!

Fa 70 anys, a finals de l’any 1946, un grup de joves amics,

amants de la muntanya i la cultura que procedien de la

Cooperativa La Colmena, fundaren el CEP. Van romandre sense

local fins al 1950, i de mica en mica van anar bastint una entitat que

va aglutinar colomencs i colomenques que prenien part en les diverses

seccions que es creaven, des de les de caire més esportiu, com ara

muntanya o espeleologia, fins a les d’un vessant més cultural. El pas

dels anys i les preferències de cada generació han anat donant

continuïtat a les seccions, o fent-les decaure, o creant-ne de noves. Avui

continua sent una entitat, en podríem dir familiar, en què la majoria

ens coneixem, on hi trobem ja famílies que els avis, fills i néts en són

socis, i on agraïm als socis la seva fidelitat durant 60, 50 i 25 anys. Però

tot i aquestes particularitats el CEP és transversal, amb varietat de

seccions, des de la secció més esportiva, com muntanya, a la més

cultural, com les sardanes i la de cultura, amb gent gran com l’Aula

d’extensió Universitària de la Gent Gran o els més menuts del Grup

Infantil; una entitat polièdrica on cada secció té el seu lloc i la seva veu.

Tanmateix, som una entitat oberta i abocada al dia a dia del que passa

a la nostra ciutat, a Catalunya i al món, i amb vocació d’incidir en la

societat.

En aquests setanta anys hi han passat molts colomencs i s’han portat

a terme moltíssimes activitats, i creiem que cal celebrar-ho amb un

programa d’actes que es donarà a conèixer properament.

En un altre ordre de coses, en l’agenda d’aquest 2016 volem desencallar

la posada en marxa d’un ens (consorci o patronat) que gestioni el

jaciment arqueològic del Puig Castellar amb l’objectiu de garantir-ne

la preservació i dinamitzar-ne la divulgació, tenint present que a més

de l’Ajuntament, tant l’Institut d’Estudis Catalans (propietari del

jaciment) com el CEP han de poder ser corresponsables dels projectes

presents i de futur.

En l’àmbit més local caldrà fer el seguiment d’alguns temes importants

per la ciutat: assegurar el planejament per a la realització complerta

del parc de can Zam (després de 40 anys de reivindicació!) i la

paralització de la MAT.

Cicle de xerrades i projeccions de muntanya 4Excursions sota el Franquisme 4Repte 3000 CEP 6XXXII Curs d’iniciació a la muntanya 7Cap de setmana a les Bulloses 8Curs d’iniciació a les vies ferrades 9El Tossal de les Viudes 10Montseny 11Montserrat 12Midi d’Ossau 14En record d’en Lluís Hernández 16Manteniment del GR-92 17Correllengua 2015 18Poder econòmic versus poder polític 18Xerrada d’ACAU al CEP 19Sortida a Sant Quirze de Pedret 2022@ 202ª Matinal al hospital de Sant Pau 22Exposició Jordi Estany 2223ª vetllada nadalenca 23Vida del Centre 24Col·lectiu ciutadà 25Aula universitària de la gent gran 27Visita a Manresa 28Teatre llegit 29Taller de pintura 29L’Aula torna a caminar 30Orfeó Tanit 32Sardanes 33Grup infantil 34Flora i fauna 37Mirador 38Agenda 39

BUTLLETÍ núm. 127Centre Excursionista Puigcastellar

Dipòsit Legal: B-33928-94Impressió i composició:

Impremta VarelaDisseny i maquetació:

Quim Varela

Fotolits:Ajuntament de

Santa Coloma de GramenetDirecció: Ferran López

Equip de redacció:Mercè Carbonell

Manel GalgoAgnès Olivés

Albert NogueraXavi PadróRut Solés

Agustina RicoSeu local: C/ Sant Josep, 20

08922 Santa Coloma de GramenetTel. 93 385 99 41

A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.catNota: El CEP no comparteix necessàriament lesopinions exposades per aquells que signen els articlesd'aquest butlletí.

Portada: Arribant a Catuarta (Vall d’Ordesa)

Autor: Jordi Alvarez- 3 -

Cicle de xerrades iprojeccions de muntanya

Des del passat 11 de novembreestà en marxa el Cicle deXerrades i Projeccions de

Muntanya i Natura 2015-2016.Vam iniciar aquest cicle amb lapresentació oficial del Repte CEP 3000,una iniciativa de dos companys delCentre, en Pedro Alcaraz i en JordiÁlvarez, que els ha de dur a coronar totsels tresmils del Pirineu.També va ser amb nosaltres la Marta

Bretó, que ens va explicar les sevesexperiències recorrent Islàndia en unviatge de descoberta fotogràfica. El 2 dedesembre en Jordi Canal-Soler vapresentar el seu llibre “Viaje al Blanco.Último grado al Polo Norte”, on narra laseva expedició al Pol Nord.També hi va haver lloc per recordar lesactivitats de la Secció de Muntanya al2015, i una setmana després, just abansde Nadal, el Manel Galgo ens va parlar de

l’excursionisme durant el franquisme.Podeu llegir-ne un petit resum en aquestbutlletí.Rebem el 2016 amb una xerrada al mes ,i el dia 27 marxem a l’Equador a veurecom els nostres companys Pedro i Cèsardescobreixen els seus volcans, les selves isobretot, la seva gent.Estigues atent a la nostra web i coneix lesnoves xerrades i projeccions que estempreparant.

- 4 -

untanyam

Text: Manel GalgoFoto: Ferran López

Excursionisme sota elFranquisme a Catalunya

Acabada la guerra,l’excursionisme català i la gentque en formava part estava

sotmès al ferri control de la falange,que perseguia tot aquell que demostrésuna certa sensibilitat per la seva terrao per la seva llengua, sentiments queper altra banda, eren intrínsecs almoviment excursionista català des delseu naixement.Abans de la guerra a Catalunya hi havia236 entitats excursionistes, i en acabarsols en quedaven vint.

Per tal de lligar curt, les persones queocupaven el càrrec de president dins deles entitats havien de comptar ambl’aquiescència del règim, i erennomenades a dit; per exemple:“En uso de las atribuciones que me concedeel Consejo Nacional de Deportes, mecomplazco en nombrar a Vd. Presidente dela Agrupación Excursionista Pedraforca,con el fin de normalizar en lo posible lavida de la entidad.Dios salve a España y guarde a Vd.muchos años”Tanmateix, el retrat del dictador havia

d’estar en un lloc destacat i ben visibledel local de l’Entitat.Les entitats se les empescaven per tald’incloure el català dins les sevespublicacions, que, òbviament, haviende mantenir un tant per cent moltelevat en castellà; només es permetia elcatalà en la seva expressió poètica, fetque va portar els excursionistes atractar de descriure els seus itinerarisen vers, tota una acrobàcia lingüística.En el cas del CEP, a finals dels 50 es vanfer classes de català fent-les passar perclasses d’anglès.

L’any 1966 es crea la revista Vèrtex, encastellà, però el 1970 ja es publica encatalà.Durant aquella època també eranecessari obtenir un salconduit perpoder anar d’excursió, que tenia unadurada màxima d’un mes; i si es voliaanar al Pirineu (s’havia d’especificar al’autoritat on es volia anar), se’nnecessitava un altre d’especial.Era freqüent que els escaladorscol·loquessin senyeres al capdamunt deles vies, allà on no poguessin arribar elspartidaris del règim:

el 1947 al Gorro Frigi (dosescaladors històrics: Torras i Nubiola)durant els actes d’entronització de laMoreneta, a Montserrat.

el 1949 a la Momia (senyera: 8 x 4m), Torras, Nubiola i Prats varen serdenunciats per un company falangista

del CADE -Agusti Faus- i expulsats delCADE. Al consell de guerra l’advocat vaargumentar que es tractava de labandera “regional” (no tenia l’estrella)i els varen absoldre, però la FEM els vaexpulsar durant dos anys.

La repressió del movimentexcursionista va ser una constantdurant els anys 1940-50. Els assalts defalangistes a les entitats excursionisteseren habituals:

A la UEC els 6 d’octubre de 1944 itambé el 1949. En aquest darrer, es vasaber que un dels assaltants també vafer la denuncia a la policia.

A l’Agrupació Exc. Pedraforca alsanys 40.

Tancament del C.E. Vilafranca percomentaris dels seus socis als llibres deregistre (Visca Catalunya...),

denunciats per membres de la Guardiade Franco. Alguns varen ser detingutsi apallissats.

També van ser freqüents elsenfrontaments entre excursionistes iescoltes amb membres de l’OJE ifalangistes:

Cas Refugi Estasen al Pedraforca:entre escaladors i falangistes, amb tretsi ferits.

Assalt a un campament escolta alMontnegre al 1952.

Curiosament al món excursionista elsfeien més por els falangistes que laguàrdia civil.

Actualment, i en consonància amb elprocés que estem vivint, sembla que laFEM vol recentralitzar determinadesatribucions de la FEEC.

- 5 -

Pintades al Santuari de Nª Sra. del Far (Guilleries), gener de 1968

Els companys del CEP JordiÁlvarez i Pedro Alcaraz vancomençar el passat mes de

setembre una peculiar aventura. S’hanproposat coronar junts tots els pics demés de 3.000 metres d’alçada delsPirineus, un projecte dur i ambiciós, peròalhora molt enriquidor i reconfortant pera ells i pels que els segueixen i els animenen aquesta empresa.L’acte de presentació del Repte 3000 CEPes va fer el passat 11 de novembre. Lasala d’actes del Centre estava plena degom a gom i els dos protagonistes feienevident la seva timidesa i entusiasme,envoltats d’amics en un ambientpurament muntanyenc.Allà van explicar com es va iniciar tot:gaudint plegats d’una intensa escapada alPedraforca es van adonar que en volienmés, i que hi havia un munt d’indrets quevolien conèixer i explorar junts. El repte

de coronar tots els tresmils del Pirineun’era l’excusa perfecta.Des que el 1986 Juan Buyse elaborés laprimera llista oficial de tresmils delPirineus, la febre per conquerir aquestscims no ha deixat de créixer. És humà,n’hi ha prou amb fer una llista perquèimmediatament apareguin en massa elscol·leccionistes.Aquest repte, tal com ells ho entenen, témolt més de descobriment que decol·leccionisme, més d’aprenentatge qued’exhibicionisme. Però una llista de cimscom aquesta, ben elaborada iconvenientment actualitzada, era unpunt de partida massa bo com per deixar-ho passar.La llista original de tresmils es vaelaborar a partir d’una relació de reglesbàsiques que tot 3.000 havia de complirper poder ser tractat com a tal. Aquestesregles les resumeix molt clarament Luís

Alejos en el seu llibre Pirineus. Guia dels3000:

1. Figurar en algun mapa o en algunaguia de muntanya2. Tenir un nom que en permeti laidentificació3. Entre el cim i la base de les arestes hihaurà almenys 10 metres de desnivell

Existeixen 215 cims que, superant els3.000m, responen a aquests criteris, i quefiguren al Catàleg dels Tresmils,considerat llista oficial per la UIAA.Per al Jordi, de 24 anys, “És una manerade desconnectar de la rutina i a mi emserveix per aprendre del Pedro.M’agradaria assemblar-me algun dia aell”. En Pedro, amb molta mésexperiència a la muntanya, afronta elrepte amb la mateixa il·lusió: “Sóc unfanàtic de la muntanya, m’agrada sentir-me lliure. Amb l’excusa del repte 3000podrem veure llocs als quals no hauríem

Repte 3000 CEPUna aventura d’alçada

- 6 -

Des del cim del Perdiguero

Text: Toni GómezFoto: Jordi álvarez

- 7 -

anat mai. I ara que la paraula de moda éscompartir, compartir a Facebook,Twitter… nosaltres compartirem elsnostres vídeos, fotos i tuïts perquè totspugueu escalar tranquil·lament ambnosaltres des de casa estant”.Aquest repte no és només un projectepersonal d’en Jordi i en Pedro. Des delprimer moment van voler compartiramb la resta del Centre la seva aventura,i la Secció de Muntanya treballaactivament en la organització, logística,difusió i finançament del projecte. Isobre el terreny també ho podremcompartir: cada any podrem fer unaascensió amb ells a un dels tresmils de lallista.El repte es va iniciar el passat 11 desetembre a la Vall d’Ordesa, on en duesjornades van ascendir 8 cims. El 26d’octubre van fer la cresta de Troumouse,afegint 6 cims més a la llista. Del 10 al 12d’octubre, la parella d’aventurers vacompletar 10 cims més a la zonad’Argualas i Infiernos. I el passat 7 degener en van completar 6 més aClarabides i Perdiguero. De moment són30 tresmils en menys de 100 dies. Desegur que quan llegeixis aquestes líniesja en són un grapat més.Voldríem que l’última de les 215muntanyes s’ascendeixi coincidint ambel 75è aniversari de la nostra entitat (elCEP va ser fundat el 1946), però aixòencara és avançar una mica massa.L’objectiu d’en Jordi i en Pedro passa,hores d’ara, per escalar el cim número31.Podeu seguir el repte pas a pas, cim acim, a la nostra web:www.puigcastellar.cat/repte3000Allà trobareu la llista completa de cims,quants en portem i quants ens enqueden, les ressenyes de cada expedició,els mapes i tracks de cada sortida, i lesimpressionants fotografies i elsmagnífics vídeos amb que el Jordi i elPedro ens fan sentir que nosaltres tambésom per sobre dels 3000.

untanyam

Del 21 de setembre al 21d’octubre s’ha impartit alCentre Excursionista el Curs

d’iniciació a la muntanya 2015.En la seva XXXIIa edició, el curs hacomptat enguany amb la participació denou alumnes, tots ells de novaincorporació al CEP.Aquest curs, de periodicitat anual, té coma principal objectiu introduir els alumnesen el món de la muntanya, dotant-los de

les eines necessàries per garantir la sevaautosuficiència i seguretat. Les sessionsteòriques (material, orientació,alimentació, primers auxilis i seguretat)es complementen amb tres sortidespràctiques: una d’orientació, una sortidaa alta muntanya amb pernocta en refugii una sortida a mitja muntanya ambpernocta en tendes. En breu estarandisponibles les dates per al curs de l’anyvinent.

XXXII Curs d’iniciació a la muntanya Text: Toni Gómez

Foto: Tedi Roca

Fent pràctiques d’orientació

- 8 -

és esplèndid... a la tardaarribarà el grup dels babies inosaltres aprofitem per fer laruta dels tres llacs, unrecorregut de dues hores i mitjamolt recomanable, amb pocdesnivell i on destaca el preciósllac Negre, enclotat en unfrondós bosc d’avets i d’aigüesfosques. Com que la tarda éstan plàcida, dues companyesdel grup amb olfacte boletaireanimen la tarda en perdre’s.Sort que van fer el cursd’iniciació al CEP i saben el ques’ha de fer en aquests casos…tornar enrere pel camí que hasfet i anar fins al refugi.Allà ens vam trobar tots persopar i descansar. El segon diatenia dos objectius: Pel matí, ferel cim del Carlit per una part delgrup o fer la ruta dels dotze

Cap de setmana a lesBulloses

El primer objectiu del cap desetmana és anar fins la Covad’Anés, situada al municipi de

Prullans, al costat de la pedrera. S’ha defer una mitja horeta de pujada per uncamí assenyalat amb marques grogues,però val la pena! Des d’aquí tenim unesvistes espectaculars de la Serra del Cadí.

Arribem a l’entrada de la cova, d’unallargada de 600m amb dos trams decordes divertits; és la part més bonica,amb grans formacions geològiquesd’estalactites i estalagmites.Al migdia reprenem el camí en cotxedesde Prullans fins a les Bulloses.Arribem al refugi a l’hora de dinar. El dia

El grup al cim del Carlit, al Capcir Text: Lourdes Alier, Foto: Lourdes Maeso

Salt de la Gorja Negra untanyam

- 9 -

llacs. Dues opcions diferents peròigualment interessants, que mostrenla gran bellesa d’aquesta part de LaCerdanya. La part inicial delrecorregut és la mateixa per ambdósgrups. Des de la Bullosa gran iniciemel camí marcat direcció al Carlit. Ésun camí fàcil on anem trobant elsllacs enmig de prats verds i amb pocavegetació. Arribem a l’extrem final onhi ha el desviament per pujar al Carlito seguir la volta circular als llacs.A partir d’aquí s’inicia la pujada alCarlit (2.921m). Deixem els pratsverds per trobar una terra fosca iàrida, passem el petit estany Glaçat,que de gel en queda poc, i continuemamunt seguint les marquesvermelles. Arribem a la part mesescarpada; s’han de passar dos colletsgrimpant la roca gneis, punxeguda,molt característica d’aquesta zona.Assolit això ja només queda el tramfinal, una tartera que ens porta alcim. No podem marxar sense fer elCarlit petit, que té unes vistesimpressionants del llac Lanós.Marxem desfent tot el recorregut perpujar fins al refugi.El grup dels babies,que segueix la rutadels 12 llacs, fa la circular fins alrefugi, i cap a les 15.30h ens trobemtots allà per dinar i marxar cap aDorres amb els cotxes, el tercerobjectiu del cap de setmana, gaudird’un bany termal. Les aigüessulfuroses de Dorres tenenpropietats medicinals, a 38 graus iamb una olor característica. Són unsbanys estil piscines romanes, mitjahoreta és suficient perquè totssortim amb la sensació de què no ensfa mal res i que aquest cap desetmana hem descobert que lamuntanya ens dóna moltes opcionsgenials i divertides!

El grup dalt “La Teresina”, a Montserrat

Curs d’iniciació a les vies ferrades

Del 27 d’octubre al 3 denovembre es va impartir alCentre Excursionista un

curs d’iniciació a les vies ferrades.

Dirigit per en Cèsar Armengod, socidel CEP i instructor titulat perl’Escola Catalana d’Alta Muntanya, elcurs estava orientat als no iniciats enaquesta disciplina esportiva demuntanya.

Durant les sessions teòriques ipràctiques, es va introduir l’alumneen el material i les tècniques bàsiquesde progressió i seguretat en viesferrades, per tal d’aconseguir elmàxim d’autosuficiència en aquesttipus de rutes.

Es van realitzar dues sortidespràctiques: la primera, a la via ferradade Les Roques de l’Empalomar, aVallcebre, i la segona, a la via ferradaTeresina de Montserrat.

El gran èxit de participació ens hapermès obrir una llista d’espera is’està avaluant la possibilitat de feruna altra edició del curs en breu.

L’alt grau de satisfacció delsparticipants i la seva empenta ientusiasme s’ha concretat endiverses sortides posteriors, i s’estàconsolidant com un Grup establedins la Secció de Muntanya. Estigueuatents a les seves activitats a la nostraweb!

Text: Toni GómezFoto: César Armengod

- 10 -

La sortida del Tossal de lesViudes va ser programada en unmagnífic dia de tardor. Abans

d’arribar a l’aparcament de la casa decolònies d’Aiguaviva i mentre lacarretera fa una ziga-zaga constant debaixada, ja veiem davant nostre unaespectacular cinglera amb un bosc defaigs amb colors taronges i ocresmeravellosos.L’itinerari és circular, amb un petitadesviació per fer el cim del Tossal.L’inici de la marxa transcorre per unapujada forta fins arribar al Roc de laCreu, on farem un breu descans abansde pujar fins al Tossal de les Viudes. Entot aquest tram el bosc és bastantombrívol i no ens deixa entreveure elpaisatge; la vegetació canviadràsticament al començar l’ascensiócap al Tossal, el bosc es va difuminantfins a convertir-se en un camp deromaní; la seva olor ens embriaga atots i ens convida a agafar algunesbranquetes d’aquesta herba aromàtica,afortunadament habitual en moltsindrets de la nostra terra.

Un cop coronat el cim, que és bicèfal,amb un turó més baix coronat per unasenzilla creu, gaudim d’una bonaperspectiva d’aquesta part del Solsonèsi de l’Alt Berguedà.Ens fem les fotos de grup en tots doscims i restem uns minuts per admirardes d’una posició privilegiada tota la

serra de Busa, el pantà de la Llossa delCavall i Sant Llorenç de Morunys.Una part de les muntanyes semblemfetes amb un rasclet i costa d’imaginarcom es van assolir aquestes formacionstant peculiars durant milions d’anys.Comencem el descens, i arribats alGrauet de Valielles les fites són

El Tossal de les Viudes

El Serrat dels Llengots

Text: Montse PérezFoto: Jordi Martín

inexistents; ens guiem per indicis delcorriol, que ens facilita progressar peraquest terreny de conglomerat, on mésd’un cop ens cal ajudar-nos amb lesmans.Al cap de una bona estona trobem camímarcat, que agafem en direcció al Collde Maçana. Aquest tram sensedesnivell apreciable ens permet gaudir,en paral·lel a nosaltres, de l’imponentCingle de Busa. La fageda quetravessem ens permet fer fotosimpressionants amb l’efecte de caigudade fulles de tardor.Parem per dinar al Grauet dels Llengotstenint davant nostre la Serra del Coguli descobrim la història del Capolatell,una talaia natural que també rep elnom de «presó de Busa», ja que a laGuerra del Francès va ser utilitzadaamb aquest fi perquè tan sols eraaccessible a través d’una rampa que esretirava després de portar-hi elspresoners.Tornem cap a l’aparcament ambdescens suau i amb bones vistes delpantà de la Llosa del Cavall. Hem pogut gaudir d’un dia esplèndiden un dels indrets més desconeguts iinexplotats pel senderisme.

- 11 -

untanyam

Montseny:el Gorg Negre de Rentadors

Som a mitjans de novembre i lagent té ganes de muntanya. Enshem ajuntat quaranta persones

a la recerca d’un dels indrets més macosdel Montseny: el Gorg Negre deRentadors. Situat al pronunciat torrentque es forma entre Sant Segimon i laMuntanya d’en Sala, aquest salt d’aiguano és gaire conegut, i segons lesllegendes, és l’amagatall de les donesd’aigua de Montseny, les paitides.Aparquem davant La Barita i seguimun petit tram de carretera fins l’accés alClub de Polo de Viladrau. Des d’allàresseguirem una bona estona el camíplaner que va paral·lel a la Riera de laSala, que poc a poc es va estrenyent,menjat per la vegetació. Poc després elcamí, ja sender, comença a pujar ambforça i aviat arribem al desviament capal Gorg Negre. Baixem ràpidament iens trobem amb l’espectacle de l’aiguaal Gorg, del que gaudim mentre fem unmos, que ja fa estona que ens hem

aixecat i ens ve molt de gust. Pugem de nou al sender principal. Poca poc anem guanyant alçada i ja podemveure les ermites de Sant Segimon iSant Miquel dels Barretons, icontemplem des de dalt l’engorjat delTorrent dels Rentadors, amb els seussalts i olletes. Entrem en una fageda,amb el terra cobert de fulles, totvermell, fent joc amb el gris dels troncspelats. Poc a poc va augmentant lapendent, i l’esforç es deixa sentir a lescames. Deixem a la dreta el sender queens duria al Turó del Pou d’en Sala iseguim ara en direcció est cap al Coll deles Tres Creus, on trobem la pista deSant Segimon.La pujada al Turó de Sant Miquel éscurta però intensa. Des de dalt podemveure l’ermita de Sant Miquel. Canviemara de vall i baixem cap a Sant Segimon,on ens trobem amb la sorpresa d’un barobert de fa poc, que ens permetrà beurealguna cosa acompanyant el dinar.

Un gran grup a un gran indret: el Coll de les Tres Creus

Text: Toni Gómez Foto: Jordi Pedrol

Crestejant el Tossal de les Viudes

- 12 -

untanyamLa baixada la fem pel Torrent del’Oratori. Entrem en zona decastanyers, la majoria amb molts anysa les arrels. Les curioses formes delstroncs són irresistibles: ens obliguen aacostar-nos i immortalitzar el momentamb una fotografia. Arribem a l’ermitade l’Erola, i els castanyers deixen pasals roures, quan ja ens acostem de noua la part més civilitzada de la vall. Laresta del camí discorre per pistescòmodes, entre les masies de Cal Gat iLa Sala, tornant a la riera on hemcomençat; ara però, pel costat dret.Un marc incomparable per l’excursiómés concorreguda de l’any.

Som ja al mes de desembre, i al’anticicló habitual d’aquestesdates s’afegeixen unes

temperatures inusualment altes (cadacop menys inusuals, per desgràcia).Avui ens espera un recorregut perMontserrat molt variat iextremadament visual.

Sortim de La Vinya Nova, a Collbató, ide seguida enfilem la canal de l’ErmitàMort, un sender força còmode queascendeix progressivament i enspermet guanyar altura sense massaesforç. Ja va bé, que la jornada d’avuiserà llarga! Deixem a la dreta duescanals, Fosca i Pollegons, i ens aturem

Text: Toni GómezFoto: Jordi Pedrol

Montserrat:regions de Tebes i Tebaida

un moment a contemplar el Pontnatural que dóna nom a la riera queestem remuntant.Arribem a la Cova de la Murdela i femun petit mos. Ja hem pujat força, icomencem a tenir vistes: dels Pollegonsal nord-est i de tot el Baix Llobregat alsud. Continuem caminant, passem elColl dels Pollegons i ens trobem de caraamb dues roques ben curioses, laCampana i el Rave. Uns minuts més i jasom al Camí Nou de Sant Jeroni. Se’nsobre als ulls l’espectacle de la Tebaida,amb l’Elefant i la Mòmia presidint-la, il’ermita de Sant Benet als seus peus,vermella i minúscula, amb les restes dela boira del matí de fons.Anem ara direcció est, seguint el camíample i cuidat, fins que tenim davantla Gorra Marinera. És el moment degirar a la dreta i enfilar-nos per unaestreta canal esglaonada, l’Escala deJacob, cap a la Miranda de SantaMagdalena. Les vistes des de dalt són

Cabra mascle vigilant “la familia” a la regió de Tebaida

- 13 -

impressionants. Tenim un cel blauintens que contrasta magníficamentamb la roca blanca, i la vista compensal’esforç fet.

Baixem ara en direcció sud cap a les

sorprenents runes Sant Onofre, i

arribats a Sant Joan ens trobem amb la

Rosa, l’Eva i la petita Leia, que han

pujat en l’aeri i el funicular i ens

acompanyaran fins ben entrada la

tarda. Deixem ràpidament el camí

asfaltat i prenem una drecera que, a

l’ombra de la Gorra Marinera, ens

permet arribar ràpidament al camí del

Pas del Trencabarrals, que prenem en

direcció al Pla dels Ocells.

Comencem la pujada cap a l’Elefant, i

passat el Coll de la Canal Plana, el soroll

de pedres caient ens permet localitzar

un bon grapat de cabres, amb dos

exemplars mascles espectaculars. En

poca estona arribem a Sant Salvador, i

baixem entre la Trumfa i la Xirimoia

per apropar-nos al refugi de Sant Benet.

És el moment de fer un descans, dinar i

prendre quelcom de beure, mentre

atrapem els darrers raigs de sol, que

comença a amagar-se darrera Les

Tisores.

Ja sense sol comença a fer fred, i

reprenem la marxa baixant al Monestir

pel Pas dels Francesos. A l’estació de

l’aeri ens acomiadem de la Leia, que

amb un anyet ja sap el que és gaudir de

la muntanya en bona companyia.

Nosaltres seguim camí avall, sis-cents

metres de desnivell negatiu pel Camí de

l’Aigua, una baixada molt vertical i

maca. A l’aparcament de l’estació

inferior de l’aeri tenim un cotxe que ens

permetrà recuperar els vehicles que

hem deixat a Collbató.

Fenomenal excursió, molt completa i

divertida. Vint-i-tres parells de retines

encara gravades amb el retall de les

arrodonides roques sobre un cel blau

colpidor.

El grup, al peu de la Campana

La “Mòmia” i “l’Elefant” des del camí nou de Sant Jeroni

- 14 -

Som al coll de Peyreget, i elsprimers rajos de sol impactensobre les altes puntes del petit i

gran pic del Midid’Ossau. Ja hem deixatel refugi de Pombie molt abaix i a lallunyania distingim el pas del Portaletdespertant entre les boires, sobre lesgrans pastures.L’agradable dringeig del materiald’escalada penjat a l’arnés ens sona amúsica celestial quan un cop equipatscontinuem la marxa d’aproximació finsa les grans parets d’aquest gegant, únicen tot el Pirineu pel seu aïllament i perl’absència de vies fàcils cap al cim.Continuem per terreny de pedra i herbaamb forta inclinació, guanyant alçadaen direcció a la Pointe Emmanuelle finsla bretxa del mateix nom; som a 2.400m. És el moment en què les miradessupleixen les paraules, el moment enquè cadascú valora el seu límit, elmoment màgic de treure la corda ambel compromís d’encordar-te alscompanys sabent que a l’altre extrem

depenen de tu i tu d’ells.El meu amic Jordi Castells és un vellconegut d’aquesta muntanya, vàriessón las vies de dificultat que ha escalaten aquestes parets i ha tingut el detall,sabedor de la il·lusió que em feia,d’acompanyar-me en aquesta. En ToniGabarró, també gran escalador,recupera una etapa de la seva vida a lamuntanya, desprès de massa anysd’inactivitat.La nostra intenció és pujar per l’arestade Peyreget fins al cim del Petit Pic(2.807m), baixar amb ràpels a la bretxade la Fourche (2.705m) i anar a cercar lavia que ens portarà al Gran Pic(2.884m), enllaçant així una travessaespectacular de les dues puntes, itornant desprès per la via dels primersascensoristes, la canal de les Clavelles.Aquesta escalada no supera la dificultatIII– IV+, que possiblement està entrobar la via, perquè una errada potdonar-nos seriosos problemes.Continuem amb ensemble per aquest

mar de pedra vertical intuint el cim,però cal trobar la canaleta del pas clau.«Més a la dreta!», diu el Jordi, penjatsobre els espadats del corredor de laFourche (enforcadura). La superemfàcilment amb tres puntsd’assegurament gràcies a la bona presaque trobem. Una grimpada final ensdeixa al cim del Petit Midi, davantl’imponent paret sud-oest del Gran Pic,separat de nosaltres per la profundafourche. Intentem esbrinar des d’aquí lavia al Gran Midi, però tot sónconjectures, i costa intuir el recorregut;cal primer muntar els ràpels per baixara la bretxa, cent metres sota nostre.Una vegada a la Fourche, enmig deparets verticals i grans desploms,intuïm el punt flac de la muralla; unflanqueig delicat per unes plaquesblanques inclinades al buit ens ha deportar a l’entrada d’una llarga xemeneiavertical que, en al terç superior, amb unparell de llargs, té sortida capl’esquerra; aquest pas és el més

Midi d’OssauText i fotos: Joan Yuste

- 15 -

compromès, però uns vells pitonsabandonats i alguns frens instal·lats pelprimer de corda ens ajuden en laprogressió guanyant alçada. La sortida,encara que força vertical, és proufranca. Des d’aquí tenim una perfectavisió del descens amb ràpels queacabem de fer del Petit Pic.Un seguit de canals, esperons i ressaltsamb passos aeris on és necessarimuntar diversos asseguraments ambalguna cinta, ens permet superar lapart més vertical, i a partir d’aquí janomés ens cal cercar els millors passosfins assolir la cresta somital que enscondueix fins al cim.Aquest gegant aïllat ens brinda unagran visió dels cims que l’envolten.Tres-cents seixanta graus depanoràmica que gaudim tot comentantles nostres vivències i aventures delsanys passats per aquests indrets. És laquarta vegada que trepitjo el Midi i ambaquesta assignatura pendent dono percomplert uns dels meus somnis,somnis que ens mantenen encara vius.Ens acomiadem del cim amb un «quisap si encara hi tornarem». Iniciem larecerca de la via de baixada per unprimer tram molt desdibuixat perl’erosió i la pressió humana... no elrecordava tant descompost. Arribem al’entrada de la primera de les tres canalsimportants que s’han de baixar irealment quedo desconcertat; això hacanviat i molt, aquestes canals van serequipades amb clavelles de ferro alsllocs més compromesos al segle passatpels primers ascensionistes, i avui ambprou feines en queden un parelltotalment inservibles; les canals s’hanconvertit en un obstacle seriós per totaquell que no porti el materialnecessari, preparat com està perinstal·lar-hi els ràpels.En arribar al coll de Suzon, de tornada alrefugi, una última mirada a la via debaixada em fa recordar com vint-i-quatre anys enrere varem pujar-la ambla dona, els dos fills i el gos, això sí, totsencordats!

Material necessari:

Una corda de 60 m.

6 cintes expres

Un parell anelles grosses 

Un joc de tascons

Un joc de friends

Equip de ràpel - Escalada

- 16 -

iutatC

Tal com ja varem informar enuna nota d’urgència al darrerbutlletí, en Lluís Hernández

ens va deixar el passat 20 de juliol. Peraquest motiu el passat 26 de novembrese li va fer un acte d’homenatge a laBiblioteca del Singuerlín – SalvadorCabré. Aquest acte, organitzat peramics seus i amb el suport delConsistori i d’entitats ciutadanes –elCEP entre elles– va omplir la sala de talmanera que va esdevenir insuficientper acollir tota la gernació que s’hi vaaplegar.Durant l’acte, conduit per l’AndreuBanús i amb un documental dediapositives i música de fons a lapantalla, es van anar succeint emotivesintervencions, poemes i cançons. Laintervenció de l’Orfeó Tanit va cloureun acte que, a pesar de la molta durada,es va viure amb tan gran emotivitatque el temps va passar ràpidament…fins que al final el rellotge va fer-nosadonar de l’hora en què abandonàvemla sala de la Biblioteca.Paral·lelament s’està duent a terme

una iniciativa encapçalada per veïnsdel barri de Les Oliveres, amb el suportde diverses entitats ciutadanes -el CEPentre elles- i l’Ajuntament, per tal desufragar la instal·lació d’una esculturaen el seu record. Properament, esposaran a la venda uns bons d’ajut adisposició de la ciutadania que vulguicol·laborar amb la iniciativa.L’escultura es preveu que seràinaugurada aquest estiu.La redacció del butlletí ha volguttranscriure-us uns fragments de lacarta de comiat d’en Lluís, en la quetots els colomencs ens hi podem sentiral·ludits:

El meu darrer missatge

“Benvolgudes amigues i amics,estimada família, que us heu aplegat al’entorn del meu cadàver: gràcies per lavostra commoguda presència!Tal com va deixar escrit Groucho Marxa l’epitafi de la seva tomba, jo també us

En record d’en Lluís Hernández iAlcàsser, veí, capellà i alcalde

Text: Ferran López

dic el mateix: “Disculpeu-me de que nom’aixequi”.Malgrat aquesta circumstància quem’obliga a haver d’estar ben mort iajagut, abans d’acomiadar-medefinitivament de tots vosaltres, sí quevull dir-vos alguna cosa.Els llaços de família o d’amistat que alllarg de la meva vida he compartit ambvosaltres són més forts que la mort i,fins i tot, van més enllà de la fronteraon s’acaba la vida. Tant és així,que souaquí per acomiadar-vos de mi i donar-me l’últim adéu.Us veig a tots plorosos i entristits perla meva definitiva partença. En veureles vostres llàgrimes, jo també emsento emocionat i commogut perl’amor i gratitud que em manifesteu.Tanmateix, us dic: Per favor, noploreu més! El nostre adéu no és unadéu per sempre. Algun dia, si Déu vol,ens tornarem a trobar i el vostre dold’ara es transformarà en dansa joiosapel feliç retrobament que hauràd’esdevenir-se. A més, prefereixo elvostre amor i el vostre record més que

Foto: Arxiu Fòrum Grama

- 17 -

iutatC

no pas les vostres llàgrimes. És l’últimfavor que us demano.En aquests moments m’agradaria dir-vos moltes coses. Però potser, davant lamort, és millor el silenci o, si més no,una mica de música suau que usconsoli, tot invitant-vos a la reflexió delmisteri que la mort representa.Perquè la mort, a més de ser unproblema sense solució, és també unmisteri. I davant el misteri sols hi capl’acceptació o el rebuig. Rebutjant-la, nol’evitareu pas. Per tant, des de la mevaexperiència personal, us invito aacceptar-la amb naturalitat i confiança,perquè la mort és una etapa indefugiblede la vida.Tal vegada, pel fet de ser la darreraetapa que hem d’afrontar, a tots ensprodueix temor. Jo ja l’he passat aquesttemor i, per això us dic: No tingueutemor a la mort; no us ha de passarcap mal. Ben al contrari, la mort éssovint un alliberament de tots elsdolors i sofriments físics de la malaltiao dolença que ens ha conduït a ella....”“...I si jo no tinc por d’haver mort, no

creguéssiu pas que he estat molt valent.

Ben al contrari, jo he estat un homefeble com vosaltres. Simplement usdiré, perquè ho tingueu molt present,que quan la fe cristiana il·lumina la vidad’un creient, la por s’apaivaga i quasidesapareix....”

“...Us estimo a tots; us recordarésempre. Espero que també vosaltres usrecordeu de mi, perquè allò que no esrecorda, no és mai ni viu ni vivent.Pregueu per mi. Amén.

Lluís Hernández”

Mantenimentdel GR-92

Cada any el Grup de Sendersha de presentar un informe ala Federació de Muntanya

sobre els punts conflictius del tramdel GR-92 que ens pertoca que, comja sabeu, va de Can Bordoi –a Llinars

Text: Xavi Padró

del Vallès– fins a Montcada.L’informe és perquè els ParcsNaturals de Serra de Marina iSerralada Litoral posin estaques alsllocs més conflictius. En Pere i joaquest any hem fet primer el tramque va de Can Ruti fins a Can Boqueti allí hem baixat fins a Vilassar pertornar en tren. En aquest tram el llocmés conflictiu és el km 15.081, on hiha un fort pendent i les últimespluges han malmès el camí i lestravesses de fusta que hi ha. Tambéal km 17.661, on deixem la pista peragafar un camí ascendent, hi ha unrocam en què la traça es perd.Al tram que va de Vilassar a canBordoi el lloc més conflictiu és el km28.107, l’aproximació a la pedrera,on últimament s’han posat unesestaques, però encara hi ha algunescruïlles confuses.A la part que ens toca marcar anosaltres, que va de Can Bordoi a laurbanització de Sant Carles, hem derepintar varies senyals ja desgastadespel fred, la calor, el vent i la pluja.

Actuació de l’Orfeó Tanit al final del acte Foto: Amàlia Padilla

endersS

- 18 -

Text: Isabel Ibáñez

El Correllengua 2015a la ciutat

Els actes d’aquest any delCorrellengua s’han dedicat a lafigura de l’Ovidi Montllor, en

motiu del 20è aniversari de la sevamort. Com en els darrers anys a SantaColoma, ha estat un esdevenimentimportant. Les entitats que l’hemorganitzat hem intentat contribuir al’objectiu de defensa de la llengua i lacultura en llibertat del nostre país, lemade la campanya de la CAL al conjuntdels Països Catalans.L’acte Central, organitzat pel CEP ambla col·laboració de la cooperativa LaColmena, es va fer a l’Auditori de canRoig i Torres el divendres 16 d’octubre,iniciat amb la lectura del Manifestd’enguany a càrrec de l’Andreu Banús.L’espectacle que ens varen oferir enJordi Vidal i en Toni Xuclà,“Senzillament Ovidi”, d’una gransensibilitat i professionalitat, ens va fergaudir d’una vetllada molt especial, totresseguint la vida de l’Ovidi a travésdels seus poemes i cançons, que van

aconseguir transportar-nos als seussentiments i missatges de lluita social ivital, encara vigents avui.Al seu torn, l’ANC-Gramenet xIndependència va fer un mural alPasseig de l’església que ha quedat coma document gràfic de l’Ovidi, que mésd’un cop va venir a cantar a SantaColoma.Organitzat per Òmnium Cultural, LaColmena va col·laborar també en elrecital de poemes del Barcelonès Nord,dut a terme al seu local, un magníficespai que va ajudar a l’èxit del recital depoemes per part de poetes de SantaColoma, Badalona i Sant Adrià, iconduit pel Jordi Valls.

L’Heura va fer un emotiu acte a la sevaseu, fent-lo coincidir amb la presentaciódels Voluntaris per la Llengua. D’altrabanda, al local recentment inaugurat deCa la Sisqueta també es va fer un recitalde poemes, a més d’una Botifarrada alcarrer de Victor Hugo.

ulturaCiutatC

PodereconòmicversusPoderpolític

El passat 15 d’octubre,organitzat pel grup de Debats,-del que en formem part

juntament amb Fòrum grama i el Casaldel Mestre- va tenir lloc a la sala d’actesde Can Sisteré la xerrada/debat “Podereconòmic versus Poder polític”, acàrrec de l’ex-degà del Col·legid’Economistes Francesc Raventós. Enla seva intervenció i posterior debat esvan treure les següents conclusions:

1. El capitalisme industrial haevolucionat en els darrers decenniscap a un capitalisme especulatiu, quenegocia amb els diners, sense aportarcap bé o servei a la societat.

2. Aquesta evolució pot estarinfluenciada per la creixent societat deconsum que provoca la necessitat decrèdits i més crèdits en la població.

3. Igualment les Administracionspúbliques cada vegada estan més i mésendeutades i per tant dependents delspoders econòmics.El govern Obama va intentar aplicarpolitiques econòmiques com les deRoosevelt quan la crisi del 1929(fomentar l’ inversió pública) i no vapoder fer-ho per les pressions delspoders econòmics mundials.

4. Igualment molts mitjans decomunicació són dependents de granscorporacions financeres o industrials.

Text: Manel Galgo

Actuació de Toni Xuclà i Jordi Vidal, a l’Auditori Foto: Marga Vallverdú

- 19 -

Text: Isabel IbáñezFoto: Ferran López

Abans de tancar l’any el grup deCultura del CEP, sensibilitzatamb el problema de pobresa

extrema en què es troben molts delsnostres conciutadans, varem donarl’oportunitat d’explicar la feina que fa aSanta Coloma –entre d’altres ciutats–una entitat solidària com és ACAU(Associació Coordinadora d’AjudaMútua) tant en tasques d’ajuda altercer com al quart món.Així doncs, el dijous 3 de desembre laMercè Burgués, de l’entitat ACAU, ensva detallar l’actuació que duen al seulocal, «El Rebost», acompanyant-ho

amb diapositives i un documental delsprojectes de construcció de pousd’aigua i escoles de Primària iSecundària a Burkina Faso.L’entitat ACAU la composentreballadors voluntaris que fan unatasca solidària increïble, que ensconfirmen que es pot pensar enpositiu, que per sort hi ha molta gentamb ganes de treballar en benefici delsmés desprotegits.Si voleu contribuir en aquesta tascasolidària, entreu a la seva pàginaweb:www.acau.org i podreu fer donatiuso col·laborar-hi com a voluntaris.

Xerrada d’ACAU al CEPVivim sotmesos a corporacions que noreten comptes a ningú i que ningú hatriat, que en molts casos determinenles polítiques oficials del comerç, lesfinances, els impostos, la sanitat,l’agricultura i l’alimentació.Els governs dels estats, cada vegadamés, transfereixen les seves decisionsen aquests gegants transnacionals.En aquest sentit, és paradigmàticl’actual objectiu d’ instaurar l’AssociacióTransatlàntica pel Comerç i la Inversió(TTIP), amb l’intent d’obtenirl’hegemonia comercial del planeta persobre del poder polític dels estats(controlant les regles que regeixenoperacions comercials valorades en2.000 milions d’euros diaris).Aquesta situació ens ha portat a unacrisi econòmica que ha repercutitsobretot en la classe mitjana itreballadora. Segons el New York Times,en els anys de la crisi les grans fortuness’han multiplicat per tres.Interessant xerrada, -la darrera del ciclede Debats 2015- en la que es vaconcloure que l’única via per canviaraquest estat de coses passa per lamobilització de la ciutadania, de baix adalt, amb exemples com la PAH o elmoviment 15M.

Text: Elvira RuizFoto: Josep Pitarque

El dissabte 19 de desembre un grupd’alumnes -adults nouvinguts- decatalà i castellà de “Integramenet”

van fer una sortida per Santa Colomaper conèixer espais culturals i entornsnaturals de la ciutat.Van visitar el Centre ExcursionistaPuigcastellar, l’Ateneu Júlia Romera i elparc de la Bastida.Al Centre van ser rebuts per en RafelTrias, que els va explicar la historia delcentre i les activitats que s’hi fan , totacompanyant-los per les dependències.Els alumnes van seguir amb molt interèstotes les explicacions i van agrair lacordialitat de la recepció.

Els alumnes de Integrament ens visiten

- 20 -

El dissabte 28 de novembre sortimaviat; tothom arriba molt puntuala la cita… massa i tot, perquè un

quart abans l’autocar ja és ben ple i apunt d’emprendre la marxa. Arribo atemps, però una mica nerviosa i ambcompte per no ser la darrera, per nosentir allò de:«vinga va, que només hifaltes tu!».Som 38 excursionistes, i dos més anirandirectament a l’Església romànica deSant Quirze.L’autocar ens porta fins al camí ques’enfila cap amunt. Travessem el pontVell de Pedret, medieval (s.XII-XIII) ambarc central ogival del s.XV. A l’Església ensespera la guia per visitar una obra cabdalde l’arquitectura preromànica, que al1959 va cedir el Bisbat de Solsona al’Ajuntament de Berga i que va serrestaurada per la Diputació de Barcelona.El temple està constituït per tres naus: lacentral (més alta) capçada per un Absistrapezoïdal que pertany a la primeraesglésia que hi va haver a Pedret del s.IX,i les naus laterals acabades amb senglesabsidioles i amb arcs de ferradura, quesón del s.X.

L’edifici s’assenta sobre un terreny enpendent; la nau nord queda a un nivellsuperior respecte a les altres dues. De lanau sud només en resta un tram, ja queen la segona restauració (entre 1992 i1995) es va fer un porxo per protegir laportada romànica, i que ara és l’accés altemple, conservant les escalespreromàniques. L’interior estava decoratamb pintures romàniques (que esconserven al MNAC, a Barcelona) i altrespreromàniques del s. X, arrencades l’any1937 i que es conserven al MuseuDiocesà Comarcal de Solsona.Acabada la visita tornem a l’autocar, queens porta a Berga. Allà tenim una estonaper visitar la vila. Després, a Gironella,tenim reservat el ben merescut dinar.Però encara ens queda superar una provaprèvia: trobar el lloc on està ubicat elRestaurant! Aquests del grup de culturase les empesquen totes per tal de no fercap sortida avorrida!Intento no perdre’m mai cap sortida delgrup de Cultura; els llocs triats sóninteressants, ben guiats i documentats, iperquè els companys d’aventura ja somcom una gran família.

Text: Carme Saro

Sortida a Sant Quirze de Pedret i Berga

22@: un recorregut per la modernitaturbana deBarcelona

El grup, al peu de l’església de Sant Quirze de Pedret al Berguedà Foto: Marga Vallverdú

ulturaC

El passat 28 d’octubre vàremvisitar el 22@ acompanyats pelnostre magnífic guia Jordi Gil,

que ens va explicar la transformaciódel barri del Poble Nou, un projectede renovació urbana que recuperàespais molt degradats d’antiguesindustries per tal de crear un entornon conviuen àmbits productiusespecialitzats en innovaciótecnològica, així com serveisculturals, comunicació, habitatgesocial i espais verds. Vam començar el recorregut alsEncants Vells, on les nombrosesparades i espais de venda eren d’allòmés divers. D’aquest indret caldriadestacar la coberta ultramoderna quefa d’immens mirall, projectant lesimatges de tot el que succeeix a sota;

Text: Manel Valls

- 21 -

era sorprenent el formigueig de gentmirant i remenant per tot arreu.Tot seguit, a la Plaça de les Glòriesens va sorprendre l’arquitectura delMuseu del Disseny i el seu amplientorn, que combina la duresa de laplaça de ciment amb la delicadesa degrans espais plens d’aigua. Al seutorn, la torre Agbar s’alça imponenta un costat de la plaça, amb unaarquitectura sorprenent i única. És dedestacar la innovació que presentaaquest edifici amb dadesespectaculars d’estalvi energètic.Més tard vam poder veure el motorempresarial del 22@, la coneguda coma Barcelona Activa, que ofereix alsnous emprenedors formació ioportunitats. Tanmateix, Cal’Aranyó va esdevenir tota unasorpresa, que expressa de formasingular la renovació urbana deldistricte i mostra com una fàbrica

tèxtil construïda el 1874 estransformà en un equipamenteducatiu, com ho és el departamentaudiovisual de la Universitat PompeuFabra. Seguint el recorregut de la màdel nostre guia, ens vam endinsar aCan Framis, un museu de laFundació Vila Casas dedicat a ladifusió de la pintura contemporània,on es pot percebre la fusió entre elque va ser una fàbrica industrial perconvertir-se avui en un equipamentcultural.Pel que fa als equipaments propis delbarri que ocupa el 22@, cal destacar eltractament energètic, motiu pel quales va construir l’estacióDistriclima, que consisteix enaprofitar l’energia de la combustió deresidus orgànics per generarcalefacció i refrigeració, distribuïda—mitjançant una xarxa soterrada—a molts edificis, amb un gran estalvi

energètic. També és significativa lasingularitat de l’edifici Indra, ques’inaugurà el 2009 i es va construir allloc que ocupava l’antiga fàbricaNetol i de la qual es conserva lafaçana original de 1955, que tambéincorpora en la seva estructuraimportants aplicacions d’estalvienergètic.Des del punt de vista constructiu ienergètic, l’edifici Mediatic és elmés singular. Les plantes que elformen no tenen columnes, ja ques’aguanten per dalt penjades a quatrepòrtics de ferro ancorats a terra, idisposa d’un aïllament a les façanesmolt especial que consisteix en unes«pells» que durant el dia absorbeixenla llum i la radiació solar. Aquesta vaser la darrera visita de la passejadapel districte 22@, no sense, això sí,gaudir tots plegats d’un dinar alCasino de l’Aliança del Poble Nou.

ulturaC

El grup davant dels “Nous Encants Vells” Foto: Ferran López

- 22 -

ulturaC

Degut a l’interès que va suposarl’anterior visita —feta el 27 defebrer— i a la que molts amics i

socis, tot restant en llista d’espera, novaren poder participar-hi, el passat 15 denovembre es va repetir per a tots ells unasegona visita guiada a l’hospital de SantPau, a Barcelona. Com podeu veure a lafotografia, també va tenir un gran èxitd’assistència.

2ª Matinal guiada al’hospital de la Santacreu i Sant Pau

Exposició sobre l’obra del dibuixant Jordi Estany

La secció de Cultura del CEP havolgut homenatjar un delsdibuixants més prolífics de la

ciutat, en Jordi Estany Capdevila,desaparegut l’any 2007. En JordiEstany va néixer a Cardona l’any1936, i de jove es va establir a SantaColoma en una casa que els seus pareshavien fet al carrer d’Alella. L’afició

pel dibuix el portà a estudiar al CercleArtístic de Sant Lluc, i va combinaraquesta afició amb la seva feina,primer de delineant i després al’empresa Puig. Va participaractivament en la vida cultural delpoble: a la parròquia, en sortides amuntanya, al CEP i sobretot alsColoristes.

Com a dibuixant va col·laborar endiverses publicacions de l’editorialBruguera, al Noticiero Universal,Cavall Fort i la colomenca Poble, entred’altres, on signava amb l’acrònimJEC. Cal destacar també que durantmolts anys va publicar en aquestbutlletí les historietes en còmic delpersonatge “l’ibercolomenc”.

Text: Ferran López

El grup davant la façana principal de l’Hospital de Sant Pau Foto: Sergio Teruelo

Text: ANC

- 23 -

ulturaCL’exposició es va inaugurar el passat 9de setembre amb la presència d’unnombrós públic on hi eren presentsels seus familiars: la seva esposaMontse i els seus fills i néts. A lapresentació, tant el president del CEPcom el seu fill Jordi van destacar-nel’humanisme, i la manera minuciosa iprecisa i constant en què treballava.En la mostra, que s’ha pogut visitarfins a finals de Gener, s’hi han exposatolis, aquarel·les i dibuixos depaisatges, alguns fets amb la tècnicadel puntejat i ratllat, on hi apareixenalguns racons de Santa Coloma.També s’hi han pogut veure dibuixosde còmic, del què en Jordi Estany vaser un pioner a la ciutat.

23ª Vetllada nadalenca del CEP

Cada any abans de les festesnadalenques, la gent del grup deCultura organitzem la

tradicional vetllada poètica del CEP. Enaquesta ocasió, el dia escollit va ser el10 de desembre.En l’edició d’enguany, la 23ª, varem

voler retre homenatge a Ramón Llull ia Ovidi Montllor, en el 700è i 20èaniversari de les respectives morts. EnRobert Cama i la Conxita Gillué van feruna petita i lluïda remembrança de cadaun, i finalmenten Josep Rosset ens vaemocionar amb la seva interpretació

d’Homenatge a Teresa, del mateix Ovidi.Després, el grup de Cultura, reforçatamb la participació de la Carme Saro,en Joan Llagostera i la Roser Bou,varen representar una divertida versiódel conte de Nadal El ninot de neu, deHans Christian Andersen, que va sermolt aplaudida.El plat fort el van conformar elspoemes –especialment escrits perl’ocasió– d’en Ferran Saro, la Rosa M.Martos i l’Itmar Conesa que,juntament amb altres socis del CEP,varen omplir de contingut la vetllada.I per acabar, els cantaires de l’OrfeóTanit ens varen obsequiar amb unesnadales magníficament interpretades,la darrera d’elles acompanyada per totsels assistents.L’acte va finalitzar amb un pica-picanadalenc i molts desitjos d’un nou anyple d’il·lusions i somriures als llavis,així com d’una Catalunya plena, mésjusta i cada cop millor.Un any més, la gent del grup deCultura,(la Conxita, l’Elena, en Ferran,en Josep, la Isabel, la Marga, la Pepitai la Teresa) agraïm la participació activade rapsodes, poetes, cantaires iactors…sense oblidar els assistents al’acte, que vareu omplir un cop més lasala d’actes del CEP. A tots, moltesgràcies!

La familia Estany al CEP, amb el nostre president Foto: Marga Vallverdú

Text: Ferran López

Representant “El ninot de neu”, de Ch. Andersen Foto: Mercè Prat

- 24 -

El CEP ha rebut la donaciód’una escultura querepresenta la deessa Tanit i

que va ser realitzada per l’escultorJoan Gironès i Casas als anys 60.En Gironès va ser un prolíficescultor, amb escultures de

Donació d’unaescultura del’escultor JoanGironès

ida del CentreVdiverses temàtiques de cairerealista, com ara algunes figuresde l’Església Major, el bust deClavé o el de Llorenç Serra, entred’altres, i va ser el mestre delsescultors colomencs Josep M.Bretó i Conxa Badia. Gironès erasoci del CEP des dels inicis del’entitat, impulsant la secciód’esperanto i la secció d’Estudis iArqueologia, i on va fer moltaamistat amb en Joan VicenteCastells, a qui va regalar l’esculturade la deessa. Ara, la seva filla,Roser Vicente, ens en ha fet ladonació, que el CEP li agraeix detot cor.

Esmorzar ibèric 2015

El matí del diumenge 20 dedesembre toca esmorzar alplanell de les Alzines, a redós

del Turó del Pollo. Dia de jornadaelectoral i Diada del Centre… un diacomplert. El temps emboirat i sensevisibilitat, però sense el fred decostum en aquestes dates… fa untemps ben estrany!En aquesta original manerad’acomiadar l’any ens vàrem aplegarsocis i amics del CEP. És una trobada–gairebé institucionalitzada– de totsels que en formem part, i que amb el

pretext del plat de botifarra ambseques, ens permet retrobar-nos.Aquest esmorzar prové de quan faunes quantes dècades, els quiformaven la secció d’estudis i escuidaven del jaciment es trobaven perfer un esmorzar. Poc a poc va anarcongregant més socis, i fins avui…Cal agrair la presència de l’alcaldessade la ciutat i regidors dels grupspolítics municipals que ens van voleracompanyar. L’animació i la músicavan anar a càrrec dels amics grallersde Santa Coloma, que entre d’altres

cançons i nadales ens van interpretarl’esperada jota Lo Tio Pep. Als Grallershem d’agrair que fa anys que nofalten a la cita. Durant l’entreacte elpresident de l’entitat va adreçar unesparaules als assistents i desitjà atothom un millor any. A destacar,també, l’equip «d’intendència» queprepara el foc i les brases per coure lesbotifarres i les seques, el cafè ambllet, les infusions i les pastetes. Unmatí distès en plena natura, amb unbon àpat i bona companyia: bonamanera d’acomiadar l’any.

Text: ANC

Text: ANC

Servint torrades i botifarres amb seques Foto: Josep Pitarque

Foto: Ferran López

- 25 -

ol·lectiu ciutadàC

Novesadquisicionsal local

Darrerament s’ha invertit enl’adquisició d’una pantallaper a la sala d’actes per

millorar la qualitat de les projeccionsque s’hi fan regularment. L’anteriorpantalla ja tenia gairebé trenta anys iestava esgrogueïda i en mal estat.Donem les gràcies al Rafel i alCliment per la feina de col·locació.Una altra inversió ha estat la de laprogressiva substitució del’enllumenat del local -en especial lasala d’actes- per bombetes tipus led,que consumeixen molta menysenergia. A tall d’exemple, amb lesmateixes bombetes hem passat deconsumir més de 800 watts a menysde 200, amb tots els llums encesos.Tot i l’alt cost inicial, a curt terminiho recuperarem amb l’estalvi de lafactura d’electricitat, a més de ser unabona pràctica mediambiental.També disposem d’una novaimpressora, que permet imprimirpaper fins a DIN A3, ideal per acartells anunciadors de les activitatsde l’entitat. Ha estat gràcies a unadonació del Consorci de la Serraladade Marina (Diputació de Barcelona),que en fer renovació dels seus aparellsimpressores, ordinadors…) els hanofert a les entitats que col·laborenamb el Consorci per a serreutilitzades. De les diverses entitatsque s’hi han interessat, s’ha sortejatel disponible i ens ha correspost laimpressora. Agraïm la donació.Finalment, hem adquirit una petitaimpressora per a fer nosaltresmateixos les targetes de federat. Haestat una despesa considerable peròque aportarà una important milloraen el servei als socis.

Can Zam: 40 anys reivindicant el gran parc central de la ciutat

Dijous 5 de novembre, a la seu delCentre ExcursionistaPuigcastellar va tenir lloc

l’assemblea general de la Plataforma enDefensa de la Serra de Marina i Can Zam,entitat formada per diversos partitspolítics, associacions veïnals, entitats dela ciutat i persones a títol individual.Ara fa 40 anys -el gener de 1976- que esva realitzar la primera manifestacióreivindicativa per reclamar que Can Zames convertís en el gran pulmó verd de laciutat. Des de fa dècades ha estat unespai on els diferents consistoris hantingut la temptació d’encabir-hi elsequipaments necessaris a la ciutat:escoles, habitatges, espai per a gransesdeveniments com ara la feria de Abrilo macroconcerts… La lluita veïnal, però,s’ha imposat en les successives batalles,aconseguint que la zona continuï senseedificar. Resta l’empenta final,aconseguir desenvolupar la continuaciódel parc segons el projecte consensuatl’any 2006 entre l’Ajuntament i el teixitsocial.L’assemblea era important, ja que espreparen els actes del 40è aniversari del’inici de la lluita per aconseguir que CanZam sigui un parc verd i frondós, tal comla Plataforma demanda des de la sevaconstitució fa ja més de 20 anys.L’objectiu era recollir propostes, nonomés per preparar aquesta

commemoració en forma d’exposicions,xerrades i activitats, com un Carnestoltesreivindicatiu, sinó també per parlar delfutur de la Plataforma i de com encararla lluita pel Parc de Can Zam després deconstatar que el govern municipal no técap pressa per concloure’n la segona fase,com es pot veure amb la col·locació detanques al voltant de l’extens perímetrede la zona del parc on s’hauria d’aplicarla segona fase del projecte i que ara en faús un promotor privat amb unmacrofestival. Les diverses veus que vanparticipar en l’Assemblea van constatarque són ja molts anys de lluita per unparc de les característiques que jaexisteixen en altres ciutats del nostreentorn. Santa Coloma és l’única ciutatcatalana de més de 100.000 habitantsque no disposa d’un gran parc central. LaPlataforma vol un parc per a SantaColoma, però un parc sencer, i no està encontra d’encabir-hi actes, concerts ofestivals, sempre i quan siguincompatibles amb un parc, sensemacroesdeveniments.L’actual situació econòmica fa preveureque l’acabament de la totalitat trigaràanys a fer-se realitat, però cal assegurarque l’espai quedi blindaturbanísticament, i que mentre no es faciel parc, l’espai erm i precari rodejat detanques, es dignifiqui retirant-les, ja quedevalua el conjunt i en resta l’atractiu.

Text: ANC

Text: ANC

Un moment de l’Assemblea Foto: Josep Pitarque

- 26 -- 26 -

Jornada de Treball 2015 del bruixots del Torrent¡Novament, el passat 8 de novembrevàrem realitzar la Jornada de Treball,a la que van assistir un bon nombrede socis i amics.Enguany tenia característiquesespecials, perquè es tractava denetejar i retirar tota la vegetaciócremada en l’incendi –malauradament intencionat– del’entrada al poblat, que es va produirel juliol passat.La tasca va ser dura, però ens vacompensar el resultat. Tot va quedarnet i a més s’hi han replantat tresxiprers i dos lledoners que remarquenel camí d’entrada i donen labenvinguda.Ens agradaria que les «autoritatscompetents» es volguessin implicar iacabar la millora tant del entorn, ambla plantació de més arbres, com

alcamí del poblat, força malmèsactualment.Hem d’agrair a l’Ajuntament que fesretirar les restes vegetals amb camió.

ol·lectiu ciutadàC

Sobre la Riera deCan Calvet

Trobada anual de les entitatsde la serralada de MarinaDes de de fa uns anys, el

Consorci del Parc de laSerralada de Marina

organitza una trobada de les entitatsque actuen al parc natural, entre lesque hi ha naturalistes, excursionistes,ecologistes, caçadors, esportistes,entre d’altres. La directora del Parc,Cinta Pérez, i el tècnic, AntonioNavarrete, van explicar l’informe degestió de l’any 2015 i els projectesque es desenvoluparan l’any vinent.Cal destacar que s’ha proposat que lesdiverses entitats que actuen al parcpuguin articular un document sobrebones pràctiques en eldesenvolupament d’activitats delleure que es realitzen en aquest espaiprotegit. Es tractaria de consensuarles que es poden realitzar i de quinamanera es fan perquè afectin elmenys possible al medi.També es van tractar aspectes comara l’ordenament d’itineraris icamins, el control de la vegetacióforana (com l’atzavara i les figues demoro), la neteja de la vall de Betlem,l’accés de bicicletes o l’afectació delprojecte de la MAT, entre d’altrestemes.Així mateix es va presentar unaexposició en plafons sobre el Parc dela Serralada de Marina, moltdidàctica i de gran qualitat, que esdeixarà a institucions i entitats perapropar els valors del parc a lapoblació.La trobada es va fer el 17 dedesembre a l’Observatori Astronòmicde Tiana, on per gentilesa del Grupd’astronomia de Tiana es va fer unavisita guiada a l’observatori i amb undels telescopis vam poder fer unaobservació de la Lluna.

Text:ANC

Des d’abans de l’estiu la colla debruixots estàvem treballant en laneteja de la riera de Can Calvet, persota de la carretera dels bombers aTorribera. La zona presentava unenorme perill d’incendi. La nostra actuació va comportar quel’Ajuntament, amb els plans de

Text i fotos: ANC

- 27 -

ula universitària de la gent grana

Inici del cursacadèmic 2015 -2016

treball, hagi acabat la feina quenosaltres vàrem iniciar, ambmagnífics resultats.Ara hi queda pendent: - La poda dels pins del’esmentada carretera- I, cada primavera, la «sega»amb màquina dels rebrots de plantesmolt piròfites.En aquest accés a Torribera, i persobre la carretera, hi vam plantar trescedres –avís dels molts que el visitantpodia gaudir al bosc de l’antigaclínica–, sis lledoners i dos xiprersmarcant el camí. Això va comportar laneteja de tota la zona d’actuació. Araqueda pendent la poda dels pins,algun d’ells de considerablesdimensions. També volem destacar la plantació desis cedres i sis lledoners al camíd’entrada a la zona esportiva deTorribera, així com la tasca de netejade tota aquesta àrea.

En els propers mesos continuarem lesfeines de poda i neteja, així com les demanteniment dels camins.

FOTOGRAFIA DE LA TAULA. D’esquerra a dreta: la ponent Aura Costa ( Llicenciadaen Ciències de la Comunicació), Mònica Figueras (Vicerectora de ResponsabilitatSocial i Promoció de la UPF i de les aules de la gent gran), Mireia González (Regidorad’Ensenyament de l’Ajuntament de Santa Coloma) i Balbi Martínez, (President del’Aula)

Magnífic aspecte el quepresentava la sala SalvadorCabré de la Biblioteca del

Singuerlín el dia 7 d’octubre passat, enque l’Aula d’Extensió Universitària pera la Gent Gran de Santa Coloma vacelebrar l’inici del curs acadèmic 2015-2016. A l’acte vam gaudir de la visita i delsparlaments de Mireia González,regidora d’Ensenyament, de Mònica

Figueras, vicerectora deResponsabilitat Social i Promoció de laUPF i de les aules de la gent gran, deMontserrat Amorós, coordinadorad’aules d’AFOPA i d’Albert Noguera,president del CEP.La ponent, Aura Costa, ens va oferirl’esplèndida conferència “Riure per viure.Com l’humor pot millorar la nostra vida”,un tema tractat amb rigor científic,però a la vegada de forma amena.

Text: Balbí Martínez, Foto: Antonio Enrique

- 28 -

ulaa

Visita a Manresa

El dimarts 2 de novembre unatrentena de socis de l’Aula vamfer una visita cultural a la

ciutat de Manresa.Una espessa boira ens va acompanyartot el camí, però en arribar a Manresas’esvaí i restà un dia esplèndid. Lavisita, guiada per una jove del serveid’informació de l’Ajuntament, ens vaanar descobrint les diferentsManreses: romànica, gòtica,medieval, modernista, neoclàssica…que hi ha a la part antiga de la ciutat.Primer, la impressionant Seu, unaCol·legiata Basílica dedicada a SantaMaria, amb restes de romànic iconfecció final gòtica i amb unafaçana de gòtic tardà esplèndida. Elsvitralls són de nova factura, -elsoriginals es van trencar durant laguerra civil- i formen un conjunt dellums que inviten a la meditació. Lapeça més preuada és un retaule delmestre Pere Serra dedicat a l’EsperitSant, que li va encarregar el Gremi deCuirsers l’any 1394, reconegut comuna de les millors peces de Catalunya.Sortint de la Seu ens endinsàrem enla Manresa medieval pel carrer del

Balç, amb cases molt antigues isenzilles que desemboquen al carreróde Sobremuralla, al costat del Pou dela gallina, segons ens expliquenmiraculós gràcies a Sant Ignasi deLoiola.Després, per d’altres carrers anticsamb cases d’estil modernista, vamsortir al passeig de Pere III, nuclicentral de la ciutat, amb moltaactivitat comercial i moviment decotxes i persones. Al començamentdel passeig es troba el Casino, anticfeu de la burgesia local, actualmentseu de la Biblioteca central i d’altresdependències de Cultura del’Ajuntament. És un edifici magníficque després de la restauració llueixmolt. Al costat hi ha el TeatreKursaal, edificat també en l’època debonança pels empresaris tèxtils de lacomarca. S’ha dinamitzat moltl’activitat d’aquesta sala, on esrepresenten tota classe d’espectaclesdurant l’any.Per dinar vam sortir cap al Santuaride Joncadella, una església moltbonica amb vistes a Montserrat, i alrestaurant del costat ens van servir

un bon àpat.A la tarda visitarem l’imponent edificial costat de la Seu que identificaManresa, on es troba la Cova de SantIgnasi de Loiola. És una construcciócompacta que impressiona; a dinsvam veure un audiovisual de la vidadel sant. El museu i l’església sóninteressants, però el mésimpressionant és la «Coveta», unabalma a la muntanya on es diu que elsant va aixoplugar-se a l’arribar aManresa, de camí des de Montserrat,i on vivia mentre anava aprofundinten la seva espiritualitat. Durant laseva estada va escriure el llibred’Exercicis Espirituals i les normesper fundar l’ordre religiosa delsJesuïtes. Cal destacar que aquestaordre, en la seva propagació arreu delmón, ha fet conèixer el nom deManresa; hi ha més de seixantainstitucions, d’estudis religiosos,cultura i ensenyament que porten elseu nom.En acabar tornàrem a casa amb unamillor coneixença de la història de lanostra terra i del seu meravellóspaisatge.

Text: Encarnación LucasFoto: Antonio Enrique

- 29 -

ulaa

Teatre llegit de l’aulade la gent gran

Taller de pintura de l’aula

El dijous 15 d’octubre vampresentar a la sala del CEP“Faldilles i pantalons amunt i

avall”, de Lluís Coquard, una comèdiad’embolics entre bessons, pares i fillsque va fer riure a gust al’incondicional i fidel públic que ensacompanya en aquestes lectures queoferim amb la millor voluntat.Aquesta obra s’havia d’haver llegit el25 de març a la Torre Balldovina enagraïment a la Maite Rodríguez per laseva inestimable tasca en pro del’Aula, i es va haver de suspendre perla inesperada mort d’un familiar d’undels actuants.Tot i que cada cop és més difíciltrobar textos adients per adaptar ales nostres possibilitats (ja n’hemofert una bona pila), la nostraintenció és seguir trobant una obretaper trimestre per poder continuaramb aquesta activitat periòdica i, sipot ser, atrevir-nos amb alguna peçames important.

Text: Joan LlagosteraCartell: FLR

Text: M. Àngels AmorósFoto: Antonio Enrique

Cartell anunciador de “Faldilles i pantalons amunt i avall

El dia 7 d’octubre es van reprendre les classes de pintura a l’aquarel·la, que com ja fa uns quants anys es fan al CEP tots els

dimecres. I continuem tenint com a professora la nostra estimada «senyo», la Luci Sesé.

- 30 -

Dimarts 20 d’octubre vamreprendre les caminadesmensuals de l’Aula amb un

recorregut molt proper però no peraixò mancat d’interès. Una dotzenade persones ens trobàrem de bonmatí per dirigir-nos al parc de laBastida, on férem parada peresmorzar, tot recordant les lluites quevan aconseguir salvar aquest espai del’especulació immobiliària i tenir-loara a l’abast per gaudir-ne.Continuàrem fins a can Butinyà id’allí, ja al terme de Badalona,prenguérem el camí que bordeja lesrestes de la masia de ca l’Alemanyque, edificada al segle XV sobre unaantiga vila romana, és ara només unaruïna que mostra encara en peu unesarcades que donen idea de lamagnificència que tingué fins que, alsanys 40 del recent segle XX, es vaanar degradant i sent objecte dedestrucció pels successius iincontrolats actes vandàlics. Tambées manté l’aqüeducte que travessa eltorrent i que duia l’aigua des d’unamina propera a la masia.Remuntem després el sender que hi haentre la pobra vegetació que cobreix elterreny, en altres temps ufanósd’oliveres, roures, alzines, garrofers,ginesteres, atzavares, esparregueres ifigueres de moro, amb espais deconreu de vinya, verdures i llegums iarribem a la creu de Montigalà, quedesprés de diverses destruccions ireposicions, avui dia no mostra capinterès artístic i només és una fita desd’on podem apreciar el contrast de lavista del mar amb les edificacions del

Montigalà

ulaa

polígon comercial i l’autopista que,com una ganivetada, creua el terreny. Prop de la creu, en una fondalada,veiem el garrofer on l’any 1987 diuenque es van produir les primeresaparicions miraculoses d’una«senyora» a una dona que va anarescampant aquest fet i convocant lareunió d’un grup de persones que,convençudes de la veritat dels fets,van començar a arranjar l’espai amb

intenció d’edificar-hi un santuari,cosa que les autoritats municipals nohan permès. Unes flors donen al llocel caràcter de recolliment i devocióque els seus seguidors volenmantenir.Completem el recorregut circulartornant a can Butinyà i a mesura queens endinsem a Santa Coloma ensanem acomiadant, contents del’agradable matinal viscuda.

El 24 de novembre, amb unamica de fred (cinc graus), vamsortir fins a la Cova d’en Genís

guiats per l’Antonio. Només vam sersis persones, però sense cap por pelfred.En Jaume ens va dur a un lloc a

esmorzar on s’estava de meravella; nofeia gens de fred, a ple sol i amb unabona panoràmica de Santa Coloma.Després de petar la xerrada i caminarper diverses pistes de la Serra deMarina ja no es notava gaire el fred.Caminant, vam trobar un arboç amb

Cova d’en Genís

Text: Joan Llagostera

Text: Santiago Lara

El grup, a la Creu de Montigalà Foto: Antonio Enrique

L’Aula torna a caminar

- 31 -

ulaamolts fruits ben bons i vam arribar ala Cova d’en Genís.La cova es coneguda com a Dolmen,segons s’indica al començament delcorriol que hi porta. És una petitacova amb vistes a Badalona.Després vam anar fins a Sant Jeroniper un camí ample (l’Antonio coneixtota la Serra de Marina). Allà ens vanconvidar a visitar l’hort de productesecològics.A la tornada en Jaume ens vaexplicar anècdotes de la zona.Vam passar un bon dia, i convido atota l’Aula a sortir a caminar.

VISQUI L’AULA!

AULA UNIVERSITÀRIA DE LA GENT GRANPROGRAMACIÓ ACTIVITATS GENER/MARÇ 2016

GENERDimecres 27:Conferència: «De quinesadministracions podem prescindir»Ponent: Josep Ramón BarberàGomis, llicenciat i Doctor en Dretper la UAB i professor delDepartament de Dret de la UPF

Dijous 28:Tertúlia literària: La ignorància, deMilan KunderaA determinar: Visita guiada al’Església Major, amb motiu delCentenari

FEBRERDimecres 3: Assemblea ordinària de l’Aula

Dimecres 10:Conferència «Un viatge a Nova Yorka través del cinema»Ponent: Albert Beorlegui, llicenciat

en Dret per la UAB i comentaristacinematogràficDimecres 17:Conferència «El genoma humà i laseva diversitat»Ponent: David Comas, professord’Antropologia Física de la UPF iinvestigador del genoma humà

Dimarts 23: L’Aula camina

Dimecres 24: Conferència «Albert Einstein, decreador de la bomba atòmica apacifista militant»Ponent: Xavier Garí, llicenciat enhistòria per la UAB i professor alCol·legi Sant Lluís, la URL, ESADEi IQS.Dijous 25: Tertúlia literària:“Tòquio blues”, d’Haruki Murakami

MARÇDimarts 1: Visita guiada a la ciutat

de SolsonaDimecres 2: Conferència «La llunamentidera»Ponent: Carme Jordi Nebot, Dra.en Ciències Físiques a la UAB iprofessora al dept. d’Astronomia iMeteorologia de la UBDimecres 9:Conferència «De la Tordera al Besòs»Ponent: Pere Alsina i Bilbeny,llicenciat en Biologia, especialitatZoologia per la UAB i màster enEnginyeria i Gestió Ambiental perla UPC

Dimarts 15: L’Aula caminaDimecres 16: Participaciód’alumnes de l’Escola Municipal deMúsica Can Roig i Torres

ALTRES ACTIVITATS:Taller de pintura tots els dimecres,i els assaigs de la Coral JordiAntonín els dijous

El grup, rera el nou cartell del Cau d’en Genís

- 32 -

Actuació en record deLluís Hernández

rfeó Tanito

L’Orfeó Tanit va col·laborar enl’acte d’homenatge al’exalcalde de Santa Coloma de

Gramenet, Lluís Hernández Alcàcer,el 26 de novembre de 2015, que vatenir lloc a la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré. Aquest acte va serorganitzat per ICV, Fòrum Grama, elCentre Excursionista Puigcastellar, elCasal del Mestre i la Favgram i vacomptar amb el suport del’Ajuntament de la nostra ciutat, a fide recordar la seva figura.L’acte va concloure amb l’actuació del’Orfeó Tanit, que va interpretar duespeces: Signore delle Cime, de Giuseppedi Marzi, i l’himne El cant del poble,melodia adaptada per Amadeu Vivesi lletra de Josep M. de Sagarra.El cor va rebre una càlida acollida perpart del públic assistent.

El passat 10 de desembre l’Orfeó

Tanit va participar en la cita anual

corresponent a la 23ª vetllada

nadalenca del CEP Puigcastellar,

organitzada pel Grup de Cultura i que

enguany retia homenatge a

l’escriptor, filòsof i teòleg del s. XIII,

Ramon Llull i a l’actor i cantautor

Ovidi Montllor. Com a colofó de

l’acte, l’Orfeó Tanit va interpretar

quatre peces: Blue moon, Els àngels de

la glòria, Santa nit i El rabadà, sota la

direcció de l’Àngel Villagrasa. Aquesta

darrera nadala va ser cantada per tot

el nombrós públic assistent, que va

respondre amb intensos

aplaudiments en finalitzar l’actuació.

A més…L’Orfeó Tanit oferirà el concert de cap

d’any el 30 de gener de 2016 a les

6:30 de la tarda a la sala d’actes del

Museu Torre Balldovina (pl. Pau

Casals s/n) de Santa Coloma de

Gramenet, sota la direcció de l’Àngel

Villagrasa.

D’altra banda…Enguany l’Orfeó Tanit commemora el

20è aniversari de la seva formació.

Per aquest motiu organitzarem

diversos actes per celebrar aquesta

fita amb tots vosaltres. Properament

us donarem més informació de les

diverses activitats previstes durant

tot aquest any.

Vetlladanadalencadel CEP

Textos: Dolors Romero

Cantant Nadales a la cloenda de la vetllada del CEP Foto: Mercè Prat

- 33 -

ardaness

Abans, durant i després de lesassemblees de socis de sardanes...

...dutes a terme les activitatsanunciades a partir de les vacancesd’estiu:

Audició del centenari de l’Església

Major.

Concert del cantant del País

Valencià Pep Gimeno «El Botifarra»

(amb una qualitat i varietat de temes

que fou ben apreciada pel públic

assistent).

Les ballades de Festa Major a Can

Sisteré, i de l’11 de setembre a la plaça

de la Vila, amb la prèvia ofrena de flors

pròpia de la Festa Nacional de

Catalunya.

Finalment varem celebrar

l’Assemblea anual ordinària, que es va

desenvolupar seguint l’ordre del dia

establert, passant a continuació a

l’extraordinària, convocada amb motiu

de la constitució de l’entitat «Amics de

la Sardana» com un ens independent

del «Patronat pro Aplec».Aquesta nova organització ha estatplanejada per conveniènciesadministratives legals i no comportacap canvi a efectes pràctics nieconòmics pel que fa als socis d’una i/oaltra entitat.Aprovada pels assistents la reformaesmentada, es constituí la juntadirectiva d’Amics de la Sardana, quequeda establerta de la següent manera:· Presidenta: Mercè Prat Bruna· Vicepresident: Andreu Garcia Menchón· Secretària: Magda Serrano

Colomer· Tresorera: Roser Bou Pujades

I quan llegiu aquest butlletí... el dia de

Santa Coloma s’haurà celebrat a la

plaça de la Vila la ballada de la Festa

Major d’hivern; d’altra banda, les

activitats previstes pel primer

trimestre de 2016 són:

El 31 de gener, Concert d’hivern amb

l’espectacle «El Cafè de l’Havana», al

teatre SagarraEl 21 de febrer, dinar-ball a Can’ArmengolEl 6 de març recuperem l’audició delDia de la Dona, que farem a la plaça dela Vila.El 10 d’abril anirem a l’Aplec de SantCarles de la Ràpita.Aquests i la resta d’actes els trobareu alprograma de mà que recull el calendaride tot l’any 2016.Recordeu que per estar ben informatsi al dia de les nostres activitats podeuentrar a la pàgina web del CEP:www.puigcastellar.cat i obrir l’apartat«Sardanes» dins de «Properes

Audició del Centenari de l’Esglèsia Major, a l’esquerra, l’Abad de Montserrat, Josep Mª Soler, amb el Rector Salvador Bacardit

Text i foto: Joan Llagostera

- 34 -

rup infantilg

Colònies de tardor, 7-8 de novembre

El cap de setmana del 7 i 8 de novembre vamrealitzar les habituals colònies de tardor. Enaquesta ocasió vam anar a la casa de colònies

de Can Clarens, a Vallgorguina (Vallès oriental). Javam ser-hi fa uns anys i vam decidir repetirl’experiència. Érem 43 infants i 10 monitors, i totplegat va anar d’allò més bé!El centre d’interès va fer referència als Bandolers, iconcretament, al “Serramarina” i la Colla delsCapfoguers, colla que era a les ordres d’aquest líder tancaracterístic. Els bandolers que van fer-nos una visitavan ser: en Carrasclet, la Barquera del Besòs, enPalmarco, l’Idoia, la Campesina Guerrera, l’Estripaboiresi en Llonganissa. Tots ells provenien de diferentsindrets, i per casualitat van trobar-se a la Serraladade Marina. Fa anys van tenir problemes quan elseu cap, en Serramarina, va fugir amb tot el botídesprés d’haver-lo robat a un mafiósterratinent de la zona colomenca. Es trobavenallà per tal d’esbrinar què va passar amb el botí,i sobretot, saber què fou del seu cap. Entreactivitats d’orientació, jocs dinàmics,aparicions de personatges i l’habitual GeoCep,(anomenat per aquesta ocasió BandoCep) vampassar dos dies d’allò més entretinguts!El privilegiat espai natural que envolta la casa,a la zona del Parc Natural del Montnegre(773 m) i la Serralada del Corredor (640 m)es conegut per estar ple de llegendes, historiesi mites de bandolers. D’aquí ens va sorgir laidea que les colònies tinguessin aquest temacom a eix principal.El diumenge al matí vam fer una excursió a LaPedra Gentil o Dolmen de Vallgorguina(287 m). Aquesta és una construcciómegalítica funerària d’uns 4.000 anysd’antiguitat i sembla una cambra simple,formada per set lloses enormes en vertical, quesostenen la pedra de coberta. La ruta foucircular horària, d’uns 7 km en total. Estàvemrodejats d’un bosc mixt, com l’alzina, la surera,el pi i el roure, tots amb els colors de la tardor. Durant aquests dies vam aprendre cosesimportants sobre els bandolers com aral’amistat, el respecte i la solidaritat; la naturaens envoltava i ajudava a comprendre-la i vampoder gaudir del bon temps. Us esperem a lespròximes colònies, al segon trimestre! Teniupropostes? Feu-les arribar al Gicep!

“Junts però separats!”

Els dies 21 i 22 de novembre es va celebrar al Barcelonès Nord la diadadel Dret dels Infants. Van ser dos dies plens de jocs, diversió, i sobretot,un gran altaveu de reivindicació de drets. Al nostre sector hi vamparticipar un total de quatre esplais de forma separada però conjunta:Buenoyqué!, Diplodocus, Puigcastellar i Xirusplai. “Separats però junts”ha estat el nou model triat aquest any entre totes i tots per celebraraquesta diada tan especial.Cadascú triant el dia i l’hora on es van fer les jornades, tots vam

Diada del dret dels infants al Barcelonès Nord

Text: Fani Morales

Text: Mark B. i Fani MoralesFotos: Pablo Rodríguez i Fani Morales

Tot el grup al Dolmen de la Pedra Gentil

Can Clarens Foto: Pablo Rodríguez

- 35 -

rup infantilgrealitzar diferents activitats per treballar,alhora que gaudint els drets dels infants.Mesos enrere, a l’assemblea generalordinària del nostre sector (AGOs -Barcelonès Nord), vam decidir entre totsque en comptes d’ajuntar-nos per feractivitats, cada esplai decidiria entre el21 i 22 de novembre quin dels dos diesvolia fer-ho amb activitatsindependents, i una altra decisió va serque faríem un vídeo amb la mateixaestructura però amb tocs propis ioriginals de cada esplai. Apostem peraquest nou format, perquè

considerem que així s’augmenta laparticipació dels infants a les activitatsplantejades a les nostres ciutats.Els llocs que vam triar van ser les placesde les nostres viles: Badalona i SantaColoma de Gramenet. Hem dedicat elsesforços a que cada esplai celebri ladiada a la seva plaça de la Vila,d’aquesta manera reforcem la nostrapresència a la ciutat i aconseguimvisibilitat per a la defensa dels dretsdels infants.Reprenent la idea esmentada abansdel vídeo, cada esplai havia de crearcinc pancartes: dues de dos drets

dels infants, una del sector Barcelonès Nordi una del propi esplai. La cançó

escollida peracompanyar la diada vaser de Xiula: Els drets delsinfants. Després de lesjornades hem enviat aalguns voluntaris elsenregistraments i lesimatges, i ara restem al’espera de veure tots elsesforços realitzats en unvídeo conjunt final. Tanaviat com el tinguem us hofarem saber per tal que elpugueu veure!Gràcies a tots i totes perparticipar, i no oblidem quetots #tenimdrets.

Diverses activitats de la diada dels drets dels infants

- 36 -

El passat 12 dedesembre vamrealitzar l’última

excursió de l’any del GrupInfantil. Va ser al Papiol, onvam fer una ruta circularpassant per les Escletxes, LaSalut i el Puig Madrona (100Cims), amb un recorreguttotal de quasi 10 km, que vamassolir en unes tres hores. El camí travessava el poble delPapiol. Vam veure el Castelldel Papiol (140 m), del 1115 dC,i la zona antiga del municipi.Seguidament, vam emprendre elcamí per anar a veure LesExcletxes (164 m). Són unesfissures que formen passadissos ala roca, algunes d’elles moltestretes i d’altres més amples.Seguint la ruta amb l’objectiud’arribar al Puig Madrona, vamparar una estona a l’Ermita de laSalut (255 m). Com que el ritmeque portàvem era bo i encarateníem una estona abans de dinar,vam fer dinàmiques per tal de gaudiruna mica de jocs a l’aire lliure. Vamtenir molta sort, ja que en aquellmoment va sortir el sol, que ens vaacompanyar la resta del dia. Allà daltvam fer des del joc del Ninja, al delTerratrèmol, passant pel joc delSolter! Ens ho vam passar d’allò mésbé tots junts! :)Quan vam acabar de jugar, vam pujaral cim del Puig Madrona (341 m),des d’on s’observava un paisatge en360º! A una banda vèiem el PoblatIbèric i la Serra de Collserola, a l’altra,Montserrat, i fins i tot podíem veurela Mola de Sant Llorenç de Munt il’Obac.Després de dinar, els infants i jovesvan tenir una estona per jugar en

rup infantilg

Les escletxes del Papioli el Puig MadronaText: Ivan Monedero i Fani MoralesFotos: Pablo Rodríguez

aquell espai tan privilegiat. Ens hovam passar d’allò més bé jugant al jocde la Sardina! Seguidament, cap a lestres, vam emprendre el camí detornada, ja que teníem una estona depasseig per la muntanya. La sortida va anar molt bé, els infants

ens van explicar que aquest tipus derutes els agraden, on la pujada i elgrau de dificultat és progressiu ipoden tenir estones per poder jugargaudint del paisatge. Ara sí, fins l’anyvinent, excursionistes!

- 37 -

Aquesta fruita es coneix d’ençàdels egipcis, que enterraven lespersones amb una magrana per

desitjar-los abundància a l’altra vida. Escreu que els cartaginesos la van introduira la regió mediterrània arran de lesguerres púniques i per això el nomcientífic és púnica granatum. Els grecsi el romans atribuïen la plantació delprimer magraner a la deessa de l’amorAfrodita. A l’orient llunyà és un presentque es fa als nuvis per desitjar-los moltadescendència.

PROPIETATS NUTRICIONALS: Lamagrana conté molta aigua, més del 80%,i és baixa en sucres: 31%. A més té moltesvitamines i substancies antioxidants,com Provitamina A: En forma decarotens, vitamina C, vitamines del grup

B, de les quals destaca la B9 o àcid fòlic.

PROPIETATS MINERALS: Contépotassi, calci i magnesi.Efectes sobre l’organisme: La magranaés una fruita amb un potencialantioxidant molt alt: a les botiguesespecialitzades podem trobar preparatsd’extracte de magrana, que ens ajuden alluitar contra l’envelliment cel·lular. Labase científica d’aquestes propietats ésperquè conté antocianines, polifenols,àcids orgànics i tanins, com també lesvitamines i minerals esmentats.La magrana s’ha utilitzat en medicinatradicional en les cures de regeneració ineteja interna. Hipòcrates ja la receptavaper tractar les afeccions de l’aparelldigestiu, i la medicina xinesa la recomanaper enfortir les genives i per les úlceres

bocals. Les gàrgares amb suc de magranaajuden a millorar la tos seca de coll.

SUC DE TARONJA I MAGRANA: Unamagrana, quatre taronges, una llimona isucre de canya sense refinar.

lora i faunaf

En castellà Abubilla

La puput o el puput és un ocelld’uns 30 centímetres de llargària,de color marró rosat amb les alesi la cua ratllades i molt vistoses deblanc i negre. La part inferior ésde color groc terrós amb taquesnegres al ventre. El bec és prim,una mica corbat i llarg. Éscaracterístic el seu floc de plomeso cresta al cap que pot obrir itancar, sovint després d’aterrar.Viu en zones obertes, horts iboscos i a la muntanya de SantaColoma sempre hi ha estatpresent, i també se la pot veureen alguns parcs de la ciutat.Fa el niu en forats d’arbres vells oen cases enrunades, on pon decinc a set ous que incuba durant

uns divuit dies. Els polletscomencen a volar al cap d’unesquatre setmanes. Menjallagostes, formigues, grills,erugues, aranyes, cucs de terra ilarves d’insectes, per això és ungran aliat per aturar les plaguesd’escarabat que barrinen elstroncs dels pins i l’erugaprocessionària o l’escarabatmorrut que mata les palmeres.Entre els seus hàbits cal destacarque acostuma a menjar a terra,caminant tranquil·lament mentreva picotejant, cal dir que lesdeposicions són molt fètides. A latardor emigra cap a l’Africa iretorna pels volts de febrer. El seucant és fàcil d’identificar, ja que fapu-pu-put i el va repetint.

La magrana

Text i foto: ANC

Text: Pepi

PuputUpupa epops

- 38 -

Ja fa mig any llarg de la mort de LluísHernàndez. Diversos han estat elsmoments en què família, amics icompanys s’han aplegat a l’entorn deseva figura. Primer en el comiat, al juliol,i després a finals de novembre en unaemotiva trobada a la biblioteca que portael nom de Salvador Cabré, el recordatrector del Singuerlín, company fidel deLluís en els alts i baixos de la vida.Ha passat el temps, han passat moltescoses, potser per això a l’homenatge a quiva ser capellà de Les Oliveres i primeralcalde colomenc de la democràcia es vasentir convocat un ventall de personesben divers, inclosos els qui no han estatde la seva corda i alguns amb qui se lesvan tenir fortes, i també joves de lapolítica i dels moviments socials que jano el van conèixer, o molt poc i ja malalt. Més enllà de l’afecte personal i de lanatural benvolença davant el fet colpidorde la mort, hi ha hagut un reconeixementque va més enllà del propi Lluís. És elreconeixement a uns moviments veïnals,a unes parròquies i un equip de capellansque van contribuir a cohesionar barris, ia una manera de fer política des de lasenzillesa, amb errors i amb encerts peròsempre com a acte de servei. Alcalde enuns moments difícils i encara foscos peròcarregats d’esperança, molts creiem quela història farà créixer la seva figura.

Massa jove i encara amb molts projectesi il·lusions, ens ha deixat també IsabelMuñoz, figura històrica del Casal delMestre i una de les cares més visibles irepresentatives del moviment renovadorde l’escola. Nascuda a Sevilla, encarapetita va arribar a Santa Coloma amb laseva família. Va estudiar Magisteri itreballà en diversos centres escolars de lapoblació, on s’implicà activament en elsmoviments de renovació pedagògica id’integració social d’alumnat amb riscd’exclusió. Activa en diversos àmbits finsallà on podia, deixa una profunda petjaen l’ensenyament colomenc i en diversoscol·lectius de la ciutat, i un recordinesborrable en molts cors.

Intensa activitat poètica en les trobadesde l’Associació Colomenca de Literatura(ACOLITE), amb gran nivell i capacitat deconvocatòria. Traspassant fronteres –agafo el títol dels amics de FòrumGrama–el poeta Jordi Valls ha estat convidat aMèxic en una trobada de poetesinternacional, i el seu llibre Mal ha estattraduït al castellà i a l’italià. Extrec unapart de l’article que li dedica laprestigiosa publicació cultural digitalNUVOL: «El propòsit principal de Mal rauen el fet d’assumir el passat europeu –laconstrucció històrica i cultural al llarg delsegle XX i alhora la seva destrucció perpart de les dues guerres mundials il’autoritarisme polític instaurat aAlemanya, Rússia, Itàlia i Espanya. Elnostre poeta ha arribat a una síntesiconceptual i poètica que li permet recreari explicar per mitjà de la poesia la nostrarealitat europea comuna». Fa també unsmesos el nostre poeta més veterà, i unade les figures cabdals de la poesiacatalana contemporània, MàriusSampere, era entrevistat a l’espaitelevisiu de referència Savis. En un altrecontext, cada cop amb mésreconeixement, van teixint la seva obrasense aturar-se poetes més joves comJoan de la Vega, també amb obra encatalà els darrers temps.

Ha finalitzat l’any del centenari de laconstrucció de l’Església Major. I n’haquedat un llibre per a la posteritat. Unllibre documentat, ambiciós i agradable.Una obra de consulta en diferentsvessants però on no es fa difícil endinsar-se en la lectura, un cop els ulls han fetuna primera passejada per les nombrosesfotografies. Els qui hi hem treballat hemaprès moltes coses i n’estemraonablement contents. I l’acollida haestat molt bona. Però com tota obra

humana, segur que no és perfecta. Pocdesprés de la presentació, m’arribà unaprimera crítica, feta des de l’afecte: «nohi heu tret la part fosca». Deia quehavíem passat de puntetes per la guerrai la postguerra. Un altre em remarcavaque no es concreten responsabilitats –quien va tenir la culpa, va dir, usant unaexpressió molt més bíblica– que no esconstruïssin unes escoles ja projectadesque haurien permès els nois fer elbatxillerat a Santa Coloma i ser un motord’igualtat d’oportunitats en èpoques deforça penúria. Un tercer lector amic crítictroba poc explicada la renovació litúrgicaque s’estava produint a les parròquiesdels barris, sobretot pel que fa alssagraments, i la distància amb quès’observava aquesta renovació des de laparròquia gran, com es deia llavors al’Església Major. Es pot argumentar queno és un llibre d’història pròpiament, quees tracta d’una obra commemorativa, queaquests assumptes hi són en major omenor grau… Però cal escoltar els qui,havent-lo llegit, hi troben mancances queen certa manera els fereixen. D’altressegur que s’han sentit decebuts en notrobar-hi els noms dels qui han dedicattota la vida a col·laborar en mil i unatasques: la pròpia cura del temple, la vidaparroquial, la construcció i la llargatrajectòria del Foc Nou, etcètera.Opinions i sentiments que desperta allòque se sent com a propi.

Ja fa molt temps que cansen els tòpicssobre Santa Coloma i els colomencs. Comen tots els llocs comuns, hi ha una partde cert i una altra de desconeixement quetot ho simplifica i que empipa els afectatsper la «simplificació». Entre elscolomencs que trenquen clixés, tres demolt sobresortints i mediàtics: VíctorQuintillà, xef amb estrella Michelin;Josep Lluís Trapero, comissari en capdels Mossos d’Esquadra, i Gabriel Rufián(passà la infantesa al Fondo), figuraemergent d’Esquerra Republicana iinsígnia de l’independentismecastellanoparlant. Tres figures querebenten l’esquema del Santako-boy.

iradorm Agustina Rico, desembre 2015

Lluís Hernàndez enel record

Poetes imparables

Centenari del’església Major, el llibre

Isabel Muñoz, adeu a un referent Trencant esquemes

- 39 -

gendaaLa foto retrobada

Web del CEP:www.puigcastellar.cat

Setembre 32’5º dia 16 16º dia 19 º

Octubre 30º dia 5 10’5º dia 22 º

Novembre 23’5º dia 28 3º dia 24 º

Desembre 18’5º dia 26 5’5º dia 1 º

Dies de pluja Total litres

Setembre 5 28’9 litres

Octubre 8 57’2 litres

Novembre 2 21 litres

Desembre 0 0 litres

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 AConca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMESTercer Quadrimestre 2015

Màxima Mínima Mitjanes

RESUM

màximes 27’2º

mínimes 18’1º

màximes 23’4º

mínimes 14’4º

màximes 17’8º

mínimes 10’2º

màximes 14’9ºmínimes 7’5º

Total dies pluja: 15Total quadrimestre: 107’1 l.

Any 1983 o 1984, 11 de setembre, col·locant una gran bandera alPla de les Alzines del Turó del Pollo. D'esquerra a dreta: AlfonsMartínez, Jordi Rovira, Jordi Rovira fill, Jaume Portero i un amic,Climent Prieto, Josep Mª Martí, Ferran López, Joan Sucre, RafelTrias, Josep Mª Rosset i Fèlix Trias.

Autora:Marga Vallverdú

PROPERES ACTIVITATS

GENERDissabte 30-Grup de Cultura: Sortida matinal, guiada:“Els ocells al delta del Besòs”.Diumenge 31-Grup de Muntanya: Excursió aCastellsapera. La Mola de Sant Llorenç delMunt

fEBRERDissabte 13-Grup de Muntanya: Excursió amb esquís iraquetes al Tossal Bovinar. Lles deCerdanya.Diumenge 21-Patronat i Amics de la Sardana: Dinar-ball aCan’Armengol.

MarcDiumenge 6-Patronat i Amics de la Sardana: Audició delDia de la Dona. Plaça de la Vila.Dissabte/Diumenge 12 i 13-Grup de Muntanya: Campament d’hivern.Capçaleres dels rius Ter i Fresser

ABRILDissabte 2-Cantada de Caramelles pels carrers deSanta Coloma.Diumenge 10-Patronat i Amics de la Sardana: Aplec de laSardana a Sant Carles de la Ràpita.-Grup de Muntanya: Excursió al “Joc dePilota”. Serra de Catllaràs. BerguedàDissabte 23-Patronat i Amics de la Sardana: Audició a laPlaça de la Vila, amb la cobla “Premià”.Diumenge 24-Grup de Senders: 38ª Marxa de Regularitatdel CEP a Vallgorguina, El Montnegre

mAIGDissabte/Diumenge 7 i 8-Grup de Muntanya: Excursió de cap desetmana a la Serra de Llaveria. Baix camp iRibera d’Ebre.

A DETERMINAR(seguiu la web del CEP:www.puigcastellar.cat)Grup de Cultura-Matinal guiada al Jardí Botànic de Montjuic-Matinal guiada i gratuïta a l’abocadord’escombraries del Garraf-Sortida cultural a la ciutat de LleidaOrfeó Tanit-Actes de celebració del 20è aniversaridurant l’any 2016Aula Universitària de la Gent Gran:-Teatre llegit: De més verdes en maduren