L’Escola de Músics (Riera Alta 10 i 43 · 08001 Barcelona. Tel:93 441 00 31) Escola de Música JPC (Carme 15-17 local int 2a. 08001 Barcelona. Tel:93 301 07 18)

Des. 2010 Nº17

Autor: Nil Casals

2

Premi al millor dibuix per

Nil Casals

El concurs

3

Concurs

4

L’escola destaca l’alta partici-pació i qualitat dels dibuixos presentats i felicita als seus autors i autores.

Concurs

5

Viatge

6

La Raval Simfònic i la Raval’s Band a Capdepera Els components de la Banda i de l’Orquestra de l’Escola van “anar de festa” a Mallorca, per trobar-se amb la Banda Municipal i la Coral S’Alzinar de Capdepera. El viatge es va iniciar amb el trajecte en vaixell partint de Barcelona fins el port de Palma de Mallorca. Acomodats en butaques, els músics van dormir com van poder, de manera que l’endemà encara duien restes de son acumulada. Però el matí lliure de compromisos va permetre fer una visita a Valldemossa, al cor de la serra de Tramuntana, on Chopin i George Sand van passar un temps de la seva vida. L’esmorzar amb coca de patata i altres productes locals va començar a revifar la tropa de músics, prop d’una cinquantena. Més tard, l’autocar els dugué de Tramuntana a la Península de Llevant, al punt per on l’illa de Mallorca veu sortir el sol cada dia des de fa... buf, no sabem des de quan! El mateix divendres els músics ja tenien preparada la primera actuació. Això sí, havent descansat una estona per la tarda; alguns a l’Hotel Ca’s Bombu, de Cala Rajada, altres a la platja de Cala Gat, molt a prop de l’hotel i del port. Devien ser les nou del vespre quan a la Plaça de l’Orient de Capdepera ja sonaven els acords dels músics locals, en l’horari habitual de cada divendres en temporada estival. Després els tocaria als músics que acabaven d’arribar de Barcelona, dirigits pel Tolo que va participar amb uns solos de clarinet que van fer aixecar de les cadires a gran part dels espectadors, entre d’altres a la seva tia. Sí, la tia del Tolo, que viu a Capdepera! Ep! No us penseu que es van aixecar per marxar, no; es van aixecar per ovacionar-lo! Aquella nit màgica va tenir un final en forma de bocata i refresc, del bar L’Orient, a la mateixa plaça, detall patrocinat per l’Associació d’Hotelers del municipi. Tot un detall!

a Mallorca

7

Dissabte, dissabte, què va passar dissabte? Algú se’n recorda? Potser banys a la platja, o jocs a la piscina de l’hotel... Ah, sí! I algú que havia perdut un instrument de música, algú que l’havia deixat oblidat. Però no era una harmònica, no, ni una caixa xinesa. Però, com es pot oblidar un instrument tan gran?! No, no us direm qui va ser. Tampoc ens en recordem... oi que no? La tarda del dissabte van començar els preparatius del concert a l’Església de Cala Rajada, amb participació de la Banda Municipal i la Coral S’Alzinar, l’Orquestra dirigida per en Jordi Guri i la Banda per en Tolo Garcia-Plata. Allò va ser la traca final. I, després de fer sonar la flauta, tots a menjar. Un bufet preparat per gent de la Coral i aportacions de la Banda local. Estava bo, eh?! La calor del diumenge es va fer notar. A ple estiu, els músics van haver d’esperar que els tècnics de so fessin la seva feina, i que el públic deixés la platja per sentir bona música que es va fer sentir a prop del port, a una glorieta amb vistes a la mar. Molta sorra, molta aigua i molt sol, ells s’ho van perdre! Els que hi eren ho van gaudir, i molt. Les notes es van escampar i allà floten encara, pel record dels bons moments viscuts en un cap de setmana que es va fer curt, molt curt. La tarda de descans va donar pas al viatge de tornada a Palma per, un altre cop asseguts a les butaques, deixar passar el temps fins que algú, allà dalt de la coberta, va cridar de bon matí: El Ravaaaal, el Ravaaal a la vistaaaaa!

Mar Colomer (Kika)

Fotos: Jaume Bosch

Avui gravem

8

La meva trajectòria musical és un camí dibuixat a poc a poc. L'he anat construint des de baix, des de l'escola de música a Manresa fins l'arribada a l'Esmuc, on m'hi he estat 4 anys, i que em va permetre també passar un any d'Erasmus al Conservatori d'Amsterdam. Paral·lelament, he anat incorporant a la meva vida amics, molts amics, col·legues, músics, que m'han ajudat a construir quest meu gran (i petit alhora) univers que em permet dia dia anar tirant endavant projectes. Com va néixer la veu de la guitarra? Doncs precisament així, amb la complicitat d'amics i la necessitat d'investigar fins on em portava la veu, la meva manera de comunicar-me musicalment. Ja feia un temps que, amb en Santi Careta i en Dani Comas, guitarristes, teníem un trio estable amb qui

anàvem fent actuacions. Vaig marxar a Amsterdam, i allà vaig conèixer l'Aleix de Gispert i el Tato de Moraes, guitarres també, i amb ells ens vam engrescar també a tocar junts. I la veu i les guitarres s'anaven trobant, a l'escenari, i a dins meu runrunejava una necessitat de posar ordre a totes aquestes trobades. I seguim. La meva carrera acadèmica a l'Esmuc avançava, i per tancar el currículum em calia l'elaboració d'un projecte final, que incloïa un treball d'investigació i un concert. Ho vaig tenir clar: davant meu tenia un repertori dispers, amb diferents músics, que em cridava a endinsar-me, desgranar-lo i donar-li tota la meva energia. M'hi vaig llençar de cap, van ser uns mesos de feina, acompanyada de la Carme Canela, la meva professora (Gràcies, Carme!) però amb un premi increïble: l'evidència que estic envoltada de molts bons músics, que es van implicar en el meu projecte i se'l van fer seu. El repertori es va definir amb cançons brasileres, d'altres de jazz pur, tastos de la música tradicional espanyola... Aquest eclecticisme que sempre m'ha acompanyat, però, ara sí, amb el meu nom en majúscules davant de tot i definint exactament la forma que volia. La participació de l'Aloma Ruiz, la Cèlia Torres i la Tània Mesa, el trio de corda que participa també en la formació, va ser la prova definitiva que aglutinar músics de clàssica i de jazz també pot ser una qüestió de voluntat, i que enriqueix enormement el resultat.

Celeste

9

I sí, el resultat va ser excel·lent, i el punt de partida del projecte que ara tinc i tenim entre mans. Tot això va començar ara ja fa uns dos anys, i si ara miro enrere veig un camí llarg i intens. Després del concert en va sortir un altre, després d'altres músics que s'hi van voler afegir, després l'evidència que teníem entre mans un molt bon producte i sobretot, les ganes de continuar treballant-lo i donar-li la màxima difusió. El procés d'enregistrament Era el moment: materialitzar el projecte, posar-li un suport per a fer-lo gran. En el moment que som, els enregistraments s'han convertit en la carta de presentació dels músics, i tenir un CD a les mans, més que garantizarnos uns ingressos són una carta de presentació, la prova que el treball enregistrat té una maduresa. El Ferran Conangla, tècnic excel·lent i sempre al meu costat, és qui més ha apostat per fer aquest pas. Buscar-li imatge va ser l'altre tema, i va anar a càrrec d'en Xavier Gil, fotògraf, dissenyador, i d'una exquisida sensibilitat visual. Van ser tres dies intensos, ens vam tancar tota la formació en un estudi d'enregistrament i amb el mestratge del Ferran tot va ser fàcil. El procés no acaba aquí, evidentment, després cal tornar a gravar veus, repetir temes, afegir, treure... Tornar a mesclar, remasteritzar-ho i donar-lo per bo. Després, l'edició ja va càrrec d'una empresa especialitzada, que en va fer les còpies encarregades. El CD, que ara podeu trobar en alguns llocs, com per exemple aquí a l’escola, és doncs el producte d'un llarg esforç que he fet amb molt de gust. Ha estat un repte, i m'he sentit protagonista d'una història molt maca. Ho podeu comprovar: busqueu-lo i gaudiu-lo com ho hem fet nosaltres fent-lo. Algunes cançons us agradaran més, algunes us quedaran més lluny, d'altres us apassionaran. Aquest és el meu projecte i la meva manera de fer: la música és la riquesa de la diversitat. Serà un plaer compartir-ho amb vosaltres. Si voleu veure com vam enregistrar aneu a youtube i trobareu una cançó molt bonica que parla d’un petit lleó que entra dins del mar. Animeu-vos i canteu-la amb nosaltres. http://www.youtube.com/watch?v=2X4naU8jcoc www.celestealias.com www.myspace.com /celestealias

Les composicions

10

Laia Còdol 4 anys

Ona Casals 4 anys La neu cau...

Surt el sol...

dels més petits

11

Dafne Valle 7 anys

El baile de la Princesa Dafne

La Princesa...

El Princep...

Professora: Gemma Godall

12

Aina Sanfeliu 7 anys

La Mare dels tres porquets · La Berta

13

Els Acords

Nil Codina 9 anys

" Ex-alumnes de l'escola de músics."

14

Al pobre Johnny sempre li va costar molt posar bé les mans sobre el teclat, aquí el veiem interpretant una peça del Suzuki 1.

Josh Holloway a classe de cel·lo amb la Irene com

sempre amb la mirada perduda...

Abans de dedicar-se a la medicina el famós doctor

passava les tardes fent duos amb el seu

compatriota Rod

Mai va arribar a fer un pas de nivell, però a les

classes de Julian la "Pe" sempre es presentava

perfecta.

Autor: Quim Tardido

L’escola us convida a visitar el nostre blog. Hi trobareu informació de les activitats que es fan, actuacions de la Raval Simfònic, Raval’s Band, calendari escolar, colònies, màster classes... Cliqueu aquesta adreça:

http://lescolademusicsijpc.wordpress.com/

El passatemps de la súper Dalai !

15

4 Busca les 10 diferències.

3 Endevina, de música són les endevinalles.

Semblen dos Frankfurts però no es mengen. Són de fusta i els has de picar per fer-los sonar.

Instrument:______________________________

Simfonies i Ballets de la Rússia d’abans dels soviets.

Compositor:__________________

2 Troba 7 instruments de corda. Uns són de corda pinçada, altres de corda fregada i un altre de corda polsada.

1– Beethoven. 2- 3- Txaikovshi / els pals. 4– 5- Nº4.

5 Quin camí ha de fer la corxera per arribar a trobar el seu barret

de Nadal?

1 Jeroglífic musical. Compositor 1770-1827:_____________________

Pinta el dibuix amb colors ben alegres!