L'Acord transatlntic per alcomer i la inversi (ATCI o TTIPper les seves sigles en angls) sun extens tractat sobre lliurecomer que negocien actualmenten secret la Comissi Europea iels EUA, i les conseqncies delqual poden tenir repercussionsfora negatives per a les nostresvides. Pel que sabem, el tractat sun atac a la sobirania popular, jaque es negocia, fins ara, al margede l'opini pblica i sense que espugui sotmetre als rgans ordina-ris de supervisi, fiscalitzaci icontrol de les institucions europe-es ni dels estats membres. Amb elpretext de la "sensibilitat" dels ele-ments que s'estan negociant, esva negar d'entrada qualsevolaccs als documents de treball,que vam conixer nicament atravs de filtracions. Han estat lesintervencions de la defensora delpoble europea i del Tribunal deJustcia europeu les que han fetpossible que la Comissi Europeafes pblics alguns dels documentsel passat 7 de gener, tot i que laseva lectura explica la recana al'hora de donar-los a conixer al'opini pblica i l'absncia deltema en els grans mitjans de

comunicaci: sortir a la llum s laprincipal amenaa del TTIP.La realitzaci del tractat s unobjectiu de fa anys de diversosgrups empresarials dels dos cos-tats de l'Atlntic que cerquen unacord comercial i d'inversi cor-porativista entre la Uni Europea iels EUA. Ja el 1995 es va consti-tuir el grup anomenat DilegEmpresarial Transatlntic, integratpels directors generals de lescompanyies ms poderosesd'Europa i els EUA,amb la idea depressionar elsgoverns per acon-seguir l'eliminacide les lleis i normesque afecten lesempreses transna-cionals que operena les dues zones.La creaci delConsell EconmicTransatlntic el2007 va suposar unpas ms en la crea-ci d'aquesta granrea comercial delliure comer basa-

da en la desregulaci dels mer-cats, tant a la Uni Europea comals EUA. No fou, per, fins al2011 que un grup d'experts d'altnivell de la Comissi Europea idel Govern Obama va elaboraruna srie d'estudis sobre el futurdel comer transatlntic, que vanservir de base per a les actualsnegociacions del TTIP. Des d'ales-hores, s'han multiplicat les reu-nions a porta tancada amb grans

NOVA ETAPA Nm. 79 PRIMER TRIMESTRE DEL 2015 DONATIU: 1

EditorialEL TTIP, UNA AMENAA PER A LA DEMOCRCIA, LA SOBIRANIAI EL BENESTAR

(continuaci pg.3)

w Editorial ....................................................pg. 1 i 3w Barnasants 2015

Enric Cama..................................................pg. 3-4w En record den Pere Peinado Gil

Adolf Pastor ....................................................pg. 5w La Vicky, plorar-la amb alegria

Montse Torras .................................................pg. 6w Las mujeres bajo el nacional-catolicismo

Marina Garcia Moreno ...................................pg. 7w Exposici La Barcelona del PSUC

Kim.................................................................pg. 8w No oblidem la massacre de Mlaga

Antnia Moreno .............................................pg. 9w Las marcas de la memoria

Waldemar Garca y Iara Bermdez................pg.10w Pgina guerrillera

Eduard Amouroux.........................................pg. 11w Acta de lassemblea general ordinria ........ pg. 12

BUTLLET INTERIOR DE L ASSOCIACI CATALANA D EXPRESOS POLTICS(RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

2

Gent del Masnou, nm. 326-328NEW (FIR)S, nm. 35Le Patriote Rsistant, nm. 894Jovent, nm.111Cercle catal, nm. 1-3Mundo Obrero, nm.280-281Treball, nm. 209Carrer, nm. 134Escoltes catalans, 2014-2015Esquerra Nacional, nm. 220-221MUHBA, nm. 30

PUBLICACIONS REBUDES

Nota:El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa enles collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de consi-derar opinions personals dels sotasignats.

Joan Sard 10,00Ramn Codina 70,00Agustn Gurrera 70,00 Natatxa 10,00Jess Prez 50,00 Jordi Vallejo y Dvid Castro 50,00 Manoli Moreno 20,00Seor X 70,00Merc Bel 20,00 Mario de Miguel 80,00 Juliana Martnez 20,00 Francisca Coronel 50,00 Olga Santos 40,00Rosario 30,00ntonia Jover 30,00Jos Lus Rueda 10,00Florin Garca 50,00Dmenec Martnez 20,00Antonio Cnovas 20,00Antonio Jimenez 20,00M Modesta y Jos Humberto 10,00P. Arcas y M. Garrabou 10,00Ndia Cnovas 30,00 Aurora Farrero 45,00 Ajut impressora 490,00

TOTAL................................................1.325 e

GRCIES A TOTS/ES PELS VOSTRES GENERO-SOS DONATIUS, SENSE TOTS ELLS AQUEST

BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.

AJUTS AL BUTLLET

PLAF DEDICIAssociaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistentsantifeixistes- membre de la FIR).Butllet Interior nm. 79. Primer trimestre de 2015.Coordinaci: Antnia MorenoConsell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, AntniaMoreno (estem oberts a altres participacions).Muntatge: Sara BorrsIllustracions: JanImpressi: Imprenta INGRAFICDipsit legal: B-33.493-95Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics.c/ Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853Correu electrnic: expres-pol@ccoo.catPg. web: www.conc.es/exprespolCompte corrent a la caixa:

ES07-2100-0429-6402-0017-5329

AVS

OBITUARI

Victria Escrich Vidal ens va deixar als 63 anys. Transmetem el nostre ms sentit condol a lesseves filles i famlia.

Per reservar veniu o truqueu a lAssociaci els matins de 10 a 13:30h de dilluns a divendres.

Tel. 934 812 853

3

(continuaci editorial)

multinacionals per anar prepa-rant l'acord, reunions que es vanmantenir en secret fins que laComissi Europea es va veureobligada a admetre'n l'existn-cia. El TTIP se'ns presenta com unacord per estimular el comer,creant una gran rea d'inter-canvi sense aranzels, aixecantla bandera de la llibertat eco-nmica i anunciant la creacide llocs de treball. Per, comhan adms alguns dels matei-xos negociadors, no s l'elimi-naci d'aranzels, molts baixosja en aquests moments, l'ob-jectiu de l'acord, sin l'elimi-naci de les barreres regulado-res, les lleis i normatives quelimiten els beneficis potencialsde les corporacions transna-cionals als dos costats del'Atlntic. El problema per a laciutadania europea s queaquestes barreres reguladoresamenaades pel TTIP sn enrealitat lleis importants enmatria de drets socials,mediambientals, normes deseguretat alimentria, lleis deprotecci de la privacitat, etc.Especialment greu s el quepot afectar l'mbit laboral, ones rebaixarien encara ms elsdrets dels treballadors teninten compte que EUA no t rati-ficades sis de les vuit normesfonamentals de l'OIT. I, a msd'aquests objectius desregula-dors, el TTIP tamb vol crearnous mercats obrint el sectordels serveis pblics i la con-tractaci pblica a les empre-ses multinacionals, fet queprovocar noves onades de

privatitzacions en sectors claucom la sanitat o l'educaci. Un dels punts ms preocu-pants del TTIP s el mecanismeprevist per a la soluci de con-trovrsies inversor-estat, quepermet als inversors quedar almarge de la justcia i presentarles seves queixes directamentals "tribunals internacionalsd'arbitratge", la majoria devegades integrats per advocatsde les mateixes grans empresesi sense possibilitat de presentarrecurs davant d'una instnciajudicial de ms alt nivell. Estracta, per part de les gransempreses, d'evitar interfern-cies en el seu modus operandio d'aconseguir compensacionsper a futures prdues de rendi-bilitat degudes a lleis i norma-tives que puguin perjudicar elsseus interessos. Som, doncs, davant d'un nouinstrument del neoliberalismedesregulador que va ms enllde tots els acords bilaterals vis-tos fins ara. No es tracta, decap manera, d'un debat entrelliurecanvistes i proteccionis-tes; el TTIP, si s aprovat talcom alguns voldrien, suposariaun dels majors impactes en elsnostres drets i condicions quo-tidianes de vida i un atac defi-nitiu al model social europeu,amb el que aix significad'amputaci de la sobirania.Quan ara est tan d'actualitat aCatalunya discutir sobre lasobirania, no pot obviar-se queun dels perills ms grans per aaquesta sobirania procedeix enaquests moments del TTIP. Calno oblidar-ho i lluitar per evi-

BARNASANTS 2015

Un any ms, el Festival deBarnasants omple l'aire decanons d'autor. I un any msacompanya la indubtable qua-litat de la proposta musicalamb una reflexi poltica isocial que enguany se centraen el record d'Ovidi Montllor ien la reclamaci d'una msjusta distribuci de la riquesa,sintetitzat, tot plegat, en lafrase: "Volem el pa sencer". Elcompany Pere Camps, directordel festival i membre de la nos-tra associaci, ho va explicarmolt b en la magnfica inter-venci que va fer en la inaugu-raci del festival, a Terrassa.Pel seu inters, reprodum unapart -per qesti d'espai- de laseva llarga i intencionadaintervenci."El dimecres, com sabeu, vaser assassinada una dona, unams. En els ltims cinc anysuna organitzaci terrorista quees diu Sistema Patriarcal haassassinat 325 dones. Encarano he vist les mobilitzacions

tar que el model social euro-peu de l'estat del benestarsigui substitut pel modelsocial dels EUA denunciantl'autntic carcter del TTIP,projectant llum sobre els seuscontinguts i donant a conixerel perill que suposa per a lanostra sobirania, per a lademocrcia i per al benestardels europeus. Aix ho fem desde la nostra associaci.

4

dels ministres ni la de la UE nid'enlloc, per canviar les lleisque facin possible acabar ambaquest flagell social.Devia ser la primavera del 94.Fos per feina i/o per reunions -era portaveu de SOS Racisme-anava sovint a Madrid. A lesnits acostumvem a prendreuna copa en un bar en el qualuna nit vam coincidir, si no emfalla la memria, el JavierKrahe, el Jaume Sisa disfressatde Ricardo Solfa, el Labordetai el Luis Pastor, entre altrescompanyes i companys.Aquella nit, en un momentdeterminat, un d'ells, no recor-do qui, es va queixar que feiamolt de temps que no actua-ven a Catalunya i estava con-venut que era perqu canta-ven en castell. Evidentmentvaig desmentir, un cop ms,que al meu pas hi hagus capproblema amb el castell ique, per tant, aquest en fos elmotiu. I vaig preguntar quantesactuacions tenien a la resta del'Estat espanyol, per acabarafegint que a Catalunya tam-poc no actuaven la immensamajoria dels cantautors, hofessin en catal o en xinsmandar.A la matinada, molt de matina-da, em van dir: "Hauries de feralguna cosa!". "Collons, ni quefos Friedrich Engels", vaigremugar, escurant el darrercubata d'Havana Club. Perera cert, calia actuar. Vaig estarmolts mesos rumiant-hi. Qu

fer? Qu fer? Hstia, ara sortiael Lenin! I aquest "qu fer" emva portar a una altra reflexi:les idees no viuen sense orga-nitzaci -caram, ara Gramsci!-, i vaig comenar a organitzaruna programaci solament decantautors. I el gener del 1996,a les Cotxeres de Sants, amb laparticipaci d'Albert Pla,Javier Krahe, AcadmicaPalanca, Javier Ruibal, RicardoSolfa, Luis Pastor, Labordeta iPi de la Serra naixia elBarnasants. L'any anterior elGuillem d'Efak ens havia dei-xat i l'Ovidi, el gran Ovidi, sen'havia anat de vacances inde-finides.Vint edicions desprs, elBarnasants s, junt amb elTenco itali, el festival msimportant de can d'autord'Europa. I aix, enmig d'unacrisi sistmica brutal, que afec-ta negativament el conjunt dela ciutadania, que ha desba-llestat, i ho continua fent, lesconquestes histriques en elsterrenys social, sanitari, educa-tiu i cultural, i que ha augmen-tat l'explotaci de les classespopulars traient-los ms plus-vlua. Mira, ves per on, apa-reix Marx.... Karl Marx, s clar!Si, a aix, hi afegim l'incre-ment de l'IVA al 21%, mesurade clara represlia polticacontra la cultura en general,ens trobem en una situacique, d'una banda, ha acceleratla precaritzaci i la destruccide llocs de treball i, de l'altra,

impedeix l'accs d'mpliescapes de la poblaci a la cul-tura, que esdev un luxe. I lacultura no s un luxe. La cultu-ra s l'aliment de l'nima i l'ei-na imprescindible de desenvo-lupament hum. No s'avanaen la sobirania d'un pas sensela cultura. s la cultura la clauper canviar hegemonies i ferpossible les transformacionssocials.Veient aquest panorama, laconsolidaci del Barnasantscom a punt de referncia de lacan d'autor noms ha estatpossible per la fora de laxarxa, del treball en xarxa. Perles complicitats, en primer llocdels artistes, dels cantants, delspallassos, de les seus, etc. Itenim el Barnasants. Aix sindubtable! Per s de totestotes insuficient! El gran reptedels propers temps, a part dederrotar les poltiques quematen per excs d'austeritat,antisocials i anticulturals, alcarrer i a les urnes, s treballarper aconseguir una gran xarxade programaci estable de cul-tura d'autor (can, msica,cinema, teatre, poesia, circ).Aquest projecte es dir 100 100 Cultura d'Autor, i la pri-mera edici es posar enmarxa la primavera del 2016 inecessitar, com no pot serd'altra manera, la complicitatde totes aquelles persones iorganitzacions socials i polti-ques que estiguin per la defen-sa de la cultura d'autor i crti-ca. Com diu l'Ovidi: Ja no ens alimenten molles,

ja volem el pa sencer.

Enric Cama

5

EN RECORD D'EN PERE PEINADO GIL

El passat 17 de desembre, elnostre amic, en Pere Peinado,president de La Gavilla Verde,ens va deixar. Era encaramassa jove. La sala del

Tanatori de les Corts es vaomplir de gom a gom, i s queen Pere tenia molts amics.L'Associaci Catalanad'Expresos Poltics va estarrepresentada per un grup d'a-mics. En Lluis Mart Bielsa li vadedicar unes sentides parau-les. En Pere va nixer aBarcelona i se sentia catal,per tamb estimava molt elsseus orgens, all a LaOlmeda, un llogaret de SantaCruz de Moya, de la sierra deConca. Des del primer moment, vaestar amb el grup dels funda-dors de l'associaci La GavillaVerde i, passat un temps, en vaser escollit president, funcique va desenvolupar amb gran

voluntat i dedicaci. Sota laseva presidncia, La GavillaVerde va assolir nivells moltelevats, tant pel que fa al des-envolupament de Santa Cruzde Moya i els pobles de laserrana, abandonats durantels anys de la dictadura, comamb relaci a la recuperacide la memria histrica. LesJornades de la MemriaHistrica van ser una finestra,des d'on els guerrillers queencara vivien van poder llan-ar al mn les seves vivncies,lluites i sacrificis, i des d'onescriptors, professors, jutges,memorialistes, investigadors,persones del cine, del teatre,de la msica, entre d'altres,han pogut exposar els fruitsdels seus treballs i de les sevesinvestigacions. El Centre de Documentaci vaser un altre assoliment d'enPere. Els investigadors i qualse-vol persona que ho desitgi potconsultar entre ingents docu-ments audiovisuals, fotogra-fies, escrits L'homenatge alsguerrillers espanyols, al peudel monument, ha estat unafita anual en qu La GavillaVerde ha collaborat ambl'Ajuntament de Santa Cruz deMoya, l'Associaci Catalanad'Expresos Poltics, l'Agru-pacin Guerrillera de Levantey Aragn, de Valncia, i altresassociacions, exguerrillers,socis i amics. El CertamenDulce Chacn. L'homenatgeals dotze assassinats del cerroMoreno. El projecte "Los sen-deros de la memoria". Les

Jornades del Cinema Rural."Sierra y libertad". El ClubCiclista.L'agermanament de SantaCruz de Moya amb Prails, ones troba el monument als gue-rrillers espanyols. En Pere estava vinculat aExpresos per lligams dememria i d'amistat. Tant enles seves visites als amics d'a-qu, com quan Expresos estraslladava a Santa Cruz deMoya per participar a les jor-nades i a l'acte d'homenatge. Itamb quan les dues associa-cions juntes podien celebrar,plegades, actes relacionatsamb la memria i la lluitademocrtica a altres indrets.Amb en Pere volem recordarels seus amics, membresd'Expresos que ens han deixat,en Domnech Serra, laCarmen Casas, en LeandreSahn, en Garcia Tristany, laJosefina Piquet La mort d'enPere ha estat molt sentida per atots. La seva empenta, la sevavoluntat, el seu treball, la sevasimpatia, el seu carisma sninigualables. Intentarem conti-nuar el seu exemple, comptantque el seu record ens ajudar itamb la vlua del gran nom-bre de socis i amics que for-mem La Gavilla Verde. Grciesa Expresos per oferir-nosaquestes pgines per recordarel nostre amic. Pere, no t'obli-darem i seguirem el teu exem-ple.

Adolf Pastor,La Gavilla Verde

Pere Peinadopresident de La Gavilla Verde

6

LA VICKY, PLORAR-LA AMB ALEGRIA

Escoltant les primeres notes dela can Nits de Moscou inter-pretada pels Cors de l'ExrcitRus, que tantes vegades Vickyhavia cantat amb els seus ger-mans, va comenar l'emotiucomiat de la nostra companya. La Vicky havia nascut en unpoble d'Ucrana, al sud deKev, filla d'exiliats republi-cans. Parlava ucrans, rus,catal i castell, i aix li sem-blava la cosa ms normal delmn. El maig del 1957 vaembarcar amb els seus pares iels tres germans al vaixellKrym, que els va tornar aEspanya, com milers derepublicans exiliats a laUni Sovitica. La Vickytenia 5 anys i sempre msva recordar aquella prima-vera, amb els camps floritsde color groc, tal com esveu en la pellcula Tot estflorit (2005). Va recordarsempre les olors, elscolors, la msica: tot!L'arribada no va ser com ellas'imaginava. Es va trobar unpas on no es podia parlarsense tenir por i una Barcelonatrista i bruta. L'escola va ser uncaptol difcil; tot i que deiaque era catalana els altresalumnes li deien "la russa".Tota aquesta situaci li va fercrixer la gran estima i enyo-rana per tot el que era sovi-tic.Als 14 anys va decidirrebellar-se contra les condi-cions de vida del seu barri, laTrinitat (un dels famosos NouBarris), contra l'obedincia de

les dones als seus marits, con-tra la religi, contra la dictadu-ra franquista I va ingressar ales Joventuts Comunistes. Coma conseqncia de la seva acti-vitat poltica clandestina, el1969, amb 17 anys, va serdetinguda i va passar tresmesos a la pres de la Trinitat.Dos anys ms tard va nixer laseva filla Mnica, i al cap detres anys, la segona, Neva. Totjust ara, fa tres anys, va ser viade la primera nta, la Lluna,que la feia molt feli.

Sempre va tenir el somni d'es-tudiar histria i quan va tenirles filles grans ho va aconse-guir. Volia recuperar la mem-ria histrica, no per rancor,sin per poder explicar talcom va ser la histria real-ment. I a aquesta vocaci vaesmerar-hi moltes energies.Per exemple, va fer un magn-fic treball de recerca amb 15testimonis de nens i nenescatalans que van arribar ambtres vaixells de la URSS a lamateixa poca que ella. Vickyintua que compartien cosescom el gust per la msica i el

gust pels cogombres, i que elsanomenaven russos, igual quea ella. La majoria d'aquellsnens i nenes expressaven elseu desig de tornar a l'URSS,decebuts per la seva situaci.La Vicky era membre del'Associaci Catalana d'Ex-presos Poltics del Franquisme(ACEPF) i explicava la sevaexperincia a la pres enxerrades a collegis i instituts,collaborant, aix, a la recupe-raci de la memria histrica,tal com ella volia. Tamb

collaborava amb aquestarevista i, mentre la salut liho va permetre, no va faltarmai als actes organitzatsper l'associaci, comen-ant, com a bona republi-cana que era, pel dinarcommemoratiu de la IIRepblica, el 14 d'abril.Des del 2007 lliurava unabatalla que ha durat quasivuit anys. No ho va mani-festar mai, per, tot i sentir-

se malalta, era optimista i creiaque guanyaria aquesta batalla.Tal com diuen les seves filles:"s la mare que ens ha inculcatel sentit de la justcia i la soli-daritat; la que ens ha ensenyata ser alegres, optimistes, lluita-dores i gaudir de la vida cadadia Ella ens ha fet ballarballs russos, ens ha transmsalegria fent gospel i ens haemocionat fent de narradorade contes Ara noms ensqueda plorar-la amb alegria talcom ella hauria volgut". Fem-ho aix.

Montse Torras

7

LAS MUJERES BAJO EL NACIONAL-CATOLICISMO

La historia de la oposicin de los hombres a la emancipacin femenina es -quizs- ms interesanteque la propia historia de esta emancipacin.

Virginia Woolf

A lo largo de la historia, elcatolicismo, la Ciencia y lasideologas basadas en la dife-rencia sexual, han legitimadola organizacin patriarcal de lasociedad fundamentada enuna profunda desigualdad dederechos entre hombres ymujeres. En la Espaa de principios delsiglo XX, la lucha del feminis-mo y del movimiento sufragis-ta vio realizada una parteimportante de sus demandasbajo la II Repblica. La mejorade las condiciones sociales,culturales, polticas y legalesde las mujeres durante elgobierno republicano, dibuja-ba un horizonte donde lasociedad igualitaria y la ansia-da emancipacin femeninapodan hacerse realidad. Sinembargo, este proyecto se des-vaneci al finalizar la GuerraCivil. La Dictadura se encargde destruirlo. El Rgimen franquista se orga-niz bajo una radical asimetrade poder que tena su origenen las diferencias "naturales"entre individuos. Las distintascaractersticas fisio-biolgicasentre hombres y mujeres losconverta en seres distintos,complementarios entre s ycon distintas funciones socia-les. Los hombres deban ser lossalvadores de la Patria y losencargados de mantener a lafamilia. Por su parte, las muje-

res, deban dedicarse a la espi-ritualidad, a la salvaguarda desu moral y de su decencia. Sudeber con la Patria radicaba enser buenas esposas, traer hijosal mundo y educarlos segnlos valores de la NuevaEspaa. La Ciencia y, sobre todo, laMedicina al servicio delRgimen se afanaban endemostrar la inferioridad inte-lectual de las mujeres y en pre-sentarlas como seres irraciona-les, pasionales y guiados por laintuicin y las bajas pasiones.La psique femenina, argumen-taban, careca de los frenos dela Razn. El Estado y la Iglesia,entonces, se asignaban comoresponsables de dotar a lasmujeres de los lmites necesa-rios para asegurar que se man-tuvieran en el camino correctoy que cumplieran sus funcio-nes. Para ello, el Estado y laIglesia dotaron a los hombresde toda la autoridad necesariapara disponer como conside-raran necesario de la vida delas mujeres. Y, por su parte, elcdigo legislativo relegaba alas mujeres a una posicin deeterna minora de edad y lasdespojaba de toda libertad deaccin.Las casadas y buenas esposas,las amas de casa y las madresejemplares, las catlicas y lassufridas, las heterosexuales ylas castas: todos ellos fueron

los patrones de mujeres per-fectas que regan en la socie-dad franquista. Las mujeresque no encajaron en estosestrictos moldes sufrieron elrechazo de la sociedad. En lamayora de ocasiones, estasotras mujeres sufrieron el casti-go y la represin del Estadocon el beneplcito de la IglesiaCatlica y la justificacin de laCiencia. Las otras mujeres -lasque no quisieron o no pudie-ron seguir el modelo nacional-catlico de mujer- fueronsealadas como desviadas,degeneradas o enfermas.Sobre ellas recay toda la bru-talidad de la represin fran-quista, fueron castigadas portraidoras o subversivas y, ade-ms, culpadas de trasgredir losroles que el nacional-catolicis-mo haba reservado para ellas.

Marina Garcia Moreno(Granada)

8

EXPOSICI "LA BARCELONA DEL PSUC "

El passat dia 10 de mar es vainaugurar a la galeria BARCELO-NA VISIONS (carrer de BanysVells, nm.7) que dirigeix ToniColl, l'exposici fotogrfica LaBarcelona del PSUC, realitzadaamb la collaboraci de laFundaci Nous Horitzons i deICV-Barcelona. L'exposici resta-r oberta fins el 26 d'abril i val lapena anar-hi perqu no estemdavant d'una exposici fotogrfi-ca normal. Som davant d'unamostra de la fora del PSUC enaquells anys, "Quan remCapitans". A l'acte hi van assistiruna gran quantitat de companyesi companys, molts dels quals secercaven en les fotografies expo-sades, i alguns s'hi trobaven, per-qu l'exposici reuneix un ampliconjunt de fotografies d'activitatsentorn del PSUC durant el pero-de 1975 al 1984. Trobadescollectives, mtings, la Festa deTREBALL, pintades als carrers,manifestacions, treball a les fbri-ques, als barris, a la universitat,etc. han quedat reflectides enimatges que amb el temps hanpassat a ser una documentacivaluosssima per entendre l'evo-luci d'una ciutat i dels seus ciu-tadans i ciutadanes. Hi podemapreciar fotografies de molts mili-tants annims i actes histricscom el mting de la Monumentalamb Enrico Berlinguer o els mul-

titudinaris mtings de la Festa deTreball. La impressionant amplia-ci d'un d'ells presideix precisa-ment l'exposici. En general suna exposici collectiva quereflecteix la fora poltica i huma-na del PSUC i el seu impacte enla vida de la ciutat de Barcelona.Unes imatges que deixen clara lacontribuci d'aquest partit alscanvis poltics que es van produiri la seva acci d'impuls de lesmobilitzacions populars i les llui-tes obreres. Una histria queconstitueix una lli poltica quecal retenir i utilitzar de refernciaen els moments actuals, quanenfrontem nous reptes als qualsdonar resposta. L'experincia delPSUC, de la qual l'exposici sun bon reflex, s un herncia quecal aprofitar.En l'acte inaugural van intervenirel director de la galeria, Toni Coll,que va explicar la importncia dela fotografia en la recuperaci dela memria i la gran activitat delPSUC com a fenomen mobilitza-dor de la ciutadania. EduardAmouroux, en nom de laFundaci Nous Horitzons, varemarcar l'inters de la Fundacien la recuperaci de la memriamilitant, no solament com a exer-cici histric sin com a instru-ment per l'activitat polticaactual. Finalment, el professorAndreu Mayayo va comenar

recordant que enguany escompleixen 20 anys de lamort d'en Ovidi i va felicitarPere Camps, director del fes-tival BARNASANTS, per laseva iniciativa de dedicar elfestival actual al gran cantantd'Alcoi. Tamb va recordarla mort recent de l'actriuNadala Batista i la concessi

de la Medalla d'Or de laGeneralitat a Neus Catal, les

dues militants del PSUC. Va insis-tir en el paper clau del PSUC enla transformaci de Barcelonadesprs de la dictadura i el querepresenta avui la nostra aporta-ci a la confluncia poltica ques'ha plasmat en BARCELONA ENCOM, que t per objectiu acon-seguir l'alcaldia de Barcelona enles properes eleccions munici-pals. Com a complement de l'exposi-ci, es va realitzar, el dia 11, unacte poltic a la seu d'ICV-Barcelona entorn el tema de lafora del PSUC en aquells tempsi la seva contribuci a la transfor-maci positiva de la ciutat, espe-cialment a travs de la participa-ci en el govern de l'Ajuntamentde Barcelona. Eugeni Forradellas,exresponsable poltic deBarcelona i exregidor, va interve-nir per tractar la fora de l'orga-nitzaci i la seva influncia arreula ciutat. Eullia Vintr, exregido-ra, va explicar l'obra de governrealitzada des de l'Ajuntament icom aquesta va contribuir a unamillora de les condicions de vidadels ciutadans i ciutadanes.Prctica poltica que, sens dubte,cal valorar com a positiva i apro-fitar-ne l'experincia. KIM

Medalla dOr a Neus Catal

9

NO OBLIDEM LA MASSACRE DE MLAGAPaseo de los canadienses, la dramtica huida de Mlaga a Almera

Fa 78 anys, entre el 7 i el 14 defebrer de 1937, a la carretera deMlaga a Almeria i en plena guer-ra civil, 150.000 persones, entreles quals hi havia gran quantitatde dones, nens i vells, forenmetrallats des de l'aire per avionsitalians i alemanys, i bombarde-jats des del mar per l'artillerianaval dels vaixells AlmirallCervera i Baleares, en una de lesaccions ms criminals de tota laguerra civil. La carretera estavaplena de fugitius de terror fran-quista que intentaven escapar dela repressi que els sublevatscontra la repblica haviencomenat a exercir, indiscrima-dament, sobre la poblaci deMlaga. Files de civils fugien endirecci a Almeria, perseguits pertanquetes italianes i deixant pelcam milers de vctimes.El dilluns 8 de febrer de 1937 laciutat havia estat ocupada percolumnes rebels integrades pertropes regulars marroquines i tro-pes italianes, sota el comanda-ment del general Queipo deLlano, que des de feia mesosvenia amenaant en els seusfamosos i truculents discursos(aquells en els quals cridava aviolar les dones), en infringir a laciutat un cstig sagnant pels setmesos de resistncia que les mil-cies republicanes havien realit-

zat. La caigudad'Antequera i de Rondadies abans havia provo-cat una onada de refu-giats cap a Mlaga cre-ant a la ciutat un autn-tic caos, agreujat pelsterrorfics relats queinformaven de larepressi franquista.

L'entrada de les tropes rebels vallenar a la carretera d'Almeria,que bordejava la costa, milers defugitius de la possible repressi.Comenava un dels episodis mstrgics de la guerra civil. Famlies senceres van recrrer apeu, durant set dies, els 175 kil-metres que separen Mla-gad'Almeria, per milers no varenarribar al seu dest. La carretera esva convertir en una trampa mortalsobre la que els avions italiansFIAT i els alemanys Heinkelmetrallaven a plaer i deixavencaure les bombes amb tota tran-quillitat a la vegada que des delmar disparava, com hem dit, l'ar-tilleria naval. El cansament, elfred, la por, la fam... varen causarestralls i van crear escenes dan-tesques de les quals donen testi-moni els supervivents que encarareclamen que aquella massacreobtingui el reconeixement oficialde la Memria Histrica.Dos mesos desprs es va produirel bombardeig de Guernica, ambmoltes menys baixes, per ambuna difusi mundial immediatagrcies a la informaci i les foto-grafies d'un periodista britnic.De la massacre de Mlaga nose'n va donar notcia immediata inoms existeixen unes fotogra-fies, conegudes setmanes des-prs, realitzades per Hazen Sise,

colaborador del metge canadencNorman Bethune, prestigiscirurgi torcic que havia vinguta Espanya per ajudar les vctimesde la sublevaci feixista.Aquestes fotografies han quedatcom a testimoni d'aquell horror ala carretera.Mentre els fugitius eren massa-crats al llarg dels 175 km. queseparaven les dues ciutats, aMlaga comenava una ferotgerepressi. Milers de ciutadanseren detinguts i fins i tot van sor-gir problemes d'espai per empre-sonar-los i van haver d'installarcamps de concentraci aTorremolinos i a l'Alhaurn elGrande. En les primeres setmaneses van jutjar a 3.401 persones deles quals van ser executades1.574! Va ser tant gran el volumde la repressi que van desplaara la ciutat un nombrs equip dejutges militars, entre els quals hihavia el que, amb els anys, seriaalcalde de Madrid i darrer presi-dent del govern en vida deFranco, Carlos Arias Navarro, quees far tristament fams per laseva extremada actitud repressoraen aquell moment.No oblidem aquells fets. S'ha par-lat molt de Guernica o deBadajoz com accions de repres-si terrorfica dels sublevats, pers'ha parlat molt menys del que vapassar a Mlaga, tant a aquellacarretera de la mort com larepressi a la ciutat. En aquestsentit s obligat donar suport al'objectiu dels supervivents, lamajoria nens aleshores, queaquests fets siguin molt msconeguts i incorporats a laMemria Histrica.

Antnia Moreno

10

LAS MARCAS DE LA MEMORIA

La historia reciente del Uruguay estmarcada por el perodo dictatorialinstaurado en junio de 1973 por elpresidente electo Juan M Borda-berry hasta el ao 1985 en que lademocracia retorn al pas. La socie-dad pas a ser vigilada: padecisecuestros, crcel, torturas, desapari-ciones forzadas, muertes y exilio.Con el retorno de la democraciadiversos movimientos civiles surgie-ron para estudiar, denunciar, esclare-cer, e informar sobre la triste realidadreciente. Poco se hablaba de laMemoria y as, en el ao 2005, seform un grupo llamado "Memoriade la Resistencia 1973-1985". Pararecuperar la memoria histrica deese perodo se realizaron diversasactividades de participacin popular.La presidenta del grupo AntoniaYanes, entrevistada por El Reportenos cuenta:"El proyecto que secomenz a elaborar en ese momen-to que de hecho se llama Marcas dela Resistencia tiene como idea poneralgn sealamiento donde huboalgn acontecimiento que nuclegente que hizo alguna actividad encontra de la dictadura en algnmomento de esos aos. Por lo tanto,se fueron seleccionando lugares, pri-mero se ubicaron 15 luego crecieronhasta 26. El centro de diseo de lafacultad de arquitectura nos apoycon un diseo que es una esferaaplanada que sirve de asiento. Con2,3 4 de estas esferas se va hacien-do el sealamiento para que lapoblacin de la ciudad se encuentrerecordando aquellos momentosvividos. Esto se convirti en un pro-yecto que se alarg mucho su con-crecin por distintas razones; en pri-mer lugar porque tiene que ser unproyecto aprobado en la JuntaDepartamental"El 24 de junio de 2010 se aprob enla Junta Departamental de Monte-

video la instalacin de marcas urba-nas con una placa en el suelo dematerial de piedra con su correspon-diente texto grabado. Las leyendasindican lugares de resistencia, a ladictadura cvico-militar, del pueblouruguayo. Pasa a la IntendenciaMunicipal de Montevideo que loaprueba con fecha 23-08-2010.

Antonia Yanez nos explica: "la JuntaDepartamental lo aprob en el 2010pero estuvo en la junta 3 aos""haba que hacer consenso en laJunta Departamental, fue una situa-cin muy debatida y recin ahora seaprob" (la entrevista se realiz en2012). "Entre otras cosas se lo convir-ti en monumento nacional. Quieredecir que esto estuvo 3 aos en liti-gio. Conversamos con los partidosblanco y colorado e incluso con elFrente Amplio. Al principio lo vieronmal y despus cambiaron de opi-nin, incluso el partido colorado queera el que se resista ms. Finalmentecon el apoyo de Glenda Roldn, queera edila del partido colorado, fue elvoto 21 y se aprob.""A esa altura habamos ido trabajan-do sobre ms lugares de la resisten-cia, pero por razones econmicas yan de esttica no se puede llenar laciudad con el mismo smbolo. Asque quedaron en 26 lugares que eneste momento estn siendo trabaja-dos por la Intendencia de Monte-video."En 2014 se terminaron de ins-talar y se sumaron otras 3.

Yanez nos explica que el grupo quelanza la idea est formado por "mili-tantes de la poca de la clandestini-dad, algunos presos. Es heterogneo,es variado, todos ellos compenetra-dos con la idea de la recuperacinde la Memoria. El tema de laMemoria estaba todava en un esta-do mucho ms restringido que hoy.Hoy es ya un acompaamiento entreotra cantidad de instancias que seestn realizando, como el surgimien-to del Museo de la Memoria que fueposterior a la iniciacin de nuestroproyecto. El proyecto se mantienevlido. Si nosotros sealamos el gre-mio del vidrio, donde se larg lahuelga general (se refiere a la huelgaque se realiz al da siguiente delgolpe de estado y que paraliz elpas durante 15 das), ese gremio yesa barriada va a poder sustentaresas marcas y va a poder hacer deellas un espacio para compartir, parainformar, para educar, donde podrnir las escuelas. Se podr entrever quepas all, se podr hacer la historia yas con todos los lugares.""La intencin es que distintos secto-res polticos que lucharon contra ladictadura se vean reflejados en esasmarcas as como sindicales, socialesde los ms diversos aspectos. En rea-lidad es patrimonio digamos de todoel pueblo uruguayo haber derrotadoa la dictadura y que de alguna mane-ra esto se refleje en la ciudad en laque habitamos".Hoy ya tenemos plantadas las 29Marcas que configuran un recorridopor la geografa de Montevideo; nosrecuerdan hitos importantes en lalucha por la libertad y la democra-cia. 29 lugares en que la gente sepuede sentar y reflexionar sobre loshechos ocurridos.

Waldemar Garca Iara Bermdez

(Uruguay)

11

TRADICIONAL HOMENATGE AL FOSSAR DE LA PEDRERA

El passat 15 de febrer, vam celebraral Fossar de la Pedrera, l'acte d'ho-menatge als companys afusellats pelfranquisme. Van intervenir-hi DavidCompanyon (EUiA), Laia Ortiz (ICV)i Enric Pubill, president de la nostraAssociaci, Pubill va fer un esment especial aLlus Mart Bielsa, que per motius desalut no ens va poder acompanyar, itamb a Miquel Castel, que sempreera amb nosaltres i que, per greusproblemes familiars, va haver d'ex-cusar la seva assistncia. Hi eren tamb presents, entre d'al-tres, representats de l'Amical deMauthausen i de l'Associaci Prome-mria als Immolats per la Llibertat aCatalunya, tamb representants delgrup que ha impulsat la querella alfranquisme mitjanant la justciaargentina. Jordi Palou, director delMemorial Democrtic, tamb vatransmetre la seva adhesi. Enric Pubill va tancar l'acte ambaquestes paraules:"Bon dia, companys/es que ensacompanyeu en aquest acte derecord als companys del PSUC quevan ser afusellats al Camp de la Botael 28-02-1946 i el 17-02-1949. Avuiels recordem i els retem homenatge,i amb ells, a tots els lluitadors anti-franquistes que van deixar la vida enel combat per la llibertat.Fa 66 i 69 anys que van ser assassi-nats al Camp de la Bota i enterratsaqu, Francesc Serrat, Cisquet, unjove comunista de 22 anys; ManuelDonaire, i Joan Arvalo, tots tres afu-sellats el 1946. I al 1949, JoaquimPuig Pidemunt, Pere Valverde, ngelCarrero i el tamb jove NumenMestre. No solament els honorem a

ells. Aquest fossar s un lloc dememria histrica collectiva, i peraix honorem tamb tots els lluita-dors contra la dictadura franquista, i,per aquest motiu, fem tamb unaofrena als guerrillers, al presidentLlus Com-panys i a tots el immolatsper les llibertats de Catalunya.Som aqu per evitar que s'esborri laseva memria i la memria de laseva lluita. Per molt que ho intentin,que ho fan i amb molta fora, nopoden amagar la histria. I la lluita ila mort dels companys que avuihonorem aqu sn una refernciahistrica viva que ens ha d'ajudar aafrontar la situaci actual. Cal con-vertir el record d'aquells lluitadorsantifeixistes en una lli que ensajudi a afrontar els reptes que tenimdavant en aquests moments. Perquno podem quedar-nos en la lluita perla memria: cal lluitar, sobretot, con-tra una realitat actual preocupant,tant a casa nostra, a Europa i al mn.Si els nostres companys, als qualsavui honorem, van haver d'enfrontar-se a una situaci extremadamentperillosa i complexa polticament,lluitant contra una dictadura produc-te de la victria en una terrible gue-rra civil, i van haver de lluitar en elcontext d'una guerra freda quegarantia la pervivncia del franquis-me, avui ens enfrontem a una situa-ci igualment fora complexa. Tenimuna situaci de guerra al centre delcontinent europeu. La poltica agres-siva dels EUA a Ucrana i en relaciamb Rssia colloca Europa en unasituaci molt perillosa. Si, a aix, hiafegim la situaci a l'Orient Mitj,producte de la poltica intervencio-nista dels EUA (a l'Iraq, Lbia, Sria,

etc.) ens trobem davant d'un mn encrisi on, entre altres qestions preo-cupants, es pot observar com ressor-geix amb fora un nou feixisme.Malauradament les banderes feixis-tes tornen a onejar avui a Europa,especialment a Kev, on els feixistesque van collaborar amb els nazis ala Segona Guerra Mundial sn aliatsavui d'Occident, van realitzar l'anypassat un cop d'estat organitzat pelsEUA i l'OTAN, i sn part del poder.Tamb assistim avui a un malestargeneral provocat per unes poltiquesque esbocinen el nivell de vida i elsdrets laborals, que liquiden conques-tes socials que han costat molts anysde lluita, que destrueixen l'estat delbenestar, etc. Unes poltiques quealimenten altra vegada la bstia delfeixisme. Un neofeixisme que avan-a, com es va demostrar en les darre-res eleccions al Parlament Europeu ial qual hem de fer front.I al nostre pas creix la confusientorn del procs d'independnciade Catalunya, els partits tradicionalsentren en crisi, apareixen nous movi-ments poltics sense una clara defini-ci ideolgica, i augmenta la part depoblaci que est en situaci depobresa extrema. I tot amb un reguit-zell d'eleccions al llarg de l'any queno sabem si ajudaran o no a sortird'aquesta situaci.s evident, que la situaci no enspermet limitar-nos a un homenatgemirant el passat, hem de mirar tambel present i el futur i, cal que agafeml'exemple dels companys que avuirecordem i que continuem la sevalluita, que s la lluita d'avui."

Eduard Amouroux

En aquest nmero 79 agram la collaboraci de: Enric Cama, Eduard Amouroux, Montse Torras, Kim,Adolf Pastor, Marina Garcia Moreno, Waldemar Garca, Iara Bermdez, Antnia Moreno,

Servei lingstic de CCOO de Catalunya, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.

ACTA DE LASSEMBLEA GENERAL ORDINRIA DEL 7-02-2015