Solsona butlletí

Click here to load reader

  • date post

    29-Nov-2014
  • Category

    Documents

  • view

    358
  • download

    0

Embed Size (px)

description

L’ESFORÇ PER MANTENIR UNA SOLSONA DE QUALITAT

Transcript of Solsona butlletí

  • 1. LESFOR PER MANTENIR UNA SOLSONA DE QUALITAT BALAN DE MEITAT DE MANDAT Editat i finanat per:
  • 2. Quan ens vam presentar a les eleccions el 2011, sabem perfectament que aquest no seria un mandat fcil. La crisi global ha deixat una petjada important en el nostre teixit productiu, provocant la prdua de llocs de treball, el tancament dempreses importants del Solsons, i tamb ha afectat greument les ad- ministracions de les que depenem els ajuntaments. La disminuci dels ingressos, el deute de les administracions cap a lajuntament, la prdua de finanament per a determi- nats serveis del municipi com lescola de msica o lescola bressol, provoquen que bona part de lesfor municipal a tots nivells sigui per mantenir malgrat les adversitats un nivell de prestaci de serveis idoni. Aquesta disminuci dels ingressos i el retard en el pagament en alguns serveis i projectes ha superat all que al principi del mandat podia ser previsible, ja que el nou govern de la Generalitat no va aprovar el seu primer pressupost on es manifestaven les reta- llades- un cop passades les eleccions municipals. Les prioritats bsiques que impregnen el dia a dia de treball de lequip de govern es sustenta sobre tres potes principals: La lluita contra la crisi i els seus efectes, lesfor per mantenir els serveis mu- nicipals duna manera eficient i sense repercutir en prdua de qualitat o incre- ment de preu en la ciutadania, i vetllar per totes aquelles petites accions, les petites millores, els detalls que ajuden a transformar Solsona i a millorar la percepci de qualitat de vida de tots els solsonins i solsonines. Editorial La lluita contra la crisi a nivell local La dinamitzaci econmica LAjuntament simplica a tots nivells en la recerca dempreses que puguin installar-se a Solsona, en la creaci docupaci i en el foment de lemprenedoria, ho fa directament, per tamb de bracet amb altres institucions i amb la societat civil, moltes vegades en accions conjuntes i daltres donant suport i realitzant un acompanyament en iniciatives diverses que sorgeixen des de la mateixa societat civil i empresarial. s el cas, entre daltres, diniciatives com: El Pla Director de Promoci econmica, una obra coral impulsada per lajuntament per feta colze a colze amb els agents implicats i que recull fins a 46 accions a portar a terme els propers anys per crear ocupaci i garantir el desenvolupament econmic de Solsona. Les ajudes a la creaci docupaci. Lacompanyament a empreses que tenen la intenci dinstallar-se a Solsona. Els 2 dispositius dinserci scio-laboral, amb lacompanyament a persones en situaci datur i limpuls a la borsa Setelsis, o lacompanyament i ajut a les empreses. El projectes Escola-empresa, o la Taula de formaci professional, impulsats per la regidoria deducaci, amb la finalitat de crear un pont directe entre la formaci i el mn laboral. El programa Aprendre a emprendre, de foment de lemprenedoria. LAjuntament impulsa la creaci docupaci i crea projectes com Es- cola-empresa o les ajudes per a la creaci docupaci
  • 3. La prdua de finanament Lefecte de la crisi sobre les administracions superiors ha provocat la parlisi tem- poral de projectes importants per la ciutat. Noms en tres anys, el deute de la Gene- ralitat envers lAjuntament de Solsona sha incrementat un 250% alhora que algunes subvencions (llar dinfants i escola de msica) veuen redudes les seves aportacions fins a prcticament un ter del qu havien estat. Aix ha provocat, per exemple, laturada forosa de les obres de la biblioteca, lligades al finanament de la llei de barris i a PUOSC, que depenen de la Generalitat. No s viable continuar lobra fins que no es tingui clar en quin termini es podran ingressar les subvencions que la financen, ja que la continutat de les obres amb aquesta incgnita obligaria lajuntament a avanar de forma indefinida sumes molt importants de diners, que per la seva banda portarien el consistori a una situaci de desequilibri financer que posaria en perill el funcionament dels serveis ms bsics. Tamb ha estat el cas de les obres del centre cvic, que si b no depenen de lAjuntament ja que s la mateixa Generalitat qui les porta a terme, tamb shan vist afectades -temporalment- pels problemes financers daquesta instituci. La prdua de finanament ha suposat laturada forosa de les obres de la biblioteca. 2010 2011 2012 2013 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 0 836.481,99 649.629,37 1.784.056,17 2.124.418,56 Deute de la Generalitat 500.000 400.000 300.000 200.000 100.000 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 492.435 240.167 112.619 54.422 40.271 51.529 371.725 Impost sobre construccions i obres: Els ingressos en limpost dobres shan redut fins gaireb un 10% del qu havien estat el 2007
  • 4. Lesfor per mantenir els serveis municipals La baixada dingressos de lAjuntament, tant directes com especialment aquells que provenien de la Generalitat, fa que calgui ms que mai un esfor addicional per fer ms eficients els serveis. Ms curosos hem de ser encara, quan els diversos projectes de llei que a curt termini poden afectar els ajuntaments, proposen deixar de prestar o que no siguin gestionats per lajuntament, tots aquells serveis que siguin deficitaris. Daquesta manera, serveis tan importants com els funeraris, policia, escola de msica, llar dinfants, o la gesti directa del servei daiges podrien deixar de ser prestats per lAjuntament si aquest tingus un dficit en la seva gesti o en els comptes municipals. Un ajuntament sanejat En lactual context econmic, lajuntament continua tenint uns comptes sanejats, que permeten, per exemple, pagar els provedors de lAjuntament a trenta dies de la factura, no traslladant la inseguretat i la crisi a les empreses i autnoms que li presten obres i serveis. Lestat dendeutament s del 69,9%, inferior al mxim perms (75%), i lestalvi net (indicador principal de lestat de sanejament de lAjuntament) s positiu i t un rati del 3% sobre ingressos corrents, complint amb escreix all que exigeix la legislaci. El nostre endeu- tament s inferior al mxim perms i lestalvi net s positiu. La lluita contra els efectes de la crisi - lacci social Conjuntament amb el suport dentitats i institucions de la ciutat, sha impulsat el Pla dEmergncia Social, que dna suport a les persones i famlies afectades per la crisi. Lajuntament ha modificat les bases dels ajuts ajustant-les a les necessitats actuals i vigents, i shan creat diversos punts de recollida fixes daliments. Tamb sha promogut, amb la collaboraci dAMISOL, el servei Entaulat al bar del casal, com un servei intermedi datenci que garanteix lenvelliment actiu. El pla demergncia social dna suport a les famlies afecta- des per la crisi
  • 5. El mandat de leficincia Bona part dels esforos de lequip de govern sencaren a leficincia, en com gestionar els serveis existents amb els mnims recursos, buscant lestalvi i el punt ptim entre cost i la qualitat de servei. Grcies a aquest esfor dimaginaci i de constncia es poden mantenir i millorar alguns serveis o fins i tot obtenir un important estalvi econmic: Escola de msica tot i lespectacular caiguda en la subvenci per alumne, sha pogut mantenir el servei sense traslladar a les quotes la prdua de subvenci, agrupant algunes classes lectives i racionalitzant altres aspectes de funcionament. Llar dinfants, sha augmentant laportaci municipal evitant repercutir sobre lusuari final la prdua en la subvenci de la Generalitat. Les accions destalvi energtic. Les millores en la xarxa dilluminaci i en els edificis municipals en consonncia amb el programa europeu Smartplaces, permeten un estalvi econmic important en consum elctric. La substituci de vehicles municipals per rntings que impliquen un cost in- ferior per lajuntament , o de la mquina de neteja viria sense augmentar el cost del servei. La reorganitzaci interna municipal, el conveni collectiu del personal municipal o la Relaci de Llocs de treball, que han de permetre reorganitzar lajuntament i permetren loptimitzaci adaptada als nous temps i circumstncies. Lhora de cuidar els detalls Limpuls en la mobilitat La posta en funcionament de lestacionament li- mitat gratut, o zona blava gratuta a la zona de la plaa del camp i la plaa de les Moreres, una pro- posta que sestendr cap a daltres espais del mu- nicipi aquests dos anys. La construcci de diverses rotondes, com la de la Clnica, o la del Mossn Serra Vilar o la crulla de Can Coll, o la propera execuci de la rotonda de la Cissa, que competencialment depn de la Genera- litat de Catalunya. La construcci de diversos passos elevats per re- duir la velocitat dels vehicles, al passeig de Solsona i a la carretera de Tor. La reorganitzaci daparcaments i millora en la se- guretat, actuacions a la Plaa del camp, carrer de la Bfia, Pedraforca, Avinguda Sant Jordi, Camp del Serra... Rotonda centre sanitari
  • 6. La cultura La inauguraci del Quarto dels gegants, i la sig- natura del conveni que el regula i el gestiona. La dinamitzaci de la sala polivalent. Ladequaci de diversos locals per a entitats al ca- sal de cultura. Potenciaci de lagenda cultural i les installacions municipals. El manteniment de lAcadmia Internacional de Msica de Solsona. Els serveis a les persones En educaci, el refor de la UEC (unitat descolaritzaci compartida), o les activitats destiu a lescola o lligades al pla dentorn, aix com la creaci de la xarxa deducaci transversal. El manteniment de loferta educativa, malgrat les retallades a les subvencions de les que depenen per exemple lescola de msica i la llar dinfants. La campanya Tractam b, de prevenci de mal- tractaments a la gent gran, que ha estat pionera al nostre pas i ser reproduda per daltres municipis arran de la nostra experincia, feta conjuntament amb el Consell Comarcal. La realitzaci del Pla Local de Joventut, fet amb la participaci de les entitats i escoles de Solsona en base a la realitat social i juvenil existent. Programes denvelliment actiu, amb activitats per a la gent gran, la celebraci de la setmana de la gent gran o el suport a lAula dExtensi Universitria. Laposta per un ajuntament proper Un ajuntament proper a la ciutadania, a la gent i als barris per copsar directament les inquietuds i les propostes que permeten tirar endavant la ciutat. Lespecial atenci sobre el Vinyet i els barris de la ciutat, el consell dinfants i adolescents de Solsona, accions com un caf amb lalcalde, o els portals de participaci online, ajuden a acostar la ciutadania a una presa de decisions que durant aquests dos anys ja ha donat els seus fruits directes en diverses actuacions. Rampa casal i aparcament bicicletes Quarto dels gegants Un caf amb lalcalde
  • 7. La cura del medi ambient Ladquisici i collocaci duna minideixalleria. La implantaci del servei de recollida de loli de cuina usat, i la campanya informativa amb un embut de regal per facilitar-ne la recollida. Execuci de les obres de millora de la Ribera de Solsona, des del mol dels Capellans al pont de la variant, amb el suport de la Diputaci de Lleida i lobra social La Caixa. La creaci de 120 places daparcaments per bicicle- tes mitjanant ladquisici de 20 mduls. El control de la poblaci de coloms a la ciutat, amb un total de 1.123 captures en sis mesos. La millora urbana Les obres al portal del Castell. Finalitzaci de les obres del nucli antic, Carrer Sant Lloren, Travessia de Sant Roc, i la pavimentaci de la plaa Sant Roc. Les obres de la biblioteca, que podran finalitzar- se si es desencallen els problemes de finanament des de la Generalitat. La redacci del PAMU (Pla dActuaci i Millora Urbanstica), un document viu i obert redactat pels serveis tcnics municipals que preveu totes les petites i grans accions de millora urbana a diversos anys vista. Les obres de restauraci i la musetzaci de lantic fossat de la muralla de Solsona al Palau Episcopal, conjuntament amb el Bisbat. Linici de les obres del carrer daccs a lescola del Vinyet. Una Solsona neta i endreada El manteniment del dia a dia, amb la cura dels parcs urbans, el pintat peridic dels passos de vianants, la urgncia per arreglar els desperfectes amb rapidesa, un munt de petites accions que milloren la percepci de la ciutat, i que sn possibles grcies al bon funciona- ment de la brigada municipal dobres i serveis. Contenidors Camp del Serra Entrada Portal Castell Parc de la Mare de la Font
  • 8. Ara fa poc ms de dos anys hi van ha- ver les eleccions municipals, que van donar majoria absoluta a esquerra Per mi va ser un motiu de gran satis- facci, per hi havia un parell de qes- tions que em feien tenir una certa re- cana pels resultats: La primera que el resultat no havia acompanyat als companys de govern en una legislatu- ra molt difcil, i sempre havien estats lleials i uns excellents companys. I per altra banda, perqu sabia i intua que seria una legislatura difcil. Quines sn les prioritats, en el con- text actual de crisi? En aquest context actual les prioritats sn que la gesti municipal se sustenti sobre tres potes. La gesti de la crisi i lacompanyament de les persones en situaci datur. Daltra banda la gesti del dia a dia municipal, de les finances, de la gesti interna del personal, de reorganitzaci, i finalment, potser la ms visible per part de la ciutadania, la gesti del dia a dia de les petites ac- tuacions que fan que la ciutat de Sol- sona es percebi com una ciutat neta, endreada, i que shi viu b . Aquestes sn les tres prioritats, a grosso modo sobre les quals hem estat treballant aquests dos anys i en les que continua- rem treballant els dos segents. Entrevista a lalcalde Quins sn els principals projectes fins a final de mandat? Per una banda continuar treballant amb laplicaci del projecte de promo- ci econmica, continuar potenciant el turisme a la nostra ciutat, donar su- port a les iniciatives que puguin sorgir de la societat civil i de les empreses per tirar endavant projectes. En aquest sentit ens agradaria creure que daqu a dos anys podrem anunciar que hem aconseguit trencar amb la dinmica negativa que a nivell econmic hi ha a la ciutat. I el futur? Per acabar magradaria donar una imatge doptimisme i de pensar que ens en sortirem, nestic convenut. El pas viu una situaci de renaixena nacional que acabar donant els seus fruits i que ens ajudar a superar els moments difcils. A nivell local, magradaria adrear-me especialment aquelles persones en situaci datur que ho estan passant malament, que no es desanimin, que continun lluitant, que al final tot dna els seus fruits. En- tre tots fem la ciutat i entre tots ens en sortirem. Escaneja aquesta pgina amb laplicaci LAYAR del teu disposi- tiu mbil o b el codi QR i mira el vdeo de lentrevista sencera SaraAlarcon- Cultura,Vinyeti Salut LlusXavierGonzlez- ComunicaciiNoves Tecnologies,Esports, ParticipaciiPromoci Econmica DavidRodrguez- Alcalde SalviNofrarias- Administracii Hisenda,Serveisi Urbanisme MariaTripiana- AcciSocial JuditCardona- MediAmbient IsabelRoca- Governaci EncarnaTarifa- Educaci