L’ESFORÇ PER MANTENIR UNA SOLSONA DE QUALITATBALANÇ DE MEITAT DE MANDAT

Editat i finançat per:

Quan ens vam presentar a les eleccionsel 2011, sabíem perfectament que aquest no seria un mandat fàcil. La crisi global ha deixat una petjada important en el nostre teixit productiu, provocant la pèrdua de llocs de treball, el tancament d’empreses importants del Solsonès, i també ha afectat greument les ad-ministracions de les que depenem els ajuntaments.

La disminució dels ingressos, el deutede les administracions cap a l’ajuntament,la pèrdua de finançament per a determi-nats serveis del municipi com l’escola de música o l’escola bressol, provoquen que bona part de l’esforç municipal a tots nivells sigui per mantenir –malgrat les adversitats– un nivell de prestació de serveis idoni. Aquesta disminució dels ingressos i el retard en el pagament en

alguns serveis i projectes ha superat allò que al principi del mandat podia ser previsible, ja que el nou govern de la Generalitat no va aprovar el seu primer pressupost –on es manifestaven les reta-llades- un cop passades les eleccions municipals.

Les prioritats bàsiques que impregnen el dia a dia de treball de l’equip de govern es sustenta sobre tres potes principals: La lluita contra la crisi i els seus efectes, l’esforç per mantenir els serveis mu-nicipals d’una manera eficient i sense repercutir en pèrdua de qualitat o incre-ment de preu en la ciutadania, i vetllar per totes aquelles petites accions, les petites millores, els detalls que ajuden a transformar Solsona i a millorar la percepció de qualitat de vida de tots els solsonins i solsonines.

Editorial

La lluita contra la crisi a nivell local

La dinamització econòmica

L’Ajuntament s’implica a tots nivells en la recerca d’empreses que puguin instal·lar-se a Solsona, en la creació d’ocupació i en el foment de l’emprenedoria, ho fa directament, però també de bracet amb altres institucions i amb la societat civil, moltes vegades en accions conjuntes i d’altres donant suport i realitzant un acompanyament en iniciatives diverses que sorgeixen des de la mateixa societat civil i empresarial. És el cas, entre d’altres, d’iniciatives com:

• El Pla Director de Promoció econòmica, una obra coral impulsada per l’ajuntament però feta colze a colze amb els agents implicats i que recull fins a 46 accions a portar a terme els propers anys per crear ocupació i garantir el desenvolupament econòmic de Solsona.

• Les ajudes a la creació d’ocupació.• L’acompanyament a empreses que tenen la intenció d’instal·lar-se a Solsona.• Els 2 dispositius d’inserció sòcio-laboral, amb l’acompanyament a persones en

situació d’atur i l’impuls a la borsa Setelsis, o l’acompanyament i ajut a les empreses.

• El projectes Escola-empresa, o la Taula de formació professional, impulsats per la regidoria d’educació, amb la finalitat de crear un pont directe entre la formació i el món laboral.

• El programa “Aprendre a emprendre”, de foment de l’emprenedoria.

L’Ajuntament impulsa la creació d’ocupació i crea projectes com “Es-cola-empresa” o les ajudes per a la creació d’ocupació

La pèrdua de finançament

L’efecte de la crisi sobre les administracions superiors ha provocat la paràlisi tem-poral de projectes importants per la ciutat. Només en tres anys, el deute de la Gene-ralitat envers l’Ajuntament de Solsona s’ha incrementat un 250% alhora que algunes subvencions (llar d’infants i escola de música) veuen reduïdes les seves aportacions fins a pràcticament un terç del què havien estat.

Això ha provocat, per exemple, l’aturada forçosa de les obres de la biblioteca, lligades al finançament de la llei de barris i a PUOSC, que depenen de la Generalitat. No és viable continuar l’obra fins que no es tingui clar en quin termini es podran ingressar les subvencions que la financen, ja que la continuïtat de les obres amb aquesta incògnita obligaria l’ajuntament a avançar de forma indefinida sumes molt importants de diners, que per la seva banda portarien el consistori a una situació de desequilibri financer que posaria en perill el funcionament dels serveis més bàsics.

També ha estat el cas de les obres del centre cívic, que si bé no depenen de l’Ajuntament ja que és la mateixa Generalitat qui les porta a terme, també s’han vist afectades -temporalment- pels problemes financers d’aquesta institució.

La pèrdua de finançament ha suposat l’aturada forçosa de les obres de la biblioteca. 2010 2011 2012 2013

500.000€

1.000.000€

1.500.000€

2.000.000€

2.500.000€

0€

836.481,99€

649.629,37€

1.784.056,17€

2.124.418,56€

Deute de la Generalitat

500.000€

400.000€

300.000€

200.000€

100.000€

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

492.435€

240.167€

112.619€

54.422€

40.271€

51.529€

371.725€

Impost sobre construccions i obres:

Els ingressos en l’impost d’obres s’han reduït fins gairebé un 10% del què havien estat el 2007

L’esforç per mantenir els serveis municipals

La baixada d’ingressos de l’Ajuntament, tant directes com especialment aquells que provenien de la Generalitat, fa que calgui més que mai un esforç addicional per fer més eficients els serveis.

Més curosos hem de ser encara, quan els diversos projectes de llei que a curt termini poden afectar els ajuntaments, proposen deixar de prestar o que no siguin gestionats per l’ajuntament, tots aquells serveis que siguin deficitaris.

D’aquesta manera, serveis tan importants com els funeraris, policia, escola de música, llar d’infants, o la gestió directa del servei d’aigües podrien deixar de ser prestats per l’Ajuntament si aquest tingués un dèficit en la seva gestió o en els comptes municipals.

Un ajuntament sanejat

En l’actual context econòmic, l’ajuntament continua tenint uns comptes sanejats, que permeten, per exemple, pagar els proveïdors de l’Ajuntament a trenta dies de la factura, no traslladant la inseguretat i la crisi a les empreses i autònoms que li presten obres i serveis.

L’estat d’endeutament és del 69,9%, inferior al màxim permès (75%), i l’estalvi net (indicador principal de l’estat de sanejament de l’Ajuntament) és positiu i té un rati del 3% sobre ingressos corrents, complint amb escreix allò que exigeix la legislació.

El nostre endeu-tament és inferior al màxim permès i l’estalvi net és positiu.

La lluita contra els efectes de la crisi - l’acció social

Conjuntament amb el suport d’entitats i institucions de la ciutat, s’ha impulsat el Pla d’Emergència Social, que dóna suport a les persones i famílies afectades per la crisi. L’ajuntament ha modificat les bases dels ajuts ajustant-les a les necessitats actuals i vigents, i s’han creat diversos punts de recollida fixes d’aliments.

També s’ha promogut, amb la col·laboració d’AMISOL, el servei Entaula’t al bar del casal, com un servei intermedi d’atenció que garanteix l’envelliment actiu.

El pla d’emergència social dóna suport a les famílies afecta-des per la crisi

El mandat de l’eficiència

Bona part dels esforços de l’equip de govern s’encaren a l’eficiència, en com gestionar els serveis existents amb els mínims recursos, buscant l’estalvi i el punt òptim entre cost i la qualitat de servei. Gràcies a aquest esforç d’imaginació i de constància es poden mantenir i millorar alguns serveis o fins i tot obtenir un important estalvi econòmic:

• Escola de música – tot i l’espectacular caiguda en la subvenció per alumne, s’ha pogut mantenir el servei sense traslladar a les quotes la pèrdua de subvenció, agrupant algunes classes lectives i racionalitzant altres aspectes de funcionament.

• Llar d’infants, s’ha augmentant l’aportació municipal evitant repercutir sobre l’usuari final la pèrdua en la subvenció de la Generalitat.

• Les accions d’estalvi energètic. Les millores en la xarxa d’il·luminació i en els edificis municipals en consonància amb el programa europeu “Smartplaces”, permeten un estalvi econòmic important en consum elèctric.

• La substitució de vehicles municipals per rèntings que impliquen un cost in-ferior per l’ajuntament , o de la màquina de neteja viària sense augmentar el cost del servei.

• La reorganització interna municipal, el conveni col·lectiu del personal municipal o la Relació de Llocs de treball, que han de permetre reorganitzar l’ajuntament i permetre’n l’optimització adaptada als nous temps i circumstàncies.

L’hora de cuidarels detalls

L’impuls en la mobilitat• La posta en funcionament de l’estacionament li-

mitat gratuït, o zona blava gratuïta a la zona de la plaça del camp i la plaça de les Moreres, una pro-posta que s’estendrà cap a d’altres espais del mu-nicipi aquests dos anys.

• La construcció de diverses rotondes, com la de la Clínica, o la del Mossèn Serra Vilaró o la cruïlla de Can Coll, o la propera execució de la rotonda de la Cissa, que competencialment depèn de la Genera-litat de Catalunya.

• La construcció de diversos passos elevats per re-duir la velocitat dels vehicles, al passeig de Solsona i a la carretera de Torà.

• La reorganització d’aparcaments i millora en la se-guretat, actuacions a la Plaça del camp, carrer de la Bòfia, Pedraforca, Avinguda Sant Jordi, Camp del Serra...

Rotonda centre sanitari

La cultura• La inauguració del “Quarto dels gegants”, i la sig-

natura del conveni que el regula i el gestiona.• La dinamització de la sala polivalent.• L’adequació de diversos locals per a entitats al ca-

sal de cultura.• Potenciació de l’agenda cultural i les instal·lacions

municipals.• El manteniment de l’Acadèmia Internacional de

Música de Solsona.

Els serveis a les persones

• En educació, el reforç de la UEC (unitat d’escolarització compartida), o les activitats d’estiu a l’escola o lligades al pla d’entorn, així com la creació de la xarxa d’educació transversal.

• El manteniment de l’oferta educativa, malgrat les retallades a les subvencions de les que depenen per exemple l’escola de música i la llar d’infants.

• La campanya “Tracta’m bé”, de prevenció de mal-tractaments a la gent gran, que ha estat pionera al nostre país i serà reproduïda per d’altres municipis arran de la nostra experiència, feta conjuntament amb el Consell Comarcal.

• La realització del “Pla Local de Joventut”, fet amb la participació de les entitats i escoles de Solsona en base a la realitat social i juvenil existent.

• Programes d’envelliment actiu, amb activitats per a la gent gran, la celebració de la setmana de la gent gran o el suport a l’Aula d’Extensió Universitària.

L’aposta per un ajuntament properUn ajuntament proper a la ciutadania, a la gent i als barris per copsar directament les inquietuds i les propostes que permeten tirar endavant la ciutat. L’especial atenció sobre el Vinyet i els barris de la ciutat, el consell d’infants i adolescents de Solsona, accions com “un cafè amb l’alcalde”, o els portals de participació online, ajuden a acostar la ciutadania a una presa de decisions que durant aquests dos anys ja ha donat els seus fruits directes en diverses actuacions.

Rampa casal i aparcament bicicletes

Quarto dels gegants

Un cafè amb l’alcalde

La cura del medi ambient• L’adquisició i col·locació d’una minideixalleria. • La implantació del servei de recollida de l’oli de

cuina usat, i la campanya informativa amb un embut de regal per facilitar-ne la recollida.

• Execució de les obres de millora de la Ribera de Solsona, des del molí dels Capellans al pont de la variant, amb el suport de la Diputació de Lleida i l’obra social “La Caixa”.

• La creació de 120 places d’aparcaments per bicicle-tes mitjançant l’adquisició de 20 mòduls.

• El control de la població de coloms a la ciutat, amb un total de 1.123 captures en sis mesos.

La millora urbana• Les obres al portal del Castell.• Finalització de les obres del nucli antic, Carrer

Sant Llorenç, Travessia de Sant Roc, i la pavimentació de la plaça Sant Roc.

• Les obres de la biblioteca, que podran finalitzar-se si es desencallen els problemes de finançament des de la Generalitat.

• La redacció del PAMU (Pla d’Actuació i Millora Urbanística), un document viu i obert redactat pels serveis tècnics municipals que preveu totes les petites i grans accions de millora urbana a diversos anys vista.

• Les obres de restauració i la museïtzació de l’antic fossat de la muralla de Solsona al Palau Episcopal, conjuntament amb el Bisbat.

• L’inici de les obres del carrer d’accés a l’escola del Vinyet.

Una Solsona neta i endreçadaEl manteniment del dia a dia, amb la cura dels parcs urbans, el pintat periòdic dels passos de vianants, la urgència per arreglar els desperfectes amb rapidesa, un munt de petites accions que milloren la percepció de la ciutat, i que són possibles gràcies al bon funciona-ment de la brigada municipal d’obres i serveis.

Contenidors Camp del Serra

Entrada Portal Castell

Parc de la Mare de la Font

Ara fa poc més de dos anys hi van ha-ver les eleccions municipals, que van donar majoria absoluta a esquerraPer mi va ser un motiu de gran satis-facció, però hi havia un parell de qües-tions que em feien tenir una certa re-cança pels resultats: La primera que el resultat no havia acompanyat als companys de govern en una legislatu-ra molt difícil, i sempre havien estats lleials i uns excel·lents companys. I per altra banda, perquè sabia i intuïa que seria una legislatura difícil.

Quines són les prioritats, en el con-text actual de crisi?En aquest context actual les prioritats són que la gestió municipal se sustenti sobre tres potes. La gestió de la crisi i l’acompanyament de les persones en situació d’atur. D’altra banda la gestió del dia a dia municipal, de les finances, de la gestió interna del personal, de reorganització, i finalment, potser la més visible per part de la ciutadania, la gestió del dia a dia de les petites ac-tuacions que fan que la ciutat de Sol-sona es percebi com una ciutat neta, endreçada, i que s’hi viu bé . Aquestes són les tres prioritats, a “grosso modo” sobre les quals hem estat treballant aquests dos anys i en les que continua-rem treballant els dos següents.

Entrevista a l’alcalde Quins són els principals projectes fins a final de mandat?Per una banda continuar treballant amb l’aplicació del projecte de promo-ció econòmica, continuar potenciant el turisme a la nostra ciutat, donar su-port a les iniciatives que puguin sorgir de la societat civil i de les empreses per tirar endavant projectes. En aquest sentit ens agradaria creure que d’aquí a dos anys podrem anunciar que hem aconseguit trencar amb la dinàmica negativa que a nivell econòmic hi ha a la ciutat.

I el futur?Per acabar m’agradaria donar una imatge d’optimisme i de pensar que ens en sortirem, n’estic convençut. El país viu una situació de renaixença nacional que acabarà donant els seus fruits i que ens ajudarà a superar els moments difícils. A nivell local, m’agradaria adreçar-me especialment aquelles persones en situació d’atur que ho estan passant malament, que no es desanimin, que continuïn lluitant, que al final tot dóna els seus fruits. En-tre tots fem la ciutat i entre tots ens en sortirem.

Escaneja aquesta pàgina amb l’aplicació LAYAR del teu disposi-tiu mòbil o bé el codi QR i mira el vídeo de l’entrevista sencera

Sara

Ala

rcon

-

Cult

ura,

Vin

yet i

Sa

lut

Lluí

s Xa

vier

Gon

zále

z -

Com

unic

ació

i N

oves

Te

cnol

ogie

s, E

spor

ts,

Part

icip

ació

i Pr

omoc

ió

Econ

òmic

a

Dav

id R

odrí

guez

-Al

cald

e

Salv

i Nof

rari

as -

Adm

inis

trac

ió i

His

enda

, Ser

veis

i U

rban

ism

e

Mar

ia T

ripi

ana

- Ac

ció

Soci

al

Judi

t Car

dona

-

Med

i Am

bien

t

Isab

el R

oca

- Go

vern

ació

Enca

rna

Tari

fa -

Ed

ucac

ió