BUTLLETÍ NÚM. 41 BUTLLETÍ NÚM. 39 BUTLLETÍ NÚM. 42 · 2018. 11. 15. · BUTLLETÍ NÚM. 39...

BUTLLETÍ NÚM. 39Abril 2016

BUTLLETÍ NÚM. 41SETEMBRE 2017SETEMBRE 2017 · Semestral

per no oblidar qui són”

BUTLLETÍ NÚM. 42

El Centre de Molins de Reiserà una realitat

2 BUTLLETÍ AFA

Serveis que ofereix l’AFA Baix Llobregat

EQUIP DE PROFESSIONALS I COL·LABORADORS

2 BUTLLETÍ AFA

A.- SERVEIS PER A FAMÍLIES• Servei d’Acollida: Recepció, atenció i informació a les persones que

venen per primera vegada.• Servei d’Aj. Tècniques: servei de préstec de material tècnic (cadires

de rodes, matalassos, caminadors, grues, etc.) que facilita l’atenció al malalt.

• Servei d’Assistència jurídica: assessorament professional sobre te-mes legals, incapacitacions, tuteles...

• Servei d’Atenció Domiciliària (SAD): ajuda d’un professional a les famílies en tasques d’atenció directa al malalt: bany, cures, etc.

• Servei d’atenció psicològica: atenció multifamiliar (grups de su-port) i atenció unifamiliar (entrevistes familiars de contenció, infor-mació, suport i elaboració de la malaltia).

• Servei d’atenció social i mediació: Visites individualitzades per va-lorar necessitats i recursos (residències, centres de dia, prestacions econòmiques…).

• Tallers: sobre com cuidar-se per poder cuidar, de relaxació i medi-tació, de musicoteràpia, de reminiscència, de risoteràpia, de nutri-ció...

• Club Jasmín: punt de trobada, reunió i esbarjo en festivitats puntu-als. Excursions periòdiques amb els familiars i malalts.

B.- SERVEIS PER A MALALTS• Aules de memòria: estimulació cognitiva personalitzada a través de

pantalles tàctils i software especialitzat, per a malalts en primeres fases de la malaltia

• REMS: teràpies no farmacològiques dirigides a mantenir el màxim de temps possible l’autonomia i les capacitats físiques i cognitives. També ofereix informació i suport als cuidadors.

• Centres d’estimulació global i descàrrega familiar AloisAlois Prat (Av. Apel·les Mestres 33 Bx., El Prat de Llobregat) Alois Cornellà (Av. Línia Elèctrica 13 Bx., Cornellà de Llobregat)

• Serveis que s’hi ofereixen:• Programa d’Estimulació Multidisciplinari basat en l’estimula-ció cognitiva (individual i grupal), activitats pel Manteniment de les Activitats de la Vida Diària, orientació a la realitat, reminis-cència, tallers de gnosis i pràxies, de manualitats i rebosteria i de musicoteràpia.• Seguiment personalitzat: neuropsicològic, funcional, emoci-onal i d’infermeria.• Sessions de fisioteràpia: rehabilitació i millora de les pèrdues motrius. Exercici físic, gimnàstica passiva, esquema corporal.• Possibilitat de rebre els serveis de: dutxa, pedicura i perruque-ria, menjador i transport adaptat.• Metodologies innovadores i acreditacions distintives del bon tracte:

- Servei de menjador: esmorzar, dinar i berenar. - Hort-jardí terapèutic. El contacte amb la terra, les plantes

i les dinàmiques vitals de l’hort tenen múltiples efectes que aporten beneficis en la millora de l’estat general de salut, des de l’àmbit físic, al social, passant pel cognitiu. - Atenció Centrada en la Persona (ACP): Aquest model assu-meix que els malalts es mereixen ser tractats amb la mateixa consideració i respecte que qualsevol persona mereix, tenint en compte la premissa que tothom té dignitat independent-ment de la malaltia. - Teràpia Assistida amb Animals: L’aplicació d’un programa de Teràpia Assistida amb Animals (en el nostre cas parlem de gossos) redueix l’ansietat, l’agitació i la por, ajuda a socialitzar i a treballar l’aspecte cognitiu. - Espai Cardioprotegit: L’AFA Baix Llobregat ha convertit els seus centres Alois en espais cardioprotegits, instal·lant-hi desfibril·ladors i formant els treballadors en el seu ús.- Protocol de prevenció, detecció i derivació de maltracta-ments amb Alzheimer i/o altres demències: L’AFA Baix Llo-bregat ha editat recentment la primera “Guia de prevenció, detecció i derivació de maltractaments a persones grans amb Alzheimer i/o altres demències. Els protocols establerts en aquesta guia estan implementats en els nostres Centres Alois.- Acreditació de Cures Sense Subjeccions: Els nostres centres compten amb l’acreditació de cures sense subjeccions emesa per CEAFA amb col·laboració de la Fundació Virginia Wolf, que certifica que es treballa amb un model assistencial que fa in-necessàries les subjeccions físiques i/o químiques.- Neuronup: Eina informàtica d’estimulació cognitiva profes-sional amb exercicis de rehabilitació per a Alzheimer que es treballa sobre pissarres electròniques tàctils. - Sales multisensorials: espais interactius dissenyats per esti-mular els sentits i generar experiències que ajudin els usuaris a donar significat a les sensacions que perceben. A través de la il·luminació, les aromes, la música i els sons, les textures, etc. es recrea una atmosfera de calma, seguretat i protecció que convida a l’exploració i al joc i ajuda a la tasca d’estimular congnitivament els usuaris.

C.- SERVEIS PER A LA CIUTADANIA EN GENERAL • Formació: cursos especialitzats, acreditats per la Generalitat, sobre la malaltia d’Alzheimer. Per a cuidadors, familiars i professionals. • Tallers: de relaxació i meditació, de musicoteràpia, de reminiscèn-cia, de risoteràpia, de nutrició.• Informació: sobre tots els aspectes de la malaltia, per a qui la sol-liciti.• Divulgació: xerrades, web, butlletins, conferències, actes de sensi-bilització.

Advocada: Judith SerraAjudes tècniques i magatzem: Carles MartyCompres: Conchita AgüeroComptabilitat: Josep Ma. SanchoComunicació: Xavier RullCoordinació Centre Aloïs Cornellà: Antonia GonzálezCoordinació Centre Aloïs Prat: Isabel Macanaz Educadora Social: Laura PuenteFisioterapeuta: Francisca Fito

Gestió, Personal i Comptabilitat: Marta PonceProjectes i captació de recursos: Esther VillegasPsicòlegs Clínics: Mercé Rull, Olga Puig, Álvaro González, Laura Calde-rón, Imma Vegara, Alba Naval, Vanessa Ruíz, Anna Roquer, Gemma Ar-nau, Alba Auladell, Cristina Vázquez, Esperança Marsó, Juana del Olmo, Sílvia Moncho, Irene TorresTerapeuta Ocupacional: Elisabeth FarréTreballadores Familiars: Sonia Mena, Pilar Antón, Rosario Oliver, Haydée López, Sonia Vásquez, Dolors Nebot, Loli Penelas, Meritxell MartyTreballador Social: César Barrachina

Rúbrica Produccions • www.rubricaeditorial.cat • El Prat de L. (Barcelona) • D.L.: B-49.358-2000

Concepció i supervisió del butlletí i autoria dels textos no signats Xavier Rull • Disseny i maquetació Rúbrica Editorial

3 SETEMBRE 2017

L’EDITORIAL

Un nou centre a Molins

Permeteu-me començar aquest editorial amb una notícia llargament esperada i que en el marc de la commemoració del Dia Mundial de l’Alzheimer em plau comunicar-vos “oficialment”. Després de llargues negociacions, en les que hem superat diferències de criteri i diverses dificultats tècniques i burocràtiques, i després d’accedir al corresponent concurs públic, avui podem anunciar que a Molins de Rei s’obrirà aviat el tercer Centre d’Estimulació Global i Descàrrega Familiar Alois.

Ja hem signat amb l’Ajuntament la concessió de l’espai que ocupava l’antic CAP de la ciutat, anomenat recentment com a “Espai Sociosanitari Josep Maria Salas Peiró”. El passat 1 d’agost es va procedir a la signatura del Conveni amb el Sr. Joan Ramon Casals, alcalde de la ciutat, i amb el Sr. Xavier Paz, responsable de l’Àrea d’Atenció a les Persones, i tenim previst iniciar les obres de remodelació de l’espai tant aviat com ens sigui possible. Les reformes suposaran una gran inversió econòmica per a l’Associació i esperem comptar amb la col·laboració d’altres administracions com la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Sanidad, així com d’altres empreses privades per poder dur-les a terme.

En aquest centre especialitzat podrem atendre les necessitats dels malalts d’Alzheimer i altres demències d’aquesta població, alleugerint la càrrega que suposa l’atenció continuada per als seus familiars i cuidadors. La idea és poder tenir enllestit el Centre abans de finalitzar l’any, per poder oferir els serveis als malalts i cuidadors amb les més òptimes condicions.

Com molts de vosaltres deveu saber fa 16 anys vàrem inaugurar el nostre primer Centre Alois a la ciutat del Prat. Sis mesos després obríem el segon centre Alois en un espai cedit per l’Ajuntament de Cornellà. En ambdós casos hem procurat que aquests centres fossin alguna cosa més que espais d’estimulació amb teràpies cognitives convencionals. Volíem abans que tot que la persona no fos tractada com un malalt sinó que rebés un tracte digne amb el màxim respecte, sense tenir en compte les seves carències.

L’ús de tècniques de psicoestimulació, reminiscència, musicoteràpia i altres teràpies especialitzades, han demostrat la seva eficàcia en malalts d’Alzheimer i, segons estudis contrastats incideixen molt positivament en la capacitat cognitiva del malalt prolongant la seva autonomia personal durant més temps i retardant el desenvolupament de la malaltia. Volem per ells una vida digna i activa procurant omplir les seves hores amb teràpies lúdiques que els proporcionin també distracció, relaxació i benestar.

Aquesta és la nostra filosofia, la qual ha fet que els nostres centres siguin un referent en la qualitat del serveis. A més de les tècniques que fem servir en l’atenció de les persones amb demència, com la teràpia amb gossos, la jardineria, la musicoteràpia, la reminiscència, la fisioteràpia i altres, treballem amb el model de l’Atenció Centrada en la Persona, tenim l’acreditació de Centres Sense subjeccions i són Espais Cardioprotegits.

Des d’aquestes línies volem novament donar les gràcies a l’Ajuntament de Molins de Rei, que en tot moment ens ha donat suport i que inclús en els moments més difícils ens ha encoratjat a seguir endavant, i alhora volem també deixar constància que per part nostra farem tot el possible per treballar frec a frec, i col·laborar en nous projectes que puguin sorgir.

Maria Rosa Giner QuiñoneroPresidenta

4 BUTLLETÍ AFA4 BUTLLETÍ AFA · SETEMBRE 2017

Concurs de Cartells del Dia Mundial de l’AlzheimerEl 21 de setembre va ser decla-rat per l’Organització Mundial de la Salut, el Dia Mundial de l’Alzheimer. Una efemèride que l’AFA Baix Llobregat aprofita, cada any, per realitzar un seguit d’actes a tota la comarca amb la finalitat de conscienciar so-bre la problemàtica d’aquesta infermetat.

Volem difondre la patologia, donar a conèixer a la societat el suport associatiu amb que compten els malalts i els seus familiars, i incrementar la cons-cienciació pública sobre aques-ta malaltia.

En aquest context, l’Associació realitza anualment un concurs de cartells que, enguany, es va realitzar entre els alumnes de l’Escola d’Arts del Prat de Llo-bregat.

En aquesta pàgina podeu veu-re el cartell guanyador, la base sobre la que s’ha creat el pòster d’AFA Baix Llobregat per al Dia Mundial de l’Azlheimer 2017, una metàfora visual que ens lli-ga la malaltia amb el present di-gital del segle XXI, representant una targeta de memòria –de les que usem per guardar imat-ges als omnipresent “telèfons intel·ligents”-, però sense espai per emmagatzemar, una mica com el que succeeix en un cer-vell d’un malalt d’Alzheimer. L’original està fet amb la tècni-ca del carbonet i el seu autor és

Pablo Baeza Carreño. També hi podeu veure el 2n Olga Jimenez Monje i 3r premi Laura Martos Vilchez. Podeu veure tots els

cartells exposats a Centre Cul-tural El Remolar del 18 al 30 de setembre. A tots i a totes els que han col·laborat, moltes gràcies!

El segon premi és per a Olga Jimenez Monje, autora del cartell situat sobre aquestes línies. El tercer és per a la creadora del pòster que trobeu a la dreta d’aquest text, Laura Martos Vilchez .

Cartell de Pablo Baeza Carreño, guanyador del concurs de cartells pel Dia Mun-dial de l’Alzheimer 2017.

Consulta a la nostra web tots els actes programats per l’AFA Baix en motiu del Dia Mundial de l’Alzhéimer.

www.afabaix.org

5 SETEMBRE 2017

ÍNDEXL’EDITORIAL Un nou centre a Molins _ pàgina 3

NOTÍCIES _pàgina 6• L’Organització Mundial de la Salut aprova el Pla Global contra la

demència• El Govern impulsa una Llei que garanteixi els drets de la gent gran• Les aportacions fetes a la Conferència Internacional de l’Alzheimer’s

Association• Un terç dels casos de Alzheimer es podrien prevenir amb hàbits

saludables

QUÈ HEM FET A L’AFA _pàgina 10• L’AFA Baix Llobregat obrirà un nou Centre Alois a Molins de Rei• Notícies breus sobre l’activitat de l’AFA

PREVENCIÓ _pàgina 16• Per què dormir malament és un factor de risc d’Alzheimer?• 10 consejos para dormir mejor• En els propers cinc anys s’iniciaran més de 30 assaigs clínics per conèixer i poder combatre l’Alzheimer• Pensar va por cable

LA MEMÒRIA ESTÀ DE MODA _pàgina 21• Crònica de La memòria està de moda, celebrat al Prat el passat mes

de juny

CURIOSITATS DEL CERVELL _pàgina 24• 5 idees per comunicar-nos millor amb una persona amb alzhéimer• Tipus de memòria i problemes freqüents

QUÈ HEM FET ALS CENTRES ALOIS _pàgina 28• Els Centres Alois, espais cardioprotegits• Acreditació del Centre Alois Prat que comporta accés a ajudes per als

usuaris

ESTUDIS SOBRE L’ALZHÉIMER_ pàgina 34• Un estudi de l’UAB, amb la col·laboració d’AFA Baix Llobregat, crea un instrument per a poder evaluar la carrega en el cuidador• Els aliments que mantenen el cervell jove

PASSATEMPS _ pàgina 36• Enigmes i reptes lògics per estimular la ment

LA VEU DEL SOCI _ pàgina 39

NECROLÒGIQUES _ Pàgina 41

AGENDA _ pàgina 42• Activitats fixes programades a les diferents poblacions

ADMINISTRACIONS I ENTITATS COL·LABORADORES

6 BUTLLETÍ AFA6 6

Des de la Confederació Espan-yola d'Associacions de Familiars d'Alzheimer (CEAFA) s'ha po-sat en marxa el Panell d'Experts de Persones amb Alzheimer (PEPA), integrat per set perso-nes amb la malaltia d'Alzheimer en la seva fase inicial i els seus acompanyants/familiars, que proporcionaran assessorament a la Confederació en aquelles ma-

tèries que els afecten de manera més directa. Els components del PEPA es reuniran periòdicament al llarg de 2017 i analitzaran tota la documentació generada pel Grup Estatal de Demències.

Amb la creació d'aquest grup es vol assegurar la participació activa de les persones amb Alzhe-imer en els processos d'abordatge de la malaltia.

CEAFA crea un Panell d’Experts de Persones amb Alzheimer integrat per pacients en fase inicial i els seus familiars

La Asamblea de la OMS (Organiza-ción Mundial de la Salud) que se ce-lebra en Ginebra (Suiza) aprobó el pa-sado lunes 29 de mayo el Plan Global contra la demencia. En dicha asamblea estuvo presente CEAFA (Confedera-ción Española de Alzheimer) como miembro de la Asociación Internacio-nal de Alzheimer (ADI).

Este plan abre una nueva etapa en la comprensión, atención y tra-tamiento de la demencia. Hay que recordar que cada tres segundos, al-guna persona desarrolla un tipo de demencia en el mundo, y sin embar-go, la mayor parte de ellos no reciben el diagnóstico oportuno o la ayuda necesaria. Por tanto, habría que tra-bajar para que las personas afectadas, tanto los que sufren la enfermedad directamente como sus cuidadores familiares, dispongan de la mejor ca-lidad de vida posible.

Después de diez años de reivindi-cación por parte de la Alzheimer´s Disease International (ADI) de una respuesta global al creciente proble-ma de la demencia, la Organización Mundial de la Salud ha aprobado un plan global para dicha enfermedad. En el mismo, la OMS recomienda a todos los gobiernos que asuman y

La Organización Mundial de la Salud aprueba el Plan Global contra la demencia

tomen conciencia sobre el problema de la demencia, y que actúen para reducir sus riesgos, adelantar el diag-nóstico, invertir en atención y tra-tamiento, respaldar a los cuidadores y fomentar la investigación. El plan fue aprobado en la 70ª Asamblea de la OMS.

Actualmente, solo 29 países de los 194 representados en la OMS han desarrollado un plan nacional de demencia. Precisamente por eso, la Organización Mundial de la Salud

quiere lanzar un mensaje urgente al resto de países recomendándoles que financien, implementen y pongan en marcha sus propios planes nacionales.

El objetivo de la Asociación Inter-nacional de Alzheimer es que todos los estados miembros implementen campañas de sensibilización pública y que al menos en el 75% de los paí-ses se realicen programas de forma-ción para familiares y cuidadores.

Fuente y más informaciónwww.CEAFA.es

La OMS recomienda que todos los países tomen conciencia sobre el grave problema de la demencia y elaboren sus propios planes nacionales

Imatge de la 70a assamblea de la OMS.

7 SETEMBRE 2017

El passat 30 de maig, el govern va aprovar la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei per a l’adaptació de la societat catalana a l’envelliment. La futura normativa preveu fixar les bases que han de regir les actuacions del govern adreçades a la gent gran. Concretament, vol abordar la parti-cipació social i institucional d’aquest col·lectiu, promoure els seus drets, definir l’acompanyament en el trànsit a la vellesa i prevenir i protegir con-tra maltractaments. Per fer-ho, preveu assolir una configuració de les polí-tiques públiques adreçades a la gent gran d’abast multidepartamental i

multidisciplinari, que superi la visió fragmentada sectorial actual. Final-ment, també es reforçaran els meca-nismes per fer front a les situacions de maltractament envers les persones grans.

La memòria preliminar destaca la necessitat d’una llei concreta que respongui al context actual, en què l’allargament de l’esperança de vida fa que el grup de persones grans sigui cada vegada més nombrós. En aquest sentit, també posa de manifest que l’increment de les possibilitats de vida activa, les expectatives a nivell indivi-dual i familiar, la varietat de possibi-

litats al seu abast i la diversitat de les seves necessitats, fan que no es pugui parlar de la gent gran o persones grans com un col·lectiu homogeni, sinó tot el contrari. Per això cal donar resposta a necessitats personals molt diferents en funció, per exemple, de l’estat de salut, capacitat cognitiva, condició econòmica, nivell d’apoderament, in-formació i capacitat d’autoprotecció.Amb aquesta iniciativa legislativa també es dona compliment a la Mo-ció 46/XI del Parlament de Catalun-ya, que insta al govern a presentar un projecte de llei de la gent gran.

Font: lavanguardia.com

El Govern impulsa una llei que garanteixi els drets de la gent granTambé es reforçaran els mecanismes per fer front a les situacions de maltractament a les persones grans

Una de les dificultats de la gent gran és la soledat, i aquest fet suposa un gran repte per al conjunt de la societat. Un 22% de les llars unifamiliars de Cata-lunya són de persones de més de 65 anys, tres quartes parts són dones soles. Unes 380.000 dones grans viuen soles, quan el 2011 n’eren 280.000, de les quals 175.000 manifesten que aquesta soledat és no volguda. Els darrers anys el número de persones grans que viuen soles ha augmentat gairebé un 30%. I els efectes de viure sol poden ser molt durs: l’aïllament, la invisibilitat, els pro-blemes de mobilitat i la pobresa en són alguns exemples. L’aïllament social i la soledat en la gent gran s’han d’abordar amb polítiques que afavoreixin els vin-cles socials i que respectin l’autonomia personal.

La soledat i l’abandonament són una forma de maltractament passiu de fami-liars i societat cap a la nostra gent gran, i ens urgeix posar-hi remei; i per això des de el departament que encapçalo es-

tem elaborant el primer pla de protec-ció i acompanyament de la gent gran, que servirà perquè amb formació i em-poderament, coneguin els recursos que hi ha al seu abast i el dret que hi tenen d’accedir-hi. Ens cal també implantar un model de suport comunitari, en el qual joves i no tant joves facin de radar, és a dir, un acompanyament voluntari a les persones grans en coordinació amb els serveis socials i altres serveis públics.

Ja hem començat a caminar en aquet sentit i la reforma del Consell de la Gent Gran que vam aprovar el mes de març, n’és un exemple. La seva experiència ens aporta coneixement, vivències que ens enriqueixen, i hem d’aprofitar aquest valor i fer-los partí-cips de les decisions de tota la societat. El consell i el pla d’acompanyament han de ser els espais motor per millora i ampliar la participació de es persones grans i les entitats que les representen al territori, per a la construcció de les polítiques que vetllin pel seu benestar.

La futura llei de les Persones Grans a Catalunya, amb la participació transver-sal de tothom, ha de servir per protegir els seus drets, per fixar aspectes referents a la seva salut i la seva seguretat, per sensibilitzar la població...En definiti-va, per abordar de manera integral les necessitats de la gent gran i en especial les que es troben en una situació més desfavorida.

Envelliment digne és un repte pel país. Tots ens hi hem d’implicar. Cal que tots els ciutadans identifiquem, es-tiguem a l’aguait, visitem, acompanyem, escoltem i ajudem les persones grans perquè ni estiguin soles ni se sentin mai més soles. Les persones grans del nostre país han estat una generació que ha tin-gut una vida de treball en condicions adverses i de lluita per conquerir lli-bertats. Una generació que ha fet mols

sacrificis i que mereix viure una vellesa amb plenitud.Dolors Bassa i Coll

Consellera de Treball, Afers Socials

i Famílies

Un envelliment en companyia

8 BUTLLETÍ AFA

Els informes presentats es centren en estudis sobre l'estil de vida, la reducció de riscos, la millora diagnòstica i la detecció primerenca.

La Conferència Interna-cional sobre l'Alzheimer Association (AAIC) és la reunió més gran del món d'investigadors cen-trats en l'Alzheimer i altres demències. Com a part del programa de recerca de l'Associació Alzheimer dels EUA, l'AAIC actua com a catalitzador per generar nous coneixements sobre demència i fomentar una comunitat investigadora vi-tal i col·legial.

Els nous resultats de la investigació presentats en aquesta conferència inter-nacional realitzada entre els dies 16 i 20 de juliol a Londres, aprofundeixen en la comprensió dels fac-

Les aportacions fetes a la Conferència Internacional de l’Alzheimer’s Association

Uno de cada tres casos de demencia se po-dría prevenir si se cuidara mejor la salud del cerebro desde edades tempranas, según las conclusiones de un comité de expertos formado por iniciativa de la revista médica The Lancet.

“Aunque la demencia se diagnostica a edades avanzadas, los cambios en el cere-bro suelen empezar a desarrollarse muchos años antes; los factores de riesgo para de-

sarrollar la enfermedad se producen a lo largo de toda la vida, no sólo de mayores”, declara en un comunicado Gill Livingston, investigadora del University College de Londres que ha coordinado el trabajo.

La llamada comisión Lancet, que presen-tó sus resultados en la Conferencia Inter-nacional de la Asociación de Alzhei-mer en Londres, ha calculado que evitar nueve factores de riesgo adoptando hábitos salu-

dables permitiría reducir los casos de de-mencia en un 35%. Por comparación, si se pudiera evitar el principal factor de riesgo genético del alzheimer (el alelo ApoE4), los casos sólo se reducirían un 7%.

Los hábitos para prevenir el alzheimer se dividen en dos grandes grupos. Por un lado, aquellos que favorecen una vida in-telectual estimulante. La comisión Lancet calcula que, si todos los adolescentes com-pletaran la educación hasta los 15 años, se prevendría uno de cada doce casos de demencia en el mundo. De modo similar, una vida social activa, los trabajos de vo-luntariado y el hábito de la lectura tam-bién reducen el riesgo de alzheimer. Los

Un tercio de los casos de alzheimer se podrían prevenir con hábitos saludablesLa actividad intelectual estimulante y una buena circulación sanguínea protegen el cerebro

Els resultats de quatre grans estudis basats en la població presentats a l’AAIC20017 re-colzen una connexió entre bo-nes pràctiques dietètiques i una millor cognició en la vellesa. Un grup de científics nord-americans van trobar que, entre prop de 6.000 adults majors, els que seguien sistemàticament dietes conegudes per contri-buir a una bona salut cardíaca també tenien més probabilitats

Els hàbits alimentaris saludables poden preservar la funció cognitiva i reduir el risc de demència

ciar el llançament de l'estudi nord-americà US POIN-TER (PrOtect through a lifestyle INTErvention to Reduce risk ) basat en la prevenció de la demència mitjançant intervencions en l'estil de vida , un assaig clí-nic de dos anys i 20 milions d'dòlars nord-americans per avaluar la capacitat d'una in-tervenció multidimensional d'estil de vida per prevenir la disminució cognitiva i la demència en 2.500 adults grans amb major risc de dis-minució cognitiva.

També a la conferència, la

Comissió Lancet sobre Pre-venció, Intervenció i Aten-ció a la Demència va infor-mar que més d'un terç dels casos de demència mundial es poden prevenir a través d'abordar els factors d'estil de vida que incideixen en el risc d'un individu. Van destacar nou factors de risc potencialment modificables en múltiples fases al llarg de

tors de risc de la malal-tia d'Alzheimer i d' altres demències, i destaquen el potencial per prevenir la disminució cognitiva a tra-vés d'intervencions a l'estil de vida.

Altres dades importants comunicades a l'AAIC 2017 inclouen nous estudis que destaquen l'impacte de la raça i l'estatus socioeconò-mic sobre el risc de demèn-cia, a més d'avanços en eines de diagnòstic i detecció pre-coç.

A l'AAIC 2017, Alzhei-mer's Association va anun-

9 SETEMBRE 2017

expertos de la comisión Lancet destacan que estas actividades no evitan el deterio-ro del cerebro característico del alzheimer pero retrasan la aparición de sus síntomas porque aportan una reserva cognitiva.

El segundo grupo de hábitos saludables engloba aquellos que favorecen una bue-na circulación sanguínea en el cerebro y que coinciden en gran parte con los que previenen enfermedades cardiovasculares. Estos sí que pueden ser capaces de evitar el deterioro del cerebro. Incluyen la práctica de actividad física, la renuncia al tabaquis-mo y el control de la tensión arterial.

El informe desglosa estos nueve factores de riesgo prevenibles en diferentes etapas

de la vida, que pueden aumentar la proba-bilidad de desarrollar demencia y que están detrás de alrededor del 35 por ciento de los casos registrados en el mundo. De este modo, consideran que mejorar la educa-ción en las primeras etapas de la infancia y abordar la pérdida de audición, la hiper-

tensión y la obesidad durante la mediana edad se podría reducir la incidencia de la demencia hasta un 20 por ciento.

En los últimos años de vida, otros hábi-tos saludables como dejar de fumar, tratar la depresión, aumentar la actividad física, aumentar las relaciones sociales y controlar la diabetes podría reducir la incidencia de demencia otro 15 por ciento adicional.

“La magnitud potencial del efecto sobre la demencia de reducir estos factores de riesgo es mayor de lo que podríamos ima-ginar y de lo que los fármacos experimen-tales podrían conseguir”, según Schneider, que asegura que es una “poderosa manera” de reducir la carga global de la enfermedad.

Les habilitats verbals i sensorials, i les hospitalitzacions d’emergència, poden predir la futura funció cognitiva

En una de les investigacions publicades a l’AAIC 2017 aporta llum sobre factors de risc nous i am-pliats per al declivi cognitiu i l’Alzheimer. Les noves dades suggereixen associacions entre l’estat cognitiu en persones grans i les habilitats verbals, la pèrdua d’audició i determinats tipus d’hospitalització.

Els investigadors van trobar que les persones amb pèrdua auditiva eren tres vegades més propenses a tenir un deteriorament cognitiu lleu en compara-ció amb els que tenien una audició normal. En un estudi a part, el contingut de la parla i la fluïdesa dels participants de l’estudi amb discapacitat cogni-tiva lleu van empitjorar més ràpidament que aquells amb cognició normal. Si es confirmen aquestes tro-balles, la pèrdua auditiva i els canvis en el patró de parla poden ser valuosos a l’hora d’avaluar el risc o la recessió cognitiva a mesura que envelleix.

Un tercer estudi va trobar que la gent gran pot tenir un risc més alt de pèrdua de memòria i altres problemes cognitius després de les hospitalitzacions no electives. Aquests procediments es van associ-ar amb una acceleració aproximada del 60% en la taxa de disminució cognitiva versus taxes pre-hos-pitalàries. En aquest grup d’estudi, els procediments electius no es van associar amb el declivi cognitiu. Aquests resultats poden tenir implicacions impor-tants per a la presa de decisions mèdiques i la cura de la gent gran.

de mantenir una funció cog-nitiva forta en la vellesa. Una estreta adhesió a la dieta de la MIND (Mediterranean DASH Intervention for Delayment Neurodegeneratiu) -de la que ja us hem parlat en aquest but-lletí- i la dieta mediterrània es van associar amb un 30 a 35 per cent menys de risc de de-teriorament cognitiu en adults grans sans. Els investigadors de l’Institut Karolinska de Suècia van descobrir que la gent que s’adhereix a un patró dietètic nòrdic (incloent vegetals no rars, fruites, peixos, aus de corral i te) va gaudir d’un millor estat cognitiu. Un altre estudi va as-sociar una dieta poc saludable als marcadors d’inflamació, me-nor volum del cervell i pitjor rendiment cognitiu.

de drogues i estil de vida. El mateix també pot ser cert per a la malaltia d'Alzheimer i altres demències en un fu-tur no gaire llunyà ".

AAIC és el primer fòrum anual de presentació i discussió de les últimes investigacions sobre Alzheimer i demència. Amb l'objectiu d'apropar el món als avenços en ciències de la demència, l'AAIC 2017 va convocar més de 5.000 ex-perts i investigadors líders de 64 països de tot el món i va presentar més de 2.200 pre-sentacions científiques.

Vàries fonts

tota la vida, no només en la vellesa.

"Estem decidits a desen-volupar i oferir una recepta més específica per reduir el risc d'Alzheimer", va dir Ma-ria Carrillo, cap de ciències de l'Alzheimer's Association. "Ara podem prevenir o trac-tar amb eficàcia les malalties del cor, el càncer i el VIH/SIDA amb combinacions

10 BUTLLETÍ AFA · SETEMBRE 2017

Què hem fet a l’AFA

L’Ajuntament de Molins de Rei i l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat van segellar el passat 1 d’agost l’acord de cessió per 20 anys de la tercera planta de l’Espai Sociosanitari Josep Maria Sala Peiró per a la construcció d’un centre de dia per a malalts d’Alzheimer, després de que l’Associació fos la guanyadora d’un concurs públic per la creació d’un centre d’aquestes característiques a la ciutat.

Es tracta d’una concessió administrativa de l’ús privatiu d’un espai en el domini públic per destinar-

L’AFA Baix Llobregat obrirà un nou Centre Alois a Molins de ReiLa reconversió de l’antic CAP vol donar resposta a les necessitats dels malalts d’Alzheimer de Molins de Rei i a les seves famílies i passarà a ser el primer centre de dia d’atenció especialitzada en aquesta malaltia de la vila.

Plànol de la planta del local que acollirà el nou centre d’estimulació global i descàrrega familiar.

Ma. Rosa Giner -presidenta d’AFA Baix-, Pilar Mas -delegada de Molins- i César Barrachina -treballador social de l’associació- amb l’alcalde de Molins en una visita al que serà el nou Centre Alois de Molins.


lo a Centre de Dia per a Malalts d’Alzheimer i/o altres demències, mitjançant decret d’alcaldia 1288 de data 26/07/2017.

La reconversió d’aquest espai vol donar resposta a les necessitats dels malalts d’Alzheimer de Molins de Rei i a les seves famílies i passarà a ser el primer centre de dia d’atenció especialitzada en aquesta malaltia de la vila, dins d’un espai sociosanitari rebatejat com a “Josep Maria Sala Peiró” en honor al molinenc que

Perquè el nom de Centre Alois?Els centres d’estimulació global i descàrrega familiar de l’AFA s’anomenen Centres “Alois”, però per què? Doncs en honor al des-cobridor de la malaltia: Aloysius Alois Alzheimer1 (Marktbreit, 14 de juny de 1864 - Wroclaw 19 de desembre de 1915).

Alois va ser un psiquiatre i neu-ròleg alemany que va identificar per primera vegada els símptomes del que després es coneixeria com a malaltia d'Alzheimer. Els va ob-servar en una pacient que va veure el 1901, i va publicar en 1906 els descobriments que va fer en exa-minar post mortem seu cervell.

dóna nom a un premi per a iniciatives socials i humanitaris gràcies a la seva destacada trajectòria en aquests àmbits al capdavant de la secció local de la Creu Roja de Molins de Rei.

L’Ajuntament de Molins de Rei vol destinar aquest espai a donar serveis d’atenció sociosanitària a diferents col·lectius i a la ciutadania en general. Per aquest motiu destinarà cada una de les plantes de l’edifici a un servei especialitzat amb especial incidència en la promoció de la salut i l’atenció a les

11 AFA 11 AFA

persones en situació de dependència, i ho farà amb la participació activa d’entitats que tenen un gran arrelament social i històric a la ciutat i que, a més, comptem amb una dilatada experiència en el seu camp d’actuació, com és el cas de l’AFA Baix Llobregat.

El nou Centre de Dia comptarà amb una superfície de prop de 350 m2 i s’ubicarà a la tercera planta de l’antic CAP, situat al carrer Esperanto, i tindrà un accés directe pel camí antic de Santa Creu d’Olorda número 4.

El programa d’Estimulació Global Multidisciplinar que es desenvo-lupa als Centres Alois inclou acti-vitats tant en l’àmbit cognitiu com en el funcional i emocional:

• Fisioteràpia: Rehabilitació i mi-llora de les pèrdues motrius, exer-cici físic, gimnàstica passiva, es-quema corporal.

• Seguiment: neuropsicològic, funcional, emocional i d’inferme-ria.

• Hort terapèutic.

• Neuronup.

• Cures sense subjeccions.

• Espai cardioprotegit.

• Protocol de detecció i derivació contra maltractaments.

• Sales d’Estimulació Sensorial

• Cafè Bistroit

• Activitats intergeneracionals

• Grup de Suport emocional

conegudes en l’estimulació cognitiva de malalts d’Alzheimer a dia d’avui, que ja apliquem en els altres Centres Alois.

A l’acte de signatura del conveni, l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, va destacar que “amb la cessió d’aquest espai l’Ajuntament vol contribuir a cobrir una demanda creixent a Molins de Rei com és l’atenció especialitzada als malalts d’Alzheimer”.

En la mateixa línia, el primer tinent d’alcalde, Xavi Paz, també ha expressat “el suport total de l’equip de govern a la construcció d’aquest centre de dia que ha de contribuir a millorar l’atenció dels malalts de la vila i de les seves famílies”.

Els inicis d’aquest nou centre es remunten a finals de l’any 2014, quan l’Ajuntament buscava un ús per a l’immoble que havia estat el Centre d’Atenció Primària de la ciutat i que, amb la construcció del nou ambulatori, quedava sense ús. Un espai que era propietat de la Generalitat de Catalunya fins llavors i que, amb la finalització d’aquesta activitat, es va cedir a l’Ajuntament.

L’estructura, un edifici de 4 plantes s’ha deteriorat bastant precisament

El nou centre tindrà una terrassa amb una vista panoràmica excel·lent.

Vista de l’interior del centre, que necessita una reforma considerable.

Què s’hi oferirà?

L’equipament oferirà una àmplia gamma de serveis assistencials de qualitat als malalts, amb l’objectiu de potenciar la seva autonomia en totes les activitats, així com transport adaptat i suport als familiars per ajudar-los a conviure amb la malaltia.

A destacar que superarà la ràtio demanada de professionals/usuaris, que tot el personal estarà -com en els altres centres de l’Associació- format en la Atenció Centrada en la Persona i que incorporarà totes les innovacions


Una resposta integral La complexitat de l’Alzheimer exigeix una resposta global, terapèutica, psi-cològica i social.

És per això que la persona afectada per la malaltia roman unes hores al Centre Alois, on rep, per part de l’equip interdisciplinari, un tractament especialitzat que li permet alentir el deteriorament produït per la malaltia i mantenir durant més temps una millor qualitat de vida.

Paral·lelament, els familiars disposen d’un programa d’assessorament, suport i formació que repercuteix molt positivament en el seu entorn.

El clima dels Centres afavoreix la relació entre els malalts i les famílies que, massa sovint, pateixen les conseqüències de l’aïllament social provo-cat per la demència.

Vista del que serà la entrada del nou centre de día.

per estar en desús molt de temps, pel que cal una important renovació i reestructuració de les dependències i, per tant, requerirà una gran inversió per part de la nostra Associació.

El Centre Alois de Molins de Rei ocuparà la planta de dalt de l’edifici, entrant pel carrer Esperanto (i planta baixa pel carrer de l’ antic camí de la Santa Creu d’Olorda), que compta amb vàries dependències que seran acondicionades per fer estimulació cognitiva segons els nivells de capacitats i deteriorament dels usuaris, a més de les corresponents sales de fisioteràpia, infermeria, menjador, espai multifuncional i d’altres. També compta amb una terrassa de més de 100 metres quadrats amb unes vistes espectaculars.

En els últims anys l’associació ha treballat molt durament per continuar creixent i atendre aquelles moltes famílies que precisaven d’un centre més a prop de casa per lluitar contra l’Alzheimer. El Centre de Molins de Rei ens omple de satisfacció en pensar que finalment donarem resposta a aquests malalts del municipi i els voltants. També ho fa perquè ha sigut un procés llarg i un projecte que ha absorbit moltes energies i generat molta feina.

L’objectiu és que el centre creixi i es consolidi convertint-se en un referent per a la comarca igual que ho han aconseguit els altres dos centres situats al Prat i Cornellà de Llobregat.

El projecte tindrà d’inici un equip format per un director tècnic, un terapeuta i un tècnic d’Atenció Sociosanitària en Institucions. Aquest equip tindrà l’objectiu de consolidar el funcionament del centre i de donar a conèixer aquest nou recurs a totes les persones i les entitats sociosanitàries del municipi que lluiten dia a dia contra l’Alzheimer.

Volem ser el que hem aconseguit ser amb els altres centres: un centre pioner, modern, que tingui els mitjans més avançats possibles i amb professionals formats en les més avançades metodologies en la lluita contra l’Alzheimer i altres demències.

Els quatre pilars bàsics de la feina del centre seran: la persona que ve al centre,

la família cuidadora, els professionals i les entitats de la zona (serveis socials de l’ajuntament, CAP, entitats col·laboradores, etc.).

La filosofia de treball serà igual que la dels altres centres, es basarà en l’Atenció Centrada en la Persona, aquesta corrent busca lluitar contra

l’estigma que provoca la malaltia, intentant potenciar el benestar emocional i la qualitat de vida de la persona amb Alzheimer.

Les obres esperem poder començar-les el més aviat possible. Us informarem tant bon punt tinguem el nou Centre a punt! •

Acte de la signatura del conveni de cessió de l’espai.


13 AFA 13 AFA

El pasado 16 de junio, realizamos, como cada año por estas fechas, la Asamblea General Ordinaria. Este año la celebramos en el Centro Alois del Prat, después de decidir que cada año la convocaremos en uno de los diferentes Centros Alois que la AFA tiene en el Baix Llobregat, para alternar el espacio de celebración de la misma y no centralizar los actos en un mismo espacio. De esta manera

favorecemos que no siempre sean los mismos socios los que deban desplazarse, dándonos la posibilidad de conocer todos los espacios que gestiona la Asociación y variando el entorno del acto. Hicimos una

exposición sobre el estado de las cuentas, de la Asociación en general, de los centros, de las actividades, de los servicios, del Día Mundial, los proyectos futuros ... ¡Gracias a todos los que vinisteis por vuestra presencia!

El Día mundial de la salud, se celebra desde 1950 cada 7 de abril bajo la esponsorización de la OMS. Constituye una llamada a la atención de las personas sobre un tema de gran importancia referente a la salud que cada año varía, con el fin de destacar un área prioritaria de la OMS (este año fue la depresión). Como

organización dedicada a los enfermos de Alzheimer y sus familiares, AFA Baix participa en los actos programados en distintas localidades, ya sea como asistente a los numerosos actos u organizando ponencias y una Carpa de la Memoria como las que hemos montado en El Prat de Llobregat y en Sant Boi.

Hace poco editamos y os presentamos la “Guía de prevención, detección y derivación de malos tra-tos a personas mayores con Alzheimer y/u otras demencias”, la primera de esta temática en la pe-nínsula. Desde entonces,

la hemos ido presentado en diferentes poblaciones de la comarca en jorna-das específicas sobre esta problemática, divulgando sus contenidos entre los interesados para poder acabar algun día con esta lacra.

Asamblea Ordinaria

Presentaciones de la Guía contra los malos tratos a enfermos de Alzheimer y otras demencias de AFA Baix

Día mundial de la Salud

14 BUTLLETÍ AFA · SETEMBRE 201714 BUTLLETÍ AFA · SETEMBRE 2017

Des de la Regidoria d’Esports d’aquest Consis-tori s’ha impulsat un pro-grama anomenat “REPTE INSTAL·LACIONS SO-LIDÀRIES”, que busca fomentar la salut dels ciu-tadans cornellanencs mi-tjançant un programa de punts que pot reportar pre-

mis individuals i afavorir as-sociacions com la nostra.

Per al període comprès entre el 13 de maig i el 24 de juny les persones que tenien la corresponent apli-cació instal·lada i registrada a la web www.esportsa-lutcornella.cat, van transfor-mar els seus esforços (nedar,

córrer, bicicleta, gimnàs...) en calories, les calories en punts i els punts en premis! A més, si es superava en-tre tots els participants els 100.00 punts -com va ser el cas- s’atorgava un premi de 1000€ a l’Associació. El xec se’ns va entregar pel regidor d’esports el passat mes de ju-

liol i l’import anirà destinat al manteniment del Centre Alois de Cornellà. Ho vam aconseguir! Gràcies a tots els esportistes cornellanencs pel seu esforç!

El passat 19 de maig es va fer una reunió de les persones que treballem, des d’AFA Baix, per ajudar als malalts d’Alzheimer i llurs famílies.

L’objectiu era conèixer-nos, fer pinya, compartir temps més enllà de la feina que ens ocupa normalment, saber què fa cadascú, posar cara a noms que tants cops hem sentit però que la distància o els horaris no ajuden a identificar, compartir inquietuds, parlar del que fem, de com ho fem, de per a què ho fem... I és que a

AFA Baix Llobregat hi tenim treballadors, professio-nals externs, voluntaris, delegats... en total, som uns cinquanta, repartits pels diferents municipis que composen la comarca. Val a dir que molt ben avinguts, fet que es nota a l’hora de tirar endavant projectes i en la feina del dia a dia. Així doncs, es va fer una petita presentació de cadascú, explicant quina és la seva funció dins de l’Associació i quina ha estat la seva trajectòria dins l’entitat, i una exposició

Repte solidari de la regidoria d’esports de Cornellà contra l’Alzheimer

Trobada de professionals i voluntaris d’AFA Baix

L’empresa d’assegurances DKV, dins del seu pro-grama de responsabilitat social corporativa, tria cada any una entitat que obsequia amb un dona-tiu. Enguany l’Associació

de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Baix Llobregat ha estat l’associació triada com a destinatària del xec de 1000€. Moltes gràcies per reconèixer la nostra tasca!

DKV col·labora amb l’AFA Baix Llobregat amb un donatiu

global de la situació actual d’AFA Baix i dels plans de futur. Acabada l’exposició i les presentacions, vam fer un pica-pica per poder xerrar entre nosaltres en un ambient distès. A vegades sobre la nostra feina, a vegades simplement pel

simple plaer de conèixer-nos més. Segur que, com preteníem, aquesta millora de la coneixença mútua i la sensació de que tots estem en el mateix vaixell per fer un món millor repercutirà favorablement en el dia a dia de l’Associació.

El pasado domingo 23 de abril celebramos la tradicional tómbola solidaria que nuestra Asociación organiza en la Jordiada del parque de Can Mercader de Cornellà, en la que vendimos -y agotamos- mil números que siempre tocan. Desde un jamón a un collar, pasando por muestras de arte únicas o simples detalles, cualquier número tiene doble premio: por un lado la conciencia se

ve recompensada al ayudar al mantenimiento de nuestra asociación y de los servicios que prestamos; de otra, se obtiene el agradecimiento de los nuestros y un regalo seguro. ¿En qué consiste? depende de la suerte!

Tómbola solidaria en la Jordiada de Can Mercader

15 AFA

L’aleshores conseller d’Interior, Jordi Jané, va fer lliurament el passat 4 de maig a la presidenta de FAFAC del xec amb els fons recaptats gràcies a les vendes del calendari solidari del cos de Mossos d’Esquadra que enguany arriba a la quarta edició, i que, per tercer any consecutiu, destinarà a la Federació d’Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Catalunya (FAFAC).

A l’igual que l’any passat, aquest calendari ha comptat amb la participació de persones que pateixen la malaltia, els seus familiars i representats d’efectius policials del

cos de Mossos d’Esquadra d’arreu del territori català.

Els 53.390 euros recaptats seran destinats a impulsar accions que permetin millorar la qualitat de vida dels propis malalts i donar suport a les seves famílies i amics.

D’altra banda, a finals de març es va fer la sessió fotogràfica per preparar el calendari del 2018. Si l’any passat vam posar la platja com a rerefons de les instantànies que, combinant Mossos i usuaris dels nostres centres, serveixen per il·lustrar aquest calendari solidari, enguany vem decidir anar a l’altra

punta de la comarca a buscar una de les seves icones més rellevants: La passió d’Esparreguera. Un espectacle grandiós i treballat com pocs que serà un fons meravellós per les fotografies de l’AFA pel calendari 2018. No us el perdeu!

Entrega a la FAFAC de la recaptació del calendari solidari amb l’Alzheimer 2017 dels Mossos d’Esquadra i sessió fotogràfica per preparar el de l’any vinent

El cuerpo de los Mossos d’Esquadra y la Federació d’Associacions de Fami-liars de Malalts d’Alzheimer de Cata-lunya ( FAFAC) presentaron el pasado 5 de mayo la campaña “Garantint la seguretat de les persones amb Alzhei-mer” en un acto celebrado en la Casa del Mar de Barcelona.

El encuentro contó con la presencia del director general del cuerpo, Albert Batlle, el Major de los Mossos, Josep Lluís Trapero, el responsable del Área Técnica y de Proximidad Ciudadana, el inspector Albert Oliva, y la presidenta de la FAFAC, Immaculada Fernández, además de representantes de las dife-rentes asociaciones que conforman esta federación.

Esta campaña de proximidad y sen-sibilización diseñada conjuntamente consiste en la realización de varias ac-ciones y herramientas para mejorar la seguridad de las personas con Alzhei-mer y sus familiares. Precisamente, el director de los Mossos, Albert Batlle, ha

querido destacar el compromiso que tienen con la ciudadanía.

En una mesa redonda, el inspector Trapero, resaltó la importancia de la prevención “tenemos que prevenir para proteger a las personas con Alzheimer pero sin invalidarlas”. En este sentido también ha resaltado que “es un orgu-llo colaborar con los colectivos vulne-rables, con la gente mayor” y afirmó que centrarán todos sus esfuerzos en ayudarlos.

Una de las acciones de esta campa-ña ha sido la presentación de una pul-sera identificativa con el codigo QR que lleva el logotipo de los Mossos d’Esquadra y de FAFAC. Sirve para que, si una persona con Alzheimer se

pierde o se desorienta, la pulsera faci-lite al ciudadano o a la policía que la encuentre los datos básicos de contac-to con el cuidador (nombre y teléfo-no) además de contener información de interés del enfermo.

Dentro de estas nuevas acciones, también se incluyen la distribución de un tríptico “Què fer quan una persona amb Alzheimer es perd” por parte de grupos de proximidad con consejos de seguridad dirigidos a familiares.

Los Mossos d’Esquadra colaboran desde el año 2008 con la Federación de Asociaciones de Familiares de En-fermos de Alzheimer de Catalunya, que engloba un total de 21 asociacio-nes que hay en el territorio catalán, ofreciendo consejos preventivos para evitar situaciones de vulnerabilidad de estas personas para garantizar su segu-ridad.

Fuente: La Vanguardia.com

Podeu comprar la polsera indentificativa per codi QR dels Mossos i FAFAC dirigint-vos a la nostra Associació per telèfon o presencialment. El preu és de 4,5€

Los Mossos y la FAFAC presentan el nuevo instrumento en una apuesta y un compromiso del cuerpo por la proximidad con la ciudadanía

Pulseras con código QR para asistir a los enfermos de Alzheimer que se pierdan


Per què dormir malament és un factor de risc d’Alzheimer?Persones amb una mala qualitat del son presenten alteracions en marcadors biològics de la malaltia d’Alzheimer.

La ciència ha trobat elements per veu-re en la qualitat del nostre son un indi-cador del risc d’alzhéimer. La evidèn-cia acumulada sobre aquest tema ja pot considerar-se important.

En un estudi recent publicat a la revista Neurology- investigadors de diferents centres universitaris nord-americans han trobat que, en persones amb alteracions del son, els marcadors biològics de la malaltia d’Alzheimer estaven alterats.L’estudi només va tro-bar una associació, no prova en cap moment que l’insomni o els despertars nocturns puguin causar Alzheimer.

No obstant això, el vincle entre la qualitat de la son i l’Alzheimer ha estat

Un tercio de nuestra vida la pasamos dur-miendo. A la edad de 60 años, 20 de ellos los habremos dormido. Es lo que más hacemos, día a día, noche tras noche, así que cualquier problema durante el sueño, nos afecta coti-dianamente, tanto de noche como de día, condicionando muchas veces nuestra vida, para que las funciones del sueño son impor-tantísimas para nuestro organismo. El sueño representa una función vital por ser ...

• Imprescindible (El ser humano no pue-de vivir sin dormir)

• Restaurador (El sueño “repara” nuestro cuerpo cada día)

•Complementario Y fundamental para asegurar la víspera: dormimos para poder estar despiertos al día siguiente.

• Fisiologicamente necesaria: regulador de los biorritmos y garantía para el equili-

brio entre las exigencias biológicas internas y el medio exterior.

En líneas generales, no se conoce con exactitud científica que pasa mientras dor-mimos, pero lo que sí sabemos es que cada fase del sueño está implicada en una tarea diferente. Durante el sueño profundo, se produce la restauración física y durante el sueño REM la de la función cognitiva (pro-cesos de aprendizaje, memoria y concentra-ción).

En los cuidadores de personas depen-dientes, el sueño se ve alterado con facili-dad, no siendo escasos aquellos que sufren insomnio o desajustes de esta función que repercuten negativamente en su vida y en el cuidado diario de su familiar. Asimismo, aplicar -en la medida de lo posible- estos consejos al sueño de nuestros enfermos, se-

guro que reportará beneficios en su descan-so, ergo en su día a día.

10 consejos para dormir bien 1. Haz ejercicio: Mantenerse físicamente

activo cada día nos aporta tres beneficios clave de cara a obtener un sueño repara-dor: cuando uno está cansado por el ejer-cicio se duerme más rápido, consigue un mayor porcentaje de sueño profundo y se despierta con menos frecuencia durante la noche.

2. La cama es sólo para dormir y para tener relaciones sexuales: El resto de actividades como tumbarse en la misma para ver la televisión, leer las redes socia-les, revisar el correo o jugar en el móvil, tableta o portátil no nos aporta ningún factor positivo si queremos dormir mejor al final del día.

3. Horarios y rutina: Hay que irse a dor-mir a la misma hora cada día y despertarse

10 consejos para dormir mejor

En algunas alteraciones del sueño, como el llamado trastorno de la con-ducta del sueño REM, la relación con las enfermedades neurodegenera-tivas es tan estrecha, que su sola presencia eleva sensiblemente la posibi-lidad de que una persona termine desarrollando demencia con cuerpos de Lewy o párkinson. Alrededor del 80% de los que padecen trastorno de la conducta del sueño REM terminará padeciendo algún trastorno neurológico ¿causa o consecuencia? La pregunta permanece, pero las po-sibilidades de intervención también.

assenyalat per tantes investigacions que diversos científics veuen en aquesta si-tuació una oportunitat per crear terà-pies que, almenys, alenteixin l’avanç de la malaltia.

Mala qualitat del son, més marcadors de Alzheimer

En la investigació es va analitzar a un grup de 101 persones amb un risc in-

17 PREVENCIÓ

también a la misma hora, en la medida de lo posible. Entrenar a nuestro cuerpo de cara al sueño hará que nos durmamos también más rápidamente y nos desperte-mos más frescos.

4. Adiós al tabaco: Fumar es un gran ene-migo del descanso, aparte de nuestra salud en general. La nicotina provoca en nues-tro organismo un efecto que dificulta que nos quedemos dormidos con facilidad.

5. Una buena zona de descanso: El lugar donde duermes debe ser un templo de

tranquilidad y silencio. El móvil, el por-tátil o la televisión deberán estar fuera de la zona de descanso. Lo ideal es que esté oscuro, relativamente fresco y todo lo tranquilo que sea posible. La habitación deberá estar ordenada y con pocos obje-tos alrededor .

6. Menos bebidas con cafeína: El café, el té o los refrescos pueden apetecer mucho a lo largo del día pero la cafeína nos pro-vocará más dificultad para dormir por la noche y también aumentan la necesidad de despertarse para hacer pis durante la noche.

7. Los somníferos tampoco son buenos aliados: Intenta evitar las pastillas para dormir y consulta con un especialista la forma más eficaz de tomarlas durante el período de tiempo más corto posible.

8. Beber menos alcohol: El alcohol de-prime el sistema nervioso, lo que ayuda a quedarse dormido. Sin embargo, este

efecto desaparece a las pocas horas, lo que provoca que podamos despertarnos varias veces a lo largo de la noche, impidiendo un buen sueño. Además el alcohol magni-fica los ronquidos y otros problemas res-piratorios relacionados con el sueño.

9. Siestas sí, pero cortas: Dormir la siesta es beneficioso para continuar con ener-gía el resto del día, pero no si son ex-tensas. Un máximo de 20 minutos nos sentará fenomenal. Más, sólo impedirá que por la noche no consigamos conci-liar el sueño.

10. Si no consigues dormirte, levánta-te: Quedarse en la cama tras 20 minutos de haberse ido a dormir es un indicador de que no estamos relajados y por tan-to, nos va a costar quedarnos dormidos. Levántate, ponte a leer un poco, y luego vuelve a la cama. Dar vueltas y vueltas en la misma durante horas no acelerará el proceso.

Més estudis al respecte ...Una altra investigació de cien-tífics de la Universitat de Ca-lifòrnia, publicada a la revista Journal of Alzheimer ‘s Disease va trobar que una alteració del cicle son- vigília semblant al que es produeix amb el conegut jet lag, pot contribuir a les pèrdues d’habilitats d’aprenentatge i al de-teriorament de la memòria típi-ques de la malaltia d’Alzheimer.

crementat de Alzheimer per motius fa-miliars o genètics, als que se’ls va aplicar un test per valorar la qualitat del son i, a més, se’ls va extreure una mostra de líquid cefaloraquidi, en la qual es va analitzar la presència de marcadors bio-lògics de la malaltia d’Alzheimer.

Quan els investigadors van compa-rar la informació sobre la qualitat del son amb la dels marcadors biològics d’Alzheimer, van trobar que mentre pi-tjor era la primera més alterats estaven els segons. Els que consideraven que dormien malament i tenien somnolèn-cia diürna excessiva resultar ser els que més patologia d’Alzheimer presentaven.

Aquestes dades se sumen a estudis

sàriament que la persona desenvoluparà Alzheimer, en l’actualitat és un dels pocs marcadors per a la malaltia amb què es compta.

I...els trastorns del son contribuei-xen a que sorgeixi l’Alzheimer o són el resultat de les alteracions que ja es produeixen en el cervell?

Una pregunta que porta de cap a molts científics sense que encara es trobi una resposta definitiva.En el que sí coincideix la majoria és que dormir les hores suficients amb la qualitat ne-cessària és essencial per a la salut de les nostres neurones.

font: www.infotiti.com vàries fonts

anteriors que van mostrar com en ra-tolins als quals se’ls privava de la son augmentava l’acumulació de substàn-cia beta amiloide, un d’aquests mar-cadors d’Alzheimer als que hem estat fent referència.

En la recent cita anual sobre Alzheimer més important del món, l’organitzada per la Alzheimer ‘s Association nord-americà (les conclusions més destacades de la qual us hem exposat en les pàgi-nes 8 i 9 d’aquest butlletí) va tornar a cridar l’atenció no un, sinó tres estudis que apunten al fet que els anomenats trastorns del son relacionats amb la res-piració (TSRR) poden estar augmentant el risc de desenvolupar Alzheimer.

En aquests estudis es va veure una cla-ra associació entre les persones que pa-tien aquest tipus de trastorns i una major acumulació de la proteïna tòxica que està en l’etiologia de la malaltia d’Alzheimer.

La relació entre els diversos trastorns del son i la malaltia d’Alzheimer comp-ta amb nombroses evidències, però cap d’elles definitiva o, almenys, que porti a una oportunitat terapèutica.

Encara que en el cas de les persones cognitivament sanes i aquelles amb de-teriorament cognitiu lleu nivells elevats de beta amiloide no impliquen neces-


En els propers cinc anys s’iniciaran més de 30 assaigs clínics per conèixer i poder combatre l’Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és una patologia neurodegene-rativa, és a dir, causada per una destrucció progressiva de les neurones cerebrals. Una malaltia que es correspon amb el tipus més comú de demència -suposa entre un 60 i un 70% de tots els casos de demència, per a un total de 30 milions de pacients en tot el planeta- i per a la qual encara no hi ha cap tracta-ment capaç, no ja de curar-la, sinó de frenar la seva progres-sió. De fet, l’arsenal terapèu-tic només compta amb un únic fàrmac, anomenat ‘me-mantina’, per al tractament de l’Alzheimer. Un fàrmac, a més, que va ser aprovat per l’Agència Europea del Me-dicament (EMA) ja el 2002. És a dir, portem cinc lustres sense cap nou fàrmac davant l’Alzheimer. No obstant això, aquesta situació de ‘buit far-macològic’ podria canviar radicalment en la propera dècada, sinó abans. I és que com mostra un estudi dut a terme per l’organització UsAgainstAlzheimer’s pre-sentat en el marc de la Con-ferència Internacional 2017 d’Alzheimer’s Association que es va celebrar a Londres a finals de juliol, en els propers

cinc anys es podrien posar en marxa fins a 35 assajos clínics en fase avançada -vuit en fase II i 27 en fase III– per avaluar l’eficàcia de fàrmacs candi-dats a fer front a la malaltia.

Com explica George Vradenburg, president de UsAgainstAlzheimer’s, «el programa de recerca far-macològica de la malaltia d’Alzheimer, ‘espatllat’ per dècades de fracassos i falta d’inversió, necessita de grans victòries. Gràcies a la creixent inversió de les companyies farmacèutiques, podem mos-trar-nos optimistes- tot i que amb cautela- de cara a que l’actual collita d’innovacions en l’Alzheimer portarà so-lucions molt necessàries per a les famílies en un futur pròxim».

Recerca creixent

L’Alzheimer és una de les malalties en les que s’estan realitzant un major nombre d’estudis preclínics -la co-neguda ‘investigació bàsica’-. Uns treballs que, ja siguin duts a terme amb cultius cel·lulars o amb models ani-mals -generalment, ratolins-, resulten absolutament ne-cessaris per conèixer els me-

canismes que desencadenen la malaltia. I és que si no se sap on està el problema, di-fícil serà solucionar-ho. Però aquests estudis preclínics han de ser sempre el ‘preludi’ dels assajos clínics farmacològics, en els quals s’avalua tant la seguretat com l’eficàcia dels ja candidats a medicaments en els éssers humans.

Com indica David Mor-gan, membre de UsAga-instAlzheimers, «no hi ha una bala màgica quan par-lem de tractar la malaltia d’Alzheimer. I com més sa-bem sobre les causes, més a prop ens trobem d’aconseguir una cura per aquesta malaltia amb una càrrega tan enorme per als pacients, els seus cui-dadors i els sistemes sanitaris de tot el món».

En aquest context, un in-forme recent dels Centres per al Control i Prevenció de les Malalties dels Estats Units (CDC) ha alertat que la xifra de morts per l’Alzheimer s’ha incrementat en un 55% en només 15 anys -entre 1999 i 2014-. I tenint en compte que l’esperança de vida de la població és cada vegada més gran, el futur es presenta en-cara menys favorable. De fet, s’espera que per a l’actual xi-fra de pacients s’hagi triplicat ja per a l’any 2050.

I arribats a aquest punt, què s’està fent per canviar aquesta situació? Doncs se-gons el nou estudi, les com-panyies farmacèutiques estan

duent a terme grans inver-sions en els seus programes de recerca i desenvolupa-ment (R+D) farmacològic enfront de la malaltia. De fet, el nombre d’assaigs clínics en fase II -en els quals s’avalua l’eficàcia i seguretat del fàr-mac candidat a pacients- és en aquest 2017 un 18% més gran que el 2016 -58 enfront de 49-. I el d’assaigs clínics en fase III -en els quals s’ha de confirmar l’eficàcia del fàrmac candidat mitjançant la seva comparació amb placebo o als tractaments ja existents i que, de tenir èxit, comporten a l’aprovació del fàrmac per les agències regu-ladores com l’EMA-, un 7% superior -32 enfront de 30-. És més; ja en aquest 2017 s’espera la finalització de sis assaigs clínics en fase III amb fàrmacs enfront de la malal-tia.

A l’abast dels pacients?

No obstant això, de res ser-virà comptar amb fàrmacs per tractar, o guarir, l’Alzheimer si aquests no arriben als seus destinataris. És a dir, als pa-cients. I referent a això, els autors plantegen la següent pregunta: estan els sistemes sanitaris preparats per garan-tir que les persones amb Al-zheimer (o en risc de patir-lo), tinguin accés als últims tractaments innovadors un cop arribin al mercat?

font: www.abc.es

L’augment de la xifra d’assaigs clínics farmacològics és clau per curar una malaltia per a la que només hi ha un únic fàrmac aprovat

19 PREVENCIÓ

Siempre ha sido un reto descubrir los caminos secretos del pensamiento, la maraña de las fibras nerviosas que co-nectan entre sí nuestras pequeñas célu-las grises. Las nuevas tecnologías de la imagen con la avanzada tractografía con tensor de difusión lo han hecho posible.

Hasta hace poco los científicos po-dían ver nuestras activas células grises – el cuerpo principal de la neurona con sus pequeñas ramificaciones o dentritas-, suministrándoles glucosa con isótopos radiactivos y observando con el PET – tomografía por emisión de positrones - dónde se consumía más deprisa. Pero después de descu-brir en las personas vivas las fibras nerviosas o axones, la materia blan-ca que lleva la información entre las células del cerebro, era otra cosa muy diferente.

El neurólogo Van J. Vedeen ha crea-do una técnica para hacer mapas en las fibras nerviosas con resonancia mag-nética. Para ello divide el cerebro en voxels – píxeles en tres dimensiones – y estudia la velocidad a la que circula el agua por ellos en todas las direcciones. La forma de las burbujas resultantes, que adquieren el aspecto de pequeños cacahuete, delata el camino que siguen las fibras. La técnica se conoce con el nombre de tractografía por tensor de difusión.

En neurociencia pues, una tracto-grafía es un procedimiento que se usa para poner de manifiesto los tractos neurales. Utiliza técnicas especiales de imagen por resonancia magnética (IRM) y Análisis de imágenes asistido por ordenador. El resultado se presen-ta en imágenes bi y tridimensionales.

La tactografía con tensor de difu-sión ha dado a Van Wedeen la opor-

Pensar va por cableLas fibras cerebrales se ven gracias a las nuevas tecnologías no agresivas.

Para detectar Parkinson, tumores cerebrales, Alzheimer…

“Ahora está claro que el cerebro no es un simple órgano, como creía-mos, sino más bien una especie de superórgano”, recalca el el doctor Wedeen. “Consta de varios cientos de componentes que están especi-alizados en la memoria, el habla, la visión, etc. Siguiendo el rastro de sus conexiones e interacciones po-dremos comprender cómo trabaja la mente –y cómo curarla-, en los casos en que fuera necesario”.

Combinada con otras técnicas, la tractografía permitirá a los neuroci-rujanos planificar milimétricamente operaciones en pacientes con tumo-res y otros problemas cerebrales.

Este descubrimiento abre las puer-tas a la esperanza de futuras terapias y puede ser de gran ayuda para muchos enfermos, por ejemplo, para las perso-nas con alguna fibra rota o lesionada, que suelen sufrir trastornos neurológi-cos graves.

Se vislumbra como un exwce-lente método no agresivo para diag-nosticar el Alzheimer, la demencia o el Parkinson y localizar tumores cerebrales. Con esta nueva herra-mienta, se está estudiando también desde la epilepsia hasta la esclerosis múltiple y se espera que pueda ser muy útil a la hora de combatir la esquizofrenia.

Font: Muy Interesante

tunidad de, por ejemplo, comparar nuestra complicada red inteligente cerebral con la de otros mamíferos evolucionados como los macacos, y ha observado que la del ser humano les da mil vueltas. Ya no sólo son las pequeñas células grises las que nos hacen especiales, sino la alta propor-ción de materia blanca, los cientos de metros de fibras y la conectivi-dad.

A la izquierda, una tactografia. En la derecha, la reconstrucción tactografica de las conexiones neurales a través de IRM con tensores de difusión DTI

Un grup d’investigadors de la Universitat de Kent (Ohio) han descobert per primera vegada signes de la malaltia d’Alzheimer en 20 cervells de ximpanzés ancians. La troballa, que converteix en mite el debat sobre si són els éssers humans l’única espècie capaç de desenvolupar la malaltia, podria ajudar a comprendre millor la malaltia i com combatre-la.

Els científics estudien ara si aquests animals moren per la malaltia o són immunes als símptomes tot i patir-los. El treball, publicat a la revista Science, està pendent d’obtenir el permís per a realitzar estudis amb animals en perill d’extinció.

Detectat per primer cop l’alzhéimer en una altra espècie


La Confederación Española de Alzhei-mer defiende la idea de que el Alzheimer, más que una enfermedad, es un problema de enorme magnitud que trasciende el ámbito sociosanitario e invade todos los órdenes de la sociedad. Su carácter trans-versal hace que sea imperativo concebir y articular su abordaje desde una perspec-tiva integral que alcance con los mismos niveles de intensidad tanto al paciente como a su cuidador familiar.

Así, en el año 2015 el lema escogido por CEAFA para el Día Mundial del Alzheimer fue “Avanzando juntos hacia el abordaje integral del Alzheimer”. Se pretendía entonces concienciar al con-junto de la sociedad sobre el problema, resaltando la idea de que nadie está libre de convivir con esta enfermedad en un momento dado.

En el año 2016, CEAFA centró su atención en “El valor del cuidador”, rei-vindicando esta figura como el pilar fun-damental de la prestación de cuidados en el entorno familiar.

El Día Mundial del Alzheimer 2017 lleva por lema “Sigo siendo yo”. CEA-FA, de este modo, se centra en ese otro pilar del binomio, en la persona que sufre directamente la enfermedadEn definiti-va, el Día Mundial del Alzheimer 2017 se centra en la persona con Alzheimer, no en el enfermo, no en el paciente; en la persona que ha sido, que es y que será hasta su último día.

Lo vivido marca y define a la persona, independientemente de que en un mo-mento dado pueda darse o producirse una falta de recuerdos; si llega el momento en que una persona no pueda recordar su pasado, siempre habrá alguien que lo co-

nozca. La falta de recuerdos, la pérdida de memoria no hace desaparecer la historia de una persona; en consecuencia, tampoco elimina ni sus valores ni su dignidad.

Un diagnóstico de Alzheimer no defi-ne una nueva persona; define una nueva condición de una persona que, hasta ese diagnóstico, desempeñaba un papel activo en la sociedad. El diagnostico no cambia a la persona que lo recibe; cambia a la soci-edad que lo rodea.

El diagnóstico precoz y certero ha sido, desde siempre, una de las principales rei-vindicaciones y exigencias formuladas por el movimiento asociativo. Y aunque toda-vía queda camino por recorrer, lo cierto es que se está avanzando mucho y cada vez hay más diagnósticos en fases tem-pranas de la enfermedad, lo cual permi-te comenzar “a tiempo” los tratamientos farmacológicos y no farmacológicos, con una mayor posibilidad/potencialidad de prolongar los períodos de calidad de vida

de los paciente. Además de lo anterior, se estima que entre el 9 y el 10% de las per-sones diagnosticadas tienen menos de 65 años (“enfermos jóvenes”), a la mayoría de las cuales el diagnóstico les llega en plena actividad laboral/profesional.

En ambos casos, el desenlace será el mis-mo: deterioro progresivo hasta llegar a la más total de las dependencias. Pero hasta que llegue ese momento, las persones con el diagnóstico de Alzheimer tienen toda-vía mucho que decir, mucho que aportar a la sociedad de la que siguen siendo mi-embros, parte activa.

Es precisamente en este contexto don-de cobra todo su sentido el lema que la Confederación Española de Alzhei-mer ha adoptado para este Día Mun-dial: “Sigo siendo yo”. CEAFA quiere reivindicar a la persona que hay detrás de un diagnóstico de Alzheimer, y qui-ere contribuir a hacer ver la necesidad de cambiar mentalidades actitudes, apti-tudes, maneras de trabajar, de enfocar el problema, de comunicarse con las perso-nas afectadas. CEAFA considera también que es importante cambiar conceptos y focalizar la atención en la persona más que en el enfermo o en el paciente.

En este contexto de cambio de para-digma, CEAFA entiende que la persona con Alzheimer ha de pasar de ser un sujeto (pasivo) receptor de atención a protago-nista en la definición de las atenciones que espera, desea o necesita,siempre de acuer-do con esa historia vital que lo ha veni-do definiendo hasta este momento. Y este protagonismo deberá ser activo en todos los ámbitos de su vida cotidiana.

Fuente y más información www.ceafa.es

“Sigo siendo yo”, el lema de CEAFA para el Día Mundial del Alzheimer 2017Este año las propuestas de la Confederación se centran en la persona con la enfermedad de Alzheimer, no en el enfermo, ni en el paciente, sino en la persona que ha sido, que es y que será hasta su último día

21 AFA 21 AFA

El show d’enguany va girar al voltant d’un creuer de gran calat que ens duia a visitar el món fent parades en aquells racons més característics, deixant cada cop el port del Teatre Modern més enrere en l’horitzó, com un record que s’empetiteix en el cervell d’un malalt d’Alzheimer.

Un cop tots a bord – i després de les imprescindibles mesures de seguretat a càrrec dels nois d’ETC-, el creuer va engegar màquines. Posant rumb

al més enllà, tot engalanat amb una ambientació que cal destacar i agrair a l’equip de decoració de la tripulació: Laia Martínez, Carles Marty, la nostra Associació i els membres de l’Esplai, que van confeccionar el brillant onatge que decorava la passarel·la, bressolat per un garbí purpurínic que deixava entreveure uns preciosos peixos multicolors que anaven traient el cap al nostre pas.

Si feinada va ser fer la decoració, no ho va ser menys la duta a terme per hissar veles i col·locar tots aquests aparells a l’amura d’estribord, feinada que cal agrair als grumets dels Amics de la Sardana, a la Nati Maldonado i a l’equip de voluntaris de l’AFA.

És en aquest creuer de llarg recorregut, doncs, on un any més la memòria es va fer moda i la moda es va fer memòria, espectacle i poble, gràcies a la valuosa organització

Crònica de La Memòria que sempre està de ModaEl passat 11 de juny vam celebrar al Prat de Llobregat la ja tradicional desfilada de moda a favor dels malalts d’Alzheimer i llurs famílies: “La Memòria està de Moda”. Un espectacle que, després de divuit edicions mobilitzant i fent gaudir la societat pota blava, ja forma part de la cultura pratenca.


de les capitanes del vaixell (Mercè Rull i Cristina Otaegui), i a la col·laboració desinteressada de grumets i timoners.

Desfilants, maquilladores que els caracteritzaven amb genialitat, voluntaris que ajudaven a vestir -los, organitzant, vigilant, decorant l’escenari, vestint la passarel·la, llums, música, so... i comerços, empreses, hotels i restaurants que van donar productes per al sorteig... A tots i totes: moltes i moltes gràcies, sou fantàstics!

“La memòria està de Moda” (LMEM) va seguir navegant com un bergantí amb el seu esperit popular: els tripulants eren gent del poble, veïns i amics de totes les edats amb l’objectiu de col·laborar amb els malalts d’Alzheimer i formar part d’aquest gran espectacle. Hi havia gent que no havia desfilat mai, així com gent repetidora que cada any s’involucra en aquest acte. Per descomptat, no va faltar la tradicional representació i presència dels regidors.

Els servioles de l’espectacle -en Jordi Salas i a la Laura Quinto- ens anaven informant des de dalt la cofa sobre què s’apropava, guiant-nos amb bon humor de port en port, a través dels diferents passes de moda i de les magnífiques actuacions que van completar l’espectacle: la de la sirena Alba Martínez - convidant-nos amb la frescor de Frozen a pujar al creuer de tan destacable eslora- i els magnífics balls que ens regalaven a la coberta Judith Puig i Edu Lacueva.

I “viento en popa, a toda vela”, amb l’ajuda del sextant, no surcàvem el mar, sinó que volàvem, tot gaudint de les diferents escales del creuer: junior, sènior, nit, esport...Noruega, Carib, Grècia, Japó, Mèxic... passe rera passe, fins que els silfs van deixar de bufar just a l’arribar a la Cala de la Mitja Part.

LMEM, un cop recollida l’àncora i sortejats els obsequis que van ser donats per empreses i comerços del municipi, va tornar a engegar

Reserva ja la teva entrada per l’edició cornellanenca! El proper 29 d’octubre a l’Auditori de Cornellà! No hi faltis!Tampoc et pots perdre el Festib@ll al Teatre Modern del Prat, el proper 8 d’octubre!Us hi esperem!

màquines mentre trèiem el cap per l’escotilla amb atenció per gaudir de la recta final de l’espectacle, recta final que va començar amb la desfilada dels espectaculars i elaborats can-can amb la que cada any ens meravella la dissenyadora Manuela Ortés. Unes preciositats que moltes ja voldrien tenir de polissons a l’armari de la seva galera!

I tot travessant ports i cales, rius i banyadors, molls i vestits de nit, passejades esportives i danses a

Te la vas perdre?


23 AFA

coberta, la travessa va concloure amb la sempre glamourosa desfilada de comunions i bodes -amb vestits de la marca Pronovias i de la boutique Blanco i Negro-, moment en el que cal deixar anar -després de l’homenatge als voluntaris i directores- l’ àncora i acabar aquest espectacle complert, solidari, popular, variat i treballat, que va fer les delícies del públic que va tornar a omplir el teatre pratenc. Més d’un no va celebrar poder tornar a tenir els peus a terra ferma...

Moltes gràcies a tots i fins l’any que ve!. •

Xavi Rull


Reconeixes aquesta es-cena?: estàs asseguda al costat d’una persona amb demència -que pot o no ser el teu familiar-, in-tentes fer preguntes per crear una mica de diàleg, però no hi ha manera. La persona amb prou feines respon o simplement se’t queda mirant amb una expressió allunyada.

Si ets familiar pot ser que sentis una fiblada de dolor, si no ho ets i sim-plement, per exemple, estàs de visita a casa d’un amic, et pots sentir incò-mode, molt. És una si-tuació que ens pot portar a parlar i fer preguntes sense sentit atropellada-ment.

Resultat? Que la per-sona amb demència cada vegada entén menys i pot arribar el moment en què se senti agitada Què po-dem fer? D’això parlem avui, de les estratègies que, al nostre parer i per experiència, millors re-sultats ens han donat.

Parla del que la perso-na encara domina (en especial del passat)

Potser de les últimes elec-cions no te’n sàpiga par-

lar, però de quan els seus fills eren petits potser sí. Detectar els temes que encara fa servir i sobre els quals se sent segura en parlar ajudarà molt, t’ho asseguro.

Vés memoritzant aque-lles coses que veus que recorda i gaudeix; tin-gues-les presents per quan vulguis treure-li unes pa-raules.

Les frases, clares y curtes. Les preguntes: tancades, lesinstruccions: precises

Com més curtes les frases, millor les comprendrà. En el cas de les preguntes, si impliquen una resposta de si o no, també per a ells és més senzill d’entendre i de contestar. Les pregun-tes obertes poden generar confusió. Un exemple de pregunta oberta:

-Mare, què vols menjar avui?

En el seu lloc podríem preguntar si vol alguna cosa específica. Per exem-ple:

-Mare, vols menjar paella?

En el cas d’instruccions per realitzar activitats com dutxar-se, novament és important tenir present que una frase oberta no ajuda en res. És a dir, que dir “mama, ja és hora que et dutxis” pot ser tota una endevinalla per a ella.

En canvi, podríem di-vidir l’activitat en petites accions, com aixecar-se, anar fins al bany, treure’s la brusa, etc. Aquestes ins-truccions més concretes són les que poden ajudar-nos.

Comunicar-nos amb una persona amb Alzheimer pot arribar a ser molt difícil. Hi ha estratègies que ens ajudaran perquè funcionen.

idees per comunicar-nos millor amb una persona amb alzhéimer

25 PREVENCIÓ

No oblidis el recolzament visual

El llenguatge és un dels processos cogni-

tius que més deteriora amb la malaltia. El suport visual sempre és molt re-comanable.

Un exemple? Si pre-guntem si vol aigua, mi-llor si de pas li ensenyem l’ampolla. Si fem davant d’ella els gestos necessa-ris per dur a terme una acció, per exemple, raspa-llar-nos les dents, també l’estarem ajudant.

No discutim ni intentem canviar el que per a ells és real

Dir que no hi ha ningú a casa quan ella està con-vençuda de que hi ha algú no evitarà que segueixi veient-lo. Tampoc que li repeteixis una i altra ve-gada que la seva mare ha mort. En comptes d’això, intenta alguna de les estra-tègies que esmentem. És una cosa que hem apun-tat moltes vegades, però no podia faltar en aquest recull del que creiem més útil per comunicar-nos amb una persona amb demència.

Entra a la seva nova realitat

Confessió: aconseguir això m’ha costat molt d’esforç...Que a què em refereixo? Doncs a canviar el xip i

a començar a submergir-me en la nova realitat de la persona malalta. Aquesta realitat pot ser que la seva mare o el seu marit seguei-xen vius, quan en realitat ja han mort. Ja hem apuntat que començar a negar-ho insistentment no porta en-lloc...

Si en comptes de dir que ja no viuen, li diem que no hi són i que des-prés vindran a veure-la, possiblement en uns mi-nuts oblidi el tema. O no, i llavors tocarà preguntar per què vol veure’ls, que si podem nosaltres ajudar perquè ells arribaran tard ... visca la imaginació!

Pots sentir-te culpa-ble de seguir amb aques-ta faula, d’aquí que a mi m’hagi costat tant ges-tionar aquesta estratègia. Una alternativa? Doncs intentar canviar la conver-

sa amb el que esmentem abans, temes sobre els que saps que li agrada parlar.

Aprenguem a conviure amb els moments de silenci

És una cosa que els és-sers humans, socials per naturalesa, no portem bé. I segurament més d’un moment desagradable ens estalviaríem si acabéssim de sentir-nos còmodes amb el silenci.

En la nostra relació amb persones amb Al-zheimer aquesta pot ser una habilitat molt útil. No sempre cal estar par-lant, un simple estar al seu costat prenent-li la mà pot ser suficient. Si et sents en calma i còmo-de, segurament és el que aconseguiràs transmetre.

Respectar el silenci té

un altre avantatge: li dones temps a que elabori la seva resposta, en lloc de res-pondre nosaltres per ells.

Quan la paraula se’n va, queden els gestos

Això és una cosa que tot cuidador hauria de sa-ber. Quan ja no poden pronunciar-se paraules sempre tindrem la carícia a la cara, el agafar la mà, el somriure, els murmuris que gairebé són cançons de bressol....

No és estrany que un cuidador digui que està tenint amb el seu pare o mare una comunicació que mai va ser capaç de tenir abans.

Tot el que us hem explicat pot ser que no funcioni, troba les teves estratègies

La major part de les coses a la vida les aprenem per assaig i error. També en el món de l’Alzheimer. Tot l’anterior a tu pot ser que no et sigui gaire d’utilitat, que fer gestos mig esbo-jarrats sigui el que t’hagi tornat a connectar amb el teu familiar. Llavors, fan-tàstic! Trobar aquest punt és tan difícil, que quan apareix hem de aferrar-nos a ell!

Es perd la memòria, però queden el senti-ments.

Font: Redacción TITI www.2ti.es

25


La memoria va desde recordar por apenas segundos el resultado de una suma a no olvidar jamás el día que te sucedió lo mejor de tu vida.

Las facultades cognitivas del ser humanos son aquellas que le permi-ten conocer la realidad y procesar en diferentes grados de complejidad la información proveniente de ella.

Una de esas facultades es la memo-ria, de la que mucho se habla por sus implicaciones en muchos ámbitos de nuestra vida, como el aprendizaje.

Pero seguramente te has dado cuenta que algunas cosas las retie-nes en tu memoria por poco tiempo, mientras otras te acompañan durante toda la vida. Eso es así porque existen diferentes tipos de memoria.

La descripción más conocida de los tipos de memoria corresponde al llamado modelo estructural, que fue propuesto por Atkinson y Shiffrin en 1968.

En el modelo estructural de la me-

Tipos de memoria y problemas frecuentes

“Els essers humans som la suma dels nostres records. Tot el que sabem, percebem, cada moviment que fem, depèn d’aquest records. En “La Veritat” Niestshe va escriure que només es pot dir que una persona esdevé persona quan, en el procés pel qual l’ésser humà pensa, reflexiona, compara, separa i combina, hi apareix un feix de llum que permet usar el passat per viure i fer història a partir del que ha succeït. Emerson també estava fascinat per la memòria, per la manera com funciona i de com repercuteix en la consciència humana. La memòria, va dir una dècada abans que se li manifestessin els primers símptomes de la malaltia, és “el ciment, el quitrà i la matriu a partir de la qual giren les altres facultats. Sense memòria la vida i el pensament no estarien relacionats”.

moria se habla de la existencia de tres almacenes o estructuras de memo-ria que son diferentes entre sí, pero trabajan de una manera secuencial y estructurada.

Esas estructuras son la memoria sensorial, la memoria a corto plazo y la memoria a largo plazo. En este modelo se incluyó posteriormen-te la conceptualización de memoria operativa o de trabajo (working me-mory) que lo hace más completo.

Tipos de memoria humana

Memoria sensorialLa llamada memoria sensorial alma-cena información que es captada por los sentidos. Esta información tiene

¿Tienes una mala memoria? ¿Seguro? Porque existen varios tipos de memoria y tal vez no eres tan olvidadiz@ como crees.

27 PREVENCIÓ

un gran nivel de exactitud, sin embar-go, se retiene por muy poco tiempo.

En dependencia del sentido del que provenga el recuerdo, estaríamos hablando de memoria icónica (imá-genes visuales), ecoica (sonidos) o háptica (estímulos táctiles).

Memoria a corto plazoLa memoria a corto plazo contiene un pequeño cúmulo de información de la que somos conscientes en el momento presente. Tiene una duración de 30 a 45 segundos, pasados los cuales es ne-cesario repetir verbalmente la infor-mación para que se mantenga activa.

Una cosa curiosa es que esta me-moria opera de una manera sonora, incluso cuando se trata de recordar imágenes.

Memoria de trabajoLa noción de memoria de trabajo se elaboró con posterioridad a las pri-meras formulaciones del modelo estructu-ral de la memoria. Es un tipo de memoria a corto plazo, pero con sus peculiaridades.

Al hablar de memo-ria de trabajo no solo hablamos de informa-

27

soledad”? Pues ese tipo de infor-mación, más abstracta, corresponde a la memoria semántica.

-Memoria implícita o procedimental: 10 años sin montar una bici y, cuando lo vuelves a hacer, ¡magia! Lo ha-ces tan bien como cuando tenías 13 años. Eso agradécelo a la memoria implícita, que almacena y recupe-ra información de una forma poco consciente y automática.

Problemas de memoria comunes

A la hora de hablar de afectaciones de la memoria es importante tener en cuenta que algunos problemas son secundarios a otras condiciones, por ejemplo el alcoholismo, la defi-ciencia de vitaminas, lo tumores ce-rebrales o la las infecciones.

En este caso tratando las causas pri-marias pueden ser revertidos los pro-blemas de memoria, al menos en la mayoría de los casos.

Otra cuestión serían las personas afectadas por el llamado deterio-ro cognitivo leve de tipo amnésico, donde la afectación de la memoria no llega a afectar el funcionamiento cotidiano, pero sí genera quejas por parte de la persona.

El deterioro cognitivo leve es más común que surja en las personas adultas mayores. En ellos esta condi-

ción representa un riesgo elevado de terminar desarrollando en-

fermedades que cursan con demencia, como la enfer-medad de Alzheimer.

Pero en la mayoría de los casos una mala me-moria solo será el resul-tado del estrés, la ansie-dad, la falta de atención o simplemente que no se ha entrenado lo sufi-

ciente.Juan Carlos

Ofarrill

ción que se recupera y/o almacena durante un corto periodo de tiempo, sino de información que debemos retener y manipular en ese corto tiempo para la realización de diversas tareas, como por ejemplo, la resolu-ción de un problema matemático.

Memoria a largo plazoEsta es la que personas por lo gene-ral identifican con la memoria en el sentido más cotidiano de la palabra. Almacena grandes cantidades de in-formación y lo hace durante extensos períodos de tiempo. Existen dos tipos de memoria a largo plazo. Esas son:

-Memoria explícita: corresponde a la memoria de información que guar-damos y recuperamos durante largos periodos de tiempo, muchas veces durante toda la vida. A su vez en la memoria explícita se pueden distin-guir dos tipos:

• Memoria episódica: hace referen-cia a la memoria autobiográfica, es decir, al almacenamiento y recupera-ción de información relacionada con sucesos y situaciones enmarcadas en tiempo y lugar. Por ejemplo, el día de tu boda o el bautizo de tu hija.• Memoria semántica: ¿Qué es un perro? ¿Cómo se llama el presiden-te de España? ¿Quién escribió “100

años de


S’anomena fibril·lació ventricular (FV) al trastorn del ritme cardíac que presenta un ritme ventricular ràpid (més de 250 batecs per mi-nut), irregular, de morfologia ca-òtica i que porta irremeiablement a la pèrdua total de la contracció cardíaca, amb una manca total del bombament sanguini i per tant a la mort del pacient.

La FV és la principal responsable de les morts sobtades en persones adultes. Tots estem exposats a pa-tir una parada cardiorespiratòria en qualsevol moment de les nos-tres vides. A España, moren més de 30.000 persones a l’any per parades

cardiorespiratòries. Moltes podri-en ser salvades aplicant un desfibril-lador en els primers 5 minuts.

Davant d’aquestes evidències, i amb l’esperit d’oferir als usuaris dels nostres centres Alois les màxi-mes garanties i seguretats mèdiques -tenint en compte els factors de risc associats a l’edat- l’AFA Baix Llobregat ha convertit els seus cen-tres Aloïs en espais cardioprotegits.

Un espai cardioprotegit, és aquell lloc que disposa dels elements ne-cessaris per assistir a una persona en els primers minuts d’una para-da cardíaca: personal format i un desfibril·lador.

Els centres Alois, espais cardioprotegits

Què hem fet als Centres Alois?

La causa més comuna de fibril·lació ventricular és un atac cardíac. No obstant això, aquesta fibril·lació pot ocórrer en qualse-vol moment en què el miocardi no rebi prou oxigen per qualsevol raó.

La majoria de les persones que pateix de FV no té antecedents de cardiopatia; però, sovint, tenen factors de risc per malaltia cardio-vascular, com ara el tabaquisme, la hipertensió arterial i la diabetis.

Quins són els seus símptomes?Una persona que presenta un

episodi de FV pot sobtadament desmaiar-se o quedar inconscient. Això succeeix a causa de que el cervell i els músculs no estan re-bent sang des del cor.

Els següents símptomes poden ocórrer en qüestió de minuts fins a una hora abans del desmai:

dolor toràcic, mareig, nàusees, Batecs cardíacs ràpids o irregulars (palpitacions), Dificultat per res-pirar.

Com es tracta?La FV és una emergència mèdi-ca, s’ha de tractar immediatament

per salvar la vida de la persona. La desfibril·lació, "integrada en una cadena de socors efectiva", és el seu únic tractament. Consisteix a donar un xoc elèctric de corrent continu que despolaritza simultà-niament tot el cor, provocant -en cas d'èxit i després d'una pausa- una activitat elèctrica normal o almenys eficaç.

La FV reverteix fins a un en un 90% si la desfibril·lació es realitza en el primer minut, disminuint la seva eficàcia en un 10% per cada minut de retard en la seva execu-ció. Després de 12 minuts la su-pervivència es redueix fins a una taxa que oscil·la del 2% al 5%.

Què causa la Fibril·lació Ventricular?

Professionals dels centres Aloïs en plena formació sobre la RCP i l’ús del DEA.

Hem instal·lat desfibril·ladors automàtics als nostres centres d’estimulació global i descàrrega familiar, i s’ha format els professionals en el seu ús.


29 AFA

Així doncs, hem incorporat un desfibril·lador automàtic a cada un dels nostres Centres Aloïs, i diver-sos professionals dels centres i de l’AFA hem rebut una rigorosa for-mació sobre els primers auxilis en general i sobre la reanimació cardi-opulmonar i l’ús dels DEA en par-ticular. S’assegura així una correcta assistència sanitària en els nostres centres fins a l’arribada dels ser-veis d’emergència, incrementant, d’aquesta manera, les possibilitats de supervivència de les persones que pateixin una aturada cardio-respiratòria.

La formació ha estat impartida per Cardiopas, una empresa de pro-

29

Professionals dels centres Aloïs en plena formació sobre la RCP i l’ús del DEA.

Què és i per a què serveix un desfibril·lador?Un desfibril·lador (DESA o DEA), és un equip sanitari destinat a analitzar el ritme cardíac, capaç d'identificar les arítmies mortals i d'administrar, amb alts nivells de seguretat i la intervenció d'una persona, una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac.

Els desfibril·ladors externs automàtics o semiautomàtics, utilitzats fins i tot per personal no sanitari, permeten escurçar el temps fins a la desfibril·lació i augmentar les taxes de supervivència.

El DEA ens orienta i ajuda en les situacions d'emergència vital. Quan el col·loquem a la víctima realitza la valoració de l'activitat del cor i ens indicarà clarament quines accions hem de realitzar. Són or-dres senzilles, directes i orientadores ajudant els primers intervinents a realitzar la reanimació amb èxit.

La presència d'un desfibril·lador semi automàtic és fonamental per revertir una parada cardíaca o mort sobtada. En aquest supòsit, actuar dins dels 5 primers minuts després de l’aturada cardíaca -temps in-suficient perquè els equips d’emergència arribin- és vital. La ràpida actuació dels presents és fonamental.

fessionals sanitaris especialitzats en la Cardioprotecció, col·laboradora del Consell Català de Ressuscita-ció i autoritzada pel Departament de Salut de la Generalitat de Cata-lunya. Formació dictada per la nor-mativa vigent (DOCG 151/2012), segons recomanacions de l’Eu-ropean Resucitation Council i el

Consell Català de Ressucitació de l’Academia de ciències mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Tant de bò no l’haguem de fer servir mai, però, si es dóna el cas, estarem ara preparats per afrontar aquestes aturades cardiorespiratòri-es que representen un percentatge tant alt de la mortalitat adulta.


Acreditación del Centro Alois Prat que conlleva acceso a ayudas para los usuariosEl Centro Alois del Prat, como ya lo era el de Cor-nellà, ha sido recientemente Acreditado por el Departa-ment de Treball, Afers So-cials i Famílies para que los usuarios del servicio pue-dan acceder a la Prestación Económica Vinculada al

Servicio (es decir: una ayu-da económica que se recibe para pagar parte de la plaza del Centro).

Si no había estado acre-ditado antes era por no cumplir con ciertas caren-cias referentes a los metros cuadrados requeridos que

las recientes remodelaciones han subsanado.

Así que aquellas fami-lias que tengan concedida la Ley de Dependencia pueden consultar con su trabajado-ra social de referencia de los Servicios Sociales Municipa-les para solicitar el cambio de

PIA y poder beneficiarse de la correspondiente prestación económica.

Si necesita más informa-ción en relación a esta presta-ción, podéis contactar con el Área de Trabajo Social de la Asociación, llamando al telé-fono 93 379 00 22.

Al Centre Alois de Cornellà varem poder gaudir, per la Festa Major de la ciutat, d’un espectacle que va entusiasmar els nostres ususaris.

La companyia de Marta Renyer ens va oferir “El gran Cabaret d’Elvira”, un espectacle de cabaret

“El Gran Cabaret de l’Elvira” a l’Alois de Cornellà

del Centre cornellanenc.Agrair la iniciativa de l’Ajuntament de Cornellà que va dur la Festa Major a on costa més que hi arribi, programant diferents espectacles en els centres

que atenen persones amb mobilitat reduïda, que acostumen a tenir dificultats per accedir a aquesta mena d’actes.

Esperem poder-ho repetir l’any que ve!

que va ser molt ben rebut, tant pels malalts com pels professionals del centre. Riures, estímuls sorpreses, diversió i professionalitat que van fer passar un matí molt alegre i entretingut als

La Diada de Sant Jordi és un d’aquells actes que marquen el dia a dia dels centres. Cada any ens sorprenen amb una recreació de la Rosa típica

d’aquesta data assenyalada. Enguany la van convertir en un dolç que, a part de ser original i bonic, també estava deliciós. Una rosa súper eficient!

Tanmateix, aquest passat Sant Jordi, al centre de Cornellà van fer una representació de la llegenda del cavaller en la que els usuaris

feien d’actors, a més de confeccionar l’atrezzo que l’acompanyava. Tot un espectacle que va fer les delícies de professionals i malalts.

Un Sant Jordi especial

31 AFA

La actividad del huerto es una de las actividades que más gustan a los usuarios, pues la mayoría de las personas provienen de entornos rurales y han dedicado buena parte de su vida a las labores del campo. Es por esta razón que disfrutan mucho regando, cuidando del huerto, plantando y recogiendo los frutos que con mucho esfuerzo han estado cuidando durante

el año. Pasado San Juan, y a petición de los usuarios “expertos” en cosechas, decidimos que era la hora de recogerlas. A continuación recogidas, las dejamos en una caja para separarlas por diferentes tamaños y fueron repartidas entre los usuarios. Los familiares están muy agradecidos ya que la cosecha de este año ha sido muy buena.

Els hàbits adquirits amb el temps són una bona eina de reminiscència i si, a més, serveixen per distreure’s, doncs encara millor. El domino és un joc que molts

dels usuaris han practicat i practiquen i que sempre ve de gust de fer mentre es pren el sol (o l’ombre) a la terrassa del centre.

Conegut per tots és ja

l’efecte de la música a l’hora de recuperar records. El cinema incorpora l’efecte visual a l’exercici i és un mitjà que evoca molts records. Al centre Alois es fan esporàdicament sessions de cinefòrum en les que

els usuaris escullen , com marca el model d’Atenció centrada en la persona, la pel·lícula a visionar. En aquest cas es va triar “La ciudad no es para mí” de Paco Martínez Soria...i amb crispetes i tot!

La “Sant Joanada” és un d’aquells moments de germanor, trobada i “disbauxa” pels usuaris del centre Alois de Cornellà i els seus familiars. Aprofitant l’esplèndid pati del centre, muntem un espectacle per deixar enrere les penes i gaudir del bon temps, si

a q u e s t acompanya com en l’edició d’enguany, en la que ens va visitar i amenitzar la tarda el grup de Playback “Sonrisas”. La decoració, com sempre, va ser feta pels usuaris del centre, que

Revetlla de Sant Joan

la van preparar amb molt de carinyo i il·lusió i així d’esplendorós en va ser el

resultat. Evidentment no hi va faltar la tradicional coca de Sant Joan i els brindar!

Cineforum i tardes de domino

Cosecha de la patata


La mona de Pascua, dice la tradición, es un dulce es-ponjoso que suele comerse acompañado de chocolate, huevo duro y longaniza seca. Simboliza que la Cuaresma y sus abstinencias se han aca-bado.

En los centros Alois com-memoramos esta festividad confeccionando nuestra propia Mona. Para su elabo-ración necesitamos: huevos, harina, azúcar, yogur, frutos secos, levadura, limón y el ingrediente estrella: mucho Chocolate !!!!. Nos pusimos

El dimecres 14 de juny després d’esmorzar i agafar forces, vam apropar-nos a la festa del “Matí de la gent gran” que es feia al Fondo d’en Peixo del Prat de Llobregat. És el nostre primer any com a convidats

a aquestes jornades i ens hem trobat amics i amigues d’altres centres, cares conegudes, companys de tallers o fins i tot amics de tota la vida.

Al llarg del matí vam gaudir de la gimnàstica adaptada i de les diverses

demostracions de balls de diferents centres: sardanes, sevillanes, balls en línia, etc. Entre balls i salutacions hem fruït amb l’exposició dels tallers que realitzen les diverses entitats de Gent Gran del Prat, meravelles que

realitzen companys d’altres centres i agrupacions.

Tot i la calor d’aquells dies de juny, vam passar una bonica estona en un espai creat per a la gent gran del Prat, tenim moltes ganes de repetir-ho l’any vinent.

Els Matins de la Gent Gran, al Prat

El día de la Mona

“manos a la obra” con mu-cha ilusión y cariño, pues a todos nos gusta el dulce. Para terminar colocamos las famosas plumas de colores junto con los tradicionales pajaritos y huevos de cho-colate. La traca final del día fue disfrutar de una fantásti-ca tarde de baile.

33 AFA 33 AFA

Festa Hawaiana a l’Alois cornellanenc!

Rebosteria

Pots de Sal Decoratius

No ens ha d’estranyar que, amb les temperatures tropicals que hem tingut aquest estiu, a l’Alois de Cornellà hagin decidit adaptar-s’hi amb aquesta festa Hawaiana...

Una festa per a la qual es van preparar còctels (sense alcohol, eviden-tment), entrepans, patates i olives, per fer un petit ti-beri aprofitant l’“excusa” i l’aire que corria al pati del centre.

En aquesta festa no s’hi podia entrar sense cridar “aloha!” i molt menys sense portar un dels fan-tàstic collars, típicament hawaians, que van pre-parar els usuaris durant la setmana a la classe de ma-nualitats.

La traca final va ser la sessió de ball! Ens ho vam passar molt bé tots plegats!

La felicitat dels avis també és la nostra felici-tat!

En los Centros Alois se realiza cada semana un taller de repostería. Se trabajan diferentes recetas (de zanahoria y manzana fue el último) y se realiza entre todos un pastel que luego se reparte entre los usuarios que lo llevan a casa para que lo prue-ben sus familiares. Es una buena manera de trabajar en equipo haciendo algo

Al centre Alois del Prat van realitzar aquest interessant taller de pots de sal decoratius. La sal es va tenyint en els colors que es desitgin i es va dipositant per capes

de diferents tonalitats en un pot de vidre, tot seguint un dibuix concret o un disseny més abstracte. Oi que fan goig?

que siempre apetece, cal-culando medidas, manua-lidades propias de la coci-

na- que es una actividad que nuestras usuarias han realizado toda la vida-,

los olores y los recuerdos que evocan fechas seña-ladas.


El Alzheimer provoca en España entre un 50% y un 60% de situaciones de dependencia, con un riesgo definido por la OMS de doblar los casos cada 20 años.

¿Quién cuida de ellos y en qué condiciones?

La familia, especialmente las mujeres de ésta, suele ser la encargada de asumir los cuidados de personas con Alzheimer, al menos en las fases iniciales de la enfermedad, cuando la persona enferma aún tiene suficiente autonomía para poder realizar las actividades de la vida diaria.

El hecho de ver cómo el familiar va perdiendo habilidades y su identidad, a medida que avanza la enfermedad puede provocar en el cuidador principal sentimientos de tristeza, ansiedad e incluso llegar a situaciones de sobrecarga extrema.

Un estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona ha creado un instrumento para poder evaluar estas situaciones, antes de llegar a poner en compromiso la salud del cuidador y su calidad de vida. La diferencia de este instrumento con los creados anteriormente es que, preventivamente, se centra en las fases iniciales por las que pasa el cuidador, mientras que los creados hasta ahora se centran en fases donde ya se observan síntomas depresivos y de sobrecarga.

“Dame un beso, aunque luego no te acuerdes”

Voldria agraïr a l’AFA i al personal del Centre Alois del Prat l'esforç re-alitzat per coordinar-vos amb mi, i als diferents cuidadors que van par-ticipar al projecte pel seu temps i dedicació. Una abraçada!

Noelia Maturano ViudezEstudiante de Psicología Universitat

Autònoma de Barcelona

Un estudio de la UAB, con la colaboración de AFA Baix Llobregat, crea un instrumento para poder evaluar la carga en el cuidador

Podeu descarre-gar-vos el Treball Construcción de un checklist mul-tidimensional para cuidadores informales de enfermos de Alzheimer a la nostra web:http://www.afabaix.org/ca/con-tent/fes-me-un-peto-encara-que-despres-no-el-recordis

que haya una buena organización de los cuidados, que recurran a ayudas externas de Asociaciones de Familiares o que sepan reconocer cuando necesitan un rato para ellos y crear pautas para poder desconectar del cuidado.

Los resultados del instrumento muestran buenos valores estadísticos, con lo que se seguirá investigando en esta dirección. De momento el instrumento seguirá en vías de desarrollo, aunque se puede recurrir a él desde las Asociaciones para utilizarlo como guía para realizar las primeras entrevistas con Cuidadores. Cabe decir que en algunos cuidadores participantes se observó una fase de negación de la enfermedad de su familiar, aunque se haya recibido el diagnóstico y que el instrumento no tiene la capacidad de detectar.

Es importante incidir que quedarse estancado en esta negación puede conllevar una mayor sobrecarga y una disminución de la calidad de vida importante, especialmente en fases avanzadas de la enfermedad. Por tanto, en caso de detectar estos casos por parte de las asociaciones, profesionales de la salud, del propio cuidador o de sus familiares, se recomienda trabajar en un buen afrontamiento, entrenando en solución de problemas y afrontamientos centrados en el pensamiento positivo y la búsqueda de apoyo social. •

“El Alzheimer golpea el cerebro del enfermo y el corazón de los familiares”

Alicia Ruíz, 2001

NOTA DE PRENSA del Trabajo de Final de Grado de Noelia Maturano -Facultad de Psicología de la Universidad Autónoma de Bar-celona (2017)- realizado con la col·laboración de, entre otros, AFA Baix Llobregat.

Este instrumento intenta incluir todas las variables que puedan llevar a esta sobrecarga, como por ejemplo: que no haya un buen apoyo por parte de la familia, que no se tenga una buena percepción de control sobre el cuidado de su familiar, que empeore la relación con su familiar por los trastornos de conducta que conlleva la enfermedad o la inconveniencia de compartir ciertas preocupaciones con la persona enferma por no generarle una ansiedad innecesaria.

El instrumento también incluye variables que puedan actuar como factor protector para el cuidador, como por ejemplo que haya una buena relación con los demás familiares,

35 AFA

El cervell representa només el 2% del pes d’una persona, però consumeix al voltant del 20% de l’energia corporal. Aquest òrgan, com qualsevol altra part del cos, necessita alimentar-se i, per tant, els nutrients de cada àpat poden tenir un efecte directe en el seu funcionament i salut. Una dieta correcta ajuda a combatre el deteriorament cognitiu i millora l’estat d’ànim, la memòria i la rapidesa de pensament. Els experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la nutricionista Anna Bach i el neurocientífic Diego Redolar, recomanen els aliments més adequats per protegir el cervell al llarg de la vida.

Els carbohidrats«La principal energia que necessita el cervell per funcionar és la glucosa, que prové de menjar aliments rics en carbohidrats», explica Bach. Redolar matisa que, sobretot, són recomanables els que presenten un índex de glucosa en sang baix com són els llegums, l’arròs integral i alguns cereals, entre d’altres.

Els greixos omega 3 (EPA i DHA).«Com han demostrat diferents investigacions, els greixos com el del peix blau i les llavors de lli contenen lípids poliinsaturats que exerceixen efectes beneficiosos per al sistema

nerviós, i fins i tot poden tenir efectes positius sobre la cognició», afirma el neurocientífic.

L’oli d’oliva vergeEn alguns estudis s’ha vist que redueix l’edema cerebral i l’estrès oxidatiu, i protegeix les neurones després d’una isquèmia.

El cacauConté uns compostos anomenats flavonoides que afecten el sistema vascular, facilitant l’oxigenació dels teixits de tot el cos. Segons Redolar, els flavonoides semblen tenir a més un efecte molt positiu sobre el funcionament del cervell.

Els nabius i altres fruits vermells Són aliments que presenten antioxidants i, a més, uns pigments anomenats antocianines que protegeixen el sistema nerviós. Fins i tot -afegeix l’expert- alguns estudis han demostrat que els nabius poden millorar la memòria.

Els tomàquets«Tenen aminoàcids que són essencials per a l’equilibri entre els neurotransmissors», explica Bach, també investigador del grup Neurociència Cognitiva i Tecnologies de la informació (CNIT) de la UOC. Contenen, com indica Redolar, un

antioxidant anomenat licopè que protegeix les neurones dels radicals lliures que poden danyar les cèl·lules.

Aliments rics en vitamines B6 i B12 i àcid fòlicAquestes vitamines que es troben, per exemple, en els ous, les sardines, els iogurts o llevat de cervesa, redueixen l’homocisteïna en la sang. «Els nivells alts d’aquesta substància s’han relacionat amb l’infart cerebral i el deteriorament cognitiu en alguns tipus de demència», subratlla el neurocientífic. I, com apunta la nutricionista, «la manca d’aquestes vitamines pot provocar una depressió».

La vitamina E«Es troba en els fruits secs i d’alguns aliments, com els espàrrecs i els ous, i pot ajudar a minimitzar el deteriorament cognitiu associat a l’edat», comenta Redolar.

Les cols de Brussel·lesSembla, segons l’expert, que poden ajudar a la funció cognitiva pels efectes neuroprotectors d’uns compostos anomenats isotiocianats.

Pipes de carbassaSón riques en zinc, mineral que pot ajudar a millorar alguns aspectes cognitius com l’atenció o la memòria. «I a més tenen magnesi, vitamina B i triptòfan, substància que ajuda a generar serotonina, el dèficit s’ha associat a la depressió», conclou l’investigador.

Font: ABC.es

Els aliments que mantenen el cervell jove

Experts en salut identifiquen i actualitzen quins menjars ajuden a combatre el deteriorament cognitiu amb el pas del temps.


Enigmes i reptes per estimular la mentEl cervell necessita reptes mentals que requerei-xin esforç màxim per poder obtenir recompenses. Es per això que us proposem aquests reptes. No us

deprimiu si no trobeu la solució dels més compli-cats, l’esforç que heu emprat en intentar trobar-la ja haurà valgut cognitivament la pena! Ànims!

Un rey busca marido para su hija. La princesa tiene muchos pretendien-tes, pero es difícil dilucidar cuál es el más conveniente, así que, como tiene poco trabajo, idea una prueba para descartar a aquellos que mere-cen la mano de su hija. El acertijo es

engañosamente simple: el rey pone 3 cajas en una mesa. La primera está hecha de oro, la segunda está hecha de plata, la tercera y última está hecha de bronce. Dentro de una de esas cajas hay una foto de la prince-sa. En cada caja hay una pequeña

inscripción. La de oro dice: “La foto de la princesa está en esta caja”, la de plata: “La foto no está en esta caja” y la de bronce: “La foto no está en la de oro”. Sólo una de esas frases es cierta y sólo una de las cajas con-tiene la foto. ¿Cuál es, en cada caso?

2.-Pots trobar el trèbol de 4 fulles en aquesta imatge?

1.-El rey y las tres cajas

3.- Canviant l’ordre de les lletres de cada una de les paraules se-güents -i sense que so-bri o falti cap lletra-, es creen noms d’animals en castellà.

4.-Quin és el resultat de l’última equació?

5.-Quina mà és la més repetida?

T O G AN O T A RR U B O RG L O R I AP R E C I O

T R I B U N ON E U R Á L G I C A

37 PASSATEMPS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 201

2

3

5

6

7

8

9

10

12

13

4

“Les persones que resolen passatemps com mots en-creuats, autodefinits o altres jocs que involucrin parau-les tenen un cervell més jove que el que correspon a la seva edat, segons un estudi anunciat a la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer 2017, que es va celebrar el passat juliol a Londres .

Experts de la Facultat de Medicina de la Universitat d’Exeter i del Kings College de Londres (Regne Unit) van

analitzar dades de més de 17.000 persones majors de 50 anys en tasques relacionades amb l’atenció, el rao-nament i la memòria. Van comprovar que els que feien aquest tipus de passatemps responien amb capacitats pròpies de persones deu anys més joves en les proves de velocitat de raonament gramatical i precisió de me-mòria a curt termini.”

Ergo, aquí teniu, rejoveniu el vostre cervell!

6.-Mots encreuats:

Horizontales: 1. Mojao. Cortar enteramente. Gran viaje en barco • 2. Contraria, desfavorable. Fibra sin-tética. Mordí como el ratón • 3. Nave. Instrumento para derribar puertas. Usar. • 4. Mujer que va a las fiestas de San Isidro. Rezarán. Pierde densidad • 5. Marchar hacia un lugar. Perdéis pie. Color. Da mala suerte. • 6. Oración de los musulmanes. Nombre de varón. Natural de Irán. Interjección. • 7. Reverencias con honor. Ponéis a buen recaudo. Estupefaciente de amapola. • 8. Hombre de Dinamarca. Nombre de mujer. Bosque de eneas. Pronombre personal plu-ral. • 9. Amante de la comodidad. Proyecto, inten-ción. Raza de perro. • 10. Interjección. ¡Hala! Pedrea. Anular una norma establecida. • 11. Existían. Galera. Hermana de tu padre. Celebré con risa. • 12. Tuyo. Avaricioso. Antigua Tailandia. Que tiene muchas ca-nas.

Verticales: 1. Preposición. Elevada. Mi casa… • 2. Agi-tada, alterada. Juego del escondite. • 3. País asiático. Pieza cortada muy fina y plana. • 4. Locución latina. Relativo a Ícaro. Fam., nada. • 5. Con forma de huevo. Enfermedad respiratoria. • 6. Os equivoquéis. Nombre de mujer. • 7. Nutrís y alimentáis. Inventar. • 8. Demos-trativo. Indicio, señal. Artículo. • 9. Espacio corto de tiempo. Personaje fantástico. • 10. Dispondrás eras. Igualdad en la superficie. • 11. Preposición. Ave ra-paz. Nombre de letra. • 12. País de Oceanía. Se chiva. • 13. Natural de Italia. Preposición latina. • 14 Onoma-topeya de una campanilla. Correa para gobernar la caballería. • 15. Rollo. Tejido que usa el médico. • 16. Juntarán. Apellido de escritor español. • 17. Grosero, tosco. Alaben. • 18 Vaca de menos de dos años. Copia de obras ajenas. • 19. Caiga rocío. Carnívoro africano. • 20. Percibí con el oído. Abundante en agua. Negación


8.- Sopa de letras:Encuentra los 15 nombres de flores en la flor letrea-da:

Amapola Azahar Clavel

Dalia Girasol Jazmín

Lila Lirio Margarita

Narciso Peonia Primavera

Prímula Rosa Violeta

7.- Exercici de memòria:Memortiza aquesta llista de 16 paraules: Espantao-cells • Carta • Cranc • Fulla • Llapis • Tenista • Os • Pinta • Violí • Autobús • Avió • Cometa • Dard • Mar-tell • Cotxe • Cartera.

Ara tapa la llista de paraules i busca els elements que recordis dels 16 de la llista entre les 25 imatges

1.-Para resolver el enigma hay que recordar que dos cajas mienten. La de oro anuncia que la foto está ahí, y la de bronce recuerda que la foto no está en la de oro. Esta claro que las dos no pueden ser ciertas o falsas a la vez, pero una es contraria a la otra. Si cierto es el mensaje adjunto en la caja de oro, falso es el que está en la de plata (“La foto no está en esta caja”). Si este es falso, significa que la foto sí está en la caja plateada, haciendo imposible que la imagen esté en dos cajas a la vez.

En cambio, si el mensaje de la caja dorada es falso (“La foto de la princesa está en esta caja”) y el de la caja de bronce es cierto (“La foto no está en la de oro”), el de la caja de plata es también falso, dejando como única op-ción que la imagen esté dentro de la plateada.

2.- El trèbol de 4 fulles és el 3r contant de dreta a esquerra a la part de dalt de la cantonada superior dreta.

3.- Gato, ratón, burro, goril·la, perico, tiburón, luciérnaga

Solucions als enigmes4.-La Poma val 10, el ram de plàtans val 4. Els dos cocos

equivalen a 2, ergo 1 coco equival a 1. 1+10+4=155.- La mà mé repetida és la que fa el símbol d’ok.6.-

39 LA VEU DEL SOCI 39 LA VEU DEL SOCI

Querido hijo,Te pongo estas líneas para que sepas que te escribo. Así que si recibes esta carta es porque te llegó, si no, avísame y te la mando de nuevo.

Te escribo despacio porque sé que no puedes leer deprisa. El otro día tu padre leyó que, según las encuestas, la mayoría de los accidentes ocurren a un kilómetro de casa, así que nos hemos mudado más lejos. La casa es preciosa; tiene una lavadora que no estoy segura de si funciona o no. Ayer metí la ropa, tiré de la cadena y no he vuelto a ver la ropa desde entonces, pero bueno...

Con respecto a la chaqueta que querías, tu tío Pepe dijo que si la mandábamos con los botones puestos pesaría demasiado y el envío sería muy caro, así que quitamos los botones y los pusimos en el bolsillo.

Al fin enterramos a tu abuelo. Encontramos su cuerpo con lo de la mudanza... estaba en el armario desde el día en que nos ganó jugando al escondite.

Te cuento que el otro día hubo una explosión por el gas de la cocina, y tu padre y yo salimos disparados por el aire cayendo fuera de la

Amb bon humor

“ T’agrada escriure? Ens vols explicar alguna experiencia personal? Alguna reflexió? Potser un dubte? Has tro-bat un article interessant que vols donar a conèixer a la resta de socis? T’agradaria que parléssim d’algun tema en concret ? Alguna imatge en-tranyable? Queixes? Denúncies? Vols donar la teva opinió sobre...?

No t’ho guardis per a tu sol! Parti-cipa a la secció “La Veu del Soci” enviant-nos el que vulguis a l’adreça electrónica: [email protected] amb “escrit butlletí” com a “as-sumpte”. O bé envia’ns una carta a l’adreça c. Eusebi Soler núm 1, 1r, 1a del Prat de Llobregat. Esperem els vostres correus!”

La Veu del Soci

Malgrat la duresa i tristor de la malaltia de l’Alzheimer i el que comporta pels seus afectats, no podem negar que, a vegades, els malalts tenen sortides i reaccions molt gracioses.

Tampoc podem negar la necessitat que té la persona cuidadora de distreure’s i riure per desconectar de la seva relació amb el malalt. No és en và que els tallers que organitzem de risoteràpia tinguin una molt bona acollida.

Sigui com sigui, en Carles va sentir aquest monòleg -suposadament en una carta que escriu una mare amb alzheimer al seu fill- i no va dubtar en demanr-li el text al monologuista perquè el poguéssim replicar en el nostre butlletí.

Perquè l’humor és un bon aliat contra l’Alzheimer, aquí teniu!:

casa. ¡Qué emoción! ¡Era la primera vez que tu padre y yo salíamos juntos en muchos años!

El médico vino a la casa para ver si estábamos bien y me puso un tubito de vidrio en la boca. Me dijo que no la abriera durante diez minutos y tu padre se ofreció a comprarle el tubito...

Hablando de tu padre, qué orgullo! Te cuento que tiene un nuevo trabajo con cerca de quinientas personas por debajo de él. Lo han contratado como cortacésped del cementerio!

Tu hermana Julia, la que se casó con su marido, por fin dio a luz, pero como todavía no sé de qué sexo es la criatura, no te sé decir si eres tío o tía. Si el bebé es una niña, tu hermana dice que va

a llamarla como yo. Se nos va a hacer muy raro llamar a su hija “mamá”, pero en fin...

Por cierto, que tu primo Paco se casó y resulta que le reza todas las noches a su esposa, que es virgen.

Tu perro Puky nos tiene preocupados, se empeña en perseguir coches que están parados.

Aunque peor es lo de tu hermano Juancho. Cerró el coche y dejó las llaves dentro. Tuvo que ir hasta su casa a por el duplicado para poder sacarnos a todos del coche.

Bueno hijo, no te pongo mi dirección en la carta, porque no la sé. Resulta que la última familia que vivió por aquí se llevó los números para no tener que cambiar de domicilio,

Tu madre que te quiere.Josefa.

40 BUTLLETÍ AFA · SETEMBRE 201740 40 BUTLLETÍ AFA · SETEMBRE 2017

El recuerdoTe has idodejándome vacía de recuerdos.y con ellos mis mejores momentos.¿Qué hice mal,o que no hice?para que tú te quedaras conmigo.Pues aquí estoy querida extraña,pues a ti te hablo, al reflejo de mi rostro.Aquí estoyesperando con anheloa ese ápice de recuerdo.Para que me digasen cuestión de momento¿quién soy,Y quién fui?...Pues aquí estoyesperando a que vuelvasmi querido recuerdo.

Carmen Serrano

A l’any 2000 la meva mare va morir quan patia Alzheimer i vaig decidir, juntament amb la meva esposa, fer-me soci. No ens sap cap greu haver col·laborat, amb la nostra petita aportació, a la causa tan lloable que feu.

Ara he fet 70 anys i som una parella d’avis amb tres fills i vuit nets. Què més volem?. Gaudim el dia a dia, tot i els entrebancs - sobretot de salut- que ens van sortint al llarg dels dies... Però els anem superant.

Personalment no voldríem necessitar

dels serveis de la nostra Associació, però no ho sabem. Només volem encoratjar-vos a tirar endavant aquesta tasca tan lloable amb els que tant i tant ens han estimat i que amb la malaltia ja no ens coneixen.

Haig de confessar-vos que darrerament el Ramon, amic meu i una mica mes gran que jo, ha estat segrestat per aquesta malaltia i es això el que m’ha obert el cor i el pensament a tothom que ara la pateix.

Estic recordant el present. Francesc Badia Munné

Mi madre tiene 86 años y alzheimer desde hace unos años. Su única propiedad era un apartamento en Castelldefels, que compró con mi padre en el año 1973. Cuando empezó a ver que no estaba bien, decidió vender el apartamento, en el peor momento de la crisis. Sacó 150.000 euros, de los que unos 21.000 euros se repartieron entre la inmobiliaria y la plusvalía. En el 2015, cuando hicimos la declaración de la renta de mi madre, vimos que salía la venta del apartamento, pero indicaba que los mayores de 65 años estaban exentos cuando vendían su vivienda ya que se suponía que era para tenir los cuidados que encesitaban.

Me sorprendió que me pidieran la documentación, pero lo peor fue ver que le reclamaban 14.000€ de la venta del apartamento, cuando ese dinero

Hacienda y los ancianos

sirve exclusivamente para pagar la residencia donde esta actualmente y que cuesta la friolera de 2.300 € mensuales. He calculado que mi madre no puede vivir más de 47 meses, después de que todo el mundo se haya quedado su parte... He ido a Hacienda pero no me ha servido de nada, además me dicen que tendremos que pagar una sanción de 4.000€ o más, ya que es una infracción grave.

Yo solo veo disminuir la vida de mi

madre y además no conseguimos la dependència. No entiendo lo que pasa. Le buscan las cosquillas a una anciana que ya no vive en este mundo mientras que a diario vemos aparecer más corruptos en este país. Evitar Hacienda es un deporte para ricos, mientras que los que tenemos nómina somos los que pagamos y sostenemos este país.

Lidia RieraCarta publicada a la secció d’opinió de La Vanguardia

Fa poc, en Francesc Badia ens va enviar aquest mail a través de la nostra web i em va fer emocionar. Per tot plegat. Li vaig demanar si el podíem publicar i ens va dir que si, però que ell només estava “pensant en veu alta”...

Esperem que mai ens hagis de necessitar per res, però sàpigues que sempre podràs comptar amb nosaltres pel que necessitis. I gràcies per les teves paraules de suport i reconeixement, Francesc. Sort i Salut!

41 PASSATEMPS 41 LA VEU DEL SOCI

EL PRAT DE LLOBREGAT• Sra. Trinidad Garcia Sanchez • Sra. Rosa Torner Micola • Sr. Jesús López González

• Sr. Mariano Grande Molero• Sra. Montserrat Rossell Fabró

MOLINS DE REI• Sra. Dolors Esteba Fandos

ST. FELIU DE LLOBREGAT• Sr. Francisco López Castro• Sra. Angeles López Peralta

SANT JOAN DESPÍ• Sra. Francesca Baron Centeno (filla de Jazmin Baron)• Sra. Trinidad Garcia Sanchez • Sra. Rosa Torner Micola

CORNELLÀ DE LLOBREGAT• Sr. Armengol Coll Vilaseca • Sra. Montserrat Carbassa • Sra. Pilar Pons i Lax • Sra. Bienvenida Ojeda Lavernia• Sr. José Rumi Cardenas • Sr. José Conesa

Necrològiques

Fe de erratas: Lamentablemente, y a pesar de tener, lógicamente, mucho cuidado con el tema y revisar los datos que se nos facilitan, debemos disculparnos muy sentidamente por un error en las necrológicas del boletín anterior, en las que se puso como difunta a Matilde Parra, cuando la persona que nos dejó fue su marido: Joaquín Tripiana García. Queremos expresar desde estas líneas nuestra más sentida disculpa a la Sra. Parra.

Enviem el nostre condol a les famílies que han perdut el seu familiar. Recentment ens han deixat:

La fuente de la amistadLa amistad es una ventanaque se abre al más bello jardín y donde hay una fuentede agua dulce y cristalinadonde beben y juegan los pajarillos que, te despiertan, con sus trinos cada mañana.Así se siente en el corazón la verdadera amistad.Los amigos son la gloriacuando estamos en la tierray si alguno se va al cielocon cariño se recuerda,siempre recuerdas lo buenoson las penas y alegríascon recuerdos del pasado hoy encontré a mis amigosy lo hemos recordadoque la vida, sigue iguallos años, se van pasandocon su principio y finalaun sigues esperandomedio en broma medio en seriose va pasando la vidala vida, parece un sueñoy despiertas cada día

con alegría y con miedopero sales a la calley encontramos la amistady te llegan esas fuerzas que en abrazo te dan.

Mª A. VeraDedicado a Mariano

Grande de parte de su mujer Roser

Mariano, no t’oblidem.

En record de Montserrat RosellEl dia 9 d’agost va morir la meva mare, Montserrat Rosell Fabró, pota blava i filla de ca l’Aleix de la Madrona, la casa de pagès que la va veure créixer. Va marxar discretament, en període de vacances perquè poguéssim estar per ella, i inesperadament. Tot i que havia entrat en la darrera fase de la malaltia, el procés es va precipitar amb una oclusió intestinal.

Mentre digeríem la pèrdua imminent, amb la comprensió i el punt de serenitat del meu Jordi, valoràvem el fet que el futur que li esperava no era en cap cas millor i que la nostra única preocupació era que morís sense patir i amb dignitat. Així va ser.

Cada dia quan anava o tornava de l’Hospital de Granollers passava per un petit camí voltat d’esbarzers. No se m’acut una millor metàfora per definir el que han estat 12 anys d’Alzheimer. Branques entortolligades, punxes... En definitiva, moltes dificultats per gestionar una realitat complexa que es viu de portes endins amb molt de patiment i desconcert.

Alhora, vull agrair a totes aquelles persones sensibles amb aquest dolor, la immensa majoria dones, que ens han guiat i ajudat en aquest repte majúscul. Elles són els veritables àngels a qui dec tot el meu respecte i gratitud.

Tot el que hem après ho seguim aplicant amb el pare, que ha quedat vidu amb 93 anys i que va ser durant anys qui va tenir cura de la mare. Per una vegada la demència li ha evitat viure un comiat que ell sí que no hagués pogut suportar.

Imma Juncà Rosell

42 BUTLLETÍ AFA42 BUTLLETÍ AFA

CASTELLDEFELS• REMS

• Tallers de musicoteràpia.

Dimecres de 16 a 17 h (quin-

zenal).

• Atenció psicològica indivi-

dualitzada, horaris a convenir

• Grup de suport emocional

CORNELLÀ DE LLOBREGATCentres Alois Cornellà i Aula

de memòria (Gradior). Tot l’any

• Taller d’estimulació cogniti-

va- Dijous de 16 a 19h – Garcia

Nieto

• Grup de suport, centre Alois-

dilluns de 17:30 a 19 h. (quin-

zenal) Garcia Nieto. Dilluns e

15:30 a 17 h (quinzenal)

• LA MEMÒRIA ESTÀ DE

MODA. el 29 d’octubre de

novembre a les 18 h. Auditori

de Cornellà.

EL PRAT DE LLOBREGATCentres Alois Prat i Aula de

Memòria (Gradior). Tot l’any.

• Tallers d’estimulació que re-

alitzem tot l’any:

-Centre Cívic Lo Gaiter de

Llobregat- dilluns de 15 a

16:30 h.

-Centre Cívic Jardins de la

Pau – dimarts de 15:45 a 19

h (2 grups)

-Residència Penedès - Di-

marts de 11 a 12 h.

-Centre Cívic El Remolar -

Dijous de 16:30 a 18 h.

-Esplai la Caixa - Dimarts de

15:45 a 18:45 h. (2 grups)

• Tallers de musicoteràpia

Centre Cívic Jardins de la Pau

- Dilluns de 15 a 16 h

Centre Cívic El Remolar –

dimecres de 18 a 19 h

• Tallers de relaxació i medi-

tació.

Centre Lo Gaiter de Llobre-

gat. 18 i 25 de maig, i 2 de

juny de 10.30 a 11.30 h

• Grups de suport i ajuda mútua

Centre cívic Jardins de la

Pau- Dijous (quinzenal) e 16

a 17:30 h

• LA MEMÒRIA ESTÀ DE

MODA. 11 de juny a les 18h.

• FESTIB@LL. 8 d’octubre a

les 18h.

ESPLUGUES• Grup de suport emocio-

nal. Dimecres de 17:30 a 19 h

(quinzenal). A partir de març.

MOLINS DE REI• Taller d’estimulació cogni-

tiva.

Dijous de 16 a 19 h (2 grups) i

dimecres de 16 a 17:30 h. A la

Federació Obrera Centre Cívic

i Cultural de Molins

PALLEJÀ• Tallers de musicoteràpia. A la

Fundació Ana Ribot

SANT BOI DE LLOBREGAT• Taller d’estimulació cognitiva

Can Massallera, dilluns de 16

a 19 h. 2 grups

Can Massallera, divendres de

16 a 17:30 h

Unión Extremeña, dijous de

17.30 a 19 h.

• Taller de musicoteràpia

Can Massallera. Dimecres de

16:30 a 18:30 h (2 grups)

• Grup de suport

Can Massallera. Dijous de 17

a 18:30 h (quinzenal)

SANT FELIU DE LLOBREGAT• Taller d’estimulació cogniti-

va. Dimarts de 16 a 19 h (2 grups)

• Grup de suport emocional.

Dilluns (quinzenal)

Suport individual

SANT JOAN DESPÍ• Taller d’estimulació cogni-

tiva. Les Planes, dimecres de

15:30 a 17 h (quinzenal)

• Grup de suport emocio-

nal. Les Planes, dilluns de 15:30

a 17 h (quinzenal)

fixes programades a les diferents poblacions:ACTIVITATS

43 SETEMBRE 2017

Administracions i entitats col·laboradoresGeneralitat de CatalunyaDepartament de Treball, Afers socials i família

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Ajuntament de CervellóBenestar Social

Ajuntament Sant Andreu de la Barca

xarxa de municipis

44 BUTLLETÍ AFA

Castelldefels - 08860Sra. Alba NavalC. Rafel Casanovas, 33 Tel. 616.197.571

Cervelló - 08758Sra. Lolita GardielCasal Municipal dels Avis C. Major s/nTel. 93.660.02.53 • 93.660. 16. 15

Cornellà de Llobregat - 08940Sra. Clara AvellánAv. Sant Ildefons s/n, entresol (Mercat Municipal)Tel. 93.375.59.25 • 686.453.680

El Prat de Llobregat - 08820Sra. Mercè Rull GinerC. Eusebi Soler, 1, 1r 1aTel. 93.379.00.22 • 639.819.440

Esplugues de Llobregat - 08950Sra. Mercè Martínez PérezCentre Municipal Puig CocaPetit Parc de l’Amistat, s/n, 08950 Espulgues de LlobregatTel. 670.214.511

Martorell - 08760Sra. Mercè RullTel. 639.819.440

Masquefa - 08783Sra. Ma. Rosa GinerTel. 630.037.556

Molins de Rei - 08750Sra. Pilar MasFederació Obrera Centre Cultural i CívicC. Jacint Vergaguer, 48Tel. 661.050.927

Olesa de Montserrat - 08640Sra. Mercè AlertC. Francesc Macià, 88, 1er. 1a.Tel. 93.778.30.33

Pallejà - 08780Sra. Mercè EstellerCastell de Pallejà • Av. GeneralitatTel. 93.663.20.44

Sant Andreu de la Barca - 08740Sra. Imma VegaraTel. 617.131.854

Sant Boi de Llobregat - 08830Sr. César BarrachinaCan Massallera • C/ Mallorca, 30Tel. 93.379.00.22 • 659.886.714

Sant Feliu de Llobregat - 08980Sra. Victòria LópezCasal Municipal de la Gent Gran • C/ Pi i Margall, 43Tel. 93.666.06.53 • 639.822.311

Sant Joan Despí – 08970Sra. Joana FonollosaCentre Antonio MachadoPassatge Sant Miquel, 5. (Les Planes)

Tel. 680.567.297

Sant Just Desvern - 08960Sra. Rosa Rosc/ Roquetas, 33, 2n. 3a.Tel. 600.882.888

Sant Vicenç dels Horts – 08620Sra.Isabel EscolanoTel. 93.656.37.32 • 608.238.264

Torrelles de Llobregat - 08629Sra. Meritxell MartyTel. 639.822.311

Centre Alois del PratAvinguda Apel·les Mestres, 33

baixos 1a08820 El Prat de Llobregat

Tel. 93.370.45.29

Centre Alois de CornellàAv. Línea Elèctrica 13, baixos 08940 Cornellà de Llobregat

Tel. 93.375.59.25

CENTRES ALOIS

BUTLLETÍ NÚM. 41 • SETEMBRE 2017 C. Eusebi Soler, núm. 1 · 1r 1a08820 El Prat de Llobregat Tel. 93 379 00 22 Entitat declarada d’Utilitat Pública .com/afabaixllobregat.afa @AFABAIXLLOB

Correu electrònic: [email protected]: www.afabaix.org

@afabaix

DELEGACIONS AFA BAIX LLOBREGAT

Centre Alois de MolinsC. Camí Antic de la Santa Creu

d’Olorda, 408750 Molins de Rei

PROPERA OBERTURA

BUTLLETÍ NÚM. 41 BUTLLETÍ NÚM. 39 BUTLLETÍ NÚM. 42 · 2018. 11. 15. · BUTLLETÍ NÚM. 39...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ NÚM. 41 BUTLLETÍ NÚM. 39 BUTLLETÍ NÚM. 42 · 2018. 11. 15. · BUTLLETÍ NÚM. 39...